TERMINOLOGIA PAU COMENTARI ARQUITECTURA-3
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×

Like this? Share it with your network

Share
  • Full Name Full Name Comment goes here.
    Are you sure you want to
    Your message goes here
    Be the first to comment
No Downloads

Views

Total Views
2,043
On Slideshare
1,909
From Embeds
134
Number of Embeds
8

Actions

Shares
Downloads
82
Comments
0
Likes
1

Embeds 134

http://fmacian-art.blogspot.com.es 99
http://fmacian-art.blogspot.com 15
http://fmacian-art.blogspot.de 13
http://www.iesramonllull.net 2
http://fmacian-art.blogspot.com.br 2
http://fmacian-art.blogspot.fr 1
http://fmacian-art.blogspot.com.ar 1
http://fmacian-art.blogspot.ch 1

Report content

Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
    No notes for slide

Transcript

  • 1. DICCIONARI VISUAL D’ART(COMENTARI ARQUITECTURA-3) TERMINOLOGIA PAU ILLES BALEARS 2011-2012 Frank Gehry. Hotel Marquès de Riscal. El Ciego. Àlaba. País Basc.
  • 2. TERMINOLOGIA PAU ILLES BALEARS 2011-2012 Frank Gehry. Hotel Marquès de Riscal. El Ciego. Àlaba. País Basc.DICCIONARI VISUAL D’ART(COMENTARI ARQUITECTURA-3)
  • 3. Enquesta realitzada per VANITY FAIR, sobre els 5 edificis mésT espectaculars de l’arquitectura actual; com a gran vencedor, el titulat comH la millor obra d’aquest segle…EBIRD´SNEST Estadi Olímpic de Pequín (2008), dels suïssos Herzog i de Meuron: THE BIRD’S NEST.
  • 4. Estadi Olímpic de Pequín (2008), dels suïssos Herzog i de Meuron: THE BIRD’S NEST.
  • 5. GUGGENHE IMFrank Gehry. Museu d’Art Guggenheim (1997). Titani i pedra calcària. Bilbao. Expressionisme modern.
  • 6. LLISTATDE TERMES TÈCNICS D’ART Prova d’Accés a la Universitat Le Corbusier. Villa Saboya (1931). Poissy. França. PAU 2011-12 (Illes Balears) Michelangelo. Pietat Rondanini (1554-1564, 1’95 m). Castell Sforza, Milà. Història de l’art IES Ramon Llull (Palma)Assumpció Granero Cueves Vincent van Gogh. Lliris (1889). Oli sobre llenç (71x93). J. Paul Getty Center. Los Angeles. California.
  • 7. ARQUITECTURA. Definició: És l’art deprojectar i construir edificis o cobrir un espaiamb utilitat, per a l’ús de l’home, i ambbellesa, essent considerada “art” des delmoment que comporta una recerca estètica. Torre de Pisa (funció urbana, monument dins un paisatge).
  • 8. 13.- ARC (A) 3.d.1.- SISTEMA VOLTAT: La mateixa volta o diversos arcs transmeten el pes a varis suports (murs, columnes, pilars...), per tant, les cobertes corbades o de volta s’originen per el moviment longitudinal transversal d’un arc generatriu, que descarrega el pes dels elements sustentats sobre els elements sustentadors. Aquest tipus de coberta permet cobrir grans espais i donar al conjunt un moviment oposat a l’estatisme del sistema arquitravat.
  • 9. Arquitectura ARQUITECTURA Parts de l’arcAnàlisi tècnica Material de factura: fang, pedra, fusta, etc. Elements arquitectònics Tipus de Planta: rectangular, basilical, creu llatina, centralitzada (circular, creu grega, octogonal…). Suport: Continu: mur. Discontinu: columna, pilar, etc. Coberta Arcs: mig punt, rebaixat, peraltat, apuntat, de ferradura, conopial, carpanell... Allindada o arquitravada, armadura o encavallada de fusta. Volta (de mig canó, d’aresta, de mitja taronja, buida, de creueria, etc.). ... Tipus d’arc De mig punt Apuntat o ogival De ferradura De ferradura apuntat o túmid Conopial Carpanell Former Faixó ...
  • 10. Arc diafragmàtic. Arc que divideix la nau en trams i que serveix per reduir lescàrregues que la coberta, generalment de fusta a doble vessant, exerceix sobreels murs laterals. Molt característic del gòtic català (dormitoris conventuals,hospitals, drassanes, i esglésies de nau única).
  • 11. Arquitectura ARQUITECTURAAnàlisi tècnica Allindada Material de factura: fang, pedra, fusta, etc. Sant Llorenç (Brunelleschi) Elements arquitectònics Tipus de Planta: rectangular, basilical, creu llatina, centralitzada (circular, creu grega, octogonal…). Suport: Continu: mur. Discontinu: columna, pilar, etc. Coberta Arcs: mig punt, rebaixat, peraltat, apuntat, de ferradura, conopial, carpanell... Allindada o arquitravada: Cobertes amb llinda o arquitectura llindada, d’encavallada de fusta (armadura), o enteixinat… Volta (de mig canó, d’aresta, de mitja taronja, buida, de creueria, etc.). ... Encavallada (armadura) Enteixinat ...
  • 12. SISTEMA ARQUITRAVAT.Tècnica de construccióarquitectònica basada en lautilització de bigues rectessostingudes per suportsverticals com columnes opilars.L’arquitectura arquitravadaes caracteritza pelpredomini de la línia recta. 41 a ESGLÉSIA DE SAN LORENZO (1420-1429). FLORÈNCIA. FILIPPO BRUNELLESCHI. QUATTROCENTO.
  • 13. Encavallada (armadura)SISTEMA ARQUITRAVAT. Enl’arquitectura llindada els elementssuportats són, generalment,l’entaulament i l’estructura defusta que conforma la teulada a dosvessants (encavallada) i esrevesteix posteriorment de teules,plaques de pedra o de metall, etc. Podeu consultar els elements d’una encavallada de fusta al llibre Història de l’Art de Pedro Medina (pàg. 34). Enteixinat Enteixinat o coberta enteixinada, que conforma una teulada a dos vessants o a dues aigües, típic del mudèjar o del mossàrab (musulmà).
  • 14. Arquitectura ARQUITECTURA VoltesAnàlisi tècnica Material de factura: fang, pedra, fusta, etc. Elements arquitectònics Tipus de Planta: rectangular, basilical, creu llatina, centralitzada (circular, creu grega, octogonal…). De mig canó D’aresta Suport: De mitja taronja o cúpula Continu: mur. de petxines Discontinu: columna, pilar, etc. Coberta Arcs: mig punt, rebaixat, peraltat, apuntat, de ferradura, conopial, carpanell... Allindada o arquitravada: Cobertes amb llinda o De mitja taronja o arquitectura llindada, d’encavallada de fusta Buida De creueria o cúpula (armadura), o enteixinat… sobre ogival trompes Volta (de mig canó, d’aresta, de mitja taronja, buida, de creueria, etc.). ... SISTEMA VOLTAT. Tècnica de construcció Estrellada De forn arquitectònica basada en la utilització d’arcs i voltes. Hi predomina la línia corba. En les corbades les més habituals són la volta i la cúpula, i també el cimbori, que com la De ventall cúpula es construeix a damunt del creuer ... D’arcs d’una església. entrecreuats Esquifada
  • 15. Corba d’un sostre arquejat. Estructura146.- VOLTA arquitectònica de perfil corbat destinada a cobrir un espai entre diversos murs o pilars. La mateixa volta o diversos arcs transmeten el pes a diversos suports (murs, columnes, pilars, contraforts, etc.). Castellà: Bóveda. Les voltes, igual que els arcs estan constituïdes per dovelles; la dovella central s’anomena clau. Normalment, es construeix per trams oberts a l’exterior per uns espais anomenats llunetes, que permeten la il·luminació interior. Hi ha molts tipus de volta, les més comuns: de canó, d’aresta, de creueria, de mocàrabs, galionada...
  • 16. 146.- BÓVEDA Obra de fábrica, de superficie curva, que se apoya en muros, pilares o columnas. La engendra el movimiento o repetición del arco. Bóveda de cañón con arcos fajones. Bóveda de aristas con nervios (aristones).
  • 17. 146.1.- VOLTA D’ARESTA. Sinònim: Volta per aresta romana.Creuament de dues voltes de canó. Volta BÓVEDA DE ARISTA: La queque resulta de la intersecció perpendicular resulta del cruce perpendicularde dues voltes de canó. Castellà: Bóvedade arista; bóveda por arista; bóveda por de dos bóvedas de cañón.arista romana.
  • 18. 146.1.- VOLTAARESTA. Sinònim: Volta per aresta romana.
  • 19. Volta de Sant Vicenç de Cardona Romànic català (s XII)
  • 20. 146.1.- VOLTA D’ARESTA. Sinònim: Volta per aresta romana.- Nau lateral coberta de volta d’aresta. NAU LATERAL Volta d’aresta
  • 21. 146.2.- VOLTA DE CANÓ. Sinònim: Volta cilíndrica; volta de canó seguit; volta de mig punt.Prolongació en línia recta d’un arc de mig BÓVEDA DE CAÑÓN: Cubiertapunt (varis arcs successius) o volta amb un curva que resulta del desarrolloperfil d’arc de mig punt. Castellà: Bóveda longitudinal de un arco de mediocilíndrica; bóveda de cañon; bóveda de punto sobre dos soportes paralelos.medio cañon; bóveda de medio punto.
  • 22. 146.2.- VOLTA DE CANÓ.Sinònim: Volta cilíndrica; volta de canó seguit; volta de mig punt.
  • 23. 146.2.- VOLTA DE CANÓ. Sinònim: Volta cilíndrica; volta de canó seguit; volta de mig punt.SELECTIVITAT juny 2010/A: Element arquitectònic de coberta de forma corbaresultat de la projecció d’un arc de mig punt.
  • 24. Voltes de canó Basílica de Magenci i Constantí, Fòrum romà 146.2.- VOLTA DE CANÓ. Sinònim: Volta cilíndrica; volta de canó seguit; volta de mig punt.Arcs perpanys de mig punt sota la volta de canó de la nau central Catedral de Santiago de Compostel·la
  • 25. 146.2.- VOLTA DE CANÓ.Sinònim: Volta cilíndrica; volta de canó seguit; volta de mig punt. Catedral de Santiago de Compostel·la
  • 26. 146.2.- VOLTA DE CANÓ.Sinònim: Volta cilíndrica; volta de canó seguit; volta de mig punt. Catedral de Santiago de Compostel·la
  • 27. - Interior magnífic exemple del romànic, d’una nuesa eremítica, austera i pesant; cap concessió feta a la decoració supèrflua.- Gruix dels pilars necessari per funció de suport a l’esvelta volta de canó. Sant Serní de Tolosa. Nau Central 146.2.- VOLTA DE CANÓ. Sinònim: Volta cilíndrica; volta de canó seguit; volta de mig punt.
  • 28. Canó apuntat146.2.- VOLTA DE CANÓ
  • 29. 146.3.- VOLTA DE CREUERIA O OGIVAL• Volta que resulta de la intersecció de dos arcs ogivals, o dues o més voltesapuntades que se creuen en diagonal, i que presenta les arestes reforçadesformant els nervis de creuria i/o de tercelets (nervadura), i els plements o laplementeria, els nervis s’uneixen amb una clau comú. Gòtic.• Castellà: Bóveda de crucería; bóveda por arista gótica.
  • 30. 96.- NERVADURA. Sinònim: Nervi d’una volta• Conjunt de nervis o elements del’intradós de la volta ogival gòtica(volta de creuer).• Motllura sortint de l’intradósd’una volta amb la finalitat dereforçar-la o de decorar-la.• Castellà: Aristón; nervadura;nervatura; nervio.
  • 31. • Conjunt de peces de poc gruix (pedres o112.- PLEMENTERIA dovelles) que formen l’element passiu d’una volta de creueria gòtica, omplint els espais que hi ha entre els arcs o els nervis. • Castellà: Plementería. Per construir les voltes i els plements es posaven cimbres de fusta en els arcs amb la funció de sostenir. Primerament s’aixecaven els arcs, que formen una carcassa resistent i lleugera i, posteriorment, es reomplien les porcions intermèdies formant les voltes (s’omplien de pedra o formigó) i en assecar-se es retirava la cimbra i quedava els plements o la plementeria.
  • 32. 146.3.- VOLTA DE CREUERIA O OGIVALLes voltes de creuria, típiques del gòtic, poden ser: 13.20.- ARC TERCELET (A). Sinònim:- Quatripartida (si es creuen 2 arcs i 4 plements). ARC TERCIARI; NERVI D’ARESTA.- Sexpartida (3 arcs i 6 plements).- Tercelets (nervis terciaris).- Estrellada. Amb molts de plements, formats quan s’entrellacen els nervis ogivals. Gòtic final.- De ventall. En forma de ventall, del gòtic perpendicular en Anglaterra. EVOLUCIÓ D’ARCS I VOLTES
  • 33. Quatripartida (si es creuen 2 arcs i 4 plements).
  • 34. Sexpartida (3 arcs i 6 plements).INTERIOR. COBERTA NAU CENTRAL Voltes de creueria sexpartides.
  • 35. Tercelets (nervis terciaris).Volta que resulta de la intersecció dedues o més voltes apuntades i quepresenta les arestes reforçades ambnervis i tercelets. VOLTA DE CREUERIA
  • 36. Estrellada. Amb molts de plements, formats quans’entrellacen els nervis ogivals. Gòtic final.
  • 37. Estrellada. Molts plements, formats quan De ventall. En forma de ventall, dels’entrellacen els nervis ogivals. Gòtic final. gòtic perpendicular en Anglaterra.Al final del gòtic, la volta de creueria evoluciona, multiplica els nervis i permet formar figurescom estrelles o ventalls. Voltes estrellades. Catedral de Sevilla Voltes de ventall. Abadia de Bath
  • 38. • Volta igual a la meitat d’una cúpula, que 146.4.- VOLTA DE s’aplica per cobrir un espai semicircular. RACÓ DE FORN. • Castellà: Bóveda de cascarón; bóveda deSinònim: Volta de quadrant cuarto de esfera; bóveda de horno; bóveda ded’esfera o de quart d’esfera. nicho. BÓVEDA DE CUARTO DE ESFERA O DE HORNO: La que consta de un cuarto de esfera, y por lo general cubre el espacio del ábside semicircular.
  • 39. Arquitectura: característiques• Cobertes voltades: – Volta de canó – Volta d’aresta – Volta de quart d’esfera o de forn
  • 40. Arquitectura: característiques Aresta Canó Forn Canó apuntat Aresta
  • 41. • Volta amb elements decoratius que són prismes 146.5.- VOLTA acoblats i truncats en forma de superfície incisiva aDE MOCÀRABS l’extrem inferior (estalactites). Arquitectura islàmica (Alhambra de Granada). Mausoleu de Sayyed Mir Mohammad, Shirzaz (Iran) Volta constituïda per mocàrabs: decoració d’obra o de fusteria, típicament musulmana, consistent en prismes juxtaposats i superposats verticalment, de base còncava, a manera d’estalactites, que adornen voltes, capitells, arcs, etc.
  • 42. 146.6.- VOLTA GALIONADA CÚPULA GALLONADA: La que recuerda o imita el aspecto de• Volta amb galions o grells, com de taronja. los gajos de una naranja.
  • 43. 146.6.- VOLTA GALIONADA Volta formada per la juxtaposició de gallons o grells (element decoratiu en forma d’ungla llarga o d’ou que s’aplica en la decoració entre d’altres de cúpules i voltes).Cúpula galionada da Maqsura (962-966), a prop del Mihrab. Mesquita de Córdoba (s. VIII-X).
  • 44. Cúpula galionada de Maqsura (962-966), a prop del Mihrab.Mesquita de Córdoba (segles VIII-X).
  • 45. • COBERTES ART HISPANOMUSULMÀ – Poden ser d’enteixinat o cassetonat de fusta (artesonado) o de pedra: voltes de canó, aresta, gallonades, esquifades, DE NERVIS o CALIFAL (nervis entrecreuats en els costats deixant un espai poligonal en el centre) o voltes falses com la de mocàrabs.
  • 46. VOLTES DENERVIS OCALIFALS
  • 47. Aresta rebaixada o plana Buida VOLTA BUIDA. Anomenada en castellà de cascarón (corfa sencera sobre quatre columnes o pilars, no té trompes, ni petxines).Volta del Panteó dels Reis (finals s. XI- començament s. XII), Col·legiata de Sant Isidor de Lleó. VOLTA ESQUIFADA. És una falsa cúpula, en Espanya feta en escaiola (pasta de guix) (escayola, yeso). Esquifada
  • 48. • Coberta o volta amb una superfície 43.- CÚPULA (A). semiesfèrica o de mitja taronja,Sinònim: Volta de mitja taronja; volta generada per la rotació d’un arc de mig esfèrica; volta semiesfèrica. punt sobre el seu eix vertical (o sobre la seva clau o pedra en què es tanca l’arc), que cobreix una planta circular, el·líptica o poligonal. • Castellà: Bóveda de media naranja; bóveda esférica o semiesférica; cúpula. Ha estat molt utilitzada per diversos estils arquitectònics al llarg de la història, especialment el romà (Panteó), el bizantí (Santa Sofia), el romànic, l’islàmic, el renaixentista i el barroc.
  • 49. 43.- CÚPULA (A). Sinònim: Volta de mitja taronja; volta esfèrica; volta semiesfèrica. • La cúpula es pot sustentar, bàsicament, de dues maneres: quan s’aixeca sobre un tambor i quan s’alça sobre una superfície quadrada (sobre trompes o sobre petxines amb arcs torals). • SELECTIVITAT juny 2010/B, setembre 2010/A: Coberta de volta semiesfèrica, juny 2011/B.
  • 50. 43.- CÚPULA (A). Sinònim: Volta demitja taronja; volta esfèrica; volta semiesfèrica • Generalment, la cúpula cobreix un espai quadrat. • El pas d’aquest quadrat a una planta circular es realitza mitjançant "petxines“, o la transició d’un quadrat a un espai octogonal es realitza mitjançant "trompes“. • Quan es vol aconseguir major elevació de la cúpula, és aixecada sobre un anell o tambor, que sol ser cilíndric o octogonal.
  • 51. 43.- BÓVEDA SEMIESFÉRICA. CÚPULA . • CÚPULA: Bóveda semiesférica que cubre un espacio generalmente cuadrado. La transición desde el espacio cuadrado al circular se hace mediante "pechinas”, pero si se quiere pasar del ámbito cuadrado al octogonal se emplean las "trompas“ .• Cuando se desea conseguir una mayorelevación de la cúpula, no se la hacereposar sobre las trompas o las pechinas,sino que la fórmula más frecuente paraelevar una cúpula es hacerla descansarsobre un anillo o tambor, a menudo de tipocilíndrico u octogonal.
  • 52. 43.- PARTS DE LA CÚPULA SOBRE TAMBOR (A) 75.- LLANTERNA o LLANTERNÓ. Element arquitectònic de planta circular o poligonal, més alt que ample i amb vidrieres laterals (una mena de torreta), que corona una cúpula amb l’objectiu d’il·luminar l’espai interior per mitjà de les obertures laterals i per decorar la part exterior. També hi ha llanternons cecs, sense obertures i, en aquest cas, tenen una funció purament ornamental. Castellà: Linterna. CASQUET (o cúpula, pròpiament). Part exterior de la cúpula que cobreix l’estructura interna de la volta, entre el tambor i el llanternó. 126.- TAMBOR. Cos de llum o mur inferior, cilíndric o poligonal, sobre el que descansa la cúpula, i que li dóna major elevació, generalment, amb finestres per il·luminar l’interior de l’edifici (una mena d’anell).
  • 53. 126.- TAMBOR (A)SELECTIVITAT juny 2011/A:Cos arquitectònic cilíndric sobreel qual s’assenta una cúpula a laqual fa guanyar altura.
  • 54. 126.- TAMBOR. També: Peça cilíndricaque superposada damunt d’altres forma lacolumna. Qualsevol de les peces del fustd’una columna que no és monolítica.
  • 55. 75.- LINTERNA Remate, generalmente, sobre una cúpula que sirve para dar luz.
  • 56. CASQUETE (o cúpula, propiamente).Parte exterior de la cúpula que cubre la estructura interna de la bóveda, entre el tambor y la linterna.
  • 57. 126.- TAMBORCUERPO DE LUCES o muro inferior, cilíndrico o poligonal, queeleva el casquete esférico, formando un anillo (generalmente convanos para iluminar).
  • 58. 43.1.- CÚPULA SOBRE PETXINES (A) De mitja taronja o cúpula de petxines • Volta esfèrica sustentada sobre petxines o sobre un tambor circular, format per petxines. • Aquestes petxines són triangles esfèrics que permeten crear sobre una planta quadrada un espai circular, sobre el qual es col·loca el tambor circular.
  • 59. • Cadascun dels quatre triangles curvilinis situats106.- PETXINA entre els arcs torals, sobre els quals descansa l’anell de la cúpula. Castellà: Pechina. • SELECTIVITAT juny 2010/A: Element arquitectònics de forma triangular curvilínia que té la funció de servir de suport a una cúpula tot passant d’una planta quadrada a una de circular, juny 2011/B, setembre 2011/A i B.
  • 60. 106.- PETXINA
  • 61. CAPILLA PAZZI,106.- PETXINA STª CROCE Cada uno de los cuatro triángulos curvilíneos sobre los que se sustenta una cúpula. Sirven para pasar de la planta cuadrada a la circular.
  • 62. CÚPULA CENTRAL AMB PETXINES - Situats a les petxines n’hi ha medallons de ceràmica vidriada, que representen els apòstols, atribuïts al mateix Miquel Àngel. - La capella rep la il·luminació de les finestres situades a la cúpula.- La Capella Pazzi és un obra arquitectònica antecedent de la Sagristia Vella (1425) del mateix Brunelleschi, a l’església de San Lorenzo, Florència.
  • 63. 43.2.- CÚPULA SOBRE TROMPES (A) De mitja taronja o cúpula sobre trompes• Volta esfèrica sustentada sobre un tambor octogonal,format per trompes.• Aquestes trompes són elements arquitectònics de formacònica que permeten crear sobre una planta quadrada unespai octogonal sobre el qual es col·loca el tamboroctogonal.
  • 64. 142.- TROMPA • Element arquitectònic de forma cònica o semi cònica amb el vèrtex a l’angle de dos murs, i limitada per un arc de mig punt (ARC DE PETXINA). S’utilitza en una construcció per a passar d’una planta quadrada a una octogonal, i es utilitzada per sostenir cimboris i cúpules.
  • 65. 142.- TROMPA Cúpula sobre trompes de l’església de Sant Pau del Camp (s XIII), Catalunya.• Cada una de les quatre petites voltes volades, que construïdes en els raconsd’un espai quadrat, el transformen en un espai octogonal, sobre el que s’eleva lacúpula.
  • 66. Tipus de cúpula més habituals: mitja43.- EXEMPLES DE CÚPULA taronja (petxines o trompes, tambor circular o poligonal), oval o ovulada, el·líptica, bulbosa, actualment la geodèsica. Petxines Trompes
  • 67. Tipus de cúpula més habituals: mitja taronja (petxines otrompes, tambor circular o poligonal), oval o ovulada,el·líptica, bulbosa, actualment la geodèsica.
  • 68. Tipus de cúpula més habituals: Actualment la geodèsica (estructura reticulada, metàl·lica o de plàstic, materials que permeten cobrir espais de grans dimensions). Cúpula geodèsica en Montreal CÚPULA GEODÈSICA. Coberta còncava d’edificis, que té, generalment, forma semiesfèrica, formada per la unió de petits elements triangulars que s’acoblen fàcilment, i com els materials són lleugers permeten aixecar sostres sobre grans espais sense suports. Els triangles formen elements hexagonals i pentagonals,Cúpula geodèsica Buckminster Fuller que són la clau per corbar la superfícies.
  • 69. 30.- CIMBORI (A). Sinònim: Torre de creuer. • Construcció que, aixecada sobre el creuer, tanca una volta; normalment amb forma de torre de planta quadrada, cilíndrica o poligonal (octogonal), que descansa damunt els arcs torals i les petxines, i serveix de base a una cúpula, amb la funció d’il·luminar l’interior de l’edifici. Castellà: Cimborio; cimborrio. Cimbori
  • 70. 30.- TIPUS DE CIMBORI (A). Sinònim: Torre de creuer.
  • 71. 30.- CIMBORI (A). Sinònim: Torre de creuer. Cúpula de la catedral de Zamora.
  • 72. 30.- CIMBORI (A). Sinònim: Torre de creuer. Cúpula de la catedral de Zamora.
  • 73. 30.- CIMBORI (A). Sinònim: Torre de creuer. Regne de Lleó: Cimbori i cúpula amb escates de la Catedral de Zamora. A l’interior cúpula de grells (gallonada).
  • 74. Catedral Vella de Salamanca (meitat segle XII).
  • 75. 30.- CIMBORI (A): Torre de creuer.Església de Sant Sernin de Toulouse (1060-1150). Cimbori• SELECTIVITAT juny 2010/B, setembre2010/B: Construcció en forma de torre,aixecada sobre el creuer, de planta quadrada,octogonal o cilíndrica i normalment cobertaamb un cúpula; juny 2011/B. Maqueta Catedral Santiago de Compostel·la (1075-1128).
  • 76. 30.- CIMBORI (A). Sinònim: Torre de creuer. Església de Sant Sernin de Toulouse (1060-1150).
  • 77. 30.- CIMBORI (A). Sinònim: Torre de creuer. Catedral Santiago de Compostel·la (1075-1128).Al CREUER, punt central dels dos eixos principals, s’alça un CIMBORI sobre trompes.
  • 78. AMB LA VALORACIÓ DE L’EDIFICI A PARTIR DE L’ANÀLISIDELS ELEMENTS CONSTRUCTIUS podem determinar:* Harmonia i proporcionalitat del conjunt.Tendència a les línies dominants (rectes, corbes,verticals, horitzontals).* Ordenació de l’espai interior (distribució deles dependències, funcionalitat, punts decomunicació, funció i/o distribució de la llumnatural...) i de l’exterior (façanes o portalades).
  • 79. SANTIAGO DE COMPOSTEL·LA. PÒRTIC DE LA GLÒRIA.28 MESTRE MATEOc
  • 80. Arquitectura ARQUITECTURA Motllures: tipusAnàlisi tècnica Material de factura: fang, pedra, fusta, etc. Elements arquitectònics Tipus de Planta: rectangular, basilical, creu llatina, centralitzada (circular, creu grega, octogonal…). Altres elements decoratius Suport: Continu: mur. Discontinu: columna, pilar, etc. Coberta Arcs: mig punt, rebaixat, peraltat, apuntat, de ferradura, conopial, carpanell... Gablet Rosassa Mènsula Allindada o arquitravada: Cobertes amb llinda o arquitectura llindada, d’encavallada de fusta (armadura), o enteixinat… Volta (de mig canó, d’aresta, de mitja taronja, Pinacle buida, de creueria, etc.). Decoració: Apreciació dels elements no Carcanyol constructius, sinó exclusivament decoratius tant a l’exterior com a l’interior. Elements estàtics: motllures, gablets, pinacles, escultures i/o relleus, pintures i/o frescos, etc. Modillons Elements accessoris: portes, finestres, etc. Arrabà ...
  • 81. MOTLLURESMOTLLURES: Elements decoratius que sobresurten, col·locats per adornar o enquadrar unasuperfície.Tipus de motllures:De papo de paloma: motllura en la part de dalt de les cornises.De forma convexa (cap a fora).De forma còncava (cap a dintre).De tor o bosell (en forma de tor, el que es troba damunt de la basa o basament, abans de l’escòcia).De Cimaci. Cimaci és la peça quadrada que remata els capitells jònics i corintis i també els bizantins. Àbacmolt gran i alt, en forma de tronc de piràmide invertida en l’estil bizanti.De gola formada per una S com una “gargantilla” del coll.
  • 82. 65.- GABLETElement decoratiu que remata lesarcades gòtiques a manera de frontó,calat i format per dues línies que escreuen acabant en un angle apuntatmolt agut, i que se sol col·locar a la partsuperior dels principals arcs d’unafaçana. Enquadrament triangular delsvans exteriors de les catedrals gòtiques.Castellà: Gablete. Gablet SELECTIVITAT juny 2010/B: Element decoratiu en forma d’angle que corona l’arc apuntat d’un portal o finestral en el gòtic, setembre 2010/A, juny 2011/B.
  • 83. ESPAIS Pòrtic gòtic i el gablet:Element decoratiu, frontó calat i acabaten un angle molt agut, col·locat a lapart superior dels principals arcs d’unafaçana, la fa més estilitzada.
  • 84. FAÇANES OEST i SUD
  • 85. 32 c CATEDRAL DE NÔTRE DAME DE CHARTRES (1191-1220) b MESTRE DE CHARTRES
  • 86. CATEDRAL DE NÔTRE DAME DE32 CHARTRES (1191-1220) MESTRE DE CHARTRESa
  • 87. Frontó ornamental molt punxegut que corona els65.- GABLET finestrals, pòrtics o arquivoltes dels edificis gòtics.Catedral de Reims (s. XIII) Catedral Nôtre Dame d’AmiensCoronamiento apuntado del muro, entre las torres, de la fachada gótica. También puedeaparecer coronando vanos, pilares o estribos. Este elemento decorativo esta formadopor dos líneas que crean en lo alto un ángulo apuntado, muy similar a un frontón.
  • 88. CATEDRAL DE NÔTRE DAME DE33 PARÍS (1163-1345) MESTRE DE CHARTRES?a65.- GABLET
  • 89. a35 CATEDRAL DE LLEÓ (1258-1302) MESTRE ENRIQUE (1277, A LA SEVA MORT, JUAN PÉREZ)
  • 90. 65.- GABLET Catedral de Rouen
  • 91. Catedral de RouenClaude-Oscar Monet
  • 92. SÈRIE DE VISTES DE CATEDRAL GÒTICA DE ROUEN (1892-94)88 OSCAR-CLAUDE MONET (1840-1926) MUSEU D’ORSAY. PARÍS I ALTRES (31 LLENÇOS)a
  • 93. SÈRIE DE VISTES DE CATEDRAL GÒTICA DE ROUEN (1892-94)88 OSCAR-CLAUDE MONET (1840-1926) MUSEU D’ORSAY. PARÍS I ALTRES (31 LLENÇOS)bFig. 4.- Claude Monet: La Catedral de Rouen, la portada a ple sol, harmonia en blau i or. 1894.Nova York, Metropolitan Museum of Art.Fig. 5.- Claude Monet: La Catedral de Rouen, la portada a ple sol, harmonia en blau i or. 1893.Paris, Museu dOrsay.Fig. 6.- Claude Monet: La Catedral de Rouen i la torre dAlbane a ple sol, harmonia en blau i or.1894. Washington, National Gallery of Art.
  • 94. 110.- PINACLE Pinacle Element arquitectònic terminal acabat generalment en punta. Remat piramidal o cònic dels contraforts de les esglésies gòtiques, és a dir, remata el contrafort i l’arquivolta gòtica. Castellà: Pináculo.
  • 95. 110.- PINACLE36a SEU DE PALMA Jaume I (1230), Jaume II, consagrada 1346 i 1601 VARIS ARQUITECTES, ESCULTORS I ARTISTES b
  • 96. 65.- GABLET 110.- PINACLE Les agulles de la Catedral de Palma
  • 97. 110.- PINACLEPINACLES. Són petites torres gòtiques acabats en punta situades sobre els contraforts(element arquitectònic o torreta de forma cònica o piramidal punxant), que té doble funció.ESTÈTICA: Tenien una funciódecorativa, accentuant l’efecteascendent de la catedral (EMBELLEIX IACCENTUA VERTICALITAT).ESTRUCTURAL: una funcióconstructiva, ja que amb el seu propipes exercia una força verticals sobre elcontrafort que ajudava a contrarestar ladescàrrega dels arcbotants (ÉS A DIR,SERVEIX DE CONTRAPÈS PER AL’EMPENTA DE L’ARC BOTARELL OARCBOTANT).
  • 98. Finestral circular calat, de pedra, decorat122.- ROSASSA. amb vidres de colors, situat a gran altura de Sinònim: Rosetó; rosa. la façana d’una església. Art medieval (romànic i gòtic). Castellà: Rosa; rosetón.Rosassa ROSASSA
  • 99. Rosassa de llevant vista des de l’interior de la seu de Mallorca. Dia 2 de febrer i dia 11 de novembre són els dos únics dies de l’any que s’hi pot veure un fenomen especial. La llum de la rosassa de llevant es projecta just davall de la rosassa del portal de l’Almudaina.• Rosassa: Finestral circular, amb traceria calada i vidres de color, situat a gran altura a la façana d’una església.
  • 100. La Candelària 2010
  • 101. Les rosasses, dels costats est i oest de la catedral, es trobensituades, de tal manera una enfront de l’altra, que els raigs solarsbrillen a través de amb dos al mateix temps, a determinades horesdel dia, inundant la nau central d’una preciosa llum de colors.
  • 102. Decoració arquitectònica de pedra,134.- TRACERIA formada per la combinació de línies i figures geomètriques, utilitzades en l’art gòtic en finestrals, rosasses, arcs o ogives, etc. Els passadissos del claustre (crugies) estan separats del pati per arcs amb diferents tipus de traceries.
  • 103. Traceria amb òculs 134.- TRACERIA Traceria caladaFinestrals  per tal de decorar el van que formen, es varen construir en el seu interior una o vàriescolumnetes. En els primers temps la traceria es limitava a un o varis òculs circulars tangents, despréses varen enriquir.
  • 104. 122.- ROSETÓ 134.- TRACERIA CALADA Rosassa de la catedral de Palma
  • 105. Element arquitectònic quesobresurt del pla vertical (dela paret o parament) i serveixper sostenir qualque cosa,per exemple, un arc o unnervi (a vegades, sobre lallinda es situa l’escut de lafamília i una estreta cornisasobre mènsules). Modillons sobre les pilastres. MÈNSULA Mènsula
  • 106. MODILLÓElement voladís sobre el ques’assenta una cornisa o un aleró. MODILLÓ DE LÒBULS El que ofereix un perfil lobulat o de rotllos, característic del l’art islàmic o mossàrab. Hi ha modillons romans o també en la mesquita de Còrdova. L’espècie de rotllets prims com uns cilindres, que veus a la imatge, solen decorar els arcs o cornises de les esglésies romàniques.
  • 107. ARCS DE MIG PUNT PILARS Modillons MÈNSULES = " MODILLONS O CIMACIS DE PLANTA PERMÒDOLS DE QUADRADA LÒBULS O DE ROTLLO". ELEMENTS ARCS DE FERRADURA DE SUPORT I COLUMNES DE CÀRREGAMª Victoria Landa MODILLÓ DE LÒBULS
  • 108. 39.- CORNISA (A)• Element arquitectònic volat, horitzontal i amb forma de motllura, que corona unafaçana, un pedestal o un retaule. Té una funció de protecció i decorativa.• Part superior que sobresurt de l’entaulament o del mur. Castellà: Cornisa.
  • 109. 39.- CORNISA (A)Cornisa de l’Ermita de Santa María deLa Piscina, a prop de Peciña, La Rioja. Cornisa amb teules pintades. Serra de Tramuntana (Mallorca)
  • 110. 16.- ARRABÀ (A)• Element decoratiu en forma de motllurarectangular que emmarca els arcs de lesportes i de les finestres en construccionsislàmiques.• Requadre exterior que emmarca l’arcislàmic.• Castellà: Alfiz. Arrabà
  • 111. 16.- ARRABÀ (A, Alfiz) Art mossàrabCARCANYOL(A, Enjuta)Espai entrel’enquadrament d’un arc ila seva curvatura.
  • 112. Espacio triangular situado entrelos lados del arco y el alfiz.También se llama albanega. ENJUTA Carcanyol
  • 113. Amb Muhammad II es construeix la porta de sant Esteve (788, s.VIII), Mesquita de Còrdova (785-987) (II) a la Mesquita de Còrdova: arc de ferradura emmarcat per un arrabà (alfiz).CARCANYOL (A,Enjuta)Espai entre l’enquadrament d’unarc i la seva curvatura. 16.- ARRABÀ (A, Alfiz)
  • 114. 16.- ARRABÀ (A, Alfiz) FAÇANA DEL MIHRAB
  • 115. Canal sortint o volada, per on vessa, a una certa66.- GÀRGOLA distància de la paret, l’aigua de pluja que cau sobre la coberta d’un edifici, sovint esculpida en forma d’ésser grotesc o fabulós. Castellà: Gárgola. Grans gàrgolesDe les torretes de la Llotja de Palma surten un total de 10 grans gàrgoles, obra de Guillem Sagrera o bé del seu taller, amb forma danimals (lleons i dracs).
  • 116. 10 grans gàrgoles, obra de Guillem Sagrera o bé del seu taller, amb forma danimals. Llotja Palma, Mallorca.
  • 117. G À R G Ò L E S• De la boca dun d’aquest animalssurten aquestes paraules: "O com esfret" (Oh, com és fred, és a dir, quinfred que fa!). Gàrgola de la Llotja de Palma
  • 118. 66.- GÁRGOLAConducto por donde desagua al lluvia que cae en los tejados. Sueletener forma de animal fantástico.
  • 119. SELECTIVITAT juny 2010/A: Desguàs que sobresurtclarament del mur exterior de l’edifici, característic delgòtic, juny 2011/B, setembre 2011/A i B. De la façana principal (oest) de Nôtre Dame destaquen les llegendàries gàrgoles (chimières), que es dissimulen amb la galeria superior entre les torres. Art Gòtic Arquitectura europea
  • 120. 66.- GÀRGOLA• Les gàrgoles exteriors:símbols de les forces delmón demoníac, però estansubordinades al poder delsàngels.• En la catedral de Palmala música es relaciona ambels àngels (caràcterprotector i sublim).• Malauradament, una partdels àngels de la Seu hanestat molt restaurats, elsmanquen parts o han estatcanviats de lloc. Això fadifícil determinar si algunsrepresentaven unapartitura musical amb elsgest o les mans. Gàrgola de la Seu de Palma
  • 121. CIMACI (A)Peça quadrada que remata els capitells jònics i corintis i també els bizantins. Àbac molt gran i alt, en forma de tronc de piràmide invertida. Capitell bizantí
  • 122. ABACTemple d’Hera (550-530 aC). Paestum. Peça quadrada que remata l’equí al capitell dòric.
  • 123. b c 145.- VITRALL 35 CATEDRAL DE LLEÓ (1258-1302) MESTRE ENRIQUE (1277, A LA SEVA MORT, JUAN PÉREZ)Vidriera de colors, emplomada i muntadadamunt un bastidor metàl·lic (les peces devidres de color eren muntades amb plom sobreel bastidor metàl·lic), que forma un dibuixsegons un disseny previ. Utilitzada sobre elsfinestral o altres obertures d’un edifici. Fou en elgòtic quan van assolir el seu màximdesenvolupament. Castellà: Vidriera; vitral.
  • 124. 145.- VITRALL c SELECTIVITAT juny 2010/B: Conjunt de gran cromatisme format per petits fragments de vidre acolorits units amb fines tires de plom i sostinguts per una estructura metàl·lica, setembre 2010/A i B, juny 2011/B. SEU DE PALMA 36 Jaume I (1230), Jaume II, consagrada 1346 i 1601 VARIS ARQUITECTES, ESCULTORS I ARTISTES
  • 125. 4.- ACROTERI (A)Element decoratiu (o ornament)amb forma de figura o de palmeta,situat als extrems o al vèrtex d’unfrontó en els temples grecs,etruscos i romans.Castellà: Acroterio.
  • 126. 4.- ACROTERI (A)
  • 127. TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ ARQUITECTURA. Característiques generals. BUCRANI: Element ornamental en forma de crani de bou, adornat amb garlandes (Ara Pacis d’August), emprat en els frisos grecs o romans (esculpits o pintats), motiu pres dels sacrificis rituals de l’antiguitat clàssica.Els entaulaments s’enriqueixen en la seva decoració (garlandes sostingudes per bucranis...). BUCRÁNEO Motivo ornamental que representa el cráneo de un buey, tomado de los sacrificios rituales de la antigüedad clásica. Bucrani Santa Capella del Salvador, Úbeda, Jaén.
  • 128. 81.- MAINELL .137.- TRENCALLUMS. MONJO Element vertical, columna o columneta de fusta o pedra que divideix en dos el buit d’una obertura, com la d’un finestral gòtic, una finestra coronella o geminada, o bé, separa la llum d’una portalada o d’un arc. Castellà: Parteluz; mainel.
  • 129. 137.- PARTELUZ: Elemento vertical quedivide la luz de una ventana, portada, etc.
  • 130. 81.- MAINELL .137.- TRENCALLUMS. MONJO Pòrtic Santa Magdalena de Vézelay (segle XII)
  • 131. 68.- GROTESCElement decoratiu, generalment mural, que consisteix enuna estilització d’éssers fantàstics, humans, vegetals ianimals, entrellaçats de forma complicada. Tema propi delRenaixement i tret de la decoració de la Domus Aurea deNeron a l’antiga Roma (construïda després de l’incendi del64 dC). Castellà: Brutesco; grotesco; grutesco. Motivo decorativo a base de seres fantásticos, vegetales y animales enlazados y combinados formando un todo. Muy usado en el Renacimiento a raíz del descubrimiento de estos motivos en la Domus Aurea de Nerón, que, dado su deterioro, parecía una gruta.
  • 132. FORNÍCULA • En arquitectura, buit deixat en el gruix duna paret per a col·locar-hi una estàtua, un altar, etc. També se li diu “nínxol”. La finalitat pot ser estructural o constructiva, per alleugerir el gruix del mur, simbòlica, o decorativa i ornamental. Sol ser coronada per volta de forn.
  • 133. HORNACINA• Cualquier cavidad practicada en el muro. También se le puededenominar “nicho". Su finalidad puede ser constructiva a fin de aligerarel espesor del muro o simbólica o decorativa. generalmente cobija unaestatua. En algunos caso; puede cobijar toda una portada. Confrecuencia es coronada por una bóveda de cuarto de esfera.
  • 134. SCHIACCIATO Tècnica de relleu emprada sobretot en el Renaixement italià (el primer és atribuït, tradicionalment a Donatello, en el seu Sant Jordi i el Drac), tot i que va ser utilitzat, també, pels romans. Imita els efectes de la perspectiva atmosfèrica en el relleu esculpit, mitjançant una disminució gradual de la projecció de les figures, des d’un alt relleu (figures 1r pla), fins un relleu extremadament subtil ( en les figures ubicades al fons). Técnica de relieve usado sobre todo en el Renacimiento italiano (el primero se atribuye tradicionalmente a Donatello, con su San Jorge y el Dragón), aunque fue utilizado tambien por los romanos, que imita los efectos de la perspectiva atmosférica en el relieve esculpido. Lo hace mediante una disminución gradual de la proyección de las figuras, desde un altorrelieve en las figuras ubicadas en primer plano, hasta un relieve extremadamente sutil en las figuras ubicadas en el fondo.
  • 135. Motiu iconogràfic que representa el conjunt130.- TETRAMORF dels quatre animals que, tradicionalment, simbolitzen els quatre evangelistes. Representació simbòlica dels 4 evangelistes independents o, freqüentment, junt a la imatge del Maiestas Domini o Pantocràtor: Sant Mateu com un àngel o home Sant Joan com un àguila Relleu escultòric romànic Maiestas Domini i Tetramorf San Pedro de Moarves, PalènciaPerò n’hi ha d’altres composicions Sant Marc com un lleó Sant Lluc com un bou o brau
  • 136. e34 CATEDRAL DE BURGOS, PORTA DE SARMENTAL (1230-1240) DESCONEGUT, RELACIONAT AMB AMIENS?
  • 137. 130.- TETRAMORF SELECTIVITAT juny 2010/B, setembre 2010/B: Representació dels evangelistes a través de quatre formes simbòliques: - l’home (sant Mateu), - el brau (sant Lluc), - el lleó (sant Marc) i - l’àguila (sant Joan). PANTOCRÀTOR DEL PANTEÓ REIALDE SANT ISIDOR DE LLEÓ. DESCONEGUT a 31
  • 138. Pantocràtor i Tetramorf PantocràtorSant Joan: àguila Sant Mateu: àngel/homeSant Marc: lleó Sant Lluc: brau/bou Però n’hi ha d’altres composicions
  • 139. TETRAMORF, volta central Panteó IOHANNES AQVILA (Joan, l’àguila) MATEVS OMO (Mateu, l’home)
  • 140. TETRAMORF, volta central Panteó MARCVS LEO (Marc, el lleó) LUCAS VITULO (Lluc el vedell)
  • 141. SANT CLIMENT DE TAÜLL (1123)
  • 142. MATEVS OMO (Mateu, l’home) IOHANNES AQVILA (Joan, l’àguila) MARCVS LEO (Marc, el lleó) LUCAS VITULO (Lluc el vedell)
  • 143. Arquitectura ARQUITECTURA Motllures: tipusAnàlisi tècnica Material de factura: fang, pedra, fusta, etc. Elements arquitectònics Tipus de Planta: rectangular, basilical, creu llatina, centralitzada (circular, creu grega, octogonal…). Altres elements decoratius Suport: Continu: mur. Discontinu: columna, pilar, etc. Coberta Arcs: mig punt, rebaixat. Peraltat, apuntat, de ferradura, conopial, carpanell... Allindada, armadura. Gablet Rosassa Mènsula Volta (de mig canó, d’aresta, de mitja taronja, buida, de creueria, etc.). Pinacle Decoració Elements estàtics: motllures, gablets, pinacles, etc. Carcanyol Elements accessoris: portes, finestres, etc. ... Modillons Arrabà ...
  • 144. ASPECTES COMUNS a l’escultura i a la pintura: IDENTIFICACIÓ DEL’OBRA I VALORACIÓ DEL SEU CARÀCTER HISTÒRIC• Identificació de l’obra i del seu estil (FITXA TÈCNICA) i caracterització global de l’obra en relació al’estil.• Identificació (si és possible) de l’autor i del període de construcció.• Relació de l’edifici i de l’estil amb el període històric en què fou realitzat i comprovació de la influènciade l’època en l’obra.Anàlisi estilística (o amb un altre format, ja sabeu que no n’hi ha una únicaforma per fer el comentari o anàlisi d’imatge o obra arquitectònica) Estil: romà, grec, gòtic, etc. Models i influències: origen i projecció posterior. Anàlisi històrica: condicionaments de l’obra (econòmics, socials, polítics, religiosos, etc.). Anàlisi criticosimbòlica: significat i finalitat de l’obra. Identificació En el temps: època, any. En l’espai: àrea geogràfica, lloc. Títol. Autor
  • 145. CLASSIFICACIÓ DE LES ARTS Arquitectura Argenteria Pintura Espacials Arts Majors Ceràmica Escultura VidrieriaBelles arts Forja Música Altres Esmalt Poesia Temporals Tapisseria Dansa Marqueteria Enquadernació Ebenisteria Arts menors Teatre Dibuix, GravatAltres Cinema Setè art Afins a la Mosaic, pintura Miniatura Actuals Videoart Computer artALTRA CLASSIFICACIÓ, segons la plasmació material on es realitzen, la seva funcióestètica, o la seva col·locació / ubicació:Arts plàstiques: Arquitectura, Escultura i Pintura (denominades Belles arts).Arts decoratives: Mosaics, vidrieria, guixeria, forja (subordinades a l’arquitectura).Exemptes: Gravat, miniatura, orfebreria o argenteria, esmalts, ceràmica... marqueteria,ebenisteria.Arts no plàstiques: Literatura, música, dansa, fotografia, cinema, etc.
  • 146. BIBLIOGRAFIA Granero Assumpció, http://www.slideshare.net/baldufa8 SALVÀ LARA, Jaume: Diccionari de les arts: arquitectura, escultura i pintura. Edicions UIB.Palma (2002) http://www.slideshare.net/landa/vocabulario-historia-del-arte-selectividad-2009 http://www.slideshare.net/joand/llistat-de-termes-tcnics-dart-i http://www.slideshare.net/joand/llistat-de-termes-tcnics-dart-iihttp://www.slideshare.net/salvavila http://www.scribd.com/doc/6222555/DICCIONARIO-VISUAL-DE-ARTE-1-AK http://www.scribd.com/doc/6222419/DICCIONARIO-VISUAL-DE-ARTE-2-LZ Pérez Molina, T., http://www.slideshare.net/tomperez http://www.slideshare.net/maricarmearanda http://www.wikipediaenciclopedia libre Wikimedia Commonswww.enciclopedia.cat
  • 147. Estadi Olímpic de Pequín (2008), dels suïssos Herzog i de Meuron: THE BIRD’S NEST.VOCABULARI SELECTIVITAT (ARQUITECTURA-3) 2011-2012
  • 148. Estadi Olímpic de Pequín (2008), dels suïssos Herzog i de Meuron: THE BIRD’S NEST.VOCABULARI SELECTIVITAT (ARQUITECTURA-3) 2011-2012