TEMA 7 B. MAJORIA EDAT ISABEL II

1,016 views
854 views

Published on

Published in: Education
0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total views
1,016
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
1
Actions
Shares
0
Downloads
39
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

TEMA 7 B. MAJORIA EDAT ISABEL II

  1. 1. HISTÒRIA D’ESPANYABLOC II – Tema 7/2 B Història Espanya IES Ramon Llull (Palma) Assumpció Granero Cueves Edat contemporània CONSTRUCCIÓ DE L’ ESTATLIBERAL. MAJORIA ISABEL II.
  2. 2. HISTÒRIA D’ESPANYABLOC II – Tema 7/2 A Història Espanya IES Ramon Llull (Palma) Assumpció Granero Cueves Edat contemporània CONSTRUCCIÓ DE L’ ESTATLIBERAL. MINORIA ISABEL II.
  3. 3. BLOC II. TEMA 7/2. L’ESTATLIBERAL (1833-1874) 1a part regències EDAT CONTEMPORÀNIA TEMA 7.- La construcció de l’Estat liberal i intents democratitzadors (1833-1874). El regnat d’Isabel II (1833-1868) / Tema 2 7.1.- Les guerres Carlines. Absolutisme enfront de liberalisme. 7.1.1.- La minoria d’edat d’Isabel II (1833-1843). El triomf del liberalisme: Les regències. 1.- Introducció: la minoria d’edat d’Isabel II (1833-1843) i la situació en Europa. 2.- Regència de Maria Cristina (1833-1840). 2.1.- Els liberals al poder. 2.2.- L’Estatut Reial de 1834. 2.3.- Constitució de 1837. 2.4.- Desamortitzacions (1834 i 1837). 2.5.- Primera guerra Carlina (1833-1840). 3.- Regència de Baldomero Espartero (1840-1843), govern progressista. 7.1.2.- Desamortitzacions (1834 i 1837). 1.- Situació de la propietat de la terra. 2.- Què és la desamortització? 3.- Objectius de la desamortització. 4.- Mesures legislatives. 5.- Conseqüències. 7.1.3.- Primera guerra Carlina (1833-1840). 1.- Dues ideologies: Qui són i què són els isabelins i els carlins? 2.- Etapes de la guerra. Desenvolupament 2.1.- Primera etapa (1833-1836). ANNEX: El PROCÉS DE REVOLUCIÓ LIBERAL (1833-1840). CONSEQÜÈNCIES. Les revoltes socials.
  4. 4. HISTÒRIA D’ESPANYABLOC II – Tema 7/2 B Història Espanya IES Ramon Llull (Palma) Assumpció Granero Cueves Edat contemporània CONSTRUCCIÓ DE L’ ESTATLIBERAL. MAJORIA ISABEL II.
  5. 5. BLOC II. TEMA 7/2. L’ESTATLIBERAL (1833-1874) 2a part Isabel II EDAT CONTEMPORÀNIA TEMA 7.- La construcció de l’Estat liberal i intents democratitzadors (1833-1874). El regnat d’Isabel II (1833-1868) / Tema 2 7.2.- El regnat d’Isabel II (1844-868). L’articulació del sistema liberal: Moderats i progressistes. 7.2.0.- Introducció. 7.2.1.- Partits polítics. 1.- Moderats. 2.- Progressistes. 3.- La Unió Liberal. 4.- El Partit Demòcrata. 5.- El Partit Republicà. 7.2.2.- L’exèrcit, les juntes i les milícies, el paper de la premsa i de l’Església. 7.2.3.- La primera dècada moderada (1844-1854). 1.- Constitució de 1845. 2.- Reformes moderades. Altres mesures restrictives. 3.- Caiguda dels moderats. 7.2.4.- El bienni progressista (1854-1856). 1.- Constitució de 1856 (non nata). 2.- Reformes progressistes. Legislació econòmica. Pasqual Madoz. 3.- Crisi del bienni progressista. Conflictivitat social (1840-68). 7.2.3.- El retorn al moderantisme (1856-1868) i crisi del regne isabelí. 1.- El govern de la Unió Liberal (1856-1863). 2.- Crisi del regne isabelí. Els governs moderats autoritaris (1863-1868).
  6. 6. HISTÒRIA D’ESPANYABLOC II – Tema 7/2 C Història Espanya IES Ramon Llull (Palma) Assumpció Granero Cueves Edat contemporània ESTAT LIBERAL. SEXENNI REVOLUCIONARI
  7. 7. BLOC II. TEMA 7/2. ESTAT LIBERAL(1833-1874) 3a part Gloriosa, República EDAT CONTEMPORÀNIA TEMA 7.- La construcció de l’Estat liberal i intents democratitzadors (1833- 1874). El regnat d’Isabel II (1833-1868) / Tema 2 7.3.- La revolució de 1868. El sexenni revolucionari/democràtic (1868-1874). La monarquia d’Amadeu de Savoia. 7.3.1.- La revolució de 1868. Introducció 1.- Causes i característiques. 2.- Els partits polítics del sexenni. 3.- Els problemes del sexenni. 7.3.2.- Les fases del sexenni. 1.- Revolució de setembre de 1868, el govern provisional (1868-1870), Constitució de 1869 i regència. 2.- La monarquia d’Amadeu I de Savoia (1871-1873). 7.4.- La Primera República Espanyola (1873-1874). 7.4.1.- La república presidencialista. 7.4.2.- Fi del sexenni i restauració de la monarquia.
  8. 8. BLOC II. ESPANYA DEL SEGLE XIX (1870-1873) (1868-1874)(1788-1808) (1808-13) (1814-1833) (1875-1885) (1902-1931) (1833-1868) DICTABLANDA (setembre 1923- gener 1930) ÍNDEX TEMES BLOC II
  9. 9. 7.2.- EL REGNAT D’ISABEL II (1844-1868).L’ARTICULACIÓ DEL SISTEMA LIBERAL: MODERATS I PROGRESSISTES
  10. 10. 7.2.- EL REGNAT D’ISABEL II (1844-1868).L’ARTICULACIÓ DEL SISTEMA LIBERAL: MODERATS I PROGRESSISTES 7.2.0.- Introducció Amb la regència vacant, l’exili d’Espartero va produir un terrible caos polític. Isabel II va ser declarada major d’edat anticipadament i coronada als 14 anys.
  11. 11. 7.2.- EL REGNAT D’ISABEL II (1844-1868).L’ARTICULACIÓ DEL SISTEMA LIBERAL: MODERATS I PROGRESSISTES 7.2.0.- Introducció Durant el seu regnat es consolidarà el règim de monarquia liberal constitucional, amb major pes dels moderats. El sistema liberal es basarà en tres pilars: la Corona, l’exèrcit i els partits dinàstics (moderats i progressistes), sent l’exèrcit clau per a decidir qui governa, mentre la majoria de la població quedava fora del sistema polític.
  12. 12. 7.2.- EL REGNAT D’ISABEL II (1844-1868).L’ARTICULACIÓ DEL SISTEMA LIBERAL: MODERATS I PROGRESSISTES 7.2.0.- Introducció Durant la majoria d’edat de la reina Isabel II, es dóna la Constitució espanyola de 1845, que amplia els poders del monarca (executiu i fins i tot legislatiu), cal tenir en compte que la monarquia té un poder decisiu en la trajectòria de la carrera liberal. Entre les facultats que tingué la reina està el poder convocar i dissoldre les Corts, nomenar i destituir ministres… Això significa que en cada canvi polític, realment la reina estava darrera, tot i que suposadament el poble era qui elegia.
  13. 13. 7.2.- L’ARTICULACIÓ DEL SISTEMA LIBERAL ISABELÍ 7.2.1.- Els partits polítics: MODERATS I PROGRESSISTESEn 1833 mor Ferran VII i la seva filla Isabel només tenia 3 anys, pel que s’ha de constituir unaregència. Els dos partits polítics fonamentals, moderats i progressistes, són minoritaris (elitistes) acausa de la manca de tradició i de ser el sufragi censatari i molt restringit. Els orígens dels partitspolítics està entre 1835 i 1836, quan del liberalisme sorgiren aquestes dues tendències.
  14. 14. 7.2.- L’ARTICULACIÓ DEL SISTEMA LIBERAL ISABELÍ 7.2.1.- Els partits polítics: MODERATS I PROGRESSISTESEls dos grans partits defensen el sistema monàrquic constitucional, però amb diferències. La reinadonava suport als moderats.
  15. 15. 7.2.- L’ARTICULACIÓ DEL SISTEMA LIBERAL ISABELÍ 7.2.1.- Els partits polítics: MODERATS I PROGRESSISTES1.- Liberals moderats: es presentaven com els que contendrien als liberals en el seu afany dedestruir la monarquia i l’Antic Règim.  Suport social: terratinents, grans comerciants, l’alta i vella noblesa, alt clergat i caps militars moderats, alts funcionaris, advocats i membres de la Cort.  Ideologia liberal conservadora. 1.- Liberals moderats
  16. 16. 7.2.- L’ARTICULACIÓ DEL SISTEMA LIBERAL ISABELÍ 7.2.1.- Els partits polítics: MODERATS I PROGRESSISTES1.- Liberals moderats: es presentaven com els que contendrien als liberals en el seu afany dedestruir la monarquia i l’Antic Règim.  Defensors del sufragi censatari (restringit econòmicament).  Sobirania compartida entre les Corts i la Corona (la reina), atorgant a aquesta amplis poders d’intervenció política, amb uns pretesos “drets històrics” i “costums antics”.  Limitació de drets: individuals i de religió.  Defensa d’una església catòlica. Fort clericalisme. 1.- Liberals  Partidaris de l’Estat centralitzat. Amb ells al poder, hi ha una centralització total. moderats “Por muy ilustrados que sean los individuos que no tienen bienes, y por más a propósito que se les considere para desempeñar cualquier destino público, no por eso pueden ser igualmente útiles para diputados de la nación […]. La independencia absoluta que debe tener un legislador es preciso fundarla en la posesión de una renta capaz de cubrir sus más imperiosas necesidades.” Antonio Borrego en El español, 4-IV-1846
  17. 17. 7.2.- L’ARTICULACIÓ DEL SISTEMA LIBERAL ISABELÍ 7.2.1.- Els partits polítics: MODERATS I PROGRESSISTES1.- Liberals moderats: es presentaven com els que contendrien als liberals en el seuafany de destruir la monarquia i l’Antic Règim.  Principal líder: Narváez.  D’una escissió dels 1.- Liberals moderats sorgí, al 1854, la moderats Unión Liberal (O’Donnell).
  18. 18. 7.2.- L’ARTICULACIÓ DEL SISTEMA LIBERAL ISABELÍ 7.2.1.- Els partits polítics: MODERATS I PROGRESSISTES1.- Liberals moderats: es presentaven com els que contendrien als liberals en el seu afany dedestruir la monarquia i l’Antic Règim.  Suport social: terratinents, grans comerciants, l’alta i vella noblesa, alt clergat i caps militars moderats, alts funcionaris, advocats i membres de la Cort.  Ideologia liberal conservadora.  Defensors del sufragi censatari (restringit econòmicament).  Sobirania compartida entre les Corts i la Corona (la reina), atorgant a aquesta amplis poders d’intervenció política, amb uns pretesos “drets històrics” i “costums 1.- Liberals antics”. moderats  Limitació de drets: individuals i de religió.  Defensa d’una església catòlica. Fort clericalisme.  Partidaris de l’Estat centralitzat. Amb ells al poder, hi ha una centralització total.  Principal líder: Narváez.  D’una escissió dels moderats sorgí, al 1854, la Unión Liberal (O’Donnell).
  19. 19. 7.2.- L’ARTICULACIÓ DEL SISTEMA LIBERAL ISABELÍ 7.2.1.- Els partits polítics: MODERATS I PROGRESSISTES  Suport social: Petita i mitjana burgesia, menestrals i professionals liberals, militars progressistes, i algun membre de la burgesia industrial i financera.  Ideologia liberal progressista.  Defensors d’un sufragi censatari més ampli, per tant partidaris d’ampliar el cos electoral. 2.- Liberalsprogressistes
  20. 20. 7.2.- L’ARTICULACIÓ DEL SISTEMA LIBERAL ISABELÍ 7.2.1.- Els partits polítics: MODERATS I PROGRESSISTES  Sobirania nacional (predomini de les Corts generals) i rebuig del poder moderador de la Corona, encara que la seva intenció no fos la instauració d’una república.  Defensors dels drets individuals.  Confessionalitat i tolerància religiosa (limitar la influència de l’església).  En economia, partidaris de la reforma agrària, donaven suport a les tesis de Mendizábal i Flórez Estrada, amb els processos desamortitzadors, l’abolició dels mayorazgos i l’obertura del comerç i el lliurecanvisme.  Partidaris de donar més poder a les institucions locals (ajuntaments i Milícia Nacional). Volen organitzar una Milícia Nacional molt contestada pels moderats que veien en ella el final de l’exèrcit de notables. 2.- Liberalsprogressistes
  21. 21. 7.2.- L’ARTICULACIÓ DEL SISTEMA LIBERAL ISABELÍ 7.2.1.- Els partits polítics: MODERATS I PROGRESSISTES
  22. 22. 7.2.- L’ARTICULACIÓ DEL SISTEMA LIBERAL ISABELÍ 7.2.1.- Els partits polítics: MODERATS I PROGRESSISTES  Principals líders: Espartero, Mendizábal i Prim.  D’una escissió dels progressistes sorgí, al 1849, el Partit Demòcrata. 2.- Liberalsprogressistes
  23. 23. 7.2.- L’ARTICULACIÓ DEL SISTEMA LIBERAL ISABELÍ 7.2.1.- Els partits polítics: MODERATS I PROGRESSISTES  Suport social: Petita i mitjana burgesia, menestrals i professionals liberals, militars progressistes, i algun membre de la burgesia industrial i financera.  Ideologia liberal progressista.  Defensors d’un sufragi censatari més ampli, per tant partidaris d’ampliar el cos electoral.  Sobirania nacional (predomini de les Corts generals) i rebuig del poder moderador de la Corona, encara que la seva intenció no fos la instauració d’una república.  Defensors dels drets individuals.  Confessionalitat i tolerància religiosa (limitar la influència de l’església). 2.- Liberals  En economia, partidaris de la reforma agrària, donaven suport a les tesis de Mendizábal i Flórez Estrada, amb els processos desamortitzadors, l’abolició delsprogressistes mayorazgos i l’obertura del comerç i el lliurecanvisme.  Partidaris de donar més poder a les institucions locals (ajuntaments i Milícia Nacional). Volen organitzar una Milícia Nacional molt contestada pels moderats que veien en ella el final de l’exèrcit de notables.  Principals líders: Espartero, Mendizábal i Prim.  D’una escissió dels progressistes sorgí, al 1849, el Partit Demòcrata.
  24. 24. 7.2.- L’ARTICULACIÓ DEL SISTEMA LIBERAL ISABELÍ 7.2.1.- Els partits polítics: MODERATS I PROGRESSISTESEls dos partits polítics fonamentals, moderats i progressistes, són minoritaris (elitistes) a causa de lamanca de tradició i de ser el sufragi censatari i molt restringit.
  25. 25. 7.2.- L’ARTICULACIÓ DEL SISTEMA LIBERAL ISABELÍ 7.2.1.- Els partits polítics: dels MODERATS sorgí al 1854 la UNIÓ LIBERAL  Partit centrista: format en 1854.3.- La  Suport social: format per moderats descontents i progressistes més conservadors. Unió  Ideologia centrista: defensen mesures intermèdies entre moderats i progressistes.Liberal  Principal líder: O’Donnell.
  26. 26. 7.2.- L’ARTICULACIÓ DEL SISTEMA LIBERAL ISABELÍ 7.2.1.- Els partits polítics: MODERATS I PROGRESSISTES
  27. 27. 7.2.- L’ARTICULACIÓ DEL SISTEMA LIBERAL ISABELÍ7.2.1.- Els partits polítics: dels PROGRESSISTES sorgí al 1849 el PARTIT DEMÒCRATA  Partit fundat en 1849.  Suport social: progressistes radicals, professionals liberals i sectors populars. 4.- El PartitDemòcrata
  28. 28. 7.2.- L’ARTICULACIÓ DEL SISTEMA LIBERAL ISABELÍ7.2.1.- Els partits polítics: dels PROGRESSISTES sorgí al 1849 el PARTIT DEMÒCRATA  Ideologia demòcrata: més ambiciós que els progressistes, defensaven el sufragi universal masculí, enfront del censatari dels liberals i moderats.  Ampliació de les llibertats, la llibertat de culte, la lluita contra les desigualtats socials.  Legalització de les incipients organitzacions obreres i un repartiment més just de la terra per als agricultors, ja que les desamortitzacions havien canviat de mans els béns de 4.- El Partit l’Església, però no havia aportat terra als camperols.  Intervenció de l’Estat en l’ensenyament. Demòcrata  Una fiscalitat més justa.
  29. 29. 7.2.- L’ARTICULACIÓ DEL SISTEMA LIBERAL ISABELÍ7.2.1.- Els partits polítics: dels PROGRESSISTES sorgí al 1849 el PARTIT DEMÒCRATA  Partit fundat en 1849.  Suport social: progressistes radicals, professionals liberals i sectors populars.  Ideologia demòcrata: més ambiciós que els progressistes, defensaven el sufragi 4.- El universal masculí, enfront del censatari dels liberals i moderats.  Ampliació de les llibertats, la llibertat de culte, la lluita contra les desigualtats Partit socials.  Legalització de les incipients organitzacions obreres i un repartiment més just de laDemòcrata terra per als agricultors, ja que les desamortitzacions havien canviat de mans els béns de l’Església, però no havia aportat terra als camperols.  Intervenció de l’Estat en l’ensenyament.  Una fiscalitat més justa.  Els Republicans guanyen força al final del regnat d’Isabel II i, a més de defensar el mateix que els demòcrates, demanen la República i un caràcter més social i popular.
  30. 30. 7.2.- L’ARTICULACIÓ DEL SISTEMA LIBERAL ISABELÍ 7.2.1.- Els partits polítics: MODERATS I PROGRESSISTES
  31. 31. 7.2.1.- Els partits polítics: MODERATS I PROGRESSISTES
  32. 32. 7.2.- L’ARTICULACIÓ DEL SISTEMA LIBERAL ISABELÍ 7.2.1.- Els partits polítics: del PARTIT DEMÒCRATA sorgí el PARTIT REPUBLICÀ 5.- El  Guanyen força al final del regnat d’Isabel II. PartitRepublicà  Escindit del Partit Demòcrata, a més de defensar el mateix que els demòcrates, demanen la República i un caràcter més social i popular.
  33. 33. 7.2.- L’ARTICULACIÓ DEL SISTEMA LIBERAL ISABELÍ 7.2.1.- Els partits polítics: MODERATS I PROGRESSISTES 7.2.2.- L’exèrcit, les Juntes i la Milícia, el paper de la premsa i de l’Església El sistema liberal es basarà en tres pilars: la Corona, l’exèrcit i els partits dinàstics (moderats i progressistes), sent l’exèrcit clau per a decidir qui governa, mentre la majoria de la població quedava fora del sistema polític.  Els partits polítics.  El pes de l’exèrcit.  Les Juntes i la Milícia.  El paper de la premsa.  L’Església.
  34. 34. 7.2.- L’ARTICULACIÓ DEL SISTEMA LIBERAL ISABELÍ 7.2.2.- L’exèrcitEl pes de l’exèrcit: Té una constant presència en la vida política durant el segle XIX. La històriapolítica del sistema liberal fins 1868 es caracteritza pel fort pes de l’exèrcit o la militarització de lavida política.“Llego al fin a la enojosa tarea de reseñar mis trabajos en las elecciones, que es lo más desagradable de las tareas de un gobernador. Se exige de él que sea honrado, leal y justo, y que gane, sin embargo, las elecciones. Al que las pierde se le califica de inepto y le cuesta el destino. Al que para ganarlas comete violencias o imprudencias, se le tilda de bárbaro; si las violencias son justiciables, los vencidos le encausan, le difaman en los periódicos y le suscitan toda clase de disgustos. ¡Triste conflicto!Yo seguí siempre el sistema de favorecer la candidatura de! gobierno, pero con prudencia, con decoro y sin faltar a la justicia, a la ley y a la honradez.”Guerola, Memoria dé mi administración en la provincia de Málaga como gobernador de ella (1857-1863).
  35. 35. 7.2.- L’ARTICULACIÓ DEL SISTEMA LIBERAL ISABELÍ 7.2.2.- L’exèrcitEl pes de l’exèrcit: Els líders dels principals partits són militars i el pronunciament militar seràl’única forma real de canviar el govern, especialment en el cas dels progressistes perquè els era difícilarribar al poder a causa del sufragi censatari restringit. “Mucho se habla en estos últimos tiempos de la necesidad de destruir la preponderancia militar para fortalecer el poder civil; parécenos que la cuestión se ha planteado al revés, y que más bien debiera pensarse en robustecer el poder civil para destruir la preponderancia militar: no creemos que el poder civil sea flaco porque el militar sea fuerte, sino que, por el contrario, el poder militar es fuerte porque el civil es flaco [...]. Las quejas contra la preponderancia militar datan ya de mucho tiempo; hace largos años que las fracciones liberales se acusan unas a otras [...).Lo que en 1834 y 1835 decían los progresistas contra los moderados, dijeron los moderados contra los progresistas en 1836 y 1837; hasta 1840 les tocó el turno a los progresistas repetir los mismos cargos; que luego reprodujeron los moderados hasta 1843 [...]. El nombre de las personas y de los hombres no significa nada: el hecho es el mismo.” Balmes, Artículo publicado en El Pensamiento de la Nación;18-III-1846
  36. 36. 7.2.- L’ARTICULACIÓ DEL SISTEMA LIBERAL ISABELÍ 7.2.2.- L’exèrcitEl pes de l’exèrcit: Tot i que l’objectiu de l’exèrcit era garantir l’ordre, la intervenció militar esconverteix en un fenomen crònic, en ser l’única institució sòlida de l’estat liberal, front la feblesa dela societat civil, i el mateix sistema de partits és el braç executor de la conspiració política.
  37. 37. 7.2.- L’ARTICULACIÓ DEL SISTEMA LIBERAL ISABELÍ 7.2.2.- L’exèrcitEl pes de l’exèrcit: Són els militars, a través de lesconspiracions i pronunciaments, els que canvien els governs,però actuant sempre en nom d’un partit (pronunciament) i no ennom de l’exèrcit o l’Estat (colp d’estat).
  38. 38. 7.2.- L’ARTICULACIÓ DEL SISTEMA LIBERAL ISABELÍ 7.2.2.- Les JuntesLes Juntes. Les Juntes, primer d’ideologia liberal i després progressista, estaven constituïdes demanera espontània i es proclamaven representats de la voluntat popular, atribuint-se la sobiranianacional en moments de crisi (1812, 1820, 1835, 1836, 1840, 1842-43, 1854 i 1866-68). Sorgiren apartir de la guerra del Francès i reaparegueren durant el regnat de Ferran VII. Trien els seusrepresentants a través de processos electorals i organitzen revoltes i pronunciaments, per tant, sónun element essencial dels canvis de govern, cal destacar dos moments: en 1854 el canvi de governquan comença el bienni progressista, i el de 1868 on acaba el regnat d’Isabel II.
  39. 39. 7.2.- L’ARTICULACIÓ DEL SISTEMA LIBERAL ISABELÍ 7.2.2.- La MilíciaLa Milícia. Les milícies eren un cos de voluntaris que tenia cada ajuntament per la defensa del’ordre públic. Són una alternativa a l’exèrcit regular. Formades per sectors liberals i ciutadans,les milícies estaven controlades pels progressistes.La Milícia serà la força militar de les Juntes. A partir de 1835 fou la força que els progressistes vanutilitzar per mobilitzar sectors populars i forçar la Corona a cridar-los al poder. Cada milícia actua demanera independent a cada província.Les Juntes i la Milícia, per la sevacomposició heterogènia i la variació deles seves demandes, seran difícilmentcontrolables pel poder i derivaran cap ademandes socials i econòmiques queseran arreplegades pel sexennirevolucionari.
  40. 40. 7.2.- L’ARTICULACIÓ DEL SISTEMA LIBERAL ISABELÍ 7.2.2.- El paper de la premsaEl paper de la premsa. La premsa juga un paper clau com a únic mitjà de comunicació important,cada partit tindrà els seus periòdics, expressió de les idees polítiques i mitjà de divulgació de les ideesi debats per tot el territori. En un país d’analfabets, aquesta es solia llegir en casinos i cafès en veualta, fomentant les tertúlies polítiques.
  41. 41. 7.2.- L’ARTICULACIÓ DEL SISTEMA LIBERAL ISABELÍ 7.2.2.- El paper de l’EsglésiaL’Església. L’església continua sent molt important pel seu poder i per ser la principal transmissorad’idees, si bé la seva ideologia és ultraconservadora i feia sempre costat als més rics(anticlericalisme popular creixent); ara s’apropa a les idees liberals en el poder, cercant aixírecolzament econòmic de l’Estat i mantenir el seu poder.
  42. 42. 7.2.- L’ARTICULACIÓ DEL SISTEMA LIBERAL ISABELÍ ETAPES (1844-1868)Introducció. En 1843, després de la caiguda d’Espartero, Isabel II fou nomenada reina d’Espanya. Elregnat d’Isabel II es caracteritza pels governs dels liberals moderats, distingint-se tres etapes:1.- Dècada Moderada (1844-54).2.- Bienni Progressista (1854-56).3.- Tornada dels moderats (1856-68) amb 3.1.- Un govern unionista fins 1863. 3.2.- Un moderat entre 1863 i 1868.
  43. 43. 7.2.- L’ARTICULACIÓ del SISTEMA LIBERAL ISABELÍ (1844-1868) 7.2.3.- LA PRIMERA DÈCADA MODERADA (1844-1854). 1.- Constitució de 1845. 2.- Reformes moderades. Altres mesures restrictives. 3.- Caiguda dels moderats.
  44. 44. 7.2.3.- LA PRIMERA DÈCADA MODERADA (1844 -1854)  7.2.3.- LA PRIMERA DÈCADA MODERADA (1844-1854). 1.- Constitució de 1845. 2.- Reformes moderades. Altres mesures restrictives. 3.- Caiguda dels moderats.Les eleccions de 1844, amb un sufragi molt restringit, amb moltaabstenció (molt poca participació política) i on els progressistestindran moltes dificultats (pel descontent amb la regènciad’Espartero), donen la majoria als moderats, que obtenen el podera partir de 1844 amb l’ajuda de la corona, el cap del govern va serel general Narváez, un home centralista, autoritari i repressiu.Consoliden un liberalisme conservador, unitari i centralista.Els moderats representen el poder de la nova burgesia terratinent(alta), fusió dels antics senyors i els nous propietaris burgesos.Els moderats posen les bases d’un liberalisme molt conservador(doctrinari) contra l’absolutisme i el carlisme, per una part, i lesclasses populars, per altra.Els moderats hagueren de controlar a la població, lluitar contra elscarlins que quedaven al nord, contra les classes populars i per aixòlimitaren les llibertats. El govern desarmarà les MilíciesNacionals i restaurarà la llei d’Ajuntaments del 1840. Isabel vaderogar al Constitució de 1837 i se’n va redactar una de nova, lade 1845, que donava més poder a la corona que al parlament.
  45. 45. 7.2.3.- LA PRIMERA DÈCADA MODERADA (1844 -1854) Els moderats faran una nova CONSTITUCIÓ del 1845 (liberalisme moderat doctrinari), que substituí a l’anterior (1837) i representà un cert retrocés, basada en el sistema anglès, englobava les idees bàsiques dels moderats. La diferència fonamental entre amb dues és que, mentre la del 37 tenia sobirania nacional, la del 1845: Art. 12. La potestad de hacer las leyes reside en las Cortes con el Rey. 1.- Sobirania compartida entre rei i Corts (nega sobirania nacional). La Constitució moderada de 1845(liberalisme doctrinari)
  46. 46. 7.2.3.- LA PRIMERA DÈCADA MODERADA (1844 -1854) Els moderats faran una nova CONSTITUCIÓ del 1845 (liberalisme moderat doctrinari), que substituí a l’anterior (1837) i representà un cert retrocés, basada en el sistema anglès, englobava les idees bàsiques dels moderats. La diferència fonamental entre amb dues és que, mentre la del 37 tenia sobirania nacional, la del 1845: 1.- Sobirania compartida entre rei i Corts (nega sobirania nacional). 2.- Més poders al rei (executiu), nomena ministres, convoca/dissol corts. Art. 26. Las Cortes se reúnen todos los años. Corresponde al Rey La Constitució convocarlas, suspender y cerrar sus sesiones, y disolver el Congreso de moderada de 1845 los Diputados.(liberalisme doctrinari) Art. 35. El Rey, y cada uno de los Cuerpos Colegisladores, tienen la iniciativa de las leyes. Art. 43. La potestad de hacer ejecutar las leyes reside en el Rey, y su autoridad se extiende a todo cuanto conduce a la conservación del orden público en lo interior, y a la seguridad del Estado en lo exterior, conforme a la Constitución y a las leyes. Art. 44. El Rey sanciona y promulga las leyes.
  47. 47. 7.2.3.- LA PRIMERA DÈCADA MODERADA (1844 -1854) Els moderats faran una nova CONSTITUCIÓ del 1845 (liberalisme moderat doctrinari), que substituí a l’anterior (1837) i representà un cert retrocés, basada en el sistema anglès, englobava les idees bàsiques dels moderats. La diferència fonamental entre amb dues és que, mentre la del 37 tenia sobirania nacional, la del 1845: 1.- Sobirania compartida entre rei i Corts (nega sobirania nacional). 2.- Més poders al rei (executiu), nomena ministres, convoca/dissol corts. 3.- Confessionalitat catòlica de l’Estat. La Constitució moderada de 1845 Art. 11. La Religión de la Nación española es la católica, apostólica,(liberalisme doctrinari) romana. El Estado se obliga a mantener el culto y sus ministros.
  48. 48. 7.2.3.- LA PRIMERA DÈCADA MODERADA (1844 -1854) Els moderats faran una nova CONSTITUCIÓ del 1845 (liberalisme moderat doctrinari), que substituí a l’anterior (1837) i representà un cert retrocés, basada en el sistema anglès, englobava les idees bàsiques dels moderats. La diferència fonamental entre amb dues és que, mentre la del 37 tenia sobirania nacional, la del 1845: 1.- Sobirania compartida entre rei i Corts (nega sobirania nacional). 2.- Més poders al rei (executiu), nomena ministres, convoca/dissol corts. 3.- Confessionalitat catòlica de l’Estat. La Constitució 4.- Control dels ajuntaments i les diputacions provincials. moderada de 1845(liberalisme doctrinari) 5.- Supressió de la Milícia (volien el control, no cap grup independent). 6.- Sufragi censatari molt restringit (1% població, reina elegia batlles).
  49. 49. 7.2.3.- LA PRIMERA DÈCADA MODERADA (1844 -1854) Els moderats faran una nova CONSTITUCIÓ del 1845 (liberalisme moderat doctrinari), que substituí a l’anterior (1837) i representà un cert retrocés, basada en el sistema anglès, englobava les idees bàsiques dels moderats. La diferència fonamental entre amb dues és que, mentre la del 37 tenia sobirania nacional, la del 1845: 1.- Sobirania compartida entre rei i Corts (nega sobirania nacional). 2.- Més poders al rei (executiu), nomena ministres, convoca/dissol corts. 3.- Confessionalitat catòlica de l’Estat. La Constitució 4.- Control dels ajuntaments i les diputacions provincials. moderada de 1845(liberalisme doctrinari) 5.- Supressió de la Milícia (volien el control, no cap grup independent). 6.- Sufragi censatari molt restringit (1% població, reina elegia batlles).
  50. 50. 7.2.3.- LA PRIMERA DÈCADA MODERADA (1844 -1854) Els moderats faran una nova CONSTITUCIÓ del 1845 (liberalisme moderat doctrinari), que substituí a l’anterior (1837) i representà un cert Art. 13. Las Cortes se componen de los Cuerpos Colegisladores, iguales en retrocés, basada en el sistema anglès, englobava les idees bàsiques dels facultades: el Senado y el Congreso de los Diputados. moderats. La diferència fonamental entre amb dues és que, mentre la del 37 tenia sobirania nacional, la del 1845:ilimitado: su nombramiento pertenece Art. 14. El número de Senadores es al Rey. Art. 15. Sólo podrán ser nombrados Senadores los españoles que, además de tener treinta años cumplidos, pertenezcan a las clases siguientes: Presidentes de compartida entre rei i Corts Colegisladores. nacional). o 1.- Sobirania alguno de los Cuerpos (nega sobirania Senadores Diputados admitidos tres veces en las Cortes. Ministros de la Corona. 2.- Més poders al rei (executiu), nomena ministres, convoca/dissol corts. Consejeros de Estado. Arzobispos. Obispos. Grandes de España. Capitanes generales del Ejército y Armada. Tenientes generales del Ejército y 3.- Confessionalitat catòlica de l’Estat. Armada. Embajadores. Ministros plenipotenciarios. Presidentes de La Constitució Tribunales Supremos. Ministros diputacions provincials. 4.- Control dels ajuntaments i les y Fiscales de los mismos. Los moderada de 1845 comprendidos en las categorías anteriores deberán además disfrutar 30.000(liberalisme doctrinari) reales de renta procedente de(volien el control, no cap grup de los empleos 5.- Supressió de la Milícia bienes propios o de sueldos independent). que no puedan perderse sino por causa legalmente probada, o de 6.- Sufragi censatari molt restringit (1% població, reina elegia batlles). jubilación, retiro o cesantía. Títulos de Castilla que disfruten 60.000 reales de renta. Los que paguen con un año de antelación 8.000 reales de 7.- Corts bicamerals: Congrés (per sufragi censatari), Senat (pel rei). contribuciones directas, hayan sido Senadores o Diputados a Cortes, o Diputados provinciales, o Alcaldes en pueblos de 30.000 almas, o Presidentes de Juntas o Tribunales de Comercio. Art. 17. El cargo de Senador es vitalicio.
  51. 51. 7.2.3.- LA PRIMERA DÈCADA MODERADA (1844 -1854) Els moderats faran una nova CONSTITUCIÓ del 1845 (liberalisme moderat doctrinari), que substituí a l’anterior (1837) i representà un cert retrocés, basada en el sistema anglès, englobava les idees bàsiques dels moderats. La diferència fonamental entre amb dues és que, mentre la del 37 tenia sobirania nacional, la del 1845: 1.- Sobirania compartida entre rei i Corts (nega sobirania nacional). 2.- Més poders al rei (executiu), nomena ministres, convoca/dissol corts. 3.- Confessionalitat catòlica de l’Estat. La Constitució 4.- Control dels ajuntaments i les diputacions provincials. moderada de 1845(liberalisme doctrinari) 5.- Supressió de la Milícia (volien el control, no cap grup independent). 6.- Sufragi censatari molt restringit (1% població, reina elegia batlles). 7.- Corts bicamerals: Congrés (per sufragi censatari), Senat (pel rei). 8.- Retall dels drets bàsics fonamentals i restricció de les llibertats.
  52. 52. 7.2.3.- LA PRIMERA DÈCADA MODERADA (1844 -1854) Els moderats faran una nova CONSTITUCIÓ del 1845 (liberalisme moderat doctrinari), que substituí a l’anterior (1837), un cert retrocés. La Constitució moderada de 1845(liberalisme doctrinari)
  53. 53. 7.2.3.- LA PRIMERA DÈCADA MODERADA (1844 -1854) 2.- Reformes moderades. Altres lleis molt restrictives Les reformes moderades es caracteritzen per potenciar el liberalisme, el centralisme, la jerarquització i la uniformització territorial. Llei La Corona nomena els alcaldes dels ajuntaments amb més de dos mil habitantsAdministració i, també, als governadors civils, això per aconseguir controlar l’opinió delsLocal (1845). ciutadans i tenir la mateixa ideologia per tot el país (control ideològic). Restauració de la Lleimunicipal d’Ajuntaments del 1840. Ajuntaments i diputacions depenen de l’administració central (centralisme). Aquestes mesures centralitzadors provoquen la 2a guerra Carlina (1846-49), molt localitzada i menys important, que aconseguirà el reconeixement dels drets forals al País Basc i Navarra, però sense competències legislatives i judicials (perviuen els furs).Reforma del’educacióApropament a l’església
  54. 54. 7.2.3.- LA PRIMERA DÈCADA MODERADA (1844 -1854) 2.- Reformes moderades. Altres lleis molt restrictives Les reformes moderades es caracteritzen per potenciar el liberalisme, el centralisme, la jerarquització i la uniformització territorial. Llei La Corona nomena els alcaldes dels ajuntaments amb més de dos mil habitantsAdministració i, també, als governadors civils, això per aconseguir controlar l’opinió delsLocal (1845). ciutadans i tenir la mateixa ideologia per tot el país (control ideològic). Restauració de la Lleimunicipal d’Ajuntaments del 1840. Ajuntaments i diputacions depenen de l’administració central (centralisme). Aquestes mesures centralitzadors provoquen la 2a guerra Carlina (1846-49), molt localitzada i menys important, que aconseguirà el reconeixement dels drets forals al País Basc i Navarra, però sense competències legislatives i judicials (perviuen els furs). Accés de tota la població a l’ensenyament primari.Reforma del’educació Sols aquells amb diners per a pagar-s’ho poden fer secundària. Referent a Universitats, sols Madrid pot concedir el títol de Doctor. Es va establir un sistema d’ensenyança pública sota l’Estat i regularen les ensenyances privades vinculades a la religió.
  55. 55. 7.2.3.- LA PRIMERA DÈCADA MODERADA (1844 -1854) 2.- Reformes moderades. Altres lleis molt restrictives En 1845 li tornen al clergat secular aquells béns que li havien expropiat i no havien venut encara.Apropament a l’església Entre Pius IX i Juan Bravo Murillo. En 1851, Narváez millora les relacions amb l’església i signa el Concordat amb La Santa Seu, pel qual l’estat mantindria el culte i el clergat tindria, en la pràctica, el monopoli de l’ensenyament secundari i sols el matrimoni canònic seria vàlid.
  56. 56. 7.2.- L’ARTICULACIÓ DEL SISTEMA LIBERAL ISABELÍ 7.2.1.- Els partits polítics: MODERATS I PROGRESSISTES
  57. 57. 7.2.3.- LA PRIMERA DÈCADA MODERADA (1844 -1854) 2.- Reformes moderades. Altres lleis molt restrictivesArt. 36: […] el Gobierno deSu Majestad proveerá loconveniente al efecto; delmismo modo proveerá alos gastos de lasreparaciones de lostemplos y demás edificiosconsagrados al culto […]. Apropament a l’església S’aproven a canvi del recolzament de l’església a Isabel II i el sistema isabelí. El govern moderat es va apropar a l’església, enemistada amb els progressistes per les desamortitzacions de les etapes anteriors.
  58. 58. 7.2.3.- LA PRIMERA DÈCADA MODERADA (1844 -1854) 2.- Reformes moderades. Altres lleis molt restrictives 1851. Reforma del Codi penal, recull totes les lleis vigents que són les mateixes (unitàries per tot l’Estat). Humanització de les penes. 1844. Creació de la Guàrdia Civil per a defensar l’ordre públic (l’ordre burgés) i vigilar les propietats privades dels terratinents. Un cos armat amb finalitats civils, però amb una estructura militar. Va ser creada pel duc d’Ahumada. Es suprimeix la Milícia Nacional progressista i es crea el cos militaritzat de la Guàrdia Civil per a perseguir els delictes.
  59. 59. 7.2.3.- LA PRIMERA DÈCADA MODERADA (1844 -1854) 2.- Reformes moderades. Altres lleis molt restrictives Durarà més d’un segle i neix dels problemes fiscals que arrossegava la Hisenda. Reforma fiscal id’Hisenda, feta per Introducció de la contribució directa (nous impostos per cobrir el deute Alejandro Mon estatal). Va consistir en combinar impostos directes (contribució Santillán d’immobles, cultius, ramaderia i indústria) i indirectes (estancs, consums,...). (1845) Millorà la situació, però l’endeutament de l’Estat continuarà sent permanent i s’haurà de continuar emetent deute públic, i demanant crèdits i fent concessions als grups estrangers. S’adoptà un únic sistema de pesos i mesures: el sistema mètric decimal. Constitució de 1845. Restricció més exagerada del sufragi censatari: augment dels rendes = menys persones podien votar.
  60. 60. 7.2.3.- LA PRIMERA DÈCADA MODERADA (1844 -1854) 3.- Caiguda dels moderats Totes aquestes mesures van accentuar el centralisme amb la uniformització administrativa i van reforçar les institucions de l’Estat. Hi va haver certs canvis socials i un tímid desenvolupament econòmic, que va generar conflictes socials.
  61. 61. 7.2.3.- LA PRIMERA DÈCADA MODERADA (1844 -1854) 3.- Caiguda dels moderats El funcionament del sistema isabelí, que impossibilitava la participació de la majoria de la població i el canvi de majories per eleccions (manipulació electoral), va fomentar l’aparició de grups de pressió del rei (“camarilles”) i la intervenció de l’exèrcit, les Juntes i la Milícia en política, i el poder polític es va desenvolupar al voltant de la corona i no de les corts. Per una part, va rebrotar el Partit carlí (absolutistes radicals), que protagonitzarà l’aixecament i provocarà la segona guerra Carlina (1848-1849) o “guerra dels matiners” (1846-49), principalment a Des de fora del sistema Catalunya, i amb les mateixes reivindicacions que deu anys abans. sorgeix una doble oposició: Per altra part, en 1849, els demòcrates funden el Partit Demòcrata, crític amb Isabel II i que s’oposava al govern moderat, demanen el sufragi universal masculí i evolucionen cap a posicions republicanes.CARLOS LUIS DE BORBÓN
  62. 62. 7.2.3.- LA PRIMERA DÈCADA MODERADA (1844 -1854) 3.- Caiguda dels moderats A partir de 1851, els moderats entren en lluites polítiques internes entre ells i, en tres anys, hi haurà quatre governs moderats: crisi política que s’agreujà per l’intent moderat del cap de govern Bravo Murillo, quan en 1854, va intentar (sense èxit) impulsar una reforma de la Constitució per donar-li encara més poder a l’executiu (reina i govern) i menys per a les Corts. A això cal afegir les males collites i la forta pujada del preu del blat (i del pa), una crisi econòmica que va provocar la protestes i revolta de les masses populars, que es van aixecar en contra dels moderats, que triomfarà a Barcelona, Madrid i Saragossa. Així, els pronunciaments i les revoltes de Juntes, que es formen, i les Milícies seran l’única alternativa per canviar el signe del govern i sortir de la crisi.
  63. 63. 7.2.3.- LA PRIMERA DÈCADA MODERADA (1844 -1854) 3.- Caiguda dels moderats. La revolta de 1854 i el canvi de govern, ara progressista Des de dins el sistema , els moderats pateixen divisions internes per la pèrdua de popularitat, cosa que va provocar que en 1854 els generals moderats O’Donnell, Dulce i Olano protagonitzen el pronunciament de Vicálvaro (l’anomenada “Vicalvarada”), però veient que no tenen suficients forces, cerquen el recolzament dels progressistes.
  64. 64. 7.2.3.- LA PRIMERA DÈCADA MODERADA (1844 -1854) 3.- Caiguda dels moderats. La revolta de 1854 i el canvi de govern, ara progressista Revolta dels progressistes i alguns sectors moderats. Moderats descontents (O’Donnell, que funda la Unión Liberal) i progressistes (Espartero) publiquen dos manifests Manifest de Manzanares (1854) i Manifest d’Aranjuez, que exigien el compliment de la constitució a més de:  Reforma de la llei electoral (ampliar el dret al sufragi).  Ampliació de les llibertats.  Reducció d’impostos. BALDOMERO  Restauració de la Milícia i la formació de Juntes ESPARTERO , i, posteriorment, Corts Constituents. O’DONELL PRINCIPE DE VERGARA
  65. 65. 7.2.3.- LA PRIMERA DÈCADA MODERADA (1844 -1854) 3.- Caiguda dels moderats. La revolta de 1854 i el canvi de govern, ara progressistaEn conclusió, la radicalització de la revolució urbana va amenaçar al tron i Isabel II, no fent abdicara Isabel, sinó forçant-la a reconèixer les reformes democràtiques iniciades el 1844. Amb l’ajuda de lesJuntes, que es formen, i la Milícia (protestes a les principals ciutats) aconseguiren que la reina Isabel,en el 1854, encarrega la formació del nou govern a Espartero, que serà el president del govern i aquestnomena a O’Donnell ministre de la Guerra, donant inici al BIENNI PROGRESSISTA.
  66. 66. 7.2.4.- EL BIENNI PROGRESSISTA (1854-1856)7.2.4.- EL BIENNI PROGRESSISTA (1854-1856). 1.- Constitució de 1856 (non nata). 2.- Reformes progressistes. Legislació econòmica. 3.- Crisi del bienni progressista. Conflictivitat social (1840-68).
  67. 67. 7.2.4.- EL BIENNI PROGRESSISTA (1854-1856) La revolta de 1854 i el nou govern progressista: el canvi de govern
  68. 68. 7.2.4.- EL BIENNI PROGRESSISTA (1854-1856) La revolta de 1854 i el nou govern progressista: el canvi de govern Curt període dirigit per Baldomero Espartero amb la col·laboració del general Leopoldo O’Donnell que, en mig dels moderats i progressistes, crearà un nou partit i serà el líder de la Unió Liberal. Moment quan s’impulsaran reformes per modernitzar l’economia espanyola: es restaura la Constitució del 1837, mentre les noves Corts, amb majoria de la Unió Liberal i suport progressista, elaboren una nova Constitució que no arribarà a ser publicada, la del 1856 (non nata).Joaquín Baldomero Fernández -ESPARTERO Álvarez de Toro O’DONELL
  69. 69. 7.2.4.- EL BIENNI PROGRESSISTA (1854-1856) La revolta de 1854 i el nou govern progressista: el canvi de govern
  70. 70. 7.2.- L’ARTICULACIÓ DEL SISTEMA LIBERAL ISABELÍ 7.2.1.- Els partits polítics: MODERATS I PROGRESSISTES
  71. 71. 7.2.4.- EL BIENNI PROGRESSISTA (1854-1856) 1.- Constitució de 1856 (coneguda com la “non nata”) Es restaura la Constitució del 1837, mentre les noves Corts, amb majoria de la Unió Liberal i suport progressista, elaboren una nova Constitució que no arribarà a ser publicada, la del 1856 (non nata). O’DONELL La Constitució de 1856 (non nata) Joaquín Baldomero Fernández -ESPARTEROÁlvarez de Toro
  72. 72. 7.2.4.- EL BIENNI PROGRESSISTA (1854-1856) 1.- Constitució de 1856 (coneguda com la “non nata”)Va ser una constitució que s’aprovà però mai es va dur a terme, no va entrar en vigor. Es va aprovaruna ampliació dels drets: 1.- Sobirania nacional. Art. 1. “Todos los poderes 2.- Més drets i llibertats individuals. públicos emanan de la 1.- Constitució de 1856 Nación, en la que reside 3.- Es restaura la Milícia Nacional. esencialmente la soberanía, y por lo mismo 4.- Elecció directa dels ajuntaments. Nova Llei pertenece exclusivamente (coneguda com Municipal (aprovada no aplicada). Ampliava a la Nación el derecho de la “non nata”) el cos electoral (baixa la quota censatària) per establecer sus leyes a possibilitar que el poble triï al batlle. fundamentales.” 5.- Llibertat de culte. Tolerància religiosa.Art. 3. “Todos los españoles pueden imprimir y publicar libremente sus ideas sin previa censura, consujeción a las leyes. No se podrá secuestrar ningún impreso hasta después de haber empezado acircular. La calificación de los delitos de imprenta corresponde a los jurados.”Art. 14. “La Nación se obliga a mantener y proteger el culto y los ministros de la religión católica queprofesan los españoles. Pero ningún español ni extranjero podrá ser perseguido por sus opiniones ocreencias religiosas, mientras no las manifieste por actos públicos contrarios a la religión.”
  73. 73. 7.2.4.- EL BIENNI PROGRESSISTA (1854-1856) 1.- Constitució de 1856 (coneguda com la “non nata”)
  74. 74. 7.2.4.- EL BIENNI PROGRESSISTA (1854-1856)2.- Reformes progressistes. Legislació econòmica: DESAMORTITZACIÓ DE MADOZEl segon govern progressista d’Espartero emprèn un pla de reformes ambiciós, un CONJUNT DELLEIS per defensar els interessos de la burgesia urbana i de les classes mitjanes, que busca eldesenvolupament econòmic i la industrialització. Dues línies d’actuació més importants: represa dela desamortització (1855) i la llei general de ferrocarrils (1855).
  75. 75. 7.2.4.- EL BIENNI PROGRESSISTA (1854-1856)2.- Reformes progressistes. Legislació econòmica: DESAMORTITZACIÓ DE MADOZA.- El bienni progressista va implantar la segona DESAMORTITZACIÓ del regnat d’Isabel II, la dePASQUAL MADOZ (1855).
  76. 76. 7.2.4.- EL BIENNI PROGRESSISTA (1854-1856)2.- Reformes progressistes. Legislació econòmica: DESAMORTITZACIÓ DE MADOZAfecta als béns del clergatque quedaven, però sobretot: A les terres de l’Estat (Corona). Dels ordes militars. De les confraries. De les institucions benèfiques. I, sobretot, dels Ajuntaments (béns de propis icomunals, bàsicament a aquests darrers).  Béns de propis, que pertanyien als ajuntaments i es poden llogar, malgrat siguin municipals.  Béns comunals, que abans eren aprofitats per tota la comunitat camperola, en general (boscos, pastures).
  77. 77. 7.2.4.- EL BIENNI PROGRESSISTA (1854-1856)2.- Reformes progressistes. Legislació econòmica: DESAMORTITZACIÓ DE MADOZMateix sistema que en 1837: expropiació i venda en pública subhasta.Surten a la venda molts més béns i es recapten molts més diners.
  78. 78. 7.2.4.- EL BIENNI PROGRESSISTA (1854-1856)2.- Reformes progressistes. Legislació econòmica: DESAMORTITZACIÓ DE MADOZOBJECTIUS: aconseguir diners per equilibrar els pressupostos, per amortitzar el deute i finançarla construcció d’obres públiques per modernitzar el país com la construcció del ferrocarril.VALORACIÓ: Si bé va suposargrans ingressos per a l’Estat ise’n van beneficiar els burgesos,antics nobles i camperols ricsque van poder comprar, però vansortir perjudicats els camperolsmés pobres (perdien els bénscomunals i de propis d’on treiencacera, llenya i altres productesper a la subsistència) i l’Església(es violaven els acords de 1845 iel Concordat de 1851).Es completa la transformacióde totes les formes de propietatanteriors en propietat privadacapitalista.
  79. 79. 7.2.4.- EL BIENNI PROGRESSISTA (1854-1856)2.- Reformes progressistes. Legislació econòmica: DESAMORTITZACIÓ DE MADOZDIFERÈNCIA AMB MENDIZÁBAL: Desamortització civil. Aquesta vegada s’haurà de pagar en metàl·lic. Ara no s’admeten títols de deute públic per a pagarel lot comprat, perquè el valor dels títols havia caigut, s’havia devaluat tant que no els acceptava nil’Estat, i es necessitava numerari per poder disminuir el deute públic i invertir.
  80. 80. 7.2.4.- EL BIENNI PROGRESSISTA (1854-1856)2.- Reformes progressistes. Legislació econòmica: DESAMORTITZACIÓ DE MADOZ“Bienes declarados en venta y condiciones de su enajenación.Art. 1º. Se declaran en estado de venta... todos los predios rústicos y urbanos... pertenecientes: alEstado, al clero, a las órdenes militares de Santiago, Alcántara, Calatrava, Montesa y San Juan deJerusalén, a cofradías, obras pías y santuarios, al secuestro del ex infante don Carlos, a los propios ycomunes de los pueblos, a la Beneficencia..., y cualesquiera otros pertenecientes a manos muertas, yaestén mandados o no vender por leyes anteriores.Art. 3º. Se procederá a la enajenación de todos y cada uno de los bienes mandados vender por estaLey, sacando a pública licitación las fincas o suertes a medida que los reclamen los compradores...Art. 4º. Los compradores de las fincas quedan obligados al pago en metálico de la suma en que se lesadjudiquen en la forma siguiente: al contado el 10%, en cada uno de los dos primeros años siguientesel 8% (...), de manera que el pago se complete en quince plazos y catorce años.Art. 10º. Los fondos que se recauden a consecuencia de las ventas realizadas en virtud de la presenteley, exceptuando el 80 por 100 procedente de los bienes de propios, y el total de los que produzcanlos del clero..., se destinarán a los siguientes objetos, a saber:  1º. A que el gobierno cubra, por medio de una operación de crédito, el déficit del presupuesto del Estado, si lo hubiese en el corriente.  2º. El 50 por 100 de lo restante, y en años sucesivos del total de los ingresos, a la amortización de la Deuda Pública...  3º. El 50 por 100 restante a obras públicas de interés y utilidad generales...”Aranjuez, a 1º de mayo de 1855. Yo, la Reina. El Ministro de Hacienda, Pascual Madoz.
  81. 81. 7.2.4.- EL BIENNI PROGRESSISTA (1854-1856) DESAMORTITZACIONS
  82. 82. 7.2.4.- EL BIENNI PROGRESSISTA (1854-1856) DESAMORTITZACIONSLa darrera desamortització, posteriorment a larevolució de 1868, restableix l’antiga “Lleidesamortitzadora general” de 1855 (Madoz), demanera que, al 1876, la major part dels béns estavenja desamortitzats.
  83. 83. LES DESAMORTITZACIONS Mesures legislativesConseqüènciesAmb totes les mesures esmentades es va anar consolidant, pas a pas, el liberalisme econòmic aEspanya, si bé, les desamortitzacions no varen aconseguir, totalment, els seus objectius, va ser unareforma agrària mal feta i per això la majoria dels arrendataris i jornalers no es convertiren enpropietaris, perquè les millors terres, degut al sistema de subhasta, foren adquirides principalment per laburgesia.Tot i que la reforma va ser mal JUAN ALVÁREZaplicada, serví per a reactivarun gran nombre de terres. Laproducció d’aliments vaaugmentar, però no va anaracompanyada de laintroducció dels avençostecnològics. Aquesta reformaagrària es coneix com la granoportunitat perduda, ja queno va produir unamodernització del’agricultura i, per tant, no esva propiciar eldesenvolupament de laindústria. MENDIZÁBAL
  84. 84. LES DESAMORTITZACIONS Mesures legislativesConseqüènciesLes terres podien ser comprades lliurement, però per aquells que tenien diners, eixa incipient burgesiafinancera que donà lloc a la burgesia terratinent, o bé la terra va caure en les mateixes mans. Així, laterra es va anar concentrant en poques mans, sobretot en les d’aquells que no les treballavendirectament: antiga noblesa, agricultors benestants o burgesos urbans. Aquesta burgesia terratinent,nou propietari rural, serà coneguda com a “els nous rics.” PASQUAL MADOZJUAN ALVÁREZ MENDIZÁBAL
  85. 85. LES DESAMORTITZACIONS Mesures legislativesConseqüènciesEls grans latifundis succeïren als patrimonis, a les possessions de l’Església i als béns comunals, totarruïnant molts ajuntaments. No van acomplir-se, doncs, els objectius que es proposaven: donar terresals camperols pobres i desintegrar els grans latifundis. Amb les desamortitzacions es va evidenciar laprecarietat dels grups menys afavorits de la societat. En moltes regions d’Espanya, especialment aAndalusia, els pagesos es varen revoltar per la situació en què els havia deixat aquesta reformaagrària inconclusa, que no millorà la seva situació sinó que, en alguns casos, l’empitjorà, donat quealguns petits propietaris es convertiren en jornalers. La propietat de la terra va quedar dividida: al nord d’Espanya minifundis insuficients i d’escassa productivitat per la dolenta qualitat de la terra; a Andalusia grans latifundis en mans de grans senyors terratinents; i a la costa llevantina la situació va ser un poc més acceptable perquè, en alguns casos, els antics arrendataris enfitèutics pogueren accedir a la propietat.
  86. 86. LES DESAMORTITZACIONS Mesures legislativesConseqüènciesEn general, desapareguda la servitud jurídica, pròpia de l’Antic Règim, el conjunt de pagesos(petits propietaris, arrendataris, criats o jornalers sense terra) continuaren ara subjectes a unes relacionsde tipus clientelar i dominades pels gran cacics, que exercien una gran influència sobre ells.Si bé les desamortitzacions no varen aconseguir totalment els seus objectius, per a l’Estat va ser unnegoci rodó perquè va aconseguir doblers per guanyar la primera guerra Carlina i per cobrir unagran part del deute públic (el reduïren).
  87. 87. 7.2.4.- EL BIENNI PROGRESSISTA (1854-1856)2.- Reformes progressistes. Legislació econòmica: LLEI DE FERROCARRILS (1855)B.- La LLEI GENERAL DE FERROCARRILS (1855), que oferia incentius i avantatges a lesempreses inversores, per finançar la construcció de l’estesa ferroviària. PLUJA, VAPOR I VELOCITAT. WILLIAM TURNER
  88. 88. 7.2.4.- EL BIENNI PROGRESSISTA (1854-1856)2.- Reformes progressistes. Legislació econòmica: LLEI DE FERROCARRILS (1855)ANTECEDENTS: Abans de 1855 ja s’havien construït trams dispersos per tot el territori ambconcessions privades, però eren poc rendibles per als empresaris que els construïen, per exemple,L’Havana (1837), Mataró-Barcelona (1848), Madrid-Aranjuez (1851), València, Xerés, Astúries,...
  89. 89. 7.2.4.- EL BIENNI PROGRESSISTA (1854-1856)2.- Reformes progressistes. Legislació econòmica: LLEI DE FERROCARRILS (1855)OBJECTIUS: El govern progressista volia impulsar la construcció d’una xarxa viàriainterconnectada per tot el país per a millorar el transport (menys costos i major rapidesa) iincentivar l’economia (els diners privats no acudien a un projecte que no oferia una rendibilitat clara),per això la Llei General de Ferrocarrils de 1855.
  90. 90. 7.2.4.- EL BIENNI PROGRESSISTA (1854-1856) 2.- Reformes progressistes. Legislació econòmica: LLEI DE FERROCARRILS (1855) Els donaven els terrenys per on fer les vies.AVANTATGES Podien importar tot el material que necessitarenque es concedien als inversors sense pagar aranzels. Se’ls garantia un benefici anual del 6% de les inversions (si no l’obtenien el pagaria l’Estat).
  91. 91. 7.2.4.- EL BIENNI PROGRESSISTA (1854-1856)2.- Reformes progressistes. Legislació econòmica: LLEI DE FERROCARRILS (1855) 1.- Va propiciar la inversió de molts capitals, tant nacionals com estrangers.BENEFICIS DE LA LLEI:
  92. 92. 7.2.4.- EL BIENNI PROGRESSISTA (1854-1856)2.- Reformes progressistes. Legislació econòmica: LLEI DE FERROCARRILS (1855) 1.- Va propiciar la inversió de molts capitals, tant nacionals com estrangers.BENEFICIS DE LA 2.- Va millorar molt el transport de mercaderies. LLEI:
  93. 93. 7.2.4.- EL BIENNI PROGRESSISTA (1854-1856)2.- Reformes progressistes. Legislació econòmica: LLEI DE FERROCARRILS (1855) 1.- Va propiciar la inversió de molts capitals, tant nacionals com estrangers.BENEFICIS DE LA 2.- Va millorar molt el transport de mercaderies. LLEI: 3.- Impulsà la construcció d’un mercat nacional que afavoria als cereals, el vi i els minerals.
  94. 94. 7.2.4.- EL BIENNI PROGRESSISTA (1854-1856)2.- Reformes progressistes. Legislació econòmica: LLEI DE FERROCARRILS (1855) L’estructura radial i arborescent, ja que queden zones aïllades i no es connecten entre elles zones econòmicament importants. DESAVANTATGES L’ample de la via és diferent a l’europeu, el que suposa més costos de transport i menys rapidesa. Es desvien cap al ferrocarril capitals que hagueren pogut dedicar-se a la indústria. Es perd l’oportunitat de potenciar la siderúrgia nacional, perquè es pot dur material de l’estranger sense pagar aranzels (però la siderúrgia nacional tampoc estava preparada per a fer front a una demanda tan gran).
  95. 95. 7.2.4.- EL BIENNI PROGRESSISTA (1854-1856)2.- Reformes progressistes. Legislació econòmica: LLEI DE FERROCARRILS (1855)
  96. 96. 7.2.4.- EL BIENNI PROGRESSISTA (1854-1856) 3.- Crisi del bienni progressista. Conflictivitat social (1840-68)La coalició progressista i els moderats aperturistes varen intentar canviar el règim a partir depensaments progressistes, però l’Estat no canvià substancialment i les mesures del bienni nomilloraren les condicions de vida de les classes populars, que viuen en aquest moment una crisieconòmica important en 1855.
  97. 97. 7.2.4.- EL BIENNI PROGRESSISTA (1854-1856) 3.- Crisi del bienni progressista. Conflictivitat social (1840-68)Les classes populars viuen enaquest moment una crisieconòmica important en 1855,amb una inflació de preus degut ales males collites, que dóna lloc aconflictes socials a Catalunya. Els obrers de Barcelonaprotagonitzen la primera vagageneral de la història d’Espanya(1855), demanant: Reducció d’impostos. Abolició de quintes. Millora del salari. Reducció de la jornadalaboral.
  98. 98. 7.2.4.- EL BIENNI PROGRESSISTA (1854-1856) 3.- Crisi del bienni progressista. Conflictivitat social (1840-68)Les mesures del bienni no milloraren les condicions de vida de les classes populars, que viuen enaquest moment una crisi econòmica important en 1855.“Excelentísimo Sr. Gobernador Civil de esta Provincia: los que suscriben, fabricantes de lanay vecinos de esta ciudad, exponen: .... que los tejedores y los hiladores se sublevan unosdetrás de otros y piden en masa, y sin guardar las formas de la costumbre, la subida de losjornales .... Sostienen, en sus ideas desorganizadoras del trabajo, que el fabricante nopuede despedir al obrero sin su consentimiento, y a partir de este absurdo promuevenluchas feroces en detrimento del principio de autoridad ...... Quieren, sin haberlo pensado, elexterminio de las fábricas, y lo conseguirán si V.E. no pone freno a todos estos alborotos.Quieren, desde hace un mes, poner fin a los sistemas de fabricación .... Los hiladoresquieren inutilizar los tomos mecánicos llamados Mulagenys [sic] y reemplazarlos por tomosmanuales, que ya no existen en ninguna parte y que ni se sabe como se tienen que utilizar.... Las nuevas máquinas, que abaratan la producción, producen momentáneamenteperturbaciones pasajeras en el trabajo, pero pronto estas perturbaciones retroceden enbeneficio de los que las han sufrido y de todo el país. Quien lo dude, aquí tiene el ejemplo deInglaterra, y si con eso no hay bastante, tiene el de esta misma ciudad, donde hace veinteaños la industria lanera no era nada y hoy quizás es superior a la agricultura …”.Carta reproducida en el periódico "El Clamor Público". Antequera, 26-9-1.854
  99. 99. 7.2.4.- EL BIENNI PROGRESSISTA (1854-1856) 3.- Crisi del bienni progressista. Conflictivitat social (1840-68)Els obrers de Barcelona protagonitzen la primera vaga general de la història d’Espanya (1855),demanant: Reducció d’impostos. Abolició de quintes. Millora del salari. Reducció de la jornada laboral.“Barceloneses: catalanes todos. Muchísimos son los fabricantes del Principado que handespedido a sus trabajadores enviándoles a pedir limosna. El guante arrojado por los amosquieren recogerlo de una vez los trabajadores, y, por lo mismo, pacíficamente, dejarán lascuadras y talleres hasta que se les haga completa justicia (...). A los trabajadores no lesmueven otros fines que la libre asociación (...) quieren también fijar de un modo estable lashoras de trabajo; y que se constituya un gran jurado de amos y obreros (...) y desean, porfin, que se les considere como ciudadanos españoles para ser admitidos en las filas de laMilicia Nacional, de la que se les excluye ahora de una manera absoluta (...)”.Manifiesto colectivo de los huelguistas (1855).El govern aprova la Llei del Treball per acabar amb la vaga, permetent les associacions obreres ialgunes millores laborals.
  100. 100. 7.2.4.- EL BIENNI PROGRESSISTA (1854-1856) 3.- Crisi del bienni progressista. Conflictivitat social (1840-68)El govern aprova la Llei del Treball per acabar amb la vaga, permetent les associacions obreres ialgunes millores laborals.La inestabilitat política estava provocada per Amb el suport dels liberals es forçarà lala fragilitat del pacte entre els progressistes i dimissió d’Espartero i es dissoldran lesels moderats renovadors o aperturistes. Corts. O’Donnell (Unionista) amb el suportComencen les discrepàncies entre O’Donnell de l’exèrcit, amb les Corts suspeses i ambi Espartero i, en el context d’aquesta crisi l’actitud favorable de la Corona, en juliol delpolítica, en 1856 la crisi econòmica s’agreuja 1856, rep l’encàrrec de la reina Isabel II dei es produeixen revoltes per tot el país, amb formar govern, i reprimirà durament lesincendis de finques i fàbriques. protestes i revoltes
  101. 101. 7.2.3.- RETORN AL MODERANTISME (1856-1868) I CRISI DEL SISTEMA ISABELÍ7.2.3.- RETORN AL MODERANTISME (1856-1868) I CRISI DEL REGNE ISABELÍ. 1.- El govern de la Unió Liberal (1856-1863). 2.- Crisi del sistema isabelí. Els governs moderats autoritaris (1863-1868).
  102. 102. 7.2.3.- RETORN AL MODERANTISME (1856-1868) I CRISI DEL SISTEMA ISABELÍNarváez es torna a situar al govern, on predominen els terratinents, militars i l’església (segonsubperíode, 1863-68). Hi ha una alternança del poder entre els unionistes (primer, 1856-63) i elsmoderats (després, 1863-68), governació entre Narváez (2n període) i O’Donnell (1r període), peròaquest fou més moderat del que ho fou abans, i els progressistes, ara demòcrates, van quedarmarginats del govern, els van deixar cada vegada més enfora del sistema polític, degut a l’actitud dela reina decantada, cada vegada més, cap als moderats.És un moment d’expansióeconòmica per la creacióde carreteres, elferrocarril, la importànciade la indústria tèxtilcatalana.
  103. 103. 7.2.- L’ARTICULACIÓ DEL SISTEMA LIBERAL ISABELÍ 7.2.1.- Els partits polítics: MODERATS I PROGRESSISTES
  104. 104. 7.2.3.- RETORN AL MODERANTISME (1856-68) 1.- El govern de la Unió Liberal (1856-1863)Etapa que es caracteritza per una tornada al conservadorisme o moderantisme per part d’O’Donnell(1858-1863), que restaura el règim que dos anys enrere havia ajudat a revocar, que implicà: Es torna a restaurar la Constitució de 1845(moderada) i es restringeix el sufragi. Abolició de les lleis progressistes del bienni:interromp la desamortització de 1855, anul·la lallibertat de premsa,... Dures repressions contra els camperols revoltats. Corrupció electoral amb la compra de vots itupinades: caciquisme. Restableix els impostos.
  105. 105. 7.2.3.- RETORN AL MODERANTISME (1856-68) 1.- El govern de la Unió Liberal (1856-1863)El govern, entre 1856-1863, aconsegueix una certa estabilitat política i es potencia un nacionalismeespanyol patriòtic, amb una política exterior activa i agressiva basada en les “guerres de prestigi”: Es feren moltes expedicions a Indoxina (1858-63). Intervencions militars a Mèxic (1862) i al Marroc (1859-60), on aconseguiren Sidi Ifni i ampliar elsterritoris de Ceuta.
  106. 106. 7.2.3.- RETORN AL MODERANTISME (1856-68) 1.- El govern de la Unió Liberal (1856-1863)El govern, entre 1856-1863, aconsegueix una certa estabilitat política i es potencia un nacionalismeespanyol patriòtic, amb una política exterior activa i agressiva basada en les “guerres de prestigi”: Es feren moltes expedicions a Indoxina (1858-63). Intervencions militars a Mèxic (1862) i al Marroc (1859-60), on aconseguiren Sidi Ifni i ampliar elsterritoris de Ceuta.CONSEQÜÈNCIA: Enfortiran la imatge del règim i fomentaren la consciència patriòtica. La partmés prospera d’aquesta dècada va ser amb O’Donnell, sobretot entre 1858 i 1863: bones collites iexpansió comercial amb Cuba i Filipines.
  107. 107. 7.2.3.- RETORN AL MODERANTISME (1856-68) 1.- El govern de la Unió Liberal (1856-1863)Els inicis de la crisi econòmica de 1863 (retrocés econòmic, crisi financera, de la indústria cotoneradegut a la guerra d’Independència nord-americana, que provocà la disminució de l’exportació de cotó),fa que augmenti el descontent del sectors populars amb el règim isabelí i, també, es produeix lapèrdua del suport polític als unionistes i als moderats, i la Unió Liberal es va trobar amb l’oposicióde demòcrates, republicans i progressistes, cosa que va provocar que O’Donnell dimitís: tornen elsmoderats (Narváez).
  108. 108. 7.2.3.- RETORN AL MODERANTISME (1856-68) 2.- Crisi del sistema isabelí. Els governs moderats autoritaris (1863-1868)Existeix una successió de governs. Narváez va tornar al poder i cada cop va ser més autoritarii repressiu. La reina perd el prestigi per diversos escàndols i poca capacitat política i l’únicsuport que manté és el dels moderats.
  109. 109. 7.2.3.- RETORN AL MODERANTISME (1856-68) 2.- Crisi del sistema isabelí. Els governs moderats autoritaris (1863-1868).Els moderats són incapaços de solucionar el greu problema de la crisi econòmica. Les revoltes noparen, tan al camp com a les ciutats, especialment a partir de 1866.
  110. 110. 7.2.3.- RETORN AL MODERANTISME (1856-68) 2.- Crisi del sistema isabelí. Els governs moderats autoritaris (1863-1868).Els moderats són incapaços de solucionar el greu problema de la crisi econòmica. Les revoltes noparen, tan al camp com a les ciutats, especialment a partir de 1866.
  111. 111. 7.2.3.- RETORN AL MODERANTISME (1856-68) 2.- Crisi del sistema isabelí. Els governs moderats autoritaris (1863-1868). Els progressistes veuen que un canvi de govern per via parlamentària és impossible i varen recórrer als pronunciaments militars, però varen ser reprimits per Narváez. Els militars progressistes es pronuncien (Prim), però no es fan amb el poder. Es succeeixen conspiracions contra la corona per part dels progressistes i part de la Unió Liberal.
  112. 112. 7.2.3.- RETORN AL MODERANTISME (1856-68) 2.- Crisi del sistema isabelí. Els governs moderats autoritaris (1863-1868).El govern moderat governa de forma autoritària, al marge de les Corts i tots els grups polítics ireprimint durament (amb pena de mort) qualsevol protesta, com per exemple:Nit de Sant Daniel (1865) amb la mort de nou estudiants. Cau Narvaez i torna O’Donnell. NIT DE SAN DANIEL (1865)
  113. 113. 7.2.3.- RETORN AL MODERANTISME (1856-68) 2.- Crisi del sistema isabelí. Els governs moderats autoritaris (1863-1868).Els militars progressistes es pronuncien (Prim), però no es fan amb el poder.Sublevació del Quartell o la Caserna de San Gil (1866). La repressió d’aquesta acaba ambl’afusellament dels amotinats (60 morts). Cau O’Donnell i torna Narváez. SUBLEVACIÓ DEL CUARTELL DE SAN GIL I AFUSSELAMENT DELS AMOTINATS (1866)
  114. 114. 7.2.3.- RETORN AL MODERANTISME (1856-68) 2.- Crisi del sistema isabelí. Els governs moderats autoritaris (1863-1868).Les revoltes continuen sense parar, tan al camp com a les ciutats, especialment a partir de 1866.
  115. 115. 7.2.3.- RETORN AL MODERANTISME (1856-68) 2.- Crisi del sistema isabelí. Els governs moderats autoritaris (1863-1868).El govern moderat governa de forma autoritària, almarge de les Corts i tots els grups polítics i reprimintdurament (amb pena de mort) qualsevol protesta.Tota l’oposició s’exilia i s’uneix en contra delsmoderats i d’Isabel II, i es signa el Pacte dOstende(1866).
  116. 116. 7.2.3.- RETORN AL MODERANTISME (1856-68) 2.- Crisi del sistema isabelí. Els governs moderats autoritaris (1863-1868).Tota l’oposició s’exilia i s’uneix en contra delsmoderats i d’Isabel II, i es signa el PactedOstende (1866) entre els progressistes,demòcrates i republicans, que van arribar a unacord amb l’objectiu principal d’acabar amb elrègim i destronar la reina per ser culpable de lasituació i establir un règim democràtic amb laconvocatòria a corts per sufragi universalmasculí directe. El 1867, la Unió Liberals’uneix al Pacte d’Ostende.El setembre de 1868 té lloc la revolució de “LaGloriosa” amb l’enfonsament de la monarquia il’inici del Sexenni democràtic.
  117. 117. ANNEX: PRIMERS MOVIMENTS SOCIALS (1840-68)Les fortes desigualtats entre la burgesia (inclosa la vella noblesa) i els treballadors, tant elsindustrials com els agrícoles, propicia el naixement de nous moviments socials.
  118. 118. ANNEX: PRIMERS MOVIMENTS SOCIALS (1840-68)Les fortes desigualtats entre la burgesia (inclosa la vella noblesa) i els treballadors, tant elsindustrials com els agrícoles, propicia el naixement de nous moviments socials. Alta burguesía, latifundistas y 10% profesionales 18% 2% Jornaleros y pequeños propietarios agrícolas Obreros industriales 70% Clases populares
  119. 119. ANNEX: PRIMERS MOVIMENTS SOCIALS (1840-68)Les fortes desigualtats entre la burgesia (inclosa la vella noblesa) i els treballadors, tant elsindustrials com els agrícoles, propicia el naixement de nous moviments socials.“Es preciso entrar en estas habitaciones paraformarse una idea de su insalubridad (...) Apenasse encuentra una de estas chozas con ventilación,con embaldosado, con fogones ni hogares, ni auncon chimeneas para la salida de los humos, nilocalidad sino para un matrimonio con sus doshijos pequeños: pues bien en estas pocilgassuelen habitar 3, 4, 5 familias, con 18 ó 24personas de ambos sexos (...) Si con arreglo a la ordenanza municipalno se consintieran en estas pocilgas máspersonas que las que permiten los cuarenta piessuperficiales por cada una, no podrían exigir lospropietarios el exorbitante arriendo que sacan (...)y con semejante tráfico descuidan mejorar losedificios, seguros de que la reedificación no lesproduciría una ganancia tan usuraria.”Su Ermitaño.
  120. 120. ANNEX: PRIMERS MOVIMENTS SOCIALS (1840-68)Les fortes desigualtats entre la burgesia (inclosa la vella noblesa) i els treballadors, tant elsindustrials com els agrícoles, propicia el naixement de nous moviments socials.“El aire caliente y húmedo, que es el que reina en las fábricas de hilados y tejidos, esaltamente debilitante; produce abundantes sudores; languidez muscular y debilidad en elsistema gástrico, acompañada de poco apetito; respiración lenta y penosa; movimientospesados; la sangre no se arterializa debidamente; las impresiones e ideas se obstruyen y elsistema nervioso se entorpece. Aunque nuestros obreros no perciben estos síntomas,propios de una temperatura fuertemente cálida, no por eso deja de sentirlos su naturaleza,que insensiblemente va tomando todos los caracteres del temperamento linfático, a queconduce esta temperatura,.... El tejedor, bajo cuyas narices se forma la borrilla, la absorbe con sus inspiracionesanheladas, ocupando ésta el lugar reservado al oxigeno, que en vano piden los pulmones. He aquí la causa del ahilamiento y de la debilidad de algunos desgraciados tejedores, aquienes la necesidad obliga a pasar 14 y más horas diarias unidos a un telar, manteniendoel cuerpo en constante corvadura, siendo su pecho sin cesar conmovido por el bracear dela lanzadera, y las percusiones del balancín contra cada uno de los hilos de la trama; heaquí la causa de esa enfermedad, que comenzando por una tos cada vez más fuerte y másdifícil, llega a tener todas las apariencias de una tisis pulmonar, siendo llamada por losmédicos de los distritos manufactureros tisis algodonera, o pneumonía algodonera;nombres significativos de una enfermedad cruel, cuyas víctimas van a morir a los hospitalesen la flor de la edad; porque, como esta operación no exige fuerzas musculares, se encargaa las mujeres y a los jóvenes de pocos años.Salarich, Higiene del Tejedor. Vich, 1858.
  121. 121. ANNEX: PRIMERS MOVIMENTS SOCIALS (1840-68)En 1840 es funda a Barcelona el primer sindicat com a forma d’organització dels obrers per areivindicar millores salarials i laborals com la reducció de la jornada de treball: l’AssociacióMútua de Teixidors, aprofitant la permissivitat progressista.Els sindicats utilitzen la vaga com a forma de lluita: Granada (1839), Barcelona (1840-43), Madrid(1842), València (1843).
  122. 122. ANNEX: PRIMERS MOVIMENTS SOCIALS (1840-68)Els primers sindicats són d’oficis i actuen com a societat de socors mutu: paguen una quota per afer front a malalties, acomiadaments i vagues (caixes de resistència).Els moderats, en arribar al poder, prohibiran els sindicats i agrupacions d’obrers.“Recordamos aún los sucesos de aquel año [1843]. […] La clase obrera está aleccionadapor una dolorosa experiencia. La baja de los salarios fue el premio de sus sacrificios enfavor de los capitalistas. […] Las asociaciones […] fueron vivamente perseguidas. […] Sellegó al extremo de poner la clase toda fuera de la ley y sujetarla a los juzgados militares».«Ellos [los fabricantes] son los que con sus exigencias han abierto nuestros ojos y nos hanobligado a buscar la causa de nuestros males. Y de raciocinio en raciocinio hemos llegado acomprender que nuestros malos cesarán cuando las Cortes se interesen por nuestra causa,y las Cortes estarán a favor nuestro y en favor de la justicia al mismo tiempo, cuandonosotros nombremos los diputados.” Textos obreros del Bienio Progresista. Cit. por C. MARTÍ, Historia de España, vol. 8, Labor, pp. 192-193
  123. 123. ANNEX: PRIMERS MOVIMENTS SOCIALS (1840-68)Amb el Bienni Progressista (1854-56) tornen ser legals els sindicats.En 1855 es produeix la primera vaga general a Barcelona: els filadors van a la vaga i sóndurament reprimits.“Los obreros, en fin, piden en beneficio de su salud, de su independencia, del adelanto desu industria y del aumento del consumo: que se fije en diez el máximo de horas del jornal, yse sujeten a inspección los locales de los establecimientos fabriles para ver si cumplen lascondiciones higiénicas necesarias; que se establezca el mayor número posible de escuelasgratuitas industriales, en donde aprendan los obreros los medios más útiles y modernospara cumplir sus diversas operaciones y fundar tal vez sus inventos, y, por último, que seestablezcan también salas de asilo para los hijos de los obreros que, ocupados en sutrabajo, se ven en la necesidad de tenerlos casi todo el día a los peligros físicos y moralesde la poca edad, y se prohíba a sus padres los pongan a trabajar antes de los diez años....”.Peticiones de los obreros de Barcelona en huelga general (julio de 1855)La resta de treballadors de la ciutat recolzen la vaga per solidaritat (general) i s’arriba finalment aun acord amb els empresaris.Les vagues s’estenen per tot el territori: Béjar, Alcoi, Antequera,...
  124. 124. ANNEX: PRIMERS MOVIMENTS SOCIALS (1840-68)A partir del bienni, els sindicats d’ofici es converteixen en els primers sindicats de classe: lafederació sindical Unió de Classes.Les revoltes s’estenen al camp, sent especialment greus a Andalusia a partir del bienni progressista(a causa de la fam dels jornalers): les revoltes se plasmen en ocupacions de terres per part delscamperols, que es repeteixen en 1855, 1857 (Utrera i Sevilla) i 1861-67, amb ocupacions de moltspobles i formació d’una mena d’exèrcit de jornalers de 20.000 homes.
  125. 125. ANNEX: PRIMERS MOVIMENTS SOCIALS (1840-68)
  126. 126. ANNEX: PRIMERS MOVIMENTS SOCIALS (1840-68)"En el mes de junio de 1857 urdiose en Sevilla una conspiración cuyos verdaderos autores oinstigadores, cuya bandera y cuyos propósitos son todavía un misterio, (…) en la tarde ynoche del último día de junio, salieron de Sevilla en número de ciento y tantos hombres, malarmados y pertrechados, y al siguiente penetraron en las villas de Utrera y de El Arahal,donde sorprendieron la Casa Cuartel de la Guardia Civil y cometieron excesos punibles,siendo el más señalado el incendio del archivo municipal y los de algunas escribanías.La noticia de tan incalificables desmanes obligó a la autoridad militar superior de Sevilla aactivar el envío de una fuerte columna de tropas de infantería y caballería en persecución delos sublevados, que fueron alcanzados en la mañana del día tres en el pueblo y les causó 25muertos y escogió 24 prisioneros,14 caballos y varios aspectos. Los sublevadossobrevivieron a aquella cruel carnicería se dispersaron aterrados en todas direcciones, paraél cayendo poco a poco unos después de otros en poder de la guardia civil, que salió en supersecución. El día 5 fueron presos sus jefes en el término de la villa de Utrera, y conducidosa Sevilla, así como todos los dispersos que iban cayendo en manos de la guardia civil. Sometidos al fallo de un consejo de guerra,fueron condenados a la última pena, cuyo terriblesentencia se llevó a cabo el día 12, siendo fusilados enSevilla el primer jefe de los sublevados y veinticuatroindividuos más, y en Utrera, el mismo día, el segundojefe con ocho de sus subordinados”.
  127. 127. ANNEX: PRIMERS MOVIMENTS SOCIALS (1840-68)
  128. 128. HISTÒRIA D’ESPANYABLOC II – Tema 7/2 A Història Espanya IES Ramon Llull (Palma) Assumpció Granero Cueves Edat contemporània CONSTRUCCIÓ DE L’ ESTATLIBERAL. MINORIA ISABEL II.
  129. 129. BLOC II. TEMA 7/2. L’ESTATLIBERAL (1833-1874) 1a part regències EDAT CONTEMPORÀNIA TEMA 7.- La construcció de l’Estat liberal i intents democratitzadors (1833-1874). El regnat d’Isabel II (1833-1868) / Tema 2 7.1.- Les guerres Carlines. Absolutisme enfront de liberalisme. 7.1.1.- La minoria d’edat d’Isabel II (1833-1843). El triomf del liberalisme: Les regències. 1.- Introducció: la minoria d’edat d’Isabel II (1833-1843) i la situació en Europa. 2.- Regència de Maria Cristina (1833-1840). 2.1.- Els liberals al poder. 2.2.- L’Estatut Reial de 1834. 2.3.- Constitució de 1837. 2.4.- Desamortitzacions (1834 i 1837). 2.5.- Primera guerra Carlina (1833-1840). 3.- Regència de Baldomero Espartero (1840-1843), govern progressista. 7.1.2.- Desamortitzacions (1834 i 1837). 1.- Situació de la propietat de la terra. 2.- Què és la desamortització? 3.- Objectius de la desamortització. 4.- Mesures legislatives. 5.- Conseqüències. 7.1.3.- Primera guerra Carlina (1833-1840). 1.- Dues ideologies: Qui són i què són els isabelins i els carlins? 2.- Etapes de la guerra. Desenvolupament 2.1.- Primera etapa (1833-1836). ANNEX: El PROCÉS DE REVOLUCIÓ LIBERAL (1833-1840). CONSEQÜÈNCIES. Les revoltes socials.
  130. 130. HISTÒRIA D’ESPANYABLOC II – Tema 7/2 B Història Espanya IES Ramon Llull (Palma) Assumpció Granero Cueves Edat contemporània CONSTRUCCIÓ DE L’ ESTATLIBERAL. MAJORIA ISABEL II.
  131. 131. BLOC II. TEMA 7/2. L’ESTATLIBERAL (1833-1874) 2a part Isabel II EDAT CONTEMPORÀNIA TEMA 7.- La construcció de l’Estat liberal i intents democratitzadors (1833-1874). El regnat d’Isabel II (1833-1868) / Tema 2 7.2.- El regnat d’Isabel II (1844-868). L’articulació del sistema liberal: Moderats i progressistes. 7.2.0.- Introducció. 7.2.1.- Partits polítics. 1.- Moderats. 2.- Progressistes. 3.- La Unió Liberal. 4.- El Partit Demòcrata. 5.- El Partit Republicà. 7.2.2.- L’exèrcit, les juntes i les milícies, el paper de la premsa i de l’Església. 7.2.3.- La primera dècada moderada (1844-1854). 1.- Constitució de 1845. 2.- Reformes moderades. Altres mesures restrictives. 3.- Caiguda dels moderats. 7.2.4.- El bienni progressista (1854-1856). 1.- Constitució de 1856 (non nata). 2.- Reformes progressistes. Legislació econòmica. Pasqual Madoz. 3.- Crisi del bienni progressista. Conflictivitat social (1840-68). 7.2.3.- El retorn al moderantisme (1856-1868) i crisi del regne isabelí. 1.- El govern de la Unió Liberal (1856-1863). 2.- Crisi del regne isabelí. Els governs moderats autoritaris (1863-1868).
  132. 132. HISTÒRIA D’ESPANYABLOC II – Tema 7/2 C Història Espanya IES Ramon Llull (Palma) Assumpció Granero Cueves Edat contemporània ESTAT LIBERAL. SEXENNI REVOLUCIONARI

×