2. Edició
Ajuntament de Barcelona
Àrea d’Economia, Empresa i Ocupació
Llacuna 162
08018 Barcelona
www.bcn.cat/barcelonabusiness
Amb la col·laboració de
Índex
Disseny i maquetació: g.grafic
Barcelona, novembre de 2011
01. Barcelona, centre mediterrani de la innovació 05
02. 10 raons per invertir a Barcelona 06
03. L’Educació Superior, un sector estratègic
per a Barcelona i Catalunya 08
04. 10 raons que converteixen Barcelona i Catalunya
en un referent en Educació Superior
01. Un sector estratègic per a Barcelona i Catalunya 10
02. El sistema català d’Educació Superior 12
03. Una oferta de programes d’excel·lència i especialitzada 14
04. Recerca de nivell i sofisticada 16
05. Infraestructures de coneixement de referència 18
06. Grans projectes en el camp de l’Educació Superior 20
07. Do it in Barcelona: Capacitat d’atracció i generació de talent 22
08. Barcelona Centre Universitari: acolliment,
allotjament i vida a Barcelona 24
09. Educació Superior en un entorn de ciutat. Barcelona com
a finestra de recursos d’acompanyament 25
10. Testimonis sobre Barcelona i l’Educació Superior 26
05. Enllaços d’interès 27
3. 01
Barcelona,
centre mediterrani
de la innovació
REGIÓ EUROmEDITERRÀnIa
CaTaLUnya
BaRCELOna
Barcelona, situada al nord-est lideratge estratègic de Barcelona en Fira, el Port, l’Aeroport, el Consorci de
d’Espanya i a la riba de la Mediterrà- aquests camps. la Zona Franca, el Consorci de Turisme
nia, és una de les majors metròpolis de Barcelona, l’Ajuntament de Barce-
europees i el centre d’una extensa El territori català acull més de 3.400 lona i els nous districtes d’innovació
regió metropolitana de més de 160 firmes internacionals i va rebre durant tecnològica.
municipis, en la qual resideixen més el 2010 el 37 % de la inversió anual
de 5 milions d’habitants. És la capital estrangera a Espanya; el 90% de En aquest darrer aspecte i donada la
econòmica, cultural i administrativa la qual es va concentrar a l’àrea de importància de la innovació per al fo-
de Catalunya i encapçala una àrea Barcelona. ment de la competitivitat, la productivi-
emergent d’activitat econòmica al sud tat, l’atracció i la retenció de talent i la
d’Europa de 17 milions d’habitants Atenent a la distribució del valor afegit internacionalització de les empreses,
i més de 800.000 empreses, brut segons les distintes branques l’educació superior és un dels sectors
l’anomenada regió euromediterrània, d’activitat, Catalunya és, en el cas de clau per a Barcelona i Catalunya.
que inclou les Balears, València, Aragó la indústria, la comunitat autònoma
i el sud-est de França, que s’orienta amb major pes sobre el total espanyol Barcelona i Catalunya s’han posicio-
preferentment a nous sectors estratè- (un 25,2%) i ocupa, respecte del sec- nat com un referent internacional en
gics, competitius i internacionals, i es tor serveis, la segona posició en quant formació, ja que concentren 12 uni-
consolida internacionalment com una al valor afegit brut nacional generat. versitats, diverses escoles de negoci
de les principals metròpolis europees. Catalunya concentra el 23% de les de primer nivell i més d’una trentena
empreses innovadores i el 20% de la d’escoles internacionals que, en con-
Amb una àmplia tradició industrial i despesa total en activitats innovadores junt, ofereixen més de 500 programes
un dens teixit empresarial, Barcelona d’Espanya. de màsters i postgraus i aglutinen a
El sector de l’Educació Superior a Barcelona
presenta una estructura econòmica més de 233.000 estudiants.
molt diversificada. Els sectors més D’altra banda, l´índex d’activitat em-
tradicionals conviuen amb els nous prenedora a l’àrea de Barcelona l’any Aquesta àmplia oferta ha fet possi-
sectors d’activitat emergents, creant 2010 va ser del 5,5%, xifra superior a ble que a Catalunya el 36,9% de la
nous clústers de coneixement que la mitjana espanyola i europea, segons població tingui estudis universitaris, fet
prioritzen l’especialització i la competi- l’informe Global Entrepreneurship Mo- que ens situa a uns nivells superiors a
tivitat, s’orienten a l’internacionalització nitor (GEM) 2010. L’activitat econòmi- la mitjana europea (29,7%), amb una
i contribueixen a l’economia dinàmica ca internacional de l’àrea de Barcelo- tendència clarament creixent.
i innovadora de la ciutat, impulsant el na està especialment impulsada per la
05
4. 02
10 raons
per invertir
a Barcelona
Barcelona ofereix 01. Localització geogràfica estratègica 06. Recursos humans preparats per al futur
elements molt diversos a dues hores de França per carretera i a un dia de les principals ciutats Gran ètica de la responsabilitat; elevada productivitat, una de les més altes d’Europa
que la fan realment europees. Porta del Sud d’Europa i capital de la Unió pel mediterrani, segons l’OCDE; 8 universitats públiques i privades; diverses escoles de negoci de
atractiva per viure, per disposa de port, aeroport, zona franca, parcs logístics, fira internacional i prestigi, com ESaDE, IESE i EaDa; 33 escoles internacionals; àmplia penetració de
treballar i per fer nego- centre de la ciutat en un radi de només cinc quilòmetres. les noves tecnologies, i caràcter procliu a la innovació i la creativitat.
cis. La ciutat és avui dia
un emplaçament molt 02. Completa infraestructura de transport 07. Excel·lent qualitat de vida
interessant per a noves Xarxa d’autopistes connectada amb Europa; aeroport de més ràpid Primera ciutat d’Europa en qualitat de vida.* Clima estable, sol, platja i esquí; es-
activitats econòmiques. creixement europeu; primer port espanyol i major port de contenidors plèndida oferta cultural i d’oci; àmplia xarxa d’institucions educatives de qualitat;
Algunes bones raons per de la mediterrània; densa xarxa de metro, ferrocarril i autobusos; sistema de salut modern i accessible; fàcil accessibilitat i mobilitat amb transport
tren d’alta velocitat que connectarà amb la xarxa europea l’any 2013. públic, i un sistema de parcs naturals que envolta la ciutat.
invertir així ho indiquen
Centre d’una gran àrea econòmica, 08. Grans projectes urbanístics de futur
03. dinàmica i diversa Transformació de 1.000 ha i 7 milions de m2 de sostre.
L’àrea de Barcelona concentra 5 milions d’habitants. És la capital de Àrea del Llobregat: aposta per la logística, l’aeroespacial i la mobilitat, amb les
Catalunya, amb 7,5 milions d’habitants, i és el centre de l’arc mediterrani, ampliacions del port i l’aeroport.
una gran àrea econòmica amb 18 milions d’habitants que concentra el Àrea del Besòs: renovació urbana, universitats i centres de recerca i innovació;
70% del PIB de Catalunya. És la sisena aglomeració urbana europea i la Porta Europa-la Sagrera: arribada del tren d’alta velocitat; 22@Barcelona, el
cinquena concentració industrial d’Europa. districte de la innovació, i Campus Diagonal-Besòs per a activitats relacionades
amb l’energia, l’aigua i la mobilitat sostenible.
Àrea del Vallès: concentració estratègica d’infraestructures de tecnologia, nano-
04. Inversió estrangera amb èxit tecnologia i recerca; Sincrotró alba; Parc Tecnològic del Vallès, i Parc de Recerca
Barcelona és la sisena millor ciutat d’Europa per als negocis,* de la UaB.
i l’any 2010 Catalunya va concentrar el 34% de la inversió estrangera a
Espanya i comptava amb més de 3.400 empreses estrangeres. 09. Una oferta immobiliària competitiva
Àmplia oferta d’oficines, locals comercials i naus industrials amb una excel·lent
05. Posicionament internacional reconegut relació qualitat-preu i amb un elevat índex d’ocupació.
Barcelona se situa en posicions destacades dins de diferents rànquings
El sector de l’Educació Superior a Barcelona
El sector de l’Educació Superior a Barcelona
internacionals, els quals en qualifiquen molt favorablement la realitat urba- 10. Cooperació público-privada única
na, la capacitat d’atracció de capital estranger, el caràcter emprenedor i L’ajuntament de Barcelona i el Govern català aposten decididament per les
la qualitat de vida de què es gaudeix. empreses; l’èxit en la tradicional col·laboració público-privada ha estat la clau de
la transformació de Barcelona.
*Segons Cushman & Wakefield, European Cities monitor 2011.
06 07
5. 03
L’ educació
superior,
un sector
estratègic
per a Barcelona
i Catalunya
Exemple d’algunes de les facultats de Barcelona
Barcelona ha apostat des de Catalunya compta amb un total de coneixement bàsic com a l’orientat en l’actualitat amb més de 233.000 L’EEES es fonamenta en quatre El present document té com a objectiu
sempre per l’Educació Su- 12 universitats, 8 de les quals es a la seva aplicació mitjançant el estudiants universitaris, dels quals grans principis bàsics: la qualitat de posar en valor els actius i exposar les
perior com un dels sectors troben ubicades a l’àrea metropo- desenvolupament tecnològic i les uns 20.000 són d’origen forà, i l’ensenyament, la mobilitat dels es- característiques bàsiques actuals i de
litana de Barcelona, amb més de seves aplicacions. Així, les institu- la gran majoria estan ubicats en tudiants i docents, el reconeixement futur del sector de l’Educació Superior
motors per a l’economia, el
233.538 estudiants, i escoles de cions d’Educació Superior formen institucions de l’àmbit metropolità de de la diversitat de l’ensenyament i a la ciutat de Barcelona, i a Catalunya
coneixement i la innovació
negoci de primer nivell, dues de els investigadors, els professionals, Barcelona. l’afavoriment de la competitivitat dels en general, a través d’aquests 10 punts:
de la ciutat. Es tracta d’un
les quals es troben entre les 25 i emprenedors del futur. Són, per graduats en un mercat de treball
dels sectors estratègics a primeres millors del món, segons les tant, generadores de talent per a Aquest posicionament no s’ha limitat obert d’àmbit europeu. 01 Un sector estratègic per a
desenvolupar en els propers classificacions de referència inter- la societat. La capacitat de captar i a un àmbit local, sinó que s’ha fet Barcelona i Catalunya
anys, d’acord amb el Pla nacional. En matèria d’investigació retenir aquest talent és una de les extensiu en un entorn global, situant Tots ells encaixen plenament amb 02 El sistema català d’Educació
Estratègic “Barcelona visió universitària, Catalunya concentra claus per a l’èxit de les empreses i Barcelona en el mapa dels princi- les prioritats que des de Barcelona Superior
2020”, que l’identifica com més de 550 grups de recerca con- territoris que volen ser innovadors pals centres pel que fa a l’oferta s’han promogut en els darrers anys 03 Una oferta de programes
un dels potencials tractors solidats, 137 centres de R+D i més i competitius en un entorn de fort d’Educació Superior de referència en en relació a l’Educació Superior: una d’excel·lència i especialitzada
per a l’economia de la Regió de 300 departaments universitaris. creixement i sotmesos a profunds i determinats àmbits temàtics. oferta de programes de grau i post- 04 Recerca de nivell i sofisticada
A Catalunya el 36,9% de la població continus canvis de tipus tecnològic, grau d’alta qualitat i d’excel·lència en 05 Infraestructures de
Metropolitana de Barcelona.
(segons dades de l’Eurostat – any econòmic i empresarial. Aquesta tendència a la internacio- determinats camps d’especialització, coneixement de referència
2009) tenen estudis universitaris, nalització de la oferta d’Educació la generació i l’atracció de talent, 06 Grans projectes en el camp de
fet que ens situa a uns nivells os- Per això, d’uns anys ençà, Catalunya Superior endegada per les institu- la internacionalització del sector, el l’Educació Superior
tensiblement superiors a la mitjana i especialment Barcelona s’han anat cions catalanes, ha anat en aug- suport a la creació d’ocupació de 07 Do it in Barcelona: Capacitat
europea (29,7%), amb una tendèn- erigint com a referent internacional ment al llarg dels anys i darrerament qualitat i de major valor afegit, i el d’atracció i generació de talent
El sector de l’Educació Superior a Barcelona
El sector de l’Educació Superior a Barcelona
cia clarament creixent. en formació, tant de grau com espe- ha esdevingut una prioritat a nivell foment de l’emprenedoria. 08 Barcelona Centre Universitari:
cialment de postgrau, amb capacitat estratègic, en el marc del procés acolliment, allotjament i vida a
Les institucions d’Educació Superior, de generar talent expert i alhora de construcció de l’Espai Europeu Barcelona
principals responsables de la trans- d’atraure talent d’arreu del món, d’Educació Superior (EEES), iniciat 09 Educació Superior en un entorn
missió del coneixement, a través que permeti dinamitzar l’economia, amb la Declaració de Bolònia de de ciutat. Barcelona com a finestra
de la formació de grau i postgrau, generar nou coneixement i estimular 1999. de recursos d’acompanyament
són també les principals generado- la seva transformació en innovació, 10 Testimonis sobre Barcelona i
res de nou coneixement en totes contribuint al desenvolupament l’Educació Superior
les disciplines, tant pel que fa al econòmic i social. Catalunya compta
08 09
6. 04
10 raons que
converteixen
Barcelona i
Catalunya en
un referent
en Educació
Superior
01.
Un SECtoR
EStRatèGIC
PER BaRCELona
I CataLUnya Barcelona concentra un teixit Alhora, Barcelona ha fet en els
empresarial de relleu, com a darrers anys, una aposta pel
resultat d’una tradició industrial desenvolupament i la consolidació
molt arrelada que ha consolidat de sectors econòmics emer-
moltes indústries i agrupacions gents com ara les tecnologies de
d’empreses innovadores (AEI) molt la informació (TIC), el disseny, els
competitives. Catalunya i Barcelona mitjans de comunicació de massa,
s’han caracteritzat per tenir un teixit l’energia i la biotecnologia. Aquests
empresarial on predominen les sectors s’han convertit en vertaders
PIMES (Petites i mitjanes em- clústers, majoritàriament localitzats
preses), si bé compta també amb en el districte de la innovació de la
grans corporacions reconegudes ciutat, el 22@Barcelona. Només
internacionalment en el camp de la en aquest districte es concentren
El sector de l’Educació Superior a Barcelona
El sector de l’Educació Superior a Barcelona
gestió d’infraestructures, l’energia, més de 4.500 empreses que donen
o els serveis financers. També és feina a més de 56.000 treballadors.
una ciutat molt potent en el sector Totes elles, aposten per la innova-
serveis en general, i destaca ció i creen una ocupació d’alt valor
el desenvolupament del turisme afegit, que requereix especialment
com a un dels sectors tractors de del talent sorgit de les institucions
l’economia. d’Educació Superior catalanes o
procedent d’altres països.
10 11
7. 04
10 raons que
converteixen
Barcelona i
Catalunya en
un referent
en Educació
Superior
Universitat Oberta de Catalunya desenvolupament social i econòmic Destaquen IESE, ESADE, EADA situa-
(UOC): va ser creada l’any 1995, i es del seu entorn. des entre les millors escoles del món
tracta d’una universitat sorgida dels Universitat de Girona (UdG): va segons la classificació del Financial
avenços de les tecnologies de la in- ser fundada el 1991 amb una clara Times. A nivell europeu, IESE assoleix
formació i la comunicació (TIC) i la so- vocació de servei a la comunitat prò- la 4ª posició i ESADE la 7ª pel que fa
cietat del coneixement bastida al seu pia i a la resta del món. Ofereix més als millors MBA full time d’Europa.
02.
voltant, i que ofereix un model educatiu de quaranta titulacions en 5 àmbits També tenen implantació a la ciutat de
basat en la personalització dels estudis de coneixement: ciències, ciències Barcelona EAE, BES-La Salle, ESIC
i l’acompanyament de l’estudiant en un de la salut, ciències socials, humani- i BSM (IDEC), entre d’altres, que comp-
EL SIStEma context de docència no presencial. tats i tècnics. ten amb una forta notorietat a nivell
internacional.
CataLà Hi ha les següents universitats
Universitat de Lleida (UL): va ser
d’EdUCaCIó privades:
fundada el 1991. Arran de la seva
Plataformes interuniversitàries
vinculació amb el seu entorn, la UdL
SUPERIoR Universitat Ramon Llull (URL): gaudeix d’un posicionament rellevant
especialitzades en postgraus
creada el març de 1990, la seva Alguns exemples destacats de pla-
en estudis agrònoms i forestals, i
oferta docent es molt variada, taformes situades a Barcelona serien
també en altres àmbits.
i destaca de forma especial en la “Barcelona Graduate School of
Catalunya i especialment El sistema d’Educació català està Universitat Politècnica de Catalunya Universitat de Vic (UVic): des Economics” (BGSE) que compta amb
ciències socials, i en matèries com
format per: (UPC): té el seu antecedent l’any de 1997 la UVic dóna als seus en- la participació de la UPF i de la UAB, o
Barcelona, compten amb un l’enginyeria, l’arquitectura o les cièn-
1968, amb la fundació de l’Institut senyaments un enfocament aplicat, l’Institut Barcelona d’Estudis Internacio-
nombre elevat d’institucions cies de la salut i l’esport.
Politècnic Superior que agrupava i es manté oberta i permeable a les nals (IBEI) que compta amb la participa-
d’Educació Superior de Universitats Universitat Internacional de Ca-
les escoles tècniques ja existents a necessitats canviants de la societat. ció de la UB, la UAB, la UPF i la UOC.
trajectòria contrastada i de Un total de 12 universitats formen
talunya (UIC): creada a l’octubre de Treballa en l’àmbit de les ciències
part del sistema d’Educació català. Barcelona en aquells temps. L’any
gran prestigi internacional. 1997. Ofereix estudis en àmbits tan experimentals i tecnològiques, les
A la Regió Metropolitana de Barce- 1971 es constituí com a UPC. Amb El Sistema d’Educació Català s’enfoca
diversos com el dret, l’arquitectura, la ciències mèdiques, les ciències
lona es troben les següents universi- els anys s’hi han anat incorporant a l’excel·lència en docència i recerca,
A més aquestes institucions gestió i l’administració pública, i en humanes i les ciències socials.
tats públiques: més escoles tècniques i les seves i desenvolupa iniciatives que venen a
estan molt ben connectades amb àmbits relacionats amb les ciències
instal·lacions augmenten per tot el reforçar aquests dos aspectes.
Universitat de Barcelona (UB): amb de la salut, i les tecnologies de la Fundacions Universitàries
institucions d’Educació Superior territori. La seva oferta docent és
seu a Barcelona, és la pionera a Cata- informació, entre altres. Entre elles destaquen l’IL·3 (Universi-
d’altres països amb les quals s’han essencialment tècnica i científica. Catalunya compta amb 12 universi-
lunya i té una trajectòria de 555 anys. tat de Barcelona), l’IDEC (Universitat
establert acords de col·laboració Universitat Abat Oliba (UAO): va tats, 8 d’elles a Barcelona i la seva
Disposa de nombrosos emplaçaments Universitat Pompeu Fabra (UPF): àrea metropolitana.
permanents i concrets, ja sigui per iniciar la seva activitat l’any 1974. Pompeu Fabra), la Fundació Politèc-
i centres adscrits, amb una oferta creada el 1990, té tres campus situats Les universitats espanyoles més
afavorir la mobilitat d’estudiants La seva oferta docent se centra nica de Catalunya – FPC (Universitat
docent que es projecta en el camp de al cor de la ciutat de Barcelona. Amb ben posicionades en les classifica-
entre institucions, per fer recer- principalment en matèries del camp Politècnica de Catalunya) i l’Institut
les matèries socials i científiques. una docència de reconeguda qualitat, cions internacionals estan situades
ca de forma coordinada, o per econòmic i social. Internacional de Postgrau (Universi- a Barcelona.
El sector de l’Educació Superior a Barcelona
El sector de l’Educació Superior a Barcelona
molt orientada a la recerca, i amb alts
col·laborar en la docència de Universitat Autònoma de Barce- tat Oberta de Catalunya) que oferei- Barcelona compta amb escoles de
índexs d’internacionalització, centra negoci d’alt nivell, molt ben posi-
programes de postgrau. D’aquesta lona (UAB): fundada l’any 1968, té Fora de l’àrea metropolitana de Bar- xen formació continuada adreçada
la seva activitat en tres àrees de co- cionades internacionalment en les
manera, gràcies a aquesta pro- una oferta extensa d’estudis tant en celona hi ha quatre universitats més: principalment a professionals, amb
neixement: ciències socials i humanes; classificacions de referència.
jecció internacional i al bagatge el camp científic com en el social. Universitat Rovira i Virgili (URV) a un alt grau d’especialització.
ciències de la salut i de la vida; i comu- 2 entre les 25 primeres del món –
acadèmic i de recerca, les insti- Compta a l’actualitat amb tres Cam- Tarragona-Reus: va ser creada l’any IESE i ESADE-, i amb una gran capa-
nicació i tecnologies de la Informació.
tucions catalanes han esdevingut pus: Bellaterra, centrat en docència 1991. Amb una oferta de prop de Les escoles de negocis citat d’atracció d’alumnes d’arreu del
vertaders referents internacionals i recerca; Sabadell, en tecnologia, Hi ha una universitat que centra la 50 ensenyaments, el seu principal Barcelona és una de les ciutats món, ocupant la 8a posició entre les
europees amb una major concentra- ciutats preferides pels estudiants
en determinades disciplines treball i empresa; i Sant Pau, en seva oferta en estudis no presencials objectiu és posar el coneixement al
per cursar un MBA.
de coneixement. ciències de la salut. en línia: servei de la societat per contribuir al ció d’escoles de negocis de prestigi.
12 13
8. 04
10 raons que
converteixen
Barcelona i
Catalunya en
un referent
en Educació
Superior
03.
Una ofERta
dE PRoGRamES
d’ExCEL·LènCIa I
ESPECIaLItzada
Catalunya i Barcelona tenen En total a Catalunya, les insti- Barcelona i l’oferta de progra- Són molts els programes oferts Aquests programes es caracteritzen Estudiants universitaris:
una àmplia i variada oferta tucions d’educació ofereixen mes interuniversitaris i interna- per part de les universitats catala- perquè són impartits en part o total- 233.538
d’estudis de postgrau en més de 500 programes de cionalitzats. nes que formen part d’un Erasmus ment en anglès, tenen estudiants (any 2009-2010)
àmbits temàtics com les màsters i postgraus. Mundus junt amb altres universi- internacionals provinents d’arreu
Barcelona i la seves institu- tats europees i estrangeres i que del món, i seleccionen candidats Alumnes internacionals:
arts i les humanitats, les
Pel que fa a aquests programes cions d’Educació Superior han configuren programes de postgrau amb un bon expedient acadèmic. S’estima que anualment
ciències, les ciències de la Barcelona acull uns 20.000
es poden distingir tres tipologies estat sempre molt obertes a les molt internacionalitzats. Aquests programes tenen un 60%
salut, les ciències socials col·laboracions entre institucions, estudiants internacionals.
principals de programes: els que d’estudiants internacionals.
i jurídiques, i l’enginyeria i es centren en recerca, els profes- no sols del mateix àmbit geogrà- Aposta de les institucions Més de 5.000 són de màsters
arquitectura. sionalitzadors i els de management. fic, sinó que aquest esperit de d’Educació de Barcelona i postgraus i uns 2.000 de
Concretament a Barcelona desta- col·laboració també s’ha traslladat per l’excel·lència. doctorats.
quen per nombre els programes a nivell internacional especialment
Programes:
professionalitzadors, seguits dels amb universitats i escoles de ne- A Barcelona, s’ofereixen un
517 postgraus
de recerca i els de management. gocis situades en altres països. seguit de programes en l’àmbit
Així s’han dissenyat programes
El sector de l’Educació Superior a Barcelona
El sector de l’Educació Superior a Barcelona
de l’Educació Superior que són Personal docent i
Barcelona, ciutat multilingüe, té la interuniversitaris que compten amb referents internacionals en les seves investigador:
capacitat d’oferir bona part d’aquests la col·laboració d’altres universi- disciplines i que tenen capacitat 15.486 persones
programes en diferents llengües, tats i possibiliten que l’estudiant per atraure estudiants d’arreu del (any 2009-2010)
o amb una combinació de vàries pugui completar la seva forma- món. Són els anomenats “Màs-
d’elles. Els principals idiomes que ció cursant el programa en més ters d’Excel·lència Global”, que
s’empren en la docència són el cata- d’una institució i beneficiant-se actualment ofereixen 92 màsters.
là, el castellà i l’anglès. de l’experiència interuniversitària i Informació regularment actualitza-
freqüentment internacional. da a l’adreça:
www.barcelonaglobalmasters.com
14 15
9. 04
10 raons que
converteixen
Barcelona i
Catalunya en
un referent
en Educació
Superior
Imatge cortesia de la Universitat de Barcelona (UB)
04.
RECERCa dE
nIvELL I
SofIStICada
Imatge cortesia de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC)
Catalunya representa Barcelona ocupa la 18ª posició a Barcelona té un pes molt elevat En patents sol·licitades Barcelona Catalunya una part important de les els actius del camp Bio i TIC, ampliant
un 15% de la població nivell internacional i es consolida en recerca ja que 31 dels 38 in- representa el 16,9% i Catalunya el empreses innovadores d’Espanya progressivament el nombre de
d’Espanya, però en canvi en la 6ª a nivell europeu pel que vestigadors treballen en centres 20% del total d’Espanya (2008). (actualment el 22%). camps. En l’actualitat compta amb
fa a la classificació sobre produc- situats a la ciutat. 417 actius que es distribueixen de la
és un territori que contri-
ció científica. L’any 2010 es van En models d’utilitat Barcelona Col·laboracions entre següent manera:
bueix al PIB espanyol en
realitzar 11.798 publicacions amb representa el 23,6% dels models universitat i empresa
un 20% i genera el 25% de
aportacions científiques. 38 beques concedides d’utilitat i Catalunya el 27,5% del Empreses i institucions d’Educació Institucions de recerca (9)
la producció científica de total d’Espanya (2008). Superior també col·laboren estre-
a Catalunya:
l’Estat espanyol, i un 2,5% Per aconseguir aquesta notorie- tament en el desenvolupament
Centres de recerca (169)
- Starting Grants (26)
de la corresponent a la UE. tat en recerca, Catalunya ha fet Ocupació de projectes específics vinculats Centres tecnològics (25)
- Advanced Grants (12)
Aquestes dades són espe- una forta inversió, que repre- Catalunya ha incrementat signifi- amb la recerca, ja siguin definits Instal·lacions científico-
21 beques del total de 38
cialment rellevants en els senta el 25,2% de la despesa cativament el nombre de persones per part de l’empresa, sorgits de tècniques (6)
han estat concedides a inves-
àmbits de la biomedicina, interna en recerca a nivell de ocupades en activitats intensives la pròpia recerca universitària o Parcs tecnològics i
tigadors ICREA, un programa
les ciències i la tecnologia. l’Estat espanyol.
d’atracció d’investigadors d’alt
en recerca: de 18.300 persones definits conjuntament entre em- de recerca (12)
El nivell global de la intensi- (1996) s’ha passat a 47.300 perso- presa i universitat. L’expertesa de
nivel d’arreu del món. Entorns de creativitat (15)
tat en recerca i desenvolu- La millora en la recerca a nes (2009), xifres que són un reflex les universitats en determinades
Catalunya ha rebut el reconeixe- d’aquesta aposta per la recerca, la matèries i també la disponibilitat Suport a la innovació (30)
pament (R+D) a Catalunya
El sector de l’Educació Superior a Barcelona
El sector de l’Educació Superior a Barcelona
ment de la “European Research innovació i el coneixement. D’altra d’infraestructures facilita a les em- Finançament per a
se situa en el 1,68% del PIB
Council”, i com a resultat d’això Patents i models d’utilitat banda, pel que fa a la població preses poder desenvolupar noves la innovació (36)
l’any 2009, per sobre de la Barcelona i Catalunya, encapçalen
gairebé el 60% de les beques ocupada en activitats de ciència i idees amb els millors mitjans. Casos d’èxit (115)
mitjana espanyola (1,38%). (grants) atorgades entre 2007 i les sol·licituds de patents i models tecnologia, Catalunya ocupa la 5a
2010 a Espanya han correspost d’utilitat a nivell de l’Estat espanyol. posició entre les regions europees, Mapa de la Recerca
a investigadors que treballen en A Barcelona, l’any 2008 es van ja que compta amb 630.000 treba- i la Innovació El mapa conté totes les capacitats
centres situats a Catalunya (38 registrar 397 sol·licituds de patents lladors amb estudis superiors dedi- Barcelona va posar en marxa l’any de Barcelona i la seva àrea metro-
beques sobre un total de 64) . PCT, i s’assolí un rati de patents per cats a aquestes activitats. Aquesta 2008 un mapa de la recerca i la politana en els àmbits de la recer-
milió d’habitants de 74,92 patents. situació ha contribuït a localitzar a innovació. Inicialment contemplava ca, la tecnologia i la innovació.
16 17
10. 04
10 raons que
converteixen
Barcelona i
Catalunya en
un referent
en Educació
Superior
Centre Nacional de Supercomputació (Supercomputador Mare Nostrum)
05.
InfRaEStRUC-
tURES
dE RECERCa
ConEIxEmEnt Sincrotó Alba - Consorci CELLS Parc Científic de Barcelona (PCB)
dE REfERènCIa
Barcelona concentra Sincrotró Alba – Centre Nacional de Super- Parc de Recerca Biomèdica Parc Científic de Barcelona Centre Nacional d’Anàlisi
diverses infraestructures Consorci CELLS computació (Supercomputador de Barcelona (PRBB) (PCB) Genòmica (CNAG)
de prestigi internacional Es tracta de la font de llum de sin- Mare Nostrum) És una gran infraestructura És una infraestructura que té com És un centre creat l’any 2009
amb un enorme potencial crotró més potent del sud d’Europa És un centre de referència mundial científica, resultat d’una iniciativa a missió potenciar la innovació que té com a missió dur a terme
i representa la instal·lació científica i un dels supercomputadors més de la Generalitat de Catalunya, principalment en l’àmbit de les projectes d’anàlisi de seqüèn-
per fer-hi recerca avança-
més complexa i de més alt nivell de ràpids. La seva missió consisteix a l’Ajuntament de Barcelona i la ciències de la vida comptant amb cies d’ADN a gran escala en
da. Aquestes infraestruc-
Catalunya. Permetrà situar Catalunya investigar, desenvolupar i gestionar UPF, en connexió amb l’Hospital la col·laboració de la universitat i col·laboració amb investigadors de
tures constitueixen un pol
entre les regions més avançades tecnologies de la informació que del Mar de Barcelona, que aplega de les empreses. Promogut per la Catalunya, Espanya i Europa. El
d’atracció de talent, tant de en capacitat d’anàlisis moleculars facilitin el progrés científic. Participa sis centres públics de recerca CNAG ofereix una àmplia gamma
UB, va ser el primer parc cientí-
científics d’arreu del món, d’aplicació en nombrosos camps. en projectes europeus de supercom- estretament coordinats entre si. d’aplicacions, incloent la seqüen-
fic de l’Estat espanyol i avui és
com per generar i desen- Al voltant del sincrotró se situen putació junt amb altres Té com a objectiu generar nou un referent internacional pel que ciació completa de genomes de
volupar nous projectes. laboratoris experimentals que es 5 països membres de la UE. coneixement en l’àmbit de les fa al foment de la innovació. El novo, la reseqüenciació completa
beneficien de la llum per dur a Hi treballen més de 200 investi- ciències de la salut i de la vida així Parc acull 2.200 professionals i de genomes, la reseqüenciació de
El sector de l’Educació Superior a Barcelona
El sector de l’Educació Superior a Barcelona
terme diferents tipus de recerca. gadors de més de 20 països. Les com fer transferència tecnològica compta amb 3 instituts de recerca, regions concretes, la seqüenciació
Hi ha unes 160 persones entre principals àrees de recerca són les i de coneixement cap al món de 75 empreses, una incubadora d’ARNm o micro ARN (RNAseq), la
científics, enginyers i tècnics que relacionades amb les ciències dels l’empresa. El perfil de les 1.300 d’empreses biotecnològiques i localització de llocs d’unió a l’ADN
hi estan treballant actualment. computadors, de la vida i de la Terra. persones que hi treballen és nota- més de 70 grups de recerca. o ARN (ChIPseq), la seqüenciació
blement internacional. d’epigenomes i la validació de
variants genòmiques. Està previst
que es converteixi en un dels
5 centres de seqüenciació més
importants d’Europa.
18 19
11. 04
10 raons que
converteixen
Barcelona i
Catalunya en
un referent
en Educació
Superior
Clúster d’Educació Superior: empresarial, Barcelona aposta per la promoció econòmica de la ciutat
“Barcelona Campus” l’economia i les activitats intensives i del país, les escoles de negoci i
El sector de l’Educació Superior a en coneixement, especialment els fundacions universitàries, i el propi
Barcelona i Catalunya és una realitat serveis avançats i les noves activi- teixit empresarial.
organitzada d’agents molt diversos tats econòmiques.
06.
que interactuen i que treballen L’ICUF ha contribuït al posiciona-
conjuntament per elaborar una Alineat amb aquest objectiu, ment de Barcelona com a plaça
oferta de programes d’excel·lència l’Ajuntament de Barcelona fa referent, permanent o temporal,
atractiva per als estudiants. La mos- una aposta clara pel sector de per a la formació executiva de
GRanS PRojECtES tra més clara d’això és “Barcelona l’Educació Superior, i més concre- grans corporacions, en un punt de
En EL CamP Campus”, l’associació que està en tament per la formació corporativa trobada idoni pels responsables
dE L’EdUCaCIó procés de creació i que té l’objectiu estratègica o educació executiva, d’estratègia i direcció d’educació
organitzant el 2010 a la ciutat la executiva d’empreses de tot el món.
SUPERIoR Pavelló de Barcelona a l’Expo 2010 Shangai
clar d’estrènyer els lligams entre
les institucions acadèmiques que primera edició del “International Hi contribueix decisivament el fet que
ofereixen programes de postgrau, Corporate Universites Fòrum_ Barcelona ocupi una posició geogrà-
i fer front conjuntament a alguns ICUF”, una jornada internacional fica excel·lent, que compti amb bones
dels principals reptes de futur que que esdevé el punt de trobada connexions internacionals i que tingui
Barcelona ha endegat en internacionalització, tant pel que - El projecte de la UB, Health
fa a la formació com a la recerca, Universitat de Barcelona Campus es presenten en el sector i que el anual dels màxims responsables infraestructures preparades per aco-
els darrers anys un seguit
i l’establiment d’una major relació (HUBc) procés d’adopció d’un Espai Europeu d’estratègia i educació executiva llir les reunions d’estratègia que les
de projectes al voltant de
entre les universitats i el seu entorn. - El projecte de la UPC, Cam- d’Educació Superior ha vingut a de multinacionals d’arreu del món, empreses multinacionals organitzen
l’Educació Superior, que que en col·laboració amb el teixit amb els seus equips directius. No en
Aquesta distinció s’atorga, per part pus Energia UPC: Energia per accelerar. Aquesta entitat represen-
tenen un doble objectiu. tará el Clúster d’Educació Superior, educatiu de la ciutat es tanca- va, Barcelona ocupa el 2n lloc en la
del Ministeri d’Educació del govern l’Excel·lència.
D’una banda, volen ser i agrupa totes les institucions del ran durant dos dies per debatre, classificació mundial de ciutats en
central, només al millors projectes de - El projecte de la UPF, Campus
dinamitzadors d’un sec- col·laboració activa entre universitats UPF-Icària Internacional. sector que es troben a Barcelona i a aprendre, intercanviar i compartir organització de reunions internacio-
tor econòmic de futur de tot l’àmbit estatal, i per tant esde- la majoria de la resta de Catalunya, i coneixements i bones pràctiques en nals amb un total de 135. I finalment,
com és el de la formació, vé un segell de qualitat i de prestigi Els projectes CEIs compten també facilitant l’acció col·laborativa de les el camps de la formació corporativa també és decisiu el fet que Barcelona
l’aprenentatge i la capacita- per aquelles institucions educatives amb la participació d’ajuntaments, institucions d’Educació Superior en estratègica, i poder així identificar concentri escoles de negocis de
ció, i de l’altra, es plantegen que el reben. centres de recerca, hospitals, as- àmbits com la internacionalització o tendències de futur. renom internacional i capdavanteres
amb la voluntat de ser ver- sociacions empresarials, etc. la millora de l’excel·lència de l’oferta -com IESE o ESADE-, i universitats
Catalunyaha rebut vàries distin- formativa. Barcelona Campus és la Barcelona és un model de coopera- de prestigi.
tebradors de generació de
cions de Campus d’Excel·lència marca sota la qual es canalitzen tots ció públic privada, i en aquest sentit
coneixement i atracció de
Internacional (CEIs). aquests esforços. des de l’inici el projecte ha estat ICUF 2011
talent, en un entorn global.
Campus d’Excel·lència compartit amb altres institucions Participants:
El sector de l’Educació Superior a Barcelona
El sector de l’Educació Superior a Barcelona
L’any 2009 van rebre la distinció Internacional (CEIs) concedits: International Corporate com ara la Cambra de Comerç de 256 (100 directius)
Alguns dels principals grans de CEI: 2 en la convocatòria de 2009 i Universities Forum (ICUF) Barcelona, la Generalitat de Cata- Empreses:
projectes en aquest camp són: - El projecte conjunt de la UB i la 3 en la convocatòria de 2010. Barcelona és la porta del sud lunya i el propi sector educatiu (uni- 174 (66 multinacionals)
UPC, Barcelona Knowledge Catalunya i Barcelona lide- d’Europa, centre d’una euroregió versitats i escoles de negoci). L’ICUF 27 col·laboradors privats entre
Campus d’Excel·lència Campus (BKC). ren el nombre de Campus econòmica emergent, capital de compta alhora amb el patrocini de patrocinadors i knowledge
Internacional (CEIs) - El projecte de la UAB: UAB CEI d’Excel·lència a nivell estatal. l’àrea mediterrània, pont amb el grans empreses referents en l’àmbit partners, entre ells les princi-
Els objectius dels CEIs, són entre aposta pel coneixement i la innovació. Magrib i plataforma d’enllaç amb de les universitats corporatives. Per pals escoles de negoci de la
altres, la millora de la qualitat de les L’any 2010 els projectes distingits l’Amèrica Llatina. Amb una dilatada tant aquesta iniciativa és un treball ciutat (IESE, ESADE i EADA).
universitats, la potenciació de la seva com a CEI van ser: tradició industrial i un dens teixit en xarxa amb els principals agents de
20 21
