0
Sociolingüística
Suposant que la situació actual no sigui diglòssica, per què afirmam que encara no hem assolit la normalització lingüístic...
<ul><li>- Planificació de l'adquisició </li></ul><ul><li>La planificació d'adquisició es relaciona directament amb l'exten...
Que és una interllengua? Quien paper realitza en la societat d'avui? <ul><li>El terme de interllengua es proposat per Selk...
Quien és la interllengua més estesa al llarg del món? Per qué? <ul><li>La interllengua mes estesa al llarg del mon es </li...
És inevitable la prolificació del coneixement de l'anglès al nostre continent? Per què?   <ul><li>Jo penso que l'angles ja...
Quin seria el vostre model lingüístic ideal per a la futura Europa unida? <ul><li>A nosaltres ens agrada aquest model ling...
FI Adrián Barroso i Xavi Núñez
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×

SociolingüíStica

503

Published on

0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total Views
503
On Slideshare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
3
Actions
Shares
0
Downloads
4
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

Transcript of "SociolingüíStica"

  1. 1. Sociolingüística
  2. 2. Suposant que la situació actual no sigui diglòssica, per què afirmam que encara no hem assolit la normalització lingüística? <ul><li>La normalització consisteix sobretot en l'elaboració i la implantació de normes d'ús lingüístic que </li></ul><ul><li>tenen per objectiu incidir en tots els àmbits de la vida d'una societat. Abasta dues vessants: la </li></ul><ul><li>lingüístico-cultural i la sòcio-política. En aquest segon aspecte necessita la implicació de les forces </li></ul><ul><li>polítiques i que s'exerceixi un cert grau de sobirania. La normalització sol tenir diverses fases de </li></ul><ul><li>Planificació. </li></ul><ul><li>Fases </li></ul><ul><li>- Planificació del corpus </li></ul><ul><li>La planificació del corpus és una intervenció prescriptiva en les formes del llenguatge. Pot suposar </li></ul><ul><li>crear noves paraules o expressions, modificar-ne d'antigues o triar una forma preferent entre diverses </li></ul><ul><li>alternatives. La planificació del corpus vol desenvolupar els recursos d'una llengua perquè es </li></ul><ul><li>converteixi en una eina eficaç i ajustada a les necessitats d'una llengua moderna, amb la terminologia </li></ul><ul><li>necessària per poder ser utilitzada en tots els àmbits. La planificació del corpus sovint està lligada a </li></ul><ul><li>l'estandardització d'una llengua, i suposa la preparació d'una normativa ortogràfica i gramatical i la </li></ul><ul><li>creació d'un diccionari que serveixi com a guia dels parlants i els escriptors d'una comunitat lingüística. </li></ul><ul><li>També formen part de la planificació del corpus els esforços de purificació i d'exclusió de les formes </li></ul><ul><li>estrangeres, les reformes ortogràfiques i la introducció de nous sistemes d'escriptura. </li></ul><ul><li>- Planificació de l'estatus </li></ul><ul><li>La planificació de l'estatus intenta delimitar la funció de les llengües en una comunitat lingüística, cosa </li></ul><ul><li>que implica definir-ne l'estatus, convertint una llengua en llengua oficial. Sovint, això suposa elevar </li></ul><ul><li>una llengua de categoria i promoure'n l'ús; aquest és un dels aspectes més polèmics i que troben més </li></ul><ul><li>resistències de la planificació lingüística. </li></ul>
  3. 3. <ul><li>- Planificació de l'adquisició </li></ul><ul><li>La planificació d'adquisició es relaciona directament amb l'extensió de la llengua. La planificació de </li></ul><ul><li>l'adquisició inclou l'ensenyament i l'aprenentatge de llengües, tant de nacionals com estrangeres com </li></ul><ul><li>segones llengües. Implica esforços per influir en el número d'usuaris i la distribució de llengües i </li></ul><ul><li>literatures. Mentre que la planificació d'adquisició la dirigeixen normalment els governs nacionals, </li></ul><ul><li>regionals o municipals de la zona, cossos com el British Council, Alliance Française, Instituto </li></ul><ul><li>Cervantes, Goethe-Institut, Società Dante Alighieri, Instituto Camões, i últimament l'Institut Confuci </li></ul><ul><li>també són internacionalment molt actius en la promoció de l'educació en les seves respectives </li></ul><ul><li>llengües. </li></ul><ul><li>- Planificació lingüística internacional </li></ul><ul><li>Hi ha hagut nombrosos esforços per crear i promoure la planificació lingüística a nivell internacional. </li></ul><ul><li>La ciencia de planificació lingüística internacional s'anomena Interlingüística. El terme fa referència a </li></ul><ul><li>la recerca de possibilitats d'optimitzar la comunicació internacional, normalment hi prenen part els </li></ul><ul><li>IALS( international auxiliary languages), que són les Sigles que fan referència a les llengües artificals o </li></ul><ul><li>planificades per facilitar la comunicació internacional com l'Esperanto, l'Ido, i la Interlingua </li></ul><ul><li>El 13 de febrer passat el Butlletí Oficial de la Província (BOP) de Barcelona va publicar l'aprovació </li></ul><ul><li>definitiva del Reglament d'ús de la llengua catalana a l'Ajuntament de Barcelona, en la redacció del </li></ul><ul><li>qual hi ha participat el Centre de Normalització Lingüística de Barcelona. </li></ul><ul><li>L'Ajuntament de Barcelona. </li></ul><ul><li>El reglament d'ús reconeix el català, la llengua pròpia de Catalunya, com a llengua vehicular de </li></ul><ul><li>l'Ajuntament de Barcelona, al mateix temps que garanteix els drets individuals de totes les persones. </li></ul><ul><li>El reglament estableix l'ús en l'organització municipal, en la relació de l'Ajuntament amb els </li></ul><ul><li>administrats, en la relació amb altres institucions, en els avisos, publicacions i activitats públiques, en </li></ul><ul><li>la publicitat, en la selecció i provisió i la formació del personal. </li></ul><ul><li>El primer tinent d'alcalde de l'Ajuntament de Barcelona, Carles Martí, va dir que &quot;s'ha acordat una proposta que s'adapta perfectament a la realitat plural de la societat de Barcelona&quot;, i, alhora, va defensar el reglament com un nou pas endavant en l'impuls social del català. </li></ul>
  4. 4. Que és una interllengua? Quien paper realitza en la societat d'avui? <ul><li>El terme de interllengua es proposat per Selkiner en l'any 1969, en la seva </li></ul><ul><li>publicacio Languages Transfer. Va crear aquest terme per parlar d'un sistema de </li></ul><ul><li>llenguatge no matern ni produit per l'aprenentatge d'una altra llengua. </li></ul><ul><li>La interllengua es la varietat del qui aprèn una segona llengua o llengua estrangera </li></ul><ul><li>i que es caracteritza per un cert grau d'errors i d'interferències, fruit del procés </li></ul><ul><li>d'aprenentatge. Es a dir la interllengua no es la lengua materna i tampoc es la </li></ul><ul><li>llengua que estas estudiant, es un codig linguistic que severix a les persones per </li></ul><ul><li>aconseguir els seus objectius comunicatius on hi ha frases correctes i d'altres </li></ul><ul><li>incorrectes. A les Illes Balears la llengua que s'apren es el catala, perque es la </li></ul><ul><li>segona llengua de les illes. Pero tambe s'apren l'angles, ques s'ha convertit en la </li></ul><ul><li>interllengua d'europa. La interllengua serveix per comunicar-nos, per fer negocis </li></ul><ul><li>amb altres paisos,.. </li></ul>
  5. 5. Quien és la interllengua més estesa al llarg del món? Per qué? <ul><li>La interllengua mes estesa al llarg del mon es </li></ul><ul><li>l'angles. Les reuinos del politics sempre es fan en </li></ul><ul><li>angles i hi ha traductors per als que no entenen </li></ul><ul><li>l'angles. L'angles no es la llengua amb mes parlants </li></ul><ul><li>del mon, el xines mandarin te molts mes parlantas </li></ul><ul><li>i el castella tambe, pero s'ha elegit com interllengua </li></ul><ul><li>perque els Estats Units de America son la major </li></ul><ul><li>potencia economica i militar del mon. </li></ul>
  6. 6. És inevitable la prolificació del coneixement de l'anglès al nostre continent? Per què? <ul><li>Jo penso que l'angles ja no es deixara d'enseñar a les </li></ul><ul><li>escoles perques es la llengua mes necessaria avui en dia. </li></ul><ul><li>Tambe penso que cada vegada la gent fara mes cursos </li></ul><ul><li>d'aprenetatge de l'angles perque la gent cada vegada esta </li></ul><ul><li>mes preparada per als llocs de treball i per tenir en un </li></ul><ul><li>futur un bon treball haura falta l'angles. </li></ul><ul><li>No penso que l'angles en un futur sira la l'unica llengua al </li></ul><ul><li>mon pero si que penso q tot el mon sabra parlar aquesta </li></ul><ul><li>llengua a part de la seva propia . </li></ul>
  7. 7. Quin seria el vostre model lingüístic ideal per a la futura Europa unida? <ul><li>A nosaltres ens agrada aquest model linguistic que </li></ul><ul><li>hi ha ara, perques es un model que permet la </li></ul><ul><li>convivencia de totes les llengues i aixo fa q no </li></ul><ul><li>desapareguin i aixi poder arribar a coneixer alguna </li></ul><ul><li>altra llengua si volsm, pero al mateix temps,si saps </li></ul><ul><li>l'angles, pots anar per tot el mon sense preocupar </li></ul><ul><li>te per la comunicacio. L'unica cosa que cambiariem seria </li></ul><ul><li>que la llengua internacional hauria de ser el castella. </li></ul>
  8. 8. FI Adrián Barroso i Xavi Núñez
  1. A particular slide catching your eye?

    Clipping is a handy way to collect important slides you want to go back to later.

×