Llorenç villalonga

3,583 views

Published on

Published in: Education
0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total views
3,583
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
1,300
Actions
Shares
0
Downloads
19
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

Llorenç villalonga

  1. 1. Llorençvillalonga<br />bearn<br />
  2. 2. Neix a Palma de Mallorca el 1897, fill de Miquel VillalongaMuntaner, militar, i de Joana Pons Marquès. Llicenciat en medicina, estudià a la Universitat de Saragossa, onacabà la<br />carrera el 1926. Es va especialitzar en psiquiatria a França, onconeguél'obra de l'escriptor Marcel Proust, del qual va adquirir influència, sobretotpel que fa a la novel·lapsicològica<br />
  3. 3. La seva primera incursió a l'activitatliterària es dónaAl'avantguardaestèticadelsanysvint i trenta : escriu per al diariEl Día, de Palma, diversos articles sobre política i sobre cultura —des d'unpunt de vista anticatalanista— i algunscontessintètics, que publica méstard. Aquestsprimersescritsels signa amb el pseudònim de Dhey, que també utilitza en algunes de les sevesprimeres obres. <br />
  4. 4. El 1927 obre un consultori a Palma, i pocdesprés a la Clínica Peñaranda. De 1930 a 1934, ocupa el càrrec de secretari del Col·legi Oficial de Metges de les Balears. Paral·lelament, entra a treballar a l'Hospital Provincial, peròpocdespréspassa a l'HospitalPsiquiàtric, però la sevapassióés la literatura.<br />
  5. 5. S'estrenacom a narrador amb la novel·laMort de dama (1931), llibre que a pesar de suposar un saltqualitatiu en la seva carrera literària —i de ser considerada un clàssic de la literatura catalana contemporània—, rep, en el moment de publicar-se, crítiquesairades de l'entorn regionalista de l'illa i dels poetes de l'Escola Mallorquina que se sentenal·ludits en la sàtira i la paròdia que transpual'obra.<br />
  6. 6. FundàelmagazínBrisas (1934-1936), revista que ellmateixdirigeix i onpublicà alguns dels seus relats, poemes i obres teatrals com ara Silvia Ocampo i Fedra. En aquestsescritsVillalonga retrata la realitat de Mallorca durantelsanystrenta, quantotjustcomençaven a arribar llesprimeresonades de turistes.<br />
  7. 7. L'any 1936, Villalonga entra a formar part de la Falange Espanyola, la qual cosa es reflecteix en elsseusescrits, claramentpropagandístics. I al cap de poctemps es casa amb Teresa GelabertGelabert. En acabar la Segona Guerra Mundial, Villalonga inicia una nova etapa literària en què es decanta per una majorreflexió, i elsseusescritss'omplen de nostàlgia i de rememoraciód'unmónperdut a la manera de Proust. Torna a col·laborar a la premsa, al diariBaleares, també franquista<br />
  8. 8. A partir delsanyscinquanta, fruit de la reflexióentorn de les conseqüències devastadores de la guerra civil, el pensament de Villalongapren un marcatcaràcterescepticista, i això propicia un acostament al món cultural mallorquí.<br />La segonaedició de Mort de dama (1954) adaptada al català del Principat, molesta l'autor que és un defensor de les varietatsdialectals.<br />
  9. 9. A partir (1961), es dedica a fer una literatura mésautobiogràfica. Sónd'aquestaèpocaL'àngelrebelFalses memòries de Salvador Orlan (1967), Les Fures (1967) i El misantrop (1972). També publica nombrososarticles, no només a la premsa mallorquina, sinó també a la de Barcelona (a Destino i a El Correo Catalan). Durantelsúltimsanys de la sevatrajectòrialiterària publica un parell de novel·lesAndrea Víctix (1974) i Un estiu a Mallorca (versió narrativa de l'obra de teatreSilvia Ocampo). <br />
  10. 10. Mor a Palma de Mallorca el 28 de gener del 1980.<br />
  11. 11. BEARN I LA CASA DE LES NINES<br />
  12. 12. La seva obra més important va ser Bear i La casa de les nines.<br />La novel·la es desenvolupa en una època de canvis, el canvi entre l'Antic Règim i la civilització de l'Europa actual. En concret l'obra acaba el 1890.<br />A la novel·la hi ha moltíssimes referències externes de l'època en que transcorren els fets, aquestes referències són de fets històrics o culturals molt concrets, que ens permeten situar la història en unes dates molt precises.<br />
  13. 13. •És una època de canvi social, Villalonga ens ho ensenya amb les referències històriques: les lluites entre liberals i conservadors en el regnat d'Isabel II,l'ascens de la burgesia i la caiguda de la noblesa a causa de l'enriquiment a través de la indústria dels burgesos, l'oposició entre la cultura germànica i la francesa...<br />•A “Bearn” les referències als nous invents i els progressos tècnics són també molt importants, aquests ens demostren clarament el canvi social d'aquella època, que afecta a la vida dels individus i al seu ambient: timbre elèctric, xifó, màquina de cosir, telèfon, automòbil, tren, correu...Els invents duen a una societat més igualitària on els privilegis de classe ja no hi tenen cabuda. Els invents impliquen la pèrdua de llibertat i la imposició d'un nou ordre, el socialisme.<br />
  14. 14. Bearn és un espai mític. És tot un món mitificat que s'enfonsa, una civilització i un espai. Les grans possessions agrícoles tradicionals, de la Mallorca rural, que havien permès econòmicament la manera de viure dels senyors en el segle XIX, es començaren a dividir a causa de la desamortització.<br />•Acaba alhora una ideologia, una concepció de la vida, la aristocràtica i un mode de producció, l'explotació de les terres per uns pagesos arrelats a la propietat i en dependència quasi medieval a causa del'abolició del feudalisme a la crisi de l'antic règim. Aquesta unió tanestreta dels senyors a Bearn ens permet marcar una oposició també molt clara entre l'espai rural de Bearn i l'espai urbà de Palma.<br />•El primer s'identifica amb el lloc paradisíac. Ja que les repercussions de les revolucions lliberals de 1868 tardaren a arribar, però igualment el paradís endarrerit mallorquí acaba desapareixent.<br />•El segon és el motor dels transcendentals canvis que estan acabant amb el lloc paradisíac, ja que Palma sent la capital de Mallorca era on primer arribaven els canvis, i després s'anaven escampant per tota l'illa, la qual però estava molt més endarrerida que la ciutat per la falta de recursos.<br />L'economia era moltpobre a causa de la poca industrialització que s'estava donant al'illa, encara que a l'estranger la indústria s'estigués estenent pertot.<br />•Els canvis a Mallorca tardaren a arribar però finalment arribaren i transformaren mallorca de cap a peus.<br />
  15. 15. Fi<br />

×