Your SlideShare is downloading. ×
0
Prudenci Bertrana
Prudenci Bertrana
Prudenci Bertrana
Prudenci Bertrana
Prudenci Bertrana
Prudenci Bertrana
Prudenci Bertrana
Prudenci Bertrana
Prudenci Bertrana
Prudenci Bertrana
Prudenci Bertrana
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×

Thanks for flagging this SlideShare!

Oops! An error has occurred.

×
Saving this for later? Get the SlideShare app to save on your phone or tablet. Read anywhere, anytime – even offline.
Text the download link to your phone
Standard text messaging rates apply

Prudenci Bertrana

603

Published on

0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total Views
603
On Slideshare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
3
Actions
Shares
0
Downloads
0
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

Report content
Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
No notes for slide

Transcript

  • 1. Prudenci Bertrana Antonio Rodríguez Gómez
  • 2. índex <ul><li>1.- Biografia </li></ul><ul><li>2.- Característiques de l’autor </li></ul><ul><li>3.- “Josafat” </li></ul><ul><li>4.- Altres Obres </li></ul><ul><li>5.- Premis </li></ul>
  • 3. 1.- Biografia <ul><li>Prudenci Bertrana neix a Tordera el 1867. Fill de Josep Bertrana un </li></ul><ul><li>propietari rural de ideología carlina. Prudenci va pasar una infància itinerant </li></ul><ul><li>seguint les aventures bél·liques, durant la III Guerra Carlina, del seu pare. </li></ul><ul><li>estudia el batxillerat a Girona i, seguint la voluntat paterna, comença els </li></ul><ul><li>estudis d'enginyeria industrial, els més apropiats per al futur paper de </li></ul><ul><li>propietari de finques. Però el primer any fracassa i el segon ja no arriba ni a </li></ul><ul><li>matricular-s'hi. En canvi, es matricula seguint l'afició per la pintura que ja li </li></ul><ul><li>venia de petit. És en aquest període quan es casa amb Neus Salazar i </li></ul><ul><li>immediatament tenen dues filles. </li></ul><ul><li>El 1899 Prudenci Bertrana escriu la seva primera novel·la, Violeta , que s'ha </li></ul><ul><li>conservat inèdita. Aquell primer pas cap a la literatura és, per Bertrana, un </li></ul><ul><li>&quot;acte de desesperació&quot;, &quot;la primera temptativa de suïcidi d'un trist pintor </li></ul><ul><li>que està tip d'actuar de judes de si mateix i desitja penjar-se&quot;. Abandona la </li></ul><ul><li>pintura i el 1902 entra a la redacció de la revista Vida . És una revista </li></ul><ul><li>conservadora, que acull alguns dels aspectes més característics de les formes </li></ul><ul><li>modernistes. Bertrana hi publica comentaris sobre art, proses poètiques i </li></ul><ul><li>contes, com La guineu , un relat rural. </li></ul>
  • 4. <ul><li>Participa en la renovació de la vida cultural gironina, especialment en l'organització dels Jocs Florals. El 1903 publica Tard , que ja deixa entreveure un camí que molt aviat es consolida. Una petita part de l'obra primerenca, una mica insegura, es recull a Crisàlides (1907). El 1906 publica Josafat , la novel·la que havia estat presentada a la Festa de la Bellesa de Palafrugell i havia disputat al premi a L'home bo , de Josep Pous i Pagès, per al qual s'havia inclinat el jurat per raons morals. La publicació de la novel·la Josafat , en la qual s'endevina el marc de la catedral de Girona, la seva col·laboració amb Diego Ruiz en un pamflet, La locura de Àlvarez de Castro (1910) i les seves activitats polítiques al costat del nacionalisme republicà són motius d'escàndol. </li></ul>
  • 5. <ul><li>Compagina aquestes activitats amb la plaça de professor de dibuix i pintura </li></ul><ul><li>de l'Escola del Bosc, de l'Ajuntament de Barcelona, tasques que li permeten </li></ul><ul><li>adquirir una certa estabilitat econòmica. Quan, després d'una llarga </li></ul><ul><li>polèmica entorn de la novel·la, reprèn el conreu del gènere, Prudenci </li></ul><ul><li>Bertrana és un dels primers a publicar-ne. Ho fa el 1925 amb Jo! Memòries </li></ul><ul><li>d'un metge filòsof , retrat del metge i escriptor Diego Ruiz, novel·la que </li></ul><ul><li>assoleix més èxit de públic que no pas de crítica. El 1929 publica Tieta </li></ul><ul><li>Claudina , una novel·la que ja havia aparegut el 1911, en traducció castellana </li></ul><ul><li>de Màrius Aguilar, amb el títol d' Ernestina . La veritable revisió de la seva </li></ul><ul><li>pròpia trajectòria biogràfica arriba amb la trilogia Entre la terra i els núvols , </li></ul><ul><li>integrada per L'hereu (1931), guardonada amb el premi Crexells, El vagabund </li></ul><ul><li>(1933) i L'impenitent , acabada el 1939 i no publicada fins al 1948. </li></ul><ul><li>President dels Jocs Florals de Girona el 1935 i dels de Barcelona el 1936, </li></ul><ul><li>publica encara En Rossinyol que jo he tractat (1937). Mor en plena postguerra, </li></ul><ul><li>el 1941. La seva reivindicació com a escriptor es fa amb molta lentitud, tot i </li></ul><ul><li>que hi ajuda decisivament la publicació de les Obres completes el 1965 i </li></ul><ul><li>l'organització a Girona, a partir del 1968, per subscripció popular, del premi </li></ul><ul><li>de novel·la que porta el seu nom i que, després de passar per diverses </li></ul><ul><li>etapes, s'ha convertit en un dels més prestigiosos del gènere. </li></ul>
  • 6. 2.- Característiques de l’autor <ul><li>Prudenci Bertrana va ser un escriptor força polític que va conrear la </li></ul><ul><li>novel·la i la narració breu, ambientades majoritàriament a la ruralia: </li></ul><ul><li>Nàufrags, Proses bàrbares, Els herois, etc. són alguns dels títols que </li></ul><ul><li>mantenen aquesta característica. Els seus personatges no tenen el </li></ul><ul><li>tarannà ombrívol dels de Víctor Català. Per a Bertrana, el camp era </li></ul><ul><li>el lloc propici per gaudir d’una felicitat completa i mai no se’l va </li></ul><ul><li>plantejar com un àmbit propici de desgràcies que l’home no podia </li></ul><ul><li>defugir. </li></ul>Més aviat el camp va ser per a ell el contrapunt ideal, idealitzat, de la ciutat alienador. Des del punt de vista formal la seva prosa evidencia un treball exquisit d’elaboració que duu com a resultat a una obra d’estil pulcre i rigorós.
  • 7. 3.- “Josafat” <ul><li>Josafat és una peça mestra de la narrativa decadentista articulada entorn d'un </li></ul><ul><li>personatge simbòlic, el gegantí Josafat, campaner de migrada intel.ligència </li></ul><ul><li>que vol una relació eròtica recurrent i malaltissa amb una protituta (Fineta) </li></ul><ul><li>dins l'esglèsia de Santa Maria (catedral de Girona). La dualitat i la </li></ul><ul><li>contradicció presideixen aquesta breu novel·la, on s'enfronten el camp i la </li></ul><ul><li>ciutat, el vici i la virtut, i, en última instància, el Bé i el Mal. Els símbols </li></ul><ul><li>(flabiol, esparvers, pluja, torres, escala de cargol. etc.) i els camps semàntics </li></ul><ul><li>(del món pagà, de l'àmbit zoològic, etc.) suggereixen el clima estrany i </li></ul><ul><li>efectista del relat. L'espai sagrat que embolcalla les escenes lúbriques crea </li></ul><ul><li>un ambient de profanació i sacrilegi en la millor línia del decadentisme </li></ul><ul><li>europeu i la prosa refinada confegida amb imatges, adjectius i una recercada </li></ul><ul><li>llengua mascla aconsegueixen un cúmul de sensacions reveladores de la </li></ul><ul><li>realitat. </li></ul>
  • 8. <ul><li>Com en tota novel·la modernista l'individu, inadaptat al món, s'enfronta </li></ul><ul><li>amb les forces de la Natura -la pulsió de l'instint- i en sortir-ne perdedor </li></ul><ul><li>es destrueix. Josafat supera amb els seu exquisit simbolisme els </li></ul><ul><li>plantejaments naturalistes que també s'hi palesen i afegeix una </li></ul><ul><li>romàntica pinzellada de rousseaunisme en idealitzar la natura en estat </li></ul><ul><li>salvatge i l'home primari i feliç, que l'habita abans de perdre's en el pou </li></ul><ul><li>sense fons de la ciutat. </li></ul>
  • 9. 4.- Altres Obres <ul><li>Novel·la: </li></ul><ul><li>- Violeta. (1899), Nàufrags. (1907), L'orgue del diputat. (1924) Jo!: memòries </li></ul><ul><li>d'un metge filòsof. (1925), Tieta Claudina. (1929), L’Hereu, (1931), L'Ós </li></ul><ul><li>benemèrit i altres bèsties. (19). El vagabund, (1933), La Ruta abandonada. </li></ul><ul><li>(1934), En Rossinyol que jo he tractat. (1937) L’impenitent, (1939). </li></ul><ul><li>Prosa: </li></ul><ul><li>- Proses bàrbares. (1911) </li></ul><ul><li>Narrativa breu: </li></ul><ul><li>- L'oreneta. La guineu. Tard! , Crisàlides. La lloca vidua i altres </li></ul><ul><li>narracions.Els Herois. L'illa perduda. La Bassa roja: una aventura en </li></ul><ul><li>l'estepa. El meu amic Pellini i altres contes. El desig de pecar, Una nit de </li></ul><ul><li>nuvis al bosc. Contes,Bestiaris. </li></ul><ul><li>Narrativa infantil i juvenil: </li></ul><ul><li>- L'oca de la molinera. La Margarideta. L'home de la gorra peluda: </li></ul><ul><li>fantàstiques aventures d'en Poli i l'Adrianet. La tragèdia d'un gos xato. </li></ul><ul><li>L'illa perduda </li></ul><ul><li>Teatre: </li></ul><ul><li>Josep II rei: drama en 2 actes, Els atropellats: comèdia en tres actes. </li></ul><ul><li>¡Enyorada solitud!: comèdia en dos actes, Les ales d'Ernestina: drama en </li></ul><ul><li>tres actes. La dona neta: comèdia en tres actes. El comiat de Teresa: </li></ul><ul><li>comèdia en tres actes. El fantasma de Montcorb: comèdia en tres actes, </li></ul><ul><li>Els aprensius: farsa en un acte; Josep II, rei. </li></ul>
  • 10. 5.- Premis <ul><li>- Primer premi del concurs de novel·la de la biblioteca del Poble Català (1907): Nàufrags . </li></ul><ul><li>- Copa d'argent als Jocs Florals de Barcelona (1910): Proses bàrbares . </li></ul><ul><li>- Premi Joan Crexells (1931): L'Hereu . </li></ul><ul><li>- Premi Fastenrath (1934): El comiat de Teresa. Comèdia en tres actes. </li></ul>
  • 11. <ul><li>FI </li></ul>

×