El sector agroalimentari a Barcelona
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×
 

El sector agroalimentari a Barcelona

on

  • 1,451 views

 

Statistics

Views

Total Views
1,451
Views on SlideShare
1,311
Embed Views
140

Actions

Likes
0
Downloads
13
Comments
0

2 Embeds 140

http://w42.bcn.cat 137
http://translate.googleusercontent.com 3

Accessibility

Categories

Upload Details

Uploaded via as Adobe PDF

Usage Rights

© All Rights Reserved

Report content

Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
  • Full Name Full Name Comment goes here.
    Are you sure you want to
    Your message goes here
    Processing…
Post Comment
Edit your comment

El sector agroalimentari a Barcelona El sector agroalimentari a Barcelona Document Transcript

  • El sectoragroalimentaria Barcelona
  • EdicióAjuntament de BarcelonaÀrea d’Economia, Empresa i OcupacióLlacuna 16208018 Barcelonawww.bcn.cat/barcelonabusinessAmb la col·laboració deMercabarnaAlimentaria Exhibitions S.A.Institut de Mercats MunicipalsFundació Dieta MediterràniaConsorci de la Zona Franca ÍndexDisseny i maquetació: g.graficBarcelona, gener de 2012 01. Barcelona, centre mediterrani de la innovació 05 02. 10 raons per invertir a Barcelona 06 03. La indústria agroalimentària, un sector estratègic per Barcelona i Catalunya 08 04. 10 raons per invertir en el sector agroalimentari a Barcelona 01. Una indústria agroalimentària rellevant 10 02. Clúster europeu de referència 12 03. Posició geoestratègica privilegiada 13 04. Presència d’empreses líders 14 05. Lideratge en producte fresc 16 06. Plataforma Alimentària Barcelona 18 07. Una aposta per a la Recerca i el Desenvolupament 19 08. Alimentaria, la segona fira a nivell internacional 20 09. Xarxa de mercats municipals 22 10. Barcelona i la Dieta Mediterrània 24 05. Enllaços d’interès 26
  • 01Barcelona,centre mediterranide la innovació RegiÓ euromediterrÀnia catalunya BarcelonaBarcelona, situada al nord-est lideratge estratègic de Barcelona en la Fira, el Port, l’Aeroport, el Consorcid’Espanya i a la riba de la Mediterrània, aquests camps. de la Zona Franca, el Consorci de Turis-és una de les majors metròpolis eu- me de Barcelona, l’Ajuntament de Bar-ropees i el centre d’una extensa regió El territori català acull més de 3.400 celona i els nous districtes d’innovaciómetropolitana de més de 160 municipis, firmes internacionals i va rebre durant el tecnològica. En aquest darrer aspecteen la qual resideixen més de 5 milions 2010 el 36% de la inversió anual es- i donada la importància de la innovaciód’habitants. És la capital econòmica, trangera a Espanya; el 90% de la qual per al foment de la competitivitat, lacultural i administrativa de Catalunya i es va concentrar a l’àrea de Barcelona. productivitat i la internacionalització deencapçala una àrea emergent d’activitat les empreses, el sector agroalimentarieconòmica al sud d’Europa de 17 milions Atenent a la distribució del valor afegit és un dels sectors clau per a Barcelonad’habitants i més de 800.000 empreses. brut segons les distintes branques i Catalunya.Aquesta regió euromediterrània, que in- d’activitat, Catalunya és, en el cas de laclou les Balears, València, Aragó i el sud- indústria, la comunitat autònoma amb Barcelona i Catalunya s’han posicionatest de França, s’orienta preferentment major pes sobre el total espanyol (un com un referent en la indústria agroa-a nous sectors estratègics, competitius 25,2%) i ocupa, respecte del sector ser- limentària, ja que concentren el majori internacionals, i es consolida interna- veis, la segona posició en quant al valor nombre d’empreses líders del sector i elcionalment com una de les principals afegit brut nacional generat. A Catalunya, major volum de producció del conjunt les empreses en els sectors industrials d’Espanya. A més, la zona destaca tambémetròpolis europees. d’alt i mitjà-alt contingut tecnològic i de pel gran nombre d’equipaments, universi-Amb una àmplia tradició industrial i serveis basats en el coneixement consti- tats i centres tecnològics existents −queun dens teixit empresarial, Barcelona tueixen el 28,2% del total estatal. donen suport a activitats de recerca ipresenta una estructura econòmica d’innovació−, i a més, allotgen Alimenta-molt diversificada. Els sectors més D’altra banda, l´índex d’activitat em- El sector agroalimentari a Barcelona ria, la segona fira més important del móntradicionals conviuen amb els nous prenedora a l’àrea de Barcelona l’any en aquest sector.sectors d’activitat emergents, creant 2010 va ser del 5,5%, xifra superior anous clústers de coneixement que la mitjana espanyola i europea, segons D’altra banda, Barcelona i Catalunyaprioritzen l’especialització i la competi- l’informe Global Entrepreneurship Mo- gaudeixen d’una cultura alimentària itivitat, s’orienten la internacionalització nitor (GEM) 2010. L’activitat econòmi- gastronòmica molt rica, reconegudai contribueixen a l’economia dinàmica ca internacional de l’àrea de Barcelo- internacionalment en restauració, i que téi innovadora de la ciutat, impulsant el na està especialment impulsada per la Dieta Mediterrània com a eix vehicular. 05
  • 02 10 raons per invertir a Barcelona Barcelona ofereix 01. Localització geogràfica estratègica 06. Recursos humans preparats per al futur elements molt diversos A dues hores de França per carretera i a un dia de les principals ciutats Barcelona compta avui amb un dels mercats laborals amb major massa crítica que la fan realment europees. Porta del Sud d’Europa i capital de la Unió pel Mediterrani, d’Europa en els sectors d’alt valor afegit; elevada productivitat, una de les més altes atractiva per viure, per disposa de port, aeroport, zona franca, parcs logístics, fira internacional i d’Europa segons l’OCDE; 8 universitats públiques i privades; diverses escoles de treballar i per fer nego- centre de la ciutat en un radi de només cinc quilòmetres. negoci de prestigi, com ESADE, IESE i EADA; 34 escoles internacionals; àmplia penetració de les noves tecnologies, i caràcter procliu a la innovació i la creativitat. cis. La ciutat és avui dia un emplaçament molt 02. Completa infraestructura de transport interessant per a noves Xarxa d’autopistes connectada amb Europa; aeroport de més ràpid 07. Excel·lent qualitat de vida activitats econòmiques. creixement europeu; primer port espanyol i major port de contenidors de Per 14è any consecutiu, Barcelona segueix sent la primera ciutat d’Europa la Mediterrània; densa xarxa de metro, ferrocarril i autobusos; tren d’alta en qualitat de vida per als seus treballadors*. Clima estable, sol, platja, esquí; Algunes bones raons per velocitat que connectarà amb la xarxa europea l’any 2013. esplèndida oferta cultural i d’oci; xarxa de 4.500 institucions d’educació; sistema invertir així ho indiquen de salut modern i accessible. Fàcil accessibilitat i mobilitat amb transport públic i 03. Centre d’una gran, dinàmica i diversa sistema de parcs naturals que envolta la ciutat. àrea econòmica L’àrea de Barcelona concentra 5 milions d’habitants. És la capital de 08. Grans projectes urbanístics de futur Catalunya, amb 7,5 milions d’habitants, i és el centre de l’arc mediterrani, Transformació de 1.000 ha i 7 milions de m2 de sostre a l’àrea metropolitana de una gran àrea econòmica amb 18 milions d’habitants que concentra el Barcelona. 70% del PIB de Catalunya. És la sisena aglomeració urbana europea i la Àrea del Llobregat: aposta per la logística, l’aeroespacial i la mobilitat, amb les cinquena concentració industrial d’Europa. Catalunya compta amb prop ampliacions del port i l’aeroport. de 7.000 empreses amb activitat innovadora, la majoria de les quals se Àrea del Besòs: renovació urbana, universitats i centres de recerca i innovació; situen a Barcelona i la seva àrea. Porta Europa-la Sagrera: arribada del tren d’alta velocitat; 22@Barcelona, el districte de la innovació, i Campus Diagonal-Besòs per a activitats relacionades amb l’energia, l’aigua i la mobilitat sostenible. 04. Inversió estrangera amb èxit Àrea del Vallès: concentració estratègica d’infraestructures de tecnologia, nano- Barcelona és la sisena millor ciutat d’Europa per als negocis,* i l’any tecnologia i recerca; Sincrotró Alba; Parc Tecnològic del Vallès, i Parc de Recerca 2010 Catalunya va concentrar el 36% de la inversió estrangera a de la UAB. Espanya i comptava amb més de 3.400 empreses estrangeres, el 90% de les quals es troba a l’àrea de Barcelona 09. Una oferta immobiliària competitiva Àmplia oferta d’oficines, locals comercials i naus industrials amb una excel·lent 05. Posicionament internacional reconegut relació qualitat-preu i amb un elevat índex d’ocupació. Barcelona se situa en posicions destacades dins de diferents rànquings El sector agroalimentari a Barcelona 10. Cooperació público-privada únicaEl sector agroalimentari a Barcelona internacionals, els quals en qualifiquen molt favorablement la realitat urba- na, la capacitat d’atracció de capital estranger, el caràcter emprenedor i la qualitat de vida de què es gaudeix. L’Ajuntament de Barcelona i el Govern català aposten decididament per les empreses; l’èxit en la tradicional col·laboració público-privada ha estat la clau de *Segons Cushman & Wakefield, European Cities Monitor 2011. la transformació de Barcelona.06 07
  • 03 El sector agroalimentari a Barcelona i Catalunya La indústria alimentària D’altra banda, Catalunya pot industrial en volum de negoci, amb També cal tenir present el consum El present document té com objectiu exposar les caracterís- catalana ocupa una posició presumir d’una cultura alimentària i el 17,9% del total, i on es con- i, molt especialment, la gastronomia, tiques bàsiques actuals i de futur del sector agroalimentari capdavantera en el con- gastronòmica molt rica, fonamenta- centren gairebé 3.600 empreses, un àmbit en el qual Barcelona, Ca- a Catalunya, i a la ciutat de Barcelona, mitjançant 10 raons da en uns hàbits de consum basats moltes d’elles a l’àrea metropolitana talunya i Espanya han esdevingut estratègiques: junt d’Espanya, i l’àrea de en la Dieta Mediterrània, una oferta de Barcelona. Entre totes generen punts de referència internacionals. Barcelona hi juga un paper 01 Una indústria agroalimentària rellevant comercial de qualitat i una restaura- 78.500 llocs de treball directes Cal destacar en aquest sentit la essencial, ja que concentra ció de reputació internacional. i, l’any 2008, van representar el Dieta Mediterrània, que ha cons- 02 Clúster europeu de referència un gran volum de producció 20,5% de l’ocupació del sector tituït un dels eixos vehiculars clau i la major part de les activi- Catalunya, i l’àrea metropolitana de agroalimentari d’àmbit estatal. i ha esdevingut un referent dins 03 Posició geoestratègica privilegiada tats de recerca, innovació i Barcelona, s’ha posicionat en els l’àmplia oferta d’espais de res- inversió estrangera que ge- darrers anys com una de les regions D’altra banda, el pes i la projecció tauració presents en el territori, la 04 Presència d’empreses líders nera el sector. Catalunya és de referència de la indústria de de Barcelona en el món alimentari riquesa de la tradició culinària, i el 05 Lideratge en producte fresc així la comunitat autònoma l’alimentació i begudes, i la indústria es troben reflectits també en els prestigi consolidat dels grans xefs més significativa del sector agroalimentària. La indústria agroa- equipaments de distribució presents catalans, que ha permès projectar 06 Plataforma Alimentària Barcelona agroalimentari espanyol limentària juga un paper essencial a la ciutat –per exemple, es calcula Barcelona com una de les grans en el sistema econòmic espanyol i que Mercabarna abasteix un àrea capitals de la qualitat i la creativi- 07 Una aposta per a la Recerca i el Desenvolupament amb un 23% del total de la constitueix un dels sectors indus- habitada per més de 10 milions de tat gastronòmica. El sector agroalimentari a BarcelonaEl sector agroalimentari a Barcelona xifra neta de negoci, i gai- 08 Alimentaria, la segona fira a nivell internacional trials més importants. persones, del nord-est d’Espanya al rebé el mateix percentatge nord d’Itàlia–, la celebració del Saló 09 Xarxa de mercats municipals pel que respecta als ingres- Per tal de situar la importància Alimentaria –la segona fira d’Europa sos d’explotació. en alimentació– o el llarg nombre 10 Barcelona i la Dieta Mediterrània del sector alimentari dintre de l’economia catalana, només cal dir d’universitats i centres de recerca que la indústria de l’alimentació, be- que treballen en els camps de la gudes i tabac és la primera branca nutrició i la seguretat alimentària.08 09
  • 04 10 raons per invertir en el sector agroalimentari a Barcelona i Catalunya Distribució ocupació de la indústria agroalimentària a Catalunya. Any 2008 (%) consum, i identificar les noves tendències que sorgeixen en el sector alimentari. universitats públiques, etc.) que perme- ten i ofereixen un espai de coneixe- ment de primer nivell per a la innovació. 01. Indústries càrnies Pa, pastisseria, - Innovació en producte, especial- Transformació pastes alimentàries D’altra banda, la presència d’impor- de peix Sucre, xocolata ment en el desenvolupament de la tants fires i activitats culturals Conserves de i confiteria 4ª i la 5ª gama. fruites i hortalisses Altres productes relacionades amb la indústria ali- diversos - Innovació en processos de produc- Una Indústria Greixos i olis mentària, com ara la Fira Alimentaria, Indústries làcties Vins ció, especialment en tècniques de converteixen Barcelona en un pol de agroalimentària Productes de Altres begudes molineria alcohòliques processament, elaboració i conser- generació i detecció de noves opor- rellevant Productes Aigües i begudes vació de productes. alimentació animal no alcohòliques tunitats per al sector, i un continu - Adaptació a les tendències en 1,70% 3,40% laboratori d’idees. distribució logística i a les noves Catalunya té una gran El pes del sector agroalimentari sobre 5,90% Així, Barcelona permet a les empre- tecnologies relacionades, com per tradició alimentària, que es el conjunt de les vendes netes de 36,20% Distribució vendes de producte de la 10,50% ses identificar oportunitats, desen- exemple, els envasos intel·ligents. manifesta en la important la indústria catalana és del 17,8%, indústria agroalimentària a Catalunya. gairebé la mateixa xifra que la branca Any 2008 (%) volupar i testar totes les innovacions - Innovació tecnològica. activitat econòmica que 4,30% realitzades en un mateix entorn, - Incorporació i innovació en as- química o la farmacèutica, amb una representa aquest sector xifra de negoci de 20.055 milions Indústries càrnies Pa, pastisseria, especialment referents a: pectes mediambientals i de gestió Transformació pastes alimentàries en el conjunt de l’activitat - Nous hàbits de consum i identifica- de residus. d’euros assolits el 2008, any en què de peix Sucre, xocolata industrial, i que esdevé un Conserves de i confiteria ció de nous segments de consumidor. Catalunya va ser líder en ocupació fruites i hortalisses Altres productes 19,60% 1,30% A l’àrea metropolitana de Barce- 3,0% - Nous patrons de compra. dels principals eixos de del sector, amb 78.500 treballadors, Greixos i olis diversos 1,80% lona, també s’hi troben importants Indústries làcties Vins 4,10% 2,0% 4,50% - Introducció i anàlisi de nous l’economia catalana. el 20,5% del total del sector agroali- Productes de Altres begudes productes, com per exemple els eco- clústers que complementen i poden mentari espanyol. molineria alcohòliques aportar sinergies amb el sector ali- Productes Aigües i begudes lògics, o els aliments funcionals. alimentació animal no alcohòliques L’àrea metropolitana de Barcelona - Adaptació als nous canals de mentari, com per exemple el sector configura un clúster alimentari de comercialització, com el canal de les TIC o el sector Biotec. 1,40% 5,70% 30,40% primer nivell que ofereix un ampli d’hostaleria i restauració. Cal destacar també l’estratègica 4,80% conjunt d’oportunitats en la identifi- localització de Barcelona i la seva cació i adaptació a les novetats del Emplaçament clau pel proximitat a importants infraestruc- 10,20% sector per a les empreses que s’hi desenvolupament de tures logístiques, que li confereixen El sector agroalimentari a BarcelonaEl sector agroalimentari a Barcelona 4,20% troben ubicades. la innovació i la recerca una projecció internacional desta- Catalunya disposa d’una àmplia xarxa cable. D’aquesta forma, Catalunya, i 7,40% 0,60% Laboratori d’idees i identificació d’entitats i organitzacions pioneres en especialment l’àrea metropolitana de 2,70% de noves tendències R+D+i, que tenen l’objectiu d’ajudar Barcelona, esdevenen un important 7,30% Barcelona esdevé un entorn les empreses en el desenvolupament catalitzador i generador d’oportunitats 12,50% 2,40% 6,50% fonamental per conèixer els nous de nous productes i serveis (IRTA, de negoci i desenvolupament de la patrons de compra i d’hàbits de grups de recerca enquadrats en les R+D+i en el sector alimentari.10 11
  • BARCELONA 04 10 raons per invertir en AEROPORT PORT el sector agroalimentari Xarxa viària Xarxa Renfe a Barcelona Xarxa FGC Xarxa Mercaderies i Catalunya ZAL Parc Logístic ZF Centre de càrrega aèria de Barcelona MAR MEDITERRÀNIA Port de Barcelona Zona Franca Duanera Aeroport de Barcelona DINAMARCA polònia Belgica 02. Clúster FRANÇA itàlia 03. Posició Espanya europeu de geoestratègica referència privilegiada La regió agroalimentària El clúster agroalimentari de Nucli d’atracció Barcelona es troba en una Cal destacar especialment la plata- tràfic de mercaderies (importades/ de l’àrea de Barcelona ha Catalunya presenta una posició d’inversió estrangera situació geogràfica privile- forma del Delta del Llobregat, que exportades) se situa al voltant de esdevingut un referent a de lideratge a nivell europeu, D’altra banda, l’àrea de Barcelona giada atès que en un espai compta amb uns actius que la pro- 7,4 milions de tones l’any. segons les dades de l’Observatori ha esdevingut un important pol territorial molt concentrat jecten com a clúster agroalimentari nivell europeu i internacio- de Clústers Europeus, presen- d’atracció inversora estrangera, de primer nivell. Aquests actius es- Finalment, Catalunya compta amb nal, i s’ha convertit en: -gairebé 5 quilòmetres de tades per l’Escola Econòmica sobretot en indústria i serveis tan caracteritzats per les següents una extensa superfície de magat- - Un clúster agroalimentari radi- es troben totes les d’Estocolm, que analitzen més de avançats. Així, Catalunya s’ha con- dotacions infraestructurals: zem agroalimentari, actualment de primer nivell. 250 regions europees. modalitats de transport: a l’entorn de 1.500.000 m2, de la solidat com el destí principal de les - El Polígon de la Zona Franca - Un nucli d’atracció empreses estrangeres. El territori marítim, aeri, ferroviari, qual, aproximadament el 60% es (PZF), que constitueix l’àrea indus- d’empreses internacionals. Així, Catalunya esdevé, juntament català acull més de 3.400 firmes i carretera, a més de les localitza a la província de Barcelo- trial més gran i activa d’Espanya. amb la regió italiana de la Llom- internacionals i va rebre durant el infraestructures i el sòl ne- Té una superfície bruta de na, on cal destacar l’àmplia oferta bardia, un dels principals clústers 2010 el 36% de la inversió anual cessari per al desenvolupa- 600 ha, i hi ha instal·lades més de logística del fred. Clúster alimentari: agroalimentaris d’Europa pel que fa estrangera a Espanya; el 90% de ment d’activitats logístiques de 200 empreses amb un volum (rànquing 10 primers europeus) a nombre de llocs de treball gene- la qual es va concentrar a l’àrea de de qualitat i gran escala. d’activitat econòmica l’any 2006 de 1. Llombardia (Milà), IT rats i dimensió, d’entre els Barcelona. Cal destacar que prop 20.000 milions d’euros. 2. Catalunya (Barcelona), ES 150 clústers alimentaris considerats. del 97% mostren un grau de satis- - Mercabarna, un dels principals 3. Dinamarca, DK facció alt. clústers alimentaris del sud-oest 4. Bretanya (Rennes), FR El clúster alimentari de la regió de d’Europa. El sector agroalimentari a BarcelonaEl sector agroalimentari a Barcelona l’àrea de Barcelona es troba en po- En el context alimentari, aquest 5. Vlaams Gewest, BE - L’Aeroport de Barcelona. sició capdavantera, ja que, després dinamisme i atractiu es reflecteix, 6. Emilia-Romagna (Bolonya), IT - El Port de Barcelona amb la del sector de la construcció, és el per exemple, en el percentatge de la 7. Veneto (Venècia), IT clúster que més llocs de treball ge- ZAL, on hi ha dedicades al sector inversió estrangera a Catalunya, on 8. Pays de la Loire (Nantes), FR nera i, a nivell espanyol, és el major prop d’un 11% es produeix en el sec- agroalimentari més de 830 ha, 9. Mazowieckie (Varsòvia), PL clúster alimentari tant en llocs de tor agroalimentari, just al darrere del amb 6 terminals específiques. El 10. Andalusia (Sevilla), ES treball com en superfície. sector de l’automoció, amb un 13%.12 13
  • 04 10 raons per invertir en el sector agroalimentari a Barcelona i Catalunya 04. Presència d’empreses líders Catalunya és un referent El volum d’empreses agroali- Bimbo, Coca-Cola, Damm, Freixe- a España, que té com a objectiu Sis clústers alimentaris destacats (Catalunya) a nivell industrial en el mentàries a Catalunya és molt net, Codorniu, Cargill España, la la definició d’estàndards i bones - Indústries càrnies: Format per més de 200 empreses amb uns sector alimentari, tant per destacat i agrupa prop de 3.000 Corporació Alimentària de Guissona pràctiques en la cadena de submi- 8.300 treballadors. empreses. A nivell nacional, Cata- o Bacardí, per citar-ne algunes de nistrament. la presència −sobretot en - Aqüicultura: Format per una cinquantena d’empreses de la lunya encapçala la primera posició les més rellevants. Al mateix temps, l’àrea de Barcelona− de cadena de valor del sector amb una facturació agregada d’uns pel que fa a grans empreses, aquesta important concentració Al 2009 es constitueix l’Associació destacades empreses 400 milions d’euros amb gairebé 700. La major part empresarial ha generat un fort grau Clúster Alimentari de Barcelona internacionals líders en d’aquesta indústria, i l’ocupació d’especialització i qualificació de amb Mercabarna, 22@Barcelona, - Vins i caves: Aquest clúster concentra més de 200 empreses els seus sectors, com que genera, se situa a la província professionals del sector, i ofereix un El Consorci de la Zona Franca de que ocupen a 2.500 treballadors i facturen uns 575 milions d’euros per la presència de sis de Barcelona, que esdevé una capital humà i un coneixement de Barcelona i l’Associació de Conces- anuals. clústers de referència. àrea estratègica per a qualsevol primer nivell. sionaris de Mercabarna (Assocome) - Packaging i maquinària d’alimentació: Compta amb Paral·lelament, s’han de- gran empresa agroalimentària. com a socis fundadors. L’objectiu 300 empreses que facturen al voltant de 2.600 milions d’euros, senvolupat també indús- La principal associació de fabri- de l’Associació és recolzar la millora essent el segon més important a nivell europeu, juntament amb el tries complementàries, Així, per exemple, a Catalunya, i cants i distribuïdors (AECOC) -amb en la competitivitat de les seves de la regió de l’Øresund (Dinamarca i Suècia). com les relacionades amb especialment a l’àrea metropolitana prop de 24.000 associats- té la seu empreses i vetllar pel seu creixe- - Food Service: Amb 150 empreses dedicades exclusivament a els envasos i els embalatges, de Barcelona, es troben ubicades a Barcelona. AECOC, que va néixer ment empresarial, tot fomentant la aquest sector i més de 300 amb un pes significatiu de la seva acti- empreses capdavanteres del sector per impulsar el codi de barres, ha innovació estratègica de l’empresa la logística, els magatzems vitat dedicat a aquest negoci. L’estimació del volum de negoci de les agroalimentari, amb una important evolucionat per oferir a la indústria i per adequar-se als canvis en el El sector agroalimentari a BarcelonaEl sector agroalimentari a Barcelona de fred, etc. empreses d’aquest sector és superior a 4.300 milions d’euros. presència d’empreses líders interna- la distribució un marc de col·laboració sector. En aquest sentit, des de - Catalonia Gourmet: Format per 21 empreses neix amb l’objectiu cionalment en els seus respectius imprescindible per poder arribar al l’associació s’estàn desenvolupant principal de promoure i contribuir a la competitivitat del sector de sectors d’activitat. consumidor de la forma més eficient projectes dins dels àmbits Food l’alimentació gourmet català d’alta gamma. possible, tot identificant les opor- Service, majorista i retail. Cal destacar la presència tunitats de millora al llarg de tota la d’empreses com Nestlé, Dano- cadena. AECOC és també membre ne, Agroalimen, Panrico, Borges, i representant de l’organització GS114 15
  • 04 10 raons per invertir en el sector agroalimentari a Barcelona i Catalunya 05. Lideratge en producte fresc Mercabarna constitueix Mercabarna (Mercados de - Ubicació: Zona Franca Mercabarna està estratègicament producte i servei al client, per donar més recentment, del peix. una Unitat Alimentària Abastecimientos de Barcelona, de Barcelona situada al bell mig de la principal resposta a les necessitats actuals Aquesta diversificació de l’activitat, de primer nivell, i s’ha SA) és la societat gestora de la - Superfície: 90 ha àrea logística del país, on hi ha les del comerç i el consum. A la ZAC que en la majoria dels casos va venir convertit en un dels prin- Unitat Alimentària que concentra - Nombre d’empreses: 700 infraestructures més importants de hi trobem empreses d’elaboració o ha vingut impulsada per la gran els Mercats Majoristes de la ciutat - Persones que hi accedeixen transport (Port, Aeroport, Terminal Tir, del producte fresc (neteja, manipu- distribució detallista, també està cipals clústers alimentaris de Barcelona (Mercat Central de cada dia: 25.000 Nus del Llobregat, estació ferroviària lació, envasat, etc.); vivers i cuitors tenint molt bona rebuda en el sector del sud-oest d’Europa de Fruites i Hortalisses, Mercat Central - Nombre de persones que de mercaderies, etc.) i tan sols a 10 de marisc; maduradors de plàtans; de l’hostaleria i la restauració. producte fresc. Engloba ac- del Peix i Escorxador), així com nom- hi treballen: 8.000 km. del centre de Barcelona. Cal pataters (importen, netegen, classi- tivitats de comercialització, broses firmes d’elaboració, comerç, - Volum de negoci anual: 3.000 recordar que la qualitat dels produc- fiquen, envasen); importadors i ex- A més, algunes d’aquestes empreses elaboració i generació de distribució, importació i exportació milions d’euros tes frescos disminueix notablement portadors d’arreu del món; cadenes també han apostat per l’elaboració valor afegit per als aliments, de productes frescos i congelats, amb el pas de les hores. Per això, els de fruiteries modernes; empreses de productes de cinquena gamma logístiques, distribució, que aporten cada dia més valor avantatges logístics i de transport són que proveeixen la restauració; (plats precuinats), dirigits sobretot importació i exportació, afegit als productes i més servei als Els productes de Mercabarna indispensables, ja que els orígens i plataformes de compra de les grans al canal de l’hostaleria i la restau- així com la incorporació clients, i que estan ubicades en el arriben a tot Espanya i a nombrosos les destinacions es troben cada cop empreses de distribució; cuines ració. Tot i això, aquesta activitat és d’infraestructures i serveis que s’anomena la Zona d’Activitats països del món, però el seu àmbit més allunyats. centrals d’empreses de càtering; encara incipient i per tant és difícil tecnològics, polítiques de Complementàries (ZAC). d’influència més immediat abasta grans frigorífics d’ús públic, etc. valorar-ne els resultats. tot Catalunya, el nord de la Comu- La promoció i el desenvolupament gestió de residus i de Mercabarna disposa també d’una nitat Valenciana, la franja d’Aragó, de la Zona d’Activitats Comple- En aquest sentit, cada vegada estan D’altra banda, Mercabarna forma respecte pel medi ambient. El sector agroalimentari a BarcelonaEl sector agroalimentari a Barcelona parcel·la de 4,5 ha al costat de les Illes Balears, Andorra, el sud mentàries (ZAC) al voltant dels adquirint un major pes les activitats part de la xarxa de mercats Mer- l’Aeroport de Barcelona, on s’ha de França i el nord d’Itàlia. En total, mercats majoristes ha estat clau en relacionades amb el valor afegit casa, un conjunt de 23 mercats construït Mercabarna-Flor, un nou Mercabarna proveeix de productes l’evolució de Mercabarna i és el que (preparació i envasat dels produc- majoristes distribuïts per Espanya centre de negocis majorista especia- frescos uns 10 milions de consumi- diferencia aquest important polígon tes), activitat que van iniciar les que representen més de 7 milions litzat en flors, plantes i complements. dors i consumidores. alimentari de la resta de mercats empreses càrnies i que ara ja estan de m2 de superfície agroalimentària del món. En aquest espai s’han desenvolupant empreses comercia- on operen més de 3.500 empreses promogut activitats de valor afegit al litzadores de fruites i hortalisses i, majoristes.16 17
  • 04 10 raons per invertir en el sector agroalimentari a Barcelona i Catalunya BZi Barcelona Zona Innovació 06. Plataforma Amb aquesta nova superfície, Merca- barna i el CZF han desenvolupat la sense perjudici dels legítims interes- sos i objectius de les entitats respec- 07. Una aposta per Plataforma Alimentària de Barcelo- tives, per tal d’assolir els següents Alimentària na, com a idea que orienti els tipus objectius específics: la Recerca i el Centres de recerca més - Centre de Nutrició i Envelliment Barcelona Desenvolupament destacats: (NUTREN-nutrigenomics) d’activitats alimentàries que, basades 1. El creixement i consolidació de - Centre de Noves Tecnologies i en el coneixement i en la tecnologia, - Anàlisi Tecnològica Innovadora l’activitat alimentària a la Zona Fran- Processos Alimentaris (CENTA) es pretén que tinguin les noves im- per a Processos Industrials El Consorci de la Zona Franca ca com a nucli empresarial alimentari Catalunya, i en particular l’àrea plantacions empresarials al polígon Competitius (ATIPIC) - Fundació Triptolemos (CZF) és, des de 1916, l’entitat de referència i projecció estatal i metropolitana de Barcelona, (que comprèn les 160 ha resultants - Centre de Recerca en - Fundació Alimentació i Ciència gestora del polígon industrial dels espais de Mercabarna, 22AL i internacional amb una forta compo- compten amb una important nent innovadora i de valor afegit. Economia i Desenvolupament (ALICIA) del mateix nom, i el territori BZi) i que siguin expressió del canvi dotació d’infraestructures, pla- Agroalimentari (CREDA) - Unitat de Química Combinatòria que gestiona constitueix la tecnològic que l’ha de caracteritzar. 2. La complementarietat en l’actuació taformes i universitats dedica- - Centre de Recerca en Toxicolo- (UQC). concentració empresarial de Mercabarna i CZF, tot evitant des a la investigació, el desen- Ateses totes aquestes considera- gia (CERETOX) més important de Catalunya duplicitats i competències, i facilitant volupament i la innovació en cions, ambdues entitats, Mercabar- - Centre Tecnològic de Nutrició i Principals universitats del i una de les més importants na i CZF coincideixen plenament la creació de sinergies i economies el sector agroalimentari, que país que compten amb d’escala fruit de l’acció conjunta de Salut (CTNS) de l’estat espanyol. Dins del en l’interès de que les respectives contribueixen a capitalitzar un grups de recerca vinculats al conjunt del polígon, el CZF les parts. ampli coneixement del sector - Centre de Desenvolupaments polítiques respecte el sector alimen- sector agroalimentari, on es i aporten a les empreses els Biotecnològics Agroalimentaris compta amb una superfície tari s’atansin el màxim possible en 3. L’ impuls i promoció d’activitats desenvolupa recerca fona- (DBA) de 44 ha amb qualificació els seus plantejaments estratègics, innovadores, de procés i de distribu- serveis en R+D+i necessaris mental, bàsica i aplicada: urbanística de 22AL, és a dir, tàctics i operatius. Aquest apropa- ció de producte fresc al conjunt del per augmentar el valor afegit - Centre de Recerca en Sanitat Animal (CReSA) - Universitat Autònoma orientada a activitats relacio- ment i, en conseqüència, l’actuació territori alimentari afectat. dels productes, incorporar de Barcelona nades amb el sector alimen- conjunta i coordinada de Mercabarna noves tecnologies i innovar. - Consejo Superior de Investiga- 4. L’extensió al territori alimentari, per - Universitat de Barcelona tari. Recentment el CZF ha i CZF ha d’aspirar a donar un millor ciones Científicas (CSIC) part d’ambdues entitats, de les millors servei i a aclarir les expectatives - Institut Català de la Vinya i el Vi - Universitat de Girona recuperat una superfície de pràctiques de serveis a les empreses. Catalunya, i l’àrea de Barcelona en futures de creixement i consolidació (INCAVI) - Universitat de Lleida 50 ha (de l’antiga factoria de El sector agroalimentari a BarcelonaEl sector agroalimentari a Barcelona del conjunt del sector alimentari i 5. La promoció de la col·laboració particular, ofereixen un ampli ventall la Seat) on està impulsant - Institut de Recerca i Tecnologies - Universitat Politècnica de les empreses que el configuren. tècnica, empresarial i financera de centres i grups d’investigació vin- un nou projecte empresarial, Agroalimentàries i Laboratori de de Catalunya Addicionalment ha de resultar en una d’ambdues entitats, entre elles i amb culats al món alimentari que contri- anomenat Plataforma Empre- bueixen a teixir un cens empresarial Genètica Molecular Vegetal (Con- - Universitat Rovira i Virgili. major significança i projecció estatal els operadors alimentaris, per a as- sarial BZi on 17 d’aquestes amb vocació d’innovació, i faciliten sorci CSIC-IRTA) i internacional d’aquest pol alimen- solir millor els objectius comuns que hectàrees es destinaran a tari de la Zona Franca de Barcelona responen a les necessitats del sector els serveis de recerca i desenvolupa- - Centro de Difusión Tecnológica l’eix alimentari. convertint-lo en un referent, i tot això i les empreses. ment que l’empresa necessita. del Sector Panadero (INNOPAN)18 19
  • 04 10 raons per invertir en el sector agroalimentari a Barcelona i Catalunya 08. Alimentaria, la segona fira a nivell internacional Alimentaria és el Saló In- Prop de 4.000 empreses -amb un credibilitat indiscutibles. Tant és 2004 2006 2008 2010 Una fira multisectorial amb repre- ternacional de l’Alimentació increment del 60% en els últims 12 així, que el seu model firal ja s’ha Superfície neta d’exposició 105.815m2 115.000m2 108.714m2 85.122m2 sentació de totes les indústries i Begudes més important anys- líders en la fabricació i distribució exportat a d’altres ciutats com CONGELEXPO d’aliments i begudes procedents de Lisboa (Alimentaria & Horexpo- Superfície destinada a activitats 6.000m2 7.000m2 9.000m2 9.500m2 d’Espanya i un dels primers Productes congelats més de 75 països, es troben biennal- Lisboa) i Mèxic D.F. (Alimentaria dinàmiques i d’animació del món. Aquesta fira, que ment en aquest certamen, que edició México), i properament serà pre- EXPOBEBIDAS porta ja 18 edicions bien- Empreses participants 4.087 4.148 4.806 3.936 Begudes refrescants, aigües, rere edició s’ha posicionat com un sent a d’altres ciutats. nals, constitueix un verita- referent internacional. El nombre de cerveses, sidres i mostos ble punt de trobada de la Visitants professionals 142.513 152.344 157.632 140.542 visitants en la darrera edició va ser La fira genera un volum de negoci EXPOCONSER indústria alimentària inter- de 140.000, dels quals el 25% eren per a les empreses participants Visitants professionals 31.000 32.892 33.418 35.874 Conserves i semiconserves nacional i la distribució, i procedents de 155 països estrangers. superior als 1.800 milions d’euros internacionals s’hi presenten les principals D’aquesta manera, el certamen es con- i indueix un benefici a la ciutat de INTERCARN innovacions i tendències verteix en un centre internacional de Barcelona de 168 milions d’euros. Productes carnis i derivats del sector. negoci i esdevé un pont entre Europa, INTERLACT Àfrica i l’Amèrica llatina, i un dels valors Cal destacar que l’impacte de la fira Productes lactis i derivats de les fires amb caràcter internacional no és només quantitatiu, sinó extre- que se celebren a Barcelona. mament qualitatiu, com reflecteixen OLIVARIA les nombroses activitats paral·leles que Oli d’oliva i olis vegetals El sector agroalimentari a BarcelonaEl sector agroalimentari a Barcelona Des d’una posició de privilegi avala- s’hi celebren, vinculades a la investiga- INTERPESCA da per la seva trajectòria i guiada per ció, desenvolupament i innovació ali- Productes del mar, les línies mestres de la innovació, mentària, el coneixement, la nutrició, aqüicultura i piscifactoria la professionalització, la internacio- la salut, el benestar, la sostenibilitat, nalització i les activitats dinàmiques la Dieta Mediterrània, les noves INTERVIN paral·leles a l’exposició, Alimentaria maneres de comunicar, el retail, i la Vins i begudes espirituoses gaudeix d’un reconeixement i gastronomia d’avantguarda.20 21
  • 04 10 raons per invertir en el sector agroalimentari a Barcelona i Catalunya 09. Els Mercats Municipals, la major xarxa de mercats alimen- taris d’Europa La indústria alimentària La xarxa de mercats de Barcelona és alimentària basada en una dieta - Campanyes de foment de la salut, es veu reforçada per una la major xarxa de mercats alimenta- equilibrada, de qualitat i saludable. com la Setmana contra el càncer o les cultura alimentària basada ris del continent europeu, amb 43 Jornades de prevenció cardiovascular. mercats -39 alimentaris i 4 no ali- Mercats amb projecció europea en la qualitat i la salut, que - Programes educatius per a esco- mentaris- repartits en els diferents Diferents mercats i municipis lars, per fomentar l’ús del mercat ha permès l’existència d’una barris de la ciutat. En ella operen d’Europa s’han unit mitjançant i l’alimentació saludable, com Per àmplia oferta comercial de 2.895 establiments o comerços, l’associació Emporion, per defensar mantenir l’equilibri, menjo de mercat. mercats municipals, sobre- dels quals 1.984 són alimentaris, i reforçar el paper dels mercats tot a l’àrea de Barcelona. Els - Organització de fires de mercats i i amb un autoservei incorporat en com a factors de desenvolupament mercats de Barcelona tenen producte, com Mercat de Mercats. 18 dels mercats. Els mercats de urbà, comercial, social i cultural. darrere seu una tradició Barcelona es troben agrupats sota L’associació, amb seu a Barcelona, - Participació en esdeveniments i mil·lenària i són una peça la xarxa de mercats de l‘Institut de fomenta que els mercats millorin jornades, com Alimentaria i Barcelo- destacada de l’economia de Mercats Municipals de Barce- la seva pràctica diària i que la seva na Degusta. la ciutat, i ofereixen una va- lona, la més gran del continent veu s’escolti a la Unió Europea. En - Accions de col·laboració amb enti- riada oferta agroalimentària, europeu. En xifres, suposen més de aquest marc s’ha impulsat el pro- tats socials del territori, com la Gran 108.000 m2 de superfície comercial, jecte Med Emporion, amb finança- Recapta d’Aliments amb el Banc especialitzada sobretot en 208.500 m2 construïts i al voltant ment europeu, liderat per Barcelona dels Aliments o la Bossa solidària producte fresc. de 8.000 llocs de treball directes. i que ha generat fires, projectes amb el moviment Escolta. Es calcula que anualment reben educatius, bones pràctiques i estu- El sector agroalimentari a BarcelonaEl sector agroalimentari a Barcelona - Promoció d’hàbits de consum uns 60 milions de visitants i els dis del sector. respectuosos amb el planeta, com la clients que hi compren ho fan per un distribució de bosses reutilitzables. valor aproximat d’entre 950 i 1.100 Els mercats també com a refe- - Campanyes de promoció, com el milions d’euros anuals. Cal destacar rent social, cultural i de salut Pla de dinamització comercial. que els mercats municipals tenen Als mercats es realitzen diferents un gran dinamisme i activitat, i activitats, campanyes, accions i contribueixen a difondre la cultura esdeveniments, com ara:22 23
  • 04 10 raons per invertir en el sector agroalimentari a Barcelona i Catalunya 10. Barcelona i la Dieta Mediterrània Els ciutadans de Barcelo- Tant és així que, el 16 de novem- rural sostenible, del paisatge i del - Ministeri d’Agricultura, Alimentació na som hereus de la Dieta bre de 2010, la UNESCO va decidir medi ambient del nostre territori. i Medi Ambient (MAGRAMA) Catalunya, referent gastronòmic internacional Mediterrània i d’una cultura reconèixer la Dieta Mediterrània La Fundació Dieta Mediterrània va - Fundación Patrimonio Comunal de la restauració, és la comunitat que presenta més com a Bé Cultural Immaterial de ser creada el 1996 per conservar Olivarero establiments amb estrelles Michelin. gastronòmica arrelada a la la Humanitat. Aquest reconeixe- l’estil de vida que compartim els - Ajuntament de Barcelona nostra història des de fa - Restaurants amb 1 estrella: 39 ment va ser possible gràcies a pobles mediterranis des de fa milers - Mercabarna milers d’anys i que ens ha l’aliança d’Espanya, Itàlia, Grècia d’anys. Els científics han posat de permès gaudir d’una ali- - Departament d’Agricultura, Rama- - Restaurants amb 2 estrelles: 3 i el Marroc, que durant dos anys manifest que aquest estil de vida és mentació saludable i d’una deria, Pesca, Alimentació i Medi Na- van estar treballant per guanyar la beneficiós per a la salut i el benestar - Restaurants amb 3 estrelles: 4 tural (DAAM), conjuntament amb 8 tradició culinària reconegu- candidatura. Amb seu a Barcelona, de les persones. A més contribueix al empreses del sector agroalimentari. El Bulli (Ferran Adrià) da internacionalment. la Fundació Dieta Mediterrània manteniment d’una agricultura sos- www.elbulli.com (FDM) ha estat l’entitat clau en tenible i a preservar el medi ambient. La Fundació té un comitè científic El Celler de Can Roca aquest procés com a coordinadora El objectius principals de la Funda- internacional format per més de 23 (Josep, Jordi i Joan Roca) transnacional del projecte. ció són promoure la investigació al reconeguts investigadors internacio- www.cellercanroca.com voltant de la Dieta Mediterrània en nals de més de 12 països. Aquesta inscripció significa un relació amb els seus aspectes salu- El Racó de Can Fabes (Fundat per Santi Santama- impuls important pel prestigi inter- dables, històrics, culturals, culinaris, ria, Àngels Serra i Xavier Pellicer) Entre les principals activitats de la www.canfabes.com nacional de la Dieta Mediterrània i agraris i mediambientals, difondre els Fundació cal destacar: la seva promoció, com s’ha com- resultats dels estudis i promoure la El sector agroalimentari a BarcelonaEl sector agroalimentari a Barcelona Sant Pau (Carme Ruscalleda) - Campanyes escolars d’educació provat que passa amb altres béns Dieta Mediterrània entre els diferents www.ruscalleda.com alimentària i Dieta Mediterrània reconeguts per l’UNESCO com a grups poblacionals. patrimoni mundial. Suposa, al mateix - Organització del Congrés Interna- temps, un impuls per al foment de El Patronat de la Fundació té com a cional de Barcelona sobre la Dieta les produccions agràries locals de presidenta d’Honor a S.A.R. la Infan- Mediterrània la cuina mediterrània tradicional i ta Cristina i compta amb el suport - Informe de l’Observatori Interna- d’avantguarda i el desenvolupament de les principals institucions oficials: cional de la Dieta Mediterrània.24 25
  • 05 Enllaços d’interès Universitats i Centres Universitat de Lleida Organismes empresarials de recerca www.udl.es AECOC – GS1 Espanya Centre de Recerca en Economia i Universitat Politècnica www.aecoc.es Desenvolupament Agroalimentari de Catalunya Cambra de Comerç de Barcelona (CREDA) www.upc.edu www.cambrabcn.org www.creda.es Universitat Rovira i Virgili Clúster Catalonia Gourmet Centre de Recerca en Sanitat www.urv.cat www.cataloniagourmet.cat Animal (CReSA) www.cresa.es Emporion Organismes locals www.emporion.org Consejo Superior de Investigacio- i autonòmics nes Científicas (CSIC) Fira de Barcelona www.csic.es 22@Barcelona www.firabcn.es www.22barcelona.com Centre de Noves Tecnologies i Fundació Dieta Mediterrània (FDM) Processos Alimentaris (CENTA) ACC1Ó - Generalitat de Catalunya www.fdmed.org www.centa.cat www.acc10.cat Fundació Triptolemos ESADE Ajuntament de Barcelona www.triptolemos.org www.esade.edu àrea d’Economia, Empresa i Ocupació Escola Superior d’Agricultura www.bcn.cat/barcelonabusiness de Barcelona www.esab.upc.edu Departament d’Agricultura, Rama- deria, Pesca, Alimentació i Medi IESE Natural www.iese.edu www.gencat.cat/darp Institut Català de la Vinya i el Vi Institut de Mercats Municipals www.gencat.cat/dar/incavi www.mercatsbcn.com Institut de Recerca i Tecnologies Mercabarna Agroalimentàries (IRTA) www.mercabarna.es www.irta.cat El Consorci de la Zona Franca Laboratori de Genètica Molecular de Barcelona Vegetal (Consorci CSIC-IRTA) www.elconsorci.net www.csic-irta.es El sector agroalimentari a BarcelonaEl sector agroalimentari a Barcelona Universitat Autònoma de Barcelona www.uab.es Organismes estatals Universitat de Barcelona Ministeri d’Agricultura, Alimentació www.ub.edu i Medi Ambient www.magrama.es Universitat de Girona www.udg.edu26 27
  • Amb el cofinançament de www.bcn.cat/barcelonabusiness