Your SlideShare is downloading. ×

El sector TIC a Barcelona

2,636

Published on

Published in: Business
0 Comments
1 Like
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

No Downloads
Views
Total Views
2,636
On Slideshare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
1
Actions
Shares
0
Downloads
44
Comments
0
Likes
1
Embeds 0
No embeds

Report content
Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
No notes for slide

Transcript

  • 1. El sectorTIC aBarcelona
  • 2. EdicióAjuntament de BarcelonaÀrea d’Economia, Empresa i OcupacióLlacuna 16208018 Barcelonawww.bcn.cat/barcelonabusinessAmb la col·laboració de ÍndexDisseny i maquetació: g.graficBarcelona, gener de 2012 01. Barcelona, centre mediterrani de la innovació 05 02. 10 raons per invertir a Barcelona 06 03. Les TIC, un sector estratègic per a Barcelona i Catalunya 08 04. 10 raons que converteixen Barcelona i Catalunya en un referent en TIC 01. Líder del sud d’Europa en adopció de les TIC 10 02. Disponibilitat d’infraestructures TIC 11 03. Concentració d’empreses TIC 12 04. Xarxes de suport a la recerca i la transferència tecnològica 14 05. Pol de talent, creativitat i emprenedoria del sud d’Europa 16 06. Aposta de les institucions públiques per la promoció de les TIC 18 07. Tradició col·laborativa 20 08. Barcelona, un gran laboratori on innovar 22 09. Ciutat de congressos i capital del mòbil 24 10. Ciutat ideal per fer negocis TIC 25 05. Enllaços d’interès 26
  • 3. 01Barcelona,centre mediterranide la innovació RegiÓ euromediterrÀnia catalunya BarcelonaBarcelona, situada al nord-est El territori català acull més de 3.400 firmes A més, Barcelona lidera l’avenç d’Espanyad’Espanya i a la riba de la Mediterrània, internacionals i va rebre durant el 2010 cap a l’economia del coneixement. Un 29%és una de les majors metròpolis eu- el 36% de la inversió anual estrange- de les empreses i un 48% dels assalariats deropees i el centre d’una extensa regió ra a Espanya; el 90% de la qual es va la ciutat treballen en sectors de coneixementmetropolitana de més de 160 municipis, concentrar a l’àrea de Barcelona. alt, en què les TIC tenen un paper prepon-en la qual resideixen més de 5 milions derant. En aquest darrer aspecte i donadad’habitants. És la capital econòmica, Atenent a la distribució del valor afegit la importància de la innovació tecnològi-cultural i administrativa de Catalunya i brut segons les distintes branques ca per al foment de la competitivitat, laencapçala una àrea emergent d’activitat d’activitat, Catalunya és, en el cas de la productivitat i la internacionalització de leseconòmica al sud d’Europa de 17 milions indústria, la comunitat autònoma amb empreses, el sector de les Tecnologies de lad’habitants i més de 800.000 empreses. major pes sobre el total espanyol (un Informació i la Comunicació (TIC) és un delsAquesta regió euromediterrània, que in- 25,2%) i ocupa, respecte del sector ser- sectors clau per a Barcelona i Catalunya.clou les Balears, València, Aragó i el sud- veis, la segona posició en quant al valorest de França, s’orienta preferentment afegit brut nacional generat. A Cata- Catalunya compta amb 3.349 empresesa nous sectors estratègics, competitius lunya, les empreses en els sectors indus- del sector TIC, una quarta part del totali internacionals, i es consolida interna- trials d’alt i mitjà-alt contingut tecnològic d’empreses TIC d’Espanya i genera elcionalment com una de les principals i de serveis basats en el coneixement 20% de la facturació estatal del sectormetròpolis europees. constitueixen el 28,2% del total estatal. TIC. Pràcticament el 70% de les em- preses del sector TIC es situen a laAmb una àmplia tradició industrial i D’altra banda, l´índex d’activitat empre- província de Barcelona, són majoritària-un dens teixit empresarial, Barcelona nedora a l’àrea de Barcelona l’any 2010 ment empreses de menys de 50 treballa-presenta una estructura econòmica va ser del 5,5%, xifra superior a la mitja- dors i es dediquen a oferir serveis TIC i amolt diversificada. Els sectors més na espanyola i europea, segons l’informe desenvolupar programari de qualitat.tradicionals conviuen amb els nous Global Entrepreneurship Monitor (GEM)sectors d’activitat emergents, creant 2010. L’activitat econòmica internacional L’alta capacitat, seguretat i capil·laritat denous clústers de coneixement que de l’àrea de Barcelona està especial- les infraestructures TIC disponibles a Bar- El sector TIC a Barcelonaprioritzen l’especialització i la competi- ment impulsada per la Fira, el Port, celona i la seva àrea metropolitana posicio-tivitat, s’orienten la internacionalització l’Aeroport, el Consorci de la Zona Franca, nen la capital catalana al capdavant delsi contribueixen a l’economia dinàmica el Consorci de Turisme de Barcelona, països de la Mediterrània. Aquests i altresi innovadora de la ciutat, impulsant el l’Ajuntament de Barcelona i els nous motius, han fet possible que Barcelonalideratge estratègic de Barcelona en districtes d’innovació tecnològica. hagi estat designada la capital mundialaquests camps. de la telefonia mòbil fins al 2018. 05
  • 4. 02 10 raons per invertir a Barcelona Barcelona ofereix 01. Localització geogràfica estratègica 06. Recursos humans preparats per al futur elements molt diversos A dues hores de França per carretera i a un dia de les principals ciutats Barcelona compta avui amb un dels mercats laborals amb major massa crítica que la fan realment europees. Porta del Sud d’Europa i capital de la Unió pel Mediterrani, d’Europa en els sectors d’alt valor afegit; elevada productivitat, una de les més altes atractiva per viure, per disposa de port, aeroport, zona franca, parcs logístics, fira internacional i d’Europa segons l’OCDE; 8 universitats públiques i privades; diverses escoles de treballar i per fer nego- centre de la ciutat en un radi de només cinc quilòmetres. negoci de prestigi, com ESADE, IESE i EADA; 34 escoles internacionals; àmplia penetració de les noves tecnologies, i caràcter procliu a la innovació i la creativitat. cis. La ciutat és avui dia un emplaçament molt 02. Completa infraestructura de transport interessant per a noves Xarxa d’autopistes connectada amb Europa; aeroport de més ràpid 07. Excel·lent qualitat de vida activitats econòmiques. creixement europeu; primer port espanyol i major port de contenidors de Per 14è any consecutiu, Barcelona segueix sent la primera ciutat d’Europa la Mediterrània; densa xarxa de metro, ferrocarril i autobusos; tren d’alta en qualitat de vida per als seus treballadors*. Clima estable, sol, platja, esquí; Algunes bones raons per velocitat que connectarà amb la xarxa europea l’any 2013. esplèndida oferta cultural i d’oci; xarxa de 4.500 institucions d’educació; sistema invertir així ho indiquen de salut modern i accessible. Fàcil accessibilitat i mobilitat amb transport públic i 03. Centre d’una gran, dinàmica i diversa sistema de parcs naturals que envolta la ciutat. àrea econòmica L’àrea de Barcelona concentra 5 milions d’habitants. És la capital de 08. Grans projectes urbanístics de futur Catalunya, amb 7,5 milions d’habitants, i és el centre de l’arc mediterrani, Transformació de 1.000 ha i 7 milions de m2 de sostre a l’àrea metropolitana de una gran àrea econòmica amb 18 milions d’habitants que concentra el Barcelona. 70% del PIB de Catalunya. És la sisena aglomeració urbana europea i la Àrea del Llobregat: aposta per la logística, l’aeroespacial i la mobilitat, amb les cinquena concentració industrial d’Europa. Catalunya compta amb prop ampliacions del port i l’aeroport. de 7.000 empreses amb activitat innovadora, la majoria de les quals se Àrea del Besòs: renovació urbana, universitats i centres de recerca i innovació; situen a Barcelona i la seva àrea. Porta Europa-la Sagrera: arribada del tren d’alta velocitat; 22@Barcelona, el districte de la innovació, i Campus Diagonal-Besòs per a activitats relacionades amb l’energia, l’aigua i la mobilitat sostenible. 04. Inversió estrangera amb èxit Àrea del Vallès: concentració estratègica d’infraestructures de tecnologia, nano- Barcelona és la sisena millor ciutat d’Europa per als negocis,* i l’any tecnologia i recerca; Sincrotró Alba; Parc Tecnològic del Vallès, i Parc de Recerca 2010 Catalunya va concentrar el 36% de la inversió estrangera a de la UAB. Espanya i comptava amb més de 3.400 empreses estrangeres, el 90% de les quals es troba a l’àrea de Barcelona 09. Una oferta immobiliària competitiva Àmplia oferta d’oficines, locals comercials i naus industrials amb una excel·lent 05. Posicionament internacional reconegut relació qualitat-preu i amb un elevat índex d’ocupació. Barcelona se situa en posicions destacades dins de diferents rànquings internacionals, els quals en qualifiquen molt favorablement la realitat urba- na, la capacitat d’atracció de capital estranger, el caràcter emprenedor i 10. Cooperació público-privada única la qualitat de vida de què es gaudeix. L’Ajuntament de Barcelona i el Govern català aposten decididament per les El sector TIC a BarcelonaEl sector TIC a Barcelona empreses; l’èxit en la tradicional col·laboració público-privada ha estat la clau de *Segons Cushman & Wakefield, European Cities Monitor 2011. la transformació de Barcelona.06 07
  • 5. 03 Les TIC, un sector estratègic per a Barcelona i Catalunya El sector de les Tecnolo- Durant els darrers anys tant Barce- a Barcelona, motivat pel gran esperit Volum de facturació empresarial de ciutats en producció científica, 10 raons per invertir en el sector lona, com la resta d’economies més emprenedor dels catalans, aporta a TIC (milions d’euros), 2009 mentre que en l’àmbit europeu asso- TIC a Barcelona: gies de la Informació i les avançades del món, han invertit grans Barcelona una gran especialització leix la 6a posició6. Comunicacions (TIC) és un esforços en impulsar el sector TIC, i una major flexibilitat i capacitat 17.500 01 Líder del sud d’Europa en dels sectors clau de Barce- en considerar-lo un sector estratègic d’adaptació a entorns molt dinàmics. La capacitat d’innovació de les adopció de les TIC 15.000 lona i de Catalunya, per ell per al futur empresarial i social de la 14.363 13.739 14.176 empreses és l’eix fonamental de 02 Disponibilitat d’infraestruc- mateix, i per l’impacte que ciutat, marcat per una economia glo- Distribució empresarial sector 12.500 l’economia del coneixement. El sector TIC català encapçala la classificació tures TIC suposa per la millora de la balitzada i una demanda creixent dels TIC, per subsectors, 2009 10.000 de sectors innovadors a Catalunya serveis socials adreçats als ciutadans. competitivitat, i un millor i a Espanya. Un 80,8% d’empreses 03 Concentració d’empreses TIC 60% aprofitament de les TIC Fruit d’aquest impuls, l’àrea de 55,90% 7.500 TIC a Catalunya han introduït algun 04 Xarxes de suport a la recerca per part de les empreses. Barcelona concentra més de 2.150 50% 5.000 tipus d’innovació en la seva activitat i la transferència tecnològica empreses del sector TIC1, 210 parcs durant els darrers dos anys superant 40% 2.500 tecnològics i centres tecnològics i de clarament l’esforç innovador realitzat 05 Pol de talent, creativitat i em- recerca, i 9 instal·lacions científiques 30% 29,10% 0 per la resta de sectors d’activitat que prenedoria del sud d’Europa de referència internacional com el 2008 2009 Previsió 2010 es situa en una tercera part de les Barcelona Supercomputing Center - 20% seves empreses. 06 Aposta de les institucions Font: FOBSIC Centre Nacional de Supercomputació 8,80% públiques per la promoció 10% o la Sala Blanca del Centre Nacional 6,10% Pel que fa a la disponibilitat de recur- de les TIC D’altre banda, Barcelona lidera de Microelectrònica2. 0% l’avenç d’Espanya cap a l’economia sos humans, Catalunya disposa de Maquinari Programari Telecomunicacions Serveis TIC 07 Tradició col·laborativa del coneixement. Un 29% de les més de 110.0007 professionals TIC, Catalunya concentra una quarta part Font: FOBSIC empreses i un 48% dels assalariats altament preparats, amb capacitat per 08 Barcelona, un gran laboratori del total d’empreses TIC d’Espanya i de la ciutat treballen en sectors desenvolupar projectes de base tec- on innovar 1/3 Fundació Observatori per a la Societat de la Informa- genera el 20% de la facturació estatal Malgrat la situació econòmica mundial de coneixement alt, en què les TIC nològica i generar projectes tractors ció de Catalunya (FOBSIC). El sector empresarial de les TIC a Catalunya, 2009 – Estructura i elements de valor del sector TIC3. El nucli de l’activitat i un cert retrocés en la seva producti- tenen un paper preponderant 5. líders a nivell mundial. 09 Ciutat de congressos i capital de l’empresa TIC a Catalunya – TIC a Catalunya, i a Barcelona, se vitat durant l’any 2009, el sector TIC L’aposta estratègica per avançar cap del mòbil El sector TIC a BarcelonaEl sector TIC a Barcelona 2 Ajuntament de Barcelona, Àrea d’Economia, Empre- sa i Ocupació, Barcelona en Xifres 2011. sustenta sobre la base del teixit de català ha demostrat la seva fortalesa a una economia basada en el co- FOBSIC, El sector empresarial de les TIC a 4,5,7 petites i mitjanes empreses orienta- i el seu esperit de superació i durant neixement i la creativitat es tradueix 10 Ciutat ideal per fer negocis TIC Catalunya, 2009 – Estructura i elements de valor de des a oferir serveis TIC i desenvolu- l’any 2010 va arribar a facturar prop en avenços significatius. Destaca l’empresa TIC a Catalunya – par programari de qualitat. Aquesta de 14 mil milions d’euros, una xifra especialment la 15a posició de 6 Ajuntament de Barcelona, Àrea d’Economia, Empresa i Ocupació, Barcelona en Xifres 2011. atomització del teixit empresarial TIC similar a la de 20084. Barcelona en la classificació mundial08 09
  • 6. 04 10 raons que BARCELONA CIUTAT converteixen Barcelona i Catalunya en un referent MAR MEDITERRÀNEA en TIC Cobertura de la xarxa WiFi municipal Font: Institut Municipal d’Informàtica (IMI) 01. Líder del sud 02. d’Europa en Disponibilitat Concretament, la ciutat de Barcelona adopció de d’infraestruc- disposa de les següents infraestruc- 01 Industrial (automoció) tures municipals: les TIC tures TIC 02 Cultural - Xarxa de fibra òptica 03 Audiovisual Barcelona disposa d’una xarxa de 04 Logística fibra òptica de 325 Km i d’altres Barcelona és una pobla- Actualment, l’ús de les noves tecno- 21,2% de les microempreses catalanes, Les infraestructures cientí- infraestructures complementaries. ció moderna pel que fa logies és indispensable per a la major valors molt per sobre de la mitja espan- part de les empreses catalanes amb yola (34%) i europea UE-15(30%). fiques i tecnològiques (TIC) - Xarxa corporativa També està en fase d’anàlisi de a l’adopció de les TIC. una adopció gradual i significativa són determinants per als Barcelona disposa d’una infraestruc- viabilitat l’Anella Agroalimentària Amb valors superiors a la per part de la microempresa, tal i com L’Ajuntament de Barcelona és un clar sistemes de recerca i innova- tura de banda ampla redundant, amb que s’orientarà a algun dels segments mitjana catalana, Barcelo- queda reflectit en les dades de 2010: exemple d’e-Administració, amb projec- ció, per afavorir la competiti- enllaços majoritàriament d’1 Gbps, que estratègics d’aquest sector. na és una de les regions Amb un 98% de les empreses catalanes tes com els de e-Tràmits i l’Expedient vitat empresarial i per donar dóna servei a tots els grups municipals. connectades a Internet, Catalunya supera Electrònic, que persegueixen simplificar D’altra banda, s’han posat en marxa amb millors índexs de resposta als reptes socials - Xarxa WiFi municipal diverses anelles orientades a sectors/ la mitja espanyola (97%) i europea UE15 els processos administratius i oferir penetració de les TIC tant existents i futurs. L’alta capaci- la xarxa WiFi municipal comple- serveis públics: (95%) i es posiciona com una de les serveis digitals extrem a extrem, per tal a nivell empresarial com a regions de la Mediterrània més obertes de minimitzar les interaccions dels ciuta- tat, la seguretat i la capil·laritat menta la xarxa corporativa i ofereix nivell domèstic, així com al món. La qualitat de l’accés també és dans i les empreses amb l’Administració. de les TIC disponibles a Bar- connectivitat a treballadors i serveis en el desenvolupament de necessaris a la via pública. Està 01 Científica millor, pràcticament la totalitat de les em- Durant l’any 2009 es van realitzar 1,2 celona i la seva àrea metro- formada per 469 nodes actius i dóna l’administració electrònica. preses amb connexió a Internet disposen milions de tràmits en línia, que suposen 02 Sanitària politana posicionen la capital cobertura al 30% de la ciutat. d’un accés de banda ampla (concreta- un 37% del volum total de tràmits realit- 03 Educativa ment, el 98,9% de les empreses de 10 o zats durant l’any 20099. catalana al capdavant dels països de la Mediterrània. El desenvolupament de la ban- 04 Interadministrativa més assalariats i el 97,2% de les micro- empreses), valors que estan per sobre Però l’ús de les TIC no és exclusiu de da ampla permet l’acceleració del 93% de la mitja europea (UE15) 8. les empreses. La població catalana és i l’automatització dels fluxos una població moderna avesada a incor- d’informació entre empreses i la Gràcies a aquesta disponibilitat EEl sector TIC a Barcelona millora de la seva competitivitat. Sota d’infraestructures TIC, Catalunya dotaEl sector TIC a Barcelona 8 FOBSIC, El sector empresarial de les TIC a Catalunya, L’aposta de les administracions públi- porar ràpidament les tecnologies en la 2009 – Estructura i elements de valor de l’empresa TIC ques per dotar de xarxes de teleco- seva vida diària: pràcticament la totalitat aquest concepte, durant els darrers diferents sectors empresarials d’unes a Catalunya– municacions de qualitat arreu del país, de les llars catalanes (95,1%) disposa anys s’ha impulsat la creació de les eines capdavanteres en el seu àmbit, 9 Ajuntament de Barcelona ha permès que els nivells d’adopció de de telèfon mòbil, el 73,1% d’ordinador i anomenades “Anelles Sectorials” que afavoreixen la seva competitivitat 10 FOBSIC, Enquesta sobre l’equipament i l’ús de les Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TIC) a les la banda ampla mòbil a les empreses el 67,2% d’Internet de banda ampla10. impulsades per la Generalitat: i que alhora també contribueixen a llars de Catalunya (2010) – Volum i Equipament TIC catalanes ja arribés al 42,2% de les Aquests valors estan per sobre de la consolidar el sector TIC català. 11 ONTSI, Informe Anual de la Sociedad de la Información en España 2009 (Edición 2010) empreses de més de 10 assalariats i al mitjana espanyola i europea UE-15 11.10 11
  • 7. 04 10 raons que converteixen Barcelona i Catalunya en un referent en TIC 03. Concentració d’empreses TIC Catalunya compta amb 3.349 A l’estructura empresarial del sector del seu èxit és la possibilitat de com- - Abertis Telecom, líder europeu en d’Europa, l’Orient mitjà i l’Àfrica - Telefónica I+D, és l’empresa empreses del sector TIC, TIC català predominen les petites prar roba de grans marques a preus gestió d’infraestructures i serveis de (EMEA). d’investigació i desenvolupament empreses de menys de 50 treba- molt assequibles. telecomunicacions. Conjuntament amb www.hp.com del Grup Telefónica. Telefónica I+D una quarta part del total lladors orientades a oferir serveis Indra té previst crear un centre de constitueix un dels primers centres d’empreses TIC d’Espanya i TIC i a desenvolupar programari de - Spamina, empresa creada per referència a Barcelona en l’àmbit de - IBM, compta amb un IBM Innova- privats de R+D d’Espanya en activitat genera el 20% de la factura- qualitat. La component altament l’emprenedor català Dídac Lee que les “Smart Cities”. tion Center a Barcelona especialitzat i recursos. ció estatal del sector TIC12. innovadora i el talent que caracterit- desenvolupa i ofereix solucions www.abertistelecom.com en solucions per a la banca. Aquest www.tid.es za al sector TIC català li han permès innovadores de seguretat per al correu centre forma part de la xarxa de 40 Pràcticament el 70% de les crear un sector molt especialitzat, electrònic en entorns Cloud, Hybrid - Cisco Systems, líder mundial en centres d’innovació que IBM té repar- - T-Systems, pertany al grup Deuts- empreses del sector TIC solucions de xarxa i infraestructures tits en 32 països. che Telecom, i va ser de les empreses amb capacitat d’oferir productes i i Private Cloud Computing. Compta es situen a la província de serveis complementaris que poden amb oficines a Europa i Amèrica i per Internet. Desenvoluparà de forma www.ibm.com pioneres a instal·lar-se al districte Barcelona i territorialment es cobrir l’actual demanda diversificada socis a nivell mundial. conjunta amb l’Ajuntament de Barcelo- 22@Barcelona. És la seu central a la concentren en parcs tecno- na una Arquitectura de Referència per - Indra, empresa líder en TIC, compta península Ibèrica i ofereix infraestruc- de productes i serveis TIC tant a a Plataformes Urbanes, un element amb un centre d’excel·lència a Barce- tures i serveis TIC a grups multinacio- lògics i zones empresarials nivell nacional com fora de Cata- - Digital Legends Entertainment, lona a l’Edifici 22@Interface Building, lunya. Aproximadament el 45%13 creada per Xavier Carrillo està revolu- bàsic de la Barcelona 2020. nals i institucions públiques. com el districte 22@Barce- i a Lleida desenvolupa un software d’empreses TIC catalanes tenen una cionant la industria dels videojocs i està www.cisco.com www.t-systems.es lona, el Parc Tecnològic de altre seu fora de Catalunya. especialitzada en el desenvolupament Lab. Conjuntament amb Abertis Barcelona, el parc de recerca - Fujitsu, és la tercera empresa mun- Telecom té previst crear un centre de - Yahoo! Research Barcelona, de títols per a plataformes mòbils. dial del sector de les Tecnologies de de la UAB o el Tecnocampus referència a Barcelona en l’àmbit de ubicat al districte 22@Barcelona, Clars exemples d’aquestes empreses la Informació i el quart major proveï- les “Smart Cities”. és el laboratori europeu de Yahoo i Mataró – Maresme. petites que gràcies al seu talent i als Traccionant d’aquest sector TIC – dor global de serveis de tecnologia i www.indracompany.com centra la seva recerca en mineria de sistemes d’emprenedoria existents a configurat bàsicament per pimes-, número 1 al Japó. Catalunya han aconseguit esdevenir Barcelona concentra grans empreses la Web amb una estreta col·laboració www.fujitsu.com - Microsoft, ha instal·lat a Catalunya amb la Universitat Pompeu Fabra de referents internacionals, són: TIC internacionals que han apostat per El sector TIC a BarcelonaEl sector TIC a Barcelona la seu de la IFR Software Factory per Barcelona. la capital catalana per impulsar els seus - Hewlett-Packard (HP), el centre - Privalia, empresa fundada per Lucas negocis i alhora contribuir a dinamitzar a Microsoft Dynamics i l’any 2006 va http://research.yahoo.com/ internacional de Hewlett-Packard crear el Centre d’Innovació en Produc- Carné i José Manuel Villanueva, és un i enfortir el sector TIC català. Com a Barcelona concentrarà totes les activi- FOBSIC, El sector empresarial de les TIC a Catalunya, 12,13 tivitat, amb seu a la Catalunya central. 2009 – Estructura i elements de valor de l’empresa TIC dels clubs privats de venta per Internet exemples d’aquestes grans empreses tats de màrqueting de la multinacional www.microsoft.com a Catalunya – de més èxit del món. Una de les claus TIC establertes a Catalunya destaquem: en els àmbits d’imatge i impressió,12 13
  • 8. 04 10 raons que converteixen Barcelona i Catalunya en un referent en TIC 04. Xarxes de Centre Nacional de Supercomputació suport a la recerca i la transferència Centre de Serveis científics i acadèmics de Catalunya (CESCA) tecnològica Catalunya és el laboratori Evolució de la despesa en R+D com a percentatge del PIB Durant l’any 2009, van facturar 187,5 Centres de recerca especia- Centre Internacional de Mètodes científic més important a Catalunya i Espanya milions d’euros amb el suport de més litzats en TIC: Numèrics en Enginyeria d’Espanya i líder de la Medi- 1,8 Catalunya Espanya de 2.750 investigadors. www.cimne.upc.es 1,8 1,68 1,63 Barcelona Digital Centre terrània. Durant l’any 2009 va 1,61 - Xarxa de Parcs Científics i Tecnològic Centre de Computació i 1,6 invertir 3.284 milions d’euros 1,6 1,48 Tecnològics (XPCAT): www.bdigital.org Comunicacions de Catalunya 1,42 en R&D14, un 1,68% del PIB 1,35 agrupa grans espais de producció, www.cesca.es 1,4 1,4 1,27 1,33 transferència, difusió i ús del coneixe- Centre d’Innovació Barcelona nacional15. La seva producció 1,35 1,39 1,39 Media (CIMB) Instal·lació de Biologia 1,19 ment i actua de punt de contacte en R&D és quasi una quarta 1,2 1,2 1,06 1,06 1,04 1,20 1,27 entre la comunitat investigadora i la www.barcelonamedia.org Estructural Proteòmica 1,03 part del total de la producció http://ibb.uab.es/ibb/ 0,92 1,06 1,12 innovadora. Centre Tecnològic de Catalunya 1,0 0,90 1,0 1,05 d’Espanya, i gairebé el 1% de 0,91 0,91 0,99 (CTTC) Laboratori de Ressonància 0,87 la producció mundial, similar 0,8 0,81 0,8 0,80 0,86 El suport de les administracions públi- www.cttc.es Magnètica Nuclear a la de països com Finlàndia o ques i les excel·lents capacitats dels http://www.rmn.ub.es/lrb/ centres de R&D presents a Catalunya, Fundació i2CAT Escòcia16. L’aposta estratègica 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009* 2010* han permès al personal investigador www.i2cat.net Plataforma Mouse Clínic per avançar cap a una eco- * Dades d’Espanya calculades respecte al PIB en base 2008 Font: INE del nostre país captar aproximada- Sala Blanca del Centre Nacional nomia basada en el coneixe- La clara aposta de Barcelona i Cata- Catalunya disposa d’una extensa ment el 2%17 del finançament total de Microelectrònica ment ha permès que Barce- lunya per la recerca i la transferència xarxa de suport a la recerca i la trans- dels fons del 7è Programa Marc Infraestructures científiques www.imb-cnm.csic.es tecnològica com a font de competitivi- ferència tecnològica, formada per: d’R+D de la Unió Europea, proporció de referència internacional: lona s’hagi pogut situar en la Sincrotró (ALBA) tat es demostra pel significatiu creixe- que depassa àmpliament la de la seva www.cells.es 15a posició de la classificació - Xarxa TECNIO: Centre Nacional de ment que ha experimentat la despesa població en comparació amb Europa i mundial de producció científi- Formada per més de 100 agents i Supercomputació en R&D, pública i privada, durant situa Catalunya com a la regió espan- 3.000 investigadors va facturar més www.bsc.es ca i la 6a en l’àmbit europeu. El sector TIC a BarcelonaEl sector TIC a Barcelona els darrers 10 anys. Concretament, yola que lidera més activitats del 7è de 146 milions d’euros i va crear només en els 2 últims anys, la inversió Programa Marc (149 activitats durant Canal d’Investigació i Experi- 10 noves spin-offs durant l’any 2009. 14 INE en recerca i desenvolupament s’ha l’any 2009)18, més del 35% de les mentació Marítima 15 Observatori per la recerca http://ciemlab.upc.edu/ incrementat prop d’un 13%, destacant - Centres CERCA: activitats liderades per Espanya. 16 ACC1Ó 17 CERCA especialment l’augment de la inversió Formada per 39 centres d’excel·lència 18 CDTI en R&D pública. dedicats a fer recerca a Catalunya.14 15
  • 9. 04 10 raons que converteixen Barcelona i Catalunya en un referent en TIC 05. Pol de talent, creativitat i emprenedoria del sud d’Europa La publicació Scorecard on La cultura innovadora està molt arre- de creació i consolidació d’aquestes D’altra banda, la creativitat en l’art, informàtica, electrònica o audiovisual). negoci europees l’any 2010. Prosperity 2010 (Cambra de lada al nostre territori, l’esforç inno- noves empreses amb projecció la ciència i l’esperit empresarial han Aquest alt percentatge de titulats uni- La disponibilitat de personal alta- vador es distribueix equilibradament internacional. L’aposta de la inversió esdevingut un motor de desenvolupa- versitaris TIC representa un dels trets ment qualificat i multilingüe, provinent Comerç de Toronto) atorga a entre les pimes i la gran empresa. Un privada per les noves empreses es ment econòmic que han fet de Cata- més significatius de la configuració d’universitats de prestigi i el caràcter Barcelona el tercer lloc de la 80,8% d’empreses TIC catalanes han reflecteix en la concentració de xarxes lunya un referent a nivell mundial. demogràfica dels professionals TIC de cosmopolita i vibrant de la capital catala- classificació global de pros- introduït algun tipus d’innovació en la de Business Angels actives al territori, Catalunya i situa aquest col·lectiu com na han estat les principals raons perquè peritat, per davant d’àrees seva activitat durant els darrers dos i que representen el 40% de l’oferta Així doncs, no és d’estranyar que Bar- un dels més ben preparats d’Espanya més de 3.400 empreses estrangeres metropolitanes com les de anys. de tot l’Estat espanyol20. celona lideri l’avenç dins de l’Estat cap i amb força diferència dins del conjunt s’hagin instal·lat a Catalunya per assen- a l’economia del coneixement: el 29% de l’economia. tar els seus nous projectes tecnològics. San Francisco, París, Madrid, El gran esperit emprenedor de la L’Ajuntament de Barcelona mitjançant de les empreses i un 48% dels Seattle o Hong Kong. Cal des- societat catalana, segons les dades l’agència de desenvolupament local assalariats de la ciutat treballen en Actualment a Catalunya el 62% dels Fidel al model de creixement cap a una tacar a més que recentment de 2010 de The Global Entrepre- Barcelona Activa, posa a disposició sectors de coneixement. 110.000 professionals TIC tenen estu- economia intensiva en coneixement i Catalunya va rebre el premi neurship Monitor (GEM), mostra dels emprenedors contactes i espais dis universitaris i representen el 3,48% creativitat, Catalunya ha anat augmen- Entrepreneurial Region Award que la taxa d’activitat emprenedora d’innovació amb serveis i infraestructu- El sistema universitari català - format del total d’ocupats de la societat tant la seva comunitat investigadora fins (TAE) a la província de Barcelona res de qualitat. per 12 universitats públiques i privades catalana. Aquest percentatge ha anat a assolir l’any 2009 un total de 47.324 2010, atorgat pel Comitè de és del 5,5%, xifra superior a la mit- i una oferta de 400 graus diferents-, augmentant en els darrers anys i se treballadors dedicats a la recerca i el Regions de la Unió Europea. jana espanyola i europea19. és un dels pilars de la generació i situa en un valor lleugerament superior desenvolupament. D’aquesta comunitat, Suport als emprenedors en la A més, els catalans som gent creació de noves empreses: atracció de talent de Catalunya, i és, a la mitjana europea. 40 investigadors i investigadores han de talent, creativa i amb una Barcelona disposa de diverses xarxes - Incubadora d’empreses Glòries dins de l’Estat espanyol i amb molta rebut un ajut del Consell Europeu de gran capacitat de treball; organitzades de Business Angels - Parc Tecnològic BCN Nord diferència, el que més estudiants de L’especialització tecnològica dels Recerca (ERC) a les convocatòries Ferran Adrià, Antoni Gaudí, (Business Angels Network Catalun- postgrau i doctorat atrau. D’acord amb professionals TIC es veu complemen- Starting Independent Researcher Grants - Almogàvers Business Factory. i Advanced Investigators Grants fins ya, BCN Business Angels, Xarxes el Times Higher Education Ranking, tada per l’excel·lent oferta d’escoles Salvador Dalí o Montserrat al 2009, una xifra molt considerable d’inversors d’IESE, ESADE, See- la Universitat de Barcelona (UB) i la de negocis presents a Barcelona, com Caballé són clars exemples dRocket, Eix Technova, Keiretsu,...) 30 vivers municipals de l’àrea de Universitat Pompeu Fabra (UPF) se ESADE i IESE, que aporten la seva si tenim present que a la resta de d’aquestes virtuts. Barcelona i de la resta de Catalunya: l’Estat espanyol ha estat de 26. L’equip i fons de capital llavor, creixement i situen entre les 200 millors universi- experiència en la gestió empresarial i El sector TIC a BarcelonaEl sector TIC a Barcelona risc (Emprendedor XXI, Nauta, BCN - Esade Creàpolis: Acull més de tats del món. reforcen la creació d’empreses de base d’investigadors internacionals ha permès 19 Global Entrepreneneurship Monitor (GEM) Empren,....) que aporten el capital 50 empreses de diferents sectors. tecnològica i la innovació basada en que la província de Barcelona generés Catalunya 2010 20 AEBAN, 2010 intel·ligent necessari per cobrir les - Technova: Acull 16 empreses. Del total de titulats del sistema univer- tecnologies de la informació. Segons el 15% de sol·licituds i el 22,4% dels 21 FOBSIC, El sector empresarial de les TIC a necessitats financeres i ofereixen - Parc Tecnològic de Barcelona: sitari català, un 13,8%21 obté un títol el Financial Times, ESADE i IESE es models d’utilitat d’Espanya. Catalunya, 2009 - Estructura i elements de valor de l’empresa TIC a Catalunya - un acompanyament durant el procés Compta amb 30 empreses del sector. de la branca TIC (telecomunicacions, situen dins les 10 millors escoles de16 17
  • 10. 04 10 raons que converteixen Barcelona i Catalunya en un referent en TIC 06. Aposta de les institucions públiques per la promoció de les TIC Durant els darrers anys El desenvolupament d’aquestes ció de les infraestructures tecnològi- - Cibernàrium: programa de capa- la internacionalització empresarial, i Àmbit Espanyol: administracions públiques polítiques ha permès ampliar l’oferta ques municipals, el desenvolupament citació i divulgació tecnològica de compta amb una xarxa de 34 ofici- - Ministerio de Industria, Energía de serveis adreçats als ciuta- del projecte d’e-Administració, el Barcelona Activa – Ajuntament de nes arreu del món. y Turismo: impulsa el Plan Avanza, locals, nacionals, estatals i dans, ha ajudat a millorar el grau projecte d’OpenData, i l’aposta de Barcelona que ofereix formació per programa de foment de la socie- internacionals han mostrat d’aprofitament de les TIC per part de Barcelona per esdevenir una Smart a professionals i empreses, així com - Direcció General de Telecomuni- tat del coneixement a través de el seu suport a polítiques les empreses, ha contribuït a conso- City de referència a nivell mundial. activitats d’iniciació a Internet per a cacions i Societat de la Informació la incorporació de les TIC al teixit orientades al desenvolu- lidar el sector TIC català i ha afavorit tota la ciutadania. (DGTSI): actua amb l’ànim d’estendre empresarial. pament de l’economia del la generació de projectes altament - 22@Barcelona: és un districte i facilitar l’accés de les xarxes de te- innovadors referents a nivell mundial, productiu innovador que ofereix - Cambra de Comerç de Barce- lecomunicacions a tota la població de coneixement i a l’impuls - Ministerio de Economía y Com- com els presentats durant el Mobile espais moderns per a la concentració lona: dóna suport a la innovació, la Catalunya i contribuir al desenvolupa- petitividad: impulsa el subprograma del sector TIC com a motor World Congress. estratègica d’activitats intensives en internacionalització, la formació i ment de la societat de la informació i a INNPACTO que té per objectiu d’innovació i creixement coneixement. 22@Barcelona recolza l’establiment d’empreses estrangeres l’enfortiment i consolidació del sector propiciar la creació de projectes empresarial. Principals línies impulsades per la innovació i l’accés a la tecnologia a a la ciutat i afavoreix la promoció de TIC català. de cooperació entre organismes les diferents administracions través d’iniciatives com el Barcelona l’activitat econòmica i empresarial de d’investigació i empreses per poten- públiques en benefici del des- Urban Lab i impulsa els clústers TIC, la regió. - Localret: és el consorci local ciar l’activitat innovadora, generar envolupament de l’economia del Media, Tecnologies Mèdiques (Tec- format per les administracions locals llocs de treball i millorar la balança coneixement: Med), Energia i Disseny. - Barcelona Digital Centre Tecno- de Catalunya que dóna suport al tecnològica del país. lògic: com a centre tecnològic de desenvolupament de les xarxes i als Àmbit de Barcelona: - Barcelona Activa: és l’agència les TIC, contribueix decididament serveis de telecomunicacions, així com - Centro para el Desarrollo Tec- - Ajuntament de Barcelona: durant de desenvolupament local de a la difusió i la promoció de l’ús TIC a l’aplicació de les TIC per millorar nológico Industrial (CDTI): és una els darrers anys l’Ajuntament de l’Ajuntament de Barcelona que en entre el teixit empresarial i social l’acció dels governs locals en l’impuls entitat pública empresarial, depenent Barcelona ha promocionat clarament els darrers anys s’ha convertit en un de Catalunya. de la societat del coneixement. del Ministerio de Economía y Com- referent local i internacional en el El sector TIC a BarcelonaEl sector TIC a Barcelona les TIC com a eix de competitivitat petitividad, que promou la innovació empresarial i com a eina per oferir un suport a les persones emprenedores, Àmbit de Catalunya: - La Comissió Interdepartamental i el desenvolupament tecnològic de millor servei al ciutadà. Les principals la innovació, la millora professional i la - ACC1Ó: és l’agència de suport de Recerca i Innovació (CIRI):, té les empreses espanyoles. línies impulsades per l’Ajuntament de creació d’ocupació. a la competitivitat i innovació de per objecte elaborar, definir i coordinar Barcelona han estat: la modernitza- l’empresa catalana. Està especialit- les estratègies i polítiques del Govern zada en el foment de la innovació i en matèria de recerca i innovació.18 19
  • 11. 04 10 raons que converteixen Barcelona i Catalunya en un referent en TIC 07. Tradició Edifici Media-TIC, seu de Barcelona Digital Centre Tecnològic col·laborativa - Clúster TIC de Barcelona Digital: afavorint la competitivitat de les empre- municacions i Societat de la Informació el clúster TIC de Barcelona Digital ses i el benestar de la ciutadania. La de la Generalitat de Catalunya i 22@ concentra prop de 60 agents TIC, iniciativa impulsada pels ajuntaments de Barcelona de l’Ajuntament de Barcelona. principalment de l’àrea metropolitana la zona Delta (El Prat de Llobregat, Sant La iniciativa pretén millorar la competi- de Barcelona (empreses, associacions, Boi de Llobregat, Viladecans, Gavà i tivitat del sector TIC i l’educació a Ca- cambres de comerç i centres tecnolò- Castelldefels) compta amb el suport de talunya, d’una banda mirant d’entendre gics). Aquest clúster pretén impul- la Generalitat de Catalunya i la Diputa- les necessitats TIC del sector educatiu i, La capacitat col·laborativa Els clústers són agrupacions Addicionalment, Barcelona compta sar la competitivitat del sector TIC ció de Barcelona. d’altra banda, reforçant la competitivitat de les empreses TIC cata- d’empreses i entitats que permeten amb el suport de les institucions català, tot potenciant una nova cultura de les empreses del sector. crear sinergies al voltant d’un sector públiques que fomenten les polítiques empresarial basada en la col·laboració - Sensorització i ciutats intel·ligents: lanes amb altres empreses empresarial i els seus camps rela- adients, i permeten promocionar i en la innovació oberta. La iniciativa la incorporació de les TIC en els pro- - Salut: més de 200 empreses nacionals i internacionals ha cionats, millorant la competitivitat els entorns emprenedors, així com està impulsada pel Barcelona Digital cessos de disseny, planificació i gestió (consultoria, serveis informàtics, permès millores conjuntes mitjançant la interacció dels diferents atreure talent i protegir la propietat Centre Tecnològic i 22@Barcelona. dels espais i serveis de les ciutats equipaments mèdics, comunicacions, en els àmbits de finança- agents que el composen. intel·lectual. són eines clau per donar resposta als desenvolupadors d’aplicacions, etc) i ment, formació, innovació i - Clúster en Seguretat: concentra reptes de futur de les ciutats, generant institucions (agrupacions d’hospitals, Per poder configurar un clúster que Seguint els models internacionals, i més de 120 empreses TIC (de produc- noves oportunitats de negoci pel sec- centres de salut, centres tecnològics, competitivitat de les empre- actuï de vector en un determinat àmbit aprofitant tota l’experiència acumulada te propi, integradors, VAR, projectes i tor TIC. Així doncs s’ha posat en marxa administracions) formen part del Con- ses implicades. cal que s’afavoreixin una sèrie de fac- per la política de clústers desenvolu- majoristes) i institucions (universitats, l’estructuració d’un clúster d’empreses sell d’Empreses de la Fundació TICSa- tors determinants. Barcelona compta pada a Catalunya des de l’any 1993, centres tecnològics, entitats empresa- TIC relacionades amb el món de la lut que, amb el suport de la Generalitat amb aquests factors: d’una banda, les diferents administracions públi- rials, entitats de suport) implicats en sensorització i les ciutats intel·ligents de Catalunya, genera dinàmiques de l’alta presència de joves empreses em- ques (principalment l’Ajuntament de l’àmbit de la seguretat de la informació. que agrupa actualment prop de promoció sectorial i treballa en xarxa prenedores, que doten el clúster d’un Barcelona, ACC10 i DGTSI), amb la La iniciativa està impulsada per la 100 empreses (de sensors, xarxes i en l’àmbit de la salut. impuls innovador. D’una altra banda, col·laboració d’altres entitats i orga- Cambra de Comerç de Barcelona i el comunicacions, aplicacions, mobiliari la presència a Catalunya d’empreses nismes (com la Cambra de Comerç Centre de Seguretat de la Informació i equipaments, serveis) i institucions Un dels factors clau del teixit TIC català i consolidades disposades a revertir part de Barcelona o el 22@Barcelona), de Catalunya (CESICAT) amb el suport (administracions locals, universitats que garanteix l’èxit del desenvolupament dels seus beneficis en la dinamització han posat en marxa diferents projec- de la Generalitat de Catalunya. i centres tecnològics, entitats de su- d’una política de clústers és la seva gran i el suport a la recerca i la investigació. tes de dinamització de clústers orien- port). La iniciativa és dinamitzada per tradició associativa i col·laborativa i la Finalment, compta amb un ventall tats al sector TIC. Aquests clústers, - Mobilitat (clúster6m): aplega més la Fundació i2cat amb el suport de la seva capacitat de treballar en xarxa. sòlid i reconegut internacionalment que es troben en diferents fases del de 100 empreses (de solucions de na- Generalitat de Catalunya. Dos de cada tres empreses TIC catala- El sector TIC a BarcelonaEl sector TIC a Barcelona d’institucions educatives, que faciliten seu desenvolupament, demostren una vegació i posicionament, comunicacions nes participa en una associació TIC22. la transferència de coneixement entre estratègia clara de potenciació d’un als vehicles, dispositius i aplicacions - Educació (Logosnet): iniciativa Aquestes qualitats, han permès a Barce- la universitat, els diferents centres de sector TIC català potent i capdavanter mòbils, integradors) i institucions (cen- impulsada per CETEI- Fundació Joan lona liderar, per exemple, el nombre de recerca i el teixit empresarial, alhora a nivell internacional: tres de recerca, universitats i adminis- XXIII (Centre de Tecnologies Ituarte) i projectes col·laboratius executats dins 22 FOBSIC, El sector empresarial de las TIC en Cataluña, 2009 – Estructura y elementos de valor que aporten recursos humans altament tracions), amb la finalitat de dur a terme Bdigital Centre Tecnològic, amb el su- del 7è programa Marc a Espanya i al sud de la empresa TIC en Cataluña - qualificats. projectes que millorin la mobilitat, tot port d’ACC1Ó, la Secretaria de Teleco- d’Europa.20 21
  • 12. 04 10 raons que converteixen Barcelona i Catalunya en un referent en TIC 08. Barcelona, un SIIUR, un projecte Living Lab gran laboratori on innovar - Real-time Medical reporting (IDAE), es desplegarà a la ciutat de hi conviuen la formació, la recerca, la service: l’objectiu principal del Barcelona, i es posarà a disposició innovació tecnològica, la producció projecte REMEI impulsat pel Living dels usuaris, una xarxa de punts i la difusió de les TIC. Alhora aquest Labs d’ i2cat, és la implementació de recàrrega de vehicles elèctrics, edifici inclou excel·lents espais de Les infraestructures dis- Com apunta l’informe aportat pels en aquest camp que compta amb 212 d’un informe mèdic compartit i amb en superfície i subterrània, de 190 treball en xarxa (networking) i està governs finlandès i danès The new membres. El CatLab, està coordinat la col·laboració d’especialistes de punts amb diferents promotors, en construcció un laboratori/show ponibles, el personal nature of innovation, com a part de per i2cat i compta amb l’experiència diferents centres mèdics a l’hora de amb la particularitat que totes les room que permetrà a les empreses qualificat i multilingüe, la l’estratègia d’innovació de la OCDE de 7 Living Labs (Barcelona Digital, solucionar situacions d’emergència. iniciatives seran interoperables entre TIC mostrar i demostrar els seus concentració d’empreses per l’any 2010, el procés d’innovar i2cat, Barcelona Urban Lab, Citilab de elles. L’impulsor d’aquesta iniciativa productes i serveis més innova- TIC, el suport institucional està canviant. La innovació està Cornellà, Neapolis-Vilanova, Tecno- - Edulab: aquesta iniciativa liderada és el Departament de Mobilitat de dors. Actualment ocupen l’edifici i l’experiència reconeguda sortint dels departament d’R+D+i campus-Mataró i Guifinet).. pel Citilab de Cornellà és un laborato- l’Ajuntament de Barcelona. Media-TIC la Universitat Oberta com a “laboratori real” fan de les empreses i està començant ri al servei de la comunitat educativa, de Catalunya, Barcelona Digital per l’usuari, oferint-li la possibilitat de Projectes executats sota el concepte que té com a objectiu afavorir la - Projecte OpenData de Centre Tecnològic, la nova seu del de Barcelona la regió més participar activament en la definició Living Lab: innovació en ensenyament i aprenen- l’Ajuntament de Barcelona: al Cibernàrium i altres empreses i ben preparada de la Me- de nous productes i serveis. - SIIUR: és un projecte urbà pioner tatge, mitjançant l’ús de tecnologies març de 2011 l’Ajuntament de Bar- professionals TIC. diterrània per testar nous i innovador en la gestió intel·ligent i de la informació i la comunicació i celona va llançar el projecte Open- productes i serveis tecno- Catalunya ha estat un país pioner eficient de l’enllumenat públic i la inte- metodologies específiques. Data BCN, que consisteix a posar lògics. en aquest sentit i aquesta estratègia gració de serveis municipals per mitjà a l’abast de la ciutadania les dades d’involucrar els usuaris en el propi d’aquesta infraestructura. El projecte - Projecte ICING: dins el Barcelona públiques que posseeix l’Ajuntament, Plànol de situació de les procés d’innovació en entorns reals ja SIIUR, que s’emmarca en el concepte Urban Lab es van instal·lar 8 cà- en qualsevol grau d’agregació, amb càmeres del projecte ICING es ve realitzant des de fa més de d’SmartCity, s’està experimentant en meres basades en l’ús de sistemes l’objectiu d’augmentar la trans- 5 anys a través dels Living Labs el passatge Mas de Roda del districte de visió artificial, amb capacitat de parència de la gestió municipal, situats a Catalunya. 22@Barcelona. comptar el nombre de vehicles que incentivar l’ús social de les dades circulaven pel carrer. Aquest pilot, públiques i promocionar el teixit 8 Barcelona ha estat capdavantera en la La ciutat d’Eindhoven ha escollit el forma part del projecte europeu econòmic i la innovació. ICING en què participen 3 creació de Living Labs i és la regió del projecte SIIUR com un dels cinc fina- 1 4 sud d’Europa més activa en aquest en- listes, d’entre més de 245 propostes, 10 empreses. Complementant les iniciatives Living El sector TIC a BarcelonaEl sector TIC a Barcelona 7 2 5 6 torn. La seva principal xarxa a Catalun- en el concurs obert de Living Labs Lab, Barcelona disposa al districte ya, l’anomenat CatLab, s’emmarca dins Global per desenvolupar i implantar - Projecte MOVELE Barcelona: 22@Barcelona de l’edifici Media-TIC, de la Xarxa Europea de Living Labs solucions innovadores d’il·luminació en el marc del projecte MOVELE un edifici singular concebut sota els (European Network of Living Labs – intel·ligent i sostenible en un dels impulsat pel Instituto para la Diver- valors de la sostenibilitat i el món ENOLL), una referència internacional principals districtes de la ciutat. sificación y el Ahorro de Energia digital. En aquesta casa de les TIC Font: IMI22 23
  • 13. 04 10 raons que converteixen Barcelona i Catalunya en un referent en TIC 09. Ciutat de 10. Ciutat ideal congressos per fer i capital negocis TIC del mòbil Un altre factor que fa de la - Mobile World Congress: el Barcelona organitza altres esdeveni- Per la seva posició estratègica Les més de 3.000 empreses estran- geres a Catalunya (5.500 a Espanya) “El Centre d’HP a Sant Cugat ha capital catalana un lloc ideal Mobile World Congress (MWC) és ments sectorials dins l’àmbit de les i les magnífiques connexions la fira anual de referència mundial TIC, com el NoCOName (congrés de provenen d’un gran nombre de països. sabut demostrar professionalitat, per fer negocis TIC és la seva amb la resta de països de la capacitat d’internacionalització en l’àmbit de les telecomunicacions referència en seguretat informàtica), A més, el 40% d’aquestes empreses gran experiència en organitzar Unió Europea, la Mediterrània i porta més de deu anys a Catalunya, i creixement, per esdevenir un mòbils. Barcelona ha estat la seu el Fòrum asLAN (fòrum de solu- esdeveniments a l’avantguarda del Mobile World Congress (MWC), cions tecnològiques), el ITWorldEdu l’Amèrica llatina, Barcelona és fet que demostra l’elevat grau cop més, un punt estratègic de tecnològica. Barcelona ocupa organitzat pel GSMA, des del 2006 (congrés de referència en l’àmbit de la ciutat ideal de llançament d’estabilitat, satisfacció i rendibilitat la companyia a Europa, l’Orient la segona posició en la clas- ho seguirà sent fins el 2018. l’educació), el BDigital Apps (congrés de nous negocis a Europa i als de la inversió de què gaudeixen les Mitjà i l’Àfrica”. específic d’aplicacions i solucions mercats de l’Amèrica llatina, el empreses estrangeres. Santiago Morera sificació ICCA (International - Smart City Expo: a finals de 2011 mòbils) o el Gamelab (congrés de nord d’Àfrica i l’Orient mitjà. director general del Centre Internacional Congress & Convention Asso- se celebrarà a Barcelona la primera fira videojocs i oci), entre d’altres. Testimonials sobre Barcelona i Hewlett Packard Barcelona ciation) com a ciutat ideal per internacional d’Smart Cities de Cata- lunya. Aquesta fira internacional respon El seu dinamisme, i la seva el sector TIC: acollir congressos i trobades professionals. Un clar exemple a l’aposta de Barcelona per consolidar- Barcelona, capital del mòbil gran capacitat per atraure “La iniciativa Barcelona 2020 “L’ampliació de la planta logística se com a una Smart City de referència d’aquest posicionament és el Barcelona ha estat designada empreses i talent són factors demostra en quina mesura a Tordera (Barcelona), en què In- mundial i té per objectiu mostrar les com a capital mundial de la l’administració pública pot treba- fet de que Barcelona serà la tecnologies que es posen al servei de determinants que han portat ditex invertirà 190 milions d’euros telefonia mòbil, fet que con- llar amb les companyies priva- durant el període 2011-2015, la seu del Mobile World Congress les ciutats per fer-les més sostenibles Barcelona a la sisena posició verteix Barcelona en la ciutat des per impulsar el creixement posicionarà com a una de les fins el 2018. i eficients amb l’objectiu de millorar la d’avantguarda de la telefonia dins les ciutats predilectes per i la innovació. A Cisco treballem instal·lacions tèxtils més avança- qualitat de vida dels ciutadans. mòbil i que generarà, només en fer negocis, segons la classifi- frec a frec amb administracions des tecnològicament d’Europa”. La ciutat comtal acull diver- - Bdigital Global Congress: el Bdi- el primer any, uns ingressos a cació European Cities Monitor d’Europa, els Estats Units i l’Àsia Pablo Isla ses fires relacionades amb el gital Global Congress, organitzat per la ciutat de més de 270 milions (Cushman & Wakefield, 2011), per explorar les oportunitats Vicepresident i conseller delegat sector de les TIC que demos- Barcelona Digital, és el congrés inter- d’euros, a més dels milers de encapçalant els destins prefe- econòmiques i socials que pot d’ Inditex nacional de referència a Catalunya so- llocs de treball a temps parcial. rits d’Espanya. generar la tecnologia entorn tren que la ciutat es troba bre els avenços de les TIC i les seves Així doncs, Barcelona disposarà a les comunitats urbanes, i a l’avantguarda tecnològica d’un centre d’exposició perma- l’anunci d’avui situa Barcelona El sector TIC a BarcelonaEl sector TIC a Barcelona aplicacions dins de l’àmbit empresarial, i es situa com a destí ideal tecnològic i social. La tretzena edició nent de tecnologies i serveis entre les ciutats més pioneres de per afrontar reptes de futur i es va realitzar del 30 de maig al 2 de mòbils i d’una oferta activitats tot el món.” endegar projectes altament juny del 2011 a Barcelona, van assistir empresarials, acadèmiques i John Chambers innovadors. aproximadament unes 2000 persones culturals durant els 365 dies president i conseller delegat de Cisco i va estar dedicat al Smart World. de l’any.24 25
  • 14. 05 Enllaços d’interès Centres educatius Fundació i2cat Ministerio de Economía y www.i2cat.net Competitividad EADA – Escola d’Alta www.mineco.gob.es Direcció i Administració Xarxa CERCA www.eada.edu www.cerca.cat Ministerio de Industria, Energía y Turismo ESADE Business School Xarxa TECNIO www.minetur.gob.es www.esade.edu www.acc10.cat/tecnio IESE Business School Xarxa de Parcs Científics i www.iese.edu Tecnològics de Catalunya (XPCAT) Organismes empresarials www.xpcat.net Cambra de Comerç de Barcelona UAB (Universitat Autònoma de Barcelona) www.cambrabcn.org www.uab.es Organismes locals AMETIC (Patronal española de la UB (Universitat de Barcelona) electrónica, las tecnologías de la Ajuntament de Barcelona www.ub.es Àrea d’Economia, Empresa i información, las telecomunicaciones Ocupació y los contenidos digitales) UIC (Universitat Internacional www.ametic.es www.bcn.cat/barcelonabusiness de Catalunya) www.unica.edu 22@Barcelona SECARTYS (Asociación española www.22barcelona.com por la internacionalización de las UOC (Universitat Oberta empresas de electrónica, informáti- de Catalunya) Barcelona Activa ca y telecomunicaciones) www.uoc.edu www.barcelonactiva.cat www.secartys.org UPC (Universitat Politècnica Localret de Catalunya) www.localret.es www.upc.es UPF (Universitat Pompeu Fabra) Organismes autonòmics www.upf.edu ACC1Ó (Agència de Suport a URL (Universitat Ramon Llull) la Competitivitat de l’empresa www.url.es catalana) www.acc10.cat R+D+i i transferència de Direcció General de Telecomuni- coneixement cacions i Societat de la Informació (DGTSI) Barcelona Digital Centre Tecnològic www.gencat.cat www.bdigital.org El sector TIC a BarcelonaEl sector TIC a Barcelona Centre d’Innovació Barcelona Media www.barcelonamedia.org Organismes estatals Centre Tecnològic de Catalunya CDTI (Centro para el Desarrollo (CTTC) Tecnológico Industrial) www.cttc.es www.cdti.es26 27
  • 15. Amb el cofinançament de www.bcn.cat/barcelonabusiness

×