Prudenci Bertrana
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×
 

Like this? Share it with your network

Share

Prudenci Bertrana

on

  • 1,000 views

 

Statistics

Views

Total Views
1,000
Views on SlideShare
989
Embed Views
11

Actions

Likes
0
Downloads
0
Comments
0

5 Embeds 11

http://albertbelda.blogspot.com.es 4
http://www.slideshare.net 3
http://www.albertbelda.blogspot.com.es 2
http://albertbelda.blogspot.com 1
http://www.albertbelda.blogspot.com 1

Accessibility

Upload Details

Uploaded via as Microsoft PowerPoint

Usage Rights

© All Rights Reserved

Report content

Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
  • Full Name Full Name Comment goes here.
    Are you sure you want to
    Your message goes here
    Processing…
Post Comment
Edit your comment

Prudenci Bertrana Presentation Transcript

  • 1. Prudenci Bertrana Antonio Rodríguez Gómez
  • 2. índex
    • 1.- Biografia
    • 2.- Característiques de l’autor
    • 3.- “Josafat”
    • 4.- Altres Obres
    • 5.- Premis
  • 3. 1.- Biografia
    • Prudenci Bertrana neix a Tordera el 1867. Fill de Josep Bertrana un
    • propietari rural de ideología carlina. Prudenci va pasar una infància itinerant
    • seguint les aventures bél·liques, durant la III Guerra Carlina, del seu pare.
    • estudia el batxillerat a Girona i, seguint la voluntat paterna, comença els
    • estudis d'enginyeria industrial, els més apropiats per al futur paper de
    • propietari de finques. Però el primer any fracassa i el segon ja no arriba ni a
    • matricular-s'hi. En canvi, es matricula seguint l'afició per la pintura que ja li
    • venia de petit. És en aquest període quan es casa amb Neus Salazar i
    • immediatament tenen dues filles.
    • El 1899 Prudenci Bertrana escriu la seva primera novel·la, Violeta , que s'ha
    • conservat inèdita. Aquell primer pas cap a la literatura és, per Bertrana, un
    • "acte de desesperació", "la primera temptativa de suïcidi d'un trist pintor
    • que està tip d'actuar de judes de si mateix i desitja penjar-se". Abandona la
    • pintura i el 1902 entra a la redacció de la revista Vida . És una revista
    • conservadora, que acull alguns dels aspectes més característics de les formes
    • modernistes. Bertrana hi publica comentaris sobre art, proses poètiques i
    • contes, com La guineu , un relat rural.
  • 4.
    • Participa en la renovació de la vida cultural gironina, especialment en l'organització dels Jocs Florals. El 1903 publica Tard , que ja deixa entreveure un camí que molt aviat es consolida. Una petita part de l'obra primerenca, una mica insegura, es recull a Crisàlides (1907). El 1906 publica Josafat , la novel·la que havia estat presentada a la Festa de la Bellesa de Palafrugell i havia disputat al premi a L'home bo , de Josep Pous i Pagès, per al qual s'havia inclinat el jurat per raons morals. La publicació de la novel·la Josafat , en la qual s'endevina el marc de la catedral de Girona, la seva col·laboració amb Diego Ruiz en un pamflet, La locura de Àlvarez de Castro (1910) i les seves activitats polítiques al costat del nacionalisme republicà són motius d'escàndol.
  • 5.
    • Compagina aquestes activitats amb la plaça de professor de dibuix i pintura
    • de l'Escola del Bosc, de l'Ajuntament de Barcelona, tasques que li permeten
    • adquirir una certa estabilitat econòmica. Quan, després d'una llarga
    • polèmica entorn de la novel·la, reprèn el conreu del gènere, Prudenci
    • Bertrana és un dels primers a publicar-ne. Ho fa el 1925 amb Jo! Memòries
    • d'un metge filòsof , retrat del metge i escriptor Diego Ruiz, novel·la que
    • assoleix més èxit de públic que no pas de crítica. El 1929 publica Tieta
    • Claudina , una novel·la que ja havia aparegut el 1911, en traducció castellana
    • de Màrius Aguilar, amb el títol d' Ernestina . La veritable revisió de la seva
    • pròpia trajectòria biogràfica arriba amb la trilogia Entre la terra i els núvols ,
    • integrada per L'hereu (1931), guardonada amb el premi Crexells, El vagabund
    • (1933) i L'impenitent , acabada el 1939 i no publicada fins al 1948.
    • President dels Jocs Florals de Girona el 1935 i dels de Barcelona el 1936,
    • publica encara En Rossinyol que jo he tractat (1937). Mor en plena postguerra,
    • el 1941. La seva reivindicació com a escriptor es fa amb molta lentitud, tot i
    • que hi ajuda decisivament la publicació de les Obres completes el 1965 i
    • l'organització a Girona, a partir del 1968, per subscripció popular, del premi
    • de novel·la que porta el seu nom i que, després de passar per diverses
    • etapes, s'ha convertit en un dels més prestigiosos del gènere.
  • 6. 2.- Característiques de l’autor
    • Prudenci Bertrana va ser un escriptor força polític que va conrear la
    • novel·la i la narració breu, ambientades majoritàriament a la ruralia:
    • Nàufrags, Proses bàrbares, Els herois, etc. són alguns dels títols que
    • mantenen aquesta característica. Els seus personatges no tenen el
    • tarannà ombrívol dels de Víctor Català. Per a Bertrana, el camp era
    • el lloc propici per gaudir d’una felicitat completa i mai no se’l va
    • plantejar com un àmbit propici de desgràcies que l’home no podia
    • defugir.
    Més aviat el camp va ser per a ell el contrapunt ideal, idealitzat, de la ciutat alienador. Des del punt de vista formal la seva prosa evidencia un treball exquisit d’elaboració que duu com a resultat a una obra d’estil pulcre i rigorós.
  • 7. 3.- “Josafat”
    • Josafat és una peça mestra de la narrativa decadentista articulada entorn d'un
    • personatge simbòlic, el gegantí Josafat, campaner de migrada intel.ligència
    • que vol una relació eròtica recurrent i malaltissa amb una protituta (Fineta)
    • dins l'esglèsia de Santa Maria (catedral de Girona). La dualitat i la
    • contradicció presideixen aquesta breu novel·la, on s'enfronten el camp i la
    • ciutat, el vici i la virtut, i, en última instància, el Bé i el Mal. Els símbols
    • (flabiol, esparvers, pluja, torres, escala de cargol. etc.) i els camps semàntics
    • (del món pagà, de l'àmbit zoològic, etc.) suggereixen el clima estrany i
    • efectista del relat. L'espai sagrat que embolcalla les escenes lúbriques crea
    • un ambient de profanació i sacrilegi en la millor línia del decadentisme
    • europeu i la prosa refinada confegida amb imatges, adjectius i una recercada
    • llengua mascla aconsegueixen un cúmul de sensacions reveladores de la
    • realitat.
  • 8.
    • Com en tota novel·la modernista l'individu, inadaptat al món, s'enfronta
    • amb les forces de la Natura -la pulsió de l'instint- i en sortir-ne perdedor
    • es destrueix. Josafat supera amb els seu exquisit simbolisme els
    • plantejaments naturalistes que també s'hi palesen i afegeix una
    • romàntica pinzellada de rousseaunisme en idealitzar la natura en estat
    • salvatge i l'home primari i feliç, que l'habita abans de perdre's en el pou
    • sense fons de la ciutat.
  • 9. 4.- Altres Obres
    • Novel·la:
    • - Violeta. (1899), Nàufrags. (1907), L'orgue del diputat. (1924) Jo!: memòries
    • d'un metge filòsof. (1925), Tieta Claudina. (1929), L’Hereu, (1931), L'Ós
    • benemèrit i altres bèsties. (19). El vagabund, (1933), La Ruta abandonada.
    • (1934), En Rossinyol que jo he tractat. (1937) L’impenitent, (1939).
    • Prosa:
    • - Proses bàrbares. (1911)
    • Narrativa breu:
    • - L'oreneta. La guineu. Tard! , Crisàlides. La lloca vidua i altres
    • narracions.Els Herois. L'illa perduda. La Bassa roja: una aventura en
    • l'estepa. El meu amic Pellini i altres contes. El desig de pecar, Una nit de
    • nuvis al bosc. Contes,Bestiaris.
    • Narrativa infantil i juvenil:
    • - L'oca de la molinera. La Margarideta. L'home de la gorra peluda:
    • fantàstiques aventures d'en Poli i l'Adrianet. La tragèdia d'un gos xato.
    • L'illa perduda
    • Teatre:
    • Josep II rei: drama en 2 actes, Els atropellats: comèdia en tres actes.
    • ¡Enyorada solitud!: comèdia en dos actes, Les ales d'Ernestina: drama en
    • tres actes. La dona neta: comèdia en tres actes. El comiat de Teresa:
    • comèdia en tres actes. El fantasma de Montcorb: comèdia en tres actes,
    • Els aprensius: farsa en un acte; Josep II, rei.
  • 10. 5.- Premis
    • - Primer premi del concurs de novel·la de la biblioteca del Poble Català (1907): Nàufrags .
    • - Copa d'argent als Jocs Florals de Barcelona (1910): Proses bàrbares .
    • - Premi Joan Crexells (1931): L'Hereu .
    • - Premi Fastenrath (1934): El comiat de Teresa. Comèdia en tres actes.
  • 11.
    • FI