Prudenci Bertrana
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×
 

Prudenci Bertrana

on

  • 1,297 views

 

Statistics

Views

Total Views
1,297
Views on SlideShare
1,290
Embed Views
7

Actions

Likes
0
Downloads
6
Comments
0

2 Embeds 7

http://agora.xtec.cat 6
http://www.slideshare.net 1

Accessibility

Categories

Upload Details

Uploaded via as Microsoft PowerPoint

Usage Rights

© All Rights Reserved

Report content

Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
  • Full Name Full Name Comment goes here.
    Are you sure you want to
    Your message goes here
    Processing…
Post Comment
Edit your comment

Prudenci Bertrana Prudenci Bertrana Presentation Transcript

  • Prudenci Bertrana Antonio Rodríguez Gómez
  • índex 1.- Biografia 2.- Característiques de l’autor 3.- “Josafat” 4.- Altres Obres 5.- Premis
  • 1.- Biografia Prudenci Bertrana neix a Tordera el 1867. Fill de Josep Bertrana un propietari rural de ideología carlina. Prudenci va pasar una infància itinerant seguint les aventures bél·liques, durant la III Guerra Carlina, del seu pare. estudia el batxillerat a Girona i, seguint la voluntat paterna, comença els estudis d'enginyeria industrial, els més apropiats per al futur paper de propietari de finques. Però el primer any fracassa i el segon ja no arriba ni a matricular-s'hi. En canvi, es matricula seguint l'afició per la pintura que ja li venia de petit. És en aquest període quan es casa amb Neus Salazar i immediatament tenen dues filles. El 1899 Prudenci Bertrana escriu la seva primera novel·la, Violeta, que s'ha conservat inèdita. Aquell primer pas cap a la literatura és, per Bertrana, un "acte de desesperació", "la primera temptativa de suïcidi d'un trist pintor que està tip d'actuar de judes de si mateix i desitja penjar-se". Abandona la pintura i el 1902 entra a la redacció de la revista Vida. És una revista conservadora, que acull alguns dels aspectes més característics de les formes modernistes. Bertrana hi publica comentaris sobre art, proses poètiques i contes, com La guineu, un relat rural.
  • Participa en la renovació de la vida cultural gironina, especialment en l'organització dels Jocs Florals. El 1903 publica Tard, que ja deixa entreveure un camí que molt aviat es consolida. Una petita part de l'obra primerenca, una mica insegura, es recull a Crisàlides (1907). El 1906 publica Josafat, la novel·la que havia estat presentada a la Festa de la Bellesa de Palafrugell i havia disputat al premi a L'home bo, de Josep Pous i Pagès, per al qual s'havia inclinat el jurat per raons morals. La publicació de la novel·la Josafat, en la qual s'endevina el marc de la catedral de Girona, la seva col·laboració amb Diego Ruiz en un pamflet, La locura de Àlvarez de Castro (1910) i les seves activitats polítiques al costat del nacionalisme republicà són motius d'escàndol.
  • Compagina aquestes activitats amb la plaça de professor de dibuix i pintura de l'Escola del Bosc, de l'Ajuntament de Barcelona, tasques que li permeten adquirir una certa estabilitat econòmica. Quan, després d'una llarga polèmica entorn de la novel·la, reprèn el conreu del gènere, Prudenci Bertrana és un dels primers a publicar-ne. Ho fa el 1925 amb Jo! Memòries d'un metge filòsof, retrat del metge i escriptor Diego Ruiz, novel·la que assoleix més èxit de públic que no pas de crítica. El 1929 publica Tieta Claudina, una novel·la que ja havia aparegut el 1911, en traducció castellana de Màrius Aguilar, amb el títol d'Ernestina. La veritable revisió de la seva pròpia trajectòria biogràfica arriba amb la trilogia Entre la terra i els núvols, integrada per L'hereu (1931), guardonada amb el premi Crexells, El vagabund (1933) i L'impenitent, acabada el 1939 i no publicada fins al 1948. President dels Jocs Florals de Girona el 1935 i dels de Barcelona el 1936, publica encara En Rossinyol que jo he tractat (1937). Mor en plena postguerra, el 1941. La seva reivindicació com a escriptor es fa amb molta lentitud, tot i que hi ajuda decisivament la publicació de les Obres completes el 1965 i l'organització a Girona, a partir del 1968, per subscripció popular, del premi de novel·la que porta el seu nom i que, després de passar per diverses etapes, s'ha convertit en un dels més prestigiosos del gènere.
  • 2.- Característiques de l’autor Prudenci Bertrana va ser un escriptor força polític que va conrear la novel·la i la narració breu, ambientades majoritàriament a la ruralia: Nàufrags, Proses bàrbares, Els herois, etc. són alguns dels títols que mantenen aquesta característica. Els seus personatges no tenen el tarannà ombrívol dels de Víctor Català. Per a Bertrana, el camp era el lloc propici per gaudir d’una felicitat completa i mai no se’l va plantejar com un àmbit propici de desgràcies que l’home no podia defugir. Més aviat el camp va ser per a ell el contrapunt ideal, idealitzat, de la ciutat alienador. Des del punt de vista formal la seva prosa evidencia un treball exquisit d’elaboració que duu com a resultat a una obra d’estil pulcre i rigorós.
  • 3.- “Josafat” Josafat és una peça mestra de la narrativa decadentista articulada entorn d'un personatge simbòlic, el gegantí Josafat, campaner de migrada intel.ligència que vol una relació eròtica recurrent i malaltissa amb una protituta (Fineta) dins l'esglèsia de Santa Maria (catedral de Girona). La dualitat i la contradicció presideixen aquesta breu novel·la, on s'enfronten el camp i la ciutat, el vici i la virtut, i, en última instància, el Bé i el Mal. Els símbols (flabiol, esparvers, pluja, torres, escala de cargol. etc.) i els camps semàntics (del món pagà, de l'àmbit zoològic, etc.) suggereixen el clima estrany i efectista del relat. L'espai sagrat que embolcalla les escenes lúbriques crea un ambient de profanació i sacrilegi en la millor línia del decadentisme europeu i la prosa refinada confegida amb imatges, adjectius i una recercada llengua mascla aconsegueixen un cúmul de sensacions reveladores de la realitat.
  • Com en tota novel·la modernista l'individu, inadaptat al món, s'enfronta amb les forces de la Natura -la pulsió de l'instint- i en sortir-ne perdedor es destrueix. Josafat supera amb els seu exquisit simbolisme els plantejaments naturalistes que també s'hi palesen i afegeix una romàntica pinzellada de rousseaunisme en idealitzar la natura en estat salvatge i l'home primari i feliç, que l'habita abans de perdre's en el pou sense fons de la ciutat.
  • 4.- Altres Obres Novel·la: -Violeta. (1899), Nàufrags. (1907), L'orgue del diputat. (1924) Jo!: memòries d'un metge filòsof. (1925), Tieta Claudina. (1929), L’Hereu, (1931), L'Ós benemèrit i altres bèsties. (19). El vagabund, (1933), La Ruta abandonada. (1934), En Rossinyol que jo he tractat. (1937) L’impenitent, (1939). Prosa: -Proses bàrbares. (1911) Narrativa breu: - L'oreneta. La guineu. Tard!, Crisàlides. La lloca vidua i altres narracions.Els Herois. L'illa perduda. La Bassa roja: una aventura en l'estepa. El meu amic Pellini i altres contes. El desig de pecar, Una nit de nuvis al bosc. Contes,Bestiaris. Narrativa infantil i juvenil: - L'oca de la molinera. La Margarideta. L'home de la gorra peluda: fantàstiques aventures d'en Poli i l'Adrianet. La tragèdia d'un gos xato. L'illa perduda Teatre: Josep II rei: drama en 2 actes, Els atropellats: comèdia en tres actes. ¡Enyorada solitud!: comèdia en dos actes, Les ales d'Ernestina: drama en tres actes. La dona neta: comèdia en tres actes. El comiat de Teresa: comèdia en tres actes. El fantasma de Montcorb: comèdia en tres actes, Els aprensius: farsa en un acte; Josep II, rei.
  • 5.- Premis - Primer premi del concurs de novel·la de la biblioteca del Poble Català (1907): Nàufrags. - Copa d'argent als Jocs Florals de Barcelona (1910): Proses bàrbares. - Premi Joan Crexells (1931): L'Hereu. - Premi Fastenrath (1934): El comiat de Teresa. Comèdia en tres actes.
  • FI