Your SlideShare is downloading. ×
0
TEMA 8. PRIMERA RESTAURACIÓ BORBÒNICA (1875-1898)
TEMA 8. PRIMERA RESTAURACIÓ BORBÒNICA (1875-1898)
TEMA 8. PRIMERA RESTAURACIÓ BORBÒNICA (1875-1898)
TEMA 8. PRIMERA RESTAURACIÓ BORBÒNICA (1875-1898)
TEMA 8. PRIMERA RESTAURACIÓ BORBÒNICA (1875-1898)
TEMA 8. PRIMERA RESTAURACIÓ BORBÒNICA (1875-1898)
TEMA 8. PRIMERA RESTAURACIÓ BORBÒNICA (1875-1898)
TEMA 8. PRIMERA RESTAURACIÓ BORBÒNICA (1875-1898)
TEMA 8. PRIMERA RESTAURACIÓ BORBÒNICA (1875-1898)
TEMA 8. PRIMERA RESTAURACIÓ BORBÒNICA (1875-1898)
TEMA 8. PRIMERA RESTAURACIÓ BORBÒNICA (1875-1898)
TEMA 8. PRIMERA RESTAURACIÓ BORBÒNICA (1875-1898)
TEMA 8. PRIMERA RESTAURACIÓ BORBÒNICA (1875-1898)
TEMA 8. PRIMERA RESTAURACIÓ BORBÒNICA (1875-1898)
TEMA 8. PRIMERA RESTAURACIÓ BORBÒNICA (1875-1898)
TEMA 8. PRIMERA RESTAURACIÓ BORBÒNICA (1875-1898)
TEMA 8. PRIMERA RESTAURACIÓ BORBÒNICA (1875-1898)
TEMA 8. PRIMERA RESTAURACIÓ BORBÒNICA (1875-1898)
TEMA 8. PRIMERA RESTAURACIÓ BORBÒNICA (1875-1898)
TEMA 8. PRIMERA RESTAURACIÓ BORBÒNICA (1875-1898)
TEMA 8. PRIMERA RESTAURACIÓ BORBÒNICA (1875-1898)
TEMA 8. PRIMERA RESTAURACIÓ BORBÒNICA (1875-1898)
TEMA 8. PRIMERA RESTAURACIÓ BORBÒNICA (1875-1898)
TEMA 8. PRIMERA RESTAURACIÓ BORBÒNICA (1875-1898)
TEMA 8. PRIMERA RESTAURACIÓ BORBÒNICA (1875-1898)
TEMA 8. PRIMERA RESTAURACIÓ BORBÒNICA (1875-1898)
TEMA 8. PRIMERA RESTAURACIÓ BORBÒNICA (1875-1898)
TEMA 8. PRIMERA RESTAURACIÓ BORBÒNICA (1875-1898)
TEMA 8. PRIMERA RESTAURACIÓ BORBÒNICA (1875-1898)
TEMA 8. PRIMERA RESTAURACIÓ BORBÒNICA (1875-1898)
TEMA 8. PRIMERA RESTAURACIÓ BORBÒNICA (1875-1898)
TEMA 8. PRIMERA RESTAURACIÓ BORBÒNICA (1875-1898)
TEMA 8. PRIMERA RESTAURACIÓ BORBÒNICA (1875-1898)
TEMA 8. PRIMERA RESTAURACIÓ BORBÒNICA (1875-1898)
TEMA 8. PRIMERA RESTAURACIÓ BORBÒNICA (1875-1898)
TEMA 8. PRIMERA RESTAURACIÓ BORBÒNICA (1875-1898)
TEMA 8. PRIMERA RESTAURACIÓ BORBÒNICA (1875-1898)
TEMA 8. PRIMERA RESTAURACIÓ BORBÒNICA (1875-1898)
TEMA 8. PRIMERA RESTAURACIÓ BORBÒNICA (1875-1898)
TEMA 8. PRIMERA RESTAURACIÓ BORBÒNICA (1875-1898)
TEMA 8. PRIMERA RESTAURACIÓ BORBÒNICA (1875-1898)
TEMA 8. PRIMERA RESTAURACIÓ BORBÒNICA (1875-1898)
TEMA 8. PRIMERA RESTAURACIÓ BORBÒNICA (1875-1898)
TEMA 8. PRIMERA RESTAURACIÓ BORBÒNICA (1875-1898)
TEMA 8. PRIMERA RESTAURACIÓ BORBÒNICA (1875-1898)
TEMA 8. PRIMERA RESTAURACIÓ BORBÒNICA (1875-1898)
TEMA 8. PRIMERA RESTAURACIÓ BORBÒNICA (1875-1898)
TEMA 8. PRIMERA RESTAURACIÓ BORBÒNICA (1875-1898)
TEMA 8. PRIMERA RESTAURACIÓ BORBÒNICA (1875-1898)
TEMA 8. PRIMERA RESTAURACIÓ BORBÒNICA (1875-1898)
TEMA 8. PRIMERA RESTAURACIÓ BORBÒNICA (1875-1898)
TEMA 8. PRIMERA RESTAURACIÓ BORBÒNICA (1875-1898)
TEMA 8. PRIMERA RESTAURACIÓ BORBÒNICA (1875-1898)
TEMA 8. PRIMERA RESTAURACIÓ BORBÒNICA (1875-1898)
TEMA 8. PRIMERA RESTAURACIÓ BORBÒNICA (1875-1898)
TEMA 8. PRIMERA RESTAURACIÓ BORBÒNICA (1875-1898)
TEMA 8. PRIMERA RESTAURACIÓ BORBÒNICA (1875-1898)
TEMA 8. PRIMERA RESTAURACIÓ BORBÒNICA (1875-1898)
TEMA 8. PRIMERA RESTAURACIÓ BORBÒNICA (1875-1898)
TEMA 8. PRIMERA RESTAURACIÓ BORBÒNICA (1875-1898)
TEMA 8. PRIMERA RESTAURACIÓ BORBÒNICA (1875-1898)
TEMA 8. PRIMERA RESTAURACIÓ BORBÒNICA (1875-1898)
TEMA 8. PRIMERA RESTAURACIÓ BORBÒNICA (1875-1898)
TEMA 8. PRIMERA RESTAURACIÓ BORBÒNICA (1875-1898)
TEMA 8. PRIMERA RESTAURACIÓ BORBÒNICA (1875-1898)
TEMA 8. PRIMERA RESTAURACIÓ BORBÒNICA (1875-1898)
TEMA 8. PRIMERA RESTAURACIÓ BORBÒNICA (1875-1898)
TEMA 8. PRIMERA RESTAURACIÓ BORBÒNICA (1875-1898)
TEMA 8. PRIMERA RESTAURACIÓ BORBÒNICA (1875-1898)
TEMA 8. PRIMERA RESTAURACIÓ BORBÒNICA (1875-1898)
TEMA 8. PRIMERA RESTAURACIÓ BORBÒNICA (1875-1898)
TEMA 8. PRIMERA RESTAURACIÓ BORBÒNICA (1875-1898)
TEMA 8. PRIMERA RESTAURACIÓ BORBÒNICA (1875-1898)
TEMA 8. PRIMERA RESTAURACIÓ BORBÒNICA (1875-1898)
TEMA 8. PRIMERA RESTAURACIÓ BORBÒNICA (1875-1898)
TEMA 8. PRIMERA RESTAURACIÓ BORBÒNICA (1875-1898)
TEMA 8. PRIMERA RESTAURACIÓ BORBÒNICA (1875-1898)
TEMA 8. PRIMERA RESTAURACIÓ BORBÒNICA (1875-1898)
TEMA 8. PRIMERA RESTAURACIÓ BORBÒNICA (1875-1898)
TEMA 8. PRIMERA RESTAURACIÓ BORBÒNICA (1875-1898)
TEMA 8. PRIMERA RESTAURACIÓ BORBÒNICA (1875-1898)
TEMA 8. PRIMERA RESTAURACIÓ BORBÒNICA (1875-1898)
TEMA 8. PRIMERA RESTAURACIÓ BORBÒNICA (1875-1898)
TEMA 8. PRIMERA RESTAURACIÓ BORBÒNICA (1875-1898)
TEMA 8. PRIMERA RESTAURACIÓ BORBÒNICA (1875-1898)
TEMA 8. PRIMERA RESTAURACIÓ BORBÒNICA (1875-1898)
TEMA 8. PRIMERA RESTAURACIÓ BORBÒNICA (1875-1898)
TEMA 8. PRIMERA RESTAURACIÓ BORBÒNICA (1875-1898)
TEMA 8. PRIMERA RESTAURACIÓ BORBÒNICA (1875-1898)
TEMA 8. PRIMERA RESTAURACIÓ BORBÒNICA (1875-1898)
TEMA 8. PRIMERA RESTAURACIÓ BORBÒNICA (1875-1898)
TEMA 8. PRIMERA RESTAURACIÓ BORBÒNICA (1875-1898)
TEMA 8. PRIMERA RESTAURACIÓ BORBÒNICA (1875-1898)
TEMA 8. PRIMERA RESTAURACIÓ BORBÒNICA (1875-1898)
TEMA 8. PRIMERA RESTAURACIÓ BORBÒNICA (1875-1898)
TEMA 8. PRIMERA RESTAURACIÓ BORBÒNICA (1875-1898)
TEMA 8. PRIMERA RESTAURACIÓ BORBÒNICA (1875-1898)
TEMA 8. PRIMERA RESTAURACIÓ BORBÒNICA (1875-1898)
TEMA 8. PRIMERA RESTAURACIÓ BORBÒNICA (1875-1898)
TEMA 8. PRIMERA RESTAURACIÓ BORBÒNICA (1875-1898)
TEMA 8. PRIMERA RESTAURACIÓ BORBÒNICA (1875-1898)
TEMA 8. PRIMERA RESTAURACIÓ BORBÒNICA (1875-1898)
TEMA 8. PRIMERA RESTAURACIÓ BORBÒNICA (1875-1898)
TEMA 8. PRIMERA RESTAURACIÓ BORBÒNICA (1875-1898)
TEMA 8. PRIMERA RESTAURACIÓ BORBÒNICA (1875-1898)
TEMA 8. PRIMERA RESTAURACIÓ BORBÒNICA (1875-1898)
TEMA 8. PRIMERA RESTAURACIÓ BORBÒNICA (1875-1898)
TEMA 8. PRIMERA RESTAURACIÓ BORBÒNICA (1875-1898)
TEMA 8. PRIMERA RESTAURACIÓ BORBÒNICA (1875-1898)
TEMA 8. PRIMERA RESTAURACIÓ BORBÒNICA (1875-1898)
TEMA 8. PRIMERA RESTAURACIÓ BORBÒNICA (1875-1898)
TEMA 8. PRIMERA RESTAURACIÓ BORBÒNICA (1875-1898)
TEMA 8. PRIMERA RESTAURACIÓ BORBÒNICA (1875-1898)
TEMA 8. PRIMERA RESTAURACIÓ BORBÒNICA (1875-1898)
TEMA 8. PRIMERA RESTAURACIÓ BORBÒNICA (1875-1898)
TEMA 8. PRIMERA RESTAURACIÓ BORBÒNICA (1875-1898)
TEMA 8. PRIMERA RESTAURACIÓ BORBÒNICA (1875-1898)
TEMA 8. PRIMERA RESTAURACIÓ BORBÒNICA (1875-1898)
TEMA 8. PRIMERA RESTAURACIÓ BORBÒNICA (1875-1898)
TEMA 8. PRIMERA RESTAURACIÓ BORBÒNICA (1875-1898)
TEMA 8. PRIMERA RESTAURACIÓ BORBÒNICA (1875-1898)
TEMA 8. PRIMERA RESTAURACIÓ BORBÒNICA (1875-1898)
TEMA 8. PRIMERA RESTAURACIÓ BORBÒNICA (1875-1898)
TEMA 8. PRIMERA RESTAURACIÓ BORBÒNICA (1875-1898)
TEMA 8. PRIMERA RESTAURACIÓ BORBÒNICA (1875-1898)
TEMA 8. PRIMERA RESTAURACIÓ BORBÒNICA (1875-1898)
TEMA 8. PRIMERA RESTAURACIÓ BORBÒNICA (1875-1898)
TEMA 8. PRIMERA RESTAURACIÓ BORBÒNICA (1875-1898)
TEMA 8. PRIMERA RESTAURACIÓ BORBÒNICA (1875-1898)
TEMA 8. PRIMERA RESTAURACIÓ BORBÒNICA (1875-1898)
TEMA 8. PRIMERA RESTAURACIÓ BORBÒNICA (1875-1898)
TEMA 8. PRIMERA RESTAURACIÓ BORBÒNICA (1875-1898)
TEMA 8. PRIMERA RESTAURACIÓ BORBÒNICA (1875-1898)
TEMA 8. PRIMERA RESTAURACIÓ BORBÒNICA (1875-1898)
TEMA 8. PRIMERA RESTAURACIÓ BORBÒNICA (1875-1898)
TEMA 8. PRIMERA RESTAURACIÓ BORBÒNICA (1875-1898)
TEMA 8. PRIMERA RESTAURACIÓ BORBÒNICA (1875-1898)
TEMA 8. PRIMERA RESTAURACIÓ BORBÒNICA (1875-1898)
TEMA 8. PRIMERA RESTAURACIÓ BORBÒNICA (1875-1898)
TEMA 8. PRIMERA RESTAURACIÓ BORBÒNICA (1875-1898)
TEMA 8. PRIMERA RESTAURACIÓ BORBÒNICA (1875-1898)
TEMA 8. PRIMERA RESTAURACIÓ BORBÒNICA (1875-1898)
TEMA 8. PRIMERA RESTAURACIÓ BORBÒNICA (1875-1898)
TEMA 8. PRIMERA RESTAURACIÓ BORBÒNICA (1875-1898)
TEMA 8. PRIMERA RESTAURACIÓ BORBÒNICA (1875-1898)
TEMA 8. PRIMERA RESTAURACIÓ BORBÒNICA (1875-1898)
TEMA 8. PRIMERA RESTAURACIÓ BORBÒNICA (1875-1898)
TEMA 8. PRIMERA RESTAURACIÓ BORBÒNICA (1875-1898)
TEMA 8. PRIMERA RESTAURACIÓ BORBÒNICA (1875-1898)
TEMA 8. PRIMERA RESTAURACIÓ BORBÒNICA (1875-1898)
TEMA 8. PRIMERA RESTAURACIÓ BORBÒNICA (1875-1898)
TEMA 8. PRIMERA RESTAURACIÓ BORBÒNICA (1875-1898)
TEMA 8. PRIMERA RESTAURACIÓ BORBÒNICA (1875-1898)
TEMA 8. PRIMERA RESTAURACIÓ BORBÒNICA (1875-1898)
TEMA 8. PRIMERA RESTAURACIÓ BORBÒNICA (1875-1898)
TEMA 8. PRIMERA RESTAURACIÓ BORBÒNICA (1875-1898)
TEMA 8. PRIMERA RESTAURACIÓ BORBÒNICA (1875-1898)
TEMA 8. PRIMERA RESTAURACIÓ BORBÒNICA (1875-1898)
TEMA 8. PRIMERA RESTAURACIÓ BORBÒNICA (1875-1898)
TEMA 8. PRIMERA RESTAURACIÓ BORBÒNICA (1875-1898)
TEMA 8. PRIMERA RESTAURACIÓ BORBÒNICA (1875-1898)
TEMA 8. PRIMERA RESTAURACIÓ BORBÒNICA (1875-1898)
TEMA 8. PRIMERA RESTAURACIÓ BORBÒNICA (1875-1898)
TEMA 8. PRIMERA RESTAURACIÓ BORBÒNICA (1875-1898)
TEMA 8. PRIMERA RESTAURACIÓ BORBÒNICA (1875-1898)
TEMA 8. PRIMERA RESTAURACIÓ BORBÒNICA (1875-1898)
TEMA 8. PRIMERA RESTAURACIÓ BORBÒNICA (1875-1898)
TEMA 8. PRIMERA RESTAURACIÓ BORBÒNICA (1875-1898)
TEMA 8. PRIMERA RESTAURACIÓ BORBÒNICA (1875-1898)
TEMA 8. PRIMERA RESTAURACIÓ BORBÒNICA (1875-1898)
TEMA 8. PRIMERA RESTAURACIÓ BORBÒNICA (1875-1898)
TEMA 8. PRIMERA RESTAURACIÓ BORBÒNICA (1875-1898)
TEMA 8. PRIMERA RESTAURACIÓ BORBÒNICA (1875-1898)
TEMA 8. PRIMERA RESTAURACIÓ BORBÒNICA (1875-1898)
TEMA 8. PRIMERA RESTAURACIÓ BORBÒNICA (1875-1898)
TEMA 8. PRIMERA RESTAURACIÓ BORBÒNICA (1875-1898)
TEMA 8. PRIMERA RESTAURACIÓ BORBÒNICA (1875-1898)
TEMA 8. PRIMERA RESTAURACIÓ BORBÒNICA (1875-1898)
TEMA 8. PRIMERA RESTAURACIÓ BORBÒNICA (1875-1898)
TEMA 8. PRIMERA RESTAURACIÓ BORBÒNICA (1875-1898)
TEMA 8. PRIMERA RESTAURACIÓ BORBÒNICA (1875-1898)
TEMA 8. PRIMERA RESTAURACIÓ BORBÒNICA (1875-1898)
TEMA 8. PRIMERA RESTAURACIÓ BORBÒNICA (1875-1898)
TEMA 8. PRIMERA RESTAURACIÓ BORBÒNICA (1875-1898)
TEMA 8. PRIMERA RESTAURACIÓ BORBÒNICA (1875-1898)
TEMA 8. PRIMERA RESTAURACIÓ BORBÒNICA (1875-1898)
TEMA 8. PRIMERA RESTAURACIÓ BORBÒNICA (1875-1898)
TEMA 8. PRIMERA RESTAURACIÓ BORBÒNICA (1875-1898)
TEMA 8. PRIMERA RESTAURACIÓ BORBÒNICA (1875-1898)
TEMA 8. PRIMERA RESTAURACIÓ BORBÒNICA (1875-1898)
TEMA 8. PRIMERA RESTAURACIÓ BORBÒNICA (1875-1898)
TEMA 8. PRIMERA RESTAURACIÓ BORBÒNICA (1875-1898)
TEMA 8. PRIMERA RESTAURACIÓ BORBÒNICA (1875-1898)
TEMA 8. PRIMERA RESTAURACIÓ BORBÒNICA (1875-1898)
TEMA 8. PRIMERA RESTAURACIÓ BORBÒNICA (1875-1898)
TEMA 8. PRIMERA RESTAURACIÓ BORBÒNICA (1875-1898)
TEMA 8. PRIMERA RESTAURACIÓ BORBÒNICA (1875-1898)
TEMA 8. PRIMERA RESTAURACIÓ BORBÒNICA (1875-1898)
TEMA 8. PRIMERA RESTAURACIÓ BORBÒNICA (1875-1898)
TEMA 8. PRIMERA RESTAURACIÓ BORBÒNICA (1875-1898)
TEMA 8. PRIMERA RESTAURACIÓ BORBÒNICA (1875-1898)
TEMA 8. PRIMERA RESTAURACIÓ BORBÒNICA (1875-1898)
TEMA 8. PRIMERA RESTAURACIÓ BORBÒNICA (1875-1898)
TEMA 8. PRIMERA RESTAURACIÓ BORBÒNICA (1875-1898)
TEMA 8. PRIMERA RESTAURACIÓ BORBÒNICA (1875-1898)
TEMA 8. PRIMERA RESTAURACIÓ BORBÒNICA (1875-1898)
TEMA 8. PRIMERA RESTAURACIÓ BORBÒNICA (1875-1898)
TEMA 8. PRIMERA RESTAURACIÓ BORBÒNICA (1875-1898)
TEMA 8. PRIMERA RESTAURACIÓ BORBÒNICA (1875-1898)
TEMA 8. PRIMERA RESTAURACIÓ BORBÒNICA (1875-1898)
TEMA 8. PRIMERA RESTAURACIÓ BORBÒNICA (1875-1898)
TEMA 8. PRIMERA RESTAURACIÓ BORBÒNICA (1875-1898)
TEMA 8. PRIMERA RESTAURACIÓ BORBÒNICA (1875-1898)
TEMA 8. PRIMERA RESTAURACIÓ BORBÒNICA (1875-1898)
TEMA 8. PRIMERA RESTAURACIÓ BORBÒNICA (1875-1898)
TEMA 8. PRIMERA RESTAURACIÓ BORBÒNICA (1875-1898)
TEMA 8. PRIMERA RESTAURACIÓ BORBÒNICA (1875-1898)
TEMA 8. PRIMERA RESTAURACIÓ BORBÒNICA (1875-1898)
TEMA 8. PRIMERA RESTAURACIÓ BORBÒNICA (1875-1898)
TEMA 8. PRIMERA RESTAURACIÓ BORBÒNICA (1875-1898)
TEMA 8. PRIMERA RESTAURACIÓ BORBÒNICA (1875-1898)
TEMA 8. PRIMERA RESTAURACIÓ BORBÒNICA (1875-1898)
TEMA 8. PRIMERA RESTAURACIÓ BORBÒNICA (1875-1898)
TEMA 8. PRIMERA RESTAURACIÓ BORBÒNICA (1875-1898)
TEMA 8. PRIMERA RESTAURACIÓ BORBÒNICA (1875-1898)
TEMA 8. PRIMERA RESTAURACIÓ BORBÒNICA (1875-1898)
TEMA 8. PRIMERA RESTAURACIÓ BORBÒNICA (1875-1898)
TEMA 8. PRIMERA RESTAURACIÓ BORBÒNICA (1875-1898)
TEMA 8. PRIMERA RESTAURACIÓ BORBÒNICA (1875-1898)
TEMA 8. PRIMERA RESTAURACIÓ BORBÒNICA (1875-1898)
TEMA 8. PRIMERA RESTAURACIÓ BORBÒNICA (1875-1898)
TEMA 8. PRIMERA RESTAURACIÓ BORBÒNICA (1875-1898)
TEMA 8. PRIMERA RESTAURACIÓ BORBÒNICA (1875-1898)
TEMA 8. PRIMERA RESTAURACIÓ BORBÒNICA (1875-1898)
TEMA 8. PRIMERA RESTAURACIÓ BORBÒNICA (1875-1898)
TEMA 8. PRIMERA RESTAURACIÓ BORBÒNICA (1875-1898)
TEMA 8. PRIMERA RESTAURACIÓ BORBÒNICA (1875-1898)
TEMA 8. PRIMERA RESTAURACIÓ BORBÒNICA (1875-1898)
TEMA 8. PRIMERA RESTAURACIÓ BORBÒNICA (1875-1898)
TEMA 8. PRIMERA RESTAURACIÓ BORBÒNICA (1875-1898)
TEMA 8. PRIMERA RESTAURACIÓ BORBÒNICA (1875-1898)
TEMA 8. PRIMERA RESTAURACIÓ BORBÒNICA (1875-1898)
TEMA 8. PRIMERA RESTAURACIÓ BORBÒNICA (1875-1898)
TEMA 8. PRIMERA RESTAURACIÓ BORBÒNICA (1875-1898)
TEMA 8. PRIMERA RESTAURACIÓ BORBÒNICA (1875-1898)
TEMA 8. PRIMERA RESTAURACIÓ BORBÒNICA (1875-1898)
TEMA 8. PRIMERA RESTAURACIÓ BORBÒNICA (1875-1898)
TEMA 8. PRIMERA RESTAURACIÓ BORBÒNICA (1875-1898)
TEMA 8. PRIMERA RESTAURACIÓ BORBÒNICA (1875-1898)
TEMA 8. PRIMERA RESTAURACIÓ BORBÒNICA (1875-1898)
TEMA 8. PRIMERA RESTAURACIÓ BORBÒNICA (1875-1898)
TEMA 8. PRIMERA RESTAURACIÓ BORBÒNICA (1875-1898)
TEMA 8. PRIMERA RESTAURACIÓ BORBÒNICA (1875-1898)
TEMA 8. PRIMERA RESTAURACIÓ BORBÒNICA (1875-1898)
TEMA 8. PRIMERA RESTAURACIÓ BORBÒNICA (1875-1898)
TEMA 8. PRIMERA RESTAURACIÓ BORBÒNICA (1875-1898)
TEMA 8. PRIMERA RESTAURACIÓ BORBÒNICA (1875-1898)
TEMA 8. PRIMERA RESTAURACIÓ BORBÒNICA (1875-1898)
TEMA 8. PRIMERA RESTAURACIÓ BORBÒNICA (1875-1898)
TEMA 8. PRIMERA RESTAURACIÓ BORBÒNICA (1875-1898)
TEMA 8. PRIMERA RESTAURACIÓ BORBÒNICA (1875-1898)
TEMA 8. PRIMERA RESTAURACIÓ BORBÒNICA (1875-1898)
TEMA 8. PRIMERA RESTAURACIÓ BORBÒNICA (1875-1898)
TEMA 8. PRIMERA RESTAURACIÓ BORBÒNICA (1875-1898)
TEMA 8. PRIMERA RESTAURACIÓ BORBÒNICA (1875-1898)
TEMA 8. PRIMERA RESTAURACIÓ BORBÒNICA (1875-1898)
TEMA 8. PRIMERA RESTAURACIÓ BORBÒNICA (1875-1898)
TEMA 8. PRIMERA RESTAURACIÓ BORBÒNICA (1875-1898)
TEMA 8. PRIMERA RESTAURACIÓ BORBÒNICA (1875-1898)
TEMA 8. PRIMERA RESTAURACIÓ BORBÒNICA (1875-1898)
TEMA 8. PRIMERA RESTAURACIÓ BORBÒNICA (1875-1898)
TEMA 8. PRIMERA RESTAURACIÓ BORBÒNICA (1875-1898)
TEMA 8. PRIMERA RESTAURACIÓ BORBÒNICA (1875-1898)
TEMA 8. PRIMERA RESTAURACIÓ BORBÒNICA (1875-1898)
TEMA 8. PRIMERA RESTAURACIÓ BORBÒNICA (1875-1898)
TEMA 8. PRIMERA RESTAURACIÓ BORBÒNICA (1875-1898)
TEMA 8. PRIMERA RESTAURACIÓ BORBÒNICA (1875-1898)
TEMA 8. PRIMERA RESTAURACIÓ BORBÒNICA (1875-1898)
TEMA 8. PRIMERA RESTAURACIÓ BORBÒNICA (1875-1898)
TEMA 8. PRIMERA RESTAURACIÓ BORBÒNICA (1875-1898)
TEMA 8. PRIMERA RESTAURACIÓ BORBÒNICA (1875-1898)
TEMA 8. PRIMERA RESTAURACIÓ BORBÒNICA (1875-1898)
TEMA 8. PRIMERA RESTAURACIÓ BORBÒNICA (1875-1898)
TEMA 8. PRIMERA RESTAURACIÓ BORBÒNICA (1875-1898)
TEMA 8. PRIMERA RESTAURACIÓ BORBÒNICA (1875-1898)
TEMA 8. PRIMERA RESTAURACIÓ BORBÒNICA (1875-1898)
TEMA 8. PRIMERA RESTAURACIÓ BORBÒNICA (1875-1898)
TEMA 8. PRIMERA RESTAURACIÓ BORBÒNICA (1875-1898)
TEMA 8. PRIMERA RESTAURACIÓ BORBÒNICA (1875-1898)
TEMA 8. PRIMERA RESTAURACIÓ BORBÒNICA (1875-1898)
TEMA 8. PRIMERA RESTAURACIÓ BORBÒNICA (1875-1898)
TEMA 8. PRIMERA RESTAURACIÓ BORBÒNICA (1875-1898)
TEMA 8. PRIMERA RESTAURACIÓ BORBÒNICA (1875-1898)
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×

Thanks for flagging this SlideShare!

Oops! An error has occurred.

×
Saving this for later? Get the SlideShare app to save on your phone or tablet. Read anywhere, anytime – even offline.
Text the download link to your phone
Standard text messaging rates apply

TEMA 8. PRIMERA RESTAURACIÓ BORBÒNICA (1875-1898)

1,274

Published on

Published in: Education
0 Comments
1 Like
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

No Downloads
Views
Total Views
1,274
On Slideshare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
3
Actions
Shares
0
Downloads
57
Comments
0
Likes
1
Embeds 0
No embeds

Report content
Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
No notes for slide

Transcript

  • 1. BLOC II – Tema 8/3 HISTÒRIA D’ESPANYA Història Espanya IES Ramon Llull (Palma) Assumpció Granero Cueves LA PRIMERA RESTAURACIÓ BORBÒNICA (1875-1898) Edat contemporània
  • 2. HISTÒRIA D’ESPANYA BLOC II – Tema 7/2 C ESTAT LIBERAL. SEXENNI REVOLUCIONARI Història Espanya IES Ramon Llull (Palma) Assumpció Granero Cueves Edat contemporània
  • 3. BLOC II. ESPANYA DEL SEGLE XIX ÍNDEX TEMES BLOC II (1788-1808) (1808-13) (1814-1833) (1833-1868) (1868-1874) (1870-1873) (1875-1885) (1902-1931) DICTADURA PRIMO RIVERA (setembre 1923- gener 1930) (1885-1902)
  • 4. EDAT CONTEMPORÀNIA TEMA 8 // Tema 3 (B-II).- La Primera Restauració borbònica (1875-1898). 8.1.- Origen, causes i etapes de la Restauració. 8.1.1.- Origen de la Restauració. 8.1.2.- Causes de la Restauració. 8.1.3.- Etapes. 8.2.- El sistema polític de la Restauració.12v 8.2.1.- Cánovas i la Constitució de 1876. A.- Característiques de la Constitució de 1876, pròpies dels MODERATS. B.- Característiques de la Constitució de 1876, dels PROGRESSISTES. C.- Lleis complementàries. 8.2.2.- Funcionament i bases del sistema polític canovista: els tres pilars del sistema. 8.2.3.- La fi del conflictes bèl·lics: Tercera Guerra Carlina i Guerra de Cuba. 8.3.- Evolució política, econòmica i social del sistema de la Restauració (1875-1902). 8.3.1.- Els partits dinàstics, el bipartidisme i l’alternança en el poder. 8.3.2.- Falsejament electoral i caciquisme. 8.3.3.- Funcionament real del torn de partits. A.- El torn pacífic durant el regnat d’Alfons XII (1875-1885). B.- El torn durant la regència de Maria Cristina (1885-1902). 8.4.- Forces polítiques marginades del poder. 8.4.1.- Evolució del republicanisme. 8.4.2.- Reconversió del carlisme. 8.4.3.- Naixement del regionalisme (Alfons XII) i evolució cap al nacionalisme (Maria Cristina i Alfons XIII) // tractat al punt següent 8.5.2., en problemes de la regència. BLOC II. TEMA 8/3. LA PRIMERA RESTAURACIÓ BORBÒNICA (1875-1898)
  • 5. EDAT CONTEMPORÀNIA TEMA 8 // Tema 3 (B-II).- La Primera Restauració borbònica (1875-1898). 8.5.- Problemes de la regència de Maria Cristina (1885-1902). 8.5.1.- Oposició al sistema: carlins i republicans (punt anterior 8.4). 8.5.2.- Sorgiment dels nacionalismes “perifèrics” o “sense estat”. 8.5.3.- Política econòmica (1975-1902). Del progrés als problemes: crisi agrària i proteccionisme. 8.5.4.- Problemes socials: anarquistes i socialistes (1875-1902). 8.5.6.- La Guerra d’Ultramar: La crisi de 1898 (final de segle) // tractat punt a part. 8.5.7.- Conseqüències i impacte del “Desastre del 98” // tractat punt a part. 8.6.- La Guerra d’Ultramar: el “Desastre de 1898”. 5v 8.6.1.- Context històric: La crisi de 1898 (final de segle). 8.6.2.- Antecedents de la crisi colonial de 1898 8.6.3.- Causes. 8.6.4.- El desenvolupament de la guerra a Cuba (1895-98). 8.6.5.- La guerra a Filipines i Puerto Rico. 8.6.6.- La fi del conflicte. 8.7.- Conseqüències i impacte del “Desastre del 98”. 8.7.1.- Conseqüències demogràfiques. 8.7.2.- Conseqüències econòmiques. 8.7.3.- Conseqüències polítiques. 8.7.4.- Conseqüències militars. 8.7.5.- Crisi moral i ideològica. 8.7.6.- El Regeneracionisme. 1v 8.7.7.- Conseqüències culturals: la Generació del 98 i el Noucentisme. BLOC II. TEMA 8/3. LA PRIMERA RESTAURACIÓ BORBÒNICA (1875-1898)
  • 6. LA PRIMERA RESTAURACIÓ BORBÒNICA (1875-1898)
  • 7. Lluís Felip I de França (duc Orleans) darrer rei dels francesos entre 1830-1848 ARBRE GENEALÒGIC DELS BORBONS
  • 8. Alfons XII i Maria de las Mercedes d’Orleans
  • 9. Maria de las Mercedes d’Orleans en 1874 Maria de las Mercedes d’Orleans. El seu nom complet era: María de las Mercedes Isabel Francisca de Asís Antonia Luisa Fernanda Felipa Amalia Cristina Francisca de Paula Ramona Rita Cayetana Manuela Juana Josefa Joaquina Ana Rafaela Filomena Teresa de la Santísima Trinidad Gaspara Melchora Baltasara de Todos los Santos de Orleans y Borbón.
  • 10. Maria Cristina d’Habsburg i Lorena i Alfons XII (esquerra) i amb el seu fill Alfons XIII (a sota).
  • 11. 8.1.- ORIGEN, CAUSES I ETAPES DE LA RESTAURACIÓ 8.1.- ORIGEN, CAUSES I ETAPES DE RESTAURACIÓ. 8.1.1.- Origen de la Restauració. 8.1.2.- Causes de la Restauració. 8.1.3.- Etapes.
  • 12. 8.1.- ORIGEN, CAUSES I ETAPES DE LA RESTAURACIÓ La Restauració espanyola (1875-1823) és la tornada de la dinastia borbònica a la corona espanyola en la persona d’Alfons XII (únic fill baró d’Isabel II), després del pronunciament de Martínez Campos en Sagunt (29 de desembre de 1874), que posa fi a la Primera República (1873-1874) i al Sexenni Democràtic o Revolucionari (1868-1874). 8.1.1.- Origen de la Restauració
  • 13. En desembre de 1874, els moderats alfonsins, amb Cánovas del Castillo al cap, preparen un pronunciament per acabar amb la República i tornar a la monarquia dels Borbons, en la persona del príncep Alfons. 8.1.- ORIGEN, CAUSES I ETAPES DE LA RESTAURACIÓ 8.1.1.- Origen de la Restauració
  • 14. Cánovas del Castillo redactà el Manifest de Sandhurst (Acadèmia Militar de Sandhurst, entre els comtats de Berkshire i Surrey en Gran Bretanya), que firmà el príncep Alfons, el dia 1 de desembre de 1874. En aquest manifest es proposava a Alfons com a rei que, en cas d’aconseguir la corona, es comprometia a tornar des de l’exili i prometia 2 coses:  Governar com un monarca constitucional (cosa que no havia fet la seva mare).  No repressaliar a ningú del Sexenni. 8.1.- ORIGEN, CAUSES I ETAPES DE LA RESTAURACIÓ 8.1.1.- Origen de la Restauració
  • 15. “Per virtut de l’espontània i solemne abdicació de la meva il·lustre mare [Isabel II], tan generosa com infortunada, jo sóc l’únic representant del dret monàrquic a Espanya. Aquest dret arrenca d’una tradició secular, confirmada per tots els precedents històrics, i està indubtablement unida a totes les institucions representatives, que mai no van deixar de funcionar legalment durant els trenta-cinc anys transcorreguts d’ençà que va començar el regnat de ma mare fins que, encara nen, vaig trepitjar amb tots els meus terra estrangera. […] No cal esperar que jo decideixi res completament i arbitràriament; sense Corts no van resoldre els negocis ardus els prínceps espanyols en els antics temps de la monarquia, i aquesta regla de conducta justíssima no he d’oblidar-la jo en la meva condició present, i quan tots els espanyols ja estan habituats als procediments parlamentaris. Si arriba el cas, serà fàcil que s’entenguin i concertin les qüestions per resoldre un príncep lleial i un poble lliure. […] Per la meva banda, dec a l’infortuni estar en contacte amb els homes i les coses de l’Europa moderna […]. Sigui quina sigui la meva pròpia sort, ni deixaré de ser bon espanyol ni, com tots els meus avantpassats, bon catòlic, ni, com a home del segle, veritablement liberal. Manifest d’Alfons XII des de Sandhurst (1 de desembre de 1874). 8.1.- ORIGEN, CAUSES I ETAPES DE LA RESTAURACIÓ Origen de la Restauració
  • 16. Després d’un any de caos, el 29 de desembre de 1874 (als 11 mesos de la República presidencialista de Serrano), el general Arsenio Martínez Campos protagonitza un “pronunciament militar” a Sagunt, a favor del príncep Alfons, que triomfa a tota Espanya, arravata el poder a Serrano i restaura la monarquia borbònica: Alfons XII és proclamat rei d’un règim monàrquic conservador, catòlic, defensor de l’ordre econòmic i social capitalista, i amb un sistema polític liberal. 8.1.- ORIGEN, CAUSES I ETAPES DE LA RESTAURACIÓ Arsenio Martínez Campos (Sagunt, 29-XII-1874) 8.1.1.- Origen de la Restauració
  • 17. Al dia següent del pronunciament, Antonio Cánovas del Castillo (alfonsí) fou nomenat nou president del govern provisional fins la tornada del rei. 8.1.- ORIGEN, CAUSES I ETAPES DE LA RESTAURACIÓ Alfons XII de Borbó nou rei d’Espanya 8.1.1.- Origen de la Restauració
  • 18. 8.1.- ORIGEN, CAUSES I ETAPES DE LA RESTAURACIÓ El 14 de gener de 1875, Alfons XII arriba a Espanya com a nou rei. Acaba el Sexenni Revolucionari i comença la Restauració borbònica. 8.1.1.- Origen de la Restauració
  • 19. 8.1.- ORIGEN, CAUSES I ETAPES DE LA RESTAURACIÓ 8.1.2.- Causes de la Restauració 1.- Els problemes del Sexenni (tema 8): Guerra de Cuba, Tercera Guerra Carlina, conflictivitat social, crisi econòmica, cantonalisme, divisió interna,... General Francisco Serrano y Domínguez
  • 20. 8.1.- ORIGEN, CAUSES I ETAPES DE LA RESTAURACIÓ 2.- La conjura dinàstica encapçalada per Cánovas per preparar el retorn de la monarquia borbònica (cartes, campanya de premsa, Manifest de Sandhurst). 8.1.2.- Causes de la Restauració
  • 21. 8.1.- ORIGEN, CAUSES I ETAPES DE LA RESTAURACIÓ 3.- El reconeixement internacional. 8.1.2.- Causes de la Restauració
  • 22. 8.1.- ORIGEN, CAUSES I ETAPES DE LA RESTAURACIÓ 4.- La conspiració militar en favor d’Alfons XII, que culmina amb el pronunciament de Martínez Campos i la proclama de Sagunt (29 de desembre de 1874). 8.1.2.- Causes de la Restauració
  • 23. 8.1.- ORIGEN, CAUSES I ETAPES DE LA RESTAURACIÓ Causes 4.- La conspiració militar en favor d’Alfons XII, que culmina amb el pronunciament de Martínez Campos i la proclama de Sagunt (29 de desembre de 1874). 2.- La conjura dinàstica encapçalada per Cánovas per preparar el retorn de la monarquia borbònica (cartes, campanya de premsa, Manifest de Sandhurst). 3.- El reconeixement internacional. 1.- Els problemes del Sexenni (tema 8): Guerra de Cuba, Tercera Guerra Carlina, conflictivitat social, crisi econòmica, cantonalisme, divisió interna,... 8.1.2.- Causes de la Restauració
  • 24. 8.1.- ORIGEN, CAUSES I ETAPES DE LA RESTAURACIÓ 8.1.3.- Etapes La Restauració és un període que comprèn des del començament del regnat d’Alfons XII (1875) fins al final de la primera etapa d’Alfons XIII, és a dir, fins la Dictadura de Primo de Rivera (1923- 1930). Es considera Restauració tot el temps de la història d’Espanya en què va estar en vigor la Constitució de 1876.
  • 25. 8.1.- ORIGEN, CAUSES I ETAPES DE LA RESTAURACIÓ Primera etapa: El regnat d’Alfons XII (1875-1885). 8.1.3.- Etapes
  • 26. 8.1.- ORIGEN, CAUSES I ETAPES DE LA RESTAURACIÓ Primera etapa: El regnat d’Alfons XII (1875-1885). 8.1.3.- Etapes
  • 27. 8.1.- ORIGEN, CAUSES I ETAPES DE LA RESTAURACIÓ Segona etapa: La regència de Maria Cristina d’Habsburg i Lorena (1885-1902). REGÈNCIA DE MARIA CRISTINA D'HABSBURG-LORENA (1885-1902) 8.1.3.- Etapes
  • 28. 8.1.- ORIGEN, CAUSES I ETAPES DE LA RESTAURACIÓ 8.1.3.- Etapes Segona etapa: La regència de Maria Cristina d’Habsburg i Lorena (1885-1902).
  • 29. 8.1.- ORIGEN, CAUSES I ETAPES DE LA RESTAURACIÓ Tercera etapa: El regnat d’Alfons XIII i la crisi de la Restauració (1902-1931). Que es divideix en 2 períodes: Períodes Alfons XIII De 1903-1923. Alfons XIII. 1923-1930. Dictadura de Miguel Primo de Rivera. Regnat d’Alfons XIII (1902-1931) 8.1.3.- Etapes
  • 30. 8.1.- ORIGEN, CAUSES I ETAPES DE LA RESTAURACIÓ 8.1.3.- Etapes Primera etapa: El regnat d’Alfons XII (1875-1885). Segona etapa: La regència de Maria Cristina (1885-1902). Tercera etapa: El regnat d’Alfons XIII i la crisi de la Restauració (1902-1931). Que es divideix en 2 períodes: De 1903-1923. Alfons XIII. 1923-1930. Dictadura de Miguel Primo de Rivera. Períodes
  • 31. Restauració IIRestauració I Alfons XIII // Primo de RiveraAlfons XII 1875 1931 Regència Maria Cristina 19021885 1898 Pèrdua de Cuba i Filipines 1923 Inici del període “Pronunciament” de Sagunt (Martínez Campos) Proclama Alfons XII, rei d’Espanya Sota el control de Antonio Cánovas del Castillo Alfons havia proclamat els seus principis en el “Manifest de Sandhurst” (1-XII-1874).
  • 32. BLOC II. ESPANYA DEL SEGLE XIX ÍNDEX TEMES BLOC II (1788-1808) (1808-13) (1814-1833) (1833-1868) (1868-1874) (1870-1873) (1875-1885) (1902-1931) DICTADURA PRIMO RIVERA (setembre 1923- gener 1930) (1885-1902)
  • 33. 8.2.- EL SISTEMA POLÍTIC DE LA RESTAURACIÓ 8.2.- EL SISTEMA POLÍTIC DE LA RESTAURACIÓ. 8.2.1.- Cánovas i la Constitució de 1876. A.- Característiques de la Constitució de 1876, pròpies dels MODERATS. B.- Característiques de la Constitució de 1876, dels PROGRESSISTES. C.- Lleis complementàries. 8.2.2.- Funcionament i bases del sistema polític canovista: els tres pilars del sistema. 8.2.3.- La fi del conflictes bèl·lics: Tercera Guerra Carlina i Guerra de Cuba.
  • 34. 8.2.1.- Cánovas i la Constitució de 1876 La Restauració es basa en un sistema polític anomenat sistema Canovista o sistema de la Restauració. L’artífex del règim polític de la Restauració monàrquica fou Antonio Cánovas del Castillo (antic polític unionista). Home de gran formació intel·lectual, era jurista i historiador, un gran admirador del sistema polític anglès, on existia un torn pacífic en el poder dels dos grans partits britànics: el partit conservador i del partit liberal. 8.2.- EL SISTEMA POLÍTIC DE LA RESTAURACIÓ
  • 35. Els partits polítics: MODERATS I PROGRESSISTES GENERAL LEOPOLDO O’DONNELL I JORÍS GENERAL FRANCISCO SERRANO Y DOMÍNGUEZ
  • 36. Cánovas intentarà importar el sistema anglès a la política espanyola i posarà en pràctica un sistema parlamentari liberal conservador o doctrinari i escassament democràtic per a frenar el moviment obrer i la democràcia del Sexenni, sense repetir els errors dels moderats. Moderats alfonsins o borbònics Antonio Cánovas del Castillo. 8.2.- EL SISTEMA POLÍTIC DE LA RESTAURACIÓ 8.2.1.- Cánovas i la Constitució de 1876
  • 37. Per tant, la primera passa era fer una nova constitució, la Constitució moderada de 1876, que va ser consensuada entre les dues branques del liberalisme espanyol, els antics moderats i els antics progressistes. 8.2.- EL SISTEMA POLÍTIC DE LA RESTAURACIÓ 8.2.1.- Cánovas i la Constitució de 1876
  • 38. El fet de ser consensuada és el principal motiu que explica que estigués tant de temps en vigor (1876-1923, 47 anys), és la que ha tingut més vigència de la història d’Espanya (la vigent Constitució de 1978, fins enguany 2014, en du 36 de vigència). 8.2.- EL SISTEMA POLÍTIC DE LA RESTAURACIÓ 8.2.1.- Cánovas i la Constitució de 1876
  • 39. Fins aleshores, la majoria de constitucions foren fetes pel partit governant, seguint únicament la seva ideologia. La Constitució de 1876 va ser elaborada per unes Corts constituents amb els senadors i diputats elegits per sufragi universal masculí (tot i que va establir el sufragi censatari). 8.2.- EL SISTEMA POLÍTIC DE LA RESTAURACIÓ 8.2.1.- Cánovas i la Constitució de 1876
  • 40. Cánovas era partidari del sufragi censatari però, en un primer moment, va accedir a la convocatòria d’eleccions per sufragi universal per integrar a tothom en el nou règim. “El sufragio universal, que es en sí mismo una malísima institución política, una institución incompatible con todo ordenado régimen político, y más si ese régimen es el monárquico, el sufragio universal, aun cuando sea verdad, es incompatible a la larga con la propiedad individual, con la desigualdad de las fortunas y con todo lo que no sea un socialismo desatentado y anárquico. El sufragio universal no puede ser más que un instrumento de socialismo o una farsa vil... ¿Quién piensa...que las opiniones de las muchedumbres, de los pobres, de los que nada tienen, estarán representadas en las urnas electorales?... El sufragio universal es un instrumento de intimidación en las grandes poblaciones, agitado por la demagogia contra los intereses del orden; y es, en las pequeñas poblaciones agrícolas, un instrumento vil de catas en blanco en manos de los gobernadores de las provincias... Hay muchos que al pretender establecer el sufragio universal quieren que se derive de él la soberanía; hay muchos que le buscan como pretexto para disputar a la Corona los fundamentos sustanciales de sus derechos; hay muchos que aspiran a que por él se pueda contrarrestar la eficacia del principio monárquico dentro de las ideas conservadoras”. CÁNOVAS, A. Discurso pronunciado en Sevilla el 8 de noviembre de 1888. 8.2.- EL SISTEMA POLÍTIC DE LA RESTAURACIÓ 8.2.1.- Cánovas i la Constitució de 1876
  • 41. 8.2.- EL SISTEMA POLÍTIC DE LA RESTAURACIÓ 8.2.1.- Cánovas i la Constitució de 1876
  • 42. 8.2.- EL SISTEMA POLÍTIC DE LA RESTAURACIÓ BASES POLÍTIQUES DEL RÈGIM 1.- LA CORONA 3.- L’EXÈRCIT2.- BIPARTIDISME: ELS PARTITS DINÀSTICS EXCLUSIÓ DE LES FORCES CONTESTATÀRIES AL RÈGIM A.- Característiques de la Constitució de 1876, pròpies dels MODERATS CACIQUISME Es reflecteix en … LA CONTITUCIÓ DE 1876 8.2.1.- Cánovas i la Constitució de 1876
  • 43. 8.2.- EL SISTEMA POLÍTIC DE LA RESTAURACIÓ A.- Característiques de la Constitució de 1876, pròpies dels MODERATS 8.2.1.- Cánovas i la Constitució de 1876
  • 44. 8.2.- EL SISTEMA POLÍTIC DE LA RESTAURACIÓ BASES IDEOLÓGIQUES. DEFENSA DELS VALORS TRADICIONALS: DEFENSA DE L’ORDRE SOCIAL, DE LA FAMÍLIA I DE LA PROPIETAT UNITAT DE LA PÀTRIA MONARQUIA BORBÒNICA: GARANTIA D’ESTABILITAT IDENTIFICACIÓ DE LA REPÚBLICA COM L’ANARQUIA FLEXIBLE, ESTABLEIX LA CONFESSIONALITAT CATÒLICA DE L’ESTAT (MANTÉ EL CULTE CATÒLIC), PERÒ TOLERAALTRES RELIGIONS (PERMET LLIBERTAT DE CONCIÉNCIA, art. 11), SEMPRE QUE RESPECTIN LA CATÒLICA I ES MANIFESTIN EN LA INTIMITAT. A.- Característiques de la Constitució de 1876, pròpies dels MODERATS 8.2.1.- Cánovas i la Constitució de 1876
  • 45. 8.2.- EL SISTEMA POLÍTIC DE LA RESTAURACIÓ A.- Característiques de la Constitució de 1876, pròpies dels MODERATS BASES IDEOLÓGIQUES. DEFENSA DELS VALORS TRADICIONALS: FLEXIBLE, ESTABLEIX LA CONFESSIONALITAT CATÒLICA DE L’ESTAT (MANTÉ EL CULTE CATÒLIC), PERÒ TOLERAALTRES RELIGIONS (PERMET LLIBERTAT DE CONCIÉNCIA, art. 11), SEMPRE QUE RESPECTIN LA CATÒLICA I ES MANIFESTIN EN LA INTIMITAT. 8.2.1.- Cánovas i la Constitució de 1876
  • 46. 8.2.- EL SISTEMA POLÍTIC DE LA RESTAURACIÓ A.- Característiques de la Constitució de 1876, pròpies dels MODERATS Sobirania compartida entre Rei / Corts bicamerals. Poder legislatiu compartit: Rei / Corts bicamerals formades per: Corts bicamerals Cambra alta, el Senat (pràcticament designació reial). Cambra baixa, Congrés dels Diputats: elegits per sufragi directe. 8.2.1.- Cánovas i la Constitució de 1876
  • 47. 8.2.- EL SISTEMA POLÍTIC DE LA RESTAURACIÓ A.- Característiques de la Constitució de 1876, pròpies dels MODERATS Corts bicamerals Poder legislatiu compartit: Rei / Corts bicamerals formades per: Part de senadors de designació reial. Part de senadors per dret propi (per tenir altres alts càrrecs). Senadors triats per les corporacions. Cambra alta, el Senat (pràcticament designació reial) Cambra baixa, Congrés dels Diputats: elegits per sufragi directe. 8.2.1.- Cánovas i la Constitució de 1876
  • 48. 8.2.- EL SISTEMA POLÍTIC DE LA RESTAURACIÓ A.- Característiques de la Constitució de 1876, pròpies dels MODERATS 8.2.1.- Cánovas i la Constitució de 1876
  • 49. 8.2.- EL SISTEMA POLÍTIC DE LA RESTAURACIÓ A.- Característiques de la Constitució de 1876, pròpies dels MODERATS Amplis poders de la Corona, encara que no intervenia directament en la política: té el poder executiu (tria el govern, és a dir, nomena el cap de govern, els ministres i els senadors, i els càrrecs militars), presideix el Consell de Ministres, part del legislatiu compartit amb les Corts (iniciativa legislativa i dret de veto, pot dissoldre Corts). 8.2.1.- Cánovas i la Constitució de 1876
  • 50. 8.2.- EL SISTEMA POLÍTIC DE LA RESTAURACIÓ A.- Característiques de la Constitució de 1876, pròpies dels MODERATS Sufragi segons la llei d’eleccions de cada govern (normalment censatari). No es pronunciava respecte el sufragi, ni tampoc sobre el procediment electoral. L’any 1890, amb el liberals, va passar a ser sufragi universal masculí. 8.2.1.- Cánovas i la Constitució de 1876
  • 51. 8.2.- EL SISTEMA POLÍTIC DE LA RESTAURACIÓ A.- Característiques de la Constitució de 1876, pròpies dels MODERATS Sobirania compartida entre Rei / Corts bicamerals. Amplis poders de la Corona, encara que no intervenia directament en la política: té el poder executiu (tria el govern, és a dir, nomena el cap de govern, els ministres i els senadors, i els càrrecs militars), presideix el Consell de Ministres, part del legislatiu compartit amb les Corts (iniciativa legislativa i dret de veto, pot dissoldre les Corts). Corts bicamerals Poder legislatiu compartit: Rei / Corts bicamerals formades per: Part de senadors de designació reial. Part de senadors per dret propi (per tenir altres alts càrrecs). Senadors triats per les corporacions. Cambra alta, el Senat (pràcticament designació reial). Cambra baixa, Congrés dels Diputats: elegits per sufragi directe. Poder judicial Tenia la potestat d’aplicar les lleis en els judicis i els jutges s’elegien mitjançant oposició, igual que ara. Sufragi segons la llei d’eleccions de cada govern (normalment censatari). No es pronunciava respecte el sufragi, ni tampoc sobre el procediment electoral. L’any 1890, amb el liberals, va passar a ser sufragi universal masculí. 8.2.1.- Cánovas i la Constitució de 1876
  • 52. 8.2.- EL SISTEMA POLÍTIC DE LA RESTAURACIÓ A.- Característiques de la Constitució de 1876, pròpies dels MODERATS Tenia la potestat d’aplicar les lleis en els judicis i els jutges s’elegien mitjançant oposició, igual que ara. 8.2.1.- Cánovas i la Constitució de 1876
  • 53. 8.2.- EL SISTEMA POLÍTIC DE LA RESTAURACIÓ B.- Característiques de la Constitució de 1876, dels PROGRESSISTES Reconeixement de tots els drets individuals i col·lectius que ja estaven en la Constitució de 1869 (la del Sexenni, que era molt progressista), tan sols es va substituir la llibertat del culte del 69 per la tolerància religiosa, el que suposa un pas enrere. Conté una declaració àmplia de drets i llibertats, però es deixa per a un posterior desenvolupament legislatiu la seva regulació (àmplia declaració restringida per lleis ordinàries posteriors). 8.2.1.- Cánovas i la Constitució de 1876
  • 54. B.- Característiques de la Constitució de 1876, dels PROGRESSISTES 8.2.- EL SISTEMA POLÍTIC DE LA RESTAURACIÓ Reconeixement de tots els drets individuals i col·lectius que ja estaven en la Constitució de 1869 (la del Sexenni, que era molt progressista), tan sols es va substituir la llibertat del culte del 69 per la tolerància religiosa, el que suposa un pas enrere. Conté una declaració àmplia de drets i llibertats, però es deixa per a un posterior desenvolupament legislatiu la seva regulació (àmplia declaració restringida per lleis ordinàries posteriors). Finalment, l’any 1878 s’aprovà la llei electoral, que establí el sufragi censatari (es torna a ell). Després, l’any 1890, mentre governava el Partit Liberal s’aprovà el sufragi universal masculí, però controlat des de dalt amb mecanismes com la tupinada i els cacics, que veurem més tard. Llei d’Ajuntaments: se’ls llevava representativitat i la Corona podia posar i llevar alcaldes. Els ajuntaments i les Diputacions queden sota control governamental, que les dirigirà de manera centralista. Llei d’Impremta (1879): censura prèvia (dipòsit obligatori) i configuració d’un Tribunal d’Impremta per jutjar qualsevol atac al sistema (la deroguen els liberals en 1883). C.- Lleis complementàries 8.2.1.- Cánovas i la Constitució de 1876
  • 55. 8.2.- EL SISTEMA POLÍTIC DE LA RESTAURACIÓ A.- Característiques de la Constitució de 1876, pròpies dels MODERATS Sufragi segons la llei d’eleccions de cada govern (normalment censatari). La Constitució no es pronunciava respecte el sufragi, ni tampoc sobre el procediment electoral. Finalment, l’any 1878 s’aprovà la llei electoral, que establí el sufragi censatari (es torna a ell). Després, l’any 1890, mentre governava el Partit Liberal s’aprovà el sufragi universal masculí, però controlat des de dalt amb mecanismes com la tupinada i els cacics, que veurem més tard. C.- Lleis complementàries 8.2.1.- Cánovas i la Constitució de 1876
  • 56. 8.2.- EL SISTEMA POLÍTIC DE LA RESTAURACIÓ 8.2.1.- Cánovas i la Constitució de 1876
  • 57. 8.2.- EL SISTEMA POLÍTIC DE LA RESTAURACIÓ 8.2.1.- Cánovas i la Constitució de 1876
  • 58. 8.2.- EL SISTEMA POLÍTIC DE LA RESTAURACIÓ 8.2.2.- Funcionament i bases del sistema polític canovista A.- Introducció. Cánovas era conscient dels tres principals problemes que havia tingut la vida política espanyola en els darrers 30 anys: 3 principals problemes L’exclusió sistemàtica dels progressistes del poder durant el regnat d’Isabel II. Governaren tant sols dos anys i gràcies al pronunciament militar O’Donnell a Vicálvaro (poble prop de Madrid) que inaugurà el bienni progressista (1854-56). Molta inestabilitat política, sobretot durant el Sexenni (1868-74), perquè en tan sols 6 anys hi va haver una revolució, un govern provisional, una regència, la monarquia d’Amadeu I de Savoia, una República amb 4 presidents i la dictadura del general Serrano. La intervenció dels militars en la política. Efectivament, la major part de canvis polítics a l’Espanya del segle XIX els fan els militars mitjançant els “pronunciaments”. Això provocà que els protagonistes de la vida política espanyola fossin militars:  Espartero  Narváez  Serrano  Prim  Martínez Campos
  • 59. 8.2.- EL SISTEMA POLÍTIC DE LA RESTAURACIÓ B.- Com va funcionar el sistema canovista: Antonio Cánovas del Castillo crearà: 1.- Un sistema polític de caràcter conservador, que integrà als progressistes i donà estabilitat política. 2.- Es fonamentava en un sistema parlamentari bicameral, semblant al britànic. 3.- Va mantenir als militars allunyats de la vida política. El poder militar va quedar supeditat al poder civil. Aquest és el seu èxit. 4.- Fort predomini de la monarquia (es pot dit que poc democràtic). 5.- Els progressistes acceptaran la nova monarquia constitucional d’Alfons XII a canvi de participar en el poder, es firma el pacte i tots acceptaran les regles de la Constitució de 1876. 6.- Constitució de 1876 (que és el fruit de l’acord), conservadora però flexible: el rei es compromet a donar el poder alternativament. 8.2.2.- Funcionament i bases del sistema polític canovista
  • 60. 8.2.- EL SISTEMA POLÍTIC DE LA RESTAURACIÓ BASES POLÍTIQUES DEL RÈGIM 1.- LA CORONA 3.- L’EXÈRCIT2.- BIPARTIDISME: ELS PARTITS DINÀSTICS 8.2.1.- Cánovas i la Constitució de 1876 C.- Els tres pilars del sistema canovista
  • 61. 8.2.- EL SISTEMA POLÍTIC DE LA RESTAURACIÓ C.- Els tres pilars del sistema canovista 1.- LA CORONA 1.- La Monarquia constitucional feia d’àrbitre polític amb poders, però sense intervenir directament. 8.2.2.- Funcionament i bases del sistema polític canovista
  • 62. 8.2.- EL SISTEMA POLÍTIC DE LA RESTAURACIÓ C.- Els tres pilars del sistema canovista 1.- LA CORONA 1.- La Monarquia constitucional feia d’àrbitre polític amb poders, però sense intervenir directament. 2.- BIPARTIDISME: ELS PARTITS DINÀSTICS 2.- Torn pacífic dels dos partits dinàstics (conservadors i liberals), que s’alternen al poder sense pronunciaments i mitjançant pactes. 8.2.2.- Funcionament i bases del sistema polític canovista
  • 63. 8.2.- EL SISTEMA POLÍTIC DE LA RESTAURACIÓ C.- Els tres pilars del sistema canovista 1.- LA CORONA 1.- La Monarquia constitucional feia d’àrbitre polític amb poders, però sense intervenir directament. 2.- BIPARTIDISME: ELS PARTITS DINÀSTICS 2.- Torn pacífic dels dos partits dinàstics (conservadors i liberals), que s’alternen al poder sense pronunciaments i mitjançant pactes. El bipartidisme és entre les dues branques del liberalisme espanyol, que es creen ara, però que són ideològicament i socialment idèntics, i que integren a les forces polítics provinents del règim isabelí: Práxedes Mateo SagastaAntonio Cánovas del Castillo El Partit Conservador (Partit Liberal Conservador): dirigit per Antonio Cánovas del Castillo, hereu ideològic de l’antic Partit Moderat i de la Unió Liberal. El Partit Liberal: Práxedes Mateo Sagasta encapçala el Partit Liberal Fusionista (més endavant Partit Liberal), hereu ideològic de l’antic Partit Progressista i del Partit Demòcrata. 8.2.2.- Funcionament i bases del sistema polític canovista
  • 64. 8.2.- EL SISTEMA POLÍTIC DE LA RESTAURACIÓ C.- Els tres pilars del sistema canovista 1.- La Monarquia constitucional feia d’àrbitre polític amb poders, però sense intervenir directament.1.- LA CORONA 2.- Torn pacífic dels dos partits dinàstics (conservadors i liberals), que s’alternen al poder sense pronunciaments i mitjançant pactes. 3.- L’EXÈRCIT 3.- Al qual s’intenta despolititzar, amb el rei al seu cap, i llevar-li protagonisme donant-li autonomia (a canvi no n’hi haurà pronunciaments, ni militars com a polítics), però continuarà pressionant sobre la societat civil, especialment sobre la premsa, i serà l’últim recurs en els moments en què perilla el sistema bipartidisme i de torn pacífic. 2.- BIPARTIDISME: ELS PARTITS DINÀSTICS 8.2.2.- Funcionament i bases del sistema polític canovista
  • 65. 8.2.3.- La fi dels conflictes bèl·lics: Tercera Guerra Carlina i Guerra de Cuba En POLÍTICA EXTERIOR, el papa d’orientació conservadora, Pius IX, va reconèixer el nou regim, al igual que d’altres potències estrangeres. 8.2.- EL SISTEMA POLÍTIC DE LA RESTAURACIÓ En POLÍTICA INTERIOR, en contra del règim estaven els republicans i els carlins (partits contestataris al règim que seran exclosos del poder), i el moviment obrer.
  • 66. Al mateix temps, Cuba continua volent independitzar-se i ja havia protagonitzat la Guerra dels Deu Anys (1868-1878), la “Guerra Llarga” que havia començat el 1868 amb el “Grito de Yara” (Carlos Manuel Céspedes, amb els famós “Viva Cuba libre!”); primera guerra de la independència cubana que ara acabarà, i també acaba la Tercera Guerra Carlina, perquè l’estabilitat política afavoreix concentrar els esforços en acabar amb els conflictes vigents (carlisme, Cuba) i pacificar ideològicament el país durant un temps. 8.2.- EL SISTEMA POLÍTIC DE LA RESTAURACIÓ 8.2.3.- La fi dels conflictes bèl·lics: Tercera Guerra Carlina i Guerra de Cuba
  • 67. 8.2.- EL SISTEMA POLÍTIC DE LA RESTAURACIÓ DERROTA CARLINA DERROTA CARLINA. L’expressió Guerres Carlines és empleada para referir-se a las tres guerres civils espanyoles dels segle XIX: 1a Guerra Carlina (1833-1840), el primer conflicte durà 7 anys. CARLES V (Carles Maria Isidre). 2a Guerra Carlina (1846-1849). CARLES VI. Aixecament o intent carlí de la Rápita o “Ortegada” (1 abril 1860). Complot del general Jaime Ortega y Olleta, capità general de Balears per proclamar al pretenent carlí CARLES LLUÍS DE BORBÓ i destronar a la reina Isabel II. Ortega va enviar una expedició militar a la península, a prop de la població de San Carles de la Ràpita (Delta de L’Ebre). 3a Guerra Carlina (1872-1876). CARLES VII. 8.2.3.- La fi dels conflictes bèl·lics: Tercera Guerra Carlina i Guerra de Cuba
  • 68. 8.2.- EL SISTEMA POLÍTIC DE LA RESTAURACIÓ DERROTA CARLINA DERROTA CARLINA. L’expressió Guerres Carlines és empleada para referir-se a las tres guerres civils espanyoles dels segle XIX: 3a Guerra Carlina (1872-1876). CARLES VII. 8.2.3.- La fi dels conflictes bèl·lics: Tercera Guerra Carlina i Guerra de Cuba
  • 69. 8.2.- EL SISTEMA POLÍTIC DE LA RESTAURACIÓ DERROTA CARLINA. Els carlins seran derrotats, l’any 1876, en la Tercera Guerra Carlina (1872-1876). Tres individus van acabar amb la aquesta Guerra Carlina: Cánovas, Alfons XII i Ramón Cabrera. 8.2.3.- La fi dels conflictes bèl·lics: Tercera Guerra Carlina i Guerra de Cuba
  • 70. 8.2.- EL SISTEMA POLÍTIC DE LA RESTAURACIÓ DERROTA CARLINA. El nou govern conservador d’Antonio Cánovas del Castillo envia a Arsenio Martínez Campos amb nous reforços a lluitar contra els carlins al nord d’Espanya i, en 1876, Carles VII s’exilia a França; mentre que el rei Alfons XII oferí una amnistia pacífica que convidava tothom a adherir-se a la nova monarquia constitucional; Ramón Cabrera va acceptar aquesta amnistia va acceptar Alfons XII com a rei i va redactar un manifest a totes les tropes carlines convidant-los a abandonar la guerra, que ja estava prop de la derrota, un gest que el rei va premiar atorgant-li títols. 8.2.3.- La fi dels conflictes bèl·lics: Tercera Guerra Carlina i Guerra de Cuba
  • 71. 8.2.- EL SISTEMA POLÍTIC DE LA RESTAURACIÓ DERROTA CARLINA. La Tercera Guerra Carlina i el problema carlí van acabar en febrer-març de 1876. S’aboleix el règim foral del País Basc i Navarra i s’estableix un sistema de “concerts econòmics” (les diputacions recapten una quantitat anual que han de pagar a l’Estat). 8.2.3.- La fi dels conflictes bèl·lics: Tercera Guerra Carlina i Guerra de Cuba
  • 72. 8.2.- EL SISTEMA POLÍTIC DE LA RESTAURACIÓ DERROTA CARLINA. Des d’aquest moment, el carlisme va perdre molta força a Navarra, País Basc i part de Catalunya. Tot i que a Catalunya, el carlisme va continuar a l’interior i en medis rurals desembocant, més endavant, en la branca conservadora del catalanisme polític, a traves de les postures autonomistes recolzades des dels diaris: Lo mestre català i El correo catalán (1876), oposant- se a les mesures centralistes i uniformadores dels governs liberals, defensant els furs i els privilegis tradicionals, i situant-se en l’extrema dreta de l’arc parlamentari dins de la vida política. La pacificació Fi de la 3ª Guerra carlina Amnistia (Ramón Cabrera pren partit per Alfons XII). Derrota de Carles VII. El carlisme es converteix en un partit d’extrema dreta. 8.2.3.- La fi dels conflictes bèl·lics: Tercera Guerra Carlina i Guerra de Cuba
  • 73. 8.2.- EL SISTEMA POLÍTIC DE LA RESTAURACIÓ CUBA. En 1868, poc després d’esclatar a Espanya la revolució de la Gloriosa, va començar la Guerra per l’alliberament a Cuba, que va durar una dècada (1868-1878, Guerra del Deu Anys o “Guerra Llarga”). En aquest període de la Restauració es produeix la pacificació de Cuba, a tal fi es va combinar l’enviament de noves tropes per combatre els rebels (Arsenio Martínez Campos) amb la negociació, i el 12 de febrer de 1878 es signa la Pau de Zanjón (Martínez Campos). La pacificació La Guerra de Cuba: “La Guerra Llarga” Havia començat el 1868 amb el “Grito de Yara” (Carlos Manuel Céspedes, amb els famós “Viva Cuba libre!”); Acaba el 12 de febrer de 1878 amb la signatura de la Pau de Zanjón (Martínez Campos):  promeses d’amnistia i autonomia,  concedeix als cubans els mateixos drets que els espanyols,  el govern amnistia a gran part dels cubans en presó,  promet abolir l’esclavitud (es farà en 1886),  i reformes administratives i polítiques (els cubans triaran diputats). 8.2.3.- La fi dels conflictes bèl·lics: Tercera Guerra Carlina i Guerra de Cuba
  • 74. 8.2.- EL SISTEMA POLÍTIC DE LA RESTAURACIÓ CUBA. El retard i incompliment d’aquestes promeses provocaran dos aixecaments més: la Guerra Chiquita (1879, Alfons XII, 1875-1885) i, després, la insurrecció general de 1895-98 (Maria Cristina, 1885-1902). La fi de les dues guerres (Guerra Llarga i Chiquita) i la posada en marxa del sistema de torns pacifica ideològicament el país, de moment, però el nou centralisme propiciarà el descontent a Cuba i l’aparició dels anomenats “nacionalismes perifèrics”, que conduirà a la insurrecció general cubana de 1895-98. 8.2.3.- La fi dels conflictes bèl·lics: Tercera Guerra Carlina i Guerra de Cuba
  • 75. 8.3.- EVOLUCIÓ POLÍTICA, ECONÒMICA I SOCIAL DEL SISTEMA DE LA RESTAURACIÓ (1875-1902) 8.3.- EVOLUCIÓ POLÍTICA, ECONÒMICA I SOCIAL DEL SISTEMA DE LA RESTAURACIÓ (1875-1902). 8.3.1.- Els partits dinàstics, el bipartidisme i l’alternança en el poder. 8.3.2.- Falsejament electoral i caciquisme. 8.3.3.- Funcionament real del torn de partits. A.- El torn pacífic durant el regnat d’Alfons XII (1875-1885). B.- El torn durant la regència de Maria Cristina (1885-1902).
  • 76. 8.3.- EVOLUCIÓ POLÍTICA, ECONÒMICA I SOCIAL DEL SISTEMA D E LA RESTAURACIÓ (1875-1902) 8.3.1.- Els partits dinàstics, el bipartidisme i l’alternança en el poder Els tres pilars del sistema canovista 1.- LA CORONA 3.- L’EXÈRCIT 2.- BIPARTIDISME: ELS PARTITS DINÀSTICS EL BIPARTIDISME: Existeixen dos grans partits (PARTITS DINÀSTICS). Anomenem PARTITS DINÀSTICS a aquells que recolzen la monarquia restaurada, la Constitució del 1876 i el sistema canovista i s’alternen en el poder sense pronunciaments i mitjançant pactes (TORN PACÍFIC entre CONSERVADORS i LIBERALS). Antonio Cánovas del Castillo (líder conservador) Práxedes Mateo Sagasta (líder liberal)
  • 77. 8.3.- EVOLUCIÓ POLÍTICA, ECONÒMICA I SOCIAL DEL SISTEMA D E LA RESTAURACIÓ (1875-1902) 8.3.1.- Els partits dinàstics, el bipartidisme i l’alternança en el poder
  • 78. 8.3.- EVOLUCIÓ POLÍTICA, ECONÒMICA I SOCIAL DEL SISTEMA D E LA RESTAURACIÓ (1875-1902) 8.3.1.- Els partits dinàstics, el bipartidisme i l’alternança en el poder
  • 79. 8.3.- EVOLUCIÓ POLÍTICA, ECONÒMICA I SOCIAL DEL SISTEMA D E LA RESTAURACIÓ (1875-1902) El BIPARTIDISME és entre les dues branques del liberalisme espanyol, que es creen ara, però que són ideològicament i socialment idèntics, i que integren a les forces polítics provinents del règim isabelí. i La defensa de la monarquia, la Constitució de 1876, la propietat privada i l’Estat liberal, unitari i centralista. Ser partits minoritaris de notables. Estar recolzats per la burgesia, la vella noblesa i la classe mitjana benestant. Sistema polític 2.- BIPARTIDISME: ELS PARTITS DINÀSTICS EL PARTIT LIBERAL CONSERVADOR EL PARTIT LIBERAL FUSIONISTA Compartien: 8.3.1.- Els partits dinàstics, el bipartidisme i l’alternança en el poder
  • 80. 8.3.- EVOLUCIÓ POLÍTICA, ECONÒMICA I SOCIAL DEL SISTEMA D E LA RESTAURACIÓ (1875-1902) 8.3.1.- Els partits dinàstics, el bipartidisme i l’alternança en el poder
  • 81. 8.3.- EVOLUCIÓ POLÍTICA, ECONÒMICA I SOCIAL DEL SISTEMA D E LA RESTAURACIÓ (1875-1902) Sistema polític 2.- BIPARTIDISME: ELS PARTITS DINÀSTICS EL PARTIT LIBERAL CONSERVADOR EL PARTIT LIBERAL FUSIONISTA Partit Conservador dirigit per Antonio Cánovas del Castillo (Cánovas, Silvela ...). Hereu ideològic de l’antic Partit Moderat, de l’antiga Unió Liberal i dissidents del carlisme. Partidaris del proteccionisme, catolicisme, sufragi censatari (Llei electoral restringida). Està recolzat pels liberals més conservadors (vella noblesa, alts propietaris rurals, alta burgesia i classes altes, en general, i amplis sectors de l’església). Més endavant anomenat Partit Liberal, té com a líder a Práxedes Mateo Sagasta (Sagasta, Montero Ríos, Moret ...). Hereu ideològic de l’antic Partit Progressista, del Partit Demòcrata, unionistes d’esquerra, amadeuistes i ex-republicans moderats. Té el suport social de petits i mitjans propietaris rurals, classes mitjanes, burgesia urbana i professionals que representen funcionaris, militars, professions liberals, comerciants. Autors de la Llei sufragi universal de 1890, partidaris del dret d’associació, abolició de l’esclavitud.... Antonio Cánovas del Castillo Práxedes Mateo Sagasta 8.3.1.- Els partits dinàstics, el bipartidisme i l’alternança en el poder
  • 82. Els partits polítics: MODERATS I PROGRESSISTES Dissidents carlins Unionistes d’esquerres moderats Amadeuistas Ex-republicans
  • 83. 8.3.- EVOLUCIÓ POLÍTICA, ECONÒMICA I SOCIAL DEL SISTEMA D E LA RESTAURACIÓ (1875-1902) Sistema polític Antonio Cánovas del Castillo (líder conservador) Práxedes Mateo Sagasta (líder liberal) 8.3.1.- Els partits dinàstics, el bipartidisme i l’alternança en el poder
  • 84. 8.3.- EVOLUCIÓ POLÍTICA, ECONÒMICA I SOCIAL DEL SISTEMA D E LA RESTAURACIÓ (1875-1902) Els conservadors defensen més l’església i l’ordre burgés sense reformes, mentre que els liberals són partidaris d’introduir algunes reformes socials, però sense aprovar-les mai sense el consentiment tàcit dels conservadors. 8.3.1.- Els partits dinàstics, el bipartidisme i l’alternança en el poder
  • 85. Antonio Cánovas del Castillo (líder conservador)
  • 86. Práxedes Mateo Sagasta (líder liberal)
  • 87. 1.- LA CORONA 3.- L’EXÈRCIT 2.- BIPARTIDISME: ELS PARTITS DINÀSTICS A partir d’ara, els dos nous partits dinàstics (conservadors i liberals) arriben a un acord i s’aniran alternant en el poder, respectant al rei i de forma pacífica per garantir l’estabilitat. Però, aquesta alternança no serà fruit d’unes eleccions, sinó que quan un govern té problemes, que no pot solucionar, i perd el suport de les Corts, el rei crida a l’altre partit per formar un nou govern, així alternativament crida a Cánovas o Sagasta, segons les circumstàncies. Una vegada en el poder, quan Cànoves o Sagasta (o altre membre del partit) té la presidència del govern, convoca eleccions manipulades, que guanyarà sempre el partit que estigui al govern, gràcies al CACIQUISME. Això explica que els principals problemes d’aquest moment foren la MANIPULACIÓ ELECTORAL (la tupinada o “pucherazo”), l’existència d’ALTRES PARTITS POLÍTICS EXCLOSOS DEL PODER i els NACIONALISMES. 8.3.- EVOLUCIÓ POLÍTICA, ECONÒMICA I SOCIAL DEL SISTEMA D E LA RESTAURACIÓ (1875-1902) 8.3.1.- Els partits dinàstics, el bipartidisme i l’alternança en el poder
  • 88. BASES POLÍTIQUES DEL RÈGIM 1.- LA CORONA 3.- L’EXÈRCIT2.- BIPARTIDISME: ELS PARTITS DINÀSTICS Els principals problemes són … 1.- CACIQUISME 2.- EXCLUSIÓ DE LES FORCES CONTESTATÀRIES AL RÈGIM 3.- NACIONALISMES MANIPULACIÓ ELECTORAL TUPINADA O “PUCHERAZO” Els tres pilars del sistema canovista i els principals problemes 8.3.- EVOLUCIÓ POLÍTICA, ECONÒMICA I SOCIAL DEL SISTEMA D E LA RESTAURACIÓ (1875-1902)
  • 89. 8.3.- EVOLUCIÓ POLÍTICA, ECONÒMICA I SOCIAL DEL SISTEMA D E LA RESTAURACIÓ (1875-1902)
  • 90. 8.3.- EVOLUCIÓ POLÍTICA, ECONÒMICA I SOCIAL DEL SISTEMA D E LA RESTAURACIÓ (1875-1902) 8.3.2.- Falsejament electoral i caciquisme MANIPULACIÓ ELECTORAL. Les eleccions eren manipulades des de dalt, ja que el sistema es basava en el CACIQUISME: el ministre de la Governació decidia els resultats (“ENCASILLADO”) i els transmetia al governador civil i aquest als alcaldes i cacics per a què sortiren elegits els diputats que es decidien des de dalt.
  • 91. De suerte de cada elección es una calamidad, cada comicio un mercado, cada elector un esclavo, cada ministro un sultán, cada candidato un fomentador de la pública inmoralidad, cada acta un padrón de escándalo y de ignominia; y la red bajo la cual todo esto sucede es la centralización administrativa que, en vez de servir de escudo a los pueblos, se convierte en arma de guerra, esgrimida por los gobiernos para falsear la voluntad del cuerpo electoral y traer diputados dispuestos para abandonar al mismo poder que lo creen débil y entregar palabra y voto al partido que les prometa mayores bienes y más duradera influencia, porque la corrupción que cae de los gobiernos sobre los comicios, sube en vapores pestilentes, de los comicios a los congresos y de los congresos a los gobiernos y con sus letales miasmas a todos los ahoga”. EMILIO CASTELAR [referido a las elecciones en el distrito de Alcázar de San Juan en 1884] 8.3.- EVOLUCIÓ POLÍTICA, ECONÒMICA I SOCIAL DEL SISTEMA D E LA RESTAURACIÓ (1875-1902) “El ministro de la Gobernación pesa como un yugo sobre el gobernador, el gobernador sobre el alcalde, el alcalde sobre los electores; (…) los jueces y fiscales, los administradores y estanqueros, los guardamontes, los portazgueros, los peones, los dependientes de los ministerios de Gracia y Justicia, de Gobernación, de Fomento, de Hacienda, son otros tantos muñidores de elecciones, que ofrecen escuelas, caminos, perdón de multas, olvidos de sucios expedientes, a los electores ministeriales y amenazan con causas, prisiones, multas, persecución, a los electores independientes. 8.3.2.- Falsejament electoral i caciquisme
  • 92. 8.3.- EVOLUCIÓ POLÍTICA, ECONÒMICA I SOCIAL DEL SISTEMA D E LA RESTAURACIÓ (1875-1902) Formes d’adulterar les eleccions El sufragi censatari. 8.3.2.- Falsejament electoral i caciquisme
  • 93. 8.3.- EVOLUCIÓ POLÍTICA, ECONÒMICA I SOCIAL DEL SISTEMA D E LA RESTAURACIÓ (1875-1902) Formes d’adulterar les eleccions El sufragi censatari. La major importància dels districtes rurals. La figura dels cacics. La manipulació i les trampes electorals. 8.3.2.- Falsejament electoral i caciquisme
  • 94. 8.3.- EVOLUCIÓ POLÍTICA, ECONÒMICA I SOCIAL DEL SISTEMA D E LA RESTAURACIÓ (1875-1902) El CACIQUISME era una realitat quotidiana i global. Els cacics o notables del lloc eren importants propietaris rurals o bé famílies que, pel seu poder econòmic, tenien influència social i política sobre tota la població i controlaven una determinada circumscripció electoral: Redacció d’informes i certificats personals, etc. Repartien prebendes o treballs, perquè controlaven el món laboral i l’arrendament de terres municipals. Controlen el sorteig de quintes. Nomenaven càrrecs (governadors civils, correus, jutges, diputats provincials, diputats a Corts, regidors a ajuntaments). 8.3.2.- Falsejament electoral i caciquisme
  • 95. 8.3.- EVOLUCIÓ POLÍTICA, ECONÒMICA I SOCIAL DEL SISTEMA D E LA RESTAURACIÓ (1875-1902) 8.3.2.- Falsejament electoral i caciquisme
  • 96. 8.3.- EVOLUCIÓ POLÍTICA, ECONÒMICA I SOCIAL DEL SISTEMA D E LA RESTAURACIÓ (1875-1902) Els CACICS per assegurar i “arreglar” els resultats electorals, que li ordenen des del poder (des de dalt), a canvi de cobrar doblers o favors, faran servir els sistemes següents: Falsificació del cens (morts que voten, votants que ho fan diferents cops). Canvi de les paperetes. “No suponía yo que el Gobernador de Gerona tuviera que esperar una reunión de Diputados y Senadores de la provincia para resolverse a apoyar una candidatura de elecciones parciales. El resultado de la reunión debía estar, no ya previsto, sino preparado por V.S. Redoble V.S. sus esfuerzos para desbaratar toda candidatura que no sea la que yo le indique en el distrito de Olot. Prepare V. S. el campo para un candidato que acaso irá al país.” Anòmin 8.3.2.- Falsejament electoral i caciquisme
  • 97. 8.3.- EVOLUCIÓ POLÍTICA, ECONÒMICA I SOCIAL DEL SISTEMA D E LA RESTAURACIÓ (1875-1902) Els CACICS per assegurar i “arreglar” els resultats electorals, que li ordenen des del poder (des de dalt), a canvi de cobrar doblers o favors, faran servir els sistemes següents: Falsificació del cens (morts que voten, votants que ho fan diferents cops). Canvi de les paperetes. Manipulació de les actes electorals. Compra de vots (amb diners, treball i altres favors burocràtics). Intimidació o amenaça als electors de diferents maneres o bé impedir la propaganda de l’oposició. 8.3.2.- Falsejament electoral i caciquisme
  • 98. 8.3.- EVOLUCIÓ POLÍTICA, ECONÒMICA I SOCIAL DEL SISTEMA D E LA RESTAURACIÓ (1875-1902) “ASSAIG GENERAL” 8.3.2.- Falsejament electoral i caciquisme
  • 99. 8.3.- EVOLUCIÓ POLÍTICA, ECONÒMICA I SOCIAL DEL SISTEMA D E LA RESTAURACIÓ (1875-1902) [El frau electoral] “Entre nosaltres regna la farsa en tota la seva nuesa, una farsa completa, especial i exclusiva de les eleccions espanyoles. Tant se val que el sufragi sigui universal com restringit, només hi ha un sol elector: el ministre de Governació. Ell, juntament amb els seus governadors de província i l’innombrable exèrcit d’empleats de totes classes, sense excloure els alts càrrecs de magistratura i el professorat, prepara, executa i consuma les eleccions, siguin del tipus que siguin, des del fons del seu despatx situat al centre de Madrid. Per tal de fer les llistes d’electors, s’hi posen alguns noms vertaders, perduts entre la multitud d’imaginaris, i sobretot de difunts. La representació d’aquests darrers es dóna sempre a agents disfressats de paisà per anar a votar. L’autor d’aquestes línies ha vist unes quantes vegades que el seu pare, traspassat de feia ja alguns anys, anava a dipositar el seu vot a l’urna sota la figura d’un escombriaire de la ciutat o d’un policia vestit amb un conjunt prestat. El sistema d’eleccions per mitjà de la resurrecció dels morts i els agents de policia disfressats d’electors, no és, però, el pitjor dels medis emprats per falsejar el sufragi ... Afanyem-nos a dir que normalment no s’aturen en aquestes aparences de respecte humà, i el que fan és purament i senzillament augmentar el nombre de vots emesos fins a tenir assegurada l’elecció del candidat addicte. (...) Llistes electorals, urnes, escrutini, tot és falsejat pels nostres polítics sota la immediata direcció del governador civil de cada província. (...) és possible l’existència del règim parlamentari o senzillament la del sistema representatiu amb aquestes bases?” Valentí Almirall, España tal como es. 1889 8.3.2.- Falsejament electoral i caciquisme
  • 100. 8.3.- EVOLUCIÓ POLÍTICA, ECONÒMICA I SOCIAL DEL SISTEMA D E LA RESTAURACIÓ (1875-1902) La Campana de Gràcia nº 1.278, 18/XI/1893 8.3.2.- Falsejament electoral i caciquisme
  • 101. “Els enemics del sufragi”, La Campana de Gràcia, 1890 8.3.2.- Falsejament electoral i caciquisme
  • 102. 8.3.- EVOLUCIÓ POLÍTICA, ECONÒMICA I SOCIAL DEL SISTEMA D E LA RESTAURACIÓ (1875-1902) [Referido a las elecciones en el distrito de Alcázar de San Juan en 1884] “En una sección compuesta de un gran número de electores tomaron parte en la votación todos los electores; y esto nos llama tanto más la atención, cuanto que en el expediente electoral obran por de pronto 15 partidas de defunción de electores que se suponen tomaron parte en la elección... Se presentan además 36 electores manifestando ante notario que tomaron parte en aquella votación y votaron al señor González, y sin embargo éste sólo tuvo 17 votos... en otra sección de Alcázar el número de votos obtenido por el señor conde de las Almenas fue muy superior al de los electores que deberían tomar parte en la elección. ..No se expusieron a la vista del público las listas electorales cuando y como manda la ley. .. En las secciones de Argamasilla, Socuéllamos y Pedro Muñoz votaron todos, absolutamente todos, los electores de las secciones, contando por supuesto los muertos y ausentes... el señor conde de las Almenas tiene allí tantas simpatías y tanta popularidad, que hasta los muertos se levantan de sus sepulcros y emiten sus sufragios…” Diario de sesiones de las Cortes, 10 de junio de 1884 8.3.2.- Falsejament electoral i caciquisme
  • 103. 8.3.- EVOLUCIÓ POLÍTICA, ECONÒMICA I SOCIAL DEL SISTEMA D E LA RESTAURACIÓ (1875-1902) “El Marqués de Vegallana era en Vetusta jefe del partido más reaccionario entre los dinásticos (...). Tenía siempre un favorito que era el jefe verdadero. El favorito actual era (...), ni más ni menos, don Álvaro Mesia, el jefe del partido liberal dinástico. El reaccionario creía resolver sus propios asuntos y en realidad obedecía a las inspiraciones de Mesía. Pero éste no abusaba de su poder secreto. Como un jugador de ajedrez que juega solo y lo mismo se interesa por los blancos que por los negros, don Álvaro cuidaba de los negocios conservadores lo mismo que de los liberales. Eran panes prestados. Si mandaban los del marqués, repartía estanquillos, comisiones y licencias de caza; pero cuando venían los liberales, el marqués de Vegallana seguía siendo árbitro en las elecciones, gracias a Mesía, y daba estanquillos, empleos y hasta prebendas. Así era el turno pacífico en Vetusta”. Leopoldo Alas “Clarín”, La Regenta 8.3.2.- Falsejament electoral i caciquisme
  • 104. 8.3.- EVOLUCIÓ POLÍTICA, ECONÒMICA I SOCIAL DEL SISTEMA D E LA RESTAURACIÓ (1875-1902) La falsificació dels resultats electorals és el que es coneix com a TUPINADA (“PUCHERAZO”). És un sistema polític “fastigosament” corrupte (“asqueorsamente corrupto”), que ignorava la voluntat popular, però que va tenir la virtut de donar estabilitat política a un país que la necessitava. 8.3.2.- Falsejament electoral i caciquisme
  • 105. 8.3.- EVOLUCIÓ POLÍTICA, ECONÒMICA I SOCIAL DEL SISTEMA D E LA RESTAURACIÓ (1875-1902) FRAU ELECTORIAL “Assaig general”, vinyeta de l’Esquella de la Torratxa, 1905 8.3.2.- Falsejament electoral i caciquisme
  • 106. 8.3.- EVOLUCIÓ POLÍTICA, ECONÒMICA I SOCIAL DEL SISTEMA D E LA RESTAURACIÓ (1875-1902) Aquest sistema va fer que l’ABSTENCIÓ fora molt ALTA: la participació no superava el 20% de l’electorat. 8.3.2.- Falsejament electoral i caciquisme
  • 107. 8.3.- EVOLUCIÓ POLÍTICA, ECONÒMICA I SOCIAL DEL SISTEMA D E LA RESTAURACIÓ (1875-1902) 8.3.2.- Falsejament electoral i caciquisme
  • 108. 8.3.- EVOLUCIÓ POLÍTICA, ECONÒMICA I SOCIAL DEL SISTEMA D E LA RESTAURACIÓ (1875-1902) La pràctica del sistema polític Manipulació electoral. Alcaldes, governadors civils i cacics (controlen el poble). OLIGARQUIA I CACIQUISME Mecanisme electoral (sistema de torn i frau electoral). anomena Rei Nou govern Ministeri Governació nomena Governadors Civils prepara “ENCASELLATS” (llistes de diputats) Fan arribar les directrius del govern als CACICS Control de vot Consolidava el poder i control de l’OLIGARQUIA (classes dominants).  Compra de vots.  Coacció.  Falsejament del sufragi (amb la TUPINADA). amb 8.3.2.- Falsejament electoral i caciquisme
  • 109. 8.3.- EVOLUCIÓ POLÍTICA, ECONÒMICA I SOCIAL DEL SISTEMA D E LA RESTAURACIÓ (1875-1902) 8.3.3.- Funcionament real del torn del torn de partits Amb el regnat d’Alfons XII, entre 1876 i 1885, el bipartidisme funciona molt bé, tornant-se en el poder conservadors de Cánovas i liberals de Sagasta. 1875-1881, governs del Partit Conservador de Cánovas (5 anys). 1881-1884, governa Sagasta i el Partit Liberal (2 anys). Llibertat de premsa, de càtedra i d’expressió (Llei de premsa, 1883). 1884-1885, govern conservador de Cánovas (2 anys). A.- El torn pacífic durant el regnat d’Alfons XII (1875-1885)
  • 110. 8.3.- EVOLUCIÓ POLÍTICA, ECONÒMICA I SOCIAL DEL SISTEMA D E LA RESTAURACIÓ (1875-1902) El regnat d’Alfons XII comença amb una tasca de pacificació, de fet, en el moment de ser coronat, Espanya tenia en marxa 2 guerres que es van acabar. FINALITZEN: Alfons XII La pacificació La Tercera Guerra Carlina (1872-1876) i... també La Guerra Deu Anys de Cuba: “La Guerra Llarga” (1868-1978) Catalunya, País Basc i Navarra també són vençuts pels liberals (1876). Acaba quan el capità general de l’illa Arsenio Martínez Campos arriba a un acord amb els insurrectes cubans i va signar el “Conveni o la Pau Zanjón” (1878), pel qual els insurrectes abandonen la guerra i, a canvi, Cuba continuà com a colònia espanyola i Espanya concedeix l’amnistia als presoners polítics i també concedí una mínima autonomia administrativa a Cuba, però aquest conveni va ser una falsa pau, ja que els intent d’emancipació no aturaren fins la Independència de Cuba l’any 1898. Conseqüències: desfeta de l’estat no centralista i despesa econòmica important per la manutenció de tropes ara innecessàries. 8.3.3.- Funcionament real del torn del torn de partits A.- El torn pacífic durant el regnat d’Alfons XII (1875-1885)
  • 111. 8.3.- EVOLUCIÓ POLÍTICA, ECONÒMICA I SOCIAL DEL SISTEMA D E LA RESTAURACIÓ (1875-1902) L’any 1885, mor Alfons XII de tuberculosi (25 de novembre), a l’edat de 28 anys. 8.3.3.- Funcionament real del torn del torn de partits A.- El torn pacífic durant el regnat d’Alfons XII (1875-1885)
  • 112. 8.3.- EVOLUCIÓ POLÍTICA, ECONÒMICA I SOCIAL DEL SISTEMA D E LA RESTAURACIÓ (1875-1902) No deixava hereu mascle, però la reina Maria Cristina d’Habsburg-Lorena (la seva segona esposa) estava embarassada d’Alfons XIII. 8.3.3.- Funcionament real del torn del torn de partits A.- El torn pacífic durant el regnat d’Alfons XII (1875-1885)
  • 113. 8.3.- EVOLUCIÓ POLÍTICA, ECONÒMICA I SOCIAL DEL SISTEMA D E LA RESTAURACIÓ (1875-1902) Cánovas proposa com a regent a la seva dona Maria Cristina (embarassada), però Sagasta, que no es refia de la jove regent estrangera, es queixa del funcionament del torn perquè Cánovas havia governat uns 7 / 8 anys i ell 2. 8.3.3.- Funcionament real del torn del torn de partits A.- El torn pacífic durant el regnat d’Alfons XII (1875-1885)
  • 114. 8.3.- EVOLUCIÓ POLÍTICA, ECONÒMICA I SOCIAL DEL SISTEMA D E LA RESTAURACIÓ (1875-1902) El sistema de la Restauració estava a punt de caure. 8.3.3.- Funcionament real del torn del torn de partits A.- El torn pacífic durant el regnat d’Alfons XII (1875-1885)
  • 115. 8.3.- EVOLUCIÓ POLÍTICA, ECONÒMICA I SOCIAL DEL SISTEMA D E LA RESTAURACIÓ (1875-1902) A.- El torn pacífic durant el regnat d’Alfons XII (1875-1885) Finalment, a la mort d’Alfons XII (1885) i inicis de la regència de Maria Cristina (1885-1902), Cánovas i Sagasta (conservadors i liberals) arribaren a un acord conegut com el PACTE DEL PARDO (1885, mal anomenat així perquè la reunió no es va fer al Palau del Pardo, sinó en el domicili particular de Martínez Campos). 8.3.3.- Funcionament real del torn del torn de partits
  • 116. 8.3.- EVOLUCIÓ POLÍTICA, ECONÒMICA I SOCIAL DEL SISTEMA D E LA RESTAURACIÓ (1875-1902) Pel PACTE DEL PARDO, a canvi de la lleialtat de Sagasta i dels liberals a la regent, a la constitució de 1876 i al sistema de la Restauració, Cánovas presentà la dimissió perquè Sagasta comencés a governar. 8.3.3.- Funcionament real del torn del torn de partits A.- El torn pacífic durant el regnat d’Alfons XII (1875-1885)
  • 117. 8.3.- EVOLUCIÓ POLÍTICA, ECONÒMICA I SOCIAL DEL SISTEMA D E LA RESTAURACIÓ (1875-1902) Aquest acte de generositat de Cánovas, de lliurar el poder, havia salvat la Restauració. El Pacte pretenia la continuïtat de la monarquia davant les pressions de carlins i republicans. Així, canvia el govern i s’inicia el “Govern llarg liberal” de Sagasta. Práxedes Mateo Sagasta (líder liberal) 8.3.3.- Funcionament real del torn del torn de partits A.- El torn pacífic durant el regnat d’Alfons XII (1875-1885)
  • 118. 8.3.- EVOLUCIÓ POLÍTICA, ECONÒMICA I SOCIAL DEL SISTEMA D E LA RESTAURACIÓ (1875-1902) Tant Alfons XII (1875-1885) com la regent Maria Cristina (1885-1902) varen ser respectuosos amb l’ordre constitucional. 8.3.3.- Funcionament real del torn del torn de partits A.- El torn pacífic durant el regnat d’Alfons XII (1875-1885)
  • 119. 8.3.- EVOLUCIÓ POLÍTICA, ECONÒMICA I SOCIAL DEL SISTEMA D E LA RESTAURACIÓ (1875-1902) B.- El torn durant la regència de Maria Cristina (1885-1902) 8.3.3.- Funcionament real del torn del torn de partits
  • 120. 8.3.- EVOLUCIÓ POLÍTICA, ECONÒMICA I SOCIAL DEL SISTEMA D E LA RESTAURACIÓ (1875-1902) 1885-1890, “Govern Llarg o Parlamento Largo” de Sagasta i el Partit Liberal (5 anys). Maria Cristina Liberalització econòmica. Abolició de l’esclavitud a la colònia de Cuba (1886, reformisme social). Dóna novament llibertat d’associació (Llei d’associacions, 1886, reformisme social). S’aprova el sufragi universal masculí (reformisme polític); aprovat en 1882 per a eleccions municipals i les eleccions generals de l’any 1890. 8.3.3.- Funcionament real del torn del torn de partits B.- El torn durant la regència de Maria Cristina (1885-1902)
  • 121. 8.3.- EVOLUCIÓ POLÍTICA, ECONÒMICA I SOCIAL DEL SISTEMA D E LA RESTAURACIÓ (1875-1902) 1885-1890, “Govern Llarg o Parlamento Largo” de Sagasta i el Partit Liberal (5 anys). 1890-1892, Cánovas i el Partit Conservador (2 anys). 1892-1895, Sagasta i el Partit Liberal (2 anys). 1897-1899. Liberals. 1899-1901. Conservadors. 1901-1902. Liberals. 1895-1897, Cánovas fins que mor assassinat, mentre descansava en el balneari de Santa Àgueda (Mondragón, Guipúscoa) assassinat per l’anarquista italià Michele Angiolillo Lombardi. Abril 1898. Guerra hispano-americana. Maria Cristina Liberalització econòmica. Abolició de l’esclavitud a la colònia de Cuba (1886, reformisme social). Dóna novament llibertat d’associació (Llei d’associacions, 1886, reformisme social). S’aprova el sufragi universal masculí (reformisme polític); aprovat en 1882 per a eleccions municipals i les eleccions generals de l’any 1890. Però els liberals s’oposen a ... Autonomisme cubà. Regionalisme català. 8.3.3.- Funcionament real del torn del torn de partits B.- El torn durant la regència de Maria Cristina (1885-1902)
  • 122. 8.3.- EVOLUCIÓ POLÍTICA, ECONÒMICA I SOCIAL DEL SISTEMA D E LA RESTAURACIÓ (1875-1902) (1897) 8.3.3.- Funcionament real del torn del torn de partits
  • 123. 8.3.- EVOLUCIÓ POLÍTICA, ECONÒMICA I SOCIAL DEL SISTEMA D E LA RESTAURACIÓ (1875-1902) 8.3.3.- Funcionament real del torn del torn de partits B.- El torn durant la regència de Maria Cristina (1885-1902)
  • 124. 8.3.- EVOLUCIÓ POLÍTICA, ECONÒMICA I SOCIAL DEL SISTEMA D E LA RESTAURACIÓ (1875-1902) 8.3.3.- Funcionament real del torn del torn de partits
  • 125. 8.3.- EVOLUCIÓ POLÍTICA, ECONÒMICA I SOCIAL DEL SISTEMA D E LA RESTAURACIÓ (1875-1902) 8.3.3.- Funcionament real del torn del torn de partits
  • 126. 8.3.- EVOLUCIÓ POLÍTICA, ECONÒMICA I SOCIAL DEL SISTEMA D E LA RESTAURACIÓ (1875-1902) 8.3.3.- Funcionament real del torn del torn de partits
  • 127. 8.3.- EVOLUCIÓ POLÍTICA, ECONÒMICA I SOCIAL DEL SISTEMA D E LA RESTAURACIÓ (1875-1902) 8.3.2.- Falsejament electoral i caciquisme 8.3.3.- Funcionament real del torn del torn de partits
  • 128. 8.3.- EVOLUCIÓ POLÍTICA, ECONÒMICA I SOCIAL DEL SISTEMA D E LA RESTAURACIÓ (1875-1902) A la dècada dels 90 el torn continua funcionant, però es produeixen divisions internes dins dels dos partits per a liderar-los (personalismes) i l’assassinat de Cánovas (1897). 8.3.3.- Funcionament real del torn del torn de partits B.- El torn durant la regència de Maria Cristina (1885-1902)
  • 129. 8.4.- FORCES POLÍTIQUES MARGINADES DEL SISTEMA. 8.4.1.- Evolució del republicanisme. 8.4.2.- La reconversió del carlisme. 8.4.3.- Naixement del regionalisme (Alfons XII) i evolució cap al nacionalisme (Maria Cristina i Alfons XIII) // tractat al punt següent 8.5.2., problemes de la regència. 8.4.- FORCES POLÍTIQUES MARGINADES DEL PODER
  • 130. 8.4.- FORCES POLÍTIQUES MARGINADES DEL PODER Els republicans estaven sense força, desunits, atomitzats i desmobilitzats, i sense gran suport social, sobretot, pel desprestigi del fracàs de la Primera República Espanyola (1873-1874). FRANCESC PI I MARGALL NICOLÁS SALMERÓN EMILIO CASTELAR ESTANISLAO FIGUERAS Y MORAGA 8.4.1.- Evolució del republicanisme
  • 131. Arsenio Martínez Campos (Sagunt, 29-XII-1874) 8.4.- FORCES POLÍTIQUES MARGINADES DEL PODER Vençuts pel pronunciament militar de Martínez Campos (Sagunt, 29 desembre 1874), continuaven dividits. 8.4.1.- Evolució del republicanisme
  • 132. 8.4.- FORCES POLÍTIQUES MARGINADES DEL PODER El moviment republicà va haver de fer front a una dura repressió governamental i al desencís d’una part important dels seus seguidors i, fins i tot, personatges importants del republicanisme, com el dirigent Emilio Castelar van arribar a acceptar el règim, una vegada s’aprovà el sufragi universal masculí l’any 1890 (amb el Partit Liberal al poder). 8.4.1.- Evolució del republicanisme
  • 133. 8.4.- FORCES POLÍTIQUES MARGINADES DEL PODER Fins i tot, personatges importants del republicanisme, com el dirigent Emilio Castelar van arribar a acceptar el règim, una vegada s’aprovà el sufragi universal masculí l’any 1890 (amb el Partit Liberal al poder). EMILIO CASTELAR Emilio Castelar 8.4.1.- Evolució del republicanisme
  • 134. 8.4.- FORCES POLÍTIQUES MARGINADES DEL PODER Fins i tot, personatges importants del republicanisme, com el dirigent Emilio Castelar van arribar a acceptar el règim, una vegada s’aprovà el sufragi universal masculí l’any 1890 (amb el Partit Liberal al poder). 8.4.1.- Evolució del republicanisme
  • 135. 8.4.- FORCES POLÍTIQUES MARGINADES DEL PODER Els diferents líders republicans van encapçalar diferents i petites forces polítiques republicanes. Emilio Castelar Manuel Ruiz Zorrilla Nicolás Salmeron Francesc Pi i Margall 8.4.1.- Evolució del republicanisme
  • 136. 8.4.- FORCES POLÍTIQUES MARGINADES DEL PODER PARTIT REPUBLICÀ DEMOCRÀTIC I FEDERAL. Els federals de Pi i Margall eren els més nombrosos, tot i el retraïment electoral i les escissions internes, com la de Valentí Almirall i Llozer. En 1883 ascens de J. M. Ribot i Serra. FRANCESC PI I MARGALL Partit Republicà Federal 8.4.1.- Evolució del republicanisme
  • 137. 8.4.- FORCES POLÍTIQUES MARGINADES DEL PODER PARTIT REPUBLICÀ DEMOCRÀTIC I FEDERAL. Els federals de Pi i Margall eren els més nombrosos, tot i el retraïment electoral i les escissions internes, com la de Valentí Almirall i Llozer. En 1883 ascens de J. M. Ribot i Serra. VALENTÍ ALMIRALL vist per Ramon Casas (MNAC) 8.4.1.- Evolució del republicanisme
  • 138. 8.4.- FORCES POLÍTIQUES MARGINADES DEL PODER EMILIO CASTELAR Emilio Castelar PARTIDO REPUBLICANO POSIBILISTA. Els possibilistes d’Emilio Castelar participaven en el sistema de la Restauració i es van integrar al Partit Liberal. 8.4.1.- Evolució del republicanisme
  • 139. 8.4.- FORCES POLÍTIQUES MARGINADES DEL PODER PARTIDO REPUBLICANO POSIBILISTA. Els possibilistes d’Emilio Castelar participaven en el sistema de la Restauració i es van integrar al Partit Liberal. Emilio Castelar Práxedes Mateo Sagasta (líder liberal) 8.4.1.- Evolució del republicanisme
  • 140. Manuel Ruiz Zorrilla 8.4.- FORCES POLÍTIQUES MARGINADES DEL PODER PARTIDO REPUBLICANO PROGRESISTA. Els progressistes de Ruiz Zorrilla no descartaven la violència i intentaven pronunciaments des de l’exili (cop d’estat del general Villacampa el 1886). 8.4.1.- Evolució del republicanisme
  • 141. NICOLÁS SALMERÓN 8.4.- FORCES POLÍTIQUES MARGINADES DEL PODER PARTIDO REPUBLICANO CENTRALISTA. Els unitaris continuen sent liderats per Nicolás Salmerón. Nicolás Salmerón 8.4.1.- Evolució del republicanisme
  • 142. 8.4.- FORCES POLÍTIQUES MARGINADES DEL PODER 8.4.1.- Evolució del republicanisme Amb el sufragi universal masculí de l’any 1890 (amb el Partit Liberal al poder), federals (Pi i Margall), unitaris (Nicolás Salmerón), i progressistes (Ruiz Zorrilla), s’uniran en la UNIÓN REPUBLICANA. Francesc Pi i Margall Nicolás Salmerón Manuel Ruiz Zorrilla
  • 143. 8.4.- FORCES POLÍTIQUES MARGINADES DEL PODER La coalició de la UNIÓN REPUBLICANA, en 1893 i 1896, va obtenir una minoria de diputats a les Corts espanyoles. 8.4.1.- Evolució del republicanisme
  • 144. 8.4.- FORCES POLÍTIQUES MARGINADES DEL PODER Més endavant van aparèixer altres moviments com el lerrouxisme i el blasquisme. 8.4.1.- Evolució del republicanisme
  • 145. 8.4.- FORCES POLÍTIQUES MARGINADES DEL PODER 8.4.2.- Reconversió del carlisme
  • 146. 8.4.- FORCES POLÍTIQUES MARGINADES DEL PODER 8.4.2.- Reconversió del carlisme Després de ser vençuts militarment, molts carlins s’exilien i d’altres líders accepten Alfons XII com a rei legítim (com Ramon Cabrera). El CARLISME es parteix en dos.
  • 147. 8.4.- FORCES POLÍTIQUES MARGINADES DEL PODER Després de ser vençuts militarment, molts carlins s’exilien i d’altres líders accepten Alfons XII com a rei legítim (com Ramon Cabrera). El CARLISME es parteix en dos: Els partidaris de Carles VII accepten el capitalisme i el liberalisme i rebutgen l’Antic Règim. En 1886, Juan Vázquez de Mella presenta un programa adaptat a les noves circumstàncies, però respectant els principis bàsics: catolicisme, autoritat pretendent carlí, oposició a la democràcia, però acceptant el nou ordre liberal i capitalista (Acta de Loredan). 8.4.2.- Reconversió del carlisme
  • 148. 8.4.- FORCES POLÍTIQUES MARGINADES DEL PODER 8.4.2.- Reconversió del carlisme
  • 149. 8.4.- FORCES POLÍTIQUES MARGINADES DEL PODER Després de ser vençuts militarment, molts carlins s’exilien i d’altres líders accepten Alfons XII com a rei legítim (com Ramon Cabrera). El CARLISME es parteix en dos: Els seguidors de Ramón Nocedal deixen de reconèixer Alfons XII com a rei, es van escindir i funden un partit catòlic integrista: Partido Católico Nacional (1888). 8.4.2.- Reconversió del carlisme
  • 150. 8.4.- FORCES POLÍTIQUES MARGINADES DEL PODER A partir de 1890 els carlins es van reconstruint amb la intenció de ser un partit de masses i s’organitzen en assembles locals (cercles), amb el nom de COMUNIÓN TRADICIONALISTA. 8.4.2.- Reconversió del carlisme
  • 151. 8.4.- FORCES POLÍTIQUES MARGINADES DEL PODER Després de ser vençuts militarment, molts carlins s’exilien i d’altres líders accepten Alfons XII com a rei legítim (com Ramon Cabrera). El CARLISME es parteix en dos: Els seguidors de Ramón Nocedal deixen de reconèixer Alfons XII com a rei, es van escindir i funden un partit catòlic integrista: Partido Católico Nacional (1888). Els partidaris de Carles VII accepten el capitalisme i el liberalisme i rebutgen l’Antic Règim. En 1886, Juan Vázquez de Mella presenta un programa adaptat a les noves circumstàncies, però respectant els principis bàsics: catolicisme, autoritat pretendent carlí, oposició a la democràcia, però acceptant el nou ordre liberal i capitalista (Acta de Loredan). A partir de 1890 els carlins es van reconstruint amb la intenció de ser un partit de masses i s’organitzen en assembles locals (cercles), amb el nom de COMUNIÓN TRADICIONALISTA. 8.4.2.- Reconversió del carlisme
  • 152. 8.5.- PROBLEMES REGÈNCIA Ma CRISTINA (1885-1902) 8.5.- PROBLEMES DE LA REGÈNCIA DE MARIA CRISTINA (1885-1902). 8.5.1.- Oposició al sistema: carlins i republicans (punt anterior 8.4). 8.5.2.- Sorgiment dels nacionalismes “perifèrics” o “sense estat”. 8.5.3.- Política econòmica (1975-1902). Del progrés als problemes: crisi agrària i proteccionisme. 8.5.4.- Els problemes socials: anarquistes i socialistes (1875-1902). 8.5.6.- La Guerra d’Ultramar: La crisi de 1898 (final de segle) // tractat punt a part. 8.5.7.- Conseqüències i impacte del “Desastre del 98” // tractat punt a part.
  • 153. 8.5.1.- Oposició al sistema: carlins i republicans (punt anterior 8.4) La legalització de tots els partits no es va produir fins el 1881. Els sindicats eren tolerats durant els períodes de govern del Partit Liberal. 8.5.- PROBLEMES REGÈNCIA Ma CRISTINA (1885-1902) L’existència d’altres partits polítics exclosos del poder:  Partit Republicà,  Partit Carlí i  Partit Socialista Obrer Espanyol (PSOE),  així com el sorgiment, a finals del segle XIX, dels nacionalismes:  català,  basc,  gallec,  valencià,  aragonès,  andalús, que s’anaren constituint, ... foren uns dels problemes de la regència de Maria Cristina i les forces d’oposició al règim.
  • 154. INTRODUCCIÓ: El moviment regionalista sorgí primer a Catalunya, al darrer quart del segle XIX, i més tard al País Basc, durant la Restauració borbònica (1875-1898), impulsat per grups d’intel·lectuals descontents amb el centralisme estatal. Aquest descontent provoca el naixement de dues noves ideologies: el nacionalisme i el regionalisme. L’objectiu dels nacionalismes és ressaltar la llengua, la cultura i els valors de cada regió. 8.5.- PROBLEMES REGÈNCIA Ma CRISTINA (1885-1902) 8.5.2.- Sorgiment dels nacionalismes “perifèrics” o “sense estat”
  • 155. CAUSES GENERALS 8.5.- PROBLEMES REGÈNCIA Ma CRISTINA (1885-1902)  L’aparició dels nacionalismes per tota Europa al segle XIX.  Descontent amb el sistema de govern canovista (bipartidisme) pel caràcter profundament centralista del sistema de la Restauració.  Romanticisme com a context cultural de l’època: l’existència d’una llengua i cultura diferenciades dugueren a un renaixement cultural propi.  Crisi del 98.  I sobretot, el creixement econòmic important (desenvolupament indústries catalana i basca) i l’augment del poder de la burgesia propiciaren el sorgiment dels anomenats nacionalismes “perifèrics” o “sense Estat”:  CATALANISME i  NACIONALISME BASC principalment. 8.5.2.- Sorgiment dels nacionalismes “perifèrics” o “sense estat”
  • 156. 8.5.2.- Sorgiment dels nacionalismes “perifèrics” o “sense estat” CATALUNYA 8.5.- PROBLEMES REGÈNCIA Ma CRISTINA (1885-1902) El moviment regionalista català es va desenvolupar, en els primers moments, molt lligat al moviment cultural i lingüístic de la “Renaixença” (recuperació de la llengua catalana i la seva cultura), que es transforma en un moviment polític durant la Restauració. En aquesta època la majoria de la burgesia catalana es fa regionalista, així, el regionalisme català és un moviment vinculat a la burgesia. MOSSÉN CINTO VERDAGUER
  • 157. 8.5.2.- Sorgiment dels nacionalismes “perifèrics” o “sense estat” CATALUNYA 8.5.- PROBLEMES REGÈNCIA Ma CRISTINA (1885-1902)  Des del punt de vista cultural serà la classe social burgesa la que finançarà els primers centres culturals per al coneixement i expansió de la llengua.  Des del punt de vista polític, els catalans eren molt crítics amb la situació econòmica i amb el corrupte sistema de la Restauració, i plantegen un federalisme conservador i el reconeixement de l’autonomia política per a Catalunya.  Des del punt de vista econòmic, defensen el proteccionisme per afavorir la indústria catalana. Les principals figures d’aquest moviment en la primera part de la Restauració foren:  Valentí Almirall i Llozer (considerat el pare del catalanisme polític federal).  Enric Prat de la Riba. VALENTÍ ALMIRALL ENRIC PRAT DE LA RIBA
  • 158. 8.5.2.- Sorgiment dels nacionalismes “perifèrics” o “sense estat” CATALUNYA 8.5.- PROBLEMES REGÈNCIA Ma CRISTINA (1885-1902) Per a impulsar aquestes idees, el progressista Valentí Almirall i Llozer funda el Centre Català en 1882, reclamant autonomia per a Catalunya i elabora un “Memorial de Greuges de Catalunya”, que envià a Alfons XII (1885), aquest document demana la supressió de l’acord comercial signat amb Anglaterra i que es torni a polítiques proteccionistes. El rei no donà resposta al document. VALENTÍ ALMIRALL I LLOZER
  • 159. “... No tenemos, Señor, la pretensión de debilitar, ni mucho menos atacar, la gloriosa unidad de la patria española; antes por el contrario, deseamos fortificarla y consolidarla; pero entendemos que para lograrlo no es buen camino ahogar y destruir la vida regional para sustituirla por la del centro... Señor: se nos arrebató nuestro sistema administrativo, que hoy encuentran bueno e imitan naciones cultas de Europa... No podemos usar nuestra lengua más que en nuestros hogares, desterrada de las escuelas... A fuerza de trabajo y privaciones sin cuento, nuestros industriales han creado una industria española que en cuarenta años ha progresado y alcanzado altísimo nivel. Esta industria viene siendo atacada de raíz de algunos años a esta parte... La tendencia llamada librecambista... es una espada de Damocles suspendida sobre la producción...” Memoria en defensa de los intereses de Cataluña, 10 de marzo de 1885. 8.5.- PROBLEMES REGÈNCIA Ma CRISTINA (1885-1902) 8.5.2.- Sorgiment dels nacionalismes “perifèrics” o “sense estat” CATALUNYA VALENTÍ ALMIRALL I LLOZER
  • 160. “Entre nosaltres regna la farsa en tota la seva nuesa, una farsa completa, especial i exclusiva de les eleccions espanyoles. Tant se val que el sufragi sigui universal com restringit, només hi ha un sol elector: el ministre de Governació. Ell, juntament amb els seus governadors de província i l’innombrable exèrcit d’empleats de totes classes, sense excloure els alts càrrecs de magistratura i el professorat, prepara, executa i consuma les eleccions, siguin del tipus que siguin, des del fons del seu despatx situat al centre de Madrid. Per tal de fer les llistes d’electors, s’hi posen alguns noms vertaders, perduts entre la multitud d’imaginaris, i sobretot de difunts. La representació d’aquests darrers es dóna sempre a agents disfressats de paisà per anar a votar. L’autor d’aquestes línies ha vist unes quantes vegades que el seu pare, traspassat de feia ja alguns anys, anava a dipositar el seu vot a l’urna sota la figura d’un escombriaire de la ciutat o d’un policia vestit amb un conjunt prestat. El sistema d’eleccions per mitjà de la resurrecció dels morts i els agents de policia disfressats d’electors, no és, però, el pitjor dels medis emprats per falsejar el sufragi ... Afanyem-nos a dir que normalment no s’aturen en aquestes aparences de respecte humà, i el que fan és purament i senzillament augmentar el nombre de vots emesos fins a tenir assegurada l’elecció del candidat addicte. (...) Llistes electorals, urnes, escrutini, tot és falsejat pels nostres polítics sota la immediata direcció del governador civil de cada província. Ara bé, ens preguntem, és possible l’existència del règim parlamentari o senzillament la del sistema representatiu amb aquestes bases?” Valentí Almirall. España tal como es, 1889 8.5.- PROBLEMES REGÈNCIA Ma CRISTINA (1885-1902) 8.5.2.- Sorgiment dels nacionalismes “perifèrics” o “sense estat” CATALUNYA VALENTÍ ALMIRALL I LLOZER vist per Ramon Casas (MNAC)
  • 161. VALENTÍ ALMIRALL I LLOZER vist per Ramon Casas (MNAC) 8.5.- PROBLEMES REGÈNCIA Ma CRISTINA (1885-1902) 8.5.2.- Sorgiment dels nacionalismes “perifèrics” o “sense estat” CATALUNYA
  • 162. 8.5.2.- Sorgiment dels nacionalismes “perifèrics” o “sense estat” CATALUNYA 8.5.- PROBLEMES REGÈNCIA Ma CRISTINA (1885-1902) A finals dels 80, alguns conservadors del Centre Català com Àngel Guimerà i Lluís Domènech i Montaner (arquitecte modernista i polític, autor del Gran Hotel de Palma) hi surten de la formació i, en 1887, funden el primer partit nacionalista, la “Lliga de Catalunya”. L’any 1888 es realitza a Barcelona la Primera Exposició Universal, que fou inaugurada per Maria Cristina, aprofitant la seva visita se li lliurà un nou document, on se sol·licitava que es tornin a Catalunya els drets suprimits pel Decret de Nova Planta, tal document va ser ignorat. ÁNGEL GUIMERÀ LLUÍS DOMÈNECH I MONTANER
  • 163. 8.5.- PROBLEMES REGÈNCIA Ma CRISTINA (1885-1902) 8.5.2.- Sorgiment dels nacionalismes “perifèrics” o “sense estat” CATALUNYA LLUÍS DOMÈNECH I MONTANER
  • 164. 8.5.2.- Sorgiment dels nacionalismes “perifèrics” o “sense estat” CATALUNYA 8.5.- PROBLEMES REGÈNCIA Ma CRISTINA (1885-1902) En 1891 es proposa unir totes les institucions nacionalistes (Centre Català – Lliga de Catalunya) i el sector catalanista conservador amb Narcís Verdaguer, militant de la Lliga, funda la Unió Catalanista (1892). Decideixen congregar una reunió a Manresa, el congrés elabora les anomenades “Bases de Manresa” (1892), aquestes són considerades la primera Constitució Catalana, un programa polític que demana:  una organització confederal d’Espanya i la sobirania de Catalunya en política interior,  recull com s’organitzarà autonòmicament Catalunya, les competències de què disposarà i les relacions amb el govern central. El programa de les Bases de Manresa no fou tingut en compte per Madrid. No obstant, el moviment regionalista passa a convertir-se aleshores en veritable nacionalisme i segueix actuant sobretot en l’àmbit cultural. NARCÍS VERDAGUER
  • 165. BASES DE MANRESA 1892 “Base 1ª. Sus atribuciones. Estarán a cargo del poder central: las relaciones internacionales, el ejército, las relaciones económicas de España con los demás países, la fijación de los aranceles, la construcción de carreteras, ferrocarriles, canales y puertos que sean de interés general, la resolución de los conflictos interregionales, la formación del presupuesto anual de gastos que se distribuirá entre las regiones en proporción a su riqueza... Base 3ª. La lengua catalana será la única que con carácter oficial podrá usarse en Cataluña y en las relaciones de esta región con el Poder Central. Base 4º. Únicamente los catalanes, ya lo sean por nacimiento o bien por naturalización podrán desempeñar cargos públicos en Cataluña... Base 6ª. Cataluña será soberana de su gobierno interior y por tanto dictará libremente sus leyes orgánicas, tendrá a su cargo la legislación civil, penal, mercantil, administrativa y procesal, el establecimiento y la recaudación de impuestos; la acuñación de moneda, y tendrá todas las atribuciones inherentes a la soberanía que no correspondan al gobierno central según la base 1ª. Base 7ª. El poder legislativo regional residirá en las Cortes catalanas... Las Cortes se formarán por sufragio entre los cabezas de familia... Base 8ª El poder judicial se organizará restableciendo la antigua Audiencia de Cataluña...” 8.5.- PROBLEMES REGÈNCIA Ma CRISTINA (1885-1902) 8.5.2.- Sorgiment dels nacionalismes “perifèrics” o “sense estat” CATALUNYA
  • 166. 8.5.2.- Sorgiment dels nacionalismes “perifèrics” o “sense estat” CATALUNYA 8.5.- PROBLEMES REGÈNCIA Ma CRISTINA (1885-1902) ENRIC PRAT DE LA RIBA FRANCESC CAMBÓ Arran de l’impacte del “Desastre del 98” (pèrdua de colònies i negocis per a la burgesia catalana), la burgesia industrial i comercial s’uneix al catalanisme conservador i es funda la Lliga Regionalista Catalana (1901), que és el gran partit catalanista conservador i que va estar liderada per Enric Prat de la Riba i pel jove advocat Francesc Cambó. El programa conservador de la Lliga: lluita contra el corrupte sistema de la Restauració, reformisme polític, oficialitat del català, recuperació de les institucions tradicionals (Audiència i Corts) i autonomia per a Catalunya. A partir de 1901, la Lliga tindrà un èxit electoral important a Barcelona i es convertirà en la força hegemònica a Catalunya fins al 1923. Tingué gran força entre la burgesia i els pagesos catalans, però no entre la classe obrera per la falta de contingut social del seu programa. Per això, un grup de membres de la Lliga abandonen aquest partit i funden, en 1904, un partit catalanista d’esquerres: Esquerra Republicana de Catalunya.
  • 167. 8.5.2.- Sorgiment dels nacionalismes “perifèrics” o “sense estat” CATALUNYA 8.5.- PROBLEMES REGÈNCIA Ma CRISTINA (1885-1902) L’any 1907, es convoquen eleccions a Corts Generals. Els partits catalanistes, tant de dretes com d’esquerres (la Lliga, Carlins catalans, Esquerra...) es presenten units, formant una gran coalició de nom: Solidaritat Catalana. Aquesta coalició guanya sorprenentment les eleccions a Catalunya, per davant dels partits dinàstics de la Restauració: El Partit Conservador i el Partit Liberal. Era la demostració de què el catalanisme polític tenia molts seguidors a Catalunya. A començament del segle XX, el nacionalisme català continua tenint, principalment, el suport de la burgesia catalana. Els obrers procedeixen majoritàriament del sud d’Espanya i la seva preocupació són les qüestions laborals, cosa que els durà a integrar-se dins del Partit Socialista Obrer Espanyol (PSOE) i sobretot en els grups anarquistes.
  • 168. 8.5.2.- Sorgiment dels nacionalismes “perifèrics” o “sense estat” CATALUNYA 8.5.- PROBLEMES REGÈNCIA Ma CRISTINA (1885-1902) Dins el moviment nacionalista destaquen dues figures importants: ENRIC PRAT DE LA RIBA FRANCESC CAMBÓ
  • 169. 8.5.2.- Sorgiment dels nacionalismes “perifèrics” o “sense estat” CATALUNYA 8.5.- PROBLEMES REGÈNCIA Ma CRISTINA (1885-1902) Per una part, ENRIC PRAT DE LA RIBA, que publica l’obra la “Nacionalitat catalana”, on parla de la identitat de la nació catalana, diferenciant-la de la nació espanyola. Serà anomenat president de la Diputació provincial de Barcelona, des d’on es va preocupar sobretot d’impulsar el desenvolupament de l’economia i la cultura. L’any 1907, Prat de la Riba, crea l’ “Institut d’Estudis de Catalunya”, que ell presidirà. En col·laboració amb Canalejas crea la “Mancomunitat de Catalunya” (govern de les 4 províncies catalanes amb competències, sobretot, administratives i culturals), que va començar a funcionar en 1914 fins 1925, any que va ser suprimida per Miguel Primo de Rivera, i el seu primer president va ser Prat de la Riba. ENRIC PRAT DE LA RIBA
  • 170. 8.5.2.- Sorgiment dels nacionalismes “perifèrics” o “sense estat” CATALUNYA 8.5.- PROBLEMES REGÈNCIA Ma CRISTINA (1885-1902) Altre destacat nacionalista fou FRANCESC CAMBÓ (va ser ministre d’Hisenda i durant molt d’anys el president de la Lliga Regionalista Catalana), ell sempre defensà la negociació amb el govern de Madrid. Aquesta postura comportà durs enfrontaments dins del propi partit, cosa que va provocar, en 1904, una escissió que donà lloc a un nou partit “Esquerra Republicana”, que defensava i defensa la independència. FRANCESC CAMBÓ
  • 171. 8.5.2.- Sorgiment dels nacionalismes “perifèrics” o “sense estat” CATALUNYA 8.5.- PROBLEMES REGÈNCIA Ma CRISTINA (1885-1902) FRANCESC CAMBÓ Arran de l’esclat de la Primera Guerra Mundial en 1914, l’economia catalana es va veure afavorida i, per una altra part, la Lliga Regionalista era molt crítica amb els governs centrals, tot plegat animarà al nacionalisme a intentar el reconeixement de la seva autonomia, però davant la negativa del govern de Madrid convoca, en 1917, la denominada assemblea de parlaments. Superada la crisi, a partir de 1917, la Lliga decideix col·laborar amb els governs centrals per intentar aturar la revolució i per solucionar el problema del terrorisme anarquista que sobretot atacava a la burgesia catalana, així, el nacionalisme en la persona de Cambó accepta formar part per primera vegada del govern de Madrid.
  • 172. 8.5.2.- Sorgiment dels nacionalismes “perifèrics” o “sense estat” 8.5.- PROBLEMES REGÈNCIA Ma CRISTINA (1885-1902) CAUSES NACIONALISME CATALÀ Culturals → Renaixença (com a moviment literari que reivindica la llengua i la cultura catalana) → 1888: Jocs Florals. Polítiques → rebuig al centralisme → fan culpable l’Estat de no haver sabut defensar els seus interessos. Econòmiques → industrialització → Importància de la burgesia catalana: proteccionisme. → Pèrdua de Cuba, que suposa per els industrials catalans la desaparició d’un mercat important. CATALUNYA RESUM EVOLUCIÓ NACIONALISME CATALÀ  Reacció defensiva cap el govern: defensa dels interessos econòmics i de l’originalitat cultural i lingüística.  Reaccions anticastellanes.  Abans dels 1880 no se manifesta com a fenomen polític.  Anys 30. Moviment literari de la Renaixença amb Jacint Verdaguer i Joan Margall.  Catalanisme progressista: Teories federalistes i socialitzants de Francesc Pi i Margall (2n president de la I República, 1873).  Fundador del catalanisme: Valentí Almirall.  1879: Almirall funda El Diari Català (per difondre les seves idees).  Anys 80. Federalisme de Valentí Almirall (“Memorial de Greuges”), reclama autonomia, proteccionisme i lleis pròpies.  1882: El Diari Català se converteix en Centre Català.  1885. “Memorial de Greuges”: no té gran transcendència però marcà les pautes a seguir per la futura dreta catalanista.  Catalanisme moderat i conservador: Forta relació amb el carlisme.  Teoria: diversitat dins la unitat espanyola. No separatista.  Forces: la burgesia industrial i l’església.  Condemna dels liberalismes: religiós, polític i econòmic.  Proteccionisme.  Anys 90. Conservadorisme catòlic. Unió Catalanista (1891). Prat de la Riba: Bases de Manresa (1892). Autonomia i repartiment de funcions entre l’Estat autonòmic i el central.  1898. Lliga Regionalista: coalició de grups catalanistes: Unió Regionalista i Unió Catalanista. Prat de la Riba i Francesc Cambó, recolzats per les classes mitjanes i altes. Reivindicació de l’autonomia i proteccionisme. El seu èxit electoral va acabar amb els partits dinàstics a Catalunya.
  • 173. 8.5.2.- Sorgiment dels nacionalismes “perifèrics” o “sense estat” PAÍS BASC 8.5.- PROBLEMES REGÈNCIA Ma CRISTINA (1885-1902) El nacionalisme basc apareix a final del segle XIX, és molt conservador en els seus orígens: neix de la influència carlina (perden els furs després de la derrota d’aquests en la Segona Guerra Carlina) i de l’intent de conservar una cultura pròpia contra el centralisme de la Restauració i la immigració castellana que treballava a les indústries. “Fui yo carlista hasta los diecisiete años, porque carlista había sido mi padre, aunque un carlista que sólo trabajo por el lema Religión y Fueros...Pero el año ochenta y dos mi hermano ya era bizcaíno nacionalista; yo defendía mi carlismo per accidens... tantas pruebas históricas y políticas me presentó él para convencerme de que Bizkaya no era España... que... concluí prometiéndole estudiar con ánimo sereno la historia de Bizkaya y adherirme firmemente a la verdad... Tres trabajos se presentaron desde el primer día ante mis ojos: estudiar la lengua de mi patria..., su historia y sus leyes; y en segundo lugar, proporcionar a los compatriotas que no poseyeran el Euskera el medio de aprenderlo... y como síntesis de todo estos trabajos, la extirpación del extranjerismo e implantación del patriotismo... Vuestra raza, singular por sus bellas cualidades, pero más singular aún por no tener ningún punto de contacto o fraternidad ni con la raza española ni con la francesa, que son sus vecinas, ni con raza alguna del mundo, era la que constituía a vuestra Patria Bizkaya, y vosotros, sin pizca de dignidad y sin respeto a vuestros padres, habéis mezclado vuestra sangre con la española o maketa, os habéis hermanado o confundido con la raza más vil y despreciable de Europa. Poseíais una lengua más antigua que cualquiera de las conocidas... y hoy vosotros la despreciáis sin vergüenza y aceptáis en su lugar el idioma de unas gentes groseras y degradadas, el idioma del mismo opresor de vuestra patria.” Sabino Arana. "El discurso de Larrazábal". 1892. Obras completas, Ed. Sabindiar-Batza
  • 174. 8.5.2.- Sorgiment dels nacionalismes “perifèrics” o “sense estat” PAÍS BASC 8.5.- PROBLEMES REGÈNCIA Ma CRISTINA (1885-1902) La figura més destacada és Sabino Arana, que publicarà una sèrie de llibres radicals (el nacionalisme arranca d’aquestos escrits), destacant la diferència dels bascs amb la resta d’espanyols. “El bizkaino es inteligente y hábil para toda clase de trabajos; el español es corto de inteligencia y carece de maña para los trabajos más sencillos. Preguntádselo a cualquier contratista de obras y sabréis que un bizkaino hace en igual tiempo tanto como tres maketos juntos.” Sabino Arana. “Tanto están obligados los bizkainos a hablar su lengua nacional, como a no enseñársela a los maketos o españoles. No el hablar éste o el otro idioma, sino la diferencia del lenguaje es el gran medio de preservarnos del contacto con los españoles y evitar así el cruzamiento de las dos razas.” Sabino Arana.
  • 175. 8.5.2.- Sorgiment dels nacionalismes “perifèrics” o “sense estat” PAÍS BASC 8.5.- PROBLEMES REGÈNCIA Ma CRISTINA (1885-1902) El nacionalisme basc es va desenvolupar, sobretot, en l’àmbit polític i cerca la independència no l’autonomia. “Etnográficamente hay diferencia sustancial entre ser español y ser euskeriano, porque la raza euskeriana es sustancialmente distinta de la raza española... Si fuese moralmente posible una Bizcaya foral y euzkeldun (o con Euskera), pero con raza maketa, su realización sería la cosa más odiosa del mundo, la más rastrera aberración de un pueblo, la evolución política más inicua y la falsedad más estupenda de la historia... y vosotros, degenerados y corrompidos por la influencia española, o los habéis adulterado por completo, o los habéis reemplazado por los usos y costumbres de un pueblo a la vez afeminado y embrutecido... Tanto nosotros podemos esperar más de cerca nuestro triunfo, cuanto España se encuentre postrada y arruinada... el favorecer la irrupción de los maketos es fomentar la inmoralidad en nuestro país; porque si es cierto que las costumbres de nuestro Pueblo han degenerado notablemente en esta época, débese sin duda alguna a la espantosa invasión de los maketos, que traen consigo la blasfemia y la inmoralidad... Es preciso apartarse de los maketos en todos los órdenes de la vida... Gran daño hacen a la Patria cien maketos que no saben euskera: Mayor es el que le hace un solo maketo que lo sepa...” Sabino Arana.
  • 176. 8.5.2.- Sorgiment dels nacionalismes “perifèrics” o “sense estat” PAÍS BASC 8.5.- PROBLEMES REGÈNCIA Ma CRISTINA (1885-1902) Sabino Arana funda el Partit Nacionalista Basc (PNV), l’any 1895, i articula el nacionalisme basc al voltant d’aquest partit, que intentarà aconseguir aquestos objectius polítics amb el lema “Déu i Antigues Lleis”, basant-lo en la defensa de la raça basca, els furs i la religió catòlica i en la vella societat patriarcal, antiliberal i tradicionalista.
  • 177. 8.5.2.- Sorgiment dels nacionalismes “perifèrics” o “sense estat” PAÍS BASC 8.5.- PROBLEMES REGÈNCIA Ma CRISTINA (1885-1902) El PNV demana la tornada dels furs tradicionals i la independència dels territoris bascos, atacant tant a la nova burgesia liberal com al socialisme obrer, per això el nacionalisme basc trobà suport a l’àmbit rural, tingué força entre els pagesos i classes mitjanes basques, però no entre el proletariat i l’alta burgesia, al contrari que Catalunya.
  • 178. 8.5.2.- Sorgiment dels nacionalismes “perifèrics” o “sense estat” PAÍS BASC 8.5.- PROBLEMES REGÈNCIA Ma CRISTINA (1885-1902) La postura radical del PNV fa que els seus suports siguin cada vegada menors, per aquesta raó decideix en 1913 canviar de nom “Comunión Nacionalista Vasca” i serà bastant més moderat que el PNV. En 1914 esclatà la Primera Guerra Mundial i, poc després, el nacionalisme basc convoca una assemblea de municipis de Biscaia. Aquesta assemblea fou durament reprimida pel govern de Madrid. Això farà que un sector nacionalista torni de nou a refundar el PNV en 1921. El numero d’afiliats a partir d’aquest moment anirà augmentant fins a la Segona República i, a partir de 1901, Sabino Arana moderà el seu discurs: es passa de l’independentisme a demanar l’autonomia i tindran diputats des de 1915.
  • 179. 8.5.2.- Sorgiment dels nacionalismes “perifèrics” o “sense estat” PAÍS BASC 8.5.- PROBLEMES REGÈNCIA Ma CRISTINA (1885-1902) CAUSES NACIONALISME BASC Culturals → imposició de la llengua espanyola. → perill de perdre la llengua basca, les tradicions i l’ètnia basca. Polítiques → abolició dels furs bascos després IIª Guerra Carlina. Econòmiques → gran afluència d’immigració (maketos) per el gran desenvolupament de la indústria basca. CARACTERÍSTIQUES  Independentista.  Xenòfob.  Antiliberal.  Es fonamenta en la “raça”, la religió, la llengua (lema: “Déu i llei antiga”).  Crea una simbologia pròpia.  Idealitza el passat preindustrial i rebutja els canvis produïts amb la industrialització i la immigració d’obrers (“maketa”). EVOLUCIÓ NACIONALISME BASC  1895: Sabino Arana crea el PNV. Arrelat en el medi rural i a la petita burgesia. Independència d’Euskadi.  Major difusió després de la incorporació de Ramón de la Sota, que modera el discurs per atreure a les classes mitjanes.  Dues tendències: moderada (autonomista) i sabinista (independentista).
  • 180. 8.5.2.- Sorgiment dels nacionalismes “perifèrics” o “sense estat” GALÍCIA 8.5.- PROBLEMES REGÈNCIA Ma CRISTINA (1885-1902) El nacionalisme gallec tindrà un caràcter estrictament cultural (O Rexurdimento) fins ben entrat el segle XX i serà minoritari, culpant l’estat central del retard i l’emigració. ROSALÍA DE CASTRO ALFREDO BRAÑAS
  • 181. 8.5.2.- Sorgiment dels nacionalismes “perifèrics” o “sense estat” 8.5.- PROBLEMES REGÈNCIA Ma CRISTINA (1885-1902) CARACTERÍSTIQUES  Galleguisme.  De caire cultural i literari.  Reivindicació de la llengua gallega com a llengua literària.  O Rexurdimento → Rosalia de Castro.  Moviment minoritari que no tenia caire polític. GALÍCIA CAUSES NACIONALISME GALLEC  Forta emigració.  Subordinació política → retard econòmic.  Integrants: Manuel Murguía, Alfredo Brañas.  Segle XX (segona dècada): gran teòric i líder: Vicente Risco.
  • 182. CASTELAO 8.5.- PROBLEMES REGÈNCIA Ma CRISTINA (1885-1902) 8.5.2.- Sorgiment dels nacionalismes “perifèrics” o “sense estat” GALÍCIA ALFONSO DANIEL MANUEL RODRÍGUEZ CASTELAO fou un polític, escriptor, pintor, metge i dibuixant espanyol, així com un dels pares del nacionalisme gallec.
  • 183. 8.5.2.- Sorgiment dels nacionalismes “perifèrics” o “sense estat” 8.5.- PROBLEMES REGÈNCIA Ma CRISTINA (1885-1902) VALENCIANISME, ARAGONESISME I ANDALUSISME En aquests tres territoris no es pot parlar d’un nacionalisme polític que demana autonomia o independència, sinó de reductes regionalistes, que sols reclamen ser reconeguts com a regió dins d’Espanya.  Moviments de ressorgiment cultural que passen, en el temps, a tenir caire polític.  Es donen dins el segle XX (Segona República).
  • 184. 8.5.- PROBLEMES REGÈNCIA Ma CRISTINA (1885-1902) MOVIMENT VALENCIANISTA 8.5.2.- Sorgiment dels nacionalismes “perifèrics” o “sense estat” A València el moviment cultural jocfloralista es va convertir en associació política de la mà de Constantí Llombart i la fundació de València Nova (1904), a la qual va seguir Joventut Valencianista (1908), totes dues d’escassa importància. CARACTERÍSTIQUES  De caire cultural (Renaixença).  Llengua i cultura pròpies.  Representants: Teodor Llorente i Constantí Llombart.  València Nova (1904): organització política.  Promou la Primera Assemblea Regionalista Valenciana. TEODOR LLORENTE CONSTANTÍ LLOMBART
  • 185. 8.5.- PROBLEMES REGÈNCIA Ma CRISTINA (1885-1902) 8.5.2.- Sorgiment dels nacionalismes “perifèrics” o “sense estat” JOAQUÍN COSTA ARAGONESISME L’aragonesisme, de la mà d’una burgesia incipient, defensa el seu dret civil i les seves particularitats culturals i històriques. CARACTERÍSTIQUES  Impulsat per la burgesia.  Defensa del dret civil aragonès.  Reivindicació dels valors culturals.  Recuperació romàntica del regne i de les institucions medievals.  Joaquín Costa: reclama els drets dels pagesos.  No té caire polític fins a la Segona República: descentralització administrativa.
  • 186. 8.5.2.- Sorgiment dels nacionalismes “perifèrics” o “sense estat” 8.5.- PROBLEMES REGÈNCIA Ma CRISTINA (1885-1902) A Andalusia Blas Infante posa les bases d’un regionalisme andalús d’esquerres a partir del 1910, demanant autonomia política i repartiment de terres per als jornalers (“la tierra para quien la trabaja”), però aquest moviment a penes tindrà importància fins la Segona República. ANDALUSISME CARACTERÍSTIQUES  Ideari polític de Blas Infante: Ideal andalús.  1916: se crea el primer Centro Andaluz (Sevilla).  Reivindicació de la cultura i la societat andalusa.  1918: primera Assemblea Regionalista Andalusa (Ronda) → se proposa l’autonomia.  Durant la Segona República es redacta el projecte de l’Estatut d’Autonomia (assemblea de municipis sevillans).  Poc acolliment popular. BLAS INFANTE
  • 187. 8.5.2.- Sorgiment dels nacionalismes “perifèrics” o “sense estat” 8.5.- PROBLEMES REGÈNCIA Ma CRISTINA (1885-1902) ANDALUSISME BLAS INFANTE
  • 188. 8.5.- PROBLEMES REGÈNCIA Ma CRISTINA (1885-1902) 8.5.2.- Sorgiment dels nacionalismes “perifèrics” o “sense estat” NACIONALISMES REGNAT D’ALFONS XIII. El problema dels nacionalismes:  Es revifa després de la Primera Guerra Mundial. CATALUNYA:  1918 → Puig i Cadafalch redacta les Bases per a l’Autonomia de Catalunya.  1919 → El govern de Madrid sols concedeix una petita descentralització.  Radicalització de les posicions: manifestacions.  Vaga de la Canadenca (febrer - març 1919): empresa de Riegos y Fuerzas de L’Ebre, s’hi afegiren el sector de gas i llum, es declarà l’Estat de Guerra i 3000 obrers detinguts, aleshores esdevingué vaga general amb el tèxtil català.  Escissió interna: Acció Catalana (nacionalistes radicals) / Estat Català (ideologia independentista). PAÍS BASC:  1918 → Es celebra a Bilbao l’Assemblea dels municipis bascos.  Enfrontament entre nacionalistes (Comunió Nacionalista) i l’oligarquia dels partits dinàstics (Liga de Acción Monàrquica). GALÍCIA:  1916 → Irmandades de Faia (A Coruña).  Se passa del galleguisme popular-cultural al galleguisme polític-nacionalista.  Villar Ponte: Nacionalismo gallego (1920).  Vicente Risco: Teoria del nacionalismo gallego (1920).
  • 189. 8.5.3.- Política econòmica (1975-1902). Del progrés als problemes: crisi agrària i proteccionisme 8.5.- PROBLEMES REGÈNCIA Ma CRISTINA (1885-1902) El període entre 1876-1886 (Alfons XII, 1875-1885) és una època de gran progrés econòmic. Aquesta etapa és coneguda com l’època de “La febre d’or”. La Restauració porta una fase de prosperitat econòmica paral·lela a la segona revolució industrial a Europa, ampliant la xarxa ferroviària, amb un increment de la renda agrària i amb innovacions agrícoles, i els inicis de la industrialització a Espanya.
  • 190. 8.5.3.- Política econòmica (1975-1902). Del progrés als problemes: crisi agrària i proteccionisme 8.5.- PROBLEMES REGÈNCIA Ma CRISTINA (1885-1902) Però, a finals del segle XIX tota Europa pateix una crisi agrària important, encara més a Espanya, on més de la meitat del PIB depenia d’ella. Així, a partir del 1886 (regència Maria Cristina, 1885-1902) s’atura el creixement i comença la crisi. La CRISI CEREALÍSTICA: les males collites de 1879-82 i la importació de blat americà o rus a preus molt baixos provocaren una forta baixada dels beneficis dels grans terratinents i la ruïna dels petits i mitjans agricultors castellans.
  • 191. 8.5.3.- Política econòmica (1975-1902). Del progrés als problemes: crisi agrària i proteccionisme 8.5.- PROBLEMES REGÈNCIA Ma CRISTINA (1885-1902) Els propietaris de cereals es van unir, formant la Lliga Agrària, que tenia com a objectiu pressionar el govern per aconseguir un aranzel protector per als cereals, alhora que els grans propietaris rebaixaven els salaris dels jornalers per a compensar les pèrdues, amb les consegüents revoltes socials.
  • 192. 8.5.3.- Política econòmica (1975-1902). Del progrés als problemes: crisi agrària i proteccionisme 8.5.- PROBLEMES REGÈNCIA Ma CRISTINA (1885-1902) La viticultura: la CRISI VITÍCOLA francesa pels atacs de la fil·loxera va propiciar un fort augment de les exportacions de vi espanyoles des de 1878 fins a 1892, però quan la fil·loxera afectà a les vinyes espanyoles (des de 1879, però sobretot entre 1892 i 1910) va arruïnar a tots els agricultors vitivinícoles, que van haver de substituir tots els ceps autòctons per ceps americans immunes a la plaga.
  • 193. 8.5.3.- Política econòmica (1975-1902). Del progrés als problemes: crisi agrària i proteccionisme 8.5.- PROBLEMES REGÈNCIA Ma CRISTINA (1885-1902) A més, a Catalunya es van produir problemes socials entre els rabassaires (cultivadors de vinyes) i els propietaris que els llogaven les terres en demanar els propietaris unes millors condicions per a ells. Sols l’augment de les exportacions d’oli d’oliva i cítrics van suavitzar la CRISI AGRÀRIA.
  • 194. 8.5.3.- Política econòmica (1975-1902). Del progrés als problemes: crisi agrària i proteccionisme 8.5.- PROBLEMES REGÈNCIA Ma CRISTINA (1885-1902) Sols l’augment de les exportacions d’oli d’oliva i cítrics van suavitzar la CRISI AGRÀRIA.
  • 195. 8.5.3.- Política econòmica (1975-1902). Del progrés als problemes: crisi agrària i proteccionisme 8.5.- PROBLEMES REGÈNCIA Ma CRISTINA (1885-1902) Els governs de la Restauració, davant les pressions de cerealistes castellans i de la burgesia industrial de Catalunya i el País Basc, van abandonar el lliurecanvisme i van apostar per tornar a les polítiques proteccionistes (com ho feren a quasi tots els països europeus):  1891. Cánovas aprova pujar aranzels: un nou aranzel proteccionista que afavoria especialment al blat, el carbó i el tèxtil.  1906. Es creà l’aranzel Cambó (pujada) pel ministre d’Hisenda Francesc Cambó (cap de la Lliga Regionalista Catalana). El proteccionisme beneficiava a la indústria tèxtil catalana i siderúrgia basca (cada vegada més important) i també als cerealistes (cereal), però perjudicava sobretot als viticultors (vi) i als comerciants (més afavorits pel lliurecanvisme anterior), perquè l’aranzel va protegir els interessos dels propietaris, però la població, especialment a les ciutats, va haver de pagar els aliments i l’energia més cars, va tenir menys renda disponible per a consumir i no va augmentar la demanda de productes industrials, a més de viure en pitjors condicions.
  • 196. 8.5.- PROBLEMES REGÈNCIA Ma CRISTINA (1885-1902) Els governs de la Restauració no prestaren molta atenció al problema social. Amb l’arribada de la Restauració (1874) es prohibeixen i reprimeixen durament les organitzacions obreres, que sols tornaran a ser legals amb l’arribada dels liberals al poder en 1881, però sempre que no foren internacionals. Tot i això, els moviments d’esquerres es van organitzar. 8.5.4.- Problemes socials: anarquistes i socialistes (1875-1902)
  • 197. 8.5.- PROBLEMES REGÈNCIA Ma CRISTINA (1885-1902) 8.5.4.- Problemes socials: anarquistes i socialistes (1875-1902) Va tenir molta força a Catalunya i Andalusia.  1881. Els anarquistes funden un sindicat, la Federación de Trabajadores de la Región Espanyola (primer sindicat anarquista espanyol). Els anarquistes actuen des del sindicalisme i reivindiquen millores per als obrers. A) ANARQUISME
  • 198. 8.5.- PROBLEMES REGÈNCIA Ma CRISTINA (1885-1902) 8.5.4.- Problemes socials: anarquistes i socialistes (1875-1902)
  • 199. 8.5.- PROBLEMES REGÈNCIA Ma CRISTINA (1885-1902)  Però durant la Restauració, una part dels anarquistes, per aconseguir els seus objectius, s’organitzen en grups autònoms revolucionaris partidaris de l’acció directa i van recórrer al terrorisme i a la violència contra els tres pilars del capitalisme (Estat, burgesia i església), així començà el greu terrorisme anarquista a Espanya (anarcocomunisme, que va tenir molta força a Catalunya i Andalusia). 8.5.4.- Problemes socials: anarquistes i socialistes (1875-1902) A) ANARQUISME Atemptat de Juan Oliva contra Alfons XII (1878) Atemptat de Francisco Otero contra Alfons XII
  • 200. 8.5.- PROBLEMES REGÈNCIA Ma CRISTINA (1885-1902)  Els màxims representants europeus de l’anarcocomunisme foren el rus Kropotkin i l’italià Malatesta. Fets a destacar: - Les accions de “La Mano Negra”: anarquistes andalusos que actuaven a les zones rurals d’Andalusia. - 1893. Atemptat amb bomba al Liceu de Barcelona mentre representaven Rigoleto. Hi va haver 22 morts. 8.5.4.- Problemes socials: anarquistes i socialistes (1875-1902) Atemptat de Santiago Salvador al Liceu de Barcelona (1893) A) ANARQUISME
  • 201. 8.5.- PROBLEMES REGÈNCIA Ma CRISTINA (1885-1902)  Fets a destacar de l’anarcocomunisme: - 1897. Assassinat de Cánovas del Castillo, mentre descansava en el balneari de Santa Àgueda (Mondragón, Guipúscoa) per l’anarquista italià Michele Angiolillo Lombardi. 8.5.4.- Problemes socials: anarquistes i socialistes (1875-1902) Assassinat de Cánovas per part de Michele Angiolillo (1897) A) ANARQUISME
  • 202. 8.5.- PROBLEMES REGÈNCIA Ma CRISTINA (1885-1902)  Fets a destacar de l’anarcocomunisme: - Atemptats contra Martínez Campos i altres polítics, i al Corpus en Barcelona,... 8.5.4.- Problemes socials: anarquistes i socialistes (1875-1902) Atemptat de Paulí Pallàs contra Martínez Campos (1893) A) ANARQUISME
  • 203. 8.5.- PROBLEMES REGÈNCIA Ma CRISTINA (1885-1902)  Fets a destacar de l’anarcocomunisme: - Atemptats contra Martínez Campos i altres polítics, i al Corpus en Barcelona,... 8.5.4.- Problemes socials: anarquistes i socialistes (1875-1902) Atemptat de Paulí Pallàs contra Martínez Campos (1893) A) ANARQUISME
  • 204. 8.5.- PROBLEMES REGÈNCIA Ma CRISTINA (1885-1902)  Fets a destacar de l’anarcocomunisme: - Atemptats contra Martínez Campos i altres polítics, i al Corpus en Barcelona,... 8.5.4.- Problemes socials: anarquistes i socialistes (1875-1902) Bomba del Corpus a Barcelona (1896) A) ANARQUISME
  • 205. 8.5.- PROBLEMES REGÈNCIA Ma CRISTINA (1885-1902) Els governs perseguiren i reprimiren directa i molt durament el moviment anarquista i van dissoldre el seu sindicat (cinc anarquistes executats als processos de Montjuïc, 1897) i més atemptats. És el moment quan els anarquistes i les forces de l’ordre prenen la dinàmica d’acció- repressió-acció. 8.5.4.- Problemes socials: anarquistes i socialistes (1875-1902) A) ANARQUISME
  • 206. 8.5.- PROBLEMES REGÈNCIA Ma CRISTINA (1885-1902) 8.5.4.- Problemes socials: anarquistes i socialistes (1875-1902) ANARCOCOMUNISME. Els partidaris de l’acció directa individual o terrorisme ANARCOSINDICALISME. Els partidaris de l’acció de masses (vagues i revolucions amb la participació de tota la classe obrera). Aquest segon corrent funda sindicats a Catalunya com: “L’anarquisme, fins aleshores un tot relativament homogeni, es va fragmentar: els anarcosindicalistes eren de fet els anomenats anarcocol·lectivistes, que, recolzant-se en Bakunin, assenyalaven la ineludible necessitat de construir sindicats obrers públics legals, l’objectiu dels quals era combatre per aconseguir la millora de les condicions de vida de la classe obrera (...); sindicats que, alhora, aspiraven a crear una societat sense classes, en què la propietat estaria en mans dels col·lectius obrers (...). Aquesta era la tendència dominant a Catalunya (...), encara que poc a poc es va anar estenent l’altre corrent, l’anarcocomunisme (propagat per Kropotkin i difós per Malatesta). Aquesta tendència, al començament només forta a Andalusia, incorporava una tradició molt més individualista i radical: s’oposava al sindicalisme (...) tot propugnant una estructura basada en petits grups, no sindicals, sinó d’afinitat ideològica, la missió dels quals no era la preocupació sindical sinó la propaganda ideològica constant i la lluita sistemàtica contra els factors d’ordre social, sense refusar l’acció directa i la propaganda violenta” J. TERMES: “El moviment obrer des de la Internacional fins a 1898” dins: Història de Catalunya, vol. V, Barcelona, 1979. A) ANARQUISME L’anarquisme es divideix en dos corrents a principis del XX:
  • 207. 8.5.- PROBLEMES REGÈNCIA Ma CRISTINA (1885-1902) 8.5.4.- Problemes socials: anarquistes i socialistes (1875-1902) ANARCOCOMUNISME. Els partidaris de l’acció directa individual o terrorisme ANARCOSINDICALISME. Els partidaris de l’acció de masses (vagues i revolucions amb la participació de tota la classe obrera). Aquest segon corrent funda sindicats a Catalunya com: Solidaridad Obrera (1907) i... ... la CNT (Confederación Nacional del Trabajo, 1910) aquest serà el més poderós durant el primer terç del segle XX. A) ANARQUISME L’anarquisme es divideix en dos corrents a principis del XX:
  • 208. 8.5.- PROBLEMES REGÈNCIA Ma CRISTINA (1885-1902) 8.5.4.- Problemes socials: anarquistes i socialistes (1875-1902) A) ANARQUISME Per tant, l’estratègia política es va centrar en tres tipus d’accions: Producció cultural Acció sindical Acció violenta
  • 209. 8.5.- PROBLEMES REGÈNCIA Ma CRISTINA (1885-1902) 8.5.4.- Problemes socials: anarquistes i socialistes (1875-1902)
  • 210. 8.5.- PROBLEMES REGÈNCIA Ma CRISTINA (1885-1902) Molta força a Madrid i el País Basc. 8.5.4.- Problemes socials: anarquistes i socialistes (1875-1902) B) MARXISME  1879. La Nueva Federación Madrileña passa a ser l’Agrupación Socialista Madrileña, fundada per Pablo Iglesias i que serà el nucli originari del PSOE (Partido Socialista Obrero Español).
  • 211. 8.5.- PROBLEMES REGÈNCIA Ma CRISTINA (1885-1902) Molta força a Madrid i el País Basc.  1879. La Nueva Federación Madrileña passa a ser l’Agrupación Socialista Madrileña, fundada per Pablo Iglesias i que serà el nucli originari del PSOE (Partido Socialista Obrero Español).  1881. Pablo Iglesias funda el setmanari “El Socialista”. 8.5.4.- Problemes socials: anarquistes i socialistes (1875-1902) B) MARXISME
  • 212. 8.5.- PROBLEMES REGÈNCIA Ma CRISTINA (1885-1902) Molta força a Madrid i el País Basc.  1888. Pablo Iglesias funda el sindicat socialista UGT, que tindrà molta força a Madrid i al País Basc. 8.5.4.- Problemes socials: anarquistes i socialistes (1875-1902) B) MARXISME
  • 213. 8.5.- PROBLEMES REGÈNCIA Ma CRISTINA (1885-1902) Tant el PSOE com la UGT eren marxistes i formaran part de la Segona Internacional i tenien com a objectiu últim conquerir l’Estat mitjançant una revolució dels obrers i acabar així amb el capitalisme i la propietat privada, però, mentre açò arribava, eren partidaris de participar en la política i d’organitzar vagues per a introduir reformes concretes que milloraren les condicions de vida dels treballadors. 8.5.4.- Problemes socials: anarquistes i socialistes (1875-1902) Cómo son los magnates, cómo queremos que sean (El Condenado, 1890) B) MARXISME Una de les seves primeres iniciatives fou la celebració, a partir de 1890, de la Festa del 1r de Maig.
  • 214. 8.5.- PROBLEMES REGÈNCIA Ma CRISTINA (1885-1902) Els socialistes tindran un major pes a Madrid, Biscaia i Astúries. 8.5.4.- Problemes socials: anarquistes i socialistes (1875-1902) B) MARXISME
  • 215. 8.5.- PROBLEMES REGÈNCIA Ma CRISTINA (1885-1902) El paper de l’Església: La visió social de l’Església catòlica comença a partir de la encíclica del Papa Lleó XIII, Rerum Novarum (coses noves), que va apostar per una visió més social. L’encíclica demanava a l’Església que havien d’ajudar a millorar la situació del obrers i camperols. Aviat va néixer el sindicalisme cristià, però mai varen arribar a tenir la mateixa importància que els anteriors. 8.5.4.- Problemes socials: anarquistes i socialistes (1875-1902) C) SINDICALISME CRISTIÀ
  • 216. 8.6.- GUERRA D’ULTRAMAR: EL “DESASTRE DE 1898” 8.6.- LA GUERRA D’ULTRAMAR: EL “DESASTRE DE 1898”. 8.6.1.- Context històric: La crisi de 1898 (final de segle). 8.6.2.- Antecedents de la crisi colonial de 1898. 8.6.3.- Causes. 8.6.4.- El desenvolupament de la guerra a Cuba (1895-98). 8.6.5.- La guerra a Filipines i Puerto Rico. 8.6.6.- La fi del conflicte.
  • 217. 8.6.1.- Context històric: La crisi de 1898 (final de segle) Cap a final de segle XIX, Espanya està immersa en una profunda crisi: 8.6.- GUERRA D’ULTRAMAR: EL “DESASTRE DE 1898” Crisi econòmica. El període entre 1876-1886 (Alfons XII, 1875-1885) és una època de gran creixement econòmic a Espanya, de fet aquests 10 anys es coneixen com “La febre d’or”. Però, a partir del 1886 (regència Maria Cristina, 1885- 1902) s’atura el creixement i comença una forta crisi econòmica. Per fer front a la crisi es va passar del lliurecanvisme al proteccionisme. Crisi social. Sobretot a partir de l’organització del moviment obrer i pel greu problema del terrorisme anarquista: “Mano Negra”, Liceu, Cánovas... Crisi política. És fruit del descrèdit del corrupte sistema de torns de la Restauració (el caciquisme), que era criticat, cada vegada més per un major nombre de gent. Crisi colonial. L’any 1898, Espanya perd les seves darreres colònies: Cuba, Puerto Rico i Filipines.
  • 218. 8.6.- GUERRA D’ULTRAMAR: EL “DESASTRE DE 1898” 8.6.2.- Antecedents de la crisi colonial de 1898 Considerem antecedents: La independència de la resta de colònies americanes durant el regnat de Ferran VII. La Primera Guerra Cubana o dels Deu Anys (1868-78). L’incompliment per part del govern d’allò signat a la Pau de Zanjón (1878) i ... La Guerra Chiquita (1879-1880). Segon dels tres conflictes de la Guerra de la Independència cubana contra Espanya. Fou la continuació de la Guerra del Deu Anys i va precedir la Guerra que esclatà en 1895, i que aconseguiria la independència de Cuba en 1898.
  • 219. 8.6.- GUERRA D’ULTRAMAR: EL “DESASTRE DE 1898” 8.6.3.- Causes 1.- La política colonialista, especialment a nivell econòmic, que ofegava els interessos de la població cubana. “A qué se debe la guerra de Cuba y todo cuanto de ella se deriva? A la mala política colonial de España. Si los gobernantes españoles hubieran visto en Cuba no un simple mercado para un puñado de capitalistas y una hermosa mina para sus paniguados y amigos, sino un pedazo de España digno de toda clase de atenciones y cuidados, no se hubiera manifestado en ella descontento alguno con la Península ni producídose los choques que con esta ha tenido. Si cuando la Isla de Cuba se mostró ansiosa de libertades, los Gobiernos de la Metrópoli se las hubieran concedido, no habrían estallado allí formidables insurrecciones. Si al verificarse, hace tres años, el alzamiento que tan caro nos cuesta, Sagasta o Cánovas hubiesen otorgado la autonomía, la guerra habría cesado. Y si Sagasta, viendo que la autonomía dada por él era tardía para lograr la paz en Cuba, se hubiera decidido a ofrecer la independencia a los insurrectos, habríanse ahorrado a estas fechas muchas vidas y muchos millones de pesetas, y se vería libre España del tremendo trance en que hoy se halla”. IGLESIAS, P.: El Socialista, Madrid, 22 de abril de 1898.
  • 220. 8.6.- GUERRA D’ULTRAMAR: EL “DESASTRE DE 1898” 2.- El malestar de la burgesia cubana pel control espanyol de l’economia de l’illa. 8.6.3.- Causes
  • 221. 8.6.- GUERRA D’ULTRAMAR: EL “DESASTRE DE 1898” 3.- El sorgiment d’un nacionalisme cubà important, liderat per la burgesia cubana i recolzat per gran part dels esclaus, als quals se’ls prometia la llibertat. 8.6.3.- Causes
  • 222. 8.6.- GUERRA D’ULTRAMAR: EL “DESASTRE DE 1898” 4.- L’organització política d’aquest nacionalisme cubà al voltant del Partit Autonomista Cubà primer i, més tard, de José Martí i el Partit Revolucionari Cubà (1892). 8.6.3.- Causes
  • 223. 8.6.- GUERRA D’ULTRAMAR: EL “DESASTRE DE 1898” 5.- El retard o l’incompliment d’allò pactat en la Pau de Zanjón de 1878 (que posava fi a la Guerra del Deu Anys o Primera Guerra de la Independència de Cuba). 8.6.3.- Causes Dret de representació a Corts: els cubans envien representants a les corts espanyoles mitjançant un sufragi restringit, 2’5% població cubana (a la península, un 5%). Espanya es compromet a l’aplicació de la Constitució del 1876 a l’illa: Reformes administratives: Governador General però amb amplis poders. Mentre el Partido Liberal de Cuba de l’oligarquia criolla exigirà una major autonomia. Unión Constitucional, la burgesia peninsular pretén el manteniment status quo colonial.Aparició de partits polítics, els cubans funden partits polític: Llibertat d’impremta i associació. Divisió provincial de l’illa.
  • 224. 8.6.- GUERRA D’ULTRAMAR: EL “DESASTRE DE 1898” 6.- Però la incapacitat de l’Estat per aplicar-ho i el rebuig a les reformes administratives provocarà un progressiu distanciament de l’oligarquia criolla i de la burgesia peninsular. Així, quan el Partit Autonomista Cubà estava disposat a acceptar la dominació espanyola a canvi d’un programa reformista que complís allò acordat, el govern espanyol es va limitar a aprovar tard l’abolició de l’esclavitud (1888) i la representació dels cubans a les Corts, però les Corts van rebutjar el projecte liberal de reforma de l’estatut colonial de 1893. Cánovas del Castillo decideix nomenar a Martínez Campos nou governador de l’illa, al mateix temps que es du una campanya d’espanyolització. En tan sols 10 anys arriben a Cuba més de 700.000 espanyols. 8.6.3.- Causes “Se creía antes que el carácter de estos habitantes no era propio para la guerra; tanto el blanco como el negro nos han demostrado lo contrario. Las promesas nunca cumplidas, los abusos de todos géneros, el no haber dedicado nada al ramo de fomento, la exclusión de los naturales de todos los ramos de la administración, y otra porción de faltas, dieron origen a la insurrección. El creer los Gobiernos que aquí no había más medio que el terror, y ser cuestión de dignidad no plantear las reformas hasta que no sonase un tiro (con lo cual creo que hago una censura de esa idea), la han continuado: por ese camino nunca hubiéramos concluido, aunque se cuaje la isla de soldados: es necesario, si no queremos arruinar a España, entrar francamente en el terreno de las libertades. Yo creo que si Cuba es poco para independiente, es más que lo bastante para provincia española, y que no venga esa serie de malos empleados todos de la península, que se dé participación a los hijos del país, que los destinos sean estables. [...] Yo soy menos liberal que ustedes, y deploro ciertas libertades; pero la época las exige; la fuerza no constituye nada estable; la razón y la justicia se abren paso tarde [...].” Carta del General Martínez Campos a Cánovas del Castillo, presidente del Consejo de Ministros, (Cuba, 19 de marzo de 1878)
  • 225. 8.6.- GUERRA D’ULTRAMAR: EL “DESASTRE DE 1898” 7.- Guerres comercials hispano-USA: l’aranzel de 1891 feia de l’illa un mercat econòmic reservat per als peninsulars. D’acord també amb la pau de Zanjón, Nord Amèrica ampliava les seves relacions comercials amb l’illa. Però Espanya reforça l’intervencionisme econòmic: a partir de 1891 Espanya augmenta els aranzels proteccionistes, ofegant l’economia cubana, ja que aquesta volia comerciar directament amb Estats Units per obtenir millors preus per al seu sucre i el tabac i comprar allí productes manufacturats molt més barats que els que arribaven d’Espanya. 8.6.3.- Causes 8.- Per altra part, el malestar d’Estats Units i el president McKinley per l’augment dels aranzels: EUA comprava el 88% de les exportacions cubanes (sucre i tabac sobretot) i sols venia el 37% de les importacions de Cuba, a causa del proteccionisme espanyol. Estats Units no estava d’acord amb aquesta situació i decideix donar suport a la fundació del Partit Revolucionari Cubà dirigit per José Martí. Aquest inicia la sublevació amb la publicació del Manifest de Montecristi (República Dominicana), signat per José Martí i Máximo Gómez.
  • 226. 8.6.- GUERRA D’ULTRAMAR: EL “DESASTRE DE 1898” La Guerra per la independència de Cuba comença l’any 1895 amb “El grito de Baire”, el moviment independentista crida a la insurrecció general de l’illa contra la dominació espanyola. 8.6.4.- El desenvolupament de la guerra a Cuba (1895-98)
  • 227. 8.6.- GUERRA D’ULTRAMAR: EL “DESASTRE DE 1898” Insurrecció encapçalada pels “criollos” (les classes més riques descendents d’espanyols) i liderada per José Martí, Antonio Maceo i Máximo Gómez. L’any següent, 1896, comença la guerra per la independència de Filipines. 8.6.4.- El desenvolupament de la guerra a Cuba (1895-98)
  • 228. 8.6.- GUERRA D’ULTRAMAR: EL “DESASTRE DE 1898” De les darreres colònies que tenia Espanya, Cuba era especial, perquè econòmicament s’importaven tres productes de primera necessitat, sucre, cafè i tabac, i interessava molt Cuba perquè era destí de molts productes manufacturats espanyols. També tenia importància per motius sentimentals: No n’hi havia espanyols que no tinguessin familiars a Cuba. 8.6.4.- El desenvolupament de la guerra a Cuba (1895-98)
  • 229. 8.6.- GUERRA D’ULTRAMAR: EL “DESASTRE DE 1898” Mentre Antoni Maura era ministre d’Ultramar va presentar a les Corts un projecte d’autonomia per Cuba, Puerto Rico i Filipines. Projecte que no va prosperar a Espanya per ser considerat com a excessiu i va ser rebutjat a Cuba per ser considerat insuficient. Per aquest motiu, Maura dimití com a ministre. 8.6.4.- El desenvolupament de la guerra a Cuba (1895-98)
  • 230. 8.6.- GUERRA D’ULTRAMAR: EL “DESASTRE DE 1898” 1a ETAPA: Entre 1895-1898, la Guerra de guerrilles per la Independència de Cuba s’estén per tota la illa. Davant la magnitud de la revolta, el govern envia un exèrcit amb Martínez Campos al front, per a què combini repressió militar i negociacions i posi fi a la guerra. 8.6.4.- El desenvolupament de la guerra a Cuba (1895-98)
  • 231. 8.6.- GUERRA D’ULTRAMAR: EL “DESASTRE DE 1898” 8.6.4.- El desenvolupament de la guerra a Cuba (1895-98) 1a ETAPA: Entre 1895-1898, la Guerra de guerrilles per la Independència de Cuba s’estén per tota la illa. Davant la magnitud de la revolta, el govern envia un exèrcit amb Martínez Campos al front, per a què combini repressió militar i negociacions i posi fi a la guerra.
  • 232. 8.6.- GUERRA D’ULTRAMAR: EL “DESASTRE DE 1898” 2a ETAPA: La guerra es prolonga i com que la guerra no anava bé per a Espanya, davant el fracàs militar de Martínez Campos, el govern de Madrid decideix substituir el capità general de l’illa, pel general mallorquí Valeriano Weyler i Nicolau, partidari de la repressió i la contundència. 8.6.4.- El desenvolupament de la guerra a Cuba (1895-98)
  • 233. 8.6.- GUERRA D’ULTRAMAR: EL “DESASTRE DE 1898” 2a ETAPA: Weyler va canviar l’estratègia militar i va decretar la política de “reconcentraciones”, va concentrar tots els camperols en ciutats tancades, per evitar que lluitessin a favor dels independentistes i no poguessin ajudar als insurrectes. 8.6.4.- El desenvolupament de la guerra a Cuba (1895-98) “1. Todos los habitantes de las zonas rurales o de las áreas exteriores a la línea de ciudades fortificadas, serán concentrados dentro de las ciudades ocupadas por las tropas en el plazo de ocho días. Todo aquel que desobedezca esta orden o que sea encontrado fuera de las zonas prescritas, será considerado rebelde y juzgado como tal. 2. Queda absolutamente prohibido, sin permiso de la autoridad militar del punto de partida, sacar productos alimenticios de las ciudades y trasladarlos a otras, por mar o por tierra. Los violadores de estas normas serán juzgados y condenados en calidad de colaboradores de los rebeldes. 3. Se ordena a los propietarios de cabezas de ganado que las conduzcan a las ciudades o sus alrededores, donde pueden recibir la protección adecuada.” Decreto de Reconcentración (21-X-1896).
  • 234. 8.6.- GUERRA D’ULTRAMAR: EL “DESASTRE DE 1898” 2a ETAPA: Les mesures preses per Weyler foren, des del punt de vista militar, molt positives, però políticament un desastre, perquè va dur als pagesos a les ciutats, suprimint així els subministraments de la guerrilla i empobrint els pobles (l’exèrcit i els civils moren de fam, enorme destrucció econòmica de plantacions, ferrocarril,...) i, a la vegada, enfurismen als afectats, perquè va haver una elevada mortalitat de població civil (de 40.000 a 100.000 morts, servirà de motiu propagandístic per als Estats Units en contra d’Espanya). No es veu cap sortida a la situació. Per tant, la tàctica de Weyler donava fruits militars, però estava duent a la ruïna econòmica a l’illa (malgrat sembla un poc exagerat, alguns historiadors han dit que Weyler és el primer que creà els camps de concentració). 8.6.4.- El desenvolupament de la guerra a Cuba (1895-98)
  • 235. 8.6.- GUERRA D’ULTRAMAR: EL “DESASTRE DE 1898” 3a ETAPA: Després l’assassinat Cánovas (agost 1897), el nou govern liberal de Sagasta va destituir, finalment, Weyler El nou general Ramón Blanco arribava amb promeses d’autonomia massa tard: concessió a Cuba d’autonomia política, sufragi universal masculí, igualtat de drets amb els peninsulars i autonomia aranzelària. Era massa tard, els independentistes cubans, amb el control de bona part de l’illa i el suport d’EUA, sols volen la independència. 8.6.4.- El desenvolupament de la guerra a Cuba (1895-98)
  • 236. 8.6.- GUERRA D’ULTRAMAR: EL “DESASTRE DE 1898” 3a ETAPA: Era massa tard, els independentistes cubans, amb el control de bona part de l’illa i el suport d’EUA, sols volen la independència. 8.6.4.- El desenvolupament de la guerra a Cuba (1895-98)
  • 237. 8.6.- GUERRA D’ULTRAMAR: EL “DESASTRE DE 1898” 8.6.4.- El desenvolupament de la guerra a Cuba (1895-98)
  • 238. 8.6.- GUERRA D’ULTRAMAR: EL “DESASTRE DE 1898” Intervenció dels EUA i el final de la Guerra: Mentre, els Estats Units donaven suport als insurrectes cubans (enviaren armes i instructors militar), ja que els nord-americans volien l’illa de Cuba i per això havia de ser independent. 8.6.4.- El desenvolupament de la guerra a Cuba (1895-98)
  • 239. 8.6.- GUERRA D’ULTRAMAR: EL “DESASTRE DE 1898” Intervenció dels EUA i el final de la Guerra: La situació geogràfica de Cuba afavoria als EUA i Espanya era partidària de “plantar cara” als Estats Units i de resistir fins al final i lluitar el que fes falta (l’opinió pública espanyola no era conscient del potencial nord-americà i pensava que podrien enfrontar-se-li). 8.6.4.- El desenvolupament de la guerra a Cuba (1895-98)
  • 240. 8.6.- GUERRA D’ULTRAMAR: EL “DESASTRE DE 1898” Intervenció dels EUA i el final de la Guerra: En aquest moments, Espanya es planteja la possibilitat de signar la pau amb els cubans, cosa que no li interessa a Nord Amèrica, per aquesta raó els EUA cerquen un motiu per a declarar la guerra a Espanya. L’excusa de la seva intervenció militar és el “sospitós enfonsament del Maine”. 8.6.4.- El desenvolupament de la guerra a Cuba (1895-98)
  • 241. 8.6.- GUERRA D’ULTRAMAR: EL “DESASTRE DE 1898” Intervenció dels EUA i el final de la Guerra: L’excusa de la seva intervenció militar és el “sospitós enfonsament del Maine”. En abril de l’any 1898, va explotar al port de L’Havana un vaixell de guerra nord-americà, el cuirassat Maine; era el millor vaixell de l’armada nord-americana que s’havia enviat per repatriar a nord-americans, encara que no està clar si va ser un atemptat o un accident, possiblement explotà de forma fortuïta, tot i que es pensa que l’enfonsaren els americans en port espanyol i acusaren al govern espanyol. 8.6.4.- El desenvolupament de la guerra a Cuba (1895-98) Hearst, William Randolph
  • 242. 8.6.- GUERRA D’ULTRAMAR: EL “DESASTRE DE 1898” Intervenció dels EUA i el final de la Guerra: El que si està clar és que Estats Units declara la Guerra a Espanya, ja que ho consideraren un atemptat. 8.6.4.- El desenvolupament de la guerra a Cuba (1895-98)
  • 243. 8.6.- GUERRA D’ULTRAMAR: EL “DESASTRE DE 1898” Intervenció dels EUA i el final de la Guerra: El govern de Sagasta és conscient de què Espanya no podria guanyar la guerra, però no es pot rendir sense lluitar, degut a què els ànims espanyols estaven molt exaltats, sobretot, arran de la publicació d’una sèrie d’articles patriòtics en els periòdics. 8.6.4.- El desenvolupament de la guerra a Cuba (1895-98)
  • 244. 8.6.- GUERRA D’ULTRAMAR: EL “DESASTRE DE 1898” Intervenció dels EUA i el final de la Guerra: El 25 d’abril de 1989 la guerra era oberta. Cuba és l’escenari principal, tot i que la guerra es desenvolupa en dos fronts, Cuba-Puerto Rico i Filipines. En els dos llocs n’hi ha batalles navals. 8.6.4.- El desenvolupament de la guerra a Cuba (1895-98)
  • 245. 8.6.- GUERRA D’ULTRAMAR: EL “DESASTRE DE 1898” Intervenció dels EUA i el final de la Guerra: L’exèrcit espanyol, mal equipat i en pèssimes condicions, poc podia fer front a l’armada americana, que enfonsa tota la flota espanyola a “Santiago de Cuba” (Cuba) i a “Cavite” (Filipines), que suposen dos totals derrotes per als espanyols. 8.6.4.- El desenvolupament de la guerra a Cuba (1895-98)
  • 246. 8.6.- GUERRA D’ULTRAMAR: EL “DESASTRE DE 1898” Intervenció dels EUA i el final de la Guerra: L’exèrcit espanyol, mal equipat i en pèssimes condicions, poc podia fer front a l’armada americana. 8.6.4.- El desenvolupament de la guerra a Cuba (1895-98)
  • 247. 8.6.- GUERRA D’ULTRAMAR: EL “DESASTRE DE 1898” Intervenció dels EUA i el final de la Guerra: L’armada americana enfonsa tota la flota espanyola a “Santiago de Cuba” (Cuba) i a “Cavite” (Filipines), que suposen dos totals derrotes per als espanyols. 8.6.4.- El desenvolupament de la guerra a Cuba (1895-98)
  • 248. 8.6.- GUERRA D’ULTRAMAR: EL “DESASTRE DE 1898” Intervenció dels EUA i el final de la Guerra: Al govern espanyol sols li queda rendir-se i signar la pau. 8.6.4.- El desenvolupament de la guerra a Cuba (1895-98)
  • 249. 8.6.- GUERRA D’ULTRAMAR: EL “DESASTRE DE 1898” A Filipines també existia un moviment autonomista. 8.6.5.- La guerra a Filipines i Puerto Rico
  • 250. 8.6.- GUERRA D’ULTRAMAR: EL “DESASTRE DE 1898” A Filipines també existia un moviment autonomista i, més tard, independentista encapçalat per José Rizal que es va revoltar (1896- 97), però va ser repressaliat i executat el seu líder. 8.6.5.- La guerra a Filipines i Puerto Rico
  • 251. 8.6.- GUERRA D’ULTRAMAR: EL “DESASTRE DE 1898” Sols la intervenció dels EUA en 1898 (Cavite) va fer que els espanyols abandonaren les illes. 8.6.5.- La guerra a Filipines i Puerto Rico
  • 252. 8.6.- GUERRA D’ULTRAMAR: EL “DESASTRE DE 1898” A Puerto Rico també hi havia un partit autonomista, al qual se li va concedir l’autonomia en 1896, però pocs eren els partidaris de passar a formar part dels EUA. Sols la invasió nord-americana va fer que es perdés aquesta colònia. 8.6.5.- La guerra a Filipines i Puerto Rico
  • 253. 8.6.- GUERRA D’ULTRAMAR: EL “DESASTRE DE 1898” Derrotada Espanya, a finals de 1898, es firmarà la Pau de París (desembre de 1898). 8.6.6.- La fi del conflicte “Art. 1°. España renuncia a todo derecho de soberanía y propiedad sobre Cuba. En atención a que dicha isla, cuando sea evacuada por España, va a ser ocupada por los Estados Unidos, éstos, mientras dure su ocupación, tomarán sobre sí y cumplirán las obligaciones que, por el hecho de ocuparla, les impuso el derecho internacional (...) Art. 2°. España cede a los Estados Unidos la isla de Puerto Rico y las demás que están ahora bajo su soberanía en las Indias Occidentales, y la isla de Guam en el archipiélago de las Marianas o Ladrones. Art. 3°. España cede a los Estados Unidos el archipiélago conocido por las islas Filipinas (…). Art. 5°. Los Estados Unidos, al ser firmado el presente tratado, transportarán a España, a su costa, a los soldados españoles que hicieron prisioneros de guerra las fuerzas americanas al ser capturada Manila.” Paz de París (10-XII-1898
  • 254. 8.6.- GUERRA D’ULTRAMAR: EL “DESASTRE DE 1898” 8.6.6.- La fi del conflicte Pau de París (desembre de 1898), mitjançant la qual: Espanya donava la independència a Cuba, Puerto Rico i Filipines i illes adjacents. EUA imposa a Espanya la independència de Cuba (que estarà sota el control econòmic i polític d’EUA, indemnització de 20 milions de dòlars, Espanya assumeix el deute cubà) i la cessió de Puerto Rico. Filipines i Guam passen a sobirania nord-americana amb total control dels Estats Units (una situació similar a altres països sota la força de l’imperi anglosaxó). A més, Espanya vendrà a Alemanya les illes de les Carolines i les Palaos (1899) i a Estats Units les illes de Joló.
  • 255. 8.6.- GUERRA D’ULTRAMAR: EL “DESASTRE DE 1898” 8.6.6.- La fi del conflicte A més, Espanya vendrà a Alemanya les illes de les Carolines i les Palaos (1899) i a Estats Units les illes de Joló.
  • 256. 8.6.- GUERRA D’ULTRAMAR: EL “DESASTRE DE 1898” 8.6.6.- La fi del conflicte
  • 257. 8.6.- GUERRA D’ULTRAMAR: EL “DESASTRE DE 1898” Derrotada Espanya, a finals de 1898, es firmarà la Pau de París (desembre de 1898). 8.6.6.- La fi del conflicte
  • 258. 8.7.- CONSEQÜÈNCIES DEL “DESASTRE DEL 98”. 8.7.- CONSEQÜÈNCIES I IMPACTE DEL “DESASTRE DEL 98”. 8.7.1.- Conseqüències demogràfiques. 8.7.2.- Conseqüències econòmiques. 8.7.3.- Conseqüències polítiques. 8.7.4.- Conseqüències militars. 8.7.5.- Crisi moral i ideològica. 8.7.6.- El Regeneracionisme. 8.7.7.- Conseqüències culturals: la Generació del 98 i el Noucentisme.
  • 259. Com en tota guerra, es donaren elevades pèrdues humanes de soldats peninsulars i colonials. 8.7.1.- Conseqüències demogràfiques 8.7.-.- CONSEQÜÈNCIES I IMPACTE “DESASTRE 98”
  • 260. Durant la guerra (1895-98) l’economia es va ressentir per la caiguda del comerç i les fortes despeses en la guerra. 8.7.2.- Conseqüències econòmiques Però, després de la pèrdua de les colònies no va haver cap crisi econòmica important: la pèrdua de les colònies i els seus mercats protegits i el deute, que va suposar la guerra, es van compensar amb la inversió dels capitals repatriats (especialment a Catalunya), la baixada de la inflació i la reducció del deute públic, així la Hisenda pública es va anar equilibrant (estabilitat econòmica). 8.7.-.- CONSEQÜÈNCIES I IMPACTE “DESASTRE 98”
  • 261. La conseqüència immediata fou la caiguda del govern de Sagasta i a punt, fins i tot, de caure la regent. Però, tot i que el “Desastre del 98” és la data de l’inici de la crisi de la Restauració, no es va produir cap crisi política greu ni cap fallida de l’Estat, la monarquia va continuar, el sistema de la Restauració i el torn dinàstic (conservadors i liberals) continuen en l’alternança en el poder i s’adapten al discurs regeneracionista i el règim es recupera sense massa problemes (estabilitat política). 8.7.3.- Conseqüències polítiques Malgrat això, en 1898 s’inicia la crisi progressiva del sistema canovista per la divisió interna dels partits dinàstics (renovació generacional). 8.7.-.- CONSEQÜÈNCIES I IMPACTE “DESASTRE 98”
  • 262. El sistema de la Restauració i el torn dinàstic (conservadors i liberals) continuen en l’alternança en el poder i s’adapten al discurs regeneracionista i el règim es recupera sense massa problemes (estabilitat política). 8.7.3.- Conseqüències polítiques 8.7.-.- CONSEQÜÈNCIES I IMPACTE “DESASTRE 98”
  • 263. Malgrat això, en 1898 s’inicia la crisi progressiva del sistema canovista per la divisió interna dels partits dinàstics (renovació generacional). 8.7.3.- Conseqüències polítiques 8.7.-.- CONSEQÜÈNCIES I IMPACTE “DESASTRE 98”
  • 264. 8.7.3.- Conseqüències polítiques 8.7.-.- CONSEQÜÈNCIES I IMPACTE “DESASTRE 98”
  • 265. A més, les crítiques al sistema, ja existents abans, es fan cada vegada majors: 8.7.3.- Conseqüències polítiques Ressorgiment dels republicans, que rebutgen la monarquia. Els carlins critiquen les institucions liberals. Els socialistes demanen una democràcia burgesa, pas cap a la dictadura del proletariat. Demòcrates i regeneracionistes insisteixen en la necessitat de transparència democràtica. Els anarquistes busquen la fi de l’Estat amb vagues o actes terroristes. Els nacionalistes demanen una descentralització i modernització de l’Estat i guanyen força al País Basc i Catalunya, on la burgesia industrial desconfia ara del govern central. 8.7.-.- CONSEQÜÈNCIES I IMPACTE “DESASTRE 98”
  • 266. La derrota suposa un nou canvi de mentalitat en els militars: desconfien dels polítics i el seu parlamentarisme per la derrota i la corrupció i, davant del creixent antimilitarisme de la societat, tornen a posicions autoritàries, partidàries d’intervenir en la vida política. 8.7.4.- Conseqüències militars 8.7.-.- CONSEQÜÈNCIES I IMPACTE “DESASTRE 98”
  • 267. Possiblement, l’impacte psicològic és la conseqüència més important: la societat i els polítics cauen en la frustració i el desencís i se n’adonen de què Espanya ha passat a ser, definitivament, una nació mig moribunda (com deia la premsa estrangera), molt lluny del mite de l’Imperi espanyol i dels països industrials europeus (necessitat de modernització). 8.7.5.- Crisi moral i ideològica 8.7.-.- CONSEQÜÈNCIES I IMPACTE “DESASTRE 98”
  • 268. El desànim, que provoca entre la població espanyola aquesta derrota, dóna lloc a un moviment denominat “Regeneracionisme” (Joaquín Costa, Polavieja, Silvela, Maura), encapçalat per Joaquín Costa, que critica el sistema de la Restauració i defensa la necessitat de regenerar i modernitzar la política i la societat espanyoles. És un intent de solucionar els problemes, el que Joaquim Costa anomena revolució D’ES DE DALT, molt esmentada pel conservador Antoni Maura. Un canvi que defensen és necessari en tots els àmbits. 8.7.6.- El Regeneracionisme JOAQUIN COSTA ANTONI MAURA 8.7.-.- CONSEQÜÈNCIES I IMPACTE “DESASTRE 98”
  • 269. “Regeneracionisme” (Joaquín Costa, Polavieja, Silvela, Maura): És un intent de solucionar els problemes, el que Joaquim Costa anomena revolució D’ES DE DALT, molt esmentada pel conservador Antoni Maura. Un canvi que defensen és necessari en tots els àmbits. JOAQUIN COSTA MESURES PROPOSADES: A nivell polític: transparència electoral, cal acabar amb la manipulació electoral (“pucherazo”o tupinada) i el sistema caciquil i els torns. Major autonomia local,... Plantejaments que recull Joaquín Costa en la seva obra de títol “Oligarquía y caciquismo”. 8.7.-.- CONSEQÜÈNCIES I IMPACTE “DESASTRE 98” 8.7.6.- El Regeneracionisme
  • 270. “Regeneracionisme” (Joaquín Costa, Polavieja, Silvela, Maura): És un intent de solucionar els problemes, el que Joaquim Costa anomena revolució D’ES DE DALT, molt esmentada pel conservador Antoni Maura. Un canvi que defensen és necessari en tots els àmbits. MESURES PROPOSADES: A nivell polític: transparència electoral, cal acabar amb la manipulació electoral (“pucherazo”o tupinada) i el sistema caciquil i els torns. Major autonomia local,... Plantejaments que recull Joaquín Costa en la seva obra de títol “Oligarquía y caciquismo”. A la vista está. Cese el encasillado; calle el telégrafo del ministerio de la Gobernación; suprímase la influencia oficial; permanezca neutral el Gobierno; deje de ser el gobernador de cada provincia el autor de las elecciones en su territorio; olvide la práctica de llamar a los alcaldes a su despacho; (...) abandónese a los candidatos adictos a sus propias fuerzas; llévese la Guardia Civil a los campos, y comuníquesele la consigna de no entrar en las poblaciones durante el periodo electoral; niéguese el envío de delegados, pídalos quien los pida; persíganse como crímenes de lesa nación los pucherazos, actas en blanco, resurrección de muertos que votan, y envíese a presidio a quien quiera que delinca en materia de sufragio; anúlense en el Congreso cien actas; practíquese, en fin, el principio del régimen como él exige ser practicado, según moral y sinceridad y luego se verá qué mayorías obtienen nuestros gobiernos al uso que se ufanan y engalanan con tener tras sí 200 o más diputados.” Luís Morote, La moral de la derrota, Madrid, 1900 LUÍS MOROTE “(...) Que nuestras mayorías parlamentarias no representan a la opinión de la mayoría del país, no creo que necesite de demostración alguna. 8.7.-.- CONSEQÜÈNCIES I IMPACTE “DESASTRE 98” 8.7.6.- El Regeneracionisme
  • 271. “Regeneracionisme” (Joaquín Costa, Polavieja, Silvela, Maura): És un intent de solucionar els problemes, el que Joaquim Costa anomena revolució D’ES DE DALT, molt esmentada pel conservador Antoni Maura. Un canvi que defensen és necessari en tots els àmbits. MESURES PROPOSADES: En l’àmbit econòmic és necessari modernitzar l’economia i, sobretot, la indústria i invertir en infraestructures (carreteres, embassaments,...). "Después de medio siglo de (...) pronunciamientos, manifiestos, revoluciones, (...) cambios de régimen y de dinastía, proclamación de Constituciones (...), tenemos lo que se pedía, constitución liberal, (...) sufragio universal, derechos individuales y, sin embargo, seguimos lo mismo que estábamos: el pueblo gime en la misma servidumbre que antes, (...) su mísera suerte no ha cambiado en lo más mínimo, (...). ¿Y sabéis por qué? Porque esa libertad no se cuidaron más que de escribirla en la "Gaceta", (...) porque no se cuidaron de afianzarla dándole cuerpo y raíz en el cerebro y en el estómago, promoviendo una transformación honda de la agricultura, que haga producir doble que al presente y disminuya el precio de las subsistencias, y, mediante la difusión de la propiedad territorial, elevando a los braceros a la condición de terratenientes. (...) No vieron que la libertad sin garbanzos no es libertad. No vieron que por encima de todas las Constituciones y de todos los derechos individuales (...) el que tiene la llave del estómago tiene la llave de la conciencia, y, por tanto que el que tiene el estómago dependiente de ajenas despensas no puede ir a donde quiere, no puede hacer lo que quiere, no puede pensar como quiere, no puede el día de las elecciones votar a quien quiere; no reflexionaron que el que no sabe es como el que no ve, y que el que no ve tiene que ir conducido por Lazarillo a donde el Lazarillo quiere llevarle, que raras veces es a donde al ciego le conviene, que casi siempre es a donde le conviene al lazarillo, (...) la revolución no pudo rendir fruto alguno, quedó estéril". Joaquín Costa. "La tierra y la cuestión social" JOAQUIN COSTA 8.7.-.- CONSEQÜÈNCIES I IMPACTE “DESASTRE 98” 8.7.6.- El Regeneracionisme
  • 272. “Regeneracionisme” (Joaquín Costa, Polavieja, Silvela, Maura): És un intent de solucionar els problemes, el que Joaquim Costa anomena revolució D’ES DE DALT, molt esmentada pel conservador Antoni Maura. Un canvi que defensen és necessari en tots els àmbits. JOAQUIN COSTA MESURES PROPOSADES: En el social, cal potenciar la classe mitjana per evitar els enfrontaments entre burgesos i treballadors. "¡Jóvenes! Amad el trabajo y el estudio, porque son bienes que jamás se agotan; amadles, porque son amigos inseparables que en la fortuna como en la desgracia, irán siempre a vuestro lado, y derramarán sobre vuestro corazón el bálsamo de la felicidad, de la alegría y del consuelo; ¡ay de aquél que desprecie mis consejos, qué amargas lágrimas de desconsuelo derramará a su recuerdo, pero cuando sea demasiado tarde!“ Joaquín Costa En el cultural, és necessari acabar amb l’excessiva influència de l’església, invertir en educació (escoles) i incrementar l’índex d’alfabetització. 8.7.-.- CONSEQÜÈNCIES I IMPACTE “DESASTRE 98” 8.7.6.- El Regeneracionisme
  • 273. “Regeneracionisme” (Joaquín Costa, Polavieja, Silvela, Maura): És un intent de solucionar els problemes, el que Joaquim Costa anomena revolució D’ES DE DALT, molt esmentada pel conservador Antoni Maura. Un canvi que defensen és necessari en tots els àmbits. MESURES PROPOSADES: En el cultural, és necessari acabar amb l’excessiva influència de l’església, invertir en educació (escoles) i incrementar l’índex d’alfabetització. FRANCISCO GINER DE LOS RÍOS 8.7.-.- CONSEQÜÈNCIES I IMPACTE “DESASTRE 98” 8.7.6.- El Regeneracionisme
  • 274. 8.7.-.- CONSEQÜÈNCIES I IMPACTE “DESASTRE 98” “Regeneracionisme” (Joaquín Costa, Polavieja, Silvela, Maura): El missatge, però, a més de denunciar els mals endèmics d’Espanya no sempre va ser democràtic, encarnant-se a voltes en solucions autoritàries. En conclusió, fa falta europeïtzar Espanya. 8.7.6.- El Regeneracionisme
  • 275. AZORÍN GALDÓS CLARÍN UNAMUNO PÍO BAROJA 8.7.-.- CONSEQÜÈNCIES I IMPACTE “DESASTRE 98” 8.7.7.- Conseqüències culturals: la Generació del 98 i el Noucentisme ANTONIO MACHADO Arran del “Desastre” i el Regeneracionisme, i una vegada perdudes les colònies, una forta onada de pessimisme cobrirà la societat espanyola, ja que en el seu moment havia estat el país amb més colònies; aquest pessimisme va quedar ben reflectit, sobretot, en els escrits de la GENERACIÓ DEL 98, que reuneix un grup d’intel·lectuals format per José Augusto Trinidad Martínez Ruiz, més conegut com Azorín, Benito Pérez Galdós, Leopoldo García- Alas y Ureña alias Clarín, Miguel de Unamuno, Pío Baroja y Nessi, Antonio Machado, Ramón Maria del Valle- Inclán, Ángel Ganivet, Ramiro de Maeztu, ... VALLE INCLÁN GAVINET MAEZTU
  • 276. 8.7.-.- CONSEQÜÈNCIES I IMPACTE “DESASTRE 98” Els escrits de la GENERACIÓ DEL 98 es caracteritzen pel seu pessimisme respecte a la situació d’Espanya, la crítica al seu endarreriment, la reflexió sobre la situació d’aquell moment i el paper d’Espanya en la història i la demanda d’una major justícia social i una europeïtzació del país. 8.7.7.- Conseqüències culturals: la Generació del 98 i el Noucentisme
  • 277. 8.7.-.- CONSEQÜÈNCIES I IMPACTE “DESASTRE 98” Literàriament destaquen per l’observació directa, la pràctica de l’assaig i l’ús d’un llenguatge sobri i senzill. 8.7.7.- Conseqüències culturals: la Generació del 98 i el Noucentisme
  • 278. MADARIAGAMARAÑÓN ORTEGAY GASSET EUGENI D’ORS 8.7.-.- CONSEQÜÈNCIES I IMPACTE “DESASTRE 98” 8.7.7.- Conseqüències culturals: la Generació del 98 i el Noucentisme Junt a la Generació del 98, el NOUCENTISME, amb José Ortega y Gasset, Eugeni d’Ors i Rovira, Gregorio Marañón y Posadilla o Salvador de Madariaga, que també critiquen el sistema, però allunyant-se de la vinculació amb la societat.
  • 279. TEMA 8 RESUM CRONOLÒGIC, TERMES I PERSONATGES ► 1868-78. Primera Guerra Cubana o dels Deu Anys (“Guerra Llarga”). ► 1874, 1 desembre. Manifest de Sandhurst signat per Alfons XII des de l’Acadèmia Militar de Sandhurst (entre els comtats de Berkshire i Surrey en Gran Bretanya). Redactat pel moderat alfonsí, Canovas del Castillo, per preparar pronunciament, acabar amb República i tornar a monarquia borbònica (príncep Alfons). Manifest proposava a Alfons com a rei i, en cas d’aconseguir la corona, es comprometia a tornar des de l’exili i prometia 2 coses: Governar com un monarca constitucional (cosa que no havia fet la seva mare) i no repressaliar a ningú del Sexenni. ► 1874, 29 desembre. “Pronunciament militar” a Sagunt del general Arsenio Martínez Campos (als 11 mesos de la República presidencialista de Serrano). ► 1874, 30 desembre. Antonio Cánovas del Castillo president del govern. ► 1875, 14 gener. Alfons XII arriba a Espanya. Primera etapa Restauració: Regnat d’Alfons XII (1875-1885). ► 1876. Constitució (1876-1923, 47 anys de vigència). ► 1876. Acaba 3a Guerra Carlina (1872-1876). CARLES VII. ► 1978, 12 febrer. Pau de Zanjón (Martínez Campos). En aquest període de la Restauració es produeix la pacificació de Cuba (1868-1878, Guerra del Deu Anys o “Guerra Llarga”). El seu incompliment durà a la independència. ► 1879-1880. Guerra Chiquita. Segon dels tres conflictes de Guerra Independència cubana contra Espanya, continuació de Guerra del Deu Anys i va precedir la Guerra que esclatà en 1895, i que aconseguiria la independència de Cuba en 1898. ► 1879. La Nueva Federación Madrileña passa a ser l’Agrupación Socialista Madrileña, fundada per Pablo Iglesias i que serà el nucli originari del PSOE (Partido Socialista Obrero Español). ► 1881. Anarquistes funden la Federación de Trabajadores de la Región Espanyola (primer sindicat anarquista espanyol). ► 1881. Pablo Iglesias funda el setmanari “El Socialista”. ► 1885, 25 de novembre. Mort Alfons XII de tuberculosi, a l’edat de 28 anys.
  • 280. TEMA 8 RESUM CRONOLÒGIC, TERMES I PERSONATGES ► 1885-1902. Segona etapa Restauració: La regència de Maria Cristina. ► 1885. Pacte del Pardo (domicili de Martínez Campos). Canvi de govern: Cánovas dimiteix perquè Sagasta comenci el “Govern llarg liberal”. El Pacte pretén la continuïtat de la monarquia davant les pressions de carlins i republicans. Generositat de Cánovas, en lliurar el poder, salva la Restauració. A canvi Sagasta i liberals són lleials a la regent, a la constitució i al sistema de la Restauració. ► 1885-1890. “Govern Llarg o Parlamento Largo” de Sagasta i el Partit Liberal (5 anys). ► 1886. Abolició de l’esclavitud a la colònia de Cuba (1886, reformisme social). ► 1886. Novament llibertat d’associació (Llei d’associacions, 1886, reformisme social). ► 1888. Pablo Iglesias funda el sindicat socialista UGT, que tindrà molta força a Madrid i al País Basc. ► A partir de 1890. Celebració de la Festa del 1r de Maig. ► 1890. S’aprova el sufragi universal masculí (reformisme polític amb el Partit Liberal al poder). ► 1890. Amb el sufragi universal masculí, els republicans federals (Pi i Margall), unitaris (Nicolás Salmerón) i progressistes (Ruiz Zorrilla), s’uniran en la UNIÓN REPUBLICANA. Entre 1893 i 1896, va obtenir una minoria de diputats a les Corts espanyoles. ► 1890. COMUNIÓN TRADICIONALISTA. Carlins es van reconstruint amb la intenció de ser un partit de masses. ► 1891. Unió de totes les institucions nacionalistes (Centre Català – Lliga de Catalunya) i el sector catalanista conservador amb Narcís Verdaguer, militant de la Lliga, funda la Unió Catalanista (1892). Congrés elabora “Bases de Manresa” (1892), considerades la primera Constitució Catalana. ► 1891. Nou aranzel proteccionista de Cánovas (aprova pujar aranzels, que afavoria especialment al blat, el carbó i el tèxtil). ► 1892. José Martí funda el Partit Revolucionari Cubà. ► 1893. Atemptat amb bomba al Liceu de Barcelona mentre representaven Rigoleto. Hi va haver 22 morts. ► 1895. “El grito de Baire”. Moviment independentista cubà, encapçalat pels “criollos” (classes riques descendents espanyols) i liderat per José Martí, Antonio Maceo i Máximo Gómez.
  • 281. TEMA 8 RESUM CRONOLÒGIC, TERMES I PERSONATGES ► 1895: Sabino Arana funda el PNV (Partit Nacionalista Basc). ► 1896, 21 octubre. Decret de Reconcentració del general Weyler a Cuba. ► 1896. Comença la guerra per la independència de Filipines. ► 1897. Assassinat de Cánovas del Castillo per anarquista italià Michele Angiolillo Lombardi, mentre descansava en balneari de Santa Àgueda (Mondragón, Guipúscoa). També, atemptats contra Martínez Campos i altres polítics, i al Corpus en Barcelona,... ► 1898, 10 desembre. Pau de París: Derrota d’Espanya, perd colònies d’Ultramar. ► 1902-1931. Tercera etapa Restauració: Regnat d’Alfons XIII i crisi de la Restauració. Que es divideix en 2 períodes: ► De 1903-1923. Alfons XIII. ► 1923-1930. Dictadura de Miguel Primo de Rivera. ► 1906. Aranzel Cambó (ministre d’Hisenda Francesc Cambó, cap de la Lliga Regionalista Catalana). ► 1907. Fundació Solidaridad Obrera. ► 1910. Fundació CNT (Confederación Nacional del Trabajo), serà el sindicat més poderós durant el primer terç del segle XX. Martínez Campos General Pavía Sandhhurst Pacte del Pardo Institución Libre de Enseñanza Regeneracionisme Joaquín Costa Pablo Iglesias Zanjón Maine Weyler Bases de Manresa
  • 282. BLOC II. ESPANYA DEL SEGLE XIX ÍNDEX TEMES BLOC II (1788-1808) (1808-13) (1814-1833) (1833-1868) (1868-1874) (1870-1873) (1875-1885) (1902-1931) DICTABLANDA (setembre 1923- gener 1930)
  • 283. BLOC II. ESPANYA DEL SEGLE XIX ÍNDEX TEMES BLOC II (1788-1808) (1808-13) (1814-1833) (1833-1868) (1868-1874) (1870-1873) (1875-1885) (1902-1931) DICTADURA PRIMO RIVERA (setembre 1923- gener 1930)
  • 284. BLOC II. ESPANYA DEL SEGLE XIX
  • 285. Tema 1 Tema 1 Tema 2 Tema 4 Tema 3 Tema 5 Tema 6 T-7 Tema 8 Tema 10 Tema 11 Tema 12 Tema 13 Tema 14 T-9: Desamortització i Moviment Obrer Bloc I: Temes 1, 2, 3, 4 i 5 Bloc II: Temes 6, 7, 8 i 9 Bloc III: Temes 10, 11, 12, 13 i 14 T-6 T1 (M1 preromans, M2 2a GPúnica -juny11/A-, M3 Hispània). T2 (M4 s. XI, cristians i Al-Andalus, M5 expansió ss. XIII-XIV, M6, conquesta Illes Balears). T3 (M7 territoris RRCC després de conquesta Granada). T4 (M8 possessions Carles V, M9 possessions Felip II, M10 G30anys, Pau Westfalia i Pirineus -setembre11/A-). T5 (M11 Tractat Utrecht, GSuccessió, Felip V). T6 (M12 Guerra Francès). T7 (M13 GCarlistes -juny12/A-). T10 (M14 GMarroc -juny10/B; setembre12/A-). T11 (M15 eleccions 31). T12 (M16 alçament juliol 36, M17 territoris abans batalla Ebre). T13 (M18 migracions anys 60, M19 descolonització Àfrica -set10/B-). T14 (M20 mapa autonòmic amb via accés autonomia).
  • 286. BLOC II – Tema 8/3 HISTÒRIA D’ESPANYA Història Espanya IES Ramon Llull (Palma) Assumpció Granero Cueves LA PRIMERA RESTAURACIÓ BORBÒNICA (1875-1898) Edat contemporània
  • 287. CRISI DE LA RESTAURACIÓ (1898-1931) Edat contemporània HISTÒRIA D’ESPANYA BLOC III – Tema 10/1 A Història Espanya IES Ramon Llull (Palma) Assumpció Granero Cueves

×