• Share
  • Email
  • Embed
  • Like
  • Save
  • Private Content
TEMA 7 A. MINORIA ISABEL II. REGÈNCIES, DESAMORTITZACIÓ I PRIMERA GUERRA CARLINA
 

TEMA 7 A. MINORIA ISABEL II. REGÈNCIES, DESAMORTITZACIÓ I PRIMERA GUERRA CARLINA

on

  • 1,028 views

 

Statistics

Views

Total Views
1,028
Views on SlideShare
1,028
Embed Views
0

Actions

Likes
1
Downloads
35
Comments
0

0 Embeds 0

No embeds

Accessibility

Categories

Upload Details

Uploaded via as Adobe PDF

Usage Rights

© All Rights Reserved

Report content

Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
  • Full Name Full Name Comment goes here.
    Are you sure you want to
    Your message goes here
    Processing…
Post Comment
Edit your comment

    TEMA 7 A. MINORIA ISABEL II. REGÈNCIES, DESAMORTITZACIÓ I PRIMERA GUERRA CARLINA TEMA 7 A. MINORIA ISABEL II. REGÈNCIES, DESAMORTITZACIÓ I PRIMERA GUERRA CARLINA Presentation Transcript

    • HISTÒRIA D’ESPANYABLOC II – Tema 7/2 A Història Espanya IES Ramon Llull (Palma) Assumpció Granero Cueves Edat contemporània CONSTRUCCIÓ DE L’ ESTATLIBERAL. MINORIA ISABEL II.
    • BLOC II. ESPANYA DEL SEGLE XIX INICI EDAT CONTEMPORÀNIA TEMA 6.- La crisi de l’Antic Règim (1788/1808-1833) / Tema 1 6.1.- Antic Règim i liberalisme (capitalisme). 6.2.- El regnat de Carles IV (1788-1808) i la crisi de la monarquia absoluta. 6.3.- La Guerra del Francès (1808-1814) o de la Independència. Josep I Bonaparte. 6.4.- La Revolució liberal (1810-1813): l’obra de les Corts de Cadis i la Constitució de 1812. 6.5.- El regnat de Ferran VII (1814-1833): sexenni absolutista, trienni liberal i dècada ominosa o absolutista. 6.6.- La independència de les colònies americanes. TEMA 7.- L’Estat liberal (1833-1874) / Tema 2 7.1.- Les guerres carlines. Absolutisme front liberalisme. Regències. 7.2.- El regnat d’Isabel II. Moderats i progressistes. 7.3.- La revolució de 1868. El Sexenni democràtic. La monarquia d’Amadeu de Savoia. 7.4.- La Primera República Espanyola. TEMA 8.- La Restauració monàrquica (1875-1902) / Tema 3 8.1.- El regnat d’Alfons XII. El sistema canovista. 8.2.- El naixement dels nacionalismes. 8.3.- La crisi de 1898. TEMA 9.- Transformacions econòmiques i canvis socials al segle XIX / Tema 4 9.1.- Les desamortitzacions. 9.2.- El moviment obrer. ÍNDEX TEMES BLOC II
    • BLOC II. TEMA 7/2. L’ESTATLIBERAL (1833-1874) 1a part regències EDAT CONTEMPORÀNIA TEMA 7.- La construcció de l’Estat liberal i intents democratitzadors (1833-1874). El regnat d’Isabel II (1833-1868) / Tema 2 7.1.- Les guerres Carlines. Absolutisme enfront de liberalisme. 7.1.1.- La minoria d’edat d’Isabel II (1833-1843). El triomf del liberalisme: Les regències. 1.- Introducció: la minoria d’edat d’Isabel II (1833-1843) i la situació en Europa. 2.- Regència de Maria Cristina (1833-1840). 2.1.- Els liberals al poder. 2.2.- L’Estatut Reial de 1834. 2.3.- Constitució de 1837. 2.4.- Desamortitzacions (1834 i 1837). 2.5.- Primera guerra Carlina (1833-1840). 3.- Regència de Baldomero Espartero (1840-1843), govern progressista. 7.1.2.- Desamortitzacions (1834 i 1837). 1.- Situació de la propietat de la terra. 2.- Què és la desamortització? 3.- Objectius de la desamortització. 4.- Mesures legislatives. 5.- Conseqüències. 7.1.3.- Primera guerra Carlina (1833-1840). 1.- Dues ideologies: Qui són i què són els isabelins i els carlins? 2.- Etapes de la guerra. Desenvolupament 2.1.- Primera etapa (1833-1836). 2.2.- Segona etapa (1836-1839).
    • BLOC II. TEMA 7/2. L’ESTATLIBERAL (1833-1874) 2a part Isabel II EDAT CONTEMPORÀNIA TEMA 7.- La construcció de l’Estat liberal i intents democratitzadors (1833-1874). El regnat d’Isabel II (1833-1868) / Tema 2 7.2.- El regnat d’Isabel II (1844-868). L’articulació del sistema liberal: Moderats i progressistes. 7.2.0.- Introducció. 7.2.1.- Partits polítics. 1.- Moderats. 2.- Progressistes. 3.- La Unió Liberal. 4.- El Partit Demòcrata. 5.- El Partit Republicà. 7.2.2.- L’exèrcit, les juntes i les milícies, el paper de la premsa i de l’Església. 7.2.3.- La primera dècada moderada (1844-1854). 1.- Constitució de 1845. 2.- Reformes moderades. Altres mesures restrictives. 3.- Caiguda dels moderats. 7.2.4.- El bienni progressista (1854-1856). 1.- Constitució de 1856 (non nata). 2.- Reformes progressistes. Legislació econòmica. 3.- Crisi del bienni progressista. Conflictivitat social (1840-68). 7.2.3.- El retorn al moderantisme (1856-1868) i crisi del regne isabelí. 1.- El govern de la Unió Liberal (1856-1863). 2.- Crisi del regne isabelí. Els governs moderats autoritaris (1863-1868).
    • BLOC II. TEMA 7/2. ESTAT LIBERAL(1833-1874) 3a part Gloriosa, República EDAT CONTEMPORÀNIA TEMA 7.- La construcció de l’Estat liberal i intents democratitzadors (1833- 1874). El regnat d’Isabel II (1833-1868) / Tema 2 7.3.- La revolució de 1868. El sexenni revolucionari/democràtic (1868-1874). La monarquia d’Amadeu de Savoia. 7.3.1.- La revolució de 1868. Introducció 1.- Causes i característiques. 2.- Els partits polítics del sexenni. 3.- Els problemes del sexenni. 7.3.2.- Les fases del sexenni. 1.- Revolució de setembre de 1868, el govern provisional (1868-1870), Constitució de 1869 i regència. 2.- La monarquia d’Amadeu I de Savoia (1871-1873). 7.4.- La Primera República Espanyola (1873-1874). 7.4.1.- La república presidencialista. 7.4.2.- Fi del sexenni i restauració de la monarquia.
    • TEMA 7.- LA CONSTRUCCIÓ DE L’ESTAT LIBERAL I INTENTS DEMOCRATITZADORS (1833-1874). EL REGNAT D’ISABEL II (1833-1868)
    • TEMA 7.- LA CONSTRUCCIÓ DE L’ESTAT LIBERAL I INTENTS DEMOCRATITZADORS (1833-1874). EL REGNAT D’ISABEL II (1833-1868)
    • T10 (M14 GMarroc -juny10/B; setembre12/A-).T6 (M12 Guerra Francès). T11 (M15 eleccions 31).T7 (M13 GCarlistes -juny12/A-). T12 (M16 alçament juliol 36, M17 territoris abans batalla Ebre). T13 (M18 migracions anys 60, M19 descolonització Àfrica -set10/B-). T14 (M20 mapa autonòmic amb via accés autonomia). Tema 1 Tema 1 Tema 2 Tema 3 Tema 6 Tema 4 T-7Bloc I: Temes 1, 2, 3, 4 i 5 Tema 5Bloc II: Temes 6, 7, 8 i 9 Tema 8 Tema 10Bloc III: Temes 10, 11, 12, 13 i 14 Tema 11 T-6 Tema 12 Tema 13 Tema 14T1 (M1 preromans, M2 2a GPúnica -juny11/A-, M3 Hispània).T2 (M4 s. XI, cristians i Al-Andalus, M5 expansió ss. XIII-XIV, M6, conquesta Illes Balears).T3 (M7 territoris RRCC després de conquesta Granada). T-9: Desamortització i Moviment ObrerT4 (M8 possessions Carles V, M9 possessions Felip II, M10 G30anys, Pau Westfalia i Pirineus -setembre11/A-).T5 (M11 Tractat Utrecht, GSuccessió, Felip V).
    • BLOC II. ESPANYA DEL SEGLE XIX (1870-1873) (1868-1874)(1788-1808) (1808-13) (1814-1833) (1875-1885) (1902-1931) (1833-1868) DICTABLANDA (setembre 1923- gener 1930) ÍNDEX TEMES BLOC II
    • TEMA 7.- LA CONSTRUCCIÓ DE L’ESTAT LIBERAL I INTENTS DEMOCRATITZADORS (1833-1874). EL REGNAT D’ISABEL II (1833-1868)
    • BLOC II. TEMA 7/2. L’ESTATLIBERAL (1833-1874) 1a part regències EDAT CONTEMPORÀNIA TEMA 7.- La construcció de l’Estat liberal i intents democratitzadors (1833-1874). El regnat d’Isabel II (1833-1868) / Tema 2 7.1.- Les guerres Carlines. Absolutisme enfront de liberalisme. 7.1.1.- La minoria d’edat d’Isabel II (1833-1843). El triomf del liberalisme: Les regències. 1.- Introducció: la minoria d’edat d’Isabel II (1833-1843) i la situació en Europa. 2.- Regència de Maria Cristina (1833-1840). 2.1.- Els liberals al poder. 2.2.- L’Estatut Reial de 1834. 2.3.- Constitució de 1837. 2.4.- Desamortitzacions (1834 i 1837). 2.5.- Primera guerra Carlina (1833-1840). 3.- Regència de Baldomero Espartero (1840-1843), govern progressista. 7.1.2.- Desamortitzacions (1834 i 1837). 1.- Situació de la propietat de la terra. 2.- Què és la desamortització? 3.- Objectius de la desamortització. 4.- Mesures legislatives. 5.- Conseqüències. 7.1.3.- Primera guerra Carlina (1833-1840). 1.- Dues ideologies: Qui són i què són els isabelins i els carlins? 2.- Etapes de la guerra. Desenvolupament 2.1.- Primera etapa (1833-1836). 2.2.- Segona etapa (1836-1839).
    • 7.1.- LES GUERRES CARLINES.ABSOLUTISME ENFRONT DE LIBERALISME Maria Cristina de Borbó i Dues Sicílies, retratada per Vicente López PortañaInfant Carles Maria Isidre Isabel II, de nina, realitzat per Vicente López Portaña
    • 7.1.1.- LA MINORIA D’EDAT D’ISABEL II (1833-1843). EL TRIOMF DEL LIBERALISME. LES REGÈNCIES 7.1.1.- La minoria d’edat d’Isabel II (1833-1843). El triomf del liberalisme: Les regències. 1.- Introducció: la minoria d’edat d’Isabel II (1833-1843) i la situació en Europa. 2.- Regència de Maria Cristina (1833-1840). 2.1.- Els liberals al poder. 2.2.- L’Estatut Reial de 1834. 2.3.- Constitució de 1837. 2.4.- Desamortitzacions (1834 i 1837). 2.5.- Primera guerra Carlina (1833-1840). 3.- Regència de Baldomero Espartero (1840-1843), govern progressista. 7.1.2.- Desamortitzacions (1834 i 1837). 7.1.3.- Primera guerra Carlina (1833-1840).
    • 1.- Introducció: la minoria d’edat d’Isabel II (1833-1843) i la situació en EuropaL’any 1830 neix Isabel i és nomenada hereva del tro pel seu pare Ferran VII abans de morir, deixantfora de l’herència al germà del rei, Carles Maria Isidre.
    • EL CONFLICTE DINÀSTIC Ferran VII i Maria Cristina passeig per els jardins de palau, probablement el d’Aranjuez, en la primavera de 1830, quan es confirma que la reina està prenyada. Oli sobre llenç (498 x 710 cm) de Luis Cruz y Ríos. Exposat en el Museu de Belles Arts d’Astúries (Oviedo)
    • 1.- Introducció: la minoria d’edat d’Isabel II (1833-1843) i la situació en EuropaEn 1833 mor Ferran VII i la seva filla Isabel només tenia 3 anys, pel que s’ha de constituir unaregència. Retrat Isabel II durant la minoria d’edat de Vicente López Portaña
    • 1.- Introducció: la minoria d’edat d’Isabel II (1833-1843) i la situació en Europa primer la de la seva mare Maria Cristina de En la minoria d’edat d’Isabel II (1833-1843) va haver Borbó (1833-1840)... dues regències: i després la de Baldomero Espartero (1840-1843),..., període que abasta quasi 10 anys del seu regnat, des de setembre de 1833 fins el 23 de juliol de1843, quan Isabel va ser declarada major d’edat. Durant aquestes dues regències es produí el triomf i laconsolidació de la revolució liberal a Espanya i la derrota del absolutisme.
    • 1.- Introducció: la minoria d’edat d’Isabel II (1833-1843) i la situació en Europa a.- Les Corts de Cadis (1810-1814) amb la Constitució Dos antecedents de 1812, que ara estarà novament vigent. liberals b.- El Trienni liberal (1820-23), sols deu anys abans, i amb els liberals dividits en moderats i exaltats o progressistes.El liberalisme espanyol serà molt conservador, ambuna escassa base social i amb pactes amb la noblesaper assolir els seus objectius, cosa que li suposàl’enemistat de gran part de la població i el va deixar enmans dels militars liberals. RAFAEL DE RIEGO
    • 1.- Introducció: la minoria d’edat d’Isabel II (1833-1843) i la situació en EuropaEn Europa, Gran Bretanya inicia profundes reformes durant el regnat de Guillem IV i el parlament ésel veritable motor de la vida del país. Després de la batalla de Trafalgar, s’inicia l’extensió del queserà després l’Imperi britànic, sobretot a partir de 1837, quan s’inicia el regnat de la reina Victòria. Lademocràcia s’assenta al país com un model inqüestionable. En el continent, dissolta la Santa Aliançades de 1830, França havia enderrocat l’absolutisme de Carles X i s’havia establert una monarquiaconstitucional amb el rei Lluís Felip d’Orleans, sota el seu mandat s’impulsa la Revolució industriali la burgesia dirigeix l’economia nacional. L’absolutisme queda restringit a Prússia, Rússia i Àustria,si bé Prússia instaura la unió duanera, Zollverein (1834), impulsada pels liberals, que tindrà èxits en elcamp comercial, obre les fronteres i avança cap a una societat industrial.
    • 2.- Regència de Maria Cristina (1833-1840)Maria Cristina de Borbó, mare d’Isabel II, quarta i darrera dóna de Ferran VII, assumí la primeraregència a la mort de Ferran VII, el 29 de setembre de 1833, i va ser una regent molt impopularperquè als 3-4 mesos de morir Ferran VII ella ja estava prenyada i durant 7 anys de regència ho vaestar 5 vegades. Tots els fills eren del mateix, un guàrdia de corps, “el trompetero Muñoz”. MariaCristina només morir Ferran VII va enviar un missatge al Papa per casar-se amb l’home que estimava iel Papa li va denegar perquè era un matrimoni morganàtic (sang real amb una persona que no és desang real) al final, es varen casar en secret. Retrat de Maria Cristina i d’Agustín Fernando Muñoz y Sánchez, Funes y Ortega, primer duc de Riánsares, Gran d’Espanya, primer marquès de Sant Agustín, primer duc de Montmorot (Taracón, 4 de maig de 1808- Le Havre, 13 de setembre de 1873), fou un militar espanyol, cavaller del Toisó d’Or i segon marit de la reina regent maria Cristina de Borbó i dues Sicílies.
    • 2.- Regència de Maria Cristina (1833-1840)Maria Cristina defensarà els drets de la seva filla com a successora, per damunt de tot, i promet alsliberals una política distinta a la del seu marit Ferran VII. La societat espanyola estava expectantdavant el canvi de regnat que s’iniciava i davant la possible incorporació al país del models polítics detall liberal, que s’estaven desenvolupant en alguns països d’Europa.
    • 2.- Regència de Maria Cristina (1833-1840)La primera guerra carlina (1833-1840) i els enfrontaments entremoderats, per una part, i la divisió dels liberals, per altra, culmina ambl’ascens com a cap de govern del general Baldomero Espartero, mentreencara duri la minoria d’edat de la petita Isabel II, un període convuls plede crisis governamentals i inestabilitat social.
    • 2.- Regència de Maria Cristina (1833-1840)En 1832, Francisco Cea Bermúdez, vinculat a l’ala més dretana del moderats, havia estat nomenatpresident del Consell de ministres i va iniciar tímides reformes administratives, però no va mostrarinterès per incorporar els antic il·lustrats i liberals al nou model de desenvolupament econòmic ipolític. CEA BERMÚDEZ Així, el primer govern de la regència va ser de caire absolutista, va continuar Cea Bermúdez, que tenia un lema “monarquia pura i dura”, cosa que va provocar una decepció liberal i va ser substituït, ràpidament, per un govern liberal moderat amb Martínez de la Rosa.
    • 2.- Regència de Maria Cristina (1833-1840)Entre les primeres mesures, Maria Cristina va disposar un detret d’amnistia general, que permet amolts dels detinguts per idees polítiques liberals i als anomenats “afrancesats” sortir de la presó oretornar a Espanya des de l’exili. A més d’aquesta decisió, es reobriren les universitats i es va impulsaruna nova política més acord amb els temps, creant el Ministeri de Foment com impulsor d’unareforma en profunditat de les infraestructures, que durant el regnat de Ferran VII, havien quedatclarament obsoletes en comparació amb França i, sobretot, amb Gran Bretanya, en plena revolucióindustrial.CEA BERMÚDEZ
    • 2.- Regència de Maria Cristina (1833-1840) Entre les reformes del gabinet de Francisco Cea Bermúdez destaca la divisió política i administrativa en províncies, en 1833, de Francisco Javier de Burgos y Olmos, essent secretari d’Estat de Foment, destinada a millorar l’administració i que, amb algunes modificacions, es manté en l’actualitat.JAVIER DE BURGOS
    • 2.- Regència de Maria Cristina (1833-1840)L’absència de sintonia entre el liberalisme i el govern va dur a la regent a substituir a Cea Bermúdezper Martínez de la Rosa, en gener de 1834. Això perquè Maria Cristina va haver d’enfrontar-se alssectors absolutistes que no acceptaven el testament de Ferran VII, iniciant-se tot un seguit de guerresentre isabelins o cristins i carlins, en les que els isabelins contaran amb l’ajut de les forces liberals. CEA BERMÚDEZ MARTÍNEZ DE LA ROSA
    • 2.- Regència de Maria Cristina (1833-1840)El nou president, Martínez de la Rosa, va haver de fer front a la primera guerra carlina (1833-1840), iniciada pels partidaris del pretenent al tron, Carles Maria Isidre, en País Basc, Navarra,Catalunya i Aragó, fonamentalment. MARTÍNEZ DE LA ROSA INFANT CARLES MARIA ISIDRE
    • 2.1.- Els liberals al poderEls liberals es dividien en moderats iprogressistes. Els 3 primers anys va servir alsmoderats per consolidar-se en la política.Martínez de la Rosa, que havia retornat del’exili, tracta d’aplicar una reforma del clero ipromulga l’Estatut Reial de 1834, ambllibertats polítiques (que pretenia crear unapossible unió de liberals moderats i absolutistesmoderats). L’Estatut Reial del 1834No és, pròpiament, una constitució perquè el textno va ser elaborat ni aprovat per unes cortsconstituents, però s’assembla molt a un textconstitucional, de fet està més a prop d’una cartaatorgada que d’una constitució. És un conjunt denormes, un text que regula l’organització del’Estat i els drets i deures del ciutadà, i que téforma articulada com una constitució. Va serelaborat pel govern liberal molt moderat deMartínez de la Rosa (president del govern quehavia posat na Maria Cristina).
    • 2.2.- L’Estatut Reial de 1834Articles importants Sobirania compartida entre el rei i les Corts; les Corts i el rei Característiques: tenen el poder legislatiu, encara que el rei continua tenint el poder executiu. Art. 1. (...) Su Majestad la Reina Gobernadora, en nombre de su excelsa hija Doña Isabel II, ha resuelto convocar las Cortes generales del Reino.Estatut Reialdel 1834
    • 2.2.- L’Estatut Reial de 1834Articles importants Art. 2. Las Cortes generales se compondrán de dos Estamentos: Característiques: el de Próceres del Reino y el de Procuradores del Reino. Poder legislatiu recau en el parlament amb poques competències. Estableix unes Corts bicamerals, formades per:  Una Cambra alta, un estament dels Pròcers (“Próceres”) format per càrrecs que són triats per la corona (bisbes, nobles grans propietaris, i militars).Estatut  Una Cambra baixa o estament dels “Procuradors” elegits per sufragi censatari de tipus econòmic i molt restringit (0’15% de la població). Reial Art. 3. El Estamento de Próceres del Reino se compondrá:del 1834 1.° De muy reverendos arzobispos y reverendos obispos. 2.° De Grandes de España. 3.° De Títulos de Castilla. 4.° De un número indeterminado de españoles, elevados en dignidad e ilustres por sus servicios en las varias carreras, y que sean o hayan sido secretarios del Despacho, Procuradores del Reino, consejeros de Estado, embajadores o ministros plenipotenciarios, generales de mar o de tierra o ministros de los tribunales supremos. 5.° De los propietarios territoriales o dueños de fábricas, manufacturas o establecimientos mercantiles que reúnan a su mérito personal y a sus circunstancias relevantes, el poseer una renta anual de sesenta mil reales, y el haber sido anteriormente Procuradores del Reino. 6.° De los que en la enseñanza pública o cultivando las ciencias o las letras, hayan adquirido gran renombre y celebridad, con tal que disfruten una renta anual de sesenta mil reales, ya provenga de bienes propios, ya de sueldo cobrado del Erario.
    • 2.2.- L’Estatut Reial de 1834Articles importants Art. 2. Las Cortes generales se compondrán de dos Estamentos: Característiques: el de Próceres del Reino y el de Procuradores del Reino. Poder legislatiu recau en el parlament amb poques competències. Estableix unes Corts bicamerals, formades per:  Una Cambra alta, un estament dels Pròcers (“Próceres”) format per càrrecs que són triats per la corona (bisbes, nobles grans propietaris, i militars).Estatut  Una Cambra baixa o estament dels “Procuradors” elegits per sufragi censatari de tipus econòmic i molt restringit (0’15% de la població). Reial Art. 13. El Estamento de Procuradores del Reino se compondrá de las personas que sedel 1834 nombren con arreglo a la ley de elecciones. Art. 14. Para ser Procurador del Reino se requiere: 1.° Ser natural de estos Reinos o hijos de padres españoles. 2.° Tener treinta años cumplidos. 3.° Estar en posesión de una renta propia anual de doce mil reales. 4.° Haber nacido en la provincia que le nombre, o haber residido en ella durante los dos últimos años, o poseer en ella algún predio rústico o urbano, o capital de censo que reditúen la mitad de la renta necesaria para ser Procurador del Reino. En el caso de que un mismo individuo haya sido elegido Procurador a Cortes por más de una provincia, tendrá el derecho de optar entre las que le hubieren
    • 2.2.- L’Estatut Reial de 1834La necessitat de recolzament en mig de la guerra carlina obliga a la regent a pactar amb els liberalsmoderats: nomena un govern liberal moderat encapçalat per Martínez de la Rosa i promulga l’EstatutReial de 1834.Altres mesures:
    • 2.2.- L’Estatut Reial de 1834Articles importants Sols la noblesa, el clergat i els burgesos més rics (liberals Característiques: moderats) estan representats, mentre la majoria de la població queda fora.Estatut Reialdel 1834 Es tracta d’un text excessivament moderat, dissimulava l’esperit liberal i sembla que cercava no alterar i agradar als liberals moderats i la complicitat dels carlins, favorables a l’absolutisme. En alguns aspectes no sembla liberal. És el text “constitucional” més conservador de la història d’Espanya (no deixa massa clar si la sobirania resideix en el rei o en les corts).
    • 2.2.- L’Estatut Reial de 1834
    • 2.2.- L’Estatut Reial de 1834La indeterminació cercava unequilibri polític, però vaacabar per no agradar ni a unsni als altres. Al mateix temps,el clima d’enfrontament es vaintensificar a causa de lesintrigues de la regent contraels liberals i una epidèmia decòlera, que va assolarEspanya de sud a nord,generant el “bulo” de quèl’Església havia enverinat elspous i canals que abastienMadrid d’aigua potable.Tot això va provocar, al 1835, el descontentament, per una part, els assalts als convents i esglésies i, peruna altra, els liberals progressistes, amb l’ajuda de gran part del poble (sobretot a les ciutats),protesten per la insuficiència de les reformes de l’Estatut, i se sentiren forts ajudats per la premsaque, de marcat caràcter progressista, no parava de criticar el govern i es mostrava favorable a unsistema més parlamentari. Així els liberals s’organitzaren en Juntes per a la insurrecció, al mateixtemps que es produïa l’alçament carlí, i forcen a la regent a pactar amb ells en mig del pitjormoment de la guerra per als isabelins (1835).
    • 2.2.- L’Estatut Reial de 1834Poc després, cau el govern de Martínez de la Rosa (dimiteix en juny de 1835) i la regent va oferir lapresidència del govern a José Maria Queipo de Llano, que va presentar la dimissió als tres mesos pelsenfrontaments amb els liberals que organitzats en Juntes revolucionàries, similars a les de la guerra delFrancès, a les que s’unirien la Milícia Nacional, prengueren el control de distintes províncies. MARTÍNEZ DE LA ROSA
    • 2.2.- L’Estatut Reial de 1834Els liberals progressistes reorganitzen les Juntes revolucionàries i controlen la Milícia Nacional,necessàries per al govern en el pitjor moment de la guerra.Les revoltes progressistes de l’estiu de 1835: revoltes urbanes de les Juntes i Milícies a Andalusia,Barcelona (les bullangues, amb crema de convents i incendis de fàbriques com la Bonaplata) i Madrid→ demanden a la regent: llibertat de premsa, una nova llei electoral que ampliés el vot a més capsde família i la convocatòria de Corts generals, extinció del clergat regular, reorganització i ampliacióde la Milícia,...
    • 2.2.- L’Estatut Reial de 1834Maria Cristina, en un intent de pal·liar la crisis, no té altra sortida en el pitjor moment de la guerra(necessita doblers i recolzament social) i es veu obligada a lliurar el govern a Mendizábal, entren enel nou govern els liberals progressistes i es posaren en marxa per elaborar una nova constitució (queposteriorment serà la de 1837) i un programa de reformes.Mendizábal arriba a una acord amb els liberals: les Juntesrevolucionàries es dissoldran i s’integraran en l’organigramaadministratiu de l’Estat, dins les diputacions provincials, a canvi deles reformes que es comprometia a dur a terme, mentre les Corts liatorguen poders extraordinaris per a realitzar les reformes:  a.- Impulsar la desamortització de l’Església per captar impostos per a l’Estat i activar en el comerç béns fins aleshores improductius, comportava també un canvi del sistema fiscal per sanejar la Hisenda pública, atendre els emprèstits i obtenir nous crèdits.  b.- Àmplia remodelació de l’exèrcit per acabar amb els carlins: canvi del alts càrrecs (vinculats als sectors més reaccionaris), augment dels efectius (75.000 nous soldats i 20 milions de pessetes). Reordenació que no va agradar a la regent perquè perdia la seva autoritat en les forces armades. JUAN ALVÁREZ MENDIZÁBALEntre setembre del 1835 i maig del 1836 els progressistes estan al govern, però quan Mendizábalintenta una desamortització de béns eclesiàstics, i per la pressió dels eclesiàstics i la noblesa, laregent el cessa.
    • 2.2.- L’Estatut Reial de 1834Destituït Mendizábal després d’una campanya de desprestigi, fou nomenat president del Consell deMinistres Francisco Javier de Istúriz y Montero, un progressista que havia retornat de l’exili i haviaevolucionat cap a posicions més moderades i contràries al procés de desamortització. JUAN ALVÁREZ MENDIZÁBAL FRANCISCO JAVIER DE ISTÚRIZ Y MONTORO
    • 2.2.- L’Estatut Reial de 1834La regent dissol les Corts, cercant unes noves que la legitimaren i donessin una constitució distintade l’Estatut Reial, però més conservadora, desitjos abruptament interromputs, perquè durant totl’estiu es produeixen revoltes progressistes a les ciutats més importants i, també, pel Motí de LaGranja de San Ildefonso, un pronunciament dels militars progressistes al palau de La Granja, queobliga a la regent a tornar a formar un govern progressista des d’agost de 1836 al final del 1837, ique va aconseguir la restitució de la Constitució de 1812 i que es derogués l’Estatut, Istúriz cessà el14 d’agost de 1836, als quasi tres mesos del seu nomenament. FRANCISCO JAVIER DE ISTÚRIZ Y MONTORO
    • 2.2.- L’Estatut Reial de 1834El nou president del govern fou José Maria Calatrava, que va anomenar ministre d’Hisenda aMendizábal, en una línia continuista. Mendizábal va aprofitar per a concloure el procésdesamortitzador i la supressió dels delmes. Calatrava va impulsar una política social que li permetéaprovar la primera llei d’Espanya que va regular i reconèixer la llibertat d’impremta. Però el mésimportant fou l’adequació de la Constitució de 1812 a la nova realitat, cosa a la que s’haviacompromès, per Reial Decret, la regent durant el Motí de la Granja, que durà a l’aprovació de laConstitució de 1837, que es va elaborar mentre els carlins havien conquerit Segòvia i es trobaven ala porta de Madrid. JOSÉ MARIA CALATRAVAEn conclusió, en 1835 es dóna el primer govern progressista (Mendizàbal), al 1837 una novaConstitució liberal i al 1839 s’aconsegueix la victòria contra els carlins.
    • 2.3.- Constitució de 1837En 1837, el govern progressista convoca Corts extraordinàries per a què, si ho creuen convenient,elaboren una nova constitució: amb una majoria moderada, redacten una Constitució basada en la de1812, aleshores vigent, però més moderada.És una constitució de consens (un text curt) fruitdel compromís entre els liberals moderats i elsliberals progressistes per acabar amb lesdiferències entre els dos sectors respecte a laqüestió de la sobirania popular. Les duesbranques del liberalisme espanyol aparquen lesseves diferències i arriben a un acord entre elles.Ho feren en un moment en què estaven en lluitacontra l’absolutisme carlí durant la primeraguerra Carlina, ja que l’enemic no són ells sinóels carlins, que amenacen amb acabar amb elconstitucionalisme i liberalisme espanyol. La Constitució de 1837 fouvigent fins la constitucióliberal moderada de 1845,sota el regnat ja d’Isabel II.
    • 2.3.- Constitució de 1837És una constitució més tècnica que la de 1812, però una reforma moderada de la del 1812 (“LAPEPA” retallada, constitució gaditana que havia estat tantes vegades enarborada com no complida). 1.- Major poder del rei (però no tantes prerrogatives com al 34): poder executiu, que va delegar més tard en la presidència del Consell de Ministres, però es reserva gran capacitat de maniobra: iniciativa legislativa i veto, convocatòria i dissolució del Parlament, tria membres del Senat, nomenament i cessament de ministres, ... 2.- Poder legislatiu: Corts bicamerals (el Senat com a control): a.- Cambra alta o Senat, els seus membres són triats pel rei a partir d’una llista triple Característiques votada pels electors. Moderades b.- Cambra baixa o Congrés dels Diputats, els membres són elegits pels electors. 3.- Sistema electoral: Sufragi censatari molt restringit (2-4% de la població), però ampliant el cos electoral respecte a l’Estatut Reial de 1834. La Constitució de 1837 4.- Finançament de culte catòlic. (vigent fins 1845) 1.- Àmplia declaració de drets individuals (llibertat de premsa o impremta, ...), drets individuals encara lluny de la Declaració dels Drets de l’Home i del Ciutadà, però amb signes d’obertura front a l’Estatut Reial de 1834. Característiques 2.- Absència de confessionalitat catòlica de l’Estat. Progressistes 3.- Divisió de poders. 4.- Sobirania nacional compartida entre el rei i la nació. Els moderats guanyen les eleccions de 1837 i governen amb el recolzament de la regent, restringint les llibertats: restricció del sufragi, nomenament directe dels alcaldes de les capitals per la regent, tornada dels béns expropiats al clergat secular i intent de reimplantar el delme.
    • 2.3.- Constitució de 1837És una constitució més tècnica que la de 1812, però una reforma moderada de ladel 1812 (“LA PEPA” retallada, constitució gaditana que havia estat tantes vegadesenarborada com no complida). Característiques Moderades 3. Divisió de poders. La Constitució de 1837 (vigent fins 1845) Característiques Progressistes
    • El procés de revolució liberal (1833-1843)2.3.- El govern moderat i la Constitució de 1837
    • 2.3.- Constitució de 1837És una constitució més tècnica que la de 1812, però una reforma moderada de ladel 1812 (“LA PEPA” retallada, constitució gaditana que havia estat tantes vegadesenarborada com no complida). Característiques Moderades La Constitució de 1837 (vigent fins 1845) Característiques Progressistes La Llei impremta:Altres lleis fi de la censura prèvia.
    • El procés de revolució liberal (1833-1843) 2.3.- El govern moderat i la Constitució de 1837En 1837, el govern progressista convoca Corts extraordinàries per a què, si ho creuen convenient,elaboren una nova constitució: amb una majoria moderada, redacten una Constitució basada en la de1812, aleshores vigent, però més moderada. 1.- Major poder del rei (no tant com al 34): poder executiu, es reserva gran capacitat de maniobra: iniciativa legislativa i veto, convocatòria i dissolució del Parlament, tria membres del Senat, nomenament i cessament de ministres, ... Característiques 2.- Poder legislatiu: Corts bicamerals (el Senat com a control): Moderades a.- Cambra alta o Senat, triats pel rei a partir d’una llista triple votada pels electors. b.- Cambra baixa o Congrés dels Diputats, els membres són elegits pels electors. 3.- Sufragi censatari molt restringit (2-4% de la població). La Constitució de 1837 4.- Finançament de culte catòlic. (vigent fins 1845) 1.- Àmplia declaració de drets individuals (llibertat de premsa o impremta, ...), drets individuals encara lluny de la Declaració dels Drets de l’Home i del Ciutadà, però amb signes d’obertura front a l’Estatut Reial de 1834. Característiques 2.- Absència de confessionalitat catòlica de l’Estat. Progressistes 3.- Divisió de poders. 4.- Sobirania nacional compartida entre el rei i la nació. Els moderats guanyen les eleccions de 1837 i governen amb el recolzament de la regent, restringint les llibertats: restricció del sufragi, nomenament directe dels alcaldes de les capitals per la regent, tornada dels béns expropiats al clergat secular i intent de reimplantar el delme.
    • 2.3.- Constitució de 1837En 1840 es produeix un pronunciament progressista i la regent, Maria Cristina, abdica (renúncia a laregència i se’n va a l’exili francès amb tota la seva família, excepte Isabel), i les corts nomenen algeneral Espartero com a regent (1840-1843), que va governar dictatorialment durant tres anys més, iva caure degut al seu autoritarisme i la política de lliurecanvisme excessiu, que va provocar l’apariciódels grups opositors de Barcelona, Catalunya, el País Basc. Joaquín Baldomero Fernández - ESPARTERO Álvarez de Toro
    • 7.1.2.- LES DESAMORTITZACIONS (1834 i 1837)PREPARACIÓ APUNTS PAU: LES DESAMORTITZACIONS I LA REFORMA AGRÀRIA DEL XIXPREGUNTES:LES DESAMORTITZACIONS: CONSEQÜÈNCIES (setembre 98).LES DESAMORTITZACIONS AL S. XIX (juny 99, setembre 99, juny 00, setembre 01).LES DESAMORTITZACIONS (juny 01, juny 03, setembre 03).LES DESAMORTITZACIONS DE BÉNS ECLESIÀSTICS I COMUNALS AL S. XIX (setembre 02).EVOLUCIÓ HISTÒRICA DE L’ESTRUCTURA DE LA PROPIETAT AGRÀRIA.EFECTES DE LA REFORMA AGRÀRIA EN L’ECONOMIA I EN LA SOCIETAT.1.- Situació de la propietat de la terra.2.- Què és la desamortització?3.- Objectius de la desamortització.4.- Mesures legislatives.5.- Conseqüències. La desamortització de la propietat de la terra fou una de les qüestions clau del XIX, la mesura més revolucionària de tot el XIX espanyol, un segle de contínua guerra civil i de contínua inestabilitat política i social en la vida espanyola. L’operació fou molt llarga i intermitent, ja que va durar quasi més de 60 anys i provocà el canvi de propietari de moltes terres d’Espanya. Malgrat la lentitud de la desamortització, en lloc de crear una burgesia agrària, com en quasi tots els països europeus, no va fer més que augmentar el poder d’una bona part dels antics rendistes i terratinents, enriquint d’aquesta manera, encara més, una burgesia no lliberal, a costa dels béns de nobles i eclesiàstics, i dels ajuntaments.
    • 7.1.2.- LES DESAMORTITZACIONS (1834 i 1837) 1.- Situació de la propietat de la terraDurant l’Antic Règim i també en aquests moments (segle XIX) existia la societat estamental. Elsestaments privilegiats tenien les seves possessions i béns “vinculats”, es a dir, que no els podienalienar (traspassar) mitjançant una venda o una donació. Això significa que els béns d’aquests estamentsno podien sortir del seu patrimoni. El motiu de la propietat vinculada o “amortiguada” era assegurarla pervivència econòmica, en el temps, dels estaments, perquè així sempre conservaven la propietat dela terra. Les propietats vinculades rebien distints noms, segons fossin d’un estament o d’un altre.Terres vinculades a: La noblesa: Mayorazgos. L’Església: El patrimonivinculat al clergat rep elnom de “mans mortes”. Els ajuntaments omunicipis: Tenien terresvinculades que erend’aprofitament comunal detot el veïnat i que reben elnom de “béns de propis”,pràcticament eren boscosper caçar o agafar llenya.
    • 7.1.2.- LES DESAMORTITZACIONS (1834 i 1837) 2.- Què és la desamortització?La desamortització consistia en un conjunt de mesures legislatives per aconseguir “desvincular” i/oexpropiar aquestes propietats amortitzades o vinculades (sobretot d’Església i d’ajuntaments), és a dir,posant-les a la venda com si fos una mercaderia més (que es puguin alienar o traspassar i sortir delpatrimoni dels estaments), perquè més gent pogués accedir a elles (sobretot camperols, per així poderactivar econòmicament aquelles terres que no es treballaven).
    • 7.1.2.- LES DESAMORTITZACIONS (1834 i 1837) 3.- Objectius de la desamortitzacióEls liberals volen acabar amb l’Antic Règim i, lògicament, amb la societat estamental. Peraconseguir-ho, havien aprovat la igualtat de tots davant la llei, que es va incloure a la Constitució del12, en l’Estatut Reial del 34 i en la Constitució del 37. D’aquesta manera desapareixien els privilegisjurídics, però la noblesa i el clero continuaven tenint en propietat la major part de les terres d’Espanya.Amb la desamortització els liberals pretenen acabar econòmicament amb la societat estamental. Ladesamortització no fou, tan sols, una mesura de política agrària, sinó més aviat una mesura depolítica fiscal per les raons que la impulsaren, perquè els liberals, en concret, perseguien amb lesdesamortitzacions aquests objectius:A.- Des del punt de vista social:  1r donar un cop de gràcia al poder econòmic dels estaments (noblesa i clergat). Els liberals pretenen la substitució de la societat estamental per la societat de classes.  2n volien donar l’oportunitat als camperols no propietaris (arrendadors i jornalers) d’accedir a la propietat de la terra (això no es va aconseguir).B.- Des del punt de vista econòmic:  Posar en funcionament econòmic terres que moltes vegades no es cultivaven, per exemple, les terres comunals (béns de propis) dels ajuntaments.  L’Estat volia aconseguir recursos per a dues necessitats bàsiques: per fer front a les guerres Carlines (guanyar la primera guerra Carlina en aquest moments) i la necessitat peremptòria d’obtenir fons per solucionar el problema del deute públic, mitjançant les vendes de béns desamortitzats (els béns desamortitzats a l’Església van començar, aleshores, a pagar contribucions, això augmenta la recaptació d’impostos). JUAN ALVÁREZC.- Des del punt de vista polític. MENDIZÁBALEl govern volia guanyar-se a la causa liberal en el nous compradors de terres.
    • 7.1.2.- LES DESAMORTITZACIONS (1834 i 1837) 4.- Mesures legislativesDEFINICIÓ: Expropiació i venda de béns, en aquest casterres de l’Església, per part de l’Estat per a vendre’ls enpública subhasta.COM?: Es va fer decretant la dissolució dels ordesreligiosos, llevat dels dedicats a l’ensenyament o al’assistència hospitalària i la incautació per part de l’Estatdel patrimoni de les comunitats afectades.Posteriorment, es constitueixen lots de béns amb lespropietats incautades, que es privatitzaran en ser venuts enpública subhasta. Com a forma de pagament l’Estatacceptava tant doblers en metàl·lic com títols de deutepúblic (molt important per les arques de l’Estat).
    • 7.1.2.- LES DESAMORTITZACIONS (1834 i 1837) 4.- Mesures legislatives (AMPLIACIÓ)ANTECEDENTS: Diferents moment històrics emmarquen el procés desamortitzador dut a termedurant el segle XIX o els intents. Són:0.- Manuel de Godoy. Una reforma1.- La guerra del Francès: la agrària capitalistainfluència napoleònica sota regnat deJosep I (1808-14) i la legislació de lesCorts de Cadis (1812).2.- Durant el Trienni liberal (1820-23).Implanta la legislació de les Corts deCadis.3.- Durant la regència de MariaCristina (1834-1841): Ladesamortització del ministred’Hisenda Juan Álvarez deMendizábal (1837).4.- Durant el Bienni progressista delregnat d’Isabel II (1854-56): Ladesamortització de Madoz (1855).5.- La darrera desamortització,posteriorment a la revolució de 1868.
    • 7.1.2.- LES DESAMORTITZACIONS (1834 i 1837) 4.- Mesures legislativesRESULTATS: En dos anys, entre 1835 i 1837, durant la minoria d’edat d’Isabel, les reformes agràriesdels progressistes desmantellen, definitivament, les institucions i el sistema de propietat de l’AnticRègim i s’implanta un règim liberal, constitucional i de monarquia parlamentària en l’àmbit polític i,el que és més important, un sistema social i econòmic capitalista. Es consagra, jurídicament, el dret a la propietat i de lliure disponibilitat de la propietat. Dissolució del règim senyorial de l’Antic Règim (llei 26 d’agost de 1837), iniciada per les Corts de Cadis: els senyors sols perden les seves atribucions jurisdiccionals (exercir justícia), però conserven la propietat de la terra que Una reforma els camperols no poden acreditar com pròpia. Camperols podien perdre el agrària dret que els lligava a la terra, esdevenint simples arrendataris o jornalers. En capitalista majoria dels casos, l’antic senyor passà a ser el nou propietari. Desamortització nobiliària: es recupera i torna a entrar en vigor la llei de supressió de mayorazgos del Trienni, que també s’havia iniciat a les Corts de Cadis. Desvinculació de 1837: les terres vinculades de la noblesa es poden comprar, vendre o embargar sense entrebancs i surten al mercat enormes extensions de terra, per ser comprades pel millor postor. JUAN ALVÁREZ MENDIZÁBAL
    • 7.1.2.- LES DESAMORTITZACIONS (1834 i 1837) 4.- Mesures legislativesRESULTATS: En dos anys, entre 1835 i 1837, durant la minoria d’edat d’Isabel, les reformes agràriesdels progressistes desmantellen, definitivament, les institucions i el sistema de propietat de l’AnticRègim i s’implanta un règim liberal, constitucional i de monarquia parlamentària en l’àmbit polític i,el que és més important, un sistema social i econòmic capitalista. Llei 30 d’agost de 1836 de desamortització dels béns de l’Església (mans mortes) i dels Ajuntaments (béns de propis). Desamortització civil: es varen repartir entre els veïns de cada municipi terres comunals ermes (no bones pel cultiu, no fèrtils). De totes formes la gran desamortització civil es farà posteriorment durant el Bienni Una reforma progressista (1854-1856) i és la desamortització de Pascual Madoz. agrària capitalista Desamortització eclesiàstica: juliol de 1837. Coneguda com la desamortització de Juan Álvarez de Mendizábal (el ministre d’Hisenda en 1837). Es va decretar la dissolució dels ordes religiosos, llevat dels dedicats a l’ensenyament o a l’assistència hospitalària i la incautació per part de l’Estat del patrimoni de les comunitats afectades. Posteriorment, es constitueixen lots de béns amb les propietats incautades, que es privatitzaran en ser venuts en pública subhasta. Com a forma de pagament l’Estat acceptava tant doblers en metàl·lic com títols de deute públic (molt important per les arques de l’Estat). JUAN ALVÁREZ MENDIZÁBAL
    • 7.1.2.- LES DESAMORTITZACIONS (1834 i 1837) 4.- Mesures legislativesEPISODIS PRELIMINARS (AMPLIACIÓ)Cal esmentar abans de l’intent desamortitzador de Manuel de Godoy, els estudis realitzats sobre laqüestió agrària pels reformistes il·lustrats (Campomanes, Jovellanos, Floridablanca...), que intentarenaportar solucions al camp espanyol, en temps del reformisme borbònic de Carles III.
    • 7.1.2.- LES DESAMORTITZACIONS (1834 i 1837) 4.- Mesures legislativesEPISODIS PRELIMINARS (AMPLIACIÓ)0.- Manuel de Godoy (primer ministre de la monarquia de Carles IV, 1788-1808) abordà, a partir de1798, una sèrie de reformes interiors, entre elles cal destacar una relacionada amb la reforma agrària:Intent de desamortització de terres eclesiàstiques.Església, nobles i el príncep hereu de la corona (Ferran), en contra i motí d’Aranjuez (1808): destitucióGodoy, abdicació Carles IV en el seu fill Ferran VII, i guerra Francès (abdicacions de Baiona imonarquia Josep I Bonapart).
    • 7.1.2.- LES DESAMORTITZACIONS (1834 i 1837) 4.- Mesures legislativesEPISODIS PRELIMINARS (AMPLIACIÓ)1.- La guerra del Francès: la influència napoleònica sota regnat de Josep I (1808-14) i la legislació deles Corts de Cadis (1812).A) Al 1808 Josep Bonapart suprimeix els ordesreligiosos i converteix els seus béns en béns nacionals.Les seves desamortitzacions no consistiren en lasupressió de la propietat, sinó en la incautació de lesrendes per fer front a les despeses de les tropes francesesen la guerra. Per això, la política napoleònica, que varevolucionar el dret i la societat segons els principis de laRevolució francesa, va comptar amb l’oposició delssectors eclesiàstics, que combateren els francesos ambles armes en les mans.
    • 7.1.2.- LES DESAMORTITZACIONS (1834 i 1837) 4.- Mesures legislativesEPISODIS PRELIMINARS (AMPLIACIÓ)1.- La guerra del Francès: la influència napoleònica sota regnat de Josep I (1808-14) i la legislació deles Corts de Cadis (1812).B) Els liberals espanyols, representats a les Corts de Cadis de1812 (seguidors de la Il·lustració), a més dels textconstitucional de “LA PEPA”, aprovaren una sèrie de lleis idecrets (entre 1810-14) destinats a eliminar els obstacles del’Antic Règim i a ordenar l’Estat com un règim liberal iencaminaren la seva política agrària cap a la realitzaciómaterial de la desamortització:  Decret supressió senyorius jurisdiccionals (1811).  Inici de la desamortització i de la reforma agrària.Malgrat la seva importància, l’obra legislativa aprovada per lesCorts no va entrar en vigor perquè, al final de la guerra delFrancès, vindrà la Restauració de l’absolutisme i Ferran VIIdecretà la seva abolició, retardant la seva aplicació fins a l’any1820.
    • 7.1.2.- LES DESAMORTITZACIONS (1834 i 1837) 4.- Mesures legislativesEPISODIS PRELIMINARS (AMPLIACIÓ)2.- Durant el Trienni liberal (1820-23), segon període del regnat de Ferran VII, es restauren gran partde les reformes de Cadis, es vota la llei 11 de desembre de 1820, anomenada “llei de desvinculació”: Supressió de les senyories jurisdiccionals (davant dels tributsconvertits en rendes, varen haver moltes protestes camperoles perveure la propietat de la terra de qui era, i els tribunals donaran, casisempre, la raó als terratinents) i supressió dels mayorazgos(vinculacions) la terra dels nobles pot ser venuda o comprada, passaa ser una propietat privada capitalista. Desamortització de les terres propietat de l’església i venda detotes les terres dels monestirs (tots aquells convents de menys de12 frares). Disminució del delme. Monetarització de les antigues rendes senyorials i delmeseclesiàstics (abans pagats amb productes agraris).Objectiu: liquidar l’Antic Règim en el camp, convertir la terra en una mercaderia més (poder sercomprada i venuda), es a dir, introduir les relacions capitalistes en el camp.Conseqüències: noblesa i clergat, i també pagesos s’oposaren al nou règim, els primers veuen minvatsels privilegis tradicionals i el darrers per què, encara que es posava fi al règim senyorial, els anticssenyors es convertiren en propietaris i els pagesos en arrendataris, perdien els antics drets sobre la terra isi no pagaven podien ser expulsats d’ella, a més, amb un economia encara de subsistència, noaconseguien reunir abastament de doblers per poder pagar les rendes en monetari. Donat el poc tempsdel Trienni liberal, no es van poder posar en pràctica totes les mesures i donarà pas a la Dècadaominosa de Ferran VII (1323-33), que derogarà la llei.
    • 7.1.2.- LES DESAMORTITZACIONS (1834 i 1837) 4.- Mesures legislativesAMPLIACIÓ3.- Durant la regència de Maria Cristina (1833-1840): La desamortització del ministre d’HisendaJuan Álvarez de Mendizábal (1837). I la regència de Baldomero Espartero (1840-43), governprogressista però autoritari.El primer període de la regència de Maria Cristina correspon al govern moderat de Martínez de la Rosa(1834). Al 1835 la regent Maria Cristina, pressionada pels progressistes i les revoltes urbanes, confiàla formació del govern al liberal progressista Mendizábal, que va iniciar ràpidament un programa,encara que sota les limitacions que li imposava l’Estatut Reial de 1834. Va decretar la desamortització dels béns del clergat per aconseguir recursos financers per a organitzar i armar l’exèrcit contra el carlisme. Noblesa i clergat pressionaren i la regent el va destituir. Noves revoltes i pronunciaments, l’estiu de 1836 (sobretot, després de l’alçament progressista de La Granja de San Ildefonso, residència d’estiu de la regent), culminaren en què la regent cridés al poder, de nou, als progressistes i es restablí la Constitució de Cadis.
    • 7.1.2.- LES DESAMORTITZACIONS (1834 i 1837) 4.- Mesures legislativesAMPLIACIÓ3.- Durant la regència de Maria Cristina (1833-1840): La desamortització del ministre d’HisendaJuan Álvarez de Mendizábal (1837).JUAN ALVÁREZ MENDIZÁBAL Les reformes progressistes (lleis desamortitzadores) s’aprovaren durant la minoria d’edat d’Isabel, entre 1835 i 1837, amb Juan Álvarez de Mendizàbal (1790-1853) al capdavant: la llei derogada per Ferran VII fou, altre cop, confirmada i reestructurada per la Llei 30 d’agost de 1836 i va ser aplicada, ininterrompudament, fins a la pujada al poder dels moderats, l’any 1843 (després de la regència d’Espartero entre 1841-43), a partir d’aquest període amb la signatura del concordat amb la Santa Seu de 1851 es paralitzarà, de nou, el procés de desamortització fins a l’any 1854, que comença el Bienni progressista.
    • 7.1.2.- LES DESAMORTITZACIONS (1834 i 1837) 4.- Mesures legislativesAMPLIACIÓ3.- Durant la regència de Maria Cristina (1833-1840): La desamortització del ministre d’HisendaJuan Álvarez de Mendizábal (1837). Es consagra, jurídicament, el dret a la propietat i de lliure disponibilitat de la propietat. Dissolució del règim senyorial de l’Antic Règim (llei 26 d’agost de 1837), iniciada per les Corts de Cadis: els senyors sols perden les seves atribucions jurisdiccionals (exercir justícia), però conserven la propietat de la terra que Una reforma els camperols no poden acreditar com pròpia. Camperols podien perdre el agrària dret que els lligava a la terra, esdevenint simples arrendataris o jornalers. En capitalista majoria dels casos, l’antic senyor passà a ser el nou propietari. Desamortització nobiliària: es recupera i torna a entrar en vigor la llei de supressió de mayorazgos del Trienni, que també s’havia iniciat a les Corts de Cadis. Desvinculació de 1837: les terres vinculades de la noblesa es poden comprar, vendre o embargar sense entrebancs i surten al mercat enormes extensions de terra, per ser comprades pel millor postor. JUAN ALVÁREZ MENDIZÁBAL
    • 7.1.2.- LES DESAMORTITZACIONS (1834 i 1837) 4.- Mesures legislativesJUAN ALVÁREZ MENDIZÁBAL
    • 7.1.2.- LES DESAMORTITZACIONS (1834 i 1837) 4.- Mesures legislativesRESULTATS: En dos anys, entre 1835 i 1837, durant la minoria d’edat d’Isabel, les reformes agràriesdels progressistes desmantellen, definitivament, les institucions i el sistema de propietat de l’AnticRègim i s’implanta un règim liberal, constitucional i de monarquia parlamentària en l’àmbit polític i,el que és més important, un sistema social i econòmic capitalista. Llei 30 d’agost de 1836 de desamortització dels béns de l’Església (mans mortes) i dels Ajuntaments (béns de propis). Desamortització civil: es varen repartir entre els veïns de cada municipi terres comunals ermes (no bones pel cultiu, no fèrtils). De totes formes la gran desamortització civil es farà posteriorment durant el Bienni Una reforma progressista (1854-1856) i és la desamortització de Pascual Madoz. agrària capitalista Desamortització eclesiàstica: juliol de 1837. Coneguda com la desamortització de Juan Álvarez de Mendizábal (el ministre d’Hisenda en 1837). Es va decretar la dissolució dels ordes religiosos, llevat dels dedicats a l’ensenyament o a l’assistència hospitalària i la incautació per part de l’Estat del patrimoni de les comunitats afectades. Posteriorment, es constitueixen lots de béns amb les propietats incautades, que es privatitzaran en ser venuts en pública subhasta. Com a forma de pagament l’Estat acceptava tant doblers en metàl·lic com títols de deute públic (molt important per les arques de l’Estat). JUAN ALVÁREZ MENDIZÁBAL
    • 7.1.2.- LES DESAMORTITZACIONS (1834 i 1837) 4.- Mesures legislativesLa desamortització de Mendizábal (1836). JUAN ALVÁREZ MENDIZÁBAL
    • El procés de revolució liberal (1833-1843) Reformes progressistes i desmantellament de l’Antic Règim (1835-37)JUAN ALVÁREZ MENDIZÁBAL Abolició de la Mesta, els gremis i el delme. Eliminació de les duanes interiors. Altres mesures Llibertat de cercament.per a liberalitzar Lliure comerç interior. l’economia Llibertat d’arrendaments agraris, preus i emmagatzement. Llibertat d’indústria i comerç.
    • 7.1.2.- LES DESAMORTITZACIONS (1834 i 1837) 4.- Mesures legislativesJUAN ALVÁREZMENDIZÁBAL
    • 7.1.2.- LES DESAMORTITZACIONS (1834 i 1837) 4.- Mesures legislativesAMPLIACIÓ: Objectius de la reforma de Mendizábal Recuperar els vals del deute públic per fer minvar el gran dèficit pressupostari (recuperar el deute) que patia l’Estat i sanejar la Hisenda. Obtenir recursos necessaris per a lluitar contra carlisme. Traure més terra a la venda i a unObjectius preu més baix. Buscar propietaris emprenedors que inverteixin més en les terres. La reforma agrària pretén crear una base social de nous compradors fidels al liberalisme, que assegurés el seu triomf (por a què es lleven les terres comprades si torna l’absolutisme). Afeblir el poder de l’Església. No es pretén millorar la situació dels camperols amb un repartiment de terres.
    • 7.1.2.- LES DESAMORTITZACIONS (1834 i 1837) 4.- Mesures legislatives
    • 7.1.2.- LES DESAMORTITZACIONS (1834 i 1837) 4.- Mesures legislatives 1.- L’església perd les propietats a canvi de compensacions com el seu manteniment per l’Estat.Conseqüències dela desamortització de Mendizábal
    • 7.1.2.- LES DESAMORTITZACIONS (1834 i 1837) 4.- Mesures legislatives 1.- L’església perd les propietats a canvi de compensacionsConseqüències de com el seu manteniment per l’Estat.la desamortització de Mendizábal 2.- L’Estat aconsegueix fons per fer front al deute i la guerra carlina.
    • 7.1.2.- LES DESAMORTITZACIONS (1834 i 1837) 4.- Mesures legislatives 1.- L’església perd les propietats a canvi de compensacionsConseqüències de com el seu manteniment per l’Estat.la desamortització de Mendizábal 2.- L’Estat aconsegueix fons per fer front al deute i la guerra carlina.
    • 7.1.2.- LES DESAMORTITZACIONS (1834 i 1837) 4.- Mesures legislatives 1.- L’església perd les propietats a canvi de compensacions com el seu manteniment per l’Estat. 2.- L’Estat aconsegueix fons per fer front al deute i la guerra carlina. 3.- Es consolida la propietat privada de la terra.Conseqüències de 4.- Compren les terres burgesos i camperols rics que tenen mésla desamortització interès en augmentar la productivitat i recolzaran el liberalisme. de Mendizábal 5.- Baixa el preu de la terra. 6.- S’inverteixen en terres diners que pogueren servir per industrialitzar el país. 7.- Els camperols continuen igual de mal o pitjor (es converteixen en arrendataris o jornalers).
    • 7.1.2.- LES DESAMORTITZACIONS (1834 i 1837) 4.- Mesures legislativesVALORACIÓ DELS RESULTATS: Relativament pobres, referent a l’adquisició de propietats perpart dels camperols, perquè les divisions de lots varen ser lliurades a les comissions, que van abusardel seu poder i van manipular aquests lots fent-los inaccessibles per als petits propietaris, de maneraque tan sols podien adquirir-los les oligarquies més adinerades. Els llauradors no pogueren accedir a leslicitacions, la noblesa i la burgesia adinerada únics que podien aconseguir-ho. Els nous propietarisaugmentaren les rendes als camperols, que hauran de pagar més per conrear el mateix. Malgrat això,per fer-nos una idea, tan sol aproximada, de la rapidesa del procés en aquest període, S. MILLET estimaque, només al 1845, el nombre de transaccions de propietat desvinculades fou de l’ordre de 63.000.Això farà augmentar la producció perquè es conrearan terres fins al moment improductives.
    • 7.1.2.- LES DESAMORTITZACIONS (1834 i 1837) 4.- Mesures legislativesVALORACIÓ DELS RESULTATS: La desamortització tindrà com a negatiu que es talaran boscos,cosa que iniciarà el problema de la desertització i, a més, es paralitza el procés d’industrialització,perquè es va invertir en el sector primari i no secundari.
    • 7.1.2.- LES DESAMORTITZACIONS (1834 i 1837) 4.- Mesures legislativesINCÍS: Durant el regnat d’Isabel II (1844-1868), en un començament hiha un retorn al moderantisme, així mitjançant el Concordat amb la SantaSeu (1851), se suspenen la venda dels béns eclesiàstics desamortitzats,el retorn dels no venuts i el finançament públic del culte i del clergat,com a conseqüència es guanyà el suport de l’Església catòlica al tron.
    • 7.1.2.- LES DESAMORTITZACIONS (1834 i 1837) 4.- Mesures legislatives4.- Durant el Bienni progressista delregnat d’Isabel II (1854-56): Ladesamortització de Pasqual Madoz. Elsegon govern progressista d’Esparteroemprèn un pla de reformes ambiciós perdefensar interessos de la burgesia urbana ide les classes mitjanes.Dues línies d’actuació més importants:represa de la desamortització (1855) i lallei general de ferrocarrils (1855).
    • 7.1.2.- LES DESAMORTITZACIONS (1834 i 1837) 4.- Mesures legislatives4.- Durant el Bienni progressista del regnat d’Isabel II (1854-56): Nova Llei de desamortitzaciógeneral del ministre Pasqual Madoz (1855, 1 de maig publicat a la Gaceta de Madrid i el 31 lesinstruccions per a realitzar-les), provoca la desamortització de la major part dels béns que encarafaltaven, reforma agrària que va afectar a: Els béns de l’Estat. De l’Església. Dels ordes militars. De les confraries. De les institucions benèfiques. I, sobretot, dels Ajuntaments (béns de propis icomunals, bàsicament a aquests darrers).  Béns de propis, que pertanyien als ajuntaments i es poden llogar, malgrat siguin municipals.  Béns comunals, que abans eren aprofitats per tota la comunitat camperola, en general (boscos, pastures).
    • 7.1.2.- LES DESAMORTITZACIONS (1834 i 1837) 4.- Mesures legislatives4.- Durant el Bienni progressista del regnat d’Isabel II (1854-56): Nova Llei de desamortitzaciógeneral del ministre Pasqual Madoz (1855).Objectiu: va ser el mateix que la desamortització de Mendizábal. Aconseguir recursos per a la Hisenda pública (fer minvar el deute públic) i poder fer les inversionspúbliques, essencialment per a la construcció del ferrocarril i poder modernitzar l’economia delpaís. Aquesta vegada s’haurà de pagar en metàl·lic. Ara no s’admeten títols de deute públic per a pagarel lot comprat, perquè el valor dels títols havia caigut, s’havia devaluat tant que no els acceptava nil’Estat, i es necessitava numerari per poder disminuir el deute públic i invertir.
    • 7.1.2.- LES DESAMORTITZACIONS (1834 i 1837) 4.- Mesures legislatives4.- Durant el Bienni progressista del regnat d’Isabel II (1854-56): Nova Llei de desamortitzaciógeneral del ministre Pasqual Madoz (1855).Resultat: Un volum de béns propis posats en venda molt superior als de 1837. Al 1855, el nombrede les transaccions fou, segons MILLET, de 273.000. Aquesta llei es va suspendre, a la fi, el 14 denovembre de 1856.Les mesures reformistes del Biennino van millorar les condicions devida de les classes populars, ni vansatisfer les seves demandes, la qualcosa generà un clima deconflictivitat social per la situacióde crisi econòmica (pujada preus,males collites...) com les revoltesobreres a Barcelona (1855).És més, la desamortització deMadoz va produir una disminucióde la cabana ramadera, perquè elscamperols no poden costejar laalimentació del ramat, cosa queels obliga a desfer-se dels animals.
    • 7.1.2.- LES DESAMORTITZACIONS (1834 i 1837) 4.- Mesures legislatives5.- La darrera desamortització, posteriorment a larevolució de 1868, restableix l’antiga “Lleidesamortitzadora general” de 1855 (Madoz), demanera que, al 1876, la major part dels béns estavenja desamortitzats.
    • 7.1.2.- LES DESAMORTITZACIONS (1834 i 1837) 4.- Mesures legislatives5.- ConseqüènciesAmb totes les mesures esmentades es va anar consolidant, pas a pas, el liberalisme econòmic aEspanya, si bé, les desamortitzacions no varen aconseguir, totalment, els seus objectius, va ser unareforma agrària mal feta i per això la majoria dels arrendataris i jornalers no es convertiren enpropietaris, perquè les millors terres, degut al sistema de subhasta, foren adquirides principalment per laburgesia.Tot i que la reforma va ser mal JUAN ALVÁREZaplicada, serví per a reactivarun gran nombre de terres. Laproducció d’aliments vaaugmentar, però no va anaracompanyada de laintroducció dels avençostecnològics. Aquesta reformaagrària es coneix com la granoportunitat perduda, ja queno va produir unamodernització del’agricultura i, per tant, no esva propiciar eldesenvolupament de laindústria. MENDIZÁBAL
    • 7.1.2.- LES DESAMORTITZACIONS (1834 i 1837) 4.- Mesures legislatives5.- ConseqüènciesLes terres podien ser comprades lliurement, però per aquells que tenien diners, eixa incipient burgesiafinancera que donà lloc a la burgesia terratinent, o bé la terra va caure en les mateixes mans. Així, laterra es va anar concentrant en poques mans, sobretot en les d’aquells que no les treballavendirectament: antiga noblesa, agricultors benestants o burgesos urbans. Aquesta burgesia terratinent,nou propietari rural, serà coneguda com a “els nous rics.” PASQUAL MADOZJUAN ALVÁREZ MENDIZÁBAL
    • 7.1.2.- LES DESAMORTITZACIONS (1834 i 1837) 4.- Mesures legislatives5.- ConseqüènciesEls grans latifundis succeïren als patrimonis, a les possessions de l’Església i als béns comunals, totarruïnant molts ajuntaments. No van acomplir-se, doncs, els objectius que es proposaven: donar terresals camperols pobres i desintegrar els grans latifundis. Amb les desamortitzacions es va evidenciar laprecarietat dels grups menys afavorits de la societat. En moltes regions d’Espanya, especialment aAndalusia, els pagesos es varen revoltar per la situació en què els havia deixat aquesta reformaagrària inconclusa, que no millorà la seva situació sinó que, en alguns casos, l’empitjorà, donat quealguns petits propietaris es convertiren en jornalers. La propietat de la terra va quedar dividida: al nord d’Espanya minifundis insuficients i d’escassa productivitat per la dolenta qualitat de la terra; a Andalusia grans latifundis en mans de grans senyors terratinents; i a la costa llevantina la situació va ser un poc més acceptable perquè, en alguns casos, els antics arrendataris enfitèutics pogueren accedir a la propietat.
    • 7.1.2.- LES DESAMORTITZACIONS (1834 i 1837) 4.- Mesures legislatives5.- ConseqüènciesEn general, desapareguda la servitud jurídica, pròpia de l’Antic Règim, el conjunt de pagesos(petits propietaris, arrendataris, criats o jornalers sense terra) continuaren ara subjectes a unes relacionsde tipus clientelar i dominades pels gran cacics, que exercien una gran influència sobre ells.Si bé les desamortitzacions no varen aconseguir totalment els seus objectius, per a l’Estat va ser unnegoci rodó perquè va aconseguir doblers per guanyar la primera guerra Carlina i per cobrir unagran part del deute públic (el reduïren).
    • 7.1.2.- LES DESAMORTITZACIONS (1834 i 1837) EVOLUCIÓ
    • 7.1.2.- LES DESAMORTITZACIONS (1834 i 1837
    • 7.1.2.- LES DESAMORTITZACIONS (1834 i 1837) EVOLUCIÓ
    • 7.1.3.- LA PRIMERA GUERRA CARLINA (1833-1840)1.- Dues ideologies: Qui són i què són els isabelins i els carlins?2.- Etapes de la guerra. Desenvolupament 2.1.- Primera etapa (1833-1836). 2.2.- Segona etapa (1836-1839).
    • 7.1.3.- LA PRIMERA GUERRA CARLINA (1833-1840)L’any 1832 Ferran VII, malalt de mort, firmà la PragmàticaSanció que abolia la Llei Sàlica que havia introduït Felip V(excloïa a les dones de la línia successòria). La Llei Sàlica fourevocada en 1789 per Carles IV, mitjançant un decret que no esva arribar a promulgar. D’aquesta manera heretarà la corona laseva filla Isabel i no el seu germà Carles Maria Isidre.
    • EL CONFLICTE DINÀSTICEls partidaris de Carles, anomenatscarlins, s’oposen a Isabel i nomenen rei aDon Carles (Carles V), iniciant unalçament que provocà una guerra civil,coneguda com la primera guerraCarlina, primer al nord d’Espanya i, pocdesprés, a Catalunya; insurrecció carlinaque no finalitzà fins la seva derrota el1839.
    • EL CONFLICTE DINÀSTIC Apostòlics i ultraconservadors aposten pels drets de Don Carles, es negaven a reconèixer la situació i jurar la nova hereva, i preparen l’aixecament.
    • Francisco de Goya y Lucientes F La família de Carles IV (1800) Oli sobre tela (280 x 336 cm) A Museu del Prado, Madrid, Espanya (FITXA 124/2010, 77/2011 i 12, desapareix 2013) M D. Antonio Pascual i Dª Carlota Joaquina Í Goya La promesa de Reina Mª Lluïsa I Ferran VII L Dª Isabel I El rei Carles IV A El príncep de Parma CD. CarlesMaria Isidre A La Princesa R Maria Lluïsa, Ferran VII amb el seu fill L O S I Infant Francesc de Paula V
    • EL CONFLICTE DINÀSTIC
    • MAPA 13.- REGIONS RECOLZEN CARLISME (B2-T2)ACTIVITAT PAU: Lectura o elaboració de mapa amb les regions on el carlisme tingué més suport o recolzament al segle XIX. PAU: juny 2012, opció A (mateix mapa selectivitat).
    • 7.1.3.- LA PRIMERA GUERRA CARLINA (1833-1840) L’aixecament carlí marcarà tot el període de les regències i dificultarà la tasca dels governs liberals.Dibuix del pas de l’infant Don Carles Maria Isidre per Navarra en 1833.
    • MAPA 13.- REGIONS RECOLZEN CARLISME (B2-T2)ACTIVITAT PAU: Lectura o elaboració de mapa amb les regions on el carlisme tingué més suport o recolzament al segle XIX. PAU: juny 2012, opció A (mateix mapa selectivitat). El MAPA 13 és un mapa de les zones carlines i liberals durant les anomenades guerres carlines. El model 1 presentat és el mapa que ha sortit a PAU: juny 2012, opció A, amb les dues qüestions següents (3 punts): a.- Quines foren les causes del carlisme i on tingué més força? b.- Quines accions bèl·liques hi va haver i com acabà el carlisme? Cal fer una breu introducció amb la qüestió successòria a la mort de Ferran VII (Llei Sàlica, Pragmàtica Sanció, regent Maria Cristina, Manifiesto de “Abrante” (Carles V), mesures de la regent Maria Cristina, esmentar la llei desamortizadora de béns eclesiàstics (Mendizábal) com a mesura per recaptar doblers per fer front a la primera guerra carlina (1833-1840). Ideologia del dos bàndols: CARLINS I ISABELINS O CRISTINS, sectors socials que donaren suport als dos bàndols d’aquest enfrontament dinàstic i ideològic, localització geogràfica i desenvolupament de les dues etapes de la primera guerra carlina (1833-1840) amb les batalles o successos més importants, per acabar esmentat les altres dues guerres i, entremig un intent carlí o “Ortegada”. L’expressió guerres carlines és empleada para referir-se a las 3 guerres civils espanyoles dels segle XIX: 1a guerra carlina (1833-40), el 1r conflicte durà 7 anys. CARLES V (Carles Maria Isidre) i la regent Maria Cristina. 2a guerra carlina (1846-49). CARLES VI, durant la majoria edat d’Isabel II (1844-1868). Aixecament o intent carlí de la Rápita “Ortegada” (1860). Complot del general Jaime Ortega y Olleta, capità general de Balears (1 abril 1860) per proclamar al pretenent carlí CARLES LLUÍS DE BORBÓ (CARLES VII) i destronar a la reina Isabel II, va enviar una expedició militar a la península, a prop de la població de San Carlos de la Rápita (Delta de L’Ebre). 3a guerra carlina (1872-76). CARLES VII. Abasta el final del regnat d’Amadeu I de Savoia (1871-73), la Primera República Espanyola (1873-74) i acaba durant el començament del regnat d’Alfons XII (1875-1885). Finalitzar el comentari amb les conseqüències: El triomf del liberalisme, tot i que molt conservador va guanyar la partida al carlisme més tradicionalista.
    • EL CONFLICTE DINÀSTICL’expressió guerres carlines és empleada para referir-se a las tres guerres civils espanyoles dels segleXIX: 1a guerra carlina (1833-1840), el primer conflicte durà 7 anys. CARLES V (Carles Maria Isidre). 2a guerra carlina (1846-1849). CARLES VI. Intent carlí: “Ortegada” (1860). 3a guerra carlina (1872-1876). CARLES VII.
    • MAPA 13.- LLOCS RECOLZEN CARLISME (model 1)
    • 7.1.3.- LA PRIMERA GUERRA CARLINA (1833-1840)El germà de Ferran VII, Carles Maria Isidre, no es conforma i amb els seus partidaris absolutistesreclamen els drets de Carles al tron d’Espanya, es neguen a reconèixer Isabel II com a reina (i a MariaCristina com a regent) i proclamen rei a Don Carles Maria Isidre (Carles V), declarant la guerra civilper aconseguir la corona.
    • MAPA 13.- LLOCS RECOLZEN CARLISME (model 2)
    • 7.1.3.- LA PRIMERA GUERRA CARLINA (1833-1840)Ferran VII havia previst la controvèrsia que s’endevinava i va nomenar regent a la seva esposa MariaCristina, desterrant el seu germà.Per tant, és una lluita dinàstica (entre els dretsde neboda i oncle) però, per altra banda, aquestaguerra és també una disputa ideològica queenfronta els liberals (isabelins o cristins) i alsabsolutistes (carlins).
    • 7.1.3.- LA PRIMERA GUERRA CARLINA (1833-1840)Abans de morir Ferran VII, la futura regent havia aconseguit separar els militars partidaris deCarles dels alts càrrecs de l’exèrcit i s’havia assegurat el suport dels liberals en l’exili, així com elde França i Anglaterra. Maria Cristina de Borbó i Dues Sicílies, retratada per Vicente López Portaña
    • 7.1.3.- LA PRIMERA GUERRA CARLINA (1833-1840)Carles es proclama rei d’Espanya l’1 d’octubre de 1833 amb el nom de Carles V, i contava amb elsuport de la corona portuguesa, en mans de Miquel I, i amb el complicitat silenciosa de Prússia,Rússia i Àustria. Les tropes espanyoles envaeixen Portugal en un intent de castigar el suport alcarlisme, però amb la mediació d’Anglaterra, Carles s’exiliarà a Gran Bretanya, d’on s’escaparà en1834 per a presentar-se entre Navarra i el País Basc i encapçalar la primera guerra Carlina.
    • 7.1.3.- LA PRIMERA GUERRA CARLINA (1833-1840)Carles Maria Isidre i els absolutistes es neguen a reconèixer Isabel II com a reina (i a Maria Cristinacom a regent) i proclamen rei a Don Carles Maria Isidre (Carles V), declarant la guerra civil.MANIFIESTO DE ABRANTES“Carlos V a sus amados vasallos: Bien conocidos son mis derechos a la corona de Españaen toda la Europa y los sentimientos en esta parte de los españoles que son harto notoriospara que yo me detenga a justificarlos. Fiel, sumiso y obediente a mi muy caro hermano queacaba de fallecer...todo lo he sacrificado, mi tranquilidad, la de mi familia. He arrostrado todaclase de peligros para testificarle mi respetuosa obediencia, dando testimonio de misprincipios religiosos y sociales, tal vez han creído algunos que los he llevado hasta el excesopero siempre lo hice convencido de que de ello dependía la paz de la Monarquía. Ahora soyvuestro Rey; y al presentarme por primera vez a vosotros bajo este título no puedo dudar unsólo momento que imitaréis mi ejemplo sobre la obediencia que se debe a los príncipes queocupan legítimamente el trono y volaréis todos a colocaros bajo mis banderas haciéndoosasí acreedores a mi afecto y soberana munificencia. Pero sabéis que igualmente recaerá elpeso de la justicia sobre aquellos, que desobedientes y desleales no quieren escuchar la vozde un soberano y un padre que sólo desea haceros felices”.Abrantes (Portugal), octubre de 1833.CARLOS
    • 7.1.3.- LA PRIMERA GUERRA CARLINA (1833-1840)Carles Maria Isidre i els absolutistes es neguen a reconèixer Isabel II com a reina (i a Maria Cristinacom a regent) i proclamen rei a Don Carles Maria Isidre (Carles V), declarant la guerra civil.MANIFIESTO DE LA REINA GOBERNADORA"Sumergida en el más profundo dolor por la súbita pérdida de mi augusto esposo ysoberano, sólo una obligación sagrada...puede hacerme interrumpir el silencio que exige laintensidad de mi pesar...Para disipar esa incertidumbre y precaver la inquietud y extravíoque produce en los ánimos, he creído mi deber anticiparme a conjeturas y adivinaciones conla franca manifestación de los principios que he de seguir constantemente en el gobierno, deque estoy encargada por la última voluntad del Rey durante la minoría de la Reina, mi muycara y amada hija doña Isabel. La religión y la Monarquía...serán respetadas, protegidas ymantenidas por mí en toda su vigor y pureza...Tengo la más íntima satisfacción de que seaun deber para mí conservar intacto el depósito de la autoridad real que se me haconfiado...Me esforzaré en corregir los vicios que el tiempo y los hombres han introducido enla administración pública...yserán materia de mis desvelos las necesarias reformas administrativas. Ni el nombre de laReina ni el mío son la divisa de una parcialidad, sino la bandera tutelar de la Nación: miamor, mi protección y mis cuidados son de todos los españoles”.En el Palacio Real de Madrid a 4 de octubre de 1833.Yo la REINA GOBERNADORA.
    • 7.1.3.- LA PRIMERA GUERRA CARLINA (1833-1840) 1.- Dues ideologies: Qui són i què són els isabelins i els carlins?COMPOSICIÓ SOCIALS DEL ISABELINS: Hi havia liberals (moderats sobretot, la regent pacta ambells per aconseguir diners i homes per a la guerra a canvi de reformes liberals), funcionaris, burgesos,però també nobles (noblesa latifundista fidel), i membres de l’alt grau de l’exèrcit i alguns altseclesiàstics fidels a Isabel II.IDEOLOGIA DELS ISABELINS o BURGESOS: els liberals proposaven l’abolició de l’Antic Règim ila implantació d’un Estat liberal.
    • 7.1.3.- LA PRIMERA GUERRA CARLINA (1833-1840) 1.- Dues ideologies: Qui són i què són els isabelins i els carlins?COMPOSICIÓ SOCIAL DELS CARLINS: la major part de la noblesa rural absolutista, els petitsnobles rurals (hidalgos), el baix grau de l’exèrcit, el baix clergat, els petits propietaris rurals de lameitat nord d’Espanya, els camperols empobrits que havien perdut la propietat útil de les terres i elsartesans arruïnats.
    • 7.1.3.- LA PRIMERA GUERRA CARLINA (1833-1840) 1.- Dues ideologies: Qui són i què són els isabelins i els carlins?IDEOLOGIA DELS CARLINS: és un moviment contrarevolucionari d’ideologia absolutista,ultrareligiosa (“Altar i Tron”) i foral (el seu lema era “DEU, PÀTRIA, REI I FURS”), format per unexèrcit de voluntaris, rebutja el liberalisme (antiliberal) i la nova societat urbana.
    • 7.1.3.- LA PRIMERA GUERRA CARLINA (1833-1840) 1.- Dues ideologies: Qui són i què són els isabelins i els carlins?DEU. Els carlins són ultra catòlics. Estan en contra de la llibertat de culte o de la tolerància religiosai en contra de la desamortització eclesiàstica.PÀTRIA. Els carlins són molt patriotes espanyols. REI. Volien un rei amb poders absoluts. Estan en contra del constitucionalisme.
    • 7.1.3.- LA PRIMERA GUERRA CARLINA (1833-1840) 1.- Dues ideologies: Qui són i què són els isabelins i els carlins?FURS. Únicament Navarra i les tres províncies basques tenien institucions de govern i ordenamentjurídic propi. El conservaven perquè aquests territoris no havien tingut DNP. Aragó i Catalunya tansols havien conservat el seu dret privat propi (dret foral). El respecte als furs significa que aqueststerritoris els volien conservar davant l’amenaça del centralisme dels liberals. Per tant, s’oposaven ales reformes liberals i defensaren la monarquia absoluta, el tradicionalisme i el foralisme (furs).
    • 7.1.3.- LA PRIMERA GUERRA CARLINA (1833-1840) 1.- Dues ideologies: Qui són i què són els isabelins i els carlins?IDEOLOGIA DELS CARLINS: és un moviment contrarevolucionari d’ideologia absolutista,ultrareligiosa (“Altar i Tron”) i foral (el seu lema era “DEU, PÀTRIA, REI I FURS”), format per unexèrcit de voluntaris, rebutja el liberalisme (antiliberal) i la nova societat urbana.
    • 7.1.3.- LA PRIMERA GUERRA CARLINA (1833-1840) 1.- Dues ideologies: Qui són i què són els isabelins i els carlins?LOCALITZACIÓ GEOGRÀFICA DELSCARLINS: Zones rurals del País Basc iNavarra, i de l’interior de Catalunya, ial nord de Castelló i Terol.LOCALITZACIÓ GEOGRÀFICA DELSISABELINS: Les ciutats, Castella, tot elsud del país i les illes.Es podria dir que cap al sud eren mésliberals i cap al nord més carlins.
    • MAPA 13.- LLOCS RECOLZEN CARLISME (model 3)
    • MAPA 13.- LLOCS RECOLZEN CARLISME (model 1)
    • 7.1.3.- LA PRIMERA GUERRA CARLINA (1833-1840) 1.- Dues ideologies: Qui són i què són els isabelins i els carlins?LOCALITZACIÓGEOGRÀFICA DELSCARLINS: Zones ruralsdel País Basc i Navarra,i de l’interior deCatalunya, i al nord deCastelló i Terol.LOCALITZACIÓGEOGRÀFICA DELSISABELINS: Les ciutats,Castella, tot el sud delpaís i les illes.Es podria dir que cap alsud eren més liberals icap al nord més carlins.
    • MAPA 13.- LLOCS RECOLZEN CARLISME (model 4)
    • 2.1.1.- La Primera guerra carlina (1833-1840) 2.1.1.A.- Els dos bàndols: carlins i isabelins.LOCALITZACIÓ GEOGRÀFICA DELS CARLINS: Zones rurals del País Basc i Navarra, i del’interior de Catalunya, i al nord de Castelló i Terol.LOCALITZACIÓ GEOGRÀFICA DELS ISABELINS: Les ciutats, Castella, tot el sud del país i lesilles.Es podria dir que cap al sud eren més liberals i cap al nord més carlins.
    • 7.1.3.- LA PRIMERA GUERRA CARLINA (1833-1840) 1.- Dues ideologies: Qui són i què són els isabelins i els carlins?LOCALITZACIÓGEOGRÀFICA DELSCARLINS: Zones ruralsdel País Basc i Navarra,i de l’interior deCatalunya, i al nord deCastelló i Terol.LOCALITZACIÓGEOGRÀFICA DELSISABELINS: Les ciutats,Castella, tot el sud delpaís i les illes.Es podria dir que cap alsud eren més liberals icap al nord més carlins.
    • MAPA 13.- LLOCS RECOLZEN CARLISME (model 5)
    • 7.1.3.- LA PRIMERA GUERRA CARLINA (1833-1840) 1.- Dues ideologies: Qui són i què són els isabelins i els carlins?CAPITAL: La capital carlina i palau deCarles Maria Isidre es va situar a laciutat navarresa d’Estella, pel que elgruix de l’exèrcit carlí es trobava alnord i és on es produïren les pitjorsbatalles.
    • 7.1.3.- LA PRIMERA GUERRA CARLINA (1833-1840) 1.- Dues ideologies: Qui són i què són els isabelins i els carlins?CAPS MILITARS:BÀNDOL CARLÍ: El líder militar de l’exèrcit carlí més important era Tomás de Zumalacárregui i, ala seva mort, el general Maroto. També Ramon Cabrera, “El tigre del maestrazgo”. LÍDERS MILITARS CARLINS MAROTO ZUMALACÁRREGUI CABRERA
    • 7.1.3.- LA PRIMERA GUERRA CARLINA (1833-1840) 1.- Dues ideologies: Qui són i què són els isabelins i els carlins?CAPS MILITARS:BÀNDOL CARLÍ: El líder militar de l’exèrcit carlí més important era Tomás de Zumalacárregui i, ala seva mort, el general Maroto. També Ramon Cabrera, “El tigre del maestrazgo”. MAROTO
    • 7.1.3.- LA PRIMERA GUERRA CARLINA (1833-1840) 1.- Dues ideologies: Qui són i què són els isabelins i els carlins? LÍDERS MILITARS ISABELINS BALDOMERO ESPARTERO ESPOZ Y MINACAPS MILITARS:BÀNDOL ISABELÍ: El general més important va ser Baldomero Espartero i, també, Espoz i Mina.
    • CARLINS ISABELINSSeguidors de: Carles Maria Isidre Isabel II i la regent Maria CristinaComposició La major part de la noblesa rural Hi havia liberals (moderats sobretot, lasocial absolutista, els petits nobles rurals regent pacta amb ells per aconseguir diners i (hidalgos), el baix grau de l’exèrcit, el homes per a la guerra a canvi de reformes baix clergat, els petits propietaris liberals), funcionaris, burgesos, però també rurals de la meitat nord d’Espanya, els nobles (noblesa latifundista fidel), i camperols empobrits que havien membres de l’alt grau de l’exèrcit i alguns perdut la propietat útil de les terres i eclesiàstics importants fidels a Isabel II. els artesans arruïnats.Ideologia És un moviment contrarevolucionari Els liberals proposaven l’abolició de l’Antic d’ideologia absolutista, ultrareligiosa Règim i la implantació d’un Estat liberal. (“Altar i Tron”) i foral (el seu lema era “DEU, PÀTRIA, REI I FURS”)., format per un exèrcit de voluntaris, rebutja el liberalisme (antiliberal) i la nova societat urbana.Geografia Zones rurals del País Basc i Navarra, i Les ciutats, Castella, tot el sud del país i les de l’interior de Catalunya, i al nord de illes. Castelló i Terol.Aliats Rússia, Prússia i Àustria (potències Quàdruple Aliança liberal (Gran Bretanya, absolutistes llunyanes). França, Portugal i Espanya).Líders militars Zumalacárregui, Cabrera i Maroto. Espartero i Espoz y Mina.
    • 7.1.3.- LA PRIMERA GUERRA CARLINA (1833-1840) 2.- Etapes de la guerra. DesenvolupamentDes de 1833, els carlins estaven en guerra amb els cristins. Desorganitzats en partides locals,controlaven l’àmbit rural al País Basc, Navarra, interior de Catalunya i el Maestrat, amb lesguerrilles com a tàctica militar. Contaven amb el suport de 70.000 homes, però aixecats en armes erenmolts menys. El 14 de novembre de 1833, les Juntes d’Àlaba i Biscaia, nomenen a Tomás deZumalacárregui cap del seu exèrcit. L’exèrcit cristí contava, en aquells moments, amb uns 115.000homes, però sols 50.000 es trobaven en condicions de combat; en un futur va fer falta mobilitzar a propde 500.000 per enfrontar-se als carlins.
    • MAPA 13.- LLOCS RECOLZEN CARLISME (model 6)
    • 7.1.3.- LA PRIMERA GUERRA CARLINA (1833-1840) 2.- Etapes de la guerra. DesenvolupamentL’infant Carles fuig del seu exili portuguès a Anglaterra i, després, s’instal·la entre Navarra i PaísBasc, i des de la capital carlina, Estella, va dirigir la contesa.
    • MAPA 13.- LLOCS RECOLZEN CARLISME (model 7)
    • 7.1.3.- LA PRIMERA GUERRA CARLINA (1833-1840) 2.- Etapes de la guerra. DesenvolupamentEs produeix l’alçament de les partides carlines (guerrilles): Zumalacarregui al País Basc i aNavarra, i Cabrera al Maestrat (entre Terol i Castelló) i a Catalunya; tots plegats formen un exèrcitcarlí que controla el País Basc, però no aconsegueix entrar a les ciutats. Els carlins reben ajuda deles potències absolutistes com Rússia, Prússia i Àustria. I per altra banda els isabelins reben l’ajudade França, Anglaterra i Portugal: Quàdruple Aliança liberal (Gran Bretanya, França, Portugal iEspanya).ZUMALACÁRREGUI CABRERA
    • MAPA 13.- LLOCS RECOLZEN CARLISME (model 8)
    • 7.1.3.- LA PRIMERA GUERRA CARLINA (1833-1840) 2.- Etapes de la guerra. DesenvolupamentLa primera guerra carlina té dues fases:2.1.- Primera etapa (1833-1836). Favorable al domini carlí, desprésdels èxits inicials de Zumalacárregui i de dominar el nord,Zumalacárregui perd en la batalla de Mendaza (Navarra) el 12 dedesembre de 1834, front al general cristí, Luís Fernández deCórdoba; els carlins es van retirar fins a la nova incursió en laprimavera de 1835, que va obligar als cristins a situar-se més enllàde la línia del riu Ebre.Durant el setge de Bilbao, el 15de juny de 1835, ZUMALACÁRREGUIZumalacárregui va rebreferides en el combat que li vaproduir la mort dies després.L’estiu de 1835, els isabelinscomanats per Luís Fernándezde Córdoba tractaren d’aïllarals carlins en el nord, però tansols aconseguiren mantenir elcontrol de les ciutats mésimportants. Cabrera vadominar el baix Aragó i bonapart de Catalunya.
    • 7.1.3.- LA PRIMERA GUERRA CARLINA (1833-1840) 2.- Etapes de la guerra. DesenvolupamentLa primera guerra carlina té dues fases: Durant el setge de Bilbao, el 15 de juny de 1835, Zumalacárregui va rebre ferides en el combat que li va produir la mort dies després. ZUMALACÁRREGUI
    • 7.1.3.- LA PRIMERA GUERRA CARLINA (1833-1840) 2.- Etapes de la guerra. DesenvolupamentLa primera guerra carlina té dues fases:2.2.- Segona etapa (1836-1839). De domini isabelí. Després del retrocés isabelí del període 1835-36,des de 1836 els liberals s’imposen amb Espartero al seu cap, etapa que comença amb la seva granvictòria a la batalla de Luchana (1836, Portugalete, Bilbao). ESPARTERO
    • 7.1.3.- LA PRIMERA GUERRA CARLINA (1833-1840) 2.- Etapes de la guerra. DesenvolupamentLa primera guerra carlina té dues fases:2.2.- Segona etapa (1836-1839). De domini isabelí. La guerra era contrària als carlins, que sónconscients que no poden controlar-la i es dividiran en dos bàndols:  Carlins transaccionistes: partidaris d’arribar a acords amb els liberals i acabar la guerra (Maroto).  Carlins intransigents: partidaris de continuar la guerra sense cap pacte fons al final i fidels a Carles Maria Isidre (Cabrera). MAROTO CABRERA CABRERA
    • 7.1.3.- LA PRIMERA GUERRA CARLINA (1833-1840) 2.- Etapes de la guerra. DesenvolupamentLa primera guerra carlina té dues fases:2.2.- Segona etapa (1836-1839). De domini isabelí. La mortde Zumalacárregui va provocar una estabilització dels dosfronts, excepte la incursió de 1837, quan els carlins, DonCarles i el general Cabrera, organitza una expedició militarque arriba a les portes de Madrid el 1837, però no potocupar-la i es retiren, són derrotats pel general Espartero iCarles V (Carles Maria Isidre) fuig a França.
    • 7.1.3.- LA PRIMERA GUERRA CARLINA (1833-1840) 2.- Etapes de la guerra. DesenvolupamentLa primera guerra carlina té dues fases: 2.2.- Segona etapa (1836-1839). De domini isabelí.El 29 d’agost de 1839, els generals Baldomero Espartero (liberal) i Rafael Maroto (carlí) signen elconveni de Vergara (o abraçada de Vergara) i l’any 1840 acaba la guerra. En aquest conveni esfirmaren les condicions de la pau amb una rendició dels carlins a la guerra, que accepten a Isabel IIperò Espartero acceptà dues demandes dels carlins: Els oficials carlins conservarien el seu sou i la graduació i s’integraran en l’exèrcit isabelí. Espartero es va comprometre a respectar i mantenir els furs que quedaven (Navarra i País Basc). MAROTO ESPARTERO
    • MAPA 13.- LLOCS RECOLZEN CARLISME (model 9)
    • 7.1.3.- LA PRIMERA GUERRA CARLINA (1833-1840) 2.- Etapes de la guerra. DesenvolupamentLa primera guerra carlina té dues fases: 2.2.- Segona etapa (1836-1839). De domini isabelí.
    • 7.1.3.- LA PRIMERA GUERRA CARLINA (1833-1840) 2.- Etapes de la guerra. DesenvolupamentLa primera guerra carlina té dues fases: 2.2.- Segona etapa (1836-1839). De domini isabelí.No tots els carlins accepten la rendició: Don Carles El carlisme no és un problema resolt iV se n’anà a l’exili, i Cabrera i els seus continuen reapareixerà en guerres civilslluitant al Maestrat uns mesos i resistiran fins al espanyoles successives (1846-49,1840, quan finalment es varen exiliar a França. 1872-76 i 1936-39). CABRER A
    • MAPA 13.- LLOCS RECOLZEN CARLISME (model 10)
    • 7.1.3.- LA PRIMERA GUERRA CARLINA (1833-1840) 2.- Etapes de la guerra. DesenvolupamentEl carlisme no és un problema resolt ireapareixerà en guerres civils espanyolessuccessives (1846-49, 1872-76 i 1936-39).
    • 7.1.3.- LA PRIMERA GUERRA CARLINA (1833-1840) 2.- Etapes de la guerra. DesenvolupamentLes altres dues guerres carlines van ser posteriors. L’expressió guerres carlines és empleada parareferir-se a las 3 guerres civils espanyoles dels segle XIX:  1a guerra carlina (1833-40), el 1r conflicte durà 7 anys. CARLES V (Carles Maria Isidre) i la regent Maria Cristina.  2a guerra carlina (1846-49). CARLES VI, durant la majoria edat d’Isabel II (1844-1868).  Aixecament o intent carlí de la Rápita “Ortegada” (1860). Complot del general Jaime Ortega y Olleta, capità general de Balears (1 abril 1860) per proclamar al pretenent carlí CARLES LLUÍS DE BORBÓ (CARLES VII) i destronar a la reina Isabel II, va enviar una expedició militar a la península, a prop de la població de San Carlos de la Rápita (Delta de L’Ebre).  3a guerra carlina (1872-76). CARLES VII. Abasta el final del regnat d’Amadeu I de Savoia (1871-73), la Primera República Espanyola (1873-74) i acaba durant el començament del regnat d’Alfons XII (1875-1885).
    • 7.1.3.- LA PRIMERA GUERRA CARLINA (1833-1840) 2.- Etapes de la guerra. DesenvolupamentSegona guerra Carlina (1846-1849). Principalment a Catalunya, l’inicien els carlistes partidaris delfill de Carles V, Carles VI, també liderats per Cabrera i també derrotats pels liberals de ManuelGutiérrez de la Concha e Irigoyen.Tercera guerra Carlina(1872-1876). Catalunya,País Basc i Navarra. Tambésón vençuts pels liberals.Conseqüències: Triomfa el liberalisme, toti que molt conservador, queva guanyar la partida alcarlisme més tradicionalista. Els militars intervenen enpolítica (regènciaEspartero). Despesa econòmicaimportant per la manutencióde tropes innecessàries.
    • MAPA 13.- LLOCS RECOLZENCARLISME (model 11)
    • 2.- Regència de Maria Cristina (1833-1840)Crisi governamental. Tal vegada per l’ofensiva carlina o per la debilitat dels partits politics o per lesdues coses, la successió de Calatrava va dur a la presidència del Consell de Ministres a diversoshomes de l’ala més moderada del liberalisme en un mateix any: Eusebio Bardají Azara, que va accedir després de larenúncia al càrrec d’Espartero, que va preferir seguiramb la campanya militar i va obtenir encara més prestigi,quan va baixar de Navarra amb el seus homes per adefensar al capital de les tropes carlines del general JuanAntonio de Zaratiegui, al que va vèncer. Bardají Azara vadimitir, descontent amb la regent, que tractava per totsels mitjans de guanyar les simpaties dels homesd’Espartero. Li seguiren en el càrrec Narciso de Heredia iBernardino Fernández de Velasco,... I ... El 9 de desembre fou nomenat Evaristo Pérez deCastro. Aquest nou president va fer reformes enl’administració local que permeteren cert intervencionismeestatal i va intentar conciliar els aspectes més negatiusde la desamortització de Mendizábal amb el Vaticà(molt recelós amb la corona espanyola des de la mort deFerran VII). La reforma li va donar grans enemics a laregent en les grans ciutats, que van manifestar els seudescontent en les eleccions de 1839, donant una àmpliamajoria als progressistes en Madrid i en tota la meitatsud peninsular, donant lloc a la regència d’Espartero. Maria Cristina de Borbó i Dues Sicílies, retratada per Vicente López Portaña
    • 2.- Regència de Maria Cristina (1833-1840)Crisi governamental. La regent era conscient de què el sistema es trobava en una greu crisi. Elsliberals moderats no tenien intenció d’anar més enllà de les reformes fetes amb la Constitució de1837 i els progressistes controlaven bona part d’Espanya, mentre la guerra amb els carlistescontinuava en el nord.En aquest context, Maria Cristina es va traslladar aBarcelona en 1840, en unes preteses vacances ambIsabel per alleugerir les dolències dermatològiques de lanina, i es va entrevistat amb Espartero, a qui lapoblació veia com el governant més adequat. Peracceptar la presidència del Consell, Esparterodemanava a la regent la dissolució de les Corts i elveto a la legislació que pretenia intervenir en elsajuntaments. Maria Cristina va oferir la llibertat aEspartero per a nomenar un nou govern, però vaacabar sancionant la Llei d’Ajuntaments, en laconvicció de què el general acceptaria els fets consumatssi presidia el gabinet. Però tot el contrari, el 15 de juny1840 Espartero presentà la seva dimissió a la regent.
    • 2.- Regència de Maria Cristina (1833-1840)Crisi governamental.En Barcelona i Madrid se succeïren aldarulls entre moderats i progressistes, entre partidaris de laregent i d’Espartero. En aquesta situació Maria Cristina no considera convenient romandre en unaBarcelona regida pels progressistes i on no havia trobat el suport que esperava de la burgesia catalana, ies va traslladar a València. Espartero tracta d’aparentar que defensava a la regent, i el 22 de julioldictà un bàndol en què declarava l’estat de lloc en Barcelona. Però l’ excepcional mesura fouaixecada el 26 d’agost 1840, quan el general considerava que ja disposava dels suports suficientsentre els militars per aconseguir la regència. Joaquín Baldomero Fernández - ESPARTERO Álvarez de Toro
    • 2.- Regència de Maria Cristina (1833-1840)Crisi governamental.L’1 de setembre de 1840 esclatà la revolució liberal en Madrid. El batlle d’aquesta ciutat va fer unaproclama buscant el suport de tots els municipis d’Espanya. Espartero, llunys d’obeir les peticions dela regent perquè controlés la revolució en la capital, li va demanar que respectés la Constitució i vainsistir en la dissolució de les Corts, maniobrant per aconseguir que els alts funcionaris dels ministerisli foren afins. La simpatia popular i la pressió de las Juntes Provincials i locals van fer la resta:Espartero va obtenir la regència en abdicar Maria Cristina el 12 d’octubre de 1840. Joaquín Baldomero Fernández - ESPARTERO Álvarez de Toro
    • 1.- Introducció: la minoria d’edat d’Isabel II (1833-1843) primer la de la seva mare Maria Cristina de En la minoria d’edat d’Isabel II (1833-1843) va haver Borbó (1833-1840)... dues regències: i després la de Baldomero Espartero (1840-1843),..., període que abasta quasi 10 anys del seu regnat, des de setembre de 1833 fins el 23 de juliol de1843, quan Isabel va ser declarada major d’edat. Durant aquestes dues regències es produí el triomf i laconsolidació de la revolució liberal a Espanya i la derrota del absolutisme.
    • 3.- Regència de Baldomero Espartero (1840-43), progressistes En 1840 es produeix un pronunciament progressista i cau la regent Maria Cristina, entre altres causes per la seva impopularitat. Les causes cal cercar-les en els intents de frenar la desamortització, limitar la llibertat d’impremta, restaurar el delme i restringir encara més el sufragi, ja que durant la seva regència, pràcticament, dominaren els moderats.
    • 3.- Regència de Baldomero Espartero (1840-43), progressistes Els que dominaren els moderats va produir que els ajuntaments progressistes, les Juntes que novament es formen i la Milícia Nacional protagonitzen revoltes que demanen el canvi del govern moderat per un progressista.
    • 3.- Regència de Baldomero Espartero (1840-43), progressistes En aquest context els progressistes i Espartero van a veure a la regent i l’obligaren a expulsar del govern als moderats i cridar al poder als progressistes. Maria Cristina es nega a fer-ho i, davant la manca de recolzament de l’exèrcit, prefereix dimitir com a regent a canviar el govern. Maria Cristina de Borbó i Dues Sicílies abdica (renúncia a la regència i amb tota la seva família, excepte Isabel) se’n va a l’exili francès. “Antes de marchar … ella desvalijó el palacio (de Madrid) de todos los objetos valiosos que pudo sacar o vender. Cada rincón fue saqueado y cuadros y otras obras de arte y antigüedades fueron puestos a la venta o sacados discretamente del país. Inclusive una parte de la vestimenta real llegó a manos de vendedores de segunda mano. No debe extrañar, por tanto, que la ex regente se haya retirado del trono español con una fortuna limpia de seis a ocho millones de dólares, una de las mayores fortunas de Europa”. Testimoni de l’ambaixador d’Estats Units a Madrid sobre la marxa a l’exili de Maria Cristina (1940).
    • 3.- Regència de Baldomero Espartero (1840-43), progressistes Després de la revolució liberal de 1840, les Corts davant la minoria de l’hereva, Isabel II, nomenen regent al general general Baldomero Espartero (1840-1843), heroi de la primera guerra Carlina i cap dels liberals progressistes; com altres generals gaudia d’un enorme prestigi entre el poble (era respectat i popular). L’entrada d’Espartero a Madrid va anar acompanyada d’un gran clamor popular. Maria Cristina no es va poder oposar al canvi i va cedir la regència el 12 d’octubre. Joaquín Baldomero Fernández - ESPARTERO Álvarez de Toro
    • 3.- Regència de Baldomero Espartero (1840-43), progressistes El nou govern va comptar amb l’oposició dels moderats, encapçalats per Leopoldo O’Donnell i Ramón María Narváez. Davant la impossibilitat d’accedir al poder mitjançant sufragi, opten per la via dels pronunciaments militars, per a la qual cosa contaren amb l’ajuda de l’anterior regent, Maria Cristina, exiliada a París. RAMÓN MARIA NARVÁEZ LEOPOLDO O’DONNELL
    • 3.- Regència de Baldomero Espartero (1840-43), progressistes Amb la regència d’Espartero, el govern d’Espanya és ocupat per primera vegada per un militar, situació que serà freqüent al llarg dels segles XIX i XX. Espartero amplia la desamortització als béns del clergat secular i aplica mesures progressistes. Joaquín Baldomero Fernández - ESPARTERO Álvarez de Toro
    • 3.- Regència de Baldomero Espartero (1840-43), progressistes Però Espartero governa de manera, cada vegada, més autoritària i personalista: es distancia dels seus aliats i dels militars, no té en compte les Corts i les dissol quan no fan allò que ell vol, rebaixa l’aranzel als tèxtils anglesos, és a dir, va acabar amb el proteccionisme i imposa una política econòmica lliurecanvista, suprimeix les associacions obreres i aboleix els arrendaments urbans protegits.
    • 3.- Regència de Baldomero Espartero (1840-43), progressistes Aquestes mesures econòmiques afavorien als agricultors (explotació del cereal), però va perjudicar a la indústria, sobretot la tèxtil catalana, provoquen el descontent dels militars, els diputats de les Corts, l’església, els moderats, la burgesia catalana i els obrers.
    • 3.- Regència de Baldomero Espartero (1840-43), progressistes En 1942 es produeix una revolta industrial a Catalunya contra les mesures d’Espartero (aranzel,...) i a favor del proteccionistes, i comencen les manifestacions a Barcelona. Espartero reacciona posant setge a la ciutat i bombardejant Barcelona des del mar, causant multitud de morts, fins que acabà amb la revolta.
    • EL PROCÉS DE REVOLUCIÓ LIBERAL (1833-1843) La crisi del progressisme: la regència d’Espartero (1840-43)En 1942 es produeix una revolta industrial a Catalunya contra les mesures d’Espartero (aranzel,...) i afavor del proteccionistes, i comencen les manifestacions a Barcelona.Espartero digué: “Para que España vaya bien hay que bombardear Barcelona cada 30 o 40 años”. Iper acabar amb la insurrecció envià l’exèrcit i ordenà posar setge a la ciutat i bombardejant-la desdel mar (3 de desembre de 1842), causant multitud de morts, fins que acabà amb la revolta (va ser elprimer bombardeig, però amb canyons i no amb aviació com en la guerra civil). Les protestes s’estenenper altres ciutats.
    • EL PROCÉS DE REVOLUCIÓ LIBERAL (1833-1843) La crisi del progressisme: la regència d’Espartero (1840-43)En 1942 es produeix una revolta industrial a Catalunya contra les mesures d’Espartero (aranzel,...) i afavor del proteccionistes, i comencen les manifestacions a Barcelona.Espartero digué: “Para que España vaya bien hay que bombardear Barcelona cada 30 o 40 años”. Iper acabar amb la insurrecció envià l’exèrcit i ordenà posar setge a la ciutat i bombardejant-la desdel mar (3 de desembre de 1842), causant multitud de morts, fins que acabà amb la revolta (va ser elprimer bombardeig, però amb canyons i no amb aviació com en la guerra civil). Les protestes s’estenen per altres ciutats. Davant l’oposició de les Corts, Espartero va optar per dissoldre-les. “Ja que exposem nostres vides per tenir la llibertat, que valguin els nostres vots per elegir els diputats. Mai més no vulguin els pobres pagar contribucions, i que els rics les paguen totes perquè han robat molts milions. És el benestar del poble la nostra suprema llei, i a aquell que no la respecte li haurem d’arrancar la pell”. Cançó popular contra Espartero (1843).
    • EL PROCÉS DE REVOLUCIÓ LIBERAL (1833-1843) La crisi del progressisme: la regència d’Espartero (1840-43)El lliurecanvisme, l’excés d’autoritarisme i el bombardeig excessiu deBarcelona augmentà la impopularitat d’Espartero. Tot plegat va provocar undescontent general arreu del país (aparició dels grups opositors de Barcelona,Catalunya, el País Basc, que ja s’havien pronunciat des de 1841) per la sevagestió política i els que li havien donat suport, ara l’abandonen.Joaquín Baldomero Fernández -ESPARTERO Álvarez de Toro
    • 3.- Regència de Baldomero Espartero (1840-43), progressistes El 1843 es pronuncia gran part de l’exèrcit contra Espartero, pronunciament encapçalat pels moderats, al capdavant Naváez (i Prim, ODonnell) i altres progressistes en contra d’Espartero. Cosa que provoca la seva caiguda, perquè la sublevació es va estendre a Catalunya, Galícia, València i Saragossa. RAMÓN MARIA NARVÁEZ
    • 3.- Regència de Baldomero Espartero (1840-43), progressistes Espartero dimiteix abandonant la regència i va fugir a Cadis, es va embarcar en el creuer britànic Meteor per exiliar-se a Londres. Com a conseqüència, Isabel II és declarada major d’edat amb només 13 anys; la proclamen reina, per evitar un tercer regent, i comença el seu regnat.
    • EL PROCÉS DE REVOLUCIÓ LIBERAL (1833-1843) La crisi del progressisme: la regència d’Espartero (1840-43)
    • BLOC II. TEMA 7 / 2. L’ESTAT LIBERAL (1833-1874)EL PROCÉS DE REVOLUCIÓ LIBERAL (1833-1843). CONSEQÜÈNCIES: Les revoltes populars
    • EL PROCÉS DE REVOLUCIÓ LIBERAL (1833-1843) Les revoltes popularsL’augment dels camperols pobres desposseïts (jornalers sense terra), d’artesans arruïnats i, com anovetat, l’aparició d’un proletariat urbà, que treballava i vivia en pèssimes condicions (12-14 hores detreball,...) provoca revoltes populars.
    • EL PROCÉS DE REVOLUCIÓ LIBERAL (1833-1843) Les revoltes popularsL’augment dels camperols pobres desposseïts (jornalers sense terra), d’artesans arruïnats i, com anovetat, l’aparició d’un proletariat urbà, que treballava i vivia en pèssimes condicions (12-14 hores detreball,...) provoca revoltes populars.
    • EL PROCÉS DE REVOLUCIÓ LIBERAL (1833-1843) Les revoltes popularsJa des de principis del segle XIX es produeixen revoltes espontànies al camp demanant menjar iterres, especialment a Andalusia i connectades amb el fenomen del bandolerisme.
    • EL PROCÉS DE REVOLUCIÓ LIBERAL (1833-1843) Les revoltes popularsA la dècada de 1830 els camperols presenten plets demanant la propietat de la terra que treballavendes de feia segles → els jutges donen la raó a la noblesa → els camperols reaccionen ocupant terres,cremant collites i matant bestiar, tot i que són durament repressaliats.
    • EL PROCÉS DE REVOLUCIÓ LIBERAL (1833-1843) Les revoltes popularsPer altra part, els proletaris ataquen les màquines que els llevaven la feina (ludisme): l’incendi de lafàbrica Bonaplata (1835) és el més famós, però ja en 1821 s’havien produït accions ludites a Alcoi perpart d’artesans rurals.“L’adquisició de noves màquines "Una multitud de marineros y gitanos quetèxtils per part de la majoria de recorrían tumultuosamente la ciudad,fabricants alcoians es va realitzar armados con fusiles, sables y puñales, conentre 1818 i 1823 (...). A principis de una bandera negra y un tambor batiente,1821, les màquines instal·lades a la llevando tras de si innumerables agitadoresciutat van haver de ser custodiades, de la población, atacaron de noche la fábricaja que es sospitava alguna cosa de Bonaplata; y la incendiario, provocando lasobre la seva destrucció. El dia 2 de execración de los hombres de todos losmarç del 1821 més de 1200 homes partidos: este atentado vandálico no fuearmats es van dirigir cap a les cometido por los autores de la revolución,fàbriques situades al voltant de la sino por un reducido número de hombresciutat...”. rechazados por el pueblo, los cuales eran instigados por los malvados que, por envidiaR. ARACIL i M. GARCÍA BONAFÉ: o por interés particular, miraban con malosIndustrialització al País Valencià. ojos, aquel avance de la industria catalana,El cas d’Alcoi, València, Eliseu primer ensayo de las fábricas de vapor“.Climent, 1974. Relat d’Andrés Pi i Arimon sobre l’incendi de la fàbrica Bonaplata.
    • EL PROCÉS DE REVOLUCIÓ LIBERAL (1833-1843) Les revoltes popularsBen aviat els proletaris comprenen que el problema no són les màquines, sinó com es reparteix lariquesa (els beneficis i salaris) i comencen a associar-se i a utilitzar la vaga com a arma: en 1834 ungrup de teixidors de Barcelona s’organitza per defensar els seus drets i en la dècada de 1840 sorgiranels primers sindicats i les seves caixes de resistència (fons d’ajuda en cas de malaltia, vaga,...), són lessocietats de socors mutus. Revolta obrera en demanda del dret d’associació (1840)
    • EL PROCÉS DE REVOLUCIÓ LIBERAL (1833-1843) Les revoltes popularsEn la dècada de 1840 sorgiran els primers sindicats i les seves caixes de resistència (fons d’ajuda encas de malaltia, vaga,...), són les societats de socors mutus.
    • BLOC II. TEMA 7/2. L’ESTATLIBERAL (1833-1874) 1a part regències EDAT CONTEMPORÀNIA TEMA 7.- La construcció de l’Estat liberal i intents democratitzadors (1833-1874). El regnat d’Isabel II (1833-1868) / Tema 2 7.1.- Les guerres Carlines. Absolutisme enfront de liberalisme. 7.1.1.- La minoria d’edat d’Isabel II (1833-1843). El triomf del liberalisme: Les regències. 1.- Introducció: la minoria d’edat d’Isabel II (1833-1843) i la situació en Europa. 2.- Regència de Maria Cristina (1833-1840). 2.1.- Els liberals al poder. 2.2.- L’Estatut Reial de 1834. 2.3.- Constitució de 1837. 2.4.- Desamortitzacions (1834 i 1837). 2.5.- Primera guerra Carlina (1833-1840). 3.- Regència de Baldomero Espartero (1840-1843), govern progressista. 7.1.2.- Desamortitzacions (1834 i 1837). 1.- Situació de la propietat de la terra. 2.- Què és la desamortització? 3.- Objectius de la desamortització. 4.- Mesures legislatives. 5.- Conseqüències. 7.1.3.- Primera guerra Carlina (1833-1840). 1.- Dues ideologies: Qui són i què són els isabelins i els carlins? 2.- Etapes de la guerra. Desenvolupament 2.1.- Primera etapa (1833-1836). ANNEX: El PROCÉS DE REVOLUCIÓ LIBERAL (1833-1840). CONSEQÜÈNCIES. Les revoltes socials.
    • BLOC II. TEMA 7/2. L’ESTATLIBERAL (1833-1874) 2a part Isabel II EDAT CONTEMPORÀNIA TEMA 7.- La construcció de l’Estat liberal i intents democratitzadors (1833-1874). El regnat d’Isabel II (1833-1868) / Tema 2 7.2.- El regnat d’Isabel II (1844-868). L’articulació del sistema liberal: Moderats i progressistes. 7.2.0.- Introducció. 7.2.1.- Partits polítics. 1.- Moderats. 2.- Progressistes. 3.- La Unió Liberal. 4.- El Partit Demòcrata. 5.- El Partit Republicà. 7.2.2.- L’exèrcit, les juntes i les milícies, el paper de la premsa i de l’Església. 7.2.3.- La primera dècada moderada (1844-1854). 1.- Constitució de 1845. 2.- Reformes moderades. Altres mesures restrictives. 3.- Caiguda dels moderats. 7.2.4.- El bienni progressista (1854-1856). 1.- Constitució de 1856 (non nata). 2.- Reformes progressistes. Legislació econòmica. 3.- Crisi del bienni progressista. Conflictivitat social (1840-68). 7.2.3.- El retorn al moderantisme (1856-1868) i crisi del regne isabelí. 1.- El govern de la Unió Liberal (1856-1863). 2.- Crisi del regne isabelí. Els governs moderats autoritaris (1863-1868).
    • BLOC II. TEMA 7/2. ESTAT LIBERAL(1833-1874) 3a part Gloriosa, República EDAT CONTEMPORÀNIA TEMA 7.- La construcció de l’Estat liberal i intents democratitzadors (1833- 1874). El regnat d’Isabel II (1833-1868) / Tema 2 7.3.- La revolució de 1868. El sexenni revolucionari/democràtic (1868-1874). La monarquia d’Amadeu de Savoia. 7.3.1.- La revolució de 1868. Introducció 1.- Causes i característiques. 2.- Els partits polítics del sexenni. 3.- Els problemes del sexenni. 7.3.2.- Les fases del sexenni. 1.- Revolució de setembre de 1868, el govern provisional (1868-1870), Constitució de 1869 i regència. 2.- La monarquia d’Amadeu I de Savoia (1871-1873). 7.4.- La Primera República Espanyola (1873-1874). 7.4.1.- La república presidencialista. 7.4.2.- Fi del sexenni i restauració de la monarquia.
    • 7.2.- EL REGNAT D’ISABEL II (1844-1868).L’ARTICULACIÓ DEL SISTEMA LIBERAL: MODERATS I PROGRESSISTES
    • 7.2.- EL REGNAT D’ISABEL II (1844-1868).L’ARTICULACIÓ DEL SISTEMA LIBERAL: MODERATS I PROGRESSISTES 7.2.0.- Introducció Amb la regència vacant, l’exili d’Espartero va produir un terrible caos polític. Isabel II va ser declarada major d’edat anticipadament i coronada als 14 anys. Durant el seu regnat es consolidarà el règim de monarquia liberal constitucional, amb major pes dels moderats. El sistema liberal es basarà en tres pilars: la Corona, l’exèrcit i els partits dinàstics (moderats i progressistes), sent l’exèrcit clau per a decidir qui governa, mentre la majoria de la població quedava fora del sistema polític.
    • HISTÒRIA D’ESPANYABLOC II – Tema 7/2 B Història Espanya IES Ramon Llull (Palma) Assumpció Granero Cueves Edat contemporània CONSTRUCCIÓ DE L’ ESTATLIBERAL. MAJORIA ISABEL II.