UN DIA PER PALMA
INDEX <ul><li>-Joventut de Jaume I </li></ul><ul><li>-Conquesta de Mallorca </li></ul><ul><li>  </li></ul><ul><li>- Conque...
Joventut de Jaume I Fill de Pere II el Catòlic i de Maria de Montpeller, era l'hereu de dos importants llinatges: la Casa ...
Conquesta de Mallorca   Davant els atacs dels pirates mallorquins, els mercaders de Barcelona, Tarragona i Tortosa van dem...
Conquesta de Menorca, Conquesta d'Eivissa i Formentera    Conquesta de Menorca El monarca aragonès es va veure incapacitat...
Conquesta de València La Conquesta de València pel rei Jaume I, a diferència de la de Mallorca, va ser feta amb un importa...
Conquesta del Regne de Múrcia   Castella havia sotmès Múrcia a vassallatge (1243), però els murcians es van revoltar contr...
Política ultrapirenaica  Mitjançant el tractat de Corbeil (1258) Jaume finalitzar les pretensions sobre Occitània dels ant...
Parroquia Sant Miquel  La parroquia de Sant Miquel va ser la primera parroquia  de Palma .  ’Església de Sant Miquel es tr...
La Rambla (Palma)  La Rambla (oficialment Rambla dels Ducs de Palma de Mallorca és un passeig de la ciutat de Palma, a Mal...
Ajuntament de Palma Ajuntament de Palma és la màxima institució del municipi de Palma, a Mallorca i es troba situat a la P...
Esglèsia de Sant Francesc Descripció L'església, construïda entre el 1281 i el 1317, té una única nau d'estil gòtic català...
Catedral de Palma  (I) La Catedral de Palma, Catedral de Mallorca o Seu de Mallorca (popularment  la Seu ), és el principa...
Catedral de Palma  (II) Naus Les naus tenen vuit trams de 8 m de fondària i les separen set columnes a cada costat. Aquest...
Els betlems  El pessebre, també anomenat naixement, pessebre, portal o passets en els diferentspaïsos i regions de parla h...
GRUP: -TONI ROMERO -ALEX FAR -JOAN BAUTISTA -FRANCESC RIPOLL
Esper que hus hagi agradat  A  i  gracies per la vostra atenció adeu
Upcoming SlideShare
Loading in …5
×

Presentación palma

609 views
543 views

Published on

Published in: Travel, Education
0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total views
609
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
5
Actions
Shares
0
Downloads
5
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

Presentación palma

  1. 1. UN DIA PER PALMA
  2. 2. INDEX <ul><li>-Joventut de Jaume I </li></ul><ul><li>-Conquesta de Mallorca </li></ul><ul><li>  </li></ul><ul><li>- Conquesta de Menorca, Conquesta d'Eivissa i Formentera   </li></ul><ul><li>Conquesta de València . </li></ul><ul><li>-Conquesta del regne de Múrcia. </li></ul><ul><li>-Política ultrapirenaica  </li></ul><ul><li>Parroquia Sant Miquel </li></ul><ul><li>La Rambla (Palma) </li></ul><ul><li>- Ajuntament de Palma </li></ul><ul><li>Esglèsia de Sant Francesc </li></ul><ul><li>Catedral de palma(I ) </li></ul><ul><li>Catedral de palma(II ) </li></ul><ul><li>- Els betlems </li></ul>
  3. 3. Joventut de Jaume I Fill de Pere II el Catòlic i de Maria de Montpeller, era l'hereu de dos importants llinatges: la Casa d'Aragó i el dels emperadors de Bizanci, per part de la seva mare.  Va tenir una infància difícil.  El seu pare, que acabaria repudiant a la reina, només va arribar a concebre'l mitjançant engany d'alguns nobles i eclesiàstics que temien per la falta d'un successor, i la col.laboració de Maria, fent creure a Pere que es ficava al llit amb una de les seves amants. Aquestes circumstàncies van produir el rebuig de Pere II cap el petit Jaume, a qui no va conèixer sinó als dos anys de la seva nacimiento.1 A aquesta edat, el rei va fer un pacte matrimonial per lliurar al seu fill Jaume a la tutela de Simó, Senyor de Montfort, per a casar-lo amb la filla d'aquest, Amicia, per a això el nen seria reclòs al castell de Carcassona fins als 18 anys.2  A la mort del seu pare, durant la croada albigesa, en la batalla de Muret (1213), Simó de Montfort es va resistir a lliurar a Jaume als aragonesos fins després d'un any de reclamacions i només per mandat del papa Innocenci III. Durant la minoria d'edat, va estar sota la tutela de loscaballeros templers al castell de Montsó, havent estat encomanat a Guillem de Mont-Rodon, 3 juntament amb el seu cosí de la mateixa edat, el Comte de Provença Ramon Berenguer V. Mentrestant, actuava com a regent del regne el comte Sanç, fill de Peronella d'Aragó i Ramon Berenguer IV i oncle avi de Jaume. Va heretar el senyoriu de Montpeller a la mort de la seva mare (1213).  Orfe de pare i mare, tenia uns 6 anys quan va ser jurat en les Corts de Lleida de 1214.Al setembre de 1218 es van celebrar per primera vegada a Lleida unes Corts generals de aragonesos i catalans, en les quals va ser declarat major d'edat.  Al febrer de 1221 es va casar amb Leonor de Castella, germana de la senyora Berenguela i tia de Ferran III de Castella. Anul.lat el seu primer casament per raó de parentiu, va contraure segon matrimoni amb la princesa Violant (8 de setembre de 1235), filla d'Andreu II, rei d'Hongria. Pel testament del seu cosí Nuño Sánchez, va heretar els comtats de Rosselló i Cerdanya i el vescomtat de Fenolledas  a França.
  4. 4. Conquesta de Mallorca   Davant els atacs dels pirates mallorquins, els mercaders de Barcelona, Tarragona i Tortosa van demanar ajuda al monarca per acabar amb l'amenaça.  Així, en una reunió de Barcelona (desembre de 1228) li van oferir les seves naus, mentre que els nobles catalans van acordar participar en l'empresa a canvi del botí i dominis territorials. En una altra reunió a Lleida, els nobles aragonesos van acceptar les mateixes condicions, però van suggerir al rei que l'empresa es dirigís contra els musulmans de València, pel que la seva participació no seria significativa.  Encara que un grup de cavallers aragonesos va prendre part en la campanya causa de les seves obligacions amb el rei, la conquesta de Mallorca seria una empresa fonamentalment catalana (catalans serien també posteriorment la majoria dels seus repobladors). El 5 de setembre de 1229, l'esquadra catalana, composta per 155 naus, 1.500 cavallers i 15.000 soldats, va salpar de Tarragona, Salou i Cambrils, 4 per conquerir Mallorca Abu Yahya, el governador almohade semiindependiente de l'illa.  Les tropes aragoneses van desembarcar a Santa Ponça i van vèncer als musulmans a la batalla de Portopí (13 de setembre de 1229). Els musulmans es van refugiar després de les muralles de Palma (Madina Mayurqa) i crucificar a diversos soldats aragonesos a la vista de les tropes de Jaume. Aquestes poc després van prendre i van passar a ganivet a la població de la ciutat (desembre de 1229) i es van apoderar de l'illa en pocs mesos, excepte un petit nucli de resistència musulmana que va aconseguir mantenir-se en la serra de Tramuntana fins a 1232. Els pobladors musulmans van fugir a Àfrica o van ser esclavitzats, mentre que l'illa va ser repoblada amb catalans.  Després de passar a ganivet la població de Madina Mayurqa, la quantitat de cadàvers va ser tal que es va produir una epidèmia que va delmar l'exèrcit de Jaume I. A més a més, els nobles catalans van intentar quedar-se amb el botí, provocant una revolta que debilitaria encara més el poder militar de Jaume I.  Mallorca es va constituir com un regne més de la Corona d'Aragó sota el nom de regnum Maioricarum et insulae adjacents, el qual va obtenir una carta de franquícia en 1230. La institució en 1249 del municipi de Mallorca (actual Palma de Mallorca) contribuiria a la institucionalització del regne. 
  5. 5. Conquesta de Menorca, Conquesta d'Eivissa i Formentera  Conquesta de Menorca El monarca aragonès es va veure incapacitat per conquistar Menorca a causa de les divisions internes dins del seu exèrcit català pel botí i la reducció del seu exèrcit a causa d'unes males decisions, però són també el monarca va aconseguir sobre Menorca un vassallatge, rubricat per eltratado de  Capdepera, pel qual els musulmans menorquins van acceptar la seva sobirania (1231). El vassallatge sobre Menorca seria transferit alreino de Mallorca com a part del testament de Jaume I. Alfons III d'Aragó conquistaria de forma efectiva aquesta illa, després de la capitulació de Abû 'Umar (1287). Va ser repoblada per catalans, encara que va quedar una abundant població musulmana, que més tard va ser desterrat.  Conquesta d'Eivissa i Formentera Finalment, va cedir la submissió d'Eivissa i Formentera a l'alta aristocràcia catalana (Guillem de Montgrí, arquebisbe de Tarragona, i el seu germà Bernat de Santa Eugènia), que la va fer efectiva el 1235.  L'illa es va repoblar amb camperols d'Empúries (1236).  
  6. 6. Conquesta de València La Conquesta de València pel rei Jaume I, a diferència de la de Mallorca, va ser feta amb un important contingent d'aragonesos. De fet, en 1231, Jaume I es va reunir amb el noble Blasco de Alagón i el mestre de l'Orde Militar de l'Hospital a Alcanyís per a fixar un pla de conquesta de les terres valencianes. Blasco de Alagón va recomanar assetjar les poblacions en terreny pla i evitar les fortificades. No obstant això, el primer que es va prendre van ser dos enclavaments muntanyosos: Morella, aprofitant Blasco la debilitat del seu govern musulmà; i Ares, lloc pròxim a Morella pres per Jaume I per a obligar a Blasco d'Alagó que li lliurés Morella. La conquesta del que posteriorment es convertiria en el regne de València comença en 1232, amb la presa de Morella. En 1233 es planeja la campanya a Alcanyís, que constaria de tres etapes:  La primera etapa comença amb la presa de Borriana en 1233 i Peníscola.    La segona etapa es dirigeix al sud arribant fins al Xúquer, a la ciutat d'Alzira on es trobava l'únic pont de tot València que creuava el Xúquer.   El 30 desembre 1242 va ser conquistada aquesta vila, permetent així la definitiva conquesta del Regne de València. La tercera etapa abasta des de 1243-1245, arribant als límits estipulats en el tractat d'Almizra en 1244, signat entre Jaume I i l'infant Alfons (futur Alfons X de Castella) per delimitar les àrees d'expansió sobre territori musulmà entre Castella i   la Corona d'Aragó. Les terres al sud de la línia Biar-La Vila Joiosa van quedar reservades per a Castella (incloent el regne de Múrcia), incorporant-se al regne de València per Jaume II d'Aragó després de les sentències arbitrals de Torrellas (1304) i el tractat d'Elx (1305).  En aquesta última etapa i en els anys següents, Jaume I va haver de fer front a diverses revoltes de la població mudèjar, encapçalades pel cabdill al-Azraq.  Jaume I va obtenir un gran triomf sobre la noblesa aragonesa al convertir les terres conquerides a València en un regne diferenciat, unit a la Corona d'Aragó (1239), respectant els seus usos i costums i establint els Furs de València els Furs.  La creació del regne va provocar una iracunda reacció de la noblesa aragonesa, que veia així impossibilitada la prolongació dels seus senyorius en terres valencianes. 
  7. 7. Conquesta del Regne de Múrcia   Castella havia sotmès Múrcia a vassallatge (1243), però els murcians es van revoltar contra Castella amb el suport del Regne nassarita de Granada i els governants del Nord d'Àfrica (1264).  La reinaViolante (esposa d'Alfons X el Savi) va demanar ajuda al seu pare Jaume I. Llavors, tropes de la Corona d'Aragó manades per l'infant Pere (el futur Pere III el Gran) van conquistar a Muhammad ibn Hud Biha al-Dawla el regne de Múrcia (1265-1966), deixant després a més de 10.000 aragonesos i catalans enmurcia. En efecte, cal recordar que segons les condicions deltratado d'Almizra (1244), Múrcia pertanyeria a Castella. 
  8. 8. Política ultrapirenaica  Mitjançant el tractat de Corbeil (1258) Jaume finalitzar les pretensions sobre Occitània dels antics comtes de Barcelona.  En contrapartida, Sant Lluís de França renunciava als seus drets, com a descendent de Carlemany, sobre els comtats catalans, hereus de la Marca Hispànica.  Jaume I va estar present en el Segon Concili Lugdunense, que es va celebrar a la catedral de Lió, entre el 7 de maig i el 17 de juliol de 1274.El concili deliberar sobre la preparació d'una nuevacruzada centrant-se en els aspectes financers de la mateixa,per a això es va decidir que durant sis anys un delme de tots els beneficis de la cristiandat haurien de destinar a la croada. Jaume I es va mostrar partidari d'iniciar-la immediatament però en oposar-se els Templers no es va prendre cap decisió. Davant les indecisions dels altres assistents a l'assemblea canònica, Jaume I es va acomiadar del Sant Pare, va abandonar la reunió amb els membres del seu seguici i els va dir: &quot;Barons, ja podem marxar: avui ben bé hem deixat ben posat l'honor d'Espanya
  9. 9. Parroquia Sant Miquel La parroquia de Sant Miquel va ser la primera parroquia de Palma . ’Església de Sant Miquel es troba al carrer de sant Miquel, núm. 21, de Palma, a l'illa de Mallorca. Es considerada el temple més antic de Palma, una de les quatres primeres de la ciutat. Ocupa el solar d'una antiga mesquita musulmana. La mesquita musulmana, on s'alça aquesta església, la van utilitzar com a temple cristià en el segle XIII. Al segle XIV es va iniciar la construcció del nou temple cristià. Al segle XVII es varen fer reformes, se va ampliar l’espai i es va canviar l'orientació. El portal principal dóna al carrer de Sant Miquel i data de l'any 1632 i el campanar, de l'any 1320. Deu el seu nom al record dominicà confessor de Jaume I,fra Miquel Fabra. L'Església és d'estil gòtic. Té una nau única amb capelles laterals, un absis de planta trapezoïdal i una coberta de mig canó. A l’interior, després d’una reforma, l’estil és més aviat Barroc, només hi queda una volta i hi ha un arc gòtic a la primera capella .
  10. 10. La Rambla (Palma) La Rambla (oficialment Rambla dels Ducs de Palma de Mallorca és un passeig de la ciutat de Palma, a Mallorca. Es va construir a l'antic llit del torrent de la Riera, que fou desviat al que avui s'anomena Passeig Mallorca. El passeig comença a la intersecció del  Carrer dels Oms , la Via Roma i el carrer Baró de Pinopar i acaba prop del Teatre Principal, a les escales que pugen cap a la plaça major. Com en el cas de les Rambles de Barcelona, consta d'un passeig central per a vianants i de dos vials per al trànsit rodat a cada costat del passeig, un per a cada sentit de la circulació. També com a Barcelona, al passeig hi ha una desena de quioscs de propietat municipal que es troben en règim de concessió per a vendre plantes i flors.
  11. 11. Ajuntament de Palma Ajuntament de Palma és la màxima institució del municipi de Palma, a Mallorca i es troba situat a la Plaça de Cort, malgrat que algunes parts de l'entitat ja han estat traslladades a altres edificis. El màxim representant de l'ajuntament és el  batlle  o batlessa de Palma, càrrec que actualment és ocupat per Aina Calvo Sastre, del PSIB-PSOE des del 2007 L'edifici, que presenta una façana barroca amb elements manieristes, és construí entre 1649 i 1680. Precisament, a la seva façana, hi destaquen detalls urbanístics que han pres nom propi com el Banc del si no fos i el  Rellotge d'en Figuera ..
  12. 12. Esglèsia de Sant Francesc Descripció L'església, construïda entre el 1281 i el 1317, té una única nau d'estil gòtic català; hi ha vuit capelles laterals i un absis poligonal amb capelles adossades, les últimes de les quals es van afegir entre el 1445 i el 1670. A l'interior destaca el retaule major, obra barroca de Joan d'Aragó; el cor, del segle XV, i el sepulcre de Ramon Llul, a la capella situada a l'esquerra del presbiteri, obra de Francesc Sagrera (1478). La façana, reconstruïda al segle XVII, és llisa; obra de Francisco de Herrera el Jove (1690), hi destaca el portal barroc, amb el timpà i el rosetó, obra del vidrier Pere Comas. Adossat a l'església hi ha el claustre, construït entre els segles XIV i XVII, que forma un conjunt de gran bellesa en el qual destaquen les fines columnes i els arcs lobulats. La galeria nord és la més antiga; la galeria occidental, adossada a l'església, i la meridional són de construcció més recent (segle XV). Les galeries superiors són dels segles XVI i XVII. Història El convent va ser protegit per Jaume II de Mallorca i hi va prendre els hàbits el seu fill Jaume. Durant els segles XIII i XIV la comunitat de Sant Francesc va tenir molta influència en la vida cultural mallorquina. Al llarg dels segles hi van estudiar personatges destacats com fra Juníper Serra, però el 1832 va passar a mans civils, i va tenir diversos usos fins que el 1906 va tornar als franciscans, que l'han recuperat com a centre de culte i hi han obert una escola i un centre cultural.
  13. 13. Catedral de Palma (I) La Catedral de Palma, Catedral de Mallorca o Seu de Mallorca (popularment  la Seu ), és el principal edifici religiós de la ciutat de Palma, seu episcopal de la diòcesi de Mallorca. És d'estil gòtic català, fou construïda entre els segles XIII i XVI  i és famosa per la seva rosassa i pel gran espai interior comparat amb la mola exterior. El seu tret principal, però, és la seva situació, a l'acròpoli de la ciutat romana de Palma, davant la mar, amb la muralla als peus i entre el castell de l'Almudaina i el palau episcopal. L'any 1931 la seu fou declarada monument historicoartístic. En la localització dalt d'un cingle, en els contraforts paral·lelepipèdics amb boterells i en la proporció entre l'alçada de la nau principal i les laterals s'hi assembla la seu de Manresa. La grandària de l'espai interior és semblant a la de Santa Maria del Mar i procedeix de la reforma introduïda després de la reincorporació del Regne de Mallorca a la Corona d'Aragó. Les semblances amb aquests dos edificis han de venir d'un arquitecte comú: Berenguer de Montagut. El conjunt fa 120 m de llargària, 40 m d'amplària i 43,95 m d'alçària, i té una superfície de 6.600 m² Interior Interiorment, la seu de Mallorca és un edifici amb una planta arcaica de tres naus rectangulars, cadascuna amb el seu absis. No té transsepte ni deambulatori, encara que el creuer es marca en planta, al cinquè tram dels portals laterals, més ample, però no en alçat. L'absis central és molt profund i té dues absidioles. Els absis i les capelles de la catedral són tots de planta rectangular i passen a una planta pentagonal mitjançant trompes d'anglel ,que introdueixen dos plans oblics per l'enrasat de la volta, com a les capelles palatines de la capella de Santa Anna del castell de l'Almudaina i Santa Creu del castell dels Reis de Mallorca de Perpinyà. L'excepció en la planta rectangular és la capella que fa d'atri de la sagristia dels Vermells, al segle XIV anomenada capella de Sant Valentí, perquè la paret del fons d'aquest atri és la del campanar i aquesta sagristia és la sala inferior del campanar i aquest té un eix no paral·lel al de la catedral. A les capelles laterals, hi ha cinc finestrals, dos dels quals són cecs, simulats a la paret que forma el contrafort.
  14. 14. Catedral de Palma (II) Naus Les naus tenen vuit trams de 8 m de fondària i les separen set columnes a cada costat. Aquestes columnes són octogonals, només tenen capitell a la banda de les naus laterals i fan més de 20 m d'alçària on reben les grans arcades de 12 m d'obertura, per la qual cosa són les més primes del món, atès que mesuren 1/12 de la llum de nau (a la catedral de Reims els pilars mesuren 1/6) i fan la mateixa sensació que les columnes de Santa Maria del Mar de Barcelona, també octogonals. La nau central té 44 metres d'alçària i les laterals, 33 metres (la central té, doncs, un 50% més d'alçària que les altres, aproximadament). Les naus laterals tenen una capella per tram i al mur que tanca cada tram de la nau central i de les naus laterals hi ha un vitrall. La llum que entra per aquests vitralls i per les quatre rosasses caracteritza l'interior de la seu, com a Santa Maria del Mar.] Les voltes de les naus, dels absis i de les capelles són de creueria a quatre bandes, amb l'excepció de l'interior del portal de l'Almoina, que té una volta d'aresta, i les capelles obertes al segle XVIII a l'interior de la façana. Les naus laterals es troben entre els contraforts que també aguanten la central. Joan Rubió Bellver, arquitecte de la catedral, descrivia els seus trets més principals a principis del segle XX d'aquesta manera:
  15. 15. Els betlems El pessebre, també anomenat naixement, pessebre, portal o passets en els diferentspaïsos i regions de parla hispana, és la representació plàstica d'escenes de la Nativitatde Jesucrist, que se sol exposar durant el Nadal en llars, esglésies i molts centrespúblics, com escoles, organismes oficials, comerços, etc. La construcció i exhibició depessebres forma part de la litúrgia nadalenca en moltes parts del món, especialment enla tradició catòlica.
  16. 16. GRUP: -TONI ROMERO -ALEX FAR -JOAN BAUTISTA -FRANCESC RIPOLL
  17. 17. Esper que hus hagi agradat A i gracies per la vostra atenció adeu

×