• Share
  • Email
  • Embed
  • Like
  • Save
  • Private Content
La inversio estrangera a l'àrea de Barcelona
 

La inversio estrangera a l'àrea de Barcelona

on

  • 1,496 views

 

Statistics

Views

Total Views
1,496
Views on SlideShare
983
Embed Views
513

Actions

Likes
1
Downloads
27
Comments
0

3 Embeds 513

http://w42.bcn.cat 505
https://twitter.com 5
http://gestiowebs.barcelonactiva 3

Accessibility

Categories

Upload Details

Uploaded via as Adobe PDF

Usage Rights

© All Rights Reserved

Report content

Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
  • Full Name Full Name Comment goes here.
    Are you sure you want to
    Your message goes here
    Processing…
Post Comment
Edit your comment

    La inversio estrangera a l'àrea de Barcelona La inversio estrangera a l'àrea de Barcelona Document Transcript

    • LA INVERSIÓESTRANGERAA L’ÀREADEBARCELONA
    • LA INVERSIÓESTRANGERAA L’ÀREADEBARCELONA
    • Índex 10 Introducció 14 Resum executiuEdició: Ajuntament de BarcelonaÀrea d’Economia, Empresa i OcupacióLlacuna 162, 08018 Barcelona 20 Anàlisi quantitativa www.bcn.cat/barcelonacreixementElaboració de l’estudi: 34 Anàlisi qualitativa Equip d’investigació:Esteve Mogas i Jordi Pascual (col·laboradors d’ESADE)Amb el suport de Janina Pellegrini i Begoña Gómez (Observatori de l’Empresa Multinacional Espanyola, OEME)Supervisió acadèmica:Pere Puig, professor catedràtic del Departament d’Economia d’ESADE 50 Recomanacions Xavier Mendoza, professor del Departament de Política d’Empresa d’ESADE i director de l’OEMERedacció:Esteve Mogas, Jordi Pascual i Xavier MendozaCorrecció:Xavier Canals 54 Apèndix: Metodologia de l’estudiCoordinació:Àrea d’Economia, Empresa i Ocupació. Ajuntament de Barcelona 60Disseny i maquetació:Berta Hernández Bibliografia Impressió: Gam DigitalDipòsit Legal: 60B-15992-2012Abril 2012 Agraïments
    • 6 LA INVERSIÓ ESTRANGERA A L’ÀREA DE BARCELONA 7Des del govern municipal creiem fermament que Barce- La captació de nova activitat exterior i la retenció de la Barcelona i la seva àrea ha sigut tradicionalment un La ciutat ha de potenciar el seu atractiu per a atraurelona genera confiança. És una ciutat que, més enllà de la inversió existent ens ajudarà a superar la crisi i generar entorn atractiu per a la inversió estrangera. Des de finals talent i els millors directius i professionals, que són, enqualitat de vida com a factor per a atraure professionals noves oportunitats. Per a l’Ajuntament de Barcelona, del segle XIX, nombroses empreses de capital estranger definitiva, els darrers responsables de millorar la produc-i empreses d’arreu del món, compta amb un entorn pro- una de les seves principals prioritats és la recuperació van triar el nostre territori per a instal·lar-hi les seves tivitat de les seves empreses, així com els emprenedorspici per a la innovació i la creativitat, i importants factors econòmica i la creació de llocs de treball. factories. D’aquesta època destaquen les inversions in- estrangers que creen riquesa. Cal prioritzar els esforços ique li atorguen un valor afegit excepcional, com és la dustrials d’empreses franceses, alemanyes, britàniques, fixar-se en aquells sectors amb més recorregut i potencial.presència d’universitats, importants escoles de negoci, Per a aconseguir-ho és essencial que la nostra ciutat suïsses i belgues i més endavant americanes. Aquestescentres de recerca de primer nivell i clústers empresa- esdevingui un lloc de referència internacional en àmbits empreses pioneres, algunes de les quals encara estan Aquest estudi s’emmarca dins de la iniciativa Barcelonarials molt dinàmics. estratègics i de futur, projectant una imatge potent com actives i presents entre nosaltres, van contribuir a fer Creixement. Aquesta iniciativa, liderada per l’Ajuntament a metròpoli global, i afavorint al màxim la inversió estran- que Barcelona fos coneguda com el Manchester català però basada en el treball conjunt dels principals agentsCom a capital econòmica de la Mediterrània, és també gera i l’atracció d’activitat econòmica. pel seu perfil industrial. econòmics i socials de la ciutat, vol garantir les condi-una de les àrees metropolitanes líders a Europa. En cions per al creixement econòmic buscant mesures pràc-la seva estructura productiva diversificada destaquen Ja fa dècades que la tendència ha anat canviat, al tiques per tal de reprendre el creixement i la generaciósectors econòmics estratègics amb un alt valor afegit i Xavier Trias mateix ritme que ho ha fet la pròpia estructura produc- d’ocupació i riquesa.un gran potencial de creixement futur, com les tecnolo- Alcalde de Barcelona tiva de la ciutat. Avui en dia, les grans implantacionsgies de la informació i la comunicació, la biotecnologia, industrials han deixat pas a inversions orientades ma- Barcelona ha d’adoptar una actitud proactiva per a con-l’energia, els media, el disseny i l’ensenyament superior, joritàriament al sector terciari avançat i a nous sectors vertir-se en la veritable capital mediterrània dels negocis,entre d’altres. emergents amb altes taxes d’innovació i amb un fort que promogui les inversions i l’activitat econòmica. creixement.Barcelona s’ha compromès també a millorar i desenvo- Sònia Recasenslupar les infraestructures digitals i aplicar la tecnologia i Així mateix, els canvis en l’escenari mundial amb l’apari- Tinenta d’alcalde d’Economia, Empresa i Ocupaciól’economia de la innovació urbana, per a una gestió més ció de nous mercats emergents i l’actual crisi econòmicasostenible i eficient de la ciutat, per a millorar la qualitat i financera que pateixen alguns mercats desenvolupats,de vida de les persones, i per a fer-la més competitiva estan afectant els fluxos d’inversions internacionals.per a les seves empreses. L’objectiu és fer de Barcelona Davant d’aquests nous reptes, cal aplicar nous enfoca-un referent com a smart city i com a ciutat ideal per a ments i desenvolupar polítiques per a continuar captantimplantar i desenvolupar-hi negocis. nova activitat exterior, així com fidelitzar l’existent.D’aquesta manera consolidarem i potenciarem la nostra I aquest és precisament un dels objectius d’aquestimatge de prestigi i marca internacional, que és un gran estudi: aportar pautes i recomanacions útils per aactiu per a atraure inversions i captar noves empre- dissenyar les accions concretes de promoció, atracció ises. Tradicionalment, la nostra ciutat ha estat la porta retenció d’inversions internacionals. De les més de 5.100d’entrada d’inversió estrangera, i avui Barcelona se situa empreses de capital estranger que hi ha a Catalunya,com una de les deu primeres metròpolis del món en la majoria es concentra a l’àrea de Barcelona. Per això,recepció de projectes d’inversió estrangera i també entre volem que aquest nombre es consolidi potenciant lesles deu ciutats globals més atractives per a localitzar o reinversions i la creació de noves línies de negoci, i queestablir un negoci, segons el recent informe Global Cities augmenti captant noves empreses.Investment Monitor de la consultora KPMG.
    • 8 LA INVERSIÓ ESTRANGERA A L’ÀREA DE BARCELONA 9Tinc el plaer de presentar-vos l’estudi La inversió estran- Voldria destacar una característica especialment relle-gera a l’àrea de Barcelona, que ha estat elaborat per un vant d’aquest estudi. Les seves conclusions es fonamen-equip d’investigadors d’ESADE per encàrrec de l’Àrea ten no sols en l’anàlisi de les dades estadístiques mésd’Economia, Empresa i Ocupació de l’Ajuntament de recents, sinó també, i de manera especial, en un extensBarcelona. treball de camp que ha permès als autors comptar amb les aportacions, molt valuoses, d’un ampli col·lectiu deEl punt de partida de l’estudi és la constatació que som directius d’empreses estrangeres implantades a l’àreadavant d’un nou escenari internacional amb significati- de Barcelona i d’experts vinculats directament ambves implicacions per a les empreses i els països d’arreu la captació i l’assessorament d’operacions d’inversiódel món. estrangera a casa nostra.La fràgil situació de les economies més desenvolupades, Els experts i directius consultats en l’estudi coincideixenconseqüència de la crisi financera global que va escla- a destacar les potencialitats de l’àrea de Barcelona per atar l’estiu del 2007 i de la posterior crisi de l’eurozona, continuar atraient inversió estrangera els propers anys.contrasta fortament amb la puixança de les economies El meu desig i el dels autors és que aquest estudi cons-emergents. Assistim a una transformació profunda de titueixi una contribució útil per a tots els agents, públicsl’economia i la geopolítica mundials, conseqüència direc- i privats, implicats a convertir aquest potencial en unata dels processos de globalització econòmica endegats realitat.ara fa més de dues dècades. El centre de gravetat eco-nòmic del món es desplaça progressivament dels països Alfons Sauquetdesenvolupats vers les grans economies emergents. Una Degà d’ESADE Business Schooldada molt significativa respecte a això és que l’any 2010,per primera vegada, els països en desenvolupamentvaren atraure més del 50% dels fluxos d’inversió estran-gera directa (IED) al món.Aquest nou escenari internacional planteja als païsosdesenvolupats un desafiament de primera magnitud queobliga a repensar, entre altres aspectes importants, lespolítiques d’atracció i captació d’inversió estrangera.En aquest sentit, els objectius de l’estudi que el lectorté a les mans són els següents: presentar l’estat actualde la inversió forana a l’àrea de Barcelona i a Catalunya;identificar els reptes i les principals oportunitats de futurpel que fa a l’atracció d’inversió estrangera, i formularun seguit de recomanacions respecte de les polítiquesd’atracció i captació d’inversió estrangera.
    • Introducció
    • 12 LA INVERSIÓ ESTRANGERA A L’ÀREA DE BARCELONA 13 Objectius Estructura Definicions i abastCatalunya, i de manera especial l’àrea de Barcelona, Aquest informe s’organitza entorn de quatre grans La denominació habitual d’inversió estrangera directa o Pel que fa al seu abast geogràfic, l’estudi se centra encompta amb una llarga tradició d’atracció d’inversió apartats: IED s’utilitza per a incloure els fenòmens següents: la inversió estrangera directa a l’àrea de Barcelona iestrangera que ha esdevingut un important motor tant a Catalunya. L’anàlisi de dades quantitatives analitzade creixement de l’economia catalana com de millora de Un primer apartat introductori en què es presenten els Els fluxos d’inversió mitjançant els quals un inversor l’evolució de la IED al món, a Espanya i a Catalunya. Pella seva competitivitat. Per aquest motiu és interessant objectius i l’abast de l’estudi, com també l’estructura de estranger adquireix almenys un 10% del capital d’una que fa a l’estudi qualitatiu, aquest s’ha centrat exclusiva-analitzar periòdicament l’evolució d’aquest tipus d’inver- l’informe. empresa local (es considera que així s’assegura una ment en l’àrea metropolitana de Barcelona, entenent persió, així com els principals frens i impulsors que afecten capacitat d’influència en la gestió si la participació és aquesta la ciutat de Barcelona i la seva àrea d’influència,aquests fluxos. En el segon apartat es presenten els resultats de l’anà- inferior al 50% del capital o de control si la participació formada per set comarques (Alt Penedès, Baix Llobregat, lisi quantitativa. Es descriuen les principals magnituds és superior al 50%). Barcelonès, Garraf, Maresme, Vallès Occidental i VallèsEl principal objectiu d’aquest estudi és obtenir conclu- relatives a la inversió estrangera directa (IED) i la seva Oriental).sions específiques sobre l’estat actual de la inversió evolució en el temps. S’ha optat per descriure primer la Els fluxos d’inversió mitjançant els quals un inversorforana a Catalunya, en especial l’àrea de Barcelona, i situació de la IED al món i a Espanya, per a finalment estranger procedeix a la constitució de noves empresessobre els reptes i les oportunitats als quals s’enfronta, focalitzar-nos en l’àrea de Barcelona. amb activitat mercantil, o bé a l’ampliació de capital demitjançant l’anàlisi de dades actualitzades i de les valo- filials pròpies.racions proposades pels mateixos experts i empresaris En el tercer apartat es presenten els resultats de l’anàlisiprotagonistes. qualitativa. S’analitzen, agrupades en vuit grans temes, Per contra, no s’inclouen en aquest concepte els prés- les principals conclusions derivades de la interacció amb tecs entre l’empresa matriu i les seves filials ni tampocL’estudi planteja investigar quin és l’impacte de la crisi directius i experts vinculats amb la inversió estrangera la inversió en immobles.sobre els fluxos d’inversió estrangera directa (IED) i directa a Barcelona.sobre les empreses estrangeres implantades a l’àrea de És habitual considerar que la IED en nous establimentsBarcelona i Catalunya, i també identificar tendències de En el quart apartat l’equip investigador formula un seguit és l’indicador més fiable per a estimar l’impacte de lafutur pel que fa a la captació d’IED. de recomanacions a partir de l’anàlisi de les dades esta- inversió estrangera sobre el PIB d’un àrea geogràfica. dístiques i de les principals aportacions recollides en el El motiu és que les operacions de fusions i adquisicions, treball de camp. per si mateixes, no impliquen generació automàtica d’activitat econòmica addicional, mentre que una nova L’Informe s’acompanya d’un resum executiu que mira de implantació productiva sí que genera nova activitat al sintetitzar de manera molt succinta les principals conclu- territori. sions de l’estudi elaborat. Per motius similars, sempre que ha estat possible s’ha Per als lectors interessats en els aspectes més tècnics, desglossat la IED efectuada per mitjà de les anomena- es detallen en un apèndix els aspectes metodològics des entitats de tinença de valors estrangers (ETVE), ja referits a l’elaboració de l’estudi. que no necessàriament genera un increment del pro- ducte interior brut dels territoris en els quals aquestes entitats estan registrades.1 Malgrat la seva gran impor- tància en volum d’operacions, els seus efectes poden ser diferents dels d’altres tipus d’inversió, per la qual cosa s’ha optat per mostrar-los desagregadament. 1. Espanya té un règim fiscal molt favorable per a empreses holding estrangeres (entitats de tinença de valors estrangers o ETVE), enteses com a grups interna- cionals que volen disposar d’una base per a gestionar les seves participacions en diversos països. L’únic requisit és constituir una societat a Espanya i aportar els valors de les empreses participades a l’estranger (amb una participació mínima del 5%). Aquest règim fiscal permet a empreses i persones no residents no tribu- tar pels dividends rebuts de les participades no residents.
    • Resumexecutiu
    • 16 LA INVERSIÓ ESTRANGERA A L’ÀREA DE BARCELONA 17Catalunya, i de manera especial l’àrea de Barcelona, De l’anàlisi quantitativa, feta a partir de diverses fonts es- valors absoluts no va arribar a un terç del màxim assolit economies. Estem davant d’un canvi que requerirà nouscompta amb una llarga tradició d’atracció d’inversió tadístiques sobre IED, destaquen els aspectes següents: el 2008. En termes de quota, Espanya ha perdut 2 punts enfocaments i noves polítiques.estrangera que ha esdevingut un important motor tant percentuals de la seva participació màxima d’un 4% dede creixement de l’economia catalana com de millora de la IED rebuda al món l’any 2008.la seva competitivitat. La crisi financera global iniciada 1. La part qualitativa de l’estudi ha comportat la realitzaciól’estiu del 2007 ha contribuït a fer visible, i alhora ha Després de l’esfondrament experimentat l’any 2009, la • La pèrdua de participació en els fluxos mundials d’IED d’entrevistes en profunditat i grups de discussió ambcatalitzat, un nou escenari internacional caracteritzat pel IED bruta rebuda a Catalunya va repuntar fortament el encara és més accentuada quan es considera la Unió experts i amb directius d’empreses estrangeres implan-creixent protagonisme dels anomenats països emer- 2010 fins a arribar als 4.520 milions d’euros, el nivell Europea en el seu conjunt, que ha perdut 4 punts per- tades a l’àrea metropolitana de Barcelona i a la resta degents en l’economia i la geopolítica mundials. més alt dels darrers 4 anys, i va representar el 19% de la centuals en els darrers 4 anys. Catalunya. També s’ha dut a terme una enquesta als an- IED rebuda a Espanya. tics alumnes de l’escola de negocis ESADE que treballenAquest nou escenari internacional té profundes impli- fora d’Espanya. Tot i que la mostra no és significativa, elscacions pel que fa a la capacitat d’atracció d’inversió • No obstant això, cal tenir present que en els darrers 4. resultats aconseguits estan en consonància amb la restaestrangera directa (IED) de l’àrea de Barcelona i de Ca- anys, el trienni 2007-2009, el pes de la IED producti- Després de tres anys consecutius de davallada, el volum de l’anàlisi. Les principals conclusions de la part qualita-talunya. Aquest estudi té per objectiu analitzar l’evolució va adreçada a Catalunya dins d’Espanya va davallar total de la IED rebuda al món l’any 2010 va augmentar tiva es resumeixen a continuació.recent i la situació actual de la inversió estrangera a Ca- considerablement, i es va situar en valors inferiors o un 5% respecte de l’any anterior, si bé encara quedatalunya, conèixer els reptes i les oportunitats percebudes lleugerament per sobre del 10%, lluny dels del període lluny del nivell assolit l’any 2007, abans de la crisi finan-per les empreses estrangeres implantades en el nostre 2000-2006. cera global. Cal destacar que els fluxos d’inversió dirigits 7.territori, i identificar tendències emergents de futur i el a les economies en desenvolupament, amb un augment Les inversions estrangeres directes (IED) a l’àrea de Bar-seu impacte sobre les polítiques de captació d’IED. d’un 10%, van ser el motor principal. celona continuaran procedint a curt termini principalmentPer a la consecució d’aquest objectiu s’ha efectuat un 2. dels països europeus desenvolupats i dels Estats Unitsextens treball de camp fent servir tècniques qualitatives Destaca el fet que des del 2006 el nombre d’empreses d’Amèrica. Els països emergents continuaran sent encaratals com grups de discussió (focus groups) i entrevis- estrangeres instal·lades a l’àrea de Barcelona ha crescut 5. mercats receptors d’IED més que no pas mercats emis-tes individuals a directius d’empreses estrangeres i a un 13%, i ha arribat a les 3.381 l’any 2010. Per tipologia d’IED, a nivell mundial es constata que en sors pel que fa als fluxos inversors adreçats als païsosexperts locals vinculats a la IED que té per destí l’àrea de els darrers quatre anys les inversions de nou establiment desenvolupats.Barcelona. Aquesta anàlisi qualitativa ha estat comple- • Quant a països de procedència immediata de la IED o d’ampliació dels existents (greenfield) han guanyat enmentada amb una anàlisi quantitativa de les diverses a Catalunya, els Països Baixos, França i Alemanya, per pes relatiu i han arribat a representar el 70% dels fluxos • França, Alemanya, el Regne Unit i els països del Bene-fonts estadístiques i bases de dades sobre IED. A conti- aquest ordre, han estat els principals països emissors totals d’IED l’any 2010. Al seu torn, les operacions de lux actuaran com a principals motors de la IED dirigida anuació es detallen, de manera resumida, les principals d’IED a Catalunya i suposen la meitat del total de les fusions i adquisicions transfrontereres han experimentat l’àrea de Barcelona.conclusions obtingudes. inversions rebudes en el període 2006-2010. una forta disminució el 2010, fins a un terç del valor as- solit l’any 2007, la qual cosa reflecteix l’estreta vinculació • Des de la perspectiva del nostre país, els països • Per sectors, els serveis van concentrar el 53% de la in- amb el cicle econòmic d’aquestes operacions. L’anàlisi emergents es caracteritzen, en termes globals, pel seu versió estrangera rebuda a Catalunya l’any 2010. Aquest sectorial de la IED al món mostra una recuperació del caràcter receptor més que no pas emissor d’IED. Tot i així, fet contrasta amb el 41% de la indústria i la fabricació, sector fabricació l’any 2010 respecte a l’any anterior es considera necessari plantejar des d’ara mateix políti- que des de l’any 2007 han anat perdent pes relatiu com (+ 23%), amb un increment del seu pes relatiu dins del ques de promoció i posicionament de l’àrea de Barcelona a sectors receptors d’IED. total de la IED de fins a un 48%. adreçades a les empreses dels països emergents amb forta expansió internacional, sabedors que la captació d’inversions d’aquestes empreses és un objectiu a mitjà i 3. 6. llarg termini. L’evolució de la IED rebuda a Catalunya en el període La consideració de la negativa evolució de la IED rebuda 2007-2010 ha estat clarament positiva si es compara a la Unió Europea en els darrers anys, conseqüència no amb l’evolució de la IED rebuda a Espanya i a la Unió sols de la poc favorable conjuntura econòmica actual 8. Europea (UE) en els mateixos anys. sinó també de problemes estructurals de competitivitat, Estem davant d’un canvi profund en les pautes de conjuntament amb el fort dinamisme dels fluxos d’IED localització de la IED com a conseqüència de dos fets • Tot i que la IED rebuda a Espanya l’any 2010 va mos- adreçats als països emergents, subratlla el canvi estruc- principals: a escala macro, es dirigeix majoritàriament trar una forta recuperació, amb un creixement del 169%, tural d’escenari al qual s’enfronten els països desenvo- als països emergents, i a escala micro es potencia la respecte de l’esfondrament que va patir l’any 2009, en lupats pel que fa a la captació d’IED envers les seves preferència per ubicacions en “ciutats hub”.
    • 18 LA INVERSIÓ ESTRANGERA A L’ÀREA DE BARCELONA 19• A més de destacar el canvi en la destinació de la inver- atractiva i cosmopolita que té la ciutat de Barcelona i la L’esperit emprenedor i la credibilitat dels equips di-sió estrangera directa, que es dirigeix majoritàriament potencialitat que li dóna la seva ubicació geogràfica des rectius locals davant de les seves respectives seusals països emergents, pren transcendència la consta- d’un punt de vist geoeconòmic. centrals són els factors clau per a aconseguir la creaciótació d’una pèrdua de pes dels països de l’OCDE, amb d’aquests centres.Europa al capdavant, com a destí de la IED. Aquesta • Pel que fa al capital humà, es qualifica l’àrea depèrdua d’influència i atractiu és encara més accentuada Barcelona de proveïdora, en referència a l’existència depel que fa referència als països del sud d’Europa. talent local, i a la vegada tractora, en referència a 12. la capacitat d’atraure talent extern. Es constata la potent força i el gran valor de la marca• Es constata també la preferència, per part de les grans Barcelona i la necessitat de reforçar-la. L’opció de posi-empreses, de localització de les seves filials a ciutats cionar Barcelona com a “capital mediterrània delsamb un teixit econòmic potent i dinàmic, connectat amb 10. negocis” compta amb el suport majoritari dels experts iles xarxes mundials d’innovació i amb bones infraestruc- Hi ha coincidència d’opinió en la idea que cal centrar els directius consultats.tures de comunicacions, les anomenades “ciutats hub” esforços a promoure el sector serveis com a gran actiuamb les seves àrees metropolitanes. Aquesta tendència, econòmic de futur de l’àrea de Barcelona, juntament ambcom es detalla més endavant, ofereix a l’àrea de Barcelo- certs sectors industrials de contingut tecnològic elevat.na unes oportunitats importants que cal saber aprofitar. Els experts i directius consultats han identificat sis sectors en els quals recomanen concentrar els esforços de capta- ció d’inversions estrangeres:9. Els principals atractius de l’àrea de Barcelona es poden - el sector de la logística,resumir en el fet que, a més de complir els paràmetres - el sector de les tecnologies de la informació i la comuni-objectius requerits per a atraure IED, gaudeix també cació (TIC),d’una percepció molt positiva pel que fa als paràmetres - el sector de la biotecnologia,qualitatius emprats en la valoració d’inversions. - els sectors vinculats a la creativitat i la cultura, - el sector turístic, i• Els paràmetres objectius més valorats per les empre- - els sectors de serveis a les persones intensius en talent.ses estrangeres ja implantades, en opinió dels expertsi directius consultats, van ser l’atractiu del mercat i elgrau de desenvolupament industrial del país, l’accés al 11.talent i el nivell d’infraestructures. La tendència creixent de les grans corporacions multi- nacionals a crear centres especialitzats d’àmbit global• Si bé hi ha una satisfacció general respecte del nivell i centres de serveis compartits (CSC) es considera unad’infraestructures finalment assolit a l’àrea de Barce- oportunitat important per a atraure inversió estrangera alona, es constaten tres mancances d’especial trans- l’àrea de Barcelona.cendència per a la potenciació econòmica de l’àrea deBarcelona: l’eix ferroviari mediterrani, les connexions La creació de centres especialitzats d’àmbit global ésintermodals amb el Port de Barcelona com a eix verte- fruit de l’estratègia de les grans corporacions d’opti-brador, i les encara escasses connexions intercontinen- mitzar les localitzacions geogràfiques de les diferentstals existents a l’aeroport de Barcelona. activitats empresarials pel que fa al negoci, prioritzant l’especialització funcional i/o de línia de producte.Cal, però, que la bona imatge i operativa assolida en ma-croinfraestructures es vegi corresposta a escala micro en Un desenvolupament paral·lel és la creació de centres deels respectius parcs d’empreses i polígons industrials. serveis compartits (CSC) d’àmbit corporatiu que cen- tralitzen la prestació de serveis (per exemple, sistemes• Dins dels paràmetres qualitatius es destaca l’alt d’informació, compres, administració) que abans esnivell de qualitat de vida, les característiques de ciutat prestaven localment a cada filial.
    • Anàlisiquantitativa
    • 22 LA INVERSIÓ ESTRANGERA A L’ÀREA DE BARCELONA 231. La IED al mónEls fluxos d’inversió estrangera directa (IED) rebuda a La recuperació de la IED contrasta amb el PIB mun-tot el món l’any 2010 van arribar a un total de 1.244 dial, el qual ha tornat el 2010 a un nivell de creixe-milers de milions de dòlars, xifra que suposa un aug- ment similar al de l’any 2007.ment del 5% respecte de l’any anterior després de tresanys seguits de decreixement. 2Els fluxos d’inversió estrangera directa (IED) rebuda a Evolució percentual del PIB i de la IED a nivelltot el món l’any 2010 van arribar a un total de 1.244 mundial, 2007-2010milers de milions de dòlars d’acord amb l’informe WorldInvestment Report 2011, publicat per la UNCTAD (United 40% 34,8%Nations Conference on Trade and Development), la qual 30%cosa suposa un augment del 5% respecte de l’any ante- 20%rior. Tot i que aquesta dada representa una recuperació 4,9%després de les successives caigudes experimentades 10% 3,9% 1,6% 3,6%els anys 2008 i 2009, la IED mundial encara és lluny del 0% -2,0%volum de l’any 2007, que va suposar un màxim històric: -10% -11,5% -20% -32,1% -30%1 -40%Inversió Estrangera Directa Mundial: 2007 2008 2009 2010Fluxos Absoluts I Variacions Anuals, 2007-2010 % variació anual IED % variació anual PIB 1.971 $ 2.000 $ 40,0% Fonts: UNCTAD. World Investment Report 2011; United Nations World 35% 1.744 $ 1.800 $ 30,0% Economic Situation and Prospects 2011 1.600 $ 20,0% 1.400 $ 1.244 $ 1.185 $ 1.200 $ 10,0% 5% 1.000 $ 0,0% 800 $ -12% Després d’un any de recuperació feble i desigual, el -10,0% 600 $ creixement econòmic global es va desaccelerar a mitjans -20,0% 400 $ -32% -30,0% del 2010. Segons l’informe de les Nacions Unides United 200 $ 0$ -40,0% Nations World Economic Situation and Prospects 2011, 2007 2008 2009 2010 s’espera que l’alentiment continuï durant el 2011 i el 2012. La previsió està envoltada d’una gran incertesa i IED mundial (milers milions USD) % variació anual amb seriosos riscos d’empitjorament. La previsió base de creixement de les Nacions UnidesFont: UNCTAD. World Investment Report 2011 per al PIB mundial se situa en un 3,1% per al 2011 i un 3,5% per al 2012, per sota dels ritmes de creixement anteriors a la crisi. D’acord amb la UNCTAD, els fluxos de la IED mundial el 2011 se situaran en un rang de 1.300 a 1.500 milers de milions dòlars, augmentaran el 2012 i se situaran entorn dels 1.600-2.000 milers de milions de dòlars.
    • 24 LA INVERSIÓ ESTRANGERA A L’ÀREA DE BARCELONA 25Es recuperen el fluxos d’IED a les economies en de- Les noves inversions (greenfield) continuen la dava- Per sectors, el sector de la fabricació ha experimentatsenvolupament fins a arribar a superar el 50% de tota llada des del 2008, i es redueixen gairebé la meitat. una recuperació d’un +23% respecte del 2010, i hala IED mundial. Les operacions de fusions i adquisicions (mergers and guanyat pes relatiu dins del total de la IED; ha arribat acquisitions) s’han reduït encara més, fins a un terç a un 48%.A les economies desenvolupades (Europa, Amèrica del del valor assolit l’any 2007.Nord, el Japó, Israel, illes Bermudes, Austràlia i Nova Ze- Amb relació als sectors productius de la IED mundiallanda) els fluxos d’IED es van mantenir durant l’any 2010 Les operacions de noves inversions van arribar al seu destaca, amb posterioritat a l’any 2008, el sector de lapràcticament al mateix nivell que l’any anterior. D’altra punt més alt l’any 2008, l’any següent van caure de fabricació, el qual ha experimentat una recuperació d’unbanda, els fluxos en les economies en desenvolupament manera dràstica i més encara el 2010. El volum d’opera- +23%. D’altra banda, el sector serveis (-14%) i el primaries van recuperar de manera considerable i van créixer cions de noves inversions des del 2008 fins al 2010 ha (-30%) han disminuït de manera remarcable.un 10% i van arribar a superar el 50% de la IED rebuda a disminuït en 655.000 milions de dòlars (un 55%).tot el món per primera vegada des de l’any 2007. La distribució sectorial de la IED l’any 2010 es fonamenta Al seu torn, les operacions de fusions i adquisicions van clarament en la fabricació (48%), i la resta està repartida experimentar en el període 2007-2009 una davallada de manera similar entre serveis (29%) i sector primari3 encara més dràstica fins a situar-se l’any 2009 en una (22%).Inversió Estrangera Directa Mundial: Fluxos quarta part del volum assolit dos anys abans. En canvi,anuals rebuts per tipus d’economia, 2007-2010 s’observa un canvi de tendència l’any 2010 amb una re- cuperació significativa respecte de l’any anterior (+36%), tot i que el volum (339.000 milions de dòlars) continua 2.000 $ estant molt distant del de 2007 (1.023.000 milions de 1.800 $ 1.600 $ 664 $ dòlars). 1.400 $ 779 $ 1.200 $ 1.000 $ 582 $ 642 $ 4 800 $ 600 $ 1.307 $ Operacions de noves inversions i de fusions 965 $ 400 $ 603 $ 602 $ i adquisicions de la inversió estrangera 200 $ directa mundial (milers milions USD), 2007-2010 0$ 2007 2008 2009 2010 economies en desenvolupament (milers milions USD) 2.500 $ economies desenvolupades (milers milions USD) 2.000 $Font: UNCTAD. World Investment Report 2011 1.500 $ 940 $ 1.462 $ 1.000 $Després d’una forta davallada de la IED mundial l’any 952 $ 807 $ 500 $ 1.023 $2009, les economies en desenvolupament han crescut 707 $ 250 $ 339 $per sobre de la mitjana mundial, i això ha compensat 0$ 2007 2008 2009 2010l’estagnació de la IED a les economies desenvolupades,que venien de dos anys consecutius de fort decreixe- noves inversionsment (-26% l’any 2008 i -38% l’any 2009). fusions i adquisicions Font: UNCTAD. World Investment Report 2011
    • 26 LA INVERSIÓ ESTRANGERA A L’ÀREA DE BARCELONA 272. La IED rebudaa EspanyaLa IED rebuda a Espanya repunta el 2010, malgrat La participació d’Espanya a la IED rebuda mundial cau La caiguda de pes relatiu de la Unió Europea, dràstica Amb relació als principals països emissors d’IED a Espa-quedar-se a un terç del màxim assolit el 2008. dos punts percentuals respecte de l’any 2008. l’any 2008, continua una lenta davallada fins a un 24% nya, el gràfic següent mostra els 10 països principals les de participació en la IED rebuda al món l’any 2010. empreses dels quals han efectuat una major inversió di-D’acord amb el World Investment Report 2011 de la UNC- La quota de participació d’Espanya en els fluxos d’IED re- recta a Espanya durant el període 2006-2010, ordenatsTAD, la IED bruta rebuda per Espanya va ser de 24.500 buda al món va arribar fins al 2% l’any 2010,i es va situar La participació de la UE com a receptora de fluxos d’IED en percentatge per ordre d’importància.milions de dòlars l’any 2010, xifra que representa un a la 16a. posició entre els països receptors. ha caigut entre 15 i 20 punts percentuals des de l’anyaugment del 168% respecte de l’any anterior i suposa un 2008. L’any 2010 va enregistrar una caiguda del 12%marcat canvi de tendència respecte a la forta davallada Els Estats Units van recuperar el 2010 la quota d’IED d’IED, motivada especialment per les economies dels 8experimentada l’any 2009.2 rebuda mundial que tenien l’any 2008. Pel que fa als pa- Països Baixos, el Regne Unit i Itàlia. Quota dels principals països emissors d’IED ïsos emergents, la Xina (incloent-hi Hong-Kong), el Brasil cap a Espanya, 2006-2010 (en %) i Rússia han augmentat la seva participació en la IED5 mundial en els darrers anys. Destaca la pèrdua relativa 7Evolució de la inversió estrangera directa al de pes en aquesta participació de l’Índia, malgrat haver Variació en valors absoluts de la IED 18%món, a la Unió Europea i a Espanya (milers de augmentat l’entrada de fluxos d’IED en valor absolut. rebuda per la Unió Europea, 2009- 2010 16% 16% 16%milions USD) (2007-2010) (milers de milions USD) 14% 12% 11% 10% 10% 9% 6 2.000 $ 8% Rànquing mundial dels principals països 6% 7% 6% 1.800 $ 5% receptors d’IED, 2010 (en % total IED mundial) -51 $ -31 $ -11 $ 9$ 29 $ 49 $ 4% 1.600 $ 3% 3% 38 $ Bèlgica 2% 1.400 $ 15 $ Espanya 0% 1.200 $ lia t ts ya ic s ça rg dà s 9$ Alemanya i ixo ab Un èx i bu an an Ità Un 1.000 $ na Àr M Ba m e em Fr Ca 0,0% 5,0% 10,0% 15,0% 20,0% ts gn Itàlia ts -10 $ xe s ta Al ira Re so Lu 800 $ Es ï Em Pa -25 $ Regne Unit 600 $ 18,4% Estats Units -42 $ Unió Europea 8,5% Xina 400 $ -51 $ Països Baixos 5,5% Hong Kong Font: Elaboració pròpia a partir de DataInvex, Ministerio de Economía y 200 $ 5,0% Bèlgica 0$ Espanya Competitividad 3,9% Brasil 2007 2008 2009 2010 Unió Europea Món 3,7% Alemanya Font: Elaboració pròpia a partir de UNCTAD. World Investment Report 2011 3,7% Regne Unit 3,3% Rússia Cal destacar que Itàlia i el Regne Unit han aportat unFont: UNCTAD. World Investment Report 2011 3,1% Singapur terç del total de la IED rebuda a Espanya, i juntament 2,7% França Dins d’aquest context, Espanya és lluny de la quota amb els Estats Units i Alemanya han suposat la meitat 2,6% Austràlia assolida l’any 2008, quan amb gairebé 77.000 milions de del total. Illes VergesLa recuperació a Espanya contrasta amb la continuada 2,5% dòlars va arribar a un 4,4% de la IED rebuda al món. Des 2,3% Aràbia Sauditacaiguda de la IED a la Unió Europea des de l’any 2008 de llavors ha anat perdent pes relatiu en el repartiment Pel que fa a la distribució sectorial de la IED rebuda a 2,1% Irlanda(-43%), 2009 (-29%) i 2010 (-12%). A escala mundial les Índia mundial d’IED. Tanmateix, els principals receptors d’IED Espanya, l’any 2010 mostra una clara orientació cap al 2,0%davallades d’IED han estat menys pronunciades que a la 2,0% Espanya de la Unió Europea, excepte Irlanda i Alemanya, també sector fabricació i producció de béns, i en menor mesuraUE: -12% (2008), -32% (2009) i +5% (2010). han perdut pes en la seva quota mundial. cap als serveis. Font: UNCTAD. World Investment Report 2011 Concretament, la indústria, amb un 59% de la IED rebuda l’any 2010, lidera per davant dels serveis (36%) els fluxos d’entrada d’inversió estrangera a Espanya. Tot2. Per tal de poder fer una comparació homogènia de tendències al món, a la i això, la inversió en valors absoluts a la indústria s’haUnió Europea i a Espanya s’han emprat dades proporcionades per UNCTAD. Tan-mateix, cal deixar constància que es produeixen disparitats significatives amb les reduït a la meitat respecte dels nivells de 2007. En canvidades proporcionades pel Ministerio de Economía y Competitividad en la base els serveis estan al mateix nivell, tot i el fort incrementde dades Datainvex, que es van actualitzant de manera periòdica fins a dos anysdesprés de la data de finalització d’un període determinat. de l’any 2008.
    • 28 LA INVERSIÓ ESTRANGERA A L’ÀREA DE BARCELONA 293. La IED rebudaa CatalunyaDesprés de l’esfondrament experimentat l’any 2009, 10 El fort increment l’any 2010 de la inversió estrangera El primer semestre del 2011 la inversió estrangera brutala IED bruta rebuda a Catalunya va repuntar forta- Evolució de la participació de Catalunya en la bruta sense ETVE (entitats de tinença de valors estran- productiva a Catalunya ha estat de 937 milions d’euros,ment. La inversió productiva va representar el 87% del IED rebuda a Espanya, 2006-2010 (en %) gers) a Catalunya (180%) contrasta amb la contracció un increment de l’11% respecte al mateix període deltotal d’IED rebuda. d’aquest indicador a Espanya (-5%). 2010. 22%La IED bruta rebuda a Catalunya es va situar en els 20% Pel que fa a àrees geogràfiques, l’OCDE és l’àrea de 19%4.520 milions d’euros, el nivell més alt dels darrers cinc 12 procedència més important (98%) de la IED rebuda peranys, i va representar el 19% de la IED rebuda a Espanya. Distribució de la IED bruta rebuda Catalunya. La UE-27 va representar el 96% de la IED 15% a Catalunya, 2009–2010 (en milions €) productiva rebuda l’any 2010. 10% 11% 10%9 5.000 €Evolució de la IED bruta rebuda a Catalunya, 7% 4.520 € 142007-2010 (en milions €) 5% 4.000 € 3.952 € Procedència geogràfica de la IED productiva bruta rebuda a Catalunya, 2010 3.000 € 0% 2006 2007 2008 2009 2010 2.000 € 1.874 € 5.000 € % Cat s/Esp 1.410 € 4.520 € 4.000 € 3.807 € 4.500 € 1.000 € 3.811 € 568 € 3.500 € 4.000 € 464 € Font: Registre d’Inversions Exteriors, Ministerio de Economía y Competi- 3.500 € 3.128 € 0€ 3.000 € 3.000 € 2.764 € tividad i Invest in Catalonia - ACC1Ó 2009 2010 2.500 € 2.500 € 1.874 € inversió bruta total 2.000 € 2.000 € 1.500 € inversió bruta sense ETVE 1.500 € 1.000 € L’any 2010 el total de la inversió estrangera productiva inversió bruta amb ETVE 1.000 € 500 € bruta a Catalunya (això és, descomptats els fluxos rebuts 500 € 0€ 145 € per les ETVE) va ser de 3.952 milions d’euros (un 87% Font: Registre d’Inversions Exteriors, Ministerio de Economía y Compe- 0€ 2006 2007 2008 2009 2010 del total), dada que suposa el millor registre des que es titividad i Invest in Catalonia - ACC1Ó 2010 mesura aquesta variable. UE-27 resta del mónFont: Registre d’Inversions Exteriors, Ministerio de Economía y Competi- 13tividad i Invest in Catalonia - ACC1Ó 11 Distribució de la IED bruta rebuda a Espanya, Font: Registre Inversions Exteriors, Ministerio de Economía y Competi- Distribució de la IED bruta rebuda a Catalunya, 2009–2010 (en milions €) tividad i Invest in Catalonia - ACC1Ó 2010 (en % i valors absoluts en milions€)En el primer semestre del 2011, la IED total rebuda a 25.000 € 23.415 €Catalunya s’ha situat en 1.144 milions d’euros, un 30% Els Països Baixos, França i el Regne Unit van emetremés que el primer semestre de 2010, dada que sembla- 20.000 € gairebé el 80% de la IED productiva rebuda l’any 2010. 16.544 €ria confirmar un canvi de tendència. 568 € 15.000 € Cal destacar el fort pes dels Països Baixos, amb prop 12.249 € 11.778 € de la meitat del total, si bé cal considerar que moltes 11.637 €No obstant això, cal tenir present que en els darrers anys 10.000 € empreses multinacionals fan servir els Països Baixos, a 3.952 €el pes de la IED productiva adreçada a Catalunya dins 5.000 € causa del tracte fiscal favorable que ofereix als inversors 4.295 €d’Espanya va caure considerablement, i es va situar en estrangers, com a plataforma des de la qual efectuar lesvalors inferiors o lleugerament per sobre del 10%, lluny 0€ seves inversions als països de la UE.dels del període 2000-2006, tal com es mostra en el inversió bruta sense ETVE 2009 2010 inversió bruta amb ETVE inversió bruta totalgràfic següent. inversió bruta sense ETVE inversió bruta amb ETVE Font: Registre d’Inversions Exteriors, Ministerio de Economía y Compe- titividad i Invest in Catalonia - ACC1Ó Font: Registre d’Inversions Exteriors, Ministerio de Economía y Competi- tividad i Invest in Catalonia - ACC1Ó
    • 30 LA INVERSIÓ ESTRANGERA A L’ÀREA DE BARCELONA 3115 Tal com es comentava anteriorment, els Països Baixos Les empreses estrangeres tenen un paper molt deter- Un aspecte important que cal comentar és la fortaPrincipals països emissors destaquen com a país emissor amb un total del 22% de minant en l’economia catalana. A finals de l’any 2010 hi concentració d’empreses estrangeres implantades ade la IED productiva rebuda a Catalunya, 2010 la IED rebuda durant el període 2006-2010. Juntament havia un total de 3.381 empreses estrangeres.3 A conti- Catalunya respecte del total d’empreses implantades a amb Alemanya i França, suposen la meitat de la IED total nuació es mostren les procedències per països: Espanya, fenomen especialment pronunciat en el cas de rebuda durant el mateix període. les empreses amb participació de capital japonès, italià, € 2.000 €€ nord-americà i francès, tal com es mostra en la taula 29 1.9 1.800 € Països Baixos Pel que fa a la tipologia sectorial de la IED rebuda, els 18 següent. 1.600 € França serveis, amb un 53% de la IED total, van liderar l’any Distribució de les empreses estrangeres a 1.400 € Regne Unit 2010 per davant de la indústria i la fabricació (41%) els Catalunya per país de procedència, 2010 1.200 € Estats Units fluxos d’entrada d’inversió estrangera. Percentatge de les empreses estrangeres Alemanya 1.000 € a Catalunya per país de procedència respecte Luxemburg 0 100 200 300 400 500 600 700 del total de les que estan establertes a € 800 € 6 Portugal 71 600 € Suïssa 17 626 França Espanya, 2011 € 572 Alemanya Distribució per sectors de la IED productiva 8 € 38 400 € Itàlia € 0 Estats Units 28 4 366 rebuda a Catalunya, 2010 (en %) 20 Andorra € 200 € País % empreses implantades a € € 2 € € 346 Itàlia 11 38 38 47 41 0€ 307 Països Baixos Catalunya sobre total a Espanya 2010 245 Regne Unit 2% 205 Bel-Lux Japó 85,9%Font: Registre d’Inversions Exteriors, Ministerio de Economía y Competi- 188 Suïssa Itàlia 67,1%tividad i Invest in Catalonia - ACC1Ó 98 Japó 65 Dinamarca Estats Units 63,0% 53% 41% 49 Suècia França 61,9% 48 PortugalA continuació es mostren els 10 principals països emis- agricultura, ramaderia i pesca 48 Àustria Àustria 56,4%sors d’inversió directa a Catalunya en el període 2006- indústria i fabricació 25 Canadà 5% construcció Suïssa 50,1%2010: serveis 24 Irlanda 17 Noruega Hong Kong 50,0% 17 Finlàndia Canadà 46,7% 135 Altres16 Font: Registre d’Inversions Exteriors, Ministerio de Economía y Compe- Alemanya 45,1%Participació dels principals països emissors titividadd’IED productiva a Catalunya, 2006–2010 (en %) Bèlgica 44,3% Font: Base de dades Informa - Invest in Catalonia - ACC1Ó. Inclou em- Suècia 39,3% preses amb el 50% o més propietat de capital estranger Luxemburg 35,8% 25% 22% Països Baixos 34,7% 20% Dinamarca 33,2% 15% 14% 12% Nova Zelanda 31,3% 10% 10% 9% 3. Just abans de la impressió d’aquest document, un cop finalitzada Irlanda 29,4% 7% 6% la investigació corresponent, ACC1Ó per mitjà de l’agència Invest in 5% 5% 3% Catalonia, ha publicat noves dades sobre el nombre d’empreses es- Regne Unit 27,5% 2% trangeres a Catalunya de les quals ens fem ressò. D’acord amb ACC1Ó, Portugal 25,7% 0% el nombre d’empreses estrangeres a Catalunya a finals del 2011 era de 5.061, sensiblement superior a la xifra de 3.381 empreses a finals del Noruega 25,4% s ya ça ts t lia rg ic dà l ga i ixo Un èx i bu an an Ità Un na tu Ba M 2010 proporcionada pel mateix organisme. Certament caldrà analitzar m e em Fr r Ca ts Po gn xe s ta Al Re so Lu en futurs estudis les causes d’aquesta diferència. En qualsevol cas, en- Es ï Pa tenem que aquesta nova informació no altera la validesa de les conclu- Font: Invest in Catalonia - ACC1Ó, Inclou empreses amb un 10% o més sions de l’estudi i clarament reforça les recomanacions que s’efectuen,Font: Elaboració pròpia a partir de DataInvex, Ministerio de Economía y en especial les que tenen per finalitat la retenció i la potenciació de les de capital estrangerCompetitividad empreses estrangeres ja implantades a l’àrea de Barcelona.
    • 32 LA INVERSIÓ ESTRANGERA A L’ÀREA DE BARCELONA 33Si analitzem l’evolució recent de les empreses estrange- Finalment, cal indicar la remarcable concentració geo- A partir de la informació de la base de dades Sistemares implantades a Catalunya, s’observa que en el perío- gràfica de les empreses estrangeres a l’àrea de Barcelo- d’Anàlisi de Balanços Ibèrics (SABI), l’equip investigadorde 2006-2010 el nombre va augmentar en 381 (un 13% na, que encapçala la classificació amb un 92%. Seguei- ha elaborat una base de dades pròpia que conté informa-d’increment). És important, però, subratllar que aquest xen Girona i Tarragona, amb un 3,5% respectivament, i ció econòmica bàsica (ingressos ordinaris, nombre d’em-augment net és el resultat d’un nombre prou significatiu tanca la classificació Lleida, amb un simbòlic 1%. pleats i beneficis bruts) referida al període 2006-2009d’altes i baixes. per a un total de 2.754 empreses estrangeres domicili- ades a Catalunya.4 De l’anàlisi d’aquesta informació es 20 desprenen les conclusions següents:19 Distribució de les empreses estrangeres aVariació del nombre d’empreses estrangeres Catalunya per províncies, 2009a Catalunya, 2006–2010 1. Els anys 2007 i 2008 van mostrar creixements en les 4% 3% tres variables considerades, mentre que l’any 2009 la 1% crisi econòmica es va fer sentir fortament. -140 -80 -20 40 100 160 118 Bel-lux 92% 109 Països Baixos 2. 107 França Barcelona El total de les vendes d’aquestes empreses l’any 2009 105 Regne Unit Girona va ser un 14% inferior al del 2008 i molt semblant en 77 Suïssa Tarragona Lleida valors absoluts al del 2007. -10 Itàlia -13 Suècia -33 Estats Units -50 Japó Font: Elaboració pròpia a partir de la base de dades SABI 3. -133 Alemanya Cal esmentar també que el nivell de beneficis bruts abans d’interessos, amortitzacions i impostos (o EBIDTA) va experimentar una caiguda l’any 2009 del 13% i va serFont: Elaboració pròpia a partir de la base de dades Informa en valors absoluts molt similar als nivells de l’any 2006.En primer lloc, cal destacar que en aquesta favorable 4.evolució del nombre d’empreses estrangeres, les que Després de tres anys de creixement en la creació d’ocu-han experimentat un major creixement són les provi- pació per part de les empreses estrangeres domiciliadesnents de Bèlgica-Luxemburg, els Països Baixos, França, a Catalunya, l’any 2009 es va enregistrar una caigudael Regne Unit i, de manera més moderada, Suïssa. d’un 6% en l’ocupació total respecte de l’any anterior.D’altra banda, cal destacar la significativa disminuciód’empreses alemanyes (-133) durant el període 2006-2010. El nombre d’empreses del Japó, els Estats Units,Suècia i Itàlia també han experimentat una evoluciónegativa, si bé no tan accentuada. 4. La informació de la base de dades SABI procedeix del dipòsit dels comptes anuals de les empreses en el Registre Mercantil, la qual cosa explica el retard de pràcticament dos anys per tal de poder treballar amb dades agregades fiables.
    • Anàlisiqualitativa
    • 36 LA INVERSIÓ ESTRANGERA A L’ÀREA DE BARCELONA 37 1. La inversió estrangera directa a l’àreaLa part qualitativa de l’estudi, elaborada mitjançant en-trevistes en profunditat i grups de discussió amb experts de Barcelona Els experts consultats aprecien diferències pel que fa referència als aspectes que més valoren actualment Les ajudes públiquesi directius participants, permet extreure conclusions,a partir de les opinions expressades majoritàriament, i la seva les empreses de països emergents per a invertir en un país estranger en comparació amb els que valoren les Els experts i directius consultats manifesten que les ajudes públiques a la inversió estrangera, enteses comrespecte d’una sèrie de temàtiques vinculades a la IED al’àrea de Barcelona. procedència empreses de països desenvolupats emissors tradicionals d’inversió estrangera. En aquest sentit, l’accés a tec- nologia i a polítiques de suport a l’R+D, juntament amb a pura subvenció econòmica, estan adquirint paulatina- ment un caràcter més subsidiari i han deixat de ser un factor clau de decisió per a les empreses.Les temàtiques plantejades als participants van ser l’existència d’una certa afinitat cultural-històrica ambl’estat actual i previsions de futur de la IED a l’àrea de el mercat de destí prenen un pes molt important en el Hi ha la percepció entre els experts consultats que laBarcelona: d’on procedeix; quins són els principals Els experts i directius consultats en l’estudi qualitatiu procés de presa de decisió de les empreses de països política de subvencions pot tenir efectes positius inicialsatractius, debilitats i frens que incideixen en el procés portat a terme consideren que les inversions continua- emergents. però que a mitjà i llarg termini genera més aviat efec-d’atracció i captació; quins efectes està provocant la cri- ran procedint dels països europeus desenvolupats i dels tes negatius. El defineixen com un sistema que ens fasi; quin rol desenvolupen les infraestructures i el capital Estats Units d’Amèrica. Dintre dels països europeus citen En funció d’aquesta apreciació, els experts consideren captius i aconsellen definir un nou model econòmic quehumà existents en la presa de decisions sobre IED; quins França, Alemanya, Regne Unit i Benelux com a motors que un cop els països emergents estableixin fluxos permeti substituir-lo.són els sectors que cal promoure de cara a la IED, i com principals. d’inversió estrangera directa cap a Europa d’una maneraperceben les empreses estrangeres la marca Barcelona. sistematitzada (no purament ocasional) podran priorit- En canvi, opinen que allò que busquen i valoren les em- Segons la seva opinió, els països emergents (entesos zar països com Alemanya i el Regne Unit com a primers preses és l’existència de condicions favorables: que se’ls com a països en vies de desenvolupament que estan destinataris de la seva IED. donin facilitats que les ajudin a guanyar temps i estalviar experimentant un ràpid creixement econòmic), en línies diners en la fase d’entrada i implantació. generals, continuaran sent clarament mercats receptors Els participants en l’estudi opinen que l’afinitat cultural d’inversió estrangera directa més que no pas mercats i idiomàtica hauria d’afavorir la captació d’inversions En aquesta línia, manifesten que la inversió estrangera emissors, pel que fa als fluxos d’IED dirigits als països estrangeres de les empreses multinacionals llatinoame- ha d’arribar primordialment per raons intrínseques; és a desenvolupats. ricanes cap a Espanya. En aquest sentit, però, tenen la dir, pels atractius i actius propis que tingui l’àrea de Bar- sensació que, per part d’aquestes empreses hi ha una celona per a la IED, i no només per raons extrínseques Així doncs, esperen que els països fins ara tradicionals preferència per Madrid respecte de Barcelona. com poden ser les subvencions. de la inversió estrangera directa continuïn tenint a curt termini el mateix rol actiu que han tingut fins ara i que Destaquen que Madrid ha tingut fins ara un paper més conservin el seu pes relatiu dins del total de les inver- important en la captació d’IED procedent de l’Amèrica sions estrangeres fetes a l’àrea de Barcelona. A partir de Llatina. No obstant això, respecte de la IED procedent de l’expressió d’aquesta realitat respecte de la procedència mercats asiàtics i del Mediterrani perceben que Barcelo- de la inversió estrangera directa a l’àrea de Barcelo- na pot gaudir d’una major potencialitat. na, els experts consultats veuen necessari centrar els esforços de captació d’inversió en l’àmbit del països tradicionals a curt termini i orientar i planificar polítiques La presa de decisions de promoció respecte dels països emergents a mitjà i llarg termini. És una opinió unànime que les decisions d’inversió en un país estranger es continuen prenent majoritàriament Argumenten la idea de planificar polítiques de promoció des de la seu central i per part dels directius que hi ha respecte de les empreses dels països emergents des de ubicats allà. la percepció que les grans empreses dels països tradicio- nalment inversors ja són presents a Espanya en general Tanmateix, els participants en l’estudi destaquen que i, en bona mesura, a l’àrea de Barcelona en particular. la figura del directiu local pren una forta dimensió en el Dins d’aquestes polítiques de promoció cap als països procés de presa de decisions de reinversió i de noves in- emergents, prioritzen zones objectiu, entre les quals versions dirigides a crear centres especialitzats d’àmbit destaca l’Àsia més desenvolupada com una oportunitat global. a mitjà termini.
    • 38 LA INVERSIÓ ESTRANGERA A L’ÀREA DE BARCELONA 392. Els principals 3. Els principalsatractius frens a la inversiói debilitats de estrangera al’àrea de Principals atractius Principals debilitats l’àrea deBarcelona per a Segons l’opinió dels experts i directius, els principals atractius de l’àrea de Barcelona es poden resumir en el Els professionals consultats coincideixen a destacar que el fet que Barcelona no tingui atributs de capital d’estat Barcelonaatraure inversió fet que, a més de complir els paràmetres objectius re- querits per a atraure inversió estrangera directa, gaudeix (per exemple, ser la seu d’organismes reguladors d’àm- bit estatal) li impedeix en gran mesura gaudir de l’efecteestrangera directa també d’una percepció molt positiva en els paràmetres qualitatius. lobby propi de les capitals polítiques dels estats. Afirmen que aquesta realitat l’allunya dels centres de poder i decisió en els àmbits polític, econòmic i financer. Hi ha unanimitat entre els experts i els directius con- sultats que en l’actualitat el principal fre és la situació Consideren, doncs, que l’àrea de Barcelona compleix els econòmica caracteritzada per la incertesa política i per requisits mínims objectius que les empreses valoren per També remarquen com a debilitat el fet que el capital la manca de credibilitat de les polítiques per a fer-li front, a invertir en un país. I, entre aquests aspectes, coincidei- risc no acudeix de forma fluïda a l’àrea de Barcelona, aspectes que, en el seu parer, defineixen la conjunturaCriteris de valoració que utilitzen les xen a destacar l’atractiu de mercat, l’accés al talent i el fet que consideren que dificulta l’opció de llançar bones espanyola.empreses en el procés de presa nivell d’infraestructures com els que obtenen una major iniciatives d’àmbit global.de decisió d’una inversió estrangera valoració a l’àrea de Barcelona. Constaten que, des de l’exterior, Espanya no és vistadirecta En aquest sentit, els genera inquietud la tendència a actualment com un mercat en creixement; fet que li fa Dintre del paràmetres qualitatius valorats respecte de un efecte dominó de trasllat de la seu central de grans perdre atractiu d’una manera clara. Perceben fins i totDe les opinions dels participants en l’estudi es conclou l’àrea de Barcelona els participants en destaquen tres companyies multinacionals cap a Madrid. un corrent d’opinió exterior que afirma que Espanyaque els criteris de valoració no han canviat respecte dels de principals: genera dubtes.que habitualment s’havien considerat. Tot i valorar la fortalesa de ser un destí de moda en el • la qualitat de vida que es deriva de la seva ubicació sector turístic, expressen la preocupació que aquest fet Els participants mostren preocupació per la mala imatgeAixí, i en general, els aspectes objectius que s’esmenten des d’un punt de vista geogràfic, destacant la importàn- pugui anar en contra del concepte i la percepció desitja- transmesa de manera continuada per part dels mitjanscom a més valorats per les empreses són, per ordre cia del clima i la proximitat al mar i a la muntanya. da de Barcelona com a ciutat de negocis. de comunicació, principalment internacionals, fet qued’importància, els següents: suposa una gran dificultat a l’hora de procurar atraure • les característiques pròpies de la ciutat de Barcelona, Valoren el cost de la vida a Barcelona com una debilitat inversió estrangera.• l’atractiu del mercat, la qual qualifiquen de ciutat atractiva i cosmopolita, amb pel fet de considerar-la una ciutat cara amb referència a• la capacitat d’accedir a capital humà qualificat, tant un alt nivell de serveis i oferta lúdica-cultural, i que té altres ciutats europees. En relació amb aquest fet, reclamen mesures de comu-des del punt de vista del talent com de la mà d’obra una dimensió que la fa còmoda i accessible. nicació i relacions públiques per part de les institucionsqualificada, Emfatitzen la realitat no corregida encara d’un nivell públiques amb l’objectiu de canviar la imatge i la percep-• un teixit industrial desenvolupat en el seu sector, • la seva ubicació des d’un punt de vista geoeconòmic, insuficient de coneixement i d’implantació de l’anglès a ció que actualment es té d’Espanya a l’exterior.• un nivell d’infraestructures adient, destacant-ne la ubicació radial respecte del sud d’Europa la ciutat i al món dels negocis.• la seguretat jurídica de la inversió, i de la Mediterrània. Valoren la manca de presa de mesures estructurals pel• les facilitats inicials en el procés d’implantació i poste- cost polític que pot suposar com un fre de gran trans-riors en el procés de gestió i control de la inversió, cendència.• un nivell competitiu de costos: tant els d’entrada (sòl,oficines, lloguer de locals comercials...) com els operatius, La regulació actual del mercat laboral espanyol l’es-• un bon nivell de coneixement d’idiomes. menten com un altre fre que caldria corregir. En aquest sentit, qualifiquen el model de relacions laborals de poc modern i massa rígid, ja que no facilita la flexibilitat. Un fre que qualifiquen d’endèmic és la burocràcia i la manca de facilitats per part de les diferents administra- cions. Destaquen en aquesta línia que la implantació de les empreses estrangeres es converteix en un procés llarg, fragmentat i sovint amb aspectes desconeguts que els suposen costos afegits.
    • 40 LA INVERSIÓ ESTRANGERA A L’ÀREA DE BARCELONA 41 4. L’impacte de 5. El pes de les la crisi infraestructuresDe l’estudi es constata que per als inversos anomenats Les empreses estrangeres establertes a l’àrea de pèrdua d’influència i atractiu és encara més accentuada Després d’un llarg període de reivindicació de les ad-tradicionals (empreses procedents de països de l’OCDE) Barcelona manifesten estar notant l’impacte de la crisi, pel que fa referència als països del sud d’Europa. ministracions i de la societat civil catalanes, els partici-les dificultats d’accés a fonts de finançament local per a directament o indirectament. Davant d’aquesta realitat pants en l’estudi expressen la satisfacció general que hiafrontar la inversió no suposen en general un fre, ja que inqüestionable ens interessa esbrinar quin serà l’esde- Respecte de la potenciació per part de les grans corpora- ha respecte del nivell d’infraestructures finalment assolitel finançament procedeix normalment de la seu central. venidor de les inversions estrangeres en un moment de cions dels hubs geogràfics, els professionals consultats a l’àrea de Barcelona.No obstant això, es manifesta que les empreses estran- crisi com l’actual. destaquen que la crisi ha impulsat una tendència prèvia-geres també pateixen els efectes de l’actual restricció ment existent. Perceben, a més a més, que en l’activació A l’hora de manifestar-ho no ho fan només com a expres-creditícia de manera indirecta, com a conseqüència de Destaquem la constatació unànime per part dels experts d’aquesta tendència les empreses estructuren els eixos sió d’una opinió personal, sinó que posen l’accent en elles dificultats que experimenten els seus clients locals. i directius consultats que la dificultat actual per a captar d’operacions (hubs) entorn del pol o àrea d’influència de fet que les empreses i els organismes internacionals va-El que sí que es veu com un fre són els terminis de paga- inversió estrangera es deu a les males perspectives de grans ciutats. loren positivament les infraestructures, que qualifiquenment excessivament llargs existents a Espanya en l’àmbit mercat. No obstant això, també hi ha coincidència en la de modernes i avançades.del sector privat. Aquest fet determina que certes opera- idea que cal continuar treballant amb l’objectiu d’atraure Els directius veuen el fet de la potenciació de centrescions comercials no siguin aprovades per la seu central noves inversions estrangeres per tal de no perdre pes d’operacions geogràfics alhora com una amenaça i una Malgrat aquest nivell de satisfacció general, els profes-per una qüestió de condicions i terminis de pagament. ni davant d’altres ciutats o eixos d’operacions (“ciutats oportunitat en funció de les pròpies capacitats competiti- sionals fan èmfasi en el que consideren que són encara hub”, concepte que s’explica més endavant) ni davant ves de la filial respecte a d’altres del grup. tres mancances de transcendència econòmica per aMenció apart els mereixen els llargs terminis de paga- d’altres filials dels mateixos grups multinacionals. l’àrea de Barcelona: l’eix ferroviari mediterrani, les con-ment de les administracions públiques espanyoles. Les L’amenaça d’aquesta circumstància, segons manifesten, nexions intermodals amb el Port de Barcelona com a eixempreses estrangeres veuen aquest aspecte com un Fonamenten aquesta opinió en el fet que les empreses és que aquest fet dóna lloc a una situació de compe- vertebrador i les escasses connexions intercontinentalsfet inexplicable i inaudit. Valoren molt en aquest sentit multinacionals decideixen les seves inversions amb una tència interna entre les diferents filials d’una empresa existents a l’aeroport de Barcelona.l’existència de compromisos per part de certes adminis- perspectiva de mitjà i llarg termini. Per tant, en aquest multinacional. En aquest sentit, expressen que estan ges-tracions de reconduir aquesta problemàtica i escurçar sentit, creuen que les empreses ja podrien estar planifi- tionant l’existència d’un risc real de pèrdua de determi- També es percep una certa urgència per tenir acabadaprogressivament els terminis de pagament. cant noves inversions. nades àrees funcionals per part d’alguna filial que podria definitivament la connexió del tren d’alta velocitat amb quedar-se només amb la part més operativa de la venda. França.Els experts han posat èmfasi en les dificultats que hi ha Els experts manifesten tenir coneixement d’inversionsa l’hora d’aconseguir permisos i visats per a empleats que han quedat ajornades a causa de l’escenari de crisi Com a oportunitat, els directius fan referència a la po- Hi ha una total coincidència entre els professionals en laestrangers extracomunitaris. Aquest fet suposa un clar global i que consideren que en un moment o altre es tencialitat de creació d’unitats especialitzades d’àmbit problemàtica de la manca de connexions internacionals,impediment en el procés de captació de talent per part reprendran. global i de centres de serveis compartits. especialment intercontinentals, a l’aeroport de Barcelo-de les empreses i d’atracció d’emprenedors estrangers na, ja que, segons la seva opinió, dificulta enormementque vulguin impulsar a Barcelona projectes empresarials Els directius consultats ressalten que les seves matrius la creació de centres d’operacions. Recorden en aquestd’orientació internacional (les anomenades empreses corporatives assignen el pressupost d’inversions entre sentit la importància que les “ciutats hub” estan ad-born global). Aquesta problemàtica s’accentua en els Un nou enfocament en l’àmbit de la les respectives filials principalment en funció dels nivells quirint en el nou enfocament de la inversió estrangeracasos de procedència asiàtica. inversió estrangera directa de rendibilitat i retorn previstos. Aquest fet comporta per directa. als directius de les filials catalanes la necessitat d’estruc- Els directius i experts consultats afirmen que estem turar i defensar propostes continuades de reinversió que Els directius expressen la seva insatisfacció pel que fa davant d’un nou enfocament en l’àmbit de la inversió resultin competitives davant d’altres filials de la mateixa a les connexions domèstiques, tant per les destinacions estrangera directa sobre la base de dos fets principals: multinacional. com per la seva freqüència. Comenten que aquest fet els el canvi en la destinació de la inversió estrangera i la genera dificultats a l’hora d’organitzar reunions d’àmbit potenciació de la ciutat com a eix d’operacions i con- intern espanyol a Barcelona. Segons diuen, això fa que nexions (“ciutat hub”) per part de les grans empreses. en diverses ocasions decideixin fer les reunions, conven- cions o actes en una altra ciutat espanyola encara que la Respecte del canvi en la destinació de la inversió estran- seu sigui a Barcelona. gera, els participants coincideixen que es dirigeix majo- ritàriament als països emergents. Ara bé, més que res- saltar l’atracció dels països emergents, recalquen el que qualifiquen com a pèrdua de pes dels països de l’OCDE, amb Europa al capdavant, com a destí de les inversions estrangeres directes. Segons la seva opinió, aquesta
    • 42 LA INVERSIÓ ESTRANGERA A L’ÀREA DE BARCELONA 43 6. L’actiu 7. Propostes de del capital humà sectors estratègicsPartint d’un estat de satisfacció general respecte de les Talent tècnic i directiu Promoure la innovació és l’activitat que destaqueninfraestructures a escala macro, les empreses demanen unànimement els professionals consultats a l’hora deque es posi l’accent en les infraestructures a escala Respecte del talent, els experts i directius consultats opi- Consideracions generals marcar prioritats. A aquest efecte consideren necessarimicro. Comenten que la bona imatge i operativa assolida nen que la principal característica de Barcelona és ser desenvolupar una xarxa d’innovació a l’àrea de Barcelo-a escala macro no es veu corresposta a escala micro en alhora una ciutat proveïdora, en referència a l’existència Entre els participants en l’estudi és generalitzada l’opinió na. Opinen que Barcelona pot tenir un rol important enels respectius parcs de negoci i polígons industrials on de talent intern, i tractora, en referència a la capacitat que l’atractiu inversor pel sector industrial està perdut l’àrea de la innovació, principalment en el desenvolupa-estan ubicades. Destaquen deficiències en telecomuni- d’atraure talent extern. a Espanya. És a dir, veuen poc probable que es pugui ment d’aplicacions col·laterals per a productes centralscacions (connexions i cobertura), serveis (bàsicament donar en el futur un escenari de grans inversions estran- ja existents.transport i restauració), infraestructures (il·luminació En general, expressen una valoració molt positiva pel geres de caire industrial a Espanya en general i a l’àreaescassa) i inversió en manteniment. que fa a la qualitat professional dels directius locals. de Barcelona en particular. Concreció de sectors que cal promoureConsideren insuficient el sistema de transport públic Atorguen una bona nota al nivell de la formació universi- Sí que veuen una certa opció d’atraure indústria quanexistent en els parcs de negoci i polígons industrials. tària existent a l’àrea de Barcelona, i ressalten les engi- aquesta tingui una forta dependència del factor logístic. Hi ha coincidència d’opinió per part dels participants enOpinen que durant l’horari estàndard de jornada laboral nyeries per sobre d’altres estudis. També destaquen les Consideren que en aquest cas la favorable ubicació de la necessitat de centrar esforços per a promoure el sec-la seva freqüència és limitada. Fora de l’horari estàndard bones capacitats en management pel fet que Barcelona Barcelona respecte de l’arc mediterrani junt amb les infra- tor serveis com a gran actiu econòmic de futur de l’àreai en la jornada nocturna el valoren com a pràcticament compta amb molt bones escoles de negocis internacio- estructures logístiques existents li atorguen un avantatge de Barcelona, juntament amb certs sectors industrialsinexistent. Aquest fet els dificulta els torns de 24 hores nalment reconegudes. competitiu que les empreses valoraran positivament. més intensius en coneixement. Ressalten en aquest sen-que es requereixen, per exemple, en els centres de ser- tit que se n’ha de promoure el desenvolupament amb laveis compartits (CSC). Des del punt de vista dels participants en l’estudi, hi ha Malgrat aquesta visió general de no esperar inversions idea d’assolir l’excel·lència. dues mancances principals del talent local: l’ús limitat estrangeres de tipus industrial, consideren que s’hauri- dels idiomes en el món dels negocis i l’escassa experièn- en de centrar esforços en l’àrea dels serveis globals a Els experts i directius consultats esmenten sis grans cia internacional, fruit de la poca tendència a treballar i la indústria (destacant la menció a les enginyeries) i en sectors com els principals en els quals cal concretar els viure a l’estranger. l’opció de captar subcontractació de processos de segon esforços de promoció per a captar inversions estrangeres: rang per mitjà de pimes com a opcions d’atraure activitat industrial i inversió. El sector de la logística. La ubicació estratègica de Barce- Personal qualificat lona i la potencialitat del Port de Barcelona encapçalen Els experts i directius consideren necessari promoure els arguments dels professionals com a gran actiu per a Hi ha coincidència entre els experts i directius consultats els sectors tradicionals de l’àrea de Barcelona, que promoure una plataforma logística a l’àrea de Barcelona a l’hora d’emetre una opinió crítica respecte del nivell de estimen que són i poden continuar sent competitius. i posicionar la ciutat com el referent mediterrani en el formació tècnica qualificada, referint-se principalment al Dintre d’aquest sectors tradicionals que cal potenciar sector logístic. Això té, a més, importants implicacions nivell de professionals tècnics de grau mitjà. Consideren enumeren el sector farmacèutic, el químic, l’alimentari i positives per al conjunt del teixit industrial ubicat a que és conseqüència del que qualifiquen com a fortes el tèxtil-moda. Catalunya. deficiències de la formació professional. Destaca el fet que perceben aquest fet com un tema estructural de És general l’opinió entre els participants que s’han de fo- El sector de les tecnologies de la informació i la comu- país. calitzar i prioritzar els esforços en les inversions de futur. nicació (TIC). En un àmbit més particular, centren les En aquest sentit, fan la proposta de detectar quins seran prioritats en el sector del programari, la indústria digital Consideren un factor clau per al desenvolupament de les els sectors prioritaris d’àmbit europeu. Un cop enume- i les indústries audiovisuals. La ubicació de la Comissió empreses del país el fet de disposar de personal amb rats, estimen que s’haurien d’analitzar a fi d’identificar Nacional de les Telecomunicacions a Barcelona, la pre- qualificació tècnica i, per tant, un criteri important de els que no siguin de fàcil deslocalització i, per a aquests, sència d’algunes importants multinacionals de progra- valoració a l’hora de decidir fer una inversió estrangera valorar si l’àrea de Barcelona disposa de les capacitats i mari, el 22@ i la celebració del Mobile World Congress a de tipus industrial intensiva en mà d’obra. els recursos per ser competitiva. Barcelona són punts forts esmentats pels experts.
    • 44 LA INVERSIÓ ESTRANGERA A L’ÀREA DE BARCELONA 45El sector de la biotecnologia. Dins de la biotecnologia en d’ocupació en primera instància. Consideren que per si Els directius manifesten que les respectives filials com- de prevenda i postvenda i d’altres acostumen a estar re-general, aposten per promoure aplicacions en l’àmbit mateixes és difícil que puguin generar projectes viables peteixen entre elles a fi d’obtenir un bon posicionament petits en les àrees internes de les diferents filials d’unamèdico-farmacèutic i de la indústria alimentària, sectors de certa dimensió. A aquest efecte, creuen necessari de cara a eventuals inversions per part de la seu central; multinacional. El que fan els CSC és consolidar algunde gran tradició a Catalunya. buscar els mecanismes per a fer que aquests emprene- tant per a crear centres especialitzats d’activitats em- d’aquests processos o activitats en una única entitat. dors i les grans empreses presents al territori es puguin presarials com per a crear noves línies de negoci que En opinió dels professionals consultats, els CSC són unEls sectors vinculats a la creativitat i la cultura. Dins retroalimentar. es basen en l’existència de recursos únics i capacitats model de gestió que disminueix costos, simplifica proces-d’aquesta definició es concreten els sectors del disseny, distintives de les filials locals. sos i genera valor. Consideren que la característica dede la moda i de les indústries culturals. També veuen necessari involucrar la universitat i les generar valor és un dels elements claus que diferencien escoles de negocis en el projecte de captació i desen- A fi de poder optar a rebre inversió estrangera estructu- els CSC d’altres serveis centralitzats que requereixenEl sector turístic. Els participants en l’estudi esmenten volupament d’empreses nascudes globals a l’àrea de rada en forma de centre especialitzat d’àmbit global, els personal menys qualificat, com és el cas dels centresl’èxit assolit per Barcelona com a destinació turística de Barcelona. directius consultats destaquen la necessitat de crear a d’atenció telefònica o call centers.primer ordre. Però, a partir d’aquesta realitat, proposen l’àrea de Barcelona les condicions necessàries pròpiesque es promocioni un turisme d’alta qualitat vertebrat en Proposen polítiques actives de captació de perfils em- d’un sistema d’innovació oberta (open innovation) per a Els participants opinen que, en línies generals, l’àrea defunció de l’eix gastronomia-oci-cultura. prenedors, creadors potencials d’empreses nascudes poder ser considerada una opció competitiva. Barcelona no és prou competitiva –per costos– pel que globals, adreçades a estudiants i professionals que fa referència als centres d’atenció telefònica. Barcelo-Rep una molt bona valoració el desenvolupament del passen per l’àrea de Barcelona, ja sigui amb propòsits Dins d’aquestes condicions necessàries esmenten el na només resulta competitiva per a centres d’atencióturisme de creuers. No obstant això, els participants de- acadèmics o d’assistència a congressos. desenvolupament de la infraestructura necessària, telefònica que necessitin captar personal de diversesmanen una reflexió respecte de la flexibilització d’horaris l’atracció d’empreses tractores (que tinguin un efecte procedències com a requisit per a assolir una gran ampli-comercials a Barcelona ciutat que permeti maximitzar magnètic) i una forta connexió empresa-universitat- tud de llengües. En aquest cas, el factor d’atracció de lal’impacte turístic dels creuers. També proposen poten- La creació de centres especialitzats capital risc. ciutat dóna un gran avantatge.ciar el turisme de negocis. d’àmbit global Els directius comenten que per a assolir inversions dirigi- Els directius consultats destaquen la importància deEl sector de serveis a les persones intensius en talent. Els participants en l’estudi veuen en la tendència exis- des a crear centres especialitzats d’àmbit global també poder aconseguir captar algun tipus de servei compartitDins d’aquesta definició es concreten dos àmbits: pro- tent per part de les grans corporacions multinacionals resulten claus l’esperit emprenedor i la credibilitat dels de grup cap a la seva filial o unitat de negoci com unamoure la idea de Barcelona campus universitari i apostar a crear centres especialitzats d’àmbit global una opor- equips de direcció locals davant la seu central de les manera de conservar pes relatiu dins de la corporacióper la sanitat associada al concepte Barcelona centre tunitat per a atraure inversió estrangera directa a l’àrea seves empreses. i de mantenir un nivell d’inversió en la seva unitat demèdic. Els participants fonamenten les seves propostes de Barcelona, principalment per mitjà de les empreses negoci.en l’existència a l’àrea de Barcelona de professionals i estrangeres que ja estan establertes.d’institucions d’alt nivell i prestigi reconegut. La creació de centres La realitat analitzada ens mostra l’existència a l’àrea de Segons l’opinió dels directius i experts consultats, la cre- de serveis compartits (CSC) Barcelona de CSC que han crescut després d’una fase ació de centres especialitzats d’àmbit global és fruit de inicial de prova; fet que ens porta a poder parlar de CSCNoves empreses internacionals l’estratègia de les grans corporacions de descentralitzar Amb relació als centres especialitzats esmenats, els de segona generació.(born global) les inversions dins del propi grup, prioritzant l’especialit- directius i experts participants en l’estudi estimen que la zació funcional o de línia de negoci. creació de centres de serveis compartits (CSC) per part Els perfils que configuren el personal que compon elsHi ha la percepció entre els experts que l’atractiu de la de les empreses multinacionals és una bona oportuni- CSC és el d’universitaris, majoritàriament estrangers,ciutat de Barcelona com a ciutat per a treballar-hi i viure- Apunten que aquesta descentralització va començar tat per a captar inversió estrangera directa a l’àrea de amb un clar interès en la mobilitat geogràfica i quehi és un actiu que convé utilitzar per a atraure emprene- amb certes funcions específiques dels departaments Barcelona. valoren l’atractiu de l’àrea de Barcelona com a lloc ondors d’altres països amb projectes empresarials d’abast d’R+D però que actualment ja s’ha estès a totes les treballar i, sobretot, viure. En aquest sentit, l’àrea deinternacional (les anomenades empreses nascudes àrees de l’activitat empresarial: màrqueting, finances, Defineixen els CSC com a unitats organitzatives de la Barcelona té un doble rol: com a factor d’atracció inicial iglobals o born global en anglès). logística, atenció al client. corporació que proveeixen suport de back office a les com a element de retenció-fidelització posterior. diferents filials (els seus clients interns), i s’encarre-La característica que els experts consultats més des- Segons l’opinió dels directius, l’evolució del concepte de guen d’executar determinats processos i activitats que Els experts comenten que aquesta fidelització vetaquen de les empreses nascudes globals és la seva creació de centres especialitzats està donant lloc fins abans es feien de manera descentralitzada, de manera definida per l’existència d’un menor índex de rotacióimportància de cara a projectes escalables. Les empre- i tot al desenvolupament de línies de negoci d’àmbit que s’eliminen processos i sistemes redundants. Per en els CSC ubicats a l’àrea de Barcelona respecte delsses nascudes globals en una ciutat creen reputació i són global de nova creació. exemple, els processos de comptabilitat, administració, establerts en altres ciutats; fet que implica un servei degeneradores d’opinió, si bé no creen volums significatius màrqueting, nivells sofisticats d’atenció a client, serveis major qualitat per a les empreses.
    • 46 LA INVERSIÓ ESTRANGERA A L’ÀREA DE BARCELONA 478. La marca 9. L’opinió delsBarcelona antics alumnes d’ESADEEl seu posicionament global El rol de la marca BarcelonaHi ha una manifesta unanimitat entre els professionals Els participants en l’estudi destaquen la importància de Com a complement a la investigació qualitativa, es va Principals resultats de l’enquesta als anticsconsultats en l’estudi respecte de la potent força i el triar una marca que posicioni el territori. llançar amb la col·laboració de l’Associació d’Antics Alum- alumnes d’ESADEgran valor de la marca Barcelona. nes d’ESADE una enquesta on es demanava, entre altres En aquest línia, manifesten una clara tendència d’opinió aspectes, per l’atractiu de Barcelona com a destí d’IED.Tant els experts com els directius consultats afirmen que a potenciar la marca Barcelona o Gran Barcelona més L’enquesta es va adreçar al col·lectiu format pels antics En quins sectors pensa que hi ha méstothom vol venir a treballar, a viure, a fer un congrés o a que no pas a potenciar la marca Catalunya. A l’hora alumnes d’aquesta escola de negocis que treballen fora potencial d’atracció d’IED per a Barcelona?assistir a una fira a Barcelona. de decantar-se més per la marca Barcelona que per la d’Espanya, molt d’ells estrangers i tots bons coneixedors (es podien triar dues opcions) marca Catalunya argumenten els aspectes rellevants de Barcelona.Així, doncs, manifesten que la capacitat d’atracció és següents: Turisme 78,1%d’una gran fortalesa. Però a més a més destaquen Amb totes les reserves necessàries pel biaix que pot Moda 51,4%la percepció de solvència de què gaudeix la ciutat de • Barcelona gaudeix d’un nivell de notorietat més alt, tenir aquest col·lectiu, els resultats, que es presenten a Serveis empresarials 34,3%Barcelona a l’hora d’organitzar qualsevol tipus d’esdeve- • Barcelona té un posicionament més definit, més fàcil continuació, són força coincidents amb els obtinguts en Programari / TIC 21,9%niment internacional: la capacitat d’organització i profes- de tangibilitzar, entendre i percebre, el treball de camp d’aquest estudi. Biotecnologia / S. farmacèutic 21,0% Salut / Medicina 17,1%sionalitat opinen que no es posa mai en dubte. Conside- • l’existència d’una certa percepció i tendència a fer que Productes de consum 15,2%ren que Barcelona combina l’atracció amb la solvència, el posicionament de la marca-ciutat integri el de la regió.fet que incrementa les possibilitats d’èxit. Els participants han indicat l’existència d’una certa Quins són els principals factors en quèInsisteixen, no obstant això, en la idea que s’ha de pas- opinió externa que relaciona la marca Catalunya amb un rau la capacitat d’atracció de Barcelona?sar de la percepció de ciutat turística a la percepció de factor identitari que no és ni ben percebut ni ben entès (es podien triar dues opcions)ciutat dels negocis. des de l’exterior i que pot arribar a condicionar decisions d’inversió. Qualitat de vida 72,4% Infraestructures adequades 50,5%És majoritària entre els participants l’opció de posicionar Talent i qualitat del capital humà 46,7%Barcelona com a capital mediterrània dels negocis. Per En aquest sentit, els participants consideren més efectiu Innovació 36,2%mitjà d’aquest posicionament es buscaria configurar vendre sempre en positiu les diferències que es puguin Costos de mà d’obra 18,1%Barcelona com a centre o hub empresarial per al sud derivar d’un factor identitari (cultura, idioma). Fan la Estabilitat de l’entorn regulatori 12,4%d’Europa i l’àrea mediterrània. proposta de portar la diferència al món econòmic i dels Dimensió del mercat 8,6% negocis, emfasitzant que Catalunya i l’àrea de BarcelonaPer a assolir aquest objectiu consideren clau la voluntat tenen millors oportunitats per a sortir de la crisi. Creuende reforçar per a Barcelona els valors de ciutat oberta, convenient dur a terme polítiques de comunicació activa Com avaluaria la ciutat de Barcelona?cosmopolita i moderna. en aquesta línia. Negativament negativament Positivament positivament Neutral Molt Molt Des del punt de vista del directiu: 0,0% 1,0% 5,8% 43,3% 50,0% ciutat on viure i treballar Des del punt de vista de l’empresa: 0,0% 5,8% 39,4% 47,1% 7,7% ciutat on fer negocis
    • 48 LA INVERSIÓ ESTRANGERA A L’ÀREA DE BARCELONA 49 10. Resum de conclusions de l’anàlisi qualitativa Resum DAFO del potencial de captació d’inversió estrangera directa de l’àrea de Barcelona Amenaces Punts dèbils La crisi econòmica global està suposant una important caiguda dels La no-capitalitat de Barcelona, que dificulta gaudir de l’efecte lobby. A tall de resum, s’han estructurat les principals conclu- fluxos mundials d’IED, principalment dels destinats a mercats desenvo- sions de les entrevistes en profunditat i dels grups de lupats. La caiguda està suposant un alt nivell de competència entre El capital risc no acudeix de manera fluïda a l’àrea de Barcelona. discussió amb experts i directius d’empreses estrange- les diferents àrees i ciutats susceptibles de rebre IED. La regulació actual del mercat laboral espanyol juntament amb la res en el format d’anàlisi tipus DAFO (debilitats, amena- percepció d’un entorn regulador d’àmbit legislatiu i fiscal no sufi- El fluxos de la IED es dirigeixen principalment cap als països emer- ces, punts forts i punts febles) de l’àrea de Barcelona pel gents, que apareixen com el gran competidor per a atraure IED. Europa cientment favorable i estable. que fa al seu potencial de captació d’inversió estrangera ha perdut centralitat, i resulta difícil per a les multinacionals justificar Mancances concretes en infraestructures clau: eix ferroviari medi- directa. noves inversions. Aquest fet s’intensifica pel que fa als països del sud terrani, connexions intermodals al Port de Barcelona i encara escasses d’Europa. connexions intercontinentals de l’aeroport. Risc de pèrdua de determinades àrees funcionals per part de les Millor posicionament com a ciutat turística que com a ciutat per a fer filials a causa de 1. la tendència a la centralització d’operacions i 2. negocis. l’avaluació de les inversions que cal realitzar per part de la seu central Percepció de ciutat cara en comparació amb altres ciutats europees. en funció de criteris de rendibilitat i retorn de la inversió. Com a conse- qüència, s’ha generat una situació de competència entre les diferents Deficiències en el grau de formació tècnica qualificada de grau mitjà. filials a fi de captar IED. Un nivell insuficient de coneixement i domini d’idiomes a la ciutat i al La situació d’incertesa política i econòmica que viu Espanya, així món dels negocis. com el fet de no ser percebut com un mercat en creixement. Aquesta amenaça es veu augmentada per la mala imatge de l’economia espa- La manca de polítiques de soft landing per a empreses i directius nyola mostrada pels mitjans de comunicació internacionals. estrangers. El cicle d’IED per a l’àrea de Barcelona planificat fa anys està en la fase final de maduresa. Oportunitats Punts Forts La potenciació del rol de la “ciutat hub” per part de les grans empre- El fort actiu que suposa la marca Barcelona. ses com a pol de creació i desenvolupament de negocis i de xarxes Barcelona com a destí de primer ordre turístic i d’organització d’es- d’innovació. deveniments. Configurar Barcelona com a centre de direcció i de negocis per al L’alt nivell de qualitat de vida existent en l’àrea de Barcelona. sud d’Europa i l’àrea mediterrània. L’existència d’una sèrie de sectors que convé promoure per a la IED en els quals Barcelona és especial- La combinació entre capacitat d’atracció i percepció de solvència ment atractiva i competitiva representa un clar actiu que ho reforça. organitzativa de la qual gaudeix Barcelona. La tendència a la creació, per part de les empreses multinacionals, La singularitat de Barcelona com a ciutat alhora proveïdora (intern) i de centres especialitzats d’àmbit global i de centres de serveis tractora (extern) de talent. compartits entorn de les ciutats hub. La qualitat professional dels directius locals i l’existència d’un alt L’existència d’una predisposició per part dels estrangers a voler venir nivell universitari i d’escoles de negocis. a treballar, a viure, a fer un congrés o assistir a una fira a Barcelona. El nivell satisfactori que s’ha assolit en termes de grans infraestruc- Aquesta capacitat d’atracció de la ciutat pot ajudar a captar a empre- tures a l’àrea de Barcelona. nedors d’altres països amb projectes empresarials d’abast internacio- nal (born global). L’existència a l’àrea de Barcelona d’una sèrie de sectors tradicionals amb base competitiva i capacitat de desenvolupament per a atraure IED. Els països emergents es convertiran a llarg termini en mercats emissors d’IED. El desenvolupament dels centres de serveis compartits existents, fet que ens porta a parlar de CSC de segona generació. L’existència d’una bona base d’empreses estrangeres de renom a l’àrea de Barcelona amb capacitat per a poder fer noves inversions.
    • Recomanacions
    • 52 LA INVERSIÓ ESTRANGERA A L’ÀREA DE BARCELONA 53A partir dels resultats obtinguts al llarg de l’estudi, La Xina mostra un important paper com a emissor d’IED 3. 5. recollits en els apartats anteriors d’aquest informe, en el continent africà. Caldria estudiar la possibilitat Continuar desenvolupant l’estratègia de posicionament i L’elaboració de polítiques actives de captació de talent,l’equip d’investigació ha elaborat un seguit de recomana- d’operacions de triangulació que comportin inversions gestió de la marca Barcelona amb l’objectiu de reforçar posant èmfasi en la idea d’atraure i captar el millor ta-cions relatives a la política de captació d’IED a l’àrea de xineses respecte de béns o serveis que resultin comple- la seva reputació i el seu valor a partir d’una proposta lent dins dels sectors estratègics que es volen promoure,Barcelona. El contingut de cadascuna de les recomana- mentaris a la inversió central que fan aquestes em- de posicionament clara i única per a transmetre-la als i facilitar el seu procés d’arribada i establiment.cions ha estat contrastat amb una selecció dels experts preses en diferents països africans on els resulti difícil inversors estrangers. La potenciació de la reputació departicipants en l’estudi, i hi ha hagut un ampli consens. A obtenir-los. Les infraestructures logístiques i la proximitat Barcelona es basa en els actius i la força de marca ja Hi ha una oportunitat de captar talent i perfils potencialscontinuació es detallen aquestes recomanacions. geogràfica de Barcelona són actius que cal promoure en existents. d’emprenedors estrangers amb projectes d’empreses aquest sentit. nascudes globals entre els estudiants i professionals Aquesta recomanació és fonamentada per la importàn- que passen per l’àrea de Barcelona, ja sigui amb propò-1. B. La gestió proactiva de la retenció i potenciació de les cia econòmica que està adquirint en el món global el sits acadèmics o d’assistència a congressos i fires.Implantar una política que reforci l’atracció i captació empreses estrangeres que ja estan ubicades a l’àrea de concepte de “ciutat hub” combinat amb el gran actiu qued’inversió estrangera directa (IED) a l’àrea de Barcelona, Barcelona: Aquest element resulta de gran transcendèn- és la marca Barcelona. Ara bé, assumint que el talent va on hi ha oportunitats,enfocada al llarg termini i des d’una perspectiva estratè- cia, ja que a curt i mitjà termini el pes de la IED procedirà caldrà crear l’ecosistema propici a aquest efecte. Desta-gica definida. d’empreses multinacionals d’economies desenvolupa- Respecte de la proposta de posicionament i el valor de quem la importància de concentrar esforços i recursos des que majoritàriament ja són presents a l’àrea de marca que convé construir, s’hauria de valorar i estudiar en l’àmbit de la innovació a fi d’assolir dinàmiques posi-La perspectiva estratègica definida haurà d’alinear el Barcelona. la proposta feta pels experts i directius consultats en tives que es retroalimentin: el talent genera innovació iposicionament desitjat de Barcelona davant els ulls dels l’àmbit d’aquest estudi de posicionar Barcelona com a aquesta actua com a pol d’atracció de projectes innova-potencials inversors internacionals, els sectors econò- La retenció s’ha d’estructurar per mitjà de l’elaboració capital mediterrània dels negocis. dors tant en sectors consolidats com en emergents.mics on caldrà concentrar els esforços de captació d’IED, de programes de fidelització mitjançant la millora de lesels nous valors afegits i diferencials que caldrà desenvo- condicions de l’entorn de negoci.lupar, i els actors que ho hauran de fer possible. 4. 6. En aquesta línia, és necessari tenir especial cura respec- Crear i desenvolupar les condicions necessàries pròpies La política d’atracció i captació d’inversió estrangeraEn aquest procés serà clau focalitzar els objectius que te d’empreses multinacionals ubicades a l’àrea de Bar- d’un sistema d’innovació oberta (open innovation) per tal directa (IED) a l’àrea de Barcelona requereix la creaciócal assolir, prioritzar els sectors que cal promoure, i celona que desenvolupen les seves activitats en l’àmbit que l’àrea de Barcelona pugui ser considerada una opció i formalització de sistemes anomenats de soft landingaglutinar una visió comuna, integrada i coordinada entre de sectors regulats o dels serveis a les empreses, i que atractiva i competitiva. que facilitin el procés d’arribada i establiment de novesels àmbits públic i privat sobre el paper de Barcelona tenen una forta dependència respecte de la capitalitat empreses.al món. En síntesi, som davant de l’inici necessari d’un de l’Estat. Convé establir accions de captació d’empreses de sec-nou cicle de les polítiques de captació d’IED a l’àrea de tors innovadors i de sectors relacionats amb les tecnolo- Tanmateix, la política de soft landing no ha d’estarBarcelona. L’objectiu de la retenció proactiva requereix activar políti- gies de la informació i la comunicació. fonamentada en la idea de les ajudes públiques. S’ha de ques de palanquejament (leverage policies) orientades a definir un nou enfocament orientat a l’establiment d’un incrementar les activitats de les empreses ja establertes La disponibilitat de fons de capital risc orientats a ope- entorn business friendly.2. amb potencial inversor. En aquesta línia convé treballar racions d’inversió estrangera directa facilitaria l’arribadaLa política de captació d’inversions estrangeres s’hauria la dinamització a fi de poder detectar oportunitats. d’aquests fluxos de capital. S’haurien de proporcionard’orientar a assolir un doble objectiu. estris adequats per a facilitar la fase inicial d’entrada Cal definir, establir i promoure les condicions d’entorn –aportant els avals o garanties que ajudin a poder tenirA. La diversificació de la procedència de la IED a l’àrea per tal que les filials implantades a l’àrea de Barcelona accés al finançament requerit– i a les fases següentsde Barcelona: A aquest efecte, convé orientar i planificar puguin optar de manera competitiva a la creació de cen- d’escalabilitat del projecte.polítiques de promoció que busquin l’atracció i captació tres especialitzats d’àmbit global o de centres de serveisd’inversions respecte dels països emergents. compartits. Per a construir aquest sistema d’innovació, un aspecte clau és proporcionar confiança i seguretat als inversorsEs tracta d’una planificació a mitjà i llarg termini respec- En aquest sentit, la creació de vincles de comunicació i estrangers mitjançant l’establiment d’un marc legal clar ite de la majoria de països emergents. No obstant això, col·laboració institucional amb els directius de les filials d’una legislació fiscal estable en l’àmbit de la IED.cal considerar el rol diferenciat de la Xina, que sí que locals és necessària, ja que el seu rol és clau en la presaactua com a mercat emissor d’IED, encara que no ho fa de decisions d’aquests tipus d’inversions per part de lesactivament cap als països europeus, tret d’excepcions seus centrals de les empreses multinacionals.puntuals.
    • Apèndix:Metodologiade l’estudi
    • 56 LA INVERSIÓ ESTRANGERA A L’ÀREA DE BARCELONA 57Metodologies emprades Anàlisi d’informació secundària Tot i que es disposa de nombrosa informació estadística Les entitats participants en aquesta part del treball de respecte dels fluxos de la IED rebuda, cal també indi- camp van ser les següents:La investigació es pot dividir en primària i secundària. La L’equip investigador ha consultat diverses fonts d’infor- car-ne una limitació important quan ens referim a la sevainvestigació primària genera nova informació de manera mació sobre la inversió estrangera directa, dins i fora procedència: les estadístiques només recullen la proce- Acc1ódirecta, preguntant als actors econòmics directament d’Espanya, mirant d’assegurar –sempre que ha estat dència del darrer país emissor, que pot ser diferent a la American Chamber of Commerce in Spainprotagonistes del fenomen estudiat. Hi ha nombroses tèc- possible–la comparabilitat de les dades. del país emissor d’origen. El favorable tracte fiscal que Associació del Pla Estratègic Metropolità de Barcelonaniques d’investigació primària, cadascuna amb els seus determinats països ofereixen als inversors estrangers, Consolat General britànic a Barcelonaavantatges i els seus inconvenients. Les tècniques quanti- Les principals fonts d’informació han estat la base de com és el cas de Bèlgica, Irlanda, Luxemburg, els Països Business Chinatatives (per exemple, enquestes amb mostres representa- dades d’Inversió Estrangera Directa de la UNCTAD i la Baixos o el Regne Unit, fa que aquests serveixin de Cambra de Comerç Alemanya per a Espanyatives) ens poden donar una millor estimació de la grandà- base de dades Datainvex del Ministerio de Economía y plataforma des de la qual les empreses multinacionals Cambra de Comerç Italiana de Barcelonaria de certes variables, encara que poden ser redundants Competitividad. També s’han consultat altres fonts, així efectuen les seves inversions a Europa. La conseqüèn- Cambra de Comerç de Barcelonasi es té una bona informació secundària. Al seu torn, les com nombrosos estudis i informes, entre els quals desta- cia és doble, d’una banda, les estadístiques oficials no Casa Àsiatècniques d’investigació qualitatives (per exemple, grups quen els següents: ens permeten saber quins són els països d’origen de la Institut Cervantesde discussió o entrevistes en profunditat) permeten apro- inversió i, de l’altra, els països darrer emissor apareixen PIMECfundir en la comprensió de fenòmens complexos, enten- World Investment Report 2011, UNCTAD (United Nations sobrerepresentats. Hong Kong Trade Development Councildre les causes subjacents i identificar tendències. Conference on Trade and Development). Chambre de Commerce et d’Industrie Française World Investment Prospects Survey 2010-2012, UNCTAD Respecte de l’anàlisi dels fluxos d’IED, l’equip investiga- de BarceloneLa investigació secundària, per contra, fa ús de tota la (United Nations Con-ference on Trade and Development). dor s’ha beneficiat de l’experiència acumulada a l’Obser- Cushman & Wakefieldinformació ja existent, com estudis i informes publicats World Economic Situation and Prospects 2011, UNCTAD vatori ESADE-ICEX sobre l’Empresa Multinacional Espa- Consolat General de Mèxic a Barcelonaa partir d’estadístiques oficials, enquestes, bases de (United Nations Conference on Trade and Development). nyola (OEME) en aquesta mena d’estudis. També s’ha Consolat General de Suïssa a Barcelonadades, registres públics, etc. Ens pot proporcionar infor- Base de dades Informa - Invest in Catalonia - ACC1Ó. consultat un estudi recent dirigit pel professor J. F. Valls Consolat Honorari General de l’Índia a Barcelonamació quantitativa, normalment clau per a avaluar un Base de dades SABI (Sistema d’Anàlisi de Balanços sobre la marca Barcelona i la seva projecció exterior. Fira de Barcelonafenomen econòmic. Tanmateix, acostuma a estar referi- Ibèrics) i Amadeus. Garrigues Advocatsda al passat més que no pas al futur i no sempre recull La inversió estrangera a Catalunya i la inversió catalana Huniversl’opinió directa dels agents econòmics implicats. a l’estranger l’any 2010, Ajuntament de Barcelona (Àrea Entrevistes amb experts Oficina del Québec a Barcelona de Promoció Econòmica). Port de BarcelonaAmb la missió d’aconseguir els objectius concrets de la La inversió estrangera a Catalunya i la inversió catalana En una primera fase els investigadors han dut a termeinvestigació, així com identificar oportunitats i generar no- a l’estranger el primer trimestre de 2011, Ajuntament de entrevistes en profunditat amb experts relacionats amb D’altra banda, en l’àmbit de l’Ajuntament de Barcelonaves polítiques, s’ha optat per combinar l’anàlisi quantita- Barcelona (Àrea de Promoció Econòmica). operacions d’inversió estrangera directa a Barcelona l’equip investigador es va entrevistar amb responsablestiva a partir d’informació secundària (estadístiques sobre Nota sobre fluxos d’IED rebuts a Espanya l’any 2010, i Catalunya. Amb aquesta finalitat es va identificar i de Barcelona Activa i de 22@Barcelona.IED) amb l’ús de tècniques d’investigació principalment Registre d’Inversions Exteriors, Març 2011, Direcció seleccionar un nombrós grup d’experts representants dequalitatives. De fet, atès que cadascuna de les metodolo- d’Estratègia i Desenvolupament. Invest in Spain. cambres de comerç, consolats estrangers, bufets d’ad- Els resultats d’aquesta primera fase de la investigaciógies presenta fortaleses i debilitats, hem decidit utilitzar Ministerio de Economía y Competitividad. vocats i consultors especialitzats. Les entrevistes amb qualitativa van permetre identificar els principals temesuna combinació adequada als objectius de l’estudi i a experts van tenir lloc entre els mesos de juny a setembre que convenia investigar: els impulsors i els frens de lala conjuntura actual: grups de discussió amb directius Amb aquesta informació l’equip ha analitzat els valors del 2011. inversió estrangera directa i les tendències emergents.d’empreses estrangeres, amb una àmplia representació de les principals variables rellevants per a la inversióde sectors i de països de procedència, entrevistes en estrangera a Barcelona, especialment l’evolució de laprofunditat amb directius d’empreses rellevants d’aquest IED al món, a Espanya i a Catalunya i Barcelona, els seuscol·lectiu, i entrevistes amb experts locals vinculats a països d’origen i els sectors empresarials de destí, i ella IED que rep Catalunya, procedents de cambres de nombre d’empreses estrangeres existents.comerç, consolats i empreses de consultoria.A continuació es descriuen de manera abreujada lesprincipals característiques de les fonts d’informació con-sultades i del treball de camp dut a terme per a l’elabo-ració d’aquest estudi.
    • 58 LA INVERSIÓ ESTRANGERA A L’ÀREA DE BARCELONA 59Grups de discussió amb directius En el treball de camp amb empreses, han participat en Enquesta als antics alumnes d’ESADE(focus groups) els diferents grups de discussió o bé han estat entrevis- tats personalment, directius de les empreses següents: Finalment, cal comentar que l’equip investigador vaEls grups de discussió amb directius d’empreses estran- Adobe Systems Ibérica, Akzo Nobel Packaging Coa- llançar, gràcies a la col·laboració de l’Associació d’Anticsgeres han estat molt efectius a l’hora d’identificar els tings, Amgen, Bionexo, Círculo de Lectores, Diset, DSM, Alumnes d’ESADE, una enquesta a antics alumnes queprincipals punts d’acord entre les principals tipologies Euromadem, Geberit, Gore, Haribbo, Harvard University, treballen fora d’Espanya. L’objectiu era saber la seva opi-d’empreses estudiades. Els grups de discussió han Henkel Ibérica, HP Española, Huawei Technologies Espa- nió sobre Barcelona amb relació al seu atractiu en matè-tingut lloc entre els mesos de juliol i setembre del 2011. nya, Lidl, Manpower, Media Planning, Pfizer, Ricoh, RWE ria d’IED. Els antics alumnes, molts d’ells estrangers, vanS’han organitzat tres tallers, mirant que la composició de Innogy Aersa, Schneider Electric, Sysmex Iberia, Sysmex tenir l’oportunitat de conèixer la realitat econòmica deles empreses representades aportés una certa varietat Iberia, TAPSA BCN Publicitat, Timberland i University of Barcelona durant la seva estada a la ciutat per a cursarper tal de recollir perspectives geogràfiques i sectorials Chicago. estudis en aquesta escola de negocis i la seva percepciódiverses: pot complementar les aportacions dels experts. És evi- dent que en aquesta mostra hi ha un biaix clar, però esPaïsos desenvolupats, tradicionalment emissors d’IED a Temes explorats amb els experts va considerar interessant fer-la per mitjà de la tramesal’àrea de Barcelona i Catalunya (Alemanya, Japó, Estats i els directius d’un qüestionari en línia. Es van aconseguir 105 enques-Units, França, Regne Unit, etc.). tes respostes, que tot i no ser una mostra representati- En els grups de discussió, així com en les entrevistes va, sí que dóna una idea de les seves percepcions.Països emergents, potencialment interessants en el futur a directius i a experts, s’han tractat múltiples temes(Brasil, Mèxic, Turquia, Xina, Rússia, altres països llatino- relacionats amb la inversió estrangera directa a Barce-americans, etc.). lona. Sense ànim d’exhaustivitat es poden esmentar els Validació de les conclusions amb experts següents:Sectors tradicionals, vinculats a la fabricació, serveis A manera de síntesi l’equip investigador va dur a termeempresarials i logística. • Procés de presa de decisions d’inversió a l’estranger una nova ronda de consultes amb una selecció dels • Inversions aprovades i rebutjades experts contactats a l’inici del treball de camp, amb l’ob-Sectors emergents, relacionats amb les TIC, la biotec- • Factors clau en la presa de decisions jectiu d’identificar àrees de consens i així aconseguir unnologia i les empreses nascudes internacionals (born • El rol del directiu local major rigor a l’hora d’establir les conclusions de l’estudi iglobal). • Atractius de l’àrea de Barcelona oferir una sèrie de recomanacions. • Principals debilitats • Ciutats amb les quals es competeix internacionalment En aquesta fase, com s’acaba d’assenyalar, els temesEntrevistes en profunditat amb directius • Les infraestructures centrals han estat la valoració de l’atractivitat actual i • El talent i el personal qualificat futura de Barcelona, els principals frens i impulsors deAquestes entrevistes personals permeten complementar • La ciutat i la seva imatge internacional la IED, els sectors i tipus d’inversió en els quals residei-els grups de discussió i assegurar que l’equip investiga- • L’impacte de la crisi xen les majors oportunitats per a la ciutat, i les mesuresdor obté perspectives de tots els sectors i les àrees geo- • Els països emergents i el seu nou rol en aquest fenomen prioritàries que convé adoptar.gràfiques més rellevants. Però a més, permeten conèixer • Oportunitats per a Barcelonaen profunditat operacions d’inversió, reeixides o fallides, • Sectors clau que convé potenciaraixí com explorar millor els mecanismes de presa de • Possibles mesures per a fomentar la IEDdecisions amb l’avantatge que aporta la confidencialitatde la informació facilitada en l’entrevista. Un avantatge de l’ús de tècniques d’investigació quali- tativa ha estat la possibilitat d’adaptar el temari a cada sector i empresa, així com als coneixements i interessos de les persones contactades, cosa que permet als inves- tigadors una visió de tres-cents seixanta graus sobre la temàtica estudiada.
    • 60 LA INVERSIÓ ESTRANGERA A L’ÀREA DE BARCELONA 61Bibliografia Agraïments PARTICIPANTSWorld Investment Report 2011 – UNCTAD (United Nations L’equip d’investigació vol agrair la participació de tots els Sr. Albert Collado Garrigues Advocats Soci - BarcelonaConference on Trade and Development). directius i professionals que, de manera desinteressada Sr. Alfons Calderón Oficina de Québec-Barcelona Agregat d’Assumptes Econòmics Sr. Alfons Sort Adobe Systems Iberica Director general i a títol individual, han col·laborat en el projecte aportant Sr. Amadeu Jensana Casa Asia - Barcelona Director del Cercle de NegocisWorld Investment Prospects Survey 2010-2012 – UNCTAD les seves opinions, que tan valuoses han estat per a Sr. Carlos Ros Hunivers Director de la Divisió(United Nations Conference on Trade and Development). l’elaboració d’aquest informe. Sra. Cristina Valiñani Consolat General britànic a Barcelona Directora d’Inversions i Comerç Sr. Daniel Sancho DSM Director de FabricacióWorld Economic Situation and Prospects 2011 – UNCTAD També han sigut útils les aportacions de l’equip de Sr. David Mayolas Geberit Director general(United Nations Conference on Trade and Development). Promoció Econòmica Internacional, de Creixement Em- Sr. Dirk Spangerberg Haribo Director general presarial i de Sectors Estratègics de l’Àrea d’Economia, Sra. Dolors Lloveras Port de Barcelona Planificació Estratègica Sra. Dolors Poblet Manpower Directora generalValls, Josep Francesc (2011). Estudi Delphi Turisme Empresa i Ocupació de l’Ajuntament de Barcelona. Sr. Enric Calabuig Ricoh Director generalUrbà – Pla Estratègic Barcelona 2015. ESADE Business Sr. Enrique Valer Schneider Electric President d’Iberian Zone & S. AmericaSchool. Sra. E.Casademont Hunivers Sòcia-directora Sra. Eva Blanco HP Española Directora Relacions PúbliquesGarcia, Oscar; Stirpe, Luigi (2010): “Análisis Comparati- Sr. Fernando Andreu Sysmex Iberia Director generalvo del Atractivo de España para la Inversión Extranjera Sr. Ferran Figueres Lidl Supermercados Director general financer Sr. F. Santacana Pla Estratègic Metropolità BCN Coordinador generalDirecta, 2010”. Madrid: Invest in Spain i ESADE. Sr. Javier Durán W. L. Gore Responsable de Divisió Sr. Joan Batlle Bionexo Director generalInvest in Spain. Ministerio de Economía y Competiti- Sr. Joan Ferrer DISET Conseller delegatvidad i IESE Business School (International Center for Sr. Joaquin Álvarez de Toledo Círculo de Lectores Director generalCompetitiveness). Barómetro del clima de negocios en Sr. Jordi Jornet Pfizer Olot S.L. Director generalEspaña – desde la perspectiva del inversor extranjero. Sr. Jordi Marti Amgen Director general Sr. José Emilio Serra Schneider Electric Director de MàrquetingResultados 2011. Sr. José M.ª Sánchez Huawei Technologies España Director comercial, Catalunya Sr. J. M.ª Cervera Cambra de Comerç de Barcelona Director de l’Àrea InternacionalitzacióSantiso, Javier (2011): “China cada vez más cerca de Sra. Livia Paretti Cámara de Comercio Italiana de Barcelona DirectoraAmérica Latina”, Economía exterior: estudios de la re- Sr. Lluis Blancafort PIMEC Director de Polítiques Sectorialsvista Política Exterior sobre la internacionalización de la Sr. Luis Carlos Lacorte Henkel Iberica Conseller delegateconomía española, n.º 56, pp. 91-102. Sr. Luis V González Consolat Honorari General d’Índia a Barcelona Cònsol honorari Sr. Marc Pejó Timberland España Sales Manager Iberia Sr. Mario Álvarez Harvard University Representant a Iberia“Restart”. Ernst & Young’s 2011 European attractiveness University of Chicago Representant a Europasurvey. Sra. Marta Coll Media Planning - Barcelona Directora general Sr. Miguel Poza Akzo Nobel Packaging Coatings Site ManagerEuropean Cities Monitor 2011. Cushman & Wakefield. Sr. Oriol Barrachina Cushman & Wakefield Soci-director Barcelona Sr. Peter Moser Cambra de Comerç Alemana per a Espanya Director de la Delegació de Barcelona Sra. PhilippeSaman Chambre de Commerce et d’Industrie Française DirectoraKPMGs Global Cities Investment Monitor 2011. de Barcelone Sra. Pilar Calvo Business China Sòcia-directora Sr. Ricard Zapatero Fira Barcelona Int’lBusiness Development - Director Sr. Robert Navarro RWE Innogy Aersa Finance Managing Director Sr. Roger Santasusana Euromadem Director general Sr. Santi Morera HP Española Vicepresident mundial Sra. Susan Feitoza American Chamber of Commerce in Spain Directora executiva Sra. Susana Tintoré ACC1Ó Directora d’Invest in Catalonia Sra. Sylvia Pederzini Consulado General de México Assumptes Econòmics i Socials Sra. Véronique Oberlé Chambre de Commerce et d’Industrie Française Responsable de Serveis Empreses de Barcelone Sra. Virginia Seoane Hong Kong Trade Development Council - Barcelona Directora de Màrqueting Sr. Victor Ugarte Instituto Cervantes - Japón Representant al Japó Sr. Xavier Martin TAPSA BCN Publicidad Director general