Your SlideShare is downloading. ×
Barcelona en xifres 2011
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×

Thanks for flagging this SlideShare!

Oops! An error has occurred.

×

Introducing the official SlideShare app

Stunning, full-screen experience for iPhone and Android

Text the download link to your phone

Standard text messaging rates apply

Barcelona en xifres 2011

2,957
views

Published on


0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total Views
2,957
On Slideshare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
3
Actions
Shares
0
Downloads
56
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

Report content
Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
No notes for slide

Transcript

  • 1. Sector dePromoció Econòmica BARCELONA EN XIFRESCREATE 2011INVESTWORKLEARNRESEARCHNETWORKGROWGLOBALSMILE/DO ITINBARCELONA www.bcn.cat/barcelonabusiness
  • 2. El tramvia al seu pas per davant de la Torre Agbar ubicada al 22@Barcelona, el districte de la innovació.
  • 3. Resum Executiu Barcelona, nucli central d’una afegit brut per sectors destaca el pes dels serveis a les empreses i immobiliaris, que se situa en gairebé la quarta megaregió amb 25 milions d’habitants part del total (24,3%), seguit dels serveis col·lectius (20,7%),• Barcelona, capital de Catalunya, compta amb més la indústria (12,7%), el comerç i les reparacions (11,5%) i el d’1.600.000 habitants, essent el nucli central d’una regió transport (9,6%). D’altra banda, Barcelona és l’àrea metropolitana que s’apropa als 5.000.000 d’habitants, que metropolitana amb major índex de diversitat de l’estructura representen el 66,7% i l’11% de la població catalana i productiva d’Espanya. espanyola, respectivament. • Barcelona manté un important sector industrial que ocupa• El desenvolupament actual de les regions metropolitanes el 8,9% dels assalariats i la seva regió metropolitana desborda el seu àmbit geogràfic i crea la megaregió1 o concentra més de la meitat de l’ocupació industrial de aglomeració policèntrica de ciutats com a unitat natural Catalunya, on destaquen els clústers de l’automòbil —un d’influència econòmica en una àrea geogràfica. Al sud dels principals productors d’Europa—, el farmacèutic i d’Europa destaca la formada pel corredor Barcelona-Lió, que químic, els productes alimentaris, els materials i equips engloba 25 milions d’habitants i una producció de gairebé elèctrics, el del paper i arts gràfiques i el de tractament de 1 bilió d’euros, el que la situa com la número 16 i 11 del món, residus. respectivament. • La ciutat promou el desenvolupament de sectors estratègics• En relació a les aglomeracions metropolitanes consolidades amb valor afegit com són els media, les tecnologies de la i emergents del món que integren la xarxa de Consolats de informació (TIC), el sector bio i tecnologies mèdiques, Mar,2 el volum de població de la Regió Metropolitana de l’energia, el disseny, l’aeroespacial i la mobilitat. També Barcelona és aproximadament la quarta part del de les grans aposta per la investigació en la branca de la indústria metròpolis d’El Cairo, Mèxic o Nova York, mentre que és alimentària i el desenvolupament del vehicle elèctric. superior al de les àrees de Berlín, Montreal o Dubai. • L’any 2010 Catalunya va generar un PIB de 209.727 milions• L’esperit cosmopolita, divers i intercultural de Barcelona es d’euros, la qual cosa representa el 20% del total espanyol. posa de manifest en el fet que prop del 18% dels residents a El PIB per càpita del Principat supera en un 21% el de la Unió la ciutat són estrangers. Europea. Barcelona és un motor econòmic Barcelona té una activitat empresarial dinàmic amb estructura diversificada i dinàmica i flexible reconeixement internacional • Barcelona és seu de 458.918 empreses, és a dir, el 14% del total d’Espanya. Es tracta majoritàriament de pimes (98%),• Barcelona segueix mantenint un bon posicionament a nivell caracteritzades per una major flexibilitat i capacitat internacional, a més de comptar amb una marca de ciutat d’adaptació a entorns complexos. reconeguda. Així, Barcelona continua posicionada entre les cinc millors ciutats europees per als negocis segons • La taxa d’activitat emprenedora (6,7%) supera la de països l’European Cities Monitor de Cushman & Wakefield, per sisè amb gran tradició de negocis com Finlàndia i Alemanya, així any consecutiu. A més, manté la primera posició com a ciutat com les mitjanes europea (5,8%) i espanyola (5,1%). amb més qualitat de vida per als treballadors, i destaca com L’any 2010 a Barcelona es van crear 6.094 societats la segona ciutat europea que millor es promou com a centre mercantils —xifra que suposa una ràtio de 3,8 empreses de negocis i la quarta més reconeguda pels executius creades per 1.000 habitants— i la província ha assolit un europeus. La ciutat també se situa en llocs preferents d’altres quoficient de 8,3 societats creades per cadascuna de les rànquings de reconegut prestigi com el FDi Magazine —revista dissoltes, encapçalant el rànquing de les grans àrees urbanes de Financial Times —, que posiciona Barcelona en el cinquè de l’Estat en aquest àmbit. lloc de ciutats i regions europees de futur 2010/11, o • Després de deu anys de desenvolupament del projecte, a la l’informe Scorecard on Prosperity 2010 elaborat pel Toronto zona del 22@Barcelona s’ubiquen 7.064 empreses i uns Board of Trade, que la situa en la tercera posició com a ciutat 4.400 autònoms, amb un total de 90.000 ocupats. Des de més pròspera del món i en primer lloc respecte a l’atractivitat l’any 2000 s’hi han creat unes 4.500 empreses noves i en l’àmbit laboral. 56.000 treballadors, una mitjana de 545 noves empreses• El producte interior brut (PIB) de la ciutat de Barcelona l’any instal·lades per any. De les 4.500, un 47,3% són de nova 2006 va arribar als 57.237 milions d’euros, amb un PIB per creació i la resta trasllats, i un 30% pertanyen a activitats habitant de 35,8 milers d’euros. En la distribució del valor intensives en coneixement i tecnologia. • A Barcelona ciutat el temps necessari per a la constitució d’una nova empresa és de 48 hores. 1 . R. FLORIDA (2007), The Rise of the Megaregion, Richard Florida, The Martin Prosperity • La Comissió Europea ha escollit el projecte «La transformació Institute at The Joseph L. Rotman School of Management, University of Toronto. 2 del paisatge empresarial de Barcelona» com un dels tres . La Xarxa de Consolats de Mar està formada per 16 metròpolis que es posicionen com a motors de leconomia global, on Barcelona disposa d’una oficina de promoció finalistes als European Enterprise Awards 2011, en la econòmica integrada en les oficines dACC1Ó, de la Generalitat de Catalunya. categoria de promoció de la iniciativa emprenedora.
  • 4. El mercat laboral de Barcelona disposa de guanyar 11 posicions en el rànquing mundial entre 2000 i 2008. D’altra banda, Barcelona es consolida el 2010 com la de massa crítica i capital humà qualificat 6a ciutat d’Europa en producció científica i assoleix la 18a• La ciutat té més d’un milió de llocs de treball i el seu entorn posició en el rànquing mundial. metropolità prop de 2,5 milions. Les taxes d’activitat (79%) i • D’acord amb el rànquing de la revista Times Higher Education, d’ocupació (66,2%) de Barcelona són superiors a les mitjanes la UB i la Universitat Pompeu Fabra (UPF) se situen entre les catalana, espanyola i europea. 200 millors universitats del món, i la UB assoleix la posició 44a• Barcelona compta avui amb un dels mercats laborals amb en ciències de la vida i 49a en ciències clíniques i de la salut. major massa crítica dEuropa en els sectors dalt valor afegit: • Barcelona compta amb prop de 89.000 treballadors en les Catalunya es manté entre les cinc regions europees amb indústries creatives i absorbeix el 52% de l’ocupació de major nombre d’ocupats en sectors manufacturers d’intensitat Catalunya en aquest àmbit. Les branques de programari, tecnològica alta i mitjana-alta i en ciència i tecnologia, mentre videojocs i edició electrònica, publicitat i arquitectura i que assoleix el setè lloc en el cas dels serveis intensius en enginyeria representen el 52% de l’ocupació de les indústries coneixement i alta tecnologia i se situa entre les sis primeres creatives a la ciutat. regions europees amb més ocupació en la indústria creativa i • Barcelona és lúnica gran ciutat espanyola que ha aconseguit cultural. el distintiu de «Ciudad de la Ciencia y la Innovación» pel seu• Catalunya disposa de 12 universitats, que apleguen gairebé compromís amb la recerca, i lidera la xarxa Innpulso de les 234.000 estudiants. L’Àrea Metropolitana de Barcelona 30 Ciutats de la Ciència nomenades pel Ministerio de absorbeix el 83,9% dels matriculats. En el període 2001- 2010 Innovación y Ciencia. la ciutat incorpora tres noves universitats a les 5 ja existents i el nombre d’estudiants creix en 22.591 persones (un 13%).• L’any 2009 el percentatge de treballadors amb estudis universitaris és del 36,9%, valor que supera la mitjana Barcelona disposa d’una oferta espanyola (36,7%) i de la Unió Europea (29,7%) i suposa un immobiliària competitiva per als negocis creixement de 2,5 punts respecte a 2008 —segons dades d’Eurostat. La regió metropolitana de Barcelona està desenvolupant• Dues escoles de negocis barcelonines —IESE i ESADE— es 7 milions de m2 de sostre per a activitats econòmiques d’alt troben entre les 10 primeres d’Europa i, juntament amb EADA, valor afegit, amb capacitat de generar més de 200.000 nous fan que Barcelona tingui tres escoles entre les 25 primeres llocs de treball en sectors estratègics, concentrats en tres del món segons el rànquing 2011 d’MBA del Financial Times. àrees d’activitat econòmica que formen el Barcelona Economic Així mateix, IESE ocupava l’any 2010 la primera posició en el Triangle i són catalitzadores d’altres projectes al seu entorn rànquing europeu d’MBA de l’Economist Intelligence Unit i la que reuneixen les millors oportunitats de negoci i inversió cinquena a nivell mundial. basades en l’economia del coneixement: • 22@Barcelona (àrea del Besòs): l’àrea on es troba el districte de la innovació, situat al centre de Barcelona perquè s’hi instal·lin serveis avançats i activitats intensives en coneixement vinculades a les tecnologies de la comunicació i Barcelona lidera l’avenç d’Espanya cap la informació, els media, les tecnologies mèdiques, l’energia i a l’economia del coneixement el disseny, i el projecte Porta Europa, on s’està construint l’estació d’alta velocitat de la Sagrera.• Un 30% de les empreses i un 49% dels assalariats de la ciutat treballen en sectors de coneixement alt. • Parc de l’Alba (àrea del Vallès): un dels principals pols d’atracció per a sectors vinculats a la ciència, la tecnologia i• La província de Barcelona genera el 14% de les sol·licituds de la nanotecnologia, amb instal·lacions de referència com patents i el 20% de les de models d’utilitat d’Espanya. Creapolis, el Sincrotró Alba i el Parc de Recerca de la UAB.• Catalunya concentra el 23% de les empreses innovadores • Delta BCN/BZ Barcelona Zona Innovació (àrea del Llobregat): d’Espanya i el 20% de la despesa total de l’Estat en activitats situada en una de les principals àrees industrials i logístiques innovadores. de l’Estat espanyol i adreçada principalment a sectors• L’impuls de la recerca a Catalunya en els darrers anys situa el emergents com l’aeroespacial, el de la mobilitat, la salut, els percentatge de la despesa en R+D en l’1,7% del PIB l’any media, l’alimentació i altres indústries avançades. 2009, i ha incrementat el personal dedicat a la recerca i el desenvolupament fins arribar a 47.324 treballadors.• L’àrea de Barcelona concentra 212 parcs tecnològics, centres tecnològics i de recerca l’any 2010, entre els quals hi ha 6 instal·lacions científiques i tècniques de referència Barcelona té una economia oberta i internacional. connectada al món• L’estratègia dimpuls a la recerca en la darrera dècada ha • El territori català és seu de més de 3.400 empreses estat reconeguda per la revista Nature, que situa Barcelona estrangeres i el 2010 va rebre un flux total de 3.951,9 milions com la millor ciutat dEspanya, la número 22 dEuropa i la d€ d’inversió estrangera productiva a Catalunya, xifra que número 54 del món per a fer ciència dexcel·lència, després representa un màxim històric i més d’un terç (el 34%) de la
  • 5. realitzada a Espanya. El mateix any, les empreses catalanes van • Cal destacar el procés d’implementació d’un Sistema de invertir a l’exterior 1.264 milions d’euros. Turisme Responsable a la ciutat de Barcelona per obtenir la• Les exportacions de la província de Barcelona assoleixen un certificació «Biosphere Destination». volum de 37.979,14 milions d’euros el 2010, el que suposa un creixement del 16,9% respecte a l’any anterior. L’àrea de Barcelona és el principal nucli exportador de l’economia espanyola i genera més de la cinquena part de les vendes totals a l’exterior, dada molt superior al seu pes relatiu en PIB. La ciutat aposta per un model de comerç• D’altra banda, les exportacions de nivell tecnològic alt i mitjà-alt de qualitat, divers i de proximitat de la demarcació de Barcelona assoleixen un valor de • Amb 16.429 empreses i 150.808 ocupats, el comerç és una 22.427,44 milions d’euros el 2010, el que representa el 59% de les branques amb més pes dins de l’estructura econòmica de les vendes totals a l’estranger. La província genera per si de Barcelona. Efectivament, malgrat l’impacte de la crisi sobre sola la quarta part d’aquestes exportacions a Espanya i lidera els seus nivells d’activitat i ocupació, el sector concentra el clarament el rànquing estatal. 22,8% dels centres de cotització a la Seguretat Social i el• L’aeroport de Barcelona va ocupar l’any 2010 el desè lloc en el 14,2% dels assalariats de la ciutat el desembre de 2010. rànquing d’aeroports europeus en volum de passatgers amb un • Els mercats municipals, amb una superfície de més de total de 29,3 milions i 34 rutes intercontinentals diferents. 200.000 m2 i que generen 1.000 milions d’euros d’impacte• L’activitat portuària se situa en 42,9 milions de tones econòmic, són un dels referents del model de comerç barceloní transportades el 2010, el que suposa un creixement d’un 2,6% pel seu impacte econòmic i social als barris de la ciutat. respecte a 2009. El tràfic ferroviari de contenidors al Port s’ha incrementat significativament en els darrers anys, assolint el 8% al 2010, i es preveu un major creixement després de la posta en funcionament del servei directe Barcelona-Lió amb ample de via europeu. D’altra banda, el Port de Barcelona es va situar l’any Barcelona, primera ciutat d’Europa en 2009 en el 12è lloc entre els ports europeus en el rànquing de trànsit de contenidors. qualitat de vida per tretzè any consecutiu• El tren d’alta velocitat (AVE) Barcelona-Madrid registra 2,6 milions • El 2010 la ciutat torna a ocupar, per 13è any consecutiu, el de passatgers en el seu tercer any de funcionament. primer lloc del rànquing de millors ciutats europees en qualitat de vida per als treballadors de l’European Cities Monitor (Cushman & Wakefield). En aquesta mateixa línia, els rànquings de revistes americanes i angleses com Forbes, Askmen, Monocle’s o Time Out coincideixen a situar Barcelona entre les Barcelona és un referent internacional en millors ciutats del món per viure-hi segons els seus lectors. matèria de turisme i d’organització de • En l’àmbit de la sostenibilitat, la ciutat aposta per l’estalvi i l’eficiència energètica, amb un important esforç municipal pel fires i congressos desenvolupament de les energies renovables i l’autogeneració• La ciutat tanca l’any 2010 amb màxims històrics en indicadors d’electricitat. clau: 7.133.524 visitants —que suposen un creixement del • El model urbà compacte afavoreix la mobilitat sostenible, de 10,1% respecte a l’any 2009—, degut fonamentalment al major manera que 8 de cada 10 desplaçaments interns a la ciutat nombre de viatgers estrangers, i més de 14 milions de es fan en transport públic, a peu o en bicicleta. En un altre pernoctacions —un 9,6% més que l’any anterior. àmbit, cal destacar la reducció del consum domèstic d’aigua• Barcelona ocupa la 2a posició en el rànquing mundial potable a la ciutat (que ha baixat en 10 anys de 133 litres per d’organització d’esdeveniments firals i congressuals i és també habitant i dia a 110 litres per habitant) i el pla tècnic per a la segona àrea urbana europea amb més places hoteleres. l’aprofitament dels recursos hídrics alternatius.• Barcelona es manté com a primera destinació de creuers • D’altra banda, Barcelona segueix treballant per a la entre els ports mediterranis, amb més de 2 milions de implementació de la mobilitat elèctrica a través de la passatgers, a més de ser en quart lloc en el rànquing de ports plataforma publicoprivada LIVE (Logística per a la base en l’àmbit mundial, segons el World’s Top 20 Cruise Implementació del Vehicle Elèctric) i el pla MOVELE. La ciutat Homeports 2009. D’altra banda, el Port de Barcelona ha acollirà el 2013 el simposi internacional sobre tecnologia i obtingut tres premis en l’edició de 2010 de la prestigiosa mobilitat elèctrica més important en el sector especialitzat: el publicació Dream Cruise Port Destinations: el «Port amb els World Electric Symposium and Exposition. serveis més eficients», el «Port amb millors connexions • L’oferta cultural i educativa és àmplia i de qualitat. L’any turnaround» i la «Millor destinació port base». 2010, es compten 33 escoles internacionals a l’àrea de• L’octubre de 2010 l’Ajuntament va aprovar el Pla Estratègic de Barcelona. D’altra banda, hi ha 36 biblioteques públiques a la Turisme 2015 de la ciutat de Barcelona, que estableix les ciutat i s’han posat en funcionament set fàbriques de creació bases d’un model turístic que potencia l’equilibri entre per donar resposta a la necessitat d’espais d’assaig i creació residents i visitants, així com la continuïtat i consolidació del de diverses disciplines artístiques. lideratge internacional de la ciutat com a destí innovador i de referència.
  • 6. Fira de Barcelona (Montjuïc)
  • 7. Índex01. Una de les principals àrees metropolitanes d’Europa 0802. Motor econòmic amb estructura diversificada 1003. Capital humà qualificat 1204. Ciutat del coneixement i la creativitat 1405. Oferta immobiliària competitiva per als negocis 1606. Una economia oberta al món 1807. Referent turístic i ciutat de fires i congressos 2108. Comerç 2309. Qualitat de vida 2310. Posicionament internacional de Barcelona 26Dades actualitzades a Abril 2011
  • 8. 801. Una de les principals àrees metropolitanes d’Europa1.1. Població, superfície i clima 1.2. Demografia de BarcelonaBarcelona, nucli central d’una megaregió amb25 milions d’habitantsDADES DE POBLACIÓ I SUPERFÍCIE INDICADORS DEMOGRÀFICS DE BARCELONA POBLACIÓ POBLACIÓ SUPERFÍCIE DENSITAT Estructura dedats (2010) GENER 2010 SOBRE TOTAL (km2) (hab./Km2) (habitants) ESPANYOL (%) 0-14 anys 12,05% 15-64 anys 67,38%Barcelona 1.619.337 3,4% 102,2 15.845 65 i més 20,57%RegióMetropolitana 5.012.961 10,7% 3.242 1.546 Esperança de vida (2008)Catalunya 7.512.381 16,0% 32.107 234 Homes 79 anysEspanya 47.021.031 100,0% 505.990 93 Dones 85,2 anysFont: Ajuntament de Barcelona, INE Taxa de natalitat (2009) 8,7 ‰POBLACIÓ EN AGLOMERACIONS METROPOLITANES DEL MÓN Taxa de mortalitat (2009) 9,4 ‰ÀREA METROPOLITANA POBLACIÓ Taxa de fecunditat (2008) 38,7 ‰El Caire 19.439.541 Naixements per cada 1000 dones dentre 15 i 49 anysMèxic DF 19.239.910 Font: Departament dEstadística. Ajuntament de BarcelonaNova York 19.069.796Sao Paulo 18.850.000Nova Delhi 16.000.000Buenos Aires 12.944.000Londres 12.200.000París 11.746.000Barcelona 5.012.961Berlín 4.070.991Montreal 3.814.738Dubai 2.262.000Copenhaguen 1.209.627Font: Xarxa d’oficines Consolats de Mar i Ajuntament de BarcelonaINDICADORS CLIMÀTICS DE BARCELONA, 2009Temperatura mitjana anual 18,1ºCTemperatura màxima extrema 36,8ºCTemperatura mínima extrema 0,7ºCHores de sol anuals 2.711,5Font: Ajuntament de Barcelona. Anuari Estadístic 2010
  • 9. Sector de Promoció Econòmica. Barcelona en xifres 2011 91.3. Població estrangeraCiutat cosmopolita, diversa i interculturalPERCENTATGE D’ESTRANGERS SOBRE EL TOTAL DE LA POBLACIÓ ESTRANGERS A BARCELONA PER PAÏSOS, (gener 2011)(gener 2011) Pakistan 22,34220 18,1% Itàlia 22.00218 17,6% 17,3% 17,3% Equador 17.96616 15,9% 15,6% Xina 15.001 14,2%14 12,8% Bolívia 14.86712 10,7% Perú 13.84710 Marroc 13.659 8 7,6% Colòmbia 12.612 6 6,3% França 11.524 4 Argentina 8.107 2 1,9% Filipines 7.891 0 Brasil 7.178 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011Font: Ajuntament de Barcelona. República Dominicana 6.998Nota: dades de l’1 de gener de cada any. Romania 6.592 Alemanya 6.413ESTRANGERS A BARCELONA PER CONTINENT D’ORIGEN Índia 5.708(gener 2011) Regne Unit 5.387 Oceania Xile 4.843 Àfrica 0,1% 7,4% Paraguai 4.422 Mèxic 4.227 Àsia Resta països 66.734 21,5% Total població estrangera 278.320 Amèrica Font: Departament dEstadística. Ajuntament de Barcelona 41,1% Europa 30,0%Font: Departament d’Estadística. Ajuntament de Barcelona
  • 10. 1002. Motor econòmic amb estructura diversificada2.1. Activitat i creixement econòmic 2.2. Especialització productivaCatalunya genera la cinquena part del PIB Estructura diversificada amb predominide l’Estat espanyol dels serveis i importants clústers de base industrialBARCELONA i REGIÓ METROPOLITANA DE BARCELONA. ESTRUCTURA PRODUCTIVA.PRODUCTE INTERIOR BRUT A PREUS DE MERCAT (PIB) (1), 2006 PERCENTATGE DASSALARIATS PER SECTORS ECONÒMICS, IV trimestre 2010 PIB pm PIB pm per habitant milions deuros milers deuros Índex Catalunya = 100 BARCELONA RMB CATALUNYA ESPANYABarcelona 57.237,0 35,8 131,0Regió Agricultura 0,0% 0,1% 0,3% 0,4%Metropolitana 137.474,2 - - Indústria 8,9% 16,2% 17,7% 15,3%(1) PIB 2006. Base 2000. Valoració a preus de mercat.Font: Institut dEstadística de Catalunya Construcció 4,3% 5,7% 6,6% 7,8% Serveis 86,8% 78,0% 75,3% 76,5% Total 100,0% 100,0% 100,0% 100,0%PRODUCTE INTERIOR BRUT A PREUS DE MERCAT(Preus corrents) milions € Font: Elaboració del Departament dEstadística de lAjuntament a partir de dades del Departament de Treball de la Generalitat de Catalunya i INSS ESPANYA CATALUNYA (%) Cat/Esp.2008 1.088.124 215.181 19,8 BARCELONA. VALOR AFEGIT BRUT (VAB) (1), 20062009 1.053.914 207.237 19,7 PER A 13 BRANQUES DACTIVITAT pes s/total (%)2010 1.062.591 209.727 19,7 Agricultura, ramaderia, silvicultura i pesca 0,01%Font: Idescat, INE Energia, química i cautxú 3,60% Alimentació, begudes i tabac 1,11%PIB PER CÀPITA Tèxtil, fusta, paper i edició 3,03%En paritat de poder de compra*, 2009 Índex (UE 27=100) Maquinària, material elèctric i de transport 4,01%Catalunya 120.90 Metal·lúrgia, productes metàl·lics i altres indústries manufactureres 0,94%Espanya 103.00 Construcció 6,64%Zona Euro 109.00 Comerç i reparacions 11,51%Unió Europea 100.00 Hoteleria 7,50%*PIB harmonitzatFont: Eurostat i INE Transports, emmagatzematge i comunicacions 9,57% Mediació financera 7,02%TAXES DE VARIACIÓ ANUAL DEL PIB A PREUS CONSTANTS (en %) Serveis a les empreses i activitats immobiliàries 24,35% Altres serveis 20,71% 2008 2009 2010 Total sectors 100,00%Catalunya 0,1 -4,2 0,1 (1) VAB 2006. Base 2000. Valoració a preus bàsics.Espanya 0,9 -3,7 -0,1 Font: Institut dEstadística de CatalunyaUnió Europea 0,5 -4,2 1,8Font: Eurostat, INE, IDESCAT
  • 11. Sector de Promoció Econòmica. Barcelona en xifres 2011 112.3. EmpresesTeixit empresarial amb dinàmicaemprenedora i dominat per la PIMESOCIETATS MERCANTILS 2007 2008 2009 2010* % S/ ESPANYACreació a Barcelona ciutat 9.315 7.765 6.223 6.094 7,62%Creació a Barcelona província 19.195 14.452 11.438 11.381 14,23%Creació a Catalunya 25.482 18.751 14.607 14.384 17,99%Creació a Espanya 142.763 103.565 78.171 79.963 100,00%Dissolució a Barcelona província 1.154 832 1.163 1.336 7,20%Dissolució a Catalunya 2.562 1.937 2.356 2.558 13,90%Dissolució a Espanya 18.047 16.222 17.416 18.467 100,00%*Dada provisionalFont: INE. Directori Central dEmpreses (DIRCE)EMPRESES DE BARCELONA* SEGONS EL NOMBRE ACTIVITAT EMPRENEDORA ALS PAÏSOS EUROPEUS, 2009DASSALARIATS, 2010 (% sobre població de 18 a 64 anys) NOMBRE PERCENTATGE 10,5% Letònia DEMPRESES Hongria 9,1%Sense assalariats 260.253 56,7% Grècia 8,8%Amb assalariats: D1 a 199 assalariats 197.708 43,1% Països Baixos 7,2% Més de 199 assalariats 957 0,2% Barcelona* 6,7% Catalunya 6,4%Total empreses 458.918 100,0% Mitjana UE 5,8%* Dada provincial gener 2010Font: INE. Directori Central dEmpreses (DIRCE) Regne Unit 5,7% Eslovènia 5,4%SEUS EMPRESARIALS, 2010 Finlandia 5,2% Espanya 5,1% NOMBRE PERCENTATGE DEMPRESES s/ESPANYA 4,4% BòsniaBarcelona* 458.918 13,9% França 4,3%Catalunya 609.670 18,5% Alemanya 4,1%Espanya 3.291.263 100,0% Itàlia 3,7%*Dada provincial gener 2010Font: INE. Directori Central dEmpreses (DIRCE) *Dada provincial Font: Global Entrepreneurship Monitor (GEM), Informe executiu Catalunya 2009
  • 12. 1203. Capital humà qualificat3.1. Taxes d’activitat, ocupació i atur 3.3. SalarisTaxes d’activitat i ocupació superior a la Salaris competitius en el contextmitjana europea internacionalTAXES DACTIVITAT, OCUPACIÓ I ATUR, IV trimestre 2010 (en %) NIVELL SALARIAL A CIUTATS DEL MÓN, 2010 TAXA TAXA TAXA SALARI BRUT SALARI NET DACTIVITAT DOCUPACIÓ DATUR (NOVA YORK = 100) (NOVA YORK = 100)Barcelona 79,0 66,2 16,2 121,8 Zuric 126,0Catalunya 78,0 63,9 18,1 118,2 Copenhaguen 88,0Espanya 74,5 59,2 20,5 117,3 Ginebra 113,1Unió Europea* 71,3 64,6 9,4 100,0 Nova York 100,0* III trimestre 2010 82,2 Munic 72,3Font: Enquesta de Població Activa i Eurostat 79,2 Miami 81,9 78,8 Frankfurt 71,7 73,3 Londres 78,03.2. Llocs de treball a Barcelona 73,1 Amsterdam 65,6Més d’ 1 milió de llocs de treball a la ciutat i 68,0 Viena 67,9prop de 2,5 milions a l’entorn metropolità 65,4 París 66,8TREBALLADORS AFILIATS A LA SEGURETAT SOCIAL 64,5 Lió 67,3IV trimestre 2010 51,9 Barcelona 58,2 TOTAL % s/ESPANYA 43,8 Atenes 44,9Barcelona 1.015.007 5,81% 47,5 Roma 44,8Barcelona província 2.334.644 13,36% Font: UBS. Prices and Earnings around The Globe 2010.Catalunya 3.086.563 17,66%Espanya 17.478.095 100,00%Font: Departament de Treball de la Generalitat de Catalunya 3.4. Formació i atracció en l’àmbit universitariA Catalunya, aproximadament el 37% delsllocs de treball estan ocupats per graduats FORMACIÓ I UNIVERSITATSuniversitaris Universitats catalanes 12PERCENTATGE DE TREBALLADORS AMB ESTUDIS UNIVERSITARIS*, Alumnes universitaris (curs 2009/2010) 233.5382009 Nombre de màsters oficials ofertats per les universitats de Catalunya (2010-2011) 498 DONES TOTAL Nombre destudiants que han obtingut el grauCatalunya 40,7% 36,9% de màster (2008-2009) 3.999Espanya 41,2% 36,7% Estudiants estrangers en màsters dexcel·lència (2009) 65%Unió Europea 32,6% 29,7% Escoles estrangeres 30* % sobre la població dentre 25 i 64 anys amb titulació universitària Font: Ajuntament de BarcelonaFont: Eurostat
  • 13. Sector de Promoció Econòmica. Barcelona en xifres 2011 133.4. Formació i atracció en l’àmbit universitariEscoles de negocis, universitats i màsters d’excel·lència globalamb projecció internacionalLES MILLORS ESCOLES DE NEGOCIS EUROPEES 2011RÀNQUING EUROPEU 2011 RÀNQUING MUNDIAL 2011 ESCOLA DE NEGOCIS CIUTAT 1 1 London Business School Londres 2 4 Insead Fontainebleau 3 8 IE Business School Madrid 4 9 Iese Business School Barcelona 5 14 IMD Lausana 6 18 HEC Paris Paris 7 21 Esade Business School Barcelona 8 26 University of Cambridge: Judge Cambridge 9 27 University of Oxford: Saïd Òxford 10 28 SDA Bocconi Milà 11 29 Manchester Business School Manchester 12 32 City University: Cass Londres 13 34 Cranfield School of Management Cranfield 14 36 Rotterdam School of Management, Erasmus University Rotterdam 15 37 Imperial College Business School Londres 16 41 Lancaster University Management School Lancaster 17 55 Durham Business School Durham 18 55 Vlerick Leuven Gent Management School Gant 19 58 Warwick Business School Coventry 20 61 Hult International Business School Londres 21 68 Birmingham Business School Birmingham 22 74 University of Strathclyde Business School Glasgow 23 78 University College Dublin: Smurfit Dublín 24 84 Eada Barcelona 25 88 University of Edinburgh Business School Edimburg 26 90 Bradford School of Management/TiasNimbas Business Bradford 27 94 Leeds University Business School Leeds 28 96 Politecnico di Milano School of Management Milà 29 100 EM Lyon Business School LióFont: Financial Times
  • 14. 1404. Ciutat del coneixement i la creativitat4.1. Economia i societat del coneixementLa ciutat lidera l’avenç d’Espanya capa l’economia del coneixementEMPRESES SEGONS INTENSITAT DE CONEIXEMENT, 2010 BARCELONA (%) S/TOTAL CATALUNYA (%) S/TOTALSectors industrials de nivell tecnològic alt 159 0,22 672 0,27Sectors industrials de nivell tecnològic mitjà - alt 707 0,98 5.163 2,06Sectors serveis intensius en coneixement 20.726 28,74 50.389 20,07TOTAL EMPRESES CONEIXEMENT ALT 21.592 29,94 56.224 22,40Empreses de coneixement baix 50.532 70,06 194.790 77,60TOTAL EMPRESES A LA CIUTAT 72.124 100,00 251.014 100,00Font: Elaboració de la Direcció dEstudis dActivitats Econòmiques i Ocupació de lAjuntament de Barcelona a partir dedades del Departament de TreballDISTRIBUCIÓ DELS ASSALARIATS PER SECTORS ECONÒMICS SEGONS LA INTENSITAT DE CONEIXEMENT, 2010 BARCELONA (%) S/TOTAL CATALUNYA (%) S/TOTALSectors industrials de nivell tecnològic alt 8.263 0,94 28.021 1,15Sectors industrials de nivell tecnològic mitjà - alt 32.337 3,70 123.042 5,04Sectors serveis intensius en coneixement 387.711 44,31 820.551 33,63TOTAL ASSALARIATS CONEIXEMENT ALT 428.311 48,95 971.614 39,82Total assalariats coneixement baix 446.665 51,05 1,468.381 60,18TOTAL ASSALARIATS 874.976 100,00 2,439.995 100,00Font: Elaboració de la Direcció dEstudis dActivitats Econòmiques i Ocupació de lAjuntament de Barcelona a partir dedades del Departament de TreballPENETRACIÓ DE LES TIC A LES LLARS(% S/POBLACIÓ DE 16 A 74 ANYS) 2009 2010 VARIACIÓ (%) 2009-2010Tenen ordinador a casa 76,1 75,7 -0,4Connexió a Internet a casa 71,1 72,4 1,3Utilització habitual dInternet 65,9 78,3 12,4Font: Enquesta dequipament i ús de tecnologies de la informació i comunicació a les llars
  • 15. Sector de Promoció Econòmica. Barcelona en xifres 2011 154.2. InvestigacióAposta qualitativa i quantitativa per a la recerca ila investigació, amb infraestructures científiquesde referència internacionalEVOLUCIÓ DE LES DESPESES EN R+D COM A PERCENTATGE DEL INSTAL·LACIONS CIENTÍFIQUES I TÈCNIQUES DE REFERÈNCIAPIB A CATALUNYA I ESPANYA (1996-2009) INTERNACIONAL A BARCELONA1,8 Barcelona Supercomputing Centre - 1,68 Centro Nacional de Supercomputación (BSC-CNS) 1,611,6 Canal dInvestigació i Experimentació Marítima (CIEM) 1,48 1,42 Centre de Computació i Comunicacions de Catalunya (CESCA)1,4 1,38 1,33 1,35 Laboratori de Ressonància Magnètica Nuclear de Barcelona (LRB) 1,27 1,35 Sala Blanca del Centre Nacional de Microelectrònica1,2 1,19 1,27 1,06 1,04 1,20 Sincrotró ALBA 1,06 1,03 1,121,0 Font: Ministeri dEducació i Ciència, Mapa dinstal·lacions científiques i tècniques singulars 0,92 1,05 1,06 0,90 0,99 0,91 0,910,8 0,87 0,86 0,81 0,80 PRINCIPALS CIUTATS DEL MÓN PEL QUE FA A LA PRODUCCIÓ CIENTÍFICA, 20100,6 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 RÀNQUING MUNDIAL RÀNQUING EUROPEUFont: INE Catalunya Espanya Pequín 1 - Londres 2 1 Tòquio 3 -EVOLUCIÓ DEL PERSONAL DEDICAT A R+D A CATALUNYA (1996-2009) París 4 250.000 Nova York 5 - 47.324 Seül 6 -45.000 46.520 43.037 Boston 7 -40.000 40.867 Xangai 8 - 37.862 Moscou 9 3 36.63435.000 Los Angeles 10 - 33.41130.000 Madrid 11 4 28.034 Roma 12 5 25.10725.000 26.037 Toronto 13 -20.000 20.023 Baltimore 14 - 18.395 21.896 Filadèlfia 15 -15.000 17.773 Xicago 16 -10.000 Houston 17 - 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 Barcelona 18 6Font: INE Cambridge Massachusetts 19 - Berlín 20 7 Font: Universitat Politècnica de Catalunya - Centre de Política del Sòl i Valoracions
  • 16. 16 05.4.3. Innovació empresarial 5.1. OficinesBarcelona i Catalunya, líders en innovació Més de 7 milions de m2 de sostre en elde l’empresa espanyola Barcelona Econòmic Triangle (BET) per a activitats econòmiques d’alt valor afegit, amb capacitat de generar més de 200.000INDICADORS DINNOVACIÓ nous llocs de treball en sectors estratègics SOL·LICITUDS SOL·LICITUDS DE DE PATENTS MODELS DUTILITAT MERCAT DOFICINES 2010 % S/ESP 2010 % S/ESP Estoc doficines total (desembre 2010) 5.796.352 m2Barcelona* 514 14,0 536 20,4 Oferta disponible doficines (2011) 811.342 m2Catalunya 628 17,1 665 25,3 Taxa de desocupació (desembre 2010) 14,02%Espanya 3.669 100,0 2.629 100,0 Font: Aguirre Newman i Cushman & Wakefield* Dades provincials 2010Nota: 2010 Dades provisionalsFont: Oficina Española de Patentes y MarcasINDICADORS D’INNOVACIÓ PREUS DOFICINES NOMBRE DEMPRESES DESPESA TOTAL EN ACTIVITATS INNOVADORES INNOVADORES Primera línia (Pg Gràcia-Diagonal) 16-19,5 € m2/mes 2009 % S/ESP 2009 % S/ESP Districte de negocis (centre consolidat) 14-17,5 € m2/mesCatalunya 7.045 23,5 3.494.868 19,8 Perifèria (Sabadell, St. Cugat, Esplugues, etc) 10,5-12 € m2/mesEspanya 30.014 100,0 17.636.624 100,0 Noves àrees de negoci 15-20 € m2/mesFont: INE Font: Aguirre Newman i Cushman & Wakefield4.4. Sectors creatiusBarcelona concentra més de la meitatde l’ocupació en les indústries creatives deCatalunyaOCUPACIÓ EN LES INDÚSTRIES CREATIVES, 2010 BARCELONA PES BCN/ BARCELONA PES BCN/ CATALUNYA CATALUNYAActivitats relacionades amb el patrimoni 2.424 65,71 Investigació i desenvolupament creatius 8.434 58,27Arquitectura i enginyeria 11.839 41,82 Moda 2.169 14,60Arts gràfiques i impressió 3.793 20,22 Publicitat 13.130 68,54Cinema, vídeo i música 3.284 59,77 Ràdio i televisió 1.360 28,64Disseny i fotografia 6.257 61,38 Programari, videojocs i edició electrònica 21.244 69,10Edició 10.421 73,32 Total indústries creatives 88.808 51,97Escriptors, arts escèniques,arts visuals i artesans 4.453 71,44Font: Elaboració de l’Àrea dEstudis de la Direcció de Comunicació i Prospectiva Econòmica delAjuntament de Barcelona a partir de la base de dades de coneixement de l’ Institut dEstudisRegionals i Metropolitans de Barcelona, IERMB
  • 17. Sector de Promoció Econòmica. Barcelona en xifres 2011 17Oferta immobiliàriacompetitiva per als negocisBarcelona Economic TriangleLa regió Metropolitana de Barcelona tétres àrees motor d’activitat econòmica queformen un gran triangle econòmic:INDICADORS D’INNOVACIÓÀREA MOTOR SECTORS PROJECTES SOSTRE TOTAL D’ACTIVITAT PRINCIPALS INFRAESTRUCTURES ECONÒMICA I CENTRES DE RECERCADelta BCN/ Aerospacial, mobilitat, Parc Aerospacial i de la 245.000 m2 Centre Tecnològic per a laBZ Barcelona logística, alimentació, Mobilitat Indústria Aeronàutica i de lEspaiZona Innovació media (CTAE)(àrea del Llobregat) Túnel del Vent Centre Internacional de Mètodes Numèrics en Enginyeria (CIMNE) Parc de negocis de 98.000 m2 Institut de Ciències Fotòniques Viladecans (ICFO) Parc Mediterrani de la Tecnologia 93.300 m2 BZ Barcelona 1.000.000 m2 Zona Innovació22@Barcelona Media, TIC, tecnologies 22@Barcelona 3.200.000 m2 Parc de Recerca Biomèdica de(àrea del Besòs) mèdiques, energia, Barcelona (PRBB) disseny Barcelona Media – Centre d’Innovació Barcelona Digital – Centre tecnològic TIC Institut de Recerca en Energia de Catalunya (IREC) Campus Diagonal- Besòs 60.000 m2 Projecte ITER «Fusion for Energy» Porta Europa 2 Disseny Hub Barcelona 446.000 m Banc de Sang i TeixitsParc de l’Alba Biotecnologia, Parc de l’Alba 1.320.000 m2 Sincrotró Alba(àrea del Vallès) nanotecnologia, energia, 2 farmàcia i salut Esade Creapolis 39.800 m Parc de la Salut-Parc Taulí 93.700 m2 Parc Tecnològic del Vallès 190.600 m2 Sala Blanca del Centre Nacional de Microelectrònica (CSIC-CNM) Parc de Recerca de la UAB 2 120.000 m Parc Empresarial 172.330 m2 Institut d’Investigació en Can Sant Joan Intel·ligència Artificial (CSIC-IIIA)
  • 18. 1806. Una economia oberta al món6.1. Inversió estrangera a Catalunya 6.2. Inversió de Catalunya a l’exteriorUna de les primeres regions d’Europa en Catalunya genera la cinquena part de larecepció de projectes d’inversió estrangera inversió espanyola a l’exteriorINVERSIÓ ESTRANGERA. En milions € INVERSIÓ A LEXTERIOR. En milions € 2008 2009 2010 % 2008 2009 2010 % CAT/ESP CAT/ESPCatalunya 2.345,6 1.410,0 3.951,9 34,0% Catalunya 6.291,6 2.174,7 1.263,9 4,9%Espanya 29.501,2 12.248,9 11.637,2 100,0% Espanya 35.533,8 17.595,5 25.794,8 100,00%Nota: Inversió bruta total sense entitats de tinença de valors estrangers (ETVE) Nota: Inversió bruta total sense entitats de tinença de valors estrangers (ETVE)Font: Registre dInversions Exteriors. Secretaria dEstat de Turisme i Comerç Font: Registre dInversions Exteriors. Secretaria dEstat de Turisme i ComerçPROCEDÈNCIA DE LA INVERSIÓ ESTRANGERA A CATALUNYA DESTÍ DE LA INVERSIÓ EXTERIOR DES DE CATALUNYAPercentatge sobre el total, 2010 Percentatge sobre el total, 2010 Països Baixos 48,82% Xina 33,6% França 18,11% EUA 10,3% Regne Unit 9,81% Irlanda 7,6% EUA 7,07% Argentina 6,2% Alemanya 5,17% Turquia 6,0% Luxemburg 2,83% Rússia 4,9% Portugal 1,18% França 4,8% Suïssa 1,03% Mèxic 4,2% Andorra 0,96% Brasil 3,0% Itàlia 0,96% Luxemburg 3,0% Altres 4,07% Regne Unit 2,9% 0 10 20 30 40 50 60Font: Registre dInversions Exteriors. Secretaria dEstat de Turisme i Comerç Altres 13,6% 0 5 10 15 20 25 30 35NOMBRE DEMPRESES ESTRANGERES ESTABLERTES Font: Registre dInversions Exteriors. Secretaria dEstat de Turisme i ComerçA CATALUNYA, 2010França 620Alemanya 615Estats Units d’Amèrica (EUA) 364Itàlia 345Holanda 304Regne Unit 243Suïssa 186Japó 99Altres 631Total 3.407Font: Invest in Catalonia. Acc1Ó
  • 19. Sector de Promoció Econòmica. Barcelona en xifres 2011 196.3. ExportacionsL’àrea de Barcelona és el principal territori exportador de l’Estatespanyol, amb més de la cinquena part de les vendes a l’exteriorEXPORTACIONS. En milions € PRINCIPALS PAÏSOS DEXPORTACIÓ DE BARCELONA (PROVÍNCIA). Percentatges sobre el total, 2010 2008 2009 2010* % s/ESPANYA 2010 França 18,3%Barcelona 39.911,17 32.480,78 37.979,14 20,44%Catalunya 50.514,43 41.460,90 48.594,51 26,15% Itàlia 9,1%Espanya 189.227,85 159.889,55 185.799,02 100,00% Alemanya 8,8%*Dades provisionals Portugal 8,0%Font: Ministeri dIndústria Turisme i Comerç Regne Unit 4,9% Suïssa 4,6%EVOLUCIÓ DE LES EXPORTACIONS A LA PROVÍNCIA DE BARCELONA(1995-2010) EUA 3,2%45.000 Països Baixos 2,6%40.000 Bèlgica 2,5%35.000 Turquia 2,2%30.000 Mèxic 2,0%25.000 Marroc 1,7%20.00015.000 Polònia 1,6%10.000 Xina 1,5% 1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 0 2 4 6 8 10 12 14 16 18 20Font: Ministeri dIndústria Turisme i Comerç Font: Ministeri dIndústria Turisme i ComerçDISTRIBUCIÓ DE LES EXPORTACIONS DE LA PROVÍNCIA DE DISTRIBUCIÓ DE LES EXPORTACIONS ESPANYOLES SEGONSBARCELONA SEGONS CONTINGUT TECNOLÒGIC, 2010 CONTINGUT TECNOLÒGIC, 2010 2,92% 3,34% 9,39% 13,32% Nivell tecnològic alt Nivell tecnològic mitjà-alt 38,93% 16,49% 45,73% Nivell tecnològic mitjà-baix 23,22% Nivell tecnològic baix No classificat 21,53% 25,12%Font: Ministeri dIndústria Turisme i Comerç
  • 20. 206.4. Port de Barcelona 6.5. AeroportUn dels dotze primers ports europeus en El desè aeroport europeu en nombre detrànsit de contenidors passatgers. Vols intercontinentals a 34 destinacions, amb 148 vols setmanals l’any 2010INDICADORS DEL PORT DE BARCELONA AEROPORT DE BARCELONATRÀFIC (Dades en milions) 2009 2010 2008 2009 2010Mercaderies (tones) 41,8 42,9 Passatgers totals 30.272.084 27.421.682 29.209.595Contenidors (TEU) 1,8 1,9 Mercaderies (en tones) 96.770 89.815 104.280Passatgers 3,2 3,4 Font: Barcelona EconomiaINFRAESTRUCTURES PRINCIPALS AEROPORTS EUROPEUS PER VOLUM DE PASSATGERSSuperfície terrestre (ha) 828,9 CIUTAT (AEROPORT) PASSATGERS 2010Molls i atracadors (km) 20,3 (gener-novembre)Font: Autoritat Portuària de Barcelona Londres Heathrow (LHR) 61.071.215 París Roissy (CDG) 53.839.620 Frankfurt (FRA) 49.224.096RÀNQUING EUROPEU DE PORTS PER TRÀNSIT DE CONTENIDORS, Madrid (MAD) 46.168.7892009 Amsterdam (AMS) 41.968.544RÀNQUING 2009 CIUTAT PORT TEU* Roma-Fiumicino (FCO) 33.585.584 Munic (ZHR) 32.194.5091 Rotterdam 9.743.290 Istanbul (IST) 29.751.0772 Anvers 7.309.639 Londres Gatwick (LGW) 29.482.0003 Hamburg 7.010.000 Barcelona (BCN) 27.122.2844 Bremen 4.535.842 Font: Airports Council International. Airport Traffic Report, nov. 20105 València 3.653.890 AVE BARCELONA - MADRID6 Algesires 3.042.759 PASSATGERS 2010 DURADA DEL TRAJECTE7 Gioia Tauro 2.857.4388 Felixstowe 2.800.000 AVE Barcelona-Madrid 2.610.300 2 hores 30 minuts Font: Departament d’Estadística. Ajuntament de Barcelona9 Zeebrugee 2.328.19810 Malta Freeport 2.260.000 AEROPORT DE BARCELONA. VOLS INTERNACIONALS PER ÀREA GEOGRÀFICA, 201011 Le Havre 2.240.714 ÀREA AEROPORTS DE NOMBRE DE NOMBRE DE12 Barcelona 1.800.213 GEOGRÀFICA DESTINACIÓ VOLS SETMANALS PASSATGERS TOTALS DIRECTESFont: Cargo Systems, Top 100 Containerports*TEU= Mesura de capacitat de transport marítim equivalent a un contenidor de 20 peus Amèrica del Nord 9 32 627.560 Àfrica 11 65 587.501 Orient Mitjà 4 19 243.697 Amèrica del Sud 2 8 163.818 Àsia 8 21 (9 càrrega) 81.984 Total Intercontinental directe 34 148 1.704.560 Font: Bcn Air Route Development Committee
  • 21. Sector de Promoció Econòmica. Barcelona en xifres 2011 21 07. Referent turístic i ciutat de fires i congressos7.1. Destí de turisme urbàUna de les principals destinacions delturisme urbà a EuropaTURISTES I PERNOCTACIONS A BARCELONA PROCEDÈNCIA DELS TURISTES, 2010 (%) 2009 2010 VARIACIÓ (%) 2009-2010 Estat espanyol 27,7% França 8,0%Turistes* 6.476.033 7.133.524 10,15% Itàlia 7,9%Pernoctacions 12.817.170 14.047.396 9,60%Despeses amb EUA 7,7%targeta de crèdit 1.400.337.459 1.602.959.207 14,47% Regne Unit 7,5%*Turistes allotjats en establiments hotelers 6,5%Font: Turisme de Barcelona Resta de Amèrica Resta d’Europa 5,9%RÀNQUING DE CIUTATS EUROPEES, 2009 Alemanya 5,1% Països nòrdics 4,7%CIUTAT TURISTES Països Baixos 2,7%Londres 24.900.000 Països de l’Est (3) 2,2%París 14.416.395 Japó 2,1%Berlín 8.262.957 0 5 10 15 20 25 30Roma 7.737.404 Font: Turisme de BarcelonaMadrid 7.175.784 (3) Països de lEst: República Txeca, Rússia i PolòniaBarcelona 6.997.718Dublin 5.476.000Munic 4.983.632 7.2. Els creuers turísticsViena 4.756.442Amsterdam 4.627.700 Primera destinació en passatgers de creuers entre els ports mediterranisFont: Elaboració de Turisme de Barcelona a partir de dades del TourMISNotes: a) nombre de turistes en tot tipus d’allotjament excepte París, Roma, Amsterdam i Munic, quepresenten dades de turistes en hotels. Londres i Dublín inclouen visites a amics i familiars;b) dades al terme municipal de cada ciutat, excepte Londres, Dublín i Viena, que inclouen rodalies INDICADORS DE CREUERS. 2010 VARIACIÓ (%)INDICADORS D’OFERTA HOTELERA 2009-2010 Passatgers creuers 2.350.283 9,24% 2009 2010 VARIACIÓ (%) 2009-2010 Embarcament 632.443 6,58%Hotels 321 328 2.18% Desembarcament 633.170 7,70%Habitacions 30,933 31,776 2.73% Trànsit 1.084.670 11,65%Places (llits) 60,331 61,942 2.67% Creuers 841 5,26%Font: Turisme de Barcelona Font: Turisme de Barcelona
  • 22. 227.3. Ciutat de fires i congressosBarcelona, segona ciutat del món enorganització de reunions internacionalsINDICADORS DE LACTIVITAT CONGRESSUAL 2008 2009 2010 VARIACIÓ 2009-2010 (%)Total reunions 2.482 1.857 2.138 15,1%Congressos 383 294 310 5,4%Jornades, simposis, Cursos 286 215 226 5,1%Convencions i incentius 1.813 1.348 1.602 18,8%Total delegats 695.902 576.157 616.833 7,1%Font: Turisme de Barcelona i Ajuntament de BarcelonaRÀNQUING MUNDIAL DE CIUTATS PER NOMBRE DE REUNIONS INTERNACIONALS, 2009RÀNQUING 2009 CIUTAT NOMBRE REUNIONS RÀNQUING 2009 CIUTAT NOMBRE REUNIONS1 Viena 160 6 Copenhaguen 1032 Barcelona 135 7 Estocolm 1023 París 131 8 Amsterdam 984 Berlín 129 9 Lisboa 985 Singapur 119 10 Beijing 96Font: International Congress & Convention AssociationSALONS DE FIRA DE BARCELONA REFERENTS A EUROPAFIRA DE BARCELONA ALTRES RECINTESMOBILE WORLD CONGRESS Cebit - Hannover -EIBTM - -PISCINA Piscine - Lió -HOSTELCO Host - Milà Equiphotel - ParisALIMENTÀRIA Anuga - Colònia Sial - ParisCONSTRUMAT Batimat-Paris Bau - MunicSALÓ NÀUTIC Nautico - Gènova Boot - DüsseldorfEXPOQUIMIA Achema - Frankfurt Interchimie - ParisHISPACK Interpack - Düsseldorf Emballage - ParisGRAPHISPAG Drupa - Düsseldorf Grafitalia+Voverflex - Milà (2013)/IPEX - Birmingham (2014)AUTOMÒBIL Saló Internacional de lAuto - Ginebra IAA - Frankfurt / Mondial de lAutomobile - Paris (anys alterns)BMP Barcelona Meeting Point . Mipim - Cannes Expo real - MunicSALÓ DE LA LOGÍSTICA Int.Logístics Solutions Show Paris -SONIMAGFOTO&MULTIMÈDIA Photokina - Colònia -CARAVANING Caravan Salon Düsseldorf -Font: Fira de Barcelona
  • 23. Sector de Promoció Econòmica. Barcelona en xifres 2011 2308. 09. Comerç Qualitat de vida7.3. Ciutat de fires i congressos 7.3. Ciutat de fires i congressosUn model de comerç de qualitat, divers i de La primera ciutat d’Europa en qualitat deproximitat, que genera activitat econòmica i vidacohesió social als barris de la ciutatCOMERÇ A BARCELONA, 2010 MILLORS CIUTATS EUROPEES EN QUALITAT DE VIDA PER ALS TREBALLADORS, 2010COMERÇ RÀNQUING 2010 CIUTATNombre d’empreses 16.429Llocs de treball 150.808 1 BarcelonaMERCATS MUNICIPALS 2 MúnicAlimentació 39 3 EstocolmEspecials 4 4 ParísNombre establiments 2.929 5 ZuricSuperfície total 206.769 m2 6 MadridFacturació* 7.511,67 € 7 Copenhaguen*Mitjana de vendes per mes i establiment 8 EdinburgFont: INSS i Ajuntament de Barcelona 9 Ginebra 10 Londres Font: Cushman & Wakefield, European Cities Monitor 2010 9.1. Energia i medi ambient Aposta per l’estalvi, l’eficiència energètica i el desenvolupament d’energies renovables INDICADORS DE ZONES VERDES A BARCELONA, 2009 Parcs urbans (zones verdes destinades a l’espai públic) 5.595.000 m2 Verd urbà (espais verds incorporats a la trama urbana) 10.771.312 m2 Verd urbà per càpita 6,6 m2/habitant Font: Ajuntament de Barcelona. Anuari estadístic 2010 PLATGES (NOMBRE / Km2) → 7 / 4,410
  • 24. 247.3. Ciutat de medii ambient9.1. Energia i fires congressosAposta per l’estalvi, l’eficiència energètica iLa primera ciutat d’Europa en qualitat deel desenvolupament d’energies renovablesvidaESTRUCTURA DEL CONSUM ENERGÈTIC PER SECTORS, 2008 EVOLUCIÓ DE LA RECOLLIDA SELECTIVA DE RESIDUS A BARCELONA 40 39,5% 33,2% 33,6% 18% 30 29,6% 29% Indústria Comerç i serveis 20 25% Transport 11,1% 28% 10 Domèstic 0 2000 2005 2007 2009 2010Font: Departament d’Estadística de Ajuntament de Barcelona. Agència d’Energia de Barcelona Font: Agència dEnergia de BarcelonaENERGIA EQUIVALENT PRODUÏDA A LES INSTAL·LACIONS DE EMISSIONS DE GASOS DEFECTE HIVERNACLE EN CIUTATS DEL MÓNCAPTACIÓ SOLAR A BARCELONA CIUTAT TONES CO2 PER CÀPITA70.000 Sao Paulo 1,460.000 Delhi 1,550.000 Barcelona 4,240.000 Ginebra 7,8 Praga 9,430.000 Londres 9,620.000 Nova York 10,510.000 Bangkok 10,7 Toronto 11,6 0 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 Ciutat del Cap 11,6 Solar tèrmica (MWh/any) Solar fotovoltaica (MWh/any) Los Angeles 13,0Font: Agència dEnergia de Barcelona Denver 21,5 Nota: Emissions tenint en compte el consum total denergia de la ciutat. Emissions provocades tant pel consum a la ciutat com fora de les seves fronteres Font: Environmental Science and Technology. American Chemical Society, 2009
  • 25. Sector de Promoció Econòmica. Barcelona en xifres 2011 259.2. Mobilitat sostenible 9.4. Oferta cultural i educativaEl model urbà compacte afavoreix el Vibrant vida cultural, amb una àmpliapredomini del transport públic, el vianant i dotació de serveis i activitatsla bicicletaMODES DE TRANSPORT EN EL DESPLAÇAMENT INTERN, 2009 CULTURA I EDUCACIÓ, 2010(EN % S/ TOTAL) Biblioteques (nombre i usuaris) 36 / 5.982.936 Museus, col·leccions i centres dexposició (nombre i usuaris)* 41 / 17.509.002 19% Transport Espectadors de teatre, música i cinema* 13.818.356 privat Equipaments esportius públics 46% (nombre i usuaris)* 1.671 / 182.367 A peu i en bicicleta Centres deducació infantil, primària i secundària* 870 35% *Dades del 2009 Transport Font: Institut de Cultura. Ajuntament de Barcelona públicFont: ATMNota: Resultat de l’anàlisi de dades d’etapes de l’ATM, de les espires de detecció de la ciutat, activitatturística, transport escolar, capacitats de composició del trànsit, capacitats de bicicletes i vianantsCARRILS BICI (km/usuaris públics) → 180 / 119.529Font: Departament d’Estadística. Ajuntament de Barcelona9.3. Mercat immobiliari residencialAjust dels preus de l’habitatgePREUS MITJANS DE LHABITATGE A BARCELONA, 2010Lloguer (€/m2/mes) 12.93Venda dhabitatge nou (€/m2) 5.242Venda dhabitatge de segona mà (€/m ) 2 4.046Font: Ajuntament de Barcelona i idealista.com
  • 26. 2610. Posicionament internacional de Barcelona “European Cities Monitor" (2010) 5a. millor ciutat europea per als negocis 2a. ciutat europea que més progressa 1a. ciutat europea en qualitat de vida per als treballadors 4a. ciutat europea més coneguda 6a. en transport intern 8a. en relació qualitat-preu doferta doficines 9a. en cost del personal "Scorecard on Prosperity" (2010) 3a. ciutat del rànquing de prosperitat global 1a. ciutat del rànquing datractivitat per al treball “European cities and regions of the future” (2010 - 2011) 5a. ciutat dEuropa 1a. ciutat del sud dEuropa 4a. ciutat destacada en recursos humans 4a. ciutat en infraestructures "The Urban Elite-Global cities index" (2010) 26a. del món “World’s happiest cities” (2009) 3a. ciutat del món “World’s best cities to eat well” (2009) 5a. ciutat del món "World-wide cost of living survey" (2010) Fora del grup de les 45 ciutats del món més cares “World Country & City Rankings” (2009) 2a. ciutat del món en organització de reunions internacionals “International Meeting Statistics” (2009) 10a. ciutat del món en lorganització de congressos internacionals) “Best Conference Destination” (2010) Silver - Barcelona (2a. posició) “Prices and Earnings” (2010) Comparació mundial del salari net 29a. ciutat global
  • 27. Sector de Promoció Econòmica. Barcelona en xifres 2011 27 La majoria de ciutats situen el seu negoci als afores de la ciutat. Però per instal·lar coneixement, Barcelona prefereix el districte de la innovació 22@Barcelona, al centre de la ciutat i a tocar de mar. Més de 4.500 empreses relacionades preferentment amb els sectors media, TIC, energia, bio i disseny, ho saben i, des de lany 2000, ja han creat més de 56.000 llocs de treball. Entra a www.bcn.cat/barcelonabusiness
  • 28. Sector dePromoció EconòmicaAjuntament de BarcelonaC. Llacuna 16208018 Barcelonawww.bcn.cat/barcelonabusiness www.bcn.cat/barcelonabusiness