Your SlideShare is downloading. ×
  • Like
Llegendes
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×

Thanks for flagging this SlideShare!

Oops! An error has occurred.

×

Now you can save presentations on your phone or tablet

Available for both IPhone and Android

Text the download link to your phone

Standard text messaging rates apply
Published

 

Published in Education
  • Full Name Full Name Comment goes here.
    Are you sure you want to
    Your message goes here
    Be the first to comment
    Be the first to like this
No Downloads

Views

Total Views
818
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
0

Actions

Shares
Downloads
1
Comments
0
Likes
0

Embeds 0

No embeds

Report content

Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
    No notes for slide

Transcript

  • 1. Llegenda Tothom sap què és una llegenda, però costa força definir-ne el terme. Podem dir que són els relats que fan referència a un territori, o sigui, narracions situades en un contorn geogràfic concret, i també narracions amb rerafons històric que tinguin una part de veritat; que part de la història sigui certa. Les llegendes d’ahir (encantats, follets, bruixes... etc) són narracions que amb el pas dels anys s’han convertit en contes, però en origen eren relats que explicaven sentiments, pors, alegries, penes, perills, angoixes, dubtes i tot el que passava a la societat de l’època. Quan parlem de llegendes que han nascut recentment, les narracions actuals, no són llegendes clàssiques, o sigui, les que explicaven avis i àvies o les que es llegien en alguns llibres, sinó que són rumors o històries contemporànies. Però la finalitat d’aquestes llegendes és la mateixa que les de les llegendes clàssiques, encara que les expliquem en format modern. No són com contes, hi ha molta gent que se les creu perquè solen estar transmeses en agradables converses. Les llegendes no moren mai perquè tenen una demanda social, perquè ajuden a viure, a parlar del que ens angoixa o ens diverteix sense fer-nos mal. Rumors i llegendes Els rumors i les llegendes sorgeixen i es propaguen en converses. Les històries només es creen quan hi ha demanda social i només perduren mentre aquesta demanda subsisteix, o sigui, quan continuen sent temes de conversa. Aquest fenomen oral forma part de la tradició. Les noves narracions o rumors es creen en funció del moment social que s’està vivint.
  • 2. Llegendes de sempre Les llegendes que s’explicaven en temps dels avis encara formen part de la memòria ja que les explicaven segons les seves vivències i emocions. Els arguments de les llegendes de sempre són molt semblants als rumors actuals. Ara us explicarem algunes de les llegendes de sempre: - El follet -> és un personatge màgic, entremaliat, que guarda molt bé els cavalls, els hi fa trenes i les hi dóna de menjar. Empipa a les mestresses i enganya als foresters perduts al bosc. - Encantats -> són personatges mitològics i màgics amb poders sobrenaturals, acostumen a ser femenins, viuen prop de coves i canten. Les sirenes i les fades en són un exemple. - Castigats i condemnats -> són personatges mortals que han estat castigats i condemnats pel seu mal comportament i pels pecats que han comès. Per exemple el compte Dràcula, o el compte Arnau que va ser condemnat per desafiar el poder de Déu i per no pagar el que havia promès als obrers, va estar condemnat a voltar pel món com una ànima en pena. - El dimoni -> ha estat protagonista de moltes llegendes. És un personatge amb un gran poder però alhora és força innocent. En moltes de les històries de dimonis surt la construcció de ponts o la recerca d’ànimes. - Les bruixes -> són llegendes que es mantenen. Són persones que han agafat condició de bruixes però sense ser condemnades ni immortals. Les seves mares eren també bruixes i fan pactes amb el diable. Fan encanteris, embruixos, fan ploure, enverinen el menjar, fan conjurs, i solen anar acompanyades de gats negres. Fan màgia
  • 3. d’amagat que extreuen de llibres màgics. Feien aparèixer animals, sentir sorolls... - Els bandolers -> cada terra té el seu bandoler protagonista de fets macabres però també heroics. El més mític de tots és en Serrallonga que va viure cap al 1600. Robava als rics per ajudar als pobres, s’amagava i no el trobaven, tenia or en una cova que encara no s’ha trobat, quan el van agafar el van torturar i matar. Llegendes d’actualitat Expliquen uns quants rumors. Tenen equivalent arreu del món. Ho explica gent jove, que acostumen a residir en ciutats. - Els cocodrils de les clavegueres -> es posa de moda comprar animals exòtics com a animals de companyia domèstics. Però la gent se'n cansa i els llencen pel vàter. A Nova York els cocodrils viuen a les clavegueres i es reprodueixen en forma de mutants blancs i cecs. A Barcelona es comenta que també n’hi ha. - Autopista del revolt -> una noia amb un vestit blanc i llarg fa autoestop i la recull un automobilista que circulava sol per una carretera emboirada i fosca. La noia vol seure al seien de darrera. En un fort revolt la noia fa un crit i quan el noi es tomba ha desaparegut. El noi ho explica a la guàrdia civil que li ensenya una foto i quan ell la reconeix li comenten que és una noia que va morir en aquell mateix revolt feia anys en un accident de cotxe. - El ronyó extirpat -> un noi surt una nit, coneix a una noia i marxa amb ella a un hotel. L’endemà quan es desperta es troba prop d’una carretera, no recorda res i s’adona que li fa mal a un costat... quan s’ho mira veu que hi té una cicatriu. Li han extirpat el ronyó per vendre’l en el tràfic d’òrgans.
  • 4. - Els gots de les discoteques -> a algunes discoteques els narcotraficants posen drogues als gots de la gent per tal de captar- los com a clients. - Xinesos -> a Barcelona consten poques morts de xinesos. Diuen que quan se'n moren fan servir la seva carn per a elaborar plats en els restaurants xinesos tan freqüentats pels occidentals. - Enterrat en vida -> s’han trobat tombes antigues amb esquelets que mostren gestos de desesperació per a sortir dels taüts, amb les mans a la boca, cabells arrencats... etc. Eren persones que tenien una malaltia que per unes hores sembla que estiguis mort. Els enterraven creient que eren ben morts, però després es despertaven un cop ja eren enterrats i no podien sortir. Morien patint i agonitzant al màxim.