TEMA 6 B. CRISI ANTIC RÈGIM. RETORN FERRAN VII, I LA PEPA
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×
 

Like this? Share it with your network

Share

TEMA 6 B. CRISI ANTIC RÈGIM. RETORN FERRAN VII, I LA PEPA

on

  • 533 views

 

Statistics

Views

Total Views
533
Views on SlideShare
531
Embed Views
2

Actions

Likes
0
Downloads
15
Comments
0

1 Embed 2

http://www.slideee.com 2

Accessibility

Categories

Upload Details

Uploaded via as Adobe PDF

Usage Rights

© All Rights Reserved

Report content

Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
  • Full Name Full Name Comment goes here.
    Are you sure you want to
    Your message goes here
    Processing…
Post Comment
Edit your comment

TEMA 6 B. CRISI ANTIC RÈGIM. RETORN FERRAN VII, I LA PEPA Presentation Transcript

  • 1. HISTÒRIA D’ESPANYA BLOC II – Tema 6/1 B Història Espanya IES Ramon Llull (Palma) Assumpció Granero Cueves Edat contemporània CRISI ANTIC RÈGIM: LA PEPA I TORNA FERRAN VII
  • 2. HISTÒRIA D’ESPANYA BLOC II – Tema 6/1 A Història Espanya IES Ramon Llull (Palma) Assumpció Granero Cueves Edat contemporània CRISI DE L’ANTIC RÈGIM GUERRA DEL FRANCÈS
  • 3. TEMA 6.- LA CRISI DE L’ANTIC RÈGIM (1788/1808-1833): REVOLUCIÓ LIBERAL I REACCIÓ ABSOLUTISTA
  • 4. BLOC II. TEMA 6/2. LA CRISI DE L’ANTIC RÈGIM (1788/1808-1833)
  • 5. BLOC II. TEMA 6/1. LA CRISI DE L’ANTIC RÈGIM (1788/1808-1833) INICI EDAT CONTEMPORÀNIA TEMA 6.- La crisi de l’Antic Règim (1788/1808-1833) 6.1.- Antic Règim i liberalisme (capitalisme). 6.2.- El regnat de Carles IV (1788-1808) i la crisi de la monarquia absoluta. 6.3.- La Guerra del Francès (1808-1814) o de la Independència. 6.4.- La Revolució liberal (1810-1813): l’obra de les Corts de Cadis i la Constitució de 1812. 6.5.- El regnat de Ferran VII (1814-1833): sexenni absolutista, trienni liberal i dècada ominosa o absolutista. 6.6.- La independència de les colònies americanes.
  • 6. BLOC II. ESPANYA DEL SEGLE XIX INICI EDAT CONTEMPORÀNIA TEMA 6.- La crisi de l’Antic Règim (1788/1808-1833) / Tema 1 6.1.- Antic Règim i liberalisme (capitalisme). 6.2.- El regnat de Carles IV (1788-1808) i la crisi de la monarquia absoluta. 6.3.- La Guerra del Francès (1808-1814) o de la Independència. Josep I Bonaparte. 6.4.- La Revolució liberal (1810-1813): l’obra de les Corts de Cadis i la Constitució de 1812. 6.5.- El regnat de Ferran VII (1814-1833): sexenni absolutista, trienni liberal i dècada ominosa o absolutista. 6.6.- La independència de les colònies americanes. TEMA 7.- L’Estat liberal (1833-1874) / Tema 2 7.1.- Les guerres carlines. Absolutisme front liberalisme. Regències. 7.2.- El regnat d’Isabel II. Moderats i progressistes. 7.3.- La revolució de 1868. El Sexenni democràtic. La monarquia d’Amadeu de Savoia. La Primera República Espanyola. TEMA 8.- La Restauració monàrquica (1875-1902) / Tema 3 8.1.- El regnat d’Alfons XII. El sistema canovista. 8.2.- El naixement dels nacionalismes. 8.3.- La crisi de 1898. TEMA 9.- Transformacions econòmiques i canvis socials al segle XIX / Tema 4 9.1.- Les desamortitzacions. 9.2.- El moviment obrer. ÍNDEX TEMES BLOC II
  • 7. 6.- LA CRISI DE L’ANTIC RÈGIM (1788/1808-1833): REVOLUCIÓ LIBERAL I REACCIÓ ABSOLUTISTA 1r 1/3 S. XIX - Carles IV (1788-1808). - Josep I Bonaparte (1808-1813). - Ferran VII (1714-1833).
  • 8. 6.- LA CRISI DE L’ANTIC RÈGIM (1788/1808-1833): REVOLUCIÓ LIBERAL I REACCIÓ ABSOLUTISTA En el traspàs del segle XVIII al XIX: CRISI DE L’ANTIC RÈGIM I LA REVOLUCIÓ FRANCESA. Carles IV (1788-1808) Francisco de Goya y Lucientes La família de Carles IV (1800) Oli sobre tela (280 x 336 cm) Museu del Prado, Madrid, Espanya (FITXA 124/2010, 77/2011 I 12, desapareix 2013) Ferran VII (1814-1833)
  • 9. 6.- LA CRISI DE L’ANTIC RÈGIM (1788/1808-1833): REVOLUCIÓ LIBERAL I REACCIÓ ABSOLUTISTA - Continua el model social i econòmic de l’Antic Règim. - Regnarà durant la Revolució Francesa i l’ascens de Napoleó. - Rei feble i sense caràcter que no va estar a l’alçada de les necessitats que requeria el país en una etapa tan delicada. - En el seu govern destacaren reformistes destacats com Jovellanos o Gabarrús. - En una segona etapa deixa el govern en mans de Manuel de Godoy, el seu favorit (i el de la reina), i l’ambició d’aquest fa que la política espanyola es sotmeti a la francesa, cosa que du a l’ocupació napoleònica i a la Guerra de la Independència o del Francès (1808-1814). CARLES IV (1788-1808)
  • 10. 6.- LA CRISI DE L’ANTIC RÈGIM (1788/1808-1833): REVOLUCIÓ LIBERAL I REACCIÓ ABSOLUTISTA FERRAN VII (1814-1833) - No signarà la Constitució de la Pepa i tornarà al tron com a monarca absolut, enganyant els liberals de Cadis i al poble.
  • 11. 6.- LA CRISI DE L’ANTIC RÈGIM (1788/1808-1833): REVOLUCIÓ LIBERAL I REACCIÓ ABSOLUTISTA En el traspàs del segle XVIII al XIX: CRISI ANTIC DE L’ RÈGIM I LA REVOLUCIÓ FRANCESA Josep I Bonapart (1808-1813). Estatut de Baiona (Carta atorgada). Guerra del Francès.
  • 12. BLOC II. TEMA 6/1. LA CRISI DE L’ANTIC RÈGIM (1788/1808-1833) INICI EDAT CONTEMPORÀNIA TEMA 6.- La crisi de l’Antic Règim (1788/1808-1833) 6.1.- Antic Règim i liberalisme (capitalisme). 6.2.- El regnat de Carles IV (1788-1808) i la crisi de la monarquia absoluta. 6.3.- La Guerra del Francès (1808-1814) o de la Independència. 6.4.- La Revolució liberal (1810-1813): l’obra de les Corts de Cadis i la Constitució de 1812. 6.5.- El regnat de Ferran VII (1814-1833): sexenni absolutista, trienni liberal i dècada ominosa o absolutista. 6.6.- La independència de les colònies americanes.
  • 13. BLOC II. TEMA 6/1. LA CRISI DE L’ANTIC RÈGIM (1788/1808-1833) INICI EDAT CONTEMPORÀNIA TEMA 6.- La crisi de l’Antic Règim (1788/1808-1833) 6.1.- Antic Règim i liberalisme (capitalisme). 6.2.- El regnat de Carles IV (1788-1808) i la crisi de monarquia absoluta. 6.3.- La Guerra del Francès (1808-1814) o de la Independència. 6.3.1.- La monarquia de Josep I (1808-13). 6.3.2.- Les noves forces polítiques. 6.3.3.- El desenvolupament de la guerra. 6.4.- La Revolució liberal (1810-1813): l’obra de les Corts de Cadis i la Constitució de 1812. 6.4.1.- La formació de les Corts. 6.4.2.- La tasca legislativa de les Corts de Cadis: el primer liberalisme espanyol. 6.5.- El regnat de Ferran VII (1814-1833): Sexenni absolutista, Trienni liberal i Dècada absolutista. 6.5.1.- El retorn a l’absolutisme (1814-1820). 6.5.2.- El Trienni liberal (1820-23). 6.5.3.- La Dècada ominosa o absolutista (1823-1833). 6.5.4.- El conflicte dinàstic. 6.6.- La independència de les colònies americanes.
  • 14. 6.4.- LA REVOLUCIÓ LIBERAL (1810-1813): L’OBRA DE LES CORTS DE CADIS I LA CONSTITUCIÓ DE 1812 EDAT CONTEMPORÀNIA 6.4.1.- La formació de les Corts. 6.4.2.- La tasca legislativa de les Corts de Cadis: el primer liberalisme espanyol.
  • 15. 6.4.1.- LA FORMACIÓ DE LES CORTS Davant l’ocupació francesa durant la guerra del Francès, a les zones patriòtiques, que encara resisteixen, es produeix l’enfonsament de les institucions absolutistes (Junta de govern, Consejo de Castilla), incapaces de reaccionar i, en alguns casos, col·laboradores amb els francesos i s’enceta un procés revolucionari per la pèrdua del control polític de les autoritats de la monarquia. Sense rei i com ningú governava ni dirigia les tropes, s’organitzaren Juntes d’Armament i de Defensa, entre maig i juny de 1808. I després Juntes revolucionàries Provincials encarregades d’organitzar la resistència, que enviaren representants per formar una Junta Suprema Central del Regne (setembre).
  • 16. 6.4.1.- LA FORMACIÓ DE LES CORTS La Junta reconeix al rei Ferran VII però, en absència del monarca, es declarà suprema i governativa, assumint l’autoritat i la regència del regne, i fugint de Madrid a Aranjuez, i d’aquí a Sevilla i a Cadis. Actuació que, de fet, es podria considerar revolucionària.
  • 17. 6.4.1.- LA FORMACIÓ DE LES CORTS
  • 18. 6.4.1.- LA FORMACIÓ DE LES CORTS La Junta Central, incapaç d’organitzar l’oposició al francès i aïllada a Cadis, va decidir autodissoldre’s el 1810 i encarregar, a un Consell de Regència de cinc membres, la convocatòria a Corts a Cadis (gener de 1810), que redactaran la Constitució del 1812.
  • 19. 6.4.- LA REVOLUCIÓ LIBERAL (1810-1813): L’OBRA DE LES CORTS DE CADIS I LA CONSTITUCIÓ DE 1812 EDAT CONTEMPORÀNIA 6.4.1.- La formació de les Corts. 6.4.2.- La tasca legislativa de les Corts de Cadis: el primer liberalisme espanyol.
  • 20. 6.4.2.- TASCA LEGISLATIVA: 1r LIBERALISME ESPANYOL 6.3.3.- DESENVOLUPAMENT DE LA GUERRA (1808-14) S’està en la SEGONA FASE DE LA GUERRA DEL FRANCÈS, de predomini francès (octubre 1808 - juliol 1812), quan entre gran alegria del poble, el 24 de setembre de 1810, són proclamades les Corts generals extraordinàries. Els diputats es reuniren, aquest memorable dia, en el Saló de l’Ajuntament de la Isla de León. Abans d’iniciar l’assemblea, es dirigeixen presidits per els regents, a l’Església per escoltar l’ofici.
  • 21. 6.4.1.- LA FORMACIÓ DE LES CORTS Amb anterioritat, les Corts reunides a Baiona (afrancesats) aprovaren l’ESTATUT DE BAIONA, la Carta atorgada per Napoleó (primera “constitució” espanyola). Divisió ideològica de la societat del moment: - Afrancesats: il·lustrats reformistes, partidaris de la monarquia (Estatut de Baiona). - Jovellanistes: reformistes partidaris d’una constitució limitada i basada en la tradició. - Liberals: partidaris de la sobirania nacional, constitucionalistes, unicameralistes. - Absolutistes: partidaris del manteniment de l’Antic Règim i de la monarquia absoluta.
  • 22. 6.4.1.- LA FORMACIÓ DE LES CORTS Divisió ideològica de la societat del moment: - Afrancesats: il·lustrats reformistes, partidaris de la monarquia (Estatut de Baiona). - Jovellanistes: reformistes partidaris d’una constitució limitada i basada en la tradició. - Liberals: partidaris nacional, unicameralistes. de la sobirania constitucionalistes, - Absolutistes: partidaris del manteniment de l’Antic Règim i de la monarquia absoluta.
  • 23. 6.4.1.- LA FORMACIÓ DE LES CORTS L’elecció dels diputats a Corts va ser difícil i no a tots els llocs es va poder celebrar ni arribaren tots els diputats (especialment els americans), sent substituïts per persones d’aquell lloc que vivien a Cadis. L’ocupació del territori i l’aïllament de Cadis obligà a elegir un important nombre dels diputats entre els refugiats de les diferents províncies. Procedència dels diputats: - Es van escollir 13 representants de cada Junta de cada territori no ocupat pels francesos. - Un delegat per cada 50.000 habitants per redactar una constitució. - Refugiats a Cadis. - Socialment: predomini del tercer estat. - Ideològicament: majoria liberal il·lustrada.
  • 24. 6.4.1.- LA FORMACIÓ DE LES CORTS Composició de les Corts: predominen els eclesiàstics, seguits dels professionals liberals, funcionaris i militars, sent la ideologia liberal majoritària. - Eclesiàstics: 90 - Advocats: 56 - Funcionaris públics: 49 - Militars: 30 - Catedràtics (15), nobles (14), marins (9), comerciants (8), altres (25)... Components destacats: Muñoz Torrero, Jovellanos, C. de Toreno, Martínez de la Rosa..., etc. Es van crear comissions preparatòries.
  • 25. 6.4.1.- LA FORMACIÓ DE LES CORTS En definitiva, a les Corts de Cadis de 1810 van assistir 184 diputats portadors de la paraula del referèndum que havien fet les Comissions. Així, es forçà una majoria representant del sector liberal que va imposar la idea de què a les Corts residia la sobirania de la nació. En aquesta convocatòria a Corts (comencen en setembre de 1810), els diputats espanyols reunits a Cadis protagonitzaren el primer triomf de Revolució Liberal Burgesa, en aconseguir els liberals que es formi una cambra única i el vot individual (un home = un vot), front a l’opció estamental (un estament, un vot). Es pot dir que són corts “modernes” i estan formades pel principi de sobirania nacional de caràcter constituent (les Corts representen a la nació i elaboren lleis). Caràcter de les Corts: - Caràcter constituent i per tant extraordinàries. - Vot individual dels diputats (no per braços). - Unicameral.
  • 26. 6.4.1.- LA FORMACIÓ DE LES CORTS Les Corts, formades pels refugiats dels francesos a Cadis, celebraren sessions entre 1810 i 1813 per desmuntar les bases de l’Antic Règim i implantar un nou sistema, el primer règim liberal de la història d’Espanya i ho feren de forma incruenta mitjançant tota una tasca legislativa. Jurament de les Corts per part dels diputats “Los diputados que componen este Congreso, y que representan la Nación española, se declaran legítimos en Cortes generales y extraordinarias y que residen en ellas la soberanía nacional. Las Cortes generales y extraordinarias de la Nación española, congregadas en la Real Isla de León con la voluntad general, pronunciada del modo más enérgico y patente, reconocen, proclaman y juran fidelidad al legitimo Rey al Señor D. Fernando VII de Borbón; y declaran nula de ningún valor ni efecto la cesión hecha en favor de Napoleón, no sólo por la violencia que intervino en aquellos actos injustos e ilegales por faltarle el consentimiento de la Nación. No conviniendo queden unidos el Poder legislativo, el ejecutivo y el judiciario, declaran las Cortes soberanas, que se reserva el ejercicio del Poder legislativo en toda su extensión. (...) El Consejo de Regencia (...) reconocerá la soberanía nacional de las Cortes y jurará obediencia que de ellas emanaren, a cuyo fin pasará, inmediatamente que se lo haga constar este decreto, a las Cortes que le esperan para este acto y se hallan en sesión permanente.” Decreto de las Cortes de Cádiz, 24 de NOVIEMBRE de 1810.
  • 27. 6.4.1.- LA FORMACIÓ DE LES CORTS “¿Juráis la Santa Religión Católica, Apostólica, Romana, sin admitir otra en estos Reinos? ¿Juráis conservar en su integridad la nación española y no omitir medio para liberarla de sus injustos opresores? ¿Juráis conservar a nuestro muy amado Soberano Don Fernando VII todos sus dominios, y en su defecto a sus legítimos sucesores, y hacer cuantos esfuerzos sean posible para sacarlo del cautiverio y colocarlo en el trono? ¿Juráis desempeñar fiel y lealmente el encargo que la nación ha puesto a vuestro cuidado, guardando las leyes de España, sin perjuicio de alterar, moderar, y variar aquellas que exigiesen el bien de la nación? ¡¡¡¡¡SÍ, JURAMOS!!!!!”
  • 28. 6.3.3.- DESENVOLUPAMENT DE LA GUERRA (1808-14) Jurament de les Corts per part dels diputats
  • 29. BLOC II. TEMA 6/1. LA CRISI DE L’ANTIC RÈGIM (1788/1808-1833) INICI EDAT CONTEMPORÀNIA TEMA 6.- La crisi de l’Antic Règim (1788/1808-1833) 6.1.- Antic Règim i liberalisme (capitalisme). 6.2.- El regnat de Carles IV (1788-1808) i la crisi de monarquia absoluta. 6.3.- La Guerra del Francès (1808-1814) o de la Independència. 6.3.1.- La monarquia de Josep I (1808-13). 6.3.2.- Les noves forces polítiques. 6.3.3.- El desenvolupament de la guerra. 6.4.- La Revolució liberal (1810-1813): l’obra de les Corts de Cadis i la Constitució de 1812. 6.4.1.- La formació de les Corts. 6.4.2.- La tasca legislativa de les Corts de Cadis: el primer liberalisme espanyol. 6.5.- El regnat de Ferran VII (1814-1833): Sexenni absolutista, Trienni liberal i Dècada absolutista. 6.5.1.- El retorn a l’absolutisme (1814-1820). 6.5.2.- El Trienni liberal (1820-23). 6.5.3.- La Dècada ominosa o absolutista (1823-1833). 6.5.4.- El conflicte dinàstic. 6.6.- La independència de les colònies americanes.
  • 30. 6.4.- LA REVOLUCIÓ LIBERAL (1810-1813): L’OBRA DE LES CORTS DE CADIS I LA CONSTITUCIÓ DE 1812 EDAT CONTEMPORÀNIA 6.4.1.- La formació de les Corts. 6.4.2.- La tasca legislativa de les Corts de Cadis: el primer liberalisme espanyol.
  • 31. 6.4.2.- TASCA LEGISLATIVA: 1r LIBERALISME ESPANYOL La Constitució del 1812
  • 32. 6.4.2.- TASCA LEGISLATIVA: 1r LIBERALISME ESPANYOL Decrets aprovats previs a l’aprovació de la constitució Mentre s’estava elaborant la Constitució de 1812, ràpidament, els legisladors de les Corts de Cadis de 1808 van aprovar una sèrie de decrets pròpiament liberals amb la intenció d’accelerar el procés revolucionari contra l’Antic Règim. Destaquen els següents decrets de dissolució del feudalisme:  Abolició dels senyorius jurisdiccionals.  Supressió dels mayorazgos inferiors a 3.000 ducats de renda anual.  Desamortització dels béns eclesiàstics (és l’inici de la desvinculació).
  • 33. 6.4.2.- TASCA LEGISLATIVA: 1r LIBERALISME ESPANYOL Decrets aprovats previs a l’aprovació de la constitució Destaquen els següents decrets de dissolució del feudalisme:  Abolició dels senyorius jurisdiccionals (grans propietats de terres on el propietari és, a més, el jutge en els seus territoris). D’aquesta manera, tots els ciutadans passen a la jurisdicció comú de l’Estat, els propietaris deixen de ser jutges en les seves propietats i per assumptes ciutadans s’haurà d’anar als tribunals de justícia.  Supressió dels mayorazgos inferiors a 3.000 ducats de renda anual. És una mesura que demostra que va afectar més a la noblesa mitjana i petita que a la gran noblesa. Ara el senyoriu territorial passa a ser un contracte entre particulars en virtut de la propietat privada capitalista (limitació dels mayorazgos: qui demostra la propietat?).  Desamortització dels béns eclesiàstics (és l’inici de la desvinculació). Es va decretar, per part de l’Estat, la incautació dels béns (expropiació) de convents, de les ordres religioses extingides pel govern de Josep I Bonaparte per ser venuts posteriorment.
  • 34. 6.4.2.- TASCA LEGISLATIVA: 1r LIBERALISME ESPANYOL Decrets aprovats previs a l’aprovació de la constitució  Llibertat de contractació i treball, que suposa l’extinció dels gremis: la gent pot treballar on volgués.  Llibertat de comerç i circulació de productes.  Decret d’abolició del Tribunal de la Inquisició. En aquesta època, la Inquisició no era una institució molt activa (feia uns 50 anys que no havia condemnes a mort), però és un símbol de l’Antic Règim i per aquest motiu es va eliminar.
  • 35. 6.4.2.- TASCA LEGISLATIVA: 1r LIBERALISME ESPANYOL
  • 36. 6.4.2.- TASCA LEGISLATIVA: 1r LIBERALISME ESPANYOL Constitució de 1812: característiques Però el principal fruit polític de les Corts va ser la discussió i aprovació de la Constitució de 1812.
  • 37. 6.4.2.- TASCA LEGISLATIVA: 1r LIBERALISME ESPANYOL Va ser promulgada el dia 19 de maig de 1812, dia de Sant Josep Obrer, i per aquest motiu aquesta constitució és coneguda com “LA PEPA”. És la primera constitució, pròpiament espanyola, i influirà en totes les constitucions del segle XIX. Fou el resultat d’un compromís entre la burgesia liberal i els sectors absolutistes de l’Antic Règim, també del reconeixement dels drets de l’església catòlica, ja que els 2 grups es refugiaren junts. La Constitució del 1812 Articles importants Preàmbuls constitucionals “Don Fernando VII, por la gracia de Dios y de la Constitución de la Monarquía Española, rey de las Españas (Espanya + colònies americanes), y en su ausencia y cautividad (estava presoner a Baiona en 1812) la Regencia del reino, nombrada por las Cortes generales y extraordinarias, a todos los que la presente vieren y entendieres, Sabed que las mismas Cortes han decretado y sancionado la siguiente Constitución política de la Monarquía Española”.
  • 38. 6.4.2.- TASCA LEGISLATIVA: 1r LIBERALISME ESPANYOL Articles importants La nació i els espanyols Art. 1: “La Nación española es la reunión de todos los españoles de ambos hemisferios (Espanya + colònies americanes)”. Art. 2: “La Nación española es libre e independiente (ja que la meitat d’Espanya estava ocupada per Napoleó), y no es ni puede ser patrimonio de ninguna familia ni persona (els regnes no es podien heretar)”. Art. 3: “La soberanía reside esencialmente en la nación y, por lo mismo, pertenece a esta exclusivamente el derecho de establecer sus leyes fundamentales” (sobirania nacional).  Creació d’un Estat fomentat en el principi d’igualdat jurídica de tots els ciutadans espanyols davant la llei (igualtat també entre els ciutadans de la colònies, dels dos hemisferis). La Constitució del 1812  Principi de Sobirania nacional. Característiques
  • 39. 6.4.2.- TASCA LEGISLATIVA: 1r LIBERALISME ESPANYOL Articles importants Característiques La Constitució del 1812  Àmplia declaració de drets individuals bàsics: igualtat legal, dret a la propietat privada, llibertat d’indústria i comerç, llibertat de premsa i d’impremta, de reunió, d’expressió, garanties processals,... Inviolabilitat del domicili.
  • 40. 6.4.2.- TASCA LEGISLATIVA: 1r LIBERALISME ESPANYOL Articles importants Característiques  Àmplia declaració de drets individuals bàsics: igualtat legal, dret a la propietat privada, llibertat d’indústria i comerç, llibertat de premsa i d’impremta, de reunió, d’expressió, garanties processals,... Inviolabilitat del domicili. La Constitució del 1812 Administració de justícia Art. 243: “Ni las Cortes ni el rey podrán ejercer en ningún caso las funciones judiciales, avocar las causas pendientes ni mandar abrir los juicios fenecidos” (això significa que el poder executiu i el legislatiu no tenen potestat de justícia). Art. 248: “En los negocios comunes, civiles y criminales no habrá más que un solo fuero para toda clase de personas” (centralització, uniformisme en legislació).
  • 41. 6.4.2.- TASCA LEGISLATIVA: 1r LIBERALISME ESPANYOL Articles importants Característiques  Àmplia declaració de drets individuals bàsics: igualtat legal, dret a la propietat privada, llibertat d’indústria i comerç, llibertat de premsa i d’impremta, de reunió, d’expressió, garanties processals,... Inviolabilitat del domicili. La Constitució del 1812 Drets fonamentals: inviolabilitat del domicili Art. 306: “No podrá ser allanada la casa de ningún español sino en los casos que determine la ley para el buen orden y seguridad del Estado” (en aquest punt es reconeixen molts drets individuals, a més d’aquest la llibertat d’expressió, d’impremta…).
  • 42. 6.4.2.- TASCA LEGISLATIVA: 1r LIBERALISME ESPANYOL Articles importants Característiques La Constitució del 1812  Àmplia declaració de drets individuals bàsics: igualtat legal, dret a la propietat privada, llibertat d’indústria i comerç, llibertat de premsa i d’impremta, de reunió, d’expressió, garanties processals,... Inviolabilitat del domicili.
  • 43. 6.4.2.- TASCA LEGISLATIVA: 1r LIBERALISME ESPANYOL Articles importants Característiques La Constitució del 1812  Divisió de poders: executiu en mans del rei i els seus ministres; legislatiu compartit entre un sistema de cort unicameral (hi ha Congrés de Diputats però no Senat) i el rei; judicial en mans dels tribunals de justícia.
  • 44. 6.4.2.- TASCA LEGISLATIVA: 1r LIBERALISME ESPANYOL Articles importants Característiques  Divisió de poders: executiu en mans del rei i els seus ministres; legislatiu compartit entre un sistema de cort unicameral (hi ha Congrés de Diputats però no Senat) i el rei; judicial en mans dels tribunals de justícia. La Constitució del 1812 Les corts (poder legislatiu) Art. 27: “Las Cortes son la reunión de todos los diputados (només els diputats, ara també tenim un Senat) que representan la nación, nombrados por los ciudadanos en la forma que se dirá”. Art. 131: “Las facultades de las Cortes son: Primera: Proponer y decretar las leyes e interpretarlas y derogarlas en caso necesario […]”
  • 45. 6.4.2.- TASCA LEGISLATIVA: 1r LIBERALISME ESPANYOL Articles importants Característiques La Constitució del 1812  Monarquia parlamentària o constitucional com a règim polític, però el rei té dret a vetar les lleis una sola vegada.
  • 46. 6.4.2.- TASCA LEGISLATIVA: 1r LIBERALISME ESPANYOL Articles importants Característiques La Constitució del 1812 Característiques  Sufragi universal masculí indirecte per triar els membres del Parlament o Cort: dret a vot a homes majors de 25 anys.  Ensenyament primari públic i obligatori.
  • 47. 6.4.2.- TASCA LEGISLATIVA: 1r LIBERALISME ESPANYOL Articles importants Característiques La Constitució del 1812  Creació d’un exèrcit nacional: servei militar obligatori.
  • 48. 6.4.2.- TASCA LEGISLATIVA: 1r LIBERALISME ESPANYOL Articles importants Característiques  Confessionalitat catòlica de l’Estat: Referent a religió, aquesta constitució va declarar l’Estat laic, tot i que per pressions posteriors es va haver de modificar i només es manté la religió catòlica com a oficial, la “Santa, católica, apostólica y romana, única verdadera.” Les altres religions són prohibides. La Constitució del 1812 Característiques Religió Art. 10: “La religión de la nación española es y será perpetuamente la católica, apostólica, romana, única verdadera. La nación la protege por leyes sabias y justas, y prohíbe el ejercicio de cualquier otra” (aquest article va en contra de la llibertat de creences formulada per l’ il·lustrat Voltaire).  Caràcter centralitzador. Contempla que s’elaborin codis de lleis (civil, penal i mercantil) unitaris per a tota Espanya. Però no es feren immediatament.  Supressió del règim senyorial (dels privilegis del clergat i de la noblesa).
  • 49. 6.4.2.- TASCA LEGISLATIVA: 1r LIBERALISME ESPANYOL Articles importants Va ser promulgada el dia 19 de maig de 1812, dia de Sant Josep Obrer, i per aquest motiu aquesta constitució és coneguda com “LA PEPA”. És la primera constitució, pròpiament, espanyola i influirà en totes les constitucions del segle XIX. Fou el resultat d’un compromís entre la burgesia liberal i els sectors absolutistes de l’Antic Règim, també del reconeixement dels drets de l’església catòlica, ja que els 2 grups es refugiaren junts.  Creació d’un Estat fomentat en el principi d’igualdat jurídica de tots els ciutadans espanyols davant la llei (igualtat també entre els ciutadans de la colònies, dels dos hemisferis). La Constitució del 1812  Principi de Sobirania nacional.  Àmplia declaració de drets individuals bàsics: igualtat legal, dret a la propietat privada, llibertat d’indústria i comerç, llibertat de premsa i d’impremta, de reunió, d’expressió, garanties processals,... Inviolabilitat del domicili. Característiques  Divisió de poders i cort unicameral.  Monarquia parlamentària: dret vet monarca (una sola vegada).  Sufragi universal masculí indirecte: dret a vot majors 25 anys.  Ensenyament primari públic i obligatori.  Creació d’un exèrcit nacional: servei militar obligatori.  Confessionalitat catòlica de l’Estat: religió catòlica oficial.  Caràcter centralitzador. Codis de lleis unitaris (tota Espanya).
  • 50. 1.4.2.- Tasca legislativa Corts Cadis: 1r liberalisme espanyol
  • 51. 6.4.2.- TASCA LEGISLATIVA: 1r LIBERALISME ESPANYOL
  • 52. 6.4.2.- TASCA LEGISLATIVA: 1r LIBERALISME ESPANYOL Valoració de la constitució i vigència    Es tracta d’una constitució excessivament llarga, perquè regula coses que normalment no tenen per què aparèixer a una constitució. Hi ha articles que tenen contingut ètic o moral. És una constitució molt avançada i progressista per l’època, malgrat l’article referent a la religió.
  • 53. 6.4.2.- TASCA LEGISLATIVA: 1r LIBERALISME ESPANYOL Valoració de la constitució i vigència La Constitució de 1812 i els decrets tingueren vigor de 1812 fins 1814 en territori dels patriòtics resistents i no en la resta del territori espanyol (part ocupada pels francesos), ni completament tot el seu articulat per la situació excepcional de guerra, i perquè els diputats que la varen elaborar preferien esperar l’arribada del “desitjat” Ferran VII, qui quan retornà no l’acceptà, la declarà abolida, nul·la i sense efecte.
  • 54. 6.4.2.- TASCA LEGISLATIVA: 1r LIBERALISME ESPANYOL Valoració de la constitució i vigència La Pepa i les altres lleis seran reimplantades entre 1820 i 1823 (Trienni Liberal) i entre 1836 i 1837. La Constitució de 1812 és la primera constitució espanyola i tota la legislació de Cadis marcarà el camí del liberalisme que seguirà Espanya durant tot el segle, però sempre en lluita amb un Antic Règim que es resisteix a desaparèixer i frena els canvis, per tant, influirà en totes les constitucions del segle XIX.
  • 55. 6.4.2.- TASCA LEGISLATIVA: 1r LIBERALISME ESPANYOL 6.3.1.- LA MONARQUIA DE JOSEP I (1808-13) RECORDATORI. Referent a les autoritats franceses, per tal de donar un caràcter modernitzador a la nova monarquia, el primer que fan Napoleó i Josep I fou convocar un simulacre de Corts espanyoles a Baiona. Reunides, el 15 de juny de 1808, unes Corts espanyoles, una assemblea de notables designada per les autoritats franceses aprova un text ja redactat (una Carta Atorgada). Així, Josep I promulga una mena de constitució per Espanya, l’ESTATUT DE BAIONA de dia 7 de juliol de 1808, que proclamava rei d’Espanya a Josep Bonapart I, que era llavors rei de Nàpols.
  • 56. 6.4.2.- TASCA LEGISLATIVA: 1r LIBERALISME ESPANYOL 6.3.1.- LA MONARQUIA DE JOSEP I (1808-13) RECORDATORI. L’Estatut de Baiona de dia 7 de juliol de 1808 adoptà reformes importants per tal d’acabar amb l’Antic Règim. Contenia molts trets de la Revolució francesa (igualtat de tots els espanyols davant la llei, impostos per a tots i supressió dels privilegis de la noblesa i el clergat, abolició de la Inquisició, llibertats econòmiques, certa llibertat de premsa, racionalització de l’administració, promoció de l’ensenyament, etc...), i anava acompanyada de desamortització o desvinculació de les primogenitures i fi del règim senyorial. Aquesta constitució no va entrar mai en vigor (paper banyat) per l’estat de guerra que hi havia a Espanya.
  • 57. 6.4.2.- TASCA LEGISLATIVA: 1r LIBERALISME ESPANYOL 6.3.3.- DESENVOLUPAMENT DE LA GUERRA (1808-14) RECORDATORI. Les diferents opcions polítiques. Durant la guerra va ser la primera vegada que tots els espanyols s’uneixen amb un objectiu: l’expulsió del francesos del territori espanyol, organitzats en Juntes. En aquesta unió existia una diversitat de visions i/o ideologies: els “patriotes”, com els absolutistes, volien a Ferran VII com a monarca absolut; els liberals volien fer una revolució per aconseguir una constitució, i els il·lustrats volien també a Ferran VII com a rei, però amb una monarquia liberal (on el rei governaria amb restriccions, només com a figura de l’Estat i no tindria el poder absolut), els afrancesats, i també la visió de ciutadans que defensà el poble.
  • 58. 6.4.2.- TASCA LEGISLATIVA: 1r LIBERALISME ESPANYOL 6.3.3.- DESENVOLUPAMENT DE LA GUERRA (1808-14) Divisió ideològica de la societat del moment: - Afrancesats: il·lustrats reformistes, partidaris de la monarquia (Estatut de Baiona). - Jovellanistes: reformistes partidaris d’una constitució limitada i basada en la tradició. - Liberals: partidaris nacional, unicameralistes. de la sobirania constitucionalistes, - Absolutistes: partidaris del manteniment de l’Antic Règim i de la monarquia absoluta.
  • 59. Gaspar Melchor de Jovellanos
  • 60. 6.4.2.- TASCA LEGISLATIVA: 1r LIBERALISME ESPANYOL
  • 61. 6.4.2.- TASCA LEGISLATIVA: 1r LIBERALISME ESPANYOL
  • 62. 6.4.2.- TASCA LEGISLATIVA: 1r LIBERALISME ESPANYOL RESUM Gener 1810  dissolució Junta Suprema Central  no pot dirigir la guerra. - abans de la dissolució s’havia iniciat 1 procés de convocatòria de corts.  - objectiu: que els representants de la nació decidissin sobre l’organització de la nació. - Mentre s’elegien els diputats es crea una regència  5 membres. - Juntes provincials organitzen consulta sobre les reformes necessàries a fer.  - conclusions: es demanen garanties contra el poder absolut del monarca. CONSTITUCIÓ DE 1812 - Setembre 1810  obertura de corts. - Formació d’1 cambra única. - Aprovació de principi de sobirania nacional.  reconeix el poder resideix en els ciutadans, representats a les corts. - 19 març 1812  promulgació de la constitució “La Pepa”
  • 63. 6.4.2.- TASCA LEGISLATIVA: 1r LIBERALISME ESPANYOL RESUM CONSTITUCIÓ DE 1812 DECLARACIÓ DE DRETS DEL CIUTADÀ - Llibertat de pensament i opinió. - Igualtat davant la llei. - Dret de petició. - Llibertat civil. - Dret de propietat. - Reconeixement de tots els drets legítims dels individus. - Definició de NACIÓ:  península i - Conjunt de tots els ciutadans de tots 2 hemisferis: colònies. ESTRUCTURA DE L’ESTAT  Monarquia limitada  divisió de poders. Poder legislatiu  Corts unicamerals. *Corts - Representaven voluntat nacional. - Elaboració de lleis. - Aprovació dels pressupostos. - Tractats internacionals. - Comandament sobre l’exèrcit. - Diputats: càrrec per 2 anys i inviolables. - Sufragi universal masculí i indirecte. Poder executiu  Monarca era el cap.  Direcció govern. - Intervenció en l’elaboració de lleis. - Decisions refrendades pels ministres (  responsabilitat penal). Poder judicial  Poder independent: Tribunals. - principis bàsics de l’Estat de dret: civil - Codis únics en matèria: criminal i comercial. - Innamobilitat de jutges. - Garanties dels processos. LA CONSTITUCIÓ TAMBÉ PLANTEJAVA - Reforma impostos i hisenda. - Creació exèrcit nacional. - Servei militar obligatori. - Implantació d’1 ensenyament primari, públic i obligatori. - Territori dividit en províncies  diputacions provincials per al govern. - Formació d’ajuntaments amb càrrecs electius per al govern. - Creació Milícia Nacional (àmbit local i provincial)  policia de l’època. - Mantenir la confessionalitat catòlica de l’Estat.
  • 64. 6.4.2.- TASCA LEGISLATIVA: 1r LIBERALISME ESPANYOL RESUM ACCIÓ LEGISLATIVA DE LES CORTS - Lleis i decrets per eliminar legalment l’ANTIC RÈGIM i crear un règim liberal. - Supressió senyories jurisdiccionals (les territorials passen a ser propietat privada dels senyors).  REFORMA AGRÀRIA que liquida el règim senyorial, - PERÒ: propietaris de la terra els antics senyors, NO els pagesos. - Eliminació de les primogenitures. - Desamortització de terres comunals  necessitat recaptar diners per amortitzar el deute. - Abolició de la Inquisició  oposició absolutistes i clero. - Llibertat d’impremta (tot i que hi ha juntes de censura i l’Església controlava tot el referent a la religió). - Llibertat de contractació, anul·lació gremis i unificació del mercat. VALORACIÓ - Marc legislatiu molt avançat per l’època. Possible gràcies a la situació revolucionària. - PROBLEMES: situació de guerra impedeix la seva aplicació + retorn de Ferran VII frena les reformes liberals i es retorna a l’absolutisme.
  • 65. BLOC II. TEMA 6/1. LA CRISI DE L’ANTIC RÈGIM (1788/1808-1833) INICI EDAT CONTEMPORÀNIA TEMA 6.- La crisi de l’Antic Règim (1788/1808-1833) 6.1.- Antic Règim i liberalisme (capitalisme). 6.2.- El regnat de Carles IV (1788-1808) i la crisi de la monarquia absoluta. 6.3.- La Guerra del Francès (1808-1814) o de la Independència. 6.4.- La Revolució liberal (1810-1813): l’obra de les Corts de Cadis i la Constitució de 1812. 6.5.- El regnat de Ferran VII (1814-1833): sexenni absolutista, trienni liberal i dècada ominosa o absolutista. 6.6.- La independència de les colònies americanes.
  • 66. BLOC II. TEMA 6/1. LA CRISI DE L’ANTIC RÈGIM (1788/1808-1833) INICI EDAT CONTEMPORÀNIA TEMA 6.- La crisi de l’Antic Règim (1788/1808-1833) 6.1.- Antic Règim i liberalisme (capitalisme). 6.2.- El regnat de Carles IV (1788-1808) i la crisi de monarquia absoluta. 6.3.- La Guerra del Francès (1808-1814) o de la Independència. 6.3.1.- La monarquia de Josep I (1808-13). 6.3.2.- Les noves forces polítiques. 6.3.3.- El desenvolupament de la guerra. 6.4.- La Revolució liberal (1810-1813): l’obra de les Corts de Cadis i la Constitució de 1812. 6.4.1.- La formació de les Corts. 6.4.2.- La tasca legislativa de les Corts de Cadis: el primer liberalisme espanyol. 6.5.- El regnat de Ferran VII (1814-1833): Sexenni absolutista, Trienni liberal i Dècada absolutista. 6.5.1.- El retorn a l’absolutisme (1814-1820). 6.5.2.- El Trienni liberal (1820-23). 6.5.3.- La Dècada ominosa o absolutista (1823-1833). 6.5.4.- El conflicte dinàstic. 6.6.- La independència de les colònies americanes.
  • 67. 6.5.- EL REGNAT DE FERRAN VII (1814-1833) SEXENNI ABSOLUTISTA, TRIENNI LIBERAL I DÈCADA OMINOSA O ABSOLUTISTA EDAT CONTEMPORÀNIA 6.5.1.- El retorn a l’absolutisme (1814-1820). 6.5.2.- El Trienni liberal (1820-23). 6.5.3.- La Dècada ominosa o absolutista (1823-1833). 6.5.4.- El conflicte dinàstic.
  • 68. 6.5.- EL REGNAT DE FERRAN VII (1814-1833) SEXENNI ABSOLUTISTA, TRIENNI LIBERAL I DÈCADA OMINOSA O ABSOLUTISTA
  • 69. Història de l’art IES Ramon Llull Maria Assumpció Granero Cueves
  • 70. Retrat de Vicente López (1826)
  • 71. Francisco de Goya y Lucientes (Fuendetodos, Saragossa, 1746Bordeus, 1828)  Referent a l’ESTIL, és considerat l’artista més gran del segle XVIII.  Però, no entra en cap categoria estilística: la seva obra dura 60 anys: en la seva joventut va ser rococó, però en la maduresa arriba a ser romàntic: L’home solitari davant el destí, la visió interior que contempla els misteris de la naturalesa... (Caspar David Friedrich, Viatger sobre un mar de boira). Autoretrat (1771-75) Oli sobre llenç (58 x 44 cm)  De fet, és considerat un dels primers exponents del romanticisme.
  • 72. Francisco de Goya y Lucientes (Espanya, 1746-1828)  La seva vida es situa entre dues èpoques històriques, l’Antic Règim i el Règim Liberal. Abasta des del Despotisme Il·lustrat de Carles III, el regnat de Carles IV, al absolutisme de Ferran el desitjat: Il·lustració; impacte Revolució Francesa (1789-1799), Guerra del Francès (1808.1814); Restauració amb Ferran; Trienni Liberal; la seva adhesió al liberalisme; i l’exili a Bordeus, que corona la seva trajectòria vital; foren els esdeveniments que marcaren la seva vida professional i artística.  De talant liberal i patriòtic, és amant del poble i sent un cert menyspreu cap a l’aristocràcia i la corona.  La seva crítica social és per a UN ARTISTA DE LA SEVA ÈPOCA CONTEXT HISTÒRIC ell una reflexió, un punt de partida per construir una societat millor, més justa i racional.
  • 73. GOYA: CONTEXT HISTÒRIC, BIOGRAFIA I EVOLUCIÓ ESTILÍSTICA Barroc / Rococó Antic Règim: Despotisme Il·lustrat 1746 1785 Pintor del rei Carles III Romanticisme Neoclassicisme Revolució Francesa 1799 Pintor de cambra de Carles IV Imperi Napoleònic 1808 1814 Guerra de la Independència Restauració 1828 Restauració de l’Absolutisme amb Ferran VII Trienni Liberal (1820-23) EXILI a Bordeus (1824)
  • 74. ETAPES (1746-1828)  1. Etapa de formació a Saragossa i d’introducció a la Cort (fins 1792) 1.1.- Primera formació a Saragossa: pintura religiosa (1769-1771). 1.2.- Cartons per a tapissos: Madrid (1775-1791). 1.3.- Retrats de personatges de la cort i del món cultural de la capital (1775-1791)  2. Període d’apogeu a Madrid (1793-1808)  3. La Guerra i el retorn del rei (1808-1819)  4. Quinta del sordo (1819-1824)  5. Exili a França, Bordeus (1824-1828)
  • 75. Obres Famoses Dos de maig o la càrrega dels mamelucs “La Gallina cega” Els afusellaments de tres de maig o de la Moncloa (FITXA 78/43) La família de Carles IV (FITXA desapareix)
  • 76. Obres Famoses La Maja Vestida El Colós (autoria?) Saturn devorant els seus fills El somni de la raó produeix monstres
  • 77. GÈNERES Retrats Costumista Dona Al·legories Popular Quadres d’història Infants
  • 78. Dona  En els gravats la ridiculitza  En els retrats l’exalça
  • 79. Infants  Són representats amb gran ingenuïtat en la seva expressió infantil.
  • 80. Quadres d’ Història  Representa esdeveniments de la realitat sense destacar a ningú: és una multitud de persones, massa, poble frenètic, etc.
  • 81. Al·legories “Constitució 1812” Es anodino “Vil·la de Madrid”
  • 82. 6.4.2.- TASCA LEGISLATIVA: 1r LIBERALISME ESPANYOL Al·legoria “Constitució 1812”
  • 83. 4.- QUARTA ETAPA: LA QUINTA DEL SORDO (1819-1824) 4.1.- Pintures negres
  • 84. “QUINTA DEL SORDO”  Un estat d’ànim angoixant i una distanciació social provocada per la sordesa, li varen provocar una introspecció i un aïllament que van tenir com a fruits les al·lucinats pintures dibuixades, directament, sobre les parets de la seva finca, on mostra reunions de bruixes, lluites fratricides, dimonis.
  • 85. LES PINTURES NEGRES  A Dos vells menjant sopa no hi retrata dos vells, sinó la vellesa; a Saturn devorant els seus fills representa un tema mitològic de forma explícitament desagradable: el déu es menja, literalment, als seus fills amb uns ulls que reflecteixen un estat de bogeria.
  • 86. “QUINTA DEL SORDO”  Pintures murals realitzades entre 1819 i 1823, descriuen un món desolat i terrible, al·lucinant. Entre la seva malaltia i la vellesa, Goya es rodeja de monstres i deixa en llibertat els fantasmes del seu món interior, la seva fantasia es plasma en representacions patètiques.
  • 87. LES PINTURES NEGRES  Són obres de difícil interpretació. Predomina el color negre, el no color, matisat tan sols per ocres terrosos. Saturn devorant els seus fills
  • 88.  És una de les pintures negres més esquinçadora, punyent, colpidora i tràgica p de les realitzades per Goya.  Estava situada a la planta baixa de la “Quinta del sordo”. Ha escollit el moment, quan el Déu del temps esquartera el cos del seu fill, per a què caps dels fills el pugui destronar. Obra grotesca, on un espai obscur rodeja la figura del Déu, en la que destaca la deformitat i el seu rostre monstruós, mentre la tonalitat més clara i brillant del fill contrasta pot reflectir la seva puresa.  Varis Saturn detall significats: a) Conflicte entre vellesa i joventut; b) El tractament injust d’Espanya sobre la seva població; c) Una resposta de Goya al seu fill Xavier, amb qui tenia una dolenta relació. No se sap amb certesa el significat, però..., d) És una magnífica representació de com el temps ho devora tot, una de les obsessions del pintor.
  • 89. La Leocadia
  • 90. Judith
  • 91. Vells menjant
  • 92. Vells menjant o la Vellesa  Una terrible visió de la vellesa, sense cap concessió a la tendresa ni a la bellesa. Composició de fort cromatisme de colors obscurs, negre i gris, i feta a taques sense contorns.
  • 93. Les parques
  • 94. Lluita a bastonades Duelo a garrotazos
  • 95. Ca enterrat a l’arena
  • 96. Ca enterrat. Detall
  • 97. Aquelarre  Reunió de dones velles amb rostres bestials que rodegen i escolten, suposadament, el diable, al que veiem simbolitzat com un boc (“macho cabrío”) amb hàbit de frare.  Escena satànica, d’una reunió de bruixes, congregades per o en el moment d’invocar a Satanàs (Belcebú) per a presentar-li una neòfita, la jove que apareix seguda a la dreta, en una cadira i amb les mans als maniguets (“manguitos”).  Els participants s’amunteguen en forma de figures monstruoses, rostres lletjos i malvats, en una penombra crepuscular, on no n’hi ha pràcticament llum i els colors són freds. La violenta pinzellada, a base de taques de colors, reforça la sensació de terror que inspira la composició.  Obra de difícil interpretació i plena de misteri, sobretot per la figura femenina de la dreta.
  • 98. Aquelarre
  • 99. Aquelarre. Detall
  • 100. Aquelarre. Detall
  • 101. El Crist de les oliveres o l’oració en l’hort
  • 102. L’última comunió de sant Josep de Calsanz
  • 103. La romeria de Sant Isidre  Destaquen els colors obscurs i la tècnica a taques.  És la imatge d’una processó amb personatges estranys de rostres al·lucinants, en un paisatge desolat i irreal.  En primer pla, les figures canten i criden per a demostrar l’alegria de la Romeria.  Mentre darrere es veu el serpentejar de la processó entre els turons del paisatge.
  • 104.  El més destacat de la composició és l’expressió grotesca i estúpida, que Goya ha aconseguit captar en les figures de primer pla.  És un escena de difícil interpretació.
  • 105. La romeria de Sant Isidre (1788) Comparant Estils  Excepcional equilibri entre la multitud festiva i el paisatge urbà, que apunta a la llunyania, que recorda algunes composicions de Velázquez.  Introdueix centenars de figures i dotzenes de grups, a vegades només suggerits per una simple taca. És un tema amable que respon al gust aristocràtic per la temàtica popular.
  • 106. 4.- QUARTA ETAPA: LA QUINTA DEL SORDO (1819-1824) 4.2.- Temes de braus i els Disbarats
  • 107. Antics espanyols caçant braus
  • 108. Mort de Pepe Hillo
  • 109. Disparate Bobalicón
  • 110. Disparate: Caballo raptor
  • 111.  Més difícils d’interpretar, són molt semblants a les seves Pintures negres. Disbarat: Cavall raptor
  • 112. Disparate furioso
  • 113. Disparate del miedo
  • 114. Disbarats de por (1815-1824). DISBARATS 2 (245 X 357 mm) Planxa de coure; aiguafort, aiguatinta i punta seca. En aquesta estampa, Goya ha enfosquit el cel amb l’aiguatinta.
  • 115. 5.- ETAPA D’EXILI A FRANÇA (1824-1828)  Arran de la intervenció de la Santa Aliança que va permetre a Ferran VII tornar a actuar com a rei absolutista, Goya va decidir abandonar Espanya; amb aquesta finalitat va demanar el permís i es va instal·lar a Bordeus, on va morir el 1828. Quan es retirà a Bordeus, fugint tant de la Cort espanyola com dels seus propis terrors, continua la seva producció i cercant, sense aturar, noves vies d’expressió.
  • 116. La lletera de Bordeus  La tranquil·litat de la nova vida en l’exili li afavoreix un nou període creador , que anuncia el que després serà l’impressionisme.  Aquest llenç és fruit d’aquestes investigacions. Presenta un estil absolutament solt. És el seu darrer quadre i una obra més lineal.  Transmet una gran calma, pau i tranquil·litat, després de tantes obres dramàtiques i obscures.  La imatge de l’al·lota La lletera de Bordeus (1825-27) Oli sobre llenç (74 x 68 cm) Museu del Prado, Madrid retallada sobre el cel, torna treure el seu antic colorit (cartons), pintura que torna estar impregnada de color i de llum.
  • 117. LITOGRAFIES  Realitza la col·lecció de litografies (4 lamines) titulades «ELS TOROS DE BORDEUS» i altres dibuixos i gravats.
  • 118. GOYA LITOGRAFIA (planxa matriu de pedra). - Goya també va utilitzar, al final de la seva vida, la tècnica de la LITOGRAFIA que utilitza com a matriu la pedra.
  • 119.  A la sèrie de gravats La Tauromàquia, de caràcter popular, recrea una de les seves afeccions preferides: el tema dels braus.  En LITOGRAFIA (planxa matriu de pedra). aquesta sèrie mostra una gran capacitat per captar el moviment, l’emoció de la cursa, i la va realitzar, especialment, durant el seu exili a Bordeus.
  • 120. Entreteniment espanyol, de la sèrie sobre “Tauromàquia”
  • 121. El Morisc Gazul és el primer en llençar braus en regla 1815-16
  • 122. Atreviment de Juanito Apiñani en el “coso” de Madrid
  • 123. El brau i el torero LITOGRAFIA (planxa matriu de pedra).
  • 124. AUTORETRATS 1773 1783  Els 1795 autoretrat que pinta són, sobretot, d’edat avançada, que revelen un home de personalitat introvertida en la intensitat de la seva mirada. 1795
  • 125.  Es pinta com un home del poble, sense mostrar la seva fama o èxit. Autoretrat de 1790
  • 126.  El 14 de novembre de 2006 fou robat el quadre de Goya “Los niños del carretón”, propietat del Museu d’Art de Toledo (Ohio, EUA), quan era traslladat a una exposició en Nova York.  Fou recuperat en Nova Jersey sis dies després.
  • 127. BLOC II. TEMA 6/1. LA CRISI DE L’ANTIC RÈGIM (1788/1808-1833) INICI EDAT CONTEMPORÀNIA TEMA 6.- La crisi de l’Antic Règim (1788/1808-1833) 6.1.- Antic Règim i liberalisme (capitalisme). 6.2.- El regnat de Carles IV (1788-1808) i la crisi de la monarquia absoluta. 6.3.- La Guerra del Francès (1808-1814) o de la Independència. 6.4.- La Revolució liberal (1810-1813): l’obra de les Corts de Cadis i la Constitució de 1812. 6.5.- El regnat de Ferran VII (1814-1833): sexenni absolutista, trienni liberal i dècada ominosa o absolutista. 6.6.- La independència de les colònies americanes.
  • 128. BLOC II. TEMA 6/1. LA CRISI DE L’ANTIC RÈGIM (1788/1808-1833) INICI EDAT CONTEMPORÀNIA TEMA 6.- La crisi de l’Antic Règim (1788/1808-1833) 6.1.- Antic Règim i liberalisme (capitalisme). 6.2.- El regnat de Carles IV (1788-1808) i la crisi de monarquia absoluta. 6.3.- La Guerra del Francès (1808-1814) o de la Independència. 6.3.1.- La monarquia de Josep I (1808-13). 6.3.2.- Les noves forces polítiques. 6.3.3.- El desenvolupament de la guerra. 6.4.- La Revolució liberal (1810-1813): l’obra de les Corts de Cadis i la Constitució de 1812. 6.4.1.- La formació de les Corts. 6.4.2.- La tasca legislativa de les Corts de Cadis: el primer liberalisme espanyol. 6.5.- El regnat de Ferran VII (1814-1833): Sexenni absolutista, Trienni liberal i Dècada absolutista. 6.5.1.- El retorn a l’absolutisme (1814-1820). 6.5.2.- El Trienni liberal (1820-23). 6.5.3.- La Dècada ominosa o absolutista (1823-1833). 6.5.4.- El conflicte dinàstic. 6.6.- La independència de les colònies americanes.
  • 129. 6.5.- EL REGNAT DE FERRAN VII (1814-1833) SEXENNI ABSOLUTISTA, TRIENNI LIBERAL I DÈCADA OMINOSA O ABSOLUTISTA EDAT CONTEMPORÀNIA 6.5.1.- El retorn a l’absolutisme (1814-1820). 6.5.2.- El Trienni liberal (1820-23). 6.5.3.- La Dècada ominosa o absolutista (1823-1833). 6.5.4.- El conflicte dinàstic.
  • 130. 6.5.- EL REGNAT DE FERRAN VII (1814-1833) SEXENNI ABSOLUTISTA, TRIENNI LIBERAL I DÈCADA OMINOSA O ABSOLUTISTA
  • 131. 6.5.- EL REGNAT DE FERRAN VII (1814-1833) Introducció. La situació europea: la caiguda de Napoleó. La Restauració. Absolutisme contra liberalisme L’any 1815 Napoleó és derrotat, definitivament, a la batalla de Waterloo. Acaba l’Imperi napoleònic i comença una nova etapa a tot Europa que s’anomena la Restauració (1815-1848).
  • 132. 6.5.- EL REGNAT DE FERRAN VII (1814-1833) Introducció. La situació europea: la caiguda de Napoleó. La Restauració. Absolutisme contra liberalisme Restauració (1815-1848). Representants dels països guanyadors (Rússia, Prússia, Àustria i Gran Bretanya) es van reunir en el Congrés de Viena, on es va decidir:  Restauració de l'Antic Règim i de les monarquies absolutes existents abans de l’ocupació napoleònica i derogades per Napoleó, en els països europeus.  Un nou mapa polític que torni a les fronteres d’abans de l’Imperi napoleònic, per tal de mantenir un equilibri europeu.  Lluitar contra el liberalisme: la doctrina liberal serà ignorada.
  • 133. 6.5.- EL REGNAT DE FERRAN VII (1814-1833) Introducció. La situació europea: la caiguda de Napoleó. La Restauració. Absolutisme contra liberalisme A part, el Congrés de Viena decidí crear un mecanisme de defensa, La Santa Aliança, que actuaria militarment en aquells països on els monarques tinguessin problemes amb els liberals. Es tractava de mantenir a sang i foc l’Antic Règim contra les revolucions liberals.
  • 134. 6.5.- EL REGNAT DE FERRAN VII (1814-1833) Introducció. La situació europea: la caiguda de Napoleó. La Restauració. Absolutisme contra liberalisme La Restauració va suposar:  A nivell europeu és el període de temps que va de la caiguda de Napoleó (1815) fins la revolució liberal de 1848 (la Primavera dels pobles), per tant comprèn les tres revolucions liberals burgeses del segle XIX (1820, 1830 i 1848).  A nivell espanyol és el període on tornen els borbons (Ferran VII) després de la caiguda del sexenni revolucionari, que va suposar la guerra del Francès (1808-1814), les Corts de Cadis i “La Pepa”.
  • 135. 6.5.- EL REGNAT DE FERRAN VII (1814-1833) La situació europea: la caiguda de Napoleó. La Restauració. Absolutisme contra liberalisme El regnat de Ferran VII està dividit en 3 fases:  Sexenni absolutista (1814-1820).  Trienni liberal (1820-1823).  Dècada ominosa, obscura o absolutista (1823-1833).
  • 136. BLOC II. TEMA 6/1. LA CRISI DE L’ANTIC RÈGIM (1788/1808-1833) INICI EDAT CONTEMPORÀNIA TEMA 6.- La crisi de l’Antic Règim (1788/1808-1833) 6.1.- Antic Règim i liberalisme (capitalisme). 6.2.- El regnat de Carles IV (1788-1808) i la crisi de la monarquia absoluta. 6.3.- La Guerra del Francès (1808-1814) o de la Independència. 6.4.- La Revolució liberal (1810-1813): l’obra de les Corts de Cadis i la Constitució de 1812. 6.5.- El regnat de Ferran VII (1814-1833): sexenni absolutista, trienni liberal i dècada ominosa o absolutista. 6.6.- La independència de les colònies americanes.
  • 137. BLOC II. TEMA 6/1. LA CRISI DE L’ANTIC RÈGIM (1788/1808-1833) INICI EDAT CONTEMPORÀNIA TEMA 6.- La crisi de l’Antic Règim (1788/1808-1833) 6.1.- Antic Règim i liberalisme (capitalisme). 6.2.- El regnat de Carles IV (1788-1808) i la crisi de monarquia absoluta. 6.3.- La Guerra del Francès (1808-1814) o de la Independència. 6.3.1.- La monarquia de Josep I (1808-13). 6.3.2.- Les noves forces polítiques. 6.3.3.- El desenvolupament de la guerra. 6.4.- La Revolució liberal (1810-1813): l’obra de les Corts de Cadis i la Constitució de 1812. 6.4.1.- La formació de les Corts. 6.4.2.- La tasca legislativa de les Corts de Cadis: el primer liberalisme espanyol. 6.5.- El regnat de Ferran VII (1814-1833): Sexenni absolutista, Trienni liberal i Dècada absolutista. 6.5.1.- El retorn a l’absolutisme (1814-1820). 6.5.2.- El Trienni liberal (1820-23). 6.5.3.- La Dècada ominosa o absolutista (1823-1833). 6.5.4.- El conflicte dinàstic. 6.6.- La independència de les colònies americanes.
  • 138. 6.5.- EL REGNAT DE FERRAN VII (1814-1833) SEXENNI ABSOLUTISTA, TRIENNI LIBERAL I DÈCADA OMINOSA O ABSOLUTISTA EDAT CONTEMPORÀNIA 6.5.1.- El retorn a l’absolutisme (1814-1820). 6.5.2.- El Trienni liberal (1820-23). 6.5.3.- La Dècada ominosa o absolutista (1823-1833). 6.5.4.- El conflicte dinàstic.
  • 139. 6.5.- EL REGNAT DE FERRAN VII (1814-1833) SEXENNI ABSOLUTISTA, TRIENNI LIBERAL I DÈCADA OMINOSA O ABSOLUTISTA
  • 140. 6.5.- EL REGNAT DE FERRAN VII (1814-1833)
  • 141.  Es nota que el pintor no sent apreciació pel príncep Ferran, per la qual cosa el pinta més bé lleig, igual que a la reina.  Realcen els colors vius (roig i groc) de la vestimenta, així com el daurat de les condecoracions, en comparació als obscurs del fons.  El representa amb una expressió altiva i de superioritat. El príncep Ferran
  • 142. Ferran VII amb mantell de rei  Després de la guerra, tot i que havia estat retratista de Josep Bonaparte, Ferran VII li va tornar a oferir el lloc de pintor de cambra, però, liberal convençut, els excessos de l’absolutisme el van portar a aïllar-se de qualsevol tracte mundà. RETORN DE FERRAN VII: segona crisi
  • 143. Processó de flagel·lants (1812-1814)
  • 144. Tribunal de la Santa Inquisició EL TRIBUNAL DE LA SANTA INQUISICIÓN Francisco de Goya y Lucientes Tribunal de la Santa Inquisició (1812-19) Oli sobre taulell (46 x 73 cm) Real Academia de San Fernando, Madrid  Després del retorn del rei i quan va ser citat davant el Tribunal de la Inquisició. Els resignats acusats, seguts enfront dels jutges, amb capells cònics i les flames que els envolten, símbol del seu destí. La figura del púlpit llegeix, de memòria i amb els ull tancats, els càrrecs: “El sistema és cec davant la justícia”. El secretari vestit amb robes antigues simbolitza que Espanya és retrògrada.
  • 145. 6.5.- EL REGNAT DE FERRAN VII (1814-1833) SEXENNI ABSOLUTISTA, TRIENNI LIBERAL I DÈCADA OMINOSA O ABSOLUTISTA EDAT CONTEMPORÀNIA 6.5.1.- El retorn a l’absolutisme (1814-1820). 6.5.2.- El Trienni liberal (1820-23). 6.5.3.- La Dècada ominosa o absolutista (1823-1833). 6.5.4.- El conflicte dinàstic.
  • 146. 6.5.1.- RETORN DEL REI I REACCIÓ ABSOLUTISTA (1814-1820) En el context europeu de la Restauració, el 22 de març de 1814, Ferran VII torna a Espanya per València, en virtut del tractat de Valençay, signat entre Napoleó i Ferran VII (11 de desembre de 1813) mitjançant el qual Napoleó li torna la corona a Ferran VII i aquest és alliberat i pot tornar a Espanya com a rei legítim.
  • 147. 6.5.1.- RETORN DEL REI I REACCIÓ ABSOLUTISTA (1814-1820) La regència i les Corts ordinàries eren les màximes autoritats del país i la intenció dels diputats de Cadis era fer jurar al rei, immediatament, la Constitució de 1812, però no la va firmar, perquè quan retorna Ferran VII es va produir la denominada reacció absolutista. La situació fou la següent: - Rep mostres d’un enorme fervor popular: manifestacions d’estima i de suport, perquè Ferran VII tornar a Espanya com “el desitjat” pel poble. - Els liberals de les Corts de Cadis l’adverteixen de què no el nomenaran rei fins que no juri la Constitució, però...
  • 148. 6.5.1.- RETORN DEL REI I REACCIÓ ABSOLUTISTA (1814-1820) - Ferran VII rep el recolzament dels sectors més conservadors del país: noblesa i clergat que volien tornar als privilegis de l’Antic Règim. - 69 diputats realistes de Cadis, que estaven a favor de l’absolutisme del monarca, signen el document anomenat “El Manifest dels Perses” (abril de 1814), mitjançant el qual demanaven al rei l’abolició de tots els canvis que s’havien fet a Cadis.
  • 149. 6.5.1.- RETORN DEL REI I REACCIÓ ABSOLUTISTA (1814-1820) - Aprofitant aquesta conjuntura, els militars absolutistes s’ofereixen al rei per fer un pronunciament (el general Elio es pronuncia a prop de València). - La bona rebuda del poble (Ferran VII el Desitjat o “Vivan las Caenas”) i la situació europea animaren al rei a ignorar tot el que s’havia aconseguit fins al moment a Cadis, inclosa la Constitució, i governarà com a monarca absolut (1814-1820, sexenni absolutista).
  • 150. 6.5.1.- RETORN DEL REI I REACCIÓ ABSOLUTISTA (1814-1820) - Aprofitant aquesta conjuntura, els militars absolutistes s’ofereixen al rei per fer un pronunciament (el general Elio es pronuncia a prop de València). General Francisco Javier Elio, capità general de València i Múrcia després de la retirada napoleònica. Va reprimir durament als liberals, que el varen deposar i empresonar després el triomf de la revolució de 1820 i fou condemnat a garrot vil el 4 de setembre de 1822. Sota el seu comandament fou afusellat el soldat de Ayelo José Juan el 11 de setembre de 1817.
  • 151. 6.5.1.- RETORN DEL REI I REACCIÓ ABSOLUTISTA (1814-1820) - El 4 de maig de 1814 es produeix un cop d’estat del monarca, perquè fent creure que acceptava la constitució (TRAÏCIÓ), el primer decret que va firmar Ferran VII com a rei, una vegada a Espanya, fou la abolició de la Constitució de 1812 i declara nul·la i sense efecte tota l’obra legislativa, els Decrets aprovats pels diputats de Cadis durant la guerra del Francès, ja que té el poder executiu i contava amb l’ajuda de la Santa Aliança per enfrontar-se a les futures revolucions. “Por tanto, habiendo oído lo que unánimemente me han informado personas respetables por su celo y conocimientos, y lo que acerca de cuanto aquí se contiene se me ha expuesto en representaciones, que de varias partes del reino se me han dirigido, en las cuales se expresa la repugnancia y disgusto con que así la constitución formada en las Cortes generales y extraordinarias, como los demás establecimientos políticos de nuevo introducidos, son mirados en las provincias; los perjuicios y males que han venido de ellos, y se aumentarían si yo autorizase con mi consentimiento, y jurase aquella constitución; conformándome con tan decididas y generales demostraciones de la voluntad de mis pueblos, y por ser ellas justas y fundadas, declaro que mi real ánimo es no solamente no jurar ni acceder a dicha constitución ni a decreto alguno de las Cortes generales y extraordinarias, a saber, los que sean depresivos de los derechos y prerrogativas de mi soberanía, establecidas por la constitución y las leyes en que de largo tiempo la nación ha vivido, sino el de declarar aquella constitución y tales decretos nulos y de ningún valor y efecto, ahora ni en tiempo alguno, como si no hubieran pasado jamás tales actos, y se quitasen de en medio del tiempo alguno, y sin obligación en mis pueblos y súbditos, de cualquiera clase y condición, a cumplirlos ni guardarlos. Y como quien quisiera sostenerlos atentaría contra las prerrogativas de mi soberanía, declaro reo de lesa majestad a quien se atreviera o lo intentara, y que, como tal, se le imponga la pena de vida.” Dado en Valencia a 4 de mayo de 1814. YO, EL REY.
  • 152. 6.5.1.- RETORN DEL REI I REACCIÓ ABSOLUTISTA (1814-1820) - A Europa les potències absolutistes vencen a Napoleó, restauren l’absolutisme (Congrés de Viena, 1815) i signen la Santa Aliança, a la qual se suma Ferran VII: si un monarca absolut és atacat, la resta de monarques absoluts acudiran en la seva ajuda. “LA SANTA ALIANÇA “ Ses Majestats l’emperador d’Àustria, el rei de Prússia i l’emperador de totes les Rússies: Art. 1.- Conforme a les paraules de les Sagrades Escriptures, que ordenen a tots els homes mirar-se com a germans, els tres monarques contractants romandran units pels lligams d’una fraternitat vertadera i indissoluble, i considerant-se com a compatriotes es prestaran en tota ocasió i en tot lloc assistència, ajuda i socors: considerant-se vers els seus súbdits i exèrcits com a pares de família, els dirigiran amb el mateix esperit de fraternitat que utilitzen per protegir la religió, la pau i la justícia. Art. 2.- En conseqüència, l’únic principi en vigor, ja sigui entre els dits governs, ja sigui entre els seus súbdits, serà el de prestar-se recíprocament ajuda.”
  • 153. 6.5.1.- RETORN DEL REI I REACCIÓ ABSOLUTISTA (1814-1820) - La Restauració del rei en el poder suposa la tornada a l’absolutisme i a l’Antic Règim, perquè els dies següents:  Es restauren totes les antigues institucions i la legislació anterior a 1808.  Restabliment del règim senyorial (feudalisme): els privilegis fiscals i jurídics, els vincles i amortitzacions.  Reimplantació del tribunal de la Santa Inquisició.  Decisions acompanyades de l’inici de la repressió implacable contra els liberals, forçats a la clandestinitat o a l’exili.
  • 154. 6.5.1.- RETORN DEL REI I REACCIÓ ABSOLUTISTA (1814-1820) - El règim absolutista de Ferran VII hagué de fer front als següents PROBLEMES:  Comença la guerra i l’emancipació de les colònies americanes:  1810/1815. Formació de Juntes i revoltes independentistes.  1815/1818. La reacció espanyola sotmeté els independentistes.  1818/1824. Victòries dels americans i encadenament d’independències. - Llibertadors: Simón Bolívar, Hidalgo, José de San Martín. - Del procés d’emancipació de les colònies americanes es derivà un enfonsament de la Hisenda espanyola, ja debilitada per la destrucció del país per la guerra del Francès (va ser una guerra dura, la més dura des de feia segles), perquè ja no arriben vaixells plens d’or i plata d’Amèrica i pel restabliment dels privilegis a la noblesa i el clergat que fa que no paguin impostos. - La càrrega fiscal va recaure exclusivament en els sectors populars (sobretot el camperolat), per la qual cosa s’inicià un creixent descontent contra la política absolutista.
  • 155. 6.5.1.- RETORN DEL REI I REACCIÓ ABSOLUTISTA (1814-1820) - Davant aquesta situació, Ferran VII va elegir com a ministre d’Hisenda a Luís López Ballesteros. La política econòmica, financera i restauradora que adoptà el ministre va ser proteccionista, que beneficiava sobretot a la indústria tèxtil catalana, però perjudicava a l’agricultura. - Corrupció i incompetència política. - El problema rural: bona part de la guerrilla que abans lluitava contra els francesos, acabada la guerra, es negarà a entregar les armes i ara, sense cap color polític, es dedica a assaltar caravanes, cortijos... Els guerrillers es converteixen en bandolers. L’exèrcit no es podrà desmobilitzar i haurà de perseguir-los.
  • 156. 6.5.1.- RETORN DEL REI I REACCIÓ ABSOLUTISTA (1814-1820) - Malgrat la repressió implantada pel règim de Ferran VII, un sector de la societat es comença a identificar, progressivament, amb els liberals, i aquesta oposició liberal al règim es reorganitzà a través de societats secretes com la maçoneria i, sobretot, de l’exèrcit: un ampli sector de militars, influïts pel contacte amb anglesos i francesos durant la Guerra del Francès, se sentien atrets per la possibilitat de tornar al règim constitucional mitjançant un pronunciament. - Descontentament generalitzat de la burgesia contra el monarca (en desacord amb la tornada a l’absolutisme i de la societat estamental).
  • 157. 6.5.1.- RETORN DEL REI I REACCIÓ ABSOLUTISTA (1814-1820) - Repressió del moviment liberal (del constitucionalisme); el liberalisme passa a la clandestinitat, ja que la majoria de la societat era absolutista i Ferran VII declara “reos de lesa majestad” a tots els liberals, perseguint-los i condemnant-los a mort. Degut a la inferioritat numèrica dels liberals i a falta d’ajut del poble, s’han d’amagar i es reorganitzaran, utilitzant dos mecanismes per aconseguir el poder: 1.- Aparició de les societats maçòniques: societats secretes liberals crítiques i conspiradores (lliures pensadors, científics...).
  • 158. 6.5.1.- RETORN DEL REI I REACCIÓ ABSOLUTISTA (1814-1820) 2.- L’exèrcit espanyol, majoritàriament liberal, ajudarà als liberals a aconseguir el poder mitjançant cops militars, coneguts en el segle XIX, com a “pronunciaments”, per a obligar al rei a acceptar la Constitució, però fracassen tots fins a 1820. Per exemple, Espoz y Mina, Díaz Porlier, Lacy. Francisco Espoz y Mina Juan Díaz Polier Luís Lacy y Gautier
  • 159. 6.5.1.- RETORN DEL REI I REACCIÓ ABSOLUTISTA (1814-1820) 2.- Cada cop que els liberals arribaren al poder va ser por cops d’estat i com a conseqüència d’això (el problema de confiar a l’exèrcit la lluita pel poder) la majoria dels principals governs i governants espanyols liberals dels segle XIX i fins al regnat d’ Alfons XII (29 desembre 1874 - 25 novembre 1885) tots foren militars, com per exemple:  Rafael de Riego  Baldomero Espartero  Ramón María Narvaez  Leopoldo O’ Donnell  Joan Prim i Prats  Francisco Serrano y Domínguez  Arsenio Martínez Campos Rafael de Riego Leopoldo O’ Donnell Joan Prim i Prats Francisco Serrano Domínguez Baldomero Espartero Ramon Maria Narvaez Arsenio Martínez Campos
  • 160. 6.5.1.- RETORN DEL REI I REACCIÓ ABSOLUTISTA (1814-1820) Els militars seran durant 50 anys els protagonistes de la vida política espanyola. Foren moltes les conspiracions, els intents de cops i els cops d’Estat durant el segle XIX. Entre 1814 i 1820, els 9 pronunciaments comptabilitzats tenien objectius pareguts, derrocar a Ferran VII i instaurar el liberalisme. La llista és enorme: 1r.- Milans del Bosch , pronunciament de València (17 març 1814). 2n.- Francisco Espoz y Mina, pronunciament de Pamplona (25 setembre 1814). 3r.- Juan Díaz Polier, pronunciament de la Corunya (19 setembre 1815). 4t.- Vicente Richard, la famosa Conspiració del Triangle (21 febrer 1816). 5è.- Lacy, Milans, Torrijos (el Triangle), pronunciament de Caldetas (4 abril 1817). 6è.- Juan van Halen (21 setembre 1817). 7è.- San Miguel y Valledor, la conjura del Palmar (8 juliol 1819). 8è.- Joaquín Vidal , Lis y Calatrava, pronunciament de València (1 de gener de 1819). 9è.- Quiroga i Riego, de Cabezas de San Juan (1 gener 1820). Francisco Espoz y Mina Juan Díaz Polier Luís Lacy y Gautier
  • 161. 6.5.1.- RETORN DEL REI I REACCIÓ ABSOLUTISTA (1814-1820) Juan Díaz Polier
  • 162. 6.5.1.- RETORN DEL REI I REACCIÓ ABSOLUTISTA (1814-1820) El país, acabat de sortir d’una guerra i sense els recursos d’Amèrica, es troba desfet i en la ruïna, cal trobar una solució: el rei proposa que els privilegiats paguen impostos, però aquests es neguen, els camperols i burgesos no volen a pagar les velles rendes i tributs, i la burgesia liberal demana la tornada a la Constitució liberal de Cadis.
  • 163. 6.5.1.- RETORN DEL REI I REACCIÓ ABSOLUTISTA (1814-1820) Les reformes il·lustrades no són acceptades pels absolutistes, però sense reformes l’absolutisme no podia sobreviure.
  • 164. 6.5.1.- RETORN DEL REI I REACCIÓ ABSOLUTISTA (1814-1820) Així, entre 1814 i 1820 hi hagué diversos pronunciaments fracassats. Un dels pronunciaments més importants contra Ferran VII va ser el del general Lacy, Milans i Torrijos (1817) a Catalunya, que van ser empresonats al castell de Bellver. Finalment, en gener de 1820, va triomfar el pronunciament militar liberal del coronel Riego, al capdavant de les tropes que havien de sufocar les rebel·lions a les colònies, cosa que endinsa el regnat de Ferran VII en la segona etapa. Luís Lacy y Gautier Antonio Gisbert Pérez (1834-1901) Afusellament de Torrijos i els seus companys en les platges de Màlaga (1888) (detall) Llenç: 390 x 600 cm Número d’ inventari: 4348
  • 165. 6.5.1.- RETORN DEL REI I REACCIÓ ABSOLUTISTA (1814-1820) Així, entre 1814 i 1820 hi hagué diversos pronunciaments fracassats. Un dels pronunciaments més importants contra Ferran VII va ser el del general Lacy, Milans i Torrijos (1817) a Catalunya, que van ser empresonats al castell de Bellver. Finalment, en gener de 1820, va triomfar el pronunciament militar liberal del coronel Riego, al capdavant de les tropes que havien de sufocar les rebel·lions a les colònies, cosa que endinsa el regnat de Ferran VII en la segona etapa. Rafael de Riego
  • 166. 6.5.1.- RETORN DEL REI I REACCIÓ ABSOLUTISTA (1814-1820) Antonio Gisbert Pérez (1834-1901) Afusellament de Torrijos i els seus companys en les platges de Màlaga (1888) (detall) Llenç: 390 x 600 cm Número d’ inventari: 4348 Obra encarregada durant la regència de la reina Maria Cristina pel govern de Sagasta. El tema és l’afusellament de José María Torrijos (1791-1831) i els seus companys; és un manifest polític, un al·legat a favor de les llibertats i contra l’autoritarisme. Dos anys després, fou instal·lat en l’antic Museo d’Art Modern (actual Museu del Prado). Torrijos va tenir un paper important durant el Trienni liberal i va arribar a ser Ministre de la Guerra, es va exiliar en 1823 a causa de la instauració de l’absolutisme per Ferran VII. L’aferrissada persecució contra tots els liberals va acabar amb la vida de Torrijos. Exiliat en Anglaterra pensava en cóm rebel·lar-se i enderrocar al rei absolutista i fou traït pel governador de Màlaga, qui li havia promès que si tornava amb cinquanta homes se li unirien les tropes de la ciutat a l’aixecament; l’embarcació fou abordada per l’exèrcit espanyol en la costa de Fuengirola (Màlaga), foren apressats i afussellats en la mateixa platja el 11 de desembre, acusat d’alta traïció i conspiració. El quadre recull el moment en què, vora el mar uns quants presos en fila (Torrijos en el centre, ferma amb força les mans dels seus camarades) es preparen per a l’execució, mentre en primer terme jeuen els primes caiguts.
  • 167. 6.5.1.- RETORN DEL REI I REACCIÓ ABSOLUTISTA (1814-1820)
  • 168. 6.5.1.- RETORN DEL REI I REACCIÓ ABSOLUTISTA (1814-1820) AFUSSELLAMENT DE TORRIJOS La mort del militar causà gran commoció en els cercles intel·lectuals del país, i un conegut poeta liberal espanyol, li dedicà versos: Helos allí, junto a la mar bravía, cadáveres están, ¡ay!, los que fueron honra del libre y con su muerte dieron almas al cielo, a España nombradía. Ansia de patria y libertad henchía Sus nobles pechos que jamás temieron y las costas de Málaga los vieron cual sol de gloria en desdichado día. Españoles, llorad; mas vuestro llanto lágrimas de dolor y sangre sean, sangre que ahogue a siervos y opresores, y los viles tiranos, con espanto siempre, delante amenazando vean alzarse sus espectros vengadores.
  • 169. MAPA 12.- GUERRA DEL FRANCÈS (model 17)
  • 170. 6.5.1.- RETORN DEL REI I REACCIÓ ABSOLUTISTA (1814-1820)
  • 171. 6.5.- EL REGNAT DE FERRAN VII (1814-1833) SEXENNI ABSOLUTISTA, TRIENNI LIBERAL I DÈCADA OMINOSA O ABSOLUTISTA EDAT CONTEMPORÀNIA 6.5.1.- El retorn a l’absolutisme (1814-1820). 6.5.2.- El Trienni liberal (1820-23). 6.5.3.- La Dècada ominosa o absolutista (1823-1833). 6.5.4.- El conflicte dinàstic.
  • 172. 6.5.2.- El TRIENNI LIBERAL O CONSTITUCIONAL (1820-23) Després de tota una sèrie de pronunciaments liberals fracassats, l’1 de gener de l’any 1820, el coronel Rafael de Riego, al capdavant de les tropes a punt de ser embarcades per lluitar contra l’emancipació de les colònies americanes, va fer un pronunciament militar a Cabezas de San Juan (Sevilla) que triomfà. “El ejército nacional, al pronunciarse por la Constitución de la Monarquía Española, promulgada en Cádiz y por sus legítimos representantes no trata de ningún modo de atentar a los derechos del legítimo monarca que ella reconoce; más, convencido de que todas las operaciones de su Gobierno, por una fatalidad tan funesta como incomprensible, sólo han contribuido a hacer desgraciada a una Nación, que hizo tantos sacrificios por sancionarla, cree que sólo este pronunciamiento puede salvarla, tanto a ella como a su príncipe, del estado de nulidad en que se encuentra. Soldados, mi amor hacia vosotros es grande. Por lo tanto, yo no podía consentir, como jefe vuestro, que se os alejase de vuestra patria, en unos buques podridos, para llevaros a hacer una guerra injusta al Nuevo Mundo; ni que se os compeliese a abandonar vuestros padres y hermanos, dejándolos sumidos en la miseria y la opresión. Vosotros debéis a aquellos la vida, y, por tanto, es de vuestra obligación y agradecimiento el prolongársela, sosteniéndolos en la ancianidad; y aun también, si fuese necesario, el sacrificar las vuestras para romperles las cadenas que los tienen oprimidos desde el año 14. Un rey absoluto, a su antojo y albedrío, les impone contribuciones y gabelas que no pueden soportar; los veja, los oprime y, por último, como colmo de desgracias, os arrebata a vosotros, sus caros hijos, para sacrificaros a su orgullo y ambición. Sí, a vosotros os arrebatan del paterno seno para que en lejanos y opuestos climas vayáis a sostener una guerra inútil, que podría fácilmente terminarse con sólo reintegrar sus derechos a la Nación española. La Constitución, sí, la constitución basta para apaciguar a nuestros hermanos de América. Proclama del ejército de Cádiz en 1820 (…)
  • 173. 6.5.2.- El TRIENNI LIBERAL O CONSTITUCIONAL (1820-23) Davant la passivitat de les autoritats, el pronunciament liberal va ser secundat a diverses ciutats, unint-se l’exèrcit espanyol.
  • 174. 6.5.2.- El TRIENNI LIBERAL O CONSTITUCIONAL (1820-23) Després de tres mesos de lluita i confusió, en març de 1820, Ferran VII es va veure obligat a acceptar els triomf del pronunciament, però no se’n va, i va haver de jurar la Constitució de 1812 i convoca Corts (9 de juliol de 1820 jurava “La Pepa” en la sessió d’obertura de les Corts en el palau de Maria d’Aragó), s’obri així un període de govern liberal que va durar tres anys, mentre deia: “Caminemos todos juntos, y yo el primero, por la senda del constitucionalismo.” Així va començar el Trienni liberal. “Mientras Yo meditaba maduramente, con la solicitud propia de mi paternal corazón las variaciones de nuestro régimen fundamental que parecían más adaptables al carácter nacional y al estado presente de las diversas porciones de la monarquía española, así como más análogas a la organización de los pueblos ilustrados, me habéis hecho entender vuestro anhelo de que se restableciese aquella Constitución, que entre el estruendo de las armas hostiles, fue promulgada en Cádiz el año 1812. (…) He jurado esta Constitución por la cual suspirabais y seré siempre su más firme apoyo (…). Marchemos francamente, y yo el primero por la senda constitucional”. Manifiesto Regio de Fernando VII (10 de marzo de 1820).
  • 175. 6.5.2.- El TRIENNI LIBERAL O CONSTITUCIONAL (1820-23)
  • 176. 6.5.2.- El TRIENNI LIBERAL O CONSTITUCIONAL (1820-23)
  • 177. 6.5.2.- El TRIENNI LIBERAL O CONSTITUCIONAL (1820-23) Mesures del trienni Ferran VII es converteix en monarca constitucional, va haver de nomenar un nou govern i convoca eleccions a Corts.
  • 178. 6.5.2.- El TRIENNI LIBERAL O CONSTITUCIONAL (1820-23)
  • 179. 6.5.2.- El TRIENNI LIBERAL O CONSTITUCIONAL (1820-23) Mesures del trienni Les eleccions donen la victòria majoritàriament als liberals, que formen govern i duran a terme una important obra legislativa.
  • 180. 6.5.2.- El TRIENNI LIBERAL O CONSTITUCIONAL (1820-23) Mesures del trienni. Les eleccions donen la victòria majoritàriament als liberals, que formen govern i duran a terme una important obra legislativa.
  • 181. 6.5.2.- El TRIENNI LIBERAL O CONSTITUCIONAL (1820-23) Mesures del trienni Torna a entrar en vigor la Constitució de 1812 i el nou règim intentà, amb grans dificultats, reposar la majoria dels decrets liberals aprovats per les Corts de Cadis.
  • 182. 6.5.2.- El TRIENNI LIBERAL O CONSTITUCIONAL (1820-23) Al·legoria “Constitució 1812”
  • 183. 6.5.2.- El TRIENNI LIBERAL O CONSTITUCIONAL (1820-23) Mesures del trienni Torna a entrar en vigor la Constitució de 1812 i el nou règim intentà, amb grans dificultats, reposar la majoria dels decrets liberals aprovats per les Corts de Cadis, per exemple:  Desamortització eclesiàstica: venen les terres dels monestirs i disminueixen el delme.  Aprovaren una sèrie de prohibicions legals per evitar que el clergat pogués incrementar les seves propietats.  Supressió de tot tipus de mayorazgo, de la vinculació de terres (comunals i nobiliàries).  Liquiden el feudalisme al camp, és a dir, abolició del règim senyorial (dels senyorius jurisdiccional, la terra es converteix en propietat privada capitalista de la vella noblesa i els camperols en arrendataris).  Reforma fiscal (impostos indirectes, contribució única sobre la terra).  Proclamació de drets i llibertats individuals: llibertat de premsa i d’impremta, ara no n’hi haurà censura a l’hora de publicar.  Decreten una amnistia pels liberals (reprimits durament durant el sexenni absolutista).  Ordenació del sistema educatius (secularització).  Abolició de la Inquisició: supressió de les ordres monacals.  Liberalització de la indústria i el comerç amb la supressió dels gremis i de duanes: llibertat d’oficis, de treball, d’indústria.  Modernització política i administrativa, crearen un codi penal.  Reorganització de l’exèrcit i creació de la Milícia Nacional (integrades per voluntaris) per a defensar les reformes liberals.  En definitiva, transformació de l’economia feudal en capitalista.
  • 184. 6.5.2.- El TRIENNI LIBERAL O CONSTITUCIONAL (1820-23) Mesures del trienni Torna a entrar en vigor la Constitució de 1812 i el nou règim intentà, amb grans dificultats, reposar la majoria dels decrets liberals aprovats per les Corts de Cadis, per exemple:  Desamortització eclesiàstica: venen les terres dels monestirs i disminueixen el delme.  Aprovaren una sèrie de prohibicions legals per evitar que el clergat pogués incrementar les seves propietats.
  • 185. 6.5.2.- El TRIENNI LIBERAL O CONSTITUCIONAL (1820-23) Mesures del trienni Torna a entrar en vigor la Constitució de 1812 i el nou règim intentà, amb grans dificultats, reposar la majoria dels decrets liberals aprovats per les Corts de Cadis, per exemple:  Supressió de tot tipus de mayorazgo, de la vinculació de terres (comunals i nobiliàries).  Liquiden el feudalisme al camp, és a dir, abolició del règim senyorial (dels senyorius jurisdiccional, la terra es converteix en propietat privada capitalista de la vella noblesa i els camperols en arrendataris).  Reforma fiscal (impostos indirectes, contribució única sobre la terra).  Proclamació de drets i llibertats individuals: llibertat de premsa i d’impremta, ara no n’hi haurà censura a l’hora de publicar.  Decreten una amnistia pels liberals (reprimits durament durant el sexenni absolutista).  Ordenació del sistema educatius (secularització).
  • 186. 6.5.2.- El TRIENNI LIBERAL O CONSTITUCIONAL (1820-23) Mesures del trienni Torna a entrar en vigor la Constitució de 1812 i el nou règim intentà, amb grans dificultats, reposar la majoria dels decrets liberals aprovats per les Corts de Cadis, per exemple:  Abolició de la Inquisició: supressió de les ordres monacals.
  • 187. Tribunal de la Santa Inquisició EL TRIBUNAL DE LA SANTA INQUISICIÓN Francisco de Goya y Lucientes Tribunal de la Santa Inquisició (1812-19) Oli sobre taulell (46 x 73 cm) Real Academia de San Fernando, Madrid  Després del retorn del rei i quan va ser citat davant el Tribunal de la Inquisició. Els resignats acusats, seguts enfront dels jutges, amb capells cònics i les flames que els envolten, símbol del seu destí. La figura del púlpit llegeix, de memòria i amb els ull tancats, els càrrecs: “El sistema és cec davant la justícia”. El secretari vestit amb robes antigues simbolitza que Espanya és retrògrada.
  • 188. 6.5.2.- El TRIENNI LIBERAL O CONSTITUCIONAL (1820-23) Mesures del trienni Torna a entrar en vigor la Constitució de 1812 i el nou règim intentà, amb grans dificultats, reposar la majoria dels decrets liberals aprovats per les Corts de Cadis, per exemple:  Liberalització de la indústria i el comerç amb la supressió dels gremis i de duanes: llibertat d’oficis, de treball, d’indústria.  Modernització política i administrativa, crearen un codi penal.  Reorganització de l’exèrcit i creació de la Milícia Nacional (integrades per voluntaris) per a defensar les reformes liberals.  En definitiva, transformació de l’economia feudal en capitalista.
  • 189. 6.5.2.- El TRIENNI LIBERAL O CONSTITUCIONAL (1820-23) Mesures del trienni Torna a entrar en vigor la Constitució de 1812 i el nou règim intentà, amb grans dificultats, reposar la majoria dels decrets liberals aprovats per les Corts de Cadis, per exemple:  Desamortització eclesiàstica: venen les terres dels monestirs i disminueixen el delme.  Aprovaren una sèrie de prohibicions legals per evitar que el clergat pogués incrementar les seves propietats.  Supressió de tot tipus de mayorazgo, de la vinculació de terres (comunals i nobiliàries).  Liquiden el feudalisme al camp, és a dir, abolició del règim senyorial (dels senyorius jurisdiccional, la terra es converteix en propietat privada capitalista de la vella noblesa i els camperols en arrendataris).  Reforma fiscal (impostos indirectes, contribució única sobre la terra).  Proclamació de drets i llibertats individuals: llibertat de premsa i d’impremta, ara no n’hi haurà censura a l’hora de publicar.  Decreten una amnistia pels liberals (reprimits durament durant el sexenni absolutista).  Ordenació del sistema educatius (secularització).  Abolició de la Inquisició: supressió de les ordres monacals.  Liberalització de la indústria i el comerç amb la supressió dels gremis i de duanes: llibertat d’oficis, de treball, d’indústria.  Modernització política i administrativa, crearen un codi penal.  Reorganització de l’exèrcit i creació de la Milícia Nacional (integrades per voluntaris) per a defensar les reformes liberals.  En definitiva, transformació de l’economia feudal en capitalista.
  • 190. 6.5.2.- El TRIENNI LIBERAL O CONSTITUCIONAL (1820-23) Problemes del trienni. Durant els 3 anys (1820-23) que governà el liberalisme, el nou govern amb una política moderada tindria una oposició molt forta dels absolutistes, del clero, dels nobles i dels camperols (no tindrien vassallatge ni protecció) i del rei Ferran VII. Per tant, el suport social del liberalisme és limitat i el context internacional no es favorable (per la Santa Aliança mitjançant la qual les potències absolutistes s’havien compromès a aturar els intents de Revolució liberal) i, a més, es produïren dissidències entre els liberals. Amb aquest panorama, l’acció de govern del trienni es va veure obstaculitzada per...
  • 191. 6.5.2.- El TRIENNI LIBERAL O CONSTITUCIONAL (1820-23) Problemes del trienni. L’acció de govern del trienni es va veure obstaculitzada per...  Les Corts de 1820 van comptar amb l’oposició de Ferran VIl (1814-1833), que havia acceptat obligat el liberalisme i que va utilitzar tots els recursos constitucionals, com el dret de veto, per paralitza les reformes i va conspirar contra el govern liberal per a tornar a l’absolutisme i va cridar, a la fi, la intervenció estrangera: La Santa Aliança.
  • 192. 6.5.2.- El TRIENNI LIBERAL O CONSTITUCIONAL (1820-23) Problemes del trienni. L’acció de govern del trienni es va veure obstaculitzada per... Els sectors absolutistes, integrats per membres del clergat, la noblesa i els propietaris (perjudicats per la baixada del delme i els béns monacals confiscats) preparen la revolta contra el govern liberal, formant partits realistes que varen promoure la creació d’una regència (Regència absolutista a la Seu d’Urgell, 1823). Els camperols es veuen perjudicats i es revoltaran contra el nou govern liberal: no els donen terres ni els rebaixen els impostos, els antics senyors ara són propietaris plens que els poden tirar de les terres, si no paguen, i tenen dificultats per pagar els arrendaments perquè són més cars i s’han de pagar en metàl·lic i no en part de la collita. Tanmateix, una gran part del camperolat es trobava sota la influència del conservador clergat rural limitant la base social del règim.
  • 193. 6.5.2.- El TRIENNI LIBERAL O CONSTITUCIONAL (1820-23) Problemes del trienni. L’acció de govern del trienni es va veure obstaculitzada per... No paren d’independitzar-se les colònies americanes.
  • 194. 6.5.2.- El TRIENNI LIBERAL O CONSTITUCIONAL (1820-23) Problemes del trienni.. L’acció de govern del trienni es va veure obstaculitzada per... Els mateixos liberals estan, cada vegada, més dividits entre ells, i s’escindiran en dos bàndols: Martínez de la Rosa Evaristo San Miguel  els liberals moderats partidaris de  els liberals exaltats o radicals que optaven per la limitació del poder mantenir importants prerrogatives per al monarca, de reformes lentes i pactades amb la noblesa i el rei (al poder entre 1820 i 1822 amb Martínez de la Rosa), i del monarca, perquè consideraven que l’acció del govern era excessivament moderada i pacífica, i eren partidaris d’accelerar les reformes i d’enfrontar-se al rei (al poder entre 1822 i 1823 amb Evaristo San Miguel), i que causaven molts de problemes d’ordre públic a les ciutats. El Trienni liberal presenta, precisament, aquestes dues fases: 1820-1822 (més pes dels moderats) i 1822-1823 (més pes dels exaltats).
  • 195. 6.5.2.- El TRIENNI LIBERAL O CONSTITUCIONAL (1820-23) Dues fases i fi del Trienni liberal A.- Durant els dos primers anys (1820-1822) governaren els liberals moderats, amb Martínez de la Rosa com a cap de govern. Malgrat la seva política conciliadora, varen haver de fer front a diversos alçaments absolutistes: - Promoguts des de sectors eclesiàstics. - Insurrecció de la guàrdia reial. - L’any 1822 es produeixen proclames absolutistes a Catalunya, Navarra, Galícia i el Maestrat, controlant un territori important. Els realistes dominen moltes zones rurals del país i actuaren en partides rurals (la guerrilla absolutista), que són un clar precedent de les partides carlines. Com per exemple l’anomenada Regència absolutista a la Seu d’Urgell (el 1823, s’estableix un breu govern absolutista en aquesta comarca , encapçalada pel Baró d’Aroles). Francisco Martínez de la Rosa (1787-1862). Poeta, dramaturg i polític, fou diputat en les corts de Cadis i empresonat després el retorn de Ferran VII. Recuperà la llibertat durant el Trienni liberal i com a líder dels liberals moderats va encapçalar el govern en 1822 durant 6 mesos. Es va exiliar a França durant la Dècada ominosa (1823-1833) i va tornar durant la regència de Maria Cristina per a formar govern en 1834-1835. Posteriorment, fou ambaixador en París i Roma, president del Consell d’Estat, ministre i president del Congrés. Francisco Martínez de la Rosa
  • 196. 6.5.2.- El TRIENNI LIBERAL O CONSTITUCIONAL (1820-23) Dues fases i fi del Trienni liberal A.- Primera fase (1820-1822): liberals moderats, amb Martínez de la Rosa: - L’any 1822 es produeixen proclames absolutistes a Catalunya, Navarra, Galícia i el Maestrat, controlant un territori important i establint una Regència absolutista a la Seu d’Urgell (el 1822, s’estableix un breu govern absolutista en aquesta comarca, encapçalada pel Baró d’Aroles). Baró d’Aroles
  • 197. 6.5.2.- El TRIENNI LIBERAL O CONSTITUCIONAL (1820-23) Dues fases i fi del Trienni liberal B.- Entre 1822 i 1823, governen els liberals exaltats, amb Evaristo San Miguel com a cap de govern. Es produeix una radicalització de la política governamental liberal i un augment de la resistència absolutista. Un cop més van quedar abolits els privilegis de classe amb la supressió de les senyories i la imposició de càrregues tributàries a l’Església. La Inquisició va ser abolida de nou i ja no va tornar a ser instaurada. Davant aquesta situació, Ferran VII es dedica a conspirar i, de fet, quan veu que els exaltats agafen el poder contínua reclamant l’auxili a la Santa Aliança. Evaristo San Miguel
  • 198. 6.5.2.- El TRIENNI LIBERAL O CONSTITUCIONAL (1820-23) Dues fases i fi del Trienni liberal B.- Entre 1822 i 1823, governen els liberals exaltats, amb Evaristo San Miguel com a cap de govern. Evaristo San Miguel Evaristo San Miguel y Valledor (1785-1862). Destacat militar liberal. En 1820 es va unir al pronunciament de Riego i en Madrid ocupà diversos llocs en el Ministeri de la Guerra, essent membre del Gabinet entre agost de 1822 i març de 1823. Exiliat després del retorn de Ferran VII, va retornar en 1834 i es va unir a la causa liberal. Participa activament en la primera guerra Carlina i, després, fou diputat en Corts i Ministre de la Guerra durant la regència d’Espartero.
  • 199. 6.5.2.- El TRIENNI LIBERAL O CONSTITUCIONAL (1820-23) El 9 de juliol de 1820, Ferran VII jurava “La Pepa” en la sessió d’obertura de les Corts en el palau de Maria d’Aragó. Les obres de l’edifici de la Carrera de los Jerónimos no es finalitzarien fins l’any 1846.
  • 200. 6.5.2.- El TRIENNI LIBERAL O CONSTITUCIONAL (1820-23)
  • 201. 6.5.2.- El TRIENNI LIBERAL O CONSTITUCIONAL (1820-23) La Revolució liberal de 1820 en Europa El triomf dels liberals a Espanya va tenir àmplies repercussions fora d’Espanya. En el pla internacional animà l’esclat dels moviments revolucionaris liberals a Piemont i a Nàpols. Això va provocar el recel de les potències absolutistes europees, que responen a la petició d’intervenció feta per Ferran VII, ja que un dels compromisos del Congrés de Viena era aturar les revoltes liberals per tota Europa mitjançant la Santa Aliança; Àustria, Prússia, Rússia amb el suport puntual de França s’havien compromès a fer front a qualsevol intent d’expansió de la revolució liberal. En el Congrés de Verona (1822) es va acordar la intervenció contra els governs liberals d’Espanya i Portugal. CONGRÉS DE VERONA (1822): Arriben el cent mill fills de sant Lluís. Els absolutistes tornen al poder.
  • 202. 6.5.2.- El TRIENNI LIBERAL O CONSTITUCIONAL (1820-23) La Revolució liberal de 1820 en Europa Finalment, l’any 1823, la Santa Aliança envia a Espanya un exèrcit de 90.000 soldats francesos comandats pel duc d’Angulema (els anomenats “cent mil fills de sant Lluís”), als que s’afegiren 35.000 realistes o absolutistes espanyols, partidaris de la Restauració de l’absolutisme que, conjuntament, acabaren amb el govern del Trienni liberal.
  • 203. 6.5.2.- El TRIENNI LIBERAL O CONSTITUCIONAL (1820-23) La Revolució liberal de 1820 en Europa El duc d’Angulema, amb els anomenats “cent mil fills de sant Lluís”, ocupen el país sense a penes resistència, executen els principals dirigents liberals com Riego (furiosa repressió) i restableixen Ferran VII com a monarca absolut.
  • 204. 6.5.2.- El TRIENNI LIBERAL O CONSTITUCIONAL (1820-23) Gravat de l’època que representa al duc d’Angulema entrant en el Port de Santa Maria el 16 d’agost de 1823. Biblioteca Nacional (Madrid). El duc encapçalava els cent mil fills de sant Lluís, que quasi no va trobar resistència per instaurar de nou la monarquia absoluta, excepte en Cadis, que fou assetjada i bombardejada, i van haver de pactar per a prendre la ciutat.
  • 205. 6.5.2.- El TRIENNI LIBERAL O CONSTITUCIONAL (1820-23) La Revolució liberal de 1820 en Europa Santa Aliança actua (1823): envia a Espanya als cent mil fills de sant Lluís amb el duc d’Angulema → repressió i retornen el poder absolut a Ferran VII i, el dia 1 d’octubre de 1823, va firmar el primer decret com a nou rei, que era l’abolició de la Constitució i tota l’obra legislativa del Trienni liberal:“¡Vivan las caenas!”. Comença la segona Restauració absolutista (tercera etapa) fins a la mort del rei en 1833. “Bien públicos y notorios fueron a todos mis vasallos los escandalosos sucesos que precedieron, acompañaron y siguieron el establecimiento de la democrática Constitución de Cádiz en el mes de marzo de 1820; la más criminal traición, la más vergonzosa cobardía, el desacato más horrendo a mi real Persona, y la violencia más inevitable, fueron los elementos empleados para variar esencialmente el Gobierno paternal de mis reinos en un código democrático, origen fecundo de desastres y desgracias. (…) La Europa entera, conociendo profundamente mi cautiverio (…), determinaron poner fin a un estado de cosas, que era el escándalo universal , que caminaba a trastornar todos los tronos y todas las instituciones antiguas, cambiándolas en la irreligión y la inmoralidad. He venido a decretar lo siguiente: son nulos y de ningún valor todos los actos del Gobierno llamado Constitucional (…) que ha dominado a mis pueblos desde el 7 de marzo de 1820 hasta hoy 1 de octubre de 1823.” Manifiesto Regio, 1 de octubre de 1823 (publicado como Real Decreto el 8 de octubre).
  • 206. COMDEMNA A MORT DE RIEGO Rafael del Riego y Núñez (1785-1823). En 1808 va participar en l’aixecament contra els francesos i fou empresonat. Després se’l va ascendir a comandant. El dia 1 de gener de 1820 va encapçalar el pronunciament que dóna lloc al Trienni liberal, en Cabezas de San Juan (Sevilla). Fou capità general de Galícia i d’Aragó, així com diputat en Corts.
  • 207. COMDEMNA A MORT DE RIEGO La Revolució liberal de 1820 en Europa El francès duc d’Angulema, amb els anomenats “cent mil fills de sant Lluís”, ocupen el país sense a penes resistència, executen els principals dirigents liberals com Riego (furiosa repressió). Del Riego va lluitar contra l’exèrcit dels cent mil fills de sant Lluís i fou derrotat i penjat (“ahorcado”) per traïdor, a les 12, en la plaça de la Cebada de Madrid el 7 de novembre de 1823, per ordre reial de Ferran VII. Riego va ser la gran víctima. El 6 d’abril té lloc la segona invasió francesa i Riego es va enfrontar a les tropes aliades i es derrotat per els francesos en Mancha Real i Jodar (Jaén) i és capturat i conduït presoner a Madrid, on es empresonat en l’Antic Seminari de Nobles de Madrid. Durant els primers dies el mantenen incomunicat i sense aliments, aconseguint el seu afebliment psíquic i físic. Després d’un simulacre de procés, Riego fou condemnat a morir en la forca i esquarterar posteriorment. El judici fou una farsa legal i no va comptar amb les garanties processals. No varen admetre proves, testimonis ni documents, Riego estava condemnat a mort abans de ser jutjat.
  • 208. COMDEMNA A MORT DE RIEGO Per a humiliar a l’Espanya liberal, li feren tenir falses esperances de salvar-se si es retractava en una carta de les seves idees constitucionalistes. El darrer acte de la seva vida no fou heroic: notificada la sentència, escriu una carta demanant perdó a Déu i al Rei pel seu comportament i reconeixent els autes que se li imputaren. “Yo Rafael de Riego, preso y estando en la capilla de la Real Cárcel de Corte, publico el sentimiento que me asiste por la parte que he tenido en el sistema llamado constitucional en la revolución y en sus fatales consecuencias, por todo lo cual, así como he pedido y pido perdón a Dios de todos mis crímenes igualmente pido la clemencia de mi santa religión, de mi rey y de todos los pueblos e individuos de la nación a quienes haya ofendido en vida, honra y hacienda. Suplicando como suplico a la Iglesia al Trono y a todos los españoles, que no se acuerden tanto de mis excesos como de esta exposición sucinta y verdadera, la cual solicita por último, los auxilios de la caridad española para mi alma.”
  • 209. COMDEMNA A MORT DE RIEGO La Revolució liberal de 1820 en Europa El francès duc d’Angulema, amb els anomenats “cent mil fills de sant Lluís”, ocupen el país sense a penes resistència, executen els principals dirigents liberals com Riego (furiosa repressió). Tot i l’acció indigna d’un heroi, no va ser indultat i el tribunal ordena complir la sentència de mort. Riego fou conduït de forma humiliant al patíbul (“cadalso”) aixecat en la plaça de la Cebada. La sentència manava que Riego fos conduït al lloc de l’execució, arrastrat per un ase pels carrers de Madrid, cosa que es va fer acompanyat del crits i insults dels “¡Vivan las caenas!”. Després de penjat fou esquarterat per traïdor al rei. Ferran VII exclamà: “¡Liberales: gritad ahora viva Riego !”. L’execució de Riego en la plaça de la Cebada es convertí en un símbol de l’absolutisme i féu de Riego un màrtir i un mite en Espanya i en tota Europa.
  • 210. COMDEMNA A MORT DE RIEGO POEMA EN MEMÒRIA DE RAFAEL DE RIEGO A las puertas cereales de un mercado, con pasión, como mueren los mejores, entre afrentas de seres inferiores, prez de la Libertad, moriste ahorcado. Tu cadáver atroz, descuartizado, en alto se exhibió, pregón de horrores. Así rendía el rey felón honores a los preclaros hombres del Estado. Así acabaron el Empecinado, Marianita Pineda, el gran Torrijos: la crema de las filas liberales. Así aquel rey, funesto en su reinado, y esta patria, madrastra con sus hijos, bienes cribaban y esparcían Males. Rey felón: cruel, malvado.
  • 211. COMDEMNA A MORT DE RIEGO La Revolució liberal de 1820 en Europa El francès duc d’Angulema, amb els anomenats “cent mil fills de sant Lluís”, ocupen el país sense a penes resistència, executen els principals dirigents liberals com Riego (furiosa repressió). Mort Ferran VII (1833), la reina regent Maria Cristina, tractant de consolidar en el tron a la seva filla Isabel II front a l’ímpetu guerrer dels carlins, i per apropar-se la simpatia dels liberals, va rehabilitar a Riego i la seva memòria. El 31 d’octubre de 1835 va promulgar un reial decret que deia: “Por tanto, en nombre de mi augusta hija la reina Doña Isabel II decreto lo siguiente: Artículo 1.º El difunto general Don Rafael del Riego es repuesto en su buen nombre, fama y memoria. Artículo 2.º Su familia gozará de la pensión de viudedad que le corresponda según las leyes. Artículo 3.º Esta familia queda bajo la protección especial de mi amada hija Doña Isabel II, y durante su menor edad bajo la mía."
  • 212. COMDEMNA A MORT DE RIEGO La Segona República adoptà l’Himne de Riego com oficial d’Espanya. Va elevar al més alt dels seus altars la memòria de Riego i el va convertir en un símbol de la llibertat contra la tirania.
  • 213. 6.5.2.- El TRIENNI LIBERAL O CONSTITUCIONAL (1820-23)
  • 214. BLOC II. TEMA 6/1. LA CRISI DE L’ANTIC RÈGIM (1788/1808-1833) INICI EDAT CONTEMPORÀNIA TEMA 6.- La crisi de l’Antic Règim (1788/1808-1833) 6.1.- Antic Règim i liberalisme (capitalisme). 6.2.- El regnat de Carles IV (1788-1808) i la crisi de monarquia absoluta. 6.3.- La Guerra del Francès (1808-1814) o de la Independència. 6.3.1.- La monarquia de Josep I (1808-13). 6.3.2.- Les noves forces polítiques. 6.3.3.- El desenvolupament de la guerra. 6.4.- La Revolució liberal (1810-1813): l’obra de les Corts de Cadis i la Constitució de 1812. 6.4.1.- La formació de les Corts. 6.4.2.- La tasca legislativa de les Corts de Cadis: el primer liberalisme espanyol. 6.5.- El regnat de Ferran VII (1814-1833): Sexenni absolutista, Trienni liberal i Dècada absolutista. 6.5.1.- El retorn a l’absolutisme (1814-1820). 6.5.2.- El Trienni liberal (1820-23). 6.5.3.- La Dècada ominosa o absolutista (1823-1833). 6.5.4.- El conflicte dinàstic. 6.6.- La independència de les colònies americanes.
  • 215. 6.5.- EL REGNAT DE FERRAN VII (1814-1833) SEXENNI ABSOLUTISTA, TRIENNI LIBERAL I DÈCADA OMINOSA O ABSOLUTISTA EDAT CONTEMPORÀNIA 6.5.1.- El retorn a l’absolutisme (1814-1820). 6.5.2.- El Trienni liberal (1820-23). 6.5.3.- La Dècada ominosa o absolutista (1823-1833). 6.5.4.- El conflicte dinàstic.
  • 216. 6.5.- EL REGNAT DE FERRAN VII (1814-1833) SEXENNI ABSOLUTISTA, TRIENNI LIBERAL I DÈCADA OMINOSA O ABSOLUTISTA
  • 217. 6.5.3.- LA DÈCADA OMINOSA (OBSCURA) O LA SEGONA RESTAURACIÓ ABSOLUTISTA (1823-1833) Restablert Ferran VII com a monarca absolut per l’exèrcit de la Santa Aliança (els cent mil fills de sant Lluís entren en Espanya sense trobar resistència), i durant els 10 anys d’aquest període, Ferran VII va dur a terme una persecució implacable i una feroç repressió contra el moviment liberal, sobretot entre 1823 i 1826.  Supressió dels Ajuntaments constitucionals.  Supressió de la Milícia Nacional i creació dels Voluntaris Reials.  Derogació novament de la Constitució, així com les llibertats públiques.
  • 218. 6.5.3.- LA DÈCADA OMINOSA (OBSCURA) O LA SEGONA RESTAURACIÓ ABSOLUTISTA (1823-1833) A través de tribunals militars i d’un nou cos de policia (dirigida pel ministre de Gràcia i Justícia Francisco Tadeo Calomarde i Arría) per al manteniment de l’ordre, es va processar, empresonar o executar qualsevol persona sospitosa de liberalisme (per exemple, Riego), escampant el terror per tot el país. Calomarde Molts optaren per l’exili a Amèrica i Europa, on varen mantenir una continuada activitat conspiradora. Entre 1826 i 1830 protagonitzaren diverses conspiracions i pronunciaments, com el de Torrijos. Aquesta oposició fou reprimida sense contemplacions (execucions de Riego, Torrijos i de Maria Pineda). General Torrijos General Riego Mariana Pineda
  • 219. 6.5.3.- LA DÈCADA OMINOSA O OBSCURA (1823-1833) Mariana Pineda
  • 220. 6.5.3.- LA DÈCADA OMINOSA O OBSCURA (1823-1833)
  • 221. 6.5.3.- LA DÈCADA OMINOSA O OBSCURA (1823-1833) En economia, en un primer moment, torna com a ministre d’Hisenda Luís López Ballesteros i amb ell torna el proteccionisme econòmic. Continua la difícil situació econòmica de la Hisenda pública, agreujada per la pèrdua de les colònies americanes.
  • 222. 6.5.3.- LA DÈCADA OMINOSA O OBSCURA (1823-1833) Continua la difícil situació econòmica de la Hisenda pública, agreujada per la pèrdua de les colònies americanes: com que els privilegiats es neguen a pagar impostos, s’han de controlar les despeses, la situació econòmica i social desesperada aconsella reformes i forçà el monarca a aproximar-se a sectors de l’absolutisme moderat.
  • 223. 6.5.3.- LA DÈCADA OMINOSA O OBSCURA (1823-1833) Realitzacions de l’absolutisme moderat o reformista A partir de 1825, el rei es veu obligat pels problemes econòmics a pactar amb la burgesia liberal moderada, govern de Cea Bermúdez, que durà a terme:  Una sèrie de reformes econòmiques i administratives.  No es restaura la Inquisició, però persistí la censura.  Primers intents de presentació de pressupost per racionalitzar la Hisenda, Borsa de Madrid.  Es promulga un aranzel proteccionista per incentivar la producció agrícola, minera i el tèxtil català i es nomena a un liberal ministre d’Hisenda, així a partir de 1826 el règim absolutista es va començar a moderar i minva la persecució contra els liberals. Oposició Ferran VII tindrà una doble oposició: els liberals i els absolutistes radicals, que consideraven que el rei era massa transigent amb els liberals. A.- Absolutistes purs. B.- Liberals. Cea Bermúdez
  • 224. 6.5.3.- LA DÈCADA OMINOSA O OBSCURA (1823-1833) Oposició. Ferran VII tindrà una doble oposició. A.- Absolutistes purs: - El sector més absolutista, encapçalat per nobles i clergues i contraris a les mínimes reformes, els anomenats apostòlics (ultra realistes), partidaris de l’absolutisme a ultrança, s’oposaren a la nova actitud del rei i, progressivament, es comencen a identificar amb el germà del rei Carles María Isidre, successor a la corona en no existir descendència de Ferran VII (origen dels primers carlins). - A molts d’indrets d’Espanya reclamen més mà dura del rei. Demanaven la restauració de la Inquisició, el retorn a les antigues tradicions forals; i davant el petit gir de la política reial el 1827, els grups conservadors començaren a protagonitzar aixecaments a Navarra, Castella, La Manxa i Catalunya. El màxim exponent fou la revolta de caràcter ultrabsolutista contra el rei, que va esclatar a Catalunya i que rep el nom de “Revolta dels Malcontents o agraviats” (“Agraviados” en castellà, 1827). Es tractava principalment de clergues, nobles i una part del camperolat fortament afectat per la crisi econòmica.
  • 225. 6.5.3.- LA DÈCADA OMINOSA O OBSCURA (1823-1833) El sector més absolutista, encapçalat per nobles i clergues, s’oposa a la nova actitud del rei: “Revolta dels Malcontents a Catalunya” (1827) i s’organitzen al voltant del germà i previsible successor del rei Carles Maria Isidre.
  • 226. 6.5.3.- LA DÈCADA OMINOSA O OBSCURA (1823-1833) Oposició Ferran VII tindrà una doble oposició. A.- Absolutistes purs: B.- Liberals: - Organitzats en societats secretes i romàntiques, actuen des de la clandestinitat i conspiren amb la participació d’exiliats des de l’exterior. - Es pot dir que als darrers anys del regnat de Ferran VII torna la persecució contra els liberals, perquè els intents de pronunciaments foren durament reprimits, destacant l’afusellament de Torrijos i dels seus companys pel seu pronunciament fracassat (pronunciament dels germans Bazán en Guardamar del Baix Segura, Mariana Pineda...). José María de Torrijos y Uriarte
  • 227. BLOC II. TEMA 6/1. LA CRISI DE L’ANTIC RÈGIM (1788/1808-1833) INICI EDAT CONTEMPORÀNIA TEMA 6.- La crisi de l’Antic Règim (1788/1808-1833) 6.1.- Antic Règim i liberalisme (capitalisme). 6.2.- El regnat de Carles IV (1788-1808) i la crisi de monarquia absoluta. 6.3.- La Guerra del Francès (1808-1814) o de la Independència. 6.3.1.- La monarquia de Josep I (1808-13). 6.3.2.- Les noves forces polítiques. 6.3.3.- El desenvolupament de la guerra. 6.4.- La Revolució liberal (1810-1813): l’obra de les Corts de Cadis i la Constitució de 1812. 6.4.1.- La formació de les Corts. 6.4.2.- La tasca legislativa de les Corts de Cadis: el primer liberalisme espanyol. 6.5.- El regnat de Ferran VII (1814-1833): Sexenni absolutista, Trienni liberal i Dècada absolutista. 6.5.1.- El retorn a l’absolutisme (1814-1820). 6.5.2.- El Trienni liberal (1820-23). 6.5.3.- La Dècada ominosa o absolutista (1823-1833). 6.5.4.- El conflicte dinàstic. 6.6.- La independència de les colònies americanes.
  • 228. 6.5.- EL REGNAT DE FERRAN VII (1814-1833) SEXENNI ABSOLUTISTA, TRIENNI LIBERAL I DÈCADA OMINOSA O ABSOLUTISTA EDAT CONTEMPORÀNIA 6.5.1.- El retorn a l’absolutisme (1814-1820). 6.5.2.- El Trienni liberal (1820-23). 6.5.3.- La Dècada ominosa o absolutista (1823-1833). 6.5.4.- El conflicte dinàstic.
  • 229. 6.5.- EL REGNAT DE FERRAN VII (1814-1833) SEXENNI ABSOLUTISTA, TRIENNI LIBERAL I DÈCADA OMINOSA O ABSOLUTISTA
  • 230. 6.5.4.- EL CONFLICTE DINÀSTIC Els darrers anys del regnat de Ferran VII estan marcats per l’anomenada qüestió successòria: - Ferran VII es va casar 4 vegades (Maria Antònia de Nàpols, Isabel de Braganza, Maria Josefa Amàlia de Sajonia) i dels seus tres primers matrimonis no havia tingut descendència. De moment, l’hereu de la corona era el seu germà Carles Maria Isidre. - L’any 1829 es casa per quarta vegada, aquesta vegada amb Maria Cristina de Borbó dues Sicílies (Nàpols), la seva neboda, i el 1830 neix Isabel (Madrid, 10 octubre de 1830 – París abril 1904) amb possibilitat de regnar, i després tindran a Lluïsa Fernanda (la Xata). Però segons la “Llei Sàlica” Isabel no podia regnar. En 1833, a la seva mort, esclatà el problema dinàstic. La qüestió era..., podien regnar les dones a Espanya?
  • 231. Francisco de Goya y Lucientes La família de Carles IV (1800) Oli sobre tela (280 x 336 cm) Museu del Prado, Madrid, Espanya (FITXA 124/2010, 77/2011 i 12, desapareix 2013) Goya La promesa de Ferran VII D. Antonio Pascual i Dª Carlota Joaquina Reina Mª Lluïsa Dª Isabel El rei Carles IV El príncep de Parma D. Carles Maria Isidre La Princesa Maria Lluïsa, amb el seu fill Ferran VII Infant Francesc de Paula F A M Í I L I A C A R L O S I V
  • 232. 6.5.4.- EL CONFLICTE DINÀSTIC La qüestió era..., podien regnar les dones a Espanya? La tradició històrica. Antecedents legals - A la corona d’Aragó les dones no podien regnar, mai varen poder regnar. A la corona de Castella sí. En concret, les normes de la descendència de la monarquia castellana estaven recollides a les Partides d’Alfons X el Savi i permetien regnar a les dones “En ausencia de varón”.
  • 233. 6.5.4.- EL CONFLICTE DINÀSTIC Qüestió..., podien regnar les dones a Espanya? La tradició històrica. Antecedents legals. - Quan es forma la monarquia hispànica, a partir del matrimoni dels Reis Catòlics, les normes són les de Castella, és a dir, les dones podran regnar a la monarquia espanyola.
  • 234. 6.5.4.- EL CONFLICTE DINÀSTIC Qüestió..., ... podien regnar les dones a Espanya? La tradició històrica. Antecedents legals - Però, l’any 1713, Felip V va introduir la Llei Sàlica francesa a Espanya, mitjançant un “Autoacordado”, abolint la “Ley de Partida”. Ara les dones ja no poden regnar. Felip V no volia que les dones regnessin perquè la corona no caigués en mans estrangeres per raó de matrimoni.
  • 235. 6.5.4.- EL CONFLICTE DINÀSTIC
  • 236. 6.5.4.- EL CONFLICTE DINÀSTIC La qüestió era..., podien regnar les dones a Espanya? La tradició històrica. Antecedents legals. - L’any 1789, Carles IV promulga la Pragmàtica Sanció, abolint l'Autoacordado anterior, és a dir, anul·la la Llei Sàlica. Les dones poden regnar. - L’any 1830, Ferran VII aboleix la Pragmàtica Sanció, la Llei Sàlica torna a entrar en vigor, aprovant de nou l’Autoacordado, és a dir, la corona momentàniament passà al seu germà Carles Maria Isidre.
  • 237. 6.5.4.- EL CONFLICTE DINÀSTIC Ferran VII i Maria Cristina passeig per els jardins de palau, probablement el d’Aranjuez, en la primavera de 1830, quan es confirma que la reina està prenyada. Oli sobre llenç (498 x 710 cm) de Luis Cruz y Ríos. Exposat en el Museu de Belles Arts d’Astúries (Oviedo)
  • 238. 6.5.4.- EL CONFLICTE DINÀSTIC Però, el març del mateix any 1830, el rei promulga la Pragmàtica Sanció, que abolia la Llei Sàlica, segons la qual no podien regnar les dones. Isabel, primera filla de Ferran VII, naixeria en octubre del 1930, així, Ferran VII anul·lava l’impediment femení a l’accés a la corona i restablia el sistema tradicional de successió. D’aquesta manera, la corona li correspondria a Isabel en contra dels interessos de Carles Maria Isidre. Retrat Isabel II durant la minoria d’edat de Vicente López Portaña
  • 239. 6.5.4.- EL CONFLICTE DINÀSTIC Apostòlics i ultraconservadors aposten pels drets de Don Carles, es negaven a reconèixer la situació i jurar la nova hereva, i preparen l’aixecament.
  • 240. 6.5.4.- EL CONFLICTE DINÀSTIC Maria Cristina defensa els drets d’Isabel aproximant-se als liberals. Entre 1831-1833, el rei estava malalt i varen haver moltes tensions, entre els partidaris del germà Carles Maria Isidre (absolutistes radicals) i els de la filla Isabel (liberals).
  • 241. 6.5.4.- EL CONFLICTE DINÀSTIC L’any 1832, quan Ferran VII està moribund, els absolutistes intenten forçar la derogació de la Pragmàtica Sanció i que torni a instaurar la Llei Sàlica, però fracassen, perquè el rei es recupera i, al seu testament, manté la Pragmàtica Sanció i deixa el tron a Isabel i com a regent a la seva dona Maria Cristina. De manera que la corona passarà a la seva filla Isabel i no al seu germà Carles Maria Isidre. Aquest fet va ser denominat per part dels partidaris de Carles com el “cop d’estat de la Granja”.
  • 242. 6.5.4.- EL CONFLICTE DINÀSTIC Finalment, el setembre de 1833 mor Ferran VII i Isabel és proclamada reina, com a Isabel II (tenia 3 anys) i la seva mare Maria Cristina va assumir la regència.
  • 243. 6.5.4.- EL CONFLICTE DINÀSTIC Els partidaris de Carles, anomenats carlins, s’oposen a Isabel i nomenen rei a Don Carles (Carles V), iniciant un alçament que provocà una guerra civil, coneguda com la primera guerra Carlina, primer al nord d’Espanya i, poc després, a Catalunya; insurrecció carlina que no finalitzà fins la seva derrota el 1839.
  • 244. 6.5.4.- EL CONFLICTE DINÀSTIC L’expressió guerres carlines és empleada para referir-se a las tres guerres civils espanyoles dels segle XIX:  1a guerra carlina (1833-1840), el primer conflicte durà 7 anys. CARLES V (Carles Maria Isidre).  2a guerra carlina (1846-1849). CARLES VI.  Aixecament o intent carlí de la Rápita “Ortegada” (1860). Complot del general Jaime Ortega y Olleta, capità general de Balears (1 abril 1860) per proclamar al pretenent carlí CARLES LLUÍS DE BORBÓ I destronar a la reina Isabel II, va enviar una expedició militar a la península, a prop de la població de San Carlos de la Rápita (Delta de L’Ebre).  3a guerra carlina (1872-1876). CARLES VII.
  • 245. 6.5.4.- EL CONFLICTE DINÀSTIC A partir d’ara, no només hi ha un problema dinàstic i successori entre Isabel II i el seu oncle, no és sols una guerra dinàstica, sinó que amaga un conflicte polític i social molt més profund, és una disputa entre dues ideologies, que s’enfrontaran en el camp de batalla: - Els absolutistes i partidaris de l’Antic Règim recolzaran a Carles Maria Isidre i els seus descendents, i rebran el nom de carlins. - Per altra banda, els liberals es posen del costat d’Isabel II d’Espanya i rebran el nom d’isabelins o cristins, per la regent Maria Cristina, que necessitava l’ajuda dels liberals per conservar el poder.
  • 246. 6.5.4.- EL CONFLICTE DINÀSTIC
  • 247. Francisco de Goya y Lucientes La família de Carles IV (1800) Oli sobre tela (280 x 336 cm) Museu del Prado, Madrid, Espanya (FITXA 124/2010, 77/2011 i 12, desapareix 2013) Goya La promesa de Ferran VII D. Antonio Pascual i Dª Carlota Joaquina Reina Mª Lluïsa Dª Isabel El rei Carles IV El príncep de Parma D. Carles Maria Isidre La Princesa Maria Lluïsa, amb el seu fill Ferran VII Infant Francesc de Paula F A M Í I L I A C A R L O S I V
  • 248. 6.5.- EL REGNAT DE FERRAN VII (1814-1833) Isabel II Motril 3 de novembre (1845). Isabel II i Francesc d’Assis (nuvis). Maria Lluïsa Fernanda, infanta d’Espanya, germana d’Isabel II i casada amb Antoni d’Orleáns, duc de Montpensier
  • 249. 6.5.4.- EL CONFLICTE DINÀSTIC Lluís Felip I de França (duc Orleans) darrer rei dels francesos entre 1830-1848
  • 250. 6.5.- EL REGNAT DE FERRAN VII (1814-1833) SEXENNI ABSOLUTISTA, TRIENNI LIBERAL I DÈCADA OMINOSA O ABSOLUTISTA
  • 251. BLOC II. TEMA 6/1. LA CRISI DE L’ANTIC RÈGIM (1788/1808-1833) INICI EDAT CONTEMPORÀNIA TEMA 6.- La crisi de l’Antic Règim (1788/1808-1833) 6.1.- Antic Règim i liberalisme (capitalisme). 6.2.- El regnat de Carles IV (1788-1808) i la crisi de la monarquia absoluta. 6.3.- La Guerra del Francès (1808-1814) o de la Independència. 6.4.- La Revolució liberal (1810-1813): l’obra de les Corts de Cadis i la Constitució de 1812. 6.5.- El regnat de Ferran VII (1814-1833): sexenni absolutista, trienni liberal i dècada ominosa o absolutista. 6.6.- La independència de les colònies americanes.
  • 252. BLOC II. TEMA 6/1. LA CRISI DE L’ANTIC RÈGIM (1788/1808-1833) INICI EDAT CONTEMPORÀNIA TEMA 6.- La crisi de l’Antic Règim (1788/1808-1833) 6.1.- Antic Règim i liberalisme (capitalisme). 6.2.- El regnat de Carles IV (1788-1808) i la crisi de monarquia absoluta. 6.3.- La Guerra del Francès (1808-1814) o de la Independència. 6.3.1.- La monarquia de Josep I (1808-13). 6.3.2.- Les noves forces polítiques. 6.3.3.- El desenvolupament de la guerra. 6.4.- La Revolució liberal (1810-1813): l’obra de les Corts de Cadis i la Constitució de 1812. 6.4.1.- La formació de les Corts. 6.4.2.- La tasca legislativa de les Corts de Cadis: el primer liberalisme espanyol. 6.5.- El regnat de Ferran VII (1814-1833): Sexenni absolutista, Trienni liberal i Dècada absolutista. 6.5.1.- El retorn a l’absolutisme (1814-1820). 6.5.2.- El Trienni liberal (1820-23). 6.5.3.- La Dècada ominosa o absolutista (1823-1833). 6.5.4.- El conflicte dinàstic. 6.6.- La independència de les colònies americanes.
  • 253. 6.6.- INDEPENDÈNCIA DE COLÒNIES AMERICANES A Amèrica s’havia produït un creixement econòmic important al segle XVIII, que havia beneficiat la classe mitjana de burgesia criolla (blancs nascuts a Amèrica, fills dels conqueridors). Tenen una formació i prenen consciència de la idea d’emancipació, i posseeixen un bon poder adquisitiu.
  • 254. 6.6.- INDEPENDÈNCIA DE COLÒNIES AMERICANES Els criolls es queixen de tracte discriminatori de la metròpoli (tenen càrrecs menors i paguen forts impostos) i del control espanyol, i tenen l’exemple de la independència dels EUA, que servirà de precedent i influirà als països d’Amèrica del sud per aixecar-se contra Espanya.
  • 255. 6.6.- INDEPENDÈNCIA DE COLÒNIES AMERICANES Quan, amb les guerres napoleòniques, Espanya perd el control d’Amèrica, aquests grups es convertiran en independentistes, ajudats per Gran Bretanya en alguns casos.
  • 256. 6.6.- INDEPENDÈNCIA DE COLÒNIES AMERICANES Des de 1808 s’obri el procés d’independència: En un primer moment, en 1808, en plena guerra del Francès, les Juntes creades pels criolls no reconeixen a Josep Bonaparte ni la Junta Suprema Central, i José de San Martín proclama la independència d’Argentina (1810) i Simón de Bolívar, Hidalgo i Morelos reclamen la independència de la resta de colònies. Però, llevat de Buenos Aires, la revolució va ser pràcticament sufocada.
  • 257. 6.6.- INDEPENDÈNCIA DE COLÒNIES AMERICANES Des de 1808 s’obri el procés d’independència: En un primer moment, en 1808, en plena guerra del Francès, les Juntes creades pels criolls no reconeixen a Josep Bonaparte ni la Junta Suprema Central, i José de San Martín proclama la independència d’Argentina (1810) i Simón de Bolívar, Hidalgo i Morelos reclamen la independència de la resta de colònies. Però, llevat de Buenos Aires, la revolució va ser pràcticament sufocada. “En el nombre de Dios todopoderoso. Nosotros, los representantes de las provincias unidas de Caracas, Cumaná, Margarita, Barcelona, Mérida y Trujillo, que forman la Confederación americana de Venezuela en el continente meridional, y considerando la plena y absoluta posesión de nuestros derechos, que recobramos justo y legítimamente desde el 19 de abril de 1810 en consecuencia de la jornada de Bayona, y la ocupación del trono español por la conquista y sucesión de otra nueva dinastía constituida sin nuestro consentimiento: queremos, antes de usar de los derechos de que nos tuvo privados la fuerza por más de tres siglos, y nos ha restituido el orden político de los acontecimientos humanos, patentizar al Universo las razones, que han emanado de estos acontecimientos, y autorizar el libre uso que vamos a hacer de nuestra soberanía”. Declaración de Independencia de Venezuela.
  • 258. 6.6.- INDEPENDÈNCIA DE COLÒNIES AMERICANES Quan torna Ferran VII (1814), en lloc d’intentar pactar, envia l’exèrcit a lluitar contra els independentistes, això feu va ressorgir el moviment independentista, que ara comptava amb dos figures militars que encapçalaren l’emancipació: José de San Martín i Simon Bolívar.
  • 259. 6.6.- INDEPENDÈNCIA DE COLÒNIES AMERICANES Les victòries dels americans són constants i les independències dels diferents països se succeeixen: Paraguay (1811); Bolívar aconseguí la independència de Colòmbia i Veneçuela; ...
  • 260. 6.6.- INDEPENDÈNCIA DE COLÒNIES AMERICANES Les victòries dels americans són constants i les independències dels diferents països se succeeixen: l’exèrcit de San Martín, un cop proclamada la independència d’Argentina (1816), va travessar els Andes i va aconseguir la independència de Xile (1818); Bolívia en 1825; ...
  • 261. 6.6.- INDEPENDÈNCIA DE COLÒNIES AMERICANES Les victòries dels americans són constants i les independències dels diferents països se succeeixen: la darrera gran batalla de l’emancipació va ser la d’Ayacucho (Perú, 1824), que va comportar la desaparició de la resistència espanyola. Sols Cuba i Puerto Rico continuen sent colònies.
  • 262. 6.6.- INDEPENDÈNCIA DE COLÒNIES AMERICANES Les victòries dels americans són constants i les independències dels diferents països se succeeixen:  Paraguay (1811);  Bolívar aconseguí la independència de Colòmbia i Veneçuela;  l’exèrcit de San Martín, un cop proclamada la independència d’Argentina (1816), va travessar els Andes i va aconseguir la independència de Xile (1818);  Bolívia (1824);  la darrera gran batalla de l’emancipació va ser la d’Ayacucho (Perú, 1824), que va comportar la desaparició de la resistència espanyola.  Sols Cuba i Puerto Rico continuen sent colònies.
  • 263. 6.6.- INDEPENDÈNCIA DE COLÒNIES AMERICANES Des de 1814, Ferran VII intenta controlar la situació emancipadora i envia remeses de l’exèrcit que fracassaran. El 1824-25 s’acaba la presència espanyola a Amèrica continental amb la independència de Bolívia i de Perú.
  • 264. 6.6.- INDEPENDÈNCIA DE COLÒNIES AMERICANES
  • 265. 6.6.- INDEPENDÈNCIA DE COLÒNIES AMERICANES En la pràctica, els nous països americans seran políticament independents, però seran dependents econòmicament d’Anglaterra i Estats Units.
  • 266. 6.6.- INDEPENDÈNCIA DE COLÒNIES AMERICANES El règim absolutista de Ferran VII hagué de fer front als següents problemes: Comença la guerra i l’emancipació de les colònies americanes: - 1810/1815. Formació de Juntes i revoltes independentistes. - 1815/1818. La reacció espanyola sotmeté els independentistes. - 1818/1824. Victòries dels americans i encadenament d’independències. - Llibertadors: Simón Bolívar, Manuel Hidalgo Costilla, José de San Martín.
  • 267. 6.5.- EL REGNAT DE FERRAN VII (1814-1833) SEXENNI ABSOLUTISTA, TRIENNI LIBERAL I DÈCADA OMINOSA O ABSOLUTISTA
  • 268. 6.5.4.- EL CONFLICTE DINÀSTIC Lluís Felip I de França (duc Orleans) darrer rei dels francesos entre 1830-1848
  • 269. ARBRE GENEALÒGIC DELS BORBONS
  • 270. ARBRE GENEALÒGIC DELS BORBONS
  • 271. ARBRE GENEALÒGIC DELS BORBONS
  • 272. TEMA 6 RESUM CRONOLÒGIC, TERMES I PERSONATGES LA CRISI DE L’ANTIC RÈGIM (1788/1908-1833) ► ► ► ► ► ► ► ► ► ► ► ► ► ► ► ► ► ► ► ► ► ► 1788. Mort de Carles III. Inici del regnat de Carles IV (1788-març 1808). 1789 Inici de la Revolució francesa. 1789-1791. Pànic de Floridablanca. 1792. Godoy es anomenat primer ministre: “Privanza”de Godoy. 1793. Guerra contra la França revolucionaria: Guerra de la Convenció. 1793-1795. Guerra Gran a territori català. Juliol 1795. Pau de Basilea, entre França i Espanya. 1796. Tractat de San Ildefonso: Aliança francesa i espanyola contra Anglaterra (1796-1808). 1804. Guerra de les Taronges contra Portugal. 1805. Desastre naval a la batalla de Trafalgar. 27 octubre 1807. Tractat de Fontainebleau (repartiment de Portugal). Entrada de tropes franceses per l’ocupació de Portugal. 1807. Conspiració frustrada de Ferran, l’anomenat Procès d’El Escorial. 19 març 1808. Motí d’Aranjuez. Abdicació de Carles IV i Godoy, i nomenen rei a Ferran VII. 24 març 1808. Ferran VII entra en Madrid com a nou rei. Vint-i-quatre hores abans ho havien fet les tropes franceses dirigides per Murat. 2 maig de 1808. Insurrecció popular a Madrid contra l’ocupació francesa (oficials d’artilleria Daoiz i Valverde). Comença la Guerra de la independència o del francès (fins 1814). 5 maig 1808. Abdicacions de Baiona. 15 juny 1808. Corts espanyoles a Baiona: assemblea de notables designada per autoritats franceses aprova text ja redactat (una Carta Atorgada). 7 juliol de 1808. Constitució o Estatut de Baiona (afrancesats). Formació revolucionària de Juntes de Defensa i Armament, i de la Junta Suprema Central. 19 juliol 1808. Batalla de Bailén. Derrota del general francès Dupont pel general Castanyas. 20 juliol 1808. Josep Bonapart I arriba a Madrid (quatre dies després acte de proclamació). Principi gener 1810. Duc de Wellington (exèrcit anglès) desembarca en Portugal.
  • 273. TEMA 6 RESUM CRONOLÒGIC, TERMES I PERSONATGES LA CRISI DE L’ANTIC RÈGIM (1788/1908-1833) ► ► ► ► ► ► ► ► ► ► ► ► ► ► ► ► ► ► ► 13 gener 1809. Batalla Ucles, venç la Grande Armée. 1810. Napoleó controla la pràctica totalitat del territori peninsular. 1810. Reunió de les Corts de Cadis. Isla de León (San Fernando). 1812. Proclamació de la Constitució de Cadis. 1812. Batalla dels Arapiles. Gran victòria anglohispanoportugesa, paper fonamental del guerriller Juan Martín, El Empecinado. 21 juny i 31 agost 1813. Batalles de Vitòria i San Marcial. Derrotes franceses. Finals 1813. Francesos abandonen Espanya. 11 desembre 1813. Tractat de Valençay (Napoleó i Ferran). Ferran VII és alliberat i torna a Espanya. 1814. Fi de la guerra de la Independència. Restauració de l’absolutisme per Ferran VII. 1814-1820. Sexenni absolutista de Ferran VII. Manifest del Perses. 4 maig 1814. Ferran aboleix la Constitució de 1812, “La Pepa”. 1815. Batalla de Waterloo. Acaba l’Imperi napoleònic. 1815 Congrés de Viena. Comença la Restauració i Santa Aliança (intervenció militar). 1820. Pronunciament liberal en Cabezas de San Juan (coronel Rafael de Riego). 1820-1823. Trienni liberal o constitucional. Es torna a proclamar la constitució de 1812. 1821-1823. Procés definitiu d’emancipació de les colònies americanes. 1823. Retorn a l’absolutisme. Intervenció del cent mil fills de sant Lluís (exèrcit francès enviat per la Santa Aliança). Repressió dels liberals. 1823-1833. Dècada ominosa. 1833. Mort de Ferran VII. Aranjuez Bailén Junta Suprema Central Murat El Empecinado Duque d’Angulema Riego Torrijos Lacy Carles Maria Isidre Llei Sàlica Mans Mortes Pronunciament
  • 274. 6.5.- EL REGNAT DE FERRAN VII (1814-1833)
  • 275. 6.5.- EL REGNAT DE FERRAN VII (1814-1833)
  • 276. HISTÒRIA D’ESPANYA BLOC II – Tema 6/1 B Història Espanya IES Ramon Llull (Palma) Assumpció Granero Cueves Edat contemporània CRISI ANTIC RÈGIM: LA PEPA I TORNA FERRAN VII
  • 277. HISTÒRIA D’ESPANYA BLOC II – Tema 6/1 B Història Espanya IES Ramon Llull (Palma) Assumpció Granero Cueves Edat contemporània CRISI ANTIC RÈGIM: LA PEPA I TORNA FERRAN VII
  • 278. HISTÒRIA D’ESPANYA BLOC II – Tema 7/2 A Història Espanya IES Ramon Llull (Palma) Assumpció Granero Cueves Edat contemporània CONSTRUCCIÓ DE L’ESTAT LIBERAL: ISABEL II.