Your SlideShare is downloading. ×

TERMINOLOGIA PAU COMENTARI PINTURA

1,567

Published on

Published in: Education
2 Comments
4 Likes
Statistics
Notes
No Downloads
Views
Total Views
1,567
On Slideshare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
5
Actions
Shares
0
Downloads
81
Comments
2
Likes
4
Embeds 0
No embeds

Report content
Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
No notes for slide

Transcript

  • 1. DICCIONARI VISUAL D’ART (COMENTARI PINTURA) TERMINOLOGIA PAU ILLES BALEARS 2011-2012Henri Matise. La dansa (1909). Oli sobre llenç. MOMA. New York. Museu de l’Hermitage. San Petersburg. Fauvisme.
  • 2. LA DANSA (1909-1910)93 HENRI MATISSE (1869-1954) MUSEU DE L‟HERMITAGE. SANT PETERSBURG. RÚSSIAa1
  • 3. LA DANSA (1909-1910)93 HENRI MATISSE (1869-1954) MUSEU D‟ART MODERN DE NOVA YORK (MoMA)d
  • 4. DICCIONARI VISUAL D’ART(COMENTARI PINTURA) P. Picasso. El Guernica (1937). Oli sobre tela. Centre d’Art Reina Sofia. Madrid. TERMINOLOGIA PAU ILLES BALEARS 2011-2012
  • 5. LLISTATDE TERMES TÈCNICS D’ART Prova d’Accés a la Universitat PAU 2011-12 (Illes Balears) Història de l‟art IES Ramon Llull (Palma) M Assumpció Granero Cueves ESCULTURA
  • 6. 76.- LLENÇ76.- Llenç. Suport pictòric que consisteix en una roba o tela tractada, damunt laqual es pinta, feta normalment de lli o de cànem. Castellà: Lienzo; tela. Muntat d‟una tela o llenç sobre un bastidor. Anvers i revers d‟un llenç.
  • 7. 11.- AQUAREL·LA (P) Sinònim: Pintura a l’aquarel·la. • Tècnica pictòrica que dilueix els pigments en aigua mesclada amb goma aràbiga, d‟assecat ràpid, per la qual cosa requereix una execució decidida i breu. • És una pintura molt lluminosa i de gran transparència, ja que els colors transparenten el paper. A diferència de l‟aquarel·la, que elsJuan Gris. Natura morta (1910-11) colors són transparents, en el guaix o pintura a l‟aiguada els colors són opacs. Castellà: Acuarela; o pintura a la acuarela. Aquarel·la
  • 8. Aquarel·la 11.- AQUAREL·LA (P) Sinònim: Pintura a l’aquarel·la. • SELECTIVITAT juny 2011/A: Tècnica pictòrica en la qual s‟utilitza una pasta de dissolució aquosa de gran transparència en els colors.
  • 9. • Obra pictòrica realitzada 61.- FRESC (P)30 Sinònim: Pintura al fresc. damunt un arrebossat de calç i arena, emprant una pasta pictòrica obtinguda a partir de pigments trempats amb aigua sola, que s‟ha d‟assentar mentre aquest es manté fresc. Tècnica pictòrica mural que utilitza l‟aigua amb calç per aglutinar els pigments. Abans d‟aplicar la pintura el mur es cobreix amb una capa d‟argamassa composta per sorra i calç (arrebossat de calç humit). La pintura s‟ha d‟aplicar amb rapidesa ja que quan la paret és seca, no es pot rectificar. És una pintura molt lluminosa i de gran resistència als agents externs. Requereix sinòpia o esbós. Castellà: Conjunt iconogràfic o Pantocràtor de Sant Climent de Taüll Pintura al fresco. 1123 dC (es va consagrar l’església)Poble de Taüll, a la vall de Boí (Pirineus de Lleida, Alta Ribargorça) MNAC. Museu Nacional d’Art de Catalunya, Barcelona
  • 10. 61.- FRESC (P) Sinònim: Pintura al fresc. Pintures murals del Panteó dels Reis de la basílica de Sant Isidor de LleóS’accepta la datació entre el 1124 i el 1170 (segona meitat segle XII, regnat Fernando II)Localització: Decoració de la Cripta-Panteó Reial de la Col·legiata de Sant Isidor de Lleó
  • 11. Calendari agrícola A l‟intradós d‟un dels arc, entre dues voltes del Panteó de Sant Isidor -Calendari més interessant de la pintura romànica, i és l’obra més coneguda del Panteó, junt a l’Anunciació als Pastors. - L’artista retrata en aquest calendari la vida diària i real dels lleonesos del segle XII. Pintures murals del Panteó dels Reis de la basílica de Sant Isidor de LleóS’accepta la datació entre el 1124 i el 1170 (segona meitat segle XII, regnat Fernando II)Localització: Decoració de la Cripta-Panteó Reial de la Col·legiata de Sant Isidor de Lleó
  • 12. ANUNCI ALSPASTORS
  • 13. Anunciació als pastors del naixement de Crist Panteó de Sant Isidor de Lleó (volta de la dreta) - Escena més coneguda (junt al Calendari agrícola), per la seva imaginació, per ser bucòlica, i pel sentit del moviment. És una escena campestre, obra mestra de la pintura romànica europea. L’artista del Panteó substitueix els pastors de Betlem per pastors lleonesos.
  • 14. MATANÇA ODEGOLLAMENTDELS INNOCENTS
  • 15. 31a PANTOCRÀTOR DEL PANTEÓ REIAL DE SANT ISIDOR DE LLEÓ DESCONEGUT
  • 16. b31 PINTURES MURALS PANTEÓ REIAL DE SANT ISIDOR DE LLEÓ (1124-1170). DESCONEGUT
  • 17. 61.- FRESC (P). Sinònim: Pintura al fresc. Exigeix al pintor una gran destresa i rapidesa d‟execució. • SELECTIVITAT setembre 2010/A: Tècnica pictòrica de caràcter mural, en la qual el mur s‟ha de preparar amb l‟aplicació d‟un arrebossat compost de sorra i calç, juny 2011/A, setembre 2011/A, setembre 2011/B.La Creació d‟Adam. Fragment del fresc de la Capella Sixtina. Miquel Àngel (1508-12)
  • 18. a CAPELLA SIXTINA (1475-83) / Volta Capella Sixtina (1508-12) / (1537-41) LA CREACIÓ D‟ADAM55 MIQUEL ÀNGEL BUONARROTI
  • 19. 136.- TREMP (P) Sinònim: Pintura al tremp. Tècnica pictòrica en la qual els pigments o colorsMadona del Magnificat (1481-82) Sandro Botticelli es dilueixen en aigua temperada barrejada amb Tremp sobre taula aglutinants oleaginosos, com l‟ou, la cola, la (115 cm de diàmetre) caseïna o la goma. Es pot aplicar sobre una paret Galleria degli Uffizi, Florència o sobre una taula de fusta i, a diferència del fresc, es pot retocar en fred. Pintura romànica i gòtica. Castellà: Temple; pintura al temple.
  • 20. 136.- TREMP (P) Sinònim: Pintura al tremp. - VERGE DEL TONDO: Quattrocento, Renaixement.- Personatges: La Verge coronada per dos àngels, junt al Bon Jesús ambuna magrana (símbol resurrecció), i al fons paisatge camperol. Colorscàlids i lluminosos que reflecteixen espiritualitat (símbol). Perspectiva:Jerarquia de la Verge en front la resta. Model femení ros i de bellesaescultòrica (estètica Botticelli).
  • 21. 136.- TREMP (P) Sinònim: Pintura al tremp. BotticelliMadonna de la Magnificat - VERGE DEL TONDO: pintura de forma circular d‟una Verge amb rostre de malenconia, de gran bellesa. Entre els dos grups de personatges apareix un espai, que el pintor aprofita per a pintar el paisatge i aconseguir la profunditat. Gran harmonia compositiva. 133.- Tondo. Obra artística pintada o esculpida de forma circular. Semblant a un medalló.
  • 22. 136.- TREMP (P) Sinònim: Pintura al tremp. Detall de laVERGE DEL TONDO o de la MAGNIFICAT:• Rostres de bellesa serena.• Gran definició dels contorns i extraordinària qualitat del dibuix.
  • 23. 98.- OLI (P)37 Sinònim: Pintura a l’oli. aTècnica pictòrica on els colors esdissolen en oli de lli o de nous(utilitza l‟oli de llinosa o algun additiuper aglutinar els pigments). Es potrealitzar sobre taula, fusta, paper,metall i pedra. Un cop seca lapintura es poden fer rectificacions.Encara que aquesta tècnica eraconeguda des de l‟antiguitat, elsprimers que la van utilitzarsistemàticament van ser els pintorsgòtics flamencs al segle XV.Castellà: Óleo; pintura al óleo. EL MATRIMONI ARNOLFINI (1434 dC) JAN VAN EYCKNATIONAL GALLERY. LONDON
  • 24. Cap Cap d‟Eva d‟Adam 98.- OLI (P)Sinònim: Pintura a l’oli. Hubert i Jan van Eyck (germans) Adoració de l’Anell Místic o El Políptic de la Catedral de Sant Bavó
  • 25. 98.- OLI (P) Sinònim: Pintura a l’oli. GIUSEPPE ARCIMBOLDO. Vertumnus, un retrat de Rodolf II. Actualment en el Castell de Skokloster, Suècia.Aquesta tècnica pictòrica, es realitza, generalment, damunt tela. L‟oli, amb que es dissol elpigment, amplia la gama de colors, augmenta el contrast dels tons clars i obscurs i,sobretot, permet la superposició de vàries capes transparents, tècnica de veladures. Amés, es pot controlar la velocitat d‟assecat de la pintura.
  • 26. 98.- OLI (P) Sinònim: Pintura a l’oli.• SELECTIVITAT juny 2010/A:Tècnica en què s‟utilitza unapasta pictòrica amb l‟oli com aaglutinant.
  • 27. 98.- OLI (P) Sinònim: Pintura a l’oli. Géricault (romanticisme) LEnvejosa Oli sobre tela (cap el 1820)Museu de Belles Arts de Lió (França)
  • 28. 105.- PERSPECTIVA (P) Rafaello Sanzio Esposori de la Mare de Déu (1504) Oli sobre taula (117 x 170 cm) Pinacoteca di Brera, Milà • Construcció geomètrica que permet representar els objectes tridimensionals sobre una superfície bidimensional. En pintura, representació fictícia de la tercera dimensió per a donar sensació de profunditat. Mode de representar, en una superfície plana, els objectes i les persones creant profunditat.
  • 29. PERSPECTIVA: Mode de representar, en una superfície plana, els objectes i les persones creant profunditat; de manera que semblin, en la seva forma i disposició com es mostren, com si fossin vist per nosaltres a la realitat(crear una 3a dimensió fictícia, una il·lusió de la profunditat).
  • 30. LES FILOSES O LA FAULA D‟ARACNE (1657) 71 DIEGO RODRÍGUEZ DE SILVA I VELÁZQUEZ MUSEU DEL PRADO. MADRIDa 105.1.- PERSPECTIVA AÈRIA (P)• Procediment pictòric que pretén aconseguir sensació de profunditat i, a la vegada, captarl‟atmosfera d‟una escena de forma molt realista, i amb un treball molt acurat de la llum. Ambaquest procediment les figures del fons, o que reben menys incidència de la llum, apareixenmés difuminats els seus contorn (per exemple, el color blau del fons del cel que es tornablanquinós cap a la línia de l‟horitzó). Es va desenvolupar a partir del barroc.
  • 31. 105.1.- PERSPECTIVA AÈRIA (P) 72 a La que intenta representarl‟atmosfera que envolta els objectes LAS MENINAS O LA FAMÍLIA DE FELIP IV (1656)DIEGO RODRÍGUEZ DE SILVA I VELÁZQUEZ MUSEU DEL PRADO. MADRID
  • 32. a 52.- ESFUMAT (P)53 LA GIOCONDA O MONNA LISA (1503-1506) LEONARDO DA VINCI MUSEU DEL LOUVRE. PARÍS Definida i utilitzada per Leonardo da Vinci (s XVI, tècnica esfumato) per qui la perspectiva lineal era una abstracció matemàtica que no satisfeia completament l‟ull humà. Considerava que s‟havia de tenir en compte la variació de colors en relació a la distància i la pèrdua de nitidesa dels contorns dels objectes amb la llunyania. S‟intenta representar l‟atmosfera que envolta els objectes.• Procediment pictòric consistent en difuminar els contorns de les figures per donar sensacióque estan immerses en l‟atmosfera (vaporositat). Tècnica utilitzada per primer cop en lapintura a l‟oli per Leonardo da Vinci, que consisteix en difuminar els contorns de les figuresamb la qual cosa s‟aconsegueix efectes atmosfèrics. Castellà: Esfumato; sfumato.
  • 33. 52.- ESFUMAT (P) • S‟ha establert un • En el paisatge podemparal·lelisme entre la dona observar un pont com a element mare i el paisatge format de civilització, que remarca laper roques i aigua (forces importància de l‟enginyeria igeneradores de la natura). l‟arquitectura.
  • 34. 105.4.- PERSPECTIVA LINEAL (P) • Tipus de perspectiva pictòrica en la qual les línies son el mitjà per a disposar les figures en relació amb el fons. Totes les figures estan col·locades en diferents plans paral·lels al fons i convergeixen cap a un punt de fuga. Es va descobrir en el Renaixement. Títol:Trinitat (1426-28) Localització: Santa Maria Novella (Florència) Autor: Masaccio Estil: Renaixement Quattrocento Tècnica: Fresc Mides: 6‟67 x 3‟17 m Tema: La Trinitat amb la Mare de Déu i Sant Joan, al peu de la creu, i els donants en primer pla. Representació de la perspectiva lineal mitjançant l‟ús de l‟arquitectura.
  • 35. 105.4.- PERSPECTIVA LINEAL (P) Respon a una formulació de base matemàtica. Brunelleschi, arquitecte florentí del s. XV, la va utilitzar per primera vegada com una forma de projectar els edificis simulant les tres dimensions. Es basa en la confluència de totes les línies de la composició en un punt anomenat punt de fuga, que se situa per darrere del plànol del quadre. Serà l‟instrument amb que les representacions pictòriques se situaran en un espai il·lusori que reprodueix idealment l‟espai real organitzant les composicions en diversos plànols. En la perspectiva geomètrica lineal s‟intenta representar les línies de les figures de forma convergent cap el fons. Les mides disminueixen d‟acord amb les anomenades línies de fuga, que convergeixen cap el punt de fuga. Perspectiva que es pot aplicar matemàticament.
  • 36. PERSPECTIVA GEOMÈTRICA LINEAL: Las línies de les figures són convergents cap el fons. Les midesdisminueixen d‟acord amb les anomenades línies de fuga, que convergeixen cap el punt de fuga
  • 37. 105.4.- PERSPECTIVA LINEAL (P)• SELECTIVITAT juny 2011/A: Sistema de Pietro Perugino (mestre de Rafael) Lliurament de les claus a Sant Pererepresentació que consisteix a estructurar Fresc (335 x 550 cm)geomètricament la superfície bidimensional amb un Capella Sixtina, Vaticàentramat de línies rectes amb una trajectòriaconvergent envers uns punts anomenats de fuga.
  • 38. 105.4.- PERSPECTIVA LINEAL (P) Leonardo da Vinci El Sant Sopar (1495-97) tècnica mixta (460 x 880 cm)Convent de Santa Maria delle Grazie, Milà
  • 39. ESTRUCTURA COMPOSITIVA I LLUM DEL SANT SOPAR•Composició elaborada a base de quadrats: finestres, caiguda del mantell, elssostre...• Il·luminació artificial. Leonardo prescindeix de la llum natural de les fileres definestres de la sala, i tan sols utilitza la llum de la finestra de darrere per crear unaaureola difusa sobre el cap de Jesús, just en el moment que anuncia la traïció deJudes, per oferir-nos aquest moment amb contrallums.
  • 40. 105.4.- PERSPECTIVA LINEAL (P)54 FITXA TÈCNICA (documentació general) Catalogació i anàlisi formalTítol L’escola dAtenes (La scuola di Atene)Pintor Raffaello Sanzio (1483 - 1520)Cronologia 1510-1511Estil Renaixement (Cinquecento)Localització Sala de la Signatura, al Vaticà, RomaTipologia Pintura al fresc sobre murMaterial Morter de sorra i calç, pigments en aigua, murDimensions 500 770 cmTema Filosòfic: Actualització del coneixement clàssic
  • 41. 105.4.- PERSPECTIVA LINEAL (P)54
  • 42. 105.2.- PERSPECTIVA CÒNICA (P) • Perspectiva centrada en el punt de vista de l‟observador. Títol:Trinitat (1426-28) Localització: Santa Maria Novella (Florència) Autor: Masaccio Estil: Renaixement Quattrocento Tècnica: Fresc Mides: 6‟67 x 3‟17 m Tema: La Trinitat amb la Mare de Déu i Sant Joan, al peu de la creu, i els donants en primer pla. Representació de la perspectiva lineal mitjançant l‟ús de l‟arquitectura.
  • 43. Masaccio La Trinitat de Santa Maria Novella - Detall de la volta amb cassetons (que dóna sensació de profunditat, és com si la capella estès oberta en el mur).- És una Diesi amb Déu pare i l‟Esperit Sant (colom blanc) i els quatre personatges al peu de la creu (La Verge, Sant Joan el Baptista, i els dos donants).
  • 44. Fresc de la TRINITAT del‟església de Santa Maria Novella de Florència (1426-1428)• Introdueix una nova forma de representacióespacial, desenvolupada a partir de ladisposició de l‟arquitectura. Esquema de la profunditat espacial representada en La Trinitat
  • 45. - El fresc simula una - El fresc representa lacapella funerària. El Trinitat, el símbol de latema evoca la idea del qual és el triangle, aixítriomf sobre la mort, la composició quedasituada en la part rigorosament inscritainferior, i l‟accés a en el triangle.l‟estat de gràcia. - Composició basada- Planteja el punt de en cercles, triangle ifuga a l‟altura de balança, totalmentl‟espectador, i d‟uns equilibrada.elements arquitectònicsque pren deBrunelleschi. - Predomini de la línia. Masaccio. Trinitat. 1426-1428. Santa Maria Novella. Florència
  • 46. LA SANTÍSSIMA TRINITAT
  • 47. Detalls de la Verge i Sant Joan
  • 48. MasaccioLa Trinitat. Pintura mural al fresc de Santa Maria Novella (Florència). • Les figures són contundents, ocupen un espai real volumètric. • Du a terme un efecte visual, un engany: al representar els donants de mig cos, donen la impressió que són figures reals. Representa els donants a la mateixa escala que els personatges sagrats. • En ubicar la Passió en un fons arquitectònic i no daurat o un paisatge irreal, estableix un pont entre la fe i la raó humana. És a dir, aplica la matemàtica, la ciència més exacta, reflex de la llum divina sobre la Terra.
  • 49. LA SANTÍSSIMA TRINITAT- Destaca la perspectiva geomètrica, lapiràmide visual i l‟emmarcament arquitectònicamb elements clàssics.- L‟esquelet o calavera personifica Adam, elprimer pecador, la mort de Crist redimirà lagràcia perduda arran del pecat original.
  • 50. LES DEMOISELLES D‟AVIGNON O LES SENYORESTES DEL94 CARRER D‟AVINYÓ (1907) PABLO RUIZ PICASSO (Màlaga, 1881- Mougins, França, 1973) MUSEU D‟ART MODERN DE NOVA YORK (MoMA)a 1 105.3.- PERSPECTIVA CUBISTA (P)• Tipus de perspectivapictòrica que pretén captar enun sol pla diversos punts devista a la vegada (frontal, decostat, des de dalt...) i queredueix les figures a formesgeomètriques com, perexemple, petits cubs.(Cèzanne, Braque, Picasso,Gris).
  • 51. GUERNIKA (1937)95 PABLO RUIZ PICASSO (Màlaga, 1881- Mougins, França, 1973) MUSEU D‟ART REINA SOFIA. MADRID CUBISME. EXPRESSIONISME. SURREALISMEa 105.3.- PERSPECTIVA CUBISTA (P)
  • 52. 30 a105.5.- PERSPECTIVA TEOLÒGICA O JERÀRQUICA (P) Tipus de perspectiva pictòrica en la qual no se cerca la tercera dimensió, sinó una relació jeràrquica entre les figures, la importància de les qual depèn de la seva grandària i ubicació dins la composició. Pròpia de l‟art paleocristià, romànic i gòtic. CONJUNT ICONOGRÀFIC PANTOCRÀTOR DE SANT CLIMENT DE TAÜLL (1123 dC consagració l‟església)DESCONEGUT (MESTRE DE TAÜLL I DEIXEBLES, PROCEDÈNCIA ITALIANA?)
  • 53. 105.5.- PERSPECTIVA TEOLÒGICA30 O JERÀRQUICA (P)bPANTOCRÀTOR DE SANT CLIMENT DE TAÜLL (1123 dC consagració l‟església)DESCONEGUT (MESTRE DE TAÜLL I DEIXEBLES, PROCEDÈNCIA ITALIANA?)
  • 54. 8. AMETLLA MÍSTICA (AEP) Pintura romànica sobre taula. Frontal (antependium) de La Seu d‟Urgell o del Apòstols. Lleida. Primera meitat del segle XII. MNAC de Barcelona. La doble màndorla simbolitza la unió Cel i Terra.Realitzat sobre fusta, per cobrir la part davantera de l‟altar de l‟església de la diòcesi dela Seu d‟Urgell, aquesta obra fou adquirida el 1905, i és una de les obres mestres de la col·lecció de pintura sobre taula del MNAC.
  • 55. 8.- AMETLLA MÍSTICA30 (AEP) Sinònim: Ametla mística o 82.- Màndorla. Marc ornamental o sanefa de forma ametllada o el·líptica que encercla una figura sagrada (Crist o la Verge) a la qual es vol donar una importància especial; originàriament símbol de les esferes celestials de la narració bíblica. A l‟art paleocristià, bizantí i romànic. Castellà: Almendra mística; mandorla.
  • 56. Crist mort Andrea Mantegna Representació plàstica d‟una deformació de les proporcions d‟acord amb les regles de la perspectiva, de manera que algunes de les seves dimensions apareguin considerablement reduïdes per efecte de la perspectiva. Escurçar o escorçar. Representar, escurçant segons les regles de la perspectiva, els objectes o figures que s‟estenen en sentit perpendicular o obliqüi al51.- ESCORÇ (P,E) pla del paper o llenç en què es pinta. Castellà: Escorzo.
  • 57. Andrea de Mantegna (1430-1506) Crist mort (1490, 68x81 cm) Pinacoteca di Brera de Milà• Crida l‟atenció el punt de vista que pren l‟artista, que fa que el cos de Jesús mort guanyi en grandiositat i dramatisme, però no aconsegueix imprimir color.• Es tracta d‟una pintura “escultòrica”, molt influïda per Donatello, de gran austeritat i dramatisme.• Els rostres afligits de la Verge i a Magdalena semblen superflus; apareixen a un cantó del quadre, davant el protagonisme del cos inert del difunt, dipositat sobre una taula i vist en un escorç extraordinari, una innovadora forma d‟usar la perspectiva.
  • 58. Escorç (P,E)
  • 59. • Pintura o obra plàstica que representa22.- BODEGÓ (P, E) éssers inanimats naturals o artificialsSinònim: 94.- Natura morta. (animals morts, vegetals, objectes). Castellà: Bodegón; naturaleza muerta. Francisco de Zurbarán. Bodegó amb tassa, àmfores i càntir (1636). Oli sobre llenç. Barroc. Escola andalusa de Sevilla. Museu del Prado. Madrid.
  • 60. 22.- BODEGÓ, NATURA MORTA (P, E)Paul Cézanne. Natura morta: Cebes i botella (1895-1900). Oli sobre llenç (66 x 81 cm). Postimpressionisme. Musée d´Orsay. París.
  • 61. 22.- BODEGÓ, NATURA MORTA (P, E) Willem Claeszoon Heda. Natura Morta (vers 1650). Oli sobre tela. Rijksmuseum, Amsterdam.Chardin. Got daigua i gerra (vers 1760). Oli sobre Oldenburg. Dues Hamburgueses ambtela. Carnegie Museum of Art (Pittsburg, EUA). A: formatge (1962). Cartró pintat. Museu dArt Schneider: “Naturaleza Muerta”, p. 9. Modern, Nova York. A: Hughes: “The Shock of the New”, p. 358.
  • 62. 22.- BODEGÓ, NATURA MORTA (P, E) Rembrandt. Bou obert en canal o escorxat. Barroc. 1r.- Vers 1643. Versió Glasgow. Oli sobre fusta. Art Gallery and Museum, Glasgow. 2n.- 1655. Oli sobre fusta. Museu del Louvre. París.
  • 63. BIBLIOGRAFIA SALVÀ LARA, Jaume: Diccionari de les arts: arquitectura, escultura i pintura. Edicions UIB.Palma (2002) http://www.slideshare.net/landa/vocabulario-historia-del-arte-selectividad-2009 http://www.slideshare.net/joand/llistat-de-termes-tcnics-dart-i http://www.slideshare.net/joand/llistat-de-termes-tcnics-dart-iihttp://www.slideshare.net/salvavila http://www.scribd.com/doc/6222555/DICCIONARIO-VISUAL-DE-ARTE-1-AK http://www.scribd.com/doc/6222419/DICCIONARIO-VISUAL-DE-ARTE-2-LZ Pérez Molina, T., http://www.slideshare.net/tomperez http://www.slideshare.net/maricarmearanda http://www.wikipediaenciclopedia libre Wikimedia Commonswww.enciclopedia.cat
  • 64. VOCABULARI SELECTIVITAT (PINTURA) 2011-2012 Jackson Pollock. Número U (1950). Oli i purpurines sobre tela. Museu dArt Modern. Nova York.Daltra part hi ha artistes que no sinteressen pel món exterior i només volen representar el que duen dins; així sarriba a l„abstracció. A: Sandler, El Triunfo de la Pintura Norteamericana, 297.

×