Treball Del Llibre (Seminari)

584 views

Published on

Treball del llibre "Educació i vida quotidiana" de Eulàlia Bosch.

Published in: Education
0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total views
584
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
16
Actions
Shares
0
Downloads
4
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

Treball Del Llibre (Seminari)

  1. 1. GONZÁLEZ SÁEZ, BeatrizAssignatura Seminari Grup I, 1 Curs (Tarda)Professora MACKAY, Anna3663315-499745Lectura i comentari de text“EDUCACIÓ I VIDA QUOTIDIANA”<br />INDEX TOC o " 1-3" h z u Presentació del llibre i de l’autor PAGEREF _Toc244270594 h 3Anàlisi del contingut PAGEREF _Toc244270595 h 31. Descripció del contingut PAGEREF _Toc244270596 h 32. Llistat de cites que es van trobant al llarg del llibre PAGEREF _Toc244270597 h 33. Trieu un parell d’assaigs i argumenteu la vostra tria PAGEREF _Toc244270598 h 64. Experiència personal PAGEREF _Toc244270599 h 7Valoració crítica i conclusions PAGEREF _Toc244270600 h 8<br />Presentació del llibre i de l’autor<br />Eulàlia Bosch va néixer a Barcelona l’any 1949. És professora de Filosofia, Directora de l’Institut de Recerca per l’Ensenyament de la Filosofia (1984- 1994) i Cap del Servei Educatiu del Museu d’Art Contemporani de Barcelona (1995-1998). Eulàlia Bosch te una llarga trajectòria en el món de l’educació. És autora del llibre El plaer de mirar.<br />Educació i vida quotidiana és un llibre estructurat per vint-i-sis capítols que s’inicien amb un relat que fa la pròpia autora sobre experiències personals de diferents temes com per exemple aprendre, ensenyar, l’escola, la ciutat, l’art i la filosofia. Seguidament, l’autora dóna lloc a una breu reflexió afegint cites d’altres autors i fent preguntes sobre les experiències personals per a que el receptor reflexioni sobre el tema. Aquestes experiències personals són de nens que ha conegut en l’àmbit escolar, els nens de casa i els nens que han sigut ella o companys seus.<br />Anàlisi del contingut<br />1. Descripció del contingut<br />El llibre ens parla d’un conjunt d’experiències personals de diferents tipus com per exemple aprendre, ensenyar, escola, ciutat, art i filosofia. Un cop s’han explicat les històries, l’autora fa una breu reflexió sobre el tema que explica l’experiència i fa referència a altres autors ja siguin filòsofs, pintors, escriptors, cineastes, etc.<br />Hi ha un conjunt de 26 capítols i un apartat que posa etcètera que és on la autora ha explicat cinc experiències personals però sense reflexionar sobre elles. I, per últim, trobem l’apartat d’agraïments on l’autora agraeix a totes aquelles persones que li han servit d’ajuda i han col·laborat a la elaboració del llibre.<br />2. Llistat de cites que es van trobant al llarg del llibre<br />Sándor Márai <<La realitat, són només detalls>><br />Samuel Becket <<Quina mena d’imaginació és aquesta, tan dominada per la raó?>><br />Nietzche <<Mentre continuïs sentint les estrelles per-sobre-teu et continua faltant la mirada de l’home de coneixement.>><br />Pau Valéry <<Caminar, com la prosa, té una finalitat ben definida. Són les circumstàncies -com la necessitat d’un objecte, l’impuls d’un desig, l’estat del cos, la vista, el lloc mateix, etc.- les que organitzen la manera de caminar, les que descriuen la direcció i velocitat, i li atorguen una <br />finalitat definida.(...)La dansa, en canvi, és tota una altra cosa. Naturalment també és un sistema d’accions, però accions que tenen en elles mateixes la seva finalitat. Ara bé, fixeu-vos, si us plau, en aquesta simple observació: per diferent que pugui ser la dansa del caminar i dels moviments utilitaris, fa servir els mateixos òrgans, els mateixos ossos i els mateixos músculs, només que combinats i coordinats d’una altra manera.>> <br />Jack Steinberger <<Crec més en les circumstàncies que en els genis.>><br />Shakespeare <<La consciència, ens converteix en covards.>><br />Pina Bausch <<Fes el que has imaginat. Simplement intenta-ho!>><br />Einstein <<Tots som molt ignorants. El que passa és que no tots ignorem les mateixes coses.>><br />Pere Calders <<Entre anar al cel o quedar-se a casa, va preferir això darrer, a desgrat del poder de la propaganda contrària, i del fet que a casa seva hi havia goteres i moltes i molt variades privacions. >><br />Giacometti <<Tinc gairebé tot el Louvre al cap, sala per sala, quadre a quadre...He copiat molt, perquè provant de copiar un veu molt millor les coses...Com més treballo, més hi veig altrament, és a dir, tot creix dia a dia, en el fons, esdevé cada vegada més desconegut, cada vegada més bonic... L’art és un mitjà per veure-hi millor.>><br />Sándor Marai <<Com que sempre era on se la necessitava, mai no se la veia enlloc.>><br />Hesíode <<En primer lloc va existir el Caos i després la Terra, d’ample pit, aixopluc constant i segur dels déus immortals que viuen als cims de l’Olimp nevat...>><br />Marguerite Yourcenar <<El temps, aquest gran escultor.>><br />Hume <<Com sabré si el món continua existint si no el puc percebre?>><br />Robert Bresson <<És el cine sonor el que ha inventat el silenci.>><br />Neil MacGregor <<El que distingeix els grans mestres és que ens permeten sentir que hem descobert les coses per nosaltres mateixos.>><br />Peter Brook <<Puc triar un espai buit qualsevol i anomenar-lo escenari despullat. Un home camina per aquest espai buit mentre un altre l’observa, i això és tot el que es necessita per portar a terme un acte teatral.>><br />Marguerite Yourcenar <<El veritable lloc de naixement és aquell en què per primera vegada ens mirem amb una mirada intel·ligent; les meves primeres pàtries varen ser els llibres. I en menor grau, les escoles.>><br />George Perec <<... I es va decidir que tot allò que quedés dintre de la línea de punts estaria pintat de violeta i s’anomenaria França, mentre que tot el que quedés fora de la línea de punts estaria pintat d’un color diferent i tindria un altre nom.>><br />Bernard Pivot <<És cert, en diverses ocasions han escrit de mi que em feia l’ingenu o directament l’idiota. En realitat el que passa és que no pregunto mai a un convidat sense posar-me al lloc de l’espectador. Estic en la posició d’aquell que vol aprendre. Per compartir el plaer que he sentit al legir el llibre, considero que el millor és deixar que l’autor s’expressi. M’agrada deixar-me sorprendre, deixar-me commoure fins i tot pels meus convidats, i que aquesta sigui ella mateixa cominicativa.>><br />Theodore Sizer <<El test definitiu d’una bona educació és allò que un fa habitualment quan ningú no el mira.>><br />Laurie Anderson <<Saps, puc veure dues ínfimes imatges meves: / n’hi ha una en cada un dels teus ulls. I fan exactament el que jo faig. / Cada vegada que jo encenc una cigarreta, elles encenen les seves>><br />Dore Ashton <<L’art dels nens era per Rothko una pedra de toc, una mena de baròmetre de la veritat.>><br />Jorge Oteiza <<Si hem callat espiritualment, qualsevol idioma ens serveix per continuar muts.>><br />Pasqual Maragall <<Tinc un gran respecte pels ensenyants. La seva feina s’assembla molt a la dels actors i actrius de teatre, però la gran diferència radica en el fet que actors i actrius fan cada nit la mateixa representació per a un públic diferent, mentre que els mestres i les mestres representen cada dia una funció diferent davant del mateix públic.>><br />Maquiavel <<És més fàcil de conservar una ciutat acostumada a viure lliure amb l’ajuda dels seus ciutadans que de qualsevol altra manera, si se’n vol estalviar la destrucció.>><br />3. Trieu un parell d’assaigs i argumenteu la vostra tria<br />El primer assaig que he triat ha sigut Quan seré gran, voldré ser pagès. He triat aquesta experiència perquè el nen té un problema de dislèxia i li costa més que als altres seus companys el estudiar i el fer deures, però per a ell això no és cap problema. Ell ho intenta i quan el seu oncle li pregunta que què voldrà ser de major, ell li diu que pagès possiblement pensant que és un ofici que no fan falta les matemàtiques ja que a ell li costen molt, però el seu oncle li diu que per a ser pagès les matemàtiques són molt importants, ja que has de calcular la quantitat de llavors que s’han de comprar, s’ha de preveure la quantitat de diners que es guanyen, s’ha de saber quants ajudants es necessiten, etc; i ell el que respon és que intentarà fer tot el que pugui, i si no pot, ja li ajudarà un amic; i la seva germana, que és una mica més gran, li diu que no es preocupi, que ho podrà fer i que serà un pagès magnífic i, a més, ell té a les seves germanes que sempre li ajudaran. Això que diu la seva germana em va cridar la atenció per que es nota que la família està molt propera i que entre tots s’ajuden.<br />En aquest assaig aquest nen lluita per aconseguir el seu propòsit: ser pagès. Quan una activitat no li surt bé pregunta si això és important per a ser pagès i quan aquesta resposta és afirmativa, continua esforçant-se al màxim. Però ell no està sol, té a la seva família i la seva família el té a ell. A la vida ningú no comença de zero, ni tan sols els nadons que semblen ser una tabula rasa encara que tenen a punt tots els materials per a omplir aquest full en blanc.<br />En resum, la família és molt important. Hi ha nens que només tindran un pare o una mare, i d’altres que a més tindran la mare que els cuida dia a dia o el pare biològic. Els nens necessiten estar envoltats de persones grans per a conèixer.<br />Sovint ens han fet la pregunta de què voldràs ser de gran? I per a qui no te les idees clares aquesta pregunta i decidir-se per una cosa i no per una altra fa que es tanqui la possibilitat <br />de les altres oportunitats. Quant et fan aquesta pregunta, ja mires cap a un futur i encara que tinguis algun problema, s’ha de lluitar per aconseguir el que un vol. <br />El segon assaig que he triat ha sigut Homes o dones? perquè em va cridar la atenció el comentari que feia el nen de l’aula quan li deia a la professora si l’escola on ella anava era en blanc i negre o en color. La professora quan tenia uns cinc anys també li va fer una pregunta semblant a la seva mare. Li va dir si les monges que eren la seva professora i la de la seva germana eren homes o dones. Quan la nena li va fer aquesta pregunta les seves germanes també hi eren allà però per llàstima ninguna es recorda de la resposta que va fer la mare. És interessant això de si les monges són homes o dones ja que les monges han renunciat a la seva sexualitat i la nena les hauria de veure diferents de les dones que podia veure pel carrer o dels homes també que veia pel carrer. Les monges anaven tapades i és normal que la nena li semblés difícil saber qui eren aquelles persones tapades fins les orelles i per què els pares confiaven en elles. És interessant la pregunta que es formula a la reflexió que fa Eulàlia Bosch de quin paper juga el gènere en la vida escolar. Aquelles nenes quan eres petites només a la classe hi havia nenes i a la classe dels nens només nens dirigits per homes capellans. Pot ser si la mare d’aquesta nena li hagués dit que la monja era un home, no s’hagués estranyat la nena ja que en aquella època el capellans també portaven faldilles . Però la meva opinió és que no importa si el teu mestre és home o dona, el que importa és que sàpiga ensenyar.<br />4. Experiència personal<br />Era un dimecres per la tarda i anava amb la meva mare pel carrer. Els meus pares em deien que només em comprarien llaminadures un cop a la setmana i aquest dia seria els divendres, però jo no volia esperar-me i tenia moltes ganes de menjar alguna llaminadura. La meva mare, per no dir-me que aquell dia no era divendres, va decidir dir-me que no portava diners a sobre i que, per tant, no podia comprar-me res. Però això per a mi no va ser cap problema, li vaig dir que allà al mateix carrer hi havia una màquina que sempre li donava diners quan ella anava i per què no avui no podia anar-hi. La meva mare amb cara de sorpresa va explicar-me que aquella màquina només donava diners si el pare i ella abans ficaven diners. <br />Aquesta experiència sempre m’ha cridat la atenció ja que quan ets petit veus tot molt fàcil i no tens problemes, tot es pot solucionar sense cap dificultat, però per desgràcia, quan et vas fent gran tot això canvia. Jo sabia que els meus pares quan anaven a aquella màquina els donava diners, però per què havien de posar abans els diners? A mi mai m’havien explicat com funcionava aquesta màquina. No entenia com la meva mare em deia que no tenia diners si era molt fàcil anar a aquella màquina i que ens donés tot els diners que nosaltres volíem. <br />Pot ser, la meva mare el que volia era que jo acceptés que no tenia diners i esperar dos dies més fins que arribés divendres, però amb aquest mètode no ho va aconseguir.<br />Valoració crítica i conclusions<br />Aquest llibre m’ha semblat molt interessant ja que les experiències personals m’han cridat molt la atenció de tot allò que diuen i pensen els nens. L’autora com bé diu ella, ha llegit moltíssim per informar-se i fer unes bones reflexions anomenant en cada capítol a un autor ja sigui filòsof, pintor, actor, etc.<br />Algunes aportacions de l’autora m’han semblat una mica difícils d’entendre ja que no coneixia l’autor i em costava centrar-me en totes aquelles reflexions, però he de dir, que les històries m’han semblat molt interessants i m’han fet pensar moltes d’elles. A més, són històries basades en fets reals i això fa que sigui més fàcil la lectura a part que els capítols són curts i no es fan llargs ni avorrits.<br />És un llibre que val la pena llegir ja que t’aporta molta informació important de com era abans l’educació i com és ara.<br />

×