Barcelona ActivaCapital humàInforme sectorialGestió cultural                                     Informe realitzat per:   ...
Barcelona Activa Informe sectorial Gestió cultural novembre 2010                                                         2...
Barcelona Activa Informe sectorial Gestió cultural novembre 2010                                                         3...
Barcelona Activa Informe sectorial Gestió cultural novembre 2010                                                        40...
Barcelona Activa Informe sectorial Gestió cultural novembre 2010                                                         5...
Barcelona Activa Informe sectorial Gestió cultural novembre 2010                                                      603 ...
Barcelona Activa Informe sectorial Gestió cultural novembre 2010                                                      7Gra...
Barcelona Activa Informe sectorial Gestió cultural novembre 2010                                                          ...
Barcelona Activa Informe sectorial Gestió cultural novembre 2010                                                     905  ...
Barcelona Activa Informe sectorial Gestió cultural novembre 2010                                                          ...
Barcelona Activa Informe sectorial Gestió cultural novembre 2010                                                        11...
Barcelona Activa Informe sectorial Gestió cultural novembre 2010                                                    12    ...
Barcelona Activa Informe sectorial Gestió cultural novembre 2010              1307                    Enllaços d’interès  ...
Barcelona Activa Informe sectorial Gestió cultural novembre 2010            14     Portals temàtics nacionals     Fundació...
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×

Informe sectorial - Gestió Cultural

163

Published on

Informe sectorial - Gestió Cultural

Published in: Business
0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total Views
163
On Slideshare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
0
Actions
Shares
0
Downloads
4
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

Informe sectorial - Gestió Cultural

  1. 1. Barcelona ActivaCapital humàInforme sectorialGestió cultural Informe realitzat per: BCF Consultors Amb la col·laboració de: Associació de Professionals de la Gestió Cultural de Catalunya
  2. 2. Barcelona Activa Informe sectorial Gestió cultural novembre 2010 2Les 10 claus perconèixer el sector Les activitats pròpies de la gestió cultural estan canviant, tant des d’un punt de vista sectorial, com des d’un punt de vista funcional. Les responsabilitats i competències dels/de les professionals del sector estan en un procés de redefinició, en paral·lel al perfil i als hàbits de consum cultural de la població.El sectorEls i les professionals de la gestió cultural tenen com a activitat primordial la mediació entre la creació, la participació iel consum cultural, ajudant a desenvolupar el treball artístic i inserir-lo en una estratègia social, territorial o de mercat,el que fa viable (econòmicament, socialment, artísticament i políticament) un projecte cultural.Principals àmbits d’activitatEn els àmbits d’activitat de la gestió cultural es poden contemplar tant activitats amb una llarga trajectòria ireconeixement, com d’altres activitats de més recent incorporació en la seva agenda. Així, aquests/es professionalspoden treballar en àmbits com el patrimoni, museus, biblioteques o espais escènics, entre d’altres.TendènciesD’ençà l’inici de la democràcia, amb la implementació de polítiques públiques en l’àmbit de la cultura, s’ha generat unacreixent demanda de professionals que gestionin, implementin i avaluïn les actuacions en aquest àmbit d’activitat.Tanmateix, la definició de les característiques d’aquests/es professionals, el seu perfil competencial, les sevesfuncions, la seva formació específica, etc., no van començar a ser definides fins a finals dels anys vuitanta i al llargdels anys noranta.Actualment, gràcies entre d’altres qüestions a l’associacionisme d’aquest col·lectiu i a l’impuls de la iniciativa privada,s’ha aprofundit en la configuració, consolidació i reconeixement de la professió.Pes econòmicA Catalunya, el sector de la gestió cultural, tot i no disposar de dades estadístiques (o administratives) va suposar,l’any 2007 (últimes dades disponibles), un impacte directe del voltant de 40 milions d’euros en l’àmbit públic.L’ocupacióEn el sector de la gestió cultural (en l’àmbit públic), l’any 2007 s’estima que hi havia ocupades unes 3.374 persones,una xifra que suposava el 8,3% de l’ocupació total (pública i privada) en l’àmbit de la cultura a Catalunya. S’estima queel nombre de persones ocupades al sector en l’àmbit privat es situava en unes 1.572 persones (31,7% del sector de lagestió cultural).Perfils professionals més demandatsA partir de la Declaració de València (I Congrés Internacional dels Gestors Culturals) i del Documento Cero (FederacióEstatal de Asociaciones de Gestores Culturales), s’han establert quatre grans categories professionals de la gestiócultural: tècnic/a superior de gestió cultural; tècnic/a mitjà/na de gestió cultural; tècnic/a auxiliar de cultura; i auxiliar decultura. En el marc d’aquesta definició, s’han establert les seves responsabilitats i perfils competencials.
  3. 3. Barcelona Activa Informe sectorial Gestió cultural novembre 2010 3Ocupacions més demandadesTot i que aquest sector es caracteritza per l’ampli ventall d’activitats dels/de les professionals amb vinculació al mateix,i al mateix temps per la manca d’una sòlida identificació de pertinença, es podrien citar les següents ocupacions entreles més demandades: assessor/a cultural; director/a desdeveniments culturals; gestor/a de drets; responsable decontinguts de creació; responsable de màrqueting, comunicació i cultura; comissari/ària dexposicions temporals;perit/a dart; tècnic/a en serveis educatius per a museus i organismes culturals; tècnic/a especialista en edificispatrimonials; entre d’altres.Projecció futuraL’evolució del sector ha de passar indiscutiblement pel major reconeixement professional i públic del mateix, des detres vessants. En primer lloc, per part dels/de les mateixos/es gestors/es culturals (entenent la seva com una professióespecífica i especialitzada); en segon lloc, per part tant de l’àmbit públic com privat, en tant que contractants d’aquesttipus de professionals (regularitzant els criteris i requisits per accedir a les places/llocs de treball oferts); i finalment desdel món econòmic, que ha de comportar, entre d’altres qüestions, la seva consideració en tant que activitat econòmicai, per tant, possibilitar el coneixement estadístic de la dimensió del col·lectiu.DebilitatsLa inexistència d’un conveni col·lectiu i la manca de catalogació com a professió són mancances, que segons els/lesexperts/es, caldrà resoldre a curt termini si es vol assolir el reconeixement social definitiu d’aquest sector.OportunitatsTractant-se d’un sector en constant evolució són moltes les oportunitats que es plantegen. Entre elles, l’optimització deles noves tecnologies adients a l’exercici de la seva activitat o la creixent extensió, també, dels àmbits de la gestiócultural, així com la creixent extensió i internacionalització de l’àmbit d’activitat de la gestió cultural.
  4. 4. Barcelona Activa Informe sectorial Gestió cultural novembre 2010 401 Presentació del sectorEl sector cultural és un àmbit d’activitat que ha evolucionat i s’ha transformat constantment al llarg del temps. Elsdiversos sistemes de govern, les polítiques culturals implementades, la transformació en les relacions entre l’àmbitpúblic i privat, i els avenços en les noves tecnologies són, entre d’altres, factors que han generat aquest dinamisme enel sector cultural. L’evolució de la gestió cultural, les característiques (nivell de capacitació i d’especialització) dels i deles professionals són un reflex clar de la situació d’aquest sector.Tenint en compte les diferents aproximacions i/o definicions que els/les experts/es han elaborat respecte al sector espot afirmar que la gestió cultural és l’activitat destinada a promoure, dissenyar i realitzar projectes culturals des dequalsevol àmbit.Des d’aquesta mateixa perspectiva, els i les professionals de la gestió cultural tenen com a activitat primordial lamediació entre la creació, la participació i el consum cultural, ajudant a desenvolupar el treball artístic i inserir-lo enuna estratègia social, territorial o de mercat, el que fa viable (econòmicament, socialment, artísticament i políticament)un projecte cultural.
  5. 5. Barcelona Activa Informe sectorial Gestió cultural novembre 2010 502 Principals àmbits d’activitatTenint en compte la definició de cultura, així com la pròpia definició de gestió cultural, hom pot considerar que elsàmbits d’activitat de la gestió cultural poden contemplar tant activitats amb una llarga trajectòria i reconeixement, comd’altres activitats de recent incorporació en l’agenda dels/de les gestors/es culturals. 1A continuació es detallen els diferents sectors i àmbits d’actuació del gestor cultural : • Sector de patrimoni: museus, arxius, biblioteques, hemeroteques, filmoteques, espais expositius. • Sector de les arts escèniques: teatre, òpera, dansa, circ, centres de creació. • Sector de les arts visuals: galeries, exposicions, crítica, museus, artesania, centres d’art. • Sectors de la música i la fonografia: auditoris, festivals, circuits, indústria fonogràfica, sales especialitzades. • Sector de la literatura i edició: festivals, premis, editorials, difusió i venda. • Sector de les arts audiovisuals: ràdios, cinema, televisió, producció audiovisual, multimèdia. • Àmbit de la gestió cultural territorial de caràcter generalista: gestió municipal, centres culturals, centres cívics, programacions locals, serveis generals, participació social. • Àmbit de la gestió cultural en empreses de prestació de serveis generalistes: empreses d’infraestructures, gestió delegada, prestació de serveis especialitzats. • Àmbit de la gestió cultural en el sector de la participació: festes populars, folklores, associacionisme tradicional. • Àmbit de sectors emergents que posseeixen relacions amb la cultura: turisme, ocupació, desenvolupament territorial, cohesió social, multiculturalitat, educació, joventut i comunicació. • Àmbit de les relacions i la cooperació cultural internacional: projectes europeus, cooperació internacional, internacionalització de projectes, gestió de xarxes culturals i artístiques.Finalment, cal assenyalar que l’activitat del/de la gestor/a cultural pot incloure el desenvolupament de tasques en undeterminat sector cultural (com per exemple, el/la director/a d’un espai escènic) o bé una activitat més generalista,treballant en múltiples disciplines alhora (com per exemple, un/a tècnic/a de cultura d’un ajuntament). 1 Carreño, Tino (2009). Camins Creuats. El perfil actual del gestor cultural a Catalunya.
  6. 6. Barcelona Activa Informe sectorial Gestió cultural novembre 2010 603 Tendències del sectorResulta clau el reconeixement del/de la gestor/a cultural (i de les activitatsque realitza) i també la revisió continuada de la seva formació, incorporantels coneixements i instruments necessaris per garantir l’eficàcia de la sevafeina.Un sector que es consolidaAmb la transició democràtica, hi va haver una transformació general del marc polític i social del país, amb undesplegament dels principis de l’estat del benestar i amb la instrumentació de noves polítiques públiques. El sectorcultural no va romandre al marge d’aquest procés, els processos de democratització, la descentralització territorial del’Estat i el desenvolupament dels mercats culturals van suposar una transformació important en l’àmbit de la cultura.Aquest context va provocar un augment del nombre i abast de les intervencions públiques en el sector i que hi hagués,també, una considerable expansió de les activitats privades, especialment en el conjunt de les indústries culturals. Totaixò ha fet que augmentés considerablement el nombre de projectes, serveis i equipaments culturals, tant en el sectorpúblic com en el privat (lucratiu i no lucratiu), circumstància que ha contribuït a consolidar un sector de la gestiócultural cada cop més ampli i més diversificat.Actualment, i es preveu que amb més intensitat en els propers anys, les activitats pròpies de la gestió cultural estancanviant, tant des d’un punt de vista sectorial, com des d’un punt de vista funcional. Les responsabilitats icompetències dels/de les professionals del sector estan en un procés de redefinició, en paral·lel al perfil i als hàbits deconsum cultural de la població.La gestió cultural, professió clau en el sector culturalL’evolució del sector ha generat la necessitat d’un gran nombre de professionals que poguessin dur a terme d’unamanera eficaç i eficient les tasques i els objectius assignats. Inicialment, fa tres dècades, el/la gestor/a cultural vaaprendre a dur a terme les tasques que requerien aquests nous llocs de treball d’una manera progressiva i gairebéautodidacta; en processos, més aviat, d’assaig i error.Aquests/es primers/es professionals del sector provenien d’altres marcs socials propers com l’educació,l’associacionisme, el treball social o l’activitat creativa. Però la mancança, tant de formació específica comd’experiència en aquest àmbit de la gestió, va provocar, molt aviat, que aquests/es professionals es trobessin ambnombrosos dèficit i restriccions per desenvolupar les seves tasques. Aquest primer col·lectiu de gestors/es culturals vaprotagonitzar moltes iniciatives d’organització, formació i cohesió del sector – a través de multitud de congressos ijornades - amb l’objectiu de debatre les diferents problemàtiques de la seva professió i assolir una primera based’organització i representació.A finals dels anys vuitanta es començà a parlar, pròpiament, de la gestió cultural, tal i com s’entén actualment i esdissenyaren els primers programes formatius especialitzats. Així mateix, es van crear les primeres associacionsprofessionals de gestors/es culturals en les diferents comunitats autònomes. Aquesta vertebració tingué com a resultatel naixement l’any 1999 de la FEAGC (Federació Estatal d’Associacions de Gestors Culturals) per tal d’unir esforços,experiències i interessos per poder actuar en aquell àmbit professional i de competències. També al 1993 es va crearl’Associació de Professionals de la Gestió Cultural de Catalunya.Cal ressenyar la celebració del I Congrés Internacional sobre la formació dels gestors i tècnics de cultura a Valèncial’any 2005, on es reuniren mig miler de professionals del sector. Aquesta trobada va reafirmar i reivindicar la necessitatde consolidació i reconeixement de la professió, i va estudiar les necessitats formatives dels/de les gestors/esculturals. Aquest congrés fou de vital importància per a la professió, ja que fou la primera vegada que es realitzà unadeclaració corporativa a nivell de tot l’estat espanyol. En aquesta trobada es varen establir una sèrie de conclusionssobre el perfil professional, els continguts formatius i sobre el perfil curricular dels/de les gestors/es culturals.Un dels principals reptes del sector de la gestió cultural, donada la situació d’aquesta professió i que continua al’actualitat sent objecte de debat, és el reconeixement social i professional de la seva figura, així com un majordesenvolupament de la cultura.
  7. 7. Barcelona Activa Informe sectorial Gestió cultural novembre 2010 7Grans reptes, grans responsabilitatsEn els darrers anys, hi hagut un gran desenvolupament de programes formatius en els diversos àmbits de la gestiócultural. Actualment, gairebé totes les universitats de Catalunya ofereixen estudis de màster o postgrau en algunes deles especialitats de la gestió cultural. Tanmateix, l’associacionisme professional i el treball en xarxa han afavorit unmajor dinamisme, intercanvi i treball relacional, així com una posada en comú de metodologies i coneixementsprofessionals.Per altra banda, s’ha treballat en l’elaboració de codis de bones pràctiques professionals per contribuir areforçar el reconeixement de la pràctica ètica professional, com és la de l’Associació d’Artistes Visuals deCatalunya, la dels professionals de la Música elaborada per encàrrec del CONCA o la guia de bonespràctiques de l’APGCC.Tot i així, actualment, es plantegen grans responsabilitats pel sector de la gestió cultural vinculades a l’abast, tant anivell de sectorial com territorial, de les activitats i infraestructures culturals, però també, grans reptes que es centrenen la sostenibilitat econòmica i el manteniment de la qualitat d’aquestes activitats i infraestructures.Des d’aquesta perspectiva, es considera clau no només el reconeixement del/de la gestor/a cultural (i de les activitatsque realitza) sinó també la revisió continuada de la seva formació, incorporant els coneixements i instrumentsnecessaris per garantir l’eficàcia de la seva feina.
  8. 8. Barcelona Activa Informe sectorial Gestió cultural novembre 2010 804Dades econòmiques El sector en xifres • A Catalunya, tot i que no es disposa d’estadístiques oficials sobre el sector de la gestió cultural, s’estima que l’any 2007 (últimes dades disponibles) el flux econòmic del mateix es situa al voltant dels 40 milions d’euros. Aquesta xifra suposava el 8,5% de la despesa que realitza l’administració local (municipis, diputacions provincials i consells comarcals) de Catalunya en cultura durant l’any 2007. • L’àmbit vinculat al patrimoni (arqueologia i patrimoni històric, biblioteques, arxius, museus, etc.) suposava el 72% d’aquesta despesa, mentre que l’àmbit de la promoció cultural (que comprèn teatre, dansa, música, arts plàstiques i exposicions, cinema i vídeo, així com d’altres accions de promoció cultural) suposava el 28% restant de la mateixa. • En el cas de l’àmbit privat, tot i que no hi ha xifres comparatives, s’estima que constitueix un segment força més reduït que en l’àmbit públic (probablement, representa una cinquena part d’aquest).Dades d’ocupació • En el sector de la gestió cultural (en l’àmbit públic), s’estima que, l’any 2007, hi havia ocupades unes 3.374 persones, una xifra que suposava el 8,3% de l’ocupació total en l’àmbit de la cultura. • D’aquest conjunt de treballadors/es, l’any 2007, el 37% tenien un perfil mig–alt, equivalents als perfils de tècnic/a superior, tècnic/a mitjà o tècnic/a auxiliar de cultura, establerts en el Documento Cero (veure apartat perfils professionals). • La resta de treballadors/es del sector, el 63%, s’estima que disposa d’un perfil inferior, equivalent a l’auxiliar de cultura, tal com es defineix en l’esmentat Documento Cero. • Finalment, cal assenyalar que en un estudi realitzat l’any 2008 per la Federación Estatal de Asociaciones de Gestores Culturales, s’estableix una ràtio de 68,7 gestors/es culturals per cada 100.000 habitants. Així, es pot estimar que el nombre de professionals que podria tenir el sector a Catalunya seria de 4.946. A partir d’aquest càlcul, s’extreu que el personal ocupat d’aquest sector en l’àmbit privat suposaria el 31,7% del conjunt. Fonts: Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat de Catalunya; Federación Estatal de Asociaciones de Gestores Culturales.
  9. 9. Barcelona Activa Informe sectorial Gestió cultural novembre 2010 905 Perfils professionals més demandatsPerfils professionals de major qualificacióPerfil formatiuEl Documento Cero estableix tres tipus de professionals que a continuació es defineixen: • Tècnic/a superior de cultural: és el/la professional que dissenya les estratègies relatives a les infraestructures i espais culturals, especialitzats o polivalents. És responsable de la gestió pressupostària i tutela i regeix els recursos humans de la institució. Les seves competències i funcions se centren fonamentalment en la implementació de les polítiques culturals o de les estratègies empresarials. Per norma general, dins de l’organigrama laboral ocupa el màxim nivell professional de l’empresa o de la institució pública. • Tècnic/a mitjà de cultural: és el/la professional que dissenya, planifica i executa el projecte d’intervenció a través de l’adequat programa cultural. Controla els equipaments, infraestructures i espais culturals, ja siguin específics o polivalents, basant-se en tècniques de difusió, creació, formació i fidelització d’usuaris/es i públics. Sota la seva responsabilitat, dependència i càrrec es troben les figures del/de la gestor/a cultural i de l’auxiliar de cultura. Realitzen informes de resultats de la seva tasca professional i activitat quotidiana per a tècnics/ques superiors. • Tècnic/a auxiliar de cultura: és el/la professional que col·labora i participa en l’endegament de les planificacions, projectes, programes, iniciatives i desenvolupament d’activitats culturals a infraestructures i espais culturals, ja siguin especialitzats o polivalents. Es responsabilitza i encarrega del treball directe amb l’usuari/a, facilitant al públic l’accés al consum cultural. És un dels troncs fonamentals en l’esquema general de l’organigrama i estructuració de qualsevol àrea o servei de cultura i empresa cultural. Vertebra la seva adequació professional en el marc del sistema de treball en un doble vessant: es converteix en l’assistent de tots els/les altres professionals de la cultura, tant cap a dalt, rebent instruccions, com cap a baix, donant-les.La formació requerida està vinculada a llicenciatures en l’àmbit de la cultura i les arts (Historia de l’Art, Belles Arts) obé a l’economia. Així mateix, el mateix document, estableix que habitualment es requereixen màsters universitaris engestió cultural, o bé programes formatius que certifiquin com a “expert/a en gestió cultural” o bé “expert/a en animaciósociocultural”.Perfil competencialA continuació, es detallen les competències específiques que haurien de desenvolupar els/les gestors/es culturals: • Capacitat analítica. Mitjançant aquesta, el/la professional ha de diagnosticar el context d’actuació per implementar i avaluar les pròpies accions. • Capacitat de diàleg. Mediació i negociació entre els diferents agents de l’àmbit de treball. • Innovació i creativitat. S’ha de disposar de capacitats per tal de generar noves propostes d’acord a la situació actual del món de la Cultura. • Capacitat de comunicació. A través de la que s’ha de transferir la informació i coneixement adequat a l’entorn en el que es realitza l’activitat o servei cultural. • Sensibilitat artística i cultural. Familiaritat, comprensió i coneixement dels diferents moviments culturals i artístics del panorama històric i actual. • Capacitat d’adaptar-se i renovar-se als diferents entorns i escenaris canviants. És a dir, obertura davant dels diferents paradigmes teòrics. • Lideratge. Competència en l’exercici i la gestió de les funcions directives. • Actitud emprenedora. Capacitat de crear i portar a terme projectes singulars i especials en un entorn no propici i amb dificultats. • Capacitat de treball en equip i d’adaptació als diferents models organitzatius. • Capacitat de planificació i d’organització de recursos.
  10. 10. Barcelona Activa Informe sectorial Gestió cultural novembre 2010 10 • Capacitat de gestionar la diversitat cultural, de promoure la cultura a través d’altres cultures, l’habilitat d’interactuar i comunicar-se amb altres cultures. • Capacitat de negociació. Exemples d’ocupacions del catàleg de Porta22 Director/a desdeveniments culturals Responsable de màrqueting, comunicació i cultura Comissari/ària dexposicions temporals Director/a dempresa de lleure i turisme culturalPerfils professionals de menor qualificacióPerfil formatiuEl Documento Cero estableix el perfil de l’auxiliar de cultura. És el/la professional que, sense tenir funcionsespecífiques, no almenys les que correspondrien en el cas d’un/a auxiliar administratiu a l’ús, col·labora en tasquesauxiliars i de suport (sota la supervisió dels/de les tècnics/ques superiors i/o mitjans/es), en les tasques de gestió idirecció dels projectes i programes culturals, realitzades en l’àmbit de la gestió de l’Administració pública i empresa.La formació requerida és la formació professional de grau superior, especialment aquella que capacita com a tècnic/asuperior en animació sociocultural. Tanmateix, també es poden sol·licitar llicenciatures en l’àmbit de la cultura i les arts(Historia de l’Art, Belles Arts) o bé a l’economia. Habitualment, són necessaris coneixements de comptabilitat i gestióadministrativa, tant si l’àmbit en el que es treballa és públic com privat.Perfil competencialJuntament amb les competències professionals específiques per cada activitat o àmbit d’actuació, aquests/esprofessionals han de disposar d’habilitats vinculades al treball en equip, col·laboració amb tècnics/ques en lapreparació d’activitats culturals, realització de tasques administratives en el sector cultural, així com la relació directaamb usuaris/es.En aquest cas, també pren una gran importància el coneixement, en primer lloc, de l’espai o equipament cultural en elque es treballa – de caràcter públic o privat -, així com l’activitat que es realitza. Des d’aquesta perspectiva, i en unsentit més ampli, també es valora el coneixement del territori i de la seva població (hàbits culturals, pautes de consumcultural). Exemples d’ocupacions del catàleg de Porta22 Tècnic/a dembalatge i tractament dobres dart Tècnic/a en producció dexposicions Tècnic/a en projectes de digitalització de col·leccions Auxiliar tècnic/a en control dinstal·lacions artístiques
  11. 11. Barcelona Activa Informe sectorial Gestió cultural novembre 2010 1106Debilitats Escenaris de futur • Una de les majors febleses del sector de la gestió cultural és l’escassa consciència de pertinença al propi sector per part de molts/es professionals. Aquesta qüestió, present en tots els espais de debat, està vinculada a aspectes tant conceptuals - com és la pròpia definició del què és un/a gestor/a cultural -, com d’aspectes juridicolegals - com l’absència d’un conveni col·lectiu del sector o la inexistència d’una classificació oficial dels perfils d’aquests/es professionals. Aquesta feblesa és, en gran mesura, una conseqüència de la encara petita dimensió del col·lectiu. • La manca d’un teixit empresarial prou consolidat, circumstància que no només es dóna a Catalunya, sinó també en la resta de l’estat, suposa una de les grans debilitats del sector. La iniciativa empresarial privada és encara força reduïda, i una bona part de les necessitats (i ofertes) d’aquest tipus de professionals procedeixen del sector públic. Per tant, una part considerable de l’evolució (i de la dimensió) del sector depèn del ritme que segueixi la despesa pública en cultura i activitats relacionades. • Finalment, cal assenyalar que actualment encara no existeix una estimació rigorosa de la dimensió econòmica del sector de la gestió cultural. Aquest fet es deu, entre d’altres qüestions, a la inexistència d’un registre estadístic o administratiu dels agents que hi intervenen (especialment en l’àmbit privat) del sector i a un seguiment (i previsió) de la demanda futura d’aquest tipus de professionals.Amenaces • Segons els/les experts/es, hi ha dues qüestions que cal tenir present en l’àmbit de la gestió cultural i que poden suposar situacions de risc per aquest sector. Actualment, els efectes de la crisi econòmica i, a mig i llarg termini, els canvis en els hàbits de consum cultural (i l’ús del temps d’oci), especialment entre la població jove. • En primer lloc, la crisi econòmica implica una reducció dels recursos (especialment públics) destinats a la cultura. Des d’aquesta perspectiva, cal tenir en compte que s’ha esdevingut un fort redimensionament de l’oferta cultural i, en conseqüència, de la demanda dels/de les professionals especialitzats/ades en la gestió d’aquestes activitats. També hi ha hagut un fre significatiu en la inversió en infraestructures culturals. • En segon lloc, des d’una perspectiva a mig i llarg termini (i des d’un punt de vista més transversal), caldrà tenir en compte l’abast dels canvis en els comportaments de consum de béns i serveis culturals i les noves preferències en l’ús del temps d’oci de la població, especialment de la població més jove i més habituada a l’ús de les noves tecnologies de la informació i les comunicacions. • Finalment, i tenint en compte les qüestions citades anteriorment, està sorgint un debat en relació a la dicotomia activitat cultural/acció cultural. El/la gestor/a cultural haurà de definir, en primer lloc, l’acció cultural – entenent aquest concepte com un conjunt d’objectius i prioritats globals – per tal de poder dissenyar i implementar després, les activitats culturals adients a aquells objectius i prioritats. Aquesta qüestió esdevé cabdal des de la perspectiva de la consolidació del sector si es vol evitar la conversió del/de la gestor/a cultural en un/a mer/a “administratiu/iva” de la cultura.Fortaleses • L’actual oferta formativa en l’àmbit de la gestió cultural és, sense dubte, un punt fort del sector; hi ha hagut, en els darrers anys, un gran esforç per part dels centres educatius per determinar i actualitzar els continguts d’aprenentatge per la formació dels diversos perfils professionals en l’àmbit de la gestió cultural. Aquests centres formatius han establert espais de col·laboració amb els/les professionals del sector. No obstant, la demanda d’adaptació al nou Espai d’Educació Europeu Superior encara resta sense una resposta clara. • Així mateix, l’estructura associativa d’aquest col·lectiu ha possibilitat un espai de trobada i diàleg dels/de les gestors/es culturals sobre la consolidació de la seva identitat professional i sobre la seva funció social, així com del perfil curricular i competencial i l’establiment de les línies de treball estratègiques del
  12. 12. Barcelona Activa Informe sectorial Gestió cultural novembre 2010 12 sector. • Tot i que manca encara un estudi rigorós respecte l’activitat (i la demanda de professionals) en l’àmbit privat (que com s’ha apuntat anteriorment, s’estima encara força reduït), actualment es disposa ja d’una certa aproximació a la dimensió del sector en l’àmbit públic. Aquest informació permet començar a conèixer el perfil dels/de les professionals de la gestió cultural i també les característiques de la seva activitat, així com les necessitats de formació necessària per tal de dur-la a terme. • Finalment, cal assenyalar que el propi perfil de gestor/a cultural - conscient de la necessitat d’una formació continuada, de la heterogeneïtat i especialització creixent de la seva activitat i de la necessitat d’una revisió constant de les seves responsabilitats -, garanteix el procés d’adaptació d’aquest col·lectiu a l’entorn canviant en el que es troben i que s’accentuarà en els propers anys. • Creix el ritme de creació de noves empreses culturals, l’emprenedoria en el sector cultural s’està desenvolupant i es veu com es projecten noves modalitat de creació de negocis i de finançament dels mateixos.Oportunitats • La creixent importància de les noves tecnologies de la informació i la comunicació en els processos de producció i difusió dels continguts culturals és una de les qüestions cada cop més presents en el sector. No només en termes d’adaptació a aquest nou context sinó també a l’aprofitament màxim de les avantatges que ofereixen aquelles tecnologies i que, darrerament, han estat ben identificades en el marc del Congrés Internacional de la Gestió Cultural en el Marc Europeu (novembre del 2009). • Així mateix, cal assenyalar que el procés de globalització de la gestió cultural està implicant els primers passos cap a un moviment associatiu internacional. Actualment, s’estan iniciant les primeres accions envers l’establiment de plataformes o fòrums permanents que facin possible aquesta fita. • Des de l’àmbit de la Cooperació Internacional, es subratlla la necessitat d’una capacitació tècnica i de qualitat del/de la gestor/a cultural com a professional que faciliti la hibridació de la cooperació i el desenvolupament des de la gestió cultural. • Des d’aquesta mateixa perspectiva més transversal, els/les experts/es subratllen la importància que els organismes vinculats a l’àmbit de l’educació tenen en els processos de democratització de la cultura, és a dir, de facilitació de l’accés de la ciutadania als béns culturals. • Creixent relació entre sector públic i privat al mateix temps que s’ha analitzat la necessitat d’una major relació entre ambdós sectors en el manteniment i desenvolupament de projectes estratègics culturals. • Creixent mobilitat i capacitat de professionalització a nivell internacional en relació a un major domini de les competències lingüístiques i tècniques.
  13. 13. Barcelona Activa Informe sectorial Gestió cultural novembre 2010 1307 Enllaços d’interès Organismes internacionals European Network of Cultural Administration Training Centers http://www.encatc.org The Association for Cultural Economics International http://www.culturaleconomics.org/ The International Association of Arts and Cultural Management http://www.neumann.hec.ca/artsmanagement/aimac/en/welcome.htm Organismes nacionals Federación Estatal de Asociaciones de Gestores Culturales www.federacion-agc.es Associació de Professionals de la Gestió Cultural de Catalunya http://www.gestorcultural.org Asociación de Gestores y Técnicos Culturales de la Comunidad de Madrid http://www.agetec.org Esdeveniments internacionals (fires, congressos, etc.) 16th International Conference on Cultural Economics http://www.acei2010.com International Conference on Arts and Cultural Management http://www.ifacca.org Esdeveniments nacionals (fires, congressos, etc.) Congreso Internacional Arte, Maestros y Museos http://artemaestrosymuseos.wordpress.com/ Interacció http://www.diba.cat/cjs/jornada.asp?id=1148 III Jornades Ciutats Creatives http://www.kreanta.org/ Portals temàtics internacionals Arts Management Network http://www.artsmanagement.net Cultural Policy Institute http://www.eng.cpolicy.ru
  14. 14. Barcelona Activa Informe sectorial Gestió cultural novembre 2010 14 Portals temàtics nacionals Fundación Autor http://www.fundacionautor.org Interarts http://www.interarts.net/es/interarts.php Dosdoce http://www.dosdoce.com Red Internacional de Políticas Culturales http://www.incp-ripc.org/index_s.shtml Cofinançat per:

×