TEMA 6 A. CRISI ANTIC RÈGIM. GUERRA FRANCÈS

  • 1,334 views
Uploaded on

 

More in: Education
  • Full Name Full Name Comment goes here.
    Are you sure you want to
    Your message goes here
    Be the first to comment
    Be the first to like this
No Downloads

Views

Total Views
1,334
On Slideshare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
0

Actions

Shares
Downloads
35
Comments
0
Likes
0

Embeds 0

No embeds

Report content

Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
    No notes for slide

Transcript

  • 1. HISTÒRIA D’ESPANYABLOC II – Tema 6/1 A Història Espanya IES Ramon Llull (Palma) Assumpció Granero Cueves Edat contemporània CRISI DE L’ANTIC RÈGIM GUERRA DEL FRANCÈS
  • 2. BLOC II. TEMA 6/1. LA CRISI DEL’ANTIC RÈGIM (1788/1808-1833)
  • 3. BLOC II. TEMA 6/1. LA CRISI DEL’ANTIC RÈGIM (1788/1808-1833) INICI EDAT CONTEMPORÀNIA TEMA 6.- La crisi de l’Antic Règim (1788/1808-1833) 6.1.- Antic Règim i liberalisme (capitalisme). 6.2.- El regnat de Carles IV (1788-1808) i la crisi de la monarquia absoluta. 6.3.- La Guerra del Francès (1808-1814) o de la Independència. 6.4.- La Revolució liberal (1810-1813): l’obra de les Corts de Cadis i la Constitució de 1812. 6.5.- El regnat de Ferran VII (1814-1833): sexenni absolutista, trienni liberal i dècada ominosa o absolutista. 6.6.- La independència de les colònies americanes.
  • 4. BLOC II. ESPANYA DEL SEGLE XIX INICI EDAT CONTEMPORÀNIA TEMA 6.- La crisi de l’Antic Règim (1788/1808-1833) / Tema 1 6.1.- Antic Règim i liberalisme (capitalisme). 6.2.- El regnat de Carles IV (1788-1808) i la crisi de la monarquia absoluta. 6.3.- La Guerra del Francès (1808-1814) o de la Independència. Josep I Bonaparte. 6.4.- La Revolució liberal (1810-1813): l’obra de les Corts de Cadis i la Constitució de 1812. 6.5.- El regnat de Ferran VII (1814-1833): sexenni absolutista, trienni liberal i dècada ominosa o absolutista. 6.6.- La independència de les colònies americanes. TEMA 7.- L’Estat liberal (1833-1874) / Tema 2 7.1.- Les guerres carlines. Absolutisme front liberalisme. Regències. 7.2.- El regnat d’Isabel II. Moderats i progressistes. 7.3.- La revolució de 1868. El Sexenni democràtic. La monarquia d’Amadeu de Savoia. La Primera República Espanyola. TEMA 8.- La Restauració monàrquica (1875-1902) / Tema 3 8.1.- El regnat d’Alfons XII. El sistema canovista. 8.2.- El naixement dels nacionalismes. 8.3.- La crisi de 1898. TEMA 9.- Transformacions econòmiques i canvis socials al segle XIX / Tema 4 9.1.- Les desamortitzacions. 9.2.- El moviment obrer. ÍNDEX TEMES BLOC II
  • 5. BLOC II. ESPANYA DEL SEGLE XIX (1870-1873) (1868-1874)(1788-1808) (1808-13) (1814-1833) (1875-1885) (1902-1931) (1833-1868) DICTABLANDA (setembre 1923- gener 1930) ÍNDEX TEMES BLOC II
  • 6. T10 (M14 GMarroc -juny10/B; setembre12/A-).T6 (M12 Guerra Francès). T11 (M15 eleccions 31).T7 (M13 GCarlistes -juny12/A-). T12 (M16 alçament juliol 36, M17 territoris abans batalla Ebre). T13 (M18 migracions anys 60, M19 descolonització Àfrica -set10/B-). T14 (M20 mapa autonòmic amb via accés autonomia). Tema 1 Tema 1 Tema 2 Tema 3 Tema 6 Tema 4 T-7Bloc I: Temes 1, 2, 3, 4 i 5 Tema 5Bloc II: Temes 6, 7, 8 i 9 Tema 8 Tema 10Bloc III: Temes 10, 11, 12, 13 i 14 Tema 11 T-6 Tema 12 Tema 13 Tema 14T1 (M1 preromans, M2 2a GPúnica -juny11/A-, M3 Hispània).T2 (M4 s. XI, cristians i Al-Andalus, M5 expansió ss. XIII-XIV, M6, conquesta Illes Balears).T3 (M7 territoris RRCC després de conquesta Granada). T-9: Desamortització i Moviment ObrerT4 (M8 possessions Carles V, M9 possessions Felip II, M10 G30anys, Pau Westfalia i Pirineus -setembre11/A-).T5 (M11 Tractat Utrecht, GSusccessió, Felip V).
  • 7. HISTÒRIA D’ESPANYABLOC I – Tema 5 Història Espanya ESPANYA S. XVIII IES Ramon Llull (Palma) Assumpció Granero CuevesREFORMISME BORBÒNIC
  • 8. TEMA 6.- LA CRISI DE L’ANTIC RÈGIM (1788/1808-1833): REVOLUCIÓ LIBERAL I REACCIÓ ABSOLUTISTA
  • 9. BLOC II. TEMA 6/1. LA CRISI DE L’ANTIC RÈGIM (1788/1808-1833)INICI EDAT CONTEMPORÀNIA TEMA 6.- La crisi de l’Antic Règim (1788/1808-1833) 6.1.- Antic Règim i liberalisme (capitalisme). 6.2.- El regnat de Carles IV (1788-1808) i la crisi de monarquia absoluta. 6.3.- La Guerra del Francès (1808-1814) o de la Independència. 6.3.1.- La monarquia de Josep I (1808-13). 6.3.2.- Les noves forces polítiques. 6.3.3.- El desenvolupament de la guerra. 6.4.- La Revolució liberal (1810-1813): l’obra de les Corts de Cadis i la Constitució de 1812. 6.4.1.- La formació de les Corts. 6.4.2.- La tasca legislativa de les Corts de Cadis: el primer liberalisme espanyol. 6.5.- El regnat de Ferran VII (1814-1833): Sexenni absolutista, Trienni liberal i Dècada absolutista. 6.5.1.- El retorn a l’absolutisme (1814-1820). 6.5.2.- El Trienni liberal (1820-23). 6.5.3.- La Dècada ominosa o absolutista (1823-1833). 6.5.4.- El conflicte dinàstic. 6.6.- La independència de les colònies americanes.
  • 10. 6.- LA CRISI DE L’ANTIC RÈGIM (1788/1808-1833):REVOLUCIÓ LIBERAL I REACCIÓ ABSOLUTISTA 1r 1/3 S. XIX - Carles IV (1788-1808). - Josep I Bonaparte (1808-1813). - Ferran VII (1714-1833).
  • 11. 6.- LA CRISI DE L’ANTIC RÈGIM (1788/1808-1833): REVOLUCIÓ LIBERAL I REACCIÓ ABSOLUTISTAEn el traspàs del segle XVIII al XIX: CRISI ANTIC DE L’ RÈGIM I LA REVOLUCIÓ FRANCESA Francisco de Goya y Lucientes La família de Carles IV (1800) Oli sobre tela (280 x 336 cm) Carles IV (1788-1808). Museu del Prado, Madrid, Espanya Ferran VII (1814-1833). Continua model social i (FITXA 124/2010, 77/2011 I 12, desapareix 2013) No signarà la Constitució de la econòmic de l’Antic Règim. Pepa i tornarà al tro com a Regnarà durant la Revolució monarca absolut, enganyant Francesa. els liberals de Cadis i al poble.
  • 12. 6.- LA CRISI DE L’ANTIC RÈGIM (1788/1808-1833): REVOLUCIÓ LIBERAL I REACCIÓ ABSOLUTISTAEn el traspàs del segle XVIII al XIX: CRISI ANTIC DE L’ RÈGIM I LA REVOLUCIÓ FRANCESA Josep I Bonapart (1808-1813). Estatut de Baiona (Carta atorgada). Guerra del Francès.
  • 13. Felip V o d’Anjou (1700-1746).Ferran VI Carles III (1759-1788). (1746- 1759). Carles IV (1788-1808).
  • 14. Felip V o d’Anjou (1700-1746). Ferran VI Carles III (1759-1788).(1746-1759). Carles IV (1788-1808).
  • 15. 6.1.- ANTIC RÈGIM I LIBERALISME (CAPITALISME)Durant el primer terç del segle XIX es va produir a Espanya el pas del’Antic Règim al liberalisme. La crisi de l’Antic Règim s’had’emmarcar dins el context internacional del moment: la Revolucióindustrial a Gran Bretanya, la influència de les idees il·lustrades i lesrevolucions polítiques en els Estats Units (1796) i en França (1789).
  • 16. 6.1.- ANTIC RÈGIM I LIBERALISME (CAPITALISME)
  • 17. 6.1.- ANTIC RÈGIM I LIBERALISME (CAPITALISME)
  • 18. 6.1.- ANTIC RÈGIM I LIBERALISME (CAPITALISME)A Espanya la substitució del vell ordre polític no va ser sobtada, dins l’enfrontament entre elliberalisme i l’absolutisme es va mostrar clarament la força de les tradicionals classes privilegiades ila feblesa de les forces liberals. Fins el final del regnat de Ferran VII, el 1833-35, no s’hi va establirdefinitivament un règim polític liberal. De tota manera, el canvi polític no va anar acompanyat d’unautèntic canvi social i econòmic.
  • 19. 6.1.- ANTIC RÈGIM I LIBERALISME (CAPITALISME)ANTIC RÈGIM: És el nom que donaren els francesos de la Revolució al sistema social i políticexistent en Europa durant els segles XVII i XVIII per a contraposar la nova situació arran de larevolució amb les circumstàncies anteriors a la Revolució francesa. En el cas d’Espanya es denominaAntic Règim al sistema anterior a les revolucions burgeses del segle XIX.
  • 20. 6.1.- ANTIC RÈGIM I LIBERALISME (CAPITALISME)QUÈ ÉS L’ANTIC RÈGIM? Es pot definir com elsistema caracteritzat des de diferents àmbits per:Punt de vista econòmic: una economia de predominiagrari, intervenció de l’estat en l’economia a favor delproteccionisme (pujar els aranzels) i dels gremis.Punt de vista social: la societat típica és la societatestamental, és una societat desigual davant les lleis ibasada en els privilegis de les elits. Existeixen dosestaments: La noblesa i el clergat que tenien privilegisjurídics econòmics i socials. El Tercer Estat era l’estamentno privilegiat.Punt de vista polític: una estructura política o sistema degovern de tipus monarquia absoluta (tot el poder en mansd’una sola persona, el rei) o bé la seva versió edulcorada,que al final derivarà en el Despotisme Il·lustrat.
  • 21. 6.1.- ANTIC RÈGIM I LIBERALISME (CAPITALISME)EL LIBERALISME ÉS: La ideologia liberal que es va aixecar en contra del Antic Règim.Des del punt de vista polític: era contrari a l’absolutisme i el liberalisme polític, representat pels il·lustrats del segleXVIII, defensava la divisió de poders (Montesquieu ho formularà al seu llibre “L’Esperit de les lleis” de 1748), elpoder executiu (el té el govern, el rei i els seus ministres), el poder legislatiu (poder d’elaborar les lleis en mans d’unparlament elegit democràticament, no com abans un rei absolutista qui les fa) i el poder judicial (tribunals de justícia),els tres poders no poden estar concentrats en mans de la mateixa persona, com passa a la monarquia absoluta. A més,s’ha d’establir un règim democràtic (Rousseau, pare de la democràcia moderna en el seu “Contracte Social” de 1762);així els representants d’un estat democràtic han de ser elegits per sufragi masculí. En aquest temps, no es planteja elsufragi femení. Els liberals es divideixen entre els partidaris del sufragi universal (liberals progressistes) o bé elcorrent majoritari que es favorable al sufragi censatari (liberals moderats), que estableix restriccions de tipuseconòmic per poder votar, ja que s’ha de tenir una determinada situació econòmica.
  • 22. 6.1.- ANTIC RÈGIM I LIBERALISME (CAPITALISME)
  • 23. 6.1.- ANTIC RÈGIM I LIBERALISME (CAPITALISME)
  • 24. 6.1.- ANTIC RÈGIM I LIBERALISME (CAPITALISME)
  • 25. 6.1.- ANTIC RÈGIM I LIBERALISME (CAPITALISME)EL LIBERALISME ÉS: La ideologia liberal que es va aixecar en contra del Antic Règim.Des del punt de vista econòmic: segueixen les doctrines econòmiques del liberalismeeconòmic que Adam Smith va exposar en el seu llibre “La riquesa de les nacions” de 1776.Els liberals són partidaris de la no intervenció de l’estat en l’economia, de l’eliminació delproteccionisme, la llibertat d’empresa i treball, llibertat d’oferta i demanda, el lliurecanvisme,la llibertat del comerç, de preus... , etc., i el respecte absolut a la propietat privada, ja que finsaleshores l’Estat controlava les propietats privades i el que passava dins elles.
  • 26. 6.1.- ANTIC RÈGIM I LIBERALISME (CAPITALISME)EL LIBERALISME ÉS: La ideologia liberal que es va aixecar en contra del Antic Règim.Des del punt de vista social: Estan a favor de la igualtat davant la llei i l’eliminació dels privilegis. Les diferències nohan de ser jurídiques. Si aquestes desapareixen, les diferències seran únicament econòmiques. És a dir, estan a favor dela substitució de la societat estamental per una societat de classes.
  • 27. 6.1.- ANTIC RÈGIM I LIBERALISME (CAPITALISME)
  • 28. 6.1.- ANTIC RÈGIM I LIBERALISME (CAPITALISME)
  • 29. CARACTERÍSTIQUES DE L’ANTIC RÈGIM
  • 30. 6.1.- ANTIC RÈGIM I LIBERALISME (CAPITALISME) ANTIC RÈGIM LIBERALISME (CAPITALISME)POLÍTICA - Monarquia absoluta. - Sobirania nacional (sufragi). - Sobirania reial: el rei té els tres - Estat institucional que garanteix els poders. drets dels ciutadans. - Estat patrimonial i propietat de la - El rei ha de jurar la Constitució (no Corona (súbdits). està per damunt d’ella). - Divisió de poders.SOCIETAT - Societat estamental (per - Societat de classes (per riquesa): naixement), dividida en privilegiats burgesia i proletariat. (noblesa i clergat) i no privilegiats (camperols, burgesos,...).ECONOMIA -Economia fonamentalment agrària. - Activitat econòmica lliure (oferta i - Obstacles al comerç i circulació demanda). de béns immobles (propietat - Desamortització i desvinculació de vinculada o amortitzada). les propietats. - Economia: monopolis senyorials. - Abolició dels monopolis i supressió - Els gremis controlen la producció dels gremis → llibertat de producció, artesanal. circulació i contractació.
  • 31. 6.2.- EL REGNAT DE CARLES IV (1788-1808)
  • 32. BLOC II. TEMA 6/1. LA CRISI DEL’ANTIC RÈGIM (1788/1808-1833) INICI EDAT CONTEMPORÀNIA TEMA 6.- La crisi de l’Antic Règim (1788/1808-1833) 6.1.- Antic Règim i liberalisme (capitalisme). 6.2.- El regnat de Carles IV (1788-1808) i la crisi de la monarquia absoluta. 6.3.- La Guerra del Francès (1808-1814) o de la Independència. 6.4.- La Revolució liberal (1810-1813): l’obra de les Corts de Cadis i la Constitució de 1812. 6.5.- El regnat de Ferran VII (1814-1833): sexenni absolutista, trienni liberal i dècada ominosa o absolutista. 6.6.- La independència de les colònies americanes.
  • 33. 6.2.- EL REGNAT DE CARLES IV (1788-1808)I LA CRISI DE LA MONARQUIA ABSOLUTA Carles IV accedí al tron espanyol l’any 1788, a la mort del seu pare Carles III. El seu regnat ve marcat per 2 fets importants:  la Revolució francesa (1789), en el context internacional, i...  l’herència de les reformes de Carles III (Despotisme il·lustrat).
  • 34. Maria Amàlia de Savoia i Maria Lluïsa de Parma
  • 35. (1701-1714) (1714-1766 mor)
  • 36. Felip V o d’Anjou (1700-1746).Ferran VI Carles III (1759-1788). (1746- 1759). Carles IV (1788-1808).
  • 37. 6.2.- EL REGNAT DE CARLES IV (1788-1808)I LA CRISI DE LA MONARQUIA ABSOLUTA Retrat eqüestre de Carles IV
  • 38. Francisco de Goya y Lucientes F La família de Carles IV (1800) Oli sobre tela (280 x 336 cm) A Museu del Prado, Madrid, Espanya (FITXA 124/2010, 77/2011 i 12, desapareix 2013) M D. Antonio Pascual i Dª Carlota Joaquina Í Goya La promesa de Reina Mª Lluïsa I Ferran VII L Dª Isabel I El rei Carles IV A El príncep de Parma CD. CarlesMaria Isidre A La Princesa R Maria Lluïsa, Ferran VII amb el seu fill L O S I Infant Francesc de Paula V
  • 39. 6.2.- EL REGNAT DE CARLES IV (1788-1808) Immediatament es va veure desbordat per la complexa situació creada per la Revolució francesa (1789). Les possibilitats de què s’estengués a Espanya la ideologia revolucionària van propiciar la congelació de totes les reformes iniciades durant el regnat de Carles III i va apartar del govern als vells ministres il·lustrats.Presa de la presó de Bastilla a la Revolució francesa (14 juliol de 1789).
  • 40. 6.2.- EL REGNAT DE CARLES IV (1788-1808) Congela totes les reformes iniciades durant el regnat de Carles III i va apartar del govern als vells ministres il·lustrats. Floridablanca va ser substituït per Aranda (govern en 1792) i aquest, al seu torn, per Manuel de Godoy el 1792. Comte d’Aranda Comte de Floridablanca Manuel de Godoy, el príncep de la PauFrancisco de Goya y Lucientes
  • 41. 6.2.- EL REGNAT DE CARLES IV (1788-1808)Congela totes les reformes iniciades durant el regnat de Carles III i va apartar del govern als vellsministres il·lustrats. Floridablanca (“Pànic de Floridablanca”, Cordó sanitari”) va ser substituït perAranda (govern en 1792) i aquest, al seu torn, per Manuel de Godoy el 1792.PÀNIC DE FLORIDABLANCA: “CORDÓ SANITARI”."Prohíbo la introducción y cursos en estos mis reinos yseñoríos de cualesquiera papeles sediciosos ycontrarios a la fidelidad y a la tranquilidad pública, y albien y fidelidad de mis vasallos: y en su consecuenciamando, que cualquiera persona que tuviere, o a cuyasmanos llegare carta o papel impreso o manuscrito deesta especie, los presente a la respectiva Justicia,diciendo y nombrando el sujeto que se le hayaentregado o dirigido, si lo supiere o conociere; pena deque no haciéndolo así, y justificándose por tener,comunicar o extender tales cartas o papeles, serácastigado y procesado por el crimen de infidencia;debiendo la Justicia remitir al mi Consejo los papelesque se les presentaren, denunciaren o aprehendieren(...).Carlos IV por orden Circular del 5 de Enero de 1791
  • 42.  Retrat cortesàEl comte de Floridablanca
  • 43. 6.2.- EL REGNAT DE CARLES IV (1788-1808)Manuel de Godoy (1792) va vacil·lar entre eltemor a França i l’intent de pactar-hi per tald’evitar l’enfrontament amb el poderós exèrcitnapoleònic. Finalment, l’execució a la guillotinadel rei francès Lluís XVI, el 21 gener de 1793, vaprovocar la declaració de guerra a la Repúblicafrancesa (Guerra de la Convenció contra laFrança revolucionària, 1793). El conflicte nomésva ser notori a territori català (Guerra Gran,1793-1795) i se saldà amb la derrota espanyola il’acceptació de la pau mitjançant la signatura delTractat de Basilea (juliol 1795), davant lesderrotes constants.
  • 44. 6.2.- EL REGNAT DE CARLES IV (1788-1808)A partir de 1796, el primer ministre Godoy optà peruna estratègia d’aliances i pactes amb França isigna, en nom de Carles IV, el Pacte de SanIldefonso amb la Convenció francesa (etapa delDirectori, 1795-1799), i en 1801 especialment ambNapoleó Bonapart (etapa del Consolat, 1799-1804)mitjançant el Tractat de Madrid. Manuel de Godoy, el príncep de la Pau D’acord amb aquesta aliança, l’exèrcit espanyol va intervenir en Portugal (maig de 1801), quan el Consolat va decidir forçar la neutralitat portuguesa, declarada per no rompre la seva tradicional aliança amb Anglaterra, provocant l’efímera guerra de las Naranjas (1804).
  • 45.  Retratat com a vencedor de la guerra de las Naranjas, Academia San Fernando.Mitjançant el Tractat de Madrid (1801), Espanya declararia la guerra a Portugal, siaquesta donava suport als anglesos. Conflicte entre Portugal, França i Espanya.Manuel Godoy (1801)
  • 46. 6.2.- EL REGNAT DE CARLES IV (1788-1808)Des de 1803, Espanya ajuda econòmicament aFrança a lluitar contra Anglaterra (12 anys de paui acords, de 1796 fins 1808), i posa a disposició laseva Armada per a la guerra naval contra elsbritànics que, amb derrotes importants com les delcap de Sant Vicent (1797), culminarà amb labatalla de Trafalgar (1805). Manuel de Godoy, el príncep de la Pau Almirall Nelson
  • 47. 6.2.- EL REGNAT DE CARLES IV (1788-1808)La gravetat de la derrota del’armada hispanofrancesa enTrafalgar no va tenir lesmateixes repercussions enEspanya i França.Napoleó, proclamat ja en 1804empereur des Français, va haverde renunciar a la invasióimmediata per via marítima deGran Bretanya, però va poderequilibrar la seva posició ambels triomfs militars successiusd’Austerlitz, el 2 de desembrede 1805, i de Jena, el 14d’octubre de 1806, aconseguintacords de pau amb austríacs,russos i prussians.Pel contrari, amb la destrucció de l’armada hispana, Espanya va perdre la seva flota, cosa quesignificà la impossibilitat de mantenir obert el comerç amb les colònies americanes i la pèrdua delseu control, cosa que va agreujar la crisi econòmica, mentre augmentava el recel de la cort cap a lapolítica d’aliances.
  • 48. 6.2.- EL REGNAT DE CARLES IV (1788-1808)En 1807, Carles IV, instigat pel seu favorit Godoy, signa un nou pacte amb França: el Tractat deFontainebleau, pel qual es permetia a Napoleó i els seus exèrcits travessar el territori espanyol peratacar Portugal, aliat d’Anglaterra. Aquest tractat, de fet, deixava les mans lliures a Napoleó, jaemperador (1804) i triomfant a Europa, per actuar en territori espanyol, fou el seu pretext per envairla Península. A aquesta política d’aliances s’oposava el fill del rei, Ferran.
  • 49. 6.2.- EL REGNAT DE CARLES IV (1788-1808)Espanya passa per una crisi econòmica ifinancera molt greu pels deutesacumulats dels governs precedents, lesdespeses en les guerres anteriors i lapèrdua del control del mercat colonialamericà, a més de les males collitesperiòdiques i l’escassetat de terres deconreu que provoquen fam, i el fracàs detota reforma fiscal. El deute i el dèficit del’Estat cada vegada és major (préstecs icontinuada emissió de vals reials). Manuel de Godoy, el príncep de la Pau Davant d’aquesta situació, Manuel de Godoy enceta una sèrie de reformes contràries a l’església i la noblesa, encaminades a augmentar els ingressos: primera desamortització de terres vinculades de l’església i augment dels impostos, reducció del poder de la Inquisició, protecció d’artistes i intel·lectuals, intent de reforma fiscal,..., cosa que fa que es guanyi forts enemics interns, doncs provoquen el descontent de nobles i església, per una part, i del camperolat per l’altra, produint-se motins i revoltes.
  • 50. TEMA 6. LA CRISI DE L’ANTIC RÈGIM• DAVANT LA REVOLUCIÓN FRANCESA, CARLOS IV DECLARA LA GUERRA A FRANÇA.• LA GUERRA ÉS UN FRACÀS.• EL MINISTRE GODOY, DECIDEIX CANVIAR RADICALMENT LES ALIANCES ESPANYOLES.• S’AUTORITZA A NAPOLEÓ A ENTRAR EN ESPANYA PER A ENVAIR PORTUGAL. Manuel Godoy (1801)
  • 51. 6.2.- EL REGNAT DE CARLES IV (1788-1808)RESUM1789. Revolució Francesa  por al contagi d’una revolta popular  fre a les reformes iniciades pel Despotisme il·lustrat de Carles III.  canvi de ministres, fora els il·lustrats (Floridablanca, Jovellanos…).1792. Primer ministre: MANUEL GODOY (jove militar, plebeu).1793. Execució Lluís XVI de França.  declaració de guerra contra França (Espanya + altres països). Guerra de la Convenció.  Guerra Gran (1793-1795).1795. Derrota d’Espanya  Pau de Basilea (1795). - retirada tropes franceses territori català (invasió Urgell, Cerdanya, Empordà…). - subordinació d’Espanya a França. - conflicte continua entre França – G.Bret.  control marítim. Bloqueig continental.1796. Pacte de San Ildefonso (intervenció en Portugal): Guerra de las Naranjas (1804). 1805. Batalla de Trafalgar. - derrota armada francoespanyola  desastre per a Espanya.Desastre naval - victòria almirall Nelson.  paralitza el comerç colonial  conseqüències -  ingressos Hisenda reial. CRISI -  comerç de teixits catalans per la pèrdua de mercats - Endeutament. solucions - contribucions  malestar popular. - reformes  desamortització i venda de terres eclesiàstiques.  OPOSICIÓ noblesa i Església ( favor de Ferran VII). - contra reformes. - contra Godoy (origen plebeu!). *malestar popular entre la pagesia + epidèmies (fam i carestia) =  mortalitat.REVOLTES POPULARS CONTRA GODOY (responsable de la crisi).
  • 52. 6.2.- EL REGNAT DE CARLES IV (1788-1808)
  • 53. 6.3.- LA GUERRA DEL FRANCÈS (1808-1814)EDAT CONTEMPORÀNIA 6.3.1.- La monarquia de Josep I (1808-13). 6.3.2.- Les noves forces polítiques. 6.3.3.- El desenvolupament de la guerra.
  • 54. MAPA 12.- GUERRA DEL FRANCÈS (B2-T6/1) ACTIVITAT PAU: Lectura de mapa amb els fets més importants de la guerra d’Independència contra Napoleó: Cadis, Bailén, Arapiles, Saragossa, Girona. B2-T1.Us present distints models del MAPA 12 sobre la guerra del Francès (1808-1814).Cal emmarcar el comentari fent referència a la Revolució francesa i l’efecte que va causaren el regnat de Carles IV, provocant un gir a la seva política reformista, que provenia deles directrius del reformisme borbònic il·lustrat del seu pare Carles III. La destitució delsministres reformadors i el nomenament del favorit Manuel de Godoy.Esmentar els diferents tractats (San Ildefonso, Fontainebleau, etc), i les revoltes imotins (Aranjuez, Madrid), així com les abdicacions de Baiona (Estatut de Baiona); idins la monarquia de Josep I Bonapart, l’ocupació de la Península i l’aixecament del 2 demaig de 1808 a Madrid, i la repressió posterior (afusellaments de 3 de maig) a partird’aquests fets o començament de la guerra, contar els principals esdeveniments obatalles, sempre esmentant les fases de la guerra quins països estigueren involucrats,sense oblidar les ideologies existents en aquest període (afrancesats i patriòtics en lesseves variants), i esmenteu les estratègies de lluita de la resistència (guerrilles iresistència, desgast).No oblidar una de les principals conseqüències: les Corts de Cadis i la promulgació de laConstitució del 1812, en plena guerra, on es va gestar el primer liberalisme espanyol.Per acabar, en el tractat de Valençay (11 desembre 1813) amb el retorn de Ferran VII i larestauració de l’absolutisme, en 1814.
  • 55. MAPA 12.- GUERRA DEL FRANCÈS (B2-T6/1) ACTIVITAT PAU: Lectura de mapa amb els fets més importants de la guerrad’Independència contra Napoleó: Cadis, Bailén, Arapiles, Saragossa, Girona. B2-T1.
  • 56. MAPA 12.- GUERRA DEL FRANCÈS (model 1)
  • 57. MAPA 12.- GUERRA DEL FRANCÈS (model 2)
  • 58. 6.3.- LA GUERRA DEL FRANCÈS (1808-1814)IntroduccióLa Guerra del Francès o de la Independència té un triple caràcter:  D’una banda, és un episodi bèl·lic, és una més de les guerres d’alliberament europees contra la invasió napoleònica (resistència a una ocupació exterior).  És una guerra nacional, no amb un sentit polític, sinó que és nacional perquè els protagonistes no són tan sols els exèrcits professionals sinó que també és protagonista la població civil.  Al mateix temps, constitueix el primer intent de revolució liberal burgesa a la història d’Espanya, la protagonitzada per les Corts de Cadis i la Constitució de 1812.Això es deu a què la guerra suposà l’enfonsament de les institucions pròpies de la monarquia absoluta espanyola il’aparició, a la zona resistent a la invasió, d’unes noves institucions (Juntes, Corts de Cadis) i normes legals(Constitució de 1812), que descansaven en principis liberals i que vulneraven els principis de l’absolutisme (sobiraniareial d’origen diví, concentració de poders en mans del monarca, inexistència d’una declaració de drets i llibertats,etc.).
  • 59. 6.3.- LA GUERRA DEL FRANCÈS (1808-1814)Context europeu: la península Ibèrica en el sistema napoleònicNapoleó puja al poder en 1799 (Consolat) i en 1804 (Imperi), en laseva expansió europea es va trobar amb un gran rival: Anglaterra. La França napoleònica era la primera potència continental. Però Anglaterra dominava la mar, era la primera potència marítima, sobretot des de la seva gran victòria naval de 21 d’octubre de 1805 a la Batalla de Trafalgar, on l’almirall Nelson va derrotar l’armada francesa i espanyola, que varen quedar destrossades, com a conseqüència Gran Bretanya va bloquejar el comerç espanyol amb les colònies, degut a la seva hegemonia marítima.
  • 60. 6.3.- LA GUERRA DEL FRANCÈS (1808-1814) Almirall Nelson
  • 61. 6.3.- LA GUERRA DEL FRANCÈS (1808-1814)Context europeu: la península Ibèrica en el sistema napoleònicDurant l’època de Napoleó (1799-1808), el primer ministre de Carles IV,Manuel de Godoy, que era molt ambiciós, primer declara la guerrajuntament amb Gran Bretanya, a França, i quan va perdre, Napoleóindueix a Godoy a una aliança conjunta contra gran Bretanya. Retrat eqüestre de Manuel Godoy, duc d’Alcúdia, de Goya.
  • 62. 6.3.- LA GUERRA DEL FRANCÈS (1808-1814)Context europeu: la península Ibèrica en el sistema napoleònicCom Napoleó no es pot enfrontar a la mar contra Anglaterra posarà enpràctica el “bloqueig continental”, és a dir, controlarà els portseuropeus per evitar el comerç d’Anglaterra amb la resta d’Europa. Estractava d’ofegar econòmicament a Anglaterra. En aquesta estratègia de bloqueig continental i amb les seves contínues conquestes i aliances, Napoleó pràcticament tenia controlats tots els ports europeus, però li fallava un importantíssim: el port de Lisboa. Portugal havia estat sempre país aliat de Anglaterra i bona part de les matèries primeres que arribaven de les colònies portugueses, al port de Lisboa, s’enviaven cap a Anglaterra.
  • 63. 6.3.- LA GUERRA DEL FRANCÈS (1808-1814)Context europeu: la península Ibèrica en el sistema napoleònicCom Napoleó no es pot enfrontar a la mar contra Anglaterra posaràen pràctica el “bloqueig continental”.
  • 64. 6.3.- LA GUERRA DEL FRANCÈS (1808-1814)Context europeu: la península Ibèrica en el sistema napoleònicNapoleó vol ocupar Portugal, però per fer-ho ha de travessar Espanya.L’emperador va convèncer a les autoritats espanyoles, al rei Carles IV (1788-1808) i al seu favorit Manuel de Godoy, per deixar passar les tropes francesesper territori hispà per anar ocupar Portugal. El 18 d’octubre de 1807, l’exèrcitque liderava el general Junot travessa la frontera i s’apodera de quasi totPortugal, els sobirans portuguesos varen fugir a Brasil.
  • 65. 6.3.- LA GUERRA DEL FRANCÈS (1808-1814)Context europeu: la península Ibèrica en el sistema napoleònicPocs dies després, el 27 d’octubre de 1807, Godoy i Carles IV signen amb Napoleó el Tractat deFontainebleau. En aquest tractat s’havia previst que els exèrcits francesos amb 28.000 soldatspodien travessar Espanya per envair Portugal i Espanya participarà en la invasió amb una forçasimilar; a canvi, una vegada conquerida, de repartir-la en tres parts, una per a França, altra per aEspanya i altra per a Godoy, en el tracte final se la repartirien entre Napoleó i Godoy (FR-GODOY VRS GB-PORTUGAL). Portugal es dividiria en 3 zones o parts:  La del nord i la del centre per França.  La part del sud es constituirà amb regne, el regne de l’Algarve i Godoy seria nomenat Príncep dels Algarves.  Les colònies portugueses es repartirien entre França i Espanya, i el rei d’Espanya seria nomenat emperador de les Amèriques.
  • 66. Manuel Godoy (1801), príncep de la Pau
  • 67. La reina Maria LluïsaRetrat eqüestre: Maria Lluïsa
  • 68. La reina Maria Lluïsa A les obres on representa la reina d’Espanya, queda palesa l’antipatia que sentia per ella, a causa de la seva supèrbia, altivesa i el domini que exercia sobre el rei. Raó per la qual no la va idealitzar en els retrats, ans el contrari la pinta lletja i amb el posat altiu sempre present en el rostre. El vestit és de colors freds, on destaquen especialment els botons, així com les condecoracions, fent que ressaltin en contrast amb els colors més vius del fons.
  • 69. El rei Carles IV Mostra l’estima que sent el pintor per aquest monarca, tot i que es va deixar influir per la seva esposa Maria Lluïsa de Parma. Composició lineal, on els contorns prenen forma d’arc. El fons pintat amb colors vius com el verd, el roig i el blanc..., que contrasta amb el blau obscur del monarca, del que, únicament, destaca la franja roja. Realça el detallisme de les condecoracions del rei i els seus ribets d’or en el vestit.
  • 70. 6.3.- LA GUERRA DEL FRANCÈS (1808-1814)Context europeu: la península Ibèrica en el sistema napoleònicPerò en els pensaments i objectius de Napoleó no hi havia tan sols el pla portuguès. Efectivament, les autoritatsespanyoles havien estat enganyades i Carles IV no va conèixer mai els plans francesos respecte al nord-estpeninsular, ja que l’exèrcit francès entrà dins Espanya per a la conquesta de tota la península i col·locar-hi el seugermà Josep. El primer pas era traslladar la frontera pirenaica fins els riu Ebre (les províncies Basques, casi totaNavarra, la meitat d’Aragó i la major part de Catalunya esdevindrien departaments francesos i el francès seria únicidioma oficial, apartant les llengües pròpies, i sometent aquest territoris al centralisme polític emergent, cosa que jahavia intentat Carlemany, mil anys abans, sense oferir res a canvi). El segon pas de Napoleó era controlar els tresports principals peninsulars:  Lisboa (oest)  Cadis (sud)  Barcelona (est)
  • 71. 6.3.- LA GUERRA DEL FRANCÈS (1808-1814)Context europeu: la península Ibèrica en el sistema napoleònicDe fet, el desplegament de les tropes napoleòniques en direcció als tres ports abans esmentats (cap al’oest, sud i est), amb la intenció també d’ocupar Madrid, demostrava que Napoleó volia la conquestade tota la península Ibèrica.A finals del 1807 inici del 1808,les tropes franceses (uns 100.000homes) dirigides pel seu cunyat, elgeneral Murat, entraren pelsPirineus i ocuparen les cases delsciutadans com a lloc de lloguer.Mentre, part dels exèrcitsinvasors ocupen el nord, untercer exèrcit travessa elsPirineus orientals i entra enCatalunya.
  • 72. MAPA 12.- GUERRA DEL FRANCÈS (model 3)
  • 73. 6.3.- LA GUERRA DEL FRANCÈS (1808-1814)Context europeu: la península Ibèrica en el sistema napoleònicGodoy, davant les nombroses tropes invasores, comença a recelar de lesintensions de Napoleó, i tracta infructuosament de salvar la situació.
  • 74. 6.3.- LA GUERRA DEL FRANCÈS (1808-1814)Context europeu: la península Ibèrica en el sistema napoleònicEl poble reaccionà front la invasió i això va produir incidents a Aranjuez i Madrid, mentre elsmonarques Carles IV i Ferran VII es trobaven a Baiona.
  • 75. MAPA 12.- GUERRA DEL FRANCÈS (model 4)Context europeu: la península Ibèrica en el sistema napoleònicEl poble reaccionà front la invasió i això va produir incidents a Aranjuez iMadrid, mentre els monarques Carles IV i Ferran VII es trobaven a Baiona.
  • 76. 6.3.- LA GUERRA DEL FRANCÈS (1808-1814)Inici de la Guerra del Francès: el Motí d’Aranjuez, Madrid, BaionaARANJUEZ: Amb anterioritat al Motí d’Aranjuez, ja s’havia produït el Procés d’El Escorial (1807):el príncep d’Astúries, futur Ferran VII, junt a part de la noblesa i el clergat, conspira per a tirar aGodoy i a son pare i fer-se amb el poder, però és descobert i delata als que havien conspirat junt a ellper aconseguir el perdó de son pare.
  • 77. 6.3.- LA GUERRA DEL FRANCÈS (1808-1814)Inici de la Guerra del Francès: el Motí d’Aranjuez, Madrid, BaionaARANJUEZ: Després de l’ocupació de Portugal, un exèrcit francès, conduïtper Murat, es dirigí a Madrid. La cort de Carles IV i Godoy es traslladen alReal Sitio de Aranjuez, davant la imminent arribada dels francesos a Madrid, iGodoy aconseguí convèncer Carles IV de la necessitat que la família reial anésa Andalusia camí d’Amèrica. General MuratAquesta decisió, l’anormal presència i el constant moviment de tropes estrangeres per territori espanyoli el temor a una invasió del país fou aprofitat per la noblesa i el clergat (un grup de personal relacionatamb la Cort), que s’oposaven a la política de Godoy i eren partidaris de l’infant Ferran, perpromoure una revolta popular contra el favorit del rei, Godoy.
  • 78. 6.3.- LA GUERRA DEL FRANCÈS (1808-1814)Inici de la Guerra del Francès: el Motí d’Aranjuez, Madrid, BaionaARANJUEZ: El dia 19 de març de 1808, els revoltats s’amotinen davant del Palau Reiald’Aranjuez.
  • 79. 6.3.- LA GUERRA DEL FRANCÈS (1808-1814)Inici de la Guerra del Francès: el Motí d’Aranjuez, Madrid, BaionaARANJUEZ: El dia 19 de març de 1808, els revoltats s’amotinen davant del Palau Reiald’Aranjuez, on es trobava el rei. Amb el Motí dAranjuez augmenten els partidaris de Ferran. Laintenció era treure Godoy del poder i aconseguir la substitució del rei pel seu fill.
  • 80. 6.3.- LA GUERRA DEL FRANCÈS (1808-1814)Inici de la Guerra del Francès: el Motí d’Aranjuez, Madrid, BaionaARANJUEZ: Temorós Carles IV (1788-1808) destitueix Godoy, quefou empresonat, i el rei abdicà (19 de març) en el seu fill Ferran VII(existien desacords entre ells).
  • 81. 6.3.- LA GUERRA DEL FRANCÈS (1808-1814)Inici de la Guerra del Francès: el Motí d’Aranjuez, Madrid, BaionaARANJUEZ: Els amotinats aconseguiren els seus objectius, però els fets van fer evident la crisiprofunda de la monarquia espanyola. El mateix dia, el príncep d’Astúries Ferran és coronat reicom a Ferran VII (1814-1833).
  • 82. 6.3.- LA GUERRA DEL FRANCÈS (1808-1814)ARANJUEZ: Sembla que Ferran va participar sufragant (pagant) el motícontra el seu pare (o bé instigant).“Como los achaques de que adolezco no me permiten soportar por mástiempo el grave peso del gobierno de mis reinos, y me sea preciso parareparar mi salud gozar en clima más templado de la tranquilidad de la vidaprivada; he determinado, después de la mas seria deliberación, abdicar micorona en mi heredero y mi muy caro hijo el Príncipe de Asturias. Por tanto esmi real voluntad que sea reconocido y obedecido como Rey y Señor naturalde todos mis reinos y dominios. Y para que este mi real decreto de libre yespontánea abdicación tenga su exacto y debido cumplimiento, locomunicaréis al consejo y demás a quienes corresponda”.Dado en Aranjuez, a 19 de marzo de 1808.-Yo, el Rey.- A don PedroCevallos”. Gaceta de Madrid, 25 de marzo de 1808.
  • 83. 6.3.- LA GUERRA DEL FRANCÈS (1808-1814)ARANJUEZ: Cinc dies més tard, elnou monarca Ferran VII entra enMadrid i els madrilenys li oferirenel seu reconeixement, el recorregutdes de la Porta d’Atocha, pel carrerd’Alcalà, fins el Palau d’Orient vatardar sis hores.
  • 84. 6.3.- LA GUERRA DEL FRANCÈS (1808-1814)ARANJUEZ: Murat, que havia entrat amb les seves tropes en Madrid,vint-i-quatre hores abans, no reconeix oficialment el nou rei i convenç aCarlos IV per a que envií una carta a Napoleó, negant la validesa de laseva abdicació. Mentrestant, entreté a Ferran VII amb la promesa queNapoleó en persona vindrà a visitar-lo.
  • 85. 6.3.- LA GUERRA DEL FRANCÈS (1808-1814)BAIONA: Carles IV decideix recuperar la corona i va escriure a Napoleó per comunicar-li elsesdeveniments i reclamar el seu ajut per recuperar el tron que li havia usurpat el seu propi fill FerranVII, però Napoleó és ara l’àrbitre de la situació militar i, també, de la situació dinàstica.CARLES IV RECORRE A NAPOLEÓ“Senyor germà meu: V. M. deu conèixer segurament amb penaels esdeveniments d’Aranjuez i els seus resultats, i no deuveure amb indiferències un rei que, forçat a renunciar a lacorona, ve a lliurar-se als braços d’un monarca, aliat seu,subordinant-se totalment a la disposició de l’únic que potdonar-li la seva felicitat, la de tota la seva família i la dels seusfidels vassalls, jo no he renunciat en favor del meu fill sinóforçat per les circumstàncies”. (...)“Adreço a V. M. I. una protesta contra els fets d’Aranjuez i contra la meva abdicació. Em lliuro totalment iconfio en el cor i en l’amistat de V. M. (...)” De V. M. I., el seu germà i amic Carles, març del 1808. (Traduït del castellà).
  • 86. 6.3.- LA GUERRA DEL FRANCÈS (1808-1814)BAIONA: L’emperador reafirma la seva impressió de feblesa, corrupció i incapacitat de lamonarquia espanyola i, a finals de 1807, Napoleó decideix definitivament envair Espanya, perquè ladèbil monarquia de Carles IV li era ja d’escassa utilitat i era més favorable als seus interessos lacreació d’un estat satèl·lit, ocupant el tron i annexant el país a l’Imperi.
  • 87. 6.3.- LA GUERRA DEL FRANCÈS (1808-1814)BAIONA: Efectivament, aprofitant el succeït al motí d’Aranjuez i el fet que les tropes franceses delgeneral Murat havien ocupat ja el nord d’Espanya (emparant-se en el tractat de Fontainebleau),Napoleó podrà decidir qui ha de ser el rei. Per això, Carles IV i Ferran VII van ser convocats a laciutat fronterera de Baiona, on l’emperador dels francesos va aconseguir arrencar les successivesabdicacions de Baiona (“Las renuncias de Bayona”, de 5 de maig de 1808).
  • 88. 6.3.- LA GUERRA DEL FRANCÈS (1808-1814)BAIONA: Murat convenç a Ferran VII, perquè surti cap a la frontera a rebre l’emperador i així, ambengany, arriba a Baiona, allí, els francesos li proposen que renuncií al tron i davant la seva negativa,esperen l’arribada de Carles IV, la seva esposa Maria Lluïsa de Parma i el favorit de amb dos,Godoy. Ferran VII se n’adona de la traïció dels francesos en discutir amb el seu pare Carles IV i liretorna la corona al seu pare Carles IV i aquest abdica en favor de Napoleó. Joachim Murat. General Murat Joachim Murat , Maréchal (1804), roi de Naples de 1808 à 1815.
  • 89. 6.3.- LA GUERRA DEL FRANCÈS (1808-1814)BAIONA: Carles IV demana ajuda a Napoleó, qui crida a Carles IV i a Ferran VII a Baiona.
  • 90. 6.3.- LA GUERRA DEL FRANCÈS (1808-1814)BAIONA: A Baiona, Ferran VII tornà a abdicar en favor del seu pare Carles IV i aquest en favorde Napoleó.“Mi venerado padre y señor: Para dar a V. M. una prueba de mi amor, de mi obediencia y de mi sumisión, ypara acceder a los deseos que V. M. me ha manifestado reiteradas veces, renuncio a mi corona en favorde V. M. deseando que pueda gozarla muchos años”.Abdicación de Fernando VII en Carlos IV (Bayona, 5 de mayo de 1808).“Art. 1: S. M. el rey Carlos (...) No pudiendo ser las circunstancias actuales ser sino un manantial dedisensiones, tanto más funestas cuanto las desavenencias han dividido su propia familia, ha resueltoceder, como cede por la presente, todos sus derechos al trono de las Españas y de las Indias a S. M. elemperador Napoleón, como el único que, en el estado a que han llegado las cosas, puede restablecer elorden......”Abdicación de Carlos IV en Napoleón (Bayona, 5 de mayo de 1808).
  • 91. 6.3.- LA GUERRA DEL FRANCÈS (1808-1814)BAIONA: A Baiona, Ferran VII tornà a abdicar en favor del seu pare Carles IV i aquest en favorde Napoleó.
  • 92. 6.3.- LA GUERRA DEL FRANCÈS (1808-1814)
  • 93. 6.3.- LA GUERRA DEL FRANCÈS (1808-1814)BAIONA: Immediatament després, Napoleó va lliurar la corona espanyola al seu germà Josep IBonaparte (rei d’Espanya de 6 juny 1808-1813), més conegut com a “Pepe Botella” (diuen per la sevaafició a la botella) i convocà Corts. Gravat satíric que representa a Josep Bonaparte damunt un cogombre, en referència al seu nom en italià (Peppino), i que ironitza sobre la seva afecció per la beguda.
  • 94. 6.3.- LA GUERRA DEL FRANCÈS (1808-1814)BAIONA: Creació d’un estat satèl·lit, ocupant el tron i annexant el país a l’Imperi.
  • 95. 6.3.- LA GUERRA DEL FRANCÈS (1808-1814)
  • 96.  Es nota que el pintor no sent apreciació pel príncep Ferran, per la qual cosa el pinta més bé lleig, igual que a la reina. Realcen els colors vius (roig i groc) de la vestimenta, així com el daurat de les condecoracions, en comparació als obscurs del fons. El representa amb una expressió altiva i de superioritat. El príncep Ferran
  • 97. Francisco de Goya y Lucientes F La família de Carles IV (1800) Oli sobre tela (280 x 336 cm) A Museu del Prado, Madrid, Espanya (FITXA 124/2010, 77/2011 i 12, desapareix 2013) M D. Antonio Pascual i Dª Carlota Joaquina Í Goya La promesa de Reina Mª Lluïsa I Ferran VII L Dª Isabel I El rei Carles IV A El príncep de Parma CD. CarlesMaria Isidre A La Princesa R Maria Lluïsa, Ferran VII amb el seu fill L O S IGoya (1746-1828) Infant Francesc de Paula V
  • 98. RETRAT DE FAMÍLIA DE CARLES IV És un RETRAT COL·LECTIU (1800-01), realitzat en Aranjuez. Representa la famíliareial (el monarca acompanyat de l’esposa, germans i fills), retratada amb gran esperitobservador, uneix a la veritat física la psíquica. Els rostres de gran realisme deixen veure la psicologia i els caràcters delspersonatges. Apareixen amb vestimentes de la Cort, que són d’interès per la minuciositatdels detalls, i els distintius honorífics (bandes, medalles, joies...). Fa un homenatge a “Las Meninas” de Velázquez, doncs Goya s’autoretrata, al’esquerra, darrere d’un enorme llenç, dempeus i amb escàs moviment, com una figurasilenciosa que no participa de l’escena. COMPOSICIÓ: Respon a un sentit jeràrquic dels personatges segons el lloc queocupen. Tots estan dempeus i contemplen un personatge misteriós, que posa per alpintor, estan col·locats casi en línia recta i en l’ordre que exigeix el protocol reial. Lesfigures formen, als dos costats, dos grups compactes, per a deixar en el centre un espaimés ampli, on es situen els reis amb el seu fill menor.La LLUM, que arriba de l’esquerra, fa que brillen les sedes i les joies i eludeix elsrostres, destacant els objectes i les teles (a recalcar la lluïssor de les condecoracions). Elconjunt de brillants uniformes i vestits clars destaca del fons en penombra. Goya creaun espai, on col·loca l’escena, no mitjançant la il·luminació i la superposició de plans, sinó através del volum dels cossos de la família reial.
  • 99. Francisco de Goya y Lucientes F La família de Carles IV (1800) Oli sobre tela (280 x 336 cm) A Museu del Prado, Madrid, Espanya (FITXA 124/2010, 77/2011 i 12, desapareix 2013) M Í I L I A C A R L O S IGoya (1746-1828) V
  • 100. Goya (1746-1828) Detall de Maria Lluïsa de Parma i Donya Isabel
  • 101. Goya (1746-1828) Esbós de la infanta M. Josefa (germana de Carles IV)
  • 102. 6.3.- LA GUERRA DEL FRANCÈS (1808-1814)MADRID, 2 DE MAIG DIA DE CÒLERA: Mentrestant, l’administració borbònica es troba sensecap visible (Ferran VII és a Baiona) i amb ordres de cooperar amb els francesos, i en Madrid,l’ambient és molt hostil cap a les forces invasores i es respira una atmosfera carregada d’inquietud.
  • 103. 6.3.- LA GUERRA DEL FRANCÈS (1808-1814)MADRID, 2 DE MAIG DIA DE CÒLERA:REVOLTA DAVANT EL PALAU REIALDes de primeres hores del matí del dia 2 de maig 1808, es congrega un allau degent davant el Palau Reial, en la Plaça d’Orient, on la resta de la famíliareial, que encara es trobava a Palau, es prepara per a marxar cap a Baiona.La població de Madrid creia que Napoleó havia segrestat a Ferran VII, segons elrumors que s’havien difós per la ciutat, ignorant la manera exacta com s’havienproduït els esdeveniments.En el moment de pujar al cotxe el petit infant Francesc de Paula per conduir-locap França, qui anava plorant, qualcú va cridar: “¡Que nos lo llevan!, en unmoment homes i dones van rodejar les carrosses tractant d’impedir el viatge.
  • 104. 6.3.- LA GUERRA DEL FRANCÈS (1808-1814)MADRID, 2 DE MAIG DIA DE CÒLERA: REVOLTA DAVANT EL PALAU REIALLes forces de l’invasor comencen a disparar, aquest fet obre la pàgina de la història (gravada a sang ifoc) de la guerra de la Independència contra l’invasor francès, en caure els primers màrtirs. Elpoble de Madrid s’aixeca de manera espontània contra la presència francesa, dirigit pels notableslocals, els interessos del quals perillaven per les mesures revolucionàries que podia emprendre el nourei, amb el seu reduït nucli d’afrancesats. La revolta va amalgamar diferents expectatives, aquells que defensaven una nació sobirana que faci legítim el canvi dinàstic (de Carles a Ferran), els que lluitaven per la independència, com també a les classes dominants temoroses del poble amb armes.
  • 105. 6.3.- LA GUERRA DEL FRANCÈS (1808-1814)MADRID, 2 DE MAIG DIA DE CÒLERA:LLUITA EN LA PORTA DEL SOLLa notícia del succés de la Plaça d’Orient es vapropagar per tot Madrid; homes, dones i el joventarmats amb navalles, tisores i pals surten al carrermentre criden: “¡A morir matando!”, “¡No másesclavos!”. Des de finestres i balcons cauen maons,pedres, mobles i calderetes d’aigua o oli bullint. Heroiques dones i indomables homes presenten resistència a l’invasor, mentre ancians i nins es refugies en el temple del Buen Suceso de la Porta del Sol. Els soldats continuen metrallant i la lluita es prolonga durant tota la nit, morint patriotes espanyols i soldats francesos. El renou del canons i els tirs es propaguen com la pólvora per tot Madrid.
  • 106. 6.3.- LA GUERRA DEL FRANCÈS (1808-1814)MADRID, 2 DE MAIG DIA DE CÒLERA:DEFENSA DEL PARC D’ARTILLERIA DE MONTELEÓNMentrestant, els soldats espanyols estan aquarterats i sense ordres directes del rei, confosos ipassius. Però el capità Luís Daóiz no es resigna a veure morir el poble i arenga els seus soldats, als ques’uneixen els capitans d’artilleria Pedro Valverde i Rafael Goicochea, i el tinent Jacinto RuizMendoza amb trenta voluntaris més, al crits de: “¡Viva Ferran VII!”, “¡Viva Espanya!, es refugien totsal Parc d’artilleria, situat en el barri de las Maravillas (avui de Malasaña). Amb ells es tanquen els veïns de la ciutat més valents, agrupats en dos bàndols:  “manolos” (habitants dels barris més alts: Rastro, Lavapiés, Puente i calle de Toledo,..) i  “chisperos” (veïns dels barris alts: Maravillas, Barquillo, San Antón, ...).
  • 107. 6.3.- LA GUERRA DEL FRANCÈS (1808-1814)MADRID, 2 DE MAIG DIA DE CÒLERA:DEFENSA DEL PARC D’ARTILLERIA DE MONTELEÓN
  • 108. 6.3.- LA GUERRA DEL FRANCÈS (1808-1814)MADRID, 2 DE MAIG DIA DE CÒLERA:DEFENSA DEL PARC D’ARTILLERIA DE MONTELEÓNEntre tots defensen el Parc d’artilleria de Monteleón, arrastrenamb el braços els canons i tan sols tenen deu granades.Avança la columna del general Lefranc i, quan la tenen a tir,disparen els canons a través de la porta, per a què l’impacte siguimajor; augmenta l’entusiasme del poble i l’enemic es retira.
  • 109. 6.3.- LA GUERRA DEL FRANCÈS (1808-1814)MADRID, 2 DE MAIG DIA DE CÒLERA:DEFENSA DEL PARC D’ARTILLERIA DE MONTELEÓNPerò, Murat mana nombrosos reforços i aquell munt de valents mor lluitant heroicament.
  • 110. 6.3.- LA GUERRA DEL FRANCÈS (1808-1814)MADRID: AFUSELLAMENTS DE LA MONCLOATot i l’heroisme, Murat va poder controlar l’allau de gentque envaïa carrers i places. Les tropes franceses tenencontrolades les posicions estratègiques i penetren pelsdiferents extrems de la ciutat. La guàrdia imperial mata ambganivets als grups, destaca la crueltat dels llancers imamelucs, que forcen les cases on es suposa que els handisparat, i degollen als seus habitants.
  • 111. 6.3.- LA GUERRA DEL FRANCÈS (1808-1814)MADRID: AFUSELLAMENTS DE LA MONCLOAAixí, l’aixecament popular madrileny, que va ser durament reprimit per les tropes franceses deMurat el mateix dia 2 de maig i immortalitzat per Goya amb “La càrrega dels mamelucs” (tropesmusulmanes al servei de Napoleó sota les ordres del general Murat), posava de manifest la dissociacióentre la voluntat del poble i el govern titella instaurat per Napoleó. La càrrega dels mamelucs El 2 de maig de 1808
  • 112. 6.3.- LA GUERRA DEL FRANCÈS (1808-1814)MADRID: AFUSELLAMENTS DE LA MONCLOAMurat publica un bàndol, ordenant l’afusellament de tot espanyol que sigui trobat amb armes dequalsevol tipus, centenars d’innocents foren afusellats, sense haver estat encausats, simplement perdur “cortaplumas” o tisores.“Soldados, mal aconsejado el populacho de Madrid, se ha levantado y hacometido asesinatos; bien sé que los españoles que merecen el nombrede tales han lamentado tamaños desórdenes, y estoy muy distante deconfundir con ellos a unos miserables (...).Pero la sangre francesa vertida clama venganza. Por tanto, mando losiguiente: (...) Art. 2 Serán fusilados todos cuantos durante la rebelión han sido presos con armas. (...) Art. 5 Toda villa o aldea donde sea asesinado un francés será incendiada. (...) Art. 7 Los autores de libelos impresos o manuscritos que provoquen a la sedición serán pasados por los armas.Dado en nuestro Cuartel General de Madrid a 2 de Mayo de 1808.Joachim MURAT
  • 113. 6.3.- LA GUERRA DEL FRANCÈS (1808-1814)MADRID: AFUSELLAMENTS DE LA MONCLOALes causes de la guerra foren: l’absència física del rei Ferran VII (considerat segrestat), elressentiment contra l’ocupació francesa, rebutjada pel poble des del començament, i la brutalrepressió del dia 2 de maig i del dia següent, quan es van produir els afusellaments del 3 de maig enla muntanya del “Príncipe Pio”, que el genial pintor aragonès Francisco de Goya y Lucientesimmortalitzà i traslladà al llenç...Els afusellaments de la Muntanya del “Príncipe Pio” o els ..., tots aquells horrors que ens afusellaments del 3 de maig de la Moncloa, a Madrid deixen estorats a les (1814, Goya). generacions posteriors. Joachim Murat. General Murat
  • 114. ELS AFUSELLAMENTS DEL 3 DE MAIG DE 1808 (1814) FRANCISCO DE GOYA Y LUCIENTES (1746-1828) MUSEU DEL PRADO. MADRID
  • 115. 6.3.- LA GUERRA DEL FRANCÈS (1808-1814)MADRID: EL BÀNDOL DEL ALCALDE DE MÓSTOLESLa proclama contra l’invasor en Madrid i la repressió posterior, tot plegat va tenir com a conseqüènciaque, pocs dies més tard, les principals ciutats espanyoles seguiren l’exemple de Madrid i la poblacióse’n revoltà ràpidament contra l’invasor. Als viatgers que surten de Madrid se’ls demana notícies delque està passant a la capital i es reuneixen en grups per llegir les cartes que arriben de l’heroica vila.
  • 116. 6.3.- LA GUERRA DEL FRANCÈS (1808-1814)MADRID: EL BÀNDOL DEL ALCALDE DE MÓSTOLESA Móstoles, poble proper a Madrid, el seu patriòtic batllereuneix als veïns i els arenga: “¡La Patria está en peligro!¡Madrid perece víctima de la perfidia francesa! ¡Españoles,acudid a salvarla!..”.Homes i dones entusiasmats, s’armen amb trabucs vells, navalles ipals, per combatre l’invasor, dirigit pel batlle.
  • 117. 6.3.- LA GUERRA DEL FRANCÈS (1808-1814)MADRID: EL BÀNDOL DELS ALCALDES DEMÓSTOLESMolt aviat van sorgir per tot arreu Juntesd’Armament i Defensa que van reaccionar enfrontdel desconcert i l’absència de poder, i no es vansotmetre a les autoritats. Amb l’aixecament a Madrid, el dia 2 de maig de 1808, comença la guerra del Francès.
  • 118. 6.2.- EL REGNAT DE CARLES IV (1788-1808)
  • 119. 3.- TERCERA ETAPA: GUERRA DEL FRANCÈS I RETORN FERRAN VII (1808-1819) RETORN REI: segona crisi  3.1.- Gravats: Els desastres de la Guerra  3.2.- Quadres patriòtics o pintura històrica  3.3.- Obres realistes o expressionistes
  • 120. GUERRA DE LA INDEPENDÈNCIA O DEL FRANCÈS (1808- 1814) El pintor sembla tancar-se ensi mateix, i els esdevenimentspolítics contribuïren a imprimir unsentiment d’angoixa en la sevaobra de maduresa. RETORN DE FERRAN VII: segona crisi
  • 121. 3.- TERCERA ETAPA:GUERRA DEL FRANCÈS I RETORN FERRAN VII (1808-1819) 3.1.- Gravats: Els desastres de la Guerra
  • 122. GUERRA DE LA INDEPENDÈNCIA (1808- 1814)GRAVATS:Els desastresde la guerra ALTRES OBRES:  LA CÀRREGA DELS MAMELUCS  ELS AFUSELLAMENTS DE LA MUNTANYA DEL PRÍNCIPE PÍO O ELS AFUSELLAMENTS DEL 3 DE MAIG DE LA MONCLOA (1814)  EL COLÓS (no autoria)
  • 123. GRAVATS  “ELS DESASTRES DE LA GUERRA” (1808-9 i 1811)Esto es peor
  • 124. El sueño de la razónproduce monstruos
  • 125. GOYAAIGUATINTA… variant de…AIGUAFORT(planxa matriu de metall).
  • 126. GOYA AIGUAFORT (planxa matriu de metall).-1r pas: consisteix en envernissar una planxa metàl·lica.- 2n: es realitza un dibuix amb un punxó, gratant sobre la capa de vernís.- 3r: fet el dibuix s’introdueix la planxa en aiguafort (àcid nítric rebaixat ambaigua), que aprofundeix les zones gravades amb el punxó i desprotegides devernís.- 4t: D’aquesta forma on abans hi havia les retxes del dibuix ara hi ha solcs.- 5è: Per acabar, es posa tinta sobre la planxa i després es neteja amb un drap,quedant tinta dintre dels solcs.- 6è: Després es posa un paper damunt, es pressiona amb una premsa que esdiu tòrcul i el paper absorbeix la tinta. D’aquesta forma es poden fer les còpiesque es vulguin.
  • 127. 3.- TERCERA ETAPA: GUERRA DEL FRANCÈS I RETORN FERRAN VII (1808-1819) 3.2.- Quadres patriòtics o pintura històrica
  • 128. QUADRES PATRIÒTICS O  La guerra contra l’invasor francès va PINTURA HISTÒRICA impressionar fortament a Goya per la seva crueltat, i farà que emeti el seu judici personal sobre els horrors que la guerra provocava.  En El dos de maig o la càrrega dels mamelucs (tropes musulmanes al servei de Napoleó sota les ordres del general Murat) es ressalta l’heroisme i la lluita del poble de Madrid, que s’alçà en armes contra els francesos, i la càrrega contra ell, a la Puerta del Sol.  “El mamelucs” ben armats, en contrast amb els ganivets i punyals del valent poble. No predomina el primer pla, tot el conjunt destaca al mateix temps, tot el poble que s’enfronta les tropes invasores. Al centre de la composició, un mameluc, soldat sota ordres franceses cau mort delcavall, mentre un madrileny continua apunyalant-lo i un altre fereix mortalment al cavall.Al fons, les figures dels madrilenys, que amb els ulls desorbitats per la ràbia, la ira i laindignació apunyalen amb les seves armes blanques a genets i cavalls, mentre elsfrancesos rebutgen l’atac i intenten fugir.
  • 129. La càrrega dels mamelucs El 2 de maig de 1808 En aquesta composició destaca el sentit èpic, el moviment impetuós, l’enèrgic valorexpressiu dels rostres i, fins i tot, dels cavalls, es denota el pànic en els ulls i el desigd’abandonar el lloc. La llum violenta, un fort, ric i vibrant cromatisme, i una execució deràpida pinzellada amb grans taques, és com si el pintor hagués estat envaït per la mateixaacció. L’altre quadre que fa parella amb aquest, i és la seva continuació, és Elsafusellaments del 3 de maig.
  • 130. QUADRES PATRIÒTICS O  L’obra és una font històrica dels PINTURA HISTÒRICA afusellaments de patriotes en la muntanya del Príncipe Pío, el 3 de maig de 1808, i de la duríssima repressió de les tropes franceses contra els madrilenys, que s’havien aixecat contra ells.  Més que una obra que perpetuí el fet de la insurrecció nacional, Goya ens llega un testimoni antibèl·lic, que denuncia la crueltat i la barbàrie; lluny del tractament heroic i grandiloqüent de la pintura històrica d’altres èpoques, és com un document d’un reporter fotogràfic, que utilitza els seu objectiu per denunciar les atrocitats. Francisco de Goya y Lucientes  Davant d’un escamot (pelotón) Afusellaments del 3 de maig 1808 (1814) d’execució de soldats francesos Oli sobre tela (260 x 345 cm) (devastador i símbol d’opressió), que Museu del Prado, Madrid, Espanya dispara i ha matat, es troba un grup de(FITXA 125:09-10; 78: 10-11 i 11-12; 43: 12-13) patriotes (innocència) s’enfronta amb la mort.
  • 131.  El grup és heterogeni i el quadre plasma les distintes reaccions dels personatges quevan a ser afusellats, cada persona s’enfronta amb la mort de distinta forma; al centre, unhome, que destaca, per la camisa blanca i el calçó groc, de la resta de companys, vestitsamb vestimentes brunes (“pardas”) somortes (mortecinas), aixeca els seus braços i el capamb mirada desorbitada, i sembla increpar als seus executors; a la seva dreta, un altre degenolls resa; qualcú es tapa els ulls no volent ni veure el seu propi rostre; altre les orelles... En primer pla i en terra, jeuen (yacen) els cossos amarats (“empapados”) en sang delscadàvers dels ja executats, que completen la visió tràgica de l’escena. Els afusellaments de la Muntanya del “Príncipe Pio” o els afusellaments del 3 de maig de la Moncloa, a Madrid (1814)
  • 132.  En la composició es pot distingir tres grups: els ja afusellats, els que estan a punt deser-ho i els que esperen. El contrast entre escamot d’afusellament, que forma un bloc compacte amb lesbaionetes calades, i que oculta les cares, que dóna a entendre que no són culpables,únicament obeeixen ordres, i els gestos patètics de les víctimes contribueix a crear la ideade violència, la força dramàtica que posseeix el quadre.Tot i que els personatges tenen una fisonomia, una expressió, i realitzen un gestos, alpintor el que li interessa és el conjunt. 125 78 ELS AFUSELLAMENTS DEL 3 DE MAIG DE 1808 (1814) 43 FRANCISCO DE GOYA Y LUCIENTES (1746-1828) MUSEU DEL PRADO. MADRID
  • 133.  Al fons apareix la muntanya de Príncipe Pío, realitzada amb pigmentacions en taques de color.  La TÈCNICA es caracteritza per la llibertat en la pinzellada furiosa. LLUM: El quadre està il·luminat pel fanal (farol) col·locat en terra, que incideix directamenten el grup de patriotes i, també, per una llum lúgubre d’alba, que tot ho inunda, la il·luminacióes centra, sobretot, en el personatge de camisa blanca, que desafia l’escamot i accepta laseva mort, per tant, el colorit és més bé esmortit, poc precís, i tan sol trenca aquesta tonalitatla irrupció més brillant de la figura en els braços oberts.Tot i que els afusellaments foren de dia, Goya prefereix la nit per emfatitzar el drama.
  • 134.  Amb dues obres es complementen i mostrenels horror de la guerra. La intensitat expressiva d’aquestes obresconvertiren Goya en un precursor delromanticisme. Obres que, pel seu contingut, adquireixenuna profunda dimensió moral i simbòlica.  Les va realitzar en tornar Ferran VII, a ocupar el tron en 1814, recordant les tristes visions de la guerra.
  • 135. Restauració 2008
  • 136. Éduard Manet L’execució de l’emperador Maximilià el 19 juny de 1867Execució Maximilià (1868-69) Oli sobre tela (260 x 345 cm)
  • 137. Versió grafiti 3 de maig, Madrid
  • 138. TEMA 6. LA CRISI DE L’ANTIC RÈGIM• EL POBLE DE MADRID SE SUBLEVA I FERRAN VII ES PROCLAMA REI.• NAPOLEÓ CONVOCA A CARLES IV I A FERRAN VII A BAIONA.• ALLÍ OBLIGA A ACCEPTAR A JOSÉ BONAPART COM A REI D’ESPANYA.
  • 139. BLOC II. TEMA 6/1. LA CRISI DE L’ANTIC RÈGIM (1788/1808-1833)INICI EDAT CONTEMPORÀNIA TEMA 6.- La crisi de l’Antic Règim (1788/1808-1833) 6.1.- Antic Règim i liberalisme (capitalisme). 6.2.- El regnat de Carles IV (1788-1808) i la crisi de monarquia absoluta. 6.3.- La Guerra del Francès (1808-1814) o de la Independència. 6.3.1.- La monarquia de Josep I (1808-13). 6.3.2.- Les noves forces polítiques. 6.3.3.- El desenvolupament de la guerra. 6.4.- La Revolució liberal (1810-1813): l’obra de les Corts de Cadis i la Constitució de 1812. 6.4.1.- La formació de les Corts. 6.4.2.- La tasca legislativa de les Corts de Cadis: el primer liberalisme espanyol. 6.5.- El regnat de Ferran VII (1814-1833): Sexenni absolutista, Trienni liberal i Dècada absolutista. 6.5.1.- El retorn a l’absolutisme (1814-1820). 6.5.2.- El Trienni liberal (1820-23). 6.5.3.- La Dècada ominosa o absolutista (1823-1833). 6.5.4.- El conflicte dinàstic. 6.6.- La independència de les colònies americanes.
  • 140. 6.3.- LA GUERRA DEL FRANCÈS (1808-1814)EDAT CONTEMPORÀNIA 6.3.1.- La monarquia de Josep I (1808-13). 6.3.2.- Les noves forces polítiques. 6.3.3.- El desenvolupament de la guerra.
  • 141. 6.3.1.- LA MONARQUIA DE JOSEP I (1808-13)Aquests successos tan importants foren coneguts ben aviat a França; mentre Ferran VII i Carles IVforen empresonats a Baiona per Napoleó, que els havia tornat a enganar, i va nomenar al germà,Josep I, rei d’Espanya.“Art. 1: S. A. R. el príncipe de Asturias se adhiere a la cesión hecha por el rey Carlos de sus derechos altrono de España y de las Indias en favor de S. M. el emperador de los franceses....y renuncia, en cuantosea menester, a los derechos que tiene como príncipe de Asturias a la corona de España y de las Indias”.Renuncia a los derechos de Fernando VII en Napoleón (Bayona, 10 de mayo de 1808).
  • 142. 6.3.1.- LA MONARQUIA DE JOSEP I (1808-13)Per tal de donar un caràcter modernitzador a lanova monarquia, el primer que fan Napoleó i JosepI fou convocar un simulacre de Corts espanyoles aBaiona. Reunides, el 15 de juny de 1808, unesCorts espanyoles, una assemblea de notablesdesignada per les autoritats franceses aprova un textja redactat (una Carta Atorgada). Així, Josep Ipromulga una mena de constitució per Espanya,l’Estatut de Baiona de dia 7 de juliol de 1808, queproclamava rei d’Espanya a Josep Bonapart I,que era llavors rei de Nàpols.
  • 143. 6.3.1.- LA MONARQUIA DE JOSEP I (1808-13)“Españoles: después de una larga agonía vuestra nacióniba a perecer. He visto vuestros males y voy aremediarlos. Vuestra grandeza y vuestro poder hacenparte del mío. Vuestros príncipes me han cedido todossus derechos a la corona de España. Yo no quiero reinaren vuestras provincias; pero quiero adquirir derechoseternos al amor y al reconocimiento de vuestraprosperidad. Vuestra monarquía es vieja; mi misión esrenovarla; mejoraré vuestras instituciones, y os harégozar, si me ayudáis, de los beneficios de una reforma,sin que experimentéis quebrantos, desórdenes yconvulsiones. Españoles: he hecho convocar unaasamblea general de las diputaciones de las provincias yciudades. Quiero asegurarme por mí mismo de vuestrosdeseos y necesidades. Entonces depondré todos misderechos, y colocaré vuestra gloriosa corona en lassienes de un otro Yo, garantizándoos al mismo tiempouna constitución que concilie la santa y saludableautoridad del soberano con las libertades y privilegiosdel pueblo. Españoles: recordad lo que han sidovuestros padres, y contemplad vuestro estado. No esvuestra la culpa, sino del mal gobierno que os ha regido;tened una gran confianza en las circunstancias actuales,pues yo quiero que mi memoria llegue hasta vuestrosúltimos nietos, y exclamen: Es el regenerador de nuestrapatria.”Napoleón Bonaparte, Bayona, 25 de mayo de 1808.
  • 144. 6.3.1.- LA MONARQUIA DE JOSEP I (1808-13)Josep Bonapart I (el rei intrús) arriba a Madrid el 20 dejuliol de 1808 i no fou acceptat per la població (quatredies després es fa la proclamació entre la indiferència delpoble), però si li varen donar suport un grupd’intel·lectuals espanyols partidaris de l’ocupaciófrancesa i de Napoleó (anomenats afrancesats); pocdesprés escriu al germà:"No me asusta mi posición, pero es única en la historia; notengo aquí un solo partidario". En efecte, el poble espanyol no deixa de manifestar el seu odi (el dia anterior, 19 de juliol s‘havia produït la derrota del general Dupont a Bailén).
  • 145. 6.3.1.- LA MONARQUIA DE JOSEP I (1808-13)Constantment, l’anomenen “Pepe Botella” i circulen dibuixos caricaturescs i lletretes (“letrillas”)al·lusives; sembla que Josep Bonapart no bevia.
  • 146. 6.3.1.- LA MONARQUIA DE JOSEP I (1808-13)A Espanya arriba ple de bons "“Tengo por enemiga a una nación de doce millones depropòsits i en contra de la seva habitantes, bravos y exasperados hasta el extremo... Todo lo quevoluntat. Adonant-se de la raó del se hizo aquí el 2 de mayo, es odioso....; No se ha tenido ninguna consideración para este pueblo.... No, señor: Estáis en un error,poble espanyol, escriu a Napoleó: vuestra gloria se hundirá en España...”.
  • 147. 6.3.1.- LA MONARQUIA DE JOSEP I (1808-13)L’Estatut de Baiona de dia 7 de juliol de 1808 adoptà reformes importants per tal d’acabar ambl’Antic Règim. Contenia molts trets de la Revolució francesa (igualtat de tots els espanyols davant lallei, impostos per a tots i supressió dels privilegis de la noblesa i el clergat, abolició de la Inquisició,llibertats econòmiques, certa llibertat de premsa, racionalització de l’administració, promoció del’ensenyament, etc...), i anava acompanyada de desamortització o desvinculació de lesprimogenitures i fi del règim senyorial. Aquesta constitució no va entrar mai en vigor (paperbanyat) per l’estat de guerra que hi havia a Espanya.
  • 148. 6.3.1.- LA MONARQUIA DE JOSEP I (1808-13)
  • 149. BLOC II. TEMA 6/1. LA CRISI DE L’ANTIC RÈGIM (1788/1808-1833)INICI EDAT CONTEMPORÀNIA TEMA 6.- La crisi de l’Antic Règim (1788/1808-1833) 6.1.- Antic Règim i liberalisme (capitalisme). 6.2.- El regnat de Carles IV (1788-1808) i la crisi de monarquia absoluta. 6.3.- La Guerra del Francès (1808-1814) o de la Independència. 6.3.1.- La monarquia de Josep I (1808-13). 6.3.2.- Les noves forces polítiques. 6.3.3.- El desenvolupament de la guerra. 6.4.- La Revolució liberal (1810-1813): l’obra de les Corts de Cadis i la Constitució de 1812. 6.4.1.- La formació de les Corts. 6.4.2.- La tasca legislativa de les Corts de Cadis: el primer liberalisme espanyol. 6.5.- El regnat de Ferran VII (1814-1833): Sexenni absolutista, Trienni liberal i Dècada absolutista. 6.5.1.- El retorn a l’absolutisme (1814-1820). 6.5.2.- El Trienni liberal (1820-23). 6.5.3.- La Dècada ominosa o absolutista (1823-1833). 6.5.4.- El conflicte dinàstic. 6.6.- La independència de les colònies americanes.
  • 150. 6.3.- LA GUERRA DEL FRANCÈS (1808-1814)EDAT CONTEMPORÀNIA 6.3.1.- La monarquia de Josep I (1808-13). 6.3.2.- Les noves forces polítiques. 6.3.3.- El desenvolupament de la guerra.
  • 151. 6.3.2.- LES NOVES FORCES POLÍTIQUESDavant la nova situació de la presència francesa i mentre tenia lloc la guerra d’alliberament contral’exèrcit francès va néixer un moviment revolucionari impulsat per minories liberals i reformistes,que actuaren davant la inactivitat de les autoritats precedents, sempre reconeixent la figura de FerranVII com rei d’Espanya.La societat espanyola A.- Els afrancesats.es va dividir en dos B.1.- Noblesa i clergat, els absolutistes.grups i vàries postures B.- El front patriòtic odiferents: resistent, oposats a B.2.- Il·lustrats i burgesos liberals. Josep I per diferents raons: B.3.- I la majoria de la població.
  • 152. 6.3.2.- LES NOVES FORCES POLÍTIQUES A.- Els afrancesats, una minoria d’intel·lectuals il·lustrats, pertanyents a les capes més altes de la societat, que acceptaren la legitimitat de Josep I, i el veien com un monarca fort i el règimLa societat espanyola napoleònic com l’única opció de dur a terme les reformes il·lustrades quees va dividir en dos defensaven i que eren necessàries per acabar amb l’Antic Règim igrups i vàries postures modernitzar el país, sense necessitat d’una revolució liberal.diferents:
  • 153. 6.3.2.- LES NOVES FORCES POLÍTIQUESLa societat espanyola A.- Els afrancesats, una minoria d’intel·lectuals il·lustrats.es va dividir en dosgrups i vàries postures B.- Front patriòtic o resistent, oposats a Josep I per diferents raons:diferents: B.1.-Noblesa i clergat, els absolutistes que reclamaven la tornada de Ferran VII i de l’Antic Règim, que no desitjaven el canvi per por a perdre tals privilegis. B.2.- Il·lustrats i burgesos liberals que volien aprofitar per a fer una revolució liberal parlamentària que acabés amb l’Antic Règim. Els liberals pertanyien a la intel·lectualitat i a la burgesia mitjana. Influïts pels principis ideològics de la Revolució francesa representaren el sector políticament més actiu del moment. Defensaven el principis de sobirania nacional, divisió de poders, Constitució, i dissolució de la societat estamental. Un grup important d’intel·lectuals que s’oposaven a Napoleó són anomenats Jovellanistes, perquè adoptaren la línia de pensament il·lustrada de Jovellanos. Esperançats amb la monarquia de Ferran VII com a fórmula capaç de complir el programa del Despotisme Il·lustrat, representaven l’intent d’harmonitzar reformes modernitzadores amb l’existència de les institucions tradicionals. B.3.- I la majoria de la població, que veia l’exèrcit francès com a invasor i cruel, i reclamava la tornada de Ferran VII, “el desitjat”. Tanmateix, la gran massa de la població es va mostrar indiferent a un plantejament polític clar. Influïda pel clergat i per un pensament tradicional van participar en la guerra impulsats per l’odi a l’ocupant amb una actitud reaccionària.
  • 154. Gaspar Melchor de Jovellanos
  • 155. 6.3.2.- LES NOVES FORCES POLÍTIQUESLa societat espanyola es va dividir en dos grups i vàries postures diferents:
  • 156. 6.3.2.- LES NOVES FORCES POLÍTIQUESLa societat espanyola A.- Els afrancesats, una minoria d’intel·lectuals il·lustrats.es va dividir en dosgrups i vàries postures B.- Front patriòtic o resistents, oposats a Josep I per diferents raons.diferents: - “Digues, fill: què ets tu? - Sóc espanyol per la gràcia de Déu. - Quines obligacions té un espanyol? - Tres: ser cristià, i defensar la pàtria i el rei. - Qui és el nostre rei? - Ferran VII. - Qui és l’enemic de la nostra felicitat? - L’emperador dels francesos. - Qui és aquest home? - És un malvat, un ambiciós, el principi de tots els mals i el final de tots els béns i el resum i dipòsit de tots els vicis. - És pecat assassinar un francès? - No, pare: és una obra meritòria alliberar la pàtria d’aquests violents opressors.” Catecisme espanyol del 1808.
  • 157. 6.3.2.- LES NOVES FORCES POLÍTIQUESLa societat espanyola A.- Els afrancesats, una minoria d’intel·lectuals il·lustrats.es va dividir en dosgrups i vàries postures B.- Front patriòtic o resistents, oposats a Josep I per diferents raons.diferents:
  • 158. REGNAT CARLES IV I MONARQUIA DE JOSEP IRESUM1807. Tractat de Fontainebleau (Godoy – Napoleó): - autoritza exèrcits francesos a entrar a Espanya. - excusa: atac a Portugal (aliat de Gran Bretanya  conflicte per control marítim). - tracte: repartir Portugal i crear Principat per Godoy.1808. Entrada tropes franceses: - acceptació autoritats borbòniques. - rebuig de la població. - situació de tropes en zones estratègiques (BCN, Vitòria, Madrid….).  objectiu: desplegar-se per tot el territori. REVOLTES contra: Motí d’Aranjuez (1808, feblesa monarquia). - ocupació francesa. - actitud rei + Godoy. - nobles i clero: NO reformes, SÍ retorn Ferran VII. - classes populars (malestar).Carles IV demana ajuda a NAPOLEÓ per lluitar contra el seu fill, Ferran VII.  conscient debilitat monarquia espanyola,  - invasió d’Espanya: annexionar el país a l’imperi.1808: abdicació a Baiona - Napoleó obliga a Carles IV i Ferran VII que abdiquin a favor de Napoleó. - nomena un nou rei: el seu germà: Josep I (Pepe Botella).JOSEP I  codi de Baiona: - igualtat davant la llei, impostos i accés als càrrecs públics.  TRENCA AMB L’ANTIC RÈGIM. - + reformes: - abolició règim senyorial. - desamortització de terres Església. - desvinculació de les primogenitures i de les terres de mans mortes. Poc suport social. Per què? - govern considerat il·legítim, foraster, posat per les armes. - + actuacions violentes dels soldats. INSURRECCIÓ  població contra el nou monarca.
  • 159. BLOC II. TEMA 6/1. LA CRISI DE L’ANTIC RÈGIM (1788/1808-1833)INICI EDAT CONTEMPORÀNIA TEMA 6.- La crisi de l’Antic Règim (1788/1808-1833) 6.1.- Antic Règim i liberalisme (capitalisme). 6.2.- El regnat de Carles IV (1788-1808) i la crisi de monarquia absoluta. 6.3.- La Guerra del Francès (1808-1814) o de la Independència. 6.3.1.- La monarquia de Josep I (1808-13). 6.3.2.- Les noves forces polítiques. 6.3.3.- El desenvolupament de la guerra. 6.4.- La Revolució liberal (1810-1813): l’obra de les Corts de Cadis i la Constitució de 1812. 6.4.1.- La formació de les Corts. 6.4.2.- La tasca legislativa de les Corts de Cadis: el primer liberalisme espanyol. 6.5.- El regnat de Ferran VII (1814-1833): Sexenni absolutista, Trienni liberal i Dècada absolutista. 6.5.1.- El retorn a l’absolutisme (1814-1820). 6.5.2.- El Trienni liberal (1820-23). 6.5.3.- La Dècada ominosa o absolutista (1823-1833). 6.5.4.- El conflicte dinàstic. 6.6.- La independència de les colònies americanes.
  • 160. 6.3.- LA GUERRA DEL FRANCÈS (1808-1814)EDAT CONTEMPORÀNIA 6.3.1.- La monarquia de Josep I (1808-13). 6.3.2.- Les noves forces polítiques. 6.3.3.- El desenvolupament de la guerra.
  • 161. 6.3.3.- DESENVOLUPAMENT DE LA GUERRA (1808-14)Evolució del conflicte. Generalització de l’aixecament i fracàs del pla francès. FasesINICI GUERRA (origen en maig 1808). Davantl’ocupació (per part de França), el caos i l’absènciadel rei en Madrid (estaven a Baiona) i la pèrdua depoder de les institucions de la monarquia, lapoblació de la capital, Madrid, es revolta (2 demaig) contra l’exèrcit francès (resistència per partd’Espanya) i el general Murat reacciona amb unaviolenta repressió (bàndol i dies 2 i 3 de maig).
  • 162. 6.3.3.- DESENVOLUPAMENT DE LA GUERRA (1808-14) INICI GUERRA (origen en maig 1808). El general Murat reacciona amb una violenta repressió (bàndol i dies 2 i 3 de maig). “Soldados, mal aconsejado el populacho de Madrid, se ha levantado y ha cometido asesinatos; bien sé que los españoles que merecen el nombre de tales han lamentado tamaños desórdenes, y estoy muy distante de confundir con ellos a unos miserables (...). Pero la sangre francesa vertida clama venganza. Por tanto, mando lo siguiente: (...) Art. 2 Serán fusilados todos cuantos durante la rebelión han sido presos con armas. (...) Art. 5 Toda villa o aldea donde sea asesinado un francés será incendiada. (...) Art. 7 Los autores de libelos impresos o manuscritos que provoquen a la sedición serán pasados por los armas. Dado en nuestro Cuartel General de Madrid a 2 de Mayo de 1808. Joachim MURAT
  • 163. 6.3.3.- DESENVOLUPAMENT DE LA GUERRA (1808-14)Evolució del conflicte. Generalització de l’aixecament i fracàs del pla francès. FasesINICI GUERRA (origen en maig 1808). Resistència per part d’Espanya contra l’exèrcit francès i elgeneral Murat reacciona amb una violenta repressió (bàndol i dies 2 i 3 de maig). La càrrega dels mamelucs El 2 de maig de 1808
  • 164. 6.3.- LA GUERRA DEL FRANCÈS (1808-1814)Evolució del conflicte. Generalització de l’aixecament i fracàs del pla francès. FasesINICI GUERRA (origen en maig 1808). Resistència per part d’Espanya contra l’exèrcit francès i elgeneral Murat reacciona amb una violenta repressió (bàndol i dies 2 i 3 de maig). Els afusellaments de la Muntanya del “Príncipe Pio” o els afusellaments del 3 de maig de la Moncloa, a Madrid (1814, Goya).
  • 165. ELS AFUSELLAMENTS DEL 3 DE MAIG DE 1808 (1814) FRANCISCO DE GOYA Y LUCIENTES (1746-1828) MUSEU DEL PRADO. MADRID
  • 166. 6.3.3.- DESENVOLUPAMENT DE LA GUERRA (1808-14) Evolució del conflicte. Generalització de l’aixecament i fracàs del pla francès. Fases INICI GUERRA (origen maig 1808). El moviment popular madrileny i el manifest del batlle de Móstoles es propaguen, i provoquen revoltes populars semblants per tot el país (Móstoles, Sevilla, Valladolid, Oviedo, València, Saragossa, Cartagena, Girona), i s’organitza la resistència popular, començant la guerra. La majoria d’Espanya, excepte els afrancesats, s’aixeca en armes convençuts de dues coses:  El poble espanyol considera que la renuncia de Ferran VII no ha estat lliure, sinó forçada i que per tant no és vàlida.  Que el titular de la sobirania, Ferran VII, està captiu i, en aquestes circumstàncies, correspon a la societat l’organització de l’estat i dirigir la guerra contra els francesos.
  • 167. MAPA 12.- GUERRA DEL FRANCÈS (model 5)
  • 168. 6.3.- LA GUERRA DEL FRANCÈS (1808-1814)INICI GUERRA (origen maig 1808). SUBLEVACIÓ DE LES JUNTES PROVINCIALSPer aquest motiu la població s’organitza en Juntes Ciutadanes d’Armament i Defensa, que esdeclaren dipositàries de la sobirania en absència del rei i adoptaren la missió d’organitzarl’aixecament militar contra les tropes franceses. Aquestes Juntes Ciutadanes es reuniran en JuntesProvincials primer, i més tard en una Junta Suprema Central governativa, que assumeix el poderd’un país on les velles institucions eren incapaces de reaccionar davant l’invasor per coordinar i dirigirla guerra.
  • 169. TEMA 6. LA CRISI DE L’ANTIC RÈGIM• EL TRASLLAT DE LA FAMÍLIA REIAL A FRANÇA PROVOCA LA REBELIÓ DEL 2 DE MAIG DE 1808.• ES CREEN “JUNTES” PER A LLLUITAR CONTRA FRANÇA.• ES RECORRE A LES GUERRILLES.
  • 170. 6.3.- LA GUERRA DEL FRANCÈS (1808-1814)INICI GUERRA (origen maig 1808).ASTÚRIES CUNA D’INDEPENDÈNCIAOviedo (Astúries) s’aixeca el 9 de maig, el poble s’apodera de la casa d’armes (hi havia 100.000 fusells), elsestudiants universitaris són els primers en armar-se, les tropes fraternitzen amb el poble i les autoritats es posen alcapdavant del moviment i declaren la guerra a Napoleó.El 24 de maig s’havia constituït la seva Junta, que s’autoproclama sobiranacontra un poder central, en principi legítim (Ferran en abandonar Espanya haviaexigit obediència a l’autoritat del francesos), però aquesta declara la guerra aFrança (coneguda com Guerra de la Independència, del Francès o Peninsular).S’organitza un exèrcit i s’envien dos emissaris a Anglaterra per demanarajut. Com a resposta, les autoritats envien al Principat un batalló del Regimentd’Hibernia des de Bilbao i un esquadró de carrabiners reials des de Valladolid,per controlar la rebel·lió, però sense èxit.
  • 171. MAPA 12.- GUERRA DEL FRANCÈS (model 2)
  • 172. 6.3.3.- DESENVOLUPAMENT DE LA GUERRA (1808-14) PRIMERA FASE GUERRA (maig a octubre 1808): es van produir fracassos francesos. La majoria de les ciutats no ocupades per França, segueixen l’exemple de la sublevació asturiana (Cantàbria dia 27, Galícia dia 30, Lleó en juny, Cadis, Sevilla, etc), cosa significa un greu revés pels plans de conquesta pacífica i amb pocs costos de Napoleó, que va aïllar els cossos expedicionaris de Portugal, Barcelona, Madrid o Vitòria i no esperava trobar grans resistències.
  • 173. MAPA 12.- GUERRA DEL FRANCÈS (model 6)PRIMERA FASE GUERRA (maig a octubre 1808): es van produir fracassos francesos.Napoleó va aïllar els cossosexpedicionaris de Portugal,Barcelona, Madrid oVitòria i no esperava trobargrans resistències.
  • 174. 6.3.- LA GUERRA DEL FRANCÈS (1808-1814)PRIMERA FASE GUERRA (maig a octubre 1808): es van produir fracassos francesos. La Junta deCatalunya acorda formar un exèrcit de 40.000 homes, i crida a lleva (“quinta”) entre els 16 i 40 anys,que es va mantenir fins 1814. Les previsions de Napoleó es van desbaratar a causa de la resistènciapopular, donat que l’exèrcit francès és incapaç d’avançar des de Barcelona cap al sud i l’interior,les tropes franceses són derrotades dues vegades en El Bruch, mentre la sublevació de Girona, lideradaper Joan Clarós entre altres, trenca les línies de subministrament amb França; els francesos no podenarribar a València des de Madrid i són derrotats a Bailén en el seu intent d’ocupar Andalusia i, peraixò, els francesos s’han de replegar a la submeseta Nord i a la vall de l’Ebre, abandonant Madrid.En definitiva, tot i que Napoleó va intentar annexar Catalunya, Aragó i Navarra a França oferintgran autonomia, fou en aquests indrets on es va lluitar amb més fervor contra ell.
  • 175. MAPA 12.- GUERRA DEL FRANCÈS (model 7)PRIMERA FASE GUERRA (maig a octubre 1808): es van produir fracassos francesos. En definitiva, tot i que Napoleó va intentar annexar Catalunya, Aragó i Navarra a França oferint gran autonomia, fou en aquests indrets on es va lluitar amb més fervor contra ell.
  • 176. 6.3.- LA GUERRA DEL FRANCÈS (1808-1814)PRIMERA FASE GUERRA (maig a octubre 1808): es van produir fracassos francesos.PRIMER SETGE DE SARAGOSSASaragossa és assetjada pel general francès Lefebvre, queamenaça degollar a tots els habitants si no es rendeixen;els valerosos aragonesos resistiran heroicament en unadefensa que els immortalitzà. I quan cauen els homes, sorgeix la heroïna famosa, Agustina d’Aragó, una dona del poble que passa a la història, perquè va encendre la metxa de canó que aturà als assaltants.
  • 177. 6.3.3.- DESENVOLUPAMENT DE LA GUERRA (1808-14) La població s’organitza en Juntes Ciutadanes d’Armament i Defensa, que es declaren dipositàries de la sobirania en absència del rei i es reuniran en Juntes Provincials primer, i en una Junta Suprema Central governativa més tard, que coordinarà i dirigirà la guerra contra els francesos.
  • 178. 6.3.- LA GUERRA DEL FRANCÈS (1808-1814)PRIMERA FASE GUERRA (maig a octubre 1808): es van produir fracassos francesos.PRIMER SETGE DE SARAGOSSAI quan cauen els homes, sorgeix la heroïna famosa,Agustina d’Aragó, una dona del poble que passa a lahistòria, perquè va encendre la metxa de canó queaturà als assaltants. Una jota brava brota del seu pitexaltat: “La Virgen del Pilar dice que no quiere ser francesa, que quiere ser capitana de la tropa aragonesa.”
  • 179. 6.3.- LA GUERRA DEL FRANCÈS (1808-1814)PRIMERA FASE GUERRA (maig a octubre 1808): es van produir fracassos francesos.PRIMER SETGE DE SARAGOSSAGlorioses jornades on els “baturros” es defensaren aferrissadament del setge a Saragossa ambpedres i sacs de terra per a taponar les escletxes (brechas) de les murades fetes per la metrallaenemiga, i quan ja no posseeixen res més, les tanquen amb el cadàvers dels seus germans caiguts.Davant les amenaces de capitulació, el general Palafox contesta: “¡Guerra a cuchillo!”. El 31 d’agostels francesos aixequen el setge de Saragossa, que els costà més de 3.000 baixes.
  • 180. MAPA 12.- GUERRA DEL FRANCÈS (model 8)PRIMERA FASE GUERRA (maig a octubre 1808): es van produir fracassos francesos.En definitiva, tot i que Napoleó va intentar annexar Catalunya, Aragó i Navarra a França oferintgran autonomia, fou en aquests indrets on es va lluitar amb més fervor contra ell.
  • 181. 6.3.3.- DESENVOLUPAMENT DE LA GUERRA (1808-14) FASES: PRIMERA FASE GUERRA (maig a octubre 1808). Principals fets:  Campanya de l’est: L’exèrcit francès es trobà amb la aferrissada resistència al setge de les ciutats de Saragossa i Girona, que varen poder resistir, tot i que de forma dramàtica, els setges als quals varen ser sotmeses pel poder napoleònic. Fracassa el pla francès d’ocupació del litoral peninsular del Mediterrani.  Campanya de l’oest: quan les tropes franceses avancen cap a Portugal, l’exèrcit anglès dirigit pel duc de Wellington desembarca a Oporto. Fracassa el pla francès d’ocupació a Portugal.  Campanya del sud: l’exèrcit francès comandat pel general Dupont parteix de Toledo cap a Cadis, derrota als espanyols en el Puente de Alcolea i entra en Còrdova, que saqueja violentament, però és derrotat, sorprenentment, a la Batalla de Bailén.
  • 182. 6.3.3.- DESENVOLUPAMENT DE LA GUERRA (1808-14) FASES: PRIMERA FASE GUERRA (maig a octubre 1808). Principals fets:  Campanya del sud: La Batalla de Bailén fou la primera derrota d’un exèrcit napoleònic en tota Europa, infringida per les restes de l’exèrcit regular espanyol comandat pel general Castaños, el 19 de juliol de 1808 (al dia següent arriba Josep I a Madrid). Tres dies després es signa la capitulació de Bailén, lliurant els francesos estendards, banderes, vasos sagrats robats en el seu pas per Andalusia i 20.000 presoners.
  • 183. 6.3.3.- DESENVOLUPAMENT DE LA GUERRA (1808-14) FASES: PRIMERA FASE GUERRA (maig a octubre 1808). Principals fets:  Campanya del sud: Cadis també va resistir a l’atac inicial dels francesos, vençuts a la batalla de la Barrosa, en Chiclana de la Frontera. Fracassa el pla francès d’ocupació d’Andalusia.
  • 184. 6.3.3.- DESENVOLUPAMENT DE LA GUERRA (1808-14) PRIMERA FASE GUERRA (maig a octubre 1808) es van produir fracassos francesos. LA JUNTA SUPREMA CENTRAL EN ARANJUEZ Conseqüència d’aquestos fracassos successius (sobretot de Bailén) es produeix una situació compromesa en la Cort de Josep I, que ha d’abandonar Madrid, i l’exèrcit francès, comandat pel duc de Marlborough, s’ha de replegar a la submeseta Nord i, després, Josep I recula amb les tropes fins a la línia de la vall de l’Ebre, en espera que Napoleó envií reforços.
  • 185. 6.3.3.- DESENVOLUPAMENT DE LA GUERRA (1808-14) PRIMERA FASE GUERRA (maig a octubre 1808) es van produir fracassos francesos. LA JUNTA SUPREMA CENTRAL EN ARANJUEZ Mentrestant, les Juntes Ciutadanes d’Armament i Defensa ja s’havien organitzat en Juntes Provincials, i ara aquestes acorden constituir una Junta Suprema Central governativa del regne, que assumeix el poder i coordina i dirigeix la guerra contra el francès, en un país on les velles institucions eren incapaces de reaccionar davant l’invasor. Real Sitio d’Aranjuez Junta Suprema Central governativa d’Espanya i les Índies
  • 186. 6.3.3.- DESENVOLUPAMENT DE LA GUERRA (1808-14) PRIMERA FASE GUERRA (maig a octubre 1808) es van produir fracassos francesos. LA JUNTA SUPREMA CENTRAL EN ARANJUEZ Mentre Ferran VII roman captiu, acorden que el poder de la Junta Suprema (constituïda per dos diputats de cada província) és sobirà, procedint la nova Junta a ordenar la vida econòmica i militar del país, al capdavant de la qual posen al respectable i ancià comte de Floridablanda, i s’instal·len en el Real Sitio d’Aranjuez, on es reuneix per primera vegada el 25 de setembre de 1808.
  • 187. 6.3.3.- DESENVOLUPAMENT DE LA GUERRA (1808-14) PRIMERA FASE GUERRA (maig a octubre 1808) es van produir fracassos francesos. LA JUNTA SUPREMA CENTRAL EN ARANJUEZ La Junta Suprema (constituïda per dos diputats de cada província), al capdavant de la qual posen al respectable i ancià comte de Floridablanda, s’instal·la en el Real Sitio d’Aranjuez, on es reuneix per primera vegada el 25 de setembre de 1808.
  • 188.  Retrat cortesàEl comte de Floridablanca
  • 189. 6.3.3.- DESENVOLUPAMENT DE LA GUERRA (1808-14) PRIMERA FASE GUERRA (maig a octubre 1808) es van produir fracassos francesos. LA JUNTA SUPREMA CENTRAL EN ARANJUEZ “ESPAÑOLES: La Junta Suprema Gubernativa, depositaria interina de la autoridad suprema, ha dedicado los primeros momentos que han seguido a su formación a las medidas urgentes que su instituto y las circunstancias le prescribían. Pero desde el instantes de su instalación creyó que una de sus primeras obligaciones era la de dirigirse a vosotros...El opresor de Europa vio ya llegado el momento de arrojarse sobre una presa que tanto tiempo codiciaba, y de añadir el florón más brillante y rico a su ensangrentada corona...Las provincias de España, indignadas, con un movimiento súbito y solemne se alzaron contra los agresores y juraron perecer primero que someterse a tan ignominiosa tiranía.” Junta Suprema Central governativa d’Espanya i les Índies Proclama de la Junta Central. Aranjuez. 26-X-1808
  • 190. 6.3.3.- DESENVOLUPAMENT DE LA GUERRA (1808-14) PRIMERA FASE GUERRA (maig a octubre 1808) es van produir fracassos francesos. LA JUNTA SUPREMA CENTRAL EN ARANJUEZ També a Madrid es celebra el dia 1 d’Octubre, un Consell de generals, que divideix en quatre els exèrcits espanyols: a.- un al País Basc i nord de Castella; b.- altre a Catalunya dirigit per Juan Manuel Vives; c.- un tercer pel centre dirigit per Castaño; i d.- el quart per Aragó, dirigit per Palafox.
  • 191. 6.3.- LA GUERRA DEL FRANCÈS (1808-1814) Aixecament de Valdepeñas (Ciudad Real)
  • 192. MAPA 12.- GUERRA DEL FRANCÈS (model 4)També a Madrid es celebra el dia 1 d’Octubre, un Consellde generals, que divideix en quatre els exèrcits espanyols:a.- un al PaísBasc i nord deCastella;b.- altre aCatalunya dirigitper Juan ManuelVives;c.- un tercer pelcentre dirigit perCastaño;i d.- el quart perAragó, dirigit perPalafox.
  • 193. 6.3.3.- DESENVOLUPAMENT DE LA GUERRA (1808-14) PRIMERA FASE GUERRA (maig a octubre 1808) es van produir fracassos francesos. LA JUNTA SUPREMA CENTRAL EN ARANJUEZ Davant aquesta situació adversa, Napoleó i la Grande Armée entren dins Espanya i la guerra comença a canviar. Els francesos recuperen Madrid i bona part d’Espanya, i comencen a reorganitzar el territori (s’inicia la 2a FASE de la guerra).
  • 194. 6.3.- LA GUERRA DEL FRANCÈS (1808-1814)RESUMFebrer 1808. Tropes franceses a Barcelona. - ocupació de punts estratègics (Castell Santt Ferran, Figueres).Maig 1808. Madrid. Revolta popular contra tropes franceses per impedir la marxa de la família reial a Baiona. - es creia que estaven segrestats per Napoleó. - forta repressió general Murat. - Ànims per revoltar-se contra la invasió! - També contra autoritats tolerants amb l’invasor.Organització de JUNTES D’ARMAMENT I DEFENSA. - buit de poder per abdicació a Baiona. - alternativa de poder al nou monarca. - 1r eren locals. JUNTES - dirigides per partidaris de Ferran VII (clergues, militars, nobles…). - objectiu: canalitzar l’agitació popular.+ tard es creen JUNTES PROVÍNCIALS per coordinar actuacions. En total 18. - assumeixen la sobirania ( tenen el poder). JUNTES - declaren la guerra a Napoleó. - busquen suport a GRAN BRETANYA.Setembre 1808  JUNTA SUPREMA CENTRAL  nova forma de govern: - dirigir el país. - coordinar la lluita. - membres. Floridablanca, Jovellanos… (Il·lustrats). - reconeix a Ferran VII com a rei legítim. - assumeix l’autoritat reial fins el retorn rei.1810. Trasllat Junta a CADIS (ciutat ajudada pels britànics). LLUITA ARMADA: GUERRILLES.
  • 195. MAPA 12.- GUERRA DEL FRANCÈS (model 2)
  • 196. 6.3.3.- DESENVOLUPAMENT DE LA GUERRA (1808-14) SEGONA FASE: de predomini francès (octubre 1808 – juliol 1812), que respon a la reacció francesa. L’evacuació de Madrid i la difícil situació de l’exèrcit francès a conseqüència de la Batalla de Bailén (19 juliol 1808) van fer decidir a Napoleó a desplegar noves tropes a Espanya.
  • 197. 6.3.3.- DESENVOLUPAMENT DE LA GUERRA (1808-14) SEGONA FASE: de predomini francès (octubre 1808 - juliol 1812). NAPOLEÓ BONAPART ENTRA EN ESPANYA L’emperador decideix encapçalar les seves tropes i, el dia 8 de novembre de 1808, arriba a a la península amb un exèrcit d’uns 250.000 homes de la Grande Armée, vencedors en les principals ciutats europees. Es tracta d’un exèrcit veterà, acostumat als moviments ràpids i a viure sobre el terreny, que domina ràpidament la resistència espanyola i als exèrcits anglesos desembarcats en la península, dirigits pel general John Moore.
  • 198. MAPA 12.- GUERRA DEL FRANCÈS (model 8)SEGONA FASE: de predomini francès (octubre 1808 - juliol 1812).
  • 199. 6.3.3.- DESENVOLUPAMENT DE LA GUERRA (1808-14) SEGONA FASE: de predomini francès (octubre 1808 - juliol 1812). NAPOLEÓ BONAPART ENTRA EN ESPANYA La Grande Armée, avança des de la línia de l’Ebre i en una ràpida campanya de tres setmanes, derrota a les forces dels exèrcits espanyols tan lleugerament formades en Espinosa, Burgos i Tudela, avançant camí cap a Madrid. El 11 de novembre de 1808 es produeix la batalla d’Espinosa de los Monteros i el 30 la batalla de Somosierra, i tot i que les tropes patriòtiques, ben situades, causen moltes baixes a l’enemic, l’exèrcit francès, superior en nombre i millor organitzat militarment, passa per la serra de Guadarrama.
  • 200. MAPA 12.- GUERRA DEL FRANCÈS (model 8)SEGONA FASE: de predomini francès (octubre 1808 - juliol 1812).El 11 de novembre de 1808 es produeix labatalla d’Espinosa de los Monteros i el30 la batalla de Somosierra, i tot i que lestropes patriòtiques, ben situades, causenmoltes baixes a l’enemic, l’exèrcit francès,superior en nombre i millor organitzatmilitarment, passa per la serra deGuadarrama.
  • 201. MAPA 12.- GUERRA DEL FRANCÈS (model 6)SEGONA FASE: de predomini francès (octubre 1808 - juliol 1812).El 11 de novembre de 1808 esprodueix la batalla d’Espinosa delos Monteros i el 30 la batalla deSomosierra, i tot i que les tropespatriòtiques, ben situades, causenmoltes baixes a l’enemic, l’exèrcitfrancès, superior en nombre imillor organitzat militarment,passa per la serra deGuadarrama.
  • 202. PORTS DE MUNTANYA. Somosierra (Madrid)
  • 203. PORTS DE MUNTANYA. Somosierra (Madrid)
  • 204. PORTS DE MUNTANYA. Somosierra (Madrid)
  • 205. PORTS DE MUNTANYA. Somosierra (Madrid) 1
  • 206. 6.3.3.- DESENVOLUPAMENT DE LA GUERRA (1808-14) Batalla de Somosierra (Madrid)
  • 207. MAPA 12.- GUERRA DEL FRANCÈS (model 9)
  • 208. 6.3.3.- DESENVOLUPAMENT DE LA GUERRA (1808-14) SEGONA FASE: de predomini francès (octubre 1808 - juliol 1812). L’EMPERADOR EN MADRID Sense perdre temps, Napoleó dirigeix l’atac contra Madrid amb precaució. La vila no està fortificada i compta amb una guarnició reduïda a uns 500 soldats. Les forces napoleòniques prenen el parc del Retiro amb facilitat i, poc després, el dia 4 de desembre, capitula Madrid.
  • 209. 6.3.3.- DESENVOLUPAMENT DE LA GUERRA (1808-14) SEGONA FASE: de predomini francès (octubre 1808 - juliol 1812). L’EMPERADOR EN MADRID Napoleó, com si fora el rei, proclama decrets des de Chamartín, marginant a Josep I Bonapart, que es troba en el palau de El Pardo. L’emperador i el seu germà el 20 de desembre entren en Madrid amb gran pompa. Poques hores després, ja instal·lat el rei Josep I en el Palau Reial, Napoleó surt de la capital, convençut de tenir Espanya esclavitzada i vençuda. Madrid al segle XIX
  • 210. 6.3.3.- DESENVOLUPAMENT DE LA GUERRA (1808-14) SEGONA FASE: de predomini francès (octubre 1808 – juliol 1812). L’EMPERADOR EN MADRID Després de Madrid, les victòries són constants contra patriòtics i anglesos (Uclés, Ocaña,...). Després les tremendes derrotes d’Uclés el 13 de gener de 1809 i d’Ocaña el 19 de novembre de 1809, la Junta Central, representant del govern de l’Espanya no ocupada, abandona la Meseta i es refugia, primer en Sevilla, i després en Cadis, que resisteix un llarg i brutal setge. Des de Cadis, la Junta Central assisteix indefensa a la capitulació d’Andalusia, cosa que permet l’ocupació de pràcticament tot el territori espanyol excepte Cadis i l’enfonsament de l’exèrcit regular espanyol. Tot i que Napoleó ha de vèncer encara els anglesos, que es troben a la península, i li tallen el pas cap a França.
  • 211. 6.3.3.- DESENVOLUPAMENT DE LA GUERRA (1808-14) SEGONA FASE: de predomini francès (octubre 1808 - juliol 1812). L’EMPERADOR EN MADRID Napoleó es prepara per encalçar les forces del britànic Moore, però ha de partir cap a París a corre cuita: la seva presencia és requerida perquè l’Imperi austríac li ha declarat la guerra el 6 de gener de 1809. Deixa a la península al mariscal Soult amb la missió de rematar la guerra en el nord-oest, qui ocupa Galícia després de la batalla d’Elviña i gira cap al sud per atacar Portugal des del nord; i deixa altre cos de l’exèrcit dirigit per Ney en la reraguarda del mariscal Soult amb la missió de col·laborar en l’ocupació d’Astúries. Però, la resistència popular amb l’ajut dels subministrament d’armes de la flota anglesa, va impossibilitar la pacificació de Galícia, que evacuaren després la derrota de Ney en la batalla de Puentesampayo (juny de 1809). Galícia i València romanen lliures de tropes franceses, València no capitularà fins després, en gener de 1812.
  • 212. 6.3.3.- DESENVOLUPAMENT DE LA GUERRA (1808-14) SEGONA FASE: de predomini francès (octubre 1808 - juliol 1812). SEGON SETGE DE SARAGOSSA Més de 36.000 homes amb seixanta canons, dirigits pels mariscals francesos Moncey i Morlier ataquen de nou a Saragossa, defensada pels braus aragonesos a les ordres de Palafox. Palafox, retratat per Goya Assalt de les tropes franceses al monestir de Santa Engràcia, 8 de febrer 1809
  • 213. 6.3.3.- DESENVOLUPAMENT DE LA GUERRA (1808-14) SEGONA FASE: de predomini francès (octubre 1808 - juliol 1812). SEGON SETGE DE SARAGOSSA Després un mes d’atacs infructuosos, el general Lannes entra el dia 1 de febrer de 1809 en la ciutat, lluitaren durant tres setmanes carrer per carrer i casa per casa, s’ataca a l’enemic des de teulades i finestres. Tot i els molts casos d’heroïcitat, l’amuntegament dels aragonesos i l’escassetat d’aliments que provoca fam i la pesta (de 55.000 habitants en queden 18.000 i d’aquestos 14.000 malalts, i tan sols queden 4.000 combatents). Palafox també està malalt; humanament ja no és possible resistir i el 20 de febrer capitulen. Els francesos no troben la bella ciutat, sinó un enorme cementeri. Baturro fent guàrdia durant els setges de Saragossa. Marcelino de Unceta (1902)
  • 214. 6.3.3.- DESENVOLUPAMENT DE LA GUERRA (1808-14) SEGONA FASE: de predomini francès (octubre 1808 - juliol 1812). SETGE DE GIRONA Un any després de la data gloriosa del 2 de maig de 1808, Girona, ciutat assetjada dues vegades inútilment, ho intenta per tercera volta el general Saint-Cyr, amb 30.000 homes i gran luxe d’artilleria. Tot l’estiu ataquen els francesos sense aconseguir entrar. Tot i la resistència aferrissada del general Álvarez de Castro i i dels girondins, la fam i l’epidèmia delmen als herois. Més de 20.000 homes perden els francesos, fins ocupar la plaça el 10 de desembre de 1809. Álvarez de Castro fou empresonat i n’hi ha indicis de mort violenta.
  • 215. MAPA 12.- GUERRA DEL FRANCÈS (model 8)SEGONA FASE: de predomini francès (octubre 1808 – juliol 1812).
  • 216. 6.3.3.- DESENVOLUPAMENT DE LA GUERRA (1808-14) SEGONA FASE: de predomini francès (octubre 1808 - juliol 1812). ELS ANGLESOS EN ESPANYA Des de Portugal entra en Espanya un exèrcit comandat pel general anglès John Moore amb intenció d’arribar a Madrid, però en contínua lluita amb els soldats de Napoleó, és obligat a replegar-se fins La Coruña, on després de dura batalla, aconsegueix reembarcar les forces britàniques cap a la seva pàtria, morint Moore en aquesta empresa en gener de 1809.
  • 217. 6.3.3.- DESENVOLUPAMENT DE LA GUERRA (1808-14) SEGONA FASE: de predomini francès (octubre 1808 - juliol 1812). ELS ANGLESOS EN ESPANYA El general anglès John Moore és obligat a replegar-se fins La Coruña, on després de dura batalla, aconsegueix reembarcar les forces britàniques cap a la seva pàtria, morint Moore en aquesta empresa en gener de 1809. Estàtua commemorativa de John Moore en A Corunya
  • 218. 6.3.3.- DESENVOLUPAMENT DE LA GUERRA (1808-14) SEGONA FASE: de predomini francès (octubre 1808 - juliol 1812). ELS ANGLESOS EN ESPANYA Novament s’internen els anglesos en Portugal a les ordres del general Wellington, al principi de 1810, i aconsegueix dominar la línia del Tajo. En terres portugueses s’enfronten als soldats de Bonapart, dirigits pel general Massena, (Coimbra, Torres-Vedras en setembre de 1810). Lord Wellington reuneix 130.000 homes, entre exèrcit propi i les milícies espanyoles i portugueses, i junts aconseguiran abatre el general Massena.
  • 219. MAPA 12.- GUERRA DEL FRANCÈS (model 10)
  • 220. MAPA 12.- GUERRA DEL FRANCÈS (model 11)
  • 221. 6.3.3.- DESENVOLUPAMENT DE LA GUERRA (1808-14) SEGONA FASE: de predomini francès (octubre 1808 - juliol 1812). LA GUERRA DE GUERRILLES La Junta Suprema Central, que reconeixia a Ferran VII com a rei, nomena una regència i convoca unes corts per organitzar políticament la situació, i ho fa amb una pràctica revolucionària i en nom de la sobirana nacional, en tant no tornés el monarca.
  • 222. 6.3.3.- DESENVOLUPAMENT DE LA GUERRA (1808-14) SEGONA FASE: de predomini francès (octubre 1808 - juliol 1812). LA GUERRA DE GUERRILLES Mentrestant, la resistència popular a l’ocupació francesa està limitada a les forces regulars que queden i els patriòtics espanyols rebran l’ajuda de portuguesos i anglesos amb la intervenció de les tropes britàniques del general Wellington des de Portugal.
  • 223. 6.3.3.- DESENVOLUPAMENT DE LA GUERRA (1808-14) SEGONA FASE: de predomini francès (octubre 1808 - juliol 1812). LA GUERRA DE GUERRILLES A més, cal esmentar un fet primordial en la història de la guerra de la Independència, i és que amb un desavantatge militar clar front a l’exèrcit francès, el poble va utilitzar dues formes de combatre la presència francesa en el territori espanyol: les guerrilles i la resistència. La resistència en les ciutats front als setges francesos (guanyen temps i desgasten l’oponent). Les guerrilles, que controlaven gran part de les zones rurals. Les accions de les partides de guerrillers varen mantenir dispersos i ocupats nombrosos contingents francesos.
  • 224. 6.3.3.- DESENVOLUPAMENT DE LA GUERRA (1808-14) LA GUERRA DE GUERRILLES Els guerrillers pertanyen a diverses classes socials i s’agrupen per partides sota el comandament del més expert i audaç. Ressusciten la guerra de desgast, l’atac espontani per sorpresa i amb retirada immediata, que afavoreix l’abrupte territori peninsular (una tàctica ja utilitzada amb anterioritat); persegueixen els moviments de l’exèrcit enemic, ataquen avançades, assalten combois i correus, i quan causen pèrdues o baixes als francesos, desapareixen pel terreny desigual, que coneixen millor que els invasors, als que posen constantment en “jaque”. “Por su origen las Juntas eran un poder revolucionario. Pero por su composición... por su identificación con la legitimidad fernandina, por la ausencia en ellas e proyectos e ideas políticas claras unánimes, las Juntas era un poder provisional, transitorio y, en todo caso, ambivalente... la Junta Central Suprema... fue un gobierno débil, incapaz y muy moderado, la antítesis de un gobierno revolucionario...La revolución española no nació, pues, de las ideas o de conflictos entre el poder y la sociedad; nació como consecuencia de una situación de guerra y la guerra determinó el curso de los acontecimientos. Se trató de una guerra desordenada y caótica, librada en múltiples frentes... y en la que, junto a las formas usuales de la guerra tradicional, aparecerían como Emboscada de guerrillers espanyols novedades la guerra de guerrillas y la resistencia popular en a un exèrcit francès ciudades sitiadas (Zaragoza, Gerona).” Josep Fontana: La Crisis del Antiguo Régimen , Barcelona, Crítica, 1992.
  • 225. 6.3.3.- DESENVOLUPAMENT DE LA GUERRA (1808-14) SEGONA FASE: de predomini francès (octubre 1808 - juliol 1812). ELS GUERRILLERS Els guerrillers fustiguen (“hostiguan”), cada vegada més, als francesos. Molts quedaren immortalitzats. Destaquen el navarrès Francisco Espoz y Mina, de 30 anys, que combat al costat del seu oncle Javier Mina; en les muntanyes de Burgos, el cura Jerónimo Merino; en Salamanca, Julián Sánchez El Charro; en La Manxa, el metge Juan Palarea; en Catalunya, el baró d’Eroles, Francisco Miláns del Bosch i d’altres.
  • 226. MAPA 12.- GUERRA DEL FRANCÈS (model 5) En muntanyes de Javier Mina Burgos, el cura en Navarra Jerónimo Merino Francisco Espoz y Mina, de 30 anys En Catalunya, el baró d’Eroles, Francisco Miláns del Bosch Julián Sánchez El En La Manxa, el Charro en metge Juan Palarea Salamanca
  • 227. 6.3.3.- DESENVOLUPAMENT DE LA GUERRA (1808-14)
  • 228. 6.3.3.- DESENVOLUPAMENT DE LA GUERRA (1808-14) SEGONA FASE: de predomini francès (octubre 1808 – juliol 1812). ELS GUERRILLERS La guerrilla de Francisco Espoz y Mina, en quaranta-tres accions de guerra, vencen als més famosos generals francesos. Al capdavant de la seva partida, domina vàries places, imposa una contribució de 100 unces d’or mensuals a la duana francesa d’Irún. Quan mor en 1836, la seva viuda rep el títol de comtessa i el nom del general Espoz y Mina s’inscriu en el Congrés dels Diputats, entre d’altres herois de la llibertat. “No apareciendo en Navarra un hombre que perteneciendo a las clases de títulos, de mayorazgos o de riqueza, tuviese alguna nombrandía y prestigio para levantar de reunión.... formáronse algunos grupos pequeños de patriotas para causar todo el mal posible a los franceses... Y que más podía pedirse en aquellos primeros tiempos a unos hombres que la mayor parte no conocíamos más manejos que el de la laya, el azadón y la podadera, ni más negocio que el de recoger el producto que nuestras pequeñas posesiones nos rendían.... Porque en toda acción y principalmente siendo de sorpresa, según mi táctica, conviene para vencer, y vencer ponto con poca pérdida, gastar poca munición: el golpe primero que aurda y la bayoneta enseguida. Mis voluntarios, perdido el contacto, pudieron sustraerse de caer en manos de los franceses conservándose en parajes de difícil acceso y experimentando grandes privaciones.” Espoz y Mina. Memorias (1810)
  • 229. 6.3.3.- DESENVOLUPAMENT DE LA GUERRA (1808-14) SEGONA FASE: de predomini francès (octubre 1808 - juliol 1812). ELS GUERRILLERS Tal malson representen per als invasors, que el general francès Soult promulga en Andalusia aquest decret: “No hay ningún ejército español fuera del de S. M. católica Don José Bonaparte. Así que todas las partidas que existan en las provincias, cualquiera que sea su número y cualesquiera que sean sus comandantes, serán tratadas como reuniones de bandidos y los individuos de ellas cogidos con las armas en la mano, serán fusilados y sus cadáveres expuestos en los caminos públicos”.
  • 230. MAPA 12.- GUERRA DEL FRANCÈS (model 8)SEGONA FASE: de predomini francès (octubre 1808 – juliol 1812).
  • 231. 6.3.3.- DESENVOLUPAMENT DE LA GUERRA (1808-14) SEGONA FASE: de predomini francès (octubre 1808 - juliol 1812). ELS GUERRILLERS Però el més famós guerriller fou Juan Martín Díaz, conegut com “El Empecinado”. Neix en Castrillo de Duero (Valladolid), té 33 anys quan esclata la guerra. Abans havia lluitat contra França en el Rosselló. S’exalta la seva fortalesa física, el seu cor generós i el seu amor a la llibertat. Juan Martín Díaz, El Empecinado per Francisco de Goya y Lucientes
  • 232. MAPA 12.- GUERRA DEL FRANCÈS (model 7)Juan Martín Díaz, El Empecinado Javier Mina En muntanyes de en Navarra Burgos, el cura En Catalunya, el baró d’Eroles, Jerónimo Merino Francisco Espoz y Francisco Miláns del Bosch Mina, de 30 anys Julián Sánchez El Charro en Salamanca En La Manxa, el metge Juan Palarea
  • 233. 6.3.3.- DESENVOLUPAMENT DE LA GUERRA (1808-14) SEGONA FASE: de predomini francès (octubre 1808 – juliol 1812). ELS GUERRILLERS Comença formant una guerrilla de mitja dotzena de veïnats equipats i armats per ell mateix. Amb el seu grup intercepta correus, lluita i fa presoners. Superant mil perills, li du papers importantíssims al general anglès Moore. Rep mil duros de recompensa per aquest servei, els quals dedica a comprar cavalls i muntures per a augmentar l’equipament de la seva guerrilla. Aquesta guerrilla esdevé l’adversari més temible dels francesos. Els variats i abundants èxits, fa que la Regència el nomeni general. Més tard fou perseguit per demanar a Ferran VII que restablís la constitució. Quan en 1825 el condueixen al patíbul “cadalso”, romp els seus lligaments i mor lluitant contra els seus botxins (“verdugos”).
  • 234. 6.3.3.- DESENVOLUPAMENT DE LA GUERRA (1808-14) SEGONA FASE: de predomini francès (octubre 1808 - juliol 1812). RESISTÈNCIA GADITANA Durant l’any 1810 sobrevenen nous ensurts. Napoleó, després de vèncer els austríacs, envia més reforços als seus exèrcits de la península. Amb aquestos reforços, el rei Josep I envia al general Soult cap Andalusia. Amb poca resistència prenen Sierra Morena, entren en Sevilla i assetgen Cadis. A la població gaditana se l’uneixen les forces espanyoles d’Extremadura i 5.000 homes, entre anglesos i portuguesos que envia el governador de Gibraltar. Els gaditans formen una milícia de 8.000 voluntaris.
  • 235. MAPA 12.- GUERRA DEL FRANCÈS (model 12)
  • 236. 6.3.3.- DESENVOLUPAMENT DE LA GUERRA (1808-14) SEGONA FASE: de predomini francès (octubre 1808 - juliol 1812). RESISTÈNCIA GADITANA Cadis és protegida des del mar, per esquadres anglesa i espanyola. El dia 6 de març 1810, un gran temporal causa pèrdues de vàries naus, una d’elles anglesa. Els francesos disparen contra els nàufrags llençats a la costa i els incendien els bucs. A les seves peticions de rendició, les valeroses dones canten: "Con las bombas que tiran los fanfarrones se hacen las gaditanas tirabuzones"
  • 237. 6.3.3.- DESENVOLUPAMENT DE LA GUERRA (1808-14) SEGONA FASE: de predomini francès (octubre 1808 - juliol 1812). CONSELL DE REGÈNCIA EN CADIS La Junta Central es trasllada a l’Isla de León i es nomena un Consell de Regència constituït pel bisbe d’Ourense Pedro de Quevedo y Quijano, el conseller d’Estat Francisco de Saavedra, el general Castaños, el mariner Antonio Escaño i el mexicà Miguel de Mendizábal.
  • 238. 6.3.3.- DESENVOLUPAMENT DE LA GUERRA (1808-14) SEGONA FASE: de predomini francès (octubre 1808 - juliol 1812). CONSELL DE REGÈNCIA EN CADIS Tota Espanya, des dels Pirineus fins a Cadis, es troba en mans del rei Josep, però el poble es resisteix i la guerra dóna un gir més cru. Les tropes irregulars i els guerrillers són tractats per Napoleó amb crueltat i les dones ultratjades.
  • 239. MAPA 12.- GUERRA DEL FRANCÈS (model 13)
  • 240. 6.3.3.- DESENVOLUPAMENT DE LA GUERRA (1808-14) SEGONA FASE: de predomini francès (octubre 1808 - juliol 1812). SEGONA FASE: de predomini francès (octubre 1808 - juliol 1812). CONSELL DE REGÈNCIA EN CADIS Als motius que sumaven els espanyols s’uneix ara un sentiment religiós, perquè l’emperador s’ha apoderat dels Estats Pontificis i s’ha endut presoner, a França, al papa Piu VII. Com a conseqüència augmenta l’acció de les guerrilles i el rei Josep I, acaba dominant tan sols els territoris ocupats per tropes franceses.
  • 241. MAPA 12.- GUERRA DEL FRANCÈS (model 7) Javier Mina En muntanyes de en Navarra Burgos, el cura En Catalunya, el baró d’Eroles, Jerónimo Merino Francisco Espoz y Francisco Miláns del Bosch Mina, de 30 anys Julián Sánchez El Charro en Salamanca En La Manxa, el metge Juan Palarea
  • 242. 6.3.3.- DESENVOLUPAMENT DE LA GUERRA (1808-14) SEGONA FASE: de predomini francès (octubre 1808 - juliol 1812). PROCLAMACIÓ DE LES CORTS DE CADIS Entre gran alegria del poble, el 24 de setembre de 1810, són proclamades les Corts generals extraordinàries. Els diputats es reuniren, aquest memorable dia, en el Saló de l’Ajuntament de la Isla de León. Abans d’iniciar l’assemblea, es dirigeixen presidits per els regents, a l’Església per escolta l’ofici.
  • 243. 6.3.3.- DESENVOLUPAMENT DE LA GUERRA (1808-14) SEGONA FASE: de predomini francès (octubre 1808 - juliol 1812). PROCLAMACIÓ DE LES CORTS DE CADIS Els diputats realitzaren el jurament majestuosament: -"¿Juráis- se les pregunta- defender la religión católica, apostólica y romana, la integridad del territorio nacional, el trono de Fernando VII y el desempeño fiel de vuestro cometido? - ¡Sí juramos!- responden con nutrida voz. - Dios os lo premie si así lo hiciereis y si no os lo demande.“ S’albira l’alba de la llibertat espanyola, enmig d’una guerra contra el país estranger, i mentre es troben les Corts envoltades i fustigades per l’enemic.
  • 244. 6.3.3.- DESENVOLUPAMENT DE LA GUERRA (1808-14) Jurament de les Corts per part dels diputats
  • 245. 6.3.3.- DESENVOLUPAMENT DE LA GUERRA (1808-14) SEGONA FASE: de predomini francès (octubre 1808 - juliol 1812). LA GUERRA EN 1811 En aquestos dies terribles obren les sessions els representants del país i fins el 20 de febrer de 1811 no es traslladen a Cadis. Els francesos els bombardegen sense parar. El general Castaños, amb ajuda dels anglesos, venç les hostes de Napoleó en Extremadura. Aquest triomf unit a l’ocupació per sorpresa del castell de Figueres, aixeca l’ànim i les fallides esperances. En maig de 1811, Tarragona és intensament bombardejada i es defensen amb abundants canonada i metralla. Els bucs anglesos descarreguen contra els francesos. Moren més de 4.000 resistents de Tarragona, la Catedral és el darrer reducte i el 28 de juny cau la ciutat en poder francès. En gener i febrer de 1812, capitulen València, Peñíscola i Dènia, mentre que Tarifa resisteix. Les Corts promulguen en Cadis la Constitució que es aclamada amb entusiasme pel poble el 19 de març. Es convoca a la nació a eleccions per a Corts ordinàries en l’any 1813.
  • 246. MAPA 12.- GUERRA DEL FRANCÈS (model 8)SEGONA FASE: de predomini francès (novembre 1808 - juny 1812).
  • 247. MAPA 12.- GUERRA DEL FRANCÈS (model 14)
  • 248. MAPA 12.- GUERRA DEL FRANCÈS (model 2) desembre 1813
  • 249. 6.3.3.- DESENVOLUPAMENT DE LA GUERRA (1808-14) TERCERA FASE (juliol 1812 - desembre 1813): és el final de la guerra. LA GUERRA EN 1812 La guerra en Espanya repercutirà en la guerra internacional de Napoleó i a l’inrevés. Des de la primavera de 1812, canvià el signe de la guerra, que comença a ser desfavorable per als francesos, quan les dificultats a la campanya russa obliguen a Napoleó a mantenir dos fronts.
  • 250. 6.3.3.- DESENVOLUPAMENT DE LA GUERRA (1808-14) TERCERA FASE (juliol 1812 - desembre 1813): és el final de la guerra.LA GUERRA EN 1812En el front oriental lestropes franceses varencomençar a tenirproblemes amb el fred rusi Napoleó ha de desplaçaruna part de l’exèrcit allí, ihan d’abandonarEspanya. Mentre, en el front occidental (Espanya) es veu frustrat l’inicial pla de passeig militar perquè la seva campanya contra Rússia absorbeix ara elevats contingents de soldats, cosa que deixa l’ocupació francesa de la península en una situació incerta.
  • 251. 6.3.3.- DESENVOLUPAMENT DE LA GUERRA (1808-14) TERCERA FASE (juliol 1812 - desembre 1813): és el final de la guerra. LA GUERRA EN 1812 L’afebliment francès provocà l’ofensiva conjunta hispano-britànica contra les tropes franceses a Espanya, i aquesta nova situació és aprofitada per les guerrilles, que intensifiquen les seves accions de guerra per sorpresa. En juliol de 1812, Wellington amb exèrcit anglo-portuguès i des de Portugal, pren Badajoz.
  • 252. 6.3.3.- DESENVOLUPAMENT DE LA GUERRA (1808-14) TERCERA FASE (juliol 1812 - desembre 1813): és el final de la guerra. LA GUERRA EN 1812 En juliol de 1812, Wellington amb exèrcit anglo-portuguès i des de Portugal, pren Badajoz i aconsegueix la victòria en la batalla de Ciudad Rodrigo i tot i que els francesos que quedaren triomfen a la batalla d’Uclés, els patriòtics i anglesos (Wellington) vencen completament als francesos a la batalla dels Arapiles (a prop de Salamanca, 1812), expulsen els francesos de l’oest i amenacen Madrid; gran victòria anglohispanoportugesa, on jugà un paper fonamental el guerriller Juan Martín, El Empecinado. En aquesta batalla s’aconsegueixen 7.000 presoners i altres tants morts i ferits, i tres generals. El dia 12 Wellington victoriós arriba a Madrid, obliga a evacuar al rei Josep que es retira a València.
  • 253. MAPA 12.- GUERRA DEL FRANCÈS (model 11)
  • 254. 6.3.3.- DESENVOLUPAMENT DE LA GUERRA (1808-14) Plànol de la batalla d’Arapiles (22 de juliol 1812, Salamanca)
  • 255. MAPA 12.- GUERRA DEL FRANCÈS (model 10)
  • 256. 6.3.3.- DESENVOLUPAMENT DE LA GUERRA (1808-14) TERCERA FASE (juliol 1812 - desembre 1813): és el final de la guerra. LA GUERRA EN 1812 Patriòtics i anglesos (Wellington) vencen a la Batalla dels Arapiles (Salamanca, 1812), gran victòria anglohispanoportugesa, on jugà un paper fonamental el guerriller Juan Martín, El Empecinado.
  • 257. 6.3.3.- DESENVOLUPAMENT DE LA GUERRA (1808-14) TERCERA FASE (juliol 1812 - desembre 1813): és el final de la guerra. LA GUERRA EN 1812 Les guerrilles, formades per pocs homes, actuaven a la part de Castella i atacaven als francesos que abastien a les seves tropes (duien pa, coreu, aliments...). Entre elles, destaquen les guerrilles encapçalades per Juan Martín, El Empecinado (l’home més cercat per tot Europa) i el cura Merino. Juan Martín Díaz, El Empecinado per Francisco de Goya y Lucientes
  • 258. 6.3.3.- DESENVOLUPAMENT DE LA GUERRA (1808-14)
  • 259. 6.3.3.- DESENVOLUPAMENT DE LA GUERRA (1808-14) TERCERA FASE (juliol 1812 - desembre 1813): és el final de la guerra. DERROTA DELS FRANCESOS EN VITÒRIA Wellington és nomenat per les Corts “general en cap de les forces espanyoles” i li es concedit el títol de duc de Ciudad Rodrigo. Les forces del rei Josep que sortiren de Madrid, s’uneixen a les del general Soult, cosa que compromet la situació de Wellington, que ha de tornar a Portugal para refer l’exèrcit, circumstància que aprofita el rei Josep I per a entrar de nou en Madrid el 2 de novembre de 1812.
  • 260. 6.3.3.- DESENVOLUPAMENT DE LA GUERRA (1808-14) TERCERA FASE (juliol 1812 - desembre 1813): és el final de la guerra. DERROTA DELS FRANCESOS EN VITÒRIA Napoleó no pot enviar reforços degut a la desastrosa campanya de les seves delmades tropes en Rússia, i li ordena traslladar la cort a Valladolid, a meitat de març de 1813. Les tropes anglo-espanyoles obligen a Josep a retirar-se de Valladolid en març i, successivament, a Burgos, Miranda de Ebro i Vitòria en juny, on el rei “Intrus” és derrotat a la batalla de Vitòria el 21 de juny de 1813, essent obligat a creuar la frontera precipitadament. Cau en poder dels espanyols l’equipatge del rei, els seus papers íntims i un immens botí, procedents del saqueig francès.
  • 261. 6.3.3.- DESENVOLUPAMENT DE LA GUERRA (1808-14) TERCERA FASE (juliol 1812 - desembre 1813): és el final de la guerra. DERROTA DELS FRANCESOS EN VITÒRIA El rei “Intrus” és derrotat a la batalla de Vitòria el 21 de juny de 1813, essent obligat a creuar la frontera precipitadament. Monument a la batalla de Vitòria
  • 262. 6.3.3.- DESENVOLUPAMENT DE LA GUERRA (1808-14) TERCERA FASE (juliol 1812 - desembre 1813): és el final de la guerra. ELS FRANCESOS ES RETIREN D’ESPANYA El general espanyol Freire derrota els francesos a la batalla de San Marcial el 31 d’agost 1813; el mateix dia els anglo-portuguesos prenen San Sebastián. Wellington ocupa Pamplona el 31 d’octubre de 1813 i penetra després en territori francès, cosa que obliga a retirar-se a l’exèrcit francès.
  • 263. MAPA 12.- GUERRA DEL FRANCÈS (model 13)
  • 264. MAPA 12.- GUERRA DEL FRANCÈS (model 14)
  • 265. 6.3.3.- DESENVOLUPAMENT DE LA GUERRA (1808-14) TERCERA FASE (juliol 1812 - desembre 1813): és el final de la guerra. ELS FRANCESOS ES RETIREN D’ESPANYA Napoleó negocia la pau i la tornada de Ferran VII (el seu presoner) al tron espanyol, mitjançant la signatura del tractat de Valençay, desembre 1813; vergonyós tractat de pau, que les Corts ordinàries reunides a Madrid a principis de 1814, rebutgen mitjançant un decret i un manifest amb data 2 de febrer 1814.
  • 266. 6.3.3.- DESENVOLUPAMENT DE LA GUERRA (1808-14) TERCERA FASE (juliol 1812 - desembre 1813): és el final de la guerra. Napoleó negocia la pau i la tornada de Ferran VII al tron espanyol (Tractat de Valençay, desembre 1813).
  • 267. 6.3.3.- DESENVOLUPAMENT DE LA GUERRA (1808-14) TERCERA FASE (juliol 1812 - desembre 1813): és el final de la guerra. ELS FRANCESOS ES RETIREN D’ESPANYA Final del conflicte, les tropes franceses comencen a abandonar el territori espanyol (1814) i Ferran VII torna a ser rei d’Espanya. Però, el tractat de Valençay restituïa en el tron a Ferran VII, el desitjat, com a monarca absolut, i amb ell es va encetar un temps de desil·lusions per a tots aquells que, com els diputats reunits en les Corts de Cadis, cregueren que la lluita contra els francesos era l’inici de la revolució espanyola i també de la Guerra d’Independència Hispanoamericana.
  • 268. 6.3.3.- DESENVOLUPAMENT DE LA GUERRA (1808-14) TERCERA FASE (juliol 1812 - desembre 1813): és el final de la guerra. ELS FRANCESOS ES RETIREN D’ESPANYA El 6 de febrer abdica Napoleó en Fontainebleau. Es pacta la suspensió d’hostilitats entre Wellington i els francesos Soult i Suchet, els dies 18 i 19 d’abril de 1814, obligant a retornar a Espanya totes les places ocupades.
  • 269. 6.3.3.- DESENVOLUPAMENT DE LA GUERRA (1808-14) TERCERA FASE (juliol 1812 - desembre 1813): és el final de la guerra. BATALLES I COMBATS EN TERRES I AIGÜES ESPANYOLES Espanya va acabar sent la perdició de Napoleó. El propi Napoleó Bonapart ho reconeix: “Esta maldita Guerra de España fue la causa primera de todas las desgracias de Francia. Todas las circunstancias de mis desastres se relacionan con este nudo fatal: destruyó mi autoridad moral en Europa, complicó mis dificultades, abrió una escuela a los soldados ingleses esta maldita guerra me ha perdido”.
  • 270. 6.3.3.- DESENVOLUPAMENT DE LA GUERRA (1808-14) TERCERA FASE (juliol 1812 - desembre 1813): és el final de la guerra. 3a fase de la guerra (1812- 1814) - Excessiu desplegament de l’exèrcit francès contínuament fuetejat per la guerrilla. - Napoleó retira tropes per les dificultats al front rus. - Gran Bretanya (Wellington) intervé des de Portugal contra l’exèrcit francès (1812). - Victòria decisiva de Wellington a Arapiles (1812). Retirada Francesa de Madrid. - Persecució dels francesos: Derrotats a Vitòria i a San Marcial (1813).
  • 271. 6.3.- LA GUERRA DEL FRANCÈS (1808-1814)LLUITA ARMADAForta resistència de les ciutats de Girona, Saragossa, Tarragona...  SETGE !!! RESUMTropes de voluntaris militars, sometents, resistents població civil: - 1r èxit BRUC (6-14 junt 1808). - Victòria a BAILÉN: - Andalusia lliure. - Fre a la invasió. - Francesos concentrats al nord de l’Ebre. - Força a Josep a abandonar Madrid.Tardor 1808. SEGONA FASE GUERRA: Avenç exèrcit napoleònic:  RESISTÈNCIA A L’INVASOR: GUERRILLES. - escamots locals de 30/50 persones. - membres: advocats, pagesos, artesans, estudiants, advocats…. - direcció: elits cultes: militars i clergues. - feien actes de sabotatge: destrucció d’instal·lacions, interferir moviments de tropes, assalt a combois d’aprovisionament.Pressió pels exèrcits francesos.Dificulta el control del país i manté viu el sentiment antifrancès.CATALUNYA. OCUPACIÓ I ANNEXIÓ.1808-1809. Principats ciutats catalanes ocupades.1811. Tot el territori ocupat (resistència amb atacs de la guerrilla).Intent de Napoleó d’apropar-se als catalans: - llengua catalana oficial. - gener 1812  annexió a l’imperi. - creació de 4 departaments i arribada de molts funcionaris per organitzar el país segons el model francès. - intent de fer reformes i millores. Col·laboració il·lustrats catalans.Continua resistència popular  atacs guerrilla:  frena intents de reformes.Estiu 1812  TERCERA FASE I FINAL GUERRA. Canvi de rumb en la guerra a Europa: - difícil campanya de Rússia (trasllat de tropes). - forces espanyoles + guerrilles + tropes angleses (general Wellington):  victòria d’ARAPILES (Salamanca). - Josep I  abandona Madrid, ciutat a mans angleses agost 1812. - Napoleó  canvi de plans: Tractat de Valençay (1813). - reconeix Ferran VII. - retira exèrcits.
  • 272. 6.3.- LA GUERRA DEL FRANCÈS (1808-1814)
  • 273. 6.3.3.- DESENVOLUPAMENT DE LA GUERRA (1808-14) Les diferents opcions polítiques. Va ser la primera vegada que tots els espanyols s’uneixen amb un objectiu: l’expulsió del francesos del territori espanyol, organitzats en Juntes. En aquesta unió existia una diversitat de visions i/o ideologies: els “patriotes”, com els absolutistes, volien a Ferran VII com a monarca absolut; els liberals volien fer una revolució per aconseguir una constitució, i els il·lustrats volien també a Ferran VII com a rei, però amb una monarquia liberal (on el rei governaria amb restriccions, només com a figura de l’Estat i no tindria el poder absolut), els afrancesats, i també la visió de ciutadans que defensaren el poble.
  • 274. 6.3.2.- LES NOVES FORCES POLÍTIQUESACTITUDS DAVANT LA INVASIÓ RESUM - intel·lectuals.AFRANCESATS - alts funcionaris. Col·laboren amb la nova monarquia. - part alta noblesa. - Vinculats al Despotisme il·lustrat. - Volien reformes sense revoltes. - Van ser perseguits per Ferran VII. - Clero i noblesa  retorn absolutisme amb Ferran VII.  defensa tradició + religió catòlica. - NO canvis socials. - Il·lustrats  reformes i modernitzar el país en el marc de l’Antic Règim.FRONT PATRIÒTIC(gruix població) - Liberals: burgesos i professionals  canvi en el sistema polític. - Volen eliminar privilegis gremials i drets senyorials. - Llibertat de propietat, comerç i indústria. - Liberalisme basat en: - Una constitució. - Sobirania nacional. - Divisió de poders. - Institucions representatives. - Abolició privilegis estamentals. - La guerra com un moviment de defensa i resistència invasor.MAJORIA POBLACIÓ - Defensa de retorn de Ferran VII + prerrogatives Església catòlica.
  • 275. MAPA 12.- GUERRA DEL FRANCÈS (model 16)
  • 276. MAPA 12.- GUERRA DEL FRANCÈS (model 17)
  • 277. 6.3.3.- DESENVOLUPAMENT DE LA GUERRA (1808-14) CONSEQÜÈNCIES DE LA GUERRA DEL FRANCÈS. El 1814 les conseqüències de la guerra es van fer notar a Espanya.  Pèrdues o desastre demogràfic: - A causa de la duresa dels combats, les represàlies, i l’augment d ela fam i de les epidèmies. - Mortalitat: 500.000 morts espanyols, 200.000 francesos i 60.000 d’altres països. - Exiliats al final de la guerra: unes 12.000 famílies (afrancesats i liberals, molts d’ells intel·lectuals) per por a la repressió practicada per Ferran VII.  Pèrdues econòmiques: - Destrucció d’edificis i ciutats (Girona, Saragossa, Salamanca), comunicacions, etc. - Desmantellament de fàbriques a Catalunya i Andalusia. - Abandonament dels camps, etc. - S’accentuà el dèficit financer de la Hisenda espanyola per: - les enormes despeses que representaren les maniobres militars, - així com per la disminució o cessament d’ingressos procedents del comerç amb Amèrica.  Repercussions culturals i socials: - Destrucció i espoli d’abundant patrimoni artístic durant el conflicte. - Exili de molts d’intel·lectuals (Goya). - Un agreujament del retard de la societat espanyola.  Conseqüències polítiques: - La guerra fomentà el sentiment patriòtic espanyol (fins aleshores molt limitat) i representà... - Un moment d’extraordinària difusió del liberalisme. - Tot i que Ferran VII reimplantà la monarquia absoluta el 1814, la Constitució de Cadis serà un referent fonamental en la lluita dels sectors liberals per destruir l’Antic Règim a Espanya. - Participació creixent dels militars a la política (pronunciaments). - Finalment, propagació de la dinàmica revolucionària al procés d’independència de l’Amèrica espanyola amb la formació de juntes que es feren càrrec del poder. Aquestes juntes americanes anaren preparant l’emancipació dels seus països, que tingué lloc principalment durant el regnat de Ferran VII, després d’unes dures guerres en què destacaren generals com Bolívar i San Martín.
  • 278. MAPA 12.- GUERRA DEL FRANCÈS (model 2)
  • 279. HISTÒRIA D’ESPANYABLOC II – Tema 6/1 A Història Espanya IES Ramon Llull (Palma) Assumpció Granero Cueves Edat contemporània CRISI DE L’ANTIC RÈGIM GUERRA DEL FRANCÈS
  • 280. HISTÒRIA D’ESPANYABLOC II – Tema 6/1 B Història Espanya IES Ramon Llull (Palma) Assumpció Granero Cueves Edat contemporània CRISI ANTIC RÈGIM: LA PEPA I TORNA FERRAN VII
  • 281. GRAVATS “ELS DESASTRES DE LA GUERRA” (1808-9 i 1811)La Guerra...Quin horror!!!