HISTÒRIA D’ESPANYA
BLOC II – Tema 6/1 A

Història Espanya
IES Ramon Llull (Palma)
Assumpció Granero Cueves

Edat contempor...
BLOC II. TEMA 6/1. LA CRISI DE
L’ANTIC RÈGIM (1788/1808-1833)
BLOC II. TEMA 6/1. LA CRISI DE
L’ANTIC RÈGIM (1788/1808-1833)
INICI EDAT CONTEMPORÀNIA
TEMA 6.- La crisi de l’Antic Règim ...
BLOC II. ESPANYA DEL SEGLE XIX
INICI EDAT CONTEMPORÀNIA
TEMA 6.- La crisi de l’Antic Règim (1788/1808-1833) / Tema 1
6.1.-...
BLOC II. ESPANYA DEL SEGLE XIX
(1870-1873)

(1868-1874)

(1788-1808) (1808-13)

(1875-1885)

(1814-1833)

(1902-1931)

(18...
T10 (M14 GMarroc -juny10/B; setembre12/A-).
T11 (M15 eleccions 31).
T12 (M16 alçament juliol 36, M17 territoris abans bata...
HISTÒRIA D’ESPANYA
BLOC I – Tema 5

Història Espanya
IES Ramon Llull (Palma)
Assumpció Granero Cueves

ESPANYA S. XVIII
RE...
TEMA 6.- LA CRISI DE L’ANTIC
RÈGIM (1788/1808-1833):
REVOLUCIÓ LIBERAL I
REACCIÓ ABSOLUTISTA
BLOC II. TEMA 6/1. LA CRISI DE
L’ANTIC RÈGIM (1788/1808-1833)
INICI EDAT CONTEMPORÀNIA
TEMA 6.- La crisi de l’Antic Règim ...
BLOC II. TEMA 6/1. LA CRISI DE
L’ANTIC RÈGIM (1788/1808-1833)
INICI EDAT CONTEMPORÀNIA
TEMA 6.- La crisi de l’Antic Règim ...
6.- LA CRISI DE L’ANTIC RÈGIM (1788/1808-1833):
REVOLUCIÓ LIBERAL I REACCIÓ ABSOLUTISTA
1r 1/3

S. XIX
- Carles IV (1788-1...
Francisco de Goya y Lucientes
La família de Carles IV (1800)
Oli sobre tela (280 x 336 cm)
Museu del Prado, Madrid, Espany...
6.- LA CRISI DE L’ANTIC RÈGIM (1788/1808-1833):
REVOLUCIÓ LIBERAL I REACCIÓ ABSOLUTISTA
A l’Espanya del segle XVIII, coneg...
6.- LA CRISI DE L’ANTIC RÈGIM (1788/1808-1833):
REVOLUCIÓ LIBERAL I REACCIÓ ABSOLUTISTA
En el traspàs del segle XVIII al X...
6.- LA CRISI DE L’ANTIC RÈGIM (1788/1808-1833):
REVOLUCIÓ LIBERAL I REACCIÓ ABSOLUTISTA

- Continua el model social i econ...
6.- LA CRISI DE L’ANTIC RÈGIM (1788/1808-1833):
REVOLUCIÓ LIBERAL I REACCIÓ ABSOLUTISTA

FERRAN VII (1814-1833)
- No signa...
6.- LA CRISI DE L’ANTIC RÈGIM (1788/1808-1833):
REVOLUCIÓ LIBERAL I REACCIÓ ABSOLUTISTA
En el traspàs del segle XVIII al X...
Felip V o d’Anjou (1700-1746).

Ferran VI
(17461759).

Carles III (1759-1788).

Carles IV (1788-1808).
Felip V o d’Anjou
(1700-1746).

Ferran VI
(1746-1759).

Carles III (1759-1788).

Carles IV
(1788-1808).
BLOC II. TEMA 6/1. LA CRISI DE
L’ANTIC RÈGIM (1788/1808-1833)
INICI EDAT CONTEMPORÀNIA
TEMA 6.- La crisi de l’Antic Règim ...
6.1.- ANTIC RÈGIM I LIBERALISME (CAPITALISME)
Durant el primer terç del segle XIX es va produir a Espanya el pas de
l’Anti...
6.1.- ANTIC RÈGIM I LIBERALISME (CAPITALISME)
6.1.- ANTIC RÈGIM I LIBERALISME (CAPITALISME)
6.1.- ANTIC RÈGIM I LIBERALISME (CAPITALISME)
A Espanya la substitució del vell ordre polític no va ser sobtada, dins l’en...
6.1.- ANTIC RÈGIM I LIBERALISME (CAPITALISME)
ANTIC RÈGIM: És el nom que donaren els francesos de la Revolució al sistema ...
6.1.- ANTIC RÈGIM I LIBERALISME (CAPITALISME)
QUÈ ÉS L’ANTIC RÈGIM? Es pot definir com el
sistema caracteritzat des de dif...
6.1.- ANTIC RÈGIM I LIBERALISME (CAPITALISME)
EL LIBERALISME ÉS: La ideologia liberal que es va aixecar en contra del Anti...
6.1.- ANTIC RÈGIM I LIBERALISME (CAPITALISME)
6.1.- ANTIC RÈGIM I LIBERALISME (CAPITALISME)
6.1.- ANTIC RÈGIM I LIBERALISME (CAPITALISME)
6.1.- ANTIC RÈGIM I LIBERALISME (CAPITALISME)
EL LIBERALISME ÉS: La ideologia liberal que es va aixecar en contra del Anti...
6.1.- ANTIC RÈGIM I LIBERALISME (CAPITALISME)
EL LIBERALISME ÉS: La ideologia liberal que es va aixecar en contra del Anti...
6.1.- ANTIC RÈGIM I LIBERALISME (CAPITALISME)
6.1.- ANTIC RÈGIM I LIBERALISME (CAPITALISME)
CARACTERÍSTIQUES DE L’ANTIC RÈGIM
6.1.- ANTIC RÈGIM I LIBERALISME (CAPITALISME)
ANTIC RÈGIM

LIBERALISME (CAPITALISME)

POLÍTICA

- Monarquia absoluta.
- So...
6.2.- EL REGNAT DE CARLES IV (1788-1808)
BLOC II. TEMA 6/1. LA CRISI DE
L’ANTIC RÈGIM (1788/1808-1833)
INICI EDAT CONTEMPORÀNIA
TEMA 6.- La crisi de l’Antic Règim ...
6.2.- EL REGNAT DE CARLES IV (1788-1808)
I LA CRISI DE LA MONARQUIA ABSOLUTA

Carles IV accedí al tron espanyol l’any 1788...
Maria Amàlia de Sajonia i Maria Lluïsa de Parma
(1701-1714)

(1714-1766 mor)
Felip V o d’Anjou (1700-1746).

Ferran VI
(17461759).

Carles III (1759-1788).

Carles IV (1788-1808).
6.2.- EL REGNAT DE CARLES IV (1788-1808)
I LA CRISI DE LA MONARQUIA ABSOLUTA

Retrat eqüestre de
Carles IV
Francisco de Goya y Lucientes
La família de Carles IV (1800)
Oli sobre tela (280 x 336 cm)
Museu del Prado, Madrid, Espany...
6.2.- EL REGNAT DE CARLES IV (1788-1808)
Immediatament es va veure desbordat per la complexa situació creada per la Revolu...
6.2.- EL REGNAT DE CARLES IV (1788-1808)
Congela totes les reformes iniciades durant el regnat de Carles III i va apartar ...
6.2.- EL REGNAT DE CARLES IV (1788-1808)
Congela totes les reformes iniciades durant el regnat de Carles III i va apartar ...
 Retrat cortesà

El comte de Floridablanca
6.2.- EL REGNAT DE CARLES IV (1788-1808)
Manuel de Godoy (1792) va vacil·lar entre el
temor a França i l’intent de pactar-...
6.2.- EL REGNAT DE CARLES IV (1788-1808)
A partir de 1796, el primer ministre Godoy optà per
una estratègia d’aliances i p...
 Retratat com a vencedor de la guerra de las Naranjas, Academia San Fernando.
Mitjançant el Tractat de Madrid (1801), Esp...
6.2.- EL REGNAT DE CARLES IV (1788-1808)
Des de 1803, Espanya ajuda econòmicament a
França a lluitar contra Anglaterra (12...
6.2.- EL REGNAT DE CARLES IV (1788-1808)
La gravetat de la derrota
l’armada hispanofrancesa
Trafalgar no va tenir
mateixes...
6.2.- EL REGNAT DE CARLES IV (1788-1808)
6.2.- EL REGNAT DE CARLES IV (1788-1808)
En 1807, Carles IV, instigat pel seu favorit Godoy, signa un nou pacte amb França...
6.2.- EL REGNAT DE CARLES IV (1788-1808)
Espanya passa per una crisi econòmica i
financera molt greu pels deutes
acumulats...
TEMA 6. LA CRISI DE L’ANTIC RÈGIM
• DAVANT LA REVOLUCIÓN
FRANCESA, CARLOS IV
DECLARA LA GUERRA A
FRANÇA.

• LA GUERRA ÉS U...
6.2.- EL REGNAT DE CARLES IV (1788-1808)
RESUM
1789. Revolució Francesa  por al contagi d’una revolta popular
 fre a les...
6.2.- EL REGNAT DE CARLES IV (1788-1808)
BLOC II. TEMA 6/1. LA CRISI DE
L’ANTIC RÈGIM (1788/1808-1833)
INICI EDAT CONTEMPORÀNIA
TEMA 6.- La crisi de l’Antic Règim ...
6.3.- LA GUERRA DEL FRANCÈS (1808-1814)
EDAT CONTEMPORÀNIA

6.3.1.- La monarquia de Josep I (1808-13).
6.3.2.- Les noves f...
BLOC II. TEMA 6/1. LA CRISI DE
L’ANTIC RÈGIM (1788/1808-1833)
INICI EDAT CONTEMPORÀNIA
TEMA 6.- La crisi de l’Antic Règim ...
MAPA 12.- GUERRA DEL FRANCÈS (B2-T6/1)
ACTIVITAT PAU: Lectura de mapa amb els fets més importants de la guerra
d’Independè...
MAPA 12.- GUERRA DEL FRANCÈS (B2-T6/1)
ACTIVITAT PAU: Lectura de mapa amb els fets més importants de la guerra
d’Independè...
MAPA 12.- GUERRA DEL FRANCÈS (model 1)
MAPA 12.- GUERRA DEL FRANCÈS (model 2)
6.3.- LA GUERRA DEL FRANCÈS (1808-1814)
Introducció
La Guerra del Francès o de la Independència té un triple caràcter:

...
6.3.- LA GUERRA DEL FRANCÈS (1808-1814)
Context europeu: la península Ibèrica en el sistema napoleònic
Napoleó puja al pod...
6.3.- LA GUERRA DEL FRANCÈS (1808-1814)

Almirall Nelson
6.3.- LA GUERRA DEL FRANCÈS (1808-1814)
Context europeu: la península Ibèrica en el sistema napoleònic
Durant l’època de N...
6.3.- LA GUERRA DEL FRANCÈS (1808-1814)
Context europeu: la península Ibèrica en el sistema napoleònic
Com Napoleó no es p...
6.3.- LA GUERRA DEL FRANCÈS (1808-1814)
Context europeu: la península Ibèrica en el sistema napoleònic
Com Napoleó no es p...
6.3.- LA GUERRA DEL FRANCÈS (1808-1814)
Context europeu: la península Ibèrica en el sistema napoleònic
Napoleó vol ocupar ...
6.3.- LA GUERRA DEL FRANCÈS (1808-1814)
Context europeu: la península Ibèrica en el sistema napoleònic
Pocs dies després, ...
Manuel Godoy (1801), príncep de la Pau
La reina Maria Lluïsa

Retrat eqüestre: Maria Lluïsa
La reina Maria Lluïsa
 A les

obres on representa la reina
d’Espanya, queda palesa l’antipatia
que sentia per ella, a cau...
El rei Carles IV
 Mostra

l’estima que sent el pintor
per aquest monarca, tot i que es va
deixar influir per la seva espo...
6.3.- LA GUERRA DEL FRANCÈS (1808-1814)
Context europeu: la península Ibèrica en el sistema napoleònic
Però en els pensame...
6.3.- LA GUERRA DEL FRANCÈS (1808-1814)
Context europeu: la península Ibèrica en el sistema napoleònic
De fet, el desplega...
MAPA 12.- GUERRA DEL FRANCÈS (model 3)
6.3.- LA GUERRA DEL FRANCÈS (1808-1814)
Context europeu: la península Ibèrica en el sistema napoleònic
Godoy, davant les n...
6.3.- LA GUERRA DEL FRANCÈS (1808-1814)
Context europeu: la península Ibèrica en el sistema napoleònic
El poble reaccionà ...
MAPA 12.- GUERRA DEL FRANCÈS (model 4)

Context europeu: la península Ibèrica en el sistema napoleònic
El poble reaccionà ...
6.3.- LA GUERRA DEL FRANCÈS (1808-1814)
Inici de la Guerra del Francès: el Motí d’Aranjuez, Madrid, Baiona
ARANJUEZ: Amb a...
6.3.- LA GUERRA DEL FRANCÈS (1808-1814)
Inici de la Guerra del Francès: el Motí d’Aranjuez, Madrid, Baiona
ARANJUEZ: Despr...
6.3.- LA GUERRA DEL FRANCÈS (1808-1814)
Inici de la Guerra del Francès: el Motí d’Aranjuez, Madrid, Baiona
ARANJUEZ: El di...
6.3.- LA GUERRA DEL FRANCÈS (1808-1814)
Inici de la Guerra del Francès: el Motí d’Aranjuez, Madrid, Baiona
ARANJUEZ: El di...
6.3.- LA GUERRA DEL FRANCÈS (1808-1814)
Inici de la Guerra del Francès: el Motí d’Aranjuez, Madrid, Baiona
ARANJUEZ: Temor...
6.3.- LA GUERRA DEL FRANCÈS (1808-1814)
Inici de la Guerra del Francès: el Motí d’Aranjuez, Madrid, Baiona
ARANJUEZ: Els a...
6.3.- LA GUERRA DEL FRANCÈS (1808-1814)
ARANJUEZ: Sembla que Ferran va participar sufragant (pagant) el motí
contra el seu...
6.3.- LA GUERRA DEL FRANCÈS (1808-1814)
ARANJUEZ: Cinc dies més tard, el
nou monarca Ferran VII entra en
Madrid i els madr...
6.3.- LA GUERRA DEL FRANCÈS (1808-1814)
ARANJUEZ: Murat, que havia entrat amb les seves tropes en Madrid,
vint-i-quatre ho...
6.3.- LA GUERRA DEL FRANCÈS (1808-1814)
BAIONA: Carles IV decideix recuperar la corona i va escriure a Napoleó per comunic...
6.3.- LA GUERRA DEL FRANCÈS (1808-1814)
BAIONA: L’emperador reafirma la seva impressió de feblesa, corrupció i incapacitat...
6.3.- LA GUERRA DEL FRANCÈS (1808-1814)
BAIONA: Efectivament, aprofitant el succeït al motí d’Aranjuez i el fet que les tr...
6.3.- LA GUERRA DEL FRANCÈS (1808-1814)
BAIONA: Murat convenç a Ferran VII, perquè surti cap a la frontera a rebre l’emper...
6.3.- LA GUERRA DEL FRANCÈS (1808-1814)
BAIONA: Carles IV demana ajuda a Napoleó, qui crida a Carles IV i a Ferran VII a B...
6.3.- LA GUERRA DEL FRANCÈS (1808-1814)
BAIONA: A Baiona, Ferran VII tornà a abdicar en favor del seu pare Carles IV i aqu...
6.3.- LA GUERRA DEL FRANCÈS (1808-1814)
BAIONA: A Baiona, Ferran VII tornà a abdicar en favor del seu pare Carles IV i aqu...
6.3.- LA GUERRA DEL FRANCÈS (1808-1814)
6.3.- LA GUERRA DEL FRANCÈS (1808-1814)
BAIONA: Immediatament després, Napoleó va lliurar la corona espanyola al seu germà...
6.3.- LA GUERRA DEL FRANCÈS (1808-1814)
BAIONA: Creació d’un estat satèl·lit, ocupant el tron i annexant el país a l’Imper...
6.3.- LA GUERRA DEL FRANCÈS (1808-1814)
 Es

nota que el pintor no sent
apreciació pel príncep Ferran, per
la qual cosa el pinta més bé lleig,
igual que a la rei...
Francisco de Goya y Lucientes
La família de Carles IV (1800)
Oli sobre tela (280 x 336 cm)
Museu del Prado, Madrid, Espany...
 És un RETRAT COL·LECTIU (1800-01), realitzat en Aranjuez. Representa la família F
reial (el monarca acompanyat de l’espo...
 Els

rostres de gran realisme deixen veure la psicologia i els caràcters dels
personatges. Apareixen amb vestimentes de ...
F
A
M
Í
I
L
I
A
C
A
R
L
O
S

Goya (1746-1828)

I
V


Fa un homenatge a “Las Meninas” de Velázquez, doncs Goya s’autoretrata, a
l’esquerra, darrere d’un enorme llenç, dempeu...
 COMPOSICIÓ: Respon a un sentit jeràrquic dels personatges segons el lloc que
ocupen. Tots estan dempeus i contemplen un ...
 La LLUM, que arriba de l’esquerra, fa que brillen les sedes i les joies i eludeix els
rostres, destacant els objectes i ...
F
A
M
Í
I
L
I
A
C
A
R
L
O
S

Goya (1746-1828)

I
V
RETRAT DE FAMÍLIA DE CARLES IV
 És un RETRAT

COL·LECTIU (1800-01), realitzat en Aranjuez. Representa la família
reial (e...
Goya (1746-1828)

Detall de Maria Lluïsa de Parma i Donya Isabel
Goya (1746-1828)

Esbós de la infanta M. Josefa (germana de Carles IV)
Francisco de Goya y Lucientes
La família de Carles IV (1800)
Oli sobre tela (280 x 336 cm)
Museu del Prado, Madrid, Espany...
6.3.- LA GUERRA DEL FRANCÈS (1808-1814)
MADRID, 2 DE MAIG DIA DE CÒLERA: Mentrestant, l’administració borbònica es troba s...
6.3.- LA GUERRA DEL FRANCÈS (1808-1814)
MADRID, 2 DE MAIG DIA DE CÒLERA:
REVOLTA DAVANT EL PALAU REIAL
Des de primeres hor...
6.3.- LA GUERRA DEL FRANCÈS (1808-1814)
MADRID, 2 DE MAIG DIA DE CÒLERA: REVOLTA DAVANT EL PALAU REIAL
Les forces de l’inv...
6.3.- LA GUERRA DEL FRANCÈS (1808-1814)
MADRID, 2 DE MAIG DIA DE CÒLERA:
LLUITA EN LA PORTA DEL SOL
La notícia del succés ...
6.3.- LA GUERRA DEL FRANCÈS (1808-1814)
MADRID, 2 DE MAIG DIA DE CÒLERA:
DEFENSA DEL PARC D’ARTILLERIA DE MONTELEÓN
Mentre...
6.3.- LA GUERRA DEL FRANCÈS (1808-1814)
MADRID, 2 DE MAIG DIA DE CÒLERA:
DEFENSA DEL PARC D’ARTILLERIA DE MONTELEÓN
6.3.- LA GUERRA DEL FRANCÈS (1808-1814)
MADRID, 2 DE MAIG DIA DE CÒLERA:
DEFENSA DEL PARC D’ARTILLERIA DE MONTELEÓN
Entre ...
6.3.- LA GUERRA DEL FRANCÈS (1808-1814)
MADRID, 2 DE MAIG DIA DE CÒLERA:
DEFENSA DEL PARC D’ARTILLERIA DE MONTELEÓN
Però, ...
6.3.- LA GUERRA DEL FRANCÈS (1808-1814)
MADRID: AFUSELLAMENTS DE LA MONCLOA

Tot i l’heroisme, Murat va poder controlar l’...
6.3.- LA GUERRA DEL FRANCÈS (1808-1814)
MADRID: AFUSELLAMENTS DE LA MONCLOA
Així, l’aixecament popular madrileny, que va s...
6.3.- LA GUERRA DEL FRANCÈS (1808-1814)
MADRID: AFUSELLAMENTS DE LA MONCLOA
Murat publica un bàndol, ordenant l’afusellame...
6.3.- LA GUERRA DEL FRANCÈS (1808-1814)
MADRID: AFUSELLAMENTS DE LA MONCLOA
Les causes de la guerra foren: l’absència físi...
ELS AFUSELLAMENTS DEL 3 DE MAIG DE 1808 (1814)
FRANCISCO DE GOYA Y LUCIENTES (1746-1828)
MUSEU DEL PRADO. MADRID
6.3.- LA GUERRA DEL FRANCÈS (1808-1814)
MADRID: EL BÀNDOL DEL “ALCALDE DE MÓSTOLES”
La proclama contra l’invasor en Madrid...
6.3.- LA GUERRA DEL FRANCÈS (1808-1814)
MADRID: EL BÀNDOL DEL “ALCALDE DE MÓSTOLES”
A Móstoles, poble proper a Madrid, el ...
6.3.- LA GUERRA DEL FRANCÈS (1808-1814)
MADRID: EL BÀNDOL DEL “ALCALDE DE
MÓSTOLES”
Molt aviat van sorgir per tot arreu Ju...
6.2.- EL REGNAT DE CARLES IV (1788-1808)
3.- TERCERA ETAPA: GUERRA
DEL FRANCÈS I RETORN
FERRAN VII (1808-1819)

RETORN REI: segona crisi
 3.1.- Gravats: Els desa...
GUERRA DE LA
INDEPENDÈNCIA
O DEL FRANCÈS
(1808- 1814)
 El pintor sembla tancar-se en
si mateix, i els esdeveniments
polít...
3.- TERCERA ETAPA:
GUERRA DEL FRANCÈS
I RETORN FERRAN VII
(1808-1819)

3.1.- Gravats: Els
desastres de la
Guerra
GUERRA DE LA INDEPENDÈNCIA
(1808- 1814)
GRAVATS:
Els desastres
de la guerra

ALTRES OBRES:

 LA CÀRREGA DELS MAMELUCS
 E...
GRAVATS
 “ELS DESASTRES DE
LA GUERRA” (1808-9 i
1811)

Esto es peor
El sueño de la razón
produce monstruos
GOYA

AIGUATINTA
… variant de…
AIGUAFORT
(planxa matriu de metall).
GOYA
AIGUAFORT
(planxa matriu de metall).
-1r pas: consisteix en envernissar una planxa metàl·lica.
- 2n: es realitza un d...
3.- TERCERA ETAPA: GUERRA
DEL FRANCÈS I RETORN
FERRAN VII (1808-1819)

3.2.- Quadres
patriòtics o pintura
històrica
QUADRES PATRIÒTICS O
PINTURA HISTÒRICA

 La guerra contra l’invasor francès va
impressionar fortament a Goya per la seva
...
La càrrega dels mamelucs
El 2 de maig de 1808



En aquesta composició destaca el sentit èpic, el moviment impetuós, l’en...
QUADRES PATRIÒTICS O
PINTURA HISTÒRICA

 L’obra és una font històrica dels
afusellaments de patriotes en la
muntanya del ...
 El grup és heterogeni i el quadre plasma les distintes reaccions dels personatges que

van a ser afusellats, cada person...
 En la composició es pot distingir tres grups: els ja afusellats, els que estan a punt de
ser-ho i els que esperen.

 El...


Al fons apareix la muntanya de Príncipe Pío,
realitzada amb pigmentacions en taques de color.



La TÈCNICA es
caracte...
 Amb dues obres es complementen i mostren
els horror de la guerra.

 La intensitat expressiva d’aquestes obres
convertir...
Restauració 2008
Execució Maximilià

Éduard Manet
L’execució de l’emperador mexicà Maximilià a Querétaro
el 19 juny de 1867 (1868-69)
Oli s...
Versió grafiti 3 de maig, Madrid
TEMA 6. LA CRISI DE L’ANTIC RÈGIM
• FERRAN VII ES
PROCLAMA REI
(ARANJUEZ) I EL POBLE
DE MADRID SE SUBLEVA
DAVANT EL FRANCÈ...
BLOC II. TEMA 6/1. LA CRISI DE
L’ANTIC RÈGIM (1788/1808-1833)
INICI EDAT CONTEMPORÀNIA
TEMA 6.- La crisi de l’Antic Règim ...
6.3.- LA GUERRA DEL FRANCÈS (1808-1814)
EDAT CONTEMPORÀNIA

6.3.1.- La monarquia de Josep I (1808-13).
6.3.2.- Les noves f...
6.3.1.- LA MONARQUIA DE JOSEP I (1808-13)
Aquests successos tan importants foren coneguts ben aviat a França; mentre Ferra...
6.3.1.- LA MONARQUIA DE JOSEP I (1808-13)
Per tal de donar un caràcter modernitzador a la
nova monarquia, el primer que fa...
6.3.1.- LA MONARQUIA DE JOSEP I (1808-13)
“Españoles: después de una larga agonía vuestra nación
iba a perecer. He visto v...
6.3.1.- LA MONARQUIA DE JOSEP I (1808-13)
Josep Bonapart I (el rei intrús) arriba a Madrid el 20 de
juliol de 1808 i no fo...
MAPA 12.- GUERRA DEL FRANCÈS (B2-T6/1)
ACTIVITAT PAU: Lectura de mapa amb els fets més importants de la guerra
d’Independè...
6.3.1.- LA MONARQUIA DE JOSEP I (1808-13)
Constantment, l’anomenen “Pepe Botella” i circulen dibuixos caricaturescs i llet...
6.3.1.- LA MONARQUIA DE JOSEP I (1808-13)
A Espanya arriba ple de bons
propòsits i en contra de la seva
voluntat. Adonant-...
6.3.1.- LA MONARQUIA DE JOSEP I (1808-13)
L’Estatut de Baiona de dia 7 de juliol de 1808 adoptà reformes importants per ta...
6.3.1.- LA MONARQUIA DE JOSEP I (1808-13)
BLOC II. TEMA 6/1. LA CRISI DE
L’ANTIC RÈGIM (1788/1808-1833)
INICI EDAT CONTEMPORÀNIA
TEMA 6.- La crisi de l’Antic Règim ...
6.3.- LA GUERRA DEL FRANCÈS (1808-1814)
EDAT CONTEMPORÀNIA

6.3.1.- La monarquia de Josep I (1808-13).
6.3.2.- Les noves f...
6.3.2.- LES NOVES FORCES POLÍTIQUES
Davant la nova situació de la presència francesa i mentre tenia lloc la guerra d’allib...
6.3.2.- LES NOVES FORCES POLÍTIQUES

La societat espanyola
es va dividir en dos
grups i vàries postures
diferents:

A.- El...
6.3.2.- LES NOVES FORCES POLÍTIQUES
La societat espanyola
es va dividir en dos
grups i vàries postures
diferents:

A.- Els...
Gaspar Melchor de Jovellanos
6.3.2.- LES NOVES FORCES POLÍTIQUES
La societat espanyola es va dividir en dos grups i vàries postures diferents:
6.3.2.- LES NOVES FORCES POLÍTIQUES
La societat espanyola
es va dividir en dos
grups i vàries postures
diferents:

A.- Els...
6.3.2.- LES NOVES FORCES POLÍTIQUES
La societat espanyola
es va dividir en dos
grups i vàries postures
diferents:

A.- Els...
REGNAT CARLES IV I MONARQUIA DE JOSEP I
RESUM
1807. Tractat de Fontainebleau (Godoy – Napoleó):
- autoritza exèrcits franc...
BLOC II. TEMA 6/1. LA CRISI DE
L’ANTIC RÈGIM (1788/1808-1833)
INICI EDAT CONTEMPORÀNIA
TEMA 6.- La crisi de l’Antic Règim ...
6.3.- LA GUERRA DEL FRANCÈS (1808-1814)
EDAT CONTEMPORÀNIA

6.3.1.- La monarquia de Josep I (1808-13).
6.3.2.- Les noves f...
6.3.3.- DESENVOLUPAMENT DE LA GUERRA (1808-14)
Evolució del conflicte. Generalització de l’aixecament i fracàs del pla fra...
6.3.3.- DESENVOLUPAMENT DE LA GUERRA (1808-14)
INICI GUERRA (origen en maig 1808). El general Murat reacciona amb una viol...
6.3.3.- DESENVOLUPAMENT DE LA GUERRA (1808-14)
Evolució del conflicte. Generalització de l’aixecament i fracàs del pla fra...
6.3.- LA GUERRA DEL FRANCÈS (1808-1814)
Evolució del conflicte. Generalització de l’aixecament i fracàs del pla francès. F...
ELS AFUSELLAMENTS DEL 3 DE MAIG DE 1808 (1814)
FRANCISCO DE GOYA Y LUCIENTES (1746-1828)
MUSEU DEL PRADO. MADRID
6.3.3.- DESENVOLUPAMENT DE LA GUERRA (1808-14)
Evolució del conflicte. Generalització de l’aixecament i fracàs del pla fra...
MAPA 12.- GUERRA DEL FRANCÈS (model 5)
6.3.- LA GUERRA DEL FRANCÈS (1808-1814)
INICI GUERRA (origen maig 1808). SUBLEVACIÓ DE LES JUNTES PROVINCIALS
Per aquest m...
TEMA 6. LA CRISI DE L’ANTIC RÈGIM
• EL TRASLLAT DE LA
FAMÍLIA REIAL A
FRANÇA PROVOCA
LA REBELIÓ DEL 2
DE MAIG DE 1808.

• ...
6.3.- LA GUERRA DEL FRANCÈS (1808-1814)
INICI GUERRA (origen maig 1808).
ASTÚRIES CUNA D’INDEPENDÈNCIA
Oviedo (Astúries) s...
MAPA 12.- GUERRA DEL FRANCÈS (model 2)
6.3.3.- DESENVOLUPAMENT DE LA GUERRA (1808-14)
PRIMERA FASE GUERRA (maig a octubre
1808): es van produir fracassos frances...
MAPA 12.- GUERRA DEL FRANCÈS (model 6)
PRIMERA FASE GUERRA (maig a octubre 1808): es van produir fracassos francesos.

Nap...
6.3.- LA GUERRA DEL FRANCÈS (1808-1814)
PRIMERA FASE GUERRA (maig a octubre 1808): es van produir fracassos francesos. La ...
MAPA 12.- GUERRA DEL FRANCÈS (model 7)
PRIMERA FASE GUERRA (maig a octubre 1808): es van produir fracassos francesos.

En ...
6.3.- LA GUERRA DEL FRANCÈS (1808-1814)
PRIMERA FASE GUERRA (maig a octubre 1808): es van produir fracassos francesos.
PRI...
6.3.3.- DESENVOLUPAMENT DE LA GUERRA (1808-14)
La població s’organitza en Juntes Ciutadanes
d’Armament i Defensa, que es d...
6.3.- LA GUERRA DEL FRANCÈS (1808-1814)
PRIMERA FASE GUERRA (maig a octubre 1808): es van produir fracassos francesos.
PRI...
6.3.- LA GUERRA DEL FRANCÈS (1808-1814)
PRIMERA FASE GUERRA (maig a octubre 1808): es van produir fracassos francesos.
PRI...
MAPA 12.- GUERRA DEL FRANCÈS (model 8)
PRIMERA FASE GUERRA (maig a octubre 1808): es van produir fracassos francesos.

En ...
6.3.3.- DESENVOLUPAMENT DE LA GUERRA (1808-14)
FASES: PRIMERA FASE GUERRA (maig a octubre 1808). Principals fets:


Campa...
6.3.3.- DESENVOLUPAMENT DE LA GUERRA (1808-14)
FASES: PRIMERA FASE GUERRA (maig a octubre 1808). Principals fets:
 Campan...
6.3.3.- DESENVOLUPAMENT DE LA GUERRA (1808-14)
FASES: PRIMERA FASE GUERRA (maig a octubre 1808). Principals fets:
 Campan...
6.3.3.- DESENVOLUPAMENT DE LA GUERRA (1808-14)
PRIMERA FASE GUERRA (maig a octubre 1808) es van produir fracassos franceso...
TEMA 6 A. CRISI ANTIC RÈGIM. GUERRA FRANCÈS (1808-14)
TEMA 6 A. CRISI ANTIC RÈGIM. GUERRA FRANCÈS (1808-14)
TEMA 6 A. CRISI ANTIC RÈGIM. GUERRA FRANCÈS (1808-14)
TEMA 6 A. CRISI ANTIC RÈGIM. GUERRA FRANCÈS (1808-14)
TEMA 6 A. CRISI ANTIC RÈGIM. GUERRA FRANCÈS (1808-14)
TEMA 6 A. CRISI ANTIC RÈGIM. GUERRA FRANCÈS (1808-14)
TEMA 6 A. CRISI ANTIC RÈGIM. GUERRA FRANCÈS (1808-14)
TEMA 6 A. CRISI ANTIC RÈGIM. GUERRA FRANCÈS (1808-14)
TEMA 6 A. CRISI ANTIC RÈGIM. GUERRA FRANCÈS (1808-14)
TEMA 6 A. CRISI ANTIC RÈGIM. GUERRA FRANCÈS (1808-14)
TEMA 6 A. CRISI ANTIC RÈGIM. GUERRA FRANCÈS (1808-14)
TEMA 6 A. CRISI ANTIC RÈGIM. GUERRA FRANCÈS (1808-14)
TEMA 6 A. CRISI ANTIC RÈGIM. GUERRA FRANCÈS (1808-14)
TEMA 6 A. CRISI ANTIC RÈGIM. GUERRA FRANCÈS (1808-14)
TEMA 6 A. CRISI ANTIC RÈGIM. GUERRA FRANCÈS (1808-14)
TEMA 6 A. CRISI ANTIC RÈGIM. GUERRA FRANCÈS (1808-14)
TEMA 6 A. CRISI ANTIC RÈGIM. GUERRA FRANCÈS (1808-14)
TEMA 6 A. CRISI ANTIC RÈGIM. GUERRA FRANCÈS (1808-14)
TEMA 6 A. CRISI ANTIC RÈGIM. GUERRA FRANCÈS (1808-14)
TEMA 6 A. CRISI ANTIC RÈGIM. GUERRA FRANCÈS (1808-14)
TEMA 6 A. CRISI ANTIC RÈGIM. GUERRA FRANCÈS (1808-14)
TEMA 6 A. CRISI ANTIC RÈGIM. GUERRA FRANCÈS (1808-14)
TEMA 6 A. CRISI ANTIC RÈGIM. GUERRA FRANCÈS (1808-14)
TEMA 6 A. CRISI ANTIC RÈGIM. GUERRA FRANCÈS (1808-14)
TEMA 6 A. CRISI ANTIC RÈGIM. GUERRA FRANCÈS (1808-14)
TEMA 6 A. CRISI ANTIC RÈGIM. GUERRA FRANCÈS (1808-14)
TEMA 6 A. CRISI ANTIC RÈGIM. GUERRA FRANCÈS (1808-14)
TEMA 6 A. CRISI ANTIC RÈGIM. GUERRA FRANCÈS (1808-14)
TEMA 6 A. CRISI ANTIC RÈGIM. GUERRA FRANCÈS (1808-14)
TEMA 6 A. CRISI ANTIC RÈGIM. GUERRA FRANCÈS (1808-14)
TEMA 6 A. CRISI ANTIC RÈGIM. GUERRA FRANCÈS (1808-14)
TEMA 6 A. CRISI ANTIC RÈGIM. GUERRA FRANCÈS (1808-14)
TEMA 6 A. CRISI ANTIC RÈGIM. GUERRA FRANCÈS (1808-14)
TEMA 6 A. CRISI ANTIC RÈGIM. GUERRA FRANCÈS (1808-14)
TEMA 6 A. CRISI ANTIC RÈGIM. GUERRA FRANCÈS (1808-14)
TEMA 6 A. CRISI ANTIC RÈGIM. GUERRA FRANCÈS (1808-14)
TEMA 6 A. CRISI ANTIC RÈGIM. GUERRA FRANCÈS (1808-14)
TEMA 6 A. CRISI ANTIC RÈGIM. GUERRA FRANCÈS (1808-14)
TEMA 6 A. CRISI ANTIC RÈGIM. GUERRA FRANCÈS (1808-14)
TEMA 6 A. CRISI ANTIC RÈGIM. GUERRA FRANCÈS (1808-14)
TEMA 6 A. CRISI ANTIC RÈGIM. GUERRA FRANCÈS (1808-14)
TEMA 6 A. CRISI ANTIC RÈGIM. GUERRA FRANCÈS (1808-14)
TEMA 6 A. CRISI ANTIC RÈGIM. GUERRA FRANCÈS (1808-14)
TEMA 6 A. CRISI ANTIC RÈGIM. GUERRA FRANCÈS (1808-14)
TEMA 6 A. CRISI ANTIC RÈGIM. GUERRA FRANCÈS (1808-14)
TEMA 6 A. CRISI ANTIC RÈGIM. GUERRA FRANCÈS (1808-14)
TEMA 6 A. CRISI ANTIC RÈGIM. GUERRA FRANCÈS (1808-14)
TEMA 6 A. CRISI ANTIC RÈGIM. GUERRA FRANCÈS (1808-14)
TEMA 6 A. CRISI ANTIC RÈGIM. GUERRA FRANCÈS (1808-14)
TEMA 6 A. CRISI ANTIC RÈGIM. GUERRA FRANCÈS (1808-14)
TEMA 6 A. CRISI ANTIC RÈGIM. GUERRA FRANCÈS (1808-14)
TEMA 6 A. CRISI ANTIC RÈGIM. GUERRA FRANCÈS (1808-14)
TEMA 6 A. CRISI ANTIC RÈGIM. GUERRA FRANCÈS (1808-14)
TEMA 6 A. CRISI ANTIC RÈGIM. GUERRA FRANCÈS (1808-14)
TEMA 6 A. CRISI ANTIC RÈGIM. GUERRA FRANCÈS (1808-14)
TEMA 6 A. CRISI ANTIC RÈGIM. GUERRA FRANCÈS (1808-14)
TEMA 6 A. CRISI ANTIC RÈGIM. GUERRA FRANCÈS (1808-14)
TEMA 6 A. CRISI ANTIC RÈGIM. GUERRA FRANCÈS (1808-14)
TEMA 6 A. CRISI ANTIC RÈGIM. GUERRA FRANCÈS (1808-14)
TEMA 6 A. CRISI ANTIC RÈGIM. GUERRA FRANCÈS (1808-14)
TEMA 6 A. CRISI ANTIC RÈGIM. GUERRA FRANCÈS (1808-14)
TEMA 6 A. CRISI ANTIC RÈGIM. GUERRA FRANCÈS (1808-14)
TEMA 6 A. CRISI ANTIC RÈGIM. GUERRA FRANCÈS (1808-14)
TEMA 6 A. CRISI ANTIC RÈGIM. GUERRA FRANCÈS (1808-14)
TEMA 6 A. CRISI ANTIC RÈGIM. GUERRA FRANCÈS (1808-14)
TEMA 6 A. CRISI ANTIC RÈGIM. GUERRA FRANCÈS (1808-14)
TEMA 6 A. CRISI ANTIC RÈGIM. GUERRA FRANCÈS (1808-14)
TEMA 6 A. CRISI ANTIC RÈGIM. GUERRA FRANCÈS (1808-14)
TEMA 6 A. CRISI ANTIC RÈGIM. GUERRA FRANCÈS (1808-14)
TEMA 6 A. CRISI ANTIC RÈGIM. GUERRA FRANCÈS (1808-14)
TEMA 6 A. CRISI ANTIC RÈGIM. GUERRA FRANCÈS (1808-14)
TEMA 6 A. CRISI ANTIC RÈGIM. GUERRA FRANCÈS (1808-14)
TEMA 6 A. CRISI ANTIC RÈGIM. GUERRA FRANCÈS (1808-14)
TEMA 6 A. CRISI ANTIC RÈGIM. GUERRA FRANCÈS (1808-14)
TEMA 6 A. CRISI ANTIC RÈGIM. GUERRA FRANCÈS (1808-14)
TEMA 6 A. CRISI ANTIC RÈGIM. GUERRA FRANCÈS (1808-14)
TEMA 6 A. CRISI ANTIC RÈGIM. GUERRA FRANCÈS (1808-14)
TEMA 6 A. CRISI ANTIC RÈGIM. GUERRA FRANCÈS (1808-14)
TEMA 6 A. CRISI ANTIC RÈGIM. GUERRA FRANCÈS (1808-14)
TEMA 6 A. CRISI ANTIC RÈGIM. GUERRA FRANCÈS (1808-14)
TEMA 6 A. CRISI ANTIC RÈGIM. GUERRA FRANCÈS (1808-14)
TEMA 6 A. CRISI ANTIC RÈGIM. GUERRA FRANCÈS (1808-14)
TEMA 6 A. CRISI ANTIC RÈGIM. GUERRA FRANCÈS (1808-14)
TEMA 6 A. CRISI ANTIC RÈGIM. GUERRA FRANCÈS (1808-14)
TEMA 6 A. CRISI ANTIC RÈGIM. GUERRA FRANCÈS (1808-14)
TEMA 6 A. CRISI ANTIC RÈGIM. GUERRA FRANCÈS (1808-14)
TEMA 6 A. CRISI ANTIC RÈGIM. GUERRA FRANCÈS (1808-14)
TEMA 6 A. CRISI ANTIC RÈGIM. GUERRA FRANCÈS (1808-14)
TEMA 6 A. CRISI ANTIC RÈGIM. GUERRA FRANCÈS (1808-14)
TEMA 6 A. CRISI ANTIC RÈGIM. GUERRA FRANCÈS (1808-14)
TEMA 6 A. CRISI ANTIC RÈGIM. GUERRA FRANCÈS (1808-14)
TEMA 6 A. CRISI ANTIC RÈGIM. GUERRA FRANCÈS (1808-14)
TEMA 6 A. CRISI ANTIC RÈGIM. GUERRA FRANCÈS (1808-14)
TEMA 6 A. CRISI ANTIC RÈGIM. GUERRA FRANCÈS (1808-14)
TEMA 6 A. CRISI ANTIC RÈGIM. GUERRA FRANCÈS (1808-14)
TEMA 6 A. CRISI ANTIC RÈGIM. GUERRA FRANCÈS (1808-14)
TEMA 6 A. CRISI ANTIC RÈGIM. GUERRA FRANCÈS (1808-14)
TEMA 6 A. CRISI ANTIC RÈGIM. GUERRA FRANCÈS (1808-14)
TEMA 6 A. CRISI ANTIC RÈGIM. GUERRA FRANCÈS (1808-14)
TEMA 6 A. CRISI ANTIC RÈGIM. GUERRA FRANCÈS (1808-14)
TEMA 6 A. CRISI ANTIC RÈGIM. GUERRA FRANCÈS (1808-14)
TEMA 6 A. CRISI ANTIC RÈGIM. GUERRA FRANCÈS (1808-14)
TEMA 6 A. CRISI ANTIC RÈGIM. GUERRA FRANCÈS (1808-14)
Upcoming SlideShare
Loading in …5
×

TEMA 6 A. CRISI ANTIC RÈGIM. GUERRA FRANCÈS (1808-14)

1,070 views

Published on

Published in: Education
0 Comments
1 Like
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

No Downloads
Views
Total views
1,070
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
2
Actions
Shares
0
Downloads
44
Comments
0
Likes
1
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

TEMA 6 A. CRISI ANTIC RÈGIM. GUERRA FRANCÈS (1808-14)

  1. 1. HISTÒRIA D’ESPANYA BLOC II – Tema 6/1 A Història Espanya IES Ramon Llull (Palma) Assumpció Granero Cueves Edat contemporània CRISI DE L’ANTIC RÈGIM GUERRA DEL FRANCÈS
  2. 2. BLOC II. TEMA 6/1. LA CRISI DE L’ANTIC RÈGIM (1788/1808-1833)
  3. 3. BLOC II. TEMA 6/1. LA CRISI DE L’ANTIC RÈGIM (1788/1808-1833) INICI EDAT CONTEMPORÀNIA TEMA 6.- La crisi de l’Antic Règim (1788/1808-1833) 6.1.- Antic Règim i liberalisme (capitalisme). 6.2.- El regnat de Carles IV (1788-1808) i la crisi de la monarquia absoluta. 6.3.- La Guerra del Francès (1808-1814) o de la Independència. 6.4.- La Revolució liberal (1810-1813): l’obra de les Corts de Cadis i la Constitució de 1812. 6.5.- El regnat de Ferran VII (1814-1833): sexenni absolutista, trienni liberal i dècada ominosa o absolutista. 6.6.- La independència de les colònies americanes.
  4. 4. BLOC II. ESPANYA DEL SEGLE XIX INICI EDAT CONTEMPORÀNIA TEMA 6.- La crisi de l’Antic Règim (1788/1808-1833) / Tema 1 6.1.- Antic Règim i liberalisme (capitalisme). 6.2.- El regnat de Carles IV (1788-1808) i la crisi de la monarquia absoluta. 6.3.- La Guerra del Francès (1808-1814) o de la Independència. Josep I Bonaparte. 6.4.- La Revolució liberal (1810-1813): l’obra de les Corts de Cadis i la Constitució de 1812. 6.5.- El regnat de Ferran VII (1814-1833): sexenni absolutista, trienni liberal i dècada ominosa o absolutista. 6.6.- La independència de les colònies americanes. TEMA 7.- L’Estat liberal (1833-1874) / Tema 2 7.1.- Les guerres carlines. Absolutisme front liberalisme. Regències. 7.2.- El regnat d’Isabel II. Moderats i progressistes. 7.3.- La revolució de 1868. El Sexenni democràtic. La monarquia d’Amadeu de Savoia. La Primera República Espanyola. TEMA 8.- La Restauració monàrquica (1875-1902) / Tema 3 8.1.- El regnat d’Alfons XII. El sistema canovista. 8.2.- El naixement dels nacionalismes. 8.3.- La crisi de 1898. TEMA 9.- Transformacions econòmiques i canvis socials al segle XIX / Tema 4 9.1.- Les desamortitzacions. 9.2.- El moviment obrer. ÍNDEX TEMES BLOC II
  5. 5. BLOC II. ESPANYA DEL SEGLE XIX (1870-1873) (1868-1874) (1788-1808) (1808-13) (1875-1885) (1814-1833) (1902-1931) (1833-1868) DICTABLANDA (setembre 1923- gener 1930) ÍNDEX TEMES BLOC II
  6. 6. T10 (M14 GMarroc -juny10/B; setembre12/A-). T11 (M15 eleccions 31). T12 (M16 alçament juliol 36, M17 territoris abans batalla Ebre). T6 (M12 Guerra Francès). T7 (M13 GCarlistes -juny12/A-). Tema 1 Tema 1 T13 (M18 migracions anys 60, M19 descolonització Àfrica -set10/B-). T14 (M20 mapa autonòmic amb via accés autonomia). Tema 2 Tema 3 Tema 6 Tema 4 T-7 Bloc I: Temes 1, 2, 3, 4 i 5 Bloc II: Temes 6, 7, 8 i 9 Bloc III: Temes 10, 11, 12, 13 i 14 Tema 5 T-6 T1 (M1 preromans, M2 2a GPúnica -juny11/A-, M3 Hispània). T2 (M4 s. XI, cristians i Al-Andalus, M5 expansió ss. XIII-XIV, M6, conquesta Illes Balears). T3 (M7 territoris RRCC després de conquesta Granada). T-9: Desamortització i Moviment Obrer T4 (M8 possessions Carles V, M9 possessions Felip II, M10 G30anys, Pau Westfalia i Pirineus -setembre11/A-). T5 (M11 Tractat Utrecht, GSuccessió, Felip V). Tema 8 Tema 10 Tema 11 Tema 12 Tema 13 Tema 14
  7. 7. HISTÒRIA D’ESPANYA BLOC I – Tema 5 Història Espanya IES Ramon Llull (Palma) Assumpció Granero Cueves ESPANYA S. XVIII REFORMISME BORBÒNIC
  8. 8. TEMA 6.- LA CRISI DE L’ANTIC RÈGIM (1788/1808-1833): REVOLUCIÓ LIBERAL I REACCIÓ ABSOLUTISTA
  9. 9. BLOC II. TEMA 6/1. LA CRISI DE L’ANTIC RÈGIM (1788/1808-1833) INICI EDAT CONTEMPORÀNIA TEMA 6.- La crisi de l’Antic Règim (1788/1808-1833) 6.1.- Antic Règim i liberalisme (capitalisme). 6.2.- El regnat de Carles IV (1788-1808) i la crisi de monarquia absoluta. 6.3.- La Guerra del Francès (1808-1814) o de la Independència. MAPA 12: 1v preg. op B (2005, juny). 2v preg. op B (2009, setembre). 3v preg. op A (2011, setembre). 6.3.1.- La monarquia de Josep I (1808-13). 6.3.2.- Les noves forces polítiques. 6.3.3.- El desenvolupament de la guerra. 6.4.- La Revolució liberal (1810-1813): l’obra de les Corts de Cadis i la Constitució de 1812. 1v preg. op B (2004, setembre). 2v preg. op B (2005, juny). 3v preg. op B (2005, setembre). 4v preg. op B (2007, juny). 5v TEXT, op A (2008, juny). 6v preg. op B (2008, juny). 7v preg. op B (2010, juny). 8v preg. op B (2012, juny). 9v preg. op B (2012, setembre). 10v preg. op A (2013, setembre). 6.4.1.- La formació de les Corts. 6.4.2.- La tasca legislativa de les Corts de Cadis: el primer liberalisme espanyol. 6.5.- El regnat de Ferran VII (1814-1833): Sexenni absolutista, Trienni liberal i Dècada absolutista. 1v preg. op B (2009, juny). 2v preg. op B (2013, setembre). 6.5.1.- El retorn a l’absolutisme (1814-1820). 6.5.2.- El Trienni liberal (1820-23). 1v preg. op B (2004, juny). 2v preg. op B (2007, setembre). 3v preg. op A (2010, juny). 6.5.3.- La Dècada ominosa o absolutista (1823-1833). 6.5.4.- El conflicte dinàstic. 6.6.- La independència de les colònies americanes.
  10. 10. BLOC II. TEMA 6/1. LA CRISI DE L’ANTIC RÈGIM (1788/1808-1833) INICI EDAT CONTEMPORÀNIA TEMA 6.- La crisi de l’Antic Règim (1788/1808-1833) 6.0.- Inici edat contemporània. 6.1.- Antic Règim i liberalisme (capitalisme). 6.2.- El regnat de Carles IV (1788-1808) i la crisi de la monarquia absoluta. 6.3.- La Guerra del Francès (1808-1814) o de la Independència. 6.4.- La Revolució liberal (1810-1813): l’obra de les Corts de Cadis i la Constitució de 1812. 6.5.- El regnat de Ferran VII (1814-1833): sexenni absolutista, trienni liberal i dècada ominosa o absolutista. 6.6.- La independència de les colònies americanes.
  11. 11. 6.- LA CRISI DE L’ANTIC RÈGIM (1788/1808-1833): REVOLUCIÓ LIBERAL I REACCIÓ ABSOLUTISTA 1r 1/3 S. XIX - Carles IV (1788-1808). - Josep I Bonaparte (1808-1813). - Ferran VII (1714-1833).
  12. 12. Francisco de Goya y Lucientes La família de Carles IV (1800) Oli sobre tela (280 x 336 cm) Museu del Prado, Madrid, Espanya (FITXA 124/2010, 77/2011 i 12, desapareix 2013) Goya La promesa de Ferran VII D. Antonio Pascual i Dª Carlota Joaquina Reina Mª Lluïsa Dª Isabel El rei Carles IV El príncep de Parma D. Carles Maria Isidre La Princesa Maria Lluïsa, amb el seu fill Ferran VII Infant Francesc de Paula F A M Í I L I A C A R L O S I V
  13. 13. 6.- LA CRISI DE L’ANTIC RÈGIM (1788/1808-1833): REVOLUCIÓ LIBERAL I REACCIÓ ABSOLUTISTA A l’Espanya del segle XVIII, conegut com el Segle de les Llums, perviu l’Antic Règim: la societat estamental, l’economia de base agrària i la monarquia absoluta amb els Borbons. Felip V o d’Anjou (1700 // 1701-1746) Ferran VI (1746-1759) Carles III (1759-1788)
  14. 14. 6.- LA CRISI DE L’ANTIC RÈGIM (1788/1808-1833): REVOLUCIÓ LIBERAL I REACCIÓ ABSOLUTISTA En el traspàs del segle XVIII al XIX: CRISI DE L’ANTIC RÈGIM I LA REVOLUCIÓ FRANCESA. Carles IV (1788-1808) Francisco de Goya y Lucientes La família de Carles IV (1800) Oli sobre tela (280 x 336 cm) Museu del Prado, Madrid, Espanya (FITXA 124/2010, 77/2011 I 12, desapareix 2013) Ferran VII (1814-1833)
  15. 15. 6.- LA CRISI DE L’ANTIC RÈGIM (1788/1808-1833): REVOLUCIÓ LIBERAL I REACCIÓ ABSOLUTISTA - Continua el model social i econòmic de l’Antic Règim. - Regnarà durant la Revolució Francesa i l’ascens de Napoleó. - Rei feble i sense caràcter que no va estar a l’alçada de les necessitats que requeria el país en una etapa tan delicada. - En el seu govern destacaren reformistes destacats com Jovellanos o Gabarrús. - En una segona etapa deixa el govern en mans de Manuel de Godoy, el seu favorit (i el de la reina), i l’ambició d’aquest fa que la política espanyola es sotmeti a la francesa, cosa que du a l’ocupació napoleònica i a la Guerra de la Independència o del Francès (1808-1814). CARLES IV (1788-1808)
  16. 16. 6.- LA CRISI DE L’ANTIC RÈGIM (1788/1808-1833): REVOLUCIÓ LIBERAL I REACCIÓ ABSOLUTISTA FERRAN VII (1814-1833) - No signarà la Constitució de la Pepa i tornarà al tron com a monarca absolut, enganyant els liberals de Cadis i al poble.
  17. 17. 6.- LA CRISI DE L’ANTIC RÈGIM (1788/1808-1833): REVOLUCIÓ LIBERAL I REACCIÓ ABSOLUTISTA En el traspàs del segle XVIII al XIX: CRISI ANTIC DE L’ RÈGIM I LA REVOLUCIÓ FRANCESA Josep I Bonapart (1808-1813). Estatut de Baiona (Carta atorgada). Guerra del Francès.
  18. 18. Felip V o d’Anjou (1700-1746). Ferran VI (17461759). Carles III (1759-1788). Carles IV (1788-1808).
  19. 19. Felip V o d’Anjou (1700-1746). Ferran VI (1746-1759). Carles III (1759-1788). Carles IV (1788-1808).
  20. 20. BLOC II. TEMA 6/1. LA CRISI DE L’ANTIC RÈGIM (1788/1808-1833) INICI EDAT CONTEMPORÀNIA TEMA 6.- La crisi de l’Antic Règim (1788/1808-1833) 6.0.- Inici edat contemporània. 6.1.- Antic Règim i liberalisme (capitalisme). 6.2.- El regnat de Carles IV (1788-1808) i la crisi de la monarquia absoluta. 6.3.- La Guerra del Francès (1808-1814) o de la Independència. 6.4.- La Revolució liberal (1810-1813): l’obra de les Corts de Cadis i la Constitució de 1812. 6.5.- El regnat de Ferran VII (1814-1833): sexenni absolutista, trienni liberal i dècada ominosa o absolutista. 6.6.- La independència de les colònies americanes.
  21. 21. 6.1.- ANTIC RÈGIM I LIBERALISME (CAPITALISME) Durant el primer terç del segle XIX es va produir a Espanya el pas de l’Antic Règim al liberalisme. La crisi de l’Antic Règim s’ha d’emmarcar dins el context internacional del moment: la Revolució industrial a Gran Bretanya, la influència de les idees il·lustrades i les revolucions polítiques en els Estats Units (1796) i en França (1789).
  22. 22. 6.1.- ANTIC RÈGIM I LIBERALISME (CAPITALISME)
  23. 23. 6.1.- ANTIC RÈGIM I LIBERALISME (CAPITALISME)
  24. 24. 6.1.- ANTIC RÈGIM I LIBERALISME (CAPITALISME) A Espanya la substitució del vell ordre polític no va ser sobtada, dins l’enfrontament entre el liberalisme i l’absolutisme es va mostrar clarament la força de les tradicionals classes privilegiades i la feblesa de les forces liberals. Fins el final del regnat de Ferran VII, el 1833-35, no s’hi va establir definitivament un règim polític liberal. De tota manera, el canvi polític no va anar acompanyat d’un autèntic canvi social i econòmic.
  25. 25. 6.1.- ANTIC RÈGIM I LIBERALISME (CAPITALISME) ANTIC RÈGIM: És el nom que donaren els francesos de la Revolució al sistema econòmic, social i polític existent en Europa durant els segles XVII i XVIII per a contraposar la nova situació arran de la revolució amb les circumstàncies anteriors a la Revolució francesa. En el cas d’Espanya es denomina Antic Règim al sistema anterior a les revolucions burgeses del segle XIX.
  26. 26. 6.1.- ANTIC RÈGIM I LIBERALISME (CAPITALISME) QUÈ ÉS L’ANTIC RÈGIM? Es pot definir com el sistema caracteritzat des de diferents àmbits per: Punt de vista econòmic: una economia de predomini agrari, intervenció de l’estat en l’economia a favor del proteccionisme (pujar els aranzels) i dels gremis. Punt de vista social: la societat típica és la societat estamental, és una societat desigual davant les lleis i basada en els privilegis de les elits. Existeixen dos estaments: La noblesa i el clergat que tenien privilegis jurídics econòmics i socials. El Tercer Estat era l’estament no privilegiat. Punt de vista polític: una estructura política o sistema de govern de tipus monarquia absoluta (tot el poder en mans d’una sola persona, el rei) o bé la seva versió edulcorada, que al final derivarà en el Despotisme il·lustrat.
  27. 27. 6.1.- ANTIC RÈGIM I LIBERALISME (CAPITALISME) EL LIBERALISME ÉS: La ideologia liberal que es va aixecar en contra del Antic Règim. Des del punt de vista polític: era contrari a l’absolutisme i el liberalisme polític, representat pels il·lustrats del segle XVIII, defensava la divisió de poders (Montesquieu ho formularà al seu llibre “L’Esperit de les lleis” de 1748), el poder executiu (el té el govern, el rei i els seus ministres), el poder legislatiu (poder d’elaborar les lleis en mans d’un parlament elegit democràticament, no com abans un rei absolutista qui les fa) i el poder judicial (tribunals de justícia), els tres poders no poden estar concentrats en mans de la mateixa persona, com passa a la monarquia absoluta. A més, s’ha d’establir un règim democràtic (Rousseau, pare de la democràcia moderna en el seu “Contracte Social” de 1762); així els representants d’un estat democràtic han de ser elegits per sufragi masculí. En aquest temps, no es planteja el sufragi femení. Els liberals es divideixen entre els partidaris del sufragi universal (liberals progressistes) o bé el corrent majoritari que es favorable al sufragi censatari (liberals moderats), que estableix restriccions de tipus econòmic per poder votar, ja que s’ha de tenir una determinada situació econòmica.
  28. 28. 6.1.- ANTIC RÈGIM I LIBERALISME (CAPITALISME)
  29. 29. 6.1.- ANTIC RÈGIM I LIBERALISME (CAPITALISME)
  30. 30. 6.1.- ANTIC RÈGIM I LIBERALISME (CAPITALISME)
  31. 31. 6.1.- ANTIC RÈGIM I LIBERALISME (CAPITALISME) EL LIBERALISME ÉS: La ideologia liberal que es va aixecar en contra del Antic Règim. Des del punt de vista econòmic: segueixen les doctrines econòmiques del liberalisme econòmic que Adam Smith va exposar en el seu llibre “La riquesa de les nacions” de 1776. Els liberals són partidaris de la no intervenció de l’estat en l’economia, de l’eliminació del proteccionisme, la llibertat d’empresa i treball, llibertat d’oferta i demanda, el lliurecanvisme, la llibertat del comerç, de preus... , etc., i el respecte absolut a la propietat privada, ja que fins aleshores l’Estat controlava les propietats privades i el que passava dins elles.
  32. 32. 6.1.- ANTIC RÈGIM I LIBERALISME (CAPITALISME) EL LIBERALISME ÉS: La ideologia liberal que es va aixecar en contra del Antic Règim. Des del punt de vista social: Estan a favor de la igualtat davant la llei i l’eliminació dels privilegis. Les diferències no han de ser jurídiques. Si aquestes desapareixen, les diferències seran únicament econòmiques. És a dir, estan a favor de la substitució de la societat estamental per una societat de classes.
  33. 33. 6.1.- ANTIC RÈGIM I LIBERALISME (CAPITALISME)
  34. 34. 6.1.- ANTIC RÈGIM I LIBERALISME (CAPITALISME)
  35. 35. CARACTERÍSTIQUES DE L’ANTIC RÈGIM
  36. 36. 6.1.- ANTIC RÈGIM I LIBERALISME (CAPITALISME) ANTIC RÈGIM LIBERALISME (CAPITALISME) POLÍTICA - Monarquia absoluta. - Sobirania reial: el rei té els tres poders. - Estat patrimonial i propietat de la Corona (súbdits). - Sobirania nacional (sufragi). - Estat institucional que garanteix els drets dels ciutadans. - El rei ha de jurar la Constitució (no està per damunt d’ella). - Divisió de poders. SOCIETAT Societat estamental (per - Societat de classes (per riquesa): naixement), dividida en privilegiats burgesia i proletariat. (noblesa i clergat) i no privilegiats (camperols, burgesos,...). ECONOMIA -Economia fonamentalment agrària. - Obstacles al comerç i circulació de béns immobles (propietat vinculada o amortitzada). - Economia: monopolis senyorials. - Els gremis controlen la producció artesanal. - Activitat econòmica lliure (oferta i demanda). - Desamortització i desvinculació de les propietats. - Abolició dels monopolis i supressió dels gremis → llibertat de producció, circulació i contractació.
  37. 37. 6.2.- EL REGNAT DE CARLES IV (1788-1808)
  38. 38. BLOC II. TEMA 6/1. LA CRISI DE L’ANTIC RÈGIM (1788/1808-1833) INICI EDAT CONTEMPORÀNIA TEMA 6.- La crisi de l’Antic Règim (1788/1808-1833) 6.0.- Inici edat contemporània. 6.1.- Antic Règim i liberalisme (capitalisme). 6.2.- El regnat de Carles IV (1788-1808) i la crisi de la monarquia absoluta. 6.3.- La Guerra del Francès (1808-1814) o de la Independència. 6.4.- La Revolució liberal (1810-1813): l’obra de les Corts de Cadis i la Constitució de 1812. 6.5.- El regnat de Ferran VII (1814-1833): sexenni absolutista, trienni liberal i dècada ominosa o absolutista. 6.6.- La independència de les colònies americanes.
  39. 39. 6.2.- EL REGNAT DE CARLES IV (1788-1808) I LA CRISI DE LA MONARQUIA ABSOLUTA Carles IV accedí al tron espanyol l’any 1788, a la mort del seu pare Carles III. El seu regnat ve marcat per 2 fets importants:  la Revolució francesa (1789), en el context internacional, i...  l’herència de les reformes de Carles III (Despotisme il·lustrat).
  40. 40. Maria Amàlia de Sajonia i Maria Lluïsa de Parma
  41. 41. (1701-1714) (1714-1766 mor)
  42. 42. Felip V o d’Anjou (1700-1746). Ferran VI (17461759). Carles III (1759-1788). Carles IV (1788-1808).
  43. 43. 6.2.- EL REGNAT DE CARLES IV (1788-1808) I LA CRISI DE LA MONARQUIA ABSOLUTA Retrat eqüestre de Carles IV
  44. 44. Francisco de Goya y Lucientes La família de Carles IV (1800) Oli sobre tela (280 x 336 cm) Museu del Prado, Madrid, Espanya (FITXA 124/2010, 77/2011 i 12, desapareix 2013) Goya La promesa de Ferran VII D. Antonio Pascual i Dª Carlota Joaquina Reina Mª Lluïsa Dª Isabel El rei Carles IV El príncep de Parma D. Carles Maria Isidre La Princesa Maria Lluïsa, amb el seu fill Ferran VII Infant Francesc de Paula F A M Í I L I A C A R L O S I V
  45. 45. 6.2.- EL REGNAT DE CARLES IV (1788-1808) Immediatament es va veure desbordat per la complexa situació creada per la Revolució francesa (1789). Les possibilitats de què s’estengués a Espanya la ideologia revolucionària van propiciar la congelació de totes les reformes iniciades durant el regnat de Carles III i va apartar del govern als vells ministres il·lustrats. Presa de la presó de Bastilla a la Revolució francesa (14 juliol de 1789).
  46. 46. 6.2.- EL REGNAT DE CARLES IV (1788-1808) Congela totes les reformes iniciades durant el regnat de Carles III i va apartar del govern als vells ministres il·lustrats. Floridablanca va ser substituït per Aranda (govern en 1792) i aquest, al seu torn, per Manuel de Godoy el 1792. Comte d’Aranda Comte de Floridablanca Francisco de Goya y Lucientes Manuel de Godoy, el príncep de la Pau
  47. 47. 6.2.- EL REGNAT DE CARLES IV (1788-1808) Congela totes les reformes iniciades durant el regnat de Carles III i va apartar del govern als vells ministres il·lustrats. Floridablanca (“Pànic de Floridablanca”, “Cordó sanitari”) va ser substituït per Aranda (govern en 1792) i aquest, al seu torn, per Manuel de Godoy el 1792. PÀNIC DE FLORIDABLANCA: “CORDÓ SANITARI”. "Prohíbo la introducción y cursos en estos mis reinos y señoríos de cualesquiera papeles sediciosos y contrarios a la fidelidad y a la tranquilidad pública, y al bien y fidelidad de mis vasallos: y en su consecuencia mando, que cualquiera persona que tuviere, o a cuyas manos llegare carta o papel impreso o manuscrito de esta especie, los presente a la respectiva Justicia, diciendo y nombrando el sujeto que se le haya entregado o dirigido, si lo supiere o conociere; pena de que no haciéndolo así, y justificándose por tener, comunicar o extender tales cartas o papeles, será castigado y procesado por el crimen de infidencia; debiendo la Justicia remitir al mi Consejo los papeles que se les presentaren, denunciaren o aprehendieren (...). Carlos IV por orden Circular del 5 de Enero de 1791
  48. 48.  Retrat cortesà El comte de Floridablanca
  49. 49. 6.2.- EL REGNAT DE CARLES IV (1788-1808) Manuel de Godoy (1792) va vacil·lar entre el temor a França i l’intent de pactar-hi per tal d’evitar l’enfrontament amb el poderós exèrcit napoleònic. Finalment, l’execució a la guillotina del rei francès Lluís XVI, el 21 gener de 1793, va provocar la declaració de guerra a la República francesa (Guerra de la Convenció contra la França revolucionària, 1793). El conflicte només va ser notori a territori català (Guerra Gran, 1793-1795) i se saldà amb la derrota espanyola i l’acceptació de la pau mitjançant la signatura del Tractat de Basilea (juliol 1795), davant les derrotes constants.
  50. 50. 6.2.- EL REGNAT DE CARLES IV (1788-1808) A partir de 1796, el primer ministre Godoy optà per una estratègia d’aliances i pactes amb França i signa, en nom de Carles IV, el Pacte de San Ildefonso amb la Convenció francesa (etapa del Directori, 1795-1799), i en 1801 especialment amb Napoleó Bonapart (etapa del Consolat, 1799-1804) mitjançant el Tractat de Madrid. Manuel de Godoy, el príncep de la Pau D’acord amb aquesta aliança, l’exèrcit espanyol va intervenir en Portugal (maig de 1801), quan el Consolat va decidir forçar la neutralitat portuguesa, declarada per no rompre la seva tradicional aliança amb Anglaterra, provocant l’efímera guerra de las Naranjas (1804).
  51. 51.  Retratat com a vencedor de la guerra de las Naranjas, Academia San Fernando. Mitjançant el Tractat de Madrid (1801), Espanya declararia la guerra a Portugal, si aquesta donava suport als anglesos. Conflicte entre Portugal, França i Espanya. Manuel Godoy (1801)
  52. 52. 6.2.- EL REGNAT DE CARLES IV (1788-1808) Des de 1803, Espanya ajuda econòmicament a França a lluitar contra Anglaterra (12 anys de pau i acords, de 1796 fins 1808), i posa a disposició la seva Armada per a la guerra naval contra els britànics que, amb derrotes importants com les del cap de Sant Vicent (1797), culminarà amb la batalla de Trafalgar (1805). Manuel de Godoy, el príncep de la Pau Almirall Nelson
  53. 53. 6.2.- EL REGNAT DE CARLES IV (1788-1808) La gravetat de la derrota l’armada hispanofrancesa Trafalgar no va tenir mateixes repercussions Espanya i França. de en les en Napoleó, proclamat ja en 1804 empereur des Français, va haver de renunciar a la invasió immediata per via marítima de Gran Bretanya, però va poder equilibrar la seva posició amb els triomfs militars successius d’Austerlitz, el 2 de desembre de 1805, i de Jena, el 14 d’octubre de 1806, aconseguint acords de pau amb austríacs, russos i prussians. Pel contrari, amb la destrucció de l’armada hispana, Espanya va perdre la seva flota, el que significà la impossibilitat de mantenir obert el comerç amb les colònies americanes i la pèrdua del seu control, cosa que va agreujar la crisi econòmica, mentre augmentava el recel de la cort cap a la política d’aliances.
  54. 54. 6.2.- EL REGNAT DE CARLES IV (1788-1808)
  55. 55. 6.2.- EL REGNAT DE CARLES IV (1788-1808) En 1807, Carles IV, instigat pel seu favorit Godoy, signa un nou pacte amb França: el Tractat de Fontainebleau, pel qual es permetia a Napoleó i els seus exèrcits travessar el territori espanyol per atacar Portugal, aliat d’Anglaterra. Aquest tractat, de fet, deixava les mans lliures a Napoleó, ja emperador (1804) i triomfant a Europa, per actuar en territori espanyol, i fou el seu pretext per envair la Península. A aquesta política d’aliances s’oposava el fill del rei, Ferran.
  56. 56. 6.2.- EL REGNAT DE CARLES IV (1788-1808) Espanya passa per una crisi econòmica i financera molt greu pels deutes acumulats dels governs precedents, les despeses en les guerres anteriors i la pèrdua del control del mercat colonial americà, a més de les males collites periòdiques i l’escassetat de terres de conreu que provoquen fam, i el fracàs de tota reforma fiscal. El deute i el dèficit de l’Estat cada vegada és major (préstecs i continuada emissió de vals reials). Manuel de Godoy, el príncep de la Pau Davant d’aquesta situació, Manuel de Godoy enceta una sèrie de reformes contràries a l’església i la noblesa, encaminades a augmentar els ingressos: primera desamortització de terres vinculades de l’església i augment dels impostos, reducció del poder de la Inquisició, protecció d’artistes i intel·lectuals, intent de reforma fiscal,..., cosa que fa que es guanyi forts enemics interns, doncs provoquen el descontent de nobles i església, per una part, i del camperolat per l’altra, produint-se motins i revoltes.
  57. 57. TEMA 6. LA CRISI DE L’ANTIC RÈGIM • DAVANT LA REVOLUCIÓN FRANCESA, CARLOS IV DECLARA LA GUERRA A FRANÇA. • LA GUERRA ÉS UN FRACÀS. • EL MINISTRE GODOY, DECIDEIX CANVIAR RADICALMENT LES ALIANCES ESPANYOLES. • S’AUTORITZA A NAPOLEÓ A ENTRAR EN ESPANYA PER A ENVAIR PORTUGAL. Manuel Godoy (1801)
  58. 58. 6.2.- EL REGNAT DE CARLES IV (1788-1808) RESUM 1789. Revolució Francesa  por al contagi d’una revolta popular  fre a les reformes iniciades pel Despotisme il·lustrat de Carles III.  canvi de ministres, fora els il·lustrats (Floridablanca, Jovellanos…). 1792. Primer ministre: MANUEL GODOY (jove militar, plebeu). 1793. Execució Lluís XVI de França.  declaració de guerra contra França (Espanya + altres països). Guerra de la Convenció.  Guerra Gran (1793-1795). 1795. Derrota d’Espanya  Pau de Basilea (1795). - retirada tropes franceses territori català (invasió Urgell, Cerdanya, Empordà…). - subordinació d’Espanya a França. - conflicte continua entre França – G.Bret.  control marítim. Bloqueig continental. 1796. Pacte de San Ildefonso (intervenció en Portugal): Guerra de las Naranjas (1804). 1805. Batalla de Trafalgar. - derrota armada francoespanyola  desastre per a Espanya. Desastre naval - victòria almirall Nelson.  paralitza el comerç colonial  conseqüències -  ingressos Hisenda reial. CRISI -  comerç de teixits catalans per la pèrdua de mercats solucions - Endeutament. - contribucions  malestar popular. - reformes  desamortització i venda de terres eclesiàstiques.  OPOSICIÓ noblesa i Església ( favor de Ferran VII). - contra reformes. - contra Godoy (origen plebeu!). *malestar popular entre la pagesia + epidèmies (fam i carestia) =  mortalitat. REVOLTES POPULARS CONTRA GODOY (responsable de la crisi).
  59. 59. 6.2.- EL REGNAT DE CARLES IV (1788-1808)
  60. 60. BLOC II. TEMA 6/1. LA CRISI DE L’ANTIC RÈGIM (1788/1808-1833) INICI EDAT CONTEMPORÀNIA TEMA 6.- La crisi de l’Antic Règim (1788/1808-1833) 6.0.- Inici edat contemporània. 6.1.- Antic Règim i liberalisme (capitalisme). 6.2.- El regnat de Carles IV (1788-1808) i la crisi de la monarquia absoluta. 6.3.- La Guerra del Francès (1808-1814) o de la Independència. 6.4.- La Revolució liberal (1810-1813): l’obra de les Corts de Cadis i la Constitució de 1812. 6.5.- El regnat de Ferran VII (1814-1833): sexenni absolutista, trienni liberal i dècada ominosa o absolutista. 6.6.- La independència de les colònies americanes.
  61. 61. 6.3.- LA GUERRA DEL FRANCÈS (1808-1814) EDAT CONTEMPORÀNIA 6.3.1.- La monarquia de Josep I (1808-13). 6.3.2.- Les noves forces polítiques. 6.3.3.- El desenvolupament de la guerra.
  62. 62. BLOC II. TEMA 6/1. LA CRISI DE L’ANTIC RÈGIM (1788/1808-1833) INICI EDAT CONTEMPORÀNIA TEMA 6.- La crisi de l’Antic Règim (1788/1808-1833) 6.1.- Antic Règim i liberalisme (capitalisme). 6.2.- El regnat de Carles IV (1788-1808) i la crisi de monarquia absoluta. 6.3.- La Guerra del Francès (1808-1814) o de la Independència. MAPA 12: 1v preg. op B (2005, juny). 2v preg. op B (2009, setembre). 3v preg. op A (2011, setembre). 6.3.1.- La monarquia de Josep I (1808-13). 6.3.2.- Les noves forces polítiques. 6.3.3.- El desenvolupament de la guerra. 6.4.- La Revolució liberal (1810-1813): l’obra de les Corts de Cadis i la Constitució de 1812. 1v preg. op B (2004, setembre). 2v preg. op B (2005, juny). 3v preg. op B (2005, setembre). 4v preg. op B (2007, juny). 5v TEXT, op A (2008, juny). 6v preg. op B (2008, juny). 7v preg. op B (2010, juny). 8v preg. op B (2012, juny). 9v preg. op B (2012, setembre). 10v preg. op A (2013, setembre). 6.4.1.- La formació de les Corts. 6.4.2.- La tasca legislativa de les Corts de Cadis: el primer liberalisme espanyol. 6.5.- El regnat de Ferran VII (1814-1833): Sexenni absolutista, Trienni liberal i Dècada absolutista. 1v preg. op B (2009, juny). 2v preg. op B (2013, setembre). 6.5.1.- El retorn a l’absolutisme (1814-1820). 6.5.2.- El Trienni liberal (1820-23). 1v preg. op B (2004, juny). 2v preg. op B (2007, setembre). 3v preg. op A (2010, juny). 6.5.3.- La Dècada ominosa o absolutista (1823-1833). 6.5.4.- El conflicte dinàstic. 6.6.- La independència de les colònies americanes.
  63. 63. MAPA 12.- GUERRA DEL FRANCÈS (B2-T6/1) ACTIVITAT PAU: Lectura de mapa amb els fets més importants de la guerra d’Independència contra Napoleó: Cadis, Bailén, Arapiles, Saragossa, Girona. B2-T1. Us present distints models del MAPA 12 sobre la guerra del Francès (1808-1814). Cal emmarcar el comentari fent referència a la Revolució francesa i l’efecte que va causar en el regnat de Carles IV, provocant un gir a la seva política reformista, que provenia de les directrius del reformisme borbònic il·lustrat del seu pare Carles III. La destitució dels ministres reformadors i el nomenament del favorit Manuel de Godoy. Esmentar els diferents tractats (San Ildefonso, Fontainebleau, etc), i les revoltes i motins (Aranjuez, Madrid), així com les abdicacions de Baiona (Estatut de Baiona); i dins la monarquia de Josep I Bonapart, l’ocupació de la Península i l’aixecament del 2 de maig de 1808 a Madrid, i la repressió posterior (afusellaments de 3 de maig) a partir d’aquests fets o començament de la guerra, contar els principals esdeveniments o batalles, sempre esmentant les fases de la guerra quins països estigueren involucrats, sense oblidar les ideologies existents en aquest període (afrancesats i patriòtics en les seves variants), i esmenteu les estratègies de lluita de la resistència (guerrilles i resistència, desgast). No oblidar una de les principals conseqüències: les Corts de Cadis i la promulgació de la Constitució del 1812, en plena guerra, on es va gestar el primer liberalisme espanyol. Per acabar, en el tractat de Valençay (11 desembre 1813) amb el retorn de Ferran VII i la restauració de l’absolutisme, en 1814.
  64. 64. MAPA 12.- GUERRA DEL FRANCÈS (B2-T6/1) ACTIVITAT PAU: Lectura de mapa amb els fets més importants de la guerra d’Independència contra Napoleó: Cadis, Bailén, Arapiles, Saragossa, Girona. B2-T1.
  65. 65. MAPA 12.- GUERRA DEL FRANCÈS (model 1)
  66. 66. MAPA 12.- GUERRA DEL FRANCÈS (model 2)
  67. 67. 6.3.- LA GUERRA DEL FRANCÈS (1808-1814) Introducció La Guerra del Francès o de la Independència té un triple caràcter:    D’una banda, és un episodi bèl·lic, és una més de les guerres d’alliberament europees contra la invasió napoleònica (resistència a una ocupació exterior). És una guerra nacional, no amb un sentit polític, sinó que és nacional perquè els protagonistes no són tan sols els exèrcits professionals sinó que també és protagonista la població civil. Al mateix temps, constitueix el primer intent de revolució liberal burgesa a la història d’Espanya, la protagonitzada per les Corts de Cadis i la Constitució de 1812. Això es deu a què la guerra suposà l’enfonsament de les institucions pròpies de la monarquia absoluta espanyola i l’aparició, a la zona resistent a la invasió, d’unes noves institucions (Juntes, Corts de Cadis) i normes legals (Constitució de 1812), que descansaven en principis liberals i que vulneraven els principis de l’absolutisme (sobirania reial d’origen diví, concentració de poders en mans del monarca, inexistència d’una declaració de drets i llibertats, etc.).
  68. 68. 6.3.- LA GUERRA DEL FRANCÈS (1808-1814) Context europeu: la península Ibèrica en el sistema napoleònic Napoleó puja al poder en 1799 (Consolat) i en 1804 (Imperi), en la seva expansió europea es va trobar amb un gran rival: Anglaterra. La França napoleònica era la primera potència continental. Però Anglaterra dominava la mar, era la primera potència marítima, sobretot des de la seva gran victòria naval de 21 d’octubre de 1805 a la Batalla de Trafalgar, on l’almirall Nelson va derrotar l’armada francesa i espanyola, que varen quedar destrossades, com a conseqüència Gran Bretanya va bloquejar el comerç espanyol amb les colònies, degut a la seva hegemonia marítima.
  69. 69. 6.3.- LA GUERRA DEL FRANCÈS (1808-1814) Almirall Nelson
  70. 70. 6.3.- LA GUERRA DEL FRANCÈS (1808-1814) Context europeu: la península Ibèrica en el sistema napoleònic Durant l’època de Napoleó (1799-1808), el primer ministre de Carles IV, Manuel de Godoy, que era molt ambiciós, primer declara la guerra juntament amb Gran Bretanya, a França, i quan va perdre, Napoleó indueix a Godoy a una aliança conjunta contra gran Bretanya. Retrat eqüestre de Manuel Godoy, duc d’Alcúdia, de Goya.
  71. 71. 6.3.- LA GUERRA DEL FRANCÈS (1808-1814) Context europeu: la península Ibèrica en el sistema napoleònic Com Napoleó no es pot enfrontar a la mar contra Anglaterra posarà en pràctica el “bloqueig continental”, és a dir, controlarà els ports europeus per evitar el comerç d’Anglaterra amb la resta d’Europa. Es tractava d’ofegar econòmicament a Anglaterra. En aquesta estratègia de bloqueig continental i amb les seves contínues conquestes i aliances, Napoleó pràcticament tenia controlats tots els ports europeus, però li fallava un importantíssim: el port de Lisboa. Portugal havia estat sempre país aliat de Anglaterra i bona part de les matèries primeres que arribaven de les colònies portugueses, al port de Lisboa, s’enviaven cap a Anglaterra.
  72. 72. 6.3.- LA GUERRA DEL FRANCÈS (1808-1814) Context europeu: la península Ibèrica en el sistema napoleònic Com Napoleó no es pot enfrontar a la mar contra Anglaterra posarà en pràctica el “bloqueig continental”.
  73. 73. 6.3.- LA GUERRA DEL FRANCÈS (1808-1814) Context europeu: la península Ibèrica en el sistema napoleònic Napoleó vol ocupar Portugal, però per fer-ho ha de travessar Espanya. L’emperador va convèncer a les autoritats espanyoles, al rei Carles IV (17881808) i al seu favorit Manuel de Godoy, per deixar passar les tropes franceses per territori hispà per anar ocupar Portugal. El 18 d’octubre de 1807, l’exèrcit que liderava el general Junot travessa la frontera i s’apodera de quasi tot Portugal, els sobirans portuguesos varen fugir a Brasil.
  74. 74. 6.3.- LA GUERRA DEL FRANCÈS (1808-1814) Context europeu: la península Ibèrica en el sistema napoleònic Pocs dies després, el 27 d’octubre de 1807, Godoy i Carles IV signen amb Napoleó el Tractat de Fontainebleau. En aquest tractat s’havia previst que els exèrcits francesos amb 28.000 soldats podien travessar Espanya per envair Portugal i Espanya participarà en la invasió amb una força similar; a canvi, una vegada conquerida, de repartir-la en tres parts, una per a França, altra per a Espanya i altra per a Godoy, en el tracte final se la repartirien entre Napoleó i Godoy (FRGODOY VRS GB-PORTUGAL). Portugal es dividiria en 3 zones o parts:    La del nord i la del centre per França. La part del sud es constituirà amb regne, el regne de l’Algarve i Godoy seria nomenat Príncep dels Algarves. Les colònies portugueses es repartirien entre França i Espanya, i el rei d’Espanya seria nomenat emperador de les Amèriques.
  75. 75. Manuel Godoy (1801), príncep de la Pau
  76. 76. La reina Maria Lluïsa Retrat eqüestre: Maria Lluïsa
  77. 77. La reina Maria Lluïsa  A les obres on representa la reina d’Espanya, queda palesa l’antipatia que sentia per ella, a causa de la seva supèrbia, altivesa i el domini que exercia sobre el rei.  Raó per la qual no la va idealitzar en els retrats, ans el contrari la pinta lletja i amb el posat altiu sempre present en el rostre.  El vestit és de colors freds, on destaquen especialment els botons, així com les condecoracions, fent que ressaltin en contrast amb els colors més vius del fons.
  78. 78. El rei Carles IV  Mostra l’estima que sent el pintor per aquest monarca, tot i que es va deixar influir per la seva esposa Maria Lluïsa de Parma.  Composició lineal, on contorns prenen forma d’arc. els  El fons pintat amb colors vius com el verd, el roig i el blanc..., que contrasta amb el blau obscur del monarca, del que, únicament, destaca la franja roja.  Realça el detallisme de les condecoracions del rei i els seus ribets d’or en el vestit.
  79. 79. 6.3.- LA GUERRA DEL FRANCÈS (1808-1814) Context europeu: la península Ibèrica en el sistema napoleònic Però en els pensaments i objectius de Napoleó no hi havia tan sols el pla portuguès. Efectivament, les autoritats espanyoles havien estat enganyades i Carles IV no va conèixer mai els plans francesos respecte al nord-est peninsular, ja que l’exèrcit francès entrà dins Espanya per a la conquesta de tota la península i col·locar-hi el seu germà Josep. El primer pas era traslladar la frontera pirenaica fins els riu Ebre (les províncies Basques, casi tota Navarra, la meitat d’Aragó i la major part de Catalunya esdevindrien departaments francesos i el francès seria únic idioma oficial, apartant les llengües pròpies, i sometent aquest territoris al centralisme polític emergent, cosa que ja havia intentat Carlemany, mil anys abans, sense oferir res a canvi). El segon pas de Napoleó era controlar els tres ports principals peninsulars:    Lisboa (oest) Cadis (sud) Barcelona (est)
  80. 80. 6.3.- LA GUERRA DEL FRANCÈS (1808-1814) Context europeu: la península Ibèrica en el sistema napoleònic De fet, el desplegament de les tropes napoleòniques en direcció als tres ports abans esmentats (cap a l’oest, sud i est), amb la intenció també d’ocupar Madrid, demostrava que Napoleó volia la conquesta de tota la península Ibèrica. A finals del 1807 inici del 1808, les tropes franceses (uns 100.000 homes) dirigides pel seu cunyat, el general Murat, entraren pels Pirineus i ocuparen les cases dels ciutadans com a lloc de lloguer. Mentre, part dels exèrcits invasors ocupen el nord, un tercer exèrcit travessa els Pirineus orientals i entra en Catalunya.
  81. 81. MAPA 12.- GUERRA DEL FRANCÈS (model 3)
  82. 82. 6.3.- LA GUERRA DEL FRANCÈS (1808-1814) Context europeu: la península Ibèrica en el sistema napoleònic Godoy, davant les nombroses tropes invasores, comença a recelar de les intensions de Napoleó, i tracta infructuosament de salvar la situació.
  83. 83. 6.3.- LA GUERRA DEL FRANCÈS (1808-1814) Context europeu: la península Ibèrica en el sistema napoleònic El poble reaccionà front la invasió i això va produir incidents, primer a Aranjuez (Carles IV destitueix a Godoy i abdica en Ferran VII), i després a Madrid, mentre els monarques Carles IV i Ferran VII es trobaven a Baiona.
  84. 84. MAPA 12.- GUERRA DEL FRANCÈS (model 4) Context europeu: la península Ibèrica en el sistema napoleònic El poble reaccionà front la invasió i això va produir incidents, primer a Aranjuez (Carles IV destitueix a Godoy i abdica en Ferran VII), i després a Madrid, mentre els monarques Carles IV i Ferran VII es trobaven a Baiona.
  85. 85. 6.3.- LA GUERRA DEL FRANCÈS (1808-1814) Inici de la Guerra del Francès: el Motí d’Aranjuez, Madrid, Baiona ARANJUEZ: Amb anterioritat al Motí d’Aranjuez, ja s’havia produït el Procés d’El Escorial (1807): el príncep d’Astúries, futur Ferran VII, junt a part de la noblesa i el clergat, conspira per a tirar a Godoy i a son pare i fer-se amb el poder, però és descobert i delata als que havien conspirat junt a ell per aconseguir el perdó de son pare.
  86. 86. 6.3.- LA GUERRA DEL FRANCÈS (1808-1814) Inici de la Guerra del Francès: el Motí d’Aranjuez, Madrid, Baiona ARANJUEZ: Després de l’ocupació de Portugal, un exèrcit francès, conduït per Murat, es dirigí a Madrid. La cort de Carles IV i Godoy es traslladen al Real Sitio de Aranjuez, davant la imminent arribada dels francesos a Madrid, i Godoy aconseguí convèncer Carles IV de la necessitat que la família reial anés a Andalusia camí d’Amèrica. General Murat Aquesta decisió, l’anormal presència i el constant moviment de tropes estrangeres per territori espanyol i el temor a una invasió del país fou aprofitat per la noblesa i el clergat (un grup de personal relacionat amb la Cort), que s’oposaven a la política de Godoy i eren partidaris de l’infant Ferran, per promoure una revolta popular contra el favorit del rei, Godoy.
  87. 87. 6.3.- LA GUERRA DEL FRANCÈS (1808-1814) Inici de la Guerra del Francès: el Motí d’Aranjuez, Madrid, Baiona ARANJUEZ: El dia 19 de març de 1808, els revoltats s’amotinen davant del Palau Reial d’Aranjuez.
  88. 88. 6.3.- LA GUERRA DEL FRANCÈS (1808-1814) Inici de la Guerra del Francès: el Motí d’Aranjuez, Madrid, Baiona ARANJUEZ: El dia 19 de març de 1808, els revoltats s’amotinen davant del Palau Reial d’Aranjuez, on es trobava el rei. Amb el Motí d'Aranjuez augmenten els partidaris de Ferran. La intenció era treure Godoy del poder i aconseguir la substitució del rei pel seu fill.
  89. 89. 6.3.- LA GUERRA DEL FRANCÈS (1808-1814) Inici de la Guerra del Francès: el Motí d’Aranjuez, Madrid, Baiona ARANJUEZ: Temorós Carles IV (1788-1808) destitueix Godoy, que fou empresonat, i el rei abdicà (19 de març) en el seu fill Ferran VII (existien desacords entre ells).
  90. 90. 6.3.- LA GUERRA DEL FRANCÈS (1808-1814) Inici de la Guerra del Francès: el Motí d’Aranjuez, Madrid, Baiona ARANJUEZ: Els amotinats aconseguiren els seus objectius, però els fets van fer evident la crisi profunda de la monarquia espanyola. El mateix dia, el príncep d’Astúries Ferran és coronat rei com a Ferran VII (1814-1833).
  91. 91. 6.3.- LA GUERRA DEL FRANCÈS (1808-1814) ARANJUEZ: Sembla que Ferran va participar sufragant (pagant) el motí contra el seu pare (o bé instigant). “Como los achaques de que adolezco no me permiten soportar por más tiempo el grave peso del gobierno de mis reinos, y me sea preciso para reparar mi salud gozar en clima más templado de la tranquilidad de la vida privada; he determinado, después de la mas seria deliberación, abdicar mi corona en mi heredero y mi muy caro hijo el Príncipe de Asturias. Por tanto es mi real voluntad que sea reconocido y obedecido como Rey y Señor natural de todos mis reinos y dominios. Y para que este mi real decreto de libre y espontánea abdicación tenga su exacto y debido cumplimiento, lo comunicaréis al consejo y demás a quienes corresponda”. Dado en Aranjuez, a 19 de marzo de 1808.-Yo, el Rey.- A don Pedro Cevallos”. Gaceta de Madrid, 25 de marzo de 1808.
  92. 92. 6.3.- LA GUERRA DEL FRANCÈS (1808-1814) ARANJUEZ: Cinc dies més tard, el nou monarca Ferran VII entra en Madrid i els madrilenys li oferiren el seu reconeixement, el recorregut des de la Porta d’Atocha, pel carrer d’Alcalà, fins el Palau d’Orient va tardar sis hores.
  93. 93. 6.3.- LA GUERRA DEL FRANCÈS (1808-1814) ARANJUEZ: Murat, que havia entrat amb les seves tropes en Madrid, vint-i-quatre hores abans, no reconeix oficialment el nou rei i convenç a Carlos IV per a que envií una carta a Napoleó, negant la validesa de la seva abdicació. Mentrestant, entreté a Ferran VII amb la promesa que Napoleó en persona vindrà a visitar-lo.
  94. 94. 6.3.- LA GUERRA DEL FRANCÈS (1808-1814) BAIONA: Carles IV decideix recuperar la corona i va escriure a Napoleó per comunicar-li els esdeveniments i reclamar el seu ajut per recuperar el tron que li havia usurpat el seu propi fill Ferran VII, però Napoleó és ara l’àrbitre de la situació militar i, també, de la situació dinàstica. CARLES IV RECORRE A NAPOLEÓ “Senyor germà meu: V. M. deu conèixer segurament amb pena els esdeveniments d’Aranjuez i els seus resultats, i no deu veure amb indiferències un rei que, forçat a renunciar a la corona, ve a lliurar-se als braços d’un monarca, aliat seu, subordinant-se totalment a la disposició de l’únic que pot donar-li la seva felicitat, la de tota la seva família i la dels seus fidels vassalls, jo no he renunciat en favor del meu fill sinó forçat per les circumstàncies”. (...) “Adreço a V. M. I. una protesta contra els fets d’Aranjuez i contra la meva abdicació. Em lliuro totalment i confio en el cor i en l’amistat de V. M. (...)” De V. M. I., el seu germà i amic Carles, març del 1808. (Traduït del castellà).
  95. 95. 6.3.- LA GUERRA DEL FRANCÈS (1808-1814) BAIONA: L’emperador reafirma la seva impressió de feblesa, corrupció i incapacitat de la monarquia espanyola i, a finals de 1807, Napoleó ja havia decidit definitivament envair Espanya, perquè la dèbil monarquia de Carles IV li era ja d’escassa utilitat i era més favorable als seus interessos la creació d’un estat satèl·lit, ocupant el tron i annexant el país a l’Imperi.
  96. 96. 6.3.- LA GUERRA DEL FRANCÈS (1808-1814) BAIONA: Efectivament, aprofitant el succeït al motí d’Aranjuez i el fet que les tropes franceses del general Murat havien ocupat ja el nord d’Espanya (emparant-se en el tractat de Fontainebleau), Napoleó podrà decidir qui ha de ser el rei. Per això, Carles IV i Ferran VII van ser convocats a la ciutat fronterera de Baiona, on l’emperador dels francesos va aconseguir arrencar les successives abdicacions de Baiona (“Las renuncias de Bayona”, de 5 de maig de 1808).
  97. 97. 6.3.- LA GUERRA DEL FRANCÈS (1808-1814) BAIONA: Murat convenç a Ferran VII, perquè surti cap a la frontera a rebre l’emperador i així, amb engany, arriba a Baiona, allí, els francesos li proposen que renuncií al tron i davant la seva negativa, esperen l’arribada de Carles IV, la seva esposa Maria Lluïsa de Parma i el favorit de amb dos, Godoy. Ferran VII se n’adona de la traïció dels francesos en discutir amb el seu pare Carles IV i li retorna la corona al seu pare Carles IV i aquest abdica en favor de Napoleó. Joachim Murat. General Murat Joachim Murat , Maréchal (1804), roi de Naples de 1808 à 1815.
  98. 98. 6.3.- LA GUERRA DEL FRANCÈS (1808-1814) BAIONA: Carles IV demana ajuda a Napoleó, qui crida a Carles IV i a Ferran VII a Baiona.
  99. 99. 6.3.- LA GUERRA DEL FRANCÈS (1808-1814) BAIONA: A Baiona, Ferran VII tornà a abdicar en favor del seu pare Carles IV i aquest en favor de Napoleó. “Mi venerado padre y señor: Para dar a V. M. una prueba de mi amor, de mi obediencia y de mi sumisión, y para acceder a los deseos que V. M. me ha manifestado reiteradas veces, renuncio a mi corona en favor de V. M. deseando que pueda gozarla muchos años”. Abdicación de Fernando VII en Carlos IV (Bayona, 5 de mayo de 1808). “Art. 1: S. M. el rey Carlos (...) No pudiendo ser las circunstancias actuales ser sino un manantial de disensiones, tanto más funestas cuanto las desavenencias han dividido su propia familia, ha resuelto ceder, como cede por la presente, todos sus derechos al trono de las Españas y de las Indias a S. M. el emperador Napoleón, como el único que, en el estado a que han llegado las cosas, puede restablecer el orden......” Abdicación de Carlos IV en Napoleón (Bayona, 5 de mayo de 1808).
  100. 100. 6.3.- LA GUERRA DEL FRANCÈS (1808-1814) BAIONA: A Baiona, Ferran VII tornà a abdicar en favor del seu pare Carles IV i aquest en favor de Napoleó.
  101. 101. 6.3.- LA GUERRA DEL FRANCÈS (1808-1814)
  102. 102. 6.3.- LA GUERRA DEL FRANCÈS (1808-1814) BAIONA: Immediatament després, Napoleó va lliurar la corona espanyola al seu germà Josep I Bonaparte (rei d’Espanya de 6 juny 1808-1813), més conegut com a “Pepe Botella” (diuen per la seva afició a la botella) i convocà Corts. Gravat satíric que representa a Josep Bonaparte damunt un cogombre, en referència al seu nom en italià (Peppino), i que ironitza sobre la seva afecció per la beguda.
  103. 103. 6.3.- LA GUERRA DEL FRANCÈS (1808-1814) BAIONA: Creació d’un estat satèl·lit, ocupant el tron i annexant el país a l’Imperi.
  104. 104. 6.3.- LA GUERRA DEL FRANCÈS (1808-1814)
  105. 105.  Es nota que el pintor no sent apreciació pel príncep Ferran, per la qual cosa el pinta més bé lleig, igual que a la reina.  Realcen els colors vius (roig i groc) de la vestimenta, així com el daurat de les condecoracions, en comparació als obscurs del fons.  El representa amb una expressió altiva i de superioritat. El príncep Ferran
  106. 106. Francisco de Goya y Lucientes La família de Carles IV (1800) Oli sobre tela (280 x 336 cm) Museu del Prado, Madrid, Espanya (FITXA 124/2010, 77/2011 i 12, desapareix 2013) F A M Í I L I A C A R L O S Goya (1746-1828) I V
  107. 107.  És un RETRAT COL·LECTIU (1800-01), realitzat en Aranjuez. Representa la família F reial (el monarca acompanyat de l’esposa, germans i fills), retratada amb gran esperit observador, uneix a la veritat física la psíquica. D. Antonio Pascual i Dª Carlota Joaquina Goya La promesa de Ferran VII Reina Mª Lluïsa Dª Isabel El rei Carles IV El príncep de Parma D. Carles Maria Isidre La Princesa Maria Lluïsa, amb el seu fill Ferran VII Goya (1746-1828) Infant Francesc de Paula A M Í I L I A C A R L O S I V
  108. 108.  Els rostres de gran realisme deixen veure la psicologia i els caràcters dels personatges. Apareixen amb vestimentes de la Cort, que són d’interès per la minuciositat dels detalls, i els distintius honorífics (bandes, medalles, joies...). D. Antonio Pascual i Dª Carlota Joaquina Goya La promesa de Ferran VII Reina Mª Lluïsa Dª Isabel El rei Carles IV El príncep de Parma D. Carles Maria Isidre La Princesa Maria Lluïsa, amb el seu fill Ferran VII Goya (1746-1828) Infant Francesc de Paula F A M Í I L I A C A R L O S I V
  109. 109. F A M Í I L I A C A R L O S Goya (1746-1828) I V
  110. 110.  Fa un homenatge a “Las Meninas” de Velázquez, doncs Goya s’autoretrata, a l’esquerra, darrere d’un enorme llenç, dempeus i amb escàs moviment, com una figura silenciosa que no participa de l’escena. F A M Í I L I A C A R L O S Goya (1746-1828) I V
  111. 111.  COMPOSICIÓ: Respon a un sentit jeràrquic dels personatges segons el lloc que ocupen. Tots estan dempeus i contemplen un personatge misteriós, que posa per al pintor, estan col·locats casi en línia recta i en l’ordre que exigeix el protocol reial. Les figures formen, als dos costats, dos grups compactes, per a deixar en el centre un espai més ampli, on es situen els reis amb el seu fill menor. Goya La promesa de Ferran VII Reina Mª Lluïsa D. Antonio Pascual i Dª Carlota Joaquina Dª Isabel El rei Carles IV El príncep de Parma D. Carles Maria Isidre La Princesa Maria Lluïsa, amb el seu fill Ferran VII Goya (1746-1828) Infant Francesc de Paula F A M Í I L I A C A R L O S I V
  112. 112.  La LLUM, que arriba de l’esquerra, fa que brillen les sedes i les joies i eludeix els rostres, destacant els objectes i les teles (a recalcar la lluïssor de les condecoracions). El conjunt de brillants uniformes i vestits clars destaca del fons en penombra. Goya crea un espai, on col·loca l’escena, no mitjançant la il·luminació i la superposició de plans, sinó a través del volum dels cossos de la família reial. F A M Í I L I A C A R L O S Goya (1746-1828) I V
  113. 113. F A M Í I L I A C A R L O S Goya (1746-1828) I V
  114. 114. RETRAT DE FAMÍLIA DE CARLES IV  És un RETRAT COL·LECTIU (1800-01), realitzat en Aranjuez. Representa la família reial (el monarca acompanyat de l’esposa, germans i fills), retratada amb gran esperit observador, uneix a la veritat física la psíquica.  Els rostres de gran realisme deixen veure la psicologia i els caràcters dels personatges. Apareixen amb vestimentes de la Cort, que són d’interès per la minuciositat dels detalls, i els distintius honorífics (bandes, medalles, joies...).  Fa un homenatge a “Las Meninas” de Velázquez, doncs Goya s’autoretrata, a l’esquerra, darrere d’un enorme llenç, dempeus i amb escàs moviment, com una figura silenciosa que no participa de l’escena.  COMPOSICIÓ: Respon a un sentit jeràrquic dels personatges segons el lloc que ocupen. Tots estan dempeus i contemplen un personatge misteriós, que posa per al pintor, estan col·locats casi en línia recta i en l’ordre que exigeix el protocol reial. Les figures formen, als dos costats, dos grups compactes, per a deixar en el centre un espai més ampli, on es situen els reis amb el seu fill menor. La LLUM, que arriba de l’esquerra, fa que brillen les sedes i les joies i eludeix els rostres, destacant els objectes i les teles (a recalcar la lluïssor de les condecoracions). El conjunt de brillants uniformes i vestits clars destaca del fons en penombra. Goya crea un espai, on col·loca l’escena, no mitjançant la il·luminació i la superposició de plans, sinó a través del volum dels cossos de la família reial.
  115. 115. Goya (1746-1828) Detall de Maria Lluïsa de Parma i Donya Isabel
  116. 116. Goya (1746-1828) Esbós de la infanta M. Josefa (germana de Carles IV)
  117. 117. Francisco de Goya y Lucientes La família de Carles IV (1800) Oli sobre tela (280 x 336 cm) Museu del Prado, Madrid, Espanya (FITXA 124/2010, 77/2011 i 12, desapareix 2013) F A M Í I L I A C A R L O S Goya (1746-1828) I V
  118. 118. 6.3.- LA GUERRA DEL FRANCÈS (1808-1814) MADRID, 2 DE MAIG DIA DE CÒLERA: Mentrestant, l’administració borbònica es troba sense cap visible (Ferran VII és a Baiona) i amb ordres de cooperar amb els francesos, i en Madrid, l’ambient és molt hostil cap a les forces invasores i es respira una atmosfera carregada d’inquietud.
  119. 119. 6.3.- LA GUERRA DEL FRANCÈS (1808-1814) MADRID, 2 DE MAIG DIA DE CÒLERA: REVOLTA DAVANT EL PALAU REIAL Des de primeres hores del matí del dia 2 de maig 1808, es congrega un allau de gent davant el Palau Reial, en la Plaça d’Orient, on la resta de la família reial, que encara es trobava a Palau, es prepara per a marxar cap a Baiona. La població de Madrid creia que Napoleó havia segrestat a Ferran VII, segons el rumors que s’havien difós per la ciutat, ignorant la manera exacta com s’havien produït els esdeveniments. En el moment de pujar al cotxe el petit infant Francesc de Paula per conduir-lo cap França, qui anava plorant, qualcú va cridar: “¡Que nos lo llevan!, en un moment homes i dones van rodejar les carrosses tractant d’impedir el viatge.
  120. 120. 6.3.- LA GUERRA DEL FRANCÈS (1808-1814) MADRID, 2 DE MAIG DIA DE CÒLERA: REVOLTA DAVANT EL PALAU REIAL Les forces de l’invasor comencen a disparar, aquest fet obre la pàgina de la història (gravada a sang i foc) de la guerra de la Independència contra l’invasor francès, en caure els primers màrtirs. El poble de Madrid s’aixeca de manera espontània contra la presència francesa, dirigit pels notables locals, els interessos del quals perillaven per les mesures revolucionàries que podia emprendre el nou rei, amb el seu reduït nucli d’afrancesats. La revolta va amalgamar diferents expectatives, aquells que defensaven una nació sobirana que faci legítim el canvi dinàstic (de Carles a Ferran), els que lluitaven per la independència, com també a les classes dominants temoroses del poble amb armes.
  121. 121. 6.3.- LA GUERRA DEL FRANCÈS (1808-1814) MADRID, 2 DE MAIG DIA DE CÒLERA: LLUITA EN LA PORTA DEL SOL La notícia del succés de la Plaça d’Orient es va propagar per tot Madrid; homes, dones i el jovent armats amb navalles, tisores i pals surten al carrer mentre criden: “¡A morir matando!”, “¡No más esclavos!”. Des de finestres i balcons cauen maons, pedres, mobles i calderetes d’aigua o oli bullint. Heroiques dones i indomables homes presenten resistència a l’invasor, mentre ancians i nins es refugies en el temple del Buen Suceso de la Porta del Sol. Els soldats continuen metrallant i la lluita es prolonga durant tota la nit, morint patriotes espanyols i soldats francesos. El renou del canons i els tirs es propaguen com la pólvora per tot Madrid.
  122. 122. 6.3.- LA GUERRA DEL FRANCÈS (1808-1814) MADRID, 2 DE MAIG DIA DE CÒLERA: DEFENSA DEL PARC D’ARTILLERIA DE MONTELEÓN Mentrestant, els soldats espanyols estan aquarterats i sense ordres directes del rei, confosos i passius. Però el capità Luís Daóiz no es resigna a veure morir el poble i arenga els seus soldats, als que s’uneixen els capitans d’artilleria Pedro Valverde i Rafael Goicochea, i el tinent Jacinto Ruiz Mendoza amb trenta voluntaris més, al crits de: “¡Viva Ferran VII!”, “¡Viva Espanya!, es refugien tots al Parc d’artilleria, situat en el barri de las Maravillas (avui de Malasaña). Amb ells es tanquen els veïns de la ciutat més valents, agrupats en dos bàndols:  “manolos” (habitants dels barris més alts: Rastro, Lavapiés, Puente i calle de Toledo,..) i  “chisperos” (veïns dels barris baixos: Maravillas, Barquillo, San Antón, ...).
  123. 123. 6.3.- LA GUERRA DEL FRANCÈS (1808-1814) MADRID, 2 DE MAIG DIA DE CÒLERA: DEFENSA DEL PARC D’ARTILLERIA DE MONTELEÓN
  124. 124. 6.3.- LA GUERRA DEL FRANCÈS (1808-1814) MADRID, 2 DE MAIG DIA DE CÒLERA: DEFENSA DEL PARC D’ARTILLERIA DE MONTELEÓN Entre tots defensen el Parc d’artilleria de Monteleón, arrastren amb el braços els canons i tan sols tenen deu granades. Avança la columna del general Lefranc i, quan la tenen a tir, disparen els canons a través de la porta, per a què l’impacte sigui major; augmenta l’entusiasme del poble i l’enemic es retira.
  125. 125. 6.3.- LA GUERRA DEL FRANCÈS (1808-1814) MADRID, 2 DE MAIG DIA DE CÒLERA: DEFENSA DEL PARC D’ARTILLERIA DE MONTELEÓN Però, Murat mana nombrosos reforços i aquell munt de valents mor lluitant heroicament.
  126. 126. 6.3.- LA GUERRA DEL FRANCÈS (1808-1814) MADRID: AFUSELLAMENTS DE LA MONCLOA Tot i l’heroisme, Murat va poder controlar l’allau de gent que envaïa carrers i places. Les tropes franceses tenen controlades les posicions estratègiques i penetren pels diferents extrems de la ciutat. La guàrdia imperial mata amb ganivets als grups, destaca la crueltat dels llancers i dels mamelucs, que forcen les cases on es suposa que els han disparat, i degollen als seus habitants.
  127. 127. 6.3.- LA GUERRA DEL FRANCÈS (1808-1814) MADRID: AFUSELLAMENTS DE LA MONCLOA Així, l’aixecament popular madrileny, que va ser durament reprimit per les tropes franceses de Murat el mateix dia 2 de maig i immortalitzat per Goya amb “La càrrega dels mamelucs” (tropes musulmanes al servei de Napoleó sota les ordres del general Murat), posava de manifest la dissociació entre la voluntat del poble i el govern titella instaurat per Napoleó. La càrrega dels mamelucs El 2 de maig de 1808
  128. 128. 6.3.- LA GUERRA DEL FRANCÈS (1808-1814) MADRID: AFUSELLAMENTS DE LA MONCLOA Murat publica un bàndol, ordenant l’afusellament de tot espanyol que sigui trobat amb armes de qualsevol tipus, centenars d’innocents foren afusellats, sense haver estat encausats, simplement per dur “cortaplumas” o tisores. “Soldados, mal aconsejado el populacho de Madrid, se ha levantado y ha cometido asesinatos; bien sé que los españoles que merecen el nombre de tales han lamentado tamaños desórdenes, y estoy muy distante de confundir con ellos a unos miserables (...). Pero la sangre francesa vertida clama venganza. Por tanto, mando lo siguiente: (...) Art. 2 Serán fusilados todos cuantos durante la rebelión han sido presos con armas. (...) Art. 5 Toda villa o aldea donde sea asesinado un francés será incendiada. (...) Art. 7 Los autores de libelos impresos o manuscritos que provoquen a la sedición serán pasados por los armas. Dado en nuestro Cuartel General de Madrid a 2 de Mayo de 1808. Joachim MURAT
  129. 129. 6.3.- LA GUERRA DEL FRANCÈS (1808-1814) MADRID: AFUSELLAMENTS DE LA MONCLOA Les causes de la guerra foren: l’absència física del rei Ferran VII (considerat segrestat), el ressentiment contra l’ocupació francesa, rebutjada pel poble des del començament, i la brutal repressió del dia 2 de maig i del dia següent, quan es van produir els afusellaments del 3 de maig en la muntanya del “Príncipe Pio”, que el genial pintor aragonès Francisco de Goya y Lucientes immortalitzà i traslladà al llenç... Els afusellaments de la Muntanya del “Príncipe Pio” o els afusellaments del 3 de maig de la Moncloa, a Madrid (1814, Goya). ..., tots aquells horrors que ens deixen estorats a les generacions posteriors. Joachim Murat. General Murat
  130. 130. ELS AFUSELLAMENTS DEL 3 DE MAIG DE 1808 (1814) FRANCISCO DE GOYA Y LUCIENTES (1746-1828) MUSEU DEL PRADO. MADRID
  131. 131. 6.3.- LA GUERRA DEL FRANCÈS (1808-1814) MADRID: EL BÀNDOL DEL “ALCALDE DE MÓSTOLES” La proclama contra l’invasor en Madrid i la repressió posterior, tot plegat va tenir com a conseqüència que, pocs dies més tard, les principals ciutats espanyoles seguiren l’exemple de Madrid i la població se’n revoltà ràpidament contra l’invasor. Als viatgers que surten de Madrid se’ls demana notícies del que està passant a la capital i es reuneixen en grups per llegir les cartes que arriben de l’heroica vila.
  132. 132. 6.3.- LA GUERRA DEL FRANCÈS (1808-1814) MADRID: EL BÀNDOL DEL “ALCALDE DE MÓSTOLES” A Móstoles, poble proper a Madrid, el seu patriòtic batlle reuneix als veïns i els arenga: “¡La Patria está en peligro! ¡Madrid perece víctima de la perfidia francesa! ¡Españoles, acudid a salvarla!..”. Homes i dones entusiasmats, s’armen amb trabucs vells, navalles i pals, per combatre l’invasor, dirigits pel batlle.
  133. 133. 6.3.- LA GUERRA DEL FRANCÈS (1808-1814) MADRID: EL BÀNDOL DEL “ALCALDE DE MÓSTOLES” Molt aviat van sorgir per tot arreu Juntes d’Armament i Defensa que van reaccionar enfront del desconcert i l’absència de poder, i no es van sotmetre a les autoritats. Amb l’aixecament a Madrid, el dia 2 de maig de 1808, comença la guerra del Francès.
  134. 134. 6.2.- EL REGNAT DE CARLES IV (1788-1808)
  135. 135. 3.- TERCERA ETAPA: GUERRA DEL FRANCÈS I RETORN FERRAN VII (1808-1819) RETORN REI: segona crisi  3.1.- Gravats: Els desastres de la Guerra  3.2.- Quadres patriòtics o pintura històrica  3.3.- Obres realistes o expressionistes
  136. 136. GUERRA DE LA INDEPENDÈNCIA O DEL FRANCÈS (1808- 1814)  El pintor sembla tancar-se en si mateix, i els esdeveniments polítics contribuïren a imprimir un sentiment d’angoixa en la seva obra de maduresa. RETORN DE FERRAN VII: segona crisi
  137. 137. 3.- TERCERA ETAPA: GUERRA DEL FRANCÈS I RETORN FERRAN VII (1808-1819) 3.1.- Gravats: Els desastres de la Guerra
  138. 138. GUERRA DE LA INDEPENDÈNCIA (1808- 1814) GRAVATS: Els desastres de la guerra ALTRES OBRES:  LA CÀRREGA DELS MAMELUCS  ELS AFUSELLAMENTS DE LA MUNTANYA DEL PRÍNCIPE PÍO O ELS AFUSELLAMENTS DEL 3 DE MAIG DE LA MONCLOA (1814)  EL COLÓS (no autoria)
  139. 139. GRAVATS  “ELS DESASTRES DE LA GUERRA” (1808-9 i 1811) Esto es peor
  140. 140. El sueño de la razón produce monstruos
  141. 141. GOYA AIGUATINTA … variant de… AIGUAFORT (planxa matriu de metall).
  142. 142. GOYA AIGUAFORT (planxa matriu de metall). -1r pas: consisteix en envernissar una planxa metàl·lica. - 2n: es realitza un dibuix amb un punxó, gratant sobre la capa de vernís. - 3r: fet el dibuix s’introdueix la planxa en aiguafort (àcid nítric rebaixat amb aigua), que aprofundeix les zones gravades amb el punxó i desprotegides de vernís. - 4t: D’aquesta forma on abans hi havia les retxes del dibuix ara hi ha solcs. - 5è: Per acabar, es posa tinta sobre la planxa i després es neteja amb un drap, quedant tinta dintre dels solcs. - 6è: Després es posa un paper damunt, es pressiona amb una premsa que es diu tòrcul i el paper absorbeix la tinta. D’aquesta forma es poden fer les còpies que es vulguin.
  143. 143. 3.- TERCERA ETAPA: GUERRA DEL FRANCÈS I RETORN FERRAN VII (1808-1819) 3.2.- Quadres patriòtics o pintura històrica
  144. 144. QUADRES PATRIÒTICS O PINTURA HISTÒRICA  La guerra contra l’invasor francès va impressionar fortament a Goya per la seva crueltat, i farà que emeti el seu judici personal sobre els horrors que la guerra provocava.  En El dos de maig o la càrrega dels mamelucs (tropes musulmanes al servei de Napoleó sota les ordres del general Murat) es ressalta l’heroisme i la lluita del poble de Madrid, que s’alçà en armes contra els francesos, i la càrrega contra ell, a la Puerta del Sol.  “El mamelucs” ben armats, en contrast amb els ganivets i punyals del valent poble. No predomina el primer pla, tot el conjunt destaca al mateix temps, tot el poble que s’enfronta les tropes invasores.  Al centre de la composició, un mameluc, soldat sota ordres franceses cau mort del cavall, mentre un madrileny continua apunyalant-lo i un altre fereix mortalment al cavall. Al fons, les figures dels madrilenys, que amb els ulls desorbitats per la ràbia, la ira i la indignació apunyalen amb les seves armes blanques a genets i cavalls, mentre els francesos rebutgen l’atac i intenten fugir.
  145. 145. La càrrega dels mamelucs El 2 de maig de 1808  En aquesta composició destaca el sentit èpic, el moviment impetuós, l’enèrgic valor expressiu dels rostres i, fins i tot, dels cavalls, es denota el pànic en els ulls i el desig d’abandonar el lloc. La llum violenta, un fort, ric i vibrant cromatisme, i una execució de ràpida pinzellada amb grans taques, és com si el pintor hagués estat envaït per la mateixa acció. L’altre quadre que fa parella amb aquest, i és la seva continuació, és Els afusellaments del 3 de maig.
  146. 146. QUADRES PATRIÒTICS O PINTURA HISTÒRICA  L’obra és una font històrica dels afusellaments de patriotes en la muntanya del Príncipe Pío, el 3 de maig de 1808, i de la duríssima repressió de les tropes franceses contra els madrilenys, que s’havien aixecat contra ells.  Més que una obra que perpetuí el fet de la insurrecció nacional, Goya ens llega un testimoni antibèl·lic, que denuncia la crueltat i la barbàrie; lluny del tractament heroic i grandiloqüent de la pintura històrica d’altres èpoques, és com un document d’un reporter fotogràfic, que utilitza els seu objectiu per denunciar les atrocitats. Francisco de Goya y Lucientes Afusellaments del 3 de maig 1808 (1814) Oli sobre tela (260 x 345 cm) Museu del Prado, Madrid, Espanya (FITXA 125:09-10; 78: 10-11 i 11-12; 43: 12-13)  Davant d’un escamot (pelotón) d’execució de soldats francesos (devastador i símbol d’opressió), que dispara i ha matat, es troba un grup de patriotes (innocència) s’enfronta amb la mort.
  147. 147.  El grup és heterogeni i el quadre plasma les distintes reaccions dels personatges que van a ser afusellats, cada persona s’enfronta amb la mort de distinta forma; al centre, un home, que destaca, per la camisa blanca i el calçó groc, de la resta de companys, vestits amb vestimentes brunes (“pardas”) somortes (mortecinas), aixeca els seus braços i el cap amb mirada desorbitada, i sembla increpar als seus executors; a la seva dreta, un altre de genolls resa; qualcú es tapa els ulls no volent ni veure el seu propi rostre; altre les orelles...  En primer pla i en terra, jeuen (yacen) els cossos amarats (“empapados”) en sang dels cadàvers dels ja executats, que completen la visió tràgica de l’escena. Els afusellaments de la Muntanya del “Príncipe Pio” o els afusellaments del 3 de maig de la Moncloa, a Madrid (1814)
  148. 148.  En la composició es pot distingir tres grups: els ja afusellats, els que estan a punt de ser-ho i els que esperen.  El contrast entre escamot d’afusellament, que forma un bloc compacte amb les baionetes calades, i que oculta les cares, que dóna a entendre que no són culpables, únicament obeeixen ordres, i els gestos patètics de les víctimes contribueix a crear la idea de violència, la força dramàtica que posseeix el quadre. Tot i que els personatges tenen una fisonomia, una expressió, i realitzen un gestos, al pintor el que li interessa és el conjunt. 125 78 43 ELS AFUSELLAMENTS DEL 3 DE MAIG DE 1808 (1814) FRANCISCO DE GOYA Y LUCIENTES (1746-1828) MUSEU DEL PRADO. MADRID
  149. 149.  Al fons apareix la muntanya de Príncipe Pío, realitzada amb pigmentacions en taques de color.  La TÈCNICA es caracteritza per la llibertat en la pinzellada furiosa.  LLUM: El quadre està il·luminat pel fanal (farol) col·locat en terra, que incideix directament en el grup de patriotes i, també, per una llum lúgubre d’alba, que tot ho inunda, la il·luminació es centra, sobretot, en el personatge de camisa blanca, que desafia l’escamot i accepta la seva mort, per tant, el colorit és més bé esmortit, poc precís, i tan sol trenca aquesta tonalitat la irrupció més brillant de la figura en els braços oberts. Tot i que els afusellaments foren de dia, Goya prefereix la nit per emfatitzar el drama.
  150. 150.  Amb dues obres es complementen i mostren els horror de la guerra.  La intensitat expressiva d’aquestes obres convertiren Goya en un precursor del romanticisme.  Obres que, pel seu contingut, adquireixen una profunda dimensió moral i simbòlica.  Les va realitzar en tornar Ferran VII, a ocupar el tron en 1814, recordant les tristes visions de la guerra.
  151. 151. Restauració 2008
  152. 152. Execució Maximilià Éduard Manet L’execució de l’emperador mexicà Maximilià a Querétaro el 19 juny de 1867 (1868-69) Oli sobre tela (260 x 345 cm)
  153. 153. Versió grafiti 3 de maig, Madrid
  154. 154. TEMA 6. LA CRISI DE L’ANTIC RÈGIM • FERRAN VII ES PROCLAMA REI (ARANJUEZ) I EL POBLE DE MADRID SE SUBLEVA DAVANT EL FRANCÈS. • NAPOLEÓ CONVOCA A CARLES IV I A FERRAN VII A BAIONA. • ALLÍ OBLIGA A ACCEPTAR A JOSÉ BONAPART COM A REI D’ESPANYA.
  155. 155. BLOC II. TEMA 6/1. LA CRISI DE L’ANTIC RÈGIM (1788/1808-1833) INICI EDAT CONTEMPORÀNIA TEMA 6.- La crisi de l’Antic Règim (1788/1808-1833) 6.1.- Antic Règim i liberalisme (capitalisme). 6.2.- El regnat de Carles IV (1788-1808) i la crisi de monarquia absoluta. 6.3.- La Guerra del Francès (1808-1814) o de la Independència. 6.3.1.- La monarquia de Josep I (1808-13). 6.3.2.- Les noves forces polítiques. 6.3.3.- El desenvolupament de la guerra. 6.4.- La Revolució liberal (1810-1813): l’obra de les Corts de Cadis i la Constitució de 1812. 6.4.1.- La formació de les Corts. 6.4.2.- La tasca legislativa de les Corts de Cadis: el primer liberalisme espanyol. 6.5.- El regnat de Ferran VII (1814-1833): Sexenni absolutista, Trienni liberal i Dècada absolutista. 6.5.1.- El retorn a l’absolutisme (1814-1820). 6.5.2.- El Trienni liberal (1820-23). 6.5.3.- La Dècada ominosa o absolutista (1823-1833). 6.5.4.- El conflicte dinàstic. 6.6.- La independència de les colònies americanes.
  156. 156. 6.3.- LA GUERRA DEL FRANCÈS (1808-1814) EDAT CONTEMPORÀNIA 6.3.1.- La monarquia de Josep I (1808-13). 6.3.2.- Les noves forces polítiques. 6.3.3.- El desenvolupament de la guerra.
  157. 157. 6.3.1.- LA MONARQUIA DE JOSEP I (1808-13) Aquests successos tan importants foren coneguts ben aviat a França; mentre Ferran VII i Carles IV foren empresonats a Baiona per Napoleó, que els havia tornat a enganar, i va nomenar al germà, Josep I, rei d’Espanya. “Art. 1: S. A. R. el príncipe de Asturias se adhiere a la cesión hecha por el rey Carlos de sus derechos al trono de España y de las Indias en favor de S. M. el emperador de los franceses....y renuncia, en cuanto sea menester, a los derechos que tiene como príncipe de Asturias a la corona de España y de las Indias”. Renuncia a los derechos de Fernando VII en Napoleón (Bayona, 10 de mayo de 1808).
  158. 158. 6.3.1.- LA MONARQUIA DE JOSEP I (1808-13) Per tal de donar un caràcter modernitzador a la nova monarquia, el primer que fan Napoleó i Josep I fou convocar un simulacre de Corts espanyoles a Baiona. Reunides, el 15 de juny de 1808, unes Corts espanyoles, una assemblea de notables designada per les autoritats franceses aprova un text ja redactat (una Carta Atorgada). Així, Josep I promulga una mena de constitució per Espanya, l’Estatut de Baiona de dia 7 de juliol de 1808, que proclamava rei d’Espanya a Josep Bonapart I, que era llavors rei de Nàpols.
  159. 159. 6.3.1.- LA MONARQUIA DE JOSEP I (1808-13) “Españoles: después de una larga agonía vuestra nación iba a perecer. He visto vuestros males y voy a remediarlos. Vuestra grandeza y vuestro poder hacen parte del mío. Vuestros príncipes me han cedido todos sus derechos a la corona de España. Yo no quiero reinar en vuestras provincias; pero quiero adquirir derechos eternos al amor y al reconocimiento de vuestra prosperidad. Vuestra monarquía es vieja; mi misión es renovarla; mejoraré vuestras instituciones, y os haré gozar, si me ayudáis, de los beneficios de una reforma, sin que experimentéis quebrantos, desórdenes y convulsiones. Españoles: he hecho convocar una asamblea general de las diputaciones de las provincias y ciudades. Quiero asegurarme por mí mismo de vuestros deseos y necesidades. Entonces depondré todos mis derechos, y colocaré vuestra gloriosa corona en las sienes de un otro Yo, garantizándoos al mismo tiempo una constitución que concilie la santa y saludable autoridad del soberano con las libertades y privilegios del pueblo. Españoles: recordad lo que han sido vuestros padres, y contemplad vuestro estado. No es vuestra la culpa, sino del mal gobierno que os ha regido; tened una gran confianza en las circunstancias actuales, pues yo quiero que mi memoria llegue hasta vuestros últimos nietos, y exclamen: Es el regenerador de nuestra patria.” Napoleón Bonaparte, Bayona, 25 de mayo de 1808.
  160. 160. 6.3.1.- LA MONARQUIA DE JOSEP I (1808-13) Josep Bonapart I (el rei intrús) arriba a Madrid el 20 de juliol de 1808 i no fou acceptat per la població (quatre dies després es fa la proclamació entre la indiferència del poble), però si li varen donar suport un grup d’intel·lectuals espanyols partidaris de l’ocupació francesa i de Napoleó (anomenats afrancesats); poc després escriu al germà: "No me asusta mi posición, pero es única en la historia; no tengo aquí un solo partidario". En efecte, el poble espanyol no deixa de manifestar el seu odi (el dia anterior, 19 de juliol s‘havia produït la derrota del general Dupont a Bailén).
  161. 161. MAPA 12.- GUERRA DEL FRANCÈS (B2-T6/1) ACTIVITAT PAU: Lectura de mapa amb els fets més importants de la guerra d’Independència contra Napoleó: Cadis, Bailén, Arapiles, Saragossa, Girona. B2-T1.
  162. 162. 6.3.1.- LA MONARQUIA DE JOSEP I (1808-13) Constantment, l’anomenen “Pepe Botella” i circulen dibuixos caricaturescs i lletretes (“letrillas”) al·lusives; sembla que Josep Bonapart no bevia.
  163. 163. 6.3.1.- LA MONARQUIA DE JOSEP I (1808-13) A Espanya arriba ple de bons propòsits i en contra de la seva voluntat. Adonant-se de la raó del poble espanyol, escriu a Napoleó: "“Tengo por enemiga a una nación de doce millones de habitantes, bravos y exasperados hasta el extremo... Todo lo que se hizo aquí el 2 de mayo, es odioso....; No se ha tenido ninguna consideración para este pueblo.... No, señor: Estáis en un error, vuestra gloria se hundirá en España...”.
  164. 164. 6.3.1.- LA MONARQUIA DE JOSEP I (1808-13) L’Estatut de Baiona de dia 7 de juliol de 1808 adoptà reformes importants per tal d’acabar amb l’Antic Règim. Contenia molts trets de la Revolució francesa (igualtat de tots els espanyols davant la llei, impostos per a tots i supressió dels privilegis de la noblesa i del clergat, abolició de la Inquisició, llibertats econòmiques, certa llibertat de premsa, racionalització de l’administració, promoció de l’ensenyament, etc...), i anava acompanyada de desamortització o desvinculació de les primogenitures i fi del règim senyorial. Aquesta constitució no va entrar mai en vigor (paper banyat) per l’estat de guerra que hi havia a Espanya.
  165. 165. 6.3.1.- LA MONARQUIA DE JOSEP I (1808-13)
  166. 166. BLOC II. TEMA 6/1. LA CRISI DE L’ANTIC RÈGIM (1788/1808-1833) INICI EDAT CONTEMPORÀNIA TEMA 6.- La crisi de l’Antic Règim (1788/1808-1833) 6.1.- Antic Règim i liberalisme (capitalisme). 6.2.- El regnat de Carles IV (1788-1808) i la crisi de monarquia absoluta. 6.3.- La Guerra del Francès (1808-1814) o de la Independència. 6.3.1.- La monarquia de Josep I (1808-13). 6.3.2.- Les noves forces polítiques. 6.3.3.- El desenvolupament de la guerra. 6.4.- La Revolució liberal (1810-1813): l’obra de les Corts de Cadis i la Constitució de 1812. 6.4.1.- La formació de les Corts. 6.4.2.- La tasca legislativa de les Corts de Cadis: el primer liberalisme espanyol. 6.5.- El regnat de Ferran VII (1814-1833): Sexenni absolutista, Trienni liberal i Dècada absolutista. 6.5.1.- El retorn a l’absolutisme (1814-1820). 6.5.2.- El Trienni liberal (1820-23). 6.5.3.- La Dècada ominosa o absolutista (1823-1833). 6.5.4.- El conflicte dinàstic. 6.6.- La independència de les colònies americanes.
  167. 167. 6.3.- LA GUERRA DEL FRANCÈS (1808-1814) EDAT CONTEMPORÀNIA 6.3.1.- La monarquia de Josep I (1808-13). 6.3.2.- Les noves forces polítiques. 6.3.3.- El desenvolupament de la guerra.
  168. 168. 6.3.2.- LES NOVES FORCES POLÍTIQUES Davant la nova situació de la presència francesa i mentre tenia lloc la guerra d’alliberament contra l’exèrcit francès va néixer un moviment revolucionari impulsat per minories liberals i reformistes, que actuaren davant la inactivitat de les autoritats precedents, sempre reconeixent la figura de Ferran VII com rei d’Espanya. La societat espanyola es va dividir en dos grups i vàries postures diferents: A.- Els afrancesats. B.1.- Noblesa i clergat, els absolutistes. B.- El front patriòtic o resistent, oposats a Josep I per diferents raons: B.2.- Il·lustrats i burgesos liberals. B.3.- I la majoria de la població.
  169. 169. 6.3.2.- LES NOVES FORCES POLÍTIQUES La societat espanyola es va dividir en dos grups i vàries postures diferents: A.- Els afrancesats, una minoria d’intel·lectuals il·lustrats, pertanyents a les capes més altes de la societat, que acceptaren la legitimitat de Josep I, i el veien com un monarca fort i el règim napoleònic com l’única opció de dur a terme les reformes il·lustrades que defensaven i que eren necessàries per acabar amb l’Antic Règim i modernitzar el país, sense necessitat d’una revolució liberal.
  170. 170. 6.3.2.- LES NOVES FORCES POLÍTIQUES La societat espanyola es va dividir en dos grups i vàries postures diferents: A.- Els afrancesats, una minoria d’intel·lectuals il·lustrats. B.- Front patriòtic o resistent, oposats a Josep I per diferents raons: B.1.-Noblesa i clergat, els absolutistes que reclamaven la tornada de Ferran VII i de l’Antic Règim, que no desitjaven el canvi per por a perdre tals privilegis. B.2.- Il·lustrats i burgesos liberals que volien aprofitar per a fer una revolució liberal parlamentària que acabés amb l’Antic Règim. Els liberals pertanyien a la intel·lectualitat i a la burgesia mitjana. Influïts pels principis ideològics de la Revolució francesa representaren el sector políticament més actiu del moment. Defensaven el principis de sobirania nacional, divisió de poders, Constitució, i dissolució de la societat estamental. Un grup important d’intel·lectuals que s’oposaven a Napoleó són anomenats Jovellanistes, perquè adoptaren la línia de pensament il·lustrada de Jovellanos. Esperançats amb la monarquia de Ferran VII com a fórmula capaç de complir el programa del Despotisme Il·lustrat, representaven l’intent d’harmonitzar reformes modernitzadores amb l’existència de les institucions tradicionals. B.3.- I la majoria de la població, que veia l’exèrcit francès com a invasor i cruel, i reclamava la tornada de Ferran VII, “el desitjat”. Tanmateix, la gran massa de la població es va mostrar indiferent a un plantejament polític clar. Influïda pel clergat i per un pensament tradicional van participar en la guerra impulsats per l’odi a l’ocupant amb una actitud reaccionària.
  171. 171. Gaspar Melchor de Jovellanos
  172. 172. 6.3.2.- LES NOVES FORCES POLÍTIQUES La societat espanyola es va dividir en dos grups i vàries postures diferents:
  173. 173. 6.3.2.- LES NOVES FORCES POLÍTIQUES La societat espanyola es va dividir en dos grups i vàries postures diferents: A.- Els afrancesats, una minoria d’intel·lectuals il·lustrats. B.- Front patriòtic o resistents, oposats a Josep I per diferents raons. - “Digues, fill: què ets tu? - Sóc espanyol per la gràcia de Déu. - Quines obligacions té un espanyol? - Tres: ser cristià, i defensar la pàtria i el rei. - Qui és el nostre rei? - Ferran VII. - Qui és l’enemic de la nostra felicitat? - L’emperador dels francesos. - Qui és aquest home? - És un malvat, un ambiciós, el principi de tots els mals i el final de tots els béns i el resum i dipòsit de tots els vicis. - És pecat assassinar un francès? - No, pare: és una obra meritòria alliberar la pàtria d’aquests violents opressors.” Catecisme espanyol del 1808.
  174. 174. 6.3.2.- LES NOVES FORCES POLÍTIQUES La societat espanyola es va dividir en dos grups i vàries postures diferents: A.- Els afrancesats, una minoria d’intel·lectuals il·lustrats. B.- Front patriòtic o resistents, oposats a Josep I per diferents raons.
  175. 175. REGNAT CARLES IV I MONARQUIA DE JOSEP I RESUM 1807. Tractat de Fontainebleau (Godoy – Napoleó): - autoritza exèrcits francesos a entrar a Espanya. - excusa: atac a Portugal (aliat de Gran Bretanya  conflicte per control marítim). - tracte: repartir Portugal i crear Principat per Godoy. 1808. Entrada tropes franceses: - acceptació autoritats borbòniques. - rebuig de la població. - situació de tropes en zones estratègiques (BCN, Vitòria, Madrid….).  objectiu: desplegar-se per tot el territori. REVOLTES contra: Motí d’Aranjuez (1808, feblesa monarquia). - ocupació francesa. - actitud rei + Godoy. - nobles i clero: NO reformes, SÍ retorn Ferran VII. - classes populars (malestar). Carles IV demana ajuda a NAPOLEÓ per lluitar contra el seu fill, Ferran VII.  conscient debilitat monarquia espanyola,  - invasió d’Espanya: annexionar el país a l’imperi. 1808: abdicació a Baiona - Napoleó obliga a Carles IV i Ferran VII que abdiquin a favor de Napoleó. - nomena un nou rei: el seu germà: Josep I (Pepe Botella). JOSEP I  codi de Baiona: - igualtat davant la llei, impostos i accés als càrrecs públics.  TRENCA AMB L’ANTIC RÈGIM. - + reformes: - abolició règim senyorial. - desamortització de terres Església. - desvinculació de les primogenitures i de les terres de mans mortes. Poc suport social. Per què? - govern considerat il·legítim, foraster, posat per les armes. - + actuacions violentes dels soldats. INSURRECCIÓ  població contra el nou monarca.
  176. 176. BLOC II. TEMA 6/1. LA CRISI DE L’ANTIC RÈGIM (1788/1808-1833) INICI EDAT CONTEMPORÀNIA TEMA 6.- La crisi de l’Antic Règim (1788/1808-1833) 6.1.- Antic Règim i liberalisme (capitalisme). 6.2.- El regnat de Carles IV (1788-1808) i la crisi de monarquia absoluta. 6.3.- La Guerra del Francès (1808-1814) o de la Independència. 6.3.1.- La monarquia de Josep I (1808-13). 6.3.2.- Les noves forces polítiques. 6.3.3.- El desenvolupament de la guerra. 6.4.- La Revolució liberal (1810-1813): l’obra de les Corts de Cadis i la Constitució de 1812. 6.4.1.- La formació de les Corts. 6.4.2.- La tasca legislativa de les Corts de Cadis: el primer liberalisme espanyol. 6.5.- El regnat de Ferran VII (1814-1833): Sexenni absolutista, Trienni liberal i Dècada absolutista. 6.5.1.- El retorn a l’absolutisme (1814-1820). 6.5.2.- El Trienni liberal (1820-23). 6.5.3.- La Dècada ominosa o absolutista (1823-1833). 6.5.4.- El conflicte dinàstic. 6.6.- La independència de les colònies americanes.
  177. 177. 6.3.- LA GUERRA DEL FRANCÈS (1808-1814) EDAT CONTEMPORÀNIA 6.3.1.- La monarquia de Josep I (1808-13). 6.3.2.- Les noves forces polítiques. 6.3.3.- El desenvolupament de la guerra.
  178. 178. 6.3.3.- DESENVOLUPAMENT DE LA GUERRA (1808-14) Evolució del conflicte. Generalització de l’aixecament i fracàs del pla francès. Fases INICI GUERRA (origen en maig 1808). Davant l’ocupació (per part de França), el caos i l’absència del rei en Madrid (estaven a Baiona) i la pèrdua de poder de les institucions de la monarquia, la població de la capital, Madrid, es revolta (2 de maig) contra l’exèrcit francès (resistència per part d’Espanya) i el general Murat reacciona amb una violenta repressió (bàndol i dies 2 i 3 de maig).
  179. 179. 6.3.3.- DESENVOLUPAMENT DE LA GUERRA (1808-14) INICI GUERRA (origen en maig 1808). El general Murat reacciona amb una violenta repressió (bàndol i dies 2 i 3 de maig). “Soldados, mal aconsejado el populacho de Madrid se ha levantado y ha cometido asesinatos; bien sé que los españoles que merecen el nombre de tales han lamentado tamaños desórdenes, y estoy muy distante de confundir con ellos a unos miserables (...). Pero la sangre francesa vertida clama venganza. Por tanto, mando lo siguiente: (...) Art. 2 Serán fusilados todos cuantos durante la rebelión han sido presos con armas. (...) Art. 5 Toda villa o aldea donde sea asesinado un francés será incendiada. (...) Art. 7 Los autores de libelos impresos o manuscritos que provoquen a la sedición serán pasados por los armas. Dado en nuestro Cuartel General de Madrid a 2 de Mayo de 1808. Joachim MURAT
  180. 180. 6.3.3.- DESENVOLUPAMENT DE LA GUERRA (1808-14) Evolució del conflicte. Generalització de l’aixecament i fracàs del pla francès. Fases INICI GUERRA (origen en maig 1808). Resistència per part d’Espanya contra l’exèrcit francès i el general Murat reacciona amb una violenta repressió (bàndol i dies 2 i 3 de maig). La càrrega dels mamelucs El 2 de maig de 1808
  181. 181. 6.3.- LA GUERRA DEL FRANCÈS (1808-1814) Evolució del conflicte. Generalització de l’aixecament i fracàs del pla francès. Fases INICI GUERRA (origen en maig 1808). Resistència per part d’Espanya contra l’exèrcit francès i el general Murat reacciona amb una violenta repressió (bàndol i dies 2 i 3 de maig). Els afusellaments de la Muntanya del “Príncipe Pio” o els afusellaments del 3 de maig de la Moncloa, a Madrid (1814, Goya).
  182. 182. ELS AFUSELLAMENTS DEL 3 DE MAIG DE 1808 (1814) FRANCISCO DE GOYA Y LUCIENTES (1746-1828) MUSEU DEL PRADO. MADRID
  183. 183. 6.3.3.- DESENVOLUPAMENT DE LA GUERRA (1808-14) Evolució del conflicte. Generalització de l’aixecament i fracàs del pla francès. Fases INICI GUERRA (origen maig 1808). El moviment popular madrileny i el manifest del batlle de Móstoles es propaguen, i provoquen revoltes populars semblants per tot el país (Móstoles, Sevilla, Valladolid, Oviedo, València, Saragossa, Cartagena, Girona), i s’organitza la resistència popular, començant la guerra. La majoria d’Espanya, excepte els afrancesats, s’aixeca en armes convençuts de dues coses:  El poble espanyol considera que la renuncia de Ferran VII no ha estat lliure, sinó forçada i que per tant no és vàlida.  Que el titular de la sobirania, Ferran VII, està captiu i, en aquestes circumstàncies, correspon a la societat l’organització de l’estat i dirigir la guerra contra els francesos.
  184. 184. MAPA 12.- GUERRA DEL FRANCÈS (model 5)
  185. 185. 6.3.- LA GUERRA DEL FRANCÈS (1808-1814) INICI GUERRA (origen maig 1808). SUBLEVACIÓ DE LES JUNTES PROVINCIALS Per aquest motiu la població s’organitza en Juntes Ciutadanes d’Armament i Defensa, que es declaren dipositàries de la sobirania en absència del rei i adoptaren la missió d’organitzar l’aixecament militar contra les tropes franceses. Aquestes Juntes Ciutadanes es reuniran en Juntes Provincials primer, i més tard en una Junta Suprema Central governativa, que assumeix el poder d’un país on les velles institucions eren incapaces de reaccionar davant l’invasor per coordinar i dirigir la guerra.
  186. 186. TEMA 6. LA CRISI DE L’ANTIC RÈGIM • EL TRASLLAT DE LA FAMÍLIA REIAL A FRANÇA PROVOCA LA REBELIÓ DEL 2 DE MAIG DE 1808. • ES CREEN “JUNTES” PER A LLLUITAR CONTRA FRANÇA. • ES RECORRE A LES GUERRILLES.
  187. 187. 6.3.- LA GUERRA DEL FRANCÈS (1808-1814) INICI GUERRA (origen maig 1808). ASTÚRIES CUNA D’INDEPENDÈNCIA Oviedo (Astúries) s’aixeca el 9 de maig, el poble s’apodera de la casa d’armes (hi havia 100.000 fusells), els estudiants universitaris són els primers en armar-se, les tropes fraternitzen amb el poble i les autoritats es posen al capdavant del moviment i declaren la guerra a Napoleó. El 24 de maig s’havia constituït la seva Junta, que s’autoproclama sobirana contra un poder central, en principi legítim (Ferran en abandonar Espanya havia exigit obediència a l’autoritat del francesos), però aquesta declara la guerra a França (coneguda com Guerra de la Independència, del Francès o Peninsular). S’organitza un exèrcit i s’envien dos emissaris a Anglaterra per demanar ajut. Com a resposta, les autoritats envien al Principat un batalló del Regiment d’Hibernia des de Bilbao i un esquadró de carrabiners reials des de Valladolid, per controlar la rebel·lió, però sense èxit.
  188. 188. MAPA 12.- GUERRA DEL FRANCÈS (model 2)
  189. 189. 6.3.3.- DESENVOLUPAMENT DE LA GUERRA (1808-14) PRIMERA FASE GUERRA (maig a octubre 1808): es van produir fracassos francesos. La majoria de les ciutats no ocupades per França, segueixen l’exemple de la sublevació asturiana (Cantàbria dia 27, Galícia dia 30, Lleó en juny, Cadis, Sevilla, etc), cosa significa un greu revés pels plans de conquesta pacífica i amb pocs costos de Napoleó, que va aïllar els cossos expedicionaris de Portugal, Barcelona, Madrid o Vitòria i no esperava trobar grans resistències.
  190. 190. MAPA 12.- GUERRA DEL FRANCÈS (model 6) PRIMERA FASE GUERRA (maig a octubre 1808): es van produir fracassos francesos. Napoleó va aïllar els cossos expedicionaris de Portugal, Barcelona, Madrid o Vitòria i no esperava trobar grans resistències.
  191. 191. 6.3.- LA GUERRA DEL FRANCÈS (1808-1814) PRIMERA FASE GUERRA (maig a octubre 1808): es van produir fracassos francesos. La Junta de Catalunya acorda formar un exèrcit de 40.000 homes, i crida a lleva (“quinta”) entre els 16 i 40 anys, que es va mantenir fins 1814. Les previsions de Napoleó es van desbaratar a causa de la resistència popular, donat que l’exèrcit francès és incapaç d’avançar des de Barcelona cap al sud i l’interior, les tropes franceses són derrotades dues vegades en El Bruch, mentre la sublevació de Girona, liderada per Joan Clarós entre altres, trenca les línies de subministrament amb França; els francesos no poden arribar a València des de Madrid i són derrotats a Bailén en el seu intent d’ocupar Andalusia i, per això, els francesos s’han de replegar a la submeseta Nord i a la vall de l’Ebre, abandonant Madrid. En definitiva, tot i que Napoleó va intentar annexar Catalunya, Aragó i Navarra a França oferint gran autonomia, fou en aquests indrets on es va lluitar amb més fervor contra ell.
  192. 192. MAPA 12.- GUERRA DEL FRANCÈS (model 7) PRIMERA FASE GUERRA (maig a octubre 1808): es van produir fracassos francesos. En definitiva, tot i que Napoleó va intentar annexar Catalunya, Aragó i Navarra a França oferint gran autonomia, fou en aquests indrets on es va lluitar amb més fervor contra ell.
  193. 193. 6.3.- LA GUERRA DEL FRANCÈS (1808-1814) PRIMERA FASE GUERRA (maig a octubre 1808): es van produir fracassos francesos. PRIMER SETGE DE SARAGOSSA Saragossa és assetjada pel general francès Lefebvre, que amenaça degollar a tots els habitants si no es rendeixen; els valerosos aragonesos resistiran heroicament en una defensa que els immortalitzà. I quan cauen els homes, sorgeix la heroïna famosa, Agustina d’Aragó, una dona del poble que passa a la història, perquè va encendre la metxa de canó que aturà als assaltants.
  194. 194. 6.3.3.- DESENVOLUPAMENT DE LA GUERRA (1808-14) La població s’organitza en Juntes Ciutadanes d’Armament i Defensa, que es declaren dipositàries de la sobirania en absència del rei i es reuniran en Juntes Provincials primer, i en una Junta Suprema Central governativa més tard, que coordinarà i dirigirà la guerra contra els francesos.
  195. 195. 6.3.- LA GUERRA DEL FRANCÈS (1808-1814) PRIMERA FASE GUERRA (maig a octubre 1808): es van produir fracassos francesos. PRIMER SETGE DE SARAGOSSA I quan cauen els homes, sorgeix la heroïna famosa, Agustina d’Aragó, una dona del poble que passa a la història, perquè va encendre la metxa de canó que aturà als assaltants. Una jota brava brota del seu pit exaltat: “La Virgen del Pilar dice que no quiere ser francesa, que quiere ser capitana de la tropa aragonesa.”
  196. 196. 6.3.- LA GUERRA DEL FRANCÈS (1808-1814) PRIMERA FASE GUERRA (maig a octubre 1808): es van produir fracassos francesos. PRIMER SETGE DE SARAGOSSA Glorioses jornades on els “baturros” es defensaren aferrissadament del setge a Saragossa amb pedres i sacs de terra per a taponar les escletxes (brechas) de les murades fetes per la metralla enemiga, i quan ja no posseeixen res més, les tanquen amb el cadàvers dels seus germans caiguts. Davant les amenaces de capitulació, el general Palafox contesta: “¡Guerra a cuchillo!”. El 31 d’agost els francesos aixequen el setge de Saragossa, que els costà més de 3.000 baixes.
  197. 197. MAPA 12.- GUERRA DEL FRANCÈS (model 8) PRIMERA FASE GUERRA (maig a octubre 1808): es van produir fracassos francesos. En definitiva, tot i que Napoleó va intentar annexar Catalunya, Aragó i Navarra a França oferint gran autonomia, fou en aquests indrets on es va lluitar amb més fervor contra ell.
  198. 198. 6.3.3.- DESENVOLUPAMENT DE LA GUERRA (1808-14) FASES: PRIMERA FASE GUERRA (maig a octubre 1808). Principals fets:  Campanya de l’est: L’exèrcit francès es trobà amb la aferrissada resistència al setge de les ciutats de Saragossa i Girona, que varen poder resistir, tot i que de forma dramàtica, els setges als quals varen ser sotmeses pel poder napoleònic. Fracassa el pla francès d’ocupació del litoral peninsular del Mediterrani.  Campanya de l’oest: quan les tropes franceses avancen cap a Portugal, l’exèrcit anglès dirigit pel duc de Wellington desembarca a Oporto. Fracassa el pla francès d’ocupació a Portugal.  Campanya del sud: l’exèrcit francès comandat pel general Dupont parteix de Toledo cap a Cadis, derrota als espanyols en el Puente de Alcolea i entra en Còrdova, que saqueja violentament, però és derrotat, sorprenentment, a la Batalla de Bailén.
  199. 199. 6.3.3.- DESENVOLUPAMENT DE LA GUERRA (1808-14) FASES: PRIMERA FASE GUERRA (maig a octubre 1808). Principals fets:  Campanya del sud: La Batalla de Bailén fou la primera derrota d’un exèrcit napoleònic en tota Europa, infringida per les restes de l’exèrcit regular espanyol comandat pel general Castaños, el 19 de juliol de 1808 (al dia següent arriba Josep I a Madrid). Tres dies després es signa la capitulació de Bailén, lliurant els francesos estendards, banderes, vasos sagrats robats en el seu pas per Andalusia i 20.000 presoners.
  200. 200. 6.3.3.- DESENVOLUPAMENT DE LA GUERRA (1808-14) FASES: PRIMERA FASE GUERRA (maig a octubre 1808). Principals fets:  Campanya del sud: Cadis també va resistir a l’atac inicial dels francesos, vençuts a la batalla de la Barrosa, en Chiclana de la Frontera. Fracassa el pla francès d’ocupació d’Andalusia.
  201. 201. 6.3.3.- DESENVOLUPAMENT DE LA GUERRA (1808-14) PRIMERA FASE GUERRA (maig a octubre 1808) es van produir fracassos francesos. LA JUNTA SUPREMA CENTRAL EN ARANJUEZ Conseqüència d’aquestos fracassos successius (sobretot de Bailén) es produeix una situació compromesa en la Cort de Josep I, que ha d’abandonar Madrid, i l’exèrcit francès, comandat pel duc de Marlborough, s’ha de replegar a la submeseta Nord i, després, Josep I recula amb les tropes fins a la línia de la vall de l’Ebre, en espera que Napoleó envií reforços.

×