El sector de l'Energia, la Mobilitat i el Medi Ambient a Barcelona

1,060 views
957 views

Published on

El sector de l'Energia, la Mobilitat i el Medi Ambient a Barcelona

Published in: Business
0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total views
1,060
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
279
Actions
Shares
0
Downloads
10
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

El sector de l'Energia, la Mobilitat i el Medi Ambient a Barcelona

  1. 1. El sectord’Energia, Mobilitati Medi Ambienta Barcelona
  2. 2. EdicióAjuntament de BarcelonaÀrea d’Economia, Empresa i OcupacióLlacuna 16208018 Barcelonawww.bcn.cat/barcelonacreixementAmb la col·laboració deAgència de l’Energia de BarcelonaLogística per a la Implementaciódel Vehicle Elèctric (LIVE)Fundació Fòrum Ambiental Índexb_TEC, Campus Diagonal-BesòsDisseny i maquetació: g.graficBarcelona, juliol de 2012 01. Barcelona, centre mediterrani de la innovació 05 02. 10 raons per invertir a Barcelona 06 03. El sector d’energia, mobilitat i medi ambient a Barcelona i Catalunya 08 04. 10 raons per invertir en el sector d’energia, mobilitat i medi ambient a Barcelona i Catalunya 01. Barcelona: un model de ciutat cap a la sostenibilitat i l’eficiència energètica 10 02. Aposta per les energies renovables 11 03. Importants operadors a Catalunya 12 04. Grans infraestructures de ciutat 14 05. Barcelona i la Plataforma LIVE: un referent en mobilitat elèctrica 16 06. Parc de l’Energia, un projecte estratègic pel futur del sector 18 07. Projecte ITER a Barcelona 20 08. La Plataforma Fòrum Ambiental 21 09. Cultura de recerca i desenvolupament 22 10. L’ecologia urbana, un factor clau de la “Barcelona Smart City” 24 05. Enllaços d’interès 26
  3. 3. 01Barcelona,centre mediterranide la innovació RegiÓ euromediterrÀnia catalunya BarcelonaBarcelona, situada al nord-est 135 projectes d’inversió estrangera al de les empreses, el sector energètic ésd’Espanya i a la riba de la Mediterrà- llarg de 2011, el 85% dels quals es van un dels sectors clau per a Barcelona inia, és una de les majors metròpolis concentrar a l’àrea de Barcelona. Catalunya.europees i el centre d’una extensa regiómetropolitana de més de 160 municipis, Atenent a la distribució del valor afegit Barcelona i la seva àrea metropolita-en la qual resideixen més de 4,8 milions brut segons les distintes branques na acullen les seus de les empresesd’habitants. És la capital econòmica, d’activitat, Catalunya és, en el cas de la més importants del sector energètic icultural i administrativa de Catalunya i indústria, la comunitat autònoma amb d’energies renovables de l’Estat espan-encapçala una àrea emergent d’activitat major pes sobre el total espanyol (un yol. De fet, la ciutat s’ha convertit eneconòmica al sud d’Europa de 17 23,6%) i ocupa, respecte del sector ser- un dels punts de referència del sectormilions d’habitants i més de 800.000 veis, la segona posició en quant al valor a Espanya, amb realitats que van desempreses. Aquesta regió euromedite- afegit brut nacional generat. del districte 22@Barcelona, el districterrània, que inclou les Balears, València, tecnològic i innovador per excel·lència,Aragó i el sud-est de França, s’orienta D’altra banda, l´índex d’activitat emprene- passant per una àmplia xarxa empresa-preferentment a nous sectors estratè- dora a l’àrea de Barcelona l’any 2010 va rial de companyies de serveis líders, ungics, competitius i internacionals, i es ser del 5,5%, xifra superior a la mitjana arrelat esperit emprenedor i una llargaconsolida internacionalment com una de espanyola i europea, segons l’informe tradició docent i empresarial en el sectorles principals metròpolis europees. Global Entrepreneurship Monitor (GEM) energètic. 2010. L’activitat econòmica internacionalAmb una àmplia tradició industrial i de l’àrea de Barcelona està especialment Pel que fa a la disponibilitat de recursosun dens teixit empresarial, Barcelona impulsada per la Fira, el Port, l’Aeroport, humans, en els últims anys Barcelona hapresenta una estructura econòmica el Consorci de la Zona Franca, el Consor- augmentat els recursos disponibles tant El sector d’Energia, Mobilitat i Medi Ambient a Barcelonamolt diversificada. Els sectors més ci de Turisme de Barcelona, l’Ajuntament en educació especialitzada en les àreestradicionals conviuen amb els nous de Barcelona i els nous districtes relacionades amb el sector com en no-sectors d’activitat emergents, creant d’innovació tecnològica. ves tecnologies i infraestructures dispo-nous clústers de coneixement que nibles per a la recerca. La ciutat disposaprioritzen l’especialització i la competiti- Catalunya i Barcelona lideren l’avenç d’universitats prestigioses, centres devitat, s’orienten a la internacionalització d’Espanya cap a l’economia del coneixe- recerca altament preparats, laboratorisi contribueixen a l’economia dinàmica ment. Així, Catalunya concentra el 21,6% de R+D, així com institucions intermè-i innovadora de la ciutat, impulsant el de les empreses innovadores d’Espanya dies que faciliten el desenvolupament delideratge estratègic de Barcelona en i el 22,5% de la despesa total de l’Estat projectes de base tecnològica i que sónaquests camps. en activitat innovadora. En aquest darrer tractores de noves iniciatives a través de aspecte i donada la importància de la la transferència de coneixement.El territori català acull més de innovació per al foment de la competitivi-5.000 firmes internacionals i va rebre tat, la productivitat i la internacionalització 05
  4. 4. 02 10 raons per invertir a Barcelona Barcelona ofereix elements molt diversos 01. Localització geogràfica estratègica 06. Recursos humans preparats per al futur A dues hores de França per carretera i a un dia de les principals ciutats Barcelona compta avui amb un dels mercats laborals amb major massa crítica que la fan realment europees. Porta del Sud d’Europa i capital de la Unió pel Mediterrani, d’Europa en els sectors d’alt valor afegit; elevada productivitat, una de les més atractiva per viure, per disposa de port, aeroport, zona franca, parcs logístics, fira internacional i altes d’Europa segons l’OCDE; 8 universitats públiques i privades; diverses treballar i per fer nego- centre de la ciutat en un radi de només cinc quilòmetres. escoles de negoci de prestigi, com ESADE, IESE i EADA; 34 escoles internacio- nals; àmplia penetració de les noves tecnologies, i caràcter procliu a la innovació cis. La ciutat és avui dia un emplaçament molt 02. Completa infraestructura de transport i la creativitat. interessant per a noves Xarxa d’autopistes connectada amb Europa; aeroport de més ràpid activitats econòmiques. creixement europeu; primer port espanyol connectat a la xarxa ferroviària europea en ample internacional i primer port de creuers d’Europa i la 07. Excel·lent qualitat de vida Algunes bones raons per Mediterrània, ocupant la 4a posició en el rànquing mundial; densa xarxa de Per 14è any consecutiu, Barcelona segueix sent la primera ciutat d’Europa invertir així ho indiquen. en qualitat de vida per als seus treballadors*. Clima estable, sol, platja, esquí; metro, ferrocarril i autobusos; tren d’alta velocitat que connectarà la ciutat esplèndida oferta cultural i d’oci; xarxa de 4.500 institucions d’educació; sistema de Barcelona amb la xarxa europea l’any 2013. de salut modern i accessible. Fàcil accessibilitat i mobilitat amb transport públic i sistema de parcs naturals que envolta la ciutat. 03. Centre d’una gran, dinàmica i diversa àrea econòmica L’àrea de Barcelona concentra prop de 5 milions d’habitants. És la capital 08. Grans projectes urbanístics de futur de Catalunya, amb 7,5 milions d’habitants, i és el centre de l’arc medite- Una completa i renovada oferta de sòl intel·ligent per al desenvolupament de rrani, una gran àrea econòmica amb 18 milions d’habitants que concentra nous projectes d’activitat econòmica en els principals sectors de l’economia del el 70% del PIB de Catalunya. És la sisena aglomeració urbana europea coneixement, que està transformant més de 1.000 ha i 7 milions de m2 de sostre a i la cinquena concentració industrial d’Europa. Catalunya compta amb l’àrea metropolitana de Barcelona. prop de 7.000 empreses amb activitat innovadora, la majoria de les quals se situen a Barcelona i la seva àrea. 09. Una oferta immobiliària competitiva 04. Inversió estrangera amb èxit Àmplia oferta d’oficines, locals comercials i naus industrials amb una excel·lent relació qualitat-preu i amb un elevat índex d’ocupació. Barcelona és la sisena millor ciutat d’Europa per als negocis,* i l’any 2010 Catalunya va concentrar el 36% de la inversió estrangera a El sector d’Energia, Mobilitat i Medi Ambient a BarcelonaEl sector d’Energia, Mobilitat i Medi Ambient a Barcelona Espanya i comptava amb més de 5.000 empreses estrangeres, majori- tàriament establertes a l’àrea de Barcelona. 10. Cooperació público-privada única L’Ajuntament de Barcelona i el Govern català aposten decididament per les 05. Posicionament internacional reconegut empreses; l’èxit en la tradicional col·laboració público-privada ha estat la clau de la transformació de Barcelona. Barcelona se situa en posicions destacades dins de diferents rànquings internacionals, els quals en qualifiquen molt favorablement la realitat urba- na, la capacitat d’atracció de capital estranger, el caràcter emprenedor i la qualitat de vida de què es gaudeix. *Segons Cushman & Wakefield, European Cities Monitor 2011.06 07
  5. 5. 03 El sector d’energia, mobilitat i medi ambient a Barcelona i Catalunya L’energia constitueix un Catalunya, per la seva cultura industrial i Aquest pla dóna continuïtat a les Donar suport al desenvolupament de la a països com França o el Regne Unit. proveïment, distribució i comercialització emprenedora, concentra un alt coneixe- estratègies marcades pel seu prede- mobilitat eléctrica és vital per a la com- El tractament de la matèria orgànica d’energia; tecnologia, disseny i fabrica- sector clau de l’activitat ment del sector energètic i desenvolupa cessor pel que fa a la planificació es- petitivitat global del sector automobilís- és també un element característic del ció d’instal·lacions d’energies renova- econòmica i del benestar de un gran nombre de línies i projectes de tratègica global en relació a l’energia tic, però també per a la millora ambiental model català de gestió, i una referència bles; i sector industrial que fabrica béns la societat, tant pel seu gran R+D en aquest àmbit, en camps com les i el canvi climàtic, però incorporant i de qualitat de vida a la nostra ciutat. per a països amb clima mediterrani. d’equip per al sector energètic. pes com a indústria com, energies renovables, la climatització, les també la qualitat de l’aire des de la La introducció dels vehicles elèctrics tecnologies de refredament natural o la perspectiva local. L’Agència d’Energia i la implantació d’una infraestructura Així doncs, Barcelona i Catalunya dis- sobretot, pel seu valor estra- instrumentació i el control de l’electricitat. de Barcelona és la responsable de associada és un primer pas cap a la posen dels elements clau per afrontar tègic, pel fet que l’energia és desenvolupar el PECQ. sostenibilitat ambiental i la millora de la amb garanties d’èxit els reptes de futur, El present document té com a un element imprescindible Energia qualitat de l’aire, però no és suficient. i convertir-se en els propers anys en objectiu exposar les característiques de qualsevol indústria, servei Mobilitat elèctrica un referent a nivell internacional en el bàsiques actuals i de futur del sector i transport. Per a Barcelo- El Pla de l’Energia 2006-2015, impulsat Medi ambient i gestió sector energètic, sector essencial per a energètic a Catalunya i a la ciutat pel Govern català a través de l’Institut Ca- Un dels sectors involucrats en el pla de residus la competitivitat i el desenvolupament de Barcelona, mitjançant 10 raons na i Catalunya en general, talà d’Energia (ICAEN), ha fet una aposta d’energia i amb impacte sobre el medi econòmic d’un territori: estratègiques: l’energia és un factor essen- decidida per posicionar-se com un dels ambient és el sector de la mobilitat. En l’àmbit de la gestió de residus, Bar- 01 Barcelona: un model de ciutat cial de la competitivitat i el centres europeus en el sector energètic La mobilitat elèctrica pot ajudar a celona i Catalunya en el seu conjunt, - Aposta decidida de les adminis- cap a la sostenibilitat i l’eficiència desenvolupament econòmic. dins el segle XXI. El Pla desenvoluparà disminuir les emissions de C02, reduir compten amb una aglomeració (tipus tracions per a la creació d’un model energètica una estratègia de diversificació de les la dependència energètica i millorar-ne clúster) d’administracions públiques, de desenvolupament sostenible, amb 02 Aposta per les energies fonts d’energia mitjançant la promoció l’eficiència; la seva expansió contribueix empreses, universitats i agents so- l’impuls de les energies renovables, renovables d’energies renovables, la millora de a desenvolupar una economia més cioeconòmics, experta i experimentada, el foment de l’eficiència energètica i l’eficiència i l’estalvi energètic, la creació sostenible, basada en la innovació i la referent per a àrees geogràfiques la inversió en infraestructures que equili- 03 Importants operadors a Catalunya de les infraestructures energètiques recerca. similars com ara l’Amèrica llatina, el sud brin l’assumpció del creixement de la 04 Grans infraestructures de ciutat El sector d’Energia, Mobilitat i Medi Ambient a BarcelonaEl sector d’Energia, Mobilitat i Medi Ambient a Barcelona necessàries i el suport a la recerca, el de la Mediterrània i l’Orient Mitjà. La demanda i la sostenibilitat. 05 Barcelona i la Plataforma LIVE: desenvolupament i la innovació tecnològi- En un context general de recerca i gestió operativa de Residus Municipals un referent en mobilitat elèctrica. ca en aquest àmbit. desenvolupament, les ciutats emergei- (RM) a Catalunya respon a un model - Cultura de recerca i innovació tec- xen com a potencials bancs de prova que integra totes les opcions de la je- nològica reforçada amb la creació del 06 Parc de l’Energia, un projecte La ciutat de Barcelona va engegar l’any per fer extensibles aquestes noves rarquia de gestió de residus de la UE i Parc de l’Energia i l’Agència Europea de estratègic pel futur del sector 2002 el Pla de Millora Energètica de tecnologies als ciutadans i ciutada- tendeix, mitjançant un procés de millora Fusió del Projecte ITER, que han de per- 07 Projecte ITER a Barcelona Barcelona (PMEB), que va esdevenir nes, i esdevenen entorns clau per a la progressiva, a que cadascuna s’apliqui metre identificar Barcelona i Catalunya 08 La Plataforma Fòrum Ambiental la primera aproximació estructurada del indústria que neix i creix al voltant de la en el nínxol de RM on sigui òptima. amb la innovació i la tecnologia en el sector a la ciutat de Barcelona. L’any mobilitat elèctrica. Gairebé el 30% de sector energètic a escala internacional. 09 Cultura de recerca i 2011, l’Ajuntament de Barcelona va la indústria automobilística de l’Estat En concret, Catalunya compta amb desenvolupament aprovar un nou Pla, el Pla d’Energia, espanyol es concentra al voltant de algunes de les plantes de tractament - Cultura emprenedora capdavantera 10 L’ecologia urbana, un factor clau Canvi Climàtic i Qualitat de l’Aire de l’Àrea Metropolitana de Barcelona, que mecànic biològic més avançades de la a nivell internacional especialitzada de la “Barcelona Smart City” Barcelona 2011 - 2020 (PECQ). és un dels pols europeus del sector. Unió Europea, que han estat replicades en diferents segments de mercat:08 09
  6. 6. 04 10 raons per invertir en el sector d’energia, mobilitat i medi ambient a Barcelona i Catalunya 01. Barcelona: un El Pla d’Energia, Canvi Climàtic i Qualitat de l’Aire de Barcelo- na 2011 – 2020 (PECQ) situa un Tot això ha de permetre que Barcelona compleixi amb els compromisos am- 02. Aposta per Dins el conjunt de les energies renova- bles destaquen de forma significativa els biocombustibles i l’energia eòlica: - Energia hidroelèctrica: esdevé una de les principals fonts energètiques contribuint en un 17,9% al consum model cap a la conjunt de mesures d’acció local adreçades a assolir un model de ciutat bientals i energètics adquirits tant en l’àmbit local (previstos en el Pla Ener- les energies - Els biocombustibles es troben en la d’energies renovables a Catalunya. sostenibilitat més sostenible. Integra 108 projec- gètic i en l’Agenda 21) com en l’àmbit renovables fase d’aproximació a la seva introducció - Biomassa: en la línia de promoure en el mercat, i és l’energia renovable que la identificació i el desenvolupament i l’eficiència tes, avaluats des del punt de vista internacional (resultat dels acords de té un major potencial energètic a curt i de centrals de biomassa generadores energètic, de gasos d’efecte global les cimeres de Johannesburg, Kioto, energètica i local, i també des del punt de vista Aalborg i Rio de Janeiro). mitjà termini. Es preveu que representa- d’energia, el conjunt de biomassa i bio- ran el 28,6% del consum d’energies gàs aportarà unes 512,1 Ktep al balanç econòmic, que contemplen diferents renovables a Catalunya, gràcies, so- energètic l’any 2015, que representarà Barcelona es posiciona nivells d’acció, des de normatives, aju- El treball que es porta a terme des de L’aprofitament de les fonts bretot, al pes del biodièsel, que amb un un 17,4% del total de les energies des per a instal·lacions i programes de l’Agència s’orienta cap a un desen- energètiques renovables com una de les principals formació i educació, fins a l’actuació volupament sostenible de la ciutat a consum superior a les 870.000 tones, renovables. capitals europees en el sobre la mobilitat per tal de millorar partir del foment de l’estalvi d’energia, és una prioritat de Catalun- es preveu que substitueixi el 18% del - Energia solar tèrmica: l’objectiu és ya, que es vol posicionar consum de gasoil d’automoció. sector energètic. A més de la qualitat de l’aire de la ciutat. El l’eficiència energètica i l’ús i el conei- arribar a 1.250.000 m2 de col·lectors. comptar amb la presència Consorci de l’Agència Local d’Energia xement de les energies renovables, així com un dels nodes princi- - L’energia eòlica és la que presenta de Barcelona és l’instrument de gestió com l’optimització de la qualitat dels - Energia solar fotovoltaica: amb un d’importants empreses i pals a escala mundial dins unes majors possibilitats, ja que la seva objectiu de 100 MW, aquesta energia d’aquest PECQ. serveis relacionats amb aquest sector i tecnologia associada es troba en fase d’atraure inversions d’arreu la millora de la qualitat de l’aire. d’aquest sector. es troba en plena evolució tecnològica. de desenvolupament del seu potencial, Per la importància que pot tenir aquesta del món per donar respos- El Consorci de l’Agència Local una vegada ha superat les fases de R+D d’Energia de Barcelona està integrat Barcelona i Catalunya aposten font energètica en el futur, es considera ta als objectius del sector per les energies renovables i de penetració en el mercat. Per tant, imprescindible continuar donant suport per les administracions directament Els principals objectius de assolir el màxim del potencial eòlic de durant les properes dèca- l’Agència són els següents: El Pla de l’Energia 2006-2015 es- al seu desenvolupament. El sector d’Energia, Mobilitat i Medi Ambient a BarcelonaEl sector d’Energia, Mobilitat i Medi Ambient a Barcelona implicades en la gestió energètica i què disposa Catalunya serà una de les des, Barcelona desenvo- ambiental del seu àmbit d’actuació, i té 1. Garantir l’aplicació del Pla tableix uns objectius que van més enllà prioritats de la política energètica per als Per tal de promoure la consecució lupa un Pla amb l’objectiu la missió d’impulsar el posicionament d’Energia, Canvi Climàtic i Qualitat dels objectius marcats per la UE. Es pre- anys vinents. Es preveu que la potència d’aquests objectius en termes d’energies veu que el percentatge de participació d’incrementar l’aposta de Barcelona com a ciutat exemplar de l’Aire de Barcelona (PECQ ), amb instal·lada en parcs eòlics a Catalunya renovables, la Generalitat de Catalunya, en el tractament dels temes ener- de les energies renovables en el balanç augmentarà de manera molt important, a través de l’Institut Català d’Energia, energètica que fa en aquest l’horitzó d’un nou escenari energètic i d’energia primària a Catalunya passarà gètics i la seva repercussió ambiental. de qualitat de l’aire l’any 2020. tenint en compte els diferents estudis gestiona diverses subvencions per a sector. Treballa perquè la ciutat assoleixi, a del 2,9% l’any 2003 al 9,5% l’any 2015. de potencial i les iniciatives conegudes. la instal·lació d’energies renovables en través del consens i la participació, 2. Fomentar l’estalvi i l’eficiència Per tant, no tan sols es compleix amb Es preveu la instal·lació de 3.500 MW i l’àmbit territorial de la Comunitat Autòno- uns nivells òptims en la utilització i energètica. l’objectiu europeu de doblar aquest per- que el 25,7% del consum d’energies ma de Catalunya. la gestió dels recursos energètics centatge, sinó que es preveu que es mul- renovables sigui d’origen eòlic. 3. Impulsar l’ús de les fonts d’energia Així mateix, el Consorci de l’Habitatge locals, i en la promoció d’una demanda tipliqui per 3,3. Pel que fa a la generació renovables locals. Pel que fa referència a la resta de Barcelona també dóna ajuts per a d’energia de qualitat, racional i sos- d’energia elèctrica, es preveu que el 4. Avançar en la millora de la qualitat percentatge de les energies renovables d’energies renovables, destaquen les la instal·lació d’energies renovables als tenible. dels serveis energètics. assoleixi un valor del 24,0% l’any 2015. següents: edificis de la ciutat.10 11
  7. 7. Principals operadors del sector energètic a Catalunya 04 GAS NATURAL FENOSA, una de les companyies multinacionals 10 raons per líders en el sector del gas i l’electricitat. És present a 25 països i invertir en el sector compta amb prop de 20 milions de clients i una potència de generació d’energia, mobilitat elèctrica instal·lada de 17,3 gigawats. Després de l’adquisició de la i medi ambient companyia elèctrica Unión Fenosa s’ha convertit en la companyia inte- a Barcelona i Catalunya grada en gas i electricitat més gran d’Espanya i l’Amèrica Llatina. Amb una flota de 10 vaixells metaners, és un dels majors operadors de gas natural liquat (GNL) al món i referent a la conca atlàntica i mediterrà- nia, on opera 30 bcm. ENDESA, una de les primeres empreses elèctriques a Espanya i la primera privada de l’Amèrica llatina. És el primer distribuïdor i comercialit- zador d’energia a Catalunya. IBERDROLA, també amb presència a Catalunya, és un dels primers ope- SENDECO2, la Borsa Europea de Drets radors energètics del món i líder mundial en producció d’energia eòlica. d’Emissió de Diòxid de Carboni (EUAs) i Crèdits de Carboni (CERs) especialit- REPSOL, una de les deu petrolieres més grans del món i la major zada en PIMES, és un mercat secundari companyia privada energètica a l’Amèrica llatina en termes actius. A ideat l’any 2004 i format per un equip de Catalunya tenen projectes de construcció de grans plantes de biocom- professionals amb una llarga trajectòria bustibles. 03. i experiència en el mercat de capitals i derivats. Mitjançant la seva platafor- RED ELÉCTRICA, companyia propietària de la xarxa de transport ma electrònica de negociació a través d’electricitat de l’Estat, amb actius i oficines a Catalunya. d’Internet, és l’enllaç perfecte entre les Importants PIMES que vulguin accedir al mercat PRYSMIAN, companyia líder mundial en la fabricació de conductors operadors a d’emissions de forma directa i les grans empreses. elèctrics i de comunicacions, amb seu a Catalunya. Catalunya Agbar, el principal operador del cicle integral de l’aigua a Espanya i un dels Catalunya ha estat pionera Alstom, líder mundial en infraestruc- Europa, dedicada exclusivament al desen- principals al món, present en nou països. tures per a la generació i transmissió volupament de les energies netes. El seu No només es dedica a gestionar l’aigua EMPRESES DEL SECTOR DE L’ELECTRO-MOBILITAT en la creació d’empreses d’energia elèctrica i transport ferroviari, i principal objectiu és la generació d’energia sinó que fa un èmfasi especial en ges- que han apostat de forma un referent en tecnologies innovadores elèctrica emprant fonts 100% renovables tionar i generar coneixement al voltant Distribuïdores Fabricants de Centres decidida pel desenvo- i respectuoses amb el medi ambient. Al- com el vent, el sol o la biomassa. del seu cicle integral per a fer-ne un ús d’energia vehicles d’investigació lupament del sector de gunes de les seves principals activitats eficient i sostenible. Mostra d’això, entre ENDESA SEAT APPLUS -IDIADA són la construcció dels trens més ràpids L’any 2006 va emprendre el seu procés d’altres, és la creació del Centre Tecno- www.endesa.com www.seat.es www.idiada.es les energies renovables. GAS NATURAL VOLTA MOTORBIKES CLUSTER MOTO del món i el metro automàtic de major d’expansió internacional amb el doble lògic de l’Aigua, amb seu a Cornellà de Alguns dels exemples més capacitat; el subministrament de so- objectiu de diversificar geogràficament Llobregat (Barcelona). www.gasnatural.com www.volta-motorbikes.com www.clustermoto.org il·lustradors són: lucions integrades clau en mà per a cen- la seva activitat i abordar projectes de IBERDROLA www.iberdrola.es Gestors QUIMERA www.quimera-project.com trals elèctriques i serveis associats per major rendibilitat fora d’Espanya. És pre- Gas Natural Fenosa, operador de gas de recàrrega B_TEC a una gran varietat de fonts d’energia sent en nou països amb una capacitat i electricitat líder a Espanya i a l’Amèrica Fabricants de MOBECPOINT www.btec.org incloent la hidràulica, la nuclear, el gas, instal·lada atribuïble de 165,1MW diver- llatina i un dels principals operadors components www.mobecpoint.com BDIGITAL el carbó i l’eòlica. sificada en quatre països i compta amb de cicles combinats al món, amb seu a SIEMENS REGESA www.bdigital.org www.siemens.com www.regesa.es CEEC una cartellera de parcs en construcció i Barcelona. En el negoci de generació CIRCUTOR SABA www.clustereficiencia.org Alstom Wind, amb seu a Barcelona, autoritzats per 1.000MW. elèctrica, l’estratègia del Grup es basa www.saba.es www.circutor.es CITCEA-CIDEM (UPC) desenvolupa la seva activitat dins del en disposar d’un mix de generació B:SM www.citcea.upc.edu SCHNEIDER ELECTRIC sector de les energies renovables des Cespa, Comsa Emte Medio Ambien- equilibrat, competitiu i respectuós amb el www.bsmsa.es El sector d’Energia, Mobilitat i Medi Ambient a BarcelonaEl sector d’Energia, Mobilitat i Medi Ambient a Barcelona www.schneiderelectric.es CETIB dels seus inicis, l’any 1981, dissenyant, te, FCC Medio Ambiente, GBI Ser- medi ambient, en línia amb els objectius SIMON www.cetib.cat fabricant i construint parcs eòlics claus veis, Griñó Ecològic, Grup Hera, Ros inclosos en el compliment del Protocol www.simon.es Serveis CTAE en mà. Integrada en el grup Alstom des Roca, Urbaser i Valoriza Servicios de Kyoto. FICOSA municipals www.ctae.org de 2007, desenvolupa els aerogene- Ambientales són empreses de l’àmbit www.ficosa.com CESPA CTM T-SYSTEMS ITC IBERIA www.cespa.es www.ctm.com.es radors on-shore i off-shore del futur, i de la gestió de residus, de primer nivell L’àmbit de l’electro-mobilitat és una www.t-systems.es CLD IREC n’ha instal·lat o n’està instal·lant més de europeu, amb una forta implantació oportunitat per tal que empreses del TELVENT www.corpcld.com www.irec.cat 2.100 en 114 parcs eòlics a Espanya, internacional i líders mundials en alguns sector energètic ampliïn les seves línies www.telvent.com FCC LEITAT Portugal, França, Itàlia, l’Índia, el Japó, el nínxols de mercat (tractament mecànic d’actuació, al mateix temps que és també www.fcc.es www.leitat.org COBRA SISTEMAS Regne Unit, el Brasil i els Estats Units. biològic, béns d’equip per a la recollida, una oportunitat perquè empreses no www.grupocobra.com URBASER UPC etc.). Tenen una quota de mercat del relacionades amb el sector energètic GRUPO ETRA www.urbaser.es www.upc.edu Fersa Energia Renovables, la primera 70% del sector de la gestió de residus puguin diversificar les seves activitats. www.etra.es TMB STA La següent taula mostra la gran activitat www.tmb.cat www.stauto.org companyia independent en cotitzar a a Espanya i facturen en conjunt més de la borsa espanyola i de les primeres a 3.000 milions d’euros l’any. existent en el sector de l’electro-mobilitat:12 13
  8. 8. 04 10 raons per invertir en el sector d’energia, mobilitat i medi ambient a Barcelona i Catalunya lona que inclou el Fòrum de les Cultures Altres infraestructures: Infraestruc- targetes ID), garantint la interoperabilitat 2004. L’any 2005 es va iniciar una segona tures de recàrrega per a Vehicle dels diferents sistemes i centralitzant les etapa amb l’ampliació de la xarxa per al Elèctric incidències i la monitorització de tots els districte 22@. Avui en dia, Districlima és Com a exemple d’infraestructura innova- punts per gestionar les avaries en temps la major xarxa urbana de l’Estat. Gràcies dora que està aportant nous models de real. A més, Barcelona disposa d’una a l’alta eficiència del sistema, Barcelona negoci en l’àmbit dels serveis energètics gran oferta d’aparcaments soterranis 04. està estalviant més de 50GWh d’energia i que permet una transformació tecnolò- d’accés públic, gestionats per empreses primària, que equival a un estalvi anual gica de la mobilitat, destaca el desplega- com B:SM, SABA, REGESA o ESMA- 10.000 tones d’emissions de CO2. ment de la xarxa de punts de recàrrega PARK, entre d’altres, que disposen de per a vehicles elèctrics que Barcelona nombrosos punts de recàrrega per a Grans infra- La Xarxa d’Ecoenergies està desenvolupant sota el paraigua vehicles elèctrics. estructures Plànol de l’extensió de la Xarxa de DISTRICLIMA Iniciada la implantació de la nova xarxa de la Plataforma LIVE, Logística per de climatització centralitzada al barri a la Implementació del Vehicle Elèctric Tot i així, en un futur, la majoria de recà- de ciutat de La Marina, que consolida en major (vegeu apartat 05). rregues es farà en aparcament privat i en grau l’aposta de Barcelona per aquesta horari nocturn, fet que suposa tarifes més Un altre dels objectius gràcies al fet que és altament eficient. producció. Els edificis que es vol sub- tecnologia, cal intensificar l’esforç tot Durant l’any 2011, Barcelona s’ha situat econòmiques per a l’usuari i assegura A Catalunya existeixen en l’actualitat ministrar es connecten amb la central connectant a la xarxa centralitzada la entre les ciutats capdavanteres a l’Estat l’aprofitament dels pics de producció prioritaris de Catalunya és vuit grups de cicle combinat, amb una mitjançant un seguit de conduccions totalitat dels edificis municipals que espanyol en el desenvolupament d’una d’energies renovables. L’estratègia a llarg el desenvolupament de capacitat total de 3.300 MW. que vehiculen fluids tèrmics d’acord amb disposen de l’opció de beneficiar-se de xarxa pública de punts de recàrrega per termini de desplegament de la xarxa públi- les infraestructures neces- el control i regulació des de la central. climatització de barri. a vehicles elèctrics. La ciutat disposa ca es focalitza a Barcelona en aparcaments sàries per poder assumir el - Parcs eòlics: es preveu que la ja de 250 punts operatius i enguany soterrats —públics o de concessió—, potència instal·lada en parcs eòlics a Actualment, a Barcelona s’estan desen- La particularitat que fa singular la aspira a superar els 500. L’objectiu reservant els punts al carrer per a casos creixement de la demanda Catalunya augmentarà de manera molt volupant 2 grans xarxes de climatització xarxa d’ECOENERGIES és que aquest és que cada ciutadà trobi un punt de d’emergència i per a la recàrrega de motos. energètica en els propers important en els propers anys fins a de barri: una cobreix la zona Fòrum i dipòsit rebrà una important aportació recàrrega a menys de cinc minuts de També es preveu que continuï desenvolu- anys, tenint en compte les arribar als 3.500 MW. el 22@ (DISTRICLIMA) i l’altra la zona de fred provinent de l’aigua glicolada l’habitatge. Esforços públics —l’Agència pant-se una xarxa de punts de recàrrega polítiques d’aprofitament Franca i el barri de la Marina el Prat refredada als evaporadors d’ENAGAS d’Energia de Barcelona, el projecte en centres de treball i establiments privats - Centrals elèctriques: la previsió indi- vermell (ECOENERGIES). (en el procés de regasificació del Gas Movele (IDAE) o els ajuts de l’Institut a l’espera que les noves legislacions de les fonts energètiques ca que l’any 2015 la potència instal·lada Natural Liquat –GNL – que arriba amb Català de l’Energia— i privats (SEAT, estatals i regionals permetin i assegurin renovables i d’estalvi i efi- en centrals elèctriques, tenint en compte La Xarxa de Districlima vaixells metaners a -160ºC i es gasi- SIEMENS, ENDESA) convergeixen un desplegament de punts de recàrrega ciència energètica. les noves infraestructures esmentades, L’any 2002, Barcelona va decidir fica fins a +15ºC). En aquest procés en el seu desplegament. En paral·lel, vinculats en els edificis comunitaris i habi- serà la següent: apostar per implantar la primera xarxa d’escalfament del gas es refreda l’aigua grans centres comercials com El Corte tatge privat, d’acord amb les normatives de de calor i fred en l’àmbit del Fòrum glicolada que anirà al dipòsit. Inglés i Servei Estació, establiments de seguretat de les instal·lacions i coeficients Les xarxes de climatització de barri i que actualment s’està ampliant restauració —des de cadenes inter- de repartiment dels propietaris, garantint un Fonts de generació a Barcelona per tal de cobrir part de la demanda Per contra, allò que fa singular la xarxa nacionals, per exemple, NH Hotels, a servei generalitzat de recàrrega per aquest En l’anàlisi de les infraestructures, el pri- L’objectiu de Barcelona és esdevenir energètica que hi haurà en el districte de DISTRICLIMA és que s’aprofita d’altres hotels i restaurants— i empreses tipus de vehicles . El sector d’Energia, Mobilitat i Medi Ambient a BarcelonaEl sector d’Energia, Mobilitat i Medi Ambient a Barcelona mer element d’estudi és la font de genera- una ciutat autosuficient i sostenible. Un 22@. Aquesta xarxa aprofita l’energia el vapor generat durant el procés de d’infraestructures com Tabasa, estan ció d’energia. En aquest cas, Catalunya, tot dels camins per assolir aquest objectiu residual de la planta de revalorització valorització de RSU que fa TERSA per instal·lant punts de recàrrega propis. Companyies elèctriques com Endesa, i estar connectada a la xarxa de distribució passa pel desenvolupament actiu de energètica del Besòs (TERSA), i així generar aigua calenta i freda (amb Iberdrola o Siemens investiguen ja estatal, té les fonts de generació d’energia sistemes centralitzats de climatització s’aconsegueix un important estalvi màquines d’absorció) per climatitzar. La xarxa de Barcelona respon a un noves formes de càrrega i d’estàndards més modernes i sostenibles d’Europa: que sorgeixen de l’aprofitament de d’energia primària. La xarxa de climatització de districte de model obert —diversos proveïdors que ampliïn l’oferta actual. Schneider fonts d’energia residual. la Zona Franca és ja el segon projecte implanten tecnologies diferents— que Elèctric, Circutor, Scame, Simon, Mobe- - Grups de cicle combinat: els tres DISTRICLIMA es va crear l’any 2002 de DISTRICLIMA de Barcelona. Això afavoreix l’aparició d’emprenedors i dóna cpoint, Atomelec, Betterplace i Coloum- grups nuclears actualment en funciona- La climatització centralitzada és un per tal de posar en pràctica, per primera té especial importància ja que aquest oportunitat de transformació a empre- bteach són algunes de les empreses ment a Catalunya passaran per un pro- sistema per proveir edificis o centres vegada a l’Estat, una xarxa de calefacció tipus de xarxes, prou desenvolupades ses més consolidades. L’accés als punts que es posicionen com a proveïdors cés de substitució progressiva basat en de consum, de tota l’energia tèrmica, en urbana i refrigeració per subministrar en determinats països europeus, gairebé públics en via pública està gestionat per d’aparells d’estacions de recàrrega centrals tèrmiques convencionals. D’entre forma d’aigua calenta i/o freda neces- calefacció, aire condicionat i aigua calenta no s’han iniciat al sud d’Europa. Per tant, l’Ajuntament de Barcelona a través de la automàtica innovadors. A Barcelona s’hi aquestes, la tecnologia més adient és el sària per a la seva climatització, i gene- sanitària, i és operatiu des de 2004. El Barcelona esdevé, també en aquest creació d’un centre de control muni- duen a terme projectes pioners, com cicle combinat alimentat amb gas natural, rar aquesta energia en una instal·lació projecte va iniciar el seu desenvolupament camp, un referent al sud d’Europa. cipal (Network Operation Center) que la primera estació de recàrrega ràpida que té un impacte medi ambiental baix, centralitzada anomenada Central de en una àrea urbana renovada de Barce- assegura la identificació d’usuaris (amb estatal promoguda per Endesa i Cepsa.14 15

×