0
Informe econòmic de Conjuntura de la Ciutat de Barcelona
per a la Comissió d’Economia, Empresa i Ocupació

Àrea d’Economia...
Resum executiu
•

Les economies catalana, espanyola i europea surten de la recessió i assoleixen
una variació intertrimest...
Resum executiu (2)
•

Barcelona genera un clima de confiança per a inversors i empreses, com ho
reflecteixen l’increment s...
Resum executiu (3)
•

L’Ajuntament gaudeix d’una situació financera sanejada i aplica un gestió econòmica i
pressupostària...
Índex
1. Entorn macroeconòmic i conjuntural
2. L’economia de Barcelona
A. Estructura productiva: PIB de Barcelona 2010
B. ...
1.1. Entorn macroeconòmic i anàlisi
conjuntural (1)
Les economies catalana, espanyola i europea surten de la recessió

•

...
1.1. Entorn macroeconòmic i anàlisi
conjuntural (2)
Es redueix la prima de risc, però la reestructuració del sistema finan...
1.1. Entorn macroeconòmic i anàlisi
conjuntural (3)
La demanda interna modera el seu retrocés

•

Les vendes del comerç al...
1.1. Entorn macroeconòmic i anàlisi
conjuntural (4)
Símptomes d’inflexió positiva a l’activitat industrial

•

L’evolució ...
1.1 Entorn macroeconòmic i anàlisi
conjuntural (5)
Millora del clima empresarial a l’AMB, globalment encara desfavorable

...
1.1 Entorn macroeconòmic i anàlisi
conjuntural (6)
El mercat immobiliari de segona mà repunta

•

La compravenda d’habitat...
2.A L’economia de Barcelona:
PIB 2010 (1)
El PIB de Barcelona representa el 30,2% del de Catalunya l’any 2010

•

L’any 20...
2.A L’economia de Barcelona:
PIB 2010 (2)
Barcelona manté una estructura econòmica diversificada, amb un pes rellevant
i c...
2.B Inversió estrangera, empresa i
emprenedoria (1)
Barcelona genera un clima de confiança per als inversors i les emprese...
2.B Inversió estrangera, empresa i
emprenedoria (2)
Barcelona genera un clima de confiança per als inversors i les emprese...
2.B Inversió estrangera, empresa i
emprenedoria (3)
Barcelona genera un clima de confiança per als inversors i les emprese...
2.B Inversió estrangera, empresa i
emprenedoria (4)
Barcelona genera un clima de confiança per als inversors i les emprese...
2.B Inversió estrangera, empresa i
emprenedoria (5)
Barcelona genera un clima de confiança per als inversors i les emprese...
2.B Inversió estrangera, empresa i
emprenedoria (6)
Barcelona Mobile World Capital, motor econòmic

•

La tecnologia mòbil...
2. C L’economia de Barcelona:
Internacionalització de l’economia (1)
L’evolució de les exportacions s’estabilitza

•

Les ...
2. C L’economia de Barcelona:
Internacionalització de l’economia (2)
•

De gener a agost Barcelona genera el 25% de
les ex...
2. C L’economia de Barcelona:
Internacionalització de l’economia (3)
La balança comercial segueix millorant

•

Entre gene...
2. C L’economia de Barcelona:
Internacionalització de l’economia (4)
Posicionament internacional (I): Barcelona es manté e...
2. C L’economia de Barcelona:
Internacionalització de l’economia (5)
Posicionament internacional de Barcelona (II)

•

•

...
2.D Infraestructures i espais productius
Augmenten les freqüències setmanals de vols intercontinentals

•

L’Aeroport de B...
2.E Turisme (1)
Creix el pes del turisme internacional

•

Després d’un començament d’any poc
dinàmic, el turisme es recup...
2.E Turisme (2)
Barcelona, referent internacional del turisme de negocis

•

Segons l’International Congress and Conventio...
2.F Ciència i tecnologia
La recerca d’excel·lència a l’àrea de Barcelona assoleix reconeixement internacional

•

Barcelon...
2.G Mercat laboral (1)
La ciutat manté prop d’1.000.000 llocs de treball, però continua la destrucció neta d’ocupació

•
•...
2.G Mercat laboral (2): Assalariats
per sectors econòmics
•

El tercer trimestre de 2013 els tres
grans sectors de la ciut...
2.G Mercat laboral (3): Assalariats
als sectors de coneixement alt
•

•

•

Més de la meitat dels llocs de treball a la ci...
2.G Mercat laboral (4)
La taxa d’atur se situa en el 18,4%

•

La taxa d’ocupació a Barcelona se situa
en el 63,9% el terc...
2.G Mercat laboral (5)
L’atur registrat a Barcelona es redueix en termes interanuals

•

Barcelona tanca l’octubre amb 109...
2.G Mercat laboral (6): Perfil de l’aturat
a Barcelona
La major part de les ocupacions mostren un descens de l’atur regist...
2.G Mercat laboral (7): Atur registrat
per sectors
•

L’Octubre de 2013 destaca la
disminució
interanual
de
l’atur a l’ene...
2.G Mercat laboral (8): Perfil de l’aturat
a Barcelona
Continua el descens de la població estrangera aturada

•

El perfil...
2.H Proximitat i cohesió social (1):
Comerç i mercats
Barcelona, entre les 10 destinacions europees més atractives per est...
2.H Proximitat i cohesió social (2):
Atur per districtes i barris
L’atur registrat es redueix a vuit districtes el darrer ...
2.H Proximitat i cohesió social (3):
Distribució de la Renda Familiar Bruta
La crisi econòmica redueix el pes de les rende...
3. Indicadors econòmic - financers
de l’Ajuntament (1)
Millora progressiva d’indicadors
Indicadors econòmico-financers de ...
3. Indicadors econòmic - financers
de l’Ajuntament (2)
Es manté el compromís de pagament a 30 dies

•

L’Ajuntament manté ...
Informe Econòmic de Conjuntura de la Ciutat de Barcelona - Novembre 2013
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×

Informe Econòmic de Conjuntura de la Ciutat de Barcelona - Novembre 2013

1,318

Published on

Informe Econòmic de Conjuntura de la Ciutat de Barcelona - Novembre 2013

Published in: Business
0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total Views
1,318
On Slideshare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
2
Actions
Shares
0
Downloads
11
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

Transcript of "Informe Econòmic de Conjuntura de la Ciutat de Barcelona - Novembre 2013"

  1. 1. Informe econòmic de Conjuntura de la Ciutat de Barcelona per a la Comissió d’Economia, Empresa i Ocupació Àrea d’Economia, Empresa i Ocupació Ajuntament de Barcelona Barcelona, Novembre de 2013
  2. 2. Resum executiu • Les economies catalana, espanyola i europea surten de la recessió i assoleixen una variació intertrimestral positiva del PIB el tercer trimestre de 2013, si bé les decisions dels agents econòmics segueixen condicionades per l’ajust fiscal, la reestructuració del sistema financer i la contracció creditícia. • El comportament recent dels indicadors de demanda interna – com l’índex de vendes del comerç al detall o la matriculació de vehicles –, l’evolució positiva dels d’activitat industrial i la millora de la confiança empresarial són indicis que apunten a un inici de la recuperació de l’economia a Catalunya i l’àrea de Barcelona. • El PIB de Barcelona l’any 2010 és de 61.915M€ i representa el 30,2% del de Catalunya, mentre el PIB per càpita és de 38.500 euros. La ciutat compta amb una estructura econòmica diversificada, amb predomini del terciari i una aportació rellevant dels sectors estratègics, mentre la indústria manté un pes molt significatiu dins l’estructura productiva de la RMB.
  3. 3. Resum executiu (2) • Barcelona genera un clima de confiança per a inversors i empreses, com ho reflecteixen l’increment significatiu del volum d’inversió estrangera el primer semestre de 2013, el bon posicionament internacional en l’atracció d’aquestes inversions i la dinàmica positiva en la creació de noves empreses al llarg de l’any. • Després d’un començament d’any poc dinàmic, les exportacions i el turisme s’han recuperat i mentre que les vendes a l’exterior s’estabilitzen, el turisme mostra augments en tots els indicadors en el període gener - setembre 2013. La ciutat es confirma com un referent internacional tant en el turisme de negocis com d’oci . • El mercat de treball continua acusant els efectes de la crisi econòmica, tot i que els indicadors de Barcelona reflecteixen un ajust més suau que a Catalunya i Espanya. Es compten 109.984 aturats registrats a la ciutat i la taxa d’atur se situa en el 18,4%, essent especialment elevada entre els joves. La destrucció de llocs de treball porta l’afiliació a la Seguretat Social al nivell de 2003.
  4. 4. Resum executiu (3) • L’Ajuntament gaudeix d’una situació financera sanejada i aplica un gestió econòmica i pressupostària rigorosa que garanteix el pagament en un màxim de 30 dies als seus proveïdors. • L’agència de rating Fitch, a data de 18 d’octubre de 2013, fa una valoració positiva de la liquidació de l’any 2012 i posa en valor l’economia dinàmica i uns molt bons indicadors del deute de la capital catalana. L’agència manté per a la ciutat el nivell màxim de ràting que li permet el deute sobirà del Regne d'Espanya (BBB-). • La revisió d’Standard & Poor’s sobre la qualificació financera a Barcelona del passat juliol destaca la bona gestió econòmica de l’Ajuntament i la situació pressupostària i financera de la ciutat, la qual manté la qualificació intrínseca de ‘aa’, si bé manté oficialment un ràting de BBB-/negativa/A-3 condicionat per la qualificació de l’Estat espanyol. Aquesta nota té en compte com a factors molt positius la gestió financera, la liquiditat de la institució i l’execució financera, a més de destacar un constant i sòlid acompliment pressupostari.
  5. 5. Índex 1. Entorn macroeconòmic i conjuntural 2. L’economia de Barcelona A. Estructura productiva: PIB de Barcelona 2010 B. Inversió estrangera,empresa i emprenedoria C. Internacionalització de l’economia D. Infraestructures productives E. Turisme F. Ciència i tecnologia G. Mercat laboral H. Proximitat i cohesió social 3. Indicadors econòmic - financers de l’Ajuntament
  6. 6. 1.1. Entorn macroeconòmic i anàlisi conjuntural (1) Les economies catalana, espanyola i europea surten de la recessió • El tercer trimestre de 2013 el PIB de la Unió Europea creix un +0,1% en termes interanuals, en un escenari encara fràgil degut als efectes de la fragmentació dels mercats financers, la feblesa de l’activitat econòmica i l’ajust fiscal. El dinamisme de les economies emergents s’ha moderat, mentre Japó i EEUU mantenen una trajectòria sòlida tot i que seguiran enfrontant-se a incerteses notables els propers mesos. • L’economia catalana també surt de la recessió i assoleix una variació intertrimestral positiva del PIB el tercer trimestre de 2013 (+0,1%) –després de vuit trimestres consecutius sense créixer- que modera la reducció interanual d’aquest indicador fins al -0,6%, uns resultats idèntic i més favorable -respectivamentque els de l’economia espanyola (+0,1 trimestral i -1,2% interanual). La demanda externa segueix sent el pilar bàsic de la recuperació, mentre es modera la caiguda de la demanda interna.
  7. 7. 1.1. Entorn macroeconòmic i anàlisi conjuntural (2) Es redueix la prima de risc, però la reestructuració del sistema financer i l’ajust fiscal segueixen condicionant les decisions dels agents econòmics • • La prima de risc s’estabilitza al voltant de 240 punts bàsics, si bé l’escenari macroeconòmic a Catalunya i Espanya segueix presentant riscos significatius per la persistència de la contracció creditícia, els efectes de l’ajust en els pressupostos públics i la situació del mercat de treball. A la UE, els progressos cap a la Unió Bancària que es faran realitat el 2014 –com la supervisió única- i les mesures del Banc Central Europeu per eliminar la fragmentació financera a l’eurozona i promoure el crèdit a les pimes poden contribuir de forma significativa a la recuperació de l’activitat.  El procés de consolidació fiscal del Govern central i de les Comunitats Autònomes continua amb intensitat el 2013 per tal d’assolir els objectius aprovats de dèficit públic, xifrats en l’1,58% del PIB per a Catalunya i el 6,5% del PIB al conjunt de les Administracions Públiques.  El desapalanquejament d’empreses i famílies continua i el setembre el seu deute a Espanya es contrau un -6,0 i un -4,5% -respectivament- en termes interanuals, mentre la taxa d’estalvi de les famílies repunta fins al 14,9% de la renda disponible el segon trimestre. De tota manera, la càrrega financera que suporten segueix lluny dels nivells sostenibles a llarg termini i la morositat bancària assoleix un nou màxim històric (12,12%) el mes d’agost.  Mentre el procés de reestructuració, recapitalització i sanejament de balanços del sistema bancari segueix el seu curs, el crèdit al sector privat concedit per les entitats financeres segueix caient i s’ha reduït un -10,4% a Catalunya i un -12,8% a Espanya en termes interanuals el segon trimestre.
  8. 8. 1.1. Entorn macroeconòmic i anàlisi conjuntural (3) La demanda interna modera el seu retrocés • Les vendes del comerç al detall a Catalunya creixen lleugerament el tercer trimestre de 2013 (amb una variació interanual de l’1,3%) per primera vegada des de 2010, mentre que a Espanya s’estabilitzen. El mes de setembre assoleixen augments interanuals del +3,1 i +2,8%, respectivament. • La matriculació de vehicles a Barcelona experimenta el mes d’octubre un augment del 20,9% en termes interanuals i del 38,9% respecte al mes precedent, resultats que cal relacionar amb l’impuls pel Programa PIVE. En termes acumulats, l’augment de matriculació de gener a octubre és de l’1,0%. • La variació interanual de l'Índex de Preus al Consum (IPC) manté una tendència predominantment descendent el 2013 i se situa en el 0,1% el mes d’octubre a la província de Barcelona, un valor lleugerament superior als de Catalunya i Espanya (ambdós del -0,1%) però inferior al de la Unió Europea (0,9%). * A preus corrents sense estació de serveis. Font: Elaboració del Departament d’Estudis de l’Àrea d’Economia, Empresa i Ocupació de l’Ajuntament a partir de dades de l’INE
  9. 9. 1.1. Entorn macroeconòmic i anàlisi conjuntural (4) Símptomes d’inflexió positiva a l’activitat industrial • L’evolució de l’índex de producció industrial (IPI) el tercer trimestre de 2013 mostra un augment interanual del 2,4% a Catalunya –la segona dada trimestral positiva després de sis de signe negatiu-, amb un comportament més favorable que el que experimenta a Espanya (0,2%) i la zona euro. • El VAB industrial català creix en termes interanuals el segon i tercer trimestres (en un +0,5 i 1,2% respectivament), incentivat per l’evolució de les exportacions i la contenció de la caiguda de la demanda interna. • En canvi, la inversió en béns d’equipament a Catalunya empitjora el seu comportament i torna a retrocedir els dos primers trimestres de 2013 (4,5 i -5,1%, respectivament), en part per l’efecte estadístic de l’augment que va experimentar l’any 2012 durant els mesos previs a la pujada de l’IVA. • El grau d’utilització de la capacitat productiva el tercer trimestre (70%) se situa per sobre del registre mitjà del 2012 (65%) i assoleix el millor resultat des de mitjans del 2011, el que suposa un indicador avançat rellevant de recuperació de l’activitat industrial.
  10. 10. 1.1 Entorn macroeconòmic i anàlisi conjuntural (5) Millora del clima empresarial a l’AMB, globalment encara desfavorable • Segons l’Enquesta de Clima Empresarial de l’AMB del segon trimestre de 2013 el saldo de la marxa dels negocis a l’AMB és el més favorable des del segon trimestre de 2011, si bé el 41% dels empresaris manifesten que la marxa del seu negoci és dolenta, per un 14% que la valora positivament. Aquest trimestre també es modera el descens de la facturació, que assoleix saldos positius a la indústria – especialment l’exportadora- i l'hostaleria. • Les perspectives a curt termini dels empresaris respecte a la marxa dels negocis milloren i són les menys negatives des de principis del 2012. • A Catalunya el tercer trimestre millora la confiança empresarial, com ho reflecteixen els resultats més favorables de l’Enquesta de Clima Empresarial i les millors perspectives pel quart trimestre.
  11. 11. 1.1 Entorn macroeconòmic i anàlisi conjuntural (6) El mercat immobiliari de segona mà repunta • La compravenda d’habitatges a la demarcació de Barcelona assoleix 22.414 transaccions de gener a setembre de 2013 després d’augmentar un 8,6% en termes interanuals, mentre que a Catalunya i Espanya ho ha fet un +7,8 i un +0,2%, respectivament. L’evolució positiva del mercat de segona mà contrasta amb els resultats negatius que mostra l’habitatge nou. • Malgrat les difícils perspectives econòmiques per a les famílies, la millora del mercat suavitza l’ajustament de preus: el preu de compra d’habitatge de segona mà a la ciutat se situa en 3.180 €/m2 l’octubre, un -2,6% menys que el mateix mes de 2012. • El nombre d’habitatges iniciats a Barcelona presenta una variació acumulada de +7,8% respecte als sis primers mesos de 2012.
  12. 12. 2.A L’economia de Barcelona: PIB 2010 (1) El PIB de Barcelona representa el 30,2% del de Catalunya l’any 2010 • L’any 2010 el PIB de Barcelona se situa en 61.915 milions d’euros i representa el 30,2% del PIB de Catalunya i el 44,9% del de la Regió Metropolitana (137.755,2 M€), que al seu torn genera més de dos terços (el 67,1%) del total català. • Entre 2008 i 2010, el decrement nominal acumulat del PIB de la ciutat ha estat del -2,6%, com a resultat de la forta caiguda del PIB durant el 2009 i la seva lleugera recuperació el 2010. • PIB per càpita 40.000 2010 (Euros per habitant) 35.000 30.000 UE = 24.500 25.000 El PIB per càpita a Barcelona ciutat és de 38.500 euros l’any 2010, mentre que a la RMB i Catalunya se situa en 29.200 i 27.700 euros, respectivament. L’indicador de la ciutat supera en més d’un 50% el promig de la UE (24.500 €). 20.000 38.500 15.000 29.200 27.700 27.682 22.800 10.000 5.000 0 Barcelona RMB Catalunya Espanya Zona Euro Font: Elaboració del Departament d'Estudis de l'Àrea d'Economia, Empresa i Ocupació de l'Ajuntament de Barcelona en base a dades d'Idescat.
  13. 13. 2.A L’economia de Barcelona: PIB 2010 (2) Barcelona manté una estructura econòmica diversificada, amb un pes rellevant i creixent dels sectors estratègics • El 2010 el 81,9% del VAB de Barcelona es genera als serveis, el 10,6% a la indústria i el 7,5% a la construcció. El context econòmic accelera l’avenç del procés de terciarització a la ciutat, mentre la indústria manté un pes molt rellevant (18,1%) dins l’estructura productiva de la RMB. • L’administració pública i serveis col·lectius (23,1% del total) els serveis a les empreses i immobiliaris (19,9%) i el transport, emmagatzematge, informació i comunicacions (12,2%) són les branques que generen més riquesa a Barcelona, mentre el comerç situa el seu pes relatiu en l’11,5% i el de l’hostaleria (8,4%) creix en 1,1 punts respecte al 2008.
  14. 14. 2.B Inversió estrangera, empresa i emprenedoria (1) Barcelona genera un clima de confiança per als inversors i les empreses: increment significatiu de la inversió estrangera • La inversió estrangera productiva a Catalunya registra un volum de 1.665,5 M€ el primer semestre de 2013 i augmenta un 42,2% en termes interanuals, de manera que representa gairebé la quarta part (el 24,4%) de la realitzada a Espanya. • En el mateix període, la inversió catalana a l’estranger assoleix 536,9 M. d’Euros, el que suposa una caiguda de -38,1% respecte a l’any anterior.
  15. 15. 2.B Inversió estrangera, empresa i emprenedoria (2) Barcelona genera un clima de confiança per als inversors i les empreses: Una regió urbana atractiva per als inversors internacionals • Catalunya és la segona regió europea en volum d’inversió estrangera directa el primer semestre de 2013 segons el Financial Times, superant el South West i West Midlands del Regne Unit o la Comunitat de Madrid. Segons la mateixa font,Catalunya obté el quart lloc del rànquing continental en nombre de projectes captats i el tercer en creació de llocs de treball. • D’altra banda, segons el prestigiós rànquing de l’European Investment Monitor d’Ernst &Young Barcelona/Catalunya és la tercera regió urbana en nombre de projectes d’Inversió estrangera directa captats -només per darrera de les regions de Londres i París- l’any 2012.
  16. 16. 2.B Inversió estrangera, empresa i emprenedoria (3) Barcelona genera un clima de confiança per als inversors i les empreses: Societats mercantils • Entre gener i setembre de 2013 s’han constituït a Barcelona 5.425 societats mercantils, el que suposa un increment interanual del 5,9%. • El capital subscrit per les societats mercantils creades els nou primers mesos de l’any assoleix un augment interanual del 110% i un volum de 607 milions que supera els registres anuals del quinquenni 2008-2012. • Barcelona registra el rati d’empreses creades per 1.000 habitants (3,3) més elevat de les grans àrees urbanes espanyoles de gener a setembre. • La província crea 8,3 societats mercantils per cadascuna que es dissol, rati superior a la mitjanes catalana, espanyola i d’altres grans entorns urbans de l’estat. • Segons el Directorio Central de Empresas de l’INE, el gener de 2013 la província de Barcelona compta amb 438.385 empreses, de les quals 191.929 tenen assalariats i 246.456 no, amb un descens del -1,7% respecte a gener de 2012.
  17. 17. 2.B Inversió estrangera, empresa i emprenedoria (4) Barcelona genera un clima de confiança per als inversors i les empreses: Global Entrepreneurship Monitor (GEM) • La taxa d’activitat emprenedora (TAE) de la població resident a la província de Barcelona el 2012 se situa en el 6,5%, el que suposa una disminució de 0,5 punts percentuals respecte a l’any anterior, mentre que al conjunt de Catalunya, on la TAE assoleix el 7,9% i augmenta 1,1 punts percentuals respecte a 2011. • Les taxes d’activitat emprenedora de Barcelona i Catalunya se situen per davant de les de França (5,2%), Suïssa (5,9%) o Finlàndia (6%) -que les superaven l’any 2010- i de les de totes les altres Comunitats Autònomes de l’estat. La taxa catalana queda també per davant de la mitjana europea (7,6%). • A Barcelona el 68,9% de les persones involucrades en activitats emprenedores són empeses per l’aprofitament d’una oportunitat de negoci, mentre que per a un 30% l’impuls emprenedor sorgeix de la falta d’alternatives laborals.
  18. 18. 2.B Inversió estrangera, empresa i emprenedoria (5) Barcelona genera un clima de confiança per als inversors i les empreses: Global Entrepreneurship Monitor (GEM) • L’emprenedor de la província de Barcelona és majoritàriament un home (69,9%) que ha cursat estudis superiors (65,3%), té un nivell d’ingressos que oscil·la entre els 20.001 i els 40.000 euros (38,4%) i està ocupat (78,2%). • L’emprenedoria al conjunt de Catalunya adopta un perfil més innovador que el mostrat els últims anys de crisi -amb increments significatius en la innovació de procés i l’ús de noves tecnologies- i el percentatge d'emprenedors amb estudis superiors se situa per sobre del 68%. • Tant a Barcelona com a Catalunya baixa la taxa d’emprenedoria femenina i de menors de 35 anys i es detecten descensos en el relleu emprenedor que repercuteixen de forma desfavorable en l’estoc empresarial.
  19. 19. 2.B Inversió estrangera, empresa i emprenedoria (6) Barcelona Mobile World Capital, motor econòmic • La tecnologia mòbil es perfila com un vector clau de creixement pel conjunt de l’economia, i la designació de Barcelona com a Mobile World Capital -amb la celebració del Mobile World Congress i el projecte de llegat industrial (legacy)- suposen una oportunitat estratègica per posicionar la ciutat en aquest àmbit. • L’ecosistema mobile a Catalunya compta el 2011 amb més de 2.300 empreses, més de 39.400 treballadors i genera una xifra de negocis de 5.400 milions d’euros, essent la província de Barcelona el nucli central que absorbeix el 85%, el 90% i el 94% -respectivament- d’aquests totals.
  20. 20. 2. C L’economia de Barcelona: Internacionalització de l’economia (1) L’evolució de les exportacions s’estabilitza • Les exportacions de la província de Barcelona assoleixen un volum de 30.212 M d’euros entre gener i agost de 2013 -un valor lleugerament inferior al del mateix període de 2012 (-0,6%)-. La reducció d’aquest indicador el primer trimestre ha anat seguida d’una recuperació gradual els mesos posteriors, en paral·lel a l’evolució de l’economia europea. • Entre gener i agost de 2013 es compten 34.907 empreses exportadores a la província de Barcelona, el que representa un 29,3% del total espanyol. • La demarcació barcelonina segueix encapçalant el rànquing d’exportacions a l’estat espanyol amb gairebé una cinquena part (el 19,4%) del total.
  21. 21. 2. C L’economia de Barcelona: Internacionalització de l’economia (2) • De gener a agost Barcelona genera el 25% de les exportacions espanyoles d’alt i mitjà-alt contingut tecnològic, i el seu pes dins de les vendes a l’exterior de la demarcació és de prop del 60% del total. • El sector químic representa més de la quarta part de les vendes a l’exterior de la província de Barcelona (25,7%) entre gener i agost de 2013, seguit dels béns d’equip i maquinària i de l’automoció (amb el 18,7 i 18,3% del total, respectivament). • La major part de les exportacions de l'àrea de Barcelona (el 58%) es destinen a la Unió Europea, però creix amb especial intensitat l’intercanvi amb les economies emergents i Àsia guanya pes relatiu (suposa més del 10% del total de les vendes exteriors).
  22. 22. 2. C L’economia de Barcelona: Internacionalització de l’economia (3) La balança comercial segueix millorant • Entre gener i agost de 2013 el valor de les importacions de les empreses de la província de Barcelona se situa en 34.455 M d’euros i es redueix en un -7,7% respecte al mateix període de 2012. • La UE (58,6% del total) és el principal proveidor de l’àrea de Barcelona. Per la seva part, Àsia ja representa més de la cinquena part (22,1%) de les compres externes. • Encapçalen el rànquing importador el sector químic i els béns d’equip i maquinària industrial (amb un 22,9 i un 17,9% del total, respectivament). • La taxa de cobertura de l’àrea de Barcelona creix 5,6 punts entre els primers semestres de 2012 i 2013 i se situa en el 86,4%, el valor més elevat de la sèrie disponible. • El primer semestre de 2013 les vendes de Catalunya a la resta del món (41% del total) superen les dirigides a la resta d’Espanya (un 34%), seguint la tendència iniciada l’any 2010. El saldo comercial positiu del Principat amb la resta de l’Estat (+11.372 M€) es manté similar al de semestres anteriors.
  23. 23. 2. C L’economia de Barcelona: Internacionalització de l’economia (4) Posicionament internacional (I): Barcelona es manté entre les 20 primeres ciutats del món en competitivitat global i destaca en habitabilitat Habitabilitat de les principals àrees urbanes del món l'any 2013 Posició Ciutat 1 París 2 Viena 3 Amsterdam 4 Barcelona 5 Vancouver 6 Berlín 7 Copenhaguen 8 Zuric 9 Estocolm 10 Ginebra 11 • Segons el prestigiós rànquing de la Mori Memorial Foundation Global Power City Index 2013 Barcelona se situa en dinovena posició en competitivitat global entre 40 grans ciutats del món i perd sis llocs respecte l’any anterior. Entre les dimensions que analitza, destaca la millora del posicionament del factor d’habitabilitat, on la ciutat comtal obté el lloc número quatre només per darrere de París, Viena i Amsterdam. Milà 12 Toronto 13 Madrid 14 Brussel·les 15 Osaka 16 Fukuoka 17 Frankfurt 18 Taipei 19 Xangai 20 Tòquio Font: Mori Global Power City Index . Institut of Urban Strategies. The Mori Memorial Foundation
  24. 24. 2. C L’economia de Barcelona: Internacionalització de l’economia (5) Posicionament internacional de Barcelona (II) • • • El rànquing Scorecard on Prosperity 2013 -que compara 24 grans ciutats competitives del mónatorga el quart lloc a Barcelona com a ciutat atractiva per al treballadors, i el lloc 16è. en el rànquing global de prosperitat. Així mateix, Barcelona obté la primera posició entre les àrees metropolitanes punteres del món pel que fa al menor temps de desplaçament a la feina, amb un promig de 48 minuts d’anada i tornada. El mateix rànquing situa Barcelona en els primers llocs en termes d’igualtat. Barcelona apareix entre les 10 ciutats europees destacades en la creació de Start ups segons la revista Wired i assoleix la vuitena posició en el rànquing de Smart Cities Europees, segons la revista digital d’innovació Fast Company.
  25. 25. 2.D Infraestructures i espais productius Augmenten les freqüències setmanals de vols intercontinentals • L’Aeroport de Barcelona registra la xifra de 30.519.978 passatgers entre gener i octubre de 2013, el que suposa un lleuger descens interanual del -0,5%. D’altra banda, les freqüències setmanals de vols intercontinentals han augmentat un 16,5% respecte al 2012 • Entre gener i octubre de 2013 es registra un lleuger creixement interanual en el tràfic de mercaderies (+0,4%) i un descens en el tràfic de contenidors (-2,3%) al Port de Barcelona, mentre que el percentatge de tones embarcades mostra un augment interanual del 2,3%. Indicadors d'activitat al port i l'aeroport de Barcelona 2013 Gener - Octubre 13 Nombre de contenidors Port (TEU) Tones mercaderies Port 1.452.220 35.133.234 Gener - Octubre 13 Nombre de passatgers Aeroport Tones mercaderies Aeroport 30.519.978 82.087 Variació interanual 13/12 Absoluta En % -34.239 -2,3% 138.826 0,4% Variació interanual 13/12 Absoluta En % -155.277 -0,5% 1.702 2,1% Font: Elaboració del Departament d'Estudis de l'Àrea d'Economia, Empresa i Ocupació de l'Ajuntament de Barcelona en base a dades del Port i Aeroport de Barcelona
  26. 26. 2.E Turisme (1) Creix el pes del turisme internacional • Després d’un començament d’any poc dinàmic, el turisme es recupera a partir dels segon trimestre i mostra augments en tots els indicadors en el període gener - setembre 2013. • Destaca el fort increment interanual de la despesa de compra amb targeta de crèdit dels turistes (+28,2%), l’augment del nombre de passatgers en creuers (8,4%) i els més moderats de les pernoctacions (+2,8%) i els turistes (+0,9%). • Catalunya és la primera CA en turisme internacional, amb un pes del 25% en relació a Espanya i un +7,5% d’augment interanual els nou primers mesos de 2013.
  27. 27. 2.E Turisme (2) Barcelona, referent internacional del turisme de negocis • Segons l’International Congress and Convention Assciaciation (ICCA), Barcelona és la primera ciutat del món en nombre de delegats i la tercera en nombre de congressos internacionals en el període 2008-2012. L’any 2012 Barcelona ha obtingut la cinquena posició del rànquing de congressos internacionals. • Altres rànquings internacionals destaquen l’atractivitat de Barcelona pels visitants internacionals.
  28. 28. 2.F Ciència i tecnologia La recerca d’excel·lència a l’àrea de Barcelona assoleix reconeixement internacional • Barcelona se situa en quarta posició europea i desena mundial en producció científica l’any 2012, segons l’informe anual elaborat per la Universitat Politècnica de Catalunya. • En el rànquing mundial d’excel·lència científica de la Max Planck Society en la categoria de Física i Astronomia s’hi troben 3 institucions catalanes - l’Institut de Ciències Fotòniques, l’Institució Catalana de Recerca i Estudis Avançats i l’Institut de Física d’Altes Energies, que ocupen el primer, tercer i divuitè llocs del món, respectivament.
  29. 29. 2.G Mercat laboral (1) La ciutat manté prop d’1.000.000 llocs de treball, però continua la destrucció neta d’ocupació • • Barcelona tanca el tercer trimestre de 2013 amb 960.613 afiliats al conjunt de règims de la Seguretat Social, el que representa una reducció del -1,2% i la pèrdua de 12.056 llocs de treball respecte al mateix període de 2012. La disminució interanual del conjunt de l’afiliació a Barcelona ciutat (-1,2%) és inferior a la de Catalunya i, especialment, Espanya (-2,7 i -3,3%, respectivament).
  30. 30. 2.G Mercat laboral (2): Assalariats per sectors econòmics • El tercer trimestre de 2013 els tres grans sectors de la ciutat perden assalariats, de forma més moderada els serveis (-0,8% de variació interanual) que la indústria (-3,4%) i, especialment, la construcció (-14,6%). • Per branques, generen llocs de treball les activitats immobiliàries (+2,6%), les activitats financeres i d’assegurances (+1,9%), l’administració pública (+1,8%) i els serveis a les empreses (+0,5%), l’hostaleria es manté, i en valors absoluts destaca la pèrdua de més de 3.800 llocs de treball al comerç (3,1%) i més de 2.000 als transports i emmagatzematge (-5,1%) i la indústria manufacturera (-3,5%).
  31. 31. 2.G Mercat laboral (3): Assalariats als sectors de coneixement alt • • • Més de la meitat dels llocs de treball a la ciutat de Barcelona (el 53,4%) són de coneixement alt i la ciutat és el pol central d’aquestes ocupacions a Catalunya, amb el 44,5% del total. L’afiliació en sectors de coneixement alt experimenta un augment interanual suaument positiu (+0,1%) per segona vegada des de 2011 gràcies a l’augment dels serveis intensius en coneixement (+0,3%). Entre els serveis intensius en coneixement i tecnologia punta creixen els serveis d’informació i el serveis de tecnologies de la informació (+6,2 i +3,2%, respectivament), mentre que la recerca i desenvolupament és manté força estable i perden llocs de treball el cinema i vídeo (-6,9%), les telecomunicacions (6,4%) i la ràdio i televisió (-3,7%), seguint la tendència dels últims dos anys. Afiliats al règim general de la Seguretat Social a Barcelona per intensitat de coneixement 2013* 4% Indústria d'alt i mitjà nivell tecnològic 47% Serveis intensius en coneixement 49% Coneixement baix * Dades del III trimestre, en % de l'afiliació total. Font: Elaboració del Departament d'Estudis de l'Área d'Economia, Empresa i Ocupació de l'Ajuntament de Barcelona en base a dades del Departament d'Empresa i Ocupació de la Generalitat.
  32. 32. 2.G Mercat laboral (4) La taxa d’atur se situa en el 18,4% • La taxa d’ocupació a Barcelona se situa en el 63,9% el tercer trimestre de 2013 -8,4 punts per sobre de l’espanyola- i assoleix el segon valor més baix des del 2002. Així mateix, la ciutat perd actius respecte a fa un any, tot i que la taxa d’activitat (78,3%) torna a situar-se per sobre del 78%. • La taxa d’atur EPA a la ciutat (18,4% el tercer trimestre) s’ha reduït en 0,7 punts el darrer any. El valor d’aquest indicador a Barcelona és inferior –en 4,6 i 7,7 punts, respectivament- a les mitjanes catalana (23,0%) i espanyola (26,1%), però superior en 7,4 punts a la taxa europea (10,9%). • Continua l’elevada incidència de l’atur entre els joves, tot i que la taxa d’atur juvenil a la ciutat (37%) és inferior en 10 i 17,3 punts percentuals a les catalana i espanyola, respectivament.
  33. 33. 2.G Mercat laboral (5) L’atur registrat a Barcelona es redueix en termes interanuals • Barcelona tanca l’octubre amb 109.984 persones registrades com a aturades a les oficines del SOC (1.278 més que el mes anterior), el que suposa un increment mensual d’aquest indicador de l’+1,2% després de la pràctica estabilització que va experimentar el juliol, agost i setembre. • En termes interanuals, Barcelona presenta novament la millor evolució entre els àmbits territorials comparats ja que la xifra d’aturats es redueix un -2,2% respecte a octubre de 2012 –el que suposa 2.495 aturats menys i el cinquè mes consecutiu de descens-, mentre que tant Catalunya (-1,9%) com el conjunt d’Espanya (-0,5%) experimenten reduccions més moderades. • El nombre de contractes signats a Barcelona l’octubre (85.245) representa un augment de 5.593 (un 7%) respecte a octubre de 2012. • La contractació acumulada de gener a octubre de 2013 s’ha reduït en termes interanuals a Barcelona (-0,4%), mentre que creix a Catalunya (+0,3%) i Espanya (+1,9%). Cal fer notar, però, que la contractació temporal acumulada a la ciutat registra un increment interanual (+4%), i que el pes dels contractes indefinits sobre la contractació total es manté més elevat a Barcelona i Catalunya (11,2% i 11%, respectivament) que a nivell estatal (7,%).
  34. 34. 2.G Mercat laboral (6): Perfil de l’aturat a Barcelona La major part de les ocupacions mostren un descens de l’atur registrat a la ciutat el mes d’octubre • Els treballadors dels serveis (21%), sense qualificar (18,4%) i administratius (17%) són els col·lectius amb més persones a l’atur i conjuntament representen més de la meitat dels aturats (56,4%). • La major part dels grups d’ocupació a la ciutat registren un descens de l’atur respecte a octubre de 2012, essent els dels tècnics científics, els dels treballadors qualificats i el dels treballadors sense qualificar els que experimenten les disminucions interanuals de l’atur més accentuades (-5,1%,-4,5,-3,6%, respectivament).
  35. 35. 2.G Mercat laboral (7): Atur registrat per sectors • L’Octubre de 2013 destaca la disminució interanual de l’atur a l’energia elèctrica i gas (-11,7%) l’Administració Pública (-10,2%), la construcció (-9,6%), altres serveis (-5,6%), les activitats artístiques i recreatives (4,6%) i els serveis a les empreses (-3,9%). El nombre d’aturats es manté estable al comerç (+0,2%) i augmenta moderadament als transports, les activitats sanitàries o les financeres, mentre al sector de l’hostaleria creix de forma més marcada (+3,5%) per raons estacionals.
  36. 36. 2.G Mercat laboral (8): Perfil de l’aturat a Barcelona Continua el descens de la població estrangera aturada • El perfil mig de la persona aturada a Barcelona l’octubre de 2013 correspon al d’un home de 45 anys o més, amb estudis generals, procedent dels serveis a les empreses, el comerç, la construcció o l’hostaleria. • Per trams d’edat, l’atur augmenta entre els majors de 45 anys i per nivell d’estudis només creix al grup d’FPTècnics. • La població estrangera aturada es redueix en un -7,2% el darrer any, degut al fenomen del retorn als països d’origen.
  37. 37. 2.H Proximitat i cohesió social (1): Comerç i mercats Barcelona, entre les 10 destinacions europees més atractives per establir-hi empreses de comerç al detall • Amb 15.732 empreses i 138.204 ocupats, el comerç és una de les branques amb més pes dins de l’estructura econòmica de Barcelona i representa el 22,7% de les empreses i el 14,9% dels treballadors. • Barcelona se situa entre les 10 destinacions europees més atractives per establir-hi empreses de comerç al detall segons l’últim rànquing elaborat per Jones Lang Lasalle el 2012,
  38. 38. 2.H Proximitat i cohesió social (2): Atur per districtes i barris L’atur registrat es redueix a vuit districtes el darrer any Taxa d’atur registrat estimada per districtes Setembre 2013 (en %) • La taxa d’atur registrat estimada mostra una correlació negativa amb el nivell de renda del districte, i Nou Barris és el districte on assoleix un valor més alt (19,3%). Font: Elaboració del Departament d'Estudis de l'Àrea d'Economia, Empresa i Ocupació de l'Ajuntament de Barcelona en base a dades del Departament d'Estadística de l'Ajuntament de Barcelona
  39. 39. 2.H Proximitat i cohesió social (3): Distribució de la Renda Familiar Bruta La crisi econòmica redueix el pes de les rendes mitjanes a la ciutat • • A Barcelona el 2011 predomina la població amb rendes mitjanes (46,9% del total), tot i que el seu pes s’ha reduït en 11,6 p.p. des de 2007. Distribució de la població segons nivell de la RFD (2007-2011) 100% 90% 7,5% 7,7% 7,7% 7,8% 7,8% 12,2% 9,4% 9,5% 8,0% 8,0% 14,2% 18,1% 13,9% 20,3% 22,9% 80% 70% Molt alta 60% Amb la crisi econòmica es detecta un desplaçament de la població cap els estrats mitjà-baix i baix, a costa de l’estrat mitjà-alt, que minva de forma progressiva. 50% 40% 40,1% 38,2% 28,3% 33,0% 36,1% Baixa 25,7% 20% 0% Mitjana-alta Mitjana-baixa 30% 10% Alta 17,6% 16,0% 18,8% 4,1% 7,8% 9,7% 12,1% 2007 2008 2009 2010 29,9% Molt baixa 7,4% 2011 Font: Barcelona Economia, Gabinet Tècnic de Programació, Ajuntament de Barcelona
  40. 40. 3. Indicadors econòmic - financers de l’Ajuntament (1) Millora progressiva d’indicadors Indicadors econòmico-financers de l'Ajuntament de Barcelona Indicadors pressupostaris Ingressos corrents Despeses corrents Estalvi brut % Estlavi brut s/ingressos corrents Ingressos no financers Despeses no financeres Capacitat (Necessitat) de Finançament % CNF s/ Ingressos no financers Ajustos Comptabilitat Nacional Endeutament (a 31/12) Ajuntament de Barcelona % Endeutament s/ ingressos corrents Endeutament Consolidat d'acord Protocol Dèficit Excessiu (PDE)(1) Endeutament Consolidat d'acord Carta Municipal(2) 2010 2.042.263 1.774.976 267.287 13,1% 2.216.179 2.516.411 2011 1.884.171 1.788.380 95.791 5,1% 1.996.670 2.394.973 2012 2.235.491 1.807.697 427.794 19,1% 2.261.079 2.200.999 Var. 13e/12 2013e 3,1% 2.303.903 1.853.969 2,6% 449.934 5,2% 19,5% 2,1% 2.333.858 3,2% 2.210.546 0,4% -300.232 -13,5% -216.299 -398.303 -19,9% -466.409 60.080 2,7% -57.559 2010 1.200.101 58,8% 1.201.529 1.464.405 2011 1.090.101 57,9% 1.090.101 1.346.790 2012 1.165.101 52,1% 1.165.101 1.401.032 Var. 13e/12 2013e 1.165.101 0,0% 50,6% -3,0% 1.165.101 0,0% 1.393.478 -0,5% abr-12 'aa' sep-12 'aa' mar-13 'aa' Actual 'aa' Espanya A (-) A (-) En revisió BBB+ (-) BBB (-) En revisió BBB- (-) BBB (-) Baa3 (-) BBB- (-) BBB (st) Baa3 (-) BBB- (-) BBB (st) Baa3 (-) (2) Inclou Ajuntament, OOAA, EPE's i Societats Mercatantils amb participació superior al 50% Standard&Poor's Fitch Moody's Nota: (Perspectiva) * ICL: "Indicative Credit Level". Avalua la solvència intrínseca de l'Ajuntament sota el supòsit de que no existís un sostre derivat de la qualificació del deute Font: Direcció de Finançament de l’Ajuntament de Barcelona Var. 11/10 -7,7% 0,8% -64,2% -61,2% -9,9% -4,8% Var. 12/11 6,9% -9,9% Var. 11/10 -9,2% -1,5% 6,9% -9,3% 4,0% -8,0% 123.312 5,3% -97.110 (1) Inclou els ens considerats Administració Pública de l'Ajuntament de Barcelona (criteris SEC'95) Qualificacions crediticies Standard&Poor's (ICL)* Var. 12/11 18,6% 1,1% 346,6% 276,4% 13,2% -8,1%
  41. 41. 3. Indicadors econòmic - financers de l’Ajuntament (2) Es manté el compromís de pagament a 30 dies • L’Ajuntament manté el seu compromís ferm de pagament a 30 dies als seus proveïdors, tal i com reflecteix el promig mensual acumulat a 31 d’octubre.
  1. A particular slide catching your eye?

    Clipping is a handy way to collect important slides you want to go back to later.

×