Your SlideShare is downloading. ×
Grans empreses i empreses innovadores
Grans empreses i empreses innovadores
Grans empreses i empreses innovadores
Grans empreses i empreses innovadores
Grans empreses i empreses innovadores
Grans empreses i empreses innovadores
Grans empreses i empreses innovadores
Grans empreses i empreses innovadores
Grans empreses i empreses innovadores
Grans empreses i empreses innovadores
Grans empreses i empreses innovadores
Grans empreses i empreses innovadores
Grans empreses i empreses innovadores
Grans empreses i empreses innovadores
Grans empreses i empreses innovadores
Grans empreses i empreses innovadores
Grans empreses i empreses innovadores
Grans empreses i empreses innovadores
Grans empreses i empreses innovadores
Grans empreses i empreses innovadores
Grans empreses i empreses innovadores
Grans empreses i empreses innovadores
Grans empreses i empreses innovadores
Grans empreses i empreses innovadores
Grans empreses i empreses innovadores
Grans empreses i empreses innovadores
Grans empreses i empreses innovadores
Grans empreses i empreses innovadores
Grans empreses i empreses innovadores
Grans empreses i empreses innovadores
Grans empreses i empreses innovadores
Grans empreses i empreses innovadores
Grans empreses i empreses innovadores
Grans empreses i empreses innovadores
Grans empreses i empreses innovadores
Grans empreses i empreses innovadores
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×

Thanks for flagging this SlideShare!

Oops! An error has occurred.

×
Saving this for later? Get the SlideShare app to save on your phone or tablet. Read anywhere, anytime – even offline.
Text the download link to your phone
Standard text messaging rates apply

Grans empreses i empreses innovadores

668

Published on

Grans empreses i empreses innovadores

Grans empreses i empreses innovadores

Published in: Business
0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total Views
668
On Slideshare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
0
Actions
Shares
0
Downloads
1
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

Report content
Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
No notes for slide

Transcript

  • 1. Barcelona ActivaGransempresesi empresesinnovadoresAbril 2011
  • 2. Barcelona Economia 2ÍndexRESUM EXECUTIU …………………………………………………………………………….………….. 301. INTRODUCCIÓ …………………………………..…………………………….……………………... 502. LA INNOVACIÓ I ELS MERCATS ……………….…………………………………………….…… 8 02.1. R+D pública i privada …………………………………………………………………….……. 8 02.2. El possible paper de la compra pública …………………………………….………….…… 11 02.3. El cas de les grans empreses …………………………………………….…………….…… 12 02.4. Encaix de les pimes en el sistema d’innovació ……………………………………….…… 13 02.5. La compra d’innovacions per part de les grans empreses ……………..…………….…… 1303. LA COMPRA DE LES GRANS EMPRESES A LES NEBT ………..………………..…….…… 16 03.1. Àmbits de l’empresa amb més innovació …………………………….………….…….…… 16 03.2. Innovació generada internament i/o externament ………………………………..………… 18 03.3. Proveïdors d’innovació tecnològica externa ………………………………….……......……. 18 03.4. Tipus de compra a NEBT …...…………………………….…………..………….……………. 20 03.5. Presència de les NEBT en les compres de les grans empreses …..……….……….……. 2104. LES NEBT A LES EMPRESES MANUFACTURERES …………………………….……………. 23 04.1. Àmbits de l’empresa manufacturera amb més innovació ………………………...….……. 23 04.2. Innovació generada internament i/o externament …………………………….……………. 24 04.3. Proveïdors d’innovació tecnològica externa ………………..………………….………...…. 25 04.4. Presència de les NEBT en les grans empreses manufactureres ………………………… 2505. LES NEBT A LES EMPRESES DE SERVEIS ………………..………………….………....……. 27 05.1. Àmbits de l’empresa de serveis amb més innovació ……………………………….…...… 27 05.2. Innovació generada internament i/o externament ………….…………………….…...…… 27 05.3. Proveïdors d’innovació tecnològica externa …..…….……………………………………… 28 05.4. Presència de les NEBT en les grans empreses de serveis ……………….……………… 2806. PROPOSTA D’ACTUACIONS ...………..………………………………..…………..….…...…… 30ANNEX 1. Marc conceptual i glossari ……………………….……………….……………..…..……… 31ANNEX 2. Metodologia …………………………………………………….……..………...…………… 34
  • 3. Barcelona Economia 3Resum executiu L’aportació de la innovació tecnològica al creixement i al progrés de les societat ha estat àmpliament estudiada i confirmada. Com a conseqüència d’això, la innovació és motiu d’atenció preferent per part dels estaments públics preocupats pel progrés de les societats, a través de polítiques tecnològiques. En les últimes dècades les polítiques públiques s’han adreçat a promoure la producció d’aquesta innovació tecnològica, i per tant s’ha promogut l’oferta i no tant la demanda. La tecnologia innovadora té múltiples camps d’introducció en l’empresa, des del disseny de processos, fins a la compra de productes tecnològicament innovadors, passant per la compra de coneixement per a desenvolupaments específics ajustats a les necessitats de les empreses. Les empreses que troben més dificultats per a penetrar en el mercat són les tecnològicament innovadores de nova creació, a les que ens referim com a NEBT (Noves Empresa de Base Tecnològica). Estudis recents aplicats a Catalunya posen en relleu que les principals empreses per volum de despesa en R+D+i recorren molt poc a la compra externa de productes i de serveis. No hi ha dubte que l’administració té un enorme poder de compra i que aquesta també pot esdevenir política de promoció de la demanda, política de compra pública innovadora, que comença a desenvolupar-se al país. En aquest treball s’ha contrastat quina és la presència de les NEBT en la cartera de proveïdors de les grans empreses catalanes, un grup de vint que sumen una xifra de vendes de 117.000 milions d’euros i que donen ocupació a 44.000 persones, del sector manufacturer (onze empreses) i altres sectors (nou empreses). Són empreses amb una facturació mínima de 600 milions d’euros anuals, vuit d’elles cotitzen al Mercat Continu, de les quals cinc formen part de l’indicador selectiu IBEX 35. El repte genèric de les NEBT és que són noves, per tant s’han d’introduir en mercats en que encara no són conegudes, i que tenen un nivell de risc elevat, pel fet que la innovació és la que justifica la seva existència, a diferència de les empreses grans que innoven, amb menor concentració de risc en innovació. Les empreses, incloses les grans estudiades, compren d’acord amb tres criteris bàsics:  Cost  Risc (seguretat)  Valor aportat per les compres En el darrer criteri les NEBT poden estar ben posicionades. Els àmbits d’innovació dominant de les grans empreses catalanes són:  En primer lloc, la innovació de procés (des del disseny fins la compra d’equips)  Seguit de la innovació en venda i servei  Finalment la innovació de producte Les tecnologies més emprades com a font d’innovació són, en primer lloc les TIC, i a continuació les tecnologies específiques de procés de cada empresa o sector. Les empreses participants en l’estudi afirmen que la innovació és tant interna com externa (en un 70% dels casos), enfront de la innovació majorment externa (20% de les empreses) i de la majorment interna (10%). Totes les grans empreses considerades compren innovació a empreses grans i/o consolidades en el mercat. En canvi, només un 45% de les empreses compra el mateix a NEBT. Les empreses que no compren a NEBT addueixen com a motius principals de no fer-ho: la manca de seguretat, seguida d’un alt grau d’internalització de les funcions tecnològiques, que es consideren crítiques per la competitivitat de l’empresa. El tercer factor més citat és la manca/desconeixement d’oferta tecnològica de les NEBT. Les compres de les grans empreses a les NEBT signifiquen una part petita del conjunt de compres i tenen un cert relleu en les compres considerades tecnològiques. Aquestes sumen anualment uns 136 milions d’euros en el conjunt de les empreses estudiades, dels quals 12 milions (un 9%) corresponen a compres a NEBT.
  • 4. Barcelona Economia 4 Algunes ràtios representatives de la poca importància que encara tenen les NEBT entre les grans empreses són aquests:  % NEBT s/total de compres 0,05%  % NEBT s/compres no explotació 0,18%  % NEBT s/compres tecnològiques 9,05% El nombre de NEBT que venen actualment a les grans empreses catalanes s’ha estimat en 70. Les empreses manufactureres i les de serveis presenten diferents comportaments enfront de les NEBT. Heus ací la comparativa respecte a alguns indicadors: Per tal d’impulsar la compra a les NEBT per part de les grans empreses es proposa desenvolupar cinc grups d’actuacions orientades a aquests objectius:  Conscienciar les grans empreses respecte a la funció que exerceixen les NEBT, valorant-ne el poder introduir incentius a la compra innovadora.  Establir punts de trobada propis de mercat entre oferta i demanda.  Capacitar les NEBT en la venda a les grans empreses.  Col·laborar entre les NEBT davant les grans empreses.  Plantejar-se els objectius anteriors igualment per la compra pública.
  • 5. Barcelona Economia 501 IntroduccióÉs prou conegut el paper que juga la innovació tecnològica en el progrés econòmic de les societats. Lainnovació, a través de nous productes, de nous processos productius, de noves formes d’organització, generacreixement econòmic, i amb ell, el progrés.En un context com l’actual, d’una economia globalitzada que desplaça els recursos productius cap on hi hamenors costos, les economies més desenvolupades no tenen altre sortida que aprofundir en les activitatsportadores de coneixement. Activitats que permetin continuar essent competitius, per la via de la diferenciació deproductes o per la via de l’eficiència en producció i distribució. I això només s’aconsegueix innovant.La innovació no només és una eina de competitivitat de les economies avançades, també és una necessitatineludible en aquells països que, com el nostre, estan creuant una profunda crisi. Gràcies a la innovació es potsostenir l’estructura empresarial existent i fer-la més competitiva, i també gràcies a la innovació es regenera elteixit productiu, amb noves empreses, més en una època en que el tancament d’empreses és motiu depreocupació a tots els nivells de la societat.Els processos d’innovació, no obstant la seva crítica importància, no donen resultats a curt termini. L’aposta perla innovació té un caràcter clarament estratègic, té el seu procés de maduració, particularment en novesempreses. Poden passar molts anys des que una empresa innovadora es consolida i té una dimensió adequadaper competir en els mercats globals. La unitat de mesura d’aquests processos són anys, i precisament per aixòcal aprofundir en estendre la innovació i en facilitar l’aparició d’empreses innovadores, ja que la seva traducció enrealitats competitives és lenta. I, d’altra banda, no es poden escatimar esforços si es té present la sevaimportància estratègica.Així ho han entès les principals institucions econòmiques i polítiques del món desenvolupat i també dels païsosque pretenen arribar en aquest estadi. La innovació és bàsica per créixer. Són incomptables els estudis quedemostren la correlació existent entre l’R+D d’un país i el seu creixement econòmic, la generació de llocs detreball d’alt valor afegit i el progrés de les societats.A la gràfica 1 s’hi pot veure la relació positiva entre inversió en R+D i creixement de la productivitat als païsosmés desenvolupats. Un estudi recent comparatiu a nivell internacional sobre aquesta relació l’han efectuatOrtega i Argilés (2011). Aquests autors constaten les diferències en l’augment de la productivitat existents entreJapó i Estats Units i Europa. I dintre d’Europa, analitzen el seu comportament a Espanya, tot posant en relleu elbaix creixement que ha tingut en els darrers anys, bàsicament degut a la negativa influència que exerceixen dosfactors molt concrets:  D’una banda, l’elevada presència del sector de la construcció, una activitat de baixa productivitat.  De l’altra, el predomini d’activitats de baix contingut tecnològic dintre de l’estructura productiva del país.
  • 6. Barcelona Economia 6Font: Ministerio de Ciencia e Innovación “Estrategia estatal de innovación” 2010.Gràfica 1. Creixement de la productivitat i intensitat de R+D per països 1També s’han fet estudis sobre l’impacte de les innovacions de caràcter organitzatiu (Fariñas i López, 2011),arribant-se a la conclusió que milloren la qualitat i el temps d’atenció al client, entre altres variables empresarials,i que les empreses que n’introdueixen tenen una productivitat un 4% superior que les que no n’introdueixen.La importància de la innovació com a factor generador de competitivitat ve avalada no només pel món acadèmic,sinó per organismes econòmics de tots els nivells: l’OCDE, la Unió Europea, el govern de l’Estat, particularment através de diferents actuacions del Ministeri d’Indústria, la Generalitat de Catalunya, particularment a travésd’ACC1Ó, els ajuntaments de Catalunya a través d’organismes específics de llarga trajectòria, com araBarcelona Activa, tots tenen endegades actuacions orientades a estimular la innovació i a millorar el seuconeixement i operativa. En aquest sentit també és de destacar l’impuls que reben les iniciatives empresarialsinnovadores a través de les múltiples línies d’actuació per part d’aquests mateixos organismes, a més de lesescoles de negocis o dels fons de capital risc, capital llavor o dels business angels, per citar només alguns casos.Una de les darreres crides que s’han fet en el nostre entorn respecte a la importància crítica de la innovació latenim en el document de la Comissió Europea Europa 2020. Una estratègia per un creixement intel·ligent,sostenible i integrador, tres prioritats bàsiques que es reforcen mútuament.Pel que fa al desenvolupament d’una economia basada en el coneixement i la innovació, la Comissió proposauna iniciativa emblemàtica, la “Unió per la innovació”, que té per finalitat: “millorar les condicions generals i l’accés al finançament per a la investigació i innovació i garantir que les idees innovadores es puguin convertir en productes i serveis que generin creixement i ocupació.”La mateixa iniciativa es fixa com a objectiu:“recentrar la política de R+D+i en els reptes de la nostra societat: canvi climàtic, energia i ús eficaç dels recursos, salut, evolució demogràfica, etc. Cada un dels esglaons de la cadena d’innovació s’hauria de reforçar, des de la investigació sense límits fins la comercialització”1 Diferents de les de caràcter tecnològic (veure 1.1).
  • 7. Barcelona Economia 7De manera més específica la Comissió es fixa com a objectiu que la UE aconsegueixi l’objectiu d’invertir el 3%del PIB en R+D. A partir d’aquestes expressions de voluntat, la Comissió Europea es posa deures a ella mateixai també en posa als diferents estats membres, amb l’esmenat horitzó del 2020.Pel que fa a Catalunya no descriurem aquí la base de generació de R+D, ni en què es tradueix la inquietud perimpulsar l’activitat innovadora. Citem només a tall d’exemples relativament recents els estudis efectuats perACC1Ó i la Secretaria d’Indústria sobre l’activitat de R+D industrial (varis anys), l’Informe anual de la R+D i laInnovació a Catalunya (2009), l’informe La situació de la innovació a Catalunya (2009) o l’estudi de l’OCDEEstudis regionals d’Innovació de l’OCDE: Catalunya, Espanya (2010).Quant a planejament en aquesta matèria cal destacar, de l’any 2010, el Pla de Recerca i Innovació de Catalunya2010-2013 (PRI), basat en el Pacte Nacional per la Recerca i la Innovació, les recomanacions del Consell Catalàde Recerca i Innovació i en l’avaluació de l’OCDE referenciada més amunt.En el context descrit, Barcelona Activa, l’Agència de Desenvolupament de l’Ajuntament de Barcelona,s’ha plantejat un aspecte molt concret del procés de generació i aplicació del fet innovador: determinarquins vincles existeixen entre les grans empreses catalanes i les noves empreses innovadores,generadores de coneixement; fins a quin punt les empreses grans i consolidades són un vehicled’entrada en el mercat i un element facilitador del seu desenvolupament com a empreses.Programes de creació d’empreses innovadores, d’investment readiness, d’acceleració empresarial, parcscientífics i tecnològics, iniciatives públiques i privades de capital risc, de capital llavor, escoles de negocis quecreen els seus mecanismes per impulsar l’empresa innovadora, business angels, programes públics definançament de spin-off, entitats financeres amb els seus fons per a start-up, una munió d’empreses quecomencen i que inicien els seus intents d’implantar-se al Sillicon Valley i arreu del món, són expressions d’uncultiu empresarial del que Barcelona Activa s’ha proposat contrastar-ne la relació econòmica amb les gransempreses catalanes.Aquest document està destinat a tractar aquest tema i per fer-ho s’estructura en cinc capítols: en el segon estracta la innovació i els seus mercats, en particular la dificultat intrínseca que té tota empresa innovadora per atenir èxit en el mercat, els mecanismes que s’intenten arbitrar per part del sector públic i les pautes de presa dedecisions de les grans empreses com a compradores (de suport a la seva R+D o de productes innovadors).El tercer capítol es destina a presentar els resultats obtinguts en el treball arran de les entrevistes ambresponsables de 20 grans empreses o grups empresarials catalans. Els capítols quart i cinquè són una explotacióde les mateixes dades, per sectors, manufacturer i de serveis, respectivament. El capítol sisè es centra enapuntar algunes recomanacions per a impulsar la venda de les empreses innovadores a les grans empreses.En el annexes es descriuen els conceptes utilitzats (annex 1) i la metodologia (annex 2) per a l’elaboració deltreball.
  • 8. Barcelona Economia 802 La innovació i els mercatsPer a estudiar fins a quin punt les NEBT arriben al mercat de les empreses catalanes amb major capacitat decompra hem cregut oportú realitzar algunes consideracions sobre l’activitat innovadora a Catalunya, sobre ladistribució de papers entre sector públic i sector privat, les vies d’impuls de la innovació, centrant l’atenció en lade la compra pública, paradigma de creació de mercat, la innovació que efectuen les empreses i fins a quin puntrecorren al mercat per a cobrir les tecnologies que no dominen internament. Finalment, fem referència als criterisque apliquen les empreses en les seves compres a altres empreses, entre les quals, lògicament, hi ha les NEBT.02.1 R+D PÚBLICA I PRIVADALa introducció d’innovacions, més encara en l’àmbit dels productes, va molt associada a l’activitat de R+D que esdóna en un país. L’R+D és un factor de progrés econòmic i social tan clar que és objecte d’atenció per part delsector públic sota múltiples formes d’intervenció (finançament, institucions d’investigació, participació a risc enprojectes, ...). Lògicament també una gran quantitat d’empreses hi estan implicades, en aquest cas per l’interèsde guanyar competitivitat en els mercats.A Catalunya, la despesa en R+D sobre el PIB, un indicador d’intensitat àmpliament utilitzat, és actualment del’1,7% (gràfic 1), un percentatge molt inferior al d’Alemanya (2,6%) i països propers com França o el Regne Unit.Gràfic 1 Font: Ajuntament de Barcelona, Barcelona en xifres 2011.
  • 9. Barcelona Economia 9La despesa en R+D es realitza a Catalunya en un 58% (any 2009) en les empreses (quadre 1).Quadre 1 Font: Ajuntament de Barcelona, La Recerca i desenvolupament a Catalunya 2009.La comparativa internacional sobre el pes que tenen les empreses en el finançament de la inversió en R+Dmostra contrastos molt accentuats: a les primeres potències econòmiques del món (Estats Units, Japó iAlemanya), el sector privat finança més de dues terceres parts de la R+D (veure gràfic 2). No obstant això elsector públic té una presència important quantitativament i qualitativa en els sistemes de R+D.Gràfic 2. Finançament empresarial de la R+D i inversió total en R+D per païsosFont: Ministerio de Ciencia e Innovación “Estrategia estatal de innovación”. 2010.
  • 10. Barcelona Economia 10El sector públic no només finança projectes i proveeix infraestructures de R+D, sinó que també es fixa objectiusmolt més propers al tema que ens interessa en aquest treball. Val la pena mencionar en aquest punt que l’OCDE(2010) estableix un conjunt d’estratègies per a la innovació entre les que hi figura, específicament una línia detreball que entronca directament amb el tema que ens ocupa en aquest informe, com és “el desenvolupament dexarxes i mercats que permetin la creació i difusió del coneixement”. Una cita, per tant, explícita a la importànciaque té la generació de mercats per a la innovació.En el context descrit, Barcelona i Catalunya ocupen un lloc destacat en el conjunt de l’Estat espanyol en l’àmbitinnovador. N’és una mostra el recull d’indicadors que figuren en el quadre 2 en que es presenten les sol·licitudsde patents, de models d’utilitat, el nombre d’empreses innovadores i la despesa total en activitats innovadores.Quadre 2. Finançament empresarial de la R+D i inversió total en R+D per païsosFont: Ajuntament de Barcelona, Barcelona en xifres 2011.En la mateixa línia anterior, la ciutat de Barcelona lidera l’avenç de l’Estat espanyol cap a l’economia delconeixement, tal i com queda reflectit en les magnituds relatives a nombre d’empreses classificades per nivelltecnològic del sector al que pertanyen (quadre 3).Quadre 3. Empreses segons intensitat de coneixement, 2010Font: Ajuntament de Barcelona, Barcelona en xifres 2011.
  • 11. Barcelona Economia 1102.2 EL POSSIBLE PAPER DE LA COMPRA PÚBLICAEn el context descrit anteriorment, la compra pública esdevé un instrument potencial de notable relleu. Enconcordança amb el que succeeix als Estats Units (en els àmbits de defensa, energia, salut i altres), on lacompra pública ha estat un motor de generació d’innovacions que després han estat a l’origen de gran nombrede nous productes i processos del sistema empresarial, als països europeus es dóna cada vegada mésimportància a la compra pública com a forma de suport a la política tecnològica. Múltiples documents a nivellcomunitari, espanyol i català recents recullen aquesta inquietud per a actuar en dos àmbits:  en la compra de tecnologia innovadora (comanda d’un producte o sistema que no existeix en aquell moment, però que es pot desenvolupar probablement en un període de temps raonable)  en la contractació pública pre-comercial (serveis de R+D en que el comprador públic no es reserva els resultats de la R+D pel seu propi ús en exclusiva, sinó que comparteix amb les empreses els riscs i els beneficis de la R+D necessària per a desenvolupar solucions innovadores que superin les disponibles en el mercat) 2Tant la legislació comunitària com l’estatal (en particular la Llei 30/2007, de contractes del sector públic) recullenels instruments i mecanismes adients per tal de actuar sobre aquest tipus de compres.La compra pública representa actualment més del 17% del PIB a la UE i quasi el 15% a l’Estat espanyol, demanera que el seu poder en termes de mercat és del màxim nivell. En les TIC, per exemple, el mercat públicrepresenta el 20% del mercat total de la UE en les seves quasi infinites aplicacions (seguretat, defensa, salut, 3educació, transports, comunicacions, mediambient, etc...) .Tot i el paper indiscutible que pot exercir el sector públic, el sector privat juga i ha de jugar un paper deprotagonisme creixent, i així ho reconeix l’OCDE (2009) quan en el DAFO del sistema d’innovació català apunta 4l’existència d’un baix nivell de col·laboració pública i privada i que “el sector privat necessita assumir un papermés important i de suport a la transferència tecnològica.” En el mateix punt l’OCDE posa èmfasi en que 5Catalunya necessita fer més per tal de respondre la demanda del mercat.2 Veure a tall d’exemple la comunicació de la Comissió de les Comunitats Europees Pre-commercial Procurement: Drivinginnovation to ensure sustainable high quality public services in Europe. COM (2007) 799.3 Veure Fundación Cotec (2008), en que es fa una aplicació específica de la compra pública de TIC a Espanya indica que ladespesa en aquestes tecnologies al 2002 fou de 2.000 milions d’euros (29.000 a la UE).4 Pàg. 7.5 Pàg. 11.
  • 12. Barcelona Economia 1202.3 EL CAS DE LES GRANS EMPRESESLes activitats de R+D a les empreses acostumen a realitzar-se, tan com es pot, internament. No obstant, hi hasituacions en que per raó de l’especificitat de les matèries o per l’equipament necessari, es recorre a serveisexterns. Una mostra de la situació que es dóna en el cas català el tenim en un estudi d’ACC1Ó (2007) sobre les50 primeres empreses de Catalunya en R+D. Una part d’aquestes empreses són multinacionals, però una altrapart són catalanes que coincideixen amb les d’aquest treball.Un dels punts que tracta l’estudi citat és el nivell d’externalització de la R+D per part de les grans empreses. Engeneral és molt baix, amb les especificitats sectorials que es recullen al quadre 4.Quadre 4. Externalització de les empreses amb més R+D de CatalunyaFont: Elaboració pròpia a partir d’ACC1Ó (2007)Una altra pista sobre la col·laboració externa de les empreses en matèria d’innovació ens la dóna l’estudid’ACC1Ó (2009b) en que amb una mostra de 160 empreses resulta que un 37% subcontracta R+D. D’aquestessubcontractacions, només un 21% del casos consisteixen en col·laboracions o encàrrecs a empreses de 6base tecnològica. La resta són universitats, centres tecnològics o altres .En el mateix document s’identifiquen quines són les motivacions que tenen les empreses per innovar, que sónaquests:  creació d’una cultura corporativa i creativa 42%  anticipar-se a noves exigències i tendències 11%  els competidors també ho fan 9%  competència de països de baix cost 9%  estalvi de costos 8% 7  altres 21%6 Pàg. 257 ACC1Ó (2009b) pàg. 35.
  • 13. Barcelona Economia 1302.4 ENCAIX DE LES PIMES EN EL SISTEMA D’INNOVACIÓEl teixit productiu català compta amb empreses innovadores en totes les dimensions d’empresa, grans i petites.Les grans empreses, un dia van ser petites, i si han crescut és perquè, podem generalitzar, han innovat.No obstant, a diferència de les grans, les pimes innovadores tenen dificultats per a arribar al mercat, i quan hofan és a través, molt sovint, de les grans. D’altra banda, el component d’innovació, i per tant de risc, de la pimeinnovadora és molt més gran que no pas el de la gran empresa. De fet, les NEBT són empreses que concentrenla seva activitat (i el risc) en innovacions amb una capacitat de penetrar en els mercats que han de demostrar, adiferència de les grans.D’acord amb un estudi recent de la Fundación Cotec, les empreses espanyoles innovadores de menys de10 treballadors tenen una intensitat de R+D (despesa en R+D interna/vendes) del 17,7%; en les empresesde 10 a 49 treballadors aquesta ràtio és del 5,7%, en les de 50 a 250, del 2,5%, i en les de 250 empleats imés, del 0,8%.Una via per fer aquesta penetració és la venda a la gran empresa, que ho fa generalment de manera interna,però que també recorre a les innovacions que s’ofereixen en el mercat.02.5 LA COMPRA D’INNOVACIONS PER PART DE LES GRANS EMPRESESTal i com es desprèn de la realitat empresarial, i així ho confirmen nombrosos estudis de l’àmbit acadèmic i deconsultoria empresarial, la innovació és un factor ineludible de competitivitat (figura 1). La innovació no només esgenera, també es compra, d’aquí que calgui prendre en consideració aquesta faceta tan crítica de l’empresa(compres), i incorporar-la en el marc conceptual d’aquest treball. Per a fer-ho seguim autors clàssics, comMichael Porter, i experts en l’àmbit de la gestió de compres, com ara van Weele.La creació de valor per part de les empreses s’origina fonamentalment a l’interior. Les seves fortaleses endeterminats àmbits (disseny, distribució, logística, fabricació, etcètera) expliquen bona part de la sevacompetitivitat en el mercat, però tan cert com això és que les empreses no ho fan tot internament.L’especialització productiva en unitats més eficients, base de tots els intercanvis, fa que se centrin en allò en quesón millors, o per dir-ho en termes als que cada vegada estem més acostumats, se centren en el seu corebusiness.La progressiva especialització de les empreses fa que cada vegada comprin més fora a altres empresesespecialitzades, de manera que el capítol de compres es fa, també, cada vegada més gran en el compte deresultats.Com a conseqüència de l’anterior, es pot afirmar que les empreses incorporen cada vegada més tecnologiagenerada externament. En la mesura en que els productes que compren per a la seva producció internaincorporen innovació tecnològica, la fan seva i augmenten així el seu nivell tecnològic, sigui de procés, sigui deproducte.Les compres que comporten innovació tecnològica s’incorporen a la cadena de valor afegit de l’empresa. On mésincideixen és en les àrees d’activitat primària (logística, operacions, màrqueting i vendes i servei) i en algunesactivitats anomenades de suport, en particular a les dels serveis interns de desenvolupament tecnològic (veurefigura 1).
  • 14. Barcelona Economia 14Figura 1. Àrees de la cadena de valor més afectades la innovació tecnològica dels proveïdorsFont: Elaboració pròpia a partir de Porter (1987)Que la compra és una part important dels costos de l’empresa és una obvietat. Agafem dues aplicacions en quehem desagregat dos grans components de l’ingrés empresarial: d’una banda, les compres, i de l’altra, el valorafegit per part de la pròpia empresa.Les compres de les empreses espanyoles d’acord amb la Central de Balances del Banco de Españarepresentaven al 2009 pràcticament 2/3 del valor de la venda; i d’acord amb el darrer anuari de PIMEC (2010), ales petites i mitjanes empreses catalanes les compres signifiquen el 72,1% del valor de la venda (figura 2).Figura 2. Les compres en la venda de les empresesFont: Elaboració pròpia a partir de CB Banco de España i PIMEC.Els proveïdors, per tant, justifiquen una part important dels costos de l’empresa, i implícitament de la sevacapacitat d’innovació. En els casos en que les compres són comptablement inversió, i per tant no figurendirectament en el compte d’explotació sinó és a través de les amortitzacions, el raonament quant a laincorporació d’innovació tecnològica aliena, és pràcticament el mateix.Apart de la importància de les compres, cal tenir present, a més a més, que les relacions entre proveïdor i clienten aquest àmbit han variat de manera considerable al llarg dels anys. Si en un principi les compres es guiavenquasi exclusivament pel factor cost (calia reduir els costos dels béns i els serveis i també els costos detransacció), posteriorment es va afegir a les condicions de cost un factor nou, el risc, és a dir, assegurar ladisponibilitat del subministrament sota qualsevol circumstància.Posteriorment, la gestió de les compres ha afegit un factor addicional, el valor, la capacitat de les compres demillorar la posició competitiva del client, sigui a través del procés, sigui a través del producte (figura 3).Addicionalment als punts anteriors, cal tenir present que en la compra es donen situacions claramentdiferenciades en funció de si es compren productes habituals o productes nous. En els productes habituals i de
  • 15. Barcelona Economia 15contingut tecnològic estable es tracta, normalment, de recompres a proveïdors que comporten un baix nivell derisc. Per contra, en la compra de productes nous el nivell de risc que assumeix l’empresa compradora és mésgran. I les NEBT encaixen, precisament, en aquest darrer tipus de productes i de risc pel comprador, fet aquestque haurem de tenir en compte més endavant.Figura 3. Creació de valor en la compra a través de la innovacióFont: Professor van WeeleD’altra banda, un altre punt que és rellevant als efectes d’aquest treball ve del fet que la compra de continguttecnològic ha evolucionat molt en els darrers anys, passant d’una innovació tancada a una innovació molt mésoberta, en la que el comprador comparteix amb el proveïdor, idees, informació, seguiment del progrés, més queno pas la clàssica compra freda i distant.El proveïdor es converteix, cada vegada més, en un soci dels projectes, en un col·laborador, particularmenten el cas de desenvolupament de nous productes o d’adaptacions de productes a les necessitats específiques del’empresa client.
  • 16. Barcelona Economia 1603 La compra de les grans empreses a les NEBTEn aquest capítol es presenten els resultats obtinguts arran de les entrevistes mantingudes amb elsresponsables de les 20 grans empreses catalanes estudiades seleccionades i analitzades d’acord amb lametodologia que es presenta a l’annex 2 . Ens referirem a aquestes empreses en termes de “grans empreses”,“empreses estudiades” o “mostra”, indistintament.03.1 ÀMBITS DE L’EMPRESA AMB MÉS INNOVACIÓAls efectes d’aquest estudi, i seguint en part l’esquema de cadena de valor utilitzat més amunt, distingim tresàmbits d’innovació tecnològica en les organitzacions empresarials estudiades. Són aquests:  Àmbit de producte (resultat de la R+D+i pròpia o adquirida en el mercat)  Àmbit de procés: inclou la logística d’entrada de materials, operacions de producció i logística de sortida  Àmbit de venda i servei: inclou màrqueting, vendes i serveis post-vendaLes grans empreses estudiades introdueixen innovacions tecnològiques en aquests àmbits amb diferents nivellsd’intensitat. Les empreses manufactureres posen èmfasi en els processos productius, mentre que les empresesde serveis centren la seva atenció en la venda i el servei. Així mateix hi ha empreses manufactureres quedesenvolupen una intensa activitat de R+D+i. 8L’àmbit d’innovació primordial de les empreses estudiades és el procés productiu . En aquest aspecteorganitzatiu, el 65% de la mostra hi dediquen una atenció preferent al desenvolupar o incorporar innovaciótecnològica. La resta d’empreses, per raó del seu producte (normalment serveis) són menys actives en aquestàmbit, perquè és menys crític per la seva competitivitat o evoluciona de manera relativament lenta quant aintroducció d’innovacions.El segon àmbit amb major intensitat d’innovació tecnològica és la venda i el servei. En el 45% de la mostra, laintroducció d’innovacions en aquesta faceta de l’empresa és primordial. En un altre 35% d’empreses té unaimportància secundària, i en el 20% restant és un aspecte relativament residual.El tercer àmbit, el de la innovació tecnològica de producte és molt important en el 15% de les empreses; en unaltre 30% té una importància mitja.Les empreses considerades introdueixen innovació tecnològica de manera preferent però no exclusiva en lesàrees indicades, atès que moltes d’elles ho fan en dues o fins i tot les tres àrees simultàniament. En el quadre 5es presenta el grau en que s’introdueixen innovacions en les empreses.8 Recordem que inclou la logística, una àrea d’importància creixent
  • 17. Barcelona Economia 17Quadre 5. Àmbits d’innovació tecnològica segons intensitat (en percentatges)Les tecnologies en que centren la seva innovació tecnològica les grans empreses són molt àmplies i entrar en elseu detall excediria l’abast d’aquest estudi. Els dos grans grups de tecnologies són:  Les tecnologies de la informació i les comunicacions (TIC), un concepte que inclou el software, el disseny i aplicacions de hardware, la seguretat informàtica, la microelectrònica i l’electrònica, les telecomunicacions, entre altres.  Les tecnologies específiques, que són concretes per cada empresa i per cada tipus de producte que elaboren. Distingim dos tipus de tecnologies en les que es generen innovacions:  De procés: inclou els elements que fan més eficient el procés productiu de l’empresa, des de la innovació maquinària, la seva electrònica i microelectrònica, el seu software, les seves instal·lacions, el seus magatzems d’entrada i sortida de producte i el seu procés de distribució.  De producte: inclou les innovacions tecnològiques necessàries específiques de cada producte.La tecnologia més emprada com a font d’innovació per part de les empreses estudiades és el bloc de les TIC,seguida de les innovacions en les tecnologies específiques de procés i, finalment les de producte, en lesproporcions que s’indiquen en el quadre 6.Quadre 6. Tecnologies dominants en la innovació de les grans empresesEls resultats obtinguts tenen coherència amb els resultats de la publicació d’ACC1Ó (2009b) que va identificar ladistribució de les activitats d’innovació de les empreses i en què destaquen les innovacions en producte i procés,gestió del coneixement i desenvolupament de noves aplicacions.
  • 18. Barcelona Economia 1803.2 INNOVACIÓ GENERADA INTERNAMENT I/O EXTERNAMENTLa generació i introducció d’innovacions tecnològiques en els diferents àmbits de cada empresa acostuma aimplicar tant la pròpia empresa que les impulsa o les desenvolupa com els proveïdors especialitzats en lesdiferents tecnologies implicades en el procés d’innovació.En cap cas hem trobat empreses capaces de generar per elles mateixes tota la innovació tecnològica que duen ala pràctica. Com tampoc en trobarem que no facin cap aportació a la innovació i només operin amb innovacionsexternes. Això seria equivalent a no reconèixer-li a la innovació el seu paper estratègic en la competitivitat d’unaempresa.Les situacions en estat pur en aquest àmbit no es donen, però sí que es poden tipificar prevalences.N’identifiquem tres:  Innovació tecnològica mixta, aquella en que la font d’innovació és tant la pròpia empresa com proveïdors externs especialistes (de maquinària, de disseny de processos, TIC, etc...).  Fonamentalment interna, en que el recurs a tercers per a introduir innovacions és relativament baix perquè és la mateixa empresa la que les genera i perquè té manera d’aplicar-les amb els recursos propis i/o amb suports externs només puntuals.  Fonamentalment externa, en que l’empresa recorre majorment a proveïdors especialitzats a l’hora d’introduir innovacions tecnològiques, i només de manera parcial o puntual complementa aquestes aportacions amb aportacions internes pròpies.Les empreses estudiades utilitzen en la seva major part tant recursos innovadors interns com externs,concretament el 70%. La resta, o descansen molt en els recursos de proveïdors (20%) o en els recursos propis(10%) (quadre 7).Quadre 7. Orígens de la innovació tecnològica03.3 PROVEÏDORS D’INNOVACIÓ TECNOLÒGICA EXTERNAA les grans empreses, la incorporació d’innovacions tecnològiques adquirides en el mercat a proveïdorsespecialistes pot tenir diferents orígens quant a perfil del proveïdor.Si prescindim dels proveïdors de tecnologia que no són organitzacions mercantils (laboratoris, universitats,centres tecnològics, i altres públics o semi-públics) i centrem l’atenció en els proveïdors directes i indirectes detecnologia innovadora, podem classificar les empreses en dos tipus:  Les empreses consolidades (quina sigui la seva dimensió –grans o petites- i quina sigui la seva especialitat tecnològica (maquinària, instal·lacions, disseny d’aquestes instal·lacions, consultores de sistemes d’informació, etc...).  NEBT, noves empreses de base tecnològica, empreses relativament joves que descansen en productes tecnològicament innovadors. La seva raó de ser és la innovació de caràcter tecnològic.Tant en un cas com en l’altre, els clients, les grans empreses en el nostre cas, incorporen els seus productesinnovadors resultant-ne innovacions tecnològiques pròpies.
  • 19. Barcelona Economia 19Totes les empreses estudiades recorren a empreses consolidades en el mercat a l’hora d’adquirir innovaciótecnològica, incloses les que compren poc externament perquè descansen en innovacions pròpies. En generalcompren a grans proveïdors. En canvi, les que alhora recorren a NEBT són el 45%. En sentit negatiu, hi ha un55% de les empreses estudiades que no compra a NEBT (quadre 8).Quadre 8. Empreses proveïdores d’innovació tecnològicaEls motius que addueixen les grans empreses que a l’hora d’adquirir productes o serveistecnològicament innovadors no recorren a les NEBT: Les diferents respostes que han donat les empresesper no fer-ho les hem tipificat en sis grups que són aquests, presentats de major a menor nombre de citacionsper part dels entrevistats (gràfic 3) :  La primera raó és la seguretat. Aquest argument l’han citat espontàniament el 64% de les empreses no compradores a NEBT. Ho han fet sota el terme seguretat o sinònims del tipus:  “Només comprem a empreses que ofereixin unes altes garanties”  “Treballem amb empreses de determinat tipus, que exclou les NEBT (grans empreses, empreses líders, empreses multinacionals, grans enginyeries internacionals, empreses globals especialistes en el nostre sector, i similars).”  “Només treballem amb empreses amb solvència tècnica contrastada.”  “En matèria tecnològica no volem assumir cap risc.”  ...  La segona raó és que l’empresa té internalitzada la major part de la innovació tecnològica, és a dir, és majorment de producció pròpia i només puntualment recorre a suport extern. Així, hi ha empreses que tenen avançats departaments de IT (tecnologies de la informació) o la seva pròpia enginyeria interna, que resolen bona part de les necessitats d’innovació partint de tecnologies estàndard existents en el mercat. Un 45% de les empreses no compradores a NEBT han citat espontàniament aquest motiu.  Manca d’oferta o desconeixement de l’existència d’oferta, és el tercer argument adduït. Darrera la manca d’oferta hi acostuma a haver una gran especialització sectorial dels proveïdors, la qual cosa fa difícil l’aparició i presència de NEBT en aquests mercats; darrera el desconeixement de si hi ha o no oferta, hi ha un problema d’informació, de connexió entre ambdós móns.  Compra integrada: l’estratègia innovadora dominant, particularment en l’àmbit de la innovació de procés, és adquirir projectes claus en mà, projectes complexes que el proveïdor (normalment una enginyeria) subministra en un sol bloc i plenament operatius.  Un cas dels estudiats ha citat haver tingut experiències dolentes d’operar amb NEBT.  Finalment, un apartat d’Altres arguments, que inclou dos casos molt concrets:  El d’una empresa que compra R+D més que no pas innovació, raó per la qual les seves necessitats en aquest àmbit les acostuma a resoldre per la via de laboratoris, de centres tecnològics, d’universitats, i no a través de NEBT.  El d’una empresa que les seves compres es regeixen per la normativa de la compra pública i concursos, i no troben empreses NEBT en aquest tipus de compra.
  • 20. Barcelona Economia 20Gràfic 3. Motius per no comprar a NEBT03.4 TIPUS DE COMPRA NEBTS’ha contrastat en què es materialitza en la pràctica la compra d’innovació tecnològica externa amb el tipus deproductes que compren les empreses que compren a les NEBT.Les diferents possibilitats d’innovació tecnològica (disseny i enginyeria industrial, maquinària i equips productius,productes, coneixement a la venda, coneixement per al desenvolupament i compra d’empresa tecnològica), leshem sintetitzat en quatre que són producte innovador, procés innovador, coneixement en venda i capacitat degenerar coneixement. Els resultats obtinguts són aquests (gràfic 4):  Un 89% de les empreses que compren a les NEBT els hi compren producte tecnològicament innovador. Això inclou tant béns com (sobretot) serveis com ara TIC, complets o per a incorporar com a components en els productes innovadors de l’empresa client.  Un 78% de les mateixes empreses compren a les NEBT serveis de R+D, serveis de desenvolupament i d’aplicacions tecnològiques a les especificitats de cada empresa.  L’adquisició de coneixement posat a la venda per la via de llicències, patents o altres formes d’accés a tecnologies innovadores és molt poc utilitzat per part de les grans empreses (només un 22% de les que compren a les NEBT l’han utilitzat alguna vegada en els darrers anys).  L’adquisició de innovació per la via de disseny i l’enginyeria industrial avançada, o de maquinària i equips així mateix innovadors, les grans empreses la deixen en mans de grans proveïdors consolidats en el mercat, mentre que les NEBT pràcticament no hi tenen presència en aquesta part de la innovació. Malgrat això, cal tenir present que les NEBT poden ser subministradores de tecnologies a les empreses proveïdores de les grans empreses, aspecte aquest que no hem indagat perquè hem centrat l’atenció en les relacions directes entre grans empreses i NEBT.
  • 21. Barcelona Economia 21Gràfic 4. Tipus de compra a NEBT03.5 PRESÈNCIA DE LES NEBT EN LES COMPRES DE LES GRANS EMPRESESEl volum de compres globals de les empreses estudiades s’ha estimat en uns 24.500 milions d’euros anuals.Quant a les compres, les classifiquem de tres tipus:  De la xifra indicada, 18.000 milions correspondrien a compres d’explotació, és a dir matèries primeres, productes semielaborats o adquisició de productes per a comercialitzar, o sigui aquelles compres que justifiquen directament l’activitat de l’empresa en el mercat.  L’altre component de les compres és el que es conceptua en anuaris i informes especialitzats com a “altres consums”, un bloc de compres ampli que inclou tot allò que no forma part directament del producte o servei. Aquest concepte de compra suma en conjunt una xifra estimada de 6.600 milions d’euros, que inclouen entre moltes d’altres les de contingut tecnològic.  Pel que fa a les compres amb contingut d’innovació tecnològica en el sentit utilitzat en aquest estudi s’ha estimat que sumaven 136 milions d’euros anyals en el conjunt de les vint empreses. D’aquests, 12 milions (un 9%) són els s’ha estimat que corresponen a compres fetes a les NEBT.Aquestes són les ràtios més rellevants obtingudes sobre les compres a les NEBT que hem pogut quantificar:  % NEBT / total compres 0,05%  % NEBT / compres d’explotació 0,07%  % NEBT / altres compres 0,18%  % NEBT / compres tecnològiques 9,05%La importància de les NEBT en les compres de contingut tecnològic de les grans empreses és variable. Aquestaés la distribució en funció del grau:  al voltant del 20% de les compres tecnològiques 15% empreses  entre el 5 i el 10% de les compres tecnològiques 20% empreses  entre l’1 i el 4% de les compres tecnològiques 10% empreses  el 0% de les compres tecnològiques 55% empreses
  • 22. Barcelona Economia 22Tal i com s’ha indicat abans, aquestes dades es refereixen només a les relacions comercials directes entre lesgrans empreses i els NEBT, el que no significa que aquestes empreses puguin estar venent la seva tecnologia aproveïdores de les grans empreses, amb la qual cosa estaríem davant de compres indirectes d’un valor difícil dedeterminar sense fer un exercici específic.Pel que fa la nombre de NEBT implicades, en total, les grans empreses estan operant actualment amb unes 70.Respecte a la seva satisfacció d’operar amb aquestes empreses com a proveïdores, és alta, no hi haobjeccions, i es consideren en general com a sòcies dels projectes en la mesura en que acostumen atreballar en fer el que podem anomenar vestits a mida. En aquesta necessitat i per nínxols de tecnologiamolt específics, els NEBT tenen avantatges competitius respecte als grans proveïdors d’innovaciótecnològica.Finalment, totes les empreses participants en l’estudi han manifestat l’existència d’una actitud obertarespecte a nous proveïdors que aportin solucions innovadores i aplicables a les seves problemàtiquesconcretes. Sovint no es coneixen entre elles, i en això com en altres àmbits, caldrà proposar actuacions.
  • 23. Barcelona Economia 2304 Les NEBT a les empreses manufacturadesDels resultats presentats en el capítol anterior se’n poden fer explotacions a partir de diferents variables, sempretenint present que el nombre d’empreses amb el que s’ha operat és representatiu exclusivament del grup de lesempreses catalanes més grans, i que el nombre d’empreses és de vint. Qualsevol subdivisió donarà un nombred’empreses francament reduït i, per tant, no se’n pot extrapolar cap generalització. No obstant això, atesos elscomportaments considerablement diferenciats que presenten les empreses manufactureres i la resta, ha semblatoportú efectuar una explotació específica de les dades distingint aquests dos grups d’especialitat. Així, en aquestcapítol 4 es donen les dades de les empreses del primer grup, i en el capítol 5, la resta d’empreses que, per 9simplificar, anomenarem de serveis.El nombre d’empreses manufactureres de referència al llarg del capítol és de 11.04.1 ÀMBITS DE L’EMPRESA MANUFACTURERA AMB MÉS INNOVACIÓTal i com s’ha seguit anteriorment en relació a l’esquema de cadena de valor, distingim tres àmbits d’innovaciótecnològica:  Àmbit de producte (resultat de la R+D+i pròpia o adquirida en el mercat).  Àmbit de procés: inclou la logística d’entrada de materials, operacions de producció i logística de sortida.  Àmbit de venda i servei: inclou màrqueting, vendes i serveis post-venda.Les grans empreses manufactureres considerades introdueixen innovacions tecnològiques en aquests àmbitsamb diferents nivells d’intensitat, preferentment en els processos productius, per bé que n’hi ha algunes, enparticular les del sector farmacèutic, que també desenvolupen una intensa activitat de R+D+i. 10L’àmbit d’innovació primordial d’aquestes empreses és el procés productiu , per totes elles sense excepció.El segon àmbit amb més innovació és el de producte: en el 27% de les empreses és molt alta la intensitat enaquest camp, i en el 34% aquesta intensitat és mitja. El tercer àmbit per nivell d’introducció d’innovacions és lavenda i el servei, degut a que algunes d’aquestes empreses inclouen la distribució dintre la seva activitat, fins aarribar a ser en algun cas l’activitat principal, més que no pas produir físicament els seus productes.Les empreses manufactureres introdueixen innovacions en la majoria de les àrees indicades, simultàniament. Enel quadre 9 es presenta el grau en que s’hi introdueixen innovacions.9 Una de les empreses considerades té com a activitat principal la distribució de gas, que no és manufacturera i l’hem inclòs enla resta d’empreses, d’acord amb el criteri de classificació que hem seguit. Al referir-nos a aquest darrer grup com a empresesde serveis podria generar algun equivoc, en el sentit que la seva activitat es classifica normalment dintre del sector industrial(més ampli que el sector manufacturer). Aquest possible problema es resoldria anomenant les empreses no manufactureres pelseu nom, és a dir, “no manufactureres”, però hem optat per una denominació en positiu, “serveis” perquè reflecteix millor elgrup de les empreses incloses. D’altra banda, el comportament de l’empresa de distribució de gas respecte a les NEBT ésclarament semblant al que tenen les empreses de serveis.10 Recordem que inclou la logística, una àrea d’importància crítica en el sector manufacturer.
  • 24. Barcelona Economia 24Quadre 9. Empreses i àmbits d’innovació tecnològica segons intensitatLes tecnologies en que les grans empreses manufactureres centren la seva innovació tecnològica són moltàmplies i les hem resumit en dos grans blocs: les TIC, que tenen un caràcter transversal, i les tecnologiesespecífiques (de procés i de producte).La tecnologia més emprada com a font d’innovació per part de les empreses manufactureres considerades ésl’específica de procés (82% de les empreses) seguida de les TIC i de les tecnologies específiques de producte(45% de les empreses en cada tecnologia) (veure quadre 10).Quadre 10. Tecnologies dominants en la innovació de les grans empreses manufactureres04.2 INNOVACIÓ GENERADA INTERNAMENT I/O EXTERNAMENTSeguint la classificació utilitzada a 3.2, identifiquem tres prevalences d’origen intern/extern de la innovació:innovació tecnològica mixta, fonamentalment interna i fonamentalment externa.Les empreses manufactureres considerades utilitzen en la seva major part (82%) tant recursos innovadorsinterns com externs. La resta descansen fonamentalment en els recursos tecnològics propis (18% de lesempreses) (quadre 11).Quadre 11. Orígens de la innovació tecnològica a les empreses manufactureres
  • 25. Barcelona Economia 2504.3 PROVEÏDORS D’INNOVACIÓ TECNOLÒGICA EXTERNAEn l’adquisició d’innovació tecnològica externa distingim dos tipus de proveïdor: les empreses consolidades(quina sigui la seva dimensió i especialitat tecnològica) i NEBT, noves empreses de base tecnològica, empresesrelativament joves que descansen en productes tecnològicament innovadors.Totes les empreses manufactureres considerades recorren a empreses consolidades en el mercat a l’horad’adquirir innovació tecnològica, incloses les que compren poc externament perquè descansen en innovacionspròpies. En general compren a grans proveïdors. En canvi, només el 18% d’empreses recorren a NEBT (quadre12).Quadre 12. Empreses proveïdores d’innovació tecnològicaEls motius pels que les grans empreses no recorren a les NEBT els hem tipificat en 6: seguretat, alt graud’internalització de la innovació tecnològica, manca d’oferta o desconeixement de l’existència d’oferta, compraintegrada, males experiències anteriors i altres.La pràctica coincidència de les empreses que no compren a NEBT a nivell general d’aquest exercici ambles empreses manufactureres que no compren a NEBT fa que els resultats sobre els motius per no fer-hosiguin quasi idèntics als presentats a 3.3. Els tres primers motius són seguretat, internalització i mancad’oferta específica pel sector concret.Les empreses que compren directament productes a NEBT ho fan a més a més amb una intensitat moltbaixa i sempre en l’àmbit del producte.04.4 PRESÈNCIA DE LES NEBT EN LES GRANS EMPRESES MANUFACTURERESEl volum de compres global de les empreses manufactureres considerades s’ha estimat en uns 7.700 milionsd’euros anuals, amb aquesta distribució:  5.800 milions correspondrien a compres d’explotació, és a dir matèries primeres, productes semielaborats o adquisició de productes per a comercialitzar, o sigui aquelles compres que justifiquen directament l’activitat de l’empresa en el mercat.  L’altre component de les compres és el que es conceptua en anuaris i informes especialitzats com a “altres consums”, un bloc de compres ampli que inclou tot allò que no forma part directament del producte o servei, s’ha estimat en 1.900 milions d’euros. Inclouen entre moltes d’altres, les de contingut tecnològic.  Pel que fa a les compres amb contingut d’innovació tecnològica en el s’han estimat que sumaven 37 milions d’euros anyals en el conjunt de les onze empreses. D’aquests, només 200.000 euros és el que s’ha estimat que corresponen a compres fetes a les NEBT.Aquestes són les ràtios més rellevants obtingudes sobre les compres a les NEBT que hem pogut quantificar:  % NEBT / total compres 0,00%  % NEBT / compres d’explotació 0,00%  % NEBT / altres compres 0,01%  % NEBT / compres tecnològiques 0,52%
  • 26. Barcelona Economia 26La importància de les NEBT en les compres de contingut tecnològic de les grans empreses és mot baixa.Aquesta és la distribució en funció del grau:  entre l’1 i el 4% de les compres tecnològiques 18% empreses  el 0% de les compres tecnològiques 82% empresesTal i com s’ha indicat, aquestes dades es refereixen només a les relacions comercials directes entre les gransempreses i els NEBT. Aquestes empreses poden estar venent la seva tecnologia a proveïdores de les gransempreses, amb la qual cosa estaríem davant de compres indirectes que no hem contemplat en aquest treball.Pel que fa la nombre de NEBT implicades, en total, les grans empreses manufactureres consideradesestan operant actualment amb unes 10.No obstant aquest baix nivell de relació amb les NEBT, cal indicar que totes les empresesmanufactureres participants en l’estudi han manifestat actituds obertes respecte a nous proveïdors ambsolucions aplicables i amb fiabilitat.
  • 27. Barcelona Economia 2705 Les NEBT a les empreses de serveiEn aquest capítol es presenten els resultats del treball per a les empreses no manufactureres estudiades. Estracta d’empreses de diferents activitats (financer, comercial, construcció, edició, gestió d’infraestructures,distribució de gas, sanitat i grups diversificats). Les anomenarem empreses de serveis.El nombre d’empreses de serveis de referència al llarg del capítol és de 9.05.1 ÀMBITS DE LA GRAN EMPRESA DE SERVEIS AMB MÉS INNOVACIÓTal i com ja s’ha exposat, distingim tres àmbits d’innovació tecnològica:  Àmbit de producte (resultat de la R+D+i pròpia o adquirida en el mercat)  Àmbit de procés: inclou la logística d’entrada de materials, operacions de producció i logística de sortida  Àmbit de venda i servei: inclou màrqueting, vendes i serveis post-vendaLes grans empreses de serveis considerades introdueixen innovacions tecnològiques en els tres àmbits indicats,amb diferents nivells d’intensitat, per bé que preferentment en el de venda i servei. En efecte, en aquest aspecteorganitzatiu, pel 55% de les empreses aquest és el camp primordial d’innovació tecnològica. Pel que fa a lainnovació de processos productius, aquest aspecte és primordial pel 33% de les empreses, mentre que pe 67%restant la intensitat d’introducció d’innovacions en aquest àmbit és mitja o baixa.Les tecnologies en que les grans empreses de serveis concentren la seves innovacions són majorment les TIC.Totes les empreses considerades tenen aquestes tecnologies com a dominants. En menor mesura, les empresestambé innoven en tecnologies específiques (de procés i de producte), de manera que en el 18% dels casosaquestes tecnologies tenen una importància equiparable a la de les TIC (quadre 13).Quadre 13. Tecnologies dominants en la innovació de les grans empreses de serveis05.2 INNOVACIÓ GENERADA INTERNAMENT I/O EXTERNAMENTSeguint la classificació utilitzada a 3.3 identifiquem tres prevalences d’origen intern/extern de la innovació:innovació tecnològica mixta, fonamentalment interna i fonamentalment externa.Les empreses de serveis considerades utilitzen en la seva major part tant recursos innovadors interns comexterns, concretament en el 54% dels casos. L’altre 44% d’empreses descansen de manera predominant eninnovació generada externament (quadre 14).
  • 28. Barcelona Economia 28Quadre 14. Orígens de la innovació tecnològica a les grans empreses de serveis05.3 PROVEÏDORS D’INNOVACIÓ TECNOLÒGICA EXTERNAEn l’adquisició d’innovació tecnològica externa distingim com a proveïdors, d’una banda, les empresesconsolidades i, de l’altra, les NEBT.La totalitat de les empreses de serveis considerades recorren a empreses consolidades en el mercat a l’horad’adquirir innovació tecnològica. Totes elles recorren a grans proveïdors, però també moltes d’elles ho fan aNEBT, concretament el 78% (quadre 15).Quadre 15. Empreses proveïdores d’innovació tecnològica a les grans empreses de serveisEls motius que addueixen les empreses de serveis que no compren a NEBT per no fer-ho són fonamentalment lamanca d’oferta o desconeixement de l’existència d’oferta específica pel seu sector en aquest tipus d’empreses i,en un cas, haver tingut males experiències anteriors.05.4 PRESÈNCIA DE LES NEBT EN LES GRANS EMPRESES DE SERVEISEl volum de compres global de les empreses de serveis considerades s’ha estimat en uns 16.500 milions d’eurosanuals, amb aquesta distribució:  12.100 milions correspondrien a compres d’explotació, és a dir matèries primeres, productes semielaborats o adquisició de productes per a comercialitzar, o sigui aquelles compres que justifiquen directament l’activitat de l’empresa en el mercat.  L’altre component “altres consums”, un bloc de compres ampli que inclou tot allò que no forma part directament del producte o servei, s’ha estimat en 4.400 milions d’euros. Inclouen entre moltes d’altres, les de contingut tecnològic.  Les compres amb contingut d’innovació tecnològica s’han estimat en 93 milions d’euros anyals en el conjunt de les empreses analitzades. D’aquests, 12 milions corresponen a compres fetes a les NEBT.Aquestes són les ràtios més rellevants obtingudes sobre les compres a les NEBT que hem pogut quantificar:  % NEBT / total compres 0,07%  % NEBT / compres d’explotació 0,10%  % NEBT / altres compres 0,26%  % NEBT / compres tecnològiques 12,43%
  • 29. Barcelona Economia 29La importància de les NEBT en les compres de contingut tecnològic de les grans empreses de serveis ésvariable. Aquesta és la distribució en funció del grau:  el 20% de les compres tecnològiques 33% empreses  entre el 5 i el 10% de les compres tecnològiques 44% empreses  el 0% de les compres tecnològiques 22% empresesCal recordar una vegada més que aquestes dades es refereixen només a les relacions comercials directes entreles grans empreses i els NEBT, i no les indirectes a través de proveïdors.Pel que fa la nombre de NEBT implicades, en total, les grans empreses de serveis estan operantactualment amb unes 60, essent el seu nivell de satisfacció respecte a aquestes empreses proveïdoresalt.
  • 30. Barcelona Economia 3006 Proposta d’actuacionsEl vigent Pla de Recerca i Innovació de Catalunya 2010-2013 recull una certa preocupació per les NEBT. 11Concretament es proposa :  Reforçar-ne la seva creació, amb assessorament, finançament i altres  Reforçar-ne la seva internacionalització  Potenciar els diferents esdeveniments de trobada d’inversió i d’innovacióMalgrat aquesta expressió de voluntat, és simptomàtic el fet que no hi hagi cap referència explícita a facilitarl’accés de les NEBT al mercat, que és un dels grans reptes per créixer que té tota empresa que descansa enproductes tecnològicament innovadors. Tal vegada aquest indicador i el fet que les polítiques públiquesconsideren cada vegada més el paper que pot jugar la compra pública, resulten simptomàtics de la dificultat queafronten les NEBT.En aquest informe s’ha identificat quina és la realitat de les compres de les grans empreses respecte a les NEBT,els criteris que segueixen també les oportunitats que s’obren, relacionades sobretot amb mancances defuncionament del mercat. És cert que les grans empreses busquen seguretat i preu dels subministraments, peròtambé cerquen aportació de valor i en aquest aspecte probablement les NEBT no estan mal posicionades. Elque cal és aprofundir en el coneixement mutu i millorar pràctiques de les pròpies NEBT en la seva vendaa les grans empreses.Les nostres propostes es concreten en cinc punts:1. Aprofundir en la conscienciació de les grans empreses al voltant de la seva “responsabilitat” social quant a comprar a empreses innovadores. N’és un exemple d’aquesta línia d’actuacions l’existència a Barcelona Activa del Consell Assessor de Creixement Empresarial que constitueix una via de comunicació adequada en aquest sentit, si se li dóna contingut i continuïtat. Cal obrir noves vies de comunió d’aquest col·lectiu empresarial amb la funció renovadora i de futur que exerceixen les NEBT.2. Analitzar la viabilitat d’establir incentius a la compra a les NEBT.3. Establir mecanismes que facilitin la trobada entre NEBT i grans empreses. El desconeixement de l’oferta tecnològica existent en el mercat reflecteix un problema de caràcter informatiu que Barcelona Activa es podria proposar a ajudar a resoldre en el seu àmbit d’actuació, a través dels instruments que té al seu abast i d’altres que en pot posar en marxa com ara la celebració de jornades de presentació i trobada entre responsables de compres i tecnològia de les grans empreses i responsables de NEBT.4. Capacitació de les NEBT en l’àmbit de la venda a les grans empreses. Es tracta majorment d’una venda tècnica que cal que tingui presents les singularitats organitzatives i de criteris de compra d’aquestes grans empreses.5. Impulsar la col·laboració entre NEBT per a coordinar actuacions per difondre i, eventualment, comercialitzar davant les grans empreses sota algun tipus de marca o imatge compartida.6. Per bé que no és l’objecte d’aquest estudi, també cal apuntar la necessitat de actuacions conjuntes davant d’un mercat tant important i amb tanta sensibilitat com és el de la compra pública. Totes les consideracions anteriors són aplicables a les NEBT enfront d’aquest mercat, des de la seva conscienciació, a facilitar el contracte, a la formació i a la col·laboració.11 PRI, pàg. 66.
  • 31. Barcelona Economia 31Annex 1Marc conceptual i glossariInnovacióEl què inclou i què no inclou el concepte innovació ha tingut la seva evolució fins arribar als nostres dies. En elstreballs d’investigació de l’OCDE dels anys 60 es van fer seriosos intents de mesurar l’esforç de les nacions enmatèria de coneixement. Per a fer-ho calia estandaritzar conceptes, i els primers resultats d’aquest esforç es vanmaterialitzar en el conegut Manual de Frascati. L’esforç va tenir continuïtat uns anys més tard amb la publicaciód’una metodologia, la coneguda com a Manual d’Oslo, centrat en la indústria manufacturera i en les ciènciesexactes i naturals. Aquest manual ha tingut al seu torn la seva pròpia evolució per a ampliar els àmbitscompresos dintre del concepte innovació. La versió vigent en l’actualitat és la corresponent a la tercera edició, de2005, que inclou metodologia també pels sectors de serveis i inclou en la innovació altres ciències com ara leshumanitats o les ciències socioeconòmiques.D’acord amb el Manual d’Oslo (OCDE-Eurostat, 2005), s’entén per innovació:La implementació d’un nou o considerablement millorat producte o servei, o mètode de màrqueting o organitzatiu aplicat a les pràctiques empresarials, l’organització del treball o les relacions externes.Es tracta d’una definició entesa en un sentit ampli, que engloba una gamma extensa d’innovacions que es podenintroduir en les empreses. El mateix manual distingeix quatre tipus d’innovació:1. De producte, que correspon a la introducció d’un producte nou o millorat considerablement quant a les seves característiques o quant a l’ús al que es destina. Inclou millores significatives de les especificacions tècniques, components i materials, informàtica incorporada, facilitat d’ús o bé altres característiques funcionals2. De procés, que correspon a la introducció d’un nou mètode de producció o de distribució, o d’un mètode millorat de manera significativa. Inclou canvis significatius en les tècniques emprades, equipament i/o software.3. De màrqueting, que correspon a la introducció d’un nova manera de fer el màrqueting i que inclou canvis significatius en el disseny o en l’envasat del producte, el seu emplaçament o la manera en que es promou i el seu preu.4. Organitzativa, que correspon a la introducció de nous mètodes organitzatius dintre l’empresa, noves maneres d’organitzar el treball o les relacions externes.La innovació és, per tant, tot aquell canvi que genera valor en l’empresa, a través de millores en el producte, enels processos, en la comercialització o en la forma en què està organitzada la producció en una empresa.Innovació tecnològicaDe les quatre categories d’innovació indicades anteriorment, les dues primeres acostumen a assimilar-se al’anomenada innovació tecnològica, mentre que hom es refereix les dues darreres, les de màrqueting i 12organització, com a no tecnològiques.En aquest estudi el tipus d’innovació als que referirem tothora és la tecnològica, la que descansa en nous (omillores) de productes i processos.Empresa innovadoraAquella empresa que introdueix de manera puntual o sistemàtica innovacions tecnològiques de procés o deproducte en els sentits descrits més amunt, la reconeixem com a empresa innovadora.12 Es dóna l’evidència empírica que la innovació tecnològica i la innovació organitzativa són activitats complementàries que espresenten associades en moltes empreses (veure Fariñas i López, 2011).
  • 32. Barcelona Economia 32Generació d’innovacióLes empreses introdueixen innovacions tecnològiques a partir del desenvolupament intern d’activitatsinnovadores i/o partir de fonts externes, és a dir, d’altres organitzacions que han generat innovacionstecnològiques que són incorporables a l’empresa, sigui al seu producte com un component o una part més, siguial procés productiu.Es pot donar el cas que una innovació tecnològica es desenvolupi conjuntament amb agents externs proveïdors,amb divisió de papers entre l’empresa i aquest extern per raó de les seves diferents especialitzacions, essent finsi tot possible en casos puntuals una cooperació entre competidors per a resoldre problemes compartits.Agents externs d’innovacióQuan el desenvolupament o l’adopció tecnològica requereix la participació d’agents externs a l’empresa, aquestssón classificables en aquestes categories: a) laboratoris públics i semi-públics; b) universitats; c) empresesproveïdores del mercat que disposen de tecnologies (maquinària, programes informàtics, coneixement, etc...)d’interès per part d’una empresa client; d) competidors, quan aquests disposen i posen a la venda tecnologiesd’interès per part d’una altra empresa competidora.També es pot considerar un agent extern d’innovació el cas de l’adopció de tecnologies que són de lliure accésperquè ja no estan protegides pel venciment de patents, entre altres, sense necessitat doncs que hi hagi capintercanvi entre l’empresa interessada i l’empresa que va generar la innovació al seu dia.Entre les empreses proveïdores de tecnologia que permeten innovar a l’empresa client, podem distingir dosgrups clarament diferenciats en funció del seu grau d’implantació en el mercat:  les empreses consolidades  les noves empreses de base tecnològica, que són el centre d’atenció d’aquest informe.NEBT (Noves empreses tecnològicament innovadores)Són empreses relativament joves que descansen en productes (béns i/o serveis) tecnològicament innovadorsque posen a la venda al mercat. La seva raó de ser és la innovació de caràcter tecnològic. Els clients d’aquestesempreses incorporen els seus productes al seu procés productiu o als seus productes, resultant-ne per part delclient una innovació tecnològica.En què es concreta la compra de tecnologia innovadora?Les compres de tecnologia externa que permeten obtenir per part de client innovacions tecnològiques (deproducte o de procés), són bàsicament les que es detallen al quadre A1, juntament amb la consideració sobre sis’apliquen normalment al procés, al producte o als dos.Quadre A1. Innovació externa
  • 33. Barcelona Economia 33ON S’APLIQUEN LES INNOVACIONS EN L’EMPRESA?Un manera pràctica d’identificar en quins àmbits de l’empresa s’hi produeixen o s’hi introdueixen innovacionstecnològiques és considerant el conegut concepte de cadena de valor. Segons aquesta, l’activitat de lesorganitzacions es pot dividir en dos blocs d’àrees diferenciades, les activitats primàries (logística, operacions,venda i servei) i les activitats de suport, que estan al servei de tota l’organització, amb el contingut concret que espresenta a la figura A1.Figura A1. La cadena de generació valor de l’empresa, exclòs el margeFont: Porter (1987)El gruix de la innovació tecnològica en el sector manufacturer es produeix en les activitats primàries.
  • 34. Barcelona Economia 34Annex 2MetodologiaD’acord amb l’objecte del treball, de conèixer el nivell d’activitat o de relació existent entre les NEBT i els gransgrups empresarials catalans, el primer pas a realitzar ha estat definir els dos conceptes.Una NEBT, com s’ha dit, és una empresa relativament jove (de menys de 10 anys) el producte (bé físic o servei)de la qual té un contingut tecnològic innovador, L’origen d’aquestes empreses acostumen a ser nousemprenedors, spin-offs, etc... normalment de dimensió reduïda al trobar-se en les seves fases inicials decreixement i/o consolidació.Una gran empresa o grup empresarial ve definida pel seu volum de vendes, per la seva xifra de negoci, la qualnormalment ve acompanyada pel fet de tenir molts empleats i una presència molt estesa en el mercat. El criteride selecció de les grans empreses s’ha centrat en aquelles que eren propietat majorment catalana i tenien elsseus centres de decisió aquí.L’objectiu de l’exercici, tal i com s’ha indicat en la introducció, és prendre el pols de l’actitud i la pràctica decompra de les grans empreses respecte a les NEBT. Per a fer-ho s’ha plantejat l’exercici a partir d’entrevistesamb responsables de les grans empreses seleccionades, i en concret de les àrees que millor poguessin reportarla situació real de cada empresa.Com que cada empresa té la seva pròpia i singular estructura organitzativa, es va demanar al seu màximresponsable la designació de la persona que millor pogués respondre a allò que plantejava el nostre exercici. Enprincipi es va suggerir que fossin alguns d’aquests directius: Cap de compres, Cap de recerca idesenvolupament, Cap d’innovació, Cap d’expansió o desenvolupament corporatiu, o similars que poguessintenir coneixement directe o fàcil de les relacions de l’empresa amb les NEBT.Quant al nombre d’empreses que calia entrevistar es va fixar en 20, que incloguessin les més importants deCatalunya en termes de facturació i/o venda, amb la condició que fossin de propietat catalana i/o tinguessin laseva seu central i els centres de decisió a Catalunya. Se’n va fer una selecció inicial de 25 d’acord amb lapublicació “España 25.000 – 2010” en previsió de possibles negatives o inconveniències en participar en eltreball.Definit aquest col·lectiu es va procedir a enviar als presidents d’aquestes empreses una carta de l’Ajuntament deBarcelona, convidant-los a participar en l’estudi i que designessin la persona a contactar per mantenir unaentrevista amb Barcelona Economia.Del seguiment posterior en van resultar que de les 25, 19 van avenir-se a participar-hi i 6 no. D’aquestes 6, i ambl’objecte de poder operar amb les 20 empreses que ens havíem proposat, se’n va triar una de nova substitutiva,amb el criteri de mantenir un equilibri sectorial al màxim proper al inicial possible. El perfil sectorial resultants’indica en el quadre A2.Quadre A2. Activitats de les empreses o grups que han participat en l’estudi
  • 35. Barcelona Economia 35El conjunt de les 20 empreses o grups entrevistats amb motiu d’aquest estudi sumen una xifra de vendes de117.000 milions d’euros i tenen en total 44.000 empleats. Es tracta, per tant, d’un col·lectiu empresarial d’unvolum d’activitat realment significatiu. Ens hi referirem genèricament als efectes d’aquest estudi com a “gransempreses catalanes” o com a “les grans empreses”, indistintament.Les empreses indicades tenen una xifra de vendes mínima de 600 milions d’euros anuals. Vuit de les vintempreses cotitzen al Mercat Continu, de les quals cinc formen part de l’indicador selectiu IBEX 35.Les entrevistes s’han efectuat sobre la base d’un qüestionari obert, amb aquests eixos de contingut: 1. Àrees de l’empresa amb major introducció d’innovació tecnològica habitual. 2. La innovació tecnològica es genera internament o s’adquireix a través de les múltiples possibilitats existents en el mercat (components o parts del producte, maquinària, enginyeria, llicències, contractes de desenvolupament, ...) 3. En cas de compra externa, si només s’opera amb proveïdors grans i/o consolidats en el mercat, perquè no es fa amb NEBT? 4. En cas d’operar amb NEBT, quantificació, tipus d’operacions i satisfacció. 5. Predisposició per a operar amb NEBT en el futur.L’exercici es va plantejar doncs amb un caràcter més qualitatiu que quantitatiu, d’acord amb l’abast que se lipretenia donar. No obstant, atesa la importància de les empreses en el conjunt del teixit productiu català i lalimitació de dades que es recullen, no se li pot descartar a la magnitud clau que ens interessa, nivell de comprade les grans empreses catalanes a les NEBT, una representativitat quantitativa.En la pràctica, les persones entrevistades de les 20 empreses participants han estat en tots els casos càrrecsd’alta direcció. Això ha permès disposar d’informació molt representativa de cada empresa perquè correspon alsmàxims nivells de responsabilitat , però ha tingut com a servitud que, com que el valor del temps d’aquestscàrrecs directius és molt alt, les entrevistes han hagut de ser eminentment executives, centrades en l’objectiu iamb els mínims requeriments de posteriors demandes d’informació. Han estat directors generals adjunts, decompres, de TIC, d’estudis, d’organització, d’operacions, directors d’innovació i de nous projectes, com adominants.En paral·lel a la realització de les 20 entrevistes, que constitueixen el leit motiv del treball, també s’ha efectuat unreconeixement del marc conceptual i analític de la relació que es pot donar entre grans empreses i novesempreses de base tecnològica, que és l’objecte del capítol 2.S’han explorat fonts d’informació internacionals relacionades amb el tema objecte d’estudi, tant en l’àmbitacadèmic com en l’àmbit empresarial, i no s’han trobat referents directament relacionats amb el tema que ensinteressa. No podem dir que no existeixin, però nosaltres no els hem trobat en els canals de difusió habituals delsector. Per aquesta raó, l’aproximació a la compra de tecnologia per part de les grans empreses a les NEBT esoriginal, en la mesura que nosaltres coneixem.Referències ACC1Ó (2009a), Informe anual de l’R+D i la Innovació a Catalunya 2009. ACC1Ó (2009b), La situació de la innovació a Catalunya. ACC1Ó (2007), La inversió en R+D de les 50 empreses més grans de Catalunya. Ajuntament de Barcelona, Barcelona en xifres 2011. Ajuntament de Barcelona, La Recerca i el Desenvolupament a Catalunya 2009. Comissió Europea (2010), Comunicació Europa 2020. Fariñas, J.C. i López, A. (2011) “Medición de las innovaciones oganizativas y efectos sobre la productividad: evidencias sobre la empresa española”, a Papeles de Economía Española, núm. 127, pp. 120-139. Fundación Cotec, La compra pública de tecnologia innovadora en TIC. Libro Blanco. Ministerio de Ciencia e Innovación (2010), Estrategia estatal de innovación. OCDE (2010a), The OECD Inovation Strategy: Getting Start on Tomorrow. OCDE (2010b), Estudis regionals d’Innovació de l’OCDE: Catalunya, Espanya. Ortega- Argilés, R. (2011) “El impacto de la inversión en I+D+i sobre la productividad del trabajo”, a Papeles de Economía Española, núm. 127, pp. 106-119.
  • 36. Barcelona Economia 36Un estudi elaborat per Modest Guinjoan. Barcelona EconomiaCoordinat per Barcelona Activa. Ajuntament de Barcelona

×