Your SlideShare is downloading. ×
SociolingüíStica
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×

Thanks for flagging this SlideShare!

Oops! An error has occurred.

×
Saving this for later? Get the SlideShare app to save on your phone or tablet. Read anywhere, anytime – even offline.
Text the download link to your phone
Standard text messaging rates apply

SociolingüíStica

1,472

Published on

Published in: Technology
0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total Views
1,472
On Slideshare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
6
Actions
Shares
0
Downloads
10
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

Report content
Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
No notes for slide

Transcript

  • 1. Qüestions Patricia i Lucía
  • 2. Quines característiques té el conflicte lingüístic als Països Catalans?
    • L'any 1981, es va publicar l’anomena’t manifest dels 2.300 en el qual un grup de persones van posar un seguit d'objeccions a la política lingüística començada pel govern català. Des del punt de vista del conflicte lingüístic es pot destacar del manifest els següents punts:
    • Identificació com grup homogeni caracteritzat per ser no catalanoparlant contraposat a l'altre grup catalanoparlant.
    • Expressió de malestar pel canvi que provoca les mesures de normalització i manifestar que la situació anterior considerada no era conflictiva.
    • Considerar que s'inicia un procés de convertir el català com única llengua oficial com inici del conflicte.
    • Afirmació de la supremacia cultural del grup emigrant a través de considerar el monolingüisme català com empobriment i destacar l'abast mundial del castellà
    • Denúncia d'una presumpta magnificació de la qüestió de la llengua com a tret fonamental de la cultura i la identitat catalanes, en front d'altres qüestions de major interès social.
    • Adduir la pèrdua de fluïdesa verbal i una menor capacitat d'abstracció i comprensió com a conseqüència d'ensenyar en català als no catalanoparlants.
    • Perill de formació de dues comunitats si l'ensenyament es fa només en català
  • 3. Quan es va originar el conflicte lingüístic?
    • Des del segle XV, amb la intervenció dels Tastàmara en el poder de la corona catalano-aragonesa, es produeix molt lentament la presència de la llengua espanyola en el domini lingüístic català. Aquesta presencia va augmentant al llarg dels segles XVI, XVII, XVIII i provoca una situació diglòssia convertint-se el català en la llengua B.
    • Felip V aconsegueix que la llengua catalana perdi la seva oficialitat, però la burgesia catalana amb l’ajut del poble aconsegueixen imposar-se i es així com durant el segle XIX i principis del XX es produeix el fenomen de la Renaixença que suposa una recuperació de la llengua catalana, però anys desprès amb la implantació del regim franquista el català torna a perdre el seu reconeixement com a llengua oficial.
    • Actualment, amb el regim democràtic de l’estat espanyol, que reconeix la pluralitat lingüística i cultural, el català torna a ser oficial en el seu territori.
  • 4. Quines són les possibles sortides per al conflicte lingüistic?
    • Primerament,explicar que el conflicte lingüístic és una situació de conflictivitat social que es dóna quan dues llengües es disputen un mateix àmbit d’ús.
    • Existeixen dues possibles sortides al conflicte lingüístic:
    • La normalització lingüística (procés a través del qual una llengua que ha patit un procés de minorització o que no ha desenvolupat totes les seues potencialitats recupera l’estatus perdut o construeix tots els elements necessaris per constituir un instrument de comunicació, de cultura i de construcció del món apte per a totes les necessitats modernes)
    • La substitució lingüística( terme de la sociolingüística que es refereix a un procés al final del qual una comunitat lingüística acaba passant a formar part d'una altra comunitat lingüística per l'abandonament de la seva llengua .)
  • 5. Quin paper juga el conflicte lingüístic en la nostra societat?
    • Es pot fer una classificació de diferents casos de conflictivitat lingüística que han tengut lloc a Eivissa i Formentera:
    • Separatisme lingüístic. Els primers intents de generar un conflicte d’abast ampli es produeixen, durant els anys setanta, al voltant del separatisme lingüístic. Un petit grup de persones vinculades al règim franquista intenten enfrontar “eivissenc” i “català”, tot promovent un conflicte semblant al que ha provocat el blaverisme al País Valencià. Aquest conflicte, del qual esporàdicament en surten encara algunes espurnes, fou tallat d’arrel pel reconeixement estatutari que la llengua de les illes Balears i Pitiüses és la catalana.
    • Conflicte al voltant de l’obligatorietat o no obligatorietat de la llengua catalana a l’ensenyament. Es produeix al principi dels anys vuitanta, després de la promulgació del Decret de Bilingüisme (1979). Alguns sectors contraris a la normalització de la llengua catalana reivindiquen que aquesta sigui objecte d’una assignatura optativa (i no obligatòria, com estableix la llei) a l’ensenyament. Amb el temps, aquest conflicte també fou superat.
    • Conflicte al voltant de la doble oficialitat real del català i el castellà. En aquesta fase del conflicte lingüístic es discuteixen aspectes com ara: quin espai ha d’ocupar cada llengua a l’ensenyament, a l’administració, als mitjans de comunicació, al món del comerç, etc.
  • 6. En que consisteix el procés de substitució lingüística?
    • La substitució lingüística es desenvolupa en un procés amb diverses etapes:
    • Procés de bilingüització : És l’etapa més llarga. Les classes altes,les ciutats més poblades,els joves…són els primers a adoptar la segona llengua.Aquesta comenta a ocupar les funcions formals en detrimento de la llengua pròpia.
    • Procés de monolingüització en la llengua (A). A poc a poc es va abandonant la llengua dominada (llengua B) i és suplantada per la llengua A (dominadora). Aquesta fase és molt ràpida,atès que tota la societat coneix ja la llengua A.

×