• Share
  • Email
  • Embed
  • Like
  • Save
  • Private Content
TEMA 7.B. MAJORIA EDAT ISABEL II. MADOZ. 2a GUERRA CARLINA.
 

TEMA 7.B. MAJORIA EDAT ISABEL II. MADOZ. 2a GUERRA CARLINA.

on

  • 245 views

 

Statistics

Views

Total Views
245
Views on SlideShare
245
Embed Views
0

Actions

Likes
0
Downloads
8
Comments
0

0 Embeds 0

No embeds

Accessibility

Categories

Upload Details

Uploaded via as Adobe PDF

Usage Rights

© All Rights Reserved

Report content

Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
  • Full Name Full Name Comment goes here.
    Are you sure you want to
    Your message goes here
    Processing…
Post Comment
Edit your comment

    TEMA 7.B. MAJORIA EDAT ISABEL II. MADOZ. 2a GUERRA CARLINA. TEMA 7.B. MAJORIA EDAT ISABEL II. MADOZ. 2a GUERRA CARLINA. Presentation Transcript

    • HISTÒRIA D’ESPANYA BLOC II – Tema 7/2 B Història Espanya IES Ramon Llull (Palma) Assumpció Granero Cueves Edat contemporània CONSTRUCCIÓ DE L’ ESTAT LIBERAL. MAJORIA ISABEL II.
    • BLOC II. ESPANYA DEL SEGLE XIX INICI EDAT CONTEMPORÀNIA TEMA 6.- La crisi de l’Antic Règim (1788/1808-1833) / Tema 1 6.1.- Antic Règim i liberalisme (capitalisme). 6.2.- El regnat de Carles IV (1788-1808) i la crisi de la monarquia absoluta. 6.3.- La Guerra del Francès (1808-1814) o de la Independència. Josep I Bonaparte. 6.4.- La Revolució liberal (1810-1813): l’obra de les Corts de Cadis i la Constitució de 1812. 6.5.- El regnat de Ferran VII (1814-1833): sexenni absolutista, trienni liberal i dècada ominosa o absolutista. 6.6.- La independència de les colònies americanes. TEMA 7.- L’Estat liberal (1833-1874) / Tema 2 7.1.- Les guerres carlines. Absolutisme front liberalisme. Regències. 7.2.- El regnat d’Isabel II. Moderats i progressistes. 7.3.- La revolució de 1868. El Sexenni democràtic. La monarquia d’Amadeu de Savoia. 7.4.- La Primera República Espanyola. TEMA 8.- La Restauració monàrquica (1875-1902) / Tema 3 8.1.- El regnat d’Alfons XII. El sistema canovista. 8.2.- El naixement dels nacionalismes. 8.3.- La crisi de 1898. TEMA 9.- Transformacions econòmiques i canvis socials al segle XIX / Tema 4 9.1.- Les desamortitzacions. 9.2.- El moviment obrer. ÍNDEX TEMES BLOC II
    • HISTÒRIA D’ESPANYA BLOC II – Tema 7/2 A Història Espanya IES Ramon Llull (Palma) Assumpció Granero Cueves Edat contemporània CONSTRUCCIÓ DE L’ ESTAT LIBERAL. MINORIA ISABEL II.
    • BLOC II. TEMA 7/2. L’ESTAT LIBERAL (1833-1874) 1a part regències EDAT CONTEMPORÀNIA TEMA 7.- La construcció de l’Estat liberal i intents democratitzadors (1833-1874). El regnat d’Isabel II (1833-1868) / Tema 2 7.1.- Les guerres Carlines. Absolutisme enfront de liberalisme. 7.1.1.- La minoria d’edat d’Isabel II (1833-1843). El triomf del liberalisme: Les regències. 1.- Introducció: la minoria d’edat d’Isabel II (1833-1843) i la situació en Europa. 2.- Regència de Maria Cristina (1833-1840). 2.1.- Els liberals al poder. 2.2.- L’Estatut Reial de 1834. 2.3.- Constitució de 1837. 2.4.- Desamortitzacions (1834 i 1837). 2.5.- Primera guerra Carlina (1833-1840). 3.- Regència de Baldomero Espartero (1840-1843), govern progressista. 7.1.2.- Desamortitzacions (1834 i 1837). 1.- Situació de la propietat de la terra. 2.- Què és la desamortització? 3.- Objectius de la desamortització. 4.- Mesures legislatives. 5.- Conseqüències. 7.1.3.- Primera guerra Carlina (1833-1840). 1.- Dues ideologies: Qui són i què són els isabelins i els carlins? 2.- Etapes de la guerra. Desenvolupament 2.1.- Primera etapa (1833-1836). ANNEX: El PROCÉS DE REVOLUCIÓ LIBERAL (1833-1840). CONSEQÜÈNCIES. Les revoltes socials.
    • BLOC II. TEMA 7/2. L’ESTAT LIBERAL (1833-1874) 1a part regències EDAT CONTEMPORÀNIA TEMA 7.- La construcció de l’Estat liberal i intents democratitzadors (1833-1874). El regnat d’Isabel II (1833-1868) / Tema 2 7.1.- Les guerres Carlines. Absolutisme enfront de liberalisme. 7.1.1.- La minoria d’edat d’Isabel II (1833-1843). El triomf del liberalisme: Les regències. 1.- Introducció: la minoria d’edat d’Isabel II (1833-1843) i la situació en Europa. 2.- Regència de Maria Cristina (1833-1840). 2.1.- Els liberals al poder. 2.2.- L’Estatut Reial de 1834. 3v TEXT, op B (2011, setembre). L’he posat en majoria d’edat: context general. 2.3.- Constitució de 1837. 2.4.- Desamortitzacions (1834 i 1837). 2.5.- Primera guerra Carlina (1833-1840). 3.- Regència de Baldomero Espartero (1840-1843), govern progressista. 7.1.2.- Desamortitzacions (1834 i 1837). 1v preg. op B (2004, setembre). 2v preg. op B (2005, juny). 3v preg. op B (2006, juny). 4v preg. op B (2006, setembre). 5v preg. op B (2007, juny). 6v preg. op B (2011, juny). 7v preg. op B (2012, juny). 1.- Situació de la propietat de la terra. 2.- Què és la desamortització? 3.- Objectius de la desamortització. 4.- Mesures legislatives. 5.- Conseqüències. 7.1.3.- Primera guerra Carlina (1833-1840). MAPA 13: 1v preg. op B (2008, setembre). 2v preg. op B (2009, setembre). 3v preg. op A (2010, juny). 4v preg. op B (2010, setembre). 5v preg. op A (2011, juny). 6v MAPA, op A (2012, juny). 7v preg. op A (2013, juny). 1.- Dues ideologies: Qui són i què són els isabelins i els carlins? 2.- Etapes de la guerra. Desenvolupament: 2.1.- Primera etapa (1833-1836). 2.2.- Segona etapa (1836-1839).
    • HISTÒRIA D’ESPANYA BLOC II – Tema 7/2 B Història Espanya IES Ramon Llull (Palma) Assumpció Granero Cueves Edat contemporània CONSTRUCCIÓ DE L’ ESTAT LIBERAL. MAJORIA ISABEL II.
    • BLOC II. TEMA 7/2. L’ESTAT LIBERAL (1833-1874) 2a part Isabel II EDAT CONTEMPORÀNIA TEMA 7.- La construcció de l’Estat liberal i intents democratitzadors (1833-1874). El regnat d’Isabel II (1833-1868) / Tema 2 7.2.- El regnat d’Isabel II (1844-868). L’articulació del sistema liberal: Moderats i progressistes. 7.2.0.- Introducció. 7.2.1.- Partits polítics. 1.- Moderats. 2.- Progressistes. 3.- La Unió Liberal. 4.- El Partit Demòcrata. 5.- El Partit Republicà. 7.2.2.- L’exèrcit, les juntes i les milícies, el paper de la premsa i de l’Església. 7.2.3.- La primera dècada moderada (1844-1854). 1.- Constitució de 1845. 2.- Reformes moderades. Altres mesures restrictives. 3.- Caiguda dels moderats. 7.2.4.- El bienni progressista (1854-1856). 1.- Constitució de 1856 (non nata). 2.- Reformes progressistes. Legislació econòmica. Pasqual Madoz. 3.- Crisi del bienni progressista. Conflictivitat social (1840-68). 7.2.3.- El retorn al moderantisme (1856-1868) i crisi del regne isabelí. 1.- El govern de la Unió Liberal (1856-1863). 2.- Crisi del regne isabelí. Els governs moderats autoritaris (1863-1868).
    • BLOC II. TEMA 7/2. L’ESTAT LIBERAL (1833-1874) 2a part Isabel II EDAT CONTEMPORÀNIA TEMA 7.- La construcció de l’Estat liberal i intents democratitzadors (1833-1874). El regnat d’Isabel II (1833-1868) / Tema 2 7.2.- El regnat d’Isabel II (1844-868). L’articulació del sistema liberal: Moderats i progressistes. 1v preg. op A (2010, setembre). 2v preg. op A (2011, juny). 3v TEXT, op B (2011, setembre). 4v preg. op B (2013, juny). 7.2.0.- Introducció. 7.2.1.- Partits polítics. 1.- Moderats. 2.- Progressistes. 3.- La Unió Liberal. 4.- El Partit Demòcrata. 5.- El Partit Republicà. 7.2.2.- L’exèrcit, les juntes i les milícies, el paper de la premsa i de l’Església. 7.2.3.- La primera dècada moderada (1844-1854). 1.- Constitució de 1845. 2.- Reformes moderades. Altres mesures restrictives. 3.- Caiguda dels moderats. 7.2.4.- El bienni progressista (1854-1856). 1.- Constitució de 1856 (non nata). 2.- Reformes progressistes. Legislació econòmica. Pasqual Madoz. 3.- Crisi del bienni progressista. Conflictivitat social (1840-68). 7.2.3.- El retorn al moderantisme (1856-1868) i crisi del regne isabelí. 1.- El govern de la Unió Liberal (1856-1863). 2.- Crisi del regne isabelí. Els governs moderats autoritaris (1863-1868).
    • HISTÒRIA D’ESPANYA BLOC II – Tema 7/2 C Història Espanya IES Ramon Llull (Palma) Assumpció Granero Cueves Edat contemporània ESTAT LIBERAL. SEXENNI REVOLUCIONARI
    • BLOC II. TEMA 7/2. ESTAT LIBERAL (1833-1874) 3a part Gloriosa, República EDAT CONTEMPORÀNIA TEMA 7.- La construcció de l’Estat liberal i intents democratitzadors (1833-1874). El regnat d’Isabel II (1833-1868) / Tema 2 7.3.- El Sexenni revolucionari o democràtic (1868-1874). 1v preg. op B (2004, juny). 2v preg. op B (2005, setembre). 3v preg. op B (2006, setembre). 4v preg. op B (2007, setembre). 5v preg. op B (2008, juny). 6v preg. op B (2009, juny). 7v preg. op A (2010, setembre). 8v preg. op B (2010, setembre). 9v TEXT, op A (2010, juny). 10v preg. op A (2012, setembre). 11v preg. op B (2013, juny). 7.3.1.- La revolució de setembre de 1868 (“La Gloriosa”, 19/09/1868). Introducció. 1.- Causes. A.- Causes econòmiques: la crisi econòmica de 1866 (financera, industrial, de subsistència). B.- Causes socials: conflictivitat i primeres vagues. C.- Causes polítiques: la crisi del sistema isabelí (Pacte d’Ostende). 2.- Característiques del Sexenni. 7.3.2.- Les fases del Sexenni. 1.- Revolució del 68 (“La Gloriosa”, 19/09/1868). A.- Revolució de 19 de setembre de 1868. B.- Els partits polítics del Sexenni. C.- El Govern provisional (1868-1870) i mesures polítiques. D.- Constitució de 1869. E.- Política econòmica. Mesures. F.- Problemes del govern provisional: frustracions de les aspiracions populars. G.- Regència. 2.- La monarquia d’Amadeu I de Savoia (1871-1873). A.- Un monarca democràtic. B.- Oposició a la nova monarquia. C.- Els problemes: inestabilitat política, conflictivitat social i guerres. 3.- La Primera República espanyola (1873-1874). A.- La proclamació de la República. B.- La feblesa de la República espanyola. C.- Els partits polítics republicans. D.- Etapes en l’intent d’instaurar una República federal: Projecte de Constitució federal i problemes de la República. E.- República presidencialista [3 de gener - 29 de desembre de 1874]. F.- La fi de l’experiència republicana, del sexenni i restauració de la monarquia.
    • BLOC II. ESPANYA DEL SEGLE XIX (1870-1873) (1868-1874) (1788-1808) (1808-13) (1875-1885) (1814-1833) (1902-1931) (1833-1868) DICTABLANDA (setembre 1923- gener 1930) ÍNDEX TEMES BLOC II
    • 7.2.- EL REGNAT D’ISABEL II (1844-1868). L’ARTICULACIÓ DEL SISTEMA LIBERAL: MODERATS I PROGRESSISTES
    • 7.2.- EL REGNAT D’ISABEL II (1844-1868). L’ARTICULACIÓ DEL SISTEMA LIBERAL: MODERATS I PROGRESSISTES 7.2.0.- Introducció Amb la regència vacant, l’exili d’Espartero va produir un terrible caos polític. Isabel II va ser declarada major d’edat anticipadament i coronada als 14 anys.
    • 7.2.- EL REGNAT D’ISABEL II (1844-1868). L’ARTICULACIÓ DEL SISTEMA LIBERAL: MODERATS I PROGRESSISTES 7.2.0.- Introducció Durant el seu regnat es consolidarà el règim de monarquia liberal constitucional, amb major pes dels moderats. El sistema liberal es basarà en tres pilars: la Corona, l’exèrcit i els partits dinàstics (moderats i progressistes), sent l’exèrcit clau per a decidir qui governa, mentre la majoria de la població quedava fora del sistema polític.
    • 7.2.- EL REGNAT D’ISABEL II (1844-1868). L’ARTICULACIÓ DEL SISTEMA LIBERAL: MODERATS I PROGRESSISTES 7.2.0.- Introducció Durant la majoria d’edat de la reina Isabel II, es dóna la Constitució espanyola de 1845, que amplia els poders del monarca (executiu i fins i tot legislatiu), cal tenir en compte que la monarquia té un poder decisiu en la trajectòria de la carrera liberal. Entre les facultats que tingué la reina està el poder convocar i dissoldre les Corts, nomenar i destituir ministres… Això significa que en cada canvi polític, realment la reina estava darrera, tot i que suposadament el poble era qui elegia.
    • 7.2.- L’ARTICULACIÓ DEL SISTEMA LIBERAL ISABELÍ 7.2.1.- Els partits polítics: MODERATS I PROGRESSISTES En 1833 mor Ferran VII i la seva filla Isabel només tenia 3 anys, pel que s’ha de constituir una regència. Els dos partits polítics fonamentals, moderats i progressistes, són minoritaris (elitistes) a causa de la manca de tradició i de ser el sufragi censatari i molt restringit. Els orígens dels partits polítics està entre 1835 i 1836, quan del liberalisme sorgiren aquestes dues tendències.
    • 7.2.- L’ARTICULACIÓ DEL SISTEMA LIBERAL ISABELÍ 7.2.1.- Els partits polítics: MODERATS I PROGRESSISTES Els dos grans partits defensen el sistema monàrquic constitucional, però amb diferències. La reina donava suport als moderats.
    • 7.2.- L’ARTICULACIÓ DEL SISTEMA LIBERAL ISABELÍ 7.2.1.- Els partits polítics: MODERATS I PROGRESSISTES 1.- Liberals moderats: es presentaven com els que contendrien als liberals en el seu afany de destruir la monarquia i l’Antic Règim.  Suport social: terratinents, grans comerciants, l’alta i vella noblesa, alt clergat i caps militars moderats, alts funcionaris, advocats i membres de la Cort.  Ideologia liberal conservadora. 1.- Liberals moderats
    • 7.2.- L’ARTICULACIÓ DEL SISTEMA LIBERAL ISABELÍ 7.2.1.- Els partits polítics: MODERATS I PROGRESSISTES 1.- Liberals moderats: es presentaven com els que contendrien als liberals en el seu afany de destruir la monarquia i l’Antic Règim. 1.- Liberals moderats  Defensors del sufragi censatari (restringit econòmicament).  Sobirania compartida entre les Corts i la Corona (la reina), atorgant a aquesta amplis poders d’intervenció política, amb uns pretesos “drets històrics” i “costums antics”.  Limitació de drets: individuals i de religió.  Defensa d’una església catòlica. Fort clericalisme.  Partidaris de l’Estat centralitzat. Amb ells al poder, hi ha una centralització total. “Por muy ilustrados que sean los individuos que no tienen bienes, y por más a propósito que se les considere para desempeñar cualquier destino público, no por eso pueden ser igualmente útiles para diputados de la nación […]. La independencia absoluta que debe tener un legislador es preciso fundarla en la posesión de una renta capaz de cubrir sus más imperiosas necesidades.” Antonio Borrego en El español, 4-IV-1846
    • 7.2.- L’ARTICULACIÓ DEL SISTEMA LIBERAL ISABELÍ 7.2.1.- Els partits polítics: MODERATS I PROGRESSISTES 1.- Liberals moderats: es presentaven com els que contendrien als liberals en el seu afany de destruir la monarquia i l’Antic Règim. 1.- Liberals moderats  Principal líder: Narváez.  D’una escissió dels moderats sorgí, al 1854, la Unión Liberal (O’Donnell).
    • 7.2.- L’ARTICULACIÓ DEL SISTEMA LIBERAL ISABELÍ 7.2.1.- Els partits polítics: MODERATS I PROGRESSISTES 1.- Liberals moderats: es presentaven com els que contendrien als liberals en el seu afany de destruir la monarquia i l’Antic Règim.  Suport social: terratinents, grans comerciants, l’alta i vella noblesa, alt clergat i caps militars moderats, alts funcionaris, advocats i membres de la Cort.  Ideologia liberal conservadora.  Defensors del sufragi censatari (restringit econòmicament). 1.- Liberals moderats  Sobirania compartida entre les Corts i la Corona (la reina), atorgant a aquesta amplis poders d’intervenció política, amb uns pretesos “drets històrics” i “costums antics”.  Limitació de drets: individuals i de religió.  Defensa d’una església catòlica. Fort clericalisme.  Partidaris de l’Estat centralitzat. Amb ells al poder, hi ha una centralització total.  Principal líder: Narváez.  D’una escissió dels moderats sorgí, al 1854, la Unión Liberal (O’Donnell).
    • 7.2.- L’ARTICULACIÓ DEL SISTEMA LIBERAL ISABELÍ 7.2.1.- Els partits polítics: MODERATS I PROGRESSISTES  Suport social: Petita i mitjana burgesia, menestrals i professionals liberals, militars progressistes, i algun membre de la burgesia industrial i financera.  Ideologia liberal progressista.  Defensors d’un sufragi censatari més ampli, per tant partidaris d’ampliar el cos electoral. 2.- Liberals progressistes
    • 7.2.- L’ARTICULACIÓ DEL SISTEMA LIBERAL ISABELÍ 7.2.1.- Els partits polítics: MODERATS I PROGRESSISTES 2.- Liberals progressistes  Sobirania nacional (predomini de les Corts generals) i rebuig del poder moderador de la Corona, encara que la seva intenció no fos la instauració d’una república.  Defensors dels drets individuals.  Confessionalitat i tolerància religiosa (limitar la influència de l’església).  En economia, partidaris de la reforma agrària, donaven suport a les tesis de Mendizábal i Flórez Estrada, amb els processos desamortitzadors, l’abolició dels mayorazgos i l’obertura del comerç i el lliurecanvisme.  Partidaris de donar més poder a les institucions locals (ajuntaments i Milícia Nacional). Volen organitzar una Milícia Nacional molt contestada pels moderats que veien en ella el final de l’exèrcit de notables.
    • 7.2.- L’ARTICULACIÓ DEL SISTEMA LIBERAL ISABELÍ 7.2.1.- Els partits polítics: MODERATS I PROGRESSISTES
    • 7.2.- L’ARTICULACIÓ DEL SISTEMA LIBERAL ISABELÍ 7.2.1.- Els partits polítics: MODERATS I PROGRESSISTES  Principals líders: Espartero, Mendizábal i Prim.  D’una escissió dels progressistes sorgí, al 1849, el Partit Demòcrata. 2.- Liberals progressistes
    • 7.2.- L’ARTICULACIÓ DEL SISTEMA LIBERAL ISABELÍ 7.2.1.- Els partits polítics: MODERATS I PROGRESSISTES  Suport social: Petita i mitjana burgesia, menestrals i professionals liberals, militars progressistes, i algun membre de la burgesia industrial i financera.  Ideologia liberal progressista.  Defensors d’un sufragi censatari més ampli, per tant partidaris d’ampliar el cos electoral. 2.- Liberals progressistes  Sobirania nacional (predomini de les Corts generals) i rebuig del poder moderador de la Corona, encara que la seva intenció no fos la instauració d’una república.  Defensors dels drets individuals.  Confessionalitat i tolerància religiosa (limitar la influència de l’església).  En economia, partidaris de la reforma agrària, donaven suport a les tesis de Mendizábal i Flórez Estrada, amb els processos desamortitzadors, l’abolició dels mayorazgos i l’obertura del comerç i el lliurecanvisme.  Partidaris de donar més poder a les institucions locals (ajuntaments i Milícia Nacional). Volen organitzar una Milícia Nacional molt contestada pels moderats que veien en ella el final de l’exèrcit de notables.  Principals líders: Espartero, Mendizábal i Prim.  D’una escissió dels progressistes sorgí, al 1849, el Partit Demòcrata.
    • 7.2.- L’ARTICULACIÓ DEL SISTEMA LIBERAL ISABELÍ 7.2.1.- Els partits polítics: MODERATS I PROGRESSISTES Els dos partits polítics fonamentals, moderats i progressistes, són minoritaris (elitistes) a causa de la manca de tradició i de ser el sufragi censatari i molt restringit.
    • 7.2.- L’ARTICULACIÓ DEL SISTEMA LIBERAL ISABELÍ 7.2.1.- Els partits polítics: MODERATS I PROGRESSISTES  Partit centrista: format en 1854. 3.- La Unió Liberal  Suport social: format per moderats descontents i progressistes més conservadors.  Ideologia centrista: defensen mesures intermèdies entre moderats i progressistes.  Principal líder: O’Donnell.
    • 7.2.- L’ARTICULACIÓ DEL SISTEMA LIBERAL ISABELÍ 7.2.1.- Els partits polítics: MODERATS I PROGRESSISTES
    • 7.2.- L’ARTICULACIÓ DEL SISTEMA LIBERAL ISABELÍ 7.2.1.- Els partits polítics: MODERATS I PROGRESSISTES  Partit fundat en 1849.  Suport social: progressistes radicals, professionals liberals i sectors populars. 4.- El Partit Demòcrata
    • 7.2.- L’ARTICULACIÓ DEL SISTEMA LIBERAL ISABELÍ 7.2.1.- Els partits polítics: MODERATS I PROGRESSISTES 4.- El Partit Demòcrata  Ideologia demòcrata: més ambiciós que els progressistes, defensaven el sufragi universal masculí, enfront del censatari dels liberals i moderats.  Ampliació de les llibertats, la llibertat de culte, la lluita contra les desigualtats socials.  Legalització de les incipients organitzacions obreres i un repartiment més just de la terra per als agricultors, ja que les desamortitzacions havien canviat de mans els béns de l’Església, però no havia aportat terra als camperols.  Intervenció de l’Estat en l’ensenyament.  Una fiscalitat més justa.
    • 7.2.- L’ARTICULACIÓ DEL SISTEMA LIBERAL ISABELÍ 7.2.1.- Els partits polítics: MODERATS I PROGRESSISTES  Partit fundat en 1849.  Suport social: progressistes radicals, professionals liberals i sectors populars. 4.- El Partit Demòcrata  Ideologia demòcrata: més ambiciós que els progressistes, defensaven el sufragi universal masculí, enfront del censatari dels liberals i moderats.  Ampliació de les llibertats, la llibertat de culte, la lluita contra les desigualtats socials.  Legalització de les incipients organitzacions obreres i un repartiment més just de la terra per als agricultors, ja que les desamortitzacions havien canviat de mans els béns de l’Església, però no havia aportat terra als camperols.  Intervenció de l’Estat en l’ensenyament.  Una fiscalitat més justa.  Els Republicans guanyen força al final del regnat d’Isabel II i, a més de defensar el mateix que els demòcrates, demanen la República i un caràcter més social i popular.
    • 7.2.- L’ARTICULACIÓ DEL SISTEMA LIBERAL ISABELÍ 7.2.1.- Els partits polítics: MODERATS I PROGRESSISTES
    • 7.2.1.- Els partits polítics: MODERATS I PROGRESSISTES
    • 7.2.- L’ARTICULACIÓ DEL SISTEMA LIBERAL ISABELÍ 7.2.1.- Els partits polítics: MODERATS I PROGRESSISTES 5.- El Partit Republicà  Guanyen força al final del regnat d’Isabel II.  Escindit del Partit Demòcrata, a més de defensar el mateix que els demòcrates, demanen la República i un caràcter més social i popular.
    • 7.2.- L’ARTICULACIÓ DEL SISTEMA LIBERAL ISABELÍ 7.2.1.- Els partits polítics: MODERATS I PROGRESSISTES 7.2.2.- L’exèrcit, les Juntes i la Milícia, el paper de la premsa i de l’Església El sistema liberal es basarà en tres pilars: la Corona, l’exèrcit i els partits dinàstics (moderats i progressistes), sent l’exèrcit clau per a decidir qui governa, mentre la majoria de la població quedava fora del sistema polític.      Els partits polítics. El pes de l’exèrcit. Les Juntes i la Milícia. El paper de la premsa. L’Església.
    • 7.2.- L’ARTICULACIÓ DEL SISTEMA LIBERAL ISABELÍ 7.2.2.- L’exèrcit El pes de l’exèrcit: Té una constant presència en la vida política durant el segle XIX. La història política del sistema liberal fins 1868 es caracteritza pel fort pes de l’exèrcit o la militarització de la vida política. “Llego al fin a la enojosa tarea de reseñar mis trabajos en las elecciones, que es lo más desagradable de las tareas de un gobernador. Se exige de él que sea honrado, leal y justo, y que gane, sin embargo, las elecciones. Al que las pierde se le califica de inepto y le cuesta el destino. Al que para ganarlas comete violencias o imprudencias, se le tilda de bárbaro; si las violencias son justiciables, los vencidos le encausan, le difaman en los periódicos y le suscitan toda clase de disgustos. ¡Triste conflicto! Yo seguí siempre el sistema de favorecer la candidatura de! gobierno, pero con prudencia, con decoro y sin faltar a la justicia, a la ley y a la honradez.” Guerola, Memoria dé mi administración en la provincia de Málaga como gobernador de ella (1857-1863).
    • 7.2.- L’ARTICULACIÓ DEL SISTEMA LIBERAL ISABELÍ 7.2.2.- L’exèrcit El pes de l’exèrcit: Els líders dels principals partits són militars i el pronunciament militar serà l’única forma real de canviar el govern, especialment en el cas dels progressistes perquè els era difícil arribar al poder a causa del sufragi censatari restringit. “Mucho se habla en estos últimos tiempos de la necesidad de destruir la preponderancia militar para fortalecer el poder civil; parécenos que la cuestión se ha planteado al revés, y que más bien debiera pensarse en robustecer el poder civil para destruir la preponderancia militar: no creemos que el poder civil sea flaco porque el militar sea fuerte, sino que, por el contrario, el poder militar es fuerte porque el civil es flaco [...]. Las quejas contra la preponderancia militar datan ya de mucho tiempo; hace largos años que las fracciones liberales se acusan unas a otras [...).Lo que en 1834 y 1835 decían los progresistas contra los moderados, dijeron los moderados contra los progresistas en 1836 y 1837; hasta 1840 les tocó el turno a los progresistas repetir los mismos cargos; que luego reprodujeron los moderados hasta 1843 [...]. El nombre de las personas y de los hombres no significa nada: el hecho es el mismo.” Balmes, Artículo publicado en El Pensamiento de la Nación;18-III-1846
    • 7.2.- L’ARTICULACIÓ DEL SISTEMA LIBERAL ISABELÍ 7.2.2.- L’exèrcit El pes de l’exèrcit: Tot i que l’objectiu de l’exèrcit era garantir l’ordre, la intervenció militar es converteix en un fenomen crònic, en ser l’única institució sòlida de l’estat liberal, front la feblesa de la societat civil, i el mateix sistema de partits és el braç executor de la conspiració política.
    • 7.2.- L’ARTICULACIÓ DEL SISTEMA LIBERAL ISABELÍ 7.2.2.- L’exèrcit El pes de l’exèrcit: Són els militars, a través de les conspiracions i pronunciaments, els que canvien els governs, però actuant sempre en nom d’un partit (pronunciament) i no en nom de l’exèrcit o l’Estat (colp d’estat).
    • 7.2.- L’ARTICULACIÓ DEL SISTEMA LIBERAL ISABELÍ 7.2.2.- Les Juntes Les Juntes. Les Juntes, primer d’ideologia liberal i després progressista, estaven constituïdes de manera espontània i es proclamaven representats de la voluntat popular, atribuint-se la sobirania nacional en moments de crisi (1812, 1820, 1835, 1836, 1840, 1842-43, 1854 i 1866-68). Sorgiren a partir de la guerra del Francès i reaparegueren durant el regnat de Ferran VII. Trien els seus representants a través de processos electorals i organitzen revoltes i pronunciaments, per tant, són un element essencial dels canvis de govern. Durant el regnat d’Isabel II cal destacar dos moments: en 1854 el canvi de govern quan comença el bienni progressista, i el de 1868 on acaba el regnat d’Isabel II.
    • 7.2.- L’ARTICULACIÓ DEL SISTEMA LIBERAL ISABELÍ 7.2.2.- La Milícia La Milícia. Les milícies eren un cos de voluntaris que tenia cada ajuntament per la defensa de l’ordre públic. Són una alternativa a l’exèrcit regular. Formades per sectors liberals i ciutadans, les milícies estaven controlades pels progressistes. La Milícia serà la força militar de les Juntes. A partir de 1835 fou la força que els progressistes van utilitzar per mobilitzar sectors populars i forçar la Corona a cridar-los al poder. Cada milícia actua de manera independent a cada província. Les Juntes i la Milícia, per la seva composició heterogènia i la variació de les seves demandes, seran difícilment controlables pel poder i derivaran cap a demandes socials i econòmiques que seran arreplegades pel sexenni revolucionari.
    • 7.2.- L’ARTICULACIÓ DEL SISTEMA LIBERAL ISABELÍ 7.2.2.- El paper de la premsa El paper de la premsa. La premsa juga un paper clau com a únic mitjà de comunicació important, cada partit tindrà els seus periòdics, expressió de les idees polítiques i mitjà de divulgació de les idees i debats per tot el territori. En un país d’analfabets, aquesta es solia llegir en casinos i cafès en veu alta, fomentant les tertúlies polítiques.
    • 7.2.- L’ARTICULACIÓ DEL SISTEMA LIBERAL ISABELÍ 7.2.2.- El paper de l’Església L’Església. L’església continua sent molt important pel seu poder i per ser la principal transmissora d’idees, si bé la seva ideologia és ultraconservadora i feia sempre costat als més rics (anticlericalisme popular creixent); ara s’apropa a les idees liberals en el poder, cercant així recolzament econòmic de l’Estat i mantenir el seu poder.
    • 7.2.- L’ARTICULACIÓ DEL SISTEMA LIBERAL ISABELÍ ETAPES (1844-1868) Introducció. En 1843, després de la caiguda d’Espartero, Isabel II fou nomenada reina d’Espanya. El regnat d’Isabel II es caracteritza pels governs dels liberals moderats, distingint-se tres etapes: 1.- Dècada Moderada (1844-54). 2.- Bienni Progressista (1854-56). 3.- Tornada dels moderats (1856-68) amb 3.1.- Un govern unionista fins 1863. 3.2.- Un moderat entre 1863 i 1868.
    • 7.2.- L’ARTICULACIÓ del SISTEMA LIBERAL ISABELÍ (1844-1868)  7.2.3.- LA PRIMERA DÈCADA MODERADA (1844-1854). 1.- Constitució de 1845. 2.- Reformes moderades. Altres mesures restrictives. 3.- Caiguda dels moderats.
    • 7.2.3.- LA PRIMERA DÈCADA MODERADA (1844 -1854)  7.2.3.- LA PRIMERA DÈCADA MODERADA (1844-1854). 1.- Constitució de 1845. 2.- Reformes moderades. Altres mesures restrictives. 3.- Caiguda dels moderats. Les eleccions de 1844, amb un sufragi molt restringit, amb molta abstenció (molt poca participació política) i on els progressistes tindran moltes dificultats (pel descontent amb la regència d’Espartero), donen la majoria als moderats, que obtenen el poder a partir de 1844 amb l’ajuda de la corona, el cap del govern va ser el general Narváez, un home centralista, autoritari i repressiu. Consoliden un liberalisme conservador, unitari i centralista. Els moderats representen el poder de la nova burgesia terratinent (alta), fusió dels antics senyors i els nous propietaris burgesos. Els moderats posen les bases d’un liberalisme molt conservador (doctrinari) contra l’absolutisme i el carlisme, per una part, i les classes populars, per altra. Els moderats hagueren de controlar a la població, lluitar contra els carlins que quedaven al nord, contra les classes populars i per això limitaren les llibertats. El govern desarmarà les Milícies Nacionals i restaurarà la llei d’Ajuntaments del 1840. Isabel va derogar al Constitució de 1837 i se’n va redactar una de nova, la de 1845, que donava més poder a la corona que al parlament.
    • 7.2.3.- LA PRIMERA DÈCADA MODERADA (1844 -1854) Els moderats faran una nova CONSTITUCIÓ del 1845 (liberalisme moderat doctrinari), que substituí a l’anterior (1837) i representà un cert retrocés, basada en el sistema anglès, englobava les idees bàsiques dels moderats. La diferència fonamental entre amb dues és que, mentre la del 37 tenia sobirania nacional, la del 1845: Art. 12. La potestad de hacer las leyes reside en las Cortes con el Rey. 1.- Sobirania compartida entre rei i Corts (nega sobirania nacional). La Constitució moderada de 1845 (liberalisme doctrinari)
    • 7.2.3.- LA PRIMERA DÈCADA MODERADA (1844 -1854) Els moderats faran una nova CONSTITUCIÓ del 1845 (liberalisme moderat doctrinari), que substituí a l’anterior (1837) i representà un cert retrocés, basada en el sistema anglès, englobava les idees bàsiques dels moderats. La diferència fonamental entre amb dues és que, mentre la del 37 tenia sobirania nacional, la del 1845: 1.- Sobirania compartida entre rei i Corts (nega sobirania nacional). 2.- Més poders al rei (executiu), nomena ministres, convoca/dissol corts. La Constitució moderada de 1845 (liberalisme doctrinari) Art. 26. Las Cortes se reúnen todos los años. Corresponde al Rey convocarlas, suspender y cerrar sus sesiones, y disolver el Congreso de los Diputados. Art. 35. El Rey, y cada uno de los Cuerpos Colegisladores, tienen la iniciativa de las leyes. Art. 43. La potestad de hacer ejecutar las leyes reside en el Rey, y su autoridad se extiende a todo cuanto conduce a la conservación del orden público en lo interior, y a la seguridad del Estado en lo exterior, conforme a la Constitución y a las leyes. Art. 44. El Rey sanciona y promulga las leyes.
    • 7.2.3.- LA PRIMERA DÈCADA MODERADA (1844 -1854) Els moderats faran una nova CONSTITUCIÓ del 1845 (liberalisme moderat doctrinari), que substituí a l’anterior (1837) i representà un cert retrocés, basada en el sistema anglès, englobava les idees bàsiques dels moderats. La diferència fonamental entre amb dues és que, mentre la del 37 tenia sobirania nacional, la del 1845: 1.- Sobirania compartida entre rei i Corts (nega sobirania nacional). 2.- Més poders al rei (executiu), nomena ministres, convoca/dissol corts. 3.- Confessionalitat catòlica de l’Estat. Exclusivitat: Només la catòlica. La Constitució moderada de 1845 (liberalisme doctrinari) Art. 11. La Religión de la Nación española es la católica, apostólica, romana. El Estado se obliga a mantener el culto y sus ministros.
    • 7.2.3.- LA PRIMERA DÈCADA MODERADA (1844 -1854) Els moderats faran una nova CONSTITUCIÓ del 1845 (liberalisme moderat doctrinari), que substituí a l’anterior (1837) i representà un cert retrocés, basada en el sistema anglès, englobava les idees bàsiques dels moderats. La diferència fonamental entre amb dues és que, mentre la del 37 tenia sobirania nacional, la del 1845: 1.- Sobirania compartida entre rei i Corts (nega sobirania nacional). 2.- Més poders al rei (executiu), nomena ministres, convoca/dissol corts. 3.- Confessionalitat catòlica de l’Estat. Exclusivitat: Només la catòlica. La Constitució moderada de 1845 (liberalisme doctrinari) 4.- Control dels ajuntaments i les diputacions provincials. 5.- Supressió de la Milícia (volien el control, no cap grup independent). 6.- Sufragi censatari molt restringit (1% població, reina elegia batlles).
    • 7.2.3.- LA PRIMERA DÈCADA MODERADA (1844 -1854) Els moderats faran una nova CONSTITUCIÓ del 1845 (liberalisme moderat doctrinari), que substituí a l’anterior (1837) i representà un cert retrocés, basada en el sistema anglès, englobava les idees bàsiques dels moderats. La diferència fonamental entre amb dues és que, mentre la del 37 tenia sobirania nacional, la del 1845: 1.- Sobirania compartida entre rei i Corts (nega sobirania nacional). 2.- Més poders al rei (executiu), nomena ministres, convoca/dissol corts. 3.- Confessionalitat catòlica de l’Estat. La Constitució moderada de 1845 (liberalisme doctrinari) 4.- Control dels ajuntaments i les diputacions provincials. 5.- Supressió de la Milícia (volien el control, no cap grup independent). 6.- Sufragi censatari molt restringit (1% població, reina elegia batlles).
    • 7.2.3.- LA PRIMERA DÈCADA MODERADA (1844 -1854) Els moderats faran una nova CONSTITUCIÓ del 1845 (liberalisme moderat doctrinari), que substituí a l’anterior (1837) i representà un cert Art. 13. Las Cortes se componen de los Cuerpos Colegisladores, iguales en retrocés, basada en el sistema anglès, englobava les idees bàsiques dels facultades: el Senado y el Congreso de los Diputados. moderats. La diferència fonamental entre amb dues és que, mentre la del 37 Art. 14. El número de Senadores es tenia sobirania nacional, la del 1845:ilimitado: su nombramiento pertenece al Rey. La Constitució moderada de 1845 (liberalisme doctrinari) Art. 15. Sólo podrán ser nombrados Senadores los españoles que, además de tener treinta años cumplidos, pertenezcan a las clases siguientes: 1.- Sobirania alguno de los Cuerpos (nega sobirania Senadores Presidentes de compartida entre rei i Corts Colegisladores. nacional). o Diputados admitidos tres veces en las Cortes. Ministros de la Corona. 2.- Més poders al rei (executiu), nomena ministres, convoca/dissol corts. Consejeros de Estado. Arzobispos. Obispos. Grandes de España. Capitanes generales del Ejército y Armada. Tenientes generales del Ejército y 3.- Confessionalitat catòlica de l’Estat. Armada. Embajadores. Ministros plenipotenciarios. Presidentes de Tribunales Supremos. Ministros diputacions provincials. 4.- Control dels ajuntaments i les y Fiscales de los mismos. Los comprendidos en las categorías anteriores deberán además disfrutar 30.000 5.- Supressió de la Milícia bienes propios o de sueldos independent). reales de renta procedente de(volien el control, no cap grup de los empleos que no puedan perderse sino por causa legalmente probada, o de 6.- Sufragi censatari molt restringit (1% població, reina elegia batlles). jubilación, retiro o cesantía. Títulos de Castilla que disfruten 60.000 reales de renta. Los que paguen con un año de antelación 8.000 reales de 7.- Corts bicamerals: Congrés (per sufragi censatari), Senat (pel rei). contribuciones directas, hayan sido Senadores o Diputados a Cortes, o Diputados provinciales, o Alcaldes en pueblos de 30.000 almas, o Presidentes de Juntas o Tribunales de Comercio. Art. 17. El cargo de Senador es vitalicio.
    • 7.2.3.- LA PRIMERA DÈCADA MODERADA (1844 -1854) Els moderats faran una nova CONSTITUCIÓ del 1845 (liberalisme moderat doctrinari), que substituí a l’anterior (1837) i representà un cert retrocés, basada en el sistema anglès, englobava les idees bàsiques dels moderats. La diferència fonamental entre amb dues és que, mentre la del 37 tenia sobirania nacional, la del 1845: 1.- Sobirania compartida entre rei i Corts (nega sobirania nacional). 2.- Més poders al rei (executiu), nomena ministres, convoca/dissol corts. 3.- Confessionalitat catòlica de l’Estat. La Constitució moderada de 1845 (liberalisme doctrinari) 4.- Control dels ajuntaments i les diputacions provincials. 5.- Supressió de la Milícia (volien el control, no cap grup independent). 6.- Sufragi censatari molt restringit (1% població, reina elegia batlles). 7.- Corts bicamerals: Congrés (per sufragi censatari), Senat (pel rei). 8.- Retall dels drets bàsics fonamentals i restricció de les llibertats.
    • 7.2.3.- LA PRIMERA DÈCADA MODERADA (1844 -1854) Els moderats faran una nova CONSTITUCIÓ del 1845 (liberalisme moderat doctrinari), que substituí a l’anterior (1837), un cert retrocés. La Constitució moderada de 1845 (liberalisme doctrinari)
    • 7.2.3.- LA PRIMERA DÈCADA MODERADA (1844 -1854) 2.- Reformes moderades. Altres lleis molt restrictives Les reformes moderades es caracteritzen per potenciar el liberalisme, el centralisme, la jerarquització i la uniformització territorial. Llei Administració Local (1845). La Corona nomena els alcaldes dels ajuntaments amb més de dos mil habitants i, també, als governadors civils, això per aconseguir controlar l’opinió dels ciutadans i tenir la mateixa ideologia per tot el país (control ideològic). Restauració de la Llei municipal d’Ajuntaments del 1840. Ajuntaments i diputacions depenen de l’administració central (centralisme). Aquestes mesures centralitzadors provoquen la 2a guerra Carlina (1846-49), molt localitzada i menys important, que aconseguirà el reconeixement dels drets forals al País Basc i Navarra, però sense competències legislatives i judicials (perviuen els furs). Reforma de l’educació Apropament a l’església
    • 7.2.3.- LA PRIMERA DÈCADA MODERADA (1844 -1854) 2.- Reformes moderades. Altres lleis molt restrictives Les reformes moderades es caracteritzen per potenciar el liberalisme, el centralisme, la jerarquització i la uniformització territorial. Llei Administració Local (1845). La Corona nomena els alcaldes dels ajuntaments amb més de dos mil habitants i, també, als governadors civils, això per aconseguir controlar l’opinió dels ciutadans i tenir la mateixa ideologia per tot el país (control ideològic). Restauració de la Llei municipal d’Ajuntaments del 1840. Ajuntaments i diputacions depenen de l’administració central (centralisme). Aquestes mesures centralitzadors provoquen la 2a guerra Carlina (1846-49), molt localitzada i menys important, que aconseguirà el reconeixement dels drets forals al País Basc i Navarra, però sense competències legislatives i judicials (perviuen els furs). Accés de tota la població a l’ensenyament primari. Reforma de l’educació Sols aquells amb diners per a pagar-s’ho poden fer secundària. Referent a Universitats, sols Madrid pot concedir el títol de Doctor. Es va establir un sistema d’ensenyança pública sota l’Estat i regularen les ensenyances privades vinculades a la religió.
    • 7.2.3.- LA PRIMERA DÈCADA MODERADA (1844 -1854) 2.- Reformes moderades. Altres lleis molt restrictives En 1845 li tornen al clergat secular aquells béns que li havien expropiat i no havien venut encara. Apropament a l’església Pacte entre Pius IX i Juan Bravo Murillo. En 1851, Narváez millora les relacions amb l’església i signa el Concordat amb La Santa Seu, pel qual l’estat mantindria el culte i el clergat tindria, en la pràctica, el monopoli de l’ensenyament secundari i sols el matrimoni canònic seria vàlid.
    • 7.2.- L’ARTICULACIÓ DEL SISTEMA LIBERAL ISABELÍ 7.2.1.- Els partits polítics: MODERATS I PROGRESSISTES
    • 7.2.3.- LA PRIMERA DÈCADA MODERADA (1844 -1854) 2.- Reformes moderades. Altres lleis molt restrictives Art. 36: […] el Gobierno de Su Majestad proveerá lo conveniente al efecto; del mismo modo proveerá a los gastos de las reparaciones de los templos y demás edificios consagrados al culto […]. Apropament a l’església S’aproven a canvi del recolzament de l’església a Isabel II i el sistema isabelí. El govern moderat es va apropar a l’església, enemistada amb els progressistes per les desamortitzacions de les etapes anteriors.
    • 7.2.3.- LA PRIMERA DÈCADA MODERADA (1844 -1854) 2.- Reformes moderades. Altres lleis molt restrictives 1851. Reforma del Codi penal, recull totes les lleis vigents que són les mateixes (unitàries per tot l’Estat). Humanització de les penes. 1844. Creació de la Guàrdia Civil per a defensar l’ordre públic (l’ordre burgés) i vigilar les propietats privades dels terratinents. Un cos armat amb finalitats civils, però amb una estructura militar. Va ser creada pel duc d’Ahumada. Es suprimeix la Milícia Nacional progressista i es crea el cos militaritzat de la Guàrdia Civil per a perseguir els delictes.
    • 7.2.3.- LA PRIMERA DÈCADA MODERADA (1844 -1854) 2.- Reformes moderades. Altres lleis molt restrictives Durarà més d’un segle i neix dels problemes fiscals que arrossegava la Hisenda. Reforma fiscal i d’Hisenda, feta per Alejandro Mon Santillán (1845) Introducció de la contribució directa (nous impostos per cobrir el deute estatal). Va consistir en combinar impostos directes (contribució d’immobles, cultius, ramaderia i indústria) i indirectes (estancs, consums,...). Millorà la situació, però l’endeutament de l’Estat continuarà sent permanent i s’haurà de continuar emetent deute públic, i demanant crèdits i fent concessions als grups estrangers. S’adoptà un únic sistema de pesos i mesures: el sistema mètric decimal. Constitució de 1845. Restricció més exagerada del sufragi censatari: augment dels rendes = menys persones podien votar.
    • 7.2.3.- LA PRIMERA DÈCADA MODERADA (1844 -1854) 3.- Caiguda dels moderats Totes aquestes mesures van accentuar el centralisme amb la uniformització administrativa i van reforçar les institucions de l’Estat. Hi va haver certs canvis socials i un tímid desenvolupament econòmic, que va generar conflictes socials.
    • 7.2.3.- LA PRIMERA DÈCADA MODERADA (1844 -1854) 3.- Caiguda dels moderats El funcionament del sistema isabelí, que impossibilitava la participació de la majoria de la població i el canvi de majories per eleccions (manipulació electoral), va fomentar l’aparició de grups de pressió del rei (“camarilles”) i la intervenció de l’exèrcit, les Juntes i la Milícia en política, i el poder polític es va desenvolupar al voltant de la corona i no de les corts. Des de fora del sistema sorgeix una doble oposició: CARLOS LUIS DE BORBÓN Per una part, va rebrotar el Partit carlí (absolutistes radicals), que protagonitzarà l’aixecament i provocarà la segona guerra Carlina (1848-1849) o “guerra dels matiners” (1846-49), principalment a Catalunya, i amb les mateixes reivindicacions que deu anys abans. Per altra part, en 1849, els demòcrates funden el Partit Demòcrata, crític amb Isabel II i que s’oposava al govern moderat, demanen el sufragi universal masculí i evolucionen cap a posicions republicanes.
    • 7.2.3.- LA PRIMERA DÈCADA MODERADA (1844 -1854) 3.- Caiguda dels moderats A partir de 1851, els moderats entren en lluites polítiques internes entre ells i, en tres anys, hi haurà quatre governs moderats: crisi política que s’agreujà per l’intent moderat del cap de govern Bravo Murillo, quan en 1854, va intentar (sense èxit) impulsar una reforma de la Constitució per donar-li encara més poder a l’executiu (reina i govern) i menys per a les Corts. A això cal afegir les males collites i la forta pujada del preu del blat (i del pa), una crisi econòmica que va provocar la protestes i revolta de les masses populars, que es van aixecar en contra dels moderats, que triomfarà a Barcelona, Madrid i Saragossa. Així, els pronunciaments i les revoltes de Juntes, que es formen, i les Milícies seran l’única alternativa per canviar el signe del govern i sortir de la crisi.
    • 7.2.3.- LA PRIMERA DÈCADA MODERADA (1844 -1854) 3.- Caiguda dels moderats. La revolta de 1854 i el canvi de govern, ara progressista Des de dins el sistema, els moderats pateixen divisions internes per la pèrdua de popularitat, cosa que va provocar que en 1854 els generals moderats O’Donnell, Dulce i Olano protagonitzen el pronunciament de Vicálvaro (l’anomenada “Vicalvarada”), però veient que no tenen suficients forces, cerquen el recolzament dels progressistes.
    • 7.2.3.- LA PRIMERA DÈCADA MODERADA (1844 -1854) 3.- Caiguda dels moderats. La revolta de 1854 i el canvi de govern, ara progressista Revolta dels progressistes i alguns sectors moderats. Moderats descontents (O’Donnell, que funda la Unión Liberal) i progressistes (Espartero) publiquen dos manifests Manifest de Manzanares (1854) i Manifest d’Aranjuez, que exigien el compliment de la constitució a més de:  Reforma de la llei electoral (ampliar el dret al sufragi).  Ampliació de les llibertats.  Reducció d’impostos.  Restauració de la Milícia i la formació de Juntes i, posteriorment, Corts Constituents. BALDOMERO ESPARTERO , O’DONELL PRINCIPE DE VERGARA
    • 7.2.3.- LA PRIMERA DÈCADA MODERADA (1844 -1854) 3.- Caiguda dels moderats. La revolta de 1854 i el canvi de govern, ara progressista En conclusió, la radicalització de la revolució urbana va amenaçar al tron i Isabel II, no fent abdicar a Isabel, sinó forçant-la a reconèixer les reformes democràtiques iniciades el 1844. Amb l’ajuda de les Juntes, que es formen, i la Milícia (protestes a les principals ciutats) aconseguiren que la reina Isabel, en el 1854, encarrega la formació del nou govern a Espartero, que serà el president del govern i aquest nomena a O’Donnell ministre de la Guerra, donant inici al BIENNI PROGRESSISTA.
    • 7.2.4.- EL BIENNI PROGRESSISTA (1854-1856) 7.2.4.- EL BIENNI PROGRESSISTA (1854-1856). 1.- Constitució de 1856 (non nata). 2.- Reformes progressistes. Legislació econòmica. Pascual Madoz. 3.- Crisi del bienni progressista. Conflictivitat social (1840-68).
    • 7.2.4.- EL BIENNI PROGRESSISTA (1854-1856) La revolta de 1854 i el nou govern progressista: el canvi de govern
    • 7.2.4.- EL BIENNI PROGRESSISTA (1854-1856) La revolta de 1854 i el nou govern progressista: el canvi de govern Curt període dirigit per Baldomero Espartero amb la col·laboració del general Leopoldo O’Donnell que, en mig dels moderats i progressistes, crearà un nou partit i serà el líder de la Unió Liberal. Moment quan s’impulsaran reformes per modernitzar l’economia espanyola: es restaura la Constitució del 1837, mentre les noves Corts, amb majoria de la Unió Liberal i suport progressista, elaboren una nova Constitució que no arribarà a ser publicada, la del 1856 (non nata). Joaquín Baldomero Fernández ESPARTERO Álvarez de Toro O’DONNELL
    • 7.2.4.- EL BIENNI PROGRESSISTA (1854-1856) La revolta de 1854 i el nou govern progressista: el canvi de govern
    • 7.2.- L’ARTICULACIÓ DEL SISTEMA LIBERAL ISABELÍ 7.2.1.- Els partits polítics: MODERATS I PROGRESSISTES
    • 7.2.4.- EL BIENNI PROGRESSISTA (1854-1856) 1.- Constitució de 1856 (coneguda com la “non nata”) Es restaura la Constitució del 1837, mentre les noves Corts, amb majoria de la Unió Liberal i suport progressista, elaboren una nova Constitució que no arribarà a ser publicada, la del 1856 (non nata). O’DONNELL La Constitució de 1856 (non nata) Joaquín Baldomero Fernández ESPARTERO Álvarez de Toro
    • 7.2.4.- EL BIENNI PROGRESSISTA (1854-1856) 1.- Constitució de 1856 (coneguda com la “non nata”) Va ser una constitució que s’aprovà però mai es va dur a terme, no va entrar en vigor. Es va aprovar una ampliació dels drets: 1.- Sobirania nacional. 1.- Constitució de 1856 (coneguda com la “non nata”) 2.- Més drets i llibertats individuals. 3.- Es restaura la Milícia Nacional. 4.- Elecció directa dels ajuntaments. Nova Llei Municipal (aprovada no aplicada). Ampliava el cos electoral (baixa la quota censatària) per a possibilitar que el poble triï al batlle. Art. 1. “Todos los poderes públicos emanan de la Nación, en la que reside esencialmente la soberanía, y por lo mismo pertenece exclusivamente a la Nación el derecho de establecer sus leyes fundamentales.” 5.- Llibertat de culte. Tolerància religiosa. Art. 3. “Todos los españoles pueden imprimir y publicar libremente sus ideas sin previa censura, con sujeción a las leyes. No se podrá secuestrar ningún impreso hasta después de haber empezado a circular. La calificación de los delitos de imprenta corresponde a los jurados.” Art. 14. “La Nación se obliga a mantener y proteger el culto y los ministros de la religión católica que profesan los españoles. Pero ningún español ni extranjero podrá ser perseguido por sus opiniones o creencias religiosas, mientras no las manifieste por actos públicos contrarios a la religión.”
    • 7.2.4.- EL BIENNI PROGRESSISTA (1854-1856) 1.- Constitució de 1856 (coneguda com la “non nata”)
    • 7.2.4.- EL BIENNI PROGRESSISTA (1854-1856) 2.- Reformes progressistes. Legislació econòmica: DESAMORTITZACIÓ DE MADOZ El segon govern progressista d’Espartero emprèn un pla de reformes ambiciós, un CONJUNT DE LLEIS per defensar els interessos de la burgesia urbana i de les classes mitjanes, que busca el desenvolupament econòmic i la industrialització. Dues línies d’actuació més importants: represa de la desamortització (1855) i la llei general de ferrocarrils (1855).
    • 7.2.4.- EL BIENNI PROGRESSISTA (1854-1856) 2.- Reformes progressistes. Legislació econòmica: DESAMORTITZACIÓ DE MADOZ A.- El bienni progressista va implantar la segona DESAMORTITZACIÓ del regnat d’Isabel II, la de PASQUAL MADOZ (1855).
    • 7.2.4.- EL BIENNI PROGRESSISTA (1854-1856) 2.- Reformes progressistes. Legislació econòmica: DESAMORTITZACIÓ DE MADOZ Afecta als béns del clergat que quedaven, però sobretot:  A les terres de l’Estat (Corona).  Dels ordes militars.  De les confraries.  De les institucions benèfiques.  I, sobretot, dels Ajuntaments (béns de propis i comunals, bàsicament a aquests darrers).  Béns de propis, que pertanyien als ajuntaments i es poden llogar, malgrat siguin municipals.  Béns comunals, que abans eren aprofitats per tota la comunitat camperola, en general (boscos, pastures).
    • 7.2.4.- EL BIENNI PROGRESSISTA (1854-1856) 2.- Reformes progressistes. Legislació econòmica: DESAMORTITZACIÓ DE MADOZ Mateix sistema que en 1837: expropiació i venda en pública subhasta. Surten a la venda molts més béns i es recapten molts més diners.
    • 7.2.4.- EL BIENNI PROGRESSISTA (1854-1856) 2.- Reformes progressistes. Legislació econòmica: DESAMORTITZACIÓ DE MADOZ OBJECTIUS: aconseguir diners per equilibrar els pressupostos, per amortitzar el deute i finançar la construcció d’obres públiques per modernitzar el país com la construcció del ferrocarril. VALORACIÓ: Si bé va suposar grans ingressos per a l’Estat i se’n van beneficiar els burgesos, antics nobles i camperols rics que van poder comprar, però van sortir perjudicats els camperols més pobres (perdien els béns comunals i de propis d’on treien cacera, llenya i altres productes per a la subsistència) i l’Església (es violaven els acords de 1845 i el Concordat de 1851). Es completa la transformació de totes les formes de propietat anteriors en propietat privada capitalista.
    • 7.2.4.- EL BIENNI PROGRESSISTA (1854-1856) 2.- Reformes progressistes. Legislació econòmica: DESAMORTITZACIÓ DE MADOZ DIFERÈNCIA AMB MENDIZÁBAL:  Desamortització civil.  Aquesta vegada s’haurà de pagar en metàl·lic. Ara no s’admeten títols de deute públic per a pagar el lot comprat, perquè el valor dels títols havia caigut, s’havia devaluat tant que no els acceptava ni l’Estat, i es necessitava numerari per poder disminuir el deute públic i invertir.
    • 7.2.4.- EL BIENNI PROGRESSISTA (1854-1856) 2.- Reformes progressistes. Legislació econòmica: DESAMORTITZACIÓ DE MADOZ “Bienes declarados en venta y condiciones de su enajenación. Art. 1º. Se declaran en estado de venta... todos los predios rústicos y urbanos... pertenecientes: al Estado, al clero, a las órdenes militares de Santiago, Alcántara, Calatrava, Montesa y San Juan de Jerusalén, a cofradías, obras pías y santuarios, al secuestro del ex infante don Carlos, a los propios y comunes de los pueblos, a la Beneficencia..., y cualesquiera otros pertenecientes a manos muertas, ya estén mandados o no vender por leyes anteriores. Art. 3º. Se procederá a la enajenación de todos y cada uno de los bienes mandados vender por esta Ley, sacando a pública licitación las fincas o suertes a medida que los reclamen los compradores... Art. 4º. Los compradores de las fincas quedan obligados al pago en metálico de la suma en que se les adjudiquen en la forma siguiente: al contado el 10%, en cada uno de los dos primeros años siguientes el 8% (...), de manera que el pago se complete en quince plazos y catorce años. Art. 10º. Los fondos que se recauden a consecuencia de las ventas realizadas en virtud de la presente ley, exceptuando el 80 por 100 procedente de los bienes de propios, y el total de los que produzcan los del clero..., se destinarán a los siguientes objetos, a saber:  1º. A que el gobierno cubra, por medio de una operación de crédito, el déficit del presupuesto del Estado, si lo hubiese en el corriente.  2º. El 50 por 100 de lo restante, y en años sucesivos del total de los ingresos, a la amortización de la Deuda Pública...  3º. El 50 por 100 restante a obras públicas de interés y utilidad generales...” Aranjuez, a 1º de mayo de 1855. Yo, la Reina. El Ministro de Hacienda, Pascual Madoz.
    • 7.2.4.- EL BIENNI PROGRESSISTA (1854-1856) DESAMORTITZACIONS
    • 7.2.4.- EL BIENNI PROGRESSISTA (1854-1856) DESAMORTITZACIONS
    • 7.2.4.- EL BIENNI PROGRESSISTA (1854-1856) DESAMORTITZACIONS La darrera desamortització, posteriorment a la revolució de 1868, restableix l’antiga “Llei desamortitzadora general” de 1855 (Madoz), de manera que, al 1876, la major part dels béns estaven ja desamortitzats.
    • LES DESAMORTITZACIONS Mesures legislatives Conseqüències Amb totes les mesures esmentades es va anar consolidant, pas a pas, el liberalisme econòmic a Espanya, si bé, les desamortitzacions no varen aconseguir, totalment, els seus objectius, va ser una reforma agrària mal feta i per això la majoria dels arrendataris i jornalers no es convertiren en propietaris, perquè les millors terres, degut al sistema de subhasta, foren adquirides principalment per la burgesia. Tot i que la reforma va ser mal aplicada, serví per a reactivar un gran nombre de terres. La producció d’aliments va augmentar, però no va anar acompanyada de la introducció dels avenços tecnològics. Aquesta reforma agrària es coneix com la GRAN OPORTUNIDAD PERDUDA, ja que no va produir una modernització de l’agricultura i, per tant, no es va propiciar el desenvolupament de la indústria. JUAN ALVÁREZ MENDIZÁBAL
    • LES DESAMORTITZACIONS Mesures legislatives Conseqüències Les terres podien ser comprades lliurement, però per aquells que tenien diners, eixa incipient burgesia financera que donà lloc a la burgesia terratinent, o bé la terra va caure en les mateixes mans. Així, la terra es va anar concentrant en poques mans, sobretot en les d’aquells que no les treballaven directament: antiga noblesa, agricultors benestants o burgesos urbans. Aquesta burgesia terratinent, nou propietari rural, serà coneguda com a “els nous rics.” PASQUAL MADOZ JUAN ALVÁREZ MENDIZÁBAL
    • LES DESAMORTITZACIONS Mesures legislatives Conseqüències Els grans latifundis succeïren als patrimonis, a les possessions de l’Església i als béns comunals, tot arruïnant molts ajuntaments. No van acomplir-se, doncs, els objectius que es proposaven: donar terres als camperols pobres i desintegrar els grans latifundis. Amb les desamortitzacions es va evidenciar la precarietat dels grups menys afavorits de la societat. En moltes regions d’Espanya, especialment a Andalusia, els pagesos es varen revoltar per la situació en què els havia deixat aquesta reforma agrària inconclusa, que no millorà la seva situació sinó que, en alguns casos, l’empitjorà, donat que alguns petits propietaris es convertiren en jornalers. La propietat de la terra va quedar dividida:  al nord d’Espanya minifundis insuficients i d’escassa productivitat per la dolenta qualitat de la terra;  a Andalusia grans latifundis en mans de grans senyors terratinents; i a la costa llevantina la situació va ser un poc més acceptable perquè, en alguns casos, els antics arrendataris enfitèutics pogueren accedir a la propietat.
    • LES DESAMORTITZACIONS Mesures legislatives Conseqüències En general, desapareguda la servitud jurídica, pròpia de l’Antic Règim, el conjunt de pagesos (petits propietaris, arrendataris, criats o jornalers sense terra) continuaren ara subjectes a unes relacions de tipus clientelar i dominades pels gran cacics, que exercien una gran influència sobre ells. Si bé les desamortitzacions no varen aconseguir totalment els seus objectius, per a l’Estat va ser un negoci rodó perquè va aconseguir doblers per guanyar la primera guerra Carlina i per cobrir una gran part del deute públic (el reduïren).
    • EVOLUCIÓ DESAMORTITZACIONS
    • EVOLUCIÓ DESAMORTITZACIONS
    • EVOLUCIÓ DESAMORTITZACIONS
    • 7.2.4.- EL BIENNI PROGRESSISTA (1854-1856) 2.- Reformes progressistes. Legislació econòmica: LLEI DE FERROCARRILS (1855) B.- La LLEI GENERAL DE FERROCARRILS (1855), que oferia incentius i avantatges a les empreses inversores, per finançar la construcció de l’estesa ferroviària. PLUJA, VAPOR I VELOCITAT. WILLIAM TURNER
    • 7.2.4.- EL BIENNI PROGRESSISTA (1854-1856) 2.- Reformes progressistes. Legislació econòmica: LLEI DE FERROCARRILS (1855) ANTECEDENTS: Abans de 1855 ja s’havien construït trams dispersos per tot el territori amb concessions privades, però eren poc rendibles per als empresaris que els construïen, per exemple, L’Havana (1837), Mataró-Barcelona (1848), Madrid-Aranjuez (1851), València, Xerés, Astúries,...
    • 7.2.4.- EL BIENNI PROGRESSISTA (1854-1856) 2.- Reformes progressistes. Legislació econòmica: LLEI DE FERROCARRILS (1855) OBJECTIUS: El govern progressista volia impulsar la construcció d’una xarxa viària interconnectada per tot el país per a millorar el transport (menys costos i major rapidesa) i incentivar l’economia (els diners privats no acudien a un projecte que no oferia una rendibilitat clara), per això la Llei General de Ferrocarrils de 1855.
    • 7.2.4.- EL BIENNI PROGRESSISTA (1854-1856) 2.- Reformes progressistes. Legislació econòmica: LLEI DE FERROCARRILS (1855) Els donaven els terrenys per on fer les vies. AVANTATGES que es concedien als inversors Podien importar tot el material que necessitaren sense pagar aranzels. Se’ls garantia un benefici anual del 6% de les inversions (si no l’obtenien el pagaria l’Estat).
    • 7.2.4.- EL BIENNI PROGRESSISTA (1854-1856) 2.- Reformes progressistes. Legislació econòmica: LLEI DE FERROCARRILS (1855) 1.- Va propiciar la inversió de molts capitals, tant nacionals com estrangers. BENEFICIS DE LA LLEI:
    • 7.2.4.- EL BIENNI PROGRESSISTA (1854-1856) 2.- Reformes progressistes. Legislació econòmica: LLEI DE FERROCARRILS (1855) 1.- Va propiciar la inversió de molts capitals, tant nacionals com estrangers. BENEFICIS DE LA LLEI: 2.- Va millorar molt el transport de mercaderies.
    • 7.2.4.- EL BIENNI PROGRESSISTA (1854-1856) 2.- Reformes progressistes. Legislació econòmica: LLEI DE FERROCARRILS (1855) 1.- Va propiciar la inversió de molts capitals, tant nacionals com estrangers. BENEFICIS DE LA LLEI: 2.- Va millorar molt el transport de mercaderies. 3.- Impulsà la construcció d’un mercat nacional que afavoria als cereals, el vi i els minerals.
    • 7.2.4.- EL BIENNI PROGRESSISTA (1854-1856) DESAVANTATGES 2.- Reformes progressistes. Legislació econòmica: LLEI DE FERROCARRILS (1855) L’estructura radial i arborescent, ja que queden zones aïllades i no es connecten entre elles zones econòmicament importants. L’ample de la via és diferent a l’europeu, el que suposa més costos de transport i menys rapidesa. Es desvien cap al ferrocarril capitals que hagueren pogut dedicar-se a la indústria. Es perd l’oportunitat de potenciar la siderúrgia nacional, perquè es pot dur material de l’estranger sense pagar aranzels (però la siderúrgia nacional tampoc estava preparada per a fer front a una demanda tan gran).
    • 7.2.4.- EL BIENNI PROGRESSISTA (1854-1856) 2.- Reformes progressistes. Legislació econòmica: LLEI DE FERROCARRILS (1855)
    • 7.2.4.- EL BIENNI PROGRESSISTA (1854-1856) 3.- Crisi del bienni progressista. Conflictivitat social (1840-68) La coalició progressista i els moderats aperturistes varen intentar canviar el règim a partir de pensaments progressistes, però l’Estat no canvià substancialment i les mesures del bienni no milloraren les condicions de vida de les classes populars, que viuen en aquest moment una crisi econòmica important en 1855.
    • 7.2.4.- EL BIENNI PROGRESSISTA (1854-1856) 3.- Crisi del bienni progressista. Conflictivitat social (1840-68) Les classes populars viuen en aquest moment una crisi econòmica important en 1855, amb una inflació de preus degut a les males collites, que dóna lloc a conflictes socials a Catalunya. Els obrers de Barcelona protagonitzen la primera vaga general de la història d’Espanya (1855), demanant:  Reducció d’impostos.  Abolició de quintes.  Millora del salari.  Reducció de la jornada laboral.
    • 7.2.4.- EL BIENNI PROGRESSISTA (1854-1856) 3.- Crisi del bienni progressista. Conflictivitat social (1840-68) Les mesures del bienni no milloraren les condicions de vida de les classes populars, que viuen en aquest moment una crisi econòmica important en 1855. “Excelentísimo Sr. Gobernador Civil de esta Provincia: los que suscriben, fabricantes de lana y vecinos de esta ciudad, exponen: .... que los tejedores y los hiladores se sublevan unos detrás de otros y piden en masa, y sin guardar las formas de la costumbre, la subida de los jornales .... Sostienen, en sus ideas desorganizadoras del trabajo, que el fabricante no puede despedir al obrero sin su consentimiento, y a partir de este absurdo promueven luchas feroces en detrimento del principio de autoridad ...... Quieren, sin haberlo pensado, el exterminio de las fábricas, y lo conseguirán si V.E. no pone freno a todos estos alborotos. Quieren, desde hace un mes, poner fin a los sistemas de fabricación .... Los hiladores quieren inutilizar los tomos mecánicos llamados Mulagenys [sic] y reemplazarlos por tomos manuales, que ya no existen en ninguna parte y que ni se sabe como se tienen que utilizar. ... Las nuevas máquinas, que abaratan la producción, producen momentáneamente perturbaciones pasajeras en el trabajo, pero pronto estas perturbaciones retroceden en beneficio de los que las han sufrido y de todo el país. Quien lo dude, aquí tiene el ejemplo de Inglaterra, y si con eso no hay bastante, tiene el de esta misma ciudad, donde hace veinte años la industria lanera no era nada y hoy quizás es superior a la agricultura …”. Carta reproducida en el periódico "El Clamor Público". Antequera, 26-9-1.854
    • 7.2.4.- EL BIENNI PROGRESSISTA (1854-1856) 3.- Crisi del bienni progressista. Conflictivitat social (1840-68) Els obrers de Barcelona protagonitzen la primera vaga general de la història d’Espanya (1855), demanant:  Reducció d’impostos.  Abolició de quintes.  Millora del salari.  Reducció de la jornada laboral. “Barceloneses: catalanes todos. Muchísimos son los fabricantes del Principado que han despedido a sus trabajadores enviándoles a pedir limosna. El guante arrojado por los amos quieren recogerlo de una vez los trabajadores, y, por lo mismo, pacíficamente, dejarán las cuadras y talleres hasta que se les haga completa justicia (...). A los trabajadores no les mueven otros fines que la libre asociación (...) quieren también fijar de un modo estable las horas de trabajo; y que se constituya un gran jurado de amos y obreros (...) y desean, por fin, que se les considere como ciudadanos españoles para ser admitidos en las filas de la Milicia Nacional, de la que se les excluye ahora de una manera absoluta (...)”. Manifiesto colectivo de los huelguistas (1855). El govern aprova la Llei del Treball per acabar amb la vaga, permetent les associacions obreres i algunes millores laborals.
    • 7.2.4.- EL BIENNI PROGRESSISTA (1854-1856) 3.- Crisi del bienni progressista. Conflictivitat social (1840-68) El govern aprova la Llei del Treball per acabar amb la vaga, permetent les associacions obreres i algunes millores laborals. La inestabilitat política estava provocada per la fragilitat del pacte entre els progressistes i els moderats renovadors o aperturistes. Comencen les discrepàncies entre O’Donnell i Espartero i, en el context d’aquesta crisi política, en 1856 la crisi econòmica s’agreuja i es produeixen revoltes per tot el país, amb incendis de finques i fàbriques. Amb el suport dels liberals es forçarà la dimissió d’Espartero i es dissoldran les Corts. O’Donnell (Unionista) amb el suport de l’exèrcit, amb les Corts suspeses i amb l’actitud favorable de la Corona, en juliol del 1856, rep l’encàrrec de la reina Isabel II de formar govern, i reprimirà durament les protestes i revoltes
    • 7.2.3.- RETORN AL MODERANTISME (1856-1868) I CRISI DEL SISTEMA ISABELÍ 7.2.3.- RETORN AL MODERANTISME (1856-1868) I CRISI DEL REGNE ISABELÍ. 1.- El govern de la Unió Liberal (1856-1863). 2.- Crisi del sistema isabelí. Els governs moderats autoritaris (1863-1868).
    • 7.2.3.- RETORN AL MODERANTISME (1856-1868) I CRISI DEL SISTEMA ISABELÍ Narváez es torna a situar al govern, on predominen els terratinents, militars i l’església (segon subperíode, 1863-68). Hi ha una alternança del poder entre els unionistes (primer, 1856-63) i els moderats (després, 1863-68), governació entre Narváez (2n període) i O’Donnell (1r període), però aquest fou més moderat del que ho fou abans, i els progressistes, ara demòcrates, van quedar marginats del govern, els van deixar cada vegada més enfora del sistema polític, degut a l’actitud de la reina decantada, cada vegada més, cap als moderats. És un moment d’expansió econòmica per la creació de carreteres, el ferrocarril, la importància de la indústria tèxtil catalana.
    • 7.2.- L’ARTICULACIÓ DEL SISTEMA LIBERAL ISABELÍ 7.2.1.- Els partits polítics: MODERATS I PROGRESSISTES
    • 7.2.3.- RETORN AL MODERANTISME (1856-68) 1.- El govern de la Unió Liberal (1856-1863) Etapa que es caracteritza per una tornada al conservadorisme o moderantisme per part d’O’Donnell (1858-1863), que restaura el règim que dos anys enrere havia ajudat a revocar, que implicà:  Es torna a restaurar la Constitució de 1845 (moderada) i es restringeix el sufragi.  Abolició de les lleis progressistes del bienni: interromp la desamortització de 1855, anul·la la llibertat de premsa,...  Dures repressions contra els camperols revoltats.  Corrupció electoral amb la compra de vots i tupinades: caciquisme.  Restableix els impostos.
    • 7.2.3.- RETORN AL MODERANTISME (1856-68) 1.- El govern de la Unió Liberal (1856-1863) El govern, entre 1856-1863, aconsegueix una certa estabilitat política i es potencia un nacionalisme espanyol patriòtic, amb una política exterior activa i agressiva basada en les “guerres de prestigi”:  Es feren moltes expedicions a Indoxina (1858-63).  Intervencions militars a Mèxic (1862) i al Marroc (1859-60), on aconseguiren Sidi Ifni i ampliar els territoris de Ceuta.
    • 7.2.3.- RETORN AL MODERANTISME (1856-68) 1.- El govern de la Unió Liberal (1856-1863) El govern, entre 1856-1863, aconsegueix una certa estabilitat política i es potencia un nacionalisme espanyol patriòtic, amb una política exterior activa i agressiva basada en les “guerres de prestigi”:  Es feren moltes expedicions a Indoxina (1858-63).  Intervencions militars a Mèxic (1862) i al Marroc (1859-60), on aconseguiren Sidi Ifni i ampliar els territoris de Ceuta. CONSEQÜÈNCIA: Enfortiran la imatge del règim i fomentaren la consciència patriòtica. La part més prospera d’aquesta dècada va ser amb O’Donnell, sobretot entre 1858 i 1863: bones collites i expansió comercial amb Cuba i Filipines.
    • 7.2.3.- RETORN AL MODERANTISME (1856-68) 1.- El govern de la Unió Liberal (1856-1863) Els inicis de la crisi econòmica de 1863 (retrocés econòmic, crisi financera, de la indústria cotonera degut a la guerra d’Independència nord-americana, que provocà la disminució de l’exportació de cotó), fa que augmenti el descontent del sectors populars amb el règim isabelí i, també, es produeix la pèrdua del suport polític als unionistes i als moderats, i la Unió Liberal es va trobar amb l’oposició de demòcrates, republicans i progressistes, cosa que va provocar que O’Donnell dimitís: tornen els moderats (Narváez).
    • 7.2.3.- RETORN AL MODERANTISME (1856-68) 2.- Crisi del sistema isabelí. Els governs moderats autoritaris (1863-1868) Existeix una successió de governs. Narváez va tornar al poder i cada cop va ser més autoritari i repressiu. La reina perd el prestigi per diversos escàndols i poca capacitat política i l’únic suport que manté és el dels moderats.
    • 7.2.3.- RETORN AL MODERANTISME (1856-68) 2.- Crisi del sistema isabelí. Els governs moderats autoritaris (1863-1868). Els moderats són incapaços de solucionar el greu problema de la crisi econòmica. Les revoltes no paren, tan al camp com a les ciutats, especialment a partir de 1866.
    • 7.2.3.- RETORN AL MODERANTISME (1856-68) 2.- Crisi del sistema isabelí. Els governs moderats autoritaris (1863-1868). Els moderats són incapaços de solucionar el greu problema de la crisi econòmica. Les revoltes no paren, tan al camp com a les ciutats, especialment a partir de 1866.
    • 7.2.3.- RETORN AL MODERANTISME (1856-68) 2.- Crisi del sistema isabelí. Els governs moderats autoritaris (1863-1868). Els progressistes veuen que un canvi de govern per via parlamentària és impossible i varen recórrer als pronunciaments militars, però varen ser reprimits per Narváez. Els militars progressistes es pronuncien (Prim), però no es fan amb el poder. Es succeeixen conspiracions contra la corona per part dels progressistes i part de la Unió Liberal.
    • 7.2.3.- RETORN AL MODERANTISME (1856-68) 2.- Crisi del sistema isabelí. Els governs moderats autoritaris (1863-1868). El govern moderat governa de forma autoritària, al marge de les Corts i tots els grups polítics i reprimint durament (amb pena de mort) qualsevol protesta, com per exemple: Nit de Sant Daniel (1865) amb la mort de nou estudiants. Cau Narvaez i torna O’Donnell. NIT DE SAN DANIEL (1865)
    • 7.2.3.- RETORN AL MODERANTISME (1856-68) 2.- Crisi del sistema isabelí. Els governs moderats autoritaris (1863-1868). Les revoltes continuen sense parar, tan al camp com a les ciutats, especialment a partir de 1866.
    • 7.2.3.- RETORN AL MODERANTISME (1856-68) 2.- Crisi del sistema isabelí. Els governs moderats autoritaris (1863-1868). Els militars progressistes es pronuncien (Prim), però no es fan amb el poder. Sublevació del Quartell o la Caserna de San Gil (1866). La repressió d’aquesta acaba amb l’afusellament dels amotinats (60 morts). Cau O’Donnell i torna Narváez. SUBLEVACIÓ DEL CUARTELL DE SAN GIL I AFUSSELAMENT DELS AMOTINATS (1866)
    • 7.2.3.- RETORN AL MODERANTISME (1856-68) 2.- Crisi del sistema isabelí. Els governs moderats autoritaris (1863-1868). El govern moderat governa de forma autoritària, al marge de les Corts i tots els grups polítics i reprimint durament (amb pena de mort) qualsevol protesta. Tota l’oposició s’exilia i s’uneix en contra dels moderats i d’Isabel II, i es signa el Pacte d'Ostende (1866).
    • 7.2.3.- RETORN AL MODERANTISME (1856-68) 2.- Crisi del sistema isabelí. Els governs moderats autoritaris (1863-1868). Tota l’oposició s’exilia i s’uneix en contra dels moderats i d’Isabel II, i es signa el Pacte d'Ostende (1866) entre els progressistes, demòcrates i republicans, que van arribar a un acord amb l’objectiu principal d’acabar amb el règim i destronar la reina per ser culpable de la situació i establir un règim democràtic amb la convocatòria a corts per sufragi universal masculí directe. El 1867, la Unió Liberal s’uneix al Pacte d’Ostende. El setembre de 1868 té lloc la revolució de “La Gloriosa” amb l’enfonsament de la monarquia i l’inici del Sexenni democràtic.
    • ANNEX: PRIMERS MOVIMENTS SOCIALS (1840-68) Les fortes desigualtats entre la burgesia (inclosa la vella noblesa) i els treballadors, tant els industrials com els agrícoles, propicia el naixement de nous moviments socials.
    • ANNEX: PRIMERS MOVIMENTS SOCIALS (1840-68) Les fortes desigualtats entre la burgesia (inclosa la vella noblesa) i els treballadors, tant els industrials com els agrícoles, propicia el naixement de nous moviments socials. 10% 18% Alta burguesía, latifundistas y profesionales 2% Jornaleros y pequeños propietarios agrícolas Obreros industriales 70% Clases populares
    • ANNEX: PRIMERS MOVIMENTS SOCIALS (1840-68) Les fortes desigualtats entre la burgesia (inclosa la vella noblesa) i els treballadors, tant els industrials com els agrícoles, propicia el naixement de nous moviments socials. “Es preciso entrar en estas habitaciones para formarse una idea de su insalubridad (...) Apenas se encuentra una de estas chozas con ventilación, con embaldosado, con fogones ni hogares, ni aun con chimeneas para la salida de los humos, ni localidad sino para un matrimonio con sus dos hijos pequeños: pues bien en estas pocilgas suelen habitar 3, 4, 5 familias, con 18 ó 24 personas de ambos sexos (...) Si con arreglo a la ordenanza municipal no se consintieran en estas pocilgas más personas que las que permiten los cuarenta pies superficiales por cada una, no podrían exigir los propietarios el exorbitante arriendo que sacan (...) y con semejante tráfico descuidan mejorar los edificios, seguros de que la reedificación no les produciría una ganancia tan usuraria.” Su Ermitaño.
    • ANNEX: PRIMERS MOVIMENTS SOCIALS (1840-68) Les fortes desigualtats entre la burgesia (inclosa la vella noblesa) i els treballadors, tant els industrials com els agrícoles, propicia el naixement de nous moviments socials. “El aire caliente y húmedo, que es el que reina en las fábricas de hilados y tejidos, es altamente debilitante; produce abundantes sudores; languidez muscular y debilidad en el sistema gástrico, acompañada de poco apetito; respiración lenta y penosa; movimientos pesados; la sangre no se arterializa debidamente; las impresiones e ideas se obstruyen y el sistema nervioso se entorpece. Aunque nuestros obreros no perciben estos síntomas, propios de una temperatura fuertemente cálida, no por eso deja de sentirlos su naturaleza, que insensiblemente va tomando todos los caracteres del temperamento linfático, a que conduce esta temperatura,.... El tejedor, bajo cuyas narices se forma la borrilla, la absorbe con sus inspiraciones anheladas, ocupando ésta el lugar reservado al oxigeno, que en vano piden los pulmones. He aquí la causa del ahilamiento y de la debilidad de algunos desgraciados tejedores, a quienes la necesidad obliga a pasar 14 y más horas diarias unidos a un telar, manteniendo el cuerpo en constante corvadura, siendo su pecho sin cesar conmovido por el bracear de la lanzadera, y las percusiones del balancín contra cada uno de los hilos de la trama; he aquí la causa de esa enfermedad, que comenzando por una tos cada vez más fuerte y más difícil, llega a tener todas las apariencias de una tisis pulmonar, siendo llamada por los médicos de los distritos manufactureros tisis algodonera, o pneumonía algodonera; nombres significativos de una enfermedad cruel, cuyas víctimas van a morir a los hospitales en la flor de la edad; porque, como esta operación no exige fuerzas musculares, se encarga a las mujeres y a los jóvenes de pocos años. Salarich, Higiene del Tejedor. Vich, 1858.
    • ANNEX: PRIMERS MOVIMENTS SOCIALS (1840-68) En 1840 es funda a Barcelona el primer sindicat com a forma d’organització dels obrers per a reivindicar millores salarials i laborals com la reducció de la jornada de treball: l’Associació Mútua de Teixidors, aprofitant la permissivitat progressista. Els sindicats utilitzen la vaga com a forma de lluita: Granada (1839), Barcelona (1840-43), Madrid (1842), València (1843).
    • ANNEX: PRIMERS MOVIMENTS SOCIALS (1840-68) Els primers sindicats són d’oficis i actuen com a societat de socors mutu: paguen una quota per a fer front a malalties, acomiadaments i vagues (caixes de resistència). Els moderats, en arribar al poder, prohibiran els sindicats i agrupacions d’obrers. “Recordamos aún los sucesos de aquel año [1843]. […] La clase obrera está aleccionada por una dolorosa experiencia. La baja de los salarios fue el premio de sus sacrificios en favor de los capitalistas. […] Las asociaciones […] fueron vivamente perseguidas. […] Se llegó al extremo de poner la clase toda fuera de la ley y sujetarla a los juzgados militares». «Ellos [los fabricantes] son los que con sus exigencias han abierto nuestros ojos y nos han obligado a buscar la causa de nuestros males. Y de raciocinio en raciocinio hemos llegado a comprender que nuestros malos cesarán cuando las Cortes se interesen por nuestra causa, y las Cortes estarán a favor nuestro y en favor de la justicia al mismo tiempo, cuando nosotros nombremos los diputados.” Textos obreros del Bienio Progresista. Cit. por C. MARTÍ, Historia de España, vol. 8, Labor, pp. 192-193
    • ANNEX: PRIMERS MOVIMENTS SOCIALS (1840-68) Amb el Bienni Progressista (1854-56) tornen ser legals els sindicats. En 1855 es produeix la primera vaga general a Barcelona: els filadors van a la vaga i són durament reprimits. “Los obreros, en fin, piden en beneficio de su salud, de su independencia, del adelanto de su industria y del aumento del consumo: que se fije en diez el máximo de horas del jornal, y se sujeten a inspección los locales de los establecimientos fabriles para ver si cumplen las condiciones higiénicas necesarias; que se establezca el mayor número posible de escuelas gratuitas industriales, en donde aprendan los obreros los medios más útiles y modernos para cumplir sus diversas operaciones y fundar tal vez sus inventos, y, por último, que se establezcan también salas de asilo para los hijos de los obreros que, ocupados en su trabajo, se ven en la necesidad de tenerlos casi todo el día a los peligros físicos y morales de la poca edad, y se prohíba a sus padres los pongan a trabajar antes de los diez años ....”. Peticiones de los obreros de Barcelona en huelga general (julio de 1855) La resta de treballadors de la ciutat recolzen la vaga per solidaritat (general) i s’arriba finalment a un acord amb els empresaris. Les vagues s’estenen per tot el territori: Béjar, Alcoi, Antequera,...
    • ANNEX: PRIMERS MOVIMENTS SOCIALS (1840-68) A partir del bienni, els sindicats d’ofici es converteixen en els primers sindicats de classe: la federació sindical Unió de Classes. Les revoltes s’estenen al camp, sent especialment greus a Andalusia a partir del bienni progressista (a causa de la fam dels jornalers): les revoltes se plasmen en ocupacions de terres per part dels camperols, que es repeteixen en 1855, 1857 (Utrera i Sevilla) i 1861-67, amb ocupacions de molts pobles i formació d’una mena d’exèrcit de jornalers de 20.000 homes.
    • ANNEX: PRIMERS MOVIMENTS SOCIALS (1840-68)
    • ANNEX: PRIMERS MOVIMENTS SOCIALS (1840-68) "En el mes de junio de 1857 urdiose en Sevilla una conspiración cuyos verdaderos autores o instigadores, cuya bandera y cuyos propósitos son todavía un misterio, (…) en la tarde y noche del último día de junio, salieron de Sevilla en número de ciento y tantos hombres, mal armados y pertrechados, y al siguiente penetraron en las villas de Utrera y de El Arahal, donde sorprendieron la Casa Cuartel de la Guardia Civil y cometieron excesos punibles, siendo el más señalado el incendio del archivo municipal y los de algunas escribanías. La noticia de tan incalificables desmanes obligó a la autoridad militar superior de Sevilla a activar el envío de una fuerte columna de tropas de infantería y caballería en persecución de los sublevados, que fueron alcanzados en la mañana del día tres en el pueblo y les causó 25 muertos y escogió 24 prisioneros,14 caballos y varios aspectos. Los sublevados sobrevivieron a aquella cruel carnicería se dispersaron aterrados en todas direcciones, para él cayendo poco a poco unos después de otros en poder de la guardia civil, que salió en su persecución. El día 5 fueron presos sus jefes en el término de la villa de Utrera, y conducidos a Sevilla, así como todos los dispersos que iban cayendo en manos de la guardia civil. Sometidos al fallo de un consejo de guerra, fueron condenados a la última pena, cuyo terrible sentencia se llevó a cabo el día 12, siendo fusilados en Sevilla el primer jefe de los sublevados y veinticuatro individuos más, y en Utrera, el mismo día, el segundo jefe con ocho de sus subordinados”.
    • ANNEX: PRIMERS MOVIMENTS SOCIALS (1840-68)
    • HISTÒRIA D’ESPANYA BLOC II – Tema 7/2 A Història Espanya IES Ramon Llull (Palma) Assumpció Granero Cueves Edat contemporània CONSTRUCCIÓ DE L’ ESTAT LIBERAL. MINORIA ISABEL II.
    • BLOC II. TEMA 7/2. L’ESTAT LIBERAL (1833-1874) 1a part regències EDAT CONTEMPORÀNIA TEMA 7.- La construcció de l’Estat liberal i intents democratitzadors (1833-1874). El regnat d’Isabel II (1833-1868) / Tema 2 7.1.- Les guerres Carlines. Absolutisme enfront de liberalisme. 7.1.1.- La minoria d’edat d’Isabel II (1833-1843). El triomf del liberalisme: Les regències. 1.- Introducció: la minoria d’edat d’Isabel II (1833-1843) i la situació en Europa. 2.- Regència de Maria Cristina (1833-1840). 2.1.- Els liberals al poder. 2.2.- L’Estatut Reial de 1834. 2.3.- Constitució de 1837. 2.4.- Desamortitzacions (1834 i 1837). 2.5.- Primera guerra Carlina (1833-1840). 3.- Regència de Baldomero Espartero (1840-1843), govern progressista. 7.1.2.- Desamortitzacions (1834 i 1837). 1.- Situació de la propietat de la terra. 2.- Què és la desamortització? 3.- Objectius de la desamortització. 4.- Mesures legislatives. 5.- Conseqüències. 7.1.3.- Primera guerra Carlina (1833-1840). 1.- Dues ideologies: Qui són i què són els isabelins i els carlins? 2.- Etapes de la guerra. Desenvolupament 2.1.- Primera etapa (1833-1836). ANNEX: El PROCÉS DE REVOLUCIÓ LIBERAL (1833-1840). CONSEQÜÈNCIES. Les revoltes socials.
    • BLOC II. TEMA 7/2. L’ESTAT LIBERAL (1833-1874) 1a part regències EDAT CONTEMPORÀNIA TEMA 7.- La construcció de l’Estat liberal i intents democratitzadors (1833-1874). El regnat d’Isabel II (1833-1868) / Tema 2 7.1.- Les guerres Carlines. Absolutisme enfront de liberalisme. 7.1.1.- La minoria d’edat d’Isabel II (1833-1843). El triomf del liberalisme: Les regències. 1.- Introducció: la minoria d’edat d’Isabel II (1833-1843) i la situació en Europa. 2.- Regència de Maria Cristina (1833-1840). 2.1.- Els liberals al poder. 2.2.- L’Estatut Reial de 1834. 3v TEXT, op B (2011, setembre). L’he posat en majoria d’edat: context general. 2.3.- Constitució de 1837. 2.4.- Desamortitzacions (1834 i 1837). 2.5.- Primera guerra Carlina (1833-1840). 3.- Regència de Baldomero Espartero (1840-1843), govern progressista. 7.1.2.- Desamortitzacions (1834 i 1837). 1v preg. op B (2004, setembre). 2v preg. op B (2005, juny). 3v preg. op B (2006, juny). 4v preg. op B (2006, setembre). 5v preg. op B (2007, juny). 6v preg. op B (2011, juny). 7v preg. op B (2012, juny). 1.- Situació de la propietat de la terra. 2.- Què és la desamortització? 3.- Objectius de la desamortització. 4.- Mesures legislatives. 5.- Conseqüències. 7.1.3.- Primera guerra Carlina (1833-1840). MAPA 13: 1v preg. op B (2008, setembre). 2v preg. op B (2009, setembre). 3v preg. op A (2010, juny). 4v preg. op B (2010, setembre). 5v preg. op A (2011, juny). 6v MAPA, op A (2012, juny). 7v preg. op A (2013, juny). 1.- Dues ideologies: Qui són i què són els isabelins i els carlins? 2.- Etapes de la guerra. Desenvolupament: 2.1.- Primera etapa (1833-1836). 2.2.- Segona etapa (1836-1839).
    • HISTÒRIA D’ESPANYA BLOC II – Tema 7/2 B Història Espanya IES Ramon Llull (Palma) Assumpció Granero Cueves Edat contemporània CONSTRUCCIÓ DE L’ ESTAT LIBERAL. MAJORIA ISABEL II.
    • BLOC II. TEMA 7/2. L’ESTAT LIBERAL (1833-1874) 2a part Isabel II EDAT CONTEMPORÀNIA TEMA 7.- La construcció de l’Estat liberal i intents democratitzadors (1833-1874). El regnat d’Isabel II (1833-1868) / Tema 2 7.2.- El regnat d’Isabel II (1844-868). L’articulació del sistema liberal: Moderats i progressistes. 7.2.0.- Introducció. 7.2.1.- Partits polítics. 1.- Moderats. 2.- Progressistes. 3.- La Unió Liberal. 4.- El Partit Demòcrata. 5.- El Partit Republicà. 7.2.2.- L’exèrcit, les juntes i les milícies, el paper de la premsa i de l’Església. 7.2.3.- La primera dècada moderada (1844-1854). 1.- Constitució de 1845. 2.- Reformes moderades. Altres mesures restrictives. 3.- Caiguda dels moderats. 7.2.4.- El bienni progressista (1854-1856). 1.- Constitució de 1856 (non nata). 2.- Reformes progressistes. Legislació econòmica. Pasqual Madoz. 3.- Crisi del bienni progressista. Conflictivitat social (1840-68). 7.2.3.- El retorn al moderantisme (1856-1868) i crisi del regne isabelí. 1.- El govern de la Unió Liberal (1856-1863). 2.- Crisi del regne isabelí. Els governs moderats autoritaris (1863-1868).
    • BLOC II. TEMA 7/2. L’ESTAT LIBERAL (1833-1874) 2a part Isabel II EDAT CONTEMPORÀNIA TEMA 7.- La construcció de l’Estat liberal i intents democratitzadors (1833-1874). El regnat d’Isabel II (1833-1868) / Tema 2 7.2.- El regnat d’Isabel II (1844-868). L’articulació del sistema liberal: Moderats i progressistes. 1v preg. op A (2010, setembre). 2v preg. op A (2011, juny). 3v TEXT, op B (2011, setembre). 4v preg. op B (2013, juny). 7.2.0.- Introducció. 7.2.1.- Partits polítics. 1.- Moderats. 2.- Progressistes. 3.- La Unió Liberal. 4.- El Partit Demòcrata. 5.- El Partit Republicà. 7.2.2.- L’exèrcit, les juntes i les milícies, el paper de la premsa i de l’Església. 7.2.3.- La primera dècada moderada (1844-1854). 1.- Constitució de 1845. 2.- Reformes moderades. Altres mesures restrictives. 3.- Caiguda dels moderats. 7.2.4.- El bienni progressista (1854-1856). 1.- Constitució de 1856 (non nata). 2.- Reformes progressistes. Legislació econòmica. Pasqual Madoz. 3.- Crisi del bienni progressista. Conflictivitat social (1840-68). 7.2.3.- El retorn al moderantisme (1856-1868) i crisi del regne isabelí. 1.- El govern de la Unió Liberal (1856-1863). 2.- Crisi del regne isabelí. Els governs moderats autoritaris (1863-1868).
    • HISTÒRIA D’ESPANYA BLOC II – Tema 7/2 C Història Espanya IES Ramon Llull (Palma) Assumpció Granero Cueves Edat contemporània ESTAT LIBERAL. SEXENNI REVOLUCIONARI
    • BLOC II. TEMA 7/2. ESTAT LIBERAL (1833-1874) 3a part Gloriosa, República EDAT CONTEMPORÀNIA TEMA 7.- La construcció de l’Estat liberal i intents democratitzadors (1833-1874). El regnat d’Isabel II (1833-1868) / Tema 2 7.3.- El Sexenni revolucionari o democràtic (1868-1874). 1v preg. op B (2004, juny). 2v preg. op B (2005, setembre). 3v preg. op B (2006, setembre). 4v preg. op B (2007, setembre). 5v preg. op B (2008, juny). 6v preg. op B (2009, juny). 7v preg. op A (2010, setembre). 8v preg. op B (2010, setembre). 9v TEXT, op A (2010, juny). 10v preg. op A (2012, setembre). 11v preg. op B (2013, juny). 7.3.1.- La revolució de setembre de 1868 (“La Gloriosa”, 19/09/1868). Introducció. 1.- Causes. A.- Causes econòmiques: la crisi econòmica de 1866 (financera, industrial, de subsistència). B.- Causes socials: conflictivitat i primeres vagues. C.- Causes polítiques: la crisi del sistema isabelí (Pacte d’Ostende). 2.- Característiques del Sexenni. 7.3.2.- Les fases del Sexenni. 1.- Revolució del 68 (“La Gloriosa”, 19/09/1868). A.- Revolució de 19 de setembre de 1868. B.- Els partits polítics del Sexenni. C.- El Govern provisional (1868-1870) i mesures polítiques. D.- Constitució de 1869. E.- Política econòmica. Mesures. F.- Problemes del govern provisional: frustracions de les aspiracions populars. G.- Regència. 2.- La monarquia d’Amadeu I de Savoia (1871-1873). A.- Un monarca democràtic. B.- Oposició a la nova monarquia. C.- Els problemes: inestabilitat política, conflictivitat social i guerres. 3.- La Primera República espanyola (1873-1874). A.- La proclamació de la República. B.- La feblesa de la República espanyola. C.- Els partits polítics republicans. D.- Etapes en l’intent d’instaurar una República federal: Projecte de Constitució federal i problemes de la República. E.- República presidencialista [3 de gener - 29 de desembre de 1874]. F.- La fi de l’experiència republicana, del sexenni i restauració de la monarquia.
    • BLOC II. ESPANYA DEL SEGLE XIX (1870-1873) (1868-1874) (1788-1808) (1808-13) (1875-1885) (1814-1833) (1902-1931) (1833-1868) DICTADURA PRIMO RIVERA (setembre 1923- gener 1930) ÍNDEX TEMES BLOC II
    • HISTÒRIA D’ESPANYA BLOC II – Tema 7/2 C Història Espanya IES Ramon Llull (Palma) Assumpció Granero Cueves Edat contemporània ESTAT LIBERAL. SEXENNI REVOLUCIONARI