Your SlideShare is downloading. ×
Universitat - Barcelona - Empresa
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×

Thanks for flagging this SlideShare!

Oops! An error has occurred.

×
Saving this for later? Get the SlideShare app to save on your phone or tablet. Read anywhere, anytime – even offline.
Text the download link to your phone
Standard text messaging rates apply

Universitat - Barcelona - Empresa

923

Published on

El llibre Universitat-Barcelona-Empresa, editat per Barcelona Activa, és un recull de 20 casos concrets de col·laboració en R+D+I entre la Universitat o centres de recerca i l’Empresa, que han donat …

El llibre Universitat-Barcelona-Empresa, editat per Barcelona Activa, és un recull de 20 casos concrets de col·laboració en R+D+I entre la Universitat o centres de recerca i l’Empresa, que han donat com a resultat iniciatives i productes altament innovadors.

Published in: Business
0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total Views
923
On Slideshare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
2
Actions
Shares
0
Downloads
7
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

Report content
Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
No notes for slide

Transcript

  • 1. 20 casos de col·laboracióen R+d+Iuniversitatbarcelonaempresa
  • 2. 3A Barcelona estem convençuts que la innovació és la principalopció estratègica per al futur, tant a la nostra ciutat com aescala catalana, europea i internacional. I tenim clar, també,que un dels principals motors de la innovació és la transferèn-cia de coneixement entre universitats, centres de recerca i elteixit productiu, perquè permet transformar aquest coneixementen noves iniciatives empresarials.Però la coneixença mútua entre el món de la recerca i el del’empresa és un requisit imprescindible i previ perquè aquestatransferència sigui una realitat. I volem que el coneixementd’aquesta realitat no quedi restringida als nuclis habitualsd’experts en aquests camps, de les persones ja convençudes dela rellevància d’aquesta col·laboració. Aquest és el principalobjectiu de la publicació que teniu a les mans: difondre lesexperiències de col·laboració universitat-empresa entre elconjunt de la ciutadania, ja que, en darrer terme, són sempreles persones les que tiren endavant iniciatives i projectes.Persones que han de trobar a la ciutat les condicions i lesoportunitats necessàries, i per això Barcelona desenvolupaserveis i equipaments (Barcelona Activa n’és el més emblemàtici fructífer) i defineix i ofereix espais adequats (el 22@ n’ésla mostra més reeixida).Estic segur que fullejant aquestes pàgines entendreu millor quèvolem dir quan afirmem que el futur de Barcelona passa per seruna ciutat on el coneixement, la creativitat i la innovació esdonin la mà. Es tracta d’una mostra més de les iniciatives quel’Ajuntament està promovent per encarar els reptes que la socie-tat ens planteja i ser més competitius en els mercats globals.Entre tots seguim fent de Barcelona una gran oportunitat, unamagnífica ciutat on treballar i viure.Jordi HereuAlcalde de Barcelona
  • 3. 5En els darrers anys, la necessitat de promoure la col·laboracióentre el món de la recerca pública i el de l’empresa ha anatadquirint una importància creixent.Una de les formes que adopta aquesta col·laboració és la trans-ferència de coneixement amb l’objectiu de contribuir al desen-volupament econòmic de l’entorn, actuant de motor d’innovaciódel teixit productiu.És per això que des de l’Ajuntament ens plau presentar aquestapublicació, amb l’objectiu de donar a conèixer casos concretsde col·laboració entre recerca i empresa que han donat com aresultat iniciatives i productes altament innovadors, cominnovadors són els grups de recerca i les empreses que els hanfet possibles.Volem contribuir així a un major acostament entre la universitati l’empresa i mostrar com la recerca que es porta a terme a lesuniversitats i centres, cada cop de major qualitat, dóna lloc ala generació de productes altament innovadors, de tipologiesmolt diferents i en sectors molt diversos.Són exemples que volen mostrar com la transferència de tecno-logia i coneixement es converteix en innovació empresarial,contribuint així al foment de l’esperit emprenedor i a l’atraccióde talent, tant d’investigadors com de professionals i futursempresaris, a la ciutat.Aquest llibre es publica en el marc del programa Barcelona,Recerca i Innovació, que té com a objectiu potenciar la promociói la difusió de les capacitats i els resultats de la recerca quees porten a terme a les universitats i centres de Barcelona i laseva àrea metropolitana.Us convidem a descobrir-lo.Jordi William CarnesTinent d’Alcalde d’Hisenda i Promoció Econòmicai President de Barcelona Activa
  • 4. 6 7 Investigació , Cercar de manera reflexiva, sistemàtica i metòdica amb la finalitat d’obtenir coneixements i solucionar problemes científics, filosòfics... o tècnico-empírics. Elmètode científic indica el camí que s’ha de transitar en aquesta indagació i les tècniques precisen la manera de fer-ho. Transferència de coneixement , Fomentar la cooperació i la col·laboració de la universitat amb els agents socials i econòmics del territori. Facilitar el rendiment comercial en el mercat dels resultats de les activitats de R+D+I que realitzen les universitats i centres de recerca. Universitat , Del llatí universitas- universitatis. Establiment o conjunt d’unitats educacionals dedicades a l’ensenyament superior i la investigació. Empresa , Institució o agent econòmic que pren les decisions sobre la utilització de factors de la producció per a obtenir els béns i serveis que s’ofereixen al mercat. Instrument universalment emprat per a produir i posar en mans del públic la major part dels béns i serveis existents en l’economia.
  • 5. 8 9 La recerca científica, el desenvolupament i la innovació en tots els àmbits de la nostra societat s’han convertit en un dels factors clau per al benestar de la ciutadania i el creixement econòmic a mig i llarg termini. El llibre que tenim a les mans conté 20 realitats, no es tracta ni molt menys d’una investigació exhaustiva, però sí d’una mos- tra representativa del nostre entorn més proper, de les nostres universitats i les nostres empreses. Universitats que treballen en fotònica i nanociència per desen- volupar nous cosmètics amb nanopartícules d’or que ens fan rejo- venir. Materials intel·ligents que s’apliquen per a operacions quirúrgiques de trepanació del crani i, alhora, ens vesteixen donant lloc als anomenats teixits intel·ligents, aquests que canvien de forma, de color i, si tenim fred, ens donen calor. Els anhelats aliments que sense conservants ni colorants, i sense per això perdre les seves propietats organolèptiques, fruit de les altes pressions hidrostàtiques del procés d’envasat, ja són aquí, amb el sabor i qualitat dels productes fets a casa. Pot semblar ciència ficció, però no ho és. Es desenvolupen aquí i s’exporten arreu del món. En aquests temps en què es discuteix sobre el model productiu present i futur, en els quals la paraula sostenibilitat va mutant de contingut i les energies renovables estan en boca de tots, Barcelona aporta el seu granet de sorra a través d’innovacions en el reciclatge i valorització de residus per a nous produc- tes. El concepte de sostenibilitat cradle to cradle, portat a la pràctica, el trobem a l’Hostal Empúries, un referent en el sector serveis que connecta tradició i modernitat. I quin gran avenç quan el dispositiu 100% Off, capaç de reconèixer quan un aparell, per exemple la TV, està en repòs i així apagar-la per no consumir en va, sigui present de forma generalitzada a les nostres llars.
  • 6. 10 11 UPC, UB, UAB, UPF, UOC, URL, CSIC, IRTA... són sigles i noms amb valor propi que, unides a altres com Gallina Blanca, Ros Roca, Play, Zicla, Orange, Fundació “la Caixa”, Roca, Strands... i moltes més, creen valor per elles mateixes. El valor de la formació de les persones, el valor de la creació dels productes, el valor de la sostenibilitat com aptitud i en el món global en què vivim, el valor de la localització, així com el valor de sobrepassar les barreres del desconeixement mutu entre la universitat i l’em- presa, amb la seguretat que, en la majoria de casos, el resultat de la col·laboració és positiu i que, a la llarga, aquesta col- laboració es converteix en permanent. No ens oblidem que aquests noms i aquestes sigles són molt més que això. El seu actiu són les persones, l’esforç i el talent que hi ha en totes elles i, com no podia ser d’altra manera, el ter- ritori que les acull. Una ciutat oberta a tot i a tothom, que ha estat catalitzadora del talent d’uns, de l’esforç d’altres i de l’alegria i el benestar de tots. Davant de tot això, simplement dir que ens equivocaríem si l’objectiu que ens marquem a partir d’ara, és mantenir intacta la capacitat i l’eficiència d’aquest catalitzador. L ’objectiu és, i ha de ser, augmentar-les, ja que queda molt camí per recórrer.
  • 7. universitat empresa universitat empresa 14 cranial loop 62 Hostal EmpúriEs Hospital de la Santa Creu i Sant Pau Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) + Neos Surgery Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) + Eco Intelligent Growth Universitat de Girona (UdG) 68 campus 3g 18 sistEma robòtic dE l’Edifici mEdiatic Universitat Oberta de Catalunya (UOC) + Orange Centre dEstudis Tecnològics per a lAtenció + Cloud 9 a la Dependència i la Vida Autònoma (CETpD) 72 100% off 24 dutxa amazònica Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) + Good for You, Good for the Planet Universitat de Barcelona (UB) + Roca Sanitario 76 fàrmacs gEnèrics 28 calidoscopi dE VEu Universitat Ramon Llull (URL) + Ercros Universitat Pompeu Fabra (UPF) + Obra Social Fundació “la Caixa” 80 cosmètics d’or 32 tinta ElEctrònica En tEixits ICFO – Institut de Ciències Fotòniques + Endor Nanotechnologies Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) + Sensing Fabrics 86 HamaquEta plEgablE picoroco 38 dEtEctor dE malaltiEs boVinEs Universitat Pompeu Fabra (UPF) + PlayInstitut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA) + Aromics de Catalunya Lleters 90 VidEoconfErència 3d immErsiVa 42 sistEma d’adquisició i sincronització Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) + Telefónica I+D dE filmacions nocturnEs 94 sopEs més nutricionals Centre de Visió per Computador (CVC) + Centro Técnico de SEAT Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) + Gallina Blanca 46 sommEliEr ElEctrònic 100 my strands, businEss solutions i Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC) + Institut Català de la Vinya i el Vi (INCAVI) monEy strands Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC) + Strands 52 contEnidor bcn Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) + Ros Roca 104 VErmicompostador urbà Universitat de Barcelona (UB) + Zicla 58 lin cooling Universitat de Barcelona (UB) + Air Products 108 dirEctori
  • 8. universitat14 G Servei de Neurocirurgia 15 Hospital de la Santa Creu i Sant Pau www.santpau.cat Novetats a G Departament de Ciències Morfològiques Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) www.autonoma.edu/medicina la sala d’operacions Un dispositiu quirúrgic G Departament de Ciències Mèdiques per tancar craniotomies Universitat de Girona (UdG) en menys d’un minut www.udg.edu/depcm ( neurocirurgia ) ( hospital ) ( diagnòstic ) ( radiotransparència ) Cranial loop ( precisió ) ( polímer ) ( biocompatibilitat ) ( fixació ) empresa A Neos Surgery www.neosurgery.com
  • 9. 16 17 Cranial Loop no obstaculitza la visió en proves diagnòstiques com radiografies, TAC o ressonàncies magnètiques i, per tant, no interfereix en els resultats L’empresa Neos Surgery va néixer a partir de la col·laboració entre dos centres tecnològics: la Fundació Privada ASCAMM i la Fundación Inasmet-Tecnalia FIxACIó SENSE INSTrUMENTAl DE l’EMPrESA Al qUIròFAN EN MENyS D’UN MINUT L’empresa Neos Surgery vaRobots que operen amb màxima Cranial Loop està dissenyat Cranial Loop representa un néixer a partir de la col-precisió, intervencions com- per a tancar craniotomies, avantatge respecte a dis- laboració entre dos centresplexes amb incisions mínimes aquelles intervencions que senys anteriors en el camp de tecnològics: la Fundacióo llum làser emprada com a requereixen fracturar l’os la neurocirurgia, ja que no Privada ASCAMM i la Fundaciónbisturí són només algunes del crani per accedir a la precisa d’instrumental per Inasmet-Tecnalia. Els orí-mostres dels avenços que es massa encefàlica i realit- a la seva implantació i és gens d’aquesta col·laboracióprodueixen en el camp de la zar-ne la cirurgia. El dispo- totalment radiotransparent, es remunten a l’any 2003. Ambcirurgia. Per introduir un sitiu serveix per tornar a és a dir, que no obstaculitza la participació d’especi-procés nou en aquest àmbit fixar l’os un cop acabada la visió en proves diagnòs- alistes en neurocirurgia io oferir un producte real- l’operació i pot ser emprat tiques com radiografies, TAC inversors privats, tenen comment innovador, cal tenir manualment sense instrumen- o ressonàncies magnètiques. a objectiu desenvolupar nousen compte la millora dels tal addicional, de manera que Això s’aconsegueix gràcies productes en el camp de lamaterials biocompatibles el cirurgià pot sentir quan al fet que el dispositiu és neurocirurgia.i el seu funcionament. Amb la fixació és correcta. el primer sistema de fixa- Per aconseguir-ho, cal por-aquest esperit neix Cranial Mitjançant una utilització ció cranial 100% polimèric tar a terme validacions noLoop, un dispositiu de fixa- sorprenentment senzilla, basat en el PEEK-OPTIMA®, un només tecnològiques, si-ció cranial desenvolupat per s’insereix un Cranial Loop material termoplàstic d’al- nó també clíniques. Així,l’empresa Neos Surgery amb la en cada obertura del crani tes prestacions que permet doncs, en el cas de Cranialcol·laboració i el seguiment i s’aconsegueix la fixació obtenir propietats mecàni- Loop, mentre Neos Surgerydel Servei de Neurocirurgia completa de la craniotomia en ques comparables a les dels s’ha encarregat de crear,de l’Hospital de la Santa Creu menys d’un minut. implants metàl·lics. desenvolupar i certificar eli Sant Pau, que ha actuat com dispositiu, la UAB i la UdG Gràcies al disseny, el quala end-user, el Departament de han validat el funcionament ha anat evolucionant amb elCiències Morfològiques de la del mateix amb assaigs en pa- seguiment de l’Hospital deUAB i el Departament de Cièn- cients i cadàvers humans. la Santa Creu i Sant Pau, icies Mèdiques de la UdG. al material, el dispositiu Actualment Neos Surgery està s’adapta a la curvatura, a la treballant en el desenvolu- forma i al gruix tant de l’ex- pament de productes per a la terior com de l’interior del cirurgia de columna verte- crani i minimitza el risc de bral i en la complementació i danys als teixits propers. sofisticació d’elements per a la cirurgia cranial.
  • 10. universitat18 G Centre d’Estudis Tecnològics per a l’Atenció 19 a la Dependència i la Vida Autònoma (CETpD) Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) Fundació Hospital Comarcal Sant Antoni Abat de Vilanova i la Geltrú (FHCSAA) www.upc.edu/cetpd ( control ) ( dades ) ( tèrmica ) ( processament ) SiStema robòtiC L’oficina que ens llegeix la ment Robots per controlar el confort de l’edifiCi mediatiC ( optimització ) ( dispositiu ) ( interacció ) ( espai ) empresa A Cloud 9 www.e-cloud9.com
  • 11. 20 21Haver-se d’aixecar a graduar Tant la façana com les ofi- nes són les condicions mésel termòstat quan fa fred o cines han estat dotades de confortables per als usuarisanar a tancar una cortina per múltiples sensors de tempe- sense que aquests les haginapagar un reflex molest a la ratura, humitat o pressió que de verbalitzar – per exem-pantalla són experiències recullen informació exterior ple, mitjançant l’expressióquotidianes a totes les ofi- per adaptar les condicions facial.cines. No obstant això, els interiors. El sistema està pensat perúltims avenços en matèria de anar ampliant els paràmetresrobòtica i construcció es- que pot captar i modificar. UN roBoT DINS UN AlTrEtan fent que sigui possible Així, una de les prestacionscrear espais intel·ligents Però res de tot això no seria futures en què s’està tre-que s’adaptin a les circums- possible sense un sistema ballant és el control deltàncies per oferir el major central encarregat de pro- benestar de les persones ambconfort als treballadors cessar les dades, captar les necessitats mèdiques especi-sense que aquests hi hagin necessitats dels usuaris i als. Els dispositius de salutd’intervenir. actuar en conseqüència. En amb monitorització constant, aquest sentit, és com un granAquesta és la filosofia se- que funcionen gràcies a una robot, l’edifici en sí, que agons la qual s’ha concebut el sèrie de sensors que porta la l’interior n’alberga un al-MediaTIC, un edifici d’ofi- persona i que cada vegada són tre, mòbil, intel·ligent... icines dissenyat per l’estudi més freqüents (pulsòmetres, amb poder de decisió.Cloud 9, amb l’arquitecte rellotges capaços de mesu-Enric Ruiz-Geli al capda- Aquest nanorobot s’ha desen- rar la freqüència cardíaca),vant, que ha comptat amb la volupat amb la col·laboració interactuaran amb els sen-col·laboració del Centre del CETpD, un centre tecno- sors de l’edifici per tal qued’Estudis Tecnològics per la lògic dedicat a la robòtica aquest pugui enviar informa-Dependència i la Vida Autòno- social. Aquesta disciplina ció al centre mèdic més pro-ma (CETpD). dóna una especial importàn- per de manera automàtica. cia a la interacció entre les Tot i que sembli propi d’un persones i els robots, motiuBUSCANT lA MàxIMA futur llunyà, els enginyers pel qual el centre comptaEFICIèNCIA implicats en el projecte també amb psicòlegs, metges afirmen que aquesta tecno-A diferència de la majoria o experts en multimèdia que logia existeix a dia d’avuid’edificis, que consumeixen estudien les possibilitats i que, sovint, l’únic que faenormes quantitats d’ener- de comunicació bidireccional falta per posar-la en pràcti-gia, el MediaTIC ha estat mitjançant veu o sensors. ca és imaginar noves aplica-concebut per ser un gran ge- Aquest robot, a més, té la cions concretes.nerador i alhora optimitzar capacitat de percebre qui-el seu ús. Una de les faça-nes, per exemple, és d’ETFE,un material que recorda elsenvoltoris de plàstic de bom-bolles i que té propietatssorprenents: pot inflar-sei desinflar-se segons lescondicions tèrmiques, cobrirl’edifici per protegir-lo delsol o absorbir llum solar peril·luminar-lo durant la nit. El sistema central del MediaTIC és un nanorobot Els últims avenços en matèria de robòtica i construcció encarregat de processar dades com la humitat estan fent que sigui possible crear espais intel·ligents i la temperatura, i modificar les condicions per oferir el major confort als treballadors tan exteriors com interiors sense que aquests hi hagin d’intervenir
  • 12. 22 23Edifici MediaTIC en construcció. Districte 22@
  • 13. universitat24 G Departament d’Antropologia Cultural 25 i Història d’Amèrica i àfrica Universitat de Barcelona (UB) www.ub.edu/antropo Dutxar-se a l’Amazones sense sortir de casa Un equip de dissenyadors i antropòlegs ( sentits ) ( experiència ) ens porta al cor de la selva ( ritual ) ( coneixement ) dutxa amazòniCa ( naturalesa ) ( aigua ) ( color ) ( inspiració ) empresa A roca Sanitario roca Innovation lab www.roca.com
  • 14. 26 27 NoVES MIrADES, HIGIENE I rITUAl NoVES MANErESSentir una intensa pluja tro- Establir contacte i confian- Com fan servir l’aigua Així, de la mateixa manerapical sobre la pell, immers ça i arribar al grau d’intimi- aquestes comunitats? Quins que tornem d’un viatge amben els colors, les olors i els tat necessari per comprendre són els seus mites i llegen- ganes d’explicar records isons del cor de l’Amazones, és els habitants de l’Amazones des? Com és el seu entorn sensacions, els coneixe-un plaer que, en principi, no no és una tasca ràpida ni natural? Aquestes són algu- ments adquirits durant l’ex-està a l’abast dels qui viuen a senzilla. En aquest punt, nes de les preguntes que es pedició es van posar en comúla ciutat. Combinant aquests però, el coneixement profund trobaven al punt de partida amb els altres membres dedos extrems, s’introdueix un de l’entorn i les comunitats d’aquest estudi antropolò- l’equip en nombroses sessi-punt de vista diferent que locals per part dels investi- gic i etnogràfic orientat a ons de brainstorming.permet a Roca estudiar nous gadors de la UB va facilitar estudiar la relació histò- Un dels aprenentatges cab-conceptes, com per exemple la el camí. rica d’aquests pobles amb dals del viatge giravadutxa amazònica. Tot el disseny de la dutxa l’aigua. entorn dels hàbits de comu-Com a inspiració per arribar amazònica, creat pel Roca No ens dutxem només quan no nicació: descobrir que ésa aquest i daltres concep- Innovation Lab, busca ser un anem prou nets, ni ens ba- possible un ritme més pausattes, l’empresa Roca va em- reflex d’aquesta experiència nyem només per relaxar-nos. i menys agressiu de relacio-prendre un autèntic treball viscuda a l’Amazones: des de L’aigua té una dimensió ri- nar-se en una societat urba-de camp, en col·laboració la forma, inspirada en els tual, terapèutica i fins i na com la nostra, on la mancaamb el Departament d’Antro- brots i plantes, fins als co- tot lúdica que va més enllà de temps i la pressa són pro-pologia Cultural i Història lors que representen un cel de la higiene. En l’estudi de blemes de primer ordre en eldAmèrica i Àfrica de la Uni- alhora profund i canviant. Roca i la UB es va tenir en dia a dia.versitat de Barcelona (UB). compte la dimensió pública Més enllà de proposar unVa organitzar una expedició, i privada de la utilització simple canvi de color o deintegrada tant per membres de l’aigua i els seus usos forma, la manera de rela-de l’empresa com de la uni- pràctics. També es van ob- cionar-se amb l’aigua i laversitat, al cor de la selva servar els rituals estètics connexió humana amb la na-de l’Amazones i zones rurals i morals relacionats amb la turalesa van ser els factorsdel tròpic brasiler. manera de desfer-se de la clau que es van extreure de contaminació o el perill, lestudi. equivalents, en el nostre entorn, a prendre una dutxa calenta després d’un dia de El lABorATorI cansament i estrés. D’ExPErIMENTACIó DE roCA Una de les tasques del Roca Innovation Lab, on treballen dissenyadors conceptuals, és precisament desenvolupar nous dissenys abordant la problemàtica de les soluci- ons existents des d’altres punts de vista així com ana- lizant les necessitats no cobertes de l’usuari per tal La manera de d’oferir les solucions més apropiades. relacionar-se amb l’aigua i la connexió humana amb la naturalesa són els factors clau que es van extreure de lestudi
  • 15. universitat28 G Grup de recerca en Tecnologia Musical (MTG) 29 Universitat Pompeu Fabra (UPF) www.mtg.upf.edu ( invisible ) ( alteració ) ( longitud d’ona ) ( veu ) Pots veure CalidoSCopi de veu la veu (que no es veu)? Entendre millor ( representació ) la física dibuixant ( descobrir ) l’invisible ( experimentar ) ( didàctica ) empresa A obra Social Fundació ”la Caixa” àrea de Medi Ambient i Ciència www.laCaixa.es/ObraSocial
  • 16. 30 31 lA VEU DIBUIxADAEls mestres i professors El funcionament del calidos-d’alumnes de totes les edats copi és molt senzill: la veuho saben prou bé: fer enten- entra al sistema mitjançantdre els fenòmens de la física un micròfon i les ones quedeni les seves aplicacions a la representades a la pantallavida real no és senzill. Amb gràficament. Quan se selec-l’objectiu de fer més fàcil ciona un dels distorsiona-aquesta tasca i ajudar a des- dors, la pantalla mostra lescobrir com funcionen les ones dues gràfiques comparativesde la nostra veu, el Grup de mentre un altaveu emet alhoraTecnologia Musical de la UPF la veu real i la distorsio-i la Fundació “La Caixa” han nada.creat el calidoscopi de veu. Amb aquest experiment, Veu original / Veu de donaEl projecte, desenvolupat en adults i nens prenen consci-el marc de l’exposició Nom- ència de l’efecte que la sevabres de bona família de l’es- veu genera en forma d’ones ipai CosmoCaixa, s’ha basat en dels fenòmens físics que, totel software KaleiVoiceCope, i ser invisibles, tenen llocgràcies al qual els visitants cada vegada que parlem.poden veure gràficament lesones de la pròpia veu i, fins JUGAr AMB lA VEUi tot, modificar-les. Així, A la mostra Nombres de bonaun noi de vint anys pot saber família, els visitants tambécom sonaria la seva veu si fos poden entendre per a què ser-un nadó o un ancià, o si en veixen els nombres complexoslloc d’un home fos una dona, jugant amb la pròpia veu.o fins i tot pot convertir-laen la veu d’un alienígena o Mitjançant les anomenades sèries de Fourier, que uti- ESColTAr ElS NoSTrESd’un pallasso. litzen el càlcul complex, els ANCESTrES investigadors són capaços La manera com sona la nostra d’estudiar les ones o apro- veu està condicionada per fitar-les per generar noves la boca, la faringe, les emissions. Amb aquest punt de cordes vocals i els òrgans partida, es va desenvolupar respiratoris del nostre cos. el programa que representa A partir d’un estudi de les gràficament les ones que la diferències entre la morfo- Veu original / Veu de robot veu propaga a l’aire i es va logia humana actual i la de aconseguir modificar-les l’home prehistòric, la Funda- alterant-ne la freqüència o ció “la Caixa” i la UPF tenen la longitud d’ona. D’aquesta previst posar en marxa una manera, l’usuari pot observar nova aplicació que ens per- en pantalla la comparació metrà sentir com sonaria la El calidoscopi de veu permet veure entre les ones reals de la veu nostra veu en boca d’un home gràficament les ones de la pròpia veu i, i les ones modificades. del Neandertal. fins i tot, modificar-les
  • 17. universitat32 G Departament d’Enginyeria Electrònica 33 Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) www.eel.upc.edu ( elàstic ) ( fils conductors ) ( impressió ) ( microelectrònica ) tinta eleCtròniCa en teixitS Teixits intel·ligents ( dades ) per fer el món ( electroluminescència ) ( tàctil ) ( teixit ) més fàcil Tèxtil, microelectrònica i comunicacions empresa se sumen per crear productes sorprenents A Sensing Fabrics www.sensingfabrics.com
  • 18. 34 ToT El qUE lA TINTA IMPrESSIó 35 ElECTròNICA SAP FEr EN Col·lABorACIóNi aquells que per primera La recerca d’experts de l’àm- El procés d’impressió es potvegada van imaginar les mà- bit tèxtil, de la microelec- realitzar en qualsevol tei-quines més fantàstiques de la trònica i de les comunicaci- xit, fins i tot pot ser elàs-ciència ficció, segurament ons sense fils ha culminat en tic, ja que després es tractano esperaven que un dia arri- la creació d’una nova tecno- per donar-li una superfíciebarien a existir teixits que logia que permet superar les més regular on la tinta puguipermetessin controlar els dificultats de confecció de quedar ben adherida i diposi-reproductors de música, con- teixits amb fils conductors: tada homogèniament.testar el mòbil sense treure la tinta electrònica. Malgrat aquest tractament,les mans de la butxaca, dis- Els fils conductors utilit- l’empresa Sensing Fabrics iposar d’un teclat portàtil zats fins ara en textrònica el Departament d’Enginyeriaper a l’ordinador i la PDA o han estat substituïts per Electrònica de la UPC vanintegrar els comandaments circuits tèxtils impresos haver de desenvolupar con-d’un cotxe a la tapisseria. amb tinta electrònica capa- juntament un sistema d’en-Ara, gràcies a iniciatives ços de sentir, transmetre i capsulació de la tinta, creatcom la col·laboració de lem- actuar (és a dir, desenvolu- per evitar el desgast i pro-presa Sensing Fabrics i el par un procés intel·ligent) tegir la pròpia tinta de lesDepartament d’Enginyeria sobre qualsevol tipus de tei- esquerdes. Gràcies a la tascaElectrònica de la UPC, el fu- xit, des d’una peça de roba o de recerca de la universitat,tur ens queda més a prop. la tapisseria del cotxe. es van poder controlar pa- El ventall de possibilitats ràmetres com la humitat o la de la tinta electrònica en temperatura per aconseguir teixits és molt ampli i va resultats més òptims. des de proporcionar al tei- xit propietats sensores: A lA rECErCA DE GrANS IDEES pressió, tensió, torsió, A més d’aquest producte, Sen- temperatura, batec cardíac; sing Fabrics disposa de tei- propietats de transmissió: xits electroluminescents i alimentació i dades; o pro- calefactables tan versàtils pietats d’actuació: emissió i resistents que resulten de llum, d’escalfor, emissió aptes per a un gran nombre acústica, etc. Fins i tot, d’aplicacions a l’espera de poden combinar-se diverses ser proposades. Qui s’atre- funcions a la vegada en una veix a imaginar-ne una? mateixa peça de roba.Aquests teixitspermeten controlar elsreproductors de música,contestar el mòbil,disposar d’un teclat Els fils conductors utilitzats fins araportàtil per a l’ordinador en textrònica han estat substituïtsi la PDA o integrar els per circuits tèxtils impresos amb tintacomandaments d’un electrònica capaços de sentir, transmetrecotxe a la tapisseria i actuar sobre qualsevol tipus de teixit
  • 19. 36 37Model de vestit amb tinta electrònica
  • 20. universitat38 G Institut de recerca i Tecnologia 39 Agroalimentàries (IrTA) Tenir cura de qui Generalitat de Catalunya www.irta.cat ( biotecnologia ) ens alimenta ( orgànic ) Un nou dispositiu permet detectar infeccions ( alimentació ) ( microorganisme ) que afecten el benestar dels animals que ens donen llet deteCtor de malaltieS bovineS ( patologia ) ( anàlisi ) ( conservació ) ( control ) empresa A Aromics www.aromics.es A lleters de Catalunya www.lleters.cat i altres empreses
  • 21. 40 41 El detector de malalties bovines permet que els ramaders realitzin ràPID, FàCIl I DE BAIx CoST els tests d’una maneraEn bric, en ampolla o en bos- Aquest nou dispositiu ser- ràpida i gens invasivasa, la llet és un producte de veix per detectar malalties per als animalsgran consum que ha d’arribar com ara infeccions de lesa les nostres mans en per- glàndules mamàries, infecci-fecte estat. I no només es ons intestinals com la para-tracta d’assegurar la màxima tuberculosi o patologies que UN ProJECTE INTErNACIoNAlqualitat per al consumidor, provoquen problemes repro- El mecanisme és molt senzill: Les diferents parts del dis- A part del CRIC, l’IRTA, l’em-sinó que cal garantir que les ductius en els animals, com la llet s’introdueix en el positiu han estat desenvolu- presa Aromics i Lleters devaques que produeixen la llet ara la brucel·losi. A dife- detector, on s’extreuen els pades a centres tecnològics Catalunya (productors deestan en òptimes condicions rència de les extraccions de àcids nucleics i els micro- de diversos països europeus, Llet Nostra), també cal su-de salut i benestar. sang, que són més traumàti- organismes causants de la coordinat des de Barcelo- mar-hi més representacióAmb aquest objectiu, va co- ques i invasives, o les llar- infecció. Llavors, el mateix na pel Centre de Recerca i catalana en el projecte,mençar la col·laboració entre gues proves biotecnològiques dispositiu alerta l’usuari Investigació de Catalunya com Indústries del Cadí, SATdiversos centres tecnològics a partir de la llet, aquest sobre l’existència o no d’una (CRIC). En el projecte, ano- Solius 1342 Cat i Vitaltechi empreses europees del sec- sistema té l’avantatge de malaltia. El proper repte en menat Pathomilk, hi partici- Ibérica.tor, entre els quals desta- donar el resultat en poques què s’està treballant és mi- pen empreses tecnològiques,quen l’Institut de Recerca i hores i a baix cost. niaturitzar l’extracció dels explotacions ramaderes,Tecnologia Agroalimentàries D’aquesta manera, quan el ra- àcids nucleics, per tal que productors i distribuïdors(IRTA) de la Generalitat de mader sospita de la presència tot el procés sigui totalment del sector lleter i centresCatalunya, la biotecnològi- d’una d’aquestes malalties, automatitzat en les pròpies de recerca de països com elca Aromics, situada al Parc que no afecten el consumi- instal·lacions ramaderes. Regne Unit, la República Txe-Científic de Barcelona, i la dor però sí la capacitat de ca, Grècia, Itàlia, Portugal,cooperativa Lleters de Ca- producció i el benestar dels Eslovàquia i Hongria.talunya. Aquest equip va ser animals, podria realitzarl’encarregat del desenvolu- un test in situ gràcies a unpament d’un dispositiu que dispositiu de la mida d’unadetecta malalties bovines capsa de sabates.d’una manera ràpida i gensinvasiva per als animals ique s’espera que es puguiinstal·lar a les pròpies ex-plotacions ramaderes.
  • 22. universitat G Centre de Visió per Computador (CVC) Ser a dos llocs alhora42 43 Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) CIrIT (Consell Interdepartamental de recerca i Innovació Tecnològica) ACC1ó (CIDEM/CoPCA) ja no és només cosa dels déus www.cvc.uab.cat Enginy i tecnologia per millorar la qualitat dels vehicles ( fiabilitat ) ( dades ) ( test ) ( il·luminació ) SiStema d’adquiSiCió i SinCronitzaCió de filmaCionS noCturneS ( objectivitat ) ( normativa ) ( simultaneïtat ) ( conducció ) empresa A Centro Técnico de SEAT www.seat.es
  • 23. 44 45 DADES I IMPrESSIoNS SINCroNITzEM El VAlor AFEGIT SUBJECTIVES ElS rElloTGES! DE lA INVESTIGACIó En un món empresarial cada Aquesta nova eina combina Els tests d’avaluació de sis- Què passaria si en lloc Lempresa SEAT també té vegada més globalitzat i com- enginy i tecnologia per fer temes d’il·luminació servei- d’avaluar successivament els altres projectes en col- plex, es posa de manifest la el que d’una altra manera xen per garantir el compli- vehicles poguéssim comparar- laboració amb la universitat, necessitat de les empreses de semblaria un truc de màgia: ment de les normatives legals los en el mateix moment? El com la Càtedra SEAT de Gestió millorar els seus productes aconseguir que dos cotxes i les prestacions de la il- nou sistema permet avaluar i Disseny Sostenible en l’Au- mitjançant la recerca. L’em- passin pel mateix lloc, a la luminació. Des de l’aparició dos automòbils en el mateix tomoció a la Universitat Po- presa automobilística SEAT mateixa velocitat… i veure-ho del sistema AFS, que adapta punt i amb idèntiques carac- litècnica de Catalunya (UPC), n’és un exemple: gràcies a en el mateix moment. la llum a diversos paràmetres terístiques de conducció. creada el 2007, a través de la col·laboració amb el Cen- com la velocitat, el trànsit Amb el nou mètode, els cotxes la qual es cultiva la relació tre de Visió per Computador o l’estat de la carretera, les es proven un després de l’al- entre empresa i universitat (CVC), ha desenvolupat el proves dinàmiques són d’es- tre i es graven en vídeo per per crear grups de treball Sistema d’Adquisició i Sin- pecial importància. obtenir un registre gràfic capaços de generar, difondre cronització de Filmacions El mètode clàssic per re- del funcionament i comparar- i aplicar nous coneixements Nocturnes, que serveix per alitzar aquesta prova es lo amb dades inequívoques. en l’àmbit de l’automòbil. valorar el sistema de fars basava, fins ara, en tests La càmera se situa en llocs d’un vehicle. dinàmics durant els quals un estratègics del vehicle per expert comprovava el compor- aconseguir la filmació més tament dels fars del vehicle similar en tots els casos. en moviment en una pista de El Sistema d’Adquisició i proves. Sincronització de Filmacions SEAT Ibiza — Single reflector Headlamp Un cop realitzada la prova, Nocturnes, que ja s’està im- el pilot omplia un formulari plementant a SEAT, aprofita que recollia les seves im- les noves tecnologies per pressions sobre tot un seguit convertir les proves dinàmi- d’aspectes com ara l’homoge- ques del vehicle en una eina neïtat de la llum, el flux, la de treball objectiva, útil i intensitat o la il·luminació de fàcil accés; que permet, en camp pròxim. Tot i la gran no només contrastar el fun- quantitat de dades que es re- cionament de dos cotxes del collien, la major part eren mateix model, sinó establir qualitatives i es basaven en comparacions amb models més impressions subjectives que antics o, fins i tot, amb ve- podien veure’s afectades per hicles d’altres empreses au- circumstàncies externes com tomobilístiques. SEAT Toledo — AFS-Headlamp l’estat d’ànim del pilot. La necessitat de millorar l’objectivitat dels resul-El Sistema d’Adquisició tats obtinguts, basant-los en avaluacions numèriques,i Sincronització de és precisament la base delFilmacions Nocturnes nou Sistema d’Adquisició i El mètode clàssicpermet avaluar dos Sincronització de Filmacions d’avaluació dels sistemesautomòbils en el mateix Nocturnes. d’il·luminació espunt i amb idèntiques basava en impressionscaracterístiques de subjectives que podienconducció per obtenir veure’s afectades perdades objectives circumstàncies externes
  • 24. universitat46 G Institut de Microelectrònica de Barcelona 47 (IMB-CNM) Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC) www.cnm.es Els microxips ( microxip ) ( identificació ) també tenen ( estímul ) ( composició ) sentit del gust Una llengua electrònica que cata vins Sommelier eleCtròniC ( matís ) ( textura ) ( sabor ) ( papil·les gustatives ) empresa A Institut Català de la Vinya i el Vi (INCAVI) Generalitat de Catalunya www.incavi.cat
  • 25. 48 49 àMPlIES PErSPECTIVES La llengua electrònica és un aparellTant els entesos en vi, com Per fer lanàlisi dels vins, La llengua electrònica també Per les seves característi- capaç d’identificar els componentsels que només prenen una copa es col·loca una mostra a una ha demostrat tenir memò- ques, la llengua electrònica químics dels líquidsde tant en tant, saben que el placa de xips fabricats amb ria gustativa i capacitat obre un camí per a la sevagust del vi és un plaer que es tecnologia microelectrònica d’aprendre, ja que els in- aplicació en altres camps Aplicat al sector vitivinícola, el sommeliercompon de moltes percepcions que detecten els components vestigadors que hi treballen com la cata i depuració d’ai-diferents: la textura, el químics i generen una respos- poden entrenar-la. Oferint- gües o l’anàlisi de nous re- electrònic pot emprar-se en els controlssabor, l’aroma, el color, el ta elèctrica que es pot mesu- li mostres diferents, es pot frescos. de qualitat, sobretot en empresesperfum i un seguit de matisos rar, quantificar i comparar generar una base de dades que amb un gran volum de produccióque només els experts poden amb els patrons continguts posteriorment permetrà clas-arribar a definir plenament. en els sistemes de mesura de sificar els nous inputs.I també depèn de la composi- l’aparell. En el camp del vi,ció química del raïm i, per això significa que la llengua Exemple de gràfica que indica la resposta No S’ACCEPTEN IMITACIoNS dels sensors per a diferents vins blancstant, d’aspectes com el sòl on electrònica reconeix el ti- monovarietals i la seva classificació Aquest aparell també s’has’ha cultivat, el tipus de ra- pus de raïm i l’anyada del vi segons el tipus de raïm. demostrat eficaç a l’horaïm, el clima, l’anyada, etc. que analitza. de determinar, amb margesSense ànim de substituir la L’aparell pot treballar tant d’error molt petits, altresprofessió de catador de vins, amb most com amb vi i es re- qualitats com l’acidesa i elperò amb l’objectiu d’iden- geix amb criteris de classi- contingut en alcohol i sucretificar i controlar algunes ficació proporcionats per del vi. I, a més a més, la sevade les característiques més l’INCAVI. En el test realitzat capacitat de reconeixementimportants del vi, l’Insti- amb mostos de la verema de també fa possible identifi-tut de Microelectrònica de 2005 i el vi resultant mesos car falsificacions.Barcelona (IMB-CNM), perta- més tard, el nou sistema de La llengua electrònica potnyent al Consell Superior mesura va ser capaç de de- emprar-se en els controls ded’Investigacions Científi- terminar amb èxit el tipus de qualitat, particularment enques (CSIC), amb el suport de raïm emprat en cada cas. aquelles empreses que pell’Institut Català de la Vinya gran volum de producció ne-i el Vi (INCAVI), ha desenvo- cessiten un cop de mà tecno-lupat una llengua electrò- lògic per optimitzar aquestsnica que, aplicada al sector processos.vitivinícola, actua com unaautèntica sommelier.CATA AMB MICroxIPSLa percepció humana del gustestà relacionada amb els es-tímuls que rebem a les papil-les gustatives i que enspermeten diferenciar entreels sabors. La llengua elec-trònica és un aparell capaçd’identificar els componentsquímics dels líquids i dediscriminar entre els tipusde gust: dolç, salat, amargi àcid. L’oblia és un suport de silici que conté un nombre elevat de multisensors.
  • 26. 50 51Sala Blanca. Institut de Microelectrònica de Barcelona (IMB-CNM)
  • 27. universitat52 G Centre Específic de recerca per a 53 la Millora i la Innovació de les Empreses (CErpIE) Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) http://cerpie.upc.edu ( ergonomia ) ( eficiència ) ( manipulació ) ( accessibilitat ) Contenidor bCn ( polietilè / polipropilè ) ( motlle ) ( urbà ) ( reciclar ) Baixar la brossa, empresa A ros roca Implementat per: encara més a l’abast www.rosroca.com Ajuntament de Barcelona Serveis Urbans i Medi Ambient Els nous contenidors són més accessibles, www.bcn.cat/neta silenciosos i eficients
  • 28. 54 55 UN CoNTENIDor FABrICACIó UN ProJECTE PEr A ToTS ElS PúBlICS rESPECTUoSA AMB MolTES VEUS Els contenidors de la brossa El primer contenidor 100% L’accessibilitat per als El model Barcelona és fruit Diferents entitats i em- formen part del paisatge urbà accessible, anomenat Model diferents tipus d’usuaris d’un detallat estudi per preses han sumat esforços fins a tal punt que resulta Barcelona, és un producte de s’aconsegueix gràcies a un millorar l’eficiència en el en el desenvolupament del difícil imaginar-los dife- l’empresa Ros Roca en el qual disseny que diferencia la procés de fabricació. Mentre nou contenidor Model Bar- rents. Barcelona, però, ha s’ha tingut en compte un es- zona d’usuaris de la de ve- que amb els anteriors s’em- celona. A més de l’empresa i experimentat un gran pas en- tudi d’ergonomia i forces re- hicles per mitjà d’un canvi praven tècniques que reque- de la UPC, hi ha participat davant amb el pla d’implemen- alitzat pel Centre Específic en l’alçada i amb dues tapes rien un major consum energè- l’estudi Angelini Design, tació d’uns nous recipients de Recerca per a la Millora i asimètriques: una més peti- tic, com ara el rotomoldejat que ha donat forma al model. més còmodes, més silencio- la Innovació de les Empreses ta i lleugera per al vianant o el termoconformat en po- Per la seva banda, el centre sos, més eficients en la seva de la UPC. i una altra més gran per al lietilè, aquest contenidor tecnològic ASCAMM (Associ- fabricació i accessibles per Es tracta d’un contenidor de camió de recollida. El pedal es fabrica mitjançant la ació Catalana d’Empreses de a tothom. Barcelona és pio- càrrega lateral, apropiat que mou el mecanisme és més injecció de polietilè d’alta Motlles i Matrius) ha aportat nera en adaptar tots aquests per a la ciutat típicament petit i arrodonit que l’ac- densitat i polipropilè amb l’assessorament en el disseny requeriments en un conteni- mediterrània amb una alta tual per no destorbar el pas càrrega de fibra de vidre. i la validació del motlle i dor de neteja. densitat de població, i re- per la vorera i evitar les Aquests materials perme- del procés d’injecció, una quereix un esforç tan lleuger deformacions causades pels ten minimitzar l’estructura responsabilitat important que pot ser utilitzat pel 99% impactes dels cotxes. A més, metàl·lica, que queda reduïda ja que es tracta d’un dels dels ciutadans. aquests recipients disposen al tancament lateral i el sis motlles europeus de més de guies ancorades al pavi- pedal, cosa que facilita el envergadura, preparat per ment per evitar que puguin reciclatge i n’abarateix el fabricar cubetes de 72 quilos ser desplaçats manualment cost. de pes. i garantir la seva perfecta alineació. La tapa pot obrir-se de tres maneres diferents: amb una nansa, mitjançant el pedal o amb una maneta, que facilita la manipulació per part de la gent en cadira de rodes. D’altra banda, en el nou con- tenidor també s’hi ha imple- mentat senyalització per a invidents. El nou contenidor és de càrrega lateral, apropiat per a les Aquest model és fruit d’un detallat estudi ciutats amb alta densitat de població, i requereix un esforç per millorar l’eficiència i reduir la despesa tan lleuger que pot ser utilitzat pel 99% dels ciutadans energètica en el procés de fabricació
  • 29. 56 Sèrie de contenidors model Barcelona 57
  • 30. universitat58 G Centre de Projecció Tèrmica (CPT) 59 Universitat de Barcelona (UB) www.cptub.com ( temperatura ) ( nitrogen líquid ) ( recobriments ) ( superfície ) Lin CooLing ( refredament ) ( aeronàutica ) ( sobreescalfament ) ( procés ) Una pell blindada contra els extrems empresa Una nova tècnica en A Air Products els recobriments aeronàutics www.airproducts.com www.carburos.com
  • 31. 60 61 La projecció tèrmica és la tecnologia Lin Cooling és una tècnica aplicable que permet crear recobriments per oferir a tots els tipus de projecció tèrmica i que una bona protecció contra les temperatures evita que la temperatura dels materials base extremes, el desgast o la corrosió superi l’establerta per les normatives SiTUACionS refreSqUem l’AmBienT... UnA novA TèCniCA Per exTremeS AmB n2 no PASSAr-Se ni Un grAUEls passatgers d’un avió mai La projecció tèrmica és la L’empresa Carburos Metáli- Air Products, utilitzant elsno deixen de sorprendre’s tecnologia que permet crear cos, ara propietat de la mul- resultats de la recerca delquan, en ple vol, el pilot els recobriments d’un cert gruix tinacional Air Products, i el CPT, va desenvolupar el sis-informa que la temperatura amb materials que ofereixen CPT col·laboren des dels anys tema Lin Cooling, una tècnicaexterior és d’unes desenes de una bona protecció contra noranta en projectes relaci- aplicable a tots els tipus degraus sota zero. Si tenim en les temperatures extremes, onats amb la projecció tèrmi- projecció tèrmica que evitacompte que els materials que el desgast o la corrosió, per ca en diversos sectors, el de que la temperatura dels mate-formen la nau també es veuen aplicar-los sobre els ele- l’aeronàutica entre ells. rials base superi l’establer-sotmesos a altíssimes tempe- ments funcionals, escollits En detectar els problemes que ta per les normatives.ratures durant l’aterratge, per les seves propietats es- suposa el sobreescalfament Aquest procés crea una atmos-no costa imaginar que en el pecífiques. del substrat, van començar a fera de nitrogen al voltantcamp de l’aeronàutica els No obstant això, en molts investigar una opció alter- de la peça. Els estudis vanaparells s’han de protegir casos els materials ba- nativa als processos de re- descobrir que aquest gas, encontra canvis de temperatu- se, anomenats substrat, no fredament mitjançant aire o ser inert, evita l’oxidacióra molt dràstics, a més del resisteixen els canvis de diòxid de carboni (CO2). del material i millora lesdesgast i la corrosió que es temperatura que tenen lloc propietats del recobriment. El principal repte a comba-veuen afavorits per aquests durant el procés de recobri- Quan la temperatura és prou tre era que l’efectivitat delcanvis de temperatura. ment (en aquests processos baixa, comença la projecció refredament per aire es veuPer aquest motiu, el Centre es poden arribar a tempera- limitada per la temperatura tèrmica, que es pot portar ade Projecció Tèrmica (CPT), tures de 15.000ºC, mentre que ambiental. El diòxid de car- terme continuadament a totajuntament amb l’empresa Air el substrat no pot passar de boni sòlid tot i arribar a la la peça gràcies al poder deProducts, ha estudiat la si- 180ºC). Per exemple, en el cas temperatura de refrigeració, refredament del nitrogen.tuació i ha investigat en un dels superaliatges de níquel encara demostrava certes de- Les millores que s’han anatnou procés de projecció tèr- o els aliatges lleugers (ti- ficiències durant el procés introduint al dispositiumica, anomenat Lin Cooling tani, alumini, magnesi), atès de recobriment que s’havia inicial es deuen a l’avalua- (1)(Dispositius de Nitrogen que pateixen transformacions de fer per trams donat que no ció continuada per part delLíquid - N2), que permet mi- estructurals que debiliten s’aconseguia refredar prou CPT i han permès el desenvo-llorar les propietats de la els materials, en varien les el substrat, cosa que oca- lupament integral d’aquestasuperfície dels components propietats o s’esquerda el sionava un afebliment del tecnologia que ja s’està co-sense modificar-ne l’estruc- recobriment que s’està apli- recobriment. Així és que la mercialitzant amb èxit.tura interna ni les seves cant a la seva superfície. solució es va trobar en elcaracterístiques intrínse- nitrogen líquid. (2) (3) (4) (5)ques. En la fabricació de peces dels trens d’aterratge, la indústria aeronàutica utilitza el sistema del refredament durant la projecció tèrmica, com el que proporciona la tècnica Lin Cooling. 1. Lubricant del puntal / 2. Ensamblatge Tren Davanter / 3. Càrrega normal / 4. Augment sobtat / 5. Reajustament de càrrega normal
  • 32. universitat G institut de Ciència i Tecnologia Vacances sostenibles62 63 Ambientals (iCTA) Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) http://icta.uab.cat Un hostal aconsegueix la simbiosi entre turisme i ecologia ( ecològic ) ( integral ) ( reciclatge ) ( sostenibilitat ) HostaL EmpúriEs ( turisme ) ( cultiu ) ( entorn ) ( compostatge ) empresa A eco intelligent growth www.ecointelligentgrowth.net
  • 33. 64 ConServACió, reSTAUrACió 65 reCiClAr no ho éS ToT el millor de CAdA CASA i Bon diSSenyEn els darrers anys, el debat Sovint oblidem que l’ecologia La construcció no és l’únic En la reforma de l’edifici espúblic de si és possible com- no es basa només en el reci- que s’ha tingut en compte. va prioritzar la reutilitza-binar el turisme i la soste- clatge dels residus, també Un altre punt de l’estudi ció de materials i la conser-nibilitat ha anat prenent més és important estudiar altres aprofundeix en la mobilitat, vació de les estructures queimportància. El projecte de aspectes com el consum ener- l’accés dels clients a les estaven en bones condicions,reforma de l’Hostal Empúries, gètic, la vida dels materials instal·lacions i els pro- així com la restauració desituat a l’Alt Empordà, apun- i l’impacte sobre l’entorn. ductes i serveis que se’ls tot tipus d’objectes conver-ta cap a una resposta afir- L’essència de la sostenibili- ofereixen, que han d’estar en tits en mobles. En els inte-mativa, gràcies a la recerca tat es basa en què el millor consonància amb la filosofia riors, que es van treballarexhaustiva, grans dosis d’en- residu és aquell que no es de l’hostal. amb màxima cura, es va garan-giny i una concepció integral genera, ja que es pot rein- En aquest sentit, s’ha pro- tir la qualitat de l’aire evi-de la sostenibilitat. troduir al procés productiu jectat un hort on s’aprofita tant pintures amb additius en una qualitat igual o supe- la brossa de l’hostal, con- químics, coles i vernissos no rior a la que tenia en el pri- vertida en adob gràcies a un ecològics. mer ús, és l’anomenat procés compostador, i que assorteix Un disseny ben cuidat fa que Upcycling. la carta del restaurant de tot l’hostal respiri una at- Tenint en compte tot allò que Got de plàstic reciclat, productes frescos. En els mosfera agradable i deixa ben provinent de blat de moro contribueix a fer més efi- casos en què no és possible clar que allò ecològic també cient la petjada ecològica, ser autosuficient amb els pot ser bonic i elaborat. l’empresa Eco Intelligent productes de l’hort, com en Growth, en col·laboració amb el cas de les carns, aquestes la UAB i l’equip del propi provenen de les rodalies per establiment, ha convertit mantenir a ratlla el consum l’Hostal Empúries en un au- energètic. Fins i tot, lHos- tèntic laboratori de soste- tal Empúries ha començat a nibilitat per esdevenir un produir una especialitat de referent en el seu sector. pa amb un cereal tradicional L’Institut de Ciència i Tec- de la zona que sestà perdent, nologia Ambientals de la UAB, la xeixa. d’una banda, va ser l’encar- L’hort, junt amb les cobertes regat d’estudiar l’impacte vegetals i paviments permea- ecològic dels materials uti- bles, facilita la infiltració litzats en l’Hostal Empúries, de l’aigua, un aspecte que realitzant un anàlisi del ci- s’ha cuidat molt per evitar la Bossa d’escombraries cle de vida en un edifici pi- reciclada, provinent de saturació del clavegueram. lot i un anàlisi dels materi- fècula de patata als i l’energia, a través del sistema MEFA (Material and Energy Flow Analysis). D’al- tra banda, la recerca portada a terme pels enginyers d’Eco L’empresa Eco Intelligent Growth va in- S’ha projectat un hort Intelligent Growth, cloure la construcció, l’ús i el futur desmantellament on s’aprofita la brossa en col·laboració amb de l’edifici, el balanç entre de l’hostal, convertida la UAB, ha convertit consum i residus generats i en adob gràcies a un l’Hostal Empúries en la inserció en l’entorn. compostador, i que un autèntic laboratori assorteix la carta de sostenibilitat per del restaurant de esdevenir un referent productes frescos en el sector
  • 34. 66 Hostal Empúries. L’Escala 67
  • 35. universitat68 G oficina de Tecnologia educativa 69 Universitat oberta de Catalunya (UoC) http://learningtechnologies.uoc.edu ( llegir ) ( alumnes ) Una universitat ( exercicis ) a la butxaca ( dispositiu ) Dispositius de tinta electrònica connectats a la xarxa Campus 3g ( virtual ) ( connectivitat ) ( actualització ) ( flexible ) empresa A orange www.orange.es
  • 36. 70 71 flexiBle, oBerT Col·lABorACió en líniA i AmB Un grAn fUTUrEls avenços en el llibre La Universitat Oberta de Ca- Al llibre electrònic els con-electrònic i la seva implan- talunya (UOC) va començar a tinguts són flexibles i estació en entorns educatius i treballar amb l’empresa de poden actualitzar cada copuniversitaris poden fer que, telecomunicacions Orange en que volguem. No necessita und’aquí a uns anys, els estu- el marc del projecte d’apre- punt de llibre, perquè re-diants que surten de classe nentatge My Way. Aquesta col- corda l’última pàgina que hemportin menys llibres a les- laboració té com a objectiu llegit, no hem de fer memòriaquena i un discret dispositiu desenvolupar un sistema que per recordar on era aquellade tinta electrònica. permeti als alumnes de la cita tan interessant, perquèEncara no es pot dir que el UOC aprofitar tots els avan- té sistemes de cerca dinsllibre electrònic hagi gua- tatges que els dispositius els documents, i permet in-nyat la partida al tradicio- de tinta electrònica poden corporar vídeos, cosa que linal llibre en paper i, de fet, aportar, com ara la possibi- dóna un gran valor didàctic.tot sembla assenyalar que litat de disposar d’una gran I si a més disposen de con-aquests dos formats acabaran quantitat d’informació en un nectivitat a la xarxa, lesconvivint sense eliminar-se aparell de dimensions molt possibilitats que s’obren sónl’un a l’altre. No obstant ai- reduïdes o una connectivitat incomptables.xò, els avantatges i la ver- permanent. Amb tot, molts encara opo-satilitat del suport digital La recerca sobre el llibre sen una certa resistència asón una peça clau per expli- electrònic ja era una prio- aquests dispositius i, és percar el llarg camí que té per ritat en les investigacions a aquest motiu, que la in-endavant. tant d’Orange com de la UOC vestigació actual en aquest quan l’empresa va proposar camp s’està focalitzant en a la universitat fer un pas aconseguir pantalles toves o més: a part de preparar els flexibles que facin que l’ex- llibres i manuals per ser periència sigui encara més descarregats, dotant els dis- similar a llegir en paper. positius de connectivitat 3G, Actualment, i amb el repte de l’alumne podria disposar sem- futur d’oferir cada vegada pre, i a temps real, de tots més continguts oberts, el els continguts actualitzats, llibre electrònic amb tec- com ara avisos, els exerci- nologia 3G sembla cridat a cis, el pla docent, etc. compartir espai amb els exem- D’aquesta manera, sempre en plars en paper de les biblio- línia, l’alumne de la UOC té a teques més ben assortides. les seves mans el campus vir- tual a cada moment.El llibre electrònic nonecessita un punt dellibre, té sistemes decerca dins els documents Dotant els dispositius electrònics de tecnologiai permet incorporar 3G, l’alumne de la UOC pot disposar a tempsimatges real de tots els continguts actualitzats
  • 37. universitat72 G Centre d’innovació Tecnològica en 73 Convertidors estàtics i Accionaments (CiTCeA) Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) El llum vermell www.citcea.upc.edu que mai no dorm ( standby ) Desconnectador intel·ligent ( enertrònica ) d’aparells en standby ( electricitat ) ( dispositiu ) 100% off ( medi ambient ) ( habitatge ) ( desconnexió ) ( consum ) empresa A good for you, good for the Planet www.gfy-gfp.com
  • 38. 74 75 el deSConneCTAdor inTel·ligenT ProCéS Per A lA invenCió El desconnectador es basa en un Apaguem el televisor amb el La majoria de televisors, La conscienciació per part algoritme desenvolupat pel CITCEA-UPC comandament a distància però forns, impressores, equips del ciutadans de la neces- i patentat per Good for You, Good for the el llumet vermell continua d’àudio i un llarg etcètera sitat de reduir el consum Planet que es pot aplicar tant en encès. Consumeix o no? La delectrodomèstics continu- elèctric i l’eficiència ener- els aparells de nova creació resposta és que sí: els llums en consumint energia fins i gètica va ser un dels motius de l’standby instal·lats a tot quan no estan funcionant que va fer que l’empresa es com en els que ja tenim a casa centenars d’aparells domès- i fan que la factura domèsti- plantegés un sistema per aju- tics, a penes visibles, no ca de la llum s’apugi fins un dar els usuaris a conèixer el només consumeixen energia 12%. El sistema de Good for propi consum i racionalit- elèctrica sinó que contri- You, Good for the Planet és zar-lo. El projecte original bueixen a incrementar les com un endoll convencional es va presentar al CITCEA- emissions de CO2 a escala glo- al qual s’ha incorporat un UPC, que pertany al Departa- bal. El dispositiu 100% Off, sistema de desconnexió intel- ment d’Enginyeria Elèctrica desenvolupat per l’empresa ligent controlat per un pro- de la UPC i ofereix serveis Good for You, Good for the cessador. El processador és d’innovació, recerca i de- Planet i el Centre d’Innova- capaç d’aprendre, mitjançant senvolupament de prototips ció Tecnològica en Converti- el consum, si l’aparell està en el camp de la mecatrònica dors Estàtics i Accionaments actiu o en repòs i, en aquest i l’enertrònica. És a dir, en (CITCEA-UPC), està dissenyat cas, tallar el flux elèctric el control de mecanismes i per acabar amb aquesta despe- per apagar-lo completament. del flux d’energia elèctrica sa innecessària. En consonància amb el seu mitjançant l’electrònica per propi objectiu, el proces- millorar-ne l’eficiència i sador també queda descon- les prestacions. nectat per evitar un consum En la primera fase, la del residual. Per tornar a en- disseny conceptual, va que- cendre l’aparell, cal polsar dar clar que el projecte el que l’empresa anomena el original –una centraleta per “botó verd” per restablir registrar el consum indivi- el corrent. Així, el cercle dual de diferents aparells– es tanca prescindint d’un no seria viable ja que no es comandament a distància podria aconseguir un produc- que implicaria un consum en te a un preu econòmic per al standby i fent que 100% Off gran públic. No obstant això, sigui l’únic sistema intel- es van aprofitar els coneixe- ligent que elimina tots els ments generats per desenvo- consums en espera… fins i tot lupar 100% Off. el propi. L’empresa, d’altra banda, se- 100% Off es basa en un al- gueix treballant per desen- goritme de control digital volupar productes que puguin desenvolupat pel CITCEA-UPC ajudar a cuidar el medi ambi- i patentat per Good for You, ent i fer una mica més soste- Good for the Planet que es pot nible la nostra vida. aplicar tant en els aparells de nova creació com en els que ja tenim a casa mitjançant un 100% Off és capaç d’aprendre, dispositiu similar als lla- mitjançant el consum, si l’aparell dres elèctrics que coneixem. està actiu o en repòs i, en aquest cas, tallar el flux elèctric per apagar-lo completament
  • 39. universitat76 G grup d’enginyeria molecular de l’institut 77 químic de Sarrià (iqS) Universitat ramon llull (Url) http://gem.iqs.url.edu D’antibiòtics ( formulació ) a fàrmacs ( síntesi orgànica ) ( laboratori ) per al colesterol ( molècules ) Medicaments fruit de la col·laboració fàrmaCs gEnèriCs ( mercat ) ( know-how ) ( fabricació ) ( patent ) empresa A ercros www.ercros.es
  • 40. 78 79 PATenTS AmB elS frUiTS dATA de CAdUCiTAT de lA ComPeneTrACióEn els darrers anys, s’ha Quan expira la patent d’un L’any 2000, l’empresa Ercros, Tota col·laboració entre di-començat a introduir en el producte, s’obre la possibi- fabricant de principis ac- ferents entitats necessita unmercat una sèrie de medica- litat per altres fabricants tius farmacèutics, va inici- temps d’adaptació i trobar unments sense una marca comer- de produir-lo. Els costos ar una relació amb l’Institut llenguatge comú, especialmentcial al darrere. Així és que que suposa la creació de la Químic de Sarrià (IQS) per quan pertanyen a l’àmbit acadè-medicaments amb nom i sense marca desapareixen en els sumar coneixements. D’una mic i l’industrial. Per aquestconviuen actualment a les medicaments genèrics, cosa banda, Ercros aporta la ca- motiu, es va crear un grup ambfarmàcies, ampliant l’ofer- que pot afavorir la reducció pacitat de fabricació i el seu a l’IQS format per duesta de productes que hi havia del preu. Tot i això, atès know-how industrial, i de doctores que eren personal defins ara. el coneixement de la marca l’altra, l’IQS proporciona l’empresa i una doctora del per part dels consumidors, el coneixement de síntesi centre treballant en el projec- les empreses dedicades a orgànica, procés pel qual es te. Aquest grup segueix treba- la fabricació i comercia- creen molècules químiques llant amb l’objectiu d’assolir lització de genèrics han de orgàniques de manera pla- noves fites conjuntes. desenvolupar alternatives nificada, per millorar la El projecte ha donat com a re- per ser realment competiti- formulació i oferir el plus sultat dotze productes que ves. És, doncs, un panorama necessari per a obtenir pro- ja es troben al mercat, des complex on l’accent es posa ductes de la mateixa quali- d’antibiòtics fins a fàrmacs en el cost, la seguretat del tat que els de marca, a preus per al colesterol, que es co- Ercros aporta la capacitat de fabricació producte i l’impacte mediam- més econòmics per al consu- biental. midor i marges rendibles per mercialitzen a 80 països, com a i el know-how industrial, mentre que l’Estat espanyol, Estats Units, a l’empresa. Japó o Aràbia Saudita, i també l’IQS proporciona el coneixementEl projecte ha donat com a resultat sis patents de procediments. de síntesi orgànica per millorar ladotze productes que ja es troben al mercat producció de genèrics
  • 41. universitat80 G iCfo – institut de Ciències fotòniques 81 Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) generalitat de Catalunya www.icfo.cat ( llum ) ( plasmònica ) ( làser ) Cosmètica de ciència ficció ( fotoquímica ) per a la vida real L’ús de nanopartícules fotòniques revoluciona el sector dels productes de bellesa CosmètiCs d’or ( pell ) ( nanopartícules ) ( cosmètica ) ( or ) empresa A endor nanotechnologies www.endornanotech.com
  • 42. 82 83 reSUlTATS qUe Brillen A CASA AmB llUm PròPiA i A lA ConSUlTA SUmAnT eSforçoSA mig camí entre els trucs Rejovenir la pell mitjan- El cosmètic, amb les nanopar- Un factor clau en el desen-de l’àvia, com banyar-se en çant la cirurgia estètica tícules d’or, s’aplica sobre volupament del producte ésoli d’oliva per tenir una desperta moltes reticències la pell com una crema normal, el control de les propietatspell radiant, i la cirur- i no és a l’abast de tothom. però després se sotmet a una fototèrmiques de les nano-gia estètica, el cert és que D’altra banda, l’alternativa font de llum làser que activa partícules. Aquesta àrea dela indústria cosmètica rep dels cosmètics que coneixem els processos de rejoveni- coneixement, punt fort decontínuament la demanda de sovint no proporciona resul- ment de la pell. l’ICFO, ha permès que Endordesenvolupar solucions de tats prou visibles. Un dels avantatges d’aquesta Nanotechnologies millorésbellesa eficients i poc in- Gràcies a la plasmònica, tecnologia és que es pot em- les propietats de les partí-vasives. ciència que estudia les pro- prar tant en entorns mèdics, cules.L’empresa Endor Nanotechno- pietats fotòniques de les on s’utilitzarà un làser de El producte amplia el ventalllogies, experta en aplicaci- nanoestructures de metalls major potència, com domès- de possibilitats en el campons mèdiques i cosmètiques nobles com l’or i la plata, tics, on es podrà fer servir de la medicina estètica i,de les nanopartícules, amb s’ha desenvolupat una apli- una font de baixíssima po- per aquest motiu, l’empresal’ajut de l’ICFO – Institut de cació cosmètica que brilla tència que elimina qualsevol Endor Nanotechnologies se-Ciències Fotòniques, espe- amb llum pròpia. risc. Els resultats també gueix treballant en el desen-cialista en llum làser i els seran més ràpids o progres- volupament de noves variantsseus efectes fotomèdics i sius depenent del tipus derivades d’aquesta tecno-fotoquímics, està desenvo- d’aplicació. logia.lupant una proposta que com- Però com funciona aquestbina llum i nanopartícules cosmètic? En la tecnologiametàl·liques per revitalit-zar la pell. desenvolupada per Endor Na- El cosmètic amb nanopartícules d’or notechnologies i l’ICFO, les nanopartícules d’or absor- s’aplica sobre la pell i se sotmet beixen llum i es convertei- a una font de llum làser per activar xen, per les seves propietats processos de rejoveniment i forma, en nanofonts de ca- lor afavorint d’aquesta mane- ra processos bioquímics que Un dels avantatges d’aquesta estimulen la revitalització tecnologia és que pot emprar-se de la pell. en entorns domèstics
  • 43. 84 85Nanoscopi tèrmic, ICFO – Institut de Ciències Fotòniques
  • 44. universitat86 G eliSAvA escola Superior de disseny 87 Universitat Pompeu fabra (UPf) www.elisava.net ( forma ) ( versàtil ) ( plegable ) ( funció ) Un cop de mà als pares urbans Treball en equip per a un producte HamaquEta pLEgabLE càlid i pràctic piCoroCo ( família ) ( confort ) ( intuïció ) ( resistència ) empresa A Play www.casualplay.com
  • 45. 89El tòpic diu que la ciutat és diT i feT El concepte de l’hamaqueta va sorgiruna selva d’asfalt, en llocd’animals salvatges hi ha La fase de desenvolupament de l’observació dels pares i mares del producte, guiada per uncotxes, motos i vianants amb tutor de la universitat i un urbans que integren els fills en lapressa per arribar al seu representant de Play, va ava- mobilitat quotidianadestí. Probablement un dels luar els aspectes de milloracol·lectius que més pateix en del projecte i les normati-aquesta selva és el de les ma- ves en matèria de productesres i pares que han de traginar infantils. En aquest punt,cotxets, bolquers i xumets cada l’empresa va produir algunsvegada que porten el fill o la prototips a la Fundació CIM,filla a l’escola bressol, a la centre de l’àmbit de les tec-platja o només a passejar. nologies de la producció, perPensant en la manera de fer més definir com hauria de ser elagradables les petites odisse- producte.es quotidianes, l’empresa Play, Un cop finalitzat el curs,en col·laboració amb ELISAvA Play va perfilar el producteEscola Superior de Disseny, ha definitiu, procés en el qualdesenvolupat, en el context del es va invertir el temps i laMàster de Disseny de Producte, dedicació dels dissenyadorsuna hamaqueta innovadora de de l’empresa, que van retocarfàcil plegat. aspectes formals i estruc- turals per adaptar-se a lamolTeS AndròmineS normativa. El resultat final,i noméS dUeS mAnS l’hamaqueta, es va mantenir fidel a la idea d’un disposi-El concepte de l’hamaqueta va tiu fàcil d’obrir, un produc-sorgir de l’observació dels pa- te intuïtiu i pràctic: s’obreres i mares urbans que integren en només dos moviments, ésels fills en la mobilitat quo- resistent i estable.tidiana. La idea inicial va seruna petita hamaca, molt lleuge-ra, que funciona amb un sistema imPliCAr l’emPreSAsimilar al de les tendes de Des de l’escola ELISAvA,campanya que es munten soles. es creen convenis de col-El dispositiu està format per laboració, com el que es vadues parts: una estructura ple- fer amb Play, amb empresesgable i una motxilla versàtil interessades en el procés deque permet portar l’infant tant disseny i en l’obtencióa l’esquena com al pit. A més a de resultats.més, inclou una capota de mate- Aquí és on radica l’èxitrial termocròmic que informa d’aquest cas, que sorgitde l’estona que el petit ha es- d’una bona idea, ha pogut ar-tat exposat al sol. ribar a la fase de producció iL’hamaqueta automuntable està comercialització.pensada no només per ser pràc-tica, sinó també per ser unproducte càlid i agradable que,per la seva forma, recorda unaflor en el moment d’obrir-se.
  • 46. universitat90 G grup de Tecnologies Audiovisuals (gTAv) http://gps-tsc.upc.es/GTAv/ 91 grup de Processament d’imatge i vídeo (gPi) http://gps-tsc.upc.es/imatge Una finestra grup de Comunicacions òptiques (gCo) www.tsc.upc.es/gco oberta al món Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) La recerca en telecomunicacions ( processament ) en 3600 ( televisió ) ( imatge ) ( temps real ) VidEoConfErènCia 3d immErsiVa ( usuari ) ( telepresència ) ( comunicació ) ( 360º ) empresa A Telefónica i+d www.tid.es
  • 47. 92 93Telefónica I+D hatreballat amb la UPCper millorar la qualitatvisual de les imatges 3Den temps real SilenCi, CàmereS... límiT de veloCiTAT A leS ACCió! AUToPiSTeS de lA informACióSeure al sofà i engegar el El procés d’aquesta tecno- Però es pot transmetre tottelevisor o treballar da- logia de videoconferència aquest volum d’imatges ivant lordinador sovint és s’inicia amb la creació de la informació amb la infraes-una activitat solitària que imatge en 3D de l’usuari. A tructura de comunicacionsaviat podria convertir-se en través d’unes càmeres situa- actual? El desenvolupamentuna manera de passar la tarda des al voltant de la persona de nous sistemes i serveis deenvoltat de familiars i amics es comença a construir, a telepresència s’enfronta aque estan lluny, fins i tot temps real, la figura tri- una sèrie de reptes tecnolò-en un altre continent... com dimensional: les càmeres gics importants com són elsobrir una finestra i trobar- frontals obtenen imatges de retards dins la xarxa, lesse a l’altra banda del món. relleu de gran qualitat per xarxes daccés i les comuni-En el marc del projecte CENIT reproduir la cara de l’usuari cacions multipunt.vision, finançat pel Minis- i la resta de càmeres ofe- El projecte vision tambéteri d’Indústria Turisme i reixen una visió en 360 graus porta a terme tasques de re-Comerç i el CDTI (Centro para que permet veure l’interlo- cerca en diferents punts delel Desarrollo Tecnológico cutor complet i l’espai en sistema de telecomunicacionsIndustrial del Ministeri de què es troba des de diferents per resoldre les limitaci- lA TeCnologiA 3dCiència i Innovació) i lide- angles. ons esmentades derivades de Al SAló de CASArat per Telefónica I+D, s’ha A l’activitat de captura i la videoconferència en 3D. La creació de nous contingutsdesenvolupat una tecnologia processament del vídeo, En aquest punt, Telefónica multimèdia tridimensionalsde videoconferència immersi- Telefónica I+D ha comptat, I+D està treballant, con- treu profit d’innovadors sis-va que reprodueix la sensació entre d’altres, amb la col- juntament amb altres socis temes de visualització 3D. Enfísica de presència i la per- laboració del Grup de Tecno- i centres de recerca, entre aquest sentit, Telefónica vacepció de la realitat, que ha logies Audiovisuals (GTAv) ells el Grup de Comunicacions portar a terme la projecciócomptat amb la col·laboració i el Grup de Processament Òptiques (GCO) de la UPC, per d’un videoclip en 3D del grupde la UPC. d’Imatge i vídeo (GPI), amb- avançar cap a la xarxa del musical Pastora, que es va dós de la UPC. En concret, futur. exhibir a diversos cinemes Telefónica I+D i aquests de la ciutat de Barcelona. Es grups de la UPC han treballat tracta d’una prova més que la conjuntament en la recerca iA través d’unes el desenvolupament de nous televisió en 3D pot arribar a ser una realitat en breu.càmeres situades al algoritmes, més enllà devoltant de la persona l’estat de l’art, amb l’objec-es comença a construir, tiu de millorar la qualitat visual de les imatges 3D ena temps real, la figura temps real.tridimensional
  • 48. universitat94 G Centre especial de recerca Planta de 95 Tecnologia dels Aliments (CerPTA) Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) www.cerpta.com Per amor al brou Innovació en els processos de conservació de sopes i brous ( alimentació ) ( conservació ) ( UHT ) ( instal·lacions ) sopEs més nutriCionaLs ( sabor ) ( propietats ) ( formulació ) ( producte ) empresa A gallina Blanca www.gallinablanca.com
  • 49. 96 Gallina Blanca aporta 97 la formulació dels productes i el CERPTA els coneixements tècnics i les instal·lacions per assajar tractaments de conservació sense haver d’aturar la producció en les plantes industrials AmB molT de gUST SemPre en líniAMolts aliments de gran con- Per a processar una sopa o un Els tractaments d’esterilit- La recerca que porta a termesum arriben al públic amb una brou, s’apliquen tractaments zació convencionals sotmeten Gallina Blanca està enfocadapromesa: sense colorants ni d’esterilització d’ultra alta els productes a temperatures a l’aplicació a curt i mitjàconservants. Amb tot, ni tan temperatura (UHT) que perme- d’aproximadament 120ºC fins termini, ja sigui amb la cre-sols els productes de millor ten conservar les propietats a 30 minuts, cosa que afecta ació de nous productes o laqualitat poden mantenir-se higièniques i nutritives sensiblement les propie- millora dels existents. Ésen bones condicions si no durant mesos sense neces- tats del producte. En canvi, per això que la relació tantse’ls apliquen processos per sitat de refrigeració. La el tractament d’UHT és un amb el CERPTA com amb altresassegurar que en el llarg col·laboració entre Gallina procediment que saplica a universitats ha resultat sercamí des de la producció Blanca i el CERPTA ha permès 140ºC durant pocs segons, una manera de tenir línia di-fins a la nostra cuina no es estudiar les variables de permetent obtenir millors recta amb les innovacions mésfaran malbé ni perdran pro- temps, temperatura i tipus de resultats sense afectar tan punteres que es desenvolupenpietats. La millora constant maquinària a què s’ha de sot- negativament les propietats al món científic per tal ded’aquests processos és la metre el producte per aconse- nutricionals i d’estabilitat. triar quines es poden aplicarbase de la relació iniciada guir les condicions òptimes El personal del CERPTA és al sector.ara fa sis anys entre Gallina de conservació i evitar que qui realitza aquests assajosBlanca i el Centre Especial el brou perdi homogeneïtat en les instal·lacions de lade Recerca Planta de Tecno- abans de ser consumit. Pe- Planta de Tecnologia delslogia dels Aliments (CERPTA) rò el treball conjunt no es Aliments. Així doncs, men-de la Universitat Autònoma limita a la ultra alta tem- tre Gallina Blanca aporta lade Barcelona (UAB), que ja ha peratura sinó que ha permès formulació dels productes,donat com a fruit productes anar un pas més enllà en les el CERPTA té els coneixementsque es distribueixen a l’Es- tècniques de conservació i tècnics necessaris i lestat espanyol i a Portugal. disposar d’un producte amb instal·lacions per assajar el mateix sabor que acabat de tractaments sense necessitat fer i amb millors propietats d’aturar la producció. nutricionals. Com a resultat de la col·laboració entre Gallina Blanca i el CERPTA ja s’han llençat al mercat productes que es distribueixen a l’Estat espanyol i a Portugal
  • 50. 98 99Planta d’esterilització. Centre Especial de Recerca Planta de Tecnologia dels Aliments (CERPTA)
  • 51. universitat100 G institut d’investigació en 101 intel·ligència Artificial (iiiA-CSiC) Consell Superior d’investigacions Científiques (CSiC) www.iiia.csic.es ( on-line ) ( estadística ) ( aplicacions ) ( algoritme ) Sóc my strands, el que faig, escolto, businEss soLutions miro... i monEy strands Un software de recomanacions personalitzades ( hàbits ) ( contingut ) ( personalització ) ( software ) empresa A Strands www.strands.com
  • 52. 102 103 My Strands, Business SolutionsSovint es diu que som el de vendes d’un determinat pro- tures i Strands va crear una i Money Strands es basen en laque fem, no el que diem. Amb ducte, sinó en el seu ús real. beca de doctorat per a estu- comparació entre usuaris i lesaquest punt de partida, Una altra aplicació del sof- diants de l’IIIA. va ser en pautes de comportament per ferl’empresa Strands, en col-laboració amb la Unitat de tware és el Strands Business aquell moment quan membres recomanacions a mida en música, de l’empresa i de la Unitat deDesenvolupament Tecnològic Solutions, una eina business- Desenvolupament Tecnològic finances i venda de productes to-business ideada per a em-en Intel·ligència Artificial preses que no són prou grans en Intel•ligència Artificialde l’Institut d’Investigació o no tenen la infraestructura van crear el codi base per de-en Intel·ligència Artificial necessària per fer recoma- senvolupar la tecnologia que(IIIA-CSIC), ha desenvolupat nacions en el seu catàleg, ha fet possible casos d’èxitun software que permet fer individuals i específiques com els tres productes ante-recomanacions de productes a per a cada client. Aquesta riors. Actualment, Strandsmida per a cada usuari. aplicació posa al servei actua de manera autònoma totEl software analitza els d’aquestes empreses una ma- i que manté una col·laboracióesdeveniments on-line gene- nera d’arribar als clients constant amb l’IIIA.rats pels usuaris en relació de manera personalitzada ia un producte, contingut o d’aconsellar-los els produc-informació mitjançant l’anà- tes que més s’adiuen amb elslisi estadística, la intel- seus hàbits.ligència artificial i comple- Una de les últimes aplica-xos algoritmes de filtratge. cions que s’ha desenvolupatFruit d’aquesta tecnologia és Money Strands, un soft-s’han creat tres aplicacions: ware que permet portar lesMy Strands, Business Soluti- finances personals a travésons i Money Strands. d’Internet d’una manera sen- zilla. Money Strands, semprehàBiTS qUe PArlen méS ClAr amb el consentiment del cli-qUe leS PArAUleS ent, accedeix i recull la se- va informació econòmica perMy Strands és una xarxa so- poder-li fer recomanacionscial on l’usuari rep recoma- financeres, agrupar les des-nacions personalitzades de peses per categories i com-música i vídeo i pot conèixer parar el seu cas concret ambles accions dels seus contac- segments dels altres usuaristes dins la xarxa. de la xarxa.La innovació rau en el tipusd’informació que s’utilit- AUTonomiA i Col·lABorACióza com a base del procés: encomptes de demanar a l’usuari Com a empresa, Strands vaque creï un perfil amb les se- néixer en paral·lel als EE.UUves preferències, el sistema (Oregon) i a Barcelona comli demana accés a les seves a spin off, és a dir, com unallibreries musicals, d’on extensió de l’Institut d’In-recull informació intacta vestigació en Intel·ligènciadels seus patrons individu- Artificial (IIIA-CSIC).als de consum. El software de Gràcies a l’acord entre lesMyStrands els analitza d’unamanera efectiva, perquè no es entitats, el CSIC va cedir durant els inicis del pro- Strands va néixer com a spin off,fonamenta només en les dades jecte les seves infraestruc- és a dir, com una extensió de l’Institut d’Investigació en Intel·ligència Artificial (IIIA-CSIC)
  • 53. universitat G Centre de disseny i optimització Llarga vida104 105 de Processos i materials (dioPmA) Universitat de Barcelona (UB) www.diopma.org a les big bags Noves maneres de reciclar allò ( polímer ) que semblava ( elasticitat ) irrecuperable ( domèstic ) ( reciclatge ) VErmiCompostador urbà ( plàstic ) ( compost ) ( resistència ) ( mescla ) empresa A Zicla www.zicla.com
  • 54. 106 107 El problema principal amb les big bags és que és un producte barreja de molts Els taulells fets amb aquest materials que són nou material s’han orientat molTS rePTeS Per endAvAnT La col·laboració entre la difícils de triturar: cap a objectes decoratius i Els materials que aparent- consultora Zicla i el Centre s’esquincen i s’enreden mobiliari urbà i s’hi estan ment no es poden reciclar són de Disseny i Optimització de afegint altres substànci- Processos i Materials (DI- a les trituradores es ornamentals com scraps el centre de la recerca d’em- preses, universitats i in- OPMA) de la Universitat de de metacrilat o closques de dustrials. En aquest sentit, Barcelona (UB) ha donat com a fruits secs per adequar-los l’empresa Zicla, mitjançant fruit un material procedent per al seu ús i oferir uns tecnologies innovadores dels residus de les big bags ComBinACionS TriomfAdoreS acabats més interessants. i tradicionals, crea nous amb què es pot fabricar, perFa anys que el reciclatge La investigació conjunta de materials a partir d’aque- exemple, un vermicompostadorde residus domèstics s’està Zicla i DIOPMA va revelar que A CAdA BAlCó, Un ComPoSTAdor lles restes que no es poden urbà.implantant com a costum i, Per aquest motiu es va recór- es podria millorar aquest Conjuntament amb la Funda- recuperar per a les plantesen major o menor grau, a cada rer a un nou tipus de maqui- material en reformular-lo ció Terra, l’empresa Zicla ha de reciclatge convencionalscasa hi ha un lloc per als noveS videS Per nària que trosseja els sacs afegint un termoplàstic més dissenyat un vermicompos- amb processos comercialmentdiferents tipus de brossa. AlS vellS mATeriAlS i permet que els fragments tou com el dels plàstics dels tador a partir dels taulells viables.Però, què fer amb aquells El problema principal amb les passin per un sistema de fu- hivernacles o les serradures produïts amb el material Zicla ha obtingut un dels mà-residus tan difícils de re- big bags és que és un produc- sió, extrusió i premsat amb de fusta. procedent dels sacs de runa xims èxits en ser capaç d’al-ciclar que semblen irrecupe- te barreja de materials amb motlle. El resultat de barrejar les i els plàstics d’hivernacle. terar l’estructura molecularrables? És el cas de les big propietats molt diferents i El primer producte resultant restes de les big bags amb els Aquest tipus de compostador d’alguns metalls pesantsbags o sacs de runa, formats que són molt difícils de tri- d’aquest procés van ser uns plàstics més tous és un mate- ofereix, a aquells que viuen per formar nous materialsper una barreja de materials turar: s’esquincen i els ele- taulells plàstics que, in- rial que no només presenta un a les ciutat, la possibilitat estables que, barrejats ambimpossibles de separar pels ments que les formen, com ara convenients estètics a ban- aspecte millor, sinó que és de reciclar els residus or- altres productes, donen llocmètodes industrials cone- tanques i nanses, s’enreden a da, en un principi s’esquer- més manejable i té un cost de gànics tot convertint-los en a ciments i formigons per a laguts... fins ara. les trituradores. daven i eren massa durs. producció competitiu. adob per a les plantes. construcció. Amb el material procedent dels sacs de runa i els plàstics d’hivernacle s’ha dissenyat un vermicompostador per al reciclatge domèstic de residus orgànics
  • 55. dirECtori Universitats i institucions de recerca Centres i departaments de recerca de la publicació 109 UniverSiTAT AUTònomA de UniverSiTAT rAmon llUll (Url) CenTre d’eSTUdiS TeCnològiCS CenTre de viSió Per ComPUTAdor dePArTAmenT d’enginyeriA BArCelonA (UAB) Oficina de Recerca i Innovació Per A l’ATenCió A lA dePendènCiA (CvC) eleCTròniCA ADvAR-Parc de Recerca UAB c. Claravall, 1-3 / i lA vidA AUTònomA (CeTpd) Universitat Autònoma de Universitat Politècnica de Edifici A. Campus de la UAB / 08022 Barcelona Universitat Politècnica de Barcelona (UAB) Catalunya (UPC) 08193 Barcelona T: (+34) 93 602 22 00 Catalunya (UPC) CIRIT (Consell Sector: Tecnologies de la T: (+34) 93 581 20 83 / www.url.es/cont/rdi/otriurl.php Fundació Hospital Comarcal Interdepartamental de Recerca Producció, TiC (+34) 93 581 28 10 Sant Antoni Abat de vilanova i i Innovació Tecnològica) Av. Diagonal, 647. Planta 9a. / www.uab.cat la Geltrú (FHCSAA) ACC1Ó (CIDEM/COPCA) 08028 Barcelona http://parc.uab.cat ConSell SUPerior Sector: Tecnologies de la Sector: Tecnologies de la T: (+34) 93 401 66 51 d’inveSTigACionS CienTífiqUeS Producció, TiC Producció, TiC www.eel.upc.edu (CSiC) Rambla de l’Exposició, 59-69. Edifici 0. Campus de la UAB / UniverSiTAT de BArCelonA (UB) vicepresidència Adjunta de Edifici Neàpolis / 08193 Cerdanyola del vallès Fundació Bosch i Gimpera Transferència del Coneixement 08800 vilanova i la Geltrú T: (+34) 93 581 18 28 dePArTAmenT de CiènCieS Parc Científic de Barcelona (vATC) T: (+34) 93 896 72 70 www.cvc.uab.cat mèdiqUeS c. Baldiri Reixac, 4-8, Torre D. Delegació a Catalunya www.upc.edu/cetpd Universitat de Girona (UdG) / 08028 Barcelona c. Egipcíaques, 15 / Sector: Bio, medicina T: (+34) 93 403 99 00 08001 Barcelona CenTre eSPeCiAl de reCerCA www.fbg.ub.es T: (+34) 93 442 65 76 Facultat de Medicina. Campus de CenTre d’innovACió TeCnològiCA PlAnTA de TeCnologiA delS Montilivi / 17071 Girona www.dicat.csic.es/ucttesp.html en ConverTidorS eSTàTiCS i AlimenTS (CerPTA) www.ott.csic.es T: (+34) 972 41 96 18 ACCionAmenTS (CiTCeA) Universitat Autònoma de www.udg.edu/depcm UniverSiTAT oBerTA de CATAlUnyA Universitat Politècnica de Barcelona (UAB) (UoC) Catalunya (UPC) Sector: Agroalimentació, Bio Oficina UOC de Suport a la Sector: energia, Tecnologies Edifici v. Campus de la UAB / dePArTAmenT de CiènCieS Recerca i la Transferència de la Producció, TiC 08193 Cerdanyola del vallès morfològiqUeS (OSRT) Parc Mediterrani de la Av. Diagonal, 647. Planta 2a. / T: (+34) 93 581 14 47 Universitat Autònoma de Tecnologia. Av. Canal Olímpic 08028 Barcelona www.cerpta.com Barcelona (UAB) s/n, Edifici B3 / T: (+34) 93 401 67 27 Sector: Bio, medicina 08860 Castelldefels www.citcea.upc.edu Facultat de Medicina. T: (+34) 93 673 50 00 CenTre eSPeCífiC de reCerCA Per Campus de la UAB / www.uoc.edu A lA millorA i lA innovACió de 08193 Cerdanyola del vallès CenTre de diSSeny i leS emPreSeS (Cerpie) T: (+34) 93 581 18 74 oPTimiTZACió de ProCeSSoS i Universitat Politècnica de www.autonoma.edu/medicina UniverSiTAT PoliTèCniCA de mATeriAlS (dioPmA) Catalunya (UPC) CATAlUnyA (UPC) Universitat de Barcelona (UB) Sector: Tecnologies de la Centre de Transferència de Sector: materials, Tecnologies Producció, TiC eliSAvA eSColA SUPerior de Tecnologia (CTT) de la Producció Av. Diagonal, 647. Planta 10a. / diSSeny Pl. Eusebi Güell, 6. S1. Edifici c. Martí i Franquès, 1. Planta 08028 Barcelona Universitat Pompeu Fabra (UPF) vèrtex / 08034 Barcelona 7a. / 08028 Barcelona T: (+34) 93 401 07 09 Sector: disseny T: (+34) 93 401 71 26 T: (+34) 93 402 13 16 http://cerpie.upc.edu c. Ample, 11-13 / www.ctt.upc.edu www.diopma.org 08002 Barcelona T: (+34) 93 317 47 15 dePArTAmenT d’AnTroPologiA www.elisava.net UniverSiTAT PomPeU fABrA (UPf) CenTre de ProjeCCió TèrmiCA CUlTUrAl i hiSTòriA d’AmèriCA Unitat d’Innovació (CPT) i àfriCA c. Ramon Trias Fargas, 25-27 / Universitat de Barcelona (UB) Universitat de Barcelona (UB) grUP d’enginyeriA moleCUlAr 08005 Barcelona Sector: materials Sector: Antropologia de l’inSTiTUT qUímiC de SArrià T: (+34) 93 542 15 67 c. Martí i Franquès, 1. Edifici c. Montalegre, 6-8. Facultat de (iqS) www.upf.edu/rdi Facultat de Química / Geografia i Història / Universitat Ramon Llull (URL) 08028 Barcelona 08001 Barcelona Sector: Bio T: (+34) 93 402 13 02 T: (+34) 93 403 77 73 via Augusta, 390 / www.cptub.com www.ub.edu/antropo 08017 Barcelona T: (+34) 93 267 20 00 http://gem.iqs.url.edu
  • 56. 110 empreses i entitats de la publicació 111grUP de ComUniCACionS òPTiqUeS iCfo - inSTiTUT de CiènCieS inSTiTUT de miCroeleCTròniCA Air ProdUCTS gAllinA BlAnCA PlAy(gCo) foTòniqUeS de BArCelonA (imB-Cnm) c. Còrsega, 381-387. Planta 4a. Av. Josep Tarradellas, 38 / Ronda Boada vell, 6 /Universitat Politècnica de Universitat Politècnica de Consell Superior / 08037 Barcelona 08029 Barcelona 08184 Palau-Solità i PlegamansCatalunya (UPC) Catalunya (UPC) d’Investigacions Científiques T: (+34) 93 290 26 90 T: (+34) 93 410 15 09 T: (+34) 93 864 80 27Sector: TiC Generalitat de Catalunya (CSIC) www.airproducts.com www.gallinablanca.com www.casualplay.comc. Jordi Girona, 1-3 / Sector: TiC Sector: Tecnologies de la www.carburos.com08034 Barcelona Parc Mediterrani de la Producció, TiCT: (+34) 93 401 64 40 Tecnologia. Av. del Canal Campus de la UAB / good for yoU, good for The roCA SAniTAriowww.tsc.upc.es/gco Olímpic, s/n. / 08193 Cerdanyola del vallès AromiCS PlAneT roca innovation lab 08860 Castelldefels T: (+34) 93 594 77 00 Parc Científic de Barcelona. c. Capitán Haya, 1. Edifici c. Numància, 187 / T: (+34) 93 553 40 90 www.cnm.es c. Baldiri i Reixac, 15-18. Eurocentro. Planta 15a. / 08029 BarcelonagrUP de ProCeSSAmenT d’imATge i www.icfo.cat Edifici Hèlix / 08018 Barcelona 28020 Madrid T: (+34) 93 366 12 20vídeo (gPi) T: (+34) 93 440 73 02 T: (+34) 91 418 43 58 www.roca.comUniversitat Politècnica de inSTiTUT de reCerCA i www.aromics.es www.gfy-gfp.comCatalunya (UPC) inSTiTUT d’inveSTigACió en TeCnologiA AgroAlimenTàrieSSector: TiC inTel·ligènCiA ArTifiCiAl (irTA) roS roCA (iiiA-CSiC) Generalitat de Catalunya CenTro TéCniCo de SeAT inSTiTUT CATAlà de lA vinyA Av. Cervera, s/n. /c. Jordi Girona, 1-3 / Autovia A-2, Km. 586 / i el vi (inCAvi)08034 Barcelona Consell Superior Sector: Agroalimentació, Bio 25300 Tàrrega d’Investigacions Científiques 08760 Martorell generalitat de Catalunya T: (+34) 97 350 81 00T: (+34) 93 401 64 47 Passeig de Gràcia, 44 / T: (+34) 93 708 50 00http://gps-tsc.upc.es/imatge (CSIC) 08007 Barcelona Pl. Àgora, 2-3. www.rosroca.com www.seat.es Polígon Domenys II / Sector: TiC T: (+34) 93 467 40 40 Campus de la UAB / www.irta.cat 08720 vilafranca del PenedèsgrUP de reCerCA en TeCnologiA 08193 Cerdanyola del vallès T: (+34) 93 890 02 11 SenSing fABriCS CloUd 9 www.incavi.cat Pg. Fabra i Puig, 474 /mUSiCAl (mTg) T: (+34) 93 580 95 70 Passatge Mercader, 10. Local 3 /Universitat Pompeu Fabra (UPF) www.iiia.csic.es ofiCinA de TeCnologiA edUCATivA 08042 Barcelona 08008 Barcelona T: (+34) 93 428 18 56Sector: TiC Universitat Oberta de T: (+34) 93 215 05 53 Catalunya (UOC) lleTerS de CATAlUnyA www.sensingfabrics.comc. Roc Boronat, 138 / www.e-cloud9.com Parc Científic i Tecnològic de08018 Barcelona inSTiTUT de CiènCiA i Sector: Ciències de l’educació, TeCnologiA AmBienTAlS (iCTA) la UdG. c. Pic de la Peguera, 11T: (+34) 93 542 21 64 TiC Universitat Autònoma de / 17003 Girona STrAndSwww.mtg.upf.edu Av. Tibidabo, 39-43 / eCo inTelligenT growTh T: (+34) 972 42 73 05 c. Marina, 16-18. Torre Mapfre, Barcelona (UAB) 08035 Barcelona Av. Diagonal, 523 5è. 1a. / www.lleters.cat Planta 11a. A / Sector: medi Ambient T: (+34) 93 253 23 00 08029 Barcelona 08005 BarcelonagrUP de TeCnologieS Edifici C. Campus de la UAB / http://learningtechnologies. T: (+34) 93 419 90 80 T: (+34) 93 224 16 94AUdioviSUAlS (gTAv) 08193 Cerdanyola del vallès uoc.edu www.ecointelligentgrowth.net neoS SUrgery www.strands.comUniversitat Politècnica de T: (+34) 93 581 29 74 Parc Tecnològic del vallès.Catalunya (UPC) http://icta.uab.cat c. Ceramistes, 2 /Sector: TiC Servei de neUroCirUrgiA endor nAnoTeChnologieS 08290 Cerdanyola del vallès TelefóniCA i+dc. Jordi Girona, 1-3 / Hospital de la Santa Creu Parc Científic de Barcelona. T: (+34) 93 594 47 26 via Augusta, 177 /08034 Barcelona i Sant Pau c. Baldiri Reixac, 15. Edifici www.neosurgery.com 08021 BarcelonaT: (+34) 93 401 64 40 Sector: medicina, TiC Hèlix / 08028 Barcelona T: (+34) 93 365 30 00http://gps-tsc.upc.es/GTAv/ c. Mas Casanovas, 90 / T: (+34) 93 402 04 68 www.tid.es 08025 Barcelona www.endornanotech.com oBrA SoCiAl fUndACió T: (+34) 93 291 92 16 “lA CAixA” www.santpau.cat àrea de medi Ambient i Ciència ZiClA erCroS c. Ramon Turró, 100-104. 4rt. Av. Diagonal, 595 / Av. Diagonal, 621 / 08028 Barcelona 1a. / 08005 Barcelona 08014 Barcelona T: (+34) 93 221 86 87 Per identificar T: (+34) 93 439 30 09 T: (+34) 93 495 93 45 www.lacaixa.es/obrasocial www.zicla.com altres centres www.ercros.es de recerca de l’Àrea Metropolitana de orAnge Barcelona, consulta el c. Àvila, 45 / 08005 Barcelona mapa de la recerca i la T: (+34) 91 252 12 00 innovació de Barcelona a www.orange.es www.bcn.cat/innova
  • 57. universitat barcelona empresaConsell d’edicions i Una publicació de Fotografiespublicacions de l’Ajuntament Ajuntament de Barcelona – oriol rigat, excepte:de Barcelona Barcelona ActivaCarles martí c. Llacuna, 162-164 Cadí SCCL, 41enric Casas 08018 Barcelona Centro Técnico de SEAT, 43, 44eduard vicente www.barcelonactiva.cat CERPTA, 96-97jordi martí Cloud9, 19-21jordi Campillo Amb la col·laboració de Cranial Loop, 15-17glòria figuerola mater Centre de materials Toti Ferrer, 64(1)víctor gimeno del fAd Gallina Blanca, 95màrius rubert ICFO, 81, 82(1,3)joan A. dalmau Coordinació ICFO, Luis Montesdeoca, 6Carme gibert IMB-CNM, 48, 50-51 Barcelona Activa IQS, 78-79josé Pérez freijo rosa Suriñach David Lorente, 39Edita Actar Pro PATHOMILK Project, 40Ajuntament de Barcelona – dolors Soriano Play, 87, 88Barcelona Activa Roca Innovation Lab, 25, 26, 27 Recerca i documentació Sensing Fabrics, 34(1), 35Consell editorial de casos Strands, 101-103 mater Centre de materials Telefónica I+D, 82, 83Tinent d’Alcalde d’Hisenda del fAd Zicla, 107i Promoció Econòmica i javier PeñaPresident de Barcelona Activa georgina Curtojordi william Carnes Paola Calvet DistribucióDirectora General de ACTAr dBarcelona Activa Redacció Roca i Batlle, 2-4Anna molero Ane elizalde E-08023 BarcelonaDirector del programa Tel. +34 93 4174993“Barcelona, Recerca i Disseny gràfic Fax +34 93 4186707Innovació” de l’Ajuntament david lorente @ ActarPro office@actar-d.comde Barcelona Producció www.actar-d.comxavier Testar Actar Pro ACTAr d USADirectora de Creativitat i Producció digital 158 Lafayette Street,Innovació de Barcelona Activa oriol rigat @ ActarPro 5th floormaria vilà Impressió New York, NY 10013 ingoprint SA Tel. +1 212 9662207www.bcn.cat/publicacions Fax +1 212 9662214www.bcn.cat/innova Tots els drets reservats officeusa@actar-d.com © de l’edició, Ajuntament de Barcelona – Barcelona Activa © del text, Ajuntament de Barcelona – Barcelona Activa © de les imatges, els seus autors ISBN: 978-84-9850-180-3 D.L.: B-31.362-2009 Imprès i enquadernat a la Unió Europea

×