Your SlideShare is downloading. ×
Barcelona metròpoli creativa
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×

Thanks for flagging this SlideShare!

Oops! An error has occurred.

×
Saving this for later? Get the SlideShare app to save on your phone or tablet. Read anywhere, anytime – even offline.
Text the download link to your phone
Standard text messaging rates apply

Barcelona metròpoli creativa

327
views

Published on

Barcelona metròpoli creativa. Economia del Coneixement i Economia Creativa a Barcelona. Informe 2013

Barcelona metròpoli creativa. Economia del Coneixement i Economia Creativa a Barcelona. Informe 2013

Published in: Business

0 Comments
1 Like
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

No Downloads
Views
Total Views
327
On Slideshare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
1
Actions
Shares
0
Downloads
6
Comments
0
Likes
1
Embeds 0
No embeds

Report content
Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
No notes for slide

Transcript

  • 1. Ajuntament de Barcelona Àrea d’Economia, Empresa i Ocupació Barcelona metròpoli creativa. Economia del Coneixement i Economia Creativa a Barcelona. Informe 2013 Vittorio Galletto, Sandra Aguilera Barcelona, 6 de maig de 2014 Institut d’Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona - Universitat Autònoma de Barcelona
  • 2. Sumari: 1. Introducció 2. Dimensió i evolució del sector de coneixement 3. Dimensió i evolució del sector TIC 4. Activitats creatives i ciutat creativa 5. Conclusions 2
  • 3. 3 Objectiu: Una diagnosi detallada sobre l’economia del coneixement, la innovació, les tecnologies de la informació i la comunicació i les indústries creatives. Hauria de servir per al disseny de polítiques econòmiques i urbanístiques de base urbana per la ciutat de Barcelona. Antecedents: Informe “Barcelona metròpoli creativa. Informe i mapes urbans 2011” (Àrea d’Economia, Empresa i Ocupació, Ajuntament Barcelona i IERMB). Base de dades “Indicadors de ciutat del coneixement i ciutat creativa” (Àrea d’Economia, Empresa i Ocupació, Ajuntament Barcelona i IERMB). 1. Introducció
  • 4. 4 1. Introducció
  • 5. 5 Novetats:  S’inclouen dades referides al conjunt de Catalunya com a marc de referència.  S’incorpora en l’anàlisi de les activitats creatives les dades corresponents als treballadors autònoms, i no només els treballadors afiliats al règim general de la seguretat social.  S’analitza un nou indicador elaborat a partir dels estudiants universitaris estrangers per tal d’aproximar la capacitat d’atracció de talent de la ciutat de Barcelona. 1. Introducció
  • 6. Sumari: 1. Introducció 2. Dimensió i evolució del sector de coneixement 3. Dimensió i evolució del sector TIC 4. Activitats creatives i ciutat creativa 5. Conclusions 6
  • 7. 7 Metodologia (I) Superar la classificació sectorial del què es fa per considerar el com es fa: el coneixement com a factor productiu i de competitivitat. Una economia basada en el coneixement és aquella directament basada en la producció, distribució i ús de coneixement i informació (OCDE). Les activitats intensives en tecnologia i coneixement, tant de serveis com manufactures, es caracteritzen per una despesa en R&D relativament elevada i pel major ús de capital humà qualificat. La classificació original de treballadors en CNAE-93 i CNAE-09 (Classificació Nacional d’Activitats Econòmiques) es tradueix a intensitat de coneixement amb les taules de equivalència d’EUROSTAT (OCDE). Utilitzem dades de treballadors de la Seguretat Social. 2. Dimensió i evolució del sector de coneixement
  • 8. 8 Metodologia (II) S’utilitza com indicador d’output del procés innovador les sol·licituds de Patents i Models d’utilitat, nacionals (Oficina Espanyola de Patents i Marques) i europees (Oficina Europea de Patents). 2. Dimensió i evolució del sector de coneixement
  • 9. El 53% del total de llocs de treball correspon a activitats intensives en coneixement (437.300 treballadors) i han guanyat pes sobre el total d'ocupats entre 2009 i 2012. Els serveis intensius en coneixement representen el 49% de l’ocupació del municipi i són el grup més important (400.533 treballadors). Manufac tures C. Alt 4% Serveis C. Alt 49% Manufac tures C. Baix 3% Serveis C. Baix 40% Altres activ. C. Baix 4% 2. Dimensió i evolució del sector de coneixement Font: Ministerio de Empleo y Seguridad Social i Eurostat (2009) Afiliats al RGSS per intensitat de coneixement a Barcelona. Percentatge sobre el total d’ocupats, 2012 9
  • 10. 2. Dimensió i evolució del sector de coneixement 447,417 425,896 387,442 505,583 454,723 437,303 300,000 350,000 400,000 450,000 500,000 550,000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 Coneixement baix Coneixement alt 58.166 49.861 28.827 Font: Ministerio de Empleo y Seguridad Social i Eurostat (2009) Afiliats al RGSS per intensitat de coneixement a Barcelona, 2001-2012 Durant els darrers anys (2009-2012), les activitats intensives en coneixement resisteixen millor els efectes de la crisi. La caiguda d’ocupats respecte el 2011 (-2’9%) és inferior a la caiguda experimentada per les activitats no intensives en coneixement (-3’8%). 10
  • 11. 2. Dimensió i evolució del sector de coneixement Coneixement Baix 49.959 ; 71% Manufactures C. Alt 646 ; 1% Serveis C. Alt 19.398 ; 28% Coneixement Alt 20.044 ; 29% Font: Ministerio de Empleo y Seguridad Social i Eurostat (2009) Nombre d’empreses per intensitat de coneixement a Barcelona, 2012 Les empreses intensives en coneixement s’han mantingut relativament estables respecte l’any anterior. D’aquestes, 19.400 es dediquen a serveis intensius en coneixement i 646 a manufactures intensives en coneixement. La dimensió mitjana aproximada de les empreses en activitats intensives en coneixement és major (22 treballadors/establiment) en comparació amb les activitats no intensives de coneixement (7 treballadors/establiment). 11
  • 12. 2. Dimensió i evolució del sector de coneixement Exportacions de la província de Barcelona. Milions d’euros reals, 2000-2012 Les exportacions de la província de Barcelona han incrementat fins superar els 45.000 milions d’euros (77% de Catalunya ). Les manufactures intensives en coneixement són la principal partida de les exportacions (58% del total el 2012) i des del 2009 han augmentat en un 34%. No obstant, des del 2005 perden pes sobre el total d’exportacions. Font: Agència Estatal d’Administració Tributària 12 35,023 45,472 0 5,000 10,000 15,000 20,000 25,000 30,000 35,000 40,000 45,000 50,000 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 Exportacions totals 66% 58% -22.9% 11.4% 3.4% -25% -20% -15% -10% -5% 0% 5% 10% 15% 0% 10% 20% 30% 40% 50% 60% 70% 80% 90% 100% 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 % Coneixement alt % Var. Coneix. Alt
  • 13. 1,615, 27% 1,214, 20% 2,260, 37% 998, 16 % Barcelona AMB menys Barcelona Província menys AMB Resta de Catalunya 1,112; 42% 574; 22% 709; 27% 243; 9% Barcelona AMB menys Barcelona Província menys AMB Resta de Catalunya 2. Dimensió i evolució del sector de coneixement Models i patents sol·licitats a l’OEPM, 2006-2008 Patents sol·licitades a l’OEP, 2005-2010 Font: Elaborat a partir d’OEPM (patents i models nacionals) i PATSTAT (patents europees) Barcelona concentra gran part de les patents i models d’utilitat generades a Catalunya i sol·licitats a l’OEPM i a l’Oficina Europea de Patents. Aquest fet és indicatiu d’una concentració en Barcelona (i l’AMB) de la innovació de més qualitat que es produeix a Catalunya, així com una major orientació als mercats exteriors de la innovació que es realitza a Barcelona (i l’AMB). 13
  • 14. Sumari: 1. Introducció 2. Dimensió i evolució del sector de coneixement 3. Dimensió i evolució del sector TIC 4. Activitats creatives i ciutat creativa 5. Conclusions 14
  • 15. 15 Metodologia Les Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TIC) fan referència a les activitats, professionals i productes relacionats amb el procés i transmissió de la informació utilitzant mitjans electrònics. OCDE (2002/2009) Measuring the information economy. Importància estratègica pel seu caràcter transversal i de cohesió social. La classificació original de treballadors en CNAE-93 i CNAE-09 es converteix a activitats TIC segons taula conversió OECD 2009. L’oficina estadística europea (Eurostat) ofereix taules de conversió que permeten identificar aquells codis IPC que corresponen als camps de les TIC i la Biotecnologia. Utilitzem dades de treballadors de la Seguretat Social. 3. Dimensió i evolució del sector TIC
  • 16. 3. Dimensió i evolució del sector TIC Resta d'ocupats; 796.203; 96,5% Manufactures TIC; 414; 0,05% Comerç TIC; 2.724; 0,33% Altres serveis TIC; 25,404; 3% Ocupats TIC; 28.542; 3,5% Font: Ministerio de Empleo y Seguridad Social i OCDE(2009) Ocupats en activitats TIC a Barcelona, 2012 L’any 2012 Barcelona té 28.500 treballadors ocupats en activitats TIC, el 3,5% dels ocupats de la ciutat i el 54% dels ocupats en TIC de Catalunya. El 98,5% dels ocupats en TIC treballen en el sector serveis i l’1,5% en manufactures TIC. 16
  • 17. 3. Dimensió i evolució del sector TIC 573 451 445 414 28,025 28,957 28,923 28,128 0 5,000 10,000 15,000 20,000 25,000 30,000 35,000 2009 2010 2011 2012 Manufactures TIC Serveis TIC Ocupats en activitats TIC a Barcelona Font: INSS i OCDE (2009) Des del 2009, els ocupats en activitats TIC han crescut moderadament i principalment degut al creixement dels serveis TIC. El pes dels llocs de treball TIC dins l'ocupació total augmenta any rere any. Entre aquests, els altres serveis TIC (software i R+D) són els responsables del creixement, mentre la resta de serveis TIC (comerç) redueixen l’ocupació. Les manufactures TIC han perdut ocupats entre 2009 i 2012 i han reduït el seu pes sobre el total d’activitats TIC. 17
  • 18. 3. Dimensió i evolució del sector TIC 53 53 50 46 1,632 1,626 1,773 1,786 0 200 400 600 800 1,000 1,200 1,400 1,600 1,800 2,000 2009 2010 2011 2012 Manufactures TIC Serveis TIC Empreses en activitats TIC a Barcelona Font: IERMB a partir de INSS i OCDE (2009) L’any 2012 el número d’empreses TIC al municipi de Barcelona és de 1.800 -un 8,7% més que el 2009- i són el 2,6% del total d’empreses del municipi i el 44% de les empreses TIC de Catalunya. Manufa ctures TIC; 46; 3% Comerç TIC; 229; 12% Altres serveis TIC; 1,557; 85% 18
  • 19. 145 47% 65 21% 74 24% 23 8% Barcelona AMB menys Barcelona Província menys AMB Resta de Catalunya 3. Dimensió i evolució del sector TIC Models i patents TIC sol·licitats a l’OEPM, 2006-2008 Font: Oficina Espanyola de Patents i Marques (OEPM) Durant el període 2006-2008 les sol·licituds de patents i models en TIC representen el 47% de les patents i models (TIC) sol·licitats a Catalunya i són el 18,7% de les patents i models sol·licitats a Barcelona. Al municipi de Barcelona es dóna una especialització relativa (respecte al conjunt de Catalunya) en la innovació en els sectors TIC que a més, és creixent en el temps. 19
  • 20. 128 46% 87 32% 49 18% 12 4% Barcelona AMB menys Barcelona Província menys AMB Resta de Catalunya 3. Dimensió i evolució del sector TIC Patents TIC sol·licitades a l’OEP, 2005-2010 Font: PATSTAT Les sol·licituds de patents europees en TIC també han augmentat fins el 2008 i gairebé el 50% de les patents europees sol·licitades a Catalunya es localitzen a Barcelona. La major part de la innovació en les àrees de les TIC i de la Biotecnologia es concentra a l’AMB i, especialment, al municipi de Barcelona. 20
  • 21. Sumari: 1. Introducció 2. Dimensió i evolució del sector de coneixement 3. Dimensió i evolució del sector TIC 4. Activitats creatives i ciutat creativa 5. Conclusions 21
  • 22. 22 Metodologia La creativitat entesa com l’habilitat per crear nous conceptes significatius, és una font decisiva per crear i mantenir l’avantatge competitiu de les empreses (Florida 2002). Les indústries creatives inclouen activitats de serveis (intangibles), però també activitats manufactureres, com la impressió, la moda, la joieria, els instruments musicals i les joguines. La classificació que s’utilitza en aquest informe diferencia entre indústries creatives tradicionals (indústries cultuals) i no tradicionals (software,videojocs, edició electrònica, R+D). La classificació original de treballadors en CNAE-93 i CNAE-09 es converteix a activitats creatives segons taula conversió Lazzeretti, Boix, & Capone, 2008. 4. Activitats creatives i ciutat creativa
  • 23. Indústries no creatives 832.908 89% Tradicionals 55,141 6% No tradicionals 46,331 5% Indústries creatives 101.472 11% Font: Elaborat a partir de l’INSS i Lazzereti, Boix i Capone, 2008. L’11% dels ocupats del municipi de Barcelona (101.472 persones), i el 7,5% de Catalunya, treballen en indústries creatives. El 49% dels llocs de treball creatius de Catalunya es registren a Barcelona. El pes d’aquest sector sobre el total de treballadors augmenta des del 2009 principalment degut al creixement de les indústries creatives no tradicionals. Afiliats al RGSS i autònoms a Barcelona, 2012 4. Activitats creatives i ciutat creativa 23
  • 24. El nombre d'ocupats en indústries creatives ha augmentat de 2001 a 2012, i durant la crisi -tot i disminuir en termes absoluts- el seu pes dins el total ha crescut lleugerament. Aquest creixement de pes s'ha concentrat en les indústries creatives no tradicionals. 58% 56% 55% 54% 42% 44% 45% 46% 0% 10% 20% 30% 40% 50% 60% 70% 2009 2010 2011 2012 Afiliats al RGSS i autònoms en indústries creatives a Barcelona, 2009-2012 Indústries creatives tradicionals Indústries creatives no tradicionals Font: Elaborat a partir de l’INSS i Lazzereti, Boix i Capone, 2008. 4. Activitats creatives i ciutat creativa 24
  • 25. Afiliats al RGSS i autònoms en indústries creatives a Barcelona. Variació 2009-2012 Font: Elaborat a partir de INSS i Lazzeretti, Boix & Capone, 2008. -34.7% -29.0% -25.6% -18.6% -18.0% -12.1% -11.8% -11.5% 5.5% 5.7% 8.0% 13.5% -1,153 -1,203 -1,389 -283 -2,178 -987 -1,949 -1,820 138 1,236 688 1,252 -40% -30% -20% -10% 0% 10% 20% Moda Cinema, vídeo i música Arts gràfiques i impressió Radio i televisió Edició Escriptors, arts escèniques i visuals, artesans Arquitectura i enginyeria Publicitat Activitats relacionades amb el patrimoni Software, videojocs i edició electrònica Recerca i Desenvolupament Disseny i fotografia Entre les indústries creatives no tradicionals, les activitats relacionades amb el Software, videojocs i edició electrònica són les que han augmentat en valor absolut, seguides de les activitats relacionades amb R+D. 4. Activitats creatives i ciutat creativa 25
  • 26. Treballadors en indústries creatives, 2012 Resta de Catalunya 107,160 51% RGSS Barcelona 82.282 40% Autònoms Barcelona 19.190 9% Barcelona 101.472 49% Font: Elaborat a partir de l’INSS i Lazzereti, Boix i Capone, 2008. Els treballadors en indústries creatives afiliats al RGSS sumen 82.282 ocupats i són l’10% dels ocupats (afiliats al RGSS) del municipi i el 52% dels ocupats (afiliats al RGSS) en indústries creatives de Catalunya. Els autònoms en indústries creatives sumen 19.190 treballadors i són el 20% dels autònoms del municipi i el 39% dels autònoms creatius de Catalunya. 4. Activitats creatives i ciutat creativa 26
  • 27. Treballadors en indústries creatives a Barcelona, 2009-2012 Treballadors totals a Barcelona, 2009- 2012 18.0% 18.1% 18.3% 18.9% 82.0% 81.9% 81.7% 81.1% 0% 20% 40% 60% 80% 100% 2009 2010 2011 2012 Autònoms Afiliats al RGSS 10.8% 11.5% 11.6% 11.7% 89.2% 88.5% 88.4% 88.3% 0% 20% 40% 60% 80% 100% 2009 2010 2011 2012 Autònoms Afiliats al RGSS Font: Elaborat a partir de INSS i Lazzeretti, Boix & Capone, 2008. El pes dels treballadors autònoms en les indústries creatives és significatiu, ja que representen el 19% dels treballadors creatius totals de la ciutat, que és gairebé el doble del pes que els autònoms tenen en el conjunt de treballadors de tots els sectors. Addicionalment, des del 2009 augmenten el seu pes sobre el total dels treballadors en indústries creatives. 4. Activitats creatives i ciutat creativa 27
  • 28. Empreses en indústries creatives a Barcelona 4,456 2,866 0 1,000 2,000 3,000 4,000 5,000 6,000 7,000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 Ind. creatives tradicionals (culturals) Ind. creatives no tradicionals Barcelona registra 7.320 empreses en indústries creatives (10,5% del total). El pes relatiu de les empreses creatives ha augmentat respecte el 2009, principalment gràcies al creixement de les empreses en indústries creatives no tradicionals. Les empreses relacionades amb la Moda, les Arts escèniques, les Arts gràfiques i la Ràdio i televisió són les que més han patit les conseqüències en la reducció del nombre d’empreses des del 2007. Per contra, les empreses que realitzen activitats relacionades amb R+D s’han duplicat.Font: Elaborat a partir de l’INSS i Lazzereti, Boix i Capone, 2008. 4. Activitats creatives i ciutat creativa 28
  • 29. Nombre d’estudiants visitants a les universitats de Barcelona, 2000-2011 0 1,000 2,000 3,000 4,000 5,000 6,000 7,000 8,000 00-01 01-02 02-03 03-04 04-05 05-06 06-07 07-08 08-09 09-10 10-11 Resta d'Espanya Unió Europea Resta Europa Resta del món La capacitat d’atracció de talent de Barcelona és creixent. El nombre d’estudiants estrangers a les universitats de Barcelona i la RMB s’ha duplicat durant els anys 2000-2011 fins els 6.800 estudiants. La principal procedència és la Unió Europea, si bé els estudiants de la resta d’Espanya augmenten de forma constant. Font: Departament d’Economia i Coneixement de la Generalitat de Catalunya 4. Activitats creatives i ciutat creativa 29
  • 30. Variació en el nombre d’estudiants visitants a les universitats Barcelona, 2010-11 respecte 2000-01 -100 0 100 200 300 400 500 600 700 800 Resta d'Espanya Unió Europea Resta d'Europa Resta del món Ciències Ciències de la Salut Tècnica Ciències Socials Humanitats Les branques de coneixement amb major poder d’atracció pels estudiants de la UE són les Ciències Socials, mentre que pels de la resta d’Espanya són les Humanitats. Els estudis Tècnics es mantenen en la tercera posició per ordre de preferència i registren increments en el nombre d’estudiants visitants procedents, principalment, d e la UE i la resta del Món. Font: Departament d’Economia i Coneixement de la Generalitat de Catalunya 4. Activitats creatives i ciutat creativa 30
  • 31. Sumari: 1. Introducció 2. Dimensió i evolució del sector de coneixement 3. Dimensió i evolució del sector TIC 4. Activitats creatives i ciutat creativa 5. Conclusions 31
  • 32. 32  Les activitats intensives en coneixement, les TIC i les activitats considerades com a creatives mostren un comportament millor que la resta d'activitats i incrementen el seu pes dins l'ocupació total a la ciutat durant la crisi.  Barcelona és el pol central de l'economia del coneixement, la tecnologia i la creativitat del Catalunya, amb el 44% dels treballadors en activitats intensives en coneixement, el 54% dels treballadors TIC i el 49% dels treballadors en activitats creatives del Principat.  El 2012 més de la meitat dels llocs de treball de Barcelona (53%; 437.300 persones) s’especialitzen en activitats intensives en coneixement; la major part són activitats de serveis (92%) i la resta manufactures (8%).  El 2012 les TIC compten amb 28.500 ocupats a Barcelona i el seu pes dins l’economia de la ciutat (3,5%) ha tendit a créixer en els darrers anys. 5. Conclusions
  • 33. 33  L’any 2012 Barcelona té 101.472 treballadors/es en indústries creatives, és a dir, l’11% dels llocs de treball del municipi (incloent el règim d’autònoms). El 54% de la població ocupada en indústries creatives pertany a indústries tradicionals, si bé des del 2001 el creixement del nombre d’ocupats/des s’ha concentrat en les indústries creatives no tradicionals.  Cal destacar el pes dels treballadors/es autònoms en les indústries creatives, que representen el 19% dels treballadors/es creatius totals de la ciutat, gairebé el doble del pes que els autònoms tenen en el conjunt de la població ocupada en tots els sectors. 5. Conclusions
  • 34. 34  Si bé la innovació tecnològica, mesurada com a número total de patents i models, ha frenat el creixement, la seva composició mostra un pes cada cop major dels indicadors d’innovació de major qualitat (patents espanyoles i europees), i sobretot en tecnologies més avançades i amb més impacte transversal a l’economia (com les patents en TIC i biotecnologia).  La capacitat d’atracció de talent de Barcelona és creixent. El nombre d’estudiants visitants a les universitats de Barcelona i la RMB, s’ha duplicat durant la dècada 2000-2011. La principal procedència és la Unió Europea si bé els i les estudiants de la resta d’Espanya augmenten de forma constant.  La província de Barcelona concentra el 2012 la major part de les exportacions catalanes intensives en coneixement (81%) i també gran part de les patents amb protecció espanyola (35%) i patents amb protecció europea (42%) generades a Catalunya. 5. Conclusions
  • 35. 35  Recomanacions de política: o Adoptar les politiques necessàries per impulsar i assegurar la bona marxa de les activitats intensives en coneixement i creativitat. o Potenciar les xarxes i contactes entre agents creadors de coneixement, com les universitats i centres de recerca i tecnològics i les empreses situades a diferents municipis de l’àmbit metropolità. o S’ha destacat el pes creixent de les activitats creatives en ocupació i singularment, la importància dels autònoms. Aquest fet s’hauria de tenir en compte en el disseny de polítiques i mesures de suport a aquestes activitats creatives. o Caldria també considerar la creativitat i les activitats culturals com un input econòmic, potenciant les interrelacions entre les activitats creatives i culturals i les activitats econòmiques de disseny i serveis. 5. Conclusions
  • 36. 36 o Les activitats de disseny i imatge es poden beneficiar del prestigi de la marca “Barcelona”. En aquest sentit, caldria assegurar la disponibilitat d’espais físics en els que aquesta interrelació entre activitats sigui possible. o Seria interessant també facilitar i impulsar que les polítiques de suport a la recerca s’ajustin a les necessitats més específiques de les activitats creatives (disseny, videojocs), i no exclusivament a les activitats tecnològiques. o Potenciar la imatge de Barcelona com a ciutat innovadora i de disseny, per l’efecte crida que aquest posicionament té respecte a activitats i persones externes i, en definitiva, per atreure talent. 5. Conclusions
  • 37. 37 Boix, R., Galletto, V., & Trullén, J. (2011). BCN metròpoli creativa. Informe i mapes urbans de coneixement i innovació de Barcelona. Institut d’Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona. Eurostat. (2009). High-tech industry and knowledge-intensive services (htec). Extret de: http://epp.eurostat.ec.europa.eu/cache/ITY_SDDS/EN/htec_esms.htm Lazzeretti, L., Boix, R., & Capone, F. (2008). Do creative industries cluster? Mapping Creative Local Production Systems in Italy. Industry & Innovation, 15(5), 549– 567. OCDE. (2009). Guide to measuring the information society, 2009. Paris: OECD Publishing. Trullén, J. (Dir.) (2012). Per afrontar la crisi: la metròpoli de Barcelona. Anuari metropolità de Barcelona 2011. Institut d’Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona. Referències
  • 38. Vittorio Galletto – Sandra Aguilera Institut d’Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona - IERMB Universitat Autònoma de Barcelona Contacte: tel. +34 93 586 88 80 iermb@uab.cat Institut d'Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona Campus de la UAB, Edifici MRA planta 2 08193 Bellaterra (Cerdanyola del Vallès)