Arquitectura del segle xx i part

738 views
636 views

Published on

0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total views
738
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
5
Actions
Shares
0
Downloads
14
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

Arquitectura del segle xx i part

  1. 1. Arquitectura del segle XX Manual d’història de l’art. Curs 2n de batxillerat, editorial Castellnou. Muñoz Molina, Julián. El arte contemporáneo. Ed. Acento, Madrid 2000 (pàg. 79-89) Text: https://sites.google.com/site/artsartistes/1-arquitectura-del-segle-xx
  2. 2. Una nova épocaL’arquitectura cobra un nou significat.Importància de l’interior.La nova estètica radica en la seva funció.No hi ha un lligam amb els compromisos del passat. Les noves necessitats i els nous materials permetran concebre els espais i els volums amb criteris totalment diferents del passat. Durant la primera meitat del segle XX hi trobarem dues tendències: el racionalisme i l’organicisme.
  3. 3. Precedents• Escola de Chicago• Modernisme Guaranty building, L. Sullivan, 1894-95, Chicago Casa Milà, A. Gaudí, 1906-12, Barcelona "les formes segueixen a la funció"
  4. 4. Els precedents del funcionalismeProtorracionaciolisme: – reacció contra el decorativisme del modernisme – introducció del ciment armat en les construccions – abaratiment dels materials – organització dels edificis funcionalment
  5. 5. Protorracionaciolisme
  6. 6. Les primeres avantguardesEn arquitectura sorgeixen propostes arriscadeslligades als moviments avantguardistes.Algunes d’elles constitueixen autèntiquesutopies.– Futurisme– Expressionisme– Neoplasticisme– Constructivisme
  7. 7. Futurisme
  8. 8. Expressionime Un dels millors arquitectes, i el més conegut, d’aquesta tendència és Eric Mendelsohn (1887-1953), qui construeix a Potsdam la Torre d’Einstein, edifici que posseeix un aspecte orgànic i una plasticitat quasi escultòrica.Torre Einstein, Eric Mendelsohn, 1921, Postdam
  9. 9. "De stijl" i el constructivisme • formes geomètriques • volums plans • materials moderns • rebuig de l’ornamentació • parets llises • asimetria NEOPLASTICISMEVil·la Schroeder de Gerrit Thomas Rietveld (1888-1964)
  10. 10. Constructivisme A l’URSS, nombrosos artistes posaran el seu art al servei dels ideals revolucionaris. Es defèn un art útil destinat a les masses, estretament lligat a la tècnica i a la indústria. Durant aquests anys, es realitzen molts projectes que mai no es duran a terme per manca d’infrastructura. Monument a la Tercera Internacional, 1912, Vladimir Tatlin (1895-1956), 395 m. d’altura.
  11. 11. Constructivisme El pintor i enginyer El Lissitzky (1890-1941) realitza atrevits dissenys arquitectònics, com els projectes d’edificis "estribanúvols", en els que idea atrevides construccions horitzontals sostingudes per pilars. Les seves idees repercuteixen en l’escola de la Bauhaus.
  12. 12. El Racionalisme• El racionalisme o funcionalisme, basat en la idea de Sullivan de que "les formes segueixen a la funció", és impulsat per l’Escola de la Bauhaus, gran focus del moviment arquitectònic modern.• Le Corbusier difondrà posteriorment el racionalisme.
  13. 13. La BauhausEl 1919 Walter Gropius funda la Bauhaus, un centre d’arquitecturai disseny al voltant del qual es concentren les figures mésimportants de l’avantguarda d’entreguerres.L’estudiant rep una formació completaen el camp artesanal, artístic i deldisseny industrial.Es potencia el treball en comú detècnics i artistes: la idea de l’escola ésque art i enginyeria poden unir-se percrear edificis conseqüents amb laseva funció, i tanmateix ser bells sensenecessitat d’adornaments superflus. Walter Gropius (1883 – 1969)
  14. 14. Fagus werk, Gropius i Meyer, 1911, Alfeld, Alemanya “curtain wall”
  15. 15. El 1925 l’escola es trasllada a Dessau i Gropius projecta el nou edifici. El substituirà Hans Meyer i dos anys més tard Mies van der Rohe. El 1933, amb l’arribada de Hitler al poder, el centre és clausurat definitivament. Alguns dels seus membres pateixen la persecució nazi iSeu de la Bauhaus a Dessau, Alemanya el grup es dispersa. Per la Bauhaus passen els millors arquitectes i artistes de l’època: Theo van Doesburg, Lazslo Moholy-Nagy, Lyonel Feininger, Vassily Kandinsky i Paul Klee.
  16. 16. Característiques de la Bauhaus• Veneració pels nous materials (vidre, acer, formigó)• Predomini de la línia recta i les formes simples.• Supressió de qualsevol decoració.• Àmplies superfícies de vidre que recorren tot el parament.• Estructura de formigó en columnes que marquen la verticalitat del conjunt i que estan interrompudes per plans Determina una nova forma d’entendre horitzontals. l’arquitectura, tant en el pla teòric com formal.
  17. 17. Seu de la Bauhaus a Dessau, Alemanya
  18. 18. Seu de la Bauhaus a Dessau, Alemanya
  19. 19. Seu de la Bauhaus a Dessau, Alemanya
  20. 20. 1º andar
  21. 21. Cadires de tub d’acer, creades per la Bauhaus
  22. 22. Ludwig Mies van der Rohe (1886 -1969)
  23. 23. Principis constructius de Mies Van der Rohe• Planta lliure• Flexibilitat• Coberta plana• Fusió d’espais• Volum rectangular• Joc de llums• Senzillesa compositiva• Construcció amb proporció humana “menys és més”
  24. 24. Apartaments Weissenhof de Mies van der Rohe, 1927, Stuttgart, Alemanya
  25. 25. Urbanització Weissenhof de Mies van der Rohe, 1927, Stuttgart, Alemanya
  26. 26. Pavelló alemany per a l’Exposició Universal de Barcelona de 1929Arquitecte: Ludwig Mies van der RoheCronologia: construït el 1929, reconstruït el 1986Materials: diferents tipus de marbre, ònix, acer i vidre.Localització: Avda. Marquès de Comilles, Montjuïc, BarcelonaEstil:Sistema constructiu:
  27. 27. Mies van der Rohe: Pavillón alemán expo de Barcelona (1929)
  28. 28. Pavelló d’Alemanya de Mies van der Roheper a l’Exposició Universal de Barcelona el 1929, reconstruit el 1989
  29. 29. Mies van der Rohe: Pavillón alemán expo de Barcelona (1929)
  30. 30. Mies van der Rohe: Pavillón alemán expo de Barcelona (1929)
  31. 31. Cadira Barcelona, Mies van der Rohe
  32. 32. Casa Farnsworth, Mies van der Rohe, 1946, Illinois
  33. 33. Apartaments Lake Shore Drive, Mies van der Rohe, 1951, Chicago
  34. 34. Le Corbusier la difusió del racionalisme Charles-Édouard Jeanneret, més conegut com Le Corbusier és el gran impulsor del racionalisme a França. Les seves idees constructives i urbanístiques es difonen mitjançant publicacions com Cap a una arquitectura (1923), un dels llibres més llegits sobreLe Corbusier (1887-1965) arquitectura contemporània, i també gràcies als Congressos Internacionals d’Arquitectura Moderna.
  35. 35. Casa Savoie, Le Corbusier, Poissy, 1928 i 1930.
  36. 36. Els principis bàsics de l’arquitectura de Le Corbussier:• els "pilotis", mena de pilars o columnes, gràcies als que la casa queda lliure i isolada del sòl. El carrer i el jardí poden seguir un traçat independent, els locals foscos i les humitats desapareixen;• les terrasses-jardí. El terrat és aprofitat per a solàrium, jardí, piscina, camp d´esport, etc.;• la finestra longitudinal, allargada, no treu espai i il•lumina més. És conseqüència de la pèrdua de la funció sustentadora del mur;• la planta oberta, cada pis pot ser distribuït amb independència del superior a l´inferior, gràcies al sistema de pilars i absència de parets de càrrega;• la façana lliure, pot ser dissenyada en funció de les necessitats de cada pis, car ja no cal subjectar-se a una ordenació regular imposada per les parets de càrrega.
  37. 37. Casa Savoie, Le Corbusier, Poissy, 1928 i 1930.
  38. 38. “màquina per a viure-hi”Model de vivenda, feta en sèrie i amb una gran economia d’espai. Unitat d’ habitació
  39. 39. Unité d’habitacion, Le Corbussier, 1947-1952, MarsellaEl seu veritable projecte arquitectònic es vincula a l’urbanisme i esbasa en la "unitat habitació", és a dir, un bloc-ciutat autosuficientque proporciona allotjament i serveis, a les famílies que l’habiten.
  40. 40. Le modulor de Le Corbussier, principi teòric-pràctic en el ques’es fixen les proporcions que permeten construir harmànicament
  41. 41. Capella de Notre-Dame du Haut, de Le Corbussier, 1950-1954, Ronchamp
  42. 42. Chandigar, Le Corbusier, Índia
  43. 43. Fundació Miró, Josep Lluís Sert, 1975, Barcelona

×