Your SlideShare is downloading. ×

Barcelona en xifres 2010

1,814

Published on

Published in: Business
0 Comments
1 Like
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

No Downloads
Views
Total Views
1,814
On Slideshare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
1
Actions
Shares
0
Downloads
29
Comments
0
Likes
1
Embeds 0
No embeds

Report content
Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
No notes for slide

Transcript

  • 1. Sector de Promoció Econòmica BARCELONA EN XIFRES 2010 CREATE INVEST WORK LEARN RESEARCH NETWORK GROW GLOBAL SMILE / DO IT IN BARCELONA www.bcn.cat/barcelonabusiness
  • 2. vista panoràmica de 22@Barcelona
  • 3. Resum Executiu Barcelona, entre les deu primeres àrees Barcelona té una activitat empresarial urbanes d’Europa dinàmica i flexible · És la capital de Catalunya i el principal centre neuràlgic · Barcelona és seu de 458.918 empreses, és a dir, el 14% d’una euroregió que constitueix un dels pols motors del Sud del total d’Espanya. Es tracta majoritàriament de pimes d’Europa i de la Mediterrània, i abasta més de 15 milions (98%), caracteritzades per una major flexibilitat i capacitat d’habitants. d’adaptació a entorns complexos. · La ciutat, amb més d’1.600.000 habitants, és el nucli · La taxa d’activitat emprenedora (6,7%) supera la de països central d’una regió metropolitana que s’apropa als amb gran tradició de negocis com Finlàndia i Alemanya, i les 5.000.000 d’habitants, que representen l’11% de la mitjanes europea (5,8%) i espanyola (5,1%). A Barcelona es població espanyola. van crear 6.233 empreses l’any 2009 i la ciutat encapçala · L’esperit cosmopolita, divers i intercultural de Barcelona es la ràtio d’empreses creades per 1.000 habitants de les posa de manifest en el fet que prop del 18% dels residents grans àrees urbanes d’Espanya. a la ciutat són estrangers. · La ràtio de regeneració empresarial, que mesura la taxa d’empresaris que han tancat respecte a la dels emprenedors naixents, és més favorable a la província de Barcelona (26%) que a Catalunya (39%), la Unió Europea Barcelona és un motor econòmic (49%) i Espanya (62%). El perfil de l’emprenedor de la dinàmic amb estructura diversificada i província de Barcelona és un home, menor de 35 anys, amb estudis universitaris i amb feina, d’acord amb el Global reconeixement internacional Entrepreneurship Monitor de Catalunya de l’any 2009. · En un entorn econòmic global caracteritzat per la crisi, · A Barcelona ciutat el temps necessari per a la constitució Barcelona manté un posicionament internacional sòlid i una d’una nova empresa és de 48 hores. marca de gran força. L’any 2010 Barcelona és la cinquena · D’altra banda, Catalunya ha rebut l’Entrepreneurial Region millor ciutat europea per fer negocis, segons l’European Award 2010, atorgat pel Comitè de Regions de la Unió Cities Monitor (Cushman & Wakefield). D’altra banda, la Europea. publicació Scorecard on Prosperity 2010 (Toronto Board of Trade) atorga a Barcelona el tercer lloc del rànquing global de prosperitat, per davant d’àrees metropolitanes com les de San Francisco, París, Madrid, Seattle o Hong Kong. El mercat laboral de Barcelona · El producte interior brut (PIB) de la ciutat de Barcelona l’any disposa de massa crítica i capital humà 2006 va assolir els 57.237 milions d’euros, amb un PIB per qualificat habitant de 35,8 milers d’euros. En la distribució del valor afegit brut per sectors destaca el pes dels serveis a les · La ciutat té més d’un milió de llocs de treball i el seu entorn empreses i immobiliaris, que se situa en gairebé la quarta metropolità, prop de 2,5 milions. Les taxes d’activitat i part del total (24,3%), seguit dels serveis col·lectius d’ocupació de Barcelona (79% i 65,6%, respectivament) són (20,7%), la indústria (12,7%), el comerç i les reparacions superiors a les mitjanes catalana, espanyola i europea. (11,5%) i el transport (9,6%). D’altra banda, Barcelona és · Un 40% dels ocupats a la ciutat són universitaris i fins a un l’àrea metropolitana amb major índex de diversitat de 80% tenen estudis secundaris. D’altra banda, Catalunya és l’estructura productiva d’Espanya. la cinquena regió europea amb més ocupats en ciència i · Barcelona manté un important sector industrial que ocupa tecnologia i disposa de 12 universitats, que apleguen el 9,5% dels assalariats, on destaquen els clústers de gairebé 227.000 estudiants. l’automòbil -un dels principals productors d’Europa-, el · Barcelona té una oferta formativa universitària de qualitat, farmacèutic i químic, els productes alimentaris, els tal com demostra l’obtenció de la distinció Campus materials i equips elèctrics, i el tractament de residus. d’Excel·lència Internacional tant del projecte Barcelona · L’any 2009 Catalunya va generar un PIB de 206.966 Knowledge Campus de la Universitat de Barcelona (UB) com milions d’euros, la qual cosa representa el 20% del total per part de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), i el espanyol, i va assolir un PIB per càpita superior en un 26% fet que l’àrea metropolitana ofereix 59 màsters al de la Unió Europea. d’excel·lència global. La UB i la UAB són les úniques
  • 4. universitats espanyoles situades entre les 200 primeres del · Els sectors creatius, com ara les indústries culturals, QS World University Rankings 2010. l’arquitectura, el disseny i la publicitat, generen el 13% de · D’altra banda, dues escoles de negocis barcelonines –IESE l’ocupació de l’àrea de Barcelona. i ESADE– es troben entre les 10 primeres d’Europa i les 20 primeres del món segons el rànquing 2010 de MBA del Financial Times. Així mateix, IESE ocupava l’any 2009 la primera posició en el rànquing mundial de MBA de Barcelona disposa d’una oferta l’Economist Intelligence Unit. immobiliària competitiva per als negocis La regió metropolitana de Barcelona està desenvolupant 7 milions de m2 de sostre per a activitats econòmiques Barcelona lidera l’avenç d’Espanya cap a d’alt valor afegit, amb capacitat de generar més de l’economia del coneixement 200.000 nous llocs de treball, concentrats en tres àrees d’activitat econòmica que formen el Barcelona Economic · Un 29% de les empreses i un 48% dels assalariats de la Triangle, i catalitzadores d’altres projectes al seu entorn ciutat treballen en sectors de coneixement alt. que reuneixen les millors oportunitats de negoci i inversió basades en l’economia del coneixement: · La província de Barcelona genera el 15% de les sol·licituds de patents i el 22,4% dels models d’utilitat d’Espanya. · 22@Barcelona (àrea del Besòs), el districte tecnològic situat al centre de Barcelona perquè s’hi instal·lin serveis · Catalunya concentra el 23% de les empreses innovadores avançats i activitats intensives en coneixement vinculades a d’Espanya i el 19% de la despesa total de l’Estat en les tecnologies de la comunicació i la informació, els media, activitats innovadores. les tecnologies mèdiques, l’energia i el disseny. · L’impuls de la recerca a Catalunya en els darrers anys situa · Parc de l’Alba (àrea del Vallès), un dels principals pols el percentatge de la despesa en R+D a l’1,7% del PIB l’any d’atracció per a sectors vinculats a la ciència i la tecnologia, 2009, i ha incrementat el personal dedicat a la recerca i el amb instal·lacions de referència com Creapolis, el Sincrotró desenvolupament fins a superar els 47.324 treballadors. Alba i el Parc de Recerca de la UAB. · L’àrea de Barcelona concentra 210 parcs tecnològics, · Delta BCN/BZ Barcelona Zona Innovació (àrea del Llobregat), centres tecnològics i de recerca l’any 2010, i té 9 situada en una de les principals àrees industrials i instal·lacions científiques i tècniques de referència logístiques de l’Estat espanyol, i adreçada principalment a internacional. sectors emergents com l’aeroespacial, el de la mobilitat, la · L’aposta estratègica per avançar cap a una economia salut, els media, l’alimentació i altres indústries avançades. basada en el coneixement i la creativitat es tradueix en avenços significatius. Destaca especialment la 15a posició de Barcelona en el rànquing mundial de ciutats en producció científica, mentre que en l’àmbit europeu assoleix Barcelona té una economia oberta i la 6a posició. connectada al món · D’acord amb el Times Higher Education Ranking, la UB i la Universitat Pompeu Fabra (UPF) se situen entre les 200 · El territori català és seu de prop de 3.400 empreses millors universitats del món, i la UB assoleix la posició estrangeres i va rebre un flux total d’inversió estrangera 44a en ciències de la vida i 49a en ciències clíniques i de directa (IED) bruta total de 1.804,3 milions(1) i 153 la salut. projectes d’IED l’any 2009. El mateix any, les empreses · Barcelona té un ric ecosistema d’escoles de negocis, catalanes van invertir a l’exterior 2.169,3 milions d’euros. fundacions i institucions educatives altament competitives · Barcelona genera una cinquena part de les exportacions que li han permès de convertir-se en una de les espanyoles (dada molt superior al seu pes relatiu en PIB) i destinacions internacionals preferides per cursar estudis de manté un nivell de vendes a l’exterior de 32.262 milions gestió empresarial. Juntament amb París i Londres, d’euros en un any de recessió econòmica del comerç Barcelona és la ciutat europea amb més estudiants internacional com ha estat el 2009. internacionals de MBA (78%) i la 8a ciutat del món amb · D’altra banda, Barcelona lidera les exportacions d’alt i més estudiants de MBA a jornada completa. mitjà-alt contingut tecnològic en l’àmbit espanyol, amb el 25% de les exportacions espanyoles d’alt i mitjà-alt (1) Inversió bruta total, inclosa la inversió en Entitats de Tinença de Valors Estrangers (ETVES).
  • 5. contingut tecnològic. L’any 2009 més del 14% de les La ciutat aposta per un model de comerç exportacions de Barcelona van ser d’alt contingut tecnològic i el 46% de mitjà-alt, percentatge superior al d’Espanya. de qualitat, divers i de proximitat · L’aeroport de Barcelona va ocupar l’any 2009 el novè lloc en · Amb 16.650 empreses i 151.724 llocs de treball, el comerç el rànquing d’aeroports europeus en volum de passatgers és una de les activitats amb més pes dins de l’estructura amb un total de més de 27,3 milions, un 59% dels quals van econòmica de Barcelona. ser passatgers internacionals, i 24 rutes intercontinentals · Els mercats municipals, amb una superfície de més de diferents que el 2010 s’han ampliat en 4 més. D’altra banda, 200.000 m2 i que generen 1.000 milions d’euros d’impacte l’aeroport de Barcelona ha estat reconegut com a millor econòmic, són un dels referents del model de comerç aeroport d’Europa, amb més de 25 milions de passatgers barceloní pel seu dinamisme econòmic i social als barris de anuals, en els premis ACE EUROPE 2010: l’organització ha la ciutat. destacat l’assoliment de fites de l’aeroport del Prat en àrees com la qualitat dels serveis, l’oferta comercial, la seguretat i la consciència mediambiental. · El Port de Barcelona es va situar l’any 2009 en el 12è lloc Barcelona és la primera ciutat d’Europa entre els ports europeus en el rànquing de trànsit de contenidors. L’activitat portuària se situa en 41,8 milions en qualitat de vida de tones transportades, malgrat els efectes de la crisi · El 2010 la ciutat tornava a ocupar, per 13è any consecutiu, internacional. el primer lloc del rànquing de millors ciutats europees en · El tren d’alta velocitat (AVE) Barcelona-Madrid registra qualitat de vida per als treballadors de l’European Cities 2,7 milions de passatgers en el seu segon any de Monitor (Cushman & Wakefield). funcionament. · En l’àmbit de la sostenibilitat, la ciutat aposta per l’estalvi i l’eficiència energètica, amb un important esforç municipal pel desenvolupament de les energies renovables i l’autogeneració d’electricitat. Barcelona és un referent internacional · El model urbà compacte afavoreix la mobilitat sostenible de en matèria de turisme i d’organització de manera que 8 de cada 10 desplaçaments interns a la ciutat fires i congressos es fan en transport públic, a peu o en bicicleta. En un altre àmbit, cal destacar la reducció del consum domèstic · Barcelona manté un excel·lent posicionament entre les d’aigua potable a la ciutat (que ha baixat en 10 anys de ciutats capdavanteres del turisme urbà a Europa, ja que és 133 litres per habitant i dia a 110 litres per habitant i dia la cinquena en recepció de visitants i una de les de 2009) i el pla tècnic per a l’aprofitament dels recursos destinacions menys afectades per la crisi de 2009. hídrics alternatius. · L’any 2009 la ciutat va rebre 6,5 milions de visitants i va · El projecte “Campus Energia UPC, Energia per a assolir 12,8 milions de pernoctacions amb una oferta l’excel·lència”, que té l’objectiu de contribuir a transformar hotelera àmplia i de qualitat. El 69% dels visitants van ser el sector energètic cap a un model més sostenible i estrangers. innovador ha obtingut una nova qualificació de Campus · Així mateix, es manté com a primera destinació de creuers d’Excel·lència internacional per a la Universitat Politècnica entre els ports mediterranis, amb més de 2 milions de de Catalunya. passatgers. · L’oferta cultural i educativa és àmplia i de qualitat. L’any · Barcelona ocupa la 2a posició en el rànquing mundial 2009 es comptaven ja 35 biblioteques públiques a la ciutat, d’organització d’esdeveniments firals i congressuals, d’acord mentre que els museus són gratuïts els diumenges a la amb l’Associació Internacional de Congressos i Convencions tarda, mesures que faciliten l’accés i la proximitat a la (ICCA), amb 280.000 m2 de superfície coberta per a cultura a tots els ciutadans barcelonins. exposicions i gairebé 3 milions de visitants l’any 2009. Així mateix, l’any 2010 Barcelona ha obtingut la segona plaça com a millor ciutat mundial organitzadora de congressos després de Londres, guardó concedit per Conference and Incentive Travel.
  • 6. edifici Media-TIC
  • 7. Índex 01. Una de les principals àrees metropolitanes d’Europa 08 02. Motor econòmic amb estructura diversificada 10 03. Capital humà qualificat 12 04. Ciutat del coneixement i la creativitat 14 05. Oferta immobiliària competitiva per als negocis 16 06. Una economia oberta al món 18 07. Referent turístic i ciutat de fires i congressos 21 08. Comerç 23 09. Qualitat de vida 23 10. Posicionament internacional de Barcelona 26 Novembre 2010
  • 8. 8 01. Una de les principals àrees metropolitanes d’Europa 1.1. Població, superfície i clima 1.2. Demografia de Barcelona Barcelona, entre les deu grans aglomeracions metropolitanes d’Europa en població DADES DE POBLACIÓ I SUPERFÍCIE INDICADORS DEMOGRÀFICS DE BARCELONA POBLACIÓ POBL. SOBRE SUPERFÍCIE DENSITAT Estructura d'edats (2009) GENER 2009 EL TOTAL (km2) (hab/km2) 0-14 anys 11,9% (habitans) ESPANYOL (%) 15-64 anys 67,8% Barcelona 1.621.537 3,5% 101 16.055 65 i més 20,3% Regió Metropolitana 4.992.193 10,7% 3.242 1.540 Esperança de vida (2008) Catalunya 7.475.420 16,0% 32.107 233 Homes 79 anys Dones 85,2 anys Espanya 46.745.807 100,0% 505.990 92 Font: Ajuntament de Barcelona, INE Taxa de natalitat (2009) 8,7 ‰ RÀNQUING DE POBLACIÓ EN AGLOMERACIONS METROPOLITANES Taxa de mortalitat (2009) 9,4 ‰ EUROPEES Taxa de fecunditat (2008) 38,7 ‰ RÀNQUING CIUTAT POBLACIÓ* Naixements per cada 1.000 dones d'entre 15 i 49 anys 1 Londres 12.730.234 Font: Departament d'Estadística. Ajuntament de Barcelona 2 París 10.145.314 3 Colònia 10.130,822 4 Amsterdam-Rotterdam 6.487.918 5 Liverpool-Manchester 6.444.953 6 Milà 6.244.760 7 Madrid 5.541.480 8 Barcelona 4.613.839 9 Nàpols 4.586.245 10 Berlín 3.909.764 * Dades de 2005. Font: Papers 50. Aglomeracions Metropolitanes Europees Institut d'Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona INDICADORS CLIMÀTICS DE BARCELONA Temperatura mitjana anual 18,1ºC Temperatura màxima extrema 36,8ºC Temperatura mínima extrema 0,7ºC Hores de sol anuals 2.526,3 Font: Ajuntament de Barcelona. Anuari Estadístic 2010
  • 9. Sector de Promoció Econòmica. Barcelona en xifres 2010 9 1.3. Població estrangera Ciutat cosmopolita, diversa i intercultural PERCENTATGE D’ESTRANGERS SOBRE EL TOTAL DE LA POBLACIÓ ESTRANGERS A BARCELONA PER PAÏSOS, (gener 2010) 20 Itàlia 22.946 18 18,1% 17,6% Equador 20.459 17,3% 16 15,9% Pakistan 18.150 15,6% 14 14,2% Bolívia 15.541 12,8% 12 Perú 14.717 10,4% 10 Xina 14.398 8 Marroc 13.916 7,4% 6 6,3% França 13.238 4 Colòmbia 12.962 2 1,9% Argentina 8.855 Brasil 8.070 0 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 Filipines 7.752 Font: Ajuntament de Barcelona. Nota: dades de l'1 de gener de cada any Alemanya 7.304 República Dominicana 7.053 Romania 6.490 ESTRANGERS A BARCELONA PER CONTINENT D’ORIGEN (gener 2010) Regne Unit 6.125 Índia 5.753 Oceania Àfrica 0,11% Xile 4.977 7,40% Mèxic 4.350 Font: Departament d'Estadística. Ajuntament de Barcelona Àsia 19,16% Amèrica 42,01% Europa 31,30% Font: Departament d’Estadística. Ajuntament de Barcelona
  • 10. 10 02. Motor econòmic amb estructura diversificada 2.1. Activitat i creixement econòmic 2.2. Especialització productiva Catalunya genera la cinquena part del PIB de Estructura diversificada amb predomini l’Estat espanyol dels serveis i importants clústers de base industrial BARCELONA i REGIÓ METROPOLITANA DE BARCELONA. ESTRUCTURA PRODUCTIVA. PRODUCTE INTERIOR BRUT A PREUS DE MERCAT (PIB)(1). 2006 PERCENTATGE D’ASSALARIATS PER SECTORS ECONÒMICS, 2009 PIB pm PIB pm per habitant BARCELONA RMB CATALUNYA ESPANYA milions d’euros milers d’euros Index Catalunya=100 Barcelona 57.237 35,8 131,0 Agricultura 0,0% 0,1% 0,3% 0,4% Regió Indústria 9,5% 16,9% 18,3% 15,5% Metropolitana 137.474,2 Construcció 4,8% 6,5% 7,5% 8,4% (1) PIB 2006. Base 2000. Valoració a preus de mercat Serveis 85,7% 76,6% 73,9% 75,0% Font: Institut d'Estadística de Catalunya Total 100,0% 100,0% 100,0% 100,0% Font: Elaboració del Departament d'Estadística de l'Ajuntament a partir de dades del Departament PRODUCTE INTERIOR BRUT A PREUS DE MERCAT de Treball de la Generalitat de Catalunya i l’INSS (Preus corrents) milions € ESPANYA CATALUNYA (%) CAT/ESP BARCELONA. VALOR AFEGIT BRUT (VAB)(1). 2006. 2007 1.052.730 208.680 19,8 PER A 13 BRANQUES D'ACTIVITAT pes s/total (%) 2008 1.088.502 214.714 19,7 Agricultura, ramaderia, silvicultura i pesca 0,01 2009 1.051.151 206.966 19,7 Energia, química i cautxú 3,60 Font: Idescat, INE Alimentació, begudes i tabac 1,11 Tèxtil, fusta, paper i edició 3,03 PIB PER CÀPITA Maquinària, material elèctric i de transport 4,01 En paritat de poder de compra*. Any 2009 Índex (UE 27=100) Metal·lúrgia, productes metàl·lics i altres indústries manufactureres 0,94 Catalunya 126,40 Construcció 6,64 Espanya 103,10 Comerç i reparacions 11,57 Zona Euro 108,00 Hoteleria 7,50 Unió Europea 100,00 Transports, emmagatzematge i comunicacions 9,57 * PIB harmonitzat Font: Eurostat i INE Mediació financera 7,02 Serveis a les empreses i activitats immobiliàries 24,35 TAXES DE VARIACIÓ ANUAL DEL PIB A PREUS CONSTANTS (en %) Altres serveis 20,71 Total sectors 100,00 2007 2008 2009 (1) VAB 2006. Base 2000. Valoració a preus bàsics Catalunya 3,2 0,2 -4,0 Font: Institut d'Estadística de Catalunya Espanya 3,6 0,9 -3,6 Unió Europea 2,9 0,7 -4,2 Font: Eurostat, INE, Idescat
  • 11. Sector de Promoció Econòmica. Barcelona en xifres 2010 11 2.3. Empreses Teixit empresarial amb dinàmica emprenedora i dominat per la pime SOCIETATS MERCANTILS 2007 2008 2009 % s/ESPANYA Creació a Barcelona ciutat 9.315 7.765 6.223* 8,0% Creació a Barcelona província 19.195 14.875 11.038 14,1% Creació a Catalunya 25.482 19.282 14.112 18,1% Creació a Espanya 142.763 104.912 78.171 100,0% Dissolució a Barcelona província 1.154 851 1.163 6,7% Dissolució a Catalunya 2.562 1.962 2.356 13,6% Dissolució a Espanya 18.047 16.368 17.385 100,0% *Dada provisional Font: INE. Directori Central d'Empreses (DIRCE) EMPRESES DE BARCELONA* SEGONS EL NOMBRE ACTIVITAT EMPRENEDORA ALS PAÏSOS EUROPEUS, 2009 D’ASSALARIATS, 2009 (% sobre població) NOMBRE D’EMPRESES PERCENTATGE 10,5% Letònia Sense assalariats 260.253 56,7% Hongria 9,1% Amb assalariats: Grècia 8,8% D’1 a 199 assalariats 197.708 43,1% P Baixos . 7,2% Més de 199 assalariats 957 0,2% Barcelona* 6,7% Total empreses 458.918 100,0% Catalunya 6,4% *Dada provincial Mitjana EU 5,8% Font: INE. Directori Central d'Empreses (DIRCE) Regne Unit 5,7% Eslovènia 5,4% SEUS EMPRESARIALS, 2009 Finlàndia 5,2% NOMBRE PERCENTATGE 5,1% D’EMPRESES s/ESPANYA Espanya Bòsnia 4,4% Barcelona* 458.918 13,9% França 4,3% Catalunya 609.670 18,5% Alemanya 4,1% Espanya 3.291.263 100,0% Itàlia 3,7% *Dada provincial Font: INE. Directori Central d'Empreses (DIRCE) *Dada provincial Font: Global Entrepreneurship Monitor (GEM), Informe executiu Catalunya 2009
  • 12. 12 03. Capital humà qualificat 3.1. Taxes d’activitat, ocupació i atur 3.3. Salaris Taxes d’activitat i ocupació superiors a la Salaris competitius en el context mitjana europea internacional TAXES D’ACTIVITAT, OCUPACIÓ I ATUR. 2n TRIMESTRE 2010 (en %) NIVELL SALARIAL A CIUTATS DEL MÓN, 2010 TAXA D’ACTIVITAT TAXA D’OCUPACIÓ TAXA D’ATUR SALARI BRUT SALARI NET (NOVA YORK=100) (NOVA YORK=100) Barcelona 79,2 65,6 17,2 121,8 Zuric 126 Catalunya 77,9 64,0 17,9 118,2 Copenhaguen 88 Espanya 74,5 59,4 20,2 117,3 Ginebra 113,1 Unió Europea 71,1 64,3 9,6 100 Nova York 100 Font: Enquesta de població activa i Eurostat 82,2 Munic 72,3 79,2 Miami 81,9 78,8 Frankfurt 71,7 3.2. Llocs de treball a Barcelona 73,3 Londres 78 Més d’1 milió de llocs de treball a la ciutat i 73,1 Amsterdam 65,6 prop de 2,5 milions a l’entorn metropolità 68 Viena 67,9 65,4 París 66,8 TREBALLADORS AFILIATS A LA SEGURETAT SOCIAL. 64,5 Lió 67,3 2n TRIMESTRE 2010 51,9 Barcelona 58,2 TOTAL % s/ESPANYA 43,8 Atenes 44,9 Barcelona 1.009.834 5,7 47,5 Roma 44,8 Barcelona província 2.325.310 13,2 Font: UBS. Prices and Earnings around The Globe 2010 Catalunya 3.109.445 17,7 Espanya 17.587.252 100,0 Font: Departament de Treball de la Generalitat de Catalunya Un 40% dels llocs de treball són ocupats per 3.4. Formació i atracció en l’àmbit universitaris universitari LLOCS DE TREBALL SEGONS NIVELL D’ESTUDIS DELS FORMACIÓ I UNIVERSITATS TREBALLADORS, 2006 (en %) Universitats catalanes 12 BARCELONA RMB Alumnes universitaris (curs 2008/2009) 226.787 Sense estudis 1,6 1,9 Estudiants estrangers en cursos de doctorat (2008) 34% Estudis primaris 19,6 27,7 Nombre de Màsters d'excel·lència global 66 Estudis secundaris 39,2 40,6 Estudiants estrangers en Màsters d'excel·lència (2009) 65% Estudis universitaris 39,6 29,8 Escoles estrangeres 25 Font: IERMB, Idescat. Enquesta sobre condicions de vida i hàbits de la població de Catalunya, 2006 Font: Ajuntament de Barcelona
  • 13. Sector de Promoció Econòmica. Barcelona en xifres 2010 13 3.4. Formació i atracció en l’àmbit universitari Escoles de negocis, universitats i màsters d’excel·lència global amb projecció internacional MILLORS ESCOLES DE NEGOCIS EUROPEES L'ANY 2010 RÀNQUING EUROPEU 2010 RÀNQUING MUNDIAL 2010 ESCOLA DE NEGOCIS CIUTAT 1 1 London Business School Londres 2 5 Insead Fontainebleau 3 6 IE Business School Madrid 4 11 IESE Business School Barcelona 5 15 IMD Lausana 6 16 University of Oxford: Saïd Oxford 7 18 HEC Paris París 8 19 Esade Business School Barcelona 9 21 University of Cambridge: Judge Cambridge 10 24 Lancaster University Management School Lancaster 10 25 Rotterdam School of Management, Erasmus University Rotterdam 12 26 Cranfield School of Management Cranfield 13 32 Imperial College Business School Londres 14 38 SDA Bocconi Milà 15 40 Manchester Business School Manchester 16 41 City University: Cass Londres 17 42 Warwick Business School Coventry 18 51 University of Strathclyde Business School Glasgow 19 73 Aston Business School Birmingham 19 74 Durham Business School Durham 21 75 Birmingham Business School Birmingham 22 87 University of Bath School of Management Bath 23 87 Vlerick Leuven Gent Management School Gant 24 89 University of Edinburgh Business School Edimburg 25 89 Bradford School of Management/TiasNimbas Business School Bradford 26 97 EM Lyon Lió 27 98 University College Dublin: Smurfit Dublín Font: Financial Times
  • 14. 14 04. Ciutat del coneixement i la creativitat 4.1. Economia i societat del coneixement La ciutat lidera l’avenç d’Espanya cap a l’economia del coneixement EMPRESES SEGONS INTENSITAT DE CONEIXEMENT, 2009 BARCELONA % s/TOTAL Sectors industrials de nivell tecnològic alt 163 0,22% Sectors industrials de nivell tecnològic mig-alt 817 1,09% Sectors serveis intensius en coneixement 21.086 28,03% TOTAL EMPRESES CONEIXEMENT ALT 22.066 29,34% Empreses de coneixement baix 53.151 70,66% TOTAL EMPRESES A LA CIUTAT 75.217 100,00% Font: Àrea d'Estudis de la Direcció de Comunicació, Màrqueting i Prospectiva Econòmica de l'Ajuntament de Barcelona DISTRIBUCIÓ DELS ASSALARIATS PER SECTORS ECONÒMICS SEGONS LA INTENSITAT DE CONEIXEMENT, 2009 BARCELONA % s/TOTAL CATALUNYA % s/TOTAL Sectors industrials de nivell tecnològic alt 8.364 0,93% 27.503 1,09% Sectors industrials de nivell tecnològic mig-alt 36.138 4,02% 137.185 5,42% Sectors serveis intensius en coneixement 383.944 42,74% 805.299 31,82% TOTAL ASSALARIATS CONEIXEMENT ALT 428.446 47,69% 969.987 38,33% Total assalariats coneixement baix 469.893 52,31% 1.560.451 61,67% TOTAL ASSALARIATS 898.339 100,00% 2.530.438 100,00% Font: Àrea d'Estudis de la Direcció de Comunicació, Màrqueting i Prospectiva Econòmica de l'Ajuntament de Barcelona PENETRACIÓ DE LES TIC A LES LLARS (% S/POBLACIÓ 16 I MÉS ANYS) 2008 2009 VARIACIÓ 08/09 Tenen ordinador a casa 65,4 69,6 4,2 Connexió a Internet a casa 58,8 62,3 3,5 Utilització habitual d’Internet 57,4 59,6 2,2 Font: Gabinet Tècnic de Programació. Ajuntament de Barcelona
  • 15. Sector de Promoció Econòmica. Barcelona en xifres 2010 15 4.2. Recerca Aposta qualitativa i quantitativa per la recerca i la investigació, amb infraestructures científiques de referència internacional EVOLUCIÓ DE LES DESPESES EN R+D COM A PERCENTATGE DEL INSTAL·LACIONS CIENTÍFIQUES I TÈCNIQUES DE REFERÈNCIA PIB A CATALUNYA I ESPANYA, (1996-2009) INTERNACIONAL A BARCELONA 1,8 Laboratori de Ressonància Magnètica Nuclear 1,68 1,61 Plataforma Mouse-Clínic 1,6 1,48 Instal·lació de Biologia Estructural Proteòmica 1,42 1,4 1,38 Centre de Computació i Comunicacions de Catalunya (CESCA) 1,33 1,35 1,27 1,35 Centre Nacional de Supercomputació 1,2 1,19 1,27 Sala Blanca del Centre Nacional de Microelectrònica 1,2 1,06 1,06 1,04 1,03 Canal d'Investigació i Experimentació Marítima 1,12 1,0 0,92 1,05 1,06 Centre Internacional de Mètodes Numèrics en Enginyeria (CIMNE) 0,90 0,99 0,91 0,91 Sincrotró ALBA 0,8 0,87 0,86 0,81 0,8 Font: Ministerio de Ciencia e Innovación, Mapa d'instal·lacions científiques i tècniques singulars 0,6 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 Font: INE Catalunya Espanya EVOLUCIÓ DEL PERSONAL DEDICAT A L’R+D. CATALUNYA, (1996-2009) 50.000 47.324 45.000 46.520 43.037 40.000 40.867 37.862 36.634 35.000 33.411 30.000 28.034 25.107 25.000 26.037 20.023 20.000 18.395 21.896 15.000 17.773 10.000 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 Font: INE
  • 16. 16 05. 4.3. Innovació empresarial 5.1. Oficines Barcelona i Catalunya, líders en Més de 7 milions de m2 de sostre en el innovació de l’empresa espanyola Barcelona Econòmic Triangle (BET) per a activitats econòmiques d’alt valor afegit, amb capacitat de generar més de INDICADORS D’INNOVACIÓ 200.000 nous llocs de treball SOL·LICITUDS DE PATENTS SOL·LICITUDS DE MODELS D’UTILITAT 2009 % s/ESP. 2009 % s/ESP. MERCATS D’OFICINES (Barcelona ciutat) Barcelona* 557 15,0 571 22,4 Estoc d'oficines total (desembre 2009) 568.000 m2 Catalunya 658 17,7 697 27,4 Oferta disponible d'oficines (2010) 721.000 m2 Espanya 3.712 100,0 2.545 100,0 Taxa de desocupació 12,70% *Dada provincial INDICADORS D’INNOVACIÓ Font: 22@Barcelona i Barcelona Activa Font: Oficina Española de Patentes y Marcas NOMBRE D’EMPRESES DESPESA TOTAL EN ACTIVITATS INNOVADORES INNOVADORES PREUS D’OFICINES (Barcelona ciutat) 2008 % s/ESP. 2008 % s/ESP. Primera línia (Pg Gràcia-Diagonal) 18-21,5 € m2/mes Catalunya 8.184 22,6 3.780.644 18,9 Districte de negocis (centre consolidat) 15-20 € m2/mes Espanya 36.183 100,0 19.918.946 100,0 Perifèria (Sabadell, St. Cugat, Esplugues, etc) 11,5-16 € m2/mes Font: INE Noves àrees de negoci 16-19,5 € m2/mes Font: 22@Barcelona i Barcelona Activa 4.4. Sectors creatius Les indústries culturals, l’arquitectura, el disseny i la publicitat generen el 13% de l’ocupació de l’àrea de Barcelona EMPRESES D’INDÚSTRIES CREATIVES A BARCELONA, 2010 Font: Mapes urbans de coneixement i innovació de Barcelona. Institut d'Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona, 2010
  • 17. Sector de Promoció Econòmica. Barcelona en xifres 2010 17 Oferta immobiliària competitiva per als negocis Barcelona Economic Triangle La regió Metropolitana de Barcelona té tres àrees motor d’activitat econòmica que formen un gran triangle econòmic: INDICADORS D’INNOVACIÓ ÀREA MOTOR SECTORS PROJECTES SOSTRE TOTAL D’ACTIVITAT PRINCIPALS INFRAESTRUCTURES ECONÒMICA I CENTRES DE RECERCA Delta BCN Aeroespacial, mobilitat, Parc Aerospacial 245.000 m2 Centre Tecnològic per a la BZ Barcelona biotecnologia, i de la Mobilitat Indústria Aeronàutica i de Zona Innovació alimentació, òptica i l'Espai (CTAE) (àrea del Llobregat) fotònica Túnel del Vent Centre Internacional de Mètodes Numèrics en Enginyeria (CIMNE) Parc de negocis de 98.000 m2 Institut de Ciències Fotòniques Viladecans (ICFO) Parc Mediterrani 93.300 m2 de la Tecnologia BZ Barcelona 1.000.000 m2 Zona Innovació 22@Barcelona Media, TIC, tecnologies 22@Barcelona 3.200.000 m2 Parc de Recerca Biomèdica de (àrea del Besòs) mèdiques, energia, Barcelona (PRBB) disseny Centre d’Innovació Barcelona Media Barcelona Digital Institut de Recerca en Energia de Catalunya (IREC) Campus Diagonal- Besòs 60.000 m2 Projecte ITER “Fusion for Energy” Zona de l’estació de la 436.022 m2 Disseny Hub Barcelona Sagrera Banc de Sang i Teixits 2 Parc de l’Alba Biotecnologia, energia, Parc Alba 1.320.000 m Sincrotró Alba (àrea del Vallès) nanotecnologia, nous materials, farmàcia Esade Creàpolis 39.800 m2 i salut Parc de la Salut- Parc Taulí 93.700 m2 Sala Blanca del Centre Nacional de Microelectrònica (CSIC-CNM) 2 Parc Tecnològic del Vallès 190.600 m Parc de Recerca de la UAB 120.000 m2 Parc Empresarial Can 172.330 m2 Institut d’Investigació en Sant Joan Intel·ligència Artificial (CSIC-IIIA)
  • 18. 18 06. Una economia oberta al món 6.1. Inversió estrangera a Catalunya 6.2. Inversió de Catalunya a l’exterior Una de les primeres regions d’Europa en Catalunya genera la cinquena part de la recepció de projectes d’inversió estrangera inversió espanyola a l’exterior INVERSIÓ ESTRANGERA. En milions € INVERSIÓ A L’EXTERIOR. En milions € 2007 2008 2009 % CAT./ESPANYA 2008 2009 % CAT./ESPANYA Catalunya 2.605,6 2.337,3 1.348,3 11,1 Catalunya 6.275,8 1.873,5 12 Espanya 29.133,7 29.515,2 12.116,5 100,0 Espanya 35.021,0 15.654,3 100 Nota: Inversió bruta total sense entitats de tinença de valors estrangers (ETVE) Nota: Inversió bruta total sense entitats de tinença de valors estrangers (ETVE) Font: Registre d'Inversions Exteriors. Secretaria d'Estat de Turisme i Comerç Font: Registre d'Inversions Exteriors. Secretaria d'Estat de Turisme i Comerç PROCEDÈNCIA DE LA INVERSIÓ ESTRANGERA A CATALUNYA DESTÍ DE LA INVERSIÓ EXTERIOR DES DE CATALUNYA Percentatge sobre el total, 2009 Percentatge sobre el total, 2009 Regne Unit 20,21% Àustria 35,16% Alemanya 13,13% Regne Unit 8,38% Itàlia 12,30% Suïssa 7,52% Luxemburg 9,06% Portugal 6,36% Països Baixos 8,37% Turquia 5,92% Suècia 7,17% Itàlia 5,13% França 7,05% Russia 2,48% Suïssa 5,84% Brasil 2,31% Estats Units 2,45% Argentina 2,14% Altres 14,42% Hongria 1,79% 0,0 5,0 10,0 15,0 20,0 25,0 22,81% Altres Font: Registre d'Inversions Exteriors. Secretaria d'Estat de Turisme i Comerç 0 5 10 15 20 25 30 35 Font: Registre d'Inversions Exteriors. Secretaria d'Estat de Turisme i Comerç NOMBRE D’EMPRESES ESTRANGERES ESTABLERTES A CATALUNYA, 2009 França 626 Alemanya 572 Estats Units d’Amèrica 366 Itàlia 346 Països Baixos 307 Regne Unit 245 Suïssa 188 Japó 98 Altres 633 Total 3.381 Font: Invest in Catalonia. ACC1Ó
  • 19. Sector de Promoció Econòmica. Barcelona en xifres 2010 19 6.3. Exportacions L’àrea de Barcelona és el principal territori exportador de l’Estat espanyol, amb més de la cinquena part de les vendes a l’exterior EXPORTACIONS. En milions € PRINCIPALS PAÏSOS D'EXPORTACIÓ DE LA PROVÍNCIA DE BARCELONA. Percentatges sobre el total, 2009 2007 2008 2009* % s/ESP. 2009 Barcelona 39.442,37 39.814,11 32.261,80 20,4% França 18,93% Catalunya 49.678,31 50.314,31 41.157,47 26,0% Alemanya 9,68% Espanya 185.023,22 188.184,39 158.254,28 100,0% Itàlia 9,03% * Dada provincial Portugal 8,82% Font: Ministerio de Industria, Turismo y Comercio Regne Unit 4,85% EVOLUCIÓ DE LES EXPORTACIONS A LA PROVÍNCIA DE BARCELONA 4,03% Suïssa (1995-2009) Països Baixos 3,03% 45.000 40.000 Holanda 2,69% 35.000 Bèlgica 2,47% 30.000 Mèxic 1,95% 25.000 Marroc 1,83% 20.000 1,82% Turquia 15.000 10.000 Font: Ministerio de Industria, Turismo y Comercio 1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 Font: Ministerio de Industria, Turismo y Comercio DISTRIBUCIÓ DE LES EXPORTACIONS DE LA PROVÍNCIA DE DISTRIBUCIÓ DE LES EXPORTACIONS ESPANYOLES BARCELONA SEGONS CONTINGUT TECNOLÒGIC, 2009 SEGONS CONTINGUT TECNOLÒGIC, 2009 1,86% 2,82% 14,23% 9,98% 16,17% 45,77% 21,77% 39,40% 21,97% 26,03% Nivell tecnològic Nivell tecnològic Alt Mitjà-alt Mitjà-baix Baix No classificat Alt Mitjà-alt Mitjà-baix Baix No classificat Font: Ministerio de Industria, Turismo y Comercio Font: Ministerio de Industria, Turismo y Comercio
  • 20. 20 6.4. Port de Barcelona 6.5. Aeroport Un dels dotze primers ports europeus en Un dels deu primers aeroports europeus en trànsit de contenidors nombre de passatgers. Vols intercontinentals a 44 destinacions, amb 157 freqüències setmanals l’any 2009 INDICADORS DEL PORT DE BARCELONA AEROPORT DE BARCELONA TRÀFIC (en milions) 2008 2009 2007 2008 2009 Mercaderies (tones) 50,6 41,8 Passatgers totals 32.898.249 30.272.084 27.311.765 Contenidors (TEU) 2,6 1,8 Mercaderies (en tones) 104.239 96.770 89.812 Passatgers 3,2 3,2 Font: Barcelona Economia INFRAESTRUCTURES PRINCIPALS AEROPORTS EUROPEUS PER VOLUM DE PASSATGERS Superfície terrestre (ha) 828,9 CIUTAT (AEROPORT) PASSATGERS 2009 Molls i atracadors (km) 20,3 Londres Heathrow (LHR) 66,0 Font: Autoritat Portuària de Barcelona París Roissy (CDG) 57,9 Frankfurt (FRA) 50,9 RÀNQUING EUROPEU DE PORTS PER TRÀNSIT DE CONTENIDORS, Madrid (MAD) 48,2 2009 Amsterdam (AMS) 43,6 RÀNQUING 2009 CIUTAT PORT TEU* Roma-Fiumicino (FCO) 33,7 Munic (MUC) 32,7 1 Rotterdam 9.743.290 Londres Gatwick (LGW) 32,4 2 Anvers 7.309.639 Barcelona (BCN) 27,3 3 Hamburg 7.010.000 París Orly (ORY) 25,1 4 Bremen 4.535.842 Font: Airport Council International (2009) 5 València 3.653.890 AVE BARCELONA - MADRID 6 Algesires 3.042.759 PASSATGERS 2009 DURADA DEL TRAJECTE 7 Gioia Tauro 2.857.438 8 Felixstowe 2.800.000 AVE Barcelona-Madrid 2.673.900 2 hores 40 minuts Font: Renfe 9 Zeebrugee 2.328.198 10 Malta Freeport 2.260.000 AEROPORT DE BARCELONA. VOLS INTERNACIONALS PER ÀREA GEOGRÀFICA, 2009 11 Le Havre 2.240.714 AEROPORTS NOMBRE DE VOLS NOMBRE DE 12 Barcelona 1.800.213 DE DESTINACIÓ SETMANALS PASSATGERS TOTALS DIRECTES * TEU = Mesura de capacitat de transport marítim equivalent a un contenidor de 20 peus Font: Cargo Systems (2008), Top 100 Containerports Amèrica del Nord 12 49 627.560 Àfrica 18 66 587.501 Orient Mitjà 6 23 243.697 Amèrica del Sud 2 6 163.818 Àsia 6 13 (2 càrrega) 81.984 Total intercontinental directe 44 157 1.704.560 Font: Bcn Air Route Development Committee
  • 21. Sector de Promoció Econòmica. Barcelona en xifres 2010 21 07. Referent turístic i ciutat de fires i congressos 7.1. Destinació de turisme urbà Una de les principals destinacions del turisme urbà a Europa. Els visitants a la ciutat generen una despesa aproximada de 20 milions d’euros diaris i un impacte d’entre el 8% i 10% del PIB TURISTES I PERNOCTACIONS A BARCELONA INDICADORS D’OFERTA HOTELERA 2008 2009 2007 2008 2009 VARIACIÓ (%) 2008-2009 Turistes* 6.659.075 6.476.033 Hotels 295 310 321 3,55% Pernoctacions 12.485.198 12.817.170 Habitacions 27.806 29.143 30.933 6,14% *Turistes allotjats en establiments hotelers Font: Turisme de Barcelona Places (llits) 54.036 56.695 60.331 6,41% Font: Turisme de Barcelona RÀNQUING DE CIUTATS EUROPEES, 2009 CIUTAT TURISTES % VARIACIÓ ANY ANTERIOR 7.2. Els creuers turístics París 14.416.395 -4,1 Primera destinació en passatgers de Berlín 8.262.957 4,7 creuers entre els ports mediterranis Roma 7.737.404 -2,1 Madrid 7.193.177 -1,2 INDICADORS DE CREUERS Barcelona 6.476.033 -2,7 2009 Munic 4.983.632 3,2 Passatgers creuers 2.151.465 Viena 4.756.442 -4,8 Embarcament 592.992 Hamburg 4.367.165 6,1 Desembarcament 587.247 Praga 4.346.079 -5,3 Trànsit 971.226 Font: Elaboració de Turisme de Barcelona a partir de dades del TourMIS Notes: Nombre de turistes en hotels, excepte Berlín, Hamburg i Praga; Viena inclou l'àrea metropolitana. La resta de ciutats comptabilitzen els turistes que dormen en tot tipus d'allotjament de pagament Creuers 799 Font: Turisme de Barcelona PROCEDÈNCIA DELS TURISTES, 2009 Estat Espanyol 31,1% Itàlia 8,4% Regne Unit 8,1% França 7,7% Estats Units 7,4% Alemanya 5,2% Resta Amèrica 4,9% Japó 2,1% 0,0 5,0 10,0 15,0 20,0 25,0 30,0 35 Font: Turisme de Barcelona
  • 22. 22 7.3. Ciutat de fires i congressos Barcelona, segona ciutat del món en organització de reunions internacionals INDICADORS DE L'ACTIVITAT CONGRESSUAL 2007 2008 2009 VARIACIÓ 08/09 (%) Total reunions 1.775 2.482 1.857 -25,18 Congressos 340 383 294 -23,24 Jornades, Simposiums, Cursos n.d. 286 215 -24,83 Convencions i incentius 1.435 1.813 1.348 -25,65 Total de delegats 629.704 695.902 576.157 -17,21 Font: Turisme de Barcelona i Ajuntament de Barcelona RÀNQUING MUNDIAL DE CIUTATS PER NOMBRE DE REUNIONS INTERNACIONALS, 2009 RÀNQUING 2009 CIUTAT NOMBRE REUNIONS RÀNQUING 2009 CIUTAT NOMBRE REUNIONS 1 Viena 160 6 Copenhaguen 103 2 Barcelona 135 7 Estocolm 102 3 París 131 8 Amsterdam 98 4 Berlín 129 9 Lisboa 98 5 Singapur 119 10 Beijing 96 Font: International Congress & Convention Association SUPERFÍCIE TOTAL COBERTA D'EXPOSICIÓ (m2) → 280.000 SALONS DE FIRA REFERENTS A EUROPA FIRA DE BARCELONA ALTRES RECINTES MOBILE WORLD CONGRESS Cebit - Hannover EIBTM PISCINA Piscine - Lyon Intervad - Düsseldorf CONSTRUMAT Batimat - Paris Bau - München ALIMENTARIA Anuga - Köln Sial - Paris HOSTELCO Host - Milano Equiphotel - Paris SALÓN NAUTICO Nautico - Genova Boot - Düsseldorf EXPOQUIMIA Achema - Frankfurt Interchirmie - Paris HISPACK Interpack - Düsseldorf SALÓ DE LA LOGISTICA Transport et logistic - Paris Emballage - Paris BARCELONA MEETING POINT Mipim - Cannes Expo Real-München AUTOMÒBIL Automobil - Frankfurt Mondial de l'Automobile - Paris CARAVANING Caravaning - Düsseldorf SONIMAGFOTO Photokina - Köln Font: Fira de Barcelona
  • 23. Sector de Promoció Econòmica. Barcelona en xifres 2010 23 08. 09. Comerç Qualitat de vida 7.3. Ciutat de fires i congressos 7.3. Ciutat de fires i congressos Un model de comerç de qualitat, divers i de La primera ciutat d’Europa en qualitat proximitat, que genera activitat econòmica de vida i cohesió social als barris de la ciutat COMERÇ A BARCELONA, 2009 MILLORS CIUTATS EUROPEES EN QUALITAT DE VIDA PER ALS TREBALLADORS, 2010 COMERÇ RANKING 2010 CIUTAT Nombre d’empreses 16.650 Llocs de treball 151.724 1 Barcelona 2 Múnic MERCATS MUNICIPALS 3 Estocolm Alimentació 39 4 París Especials 4 5 Zúric Nombre establiments 2.929 6 Madrid Superfície total 206.769 m2 7 Copenhaguen Facturació* 7.511,67 € 8 Edinburg *Mitjana de vendes per mes i establiment Font: INSS i Ajuntament de Barcelona 9 Ginebra 10 Londres Font: Cushman & Wakefield, European Cities Monitor 2010 9.1. Energia i medi ambient Aposta per l’estalvi, l’eficiència energètica i el desenvolupament d’energies renovables INDICADORS DE ZONES VERDES A BARCELONA, 2008 2008 Parcs urbans (zones verdes destinades a l’espai públic) 5.593.000 m2 Verd urbà (espais verds incorporats a la trama urbana) 10.757.181 m2 Verd urbà per càpita 6,7 m2/habitant Font: Ajuntament de Barcelona. Anuari estadístic 2009 PLATGES (NOMBRE / KM2) → 7 / 3.910
  • 24. 24 7.3. Ciutat de medii ambient 9.1. Energia i fires congressos Aposta per l’estalvi, l’eficiència energètica La primera ciutat d’Europa en qualitat de i el desenvolupament d’energies renovables vida ESTRUCTURA DEL CONSUM ENERGÈTIC PER SECTORS, 2008 EVOLUCIÓ DE LA RECOLLIDA SELECTIVA DE RESIDUS A BARCELONA (en %) 2000 2005 2007 2009 11,1 29,6 33,2 33,6 18% 29% Indústria Comerç i Font: Agenda 21 de Barcelona serveis 25% EMISSIONS DE GASOS D'EFECTE HIVERNACLE EN CIUTATS Transport DEL MÓN 28% Domèstic CIUTAT TONES CO2 PER CÀPITA Barcelona 4,2 Ginebra 7,8 Font: Departament d’Estadística de Ajuntament de Barcelona. Agència d’Energia de Barcelona Praga 9,4 Londres 9,6 Nova York 10,5 ENERGIA EQUIVALENT PRODUÏDA A LES INSTAL·LACIONS DE Bangkok 10,7 CAPTACIÓ SOLAR A BARCELONA Toronto 11,6 70.000 Ciutat del Cap 11,6 60.000 Los Angeles 13 50.000 Denver 21,5 Nota: Emissions tenint en compte el consum total d'energia de la ciutat. 40.000 Emissions provocades tant pel consum a la ciutat com fora de les seves fronteres Font: Environmental Science and Technology. American Chemical Society, 2009 30.000 20.000 10.000 0 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 Solar tèrmica (MWh/any) Solar fotovoltaica (MWh/any) Font: Agència d'Energia de Barcelona
  • 25. Sector de Promoció Econòmica. Barcelona en xifres 2010 25 9.2. Mobilitat sostenible 9.4. Oferta cultural i educativa El model urbà compacte afavoreix el Vibrant vida cultural, amb una àmplia predomini del transport públic, el vianant i dotació de serveis i activitats la bicicleta MITJANS DE TRANSPORT EN EL DESPLAÇAMENT INTERN, 2009 OFERTA CULTURAL I EDUCATIVA, 2009 (EN % S/ TOTAL) Biblioteques (nombre i usuaris) 35 / 6.119.285 Museus, col·leccions i centres d'exposició (nombre i usuaris) 41 / 17.509.002 19% Transport Equipaments culturals i lúdics (usuaris)* 23.640.074 privat Equipaments esportius públics 46% (nombre i usuaris)* 1.511 / 358.476 A peu i en bicicleta Centres d'educació infantil, primària i secundària* 859 35% *Dades del 2008 Transport Font: Institut de Cultura. Ajuntament de Barcelona públic Font: ATM Nota: Resultat de l’anàlisi de dades d’etapes de l’ATM, de les espires de detecció de la ciutat, activitat turística, transport escolar, capacitats de composició del trànsit, capacitats de bicicletes i vianants CARRILS BICI (km) → 146,8 Font: Departament d’Estadística. Ajuntament de Barcelona 9.3. Mercat immobiliari residencial Ajust dels preus de l’habitatge PREUS MITJANS DE L'HABITATGE A BARCELONA, 2009 Lloguer (€/m2/mes) 13,13 Venda d'habitatge nou (€/m ) 2 5.442 Venda d'habitatge de segona mà (€/m2) 4.097 Font: Ajuntament de Barcelona i idealista.com
  • 26. 26 10. Posicionament internacional de Barcelona “European Cities Monitor" (2010) 5a. millor ciutat europea pels negocis 2a. ciutat europea que més progressa 1a. ciutat europea en qualitat de vida pels treballadors 4a. ciutat europea més coneguda 6a. transport intern 6a. disponibilitat d'espai d'oficines 8a. relació qualitat-preu d'oferta d'oficines 9a. cost del personal "Scorecard on Prosperity" (2010) 3a. ciutat del rànquing de prosperitat global 1a. ciutat del rànquing d'atractivitat pel treball “European cities and regions of the future” (2010-2011) 5a. ciutat d’Europa 1a. ciutat del Sud d’Europa 4a. ciutat destacada en recursos humans 4a. ciutat en infraestructures “World Country & City Rankings” (2009) 2a. ciutat del món en organització de reunions internacionals “International Meeting Statistics” (2009) 5a. ciutat del món en l’organització de congressos internacionals “Best Conference Destination” (2010) Silver –Barcelona (2a. Posició) “Prices and Earnings” (August 2010) Comparació mundial del poder de compra 30a. ciutat global "World-wide cost of living survey" (2009) Fora del grup de les 30 ciutats del món més cares “World’s happiest cities” (2009) 3a. ciutat del món “World’s best cities to eat well” (2009) 5a. ciutat del món (GFK Custom Research North America)
  • 27. Sector de Promoció Econòmica. Barcelona en xifres 2010 27
  • 28. Sector de Promoció Econòmica Ajuntament de Barcelona C. Llacuna 162 08018 Barcelona www.bcn.cat/barcelonabusiness www.bcn.cat/barcelonabusiness

×