Your SlideShare is downloading. ×
Observatori Barcelona. Informe 2009-10 (Català)
Observatori Barcelona. Informe 2009-10 (Català)
Observatori Barcelona. Informe 2009-10 (Català)
Observatori Barcelona. Informe 2009-10 (Català)
Observatori Barcelona. Informe 2009-10 (Català)
Observatori Barcelona. Informe 2009-10 (Català)
Observatori Barcelona. Informe 2009-10 (Català)
Observatori Barcelona. Informe 2009-10 (Català)
Observatori Barcelona. Informe 2009-10 (Català)
Observatori Barcelona. Informe 2009-10 (Català)
Observatori Barcelona. Informe 2009-10 (Català)
Observatori Barcelona. Informe 2009-10 (Català)
Observatori Barcelona. Informe 2009-10 (Català)
Observatori Barcelona. Informe 2009-10 (Català)
Observatori Barcelona. Informe 2009-10 (Català)
Observatori Barcelona. Informe 2009-10 (Català)
Observatori Barcelona. Informe 2009-10 (Català)
Observatori Barcelona. Informe 2009-10 (Català)
Observatori Barcelona. Informe 2009-10 (Català)
Observatori Barcelona. Informe 2009-10 (Català)
Observatori Barcelona. Informe 2009-10 (Català)
Observatori Barcelona. Informe 2009-10 (Català)
Observatori Barcelona. Informe 2009-10 (Català)
Observatori Barcelona. Informe 2009-10 (Català)
Observatori Barcelona. Informe 2009-10 (Català)
Observatori Barcelona. Informe 2009-10 (Català)
Observatori Barcelona. Informe 2009-10 (Català)
Observatori Barcelona. Informe 2009-10 (Català)
Observatori Barcelona. Informe 2009-10 (Català)
Observatori Barcelona. Informe 2009-10 (Català)
Observatori Barcelona. Informe 2009-10 (Català)
Observatori Barcelona. Informe 2009-10 (Català)
Observatori Barcelona. Informe 2009-10 (Català)
Observatori Barcelona. Informe 2009-10 (Català)
Observatori Barcelona. Informe 2009-10 (Català)
Observatori Barcelona. Informe 2009-10 (Català)
Observatori Barcelona. Informe 2009-10 (Català)
Observatori Barcelona. Informe 2009-10 (Català)
Observatori Barcelona. Informe 2009-10 (Català)
Observatori Barcelona. Informe 2009-10 (Català)
Observatori Barcelona. Informe 2009-10 (Català)
Observatori Barcelona. Informe 2009-10 (Català)
Observatori Barcelona. Informe 2009-10 (Català)
Observatori Barcelona. Informe 2009-10 (Català)
Observatori Barcelona. Informe 2009-10 (Català)
Observatori Barcelona. Informe 2009-10 (Català)
Observatori Barcelona. Informe 2009-10 (Català)
Observatori Barcelona. Informe 2009-10 (Català)
Observatori Barcelona. Informe 2009-10 (Català)
Observatori Barcelona. Informe 2009-10 (Català)
Observatori Barcelona. Informe 2009-10 (Català)
Observatori Barcelona. Informe 2009-10 (Català)
Observatori Barcelona. Informe 2009-10 (Català)
Observatori Barcelona. Informe 2009-10 (Català)
Observatori Barcelona. Informe 2009-10 (Català)
Observatori Barcelona. Informe 2009-10 (Català)
Observatori Barcelona. Informe 2009-10 (Català)
Observatori Barcelona. Informe 2009-10 (Català)
Observatori Barcelona. Informe 2009-10 (Català)
Observatori Barcelona. Informe 2009-10 (Català)
Observatori Barcelona. Informe 2009-10 (Català)
Observatori Barcelona. Informe 2009-10 (Català)
Observatori Barcelona. Informe 2009-10 (Català)
Observatori Barcelona. Informe 2009-10 (Català)
Observatori Barcelona. Informe 2009-10 (Català)
Observatori Barcelona. Informe 2009-10 (Català)
Observatori Barcelona. Informe 2009-10 (Català)
Observatori Barcelona. Informe 2009-10 (Català)
Observatori Barcelona. Informe 2009-10 (Català)
Observatori Barcelona. Informe 2009-10 (Català)
Observatori Barcelona. Informe 2009-10 (Català)
Observatori Barcelona. Informe 2009-10 (Català)
Observatori Barcelona. Informe 2009-10 (Català)
Observatori Barcelona. Informe 2009-10 (Català)
Observatori Barcelona. Informe 2009-10 (Català)
Observatori Barcelona. Informe 2009-10 (Català)
Observatori Barcelona. Informe 2009-10 (Català)
Observatori Barcelona. Informe 2009-10 (Català)
Observatori Barcelona. Informe 2009-10 (Català)
Observatori Barcelona. Informe 2009-10 (Català)
Observatori Barcelona. Informe 2009-10 (Català)
Observatori Barcelona. Informe 2009-10 (Català)
Observatori Barcelona. Informe 2009-10 (Català)
Observatori Barcelona. Informe 2009-10 (Català)
Observatori Barcelona. Informe 2009-10 (Català)
Observatori Barcelona. Informe 2009-10 (Català)
Observatori Barcelona. Informe 2009-10 (Català)
Observatori Barcelona. Informe 2009-10 (Català)
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×

Thanks for flagging this SlideShare!

Oops! An error has occurred.

×
Saving this for later? Get the SlideShare app to save on your phone or tablet. Read anywhere, anytime – even offline.
Text the download link to your phone
Standard text messaging rates apply

Observatori Barcelona. Informe 2009-10 (Català)

1,362

Published on

L’Observatori de Barcelona és una iniciativa promoguda per l’Ajuntament …

L’Observatori de Barcelona és una iniciativa promoguda per l’Ajuntament
de Barcelona i la Cambra de Comerç de Barcelona, que compta amb la
col·laboració d’un gran nombre d’entitats de la ciutat que, any rere any,
col·laboren amb la Secretaria Executiva facilitant informació i fent aportacions
clau sobre els seus sectors d’activitat.
Amb aquesta vuitena edició de l’informe anual de l’Observatori de Barcelona,
es vol continuar oferint referències que serveixen de base per a la
presa de decisions dels agents econòmics interessats a fer negocis o a
establir-se a Barcelona, per atreure talent i per donar suport a la presentació
de candidatures a esdeveniments o a l’obertura de seus a la ciutat
de Barcelona. Amb aquesta finalitat, com cada any, l’informe presenta el
posicionament de Barcelona respecte de les principals ciutats del món
en un conjunt d’indicadors econòmics i socials de referència.

Published in: Business
0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total Views
1,362
On Slideshare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
0
Actions
Shares
0
Downloads
13
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

Report content
Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
No notes for slide

Transcript

  • 1. OBSERVATORI DE BARCELONA Juliol 2010 AJUNTAMENT DE BARCELONA Jordi W. Carnes i Ayats Tinent d'Alcalde d’Hisenda i Promoció Econòmica Mateu Hernandez i Maluquer Gerent de Promoció Econòmica Àngels Santigosa i Copete Directora de l’àrea d’Estudis Direcció de Serveis de Comunicació i Prospectiva Econòmica CAMBRA DE COMERÇ DE BARCELONA Miquel Valls i Maseda President Xavier Carbonell i Roura Director Gerent de la Cambra de Comerç de Barcelona Joan Ramon Rovira i Homs Cap del Gabinet d’Estudis Econòmics de la Cambra de Comerç de Barcelona EQUIP TÈCNIC Oscar Villar Economista. Coordinador de la Secretaria Executiva de l’Observatori de Barcelona Teresa Udina Economista. Direcció de Serveis de Comunicació i Prospectiva Econòmica de l'Ajuntament de Barcelona Ana Belmonte Economista. Gabinet d’Estudis Econòmics de la Cambra de Comerç de Barcelona Sandra Gutiérrez Estadística. Gabinet d’Estudis Econòmics de la Cambra de Comerç de Barcelona Disseny gràfic: Toni Fresno Cambra de Comerç de Barcelona Maquetació: DVA Associats Filmació i impressió: Ingoprint Dipòsit legal: B-31.474-2010
  • 2. A Barcelona, com a tot el món, el 2009 ha estat el segon any de la crisi ció i l’economia del coneixement, l’atracció d’empreses i talent, els grans més profunda en setanta anys. És una recessió intensa de caràcter glo- projectes de transformació i les infraestructures necessàries per tal de bal, amb un fort impacte sobre les empreses, amb greus conseqüències projectar-se com a capitalitat potent en l’àmbit de l’Europa mediterrània. sobre el mercat laboral i que ens obligarà a replantejar les mateixes ba- Barcelona ha de destacar també com a ciutat de la creativitat i l’educació. ses del nostre model productiu i el creixement del futur. Una ciutat educadora en el sentit més ampli de la paraula, on la cultura sigui un eix central de la vida ciutadana. On els grans i petits equipa- Afortunadament, però, Barcelona afronta aquesta difícil situació des ments culturals s’acompanyin de polítiques que afavoreixin que la gent d’una realitat ben diferent a la de fa setanta anys, perquè certament la que ja té formació pugui arriscar en proposta creativa, com és el cas de ciutat parteix d’una situació econòmica i una competitivitat en el con- les fàbriques de creació. I aquesta riquesa cultural i creativa generi ciu- text europeu i mundial que no gaudia en crisis anteriors. Efectivament tadania, valor econòmic i canvi social. —tal com aquest informe de l’Observatori de Barcelona posa de mani- fest— són molts els indicadors i fonts de prestigi que, tot i la profunditat Per a assolir els seus objectius de futur, Barcelona necessita noves con- d’aquesta crisi global, insisteixen a situar Barcelona i la seva àrea metro- nectivitats, que la vertebrin millor internament i reforcin la seva obertura politana com una de les destinacions més atractives i competitives inter- al món. Voldria remarcar, en aquest sentit, el valor estratègic del cor- nacionalment i una àrea capdavantera a nivell econòmic, empresarial i redor mediterrani —recentment refredat per la Comissió Europea— i de d’atracció de talent. la futura estació de la Sagrera, que esdevindrà la gran porta d’entrada i de sortida de Barcelona i un dels tractors d’un territori —el nord de la Amb tot, els reptes que planteja l’actual context econòmic —que tenen ciutat— en procés de profunda transformació. Així mateix, els canvis als el seu màxim exponent en la problemàtica de les persones a l’atur— fan circuits i fluxos globals de mercaderies reforça el posicionament estratè- que la principal prioritat del govern municipal no pugui ser altra que la gic de la Mediterrània i representa l’oportunitat que el Port de Barcelona lluita decidida contra la crisi, en la qual la ciutat està plenament implica- esdevingui un dels grans distribuïdors del tràfic marítim provinent d’Àsia. da. Voldria remarcar, en aquest sentit, el valor de disposar d’un instru- ment de concertació com el Pacte per a l’Ocupació de Qualitat a Barce- Finalment, la Barcelona del futur ha de tenir en la sostenibilitat un dels lona —fruit de l’acord entre la Generalitat de Catalunya, l’Ajuntament de seus signes d’identitat. Per convicció, pels reptes que hauran d’afrontar Barcelona i les organitzacions sindicals i empresarials—, que s’ha refor- les ciutats del món en general i mediterrànies en particular al segle XXI, i çat a partir del 2009 amb nous recursos, nous actors i nous acords. D’al- perquè aquí hi ha una de les claus de la transformació del model econò- tra banda, després de realitzar el major esforç inversor de la seva histò- mic que necessitem. L’aposta de Barcelona pel vehicle elèctric o híbrid, ria —amb un total de més de 1.800 milions d’euros entre 2009 i 2010—, que entronca amb la nostra tradició industrial per a avançar cap a un nou l’Ajuntament es disposa a aplicar un pla d’austeritat que contribuirà a model energètic, constitueix un exemple emblemàtic de la línia a seguir. la reducció del dèficit públic tot garantint les inversions prioritàries i les polítiques dirigides a la reactivació econòmica, l’atenció a les persones i Certament, tenim al davant reptes formidables, però al mateix temps la convivència a l’espai públic. comptem amb grans actius per a fer-los front. Un dels més importants és la pròpia fortalesa de la marca Barcelona, que els informes de l’Ob- Tot aquest esforç d’austeritat, però, no ha d’impedir tirar endavant les servatori de Barcelona permeten constatar any rere any, i ens propo- apostes de futur. Durant els darrers 30 anys Barcelona ha estat capaç sem gestionar de manera explícita en col·laboració amb la Cambra de de gestionar les crisis com a oportunitats per rellançar l’economia i n’ha Comerç i altres actors rellevants de la ciutat. En presentar aquest vuitè sortit reforçada. Davant dels reptes formidables que ens planteja la situ- informe anual, voldria trametre la meva felicitació a l’equip tècnic per ació actual, ens toca novament fer compatibles les accions a curt termini la tasca realitzada, agrair la col·laboració de l’ampli ventall d’instituci- contra la crisi amb l’estratègia a mig i llarg termini, que l’Ajuntament i ons i entitats que li donen suport i fer vots per l’aprofundiment de la col- els principals agents econòmics i socials estem redefinint i concretant en laboració público-privada, sens dubte un dels trets distintius i una de les l’anomenada Agenda 2020. claus de l’èxit del procés de transformació econòmica de Barcelona. Efectivament, Barcelona aspira a esdevenir el principal motor econòmic del sud d’Europa en l’horitzó del 2020. Partint de l’estructura econòmica Jordi Hereu diversificada que la caracteritza, la ciutat seguirà promovent la innova- Alcalde de Barcelona
  • 3. El 2009 ha estat un any difícil des del punt de vista econòmic, empresari- què es fonamenta el programa Ara + que mai, que la Cambra de Comerç al i social. La recessió mundial que hem viscut ha estat la més forta des de Barcelona posa a disposició de les empreses amb l’objectiu d’impul- de la darrera època de postguerra. L’impacte de la recessió també ha sar el creixement i millorar la competitivitat. Dintre d’aquest programa, estat dur en el nostre àmbit econòmic, tant nacional com regional i local. la nostra entitat impulsa la internacionalització per ajudar les empreses Tanmateix, s’ha començat a registrar una millora a partir de la segona a iniciar i consolidar la seva presència a l’exterior. Així mateix, s’ofereix meitat del 2009, amb caigudes de l’activitat més moderades que a la pri- suport a la innovació i a la formació mitjançant ajudes, cursos, beques mera part de l’any. A més, aquesta millora s’ha traduït en un creixement i també assessorament per rendibilitzar aquesta inversió i per potenciar positiu de l’activitat econòmica a Catalunya el primer trimestre del 2010, el desenvolupament de les tecnologies de la informació i la comunicació. després de set trimestres consecutius caient, i es preveu que aquesta Paral·lelament, la Cambra desenvolupa un nou pla de suport al finança- senda positiva es consolidi el 2011, tot i que el ritme de creixement en- ment empresarial, per què les empreses coneguin tots els instruments cara serà feble. financers que tenen al seu abast i així puguin obtenir el millor pla de finançament. Així com un programa d’optimització dels recursos empre- Cal recordar que la ciutat de Barcelona ha fet un important salt quali- sarials, que consisteix en plans de reducció dels costos i de millores en tatiu en les dues darreres dècades i que, a més, en el context actual de la gestió. greus dificultats econòmiques, el posicionament de la nostra ciutat, en el context internacional i europeu, es manté sòlid. Així es desprèn dels re- Cal treballar per què la nostra ciutat continuï millorant el posicionament sultats del vuitè informe de l’Observatori de Barcelona, que l’Ajuntament i tant en l’àmbit europeu com en l’àmbit mundial. Tenim exemples clars la Cambra de Comerç de Barcelona posen a disposició de tots els agents de l’avenç que estem fent, com són la inauguració del Sincrotró Alba —la econòmics. A tall d’exemple, Barcelona és la quarta ciutat europea pre- font de llum de sincrotró més potent del sud d’Europa i la instal·lació ferida pels executius europeus per ubicar els seus negocis l’any 2009. La científica més complexa i de més alt nivell de l’Estat—, que va entrar en ciutat comtal guanya una posició respecte al 2008 i es consolida entre les funcionament el març del 2010, o bé, la inauguració de la nova terminal cinc primeres ciutats preferides per als negocis. Barcelona també millo- T-1 a l’aeroport del Prat, que ha suposat l’ampliació del nombre de vols ra la capacitat d’organització de reunions internacionals, per segon any intercontinentals des de Barcelona. Tanmateix, cal continuar avançant en consecutiu, i assoleix la cinquena posició en l’àmbit mundial. Així mateix, projectes d’un impacte econòmic important per a la ciutat, com la futura la taxa d’activitat emprenedora a la província de Barcelona es manté per estació intermodal de la Sagrera, que connectarà l’alta velocitat ferrovià- sobre de la de països com Finlàndia, Regne Unit, França i Japó. ria amb les xarxes de transport públic i privat. En l’actualitat, aquest és el projecte de soterrament ferroviari més important d’Europa. Les infraestructures de Barcelona, com l’aeroport o el port, també man- tenen una posició preferent: novena, en volum de passatgers als aero- Vull acabar expressant el meu agraïment a l’equip tècnic pel treball i ports europeus, i primera, en volum de passatgers en creuers als ports l’esforç de millora continua en el projecte que representa l’Observatori principals de la Mediterrània. Així mateix, cal esmentar el bon posicio- de Barcelona i a totes aquelles entitats que un any més han col·laborat nament de les escoles de negoci IESE i ESADE, en quart i vuitè lloc en el proporcionant informació i enriquint el contingut de l’informe que us pre- rànquing europeu publicat pel Financial Times el 2010. sentem. Tots els agents, públics i privats —institucions i empreses—, hem acon- seguit que Barcelona sigui una ciutat atractiva, competitiva i tingui una bona imatge a l’exterior, però cal continuar treballant per no perdre aquest bon posicionament i per millorar en aquells aspectes en què en- cara ens queda camí per recórrer. Catalunya, en general, i Barcelona, en particular, estan ben posiciona- des en aspectes claus com el grau d’obertura a l’exterior i els centres d’excel·lència en recerca aplicada i en formació superior. Aquests són els pilars d’un creixement econòmic sostenible a mitjà i a llarg termini: in- Miquel Valls i Maseda ternacionalització, innovació i formació. I aquests també són els pilars en President de la Cambra de Comerç de Barcelona
  • 4. 4 S U M A R I
  • 5. Informe 2009-2010. Sumari 6 Introducció 46 Sostenibilitat i qualitat de vida 10 Fitxa estadística Barcelona 46 Introducció 48 Compromís mediambiental de les empreses europees 14 L’Observatori de Barcelona 49 Millors ciutats europees en qualitat de vida per als treballadors 50 Emissions de gasos d’efecte hivernacle en ciutats del món 18 Resultats: 20 Ciutat per als negocis 52 Preus i costos 20 Introducció 52 Introducció 22 Millors ciutats europees per als negocis 54 Cost de la vida en ciutats del món 23 Activitat emprenedora als països de l’OCDE 55 Preu del lloguer de l’habitatge en ciutats del món 24 Perspectives empresarials a les regions europees 56 Preu del lloguer d’oficines en ciutats del món 26 Principals regions europees receptores de projectes d’inversió 57 Preu del lloguer de locals comercials en ciutats del món estrangera 58 Preu del lloguer del sòl industrial en ciutats europees 27 Impost de societats i IVA a països del món 59 Nivells salarials en ciutats del món 5 28 Principals ciutats del món organitzadores de reunions internacionals 60 Mercat laboral i formació 30 Societat del coneixement 60 Introducció 62 Taxa d’ocupació a les regions europees 30 Introducció 64 Taxa d’atur a les regions europees 32 Població ocupada en manufactures i serveis tecnològics a les 65 Treballadors amb estudis universitaris a les regions europees regions europees 66 Millors escoles de negocis europees 34 Població ocupada en ciència i tecnologia i despeses en recerca i desenvolupament a les regions europees 68 Síntesi 36 Sol·licitud de patents a les províncies principals de l’OCDE 38 Principals ciutats del món pel que fa a la producció científica 74 Monogràfic 40 Turisme 40 Introducció 42 Principals aeroports europeus per volum de passatgers 43 Places hoteleres a les províncies europees principals 44 Creuers als ports principals de la Mediterrània
  • 6. I N T R D U C C I
  • 7. L’evolució macroeconòmica de l’any 2009 ha estat marcada per la reces- l’orientació de persones aturades i l’impuls de la creació de noves empre- sió econòmica més acusada en dècades a nivell global, amb fortes cai- ses per part de Barcelona Activa. Amb l’aplicació del conjunt de mesures gudes del PIB a Catalunya, a Espanya i a les economies dels països de incloses en el Pacte es crearan uns 7.500 llocs de treball directes a la ciu- l’OCDE, amb una dràstica reducció del comerç internacional, amb una tat l’any 2010. Així mateix, la ciutat de Barcelona és proactiva en el suport crisi financera que ha generat greus dificultats d’accés al crèdit per part a les empreses, font de creació d’ocupació. En aquest sentit, la Cambra d’empreses i famílies i amb un intens procés d’ajust al mercat immobi- de Comerç de Barcelona ha desenvolupat un pla especial per impulsar el liari —especialment en algunes economies. L’esfondrament de l’activitat creixement empresarial i la millora de la competitivitat. Aquest pla consis- durant el primer semestre ha anat seguit d’una contracció més mode- teix en facilitar a les empreses les eines per aconseguir el millor finança- rada durant la segona part de l’any, que juntament amb la sortida gra- ment; en la promoció de la internacionalització amb programes i ajudes dual de la recessió de les economies més avançades s’ha traduït en la per a què les empreses iniciïn i consolidin la seva presència a l’exterior; en recuperació dels índexs de confiança empresarial, i permet albirar unes l’impuls de la innovació a través de suport i ajudes a la R+D+I; en l’oferta de expectatives més favorables per al 2010. cursos i beques per formar a professionals competitius, i en l’optimització dels recursos empresarials mitjançant la gestió òptima dels mateixos. En aquest difícil context, revesteix un especial valor el posicionament competitiu sòlid que Barcelona manté entre les principals ciutats eu- La ciutat de Barcelona ha afrontat la crisi realitzant la inversió més ele- ropees i que aquest informe posa de manifest. Cal remarcar, en aquest vada de la seva història: 1.028 milions d’euros l’any 2009 i 836 milions el sentit, el fet que l’any 2009 recuperi la quarta posició entre les millors 2010, el nivell d’inversió per capita més alt de les grans ciutats espanyo- ciutats del continent per als negocis segons l’European Cities Monitor, les. Aquesta injecció de recursos, a més de contribuir de manera proac- 8 elaborat per Cushman & Wakefield —només per darrera de Londres, Pa- tiva a dinamitzar l’activitat econòmica, repercutirà en una millora signifi- rís i Frankfurt—, i es consolidi per cinquè any consecutiu entre les cinc cativa dels equipaments i l’espai públic, amb un fort impacte en tots els primeres posicions del rànquing. D’altra banda, manté el primer lloc districtes de la ciutat. Així mateix, el pressupost municipal per al 2010 com a ciutat amb més qualitat de vida per als treballadors i com a ciutat reforça de forma especialment significativa la dotació de recursos assig- que més progressa. Així mateix, el prestigiós FDI Magazine —revista del nada a les polítiques de promoció econòmica i atenció a les persones, i la Financial Times— ha atorgat recentment a Barcelona el cinquè lloc en el ciutat compta amb unes finances locals sanejades que constitueixen un rànquing global de les 25 primeres ciutats europees de futur 2010/2011 actiu de primer nivell per afrontar la conjuntura actual. i el primer lloc entre les ciutats del sud d’Europa. Tot i que determinats instruments de política i de regulació econòmica estan en mans dels go- Alhora que estableix mesures d’impacte a curt termini, Barcelona manté verns estatals o d’organismes supranacionals, les ciutats tenen un paper una estratègia clara per avançar cap a un nou model de creixement eco- clau en la lluita contra la crisi en una economia global on les grans àre- nòmic basat en el coneixement, la creativitat, la innovació i la sostenibilitat. es urbanes són actors principals del creixement i de la competència. En El context de crisi no impedeix que la ciutat segueixi avançant en aquesta aquest sentit, cal destacar el paper proactiu que novament ha desenvo- estratègia de fons, amb fites com la recent inauguració del Sincrotró —la lupat Barcelona, que ha portat l’OCDE a designar com a principis de Bar- font de llum de sincrotró més potent del sud d’Europa i la instal·lació cien- celona les deu recomanacions per a la resposta de les ciutats als reptes tífica més complexa i de nivell més alt de l’Estat—, l’obtenció de la distinció de la crisi resultants de l’intercanvi d’experiències i la col·laboració de Campus d’Excel·lència Internacional tant per part del projecte Barcelona 41 ciutats en el marc del programa LEED (Local Economic and Employ- Knowledge Campus de la UB i la UPC com per part de la UAB o el notable ment Development Programme). Efectivament, Barcelona està orientant increment del nombre de treballadors dedicats a recerca i desenvolupament la seva resposta a la crisi en línia amb els principis esmentats, a partir i altres activitats tecnològiques. Entre les mesures impulsades des del go- dels eixos estratègics que s’enumeren a continuació. vern local, cal remarcar l’avenç dels clusters estratègics del districte de la innovació 22@ —TIC, disseny, tecnologies mèdiques, media i energia—, on ja La ciutat afronta la recessió exercint un lideratge cooperatiu. La seva es- s’han localitzat més de 1.500 empreses, el desenvolupament d’un nou clus- tratègia respecte al mercat de treball s’articula a través del Pacte per a ter agroalimentari a la Zona Franca i la preparació de la posada en marxa de l’Ocupació de Qualitat a Barcelona —signat pel Departament de Treball, dos nous clusters sobre Educació i Multilingüisme. La ciutat avança també l’Ajuntament de Barcelona, Foment del Treball, PIMEC, CCOO i la UGT el en matèria de sostenibilitat, i, per exemple, Barcelona coordinarà una part maig del 2008, al qual posteriorment s’han incorporat els grups munici- de la investigació europea en energies renovables dins del projecte KIC In- pals d’ICV-EUiA i ERC— i s’ha vist reforçada en el període 2009-10 amb noenergy, amb una inversió associada de 450 milions d’euros i treballa en el recursos addicionals adreçats a la creació directa d’ocupació, la formació i desenvolupament i foment de l’ús de vehicles elèctrics a la capital catalana.
  • 8. Informe 2009-2010. Introducció L’obertura de l’economia barcelonina a l’exterior és un dels factors de fortalesa que poden contribuir més clarament a la seva recuperació, com ho acrediten el lideratge de Barcelona en les exportacions de l’economia espanyola o la resistència notable a la crisi que mostra l’activitat turísti- ca. Barcelona segueix potenciant l’atracció d’inversió estrangera, l’acti- vitat econòmica i el talent amb accions com la promoció del Barcelona Economic Triangle en col·laboració amb la Generalitat de Catalunya per captar activitat econòmica i inversió estrangera a la regió metropolitana de Barcelona, l’impuls del programa Do it in Barcelona per emprenedors, investigadors i professionals internacionals que volen iniciar la seva ac- tivitat professional i empresarial a la ciutat, o el progressiu desenvolupa- ment de la xarxa internacional de Consolats de Mar. En l’àmbit dels factors de competitivitat tradicional, Barcelona segueix apostant per les grans infraestructures productives. La millora progres- siva en infraestructures de connexió nacionals i internacionals dels dar- rers anys s’ha vist reforçada el 2009 amb la inauguració de la nova ter- minal de l’aeroport —que permet atendre 55 milions de viatgers l’any—, l’obertura de noves rutes intercontinentals i l’elaboració del pla estratè- 9 gic del Comitè de Desenvolupament de Rutes Aèries (CDRA), que con- soliden l’aposta per a la seva internacionalització. Pel que fa al Port de Barcelona, el seu lideratge en matèria de creuers s’acompanya amb el desplegament d’un Pla Estratègic que reforçarà la seva capacitat i poten- cial logístic. D’altra banda, Barcelona es manté entre les cinc primeres posicions del rànquing mundial d’organització d’esdeveniments firals i congressuals. L’entorn de crisi dóna especial valor a les polítiques de proximitat al ciu- tadà. En l’àmbit de la promoció econòmica, a Barcelona destaquen en aquest sentit l’impuls del comerç urbà de proximitat mitjançant la políti- ca d’eixos comercials, la remodelació de la xarxa de mercats de la ciutat, les mesures especifiques per a l’orientació professional i la inserció la- boral dels joves de la ciutat o les actuacions dinamitzadores en els barris d’atenció especial. Barcelona, per tant, afronta la crisi econòmica mantenint un posiciona- ment internacional favorable i desenvolupant polítiques en línia amb les recomanacions de l’OCDE per a la recuperació de grans àrees urbanes. Els reptes que planteja l’actual context —en que els experts preveuen que la sortida de la recessió obri pas a un procés de recuperació lent i com- plex— fan imprescindible seguir avançant en aquesta estratègia, reforçar les diverses fórmules de col·laboració entre els sectors públic i privat —una de les claus de la transformació econòmica que ha experimentat la ciutat— i intensificar les accions encaminades al canvi de model productiu.
  • 9. 10
  • 10. F I T X A E S T A D í S T I C A B A R C E L N A 11
  • 11. Fitxa estadística Barcelona 2009 12
  • 12. Informe 2009-2010. Fitxa estadística Barcelona 2009 ENTORN GEOGRÀFIC Superfície (km2) 102,2 Població 1.621.537 Població estrangera (% sobre el total) 17,5% Densitat (habitants/ km2) 15.866,3 Climatologia (Observatori Can Bruixa) Temperatura mitjana mensual* 17,8 Precipitació anual (mm)* 607,2 ENTORN ECONÒMIC DADES MACROECONÒMIQUES: PIB (var. Int %)- Barcelonès* 1,7 Afiliats a la Seguretat Social 1.021.974 Taxa d’atur 16-64 anys (%) 15,4 Taxa d’ocupació 16-64 anys (%) 66,8 Taxa d’activitat 16-64 anys (%) 79 IPC (var. mitjana, %)- prov BCN 0,5 Exportacions (milions d’€)- prov. Barcelona 32.261,8 Importacions (milions d’€)- prov. Barcelona 48.519,77 Inversions a l’exterior (milions d’€)- Catalunya 1.096,3 Inversions de l’exterior (milions d’€)- Catalunya 1.365,3 Empreses - prov. BCN 467.385 Empreses estrangeres a Catalunya* 3.124 COMERÇ I TURISME Establiments comerç al detall - prov. BCN 74.692 Eixos comercials 24 Mercats municipals (nombre i superfície comercial (m2)) 45/206.769 Hotels Nombre 321 Places 60.331 Turistes 6.476.033 13 INFRAESTRUCTURES Aeroport Pistes (nombre i longitud (m))** 3/3352;2660;2540 Capacitat màxima de vols/hora** 90 Passatgers (milers) 27.312 Port Superfície terrestre (ha) 828,9 Molls i atracadors (km) 20,3 Trànsit total (milers de tones) 42.980,8 Fira Barcelona Salons 52 Visitants 2.983.097 Superfícies ocupada pels salons (m2) 633.774 FORMACIÓ I CIUTAT DEL CONEIXEMENT Universitats catalanes 12 Alumnes universitaris a Catalunya 212.959 Escoles estrangeres a Catalunya 19 Parcs tecnològics, centres tecnològics i de recerca a Barcelona** 210 QUALITAT DE VIDA Platges (nombre i metres) 7/ 3.910 Carril bici (km i abonats bicing) 156/182.062 Biblioteques* 214 Museus, col·leccions i centres d’exposicions 41 Equipaments esportius públics (nombre i usuaris)* 1.511/182.682 Equipaments culturals i lúdics (usuaris en milers) 41.989,4 Font: AENA, Ajuntament de Barcelona, Anuari comarcal de Caixa Catalunya, Fira de Barcelona, Generalitat de Catalunya, Idescat, INE, Instituto Nacional de Meteorología, Ports de l’Estat, Secretària d’Estat de Comerç, Turisme de Barcelona i Institut de Cultura de Barcelona * 2008 **2010
  • 13. 14
  • 14. 15
  • 15. 16
  • 16. Informe 2009-2010. L’Observatori de Barcelona Us presentem l’Informe 2009-2010 de l’Observatori de Barcelona La publicació inclou els apartats següents: L’Observatori de Barcelona és una iniciativa promoguda per l’Ajuntament • Una introducció general sobre la situació i les línies d’actuació prefe- de Barcelona i la Cambra de Comerç de Barcelona, que compta amb la rents de la ciutat en matèria econòmica. col·laboració d’un gran nombre d’entitats de la ciutat que, any rere any, col·laboren amb la Secretaria Executiva facilitant informació i fent apor- • Un apartat amb els resultats dels 26 indicadors presentats en sis àm- tacions clau sobre els seus sectors d’activitat. bits temàtics: negocis, coneixement, turisme, sostenibilitat i qualitat de vida, preus i costos, i mercat laboral i formació. Amb aquesta vuitena edició de l’informe anual de l’Observatori de Barce- lona, es vol continuar oferint referències que serveixen de base per a la • Un article monogràfic signat per Nick Leon, director de Design London, presa de decisions dels agents econòmics interessats a fer negocis o a que es titula “Una ciutat ben connectada: un enfocament integrat de la establir-se a Barcelona, per atreure talent i per donar suport a la presen- planificació i el desplegament de tecnologies digitals”. tació de candidatures a esdeveniments o a l’obertura de seus a la ciutat de Barcelona. Amb aquesta finalitat, com cada any, l’informe presenta el • Un apartat de síntesi en què es pot veure el posicionament de Bar- posicionament de Barcelona respecte de les principals ciutats del món celona respecte de les principals ciutats de referència de forma visual i en un conjunt d’indicadors econòmics i socials de referència. resumida, per a cadascun dels indicadors analitzats. L’Informe 2009-2010 presenta un format renovat, amb quatre caracterís- L’Observatori de Barcelona es caracteritza pels trets següents: tiques principals: 17 • Es construeix sobre la base d’una bateria d’indicadors, definits prefe- • Una racionalització significativa del nombre d’indicadors que permeten rentment a escala de ciutat, però susceptibles d’ampliació a altres àm- trobar al lector una presentació sintètica i eficient d’aquells indicadors bits territorials. més rellevants des del punt de vista del posicionament de la ciutat, del que la caracteritza i dels reptes a assolir. En concret, l’informe actual • Les dades s’obtenen per a una mostra que, en alguns casos, arriba presenta 26 indicadors, dels quals dos són novedosos. Per primera vega- a seixanta ciutats de tot el món. Cal assenyalar que per a alguns indi- da, l’Observatori de Barcelona facilita informació sobre sol·licituds de pa- cadors, per raó de dimensió mostral, es fa una selecció que recull les tents acollides via internacional al Tractat de Cooperació en matèria de principals àrees urbanes. patents i també presenta un indicador sobre emissions de gasos d’efecte hivernacle. • Els indicadors incorporen, on és possible, representació gràfica d’evo- lució que permet avaluar la progressió en cada àmbit concret. • La incorporació per primera vegada d’un article monogràfic d’un expert reconegut en l’àmbit de l’anàlisi i la comparativa de les economies urba- • Les fonts d’informació són entitats i instituts internacionals de prestigi nes, que any a any aprofundirà en un àmbit rellevant d’aquesta temàtica. reconegut. D’aquesta manera, enriquirà els continguts que es desprenen de l’anàlisi d’indicadors. • Les dades i la informació que es recull són de màxima actualitat, ate- nent a la disponibilitat existent. • La introducció d’elements visuals per a cada indicador, amb gràfiques o mapes, que faciliten la comprensió dels resultats i l’anàlisi de la seva L’Observatori de Barcelona disposa també d’un portal propi, que permet evolució temporal. als usuaris de qualsevol indret del món accedir lliurement a la informa- ció de l’Informe i a d’altra complementària. A partir d’aquesta informa- • L’ampliació del contingut de la síntesi, que ara aglutina tots els indica- ció, l’usuari pot fer el seguiment de l’activitat i dels projectes més impor- dors per tal de poder veure d’un sol cop d’ull el posicionament de Barce- tants que es porten a terme a la ciutat de Barcelona. lona a cadascun d’ells.
  • 17. R E S U L T A T S
  • 18. Introducció Després de la inflexió produïda el 2008 arran de la crisi financera i im- mobiliària internacional, l’evolució de l’any 2009 ha estat marcada per la recessió econòmica més acusada en dècades i per una forta caiguda del PIB a Catalunya, a Espanya i a les economies dels països de l’OCDE. Amb tot, l’esfondrament de l’activitat durant el primer semestre ha anat seguit d’una contracció més moderada durant la segona part de l’any que, juntament amb la sortida gradual de la recessió de les economies més avançades, s’ha traduït en la recuperació dels índexs de confiança empresarial i en unes expectatives més favorables per al 2010, tal com reflecteix l’enquesta anual d’Eurocambres. En aquest difícil context, Barcelona manté un posicionament excel·lent entre les primeres ciutats europees preferides pels executius d’Europa per ubicar els seus negocis, i l’any 2009 va recuperar la quarta posició entre les millors ciutats per als negocis, segons l’European Cities Moni- tor, elaborat per Cushman & Wakefield. La valoració destacada de Bar- 20 celona ha quedat refermada recentment a la selecció de ciutats i regions europees del futur 2010/2011 del FDI Magazine —revista del Financial Times—, on Barcelona assoleix el cinquè lloc en el rànquing global de les 25 primeres ciutats d’Europa i el primer lloc entre les ciutats del sud d’Europa. Altres indicadors rellevants corroboren el posicionament favo- rable de Barcelona. És el cas de la taxa d’activitat emprenedora de la població resident a la província, que clarament supera la mitjana de la UE, de la recepció de projectes d’inversió estrangera o del bon posicio- nament de la ciutat en el rànquing mundial en organització de reunions internacionals, que a més millora per segon any consecutiu. L’Ajuntament de Barcelona, la Cambra de Comerç i altres actors eco- nòmics públics i privats locals es coordinen per al desenvolupament de programes destinats a consolidar la marca de Barcelona i de la posició internacional en què es troba mitjançant instruments com l’atracció de finançament i d’empreses estrangeres, el suport als clusters urbans estratègics, l’atracció i retenció de talent, la internacionalització d’em- preses innovadores, l’impuls a les connexions aèries internacionals o l’atracció de congressos. Entre les accions desenvolupades durant l’any 2009, cal destacar el projecte Barcelona Zona Innovació que impulsarà un nou cluster del sector alimentari i de la indústria cultural i audiovi- sual a la Zona Franca; la signatura del conveni de col·laboració per de- senvolupar el Barcelona Design Innovation Cluster; l’impuls de les fires de nova creació HiT del sector de la innovació i dels sectors econòmics emergents, i The Brandery; així com el nou saló de moda urbana con- temporània, l’ampliació de la xarxa internacional de Consolats de Mar per reforçar els llaços econòmics amb zones urbanes estratègiques i el suport a la creació de més de 1.000 noves empreses per part de l’agència de desenvolupament local Barcelona Activa.
  • 19. Informe 2009-2010. ciutat per als negocis cIutat per aLS negOcIS 21
  • 20. Millors ciutats europees per als rànquing ciutat rànquing rànquing 1990 2008 2009 negocis l’any 2009 1 2 Londres París 1 2 1 2 3 Frankfurt 3 3 11 Barcelona 5 4 4 Brussel·les 4 5 17 Madrid 7 6 12 Munic 9 7 Barcelona recupera la quarta posició 5 Amsterdam 6 8 15 Berlín 8 9 D’acord amb l’estudi European Cities Monitor —elaborat des de fa 20 9 Milà 13 10 8 Ginebra 11 11 anys per la consultora Cushman & Wakefield amb les opinions dels alts 14 Hamburg 17 12 executius de 500 companyies europees—, Barcelona recupera la quarta 7 Zuric 10 13 posició en el rànquing de millors ciutats del continent per ubicar negocis - Birmingham 21 14 l’any 2009. Només ha estat superada per Londres, París i Frankfurt i ha 6 Düsseldorf 12 15 passat al davant de Brussel·les. Aquest lloc privilegiat queda reforçat si 13 Manchester 14 16 16 Lisboa 16 17 es té en compte que durant els darrers cinc anys la ciutat ha estat posi- - 15 18 Dublín cionada entre les cinc millors ciutats per fer negocis i que, d’aquests cinc 18 Lió 18 19 22 anys, ha estat la quarta del rànquing en tres ocasions. 19 Estocolm 20 20 23 Praga 19 21 - Roma 25 22 L’European Cities Monitor destaca Barcelona com la ciutat europea que 25 Varsòvia 24 23 millor es promou com a centre de negocis, la quarta en disponibilitat - Leeds 28 24 d’espai d’oficines i la sisena en termes de qualitat-preu d’aquestes ofici- - Copenhaguen 23 25 nes i de facilitats de transport per a la mobilitat interna. 21 Budapest 22 25 - Istanbul 29 27 20 Viena 26 28 10 Glasgow 27 29 Posicionament de Barcelona - Bucarest 31 30 - Hèlsinki 30 31 24 Moscou 32 32 Oslo 33 33 22 Atenes 34 34 4 4 4 Nota: El 1990, sols 25 ciutats van ser incloses en l’estudi. El 2009, 34 ciutats van ser incloses en l’estudi. Font: Cushman & Wakefield, European Cities Monitor 2009 5 5 6 6 6 6 11 1990 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 Font: Cushman & Wakefield, European Cities Monitor
  • 21. Informe 2009-2010. ciutat per als negocis activitat emprenedora als país activitat emprenedora (% sobre població) països de l’OcDe l’any 2008 Mèxic Estats Units 13,1 10,8 Islàndia 10,1 Grècia 9,9 Noruega 8,7 Irlanda 7,6 Barcelona 7,5 Barcelona supera un any més la Unió Europea Catalunya 7,3 Finlàndia 7,3 Segons el Global Entrepreneurship Monitor (GEM), l’any 2008 la taxa d’ac- Espanya 7,0 Hongria 6,6 tivitat emprenedora de la població resident a la província de Barcelona s’ha Letònia 6,5 situat en el 7,5 %. Aquesta xifra supera clarament les mitjanes de la Unió Eslovènia 6,4 Europea (6 %) i d’Espanya (7 %), així com les de països de referència de la Turquia 6,0 UE com Alemanya (3,8 %), França (5,6 %) o el Regne Unit (5,9 %). Així ma- Regne Unit 5,9 teix, se situa a la banda alta de les taxes dels estats membres de l’OCDE, França 5,6 Japó 5,4 malgrat ser inferior a les de països com els Estats Units (10,8 %) o Norue- Països Baixos 5,2 ga (8,7 %). En un any caracteritzat per l’entrada en recessió de l’economia Itàlia 4,6 internacional, la reducció de 0,8 punts de la taxa d’activitat emprenedora Dinamarca 4,4 23 a Barcelona respecte a l’any 2007 està en sintonia amb la tendència des- Romania 4,0 Alemanya 3,8 cendent d’aquest indicador al conjunt de la Unió Europea. D’altra banda, Rússia 3,5 cal esmentar que el mateix any 2008, la taxa d’abandonament de l’activitat Bèlgica 2,9 emprenedora a Barcelona (0,9 %) és inferior a la de tots els països de la UE. Nota: L’activitat emprenadora inclou empreses naixents (menys de 3 mesos d’activitat) i empreses noves (de 3 a 42 mesos d’activitat). La base de dades original conté 45 països, si bé, la taula recull només una mostra seleccionada de països Activitat emprenedora 2008 (% sobre població) de referència Font: Global Entrepreneurship Monitor (GEM), Informe executiu Catalunya 2008 10,1 7,3 ISL 8,7 FIN 7,6 NOR 6,5 3,5 4,4 5,9 RÚS 5,2 LET IRL DIN R.UN 2,9 3,8 P.BAI 5,6 BÈL ALE 6,6 6,4 4,0 7,3 FRA 7,5 7,0 HON ESL ROM 4,6 CAT 9,9 6,0 BCN ESP ITA TUR GRE Font: Global Entrepreneurship Monitor (GEM), Informe executiu Catalunya 2008
  • 22. perspectives empresarials a Millors perspectives d’exportació a Catalunya que a Baviera, Berlín i Londres les regions europees per a l’any L’any 2009 s’ha caracteritzat per una forta recessió econòmica, però les 2010 perspectives dels empresaris catalans per al 2010 són una mica més fa- vorables, segons l’Enquesta d’Eurochambres. Les empreses preveuen un augment lleuger de la xifra de negocis a Catalunya, unes perspectives millors que al conjunt de l’Estat espanyol. També es preveu un increment de l’exportació el 2010 —el 43 % de les empreses catalanes assenyala que augmentarà, mentre que el 17 % diu que caurà. En aquest cas, Ca- talunya és una de les regions on les perspectives són més favorables, en línia amb regions com Estocolm, i millors que d’altres com Baviera, Ber- lín i Londres. Pel que fa a la inversió, el 24 % dels empresaris catalans apunta una reducció, mentre que el 17 % n’assenyala un augment. Per tant, es preveu que la inversió caurà el 2010, però més moderadament que el 2009 i amb menys intensitat que a altres regions com Baden- Wurttemberg, Baviera i Berlín, o comunitats espanyoles com Madrid i València. 24 Perspectives empresarials a Catalunya 60 3,7 4 3,2 3 50 2 Xifra de negocis (Saldos, en %) 40 1 5 PIB real (Var. anual, en %) 0,2 -0,5 (p) 0 30 -1 20 -2 -3 10 -4,0 -4 0 -5 2006 2007 2008 2009 2010 Xifra de negocis PIB real (p) Previsions Cambra de Comerç de Barcelona (Gener 2010) Font: Eurochambres i Idescat
  • 23. Informe 2009-2010. ciutat per als negocis Xifra de negocis exportacions Inversió regió (cIutat) (saldos, %) regió (cIutat) (saldos, %) regió (cIutat) (saldos, %) Portugal (LISBOA) 61 Portugal (LISBOA) 62 Mazowsze (VARSÒVIA) 31 Mazowsze (VARSÒVIA) 47 Dinamarca (COPENHAGUEN) 51 Portugal (LISBOA) 30 Dinamarca (COPENHAGUEN) 41 Itàlia central (ROMA) 37 Itàlia Nord-occidental (MILÀ) 28 Midlands Oest (BIRMINGHAM) 39 Escòcia (EDIMBURG) 34 Turquia (ISTANBUL) 24 Estocolm (ESTOCOLM) 34 Grècia (ATENES) 29 Grècia (ATENES) 16 Londres (LONDRES) 33 Estònia (TALLINN) 28 Dinamarca (COPENHAGUEN) 12 Turquia (ISTANBUL) 31 Estocolm (ESTOCOLM) 27 Itàlia central (ROMA) 9 Finlàndia (HÈLSINKI) 29 Catalunya (BARCELONA) 26 Finlàndia (HÈLSINKI) 4 North West (MANCHESTER) 27 Comunitat Valenciana (VALÈNCIA) 24 Estocolm (ESTOCOLM) 2 Escòcia (EDIMBURG) 25 Turquia (ISTANBUL) 23 Hongria central (BUDAPEST) 0 Grècia (ATENES) 24 Finlàndia (HÈLSINKI) 22 Estònia (TALLINN) -1 Àustria de l’est (VIENA) 22 Àustria de l’est (VIENA) 22 UE* -3 Estònia (TALLINN) 19 Mazowsze (VARSÒVIA) 20 Escòcia (EDIMBURG) -3 Illa de França (PARÍS) 17 Baviera (MUNIC) 19 Holanda Nord (AMSTERDAM) -5 UE* 15 Berlín (BERLÍN) 18 Holanda meridional (ROTTERDAM) -6 Holanda meridional (ROTTERDAM) 14 Holanda meridional (ROTTERDAM) 18 North West (MANCHESTER) -6 Itàlia Nord-occidental (MILÀ) 12 Itàlia Nord-occidental (MILÀ) 18 Catalunya (BARCELONA) -7 Berlín (BERLÍN) 11 Londres (LONDRES) 17 Midlands Oest (BIRMINGHAM) -7 Catalunya (BARCELONA) 10 UE* 16 Illa de França (PARÍS) -7 Holanda Nord (AMSTERDAM) 8 Espanya 16 País Basc (BILBAO) -9 25 Itàlia central (ROMA) 4 Holanda Nord (AMSTERDAM) 13 Àustria de l’est (VIENA) -11 Comunitat Valenciana (VALÈNCIA) 3 Illa de França (PARÍS) 12 Londres (LONDRES) -12 Comunitat de Madrid (MADRID) 2 País Basc (BILBAO) 9 Hessen (FRANKFURT) -15 Espanya 2 Baden-Württemberg (STUTTGART) 5 Espanya -16 Baden-Württemberg (STUTTGART) -1 Comunitat de Madrid (MADRID) 5 Berlín (BERLÍN) -17 País Basc (BILBAO) -6 Hessen (FRANKFURT) 4 Baviera (MUNIC) -22 Baviera (MUNIC) -10 Midlands Oest (BIRMINGHAM) -2 Comunitat de Madrid (MADRID) -23 Hongria central (BUDAPEST) -18 Hongria central (BUDAPEST) -5 Baden-Württemberg (STUTTGART) -24 North West (MANCHESTER) -12 Comunitat Valenciana (VALÈNCIA) -26 Nota: Els saldos es calculen com la diferència entre el percentatge de respostes que indica “augment” i el percentatge de respostes que indica “disminució” La base de dades original conté 111 regions, si bé la taula recull només una mostra seleccionada de regions de referència * Mitjana mostral. Font: Eurochambres, The Business Climate in Europe’s Regions in 2010
  • 24. principals regions europees projectes 2007 regió (cIutat) projectes 2008 receptores de projectes 305 209 Londres (LONDRES) Illa de França (PARÍS) 262 222 d’inversió estrangera l’any 2008 58 95 Rin del Nord-Westfàlia (DÜSSELDORF) Comunitat de Madrid (MADRID) 99 80 43 Irlanda del sud-est (DUBLÍN)1 68 90 Catalunya (BARCELONA) 61 52 Alta Baviera (MUNIC) 61 Catalunya se situa en sisena posició, superant 71 Roine-Alps (LIÓ) 58 Amsterdam, Milà i Manchester 60 Moscou (MOSCOU) 56 74 Darmstadt (FRANKFURT) 53 66 Bucarest (BUCAREST) 52 Catalunya va atreure 61 projectes d’inversió estrangera l’any 2008 i ocupa 53 Holanda Nord (AMSTERDAM) 50 la sisena plaça entre les principals regions europees receptores. La crisi 61 Hongria central (BUDAPEST) 46 financera internacional i el context de crisi econòmica han provocat una 38 Llombardia (MILÀ) 46 50 Estocolm (ESTOCOLM) 44 reducció de la inversió estrangera a bona part de les regions europees 37 Mazowsze (VARSÒVIA)2 42 capdavanteres. En el cas de Catalunya, després de dos anys consecutius 25 Finlàndia Sud (HÈLSINKI) 42 amb increments notables, s’ha reduït el nombre de projectes i el 2008 49 Dinamarca (COPENHAGUEN)3 39 se’n registra una quantitat similar a la de l’any 2005, que tot i així supera 16 Berlín (BERLÍN) 37 26 32 Zuric (ZURIC) 32 la de regions com les d’Amsterdam, Milà o Manchester. 23 Viena (VIENA) 31 34 Sofia (SOFIA) 30 També cal destacar que el 44 % dels projectes iniciats a Catalunya es 40 Provença-Alps-Costa Blava (MARSELLA) 30 localitzen a l’àrea de Barcelona, i que l’any 2008, 3.124 empreses estran- 11 Gran Manchester (MANCHESTER) 29 29 Praga (PRAGA) 28 geres desenvolupaven la seva activitat al Principat. 42 Brussel·les (BRUSSEL·LES) 28 21 Holanda Sud (ROTTERDAM) 27 16 Hamburg (HAMBURG) 24 Projectes d’inversió estrangera (nombre) 34 Escòcia de l’est (EDIMBURG) 23 35 Midlands Oest (BIRMINGHAM) 20 33 Escòcia del sud-oest (GLASGOW) 19 90 90 9 Llenguadoc-Rosselló (MONTPELLER) 19 14 Stuttgart (STUTTGART) 19 74 30 Migdia-Pirineus (TOLOSA) 18 70 25 Ginebra (GINEBRA) 18 64 9 Letònia (RIGA) 18 61 61 53 19 Lisboa (LISBOA) 16 52 18 Istanbul (ISTANBUL) 16 50 50 12 Laci (ROMA) 16 44 46 7 Estònia (TALLINN) 14 37 38 9 Àtica (ATENES) 13 30 30 33 13 Comunitat Valenciana (VALÈNCIA) 9 15 Lituània (VÍLNIUS) 9 25 1 Oslo (OSLO) 9 10 17 1 Ankara (ANKARA) 3 5 País Basc (BILBAO) 2 2005 2006 2007 2008 1 Irlanda del sud-est = Dublin, Mid-East, South-East. 2 Mazowieckie = Ciechanow, Plock, Ostrolecko, Siedlce, Radom, Warsaw, Miasto Warsaw. Catalunya (Barcelona) Alta Baviera (Munic) 3 Dinamarca = Copenhagen, Copenhagen & Frederiskberg, Frederiskborg, Roskilde. Holanda Nord (Amsterdam) Llombardia (Milà) Font: Ernst & Young’s European Investment Monitor, 2009 Font: Ernst & Young’s European Investment Monitor
  • 25. Informe 2009-2010. ciutat per als negocis Impost de societats i IVa a país taxa Base IVa (%) taxa Base Societats (%) països del món l’any 2009 Japó Estats Units 5,0 - 40,7 40,0 Argentina 21,0 35,0 Sud-àfrica 14,0 34,6 Índia 12,5 34,0 Bèlgica 21,0 34,0 França 19,6 33,3 L’IVA general és el quart més baix de la Unió Europea Canadà 5,0 33,0 Itàlia 20,0 31,4 Malgrat comptar amb el tipus impositiu de societats més competitiu de Tunísia 18,0 30,0 tota l‘època democràtica, Espanya es manté a la banda mitjana-alta del Espanya 16,0 30,0 Austràlia 10,0 30,0 rànquing internacional i és el setè país de l’OCDE amb l’impost de soci- Alemanya 19,0 29,4 etats més alt. Efectivament, la disminució del tipus impositiu espanyol a Luxemburg 15,0 28,6 la darrera dècada ha anat acompanyada per una reducció generalitzada i Regne Unit 15,0 28,0 més accentuada d’aquest gravamen a escala internacional. Noruega 25,0 28,0 Suècia 25,0 26,3 Israel 16,5 26,0 Aquesta competència fiscal entre els diferents països per tal de captar inversió Finlàndia 22,0 26,0 ha fet créixer el pes dels impostos indirectes en les estructures impositives. Països Baixos 19,0 25,5 27 En aquest sentit, cal destacar que Espanya compta amb el quart tipus general Xina 17,0 25,0 de l’IVA més baix de la Unió Europea (16 %) —només és més baix a Xipre, Lu- Grècia 19,0 25,0 xemburg i el Regne Unit (15 %). El tipus espanyol està en línia amb la mitjana Dinamarca 25,0 25,0 internacional, que, segons la comparativa que fa KPMG de taxes indirectes a Portugal 20,0 25,0 Àustria 20,0 25,0 90 països del món, era del 15,2 % l’any 2009. Val a dir que tant Espanya com el Corea del Sud 10,0 24,2 Regne Unit incrementaran l’IVA durant el 2010. Suïssa 7,6 21,2 Eslovènia 20,0 21,0 Impost de Societats 2009 (%) República Txeca 19,0 20,0 Polònia 22,0 19,0 Eslovàquia 19,0 19,0 Hong Kong - 16,5 Hongria 25,0 16,0 28 Letònia 21,0 15,0 26,3 26 Irlanda 21,5 12,5 Xipre 15,0 10,0 NOR SUE FIN Nota: La base de dades original conté 116 països, si bé, la taula recull només una mostra seleccionada de països de referència 25,5 15 Font: KPMG, KPMG’s Corporate and Indirecte Tax Rate Survey 2009 12,5 28 34 25,5 29,4 LET IRL DIN 19 28,6 R.UN 20 P.BAI POL ALE BEL 19 LUX 25 21,2 R.TX 33,3 16 21 ESL 25 SUI AUS HON 30 ESL FRA 31,4 POR 25 ESP ITA GRE Font: KPMG, KPMG’s Corporate and Indirecte Tax Rate Survey 2009
  • 26. Variació congressos 2007 ciutat 2007/2008 (%) congressos 2008 482 Singapur 32,16 637 357 París 17,37 419 276 Brussel·les 8,33 299 321 Viena -22,43 249 principals ciutats del món 175 129 Barcelona Tòquio 10,29 16,28 193 150 organitzadores de reunions 127 Seül -1,57 125 91 Budapest 27,47 116 82 Copenhaguen 26,83 104 internacionals l’any 2008 134 188 Londres Ginebra -23,13 -45,74 103 102 129 Amsterdam -23,26 99 126 Lisboa -22,22 98 94 Sydney 3,19 97 Barcelona, entre les cinc primeres ciutats del món 103 Roma -8,74 94 87 Maastricht 5,75 92 Segons les dades de la Union of International Associations (UIA), el 2008 74 Madrid 14,86 85 150 Berlín -44,00 84 Barcelona se situa a la cinquena posició del rànquing de ciutats del món 76 Atenes 9,21 83 en organització de reunions internacionals —amb 193 congressos i con- 86 Istanbul -4,65 82 vencions—, guanya un lloc en el rànquing per segon any consecutiu i su- 84 Hèlsinki -5,95 79 pera Ginebra. El creixement del nombre de reunions a Barcelona ha estat 97 Praga -18,56 79 del 10,3 % respecte a l’any 2007, i suposa una evolució particularment 78 Washington 1,28 79 107 Pequín -29,91 75 favorable si es té en compte la reducció del nombre de congressos inter- 59 L’Haia 25,42 74 nacionals en l’any de referència. 59 Yokohama 15,25 68 28 63 Lió 6,35 67 El 2009, segons la International Congress and Convention Association 53 Melbourne 26,42 67 139 Nova York -51,80 67 (ICCA), Barcelona ocupa el segon lloc del rànquing mundial de ciutats en 53 València 16,98 62 nombre de reunions internacionals, només al darrera de Viena, i guanya 100 Estocolm -41,00 59 una posició respecte al 2008. 66 Chicago -16,67 55 66 Kuala Lumpur -16,67 55 102 Montreal -46,08 55 80 Oslo -31,25 55 Posicionament de Barcelona 43 Buenos Aires 20,93 52 64 San Diego -20,31 51 55 Hong Kong -9,09 50 43 Orlando 16,28 50 49 Nova Delhi 0,00 49 5 40 Xangai 20,00 48 56 Dublín -16,07 47 73 Munic -35,62 47 50 Noordwijk -10,00 45 6 6 6 43 Ciutat del Cap 2,33 44 51 Jeju -13,73 44 76 Bangkok -44,74 42 29 Boston 37,93 40 7 48 Vancouver -16,67 40 37 El Caire 2,70 38 61 Toronto -37,70 38 41 San Francisco -9,76 37 42 Trieste -14,29 36 2004 2005 2006 2007 2008 48 Varsòvia -27,08 35 25 Edimburg 36,00 34 Font: Union of International Associations 67 Kyoto -49,25 34 33 Luxemburg -6,06 31 32 Sant Petersburg -3,13 31 48 Moscou -37,50 30 25 Nova Orleans 20,00 30 46 Estrasburg -39,13 28 Nota: Els congressos són del tipus A o B Font: Union of International Associations
  • 27. Informe 2009-2010. ciutat per als negocis 29
  • 28. Introducció Barcelona continua guanyant posicions en la seva aposta pel coneixe- L’avenç dels darrers anys en l’àmbit del coneixement ha estat important ment com a un dels motors de creixement econòmic de la ciutat i avança i es tradueix també en l’estructura productiva: en l’actualitat, Catalunya tant en la dotació de recursos —infraestructurals i econòmics— per a la se situa entre les deu primeres del rànquing europeu quant al nombre recerca com en la transferència de coneixement al sistema productiu i la de treballadors en sectors manufacturers d’intensitat tecnològica alta i generació i l’atracció de talent. mitjana-alta i en sectors de serveis intensius en coneixement i alta tec- nologia, i és la cinquena regió amb més ocupats en ciència i tecnologia. La ciutat continua abonant el terreny per a la creació de pols de recerca que permeten avançar en el coneixement i en la seva aplicació pràctica Barcelona compta amb una oferta formativa de qualitat. Mostres recents en el món empresarial. Un exemple recent és el Sincrotró Alba —la font del seu potencial són l’obtenció de la distinció Campus d’Excel·lència In- de llum de sincrotró més potent del sud d’Europa i la instal·lació científica ternacional, tant per part del projecte Barcelona Knowledge Campus de més complexa i de més alt nivell de l’Estat—, que es va posar en funciona- la UB i la UPC com per part de la UAB, així com el fet que 59 dels màsters ment el març de 2010 i donarà servei a investigadors i a empreses d’alta que s’ofereixen a l’àrea metropolitana de Barcelona tenen la condició de tecnologia amb aplicacions en diferents camps de la ciència, des de la físi- Màsters d’Excel·lència Global, d’acord amb el Pla Estratègic Metropolità. ca o la química fins a la medicina o la biologia. Altres exemples són el Parc L’existència de bones escoles i universitats és fonamental per al sorgi- de Recerca Biomèdica de Barcelona, el Centre de Computació i Comuni- ment de bons professionals i l’atracció de talent d’altres ciutats del món, cacions de Catalunya (CESCA), el Laboratori de Ressonància Magnètica a la qual també contribuirà el programa Do It in Barcelona, impulsat des 30 Nuclear (RMN- Barcelona), el Barcelona Supercomputing Centre (BSC), el de l’Ajuntament i adreçat a emprenedors, professionals, investigadors i Centre de Transferència de Tecnologia de la Universitat Politècnica de Ca- llicenciats d’arreu que vulguin desenvolupar la seva activitat a la ciutat. talunya o la Fundació i2CAT. En conjunt, la ciutat disposa ja de més de 400 actius de recerca i innovació que conformen un potent sistema d’espais de producció, transferència, difusió i ús del coneixement, i actuen com a mitjà de contacte entre el món científic i l’empresarial. Un dels indicadors de generació de coneixement i transformació d’aquest coneixement en aplicacions pràctiques és el de la inversió en recerca, desenvolupament i innovació. En aquest sentit, cal destacar que la des- pesa en R+D a Catalunya ha passat de l’1,06 % del PIB l’any 2000 a l’1,62 % del PIB l’any 2008. Així mateix, cal destacar que l’empresariat català està molt a prop d’assolir els dos terços de la despesa en R+D total que marca el Tractat de Lisboa. L’esforç d’impuls de la recerca dels darrers anys fa possible que Barcelona se situï en sisena posició europea i quinzena mundial en producció científica, amb 12.211 publicacions l’any 2009.
  • 29. Informe 2009-2010. Societat del coneixement SOcIetat DeL cOneIXeMent 31
  • 30. població ocupada en Catalunya és la quarta regió europea en ocupats en manufactures d’intensitat tecnològica alta i mitjana-alta manufactures i serveis Catalunya es manté per segon any consecutiu com a la quarta regió eu- tecnològics a les regions ropea amb major nombre d’ocupats en sectors manufacturers d’inten- sitat tecnològica alta i mitjana-alta l’any 2008, per darrera de la Llom- europees l’any 2008 bardia, Stuttgart i l’Alta Baviera, i superant l’Illa de França. El Principat se situa també a la banda alta del rànquing pel que fa al pes relatiu de l’ocupació en sectors manufacturers d’intensitat tecnològica alta i mitja- na-alta, amb un percentatge del 8,9% del total. En el període 1998-2008, el nombre d’ocupats en aquests sectors ha experimentat un ritme de creixement al Principat (prop del 3% anual) que suposa la millor evolució del grup de regions amb major massa crítica industrial, conjuntament amb la de l’Alta Baviera. El 2008 Catalunya és la desena regió europea amb més ocupació en serveis intensius en coneixement i alta tecnologia, cosa que representa 32 la pèrdua de dues posicions respecte el 2007. Efectivament, el nombre d’ocupats en aquestes activitats al Principat (94.361 persones) se situa aquest any per sota dels de Dinamarca, Roina-Alps i Düsseldorf, però supera el del Darmstadt. Tanmateix, durant el període 1998-2008 l’incre- ment global acumulat de l’ocupació als serveis tecnològics a Catalunya ha estat d’un remarcable 68%, i el seu pes dins l’ocupació total ha cres- cut del 2,3% fins al 2,7%. Val a dir que a Barcelona ciutat els assalariats d’aquests serveis representen prop del 5% de l’ocupació total i han cres- cut en un 1,9% l’any 2009. Població ocupada en manufactures d’intensitat tecnològica alta i mitjana-alta (milers de persones) 457 441 321 312 261 248 25 12 Llombardia alta Baviera catalunya Holanda nord (Milà) (Munic) (Barcelona) (amsterdam) 2000 2008 Font: Eurostat
  • 31. Informe 2009-2010. Societat del coneixement Ocupats en Ocupats en manufactures % d’ocupats en serveis intensius en serveis intensius d’intensitat % d’ocupats en manufactures d’intensitat coneixement i alta tecnologia sobre la en coneixement tecnològica alta tecnològica alta i mitjana-alta sobre la població ocupada total i alta tecnologia regió (cIutat) i mitjana-alta població ocupada total 3,74 162,444 Llombardia (MILÀ) 441,170 10,17 3,35 67,719 Stuttgart (STUTTGART) 419,358 20,76 5,83 128,168 Alta Baviera (MUNIC) 321,024 14,61 2,70 94,361 Catalunya (BARCELONA) 311,880 8,93 6,36 339,151 Illa de França (PARÍS) 271,799 5,09 1,82 66,315 Istanbul (ISTANBUL) 245,710 6,73 4,06 95,125 Düsseldorf (DÜSSELDORF) 171,160 7,30 4,75 87,971 Darmstadt (FRANKFURT) 167,089 9,03 4,30 122,782 Dinamarca (COPENHAGUEN) 166,264 5,83 4,19 107,742 Roine-Alps (LIÓ) 157,994 6,14 6,08 186,274 Comunitat de Madrid (MADRID) 139,664 4,56 3,75 37,287 País Basc (BILBAO) 96,770 9,73 5,76 77,283 Finlàndia Sud (HÈLSINKI) 93,734 6,99 6,40 143,465 Laci (ROMA) 91,815 4,09 4,51 68,387 Berlín (BERLÍN) 91,083 6,00 4,35 82,419 Provença-Alps-Costa Blava (MARSELLA) 83,273 4,40 33 4,21 65,758 Irlanda del sud-est (DUBLÍN) 82,612 5,29 5,77 71,947 Hongria Central (BUDAPEST) 80,737 6,48 1,70 37,830 Comunitat Valenciana (VALÈNCIA) 76,882 3,45 1,81 23,510 Ankara (ANKARA) 70,290 5,42 5,37 201,374 Londres (LONDRES) 70,181 1,87 3,20 54,913 Àtica (ATENES) 58,199 3,39 4,40 47,452 Midlands Oest (BIRMINGHAM) 54,375 5,05 3,40 40,197 Gran Manchester (MANCHESTER) 51,382 4,34 5,00 88,404 Holanda Sud (ROTTERDAM) 46,323 2,62 2,86 28,649 Escòcia del sud-oest (GLASGOW) 45,489 4,53 3,79 50,067 Lisboa (LISBOA) 42,637 3,23 4,21 41,181 Escòcia de l’est (EDIMBURG) 38,630 3,95 5,78 59,719 Bucarest (BUCAREST) 34,743 3,37 6,88 44,293 Praga (PRAGA) 29,269 4,55 4,72 36,936 Viena (VIENA) 27,844 3,56 4,42 62,184 Holanda Nord (AMSTERDAM) 24,601 1,75 1,62 7,147 Zagreb (ZAGREB) 15,963 3,61 1,89 17,642 Llenguadoc-Rosselló (MONTPELLER) 15,697 1,68 6,66 40,336 Oslo (OSLO) 14,524 2,40 4,68 18,533 Brussel·les (BRUSSEL·LES) 13,642 3,44 Nota: Els serveis intensius en coneixement i alta tecnologia són els serveis informàtics, les telecomunicacions i la recerca i desenvolupament La base de dades original conté 314 regions, si bé, la taula recull només una mostra seleccionada de regions de referència Font: Eurostat
  • 32. població ocupada en ciència Catalunya és la cinquena regió europea en ocupació en ciència i tecnologia en el període 2003-2008 i tecnologia a les regions Catalunya compta amb 652.000 treballadors amb estudis superiors dedi- europees l’any 2008 i despeses cats a la ciència i la tecnologia l’any 2008, cosa que li permet mantenir- se com la cinquena regió del rànquing europeu per sisè any consecutiu. en recerca i desenvolupament Aquest posicionament favorable respon a la dinàmica expansiva d’aques- tes activitats al Principat en el període 1998-2008, amb un creixement l’any 2006 mitjà anual del nombre d’ocupats del 6 %, que ha incrementat el pes percentual dels treballadors dedicats a la ciència i la tecnologia sobre el total del 7,4 % el 1998 a l’11,7 % el 2008. L’any 2006, la intensitat en recerca i desenvolupament (R+D) a Catalunya ha estat de l’1,42 % del PIB, valor superior al de regions com Londres, Dublín o Brussel·les però inferior a la mitjana europea (1,85 %), i encara lluny de l’objectiu del tractat de Lisboa per l’any 2010 (3 % del PIB). El mateix any, l’empresariat català està molt a prop de generar dues ter- 34 ceres parts de la despesa total en R+D a l’economia tal com estableix el tractat, amb una aportació del 0,92 % del PIB. Cal destacar que la inten- sitat en R+D total a Catalunya ha experimentat un increment significatiu, en passar de l’1,06 % del PIB l’any 2000 a l’1,62 % el 2008. Població ocupada en ciència i tecnologia (% sobre població*) 20 18,7 18,9 18,2 17,5 16,9 16,2 16 14,0 14,2 13,4 11,4 11,8 11,7 12 11,1 10,8 9,5 9,2 8,8 9,1 7,6 8 6,7 7,1 6,5 6,5 5,1 5,6 5,6 4,7 4 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 Catalunya (Barcelona) Holanda Nord (Amsterdam) Llombardia (Milà) * Població entre 15 i 74 anys Font: Eurostat
  • 33. Informe 2009-2010. Societat del coneixement Despeses Internes Despeses Internes en treballadors totals en r+D el Sector empresarial en ciència i treballadors en ciència i tecnologia (% pIB) 2006 en r+D (% pIB) 2006 regió (cIutat) tecnologia (milers) (% població*) 2008 2008 - - Illa de França (PARÍS) 1.385 16,3 0,37 1,05 Londres (LONDRES) 1.020 17,8 1,19 1,96 Comunitat de Madrid (MADRID) 842 17,3 - - Dinamarca (COPENHAGUEN) 699 17,1 0,92 1,42 Catalunya (BARCELONA) 652 11,7 - - Llombardia (MILÀ) 566 7,6 - - Alta Baviera (MUNIC) 554 16,5 0,33 1,07 Mazowsze (VARSÒVIA) 536 12,9 - - Roine-Alps (LIÓ) 522 11,9 - - Stuttgart (STUTTGART) 409 13,4 - - Berlín (BERLÍN) 400 14,4 - - Holanda Sud (ROTTERDAM) 395 15,2 - - Àtica (ATENES) 390 12,9 - - Darmstadt (FRANKFURT) 384 13,0 - - Laci (ROMA) 384 9,0 - - Holanda Nord (AMSTERDAM) 375 18,9 - - Düsseldorf (DÜSSELDORF) 372 9,2 35 0,36 0,95 Comunitat Valenciana (VALÈNCIA) 365 9,6 - - Provença-Alps-Costa Blava (MARSELLA) 362 10,4 2,40 3,46 Finlàndia Sud (HÈLSINKI) 358 17,9 - - Estocolm (ESTOCOLM) 324 21,9 0,22 0,79 Lituània (VÍLNIUS) 311 11,8 0,80 1,24 Irlanda del sud-est (DUBLÍN) 299 12,3 0,78 1,45 Hongria central (BUDAPEST) 289 13,0 0,54 1,23 Bucarest (BUCAREST) 280 15,5 1,24 1,58 País Basc (BILBAO) 273 16,5 0,19 0,90 Sofia (SOFIA) 238 14,2 0,73 1,48 Lisboa (LISBOA) 232 10,7 - - Oslo (OSLO) 212 26,3 0,10 0,48 Escòcia de l’est (EDIMBURG) 196 13,5 0,35 0,70 Letònia (RIGA) 194 10,8 0,29 1,00 Gran Manchester (MANCHESTER) 191 9,9 - - Hamburg (HAMBURG) 187 13,1 - - Llenguadoc-Rosselló (MONTPELLER) 187 10,3 0,54 1,95 Escòcia del sud-oest (GLASGOW) 182 11,3 0,77 1,30 Midlands Oest (BIRMINGHAM) 175 9,2 1,14 2,47 Praga (PRAGA) 163 16,7 2,09 3,54 Viena (VIENA) 140 10,9 0,51 1,14 Estònia (TALLINN) 117 11,3 0,80 1,39 Brussel·les (BRUSSEL·LES) 107 13,8 *Població d’entre 15 i 74 anys Nota: Treballadors que disposen de una formació científica de nivell superior i estan ocupats com a professionals o tècnics. La despesa interna inclou despeses en capital, corrents i laborals -tant d’investigadors com personal administratiu- vinculades a activitats de recerca en proporció del PIB La base de dades original conté 314 regions, si bé, la taula recull només una mostra seleccionada de regions de referència Font: Eurostat
  • 34. Sol·licitud de patents a les Barcelona registra un increment de les patents tecnològiques internacionals províncies principals de l’OcDe l’any 2007 L’any 2007, Barcelona —amb 392 patents PCT, segons residència de l’in- ventor— es troba en la posició 22 entre les principals províncies de refe- rència de l’OCDE. L’avenç significatiu de la darrera dècada li ha permès convergir cap al nivell de patents de províncies europees de referència —com ara Milà o Lió— i superar Amsterdam, Montreal, Dublín o Brussel- les, malgrat situar-se encara lluny de les principals metròpolis de refe- rència mundial. En particular, cal destacar que Barcelona gairebé ha du- plicat el nombre de patents tecnològiques PCT en el període 2002-2007, i ha assolit un nivell similar al de Düsseldorf. Aquesta evolució favorable ha fet que Barcelona mantingui la seva posició entre les àrees urbanes de referència (la 27a), l’any 2007. 36 Patents PCT* (nombre) 600 500 407,5 378,2 391,5 400 376,5 300 272,4 236,1 212,4 200 187,5 100 0 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 Barcelona Milà Amsterdam Dublín * Tractat de Cooperació en matèria de Patents Font: OCDE
  • 35. Informe 2009-2010. Societat del coneixement Sol·licitud de patents Sol·licitud de patents tecnològiques Sol·licitud total de patents tecnològiques pct pct per milió de habitants província (cIutat) pct per milió de habitants Sol·licitud total de patents pct 4.464,81 349,96 Tòquio (TÒQUIO) 635,95 8.113,42 3.568,99 374,64 Silicon Valley (SAN JOSE) 638,89 6.086,37 1.476,60 63,91 Nova York (NOVA YORK) 179,32 4.142,80 1.151,81 140,20 Boston (BOSTON) 396,41 3.256,73 937,04 48,06 Los Angeles (LOS ANGELES) 129,16 2.518,05 1.102,22 109,94 Seül (SEÜL) 217,75 2.183,07 540,82 61,37 Osaka (OSAKA) 241,74 2.130,24 690,33 66,10 Chicago (CHICAGO) 188,29 1.966,37 1.208,22 266,15 Seattle (SEATTLE) 392,80 1.783,13 388,67 59,69 Houston (HOUSTON) 259,31 1.688,59 360,29 134,91 Stuttgart (STUTTGART) 610,41 1.630,21 614,13 235,44 Munic (MUNIC) 604,58 1.577,02 544,37 281,50 Estocolm (ESTOCOLM) 557,83 1.078,73 77,82 26,27 Düsseldorf (DÜSSELDORF) 267,59 792,59 399,95 289,55 Uusimaa (HÈLSINKI) 509,46 703,71 205,98 60,40 Berlín (BERLÍN) 186,93 637,47 244,64 - Londres (LONDRES) - 635,03 208,32 - París (PARÍS) - 584,43 109,91 31,78 Rotterdam (ROTTERDAM) 145,58 503,45 37 85,49 21,95 Milà (MILÀ) 113,58 442,46 36,51 - Roine (LIÓ) - 396,34 74,43 14,04 Barcelona (BARCELONA) 73,87 391,51 84,00 32,07 Amsterdam (AMSTERDAM) 138,35 362,43 160,38 - Montreal (MONTREAL) - 348,88 126,10 20,60 Madrid (MADRID) 55,13 337,44 173,24 103,67 Viena (VIENA) 199,52 333,40 142,20 - Toronto (TORONTO) - 296,13 33,75 2,68 Instanbul (INSTANBUL) 17,86 224,61 38,51 76,43 Copenhaguen (COPENHAGUEN) 425,16 214,24 56,26 13,94 Roma (ROMA) 51,08 206,23 85,43 - Boques del Roine (MARSELLA) - 173,14 57,49 103,66 Oslo (OSLO) 233,63 129,56 57,42 - Dublín (DUBLÍN) - 124,79 38,49 22,65 Budapest (BUDAPEST) 62,50 106,19 50,93 - Edimburg (EDIMBURG) - 104,03 16,11 15,50 Brussel·les (BRUSSEL·LES) 99,17 103,13 35,14 - Manchester (MANCHESTER) - 101,95 16,22 6,62 València (VALÈNCIA) 33,73 82,71 10,50 2,59 Àtica (ATENES) 17,52 70,91 9,62 - Erau (MONTPELLER) - 69,80 12,13 10,11 Praga (PRAGA) 44,70 53,64 11,77 - Birmingham (BIRMINGHAM) - 40,24 6,55 5,76 Biscaia (BILBAO) 30,95 35,20 8,48 4,19 Lisboa (LISBOA) 16,57 33,52 14,78 - Glasgow (GLASGOW) - 32,08 10,75 6,31 Varsòvia (VARSÒVIA) 18,79 32,03 Nota: El criteri de selecció geogràfic de la patent és la residencia de l’inventor La base de dades original conté 1742 províncies, si bé, la taula recull només una mostra seleccionada de províncies de referència Font: OCDE
  • 36. rànquing rànquing rànquing Mundial Mundial europeu publicacions 2008 ciutat 2009 2009 2009 1 Pequín 1 - 33.376 2 Londres 2 1 30.145 3 Tòquio 3 - 28.893 4 París 4 2 24.269 5 Nova York 5 - 22.548 Boston principals ciutats del món pel 6 6 - 22.500 7 Seül 7 - 22.294 8 Xangai 8 - 17.156 que fa a la producció científica 9 10 Moscou Madrid 9 10 3 4 15.818 13.619 l’any 2009 11 Los Angeles 11 - 13.113 15 Roma 12 5 12.454 12 Baltimore 13 - 12.414 13 Toronto 14 - 12.414 20 Barcelona 15 6 12.211 Barcelona guanya cinc posicions en el rànquing mundial 14 Filadèlfia 16 - 12.199 21 Cambridge Massachusetts 17 - 12.190 17 Chicago 18 - 12.120 L’any 2009, Barcelona ha passat a ocupar la 6a posició en el rànquing 18 São Paulo 19 - 12.105 europeu i la 15a en el rànquing mundial de ciutats en producció cientí- 19 Berlín 20 7 11.972 fica, amb un total de 12.211 publicacions generades, que representa un 16 Houston 21 - 11.808 augment del 4,7 % respecte a l’any anterior. 24 Munic 22 8 10.909 23 Milà 23 9 10.673 22 Osaka 24 - 10.596 En relació a l’any 2008, Barcelona guanya cinc posicions al rànquing 25 Montreal 25 - 10.241 mundial —passant per davant de Filadelfia, Chicago, São Paulo, Berlín i 27 Cambridge 26 10 9.624 Houston—, i ascendeix un lloc entre les ciutats europees. 26 Hong Kong 27 - 9.467 38 28 Amsterdam 28 11 9.119 31 Singapur 29 - 8.979 33 Melbourne 30 - 8.979 Posicionament de Barcelona 34 Zuric 31 12 8.707 32 Oxford 32 13 8.635 29 Pittsburg 33 - 8.587 30 San Francisco 34 - 8.478 35 Estocolm 35 14 7.896 6 36 Atenes 36 15 6.873 7 7 37 Praga 37 16 6.618 9 38 Copenhaguen 38 17 6.425 11 41 Lió 39 18 6.038 39 Manchester 40 19 6.030 15 40 Varsòvia 41 20 5.786 43 Edimburg 42 21 5.288 42 Mèxic 43 - 5.183 20 44 Brussel·les 44 22 5.173 21 21 47 Tolosa 45 23 5.163 48 Buenos Aires 46 - 4.901 45 Rio de Janeiro 47 - 4.803 27 49 Dublín 48 24 4.749 46 Nàpols 49 25 4.736 2005 2006 2007 2008 2009 52 Hamburg 50 26 4.686 Rànquing mundial 50 Nova Delhi 51 - 4.623 Rànquing europeu 55 Torí 52 27 4.617 53 Montpeller 53 28 4.590 Font: Universitat Politècnica de Catalunya - Centre de Política del Sòl i Valoracions, 51 Glasgow 54 29 4.467 56 València 55 30 4.444 54 Sant Petersburg 56 31 4.402 58 Marsella 57 32 4.379 57 Yokohama 58 - 4.234 59 Basilea 59 33 4.116 60 Lisboa 60 34 4.056 62 Frankfurt 61 35 3.694 63 Tel Aviv 62 - 3.664 61 Liverpool 63 36 3.654 Font: Universitat Politècnica de Catalunya - Centre de Política del Sòl i Valoracions. Informe sobre l’Evolució 2008-2009 de la producció científica de les principals ciutats del món
  • 37. Informe 2009-2010. Societat del coneixement 39
  • 38. Introducció El 2009 s’ha caracteritzat per ser un any de decreixement generalitzat del turisme a nivell mundial, amb la incertesa econòmica i el fort aug- ment de l’atur com a causes principals. El context econòmic, per tant, no ha estat favorable ni en l’àmbit extern ni en l’àmbit intern. Malgrat aquesta conjuntura, el sector turístic de Barcelona ha acreditat una no- table resistència a la crisi i ha tancat el 2009 amb un increment de per- noctacions del 2,6 % i una lleugera reducció del nombre de turistes, infe- rior a les registrades a nivell europeu i mundial. D’altra banda, la ciutat continua ampliant l’oferta hotelera, que el 31 de desembre del 2009 és de 321 hotels, i seguirà creixent els propers anys. Per al 2010 ja hi ha prevista l’obertura de 15 hotels nous, que suposaran 1.505 noves places hoteleres. A partir d’aquesta evolució i del fort creixement del turisme en el perío- de 1993-2007, la ciutat continua treballant perquè aquest increment no s’interrompi i alhora sigui sostenible tant a nivell econòmic com social. 40 L’instrument principal en aquest sentit és el Pla Estratègic de Turisme 2015, endegat des de Turisme de Barcelona, que aviat presentarà les línies d’actuació futures en matèria de turisme a Barcelona. Cal remar- car que, segons els estudis impulsats en el marc del Pla, la ciutat atreu un total de més de 18 milions de visitants a l’any, que generen una des- pesa aproximada de 20 milions d’euros diaris i un impacte d’entre el 8 % i el 10 % del Producte Interior Brut, cosa que posa de manifest el paper rellevant de l’activitat turística dins l’economia barcelonina. L’any 2009 ha significat per a Barcelona una millora important en l’àmbit de les infraestructures vinculades a l’activitat turística i la internaciona- lització. El mes de juny es va inaugurar la nova terminal de l’aeroport del Prat, la T-1, de més de 500.000 m2 de superfície i amb una capacitat superior a 30 milions de passatgers, cosa que ha suposat un increment dels vols intercontinentals de 237 a 248 entre el 2008 i el 2009. Les perspectives per al 2010 són lleugerament millors que el 2009 i apunten que els principals mercats clients a Europa s’aniran recupe- rant lentament. De fet, les darreres dades de l’any 2009 i les primeres del 2010 ja presenten algunes senyals positives. Així, en els tres primers mesos del 2010, el nombre de passatgers a l’aeroport de Barcelona ha crescut el 5 % —un dels millors comportaments que es registren als ae- roports d’Espanya— i el nombre de turistes i pernoctacions a la ciutat registren increments interanuals de dos dígits.
  • 39. Informe 2009-2010. turisme turISMe 41
  • 40. principals aeroports europeus ciutat (aeroport) Variació passatgers 2008/2009 (%) 2009 per volum de passatgers l’any Londres Heathrow (LHR) París Roissy (CDG) -1,5 -4,9 66.037.578 57.883.282 2009 Frankfurt (FRA) Madrid (MAD) -4,7 -5,1 50.932.840 48.248.890 Amsterdam (AMS) -8,1 43.569.553 Roma-Fiumicino(FCO) -4,0 33.723.213 Munic (MUC) -5,4 32.681.067 Barcelona manté la novena posició a Europa des de l’any Londres Gatwick (LGW) -5,3 32.401.046 2004 Barcelona (BCN) -9,7 27.301.493 París Orly (ORY) -4,2 25.101.709 Zuric (ZRH) -0,8 21.879.095 L’any 2009, l’aeroport de Barcelona ha gestionat 27,3 milions de passat- Palma De Mallorca (PMI) -7,1 21.197.229 gers, cosa que li ha permès mantenir la novena posició del rànquing eu- Dublín (DUB) -12,6 20.504.705 ropeu. Malgrat el decrement en el nombre de passatgers del 9,7 % res- Londres Stansted (STN) -10,7 19.957.221 pecte al 2008, l’aeroport del Prat no ha perdut posicions perquè la tònica Copenhaguen (CPH) -8,4 19.668.804 Manchester (MAN) -12,0 18.840.008 imperant en l’evolució dels passatgers als grans aeroports europeus ha Moscou Domodedovo (DME) -8,6 18.674.947 estat descendent. Viena (VIE) -8,3 18.114.427 Oslo (OSL) -6,6 18.079.732 42 Düsseldorf (DUS) -2,0 17.793.493 L’obertura de la nova terminal T1 el juny del 2009 —que pot acollir més Milà-Malpensa (MXP) -8,7 17.551.635 de 30 milions de passatgers en una superfície de més de 500.000 m2— Brussel·les (BRU) -8,2 16.974.247 comporta una millora substancial de la capacitat de l’aeroport i l’oportu- Atenes (ATH) -1,4 16.213.723 nitat de fer un salt qualitatiu i assolir un posicionament més favorable en Estocolm-Arlanda (ARN) -11,4 16.098.610 l’àmbit dels vols intercontinentals. Berlín (TXL) -2,1 14.180.237 Lisboa (LIS) -2,5 13.260.974 Hèlsinki (HEL) -6,9 12.503.372 Hamburg (HAM) -4,7 12.229.271 Passatgers (milions) Praga (PRG) -7,8 11.643.366 Màlaga (AGP) -9,3 11.605.981 60 Niça (NCE) -5,3 9.831.136 Colònia/Bonn (CGN) -5,8 9.739.581 Gran Canària (LPA) -10,4 9.143.329 50 Alacant (ALC) -4,6 9.131.323 Birmingham (BHX) -5,5 9.107.462 Edimburg (EDI) 0,5 9.050.890 40 Stuttgart (STR) -10,0 8.934.493 Varsòvia (WAW) -12,0 8.320.927 9 9 9 30 Milà Linate (LIN) -10,5 8.295.099 9 9 Budapest (BUD) -4,1 8.084.364 Moscou-Vnukovo (VKO) -2,3 7.730.211 20 Marsella (MRS) 4,7 7.290.119 Glasgow (GLA) -11,6 7.228.659 10 Milà-Orio al Serio (BGY) 10,5 7.157.421 Tenerife Sur (TFS) -13,9 7.080.684 Berlín (SXF) 2,4 6.797.158 Venècia (VCE) -2,6 6.701.689 2005 2006 2007 2008 2009 Nàpols (NAP) -5,5 5.330.161 Barcelona (BCN) Munich (MUC) posició de Barcelona en el rànquing Girona (GRO) -4,1 5.268.715 Amsterdam (AMS) Dublin (DUB) Faro (FAO) -7,1 5.061.910 Font: Airport Council International, Worldwide Airport Traffic Statistics Hanover (HAJ) -11,8 4.969.799 Roma-Ciampino (CIA) 0,3 4.757.743 València (VLC) -17,9 4.742.182 Font: Airport Council International, Worldwide Airport Traffic Statistics
  • 41. Informe 2009-2010. turisme places hoteleres a les província (cIutat) places 2007 places 2008 províncies europees principals París (PARÍS) Londres (LONDRES) 154.524 124.920 156.330 124.920 l’any 2008 Roma (ROMA) Barcelona (BARCELONA) 115.504 108.658 122.557 113.402 Madrid (MADRID) 92.802 96.547 Berlín (BERLÍN) 76.168 79.668 Milà (MILÀ) 70.206 77.381 Barcelona es manté com a quarta aglomeració urbana Praga (PRAGA) 63.111 67.753 de la UE amb més places hoteleres Àtica (ATENES) 61.888 62.168 Viena (VIENA) 44.414 49.005 Munic (MUNIC) 43.940 46.099 L’any 2008 l’oferta hotelera de la província de Barcelona s’ha incrementat Lisboa (LISBOA) 45.255 45.812 en 4.744 places, cosa que permet que hagi assolit les 113.402. Aquest Dublín (DUBLÍN) 39.893 42.559 dada posiciona Barcelona en quart lloc entre les principals aglomera- València (VALÈNCIA) 37.719 38.886 cions urbanes europees i en vuitè entre les províncies del continent per Budapest (BUDAPEST) 37.193 36.526 Frankfurt (FRANKFURT) 31.505 32.071 aquest concepte. Boques del Roine (MARSELLA) 30.570 31.250 Brussel·les (BRUSSEL·LES) 30.610 31.170 El creixement de la capacitat hotelera de la província de Barcelona en el Roine (LIÓ) 26.770 27.544 Manchester (MANCHESTER) 27.155 27.155 43 període 1998-2008 ha estat del 73 %, la qual cosa suposa una dinàmica Uusimaa (HÈLSINKI) 25.388 26.863 positiva en consonància amb el comportament de les principals àrees Varsòvia (VARSÒVIA) 18.610 22.677 urbanes de referència. Düsseldorf (DÜSSELDORF) 19.230 20.911 Birmingham (BIRMINGHAM) 20.434 20.434 Erau (MONTPELLER) 18.862 18.900 Edimburg (EDIMBURG) 18.268 18.268 Places hoteleres (milers) Glasgow (GLASGOW) 17.418 17.418 180 Oslo (OSLO) 16.283 16.997 Bucarest (BUCAREST) 12.215 16.882 Stuttgart (STUTTGART) 14.637 15.054 160 Biscaia (BILBAO) 10.582 10.932 Riga (RIGA) 9.940 10.914 Vílnius (VÍLNIUS) 8.186 8.457 140 Sofia (SOFIA) 5.765 8.326 Gran Zagreb (ZAGREB) 6.376 6.594 Nota: La base de dades original conté 1372 províncies, si bé, la taula recull només una mostra 120 seleccionada de províncies de referència Font: Eurostat 113,4 109,8 108,7 100 104,2 107,4 98,5 101,4 91,1 92,2 80 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 Barcelona Londres París Roma Nota: Es compara Barcelona amb grans àrees de turisme urbà d’Europa Font: Eurostat
  • 42. creuers als ports principals Barcelona assoleix per primera vegada els dos milions de creueristes de la Mediterrània l’any 2008 Barcelona supera per primera vegada els dos milions de creueristes i torna a ocupar, el 2008, per 8è any consecutiu, la posició líder com a port base per a les principals companyies de creuers a la Mediterrània, amb un total de 2.069.651 passatgers de creuers. Aquest lideratge queda re- forçat pel fort increment de creueristes registrat respecte a l’any anterior —el 17,21 %—, clarament superior al del segon i tercer ports del ràn- quing, així com al del conjunt de la mostra. Així mateix, Barcelona ocu- pa la quarta posició mundial en el rànquing de ports base (homeports) segons el World’s Top 20 Cruise Homeports 2008, publicat a la revista Dream World Cruise Destinations. La posada en funcionament de la nova terminal A, al Moll Adossat, du- rant el mes de juny del 2008, que permet acollir vaixells de gran tonatge, ajudarà a consolidar aquest lideratge. 44 Creueristes (milions de passatgers) 2,5 2,0 1 1 1,5 1 1 1,0 1 1 1 1 0,5 2 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 Barcelona Nàpols Posició de Barcelona en el rànquing Illes Balears (1) 1 Illes Balears (Palma de Mallorca, Maó, Eivissa, Alcúdia i La Savina). Nota: es comparen tres ports principals de la Mediterrània Font: Med Cruise
  • 43. Informe 2009-2010. turisme passatgers 2007 ciutat port Variació 2007/2008 (%) passatgers 2008 1.765.838 Barcelona (Port) 17,21 2.069.651 1.219.886 Illes Balears (Port) 1 7,72 1.314.090 1.151.345 Nàpols (Port) 7,45 1.237.075 1.003.529 Venècia (Port) 21,08 1.215.088 686.000 Dubrovnik-Korkula (Port) 23,98 850.521 713.114 Liorna (Port) 19,04 848.861 559.411 Ports de la Riviera Francesa (Port) 2 36,23 762.092 721.592 Ports de Tunísia (Port) 3 -3,71 694.829 489.532 La Valletta (Port) 13,75 556.841 520.197 Gènova (Port) 5,33 547.905 471.395 Palerm (Port) 14,28 538.721 376.592 Ports portuguesos (Port) 4 11,19 418.725 427.408 Ports de Xipre (Port) -11,86 376.706 290.558 Màlaga (Port) 21,48 352.959 293.296 Messina (Port) 14,94 337.117 275.993 Gibraltar (Port) 11,96 308.989 184.117 Mònaco (Port) 25,81 231.639 179.209 València (Port) 11,23 199.335 99.281 Split (Port) 25,43 124.525 62.739 Ports de Var (Port) 5 87,46 117.612 45 63.638 Càller (Port) 41,42 90.000 72.063 Alacant (Port) 14,47 82.487 36.439 Almeria (Port) 66,57 60.695 93.937 Alanya (Port) -39,60 56.734 1 Illes Balears (Palma de Mallorca, Mahó, Eivissa, Alcúdia i La Savina). 4 Ports portuguesos (Lisboa, Azores i Patimao). 2 Ports de la Riviera Francesa (Canes, Nica i Villefranche). 5 Ports de VAR (Toló i Saint Tropez). 3 Ports de Tunísia (La Goleta, Souse Bizerte). Font: Med Cruise 2008
  • 44. Introducció L’eficiència energètica, el desenvolupament de fonts d’energies renova- Considerant la dimensió urbanística, l’any 2010 s’ha iniciat la construcció bles i la reducció progressiva d’emissions de gasos d’efecte hivernacle de la Central de Generació d’Energies Zona Franca - Gran Via l’Hospita- són, en les circumstàncies actuals, elements imprescindibles del nou let, que combina diversos sistemes per millorar l’eficiència energètica. model productiu i dels paràmetres de competitivitat del segle XXI. La central donarà servei al nou barri de la Marina i a la Zona Franca, seguint la pauta dels últims anys d’incorporar en el planejament de les En aquest context, Barcelona intensifica el seu compromís per la soste- grans transformacions urbanístiques de la ciutat la provisió de subminis- nibilitat, ja sigui des dels diversos àmbits de la vida urbana, el món de traments energètics més eficients i menys contaminants, com es va fer a l’empresa, la promoció econòmica o la transformació urbana. la zona del Fòrum i el 22@. Efectivament, l’Agència de l’Energia de Barcelona lidera el Pla d’Energia, Finalment, cal remarcar que la ciutat de Barcelona presenta un perfil Canvi Climàtic i Qualitat de l’Aire (PECQ) en l’horitzó 2020, que impulsarà mediambiental reconegut a Europa, com ho corrobora el fet que el 2010 actuacions d’ampli abast en el camp de l’aprofitament de recursos locals ha estat seleccionada entre les sis ciutats nominades per convertir-se en renovables i en l’augment de l’eficiència energètica i la gestió de la de- capital verda d’Europa el 2012-2013, premi que atorga la Comissió Euro- manda. pea per valorar els esforços de les ciutats per preservar el medi ambient. Barcelona es posiciona, a més, l’any 2009 com a centre internacional de Pel que fa a la qualitat de vida, Barcelona segueix mantenint per dot- 46 recerca en energies alternatives, pel fet d’haver estat escollida per alber- zè any consecutiu el reconeixement de l’European Cities Monitor com a gar un dels centres de la xarxa europea d’innovació en energies sosteni- ciutat d’Europa amb més qualitat de vida per als treballadors. Aques- bles Kic Innoenergy, liderat per la Universitat Politècnica de Catalunya i ta distinció es reforça pel fet que altres rànquings com el Global Urban ESADE, i compta amb la participació d’empreses i centres d’investigació Competitiveness Report 2007-2008, situa Barcelona com a 11a potència d’Espanya i Portugal. mundial quant a l’estil de vida de la ciutat. Així mateix, els rànquings de revistes americanes i angleses populars com Askmen, Time Out o Mono- També en relació al tema energètic i de canvi climàtic, l’Observatori in- cle’s l’any 2009, mostren Barcelona com a una de les ciutats més atracti- clou aquest any els resultats de la recerca comparativa realitzada per ves per a viure-hi segons els seus lectors. experts universitaris publicada a la revista americana Environmental Sci- ence and Technology, que situa Barcelona com la ciutat menys contami- nada entre les deu ciutats del món analitzades. D’altra banda, l’any 2009 la ciutat va albergar la Carbon Expo, l’esdeveniment firal principal sobre el control d’emissions de carboni en l’àmbit internacional. En l’esfera empresarial cal destacar l’impuls al vehicle elèctric des d’En- desa i l’Ajuntament de Barcelona amb la constitució de l’Oficina LIVE (Lo- gística per a la Implementació del Vehicle Elèctric), que marcarà el full de ruta del desplegament d’aquesta mena de vehicles a la ciutat i desen- voluparà el projecte MOVELE, finançat pel govern de l’Estat a Barcelona, Madrid i Sevilla, per l’impuls de la implantació del vehicle elèctric. Així mateix, és remarcable el compromís mediambiental empresarial a Bar- celona, a Catalunya i a Espanya, a tenor de l’increment que mostren l’any 2009 tant l’obtenció d’acreditacions EMAS de gestió mediambiental com la de les ISO 14001 de qualitat ambiental.
  • 45. Informe 2009-2010. Sostenibilitat i qualitat de vida SOStenIBLItat I QuaLItat De VIDa 47
  • 46. compromís mediambiental de país certificació ISO 140001 2008 certificació eMaS 2009 les empreses europees l’any Alemanya Espanya 5.709 16.443 1.379 1.159 2009 Itàlia Catalunya 12.922 - 1.037 310 Àustria 837 253 Barcelona - 237 Dinamarca 873 93 El nombre d’acreditacions EMAS a l’àrea de Barcelona Portugal 534 79 augmenta més d’un 50 % Suècia 4.478 75 Grècia 463 69 Regne Unit 9.455 65 L’any 2009, es registra un augment substancial del nombre de registres de Bèlgica 730 49 la Unió Europea pel que fa al sistema de gestió i auditoria ambiental EMAS, República Txeca 3.318 31 tant a Catalunya (52 %), com a la província de Barcelona (59 %), una evo- Finlàndia 991 25 lució que en bona part explica l’increment registrat a Espanya (12 %), on Noruega 673 21 Hongria 1.834 20 s’arriba a un total de 1.159 empreses certificades. Així mateix, cal remar- Polònia 1.544 19 car que les empreses de Barcelona assoleixen gairebé el mateix nombre França 3.482 17 d’acreditacions EMAS que Àustria, i més del triple que Suècia o el Regne Irlanda 515 8 48 Països Baixos 1.314 7 Unit. República Eslovaca 672 6 Letònia 79 6 Pel que fa a l’obtenció d’acreditacions ISO 14001, les empreses espa- Xipre 71 5 nyoles han estat novament les líders del continent europeu l’any 2008, Romania 3.884 3 després d’assolir un increment anual proper al 19 %. El dinamisme de Eslovènia 444 3 Estònia 233 2 l’empresariat espanyol en aquest àmbit ha provocat que hi hagi 3.500 Luxemburg 50 2 empreses acreditades més a Espanya que a Itàlia, el segon país del ràn- Malta 8 1 quing continental. Lituània 402 0 Bulgària 321 0 Font: Comissió Europea, Eco-Management and Audit Scheme (EMAS) Certificacions EMAS (nombre) 350 300 237 250 4 200 162 168 149 4 4 150 4 123 100 5 50 2005 2006 2007 2008 2009 Barcelona Regne Unit Posició de Barcelona en el rànquing Àustria de països Font: Comissió Europea, Eco-Management and Audit Scheme (EMAS)
  • 47. Informe 2009-2010. Sostenibilitat i qualitat de vida Millors ciutats europees rànquing 2008 ciutat rànquing 2009 en qualitat de vida per als 1 4 Barcelona Ginebra 1 2 treballadors l’any 2009 2 12 Munic Oslo 3 4 9 Madrid 5 3 Estocolm 6 5 París 7 Barcelona, millor ciutat europea per dotzè any 9 Copenhaguen 8 consecutiu 5 Zuric 9 12 Hamburg 10 14 Londres 11 Per dotzè any consecutiu, Barcelona és la millor ciutat europea en qua- 8 Amsterdam 12 litat de vida per als treballadors, segons els executius europeus enques- 15 Roma 13 tats l’any 2009 a l‘European Cities Monitor, de Cushman & Wakefield. La 16 Lisboa 14 segueixen en el rànquing Ginebra, Munic —que cedeix la segona posi- 7 Lió 14 17 Brussel·les 16 ció— i Oslo i Madrid, que efectuen una notable progressió respecte al 24 Leeds 17 2008. 11 Dublín 17 19 Viena 19 Aquesta privilegiada posició en qualitat de vida és un dels actius que per- 22 Milà 20 49 20 Berlín 21 meten a Barcelona situar-se any rere any entre les principals ciutats eu- 27 Birmingham 22 ropees per fer negocis, ja que constitueix un dels factors essencials tant 18 Manchester 22 per a les decisions de localització empresarial com per a l’atracció i la 25 Düsseldorf 24 retenció de talent. 23 Frankfurt 24 21 Glasgow 24 29 Praga 27 26 Atenes 28 Millors ciutats europees en qualitat de vida (posicionament) 28 Hèlsinki 29 31 Bucarest 30 34 Istanbul 31 1 1 1 1 1 1 1 1 1 30 Budapest 31 2 32 Varsòvia 33 3 3 3 32 Moscou 34 4 4 5 5 Font: Cushman & Wakefield, European Cities Monitor 2009 6 8 8 8 10 11 12 13 15 17 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 Barcelona Munic Amsterdam Font: Cushman & Wakefield, European Cities Monitor
  • 48. emissions de gasos d’efecte ciutat t e cO2* per càpita hivernacle en ciutats del món Barcelona Ginebra 4,2 7,8 Praga 9,4 Londres 9,6 Nova York 10,5 Bangkok 10,7 Toronto 11,6 Barcelona mostra el nivell més baix d’emissions per Ciutat del Cap 11,6 càpita entre 10 ciutats del món Los Angeles 13,0 Denver 21,5 Segons l’article pioner “Emissió de gasos d’efecte hivernacle en ciutats * Tones de CO2 equivalents Nota: Emissions tenint en compte el consum total d’energia de la ciutat. Suma, també, les emissions globals”, signat per un grup d’experts a la revista Environmental Science provocades pel consum a la ciutat fora de les seves fronteres and Technology, Barcelona presenta el nivell més baix d’emissions per Font: Environmental Science and Technology. American Chemical Society capita (4,2 t e CO2 per càpita) de les deu ciutats analitzades, i millora els registres de Praga, Bangkok, Ginebra, Toronto, Ciutat del Cap, Londres, Nova York, Los Angeles i Denver. 50 La conjunció de factors geogràfics —el clima, l’accés als recursos i la po- sició geogràfica en relació a les comunicacions— i de factors tècnics —la generació d’energia, el model urbà compacte i el processament dels resi- dus— afavoreixen aquest resultat bo per a Barcelona. D’altra banda, el fet que una part de l’energia consumida provingui de l’energia generada a la ciutat o de centrals nuclears catalanes són factors que juguen a favor de la menor contaminació de la ciutat. El mateix estudi, però, alerta de l’incre- ment d’emissions que poden suposar per a Barcelona l’ampliació del port i l’aeroport i l’ús progressiu de tecnologies que usen l’electricitat. Emissions de gasos d’efecte hivernacle (t e CO2 per càpita) Barcelona 4,2 ginebra 7,8 praga 9,4 Londres 9,6 nova York 10,5 Bangkok 10,7 ciutat del cap 11,6 toronto 11,6 Los Ángeles 13,0 Denver 21,5 0 5 10 15 20 25 Font: Environmental Science and Technology. American Chemical Society
  • 49. Informe 2009-2010. Sostenibilitat i qualitat de vida 51
  • 50. Introducció La ciutat de Barcelona es continua mantenint en una posició compe- titiva entre les principals ciutats europees i del món. El 2009 ha estat un any de creixement molt moderat dels preus i, en alguns casos, fins i tot de decreixement. Aquest comportament ha estat força generalit- zat en l’entorn internacional, i també s’ha donat a Barcelona, com a conseqüència de la caiguda de la demanda i dels preus de matèries primeres, com el petroli. De fet, els preus a la província de Barcelona han crescut el 0,5 % anual el 2009, molt per sota del que ho van fer en el període 2002-2008 (3,7 %), i només lleugerament per sobre del crei- xement registrat a Catalunya (0,2 % anual l’any 2009). En aquest context, la ciutat de Barcelona ha registrat caigudes dels preus del lloguer d’oficines, dels de l’habitatge i del sòl industrial. Aques- tes reduccions han deixat Barcelona en una posició més competitiva que ara fa un any i s’ha aconseguit millorar set posicions —baixant de la 31 a la 38— en el rànquing mundial del cost de la vida, elaborat per Mer- 52 cer Human Resource Consulting. De tota manera, la ciutat es manté a la banda alta de les urbs europees en l’àmbit dels lloguers de sòl industrial i registra evolucions dispars dels lloguers de locals a les principals artè- ries comercials. D’altra banda, pel que fa als nivells salarials, Barcelona continua en la franja mitjana de la mostra de ciutats del món correspo- nent a l’any 2009. Ara bé, el nivell de preus no és l’únic factor amb el qual Barcelona pot afrontar la competència. Efectivament, la ciutat segueix treballant per millorar en quantitat i qualitat la seva oferta d’espai per a l’activitat eco- nòmica, amb polítiques com el desenvolupament de les noves àrees de negoci incloses al Barcelona Economic Triangle —el districte 22@, l’àrea Delta Bcn i el parc de l’Alba. Hi ha també altres factors, com la qualitat del bé o servei prestat, la ubicació on es troba, l’entorn que l’acompanya, etc., que la poden diferenciar de la resta de ciutats i fer-la més compe- titiva, i en aquest sentit, Barcelona compta amb actius que li donen un valor afegit singular, com la qualitat de vida elevada.
  • 51. Informe 2009-2010. preus i costos preuS I cOStOS 53
  • 52. cost de la vida en ciutats del rànquing 2008 ciutat rànquing 2009 món l’any 2009 2 11 Tòquio Osaka 1 2 1 Moscou 3 8 Ginebra 4 6 Hong Kong 5 9 Zuric 6 7 Copenhaguen 7 Barcelona millora set posicions en el rànquing mundial 22 Nova York 8 20 Pequín 9 Barcelona millora set posicions en el rànquing de ciutats del món quant 13 Singapur 10 10 Milà 11 al cost de la vida l’any 2009. L’estudi anual elaborat per la consultora 24 Xangai 12 Mercer Human Resource Consulting, a partir de l’anàlisi dels preus de 12 París 13 més de 200 productes i serveis bàsics a 143 ciutats de tot el món, situa 4 Oslo 14 Barcelona a la posició 38 l’any 2009. 89 Caracas 15 3 Londres 16 14 Tel Aviv 17 La millora en el posicionament de la ciutat quant al cost de la vida ve 16 Roma 18 principalment motivada per la depreciació de l’euro respecte al dòlar ini- 21 Hèlsinki 19 54 ciada a mitjan 2008. En canvi, la inflació no ha tingut un efecte significatiu 52 Dubai 20 19 Viena 21 sobre les fluctuacions en el rànquing, ja que la caiguda dels preus de 61 Shenzhen 22 les matèries primeres, de l’energia i dels béns de consum bàsic ha estat 55 Los Angeles 23 generalitzada a nivell mundial durant el 2009. 70 Canton 23 16 Dublín 25 65 Abu Dhabi 26 34 Douala 27 Posicionament de Barcelona 25 Atenes 28 Cost més alt 25 Amsterdam 29 45 Bratislava 30 31 31 89 White Plains 31 30 Lagos 32 74 Teheran 33 51 Abidjan 34 38 41 Dakar 34 78 San Francisco 34 43 28 Madrid 37 43 Luxemburg 38 31 Barcelona 38 57 Alger 40 77 Honolulu 41 39 Brussel·les 41 56 56 80 Beirut 41 44 Almaty 44 Cost més baix 75 Miami 45 2004 2005 2006 2007 2008 2009 18 Sant Petersburg 46 37 Munic 47 Font: Mercer Human Resource Consulting, Worldwide Cost of Living Survey - city rankings 40 Frankfurt 48 38 Berlín 49 84 Chicago 50 Font: Mercer Human Resource Consulting, World-wide Cost of Living Survey 2009 - city rankings
  • 53. Informe 2009-2010. preus i costos preu del lloguer de l’habitatge ciutat Lloguer habitatge ($/mes) en ciutats del món l’any 2009 Nova York Tòquio 8.330 7.200 Hong Kong 7.150 Dubai 4.990 Moscou 4.470 Chicago 4.410 Miami 4.260 Barcelona segueix sent competitiva, amb uns preus Hèlsinki 3.920 inferiors a la mitjana de les principals ciutats del món Sydney 3.800 Singapur 3.660 Milà 3.570 L’any 2009 el lloguer d’un habitatge a Barcelona costa en promig uns Dublín 3.500 1.870 $ al mes, d’acord amb les dades de la Unió de Bancs Suïssos. Londres 3.450 Aquest preu segueix sent competitiu en relació a les principals ciutats Seül 3.400 europees i del món, com ara Londres, París, Nova York, Frankfurt o Los Angeles 3.360 París 3.280 Brussel·les, i situa Barcelona un 33 % per sota del valor mitjà de les ciu- Ginebra 3.230 tats de la mostra. Zuric 2.930 Frankfurt 2.900 La crisi actual, que ha tingut en el mercat immobiliari un dels seus prin- Brussel·les 2.880 55 Toronto 2.770 cipals detonadors, ha estroncat la dinàmica fortament expansiva dels Oslo 2.720 preus de l’habitatge registrada a l’etapa anterior. En aquest context, entre Amsterdam 2.580 el 2006 i el 2009, el lloguer d’habitatge a Barcelona ha experimentat un Copenhaguen 2.440 increment més moderat que a la majoria de ciutats analitzades —amb Roma 2.390 Budapest 2.340 una variació mitjana anual del 5 %—, mantenint la ciutat comtal en la São Paulo 2.310 franja mitjana-baixa entre les àrees urbanes de la mostra. Viena 2.260 Rio de Janeiro 2.240 Kíev 2.000 Barcelona 1.870 Preu del lloguer de l’habitatge ($/mes) Ljubljana 1.870 Madrid 1.830 4.000 Estocolm 1.830 Berlín 1.820 3.500 Atenes 1.800 Montreal 1.800 3.000 Varsòvia 1.750 Bratislava 1.630 2.500 Buenos Aires 1.560 2.000 Xangai 1.430 31 Praga 1.370 34 1.870 1.500 Santiago de Xile 1.310 1.610 42 Lisboa 1.270 1.000 34 Vílnius 1.220 1.090 990 Johannesburg 1.180 500 Sofia 1.180 Mèxic 930 2000 2003 2006 2009 Riga 860 Barcelona Milà posició de Barcelona Nota: Els lloguers inclouen tots els costos ocasionals per a l’habitatge i estan basats en apartaments construïts després del 1980 (4 habitacions, cuina, bany i garatge) amb un nivell de confort de classe Amsterdam Dublín mitjana. La base de dades original conté 73 ciutats, si bé, la taula recull només una mostra seleccionada de Font: Price & Earnings around the Globe, UBS ciutats de referència Font: Prices & Earnings around the Globe 2009, UBS
  • 54. preu del lloguer d’oficines en ciutat Lloguer oficines (€/m²) ciutats del món l’any 2009 Londres Tòquio 1.359 1.262 Moscou 968 París 901 Bombai 898 Nova Delhi 659 Luxemburg 652 Barcelona guanya competitivitat en un context de Rio de Janeiro 643 reducció dels preus Milà 621 Zuric 613 Dublín 598 Segons l’estudi Global Market Rents, de Richard Ellis, l’any 2009 el llo- Ginebra 580 guer d’oficines a la ciutat de Barcelona ha experimentat un fort descens Istanbul 570 del 24 %, que situa el preu per metre quadrat en 333 €, una quarta part Frankfurt 555 del de Londres. Després de l’evolució alcista del període 2004-2007, la Hong Kong 553 Edimburg 530 recessió econòmica s’ha traduït en fortes caigudes dels preus de les Manchester 524 oficines a nivell internacional l’any 2008, i especialment el 2009, parti- Nova York 507 cularment acusades a les ciutats dels països més afectats per la crisi Roma 505 56 Estocolm 499 immobiliària i financera. En aquest context, Barcelona se situa entre les Madrid 498 15 ciutats amb lloguers més competitius de les 50 de la mostra, guanya Glasgow 488 posicions respecte a Amsterdam, Hèlsinki o Hamburg i passa d’estar en Atenes 474 una posició intermitja-baixa l’any 2008 a una posició baixa l’any 2009. Seül 465 Munic 455 Toronto 447 Xangai 437 Preu del lloguer d’oficines (M/m2) Oslo 431 Amsterdam 400 900 Brussel·les 398 Varsòvia 387 800 Praga 387 Sydney 383 Washington D.C. 380 700 Pequín 368 Hèlsinki 367 600 Buenos Aires 367 Hamburg 343 500 Copenhaguen 340 45 Barcelona 333 400 38 43 Viena 332 29 40 Lisboa 316 300 Mèxic 289 Berlín 276 Montreal 275 2005 2006 2007 2008 2009 Silicon Valley 273 Barcelona Milà Munic posició de Barcelona Boston 268 Amsterdam Dublín San Juan de Puerto Rico 255 San Francisco 250 Font: CB Richard Ellis, Global Market Rents Santiago de Xile 243 Atlanta 155 Nota: El preu anual inclou els costos totals d’ocupació d’oficines situades al centre de la ciutat. La base de dades original conté 179 ciutats, si bé, la taula recull només una mostra seleccionada de ciutats de referència Font: CB Richard Ellis, Global Market Rents 2009
  • 55. Informe 2009-2010. preus i costos ciutat carrer Lloguer oficines (€/m²) Nova York Cinquena Avinguda 13.027 Hong Kong Causeway Bay 11.687 París Avenue des Champs Elysées 7.732 Milà Via Montenapoleone 6.800 Nova York Madison Avenue 6.705 Roma Via Condotti 6.500 Tòquio Ginza 5.950 Londres New Bond Street 5.885 Zuric Bahnhofstrasse 5.246 preu del lloguer de locals París Dublín Rue du Faubourg St Honoré Grafton Street 4.787 4.356 comercials en ciutats del món Londres Los Angeles Oxford Street Rodeo Drive (Beverly Hills) 4.101 3.832 l’any 2009 Munic Kaufingerstraße 3.600 Sydney Pitt Street Mall 3.437 Seül Myeongdong 3.410 Frankfurt Zeil 3.120 Atenes Ermou 3.120 Els preus a Barcelona, més d’un 50% per sota dels de Viena Kärntnerstraße 3.120 Chicago North Michigan Avenue 3.065 París i Londres San Francisco Union Square 3.065 Madrid Preciados 2.880 L’any 2009, després d’uns anys de tendència alcista, l’impacte de la cri- Barcelona Portal de l’Àngel 2.760 si econòmica i la caiguda de la demanda sobre l’activitat minorista ha São Paulo Iguatemi Shopping 2.695 Stuttgart Königstraße 2.640 portat a que els preus dels lloguers dels locals comercials hagin caigut Berlín Tauentzienstraße (south) 2.640 un 8 % a les principals ciutats europees, i un 6% en l’àmbit mundial. En Melbourne Bourke Street 2.577 aquest context, l’evolució del 2009 a les grans artèries comercials de Hamburg Mönckebergstraße 2.520 Barcelona mostra el contrast entre l’increment del 4,5 % del preu dels Madrid Serrano 2.520 Moscou Tverskaya 2.492 locals comercials de Portal de l’Àngel —que passa a ser el 23è carrer Barcelona Passeig de Gràcia 2.400 57 més car del món—, el manteniment dels de Passeig de Gràcia i Rambla Singapur Orchard Road 2.302 Catalunya i el descens (-12,5 %) dels de l’Avinguda Diagonal. En conjunt, Amsterdam Kalverstraat 2.300 però, Barcelona segueix ben posicionada per atreure activitat minorista, i Copenhaguen Strøget 2.216 Xangai East Nanjing Road 2.204 els lloguers del Portal de l’Àngel es mantenen en menys de la meitat dels Toronto Bloor Street 1.989 dels principals carrers comercials de París, Roma o Londres. Praga Na Prikope/Wenceslas Square 1.980 Birmingham High Street 1.936 Newcastle Northumberland Street 1.840 Edimburg Princes Street 1.827 Preu del lloguer de locals comercials (t/m2) Manchester Market Square 1.807 Istanbul Abdi Ipekci (European side) 1.709 Rambla de Catalunya 1.320 (Barcelona) 1.320 Rotterdam Lijnbaan 1.700 Kalverstraat 2.300 Oslo Karl Johan Gate 1.661 (Amsterdam) 2.400 Brussel·les Rue Neuve 1.625 Passeig de Gràcia 2.400 València Colon 1.560 (Barcelona) 2.400 Kuala Lumpur Suria KLCC 1.559 Portal de l’Àngel 2.760 Pequín Wanfujing 1.495 (Barcelona) 2.640 Lió Rue de la République 1.473 Preciados 2.880 (Madrid) 2.880 Tel Aviv Ramat Aviv 1.452 Rio de Janeiro Rio Sul Shopping 1.446 3.600 3.360 Hèlsinki City Centre 1.440 Grafton Street 4.356 Sevilla Tetuán 1.440 (Dublín) 5.621 Vancouver Robson Street 1.392 Via Montenapoleone 6.800 Bilbao Gran Via 1.380 (Milà) 6.700 Marsella Rue St Ferréol 1.326 Avenue des Champs Elysées 7.732 Barcelona Rambla de Catalunya 1.320 (París) 7.732 Estocolm Biblioteksgatan 1.286 Cinquena Avinguda 13.027 (Nova York) 12.612 Saragossa Pl. de la Independencia 1.260 Budapest Váci utca 1.200 Beirut ABC Centre Achrafieh 997 2008 2009 0 2.000 4.000 6.000 8.000 10.000 12.000 14.000 Lisboa Chiado 960 Font: Cushman & Wakefield, Main Streets Across the World Bombai Linking Road, Western Suburban 945 Ciutat de Kuwait Raya Mall 886 Barcelona Avinguda Diagonal 840 Nota: Preu anual del metre quadrat. La base de dades original conté 177 ciutats, si bé, la taula recull només una mostra seleccionada de ciutats de referència Font: Cushman & Wakefield, Main Streets Across the World 2009
  • 56. preu del lloguer del sòl preu més alt d’un local de més de 5.000 m² preu més alt d’un local de més de 5.000 m² industrial en ciutats europees (€/m²/any) en l’any 2008 210 ciutat Londres (€/m²/any) en l’any 2009 161 l’any 2009 130 86 Oslo Moscou 137 130 130 Dublín 115 130 Hèlsinki 110 108 Barcelona 102 Barcelona se situa en sisena posició del rànquing 96 Madrid 84 continental, amb una reducció del preu del 5 % 72 Zagreb 78 75 Copenhaguen 77 105 Estocolm 75 Barcelona es manté en la franja alta de les ciutats europees pel que fa al 72 Frankfurt 69 lloguer del sòl industrial l’any 2009, amb un preu màxim de 102 €/m2/any, 72 Sofia 66 que la situa a la sisena posició del rànquing continental quan el 2008 ocu- 90 Amsterdam 65 pava la cinquena. Londres continua sent l’emplaçament industrial més car 66 Istanbul 64 78 Belgrad 60 d’Europa, seguit d’Oslo, Moscou, Dublín i Hèlsinki. 70 Milà 58 54 Bucarest 54 A la majoria de les àrees urbanes analitzades a l’estudi, l’evolució desfa- 54 Praga 54 58 vorable de l’activitat industrial el 2009 es tradueix en l’estancament o en 53 París 53 la reducció del preu del sòl industrial, que en el cas de Barcelona cau un 48 Lió 49 46 Bratislava 46 5 % respecte a l’any anterior. 45 Brussel·les 45 44 Lilla 45 44 Varsòvia 44 42 Antvers 42 Preu més alt d’un local de més de 5.000m2 (M/m2/any) 48 Budapest 42 39 Limburg 40 150 Font: King Sturge, European Industrial Property Markets 2009 125 3 5 100 6 6 75 50 2006 2007 2008 2009 Barcelona Milà posició de Barcelona Amsterdam Dublin Font: King Sturge, European Industrial Property Markets
  • 57. Informe 2009-2010. preus i costos nivells salarials en ciutats del Salari Brut ciutat Salari net (nova York = 100) (nova York = 100) món l’any 2009 116 112 Zuric Ginebra 120 108 100 Nova York 100 84 Dublín 99 126 Copenhaguen 94 91 Los Angeles 92 93 Oslo 84 Barcelona, en posició intermèdia entre les grans ciutats 81 Hèlsinki 83 del món 81 Miami 83 74 Tòquio 83 80 Chicago 79 Barcelona ofereix uns nivells salarials competitius en el context de les 84 Frankfurt 77 ciutats del món. L’any 2009, la ciutat ocupa la posició 24a entre les 49 82 Brussel·les 75 ciutats del rànquing mundial i la16a posició del rànquing europeu de ni- 70 Sydney 74 vells salarials, i cau 3 i 2 llocs —respectivament— en relació al 2008, des- 72 Viena 74 69 Londres 73 prés d’uns anys d’haver evolucionat a l’alça. Un dels principals factors 76 Berlín 72 que expliquen aquesta evolució és la depreciació de l’euro enfront del 79 Amsterdam 71 dòlar, que ha fet que la majoria de ciutats europees hagin vist reduïts els 75 Estocolm 71 nivells salarials nets respecte a l’índex de referència de Nova York, amb 69 París 70 59 64 Montreal 68 caigudes que assoleixen 20, 25 i 36 punts a Barcelona, Berlín i Londres, 65 Toronto 68 respectivament. 55 Madrid 63 55 Barcelona 62 64 Milà 61 38 Dubai 53 Nivell salarial net (índex Nova York=100) 45 Lisboa 49 50 Roma 48 105 45 Atenes 46 99 nova York=100 34 Hong Kong 42 44 Ljubljana 36 30 Seül 32 85 27 Singapur 31 77 5 73 26 Moscou 31 71 67 25 São Paulo 29 62 61 25 Praga 27 60 26 Johannesburg 27 21 Bratislava 23 22 Rio de Janeiro 23 22 Riga 23 21 Varsòvia 21 22 Vílnius 21 15 Buenos Aires 18 15 Santiago de Xile 17 Dublín Munich amsterdam Barcelona Milà 15 Xangai 16 2006 2009 19 Budapest 16 13 Sofia 14 Font: Prices & Earnings around the Globe, UBS 11 Kíev 12 8 Mèxic 9 Nota: El salari efectiu per hora es calcula a partir de 14 professions. El salari net es calcula després d’impostos i contribucions a la Seguretat Social La base de dades original conté 73 ciutats, si bé, la taula recull només una mostra seleccionada de ciutats de referència Font: Prices & Earnings around the Globe 2009, UBS
  • 58. Introducció La caiguda de l’activitat econòmica a Espanya i a Catalunya el 2008 i la En l’àmbit de la formació, Barcelona continua sent l’única ciutat amb intensificació que ha patit l’any 2009 han afectat negativament el mercat dues escoles de negocis que se situen entre les deu primeres del ràn- de treball tant a Barcelona com al seu entorn. Tot i l’aparició d’alguns quing europeu i les vint primeres del món segons el Financial Times. Així signes de suavització de l’ajust en la darrera part de l’any, els experts mateix, l’any 2009 s’han refermat dos nous reconeixements: l’escola IESE coincideixen a considerar que la recuperació dels llocs de treball perduts ocupa la primera posició del rànquing mundial en la classificació d’MBA com a conseqüència de la crisi s’allargarà més enllà del 2010. a temps complert, segons The Economist Intelligence Unit, i el Financial Times reconeix el Master in International Management impartit per ESADE Aquest procés d’ajustament al mercat laboral i destrucció neta d’ocupa- —en el marc de l’aliança CEMS d’universitats i escoles de negocis euro- ció ha vingut a estroncar una etapa expansiva de més d’una dècada i s’ha pees— com el millor del món. traduït en increments de la taxa d’atur a Barcelona, a Catalunya i a Espa- nya netament superiors a la mitjana europea, que ha portat el Principat a Finalment, cal remarcar que el percentatge de treballadors amb estu- superar-la a partir del 2008 i la ciutat de Barcelona a tancar el 2009 amb dis universitaris a Catalunya ha guanyat pes l’any 2008 i és superior a la una taxa superior al 15 %. mitjana de l’Europa dels 15, i assoleix un valor que en el cas de les dones s’apropa al 39 %. Malgrat aquesta evolució desfavorable, l’avenç estructural dels nivells de participació al mercat laboral assolit durant la fase anterior fa que les ta- 60 xes d’activitat i d’ocupació a Barcelona i a Catalunya segueixen superant clarament la mitjana de la Unió Europea. D’altra banda, la ciutat mostra un comportament menys desfavorable que el seu entorn, ja que manté més d’un milió d’afiliats a la Seguretat Social i tanca el 2009 amb una taxa d’activitat superior (79 %) tant a la mitjana europea com als valors previs a la crisi. La ciutat disposa d’un potent instrument per al desenvolupament de po- lítiques actives d’ocupació i desenvolupament local acordat entre l’Ajun- tament i la Generalitat —el Pacte per l’Ocupació de Qualitat— que té per objectiu pal·liar els efectes d’aquesta situació i avançar en la recuperació econòmica cap un model de creixement de futur. Aquest marc estable de col·laboració es concreta l’any 2010 en un Pla d’acció que permetrà desenvolupar un ampli ventall d’actuacions en matèria de formació, em- prenedoria i inserció laboral i crear uns 8.000 llocs de treball directes, un 50 % més que l’any anterior.
  • 59. Informe 2009-2010. Mercat laboral i formació Mercat LaBOraL I FOrMacIÓ 61
  • 60. taxa d’ocupació a les regions La taxa d’ocupació es manté per sobre de la mitjana europea europees l’any 2008 Catalunya ha registrat una taxa d’ocupació del 69,9 % l’any 2008, que malgrat que suposa una disminució d’1,1 punts percentuals respecte a l’any anterior, segueix 4 punts per sobre de la registrada al conjunt de la UE i supera la de regions capdavanteres com Londres, Dublín, Illa de França o Llombardia. Ha estat particularment favorable l’evolució de la taxa d’ocupació femenina, que l’any 2008 no es va veure afectada pel canvi tendencial de l’economia i ha augmentat en 0,7 punts percentuals al Principat, fins a assolir el 62,2 % i superar per tercer any consecutiu l’objectiu del 60 % fixat a la Cimera de Lisboa per a l’any 2010, tot i que encara es manté allunyada dels països nòrdics (amb registres superiors al 70 %). A Barcelona la taxa d’ocupació de la ciutat s’ha situat en el 66,8 % el quart trimestre de 2009, mentre que la taxa d’ocupació femenina ha 62 assolit el 62,7 %. Malgrat el descens d’aquest indicador durant l’any, aquests percentatges superen en 7,9 i 9,4 punts percentuals els d’Espa- nya i se situen per sobre de la mitjana de la Unió Europea. Taxa d’ocupació (%) 75 71,0 70,4 69,3 69,9 70 67,0 66,3 64,9 64,5 65 64,0 60 55 50 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 Catalunya Espanya Unió Europea Font: Eurostat
  • 61. Informe 2009-2010. Mercat laboral i formació taxa d’ocupació femenina (%) 2008 Variació 2007/2008 (en p.p) regió (cIutat) Variació 2007/2008 (en p.p) taxa d’ocupació (%) 2008 78,5 1,9 Oslo (OSLO) 1,0 79,8 72,7 1,8 Holanda Nord (AMSTERDAM) 1,6 78,3 74,3 1,1 Dinamarca (COPENHAGUEN) 0,9 78,1 75,1 1,0 Estocolm (ESTOCOLM) 1,0 77,0 69,8 1,2 Holanda Sud (ROTTERDAM) 0,9 76,1 70,7 1,7 Alta Baviera (MUNIC) 1,3 75,8 69,5 1,6 Stuttgart (STUTTGART) 1,4 75,3 69,6 0,3 Escòcia de l’est (EDIMBURG) 0,4 74,6 71,7 -0,2 Finlàndia Sud (HÈLSINKI) 0,7 74,0 66,1 1,5 Darmstadt (FRANKFURT) 1,4 72,0 64,0 -0,7 Praga (PRAGA) -0,1 71,5 67,6 2,2 Sofia (SOFIA) 2,5 71,0 66,5 1,6 Hamburg (HAMBURG) 1,2 70,9 62,2 0,7 Catalunya (BARCELONA) -1,1 69,9 66,3 0,4 Estònia (TALLINN) 0,4 69,8 62,0 0,0 Comunitat de Madrid (MADRID) -1,2 69,6 62,0 1,4 Londres (LONDRES) 1,3 69,6 65,1 -1,5 Escòcia del sud-oest (GLASGOW) -1,4 69,4 65,4 1,0 Letònia (RIGA) 0,3 68,6 65,3 0,8 Lisboa (LISBOA) 1,2 68,5 63 61,1 -0,4 Irlanda del sud-est (DUBLÍN) -1,3 68,3 63,2 -1,1 Gran Manchester (MANCHESTER) -0,8 68,0 59,2 1,1 País Basc (BILBAO) 0,5 67,9 61,4 0,4 Düsseldorf (DÜSSELDORF) 1,0 67,8 64,6 1,6 Illa de França (PARÍS) 0,9 67,6 62,3 1,0 Viena (VIENA) 0,4 67,4 57,1 0,5 Llombardia (MILÀ) 0,3 67,0 59,0 0,7 UNIÓ EUROPEA 0,5 65,9 61,1 0,8 Roine-Alps (LIÓ) -0,3 65,7 55,4 0,5 Comunitat Valenciana (VALÈNCIA) -1,3 64,7 58,0 2,3 Mazowsze (VARSÒVIA) 3,7 64,6 54,9 0,2 Espanya -1,3 64,3 61,8 -0,4 Lituània (VÍLNIUS) -0,6 64,3 57,3 -1,4 Midlands Oest (BIRMINGHAM) -1,8 63,7 52,2 2,0 Àtica (ATENES) 1,0 63,4 56,2 0,3 Bucarest (BUCAREST) 0,9 63,3 60,9 0,3 Berlín (BERLÍN) 0,5 62,9 56,5 0,1 Hongria central (BUDAPEST) 0,0 62,7 56,8 1,6 Provença-Alps-Costa Blava (MARSELLA) 1,4 61,6 54,5 1,1 NOUS ESTATS MEMBRES * 1,2 61,2 49,0 0,9 Laci (ROMA) 0,5 60,2 54,4 -0,6 Llenguadoc-Rosselló (MONTPELLER) 0,0 58,8 48,4 0,1 Brussel·les (BRUSSEL·LES) 0,8 55,6 20,8 0,9 Istanbul (ISTANBUL) 0,1 44,8 20,7 0,0 Ankara (ANKARA) -1,0 43,5 Nota: Població activa d’entre 15 i 64 anys La base de dades original conté 314 regions, si bé, la taula recull només una mostra seleccionada de regions de referència * Sense Bulgària i Romania Font: Eurostat
  • 62. La taxa d’atur a les regions taxa d’atur regió (cIutat) taxa d’atur (%) femenina (%) europees l’any 2008 2,3 2,6 Praga (PRAGA) Holanda Nord (AMSTERDAM) 1,9 2,6 3,0 Sofia (SOFIA) 2,9 2,6 Oslo (OSLO) 2,9 3,3 Holanda Sud (ROTTERDAM) 3,0 3,7 Dinamarca (COPENHAGUEN) 3,3 3,4 Alta Baviera (MUNIC) 3,3 La crisi econòmica situa la taxa d’atur per sobre de la 2,5 Bucarest (BUCAREST) 3,4 mitjana europea, per primera vegada en 4 anys 4,8 Llombardia (MILÀ) 3,7 4,9 Stuttgart (STUTTGART) 4,2 5,3 Hongria central (BUDAPEST) 4,6 Després de tres anys consecutius de mantenir la taxa d’atur per sota de 4,4 Escòcia de l’est (EDIMBURG) 4,8 la mitjana de la Unió Europea, els efectes de la crisi econòmica sobre el 5,3 Estocolm (ESTOCOLM) 5,2 mercat de treball han elevat la taxa d’atur al Principat al 9 % l’any 2008, 2 5,6 Finlàndia Sud (HÈLSINKI) 5,3 punts més que a la Unió Europea, tot i que encara és inferior a la d’Espa- 4,7 Escòcia del sud-oest (GLASGOW) 5,4 5,3 Estònia (TALLINN) 5,5 nya (11,3 %) i a la de regions com West Midlands, Berlín o Brussel·les. La 4,2 Irlanda del sud-est (DUBLÍN) 5,6 taxa d’atur femenina a Catalunya se situa en el 9 % l’any 2008, 1,2 punts 5,6 Lituània (VÍLNIUS) 5,8 més que l’any anterior i 1,3 per sobre de la mitjana de la UE. Tanmateix, 6,4 Mazowsze (VARSÒVIA) 6,0 64 6,2 Darmstadt (FRANKFURT) 6,1 el diferencial entre les taxes d’atur masculina i femenina a Catalunya és 7,7 País Basc (BILBAO) 6,4 0, per primera vegada, quan tant a Espanya com a la gran majoria de 8,6 Àtica (ATENES) 6,5 regions europees la taxa d’atur de les dones és superior a la dels homes. 7,2 Roine-Alps (LIÓ) 6,6 A Barcelona ciutat la taxa d’atur va assolir el 8,4 % el quart trimestre 6,5 Viena (VIENA) 6,7 de 2008. Amb l’empitjorament de la conjuntura el 2009, la taxa d’atur se 7,5 NOUS ESTATS MEMBRES * 6,8 7,5 UNIÓ EUROPEA 7,0 situa en el 15,4 % el quart trimestre, però segueix sent inferior a la del 7,1 Londres (LONDRES) 7,1 Principat i a la de l’Estat, en 1,7 i 3,3 punts percentuals, respectivament. 6,4 Hamburg (HAMBURG) 7,1 6,5 Illa de França (PARÍS) 7,2 7,0 Düsseldorf (DÜSSELDORF) 7,4 9,7 Laci (ROMA) 7,5 6,9 Letònia (RIGA) 7,5 Taxa d’atur (%) 6,7 Gran Manchester (MANCHESTER) 7,7 8,3 Provença-Alps-Costa Blava (MARSELLA) 8,1 12 8,4 Lisboa (LISBOA) 8,2 9,6 Comunitat de Madrid (MADRID) 8,7 10,1 9,0 Catalunya (BARCELONA) 9,0 10,0 7,5 Midlands Oest (BIRMINGHAM) 9,4 10 9,7 9,0 10,0 Llenguadoc-Rosselló (MONTPELLER) 9,7 8,9 8,6 11,9 Istanbul (ISTANBUL) 9,9 14,8 Ankara (ANKARA) 10,5 8 13,0 Espanya 11,3 7,0 13,6 Comunitat Valenciana (VALÈNCIA) 12,1 6,6 6,5 13,4 Berlín (BERLÍN) 15,1 16,6 Brussel·les (BRUSSEL·LES) 15,9 6 Nota: La base de dades original conté 314 regions, si bé, la taula recull només una mostra seleccionada de regions de referència * Sense Bulgària i Romania Font: Eurostat 4 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 Catalunya Espanya Unió Europea Font: Eurostat
  • 63. Informe 2009-2010. Mercat laboral i formació treballadors amb estudis treballadores total de treballadors universitaris a les regions amb estudis universitaris amb estudis universitaris europees l’any 2008 2008 (%) regió (cIutat) 2008 (%) 54,69 Oslo (OSLO) 51,73 56,53 Brussel·les (BRUSSEL·LES) 50,91 51,54 País Basc (BILBAO) 48,84 El percentatge de treballadors catalans amb estudis 49,68 Londres (LONDRES) 47,92 universitaris supera la mitjana europea 49,88 Finlàndia Sud (HÈLSINKI) 44,00 45,60 Comunitat de Madrid (MADRID) 43,62 47,21 Escòcia de l’est (EDIMBURG) 43,15 46,88 Estocolm (ESTOCOLM) 42,63 El 34,6 % dels treballadors catalans tenen estudis universitaris el 2008, 45,30 Illa de França (PARÍS) 42,50 un percentatge superior al de l’Europa dels 15 i al de 2007, tot i que lleu- 42,91 Holanda Nord (AMSTERDAM) 41,47 gerament inferior a la mitjana espanyola. Pel que fa a l’ocupació feme- 41,67 Berlín (BERLÍN) 40,59 45,76 Irlanda del sud-est (DUBLÍN) 39,80 nina, el percentatge de treballadores amb alta formació a Catalunya és 41,77 Escòcia del sud-oest (GLASGOW) 38,07 del 38,6 %, un valor una vegada més superior al dels homes, al de l’any 41,45 Dinamarca (COPENHAGUEN) 37,27 anterior i al del conjunt de la Unió Europea però inferior al registrat a 43,69 Sofia (SOFIA) 36,87 Espanya. En conjunt, tot valorant positivament la progressió de la for- 36,23 Holanda Sud (ROTTERDAM) 36,61 65 41,95 Lituània (VÍLNIUS) 35,74 mació d’estudis superiors a Catalunya l’any 2008, cal seguir treballant 30,10 Alta Baviera (MUNIC) 35,46 per apropar el nivell d’estudis de la força laboral del Principat al de les 39,91 Espanya 35,05 regions del nord d’Europa. 38,57 Catalunya (BARCELONA) 34,62 36,86 Bucarest (BUCAREST) 34,50 36,27 Àtica (ATENES) 33,28 32,39 Praga (PRAGA) 33,19 Treballadors amb estudis universitaris (% sobre ocupació total) 37,57 Roine-Alps (LIÓ) 33,08 37,89 Llenguadoc-Rosselló (MONTPELLER) 32,97 34,26 Hongria Central (BUDAPEST) 32,94 40,17 Mazowsze (VARSÒVIA) 32,50 42 40 34,43 Gran Manchester (MANCHESTER) 32,32 36 35,66 Midlands Oest (BIRMINGHAM) 32,04 35 33 23,81 Stuttgart (STUTTGART) 31,64 31 5 28,05 Darmstadt (FRANKFURT) 31,61 29 36,07 Comunitat Valenciana (VALÈNCIA) 31,10 49,54 Ankara (ANKARA) 30,54 23 32,01 Provença-Alps-Costa Blava (MARSELLA) 30,10 18 31,35 UNIÓ EUROPEA 28,63 35,36 Letònia (RIGA) 28,33 28,26 Viena (VIENA) 27,93 9 21,71 Düsseldorf (DÜSSELDORF) 25,33 28,65 Lisboa (LISBOA) 24,59 28,63 NOUS ESTATS MEMBRES * 23,77 29,44 Laci (ROMA) 23,61 Holanda nord Irlanda del sud- alta Baviera catalunya Llombardia 40,93 Istanbul(ISTANBUL) 21,77 (amsterdam) est (Dublín)) (Munic) (Barcelona) (Milà) 21,63 Llombardia (MILÀ) 18,06 2000 2008 Nota: % d’entre 25 i 64 anys amb titulació universitària. La base de dades original conté 314 regions, si bé, la taula recull només una mostra seleccionada de Font: Eurostat regions de referència * Sense Bulgària i Romania Font: Eurostat
  • 64. Millors escoles de negocis Barcelona continua capdavantera com a ciutat d’excel·lència formativa europees l’any 2010 Les escoles de negocis IESE i ESADE es troben a la 4a i 8a posició del rànquing europeu dels millors 100 programes MBA a temps complet publicat l’any 2010 pel Financial Times, després de guanyar un lloc ca- dascuna respecte al resultat que van obtenir el 2008. D’altra banda, aquestes dues prestigioses institucions assoleixen l’onzena i dinovena posicions del rànquing mundial, després de mantenir i millorar en dos llocs, respectivament, el resultat del 2008. D’aquesta manera, Barcelona es consolida com l’única ciutat amb dues institucions docents en el top ten de les millors escoles de negocis del continent, un posicionament destacat que l’any 2009 ha refermat dos nous reconeixements: L’escola IESE ocupa la primera posició del rànquing mundial en la classificació de MBA a temps complert segons The Economist Intelligence Unit i el Financial Times reconeix el Master in International Management impartit per ESADE —en el marc de l’aliança CEMS d’universitats i escoles de 66 negocis europees— com el millor del món. Posicionament en el rànquing europeu 3 4 4 4 5 6 7 8 8 9 10 10 2005 2006 2007 2008 2009 2010 IESE Business School ESADE Business School Font: Financial Times
  • 65. Informe 2009-2010. Mercat laboral i formació rànquing europeu 2010 escola de negocis ciutat rànquing Mundial 2010 1 London Business School Londres 1 2 Insead Fontainebleau 5 3 IE Business School Madrid 6 4 Iese Business School Barcelona 11 5 IMD Lausana 15 6 University of Oxford: Saïd Oxford 16 7 HEC Paris París 18 8 Esade Business School Barcelona 19 9 University of Cambridge: Judge Cambridge 21 10 Lancaster University Management School Lancaster 24 11 Rotterdam School of Management, Erasmus University Rotterdam 25 12 Cranfield School of Management Cranfield 26 13 Imperial College Business School Londres 32 14 SDA Bocconi Milà 38 15 Manchester Business School Manchester 40 16 City University: Cass Londres 41 17 Warwick Business School Coventry 42 18 University of Strathclyde Business School Glasgow 51 19 Aston Business School Birmingham 73 20 Durham Business School Durham 74 67 21 Birmingham Business School Birmingham 75 22 University of Bath School of Management Bath 87 23 Vlerick Leuven Gent Management School Gant 87 24 University of Edinburgh Business School Edimburg 89 25 Bradford School of Management/TiasNimbas Business School Bradford 89 26 EM Lyon Lió 97 27 University College Dublin: Smurfit Dublín 98 Font: Financial Times
  • 66. S í N T E S I
  • 67. L’informe 2009-2010 de l’Observatori de Barcelona posa de manifest que, europea per primera vegada en quatre anys. No obstant això, el valor de en un entorn global caracteritzat per la crisi, Barcelona manté un sòlid les taxes d’ocupació global i femenina continuen superant les mitjanes posicionament internacional i una marca de gran força: de la Unió Europea. En primer lloc, Barcelona recupera la quarta posició entre les millors El futur proper planteja reptes importants per a Barcelona en un context ciutats pels negocis arreu del continent, segons l’opinió dels alts execu- de gran complexitat per al conjunt de l’economia espanyola. Una situació tius europeus, i se situa entre les cinc primeres del món en organització que requerirà combinar la política concertada i decidida per fer front a la de congressos i reunions internacionals. Fins i tot quan l’evolució dels crisi –especialment, per estimular la generació d’ocupació de qualitat– i indicadors –com la inversió estrangera directa o l’activitat emprenedora– l’esforç d’austeritat en les finances públiques amb el manteniment de acusa amb claredat la recessió, això no impedeix que Barcelona i Catalu- l’orientació estratègica cap a un nou model productiu de futur basat en el nya segueixin ben posicionades en el context europeu. coneixement, la creativitat i la innovació. Una aposta dins la qual caldrà emmarcar la gestió integral de la marca Barcelona i noves formes de col- L’aposta estratègica per avançar cap a una economia basada en el conei- laboració publicoprivada com a instruments fonamentals. xement i la creativitat es tradueix en avenços significatius. Destaca espe- cialment la 15a posició de Barcelona en el rànquing mundial de ciutats en producció científica, així com el fet que Catalunya se situa entre les cinc primeres regions del rànquing europeu en treballadors dedicats a la ciència i la tecnologia o ocupats en manufactures d’intensitat tecnològica 70 alta i mitjana-alta. Barcelona manté el seu excel·lent posicionament entre les ciutats capda- vanteres del turisme urbà a Europa gràcies a la notable resistència a la crisi d’aquesta activitat, el seu clar lideratge en l’àmbit dels creuers per la Mediterrània i les millores a les infraestructures de l’aeroport. El lideratge que Barcelona exerceix des de fa anys en matèria de qualitat de vida queda reforçat pel bon comportament d’alguns indicadors signifi- catius en matèria de sostenibilitat, com és el cas del baix nivell d’emissi- ons de CO2 en termes comparatius. Barcelona millora set posicions en el rànquing de ciutats del món quant al cost de la vida, i registra caigudes dels preus del lloguer d’oficines i del sòl industrial –entre d’altres– que afavoreixen la competitivitat de la seva oferta. Alhora, però, cal esmentar la disminució dels nivells salarials en relació als de ciutats de referència. En l’àmbit de la formació, Barcelona compta amb dues escoles de nego- cis que se situen de manera consolidada entre les capdavanteres d’Euro- pa i del món, i continua incrementant el percentatge de treballadors amb estudis universitaris. L’evolució menys favorable correspon als indicadors laborals, amb el descens de la taxa d’ocupació i una taxa d’atur que supera la mitjana
  • 68. Informe 2009-2010. Síntesi Ocupats en Perspectives manuf. d’intensitat Millors ciutats Taxa d’activitat empresarials tecnològica alta Població ocupada Sol·licituds de per als negocis, emprenedora, exportacions, Projectes inversió Impost de Organització de i mitjana alta, en ciència i Patents PCT, Producció 2009 20081,3 20101,2 estrangera, 20082 Societats, 20091,3 congressos, 2008 20081,2 tecnologia, 20081,2 20071,2 científica, 2009 1 Londres Mèxic Lisboa Londres Japó Singapur Milà París Tòquio Pequín 2 París Estats Units Copenhaguen París Estats Units París Stuttgart Londres Silicon Valley Londres 3 Frankfurt Islàndia Roma Düsseldorf Argentina Brussel·les Munic Madrid Nova York Tòquio 4 Barcelona Grècia Edimburg Madrid Sud-àfrica Viena Barcelona Copenhaguen Boston Paris 5 Brussel·les Noruega Atenes Dublín Índia Barcelona París Barcelona Los Angeles Nova York 6 Madrid Irlanda Tallinn Barcelona Bèlgica Tòquio Istanbul Milà Seül Boston 7 Munic Barcelona Estocolm Munic França Seül Düsseldorf Munic Osaka Seül 71 8 Amsterdam Catalunya Barcelona Lió Canadà Budapest Frankfurt Varsòvia Chicago Xangai 9 Berlín Finlàndia València Moscou Itàlia Copenhaguen Copenhaguen Lió Seattle Moscou 10 Milà Espanya Istanbul Frankfurt Tunísia Londres Lió Stuttgart Houston Madrid 11 Ginebra Hongria Hèlsinki Bucarest Barcelona Ginebra Madrid Berlín Stuttgart Los Angeles 12 Hamburg Letònia Viena Amsterdam Austràlia Amsterdam Bilbao Rotterdam Munic Roma 13 Zuric Eslovènia Varsòvia Budapest Alemanya Lisboa Hèlsinki Atenes Estocolm Baltimore 14 Birmingham Turquia Munic Milà Luxemburg Sydney Roma Frankfurt … Toronto 15 Düsseldorf Regne Unit Berlín Estocolm Regne Unit Roma Berlín Roma 22 Barcelona Barcelona 1 El Rànquing fa referència a una mostra seleccionada 2 El rànquing fa referència a regions o províncies 3 El rànquing fa referència a països
  • 69. Qualitat de vida Preu lloguer Places hoteleres, Passatgers de Certificació treballadors, Cost de la vida, habitatge Preu lloguer Passatgers aeroports, 2009 20081,2 creuers, 2008 EMAS, 20093 2009 Emissions CO2 2009 20091 oficines, 20091 1 Londres Heathrow (LHR) París Barcelona Alemanya Barcelona Barcelona Tòquio Nova York Londres 2 París Roissy (CDG) Londres Illes Balears Espanya Ginebra Ginebra Osaka Tòquio Tòquio 3 Frankfurt (FRA) Roma Nàpols Itàlia Munic Praga Moscou Hong Kong Moscou 4 Madrid (MAD) Barcelona Venècia Catalunya Oslo Londres Ginebra Dubai París 5 Amsterdam (AMS) Madrid Dubrovnik- Àustria Madrid Nova York Hong Kong Moscou Bombai Korkula 6 Roma-Fiumicino (FCO) Berlín Liorna Barcelona Estocolm Bangkok Zuric Chicago Nova Delhi 72 7 Munic (MUC) Milà Riviera Francesa Dinamarca París Toronto Copenhaguen Miami Luxemburg 8 Londres Gatwick (LGW) Praga Tunísia Portugal Copenhaguen Ciutat del Cap Nova York Hèlsinki Rio de Janeiro 9 Barcelona (BCN) Atenes La Valletta Suècia Zuric Los Angeles Pequín Sydney Milà 10 París Orly (ORY) Viena Gènova Grècia Hamburg Denver Singapur Singapur Zuric 11 Zuric (ZRH) Munic Palerm Regne Unit Londres Milà Milà Dublín 12 Palma de Mallorca (PMI) Lisboa Portugal Bèlgica Amsterdam Xangai Dublín Ginebra 13 Dublín (DUB) Dublín Xipre República Txeca Roma París Londres Istanbul 14 Londres Stansted (STN) València Màlaga Finlàndia Lisboa … … … 15 Copenhaguen (CPH) Budapest Messina Noruega Lió 38 Barcelona 31 Barcelona 40 Barcelona 1 El rànquing fa referència a una mostra seleccionada 2 El rànquing fa referència a regions o províncies 3 El rànquing fa referència a països
  • 70. Informe 2009-2010. Síntesi Treballadors amb estudis Preu lloguer locals comercials, Preu lloguer sòl Nivells salarials Taxa ocupació, Taxa d’atur universitaris, 20091 industrial, 2009 20091 20081,2 20081,2 20081,2 Escoles de negocis, 2010 1 Nova York-Cinquena Avinguda Londres Zuric Oslo Praga Oslo Londres-London Business School 2 Hong Kong-Causeway Bay Oslo Ginebra Amsterdam Amsterdam Brussel·les Fontainebleau-Insead 3 París-Avenue des Champs Elysées Moscou Nova York Copenhaguen Sofia Bilbao Madrid-IE Business School 4 Milà-Via Montenapoleone Dublin Dublín Estocolm Oslo Londres Barcelona-Iese Business School 5 Nova York-Madison Avenue Hèlsinki Copenhaguen Rotterdam Rotterdam Hèlsinki Lausana-IMD 6 Roma-Via Condotti Barcelona Los Angeles Munic Copenhagen Madrid Oxford-University of Oxford: Saïd 7 Tòquio-Ginza Madrid Oslo Stuttgart Munic Edinburg París-HEC Paris 73 8 Londres-New Bond Street Zagreb Hèlsinki Edimburg Bucarest Estocolm Barcelona-Esade Business School 9 Zuric-Bahnhofstrasse Copenhagen Miami Hèlsinki Milà París Cambridge-University of Cambridge: Judge 10 París-Rue du Faubourg St Honoré Estocolm Tòquio Frankfurt Stuttgart Amsterdam Lancaster-Lancaster University Management School 11 Dublín-Grafton Street Frankfurt Chicago Praga Budapest Berlín Rotterdam-Rotterdam School of Management, Erasmus University 12 Londres-Oxford Street Sofia Frankfurt Sofia Edinburg Dublín Cranfield-Cranfield School of Management 13 … Amsterdam Brussel·les Hamburg Estocolm Glasgow Londres-Imperial College Business School 14 23 Barcelona-Portal de l’Àngel Istanbul … Barcelona ... ... Milà-SDA Bocconi 15 31 Barcelona-Passeig de Gràcia Belgrad 24 Barcelona Tallinn 37 Barcelona 20 Barcelona Manchester-Manchester Business School 1 El rànquing fa referència a una mostra seleccionada 2 El rànquing fa referència a regions o províncies 3 El rànquing fa referència a països
  • 71. M N G R À F I C
  • 72. una cIutat Ben L’imperatiu de la innovació cOnnectaDa El camp de batalla de la competitivitat internacional al segle XXI és la innovació i les ciutats, que cada vegada més són considerades els motors de la innovació, ja que enriqueixen no només les seves regions circum- un enFOcaMent Integrat dants, sinó també els seus països. Arreu del món, les ciutats estan patint una enorme renovació, canvis fonamentals en la naturalesa del treball De La pLanIFIcacIÓ I eL i dels llocs de treball que hi alberguen, així com transformacions en la DeSpLegaMent seva producció i el seu consum. I als països que s’estan industrialitzant ràpidament veiem que s’estan transformant petites ciutats en grans me- De tecnOLOgIeS DIgItaLS tròpolis i que s’estan planificant ciutats senceres totalment noves. Des de la City de Londres fins Chennai, des de Shoreditch fins Xangai i des d’Am- sterdam fins Dubai: les ciutats estan creixent, transformant-se i reposi- Abril de 2010 cionant-se com a protagonistes en un escenari global. Aquesta trans- Nick Leon, director de Design London al Royal College formació inclou la important instal·lació i renovació d’infraestructures de of Art i l’Imperial College Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TIC) i canvis radicals en el subministrament de serveis públics. Històricament, les ciutats creixien a les interseccions de rutes comer- 76 cials o allà on la geografia afavoria la producció i distribució de béns tangibles. Aquests avantatges es veien reforçats per l’aglomeració, les economies d’escala, el desenvolupament d’infraestructures sofistica- des –sobretot de connexions aèries, per carretera i ferrocarril– i l’enri- quiment i la difusió del coneixement d’experts a través d’universitats i centres de recerca. En les economies actuals basades en el coneixement i impulsades pels serveis, en què les xarxes de comunicacions a vegades poden semblar més importants que les xarxes de carreteres i ferrocar- rils, les ciutats globals estan emergint com els centres de comandament i control dels negocis internacionals, i les infraestructures de Tecnologi- es de la Informació i la Comunicació que ofereixen tenen una forta influ- ència sobre les empreses que busquen reubicar-se. L’economia de xarxes basada en el coneixement i el paper de les Tecnologies de la Informació i la Comunicació En una economia global i altament dominada per les xarxes, les ciutats estan connectades unes amb altres i, al seu torn, amb nodes secundaris de producció, distribució i consum. Està demostrat que les ciutats més fortes es fan encara més potents, i per a aquelles que queden endarreri- des, el camí per aconseguir la prosperitat és llarg i tortuós. Per exemple, Nova York és l’única de les 16 ciutats més grans del nord-est o l’oest mit- jà dels Estats Units amb major població en l’actualitat que fa 50 anys. Al- gunes ciutats han patit una caiguda en picat i les seves poblacions s’han vist reduïdes a la meitat en els darrers 70 anys, mentre que la població total dels Estats Units pràcticament s’ha duplicat durant aquest mateix període. Tal com Glaeser assenyalava en la seva anàlisi de la ciutat com- petent (“The Rise of the Skilled City”), hi ha molt en joc i la futura vitalitat econòmica de les ciutats més importants depèn de la seva capacitat per atraure, desenvolupar i conservar recursos qualificats.
  • 73. Informe 2009-2010. Monogràfic Els temes que estic investigant en aquest article són com utilitzen les ciu- Infraestructura i Polítiques a nivell serveis de suport regional i municipal tats els sistemes tecnològics per transformar-se i competir en l’economia a l’economia de per a la innovació, global basada en el coneixement, el paper de les tecnologies digitals, les xarxes basada en inclosa la presència comunicacions i els seus serveis relacionats, i com encaixen en un enfoca- el coneixement d’usuaris punters i dominada pels ment integrat més complet de la planificació. Les carreteres, el ferrocarril serveis Infraestructura Desenvolupament Intervencions tant i els aeroports, l’electricitat i les telecomunicacions van transformar les i serveis econòmic per part de la ciutats als segles XIX i XX. Com estan afavorint certes ciutats les inversions demanda com de l’oferta en noves tecnologies digitals i les diferències en els models de desplega- Ciutat ben ment i ús al món ràpidament canviant del segle XXI? Es tracta d’un entorn connectada en què les ciutats competeixen per inversions i nous llocs de treball i in- tenten convertir-se en centres neuràlgics d’innovació dins de l’economia del coneixement per tal d’oferir prosperitat als seus ciutadans. Entorn, serveis Gran fons de i programes Disseny urbà Capital social recursos científics incorporats per i tècnics, i En aquest article s’exploren els reptes clau a què s’enfronten les ciutats atraure i connectar mercat regional en el desplegament de les omnipresents xarxes de banda ampla i ser- empreses i per habilitats treballadors especialitzades veis relacionats, i es tracen paral·lelismes amb els reptes als quals es qualificats del van enfrontar les ciutats al segle XIX en el desplegament de les xarxes coneixement elèctriques i telefòniques. Aquesta anàlisi pot proporcionar orientació als dissenyadors de polítiques i als professionals, sobretot als proveïdors de Figura 1: model de planificació integrada per a una ciutat ben connectada tecnologia i de serveis de les Tecnologies de la Informació i la Comunica- 77 ció. Aquesta orientació es plasma en un model de planificació estratègica basat en vuit factors relacionats amb aquests reptes. Aquest model pro- Encara que els desplegaments a les ciutats diferien considerablement, porciona als dissenyadors de polítiques i als professionals una eina per igual que els resultats, identifiquem una sèrie comuna de problemes amb obtenir un enfocament més integrat de la planificació, la priorització de què es van trobar les ciutats i els seus barris. Aquests problemes són: requisits, l’avaluació de propostes de proveïdors i el calibratge de siste- mes un cop han estat desplegats. • l’aptitud de les organitzacions del sector públic per desenvolupar, construir i fer funcionar els sistemes; Al llarg d’un període de dos anys, l’Imperial College London va dur a ter- • un model de negoci sostenible; me nou estudis de casos detallats en diferents ciutats europees i nord- • l’assoliment del compromís i la cooperació entre diferents departaments; americanes, i una anàlisi quantitativa de 168 ciutats dels Estats Units. • la transformació de la prestació de serveis en comptes de permetre La recerca va suposar entrevistar més de 100 membres de les autoritats simplement l’accés electrònic als serveis existents; municipals i d’agències i organitzacions del sector privat relacionades. • crear uns continguts i serveis atractius a més de comprometre Els resultats es van publicar el 2010. i involucrar la comunitat perquè determini els continguts, els serveis i les prioritats; Els casos d’estudi de ciutats individuals i la informació recopilada d’en- • uns models detallats de desplegament i accessibilitat completa per a trevistes, així com la documentació d’altres ciutats reflecteixen una àm- tota la comunitat, incloses les persones amb necessitats especials; plia variació pel que fa a l’èxit obtingut per les diferents iniciatives. • uns models de governança interna i externa i de propietat dels actius, així com una definició clara de les funcions i les responsabilitats. La investigació va posar en relleu la necessitat d’un enfocament més in- tegrat de la planificació de les infraestructures tècniques amb les es- Una comparació de les ciutats que han estat objecte d’estudi amb l’ex- tratègies de la planificació territorial, el desenvolupament econòmic i el periència de les ciutats al final del segle XIX i principi del segle XX, quan desenvolupament de capital social dins de la ciutat. Aquest model, repre- es van desplegar noves infraestructures tecnològiques (com ara l’elec- sentat a la figura 1, il·lustra les característiques principals del que hem tricitat, la telefonia, la telegrafia, etc.) posa de relleu una sèrie de reptes anomenat una Ciutat Ben Connectada. similars. L’anàlisi històrica i la teoria dels Grans Sistemes Tècnics (Large Technical Systems, LTS), prediuen molts dels problemes experimentats per les ciutats en els casos d’estudi i apunten una sèrie de factors que una ciutat ha d’abordar per poder explotar amb èxit noves infraestructu- res tecnològiques i aconseguir beneficis socials i econòmics amb el seu desplegament.
  • 74. Vuit factors que poden influir en l’èxit del resultat són negatius. A Londres hi havia problemes similars fa un segle, quan cada municipi de la ciutat actuava de forma independent i la manca d’es- He sintetitzat els reptes que es desprenen dels casos d’estudi i els que tandardització i la limitada funcionalitat dels serveis feia que l’electricitat prediuen la teoria dels Grans Sistemes Tècnics i la literatura relacionada fos un servei de luxe que proporcionava poc més que il·luminació. Els sobre urbanisme, innovació i capacitats en vuit factors clau per aconse- errors tècnics inicials de projectes emblemàtics, com la Holborn Viaduct guir unes xarxes de banda ampla en tota la ciutat i uns serveis relacio- Station i el projecte de Sebastian de Ferranti a Deptford per construir nats que siguin eficaços. Els casos d’estudi i altres entrevistes indiquen una enorme central elèctrica que oferís subministrament a la major part que aquests factors són els que influeixen amb més probabilitat en l’èxit de Londres a la dècada de 1890, van agreujar encara més el problema. del resultat i que la manca d’atenció cap a qualsevol dels factors esmen- Els errors tècnics, sobretot a Deptford, van augmentar el nerviosisme tats podria provocar un desplegament defectuós i uns resultats per sota polític pel que fa als projectes a gran escala. Aquest fet posa en relleu del que es considera òptim. la importància d’unes expectatives realistes pel que fa a la funcionali- tat i la promoció d’aquesta funcionalitat. Això subratlla la importància de A continuació examinarem cadascun d’aquests factors en relació amb garantir la comprensió eficaç de la tecnologia per part de les autoritats els casos d’estudi i alguns exemples de bones pràctiques. Els vuit factors municipals i els funcionaris. influents que considerarem són els següents: Accessibilitat: pel que fa a les xarxes municipals de banda ampla i els 1. funcionalitat, serveis relacionats, aquest terme fa referència a la necessitat de pro- 2. accessibilitat, porcionar-hi accés a través d’una àmplia gamma de dispositius com ara 3. continguts atractius, ordinadors, televisió digital o telèfons mòbils. Això inclou facilitar l’accés 78 4. desplegament i lliurament, a través d’un únic portal amb una sola autenticació d’usuari per a múl- 5. integració de serveis, tiples aplicacions, o a través d’una interfície coneguda independentment 6. integració espacial, de la tecnologia utilitzada. La cobertura de la xarxa i la continuïtat o per- 7. governança i propietat, sistència de la connexió i les aplicacions mentre un està en moviment, 8. sostenibilitat econòmica, tecnològica i mediambiental. així com l’accés des de qualsevol punt, són temes importants, com tam- bé és important l’assequibilitat. L’estudi del cas de la City de Londres ex- Funcionalitat: es refereix a la naturalesa de la infraestructura, les tec- plicava com alguns municipis havien desplegat una xarxa sense fil que nologies i estàndards suportats per la xarxa, la capacitat de la xarxa, permetia als usuaris treballar a través de les interfícies dels seus pro- la latència, la disponibilitat, la seguretat i la qualitat del servei. Ciutats veïdors de serveis habituals (Vodafone, Skype, Vonage, i-Pass, etc.), i a com Taipei, Songdo, a Seül, i Canary Wharf, a Londres, són exemples de la qual es podia accedir utilitzant una àmplia gamma de dispositius. La xarxes d’alt rendiment amb una rica funcionalitat que suporten una àm- ciutat de Corpus Christi va desplegar al voltant de 2.000 nodes per ga- plia gamma de tecnologies. A les ciutats on la cobertura de les xarxes rantir que la banda ampla municipal pogués cobrir tota la ciutat i els bar- és incompleta, i el seu rendiment irregular o dolent, els és difícil atraure ris perifèrics, mentre que a Stuttgart es van provar 1.500 tipus diferents abonats, i aquells que atrauen sovint es donen de baixa. La manca de de telèfons mòbils per garantir que els seus serveis MobilCity poguessin seguretat dissuadeix els proveïdors de continguts i el mercat d’empre- ser utilitzats pràcticament sense que importés el tipus de dispositiu i el ses. La importància de la seguretat, sobretot per al mercat d’empreses, factor de forma. es va posar en relleu en una entrevista amb Niall Murphy, director de Tecnologia de Cloud Networks, i per part de l’equip executiu de Canary Digital Bridge, a Shoreditch, RegenTV, a Newham, i el portal de teleassis- Wharf Corporation responsable de la xarxa sense fil de Canary Wharf. El tència a Karlskrona són exemples de portals dissenyats per poder acce- tema de la funcionalitat està estretament entrellaçat amb la política. El dir-hi utilitzant televisors digitals, i combinen la interfície coneguda d’un baix rendiment i la cobertura incompleta de les xarxes sense fils munici- comandament a distància amb formats de dades i vídeo accessibles a usu- pals —sobretot quan han estat promogudes com una alternativa de baix aris amb una experiència limitada, o sense experiència, en l’ús d’ordina- cost als serveis de banda ampla ADSL i per cable oferts pels operadors dors i interfícies gràfiques d’usuari (GUI) basades en navegador. L’estudi de telecomunicacions consolidats— tenen ramificacions polítiques per del cas de la City de Londres en particular demostra que és essencial per- als alcaldes i autoritats municipals que promouen la disponibilitat d’una metre que altres empreses accedeixin als sistemes a través de la provisió banda ampla omnipresent per a tothom com un dels punts clau de les de característiques de convidat per a les xarxes sense fils de les empreses campanyes. que puguin estar visitant. Això posa de manifest la importància de la se- guretat per donar confiança a les empreses a l’hora de facilitar l’accés al Ciutats com Corpus Christi, Portland i Filadèlfia s’esmenten habitual- sistema. L’accessibilitat també inclou l’assequibilitat del servei, i un ele- ment a la premsa dels Estats Units com a exemples de ciutats on les ex- ment clau del desplegament a Filadèlfia, Corpus Christi i San Francisco va pectatives dels ciutadans i el rendiment de la xarxa no es corresponen, i ser oferir accés a banda ampla de baix cost a la comunitat, inclòs l’accés on el nombre d’abonats és baix i els comentaris als fòrums i xats en línia gratuït sense fil a alguns serveis específics municipals.
  • 75. Informe 2009-2010. Monogràfic Els primers desplegaments de xarxes elèctriques i telefòniques van patir ni instal·lacions adequades per garantir la generació o distribució de problemes similars, incloent-hi limitacions de la cobertura geogràfica, l’electricitat. Tanmateix, Edison sabia que caldrien unes aplicacions i sobretot en barris perifèrics dispersos, barris pobres i entorns rurals, i uns serveis atractius per crear un mercat. Al cap d’una dècada, la com- problemes d’interoperabilitat. Els usuaris van afrontar el problema de panyia Merz and McLellan estava col·laborant a Anglaterra amb empre- que tots els components del sistema eren propietat d’un mateix proveï- ses per ajudar-les a entendre com podien reorganitzar les seves fàbri- dor. La llei d’interoperabilitat de diferents serveis i xarxes es va introduir ques a fi d’aprofitar la nova font d’energia, i Samuel Insull havia obert a al Regne Unit amb l’Electrical Act (Llei de l’electricitat) de 1882 i les pos- Chicago la “botiga elèctrica” per promocionar els aparells que podien teriors lleis de 1885, que garantien que els usuaris poguessin comprar utilitzar-se a la llar, gastant més diners en la promoció d’aquests ser- aparells elèctrics de proveïdors que no fossin el proveïdor de la xarxa veis que els que havia gastat tota la indústria elèctrica britànica fins elèctrica. En els primers moments del subministrament elèctric, els aleshores. El tramvia elèctric va ser un altre exemple de com les xarxes transformadors s’utilitzaven per garantir la interoperabilitat abans que elèctriques podien proporcionar un nou i valuós servei als consumi- apareguessin els estàndards. Els costos inicials del subministrament dors. Va ser introduït primer a Berlín i Chicago i, més tard, a Nova York. elèctric a Londres van suposar que la il·luminació elèctrica domèstica fos un luxe reservat per als rics. Aquest fet contrasta amb la situació que Les velles xarxes elèctriques i les noves xarxes digitals generen va- es va viure a Berlín, on les autoritats municipals van negociar amb AEG i lor a través dels serveis que fan possibles. Ambdues són components amb Siemens & Halske la creació de la companyia de subministrament crucials a l’hora d’habilitar xarxes socioeconòmiques i tecnològiques elèctric de Berlín, la BEW, els preus del qual eren regulats per la ciutat. molt més grans. Les aplicacions han de ser atractives, ja es tracti d’un Les polítiques per garantir l’accessibilitat general al subministrament servei de cerca d’informació per a oportunitats laborals al municipi, un elèctric, tant en termes de cobertura com de preus, van ser un element servei gestionat per a petites empreses (Corpus Christi i Shoreditch), central de les col·laboracions publicoprivades, i un dels millors exemples un servei sociocultural com el de Memòria Virtual a Barcelona o llums, 79 es va donar a Berlín. La importància de la cobertura i l’accessibilitat és dinamos, aspiradors i tramvies elèctrics a Berlín, Chicago, Londres i tan rellevant en les tecnologies digitals d’avui dia com ho va ser en la Nova York. Així doncs, calen unes aplicacions i uns continguts atractius telefonia, la telegrafia, l’energia elèctrica, el transport i la recollida de per impulsar la difusió i adopció d’aquest tipus d’innovacions tecnolò- residus fa més d’un segle, i l’accessibilitat és molt més que una simple giques. dimensió física. Desplegament: una ciutat o una empresa individual pot produir bons Continguts atractius: prendre els continguts existents i habilitar-los continguts i oferir diferents serveis i excel.lents funcionalitats, però si no simplement per distribuir-los a través d’una xarxa de banda ampla és compta amb els recursos adequats per ajudar els usuaris a conèixer els probable que sigui ineficaç, tal com hem descobert en els estudis de ca- serveis i el seu valor, formar-los en el seu ús i oferir-los suport, tota la sos. Tant els continguts de la informació com dels serveis han de ser inversió es pot considerar com a malbaratada. Els estudis de casos i les altament pertinents per als usuaris, i cal que els usuaris participin en recerques secundàries sobre altres ciutats indiquen que algunes urbs la seva definició i creació. Digital Bridge és un dels millors exemples de han fet fortes inversions en infraestructures i serveis, però les taxes d’ús continguts atractius i demostra que es requereix una actualització siste- eren baixes, els serveis i la seva prestació no eren adequats o els cos- màtica en termes de continguts i estil. Digital Bridge, de Shoreditch, és tos del suport eren massa elevats. Si una ciutat col·labora amb un tercer exemplar en el seu compromís amb la comunitat local, en l’establiment amb experiència prèvia en el desplegament i l’explotació de xarxes urba- de prioritats per als continguts, i a l’hora de fer que la gent se’n senti nes, l’èxit és més probable. L’experiència és important, perquè les ciutats partícip. Un altre exemple el trobem a Newham amb el projecte de Re- tenen contextos socials, culturals i econòmics diferents que influeixen genTV. La major part dels continguts televisius són creats per i per a la molt en els resultats. Corea del Sud va invertir molt en el desplegament comunitat. Aquest sentiment de pertinença, localitat i vigència és crucial i la formació dels usuaris potencials de TIC i serveis d’Internet de banda per a l’ús dels sistemes, i la importància d’uns continguts atractius es ampla, i més de 3 milions de persones van participar en els seus progra- reflecteix en l’estudi del cas de Barcelona i el projecte Memòria Virtual. mes, els quals van donar inici a l’explotació massiva de serveis de banda ampla fixos i mòbils. En contrast amb això, el projecte Memòria Virtual La naturalesa dels serveis i continguts de les xarxes de banda ampla de Barcelona intenta arribar a una nombrosa comunitat de persones ju- municipals o comunitàries és anàloga a la multiplicitat d’aplicacions de bilades i nens en edat escolar. Però sense la inversió necessària en el l’energia elèctrica a la llar. El desenvolupament dels serveis de telefo- desplegament arribarà únicament a centenars d’usuaris en comptes de nia des de la dècada de 1950 ha transformat el valor de les telecomu- a les desenes de milers que es podrien beneficiar d’aquesta iniciativa. nicacions per als sectors públic i privat i per a l’ús domèstic. El 1878, De manera similar, Shoreditch es va enfrontar a reptes de desplegament quan Edison va presentar davant del públic els avantatges d’instal·- quan va presentar la plataforma Digital Bridge i els seus serveis, rela- lar l’electricitat a les seves llars, es va basar en llums incandescents, cionats de nou amb el desequilibri de recursos entre la innovació dels comptadors de llum i aparells elèctrics com dinamos. Per aquella èpo- serveis i el seu desplegament. ca Edison encara no havia desenvolupat un llum incandescent pràctic,
  • 76. El creixement de les noves tecnologies energètiques al segle XIX ens Fa poc més de 100 anys, Charles Merz, de l’assessoria en enginyeria Merz ofereix algunes pistes dels reptes als quals ens haurem d’enfrontar al and McLellan, va advertir als clients potencials que l’energia elèctrica i segle XXI amb les tecnologies digitals. El desplegament dels motors de els motors podrien “substituir els motors de vapor i el lloc de treball es vapor i, posteriorment, les xarxes elèctriques indiquen la importància podria reorganitzar perquè la impulsió mitjançant un motor elèctric per- de generar demanda tot educant els usuaris sobre les aplicacions po- metia més llibertat d’ubicació”; el desplegament i les transformacions tencials i el valor dels serveis als mercats residencial i professional. possibles gràcies a l’electrificació –més que no pas el taylorisme- van Charles T. James va ser un enginyer de finals del segle XIX que va vi- permetre a les fàbriques nord-americanes doblar la productivitat entre atjar per tota la costa est dels Estats Units per formar els moliners 1900 i 1930. i explicar les transformacions assolibles amb els molins a vapor. Va ensenyar que els molins es podrien reubicar i traslladar de les valls La introducció de xarxes tecnològiques primitives que substitueixen un estretes i inaccessibles on es trobaven per obtenir l’energia hidràulica component del sistema i mantenen la configuració de la resta (ja sigui a molls, on rebrien carbó i podrien transportar els seus productes amb el tecnològic, organitzatiu, de disseny de processos o institucional) no és més facilitat, o estar més a prop dels mercats als quals abastien. Els sostenible. Si només es modifiquen els components tècnics del sistema, assessors d’enginyeria, com Von Miller, Merz and McLellan, i Klingen- és molt probable que el sistema torni a la seva forma inicial. berg, van treballar en estreta col·laboració amb empresaris com Emil Rathenau, fundador d’AEG, i Edison per crear la demanda dels serveis Integració espacial: les Tecnologies de la Informació i la Comunicació elèctrics. Van treballar amb grans corporacions del sector públic i pri- (TIC) i l’extensió del seu abast per mitjà de xarxes de banda ampla fixa vat, van demostrar que l’energia podria canviar els processos de fabri- i mòbil, permeten nous serveis i aplicacions. Aquests al seu torn, pro- cació i el transport públic, i van dissenyar els sistemes elèctrics per mouen canvis en l’estil de vida, en els patrons laborals i, en el cas del 80 proveir motors i maquinària. sector públic, en la naturalesa de la prestació de serveis. Aquests serveis donen un nou significat als espais públics, centres comercials, parcs i El desplegament és la traducció d’un sistema tecnològic en valor per a places urbanes, que es transformen en espais on les persones poden l’usuari i la transformació del propi usuari industrial, institucional i indi- trobar-se per treballar o accedir a serveis comunitaris. Tots tendim cap vidual per tal de permetre’l assimilar el sistema i convertir els beneficis a una major mobilitat, flexibilitat de la jornada laboral i treballs intensius en valor empresarial, social o personal. És tan important per a les tec- en coneixement, i cap al desenvolupament de models d’innovació ober- nologies digitals del present com ho va ser fa un segle per a l’electricitat. ta que impliquin la col·laboració en una empresa horitzontal en comp- tes d’en empreses verticals integrades. Els tipus de coneixements i les Transformació i integració de serveis: les xarxes digitals de banda am- condicions espacials respectives que es necessiten per donar suport a la pla permeten no només prestar els serveis i continguts existents, sinó diversitat de patrons laborals dels diferents sectors varien segons l’acti- que a més faciliten la transformació de serveis. Corpus Christi, West- vitat industrial i, fins i tot, les pràctiques laborals de l’equip en particular. minster i Shoreditch estan habilitant els seus serveis mitjançant una in- Les tendències emergeixen a mesura que les ciutats tenen en compte terfície d’Internet i, alhora, els estan transformant pel que fa a l’àmbit i a aquests factors i planifiquen organitzacions i infraestructures en base als les prestacions integrals amb l’objectiu de millorar l’eficàcia i l’eficiència. requisits de les empreses, firmes i institucions implicades. Un exemple Els beneficis són una major productivitat de la força laboral i un major d’això és el barri de la innovació 22 @ Barcelona. Ramon Sagarra, res- compromís de la comunitat. El risc que implica fer únicament canvis cos- ponsable de la infraestructura de la ciutat, planeja transformar la infra- mètics és l’escassa utilització dels serveis o una utilització desequilibra- estructura, les xarxes i la seva capacitat, així com l’organització espacial da. Si la interfície d’un servei es transforma de manera que augmenti la de cada clúster industrial urbà. A Barcelona, l’organització espacial de conscienciació en la comunitat del servei, la seva facilitat d’ús i el seu les noves zones industrials on s’agrupen empreses, universitats, centres atractiu, però la prestació del servei fa servir els mètodes i recursos exis- de recerca i incubadores té en compte els diferents patrons laborals i les tents, el servei es veurà desbordat, la qualitat serà dolenta i les despeses interaccions a cada clúster industrial específic (biomèdic, mitjans digi- augmentaran. Tots aquests escenaris influiran en la sostenibilitat a llarg tals, TIC i, des de fa poc, el nou parc energètic, bTEC). termini del servei. El marc conceptual dels sistemes urbans complexos (Complex City La història ofereix molts exemples del potencial de canvi dels nous siste- Systems, CCS) proposat per Leon indica que la naturalesa dels sistemes mes tecnològics, que permeten transformar els processos de producció tecnològics, la seva configuració i l’estil del seu desplegament es tro- i els serveis públics. Per exemple, el Franklin Institute va observar els ben molt relacionats amb les característiques espacials i geogràfiques avantatges de l’electricitat: “gairebé una predicció profètica de la línia de la regió, la ciutat o el barri, i la naturalesa dels sectors que suporta. El de muntatge, ofereix llibertat per ubicar la maquinària, millores en la il- marc de CCS que es mostra a la figura 2 és un esquema refinat del pla de luminació i la ventilació i neteja; l’augment del 20-30% en la producció es Ciutat Ben Connectada mostrat anteriorment. El marc destaca la relació deu a tots aquests factors“. entre cadascun dels components i les tres xarxes d’actors que posen en marxa la nova infraestructura tècnica i els serveis relacionats, els con-
  • 77. Informe 2009-2010. Monogràfic sumidors dels serveis que s’ofereixen i les empreses o organitzacions Les experiències de Londres i Karlskrona destaquen perquè és vital co- que duen a terme el desplegament i la provisió de la infraestructura i els municar els objectius compartits a tots els participants i acordar els indi- serveis. cadors clau del rendiment. Podem prendre com a exemple l’electrificació de Londres i Berlín a la dècada 1880-1890. Canviar contínuament d’indi- Marc CCS i actors clau cadors o dubtar entre ells pot reduir la confiança i la sostenibilitat d’una iniciativa. Els objectius no els fixa el model de governança, però cal pen- Experiència de l’usuari i valor per a les empreses sar en un procés de gestió formal del canvi per poder adaptar i refinar no i els consumidors només els serveis sinó també la mesura del seu rendiment. Aplicacions i prestacions En la implementació de tots els sistemes tecnològics sorgeix el repte Autoritats municipals i responsables del servei Capital industrial i social, incloent d’establir un model de governança adequat que reflecteixi la capacitat social i polític, i estratègies de desenvolupament econòmic Governança, inclou context habilitats i context cultural dels socis públics i privats. Els recursos i capacitats de l’autoritat de de sistemes i serveis qualsevol ciutat conformaran qualsevol associació publicoprivada. Hug- Comunitat i usuaris hes descriu la relació entre els socis de Berlín de la manera següent: dels serveis Sistemes tecnològics “El govern municipal no es va veure intimidat per la potència tècnica, de gestió, científica i financera de la seva empresa privada de serveis pú- Organització espacial blics. Els funcionaris berlinesos es basaven en l’orgullosa tradició del i planificació urbana servei civil prussià i demanaven i rebien el mateix respecte i autoritat que Medi ambient, espai físic els funcionaris públics dels governs estatals i nacionals”. 81 Sistemes i proveïdors de serveis tècnics i financers relacionats En referència a Londres, que contrasta negativament amb Berlín, hi afegeix que era necessària una combinació progressista similar de for- Figura 2: marc CCS i actors clau ces per superar els interessos financers i històrics de Londres, tot i que aquesta combinació no existís. Aquests actors donen forma a la configuració del sistema tecnològic i, al seu torn, reformen la ciutat. Un dels exemples més sorprenents d’això és Una bona governança ajuda a la capacitat de la ciutat i de les seves agèn- Berlín, segons el que descriu Thomas Hughes: cies, i els és important aprendre les lliçons anteriors per poder desple- gar qualsevol tipus de sistema tecnològic. “Com en altres ciutats industrialitzades, la il·luminació i el corrent elèc- tric van ajudar a conformar l’arquitectura berlinesa: van influir en el dis- Sostenibilitat: algunes de les iniciatives estudiades s’han quedat sense seny de les seves fàbriques, tallers i plantes químiques, van estimular finançament o han perdut el seu dinamisme pel que fa a suport, ús o el creixement industrial, van determinar la localització dels sistemes de explotació organitzativa. Les investigacions demostren que gairebé totes transport urbans, van permetre la comunicació telefònica i telegràfica i, les iniciatives han rebut capital llavor, però no han comptat amb un mo- quan van substituir l’energia de vapor, van reduir el soroll i la contamina- del empresarial sostenible des del principi, per la qual cosa tendeixen a ció. En síntesi, l’electrificació va afectar la forma en què treballaven els desaparèixer als 3 anys. El finançament inicial pot llençar les iniciatives treballadors, organitzaven els gestors i vivien els berlinesos. Gràcies a amb èxit, però passat un any, encara que els resultats fossin bons, el se- això, l’empresa privada que subministrava la major part de la llum i ener- güent pressupost està en execució, i ja és massa tard per redistribuir el gia elèctriques a Berlín fins al 1915 i el govern municipal que regulava el pressupost des dels departaments que es beneficien dels nous serveis. subministrament elèctric van donar forma a la història de Berlín”. El tercer any de finançament es pot garantir durant el segon, però sol ser inadequat i, fins i tot, és possible que calgui més finançament per actu- Governança: el de la governança és un assumpte molt ampli, però fona- alitzar la tecnologia. El resultat és que el projecte es queda sense noves mentalment està relacionat amb qui és el propietari del sistema tecnològic inversions, la qualitat del servei cau sense l’actualització tecnològica, els i, per tant, el dóna forma: en el context d’aquest article, es tracta de qui recursos per al desplegament són insuficients i l’ús disminueix (un cercle és el propietari de la xarxa de banda ampla, qui controla la seva evolució viciós que gairebé segur certifica la mort del projecte). i qui determina l’estratègia de futur. Aquests assumptes s’han de tenir en compte pel que fa al contingut que es facilitarà per mitjà de la xarxa. El L’enfocament adequat per abordar l’assumpte de la sostenibilitat econòmi- model de governança inclou la comunitat i el paper que juga a l’hora d’es- ca és tenir una aplicació efectiva, per exemple un lector de mesuraments pecificar el contingut i la naturalesa dels serveis que es prestaran, així com automàtic (automated meter reading, AMR) com a Corpus Christi, un sis- l’actitud de qui operi la xarxa (ja sigui neutral, pel que fa al contingut i àm- tema d’aplicació de lleis d’aparcament com a Westminster o un sistema de bit de nous serveis o tingui interessos econòmics en la xarxa esmentada). transport intel·ligent com a Stuttgart. En cadascun d’aquests casos hi ha
  • 78. estalvis pressupostaris tangibles i directes i, com en el cas de l’aplicació A principis del segle XXI, un sistema municipal i comunitari de banda am- de lleis d’aparcament, ingressos addicionals per serveis. Aquestes aplica- pla sostenible haurà de comprendre tots aquests components socials, cions eficaces justifiquen el desplegament inicial de la xarxa i els costos econòmics i tecnològics, igual que va passar fa 120 anys amb el desple- de funcionament. Els costos addicionals d’afegir aplicacions amb menors gament de les xarxes elèctriques i de telecomunicacions. beneficis seran comparativament modestos i no estaran subjectes a canvis en les prioritats polítiques de l’administració pertinent. Resum dels factors i possible planificació Una altra solució és treballar amb un soci, com en el cas de la City de Londres, que pot realitzar les inversions necessàries per desplegar la Les ciutats i els barris poden no destacar en els vuit factors enumerats xarxa i aportar diferents socis de continguts i serveis per proporcionar anteriorment. No obstant això, el fet de no tenir en compte un o més valor afegit. Aquest enfocament redueix el cost del desplegament dels d’ells pot reduir o contrarestar el valor de la inversió, o bé conduir cap a sistemes i garanteix la actualització constant. Empreses com Earthlink i un camí insostenible. És necessari arribar a un equilibri: gastar molt en Cloud Networks tenen diferents associacions i compten amb models de serveis i no prou en accessibilitat, desplegar una xarxa sense un model negoci basats en subscripcions. Aquest model els va permetre absor- empresarial sostenible, desenvolupar continguts sense implicar els usu- bir els actius i les operacions existents a la xarxa ja desplegada per les aris o gastar suficientment en desplegar el servei a la comunitat és molt ciutats, o instal·lar noves xarxes i facilitar els serveis a la ciutat com a probable que doni uns resultats dolents segons s’observa en els estudis copropietari, assolint part dels ingressos com a pagament pels drets d’ús de casos i l’experiència d’altres ciutats. d’actius urbans com ara pals de fanals i altre mobiliari urbà. La figura 3 ofereix un esquema d’aquestes vuit característiques; a mesu- 82 L’anàlisi dels estudis de casos va evidenciar els reptes als quals s’en- ra que una ciutat planeja un desplegament, pot prioritzar les necessitats fronten ciutats com Norwich i barris centrals de Londres com Shoreditch i requisits del sistema. Les necessitats de cada ciutat són diferents se- i Newham, als quals els és complicat mantenir operacions, passar dels gons els objectius generals, els serveis específics que despleguin i les serveis pilot al desplegament total d’aquests serveis i actualitzar la tec- capacitats i recursos ja disponibles. Les ciutats poden emprar aquestes nologia per adaptar-se a les necessitats canviants de la comunitat. En vuit característiques per comparar les diferents propostes i avaluar el el cas de Shoreditch, un cop es va acabar el finançament inicial de les desplegament realitzat amb els objectius previstos. Els anells concèn- autoritats locals, els programes de govern britànic com el New Deal for trics representen els nivells d’importància de cada característica, que Communities o el finançament europeu conforme a l’Objectiu 2, atès que avalua l’autoritat municipal, i el nivell de desplegament comparats amb no comptava amb un model econòmic sostenible, el municipi o barri va els millors exemples de cada àmbit. haver d’enfrontar-se al fet de buscar un soci o cancel·lar la iniciativa. El que sovint comença com un programa de cohesió i compromís social, o de prestació de serveis a la comunitat més nous i eficaços basats en Contingut Accessibilitat models tecnològics, pot acabar en un projecte fallit. Es pot considerar que aquests assumptes són de naturalesa “econo-tèc- nica”, i observem que un dels aspectes més importants de les activitats Funcionalitat Sostenibilitat d’Edison va ser la seva preocupació pels factors econòmics en cada eta- pa del desenvolupament tecnològic. Atès que el canvi tecnològic implica aspectes econòmics, legals, legislatius i científics, Edison necessitava una xarxa financera solvent i disposada des del principi. Aquesta xarxa es va desenvolupar amb l’ajuda de Grosvenor Lowrey, conseller en cap d’Edison, Integració Governança i l’associació amb Drexel Morgan and Company. Sense ells, els invents de serveis d’Edison no es podrien haver comercialitzat amb èxit ni haver-se exportat a altres ciutats del món. El desplegament exitós de nous sistemes tecnolò- gics implica sintetitzar les necessitats socials i del mercat, les tendències Integració espacial Desplegament financeres, els principis econòmics, les innovacions tecnològiques, el dis- Planejat seny d’enginyeria i les tècniques de gestió. Fa més d’un segle ja trobem Realitzat un exemple d’aquesta síntesi, però els estudis de casos demostren que la planificació i el desplegament de les tecnologies digitals, incloses les Figura 3: esquema del quocient d’integració de les TIC xarxes municipals sense fils i de banda ampla, no sempre apliquen una planificació integrada que tingui en compte tots aquests factors.
  • 79. Informe 2009-2010. Monogràfic Cadascuna d’aquestes característiques suposa una eina de mesura que Als estudis de casos hem identificat tan sols un petit grup de ciutats permet planificar i avaluar l’eficàcia i sostenibilitat general del marc CCS globals que poden demostrar que han emprat un enfocament integral tal com es mostra a la figura 4, que reflecteix la relació principal entre d’aquest tipus. El preu del fracàs és molt alt. Quan Londres no va poder les característiques i els components rellevants del marc CCS. explotar un enfocament integral similar fa 120 anys amb la introducció de les xarxes elèctriques, va cedir el seu lloc com a ciutat industrial líder a altres ciutats, i li va costar 40 anys recuperar-se. Les ciutats que no Contingut Accesibilitat innoven tenen un risc alt d’entrar en decadència. El desplegament de les tecnologies digitals és un ingredient crucial per crear un context innova- Experiència de l’usuari i valor per a les empreses Desplegament dor. No obstant això, tret que la planificació i el desplegament d’aquestes i els consumidors tecnologies s’integrin amb els programes socials, culturals i econòmics de la ciutat, la transformació dels seus serveis i la planificació territorial general, aquestes tecnologies no contribuiran suficientment a la capaci- Integració tat d’innovació de la ciutat, a la transformació dels serveis públics o a la de serveis Prestació d’aplicacions i cohesió social. social i polític, i estratègies de serveis desenvolupament econòmic Governança, inclou context Sostenibilitat Capital industrial i social, inclou habilitats i context cultural Funcionalitat Infraestructura tecnològica i sistemes Integració espacial Organització espacial i planificació urbana Governança 83 i propietat Medi ambient, espai físic Figura 4: relació del marc CCS amb el quocient d’integració de les TIC Conclusions En aquest article hem estudiat les similituds entre el desplegament de les tecnologies digitals al principi del segle XXI i l’anàlisi històrica de la planificació i explotació per part de les ciutats de noves tecnologies al final del segle XIX. Les observacions i les eines que descrivim poden aju- dar a les autoritats municipals, als proveïdors de sistemes i serveis, als estrategs i als professionals a posar en pràctica el que han après dels casos de cada ciutat i l’anàlisi històrica. Amb les eines indicades ante- riorment, les autoritats municipals i les agències relacionades podran desenvolupar estratègies més eficaces pel que fa a les xarxes digitals i les seves arquitectures, requisits i plans de desplegament. Aquestes eines poden emprar-se no només per planificar sinó també per avaluar les solucions proposades per possibles socis, proveïdors o bé els propis recursos de la ciutat, i permetre’ls mesurar resultats, com- parar les capacitats facilitades amb les necessitats originals del projecte i comparar el desplegament amb el d’altres ciutats del món. Com a conclusió, cal dir que crear una ciutat intel·ligent necessita molt més que una infraestructura o “canonades” intel·ligents. Una ciutat ben connectada està connectada per quelcom més que la tecnologia, la con- nexió comença amb un procés de planificació que impliqui programes d’inclusió social i cultural, una estratègia de desenvolupament econòmic coherent, un sistema innovador interdisciplinari sofisticat i un programa d’infraestructura integrat relacionat amb el disseny urbà estratègic.
  • 80. 84
  • 81. Entitats promotores: Observatori de Barcelona Secretaria Executiva de l’Observatori de Barcelona Cambra de Comerç de Barcelona Avinguda Diagonal, 452 08006 Barcelona Telèfon: +34 934 169 389 Fax: +34 934 169 436 E-mail: observatorib@cambrabcn.org www.observatoribarcelona.org

×