TEMA 5. REFORMISME BORBÒNIC (SEGLE XVIII)
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×
 

TEMA 5. REFORMISME BORBÒNIC (SEGLE XVIII)

on

  • 431 views

 

Statistics

Views

Total Views
431
Views on SlideShare
431
Embed Views
0

Actions

Likes
0
Downloads
13
Comments
0

0 Embeds 0

No embeds

Accessibility

Categories

Upload Details

Uploaded via as Adobe PDF

Usage Rights

© All Rights Reserved

Report content

Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
  • Full Name Full Name Comment goes here.
    Are you sure you want to
    Your message goes here
    Processing…
Post Comment
Edit your comment

TEMA 5. REFORMISME BORBÒNIC (SEGLE XVIII) TEMA 5. REFORMISME BORBÒNIC (SEGLE XVIII) Presentation Transcript

  • HISTÒRIA D’ESPANYA BLOC I – Tema 5 Edat moderna Història Espanya IES Ramon Llull (Palma) Assumpció Granero Cueves ESPANYA S. XVIII REFORMISME BORBÒNIC
  • BLOC I. LES ARRELS HISTÒRIQUES DE L’ESPANYA CONTEMPORÀNIA PREHISTÒRIA I EDAT ANTIGA TEMA 1.- Les arrels històriques (preromans i colonitzacions, Hispania romana) EDAT MITJANA TEMA 2.- Al-Andalus i els regnes cristians EDAT MODERNA TEMA 3.- El naixement de l’estat modern: RRCC TEMA 4.- Auge i decadència de l’Imperi espanyol TEMA 5.- L'Espanya del segle XVIII Història de l’art IES Ramon Llull (Palma) Assumpció Granero Cueves ÍNDEX TEMES BLOC I
  • TEMA 5. ESPANYA DEL SEGLE XVIII FINAL EDAT MODERNA I ELS ALBORS DE LA CONTEMPORÀNIA TEMA 3. El naixement de l’estat modern - Els Reis Catòlics (1474 / 79-1516). TEMA 4. Auge i decadència de l’Imperi espanyol Segle XVI. Auge de l’imperi hispànic - Carles V (1517-1556). - Felip II (1556-1598). Segle XVII. El declivi de l’imperi hispànic, els Àustries menors - Felip III (1598-1621). - Felip IV (1621-1665). - Carles II (1665-1700). TEMA 5. Espanya del s. XVIII i el reformisme borbònic - Felip V (1700-1746). - Ferran VI (1746-1759). - Carles III (1759-1788). ÍNDEX TEMES EDAT MODERNA BLOC I
  • Tema 1 Tema 1 Tema 2 Tema 3 Tema 6 Tema 4 T-7 Bloc I: Temes 1, 2, 3, 4 i 5 Bloc II: Temes 6, 7, 8 i 9 Tema 5 T-6 Bloc III: Temes 10, 11, 12, 13 i 14 T-9: Desamortització i Moviment Obrer Tema 8 Tema 10 Tema 11 Tema 12 Tema 13 Tema 14
  • IES RAMON LLULL Departament de Geografia i Història LLISTAT DE MAPES HISTÒRIA ESPANYA per incloure a les PAU, proves d’accés a la Universitat (PART A) BLOC I MAPA 1: Localització dels principals pobles preromans de la península Ibèrica: àsturs, càntabres, vascons, celtibers, lusitans, ibers. Bloc 1- Tema 1. MAPA 2: Lectura i interpretació d’un mapa de la Mediterrània occidental durant la segona guerra Púnica. B1-T1. PAU: juny 2011, opció A. MAPA 3: Lectura i interpretació de la divisió provincial d’Hispània en època d’August (Tarraconensis, Lusitania, Baetica) i/o en el Baix Imperi (Tarraconensis, Lusitania, Baetica, Gallaecia, Carthaginensis, Balearica). B1-T1. MAPA 4: Lectura de mapa de la península Ibèrica al segle XI: origen dels regnes cristians i Al-Andalus. B1-T2. MAPA 5: Expansió dels regnes cristians als segles XIII i XIV a la península Ibèrica. B1-T2. MAPA 6: Lectura de mapa sobre la conquesta de les Illes Balears. Comentari de les diverses dates en què cada illa de les Balears s’incorporà a la corona d’Aragó. B1-T2. MAPA 7: Lectura de mapa amb els diferents regnes hispànics del Reis Catòlics desprès de les conquestes de Granada i Navarra. B1-T3. MAPA 8: Lectura i/o elaboració de mapa amb els dominis europeus de Carles I d’Espanya i V d’Alemanya, tot indicant les diferents herències rebudes. B1-T4. PAU: setembre 2013, opció A. MAPA 9: Lectura i/o elaboració de mapa amb els dominis europeus de Felip II, inclòs el Regne de Portugal. B1-T4. MAPA 10: Lectura de mapa de les fronteres establertes a la pau dels Pirineus amb indicació expressa dels territoris cedits a França. B1-T4. PAU: setembre 2011, opció A. MAPA 11: Lectura i/o elaboració de mapa amb els canvis territorials europeus derivats del tractat d’Utrecht. B1-T5. PAU: juny 2013, opció A. BLOC II MAPA 12: Lectura de mapa amb els fets més importants de la guerra d’Independència contra Napoleó: Cadis, Bailén, Arapiles, Saragossa, Girona. B2-T1. MAPA 13: Lectura o elaboració de mapa amb les regions on el carlisme tingué més suport o recolzament al segle XIX. B2-T2. PAU: juny 2012, opció A. BLOC III MAPA 14: Lectura de mapa sobre la guerra del Marroc (Barranco del Lobo, Annual, Alhucemas, Ceuta, Melilla). B3-T1. PAU: juny 2010, opció B; PAU: setembre 2012, opció A.
  • HISTÒRIA D’ESPANYA BLOC I – Tema 4. A Edat moderna AUGE (SEGLE XVI) IMPERI ESPANYOL Història Espanya IES Ramon Llull (Palma) Assumpció Granero Cueves
  • HISTÒRIA D’ESPANYA BLOC I – Tema 4. B Edat moderna DECLIVI (SEGLE XVII) IMPERI ESPANYOL Història Espanya IES Ramon Llull (Palma) Assumpció Granero Cueves
  • TEMA 5.- ESPANYA DEL SEGLE XVIII I EL REFORMISME BORBÒNIC S. XVIII - Felip V (1700-1746) // Arxiduc Carles (Guerra de Successió). - Ferran VI (1746-1759). - Carles III (1759-1788).
  • Des de la Mediterrània i en qualsevol lloc on us trobeu..., UNA BONA SORTIDA DE L’ANY 2013 I ENCORATJADORA ENTRADA AL NOU ANY 2014, ...,
  • ,..., NOU ANY 2014, I MOLTA FORÇA I SORT PER TRAVESSAR-LO, I PER PODER SORTIR MILLOR QUE ENTRAM. FELICITATS A TOTHOM!!!
  • (1701-1714) (1714-1766 mor)
  • (1701-1714) (1714-1766 mor)
  • (1701-1714) (1714-1766 mor)
  • Maria Amàlia de Sajonia i Maria Lluïsa de Parma
  • Francisco de Goya y Lucientes La família de Carles IV (1800) Oli sobre tela (280 x 336 cm) Museu del Prado, Madrid, Espanya (FITXA 124/2010, 77/2011 i 12, desapareix 2013) Goya La promesa de Ferran VII D. Antonio Pascual i Dª Carlota Joaquina Reina Mª Lluïsa Dª Isabel El rei Carles IV El príncep de Parma D. Carles Maria Isidre La Princesa Maria Lluïsa, amb el seu fill Ferran VII Infant Francesc de Paula F A M Í I L I A C A R L O S I V
  • TEMA 5.- ESPANYA DEL SEGLE XVIII I EL REFORMISME BORBÒNIC EDAT MODERNA TEMA 5.- L’Espanya del segle XVIII i el Reformisme Borbònic 5.0.- Introducció. 5.1- La guerra de Successió espanyola. La pau d’Utrecht i les seves conseqüències territorials. 1v preg. op B (2006, juny). 2v preg. op A (2012, setembre). 3v MAPA 11: Canvis territorials Europa pel tractat d’Utrecht, op A (2013, juny). 5.2.- Els decrets de Nova Planta i els canvis que suposaren en el sistema de govern existent fins el moment a la corona el Aragó i a les Illes Balears. 1v preg. op B (2005, setembre). 2v preg. op B (2006, setembre). 3v preg. op B (2008, setembre). 4v preg. op A (2010, setembre). 5v TEXT, op B (2012, juny). 5.3.- El reformisme de Carles III. 1v preg. op B (2004, setembre). 2v preg. op B (2005, juny). 3v preg. op B (2007, juny). 4v preg. op B (2008, juny). 5v preg. op B (2008, setembre). 6v preg. op B (2010, setembre). 5.4.- La Il·lustració espanyola: trets característics i autors més transcendentals. 1v preg. op B (2009, setembre). 5.5.- Característiques polítiques, socials i econòmiques de l’Antic Règim. 1v preg. op B (2010, juny). ÍNDEX TEMA 5 (BLOC I)
  • TEMA 5.- L’ESPANYA DELS SEGLE XVIII I EL REFORMISME BORBÒNIC A l’Espanya del segle XVIII, conegut com el Segle de les Llums, perviu l’Antic Règim: la societat estamental, l’economia de base agrària i la monarquia absoluta amb els Borbons. Felip V o d’Anjou (1700 // 1701-1746) Ferran VI (1746-1759) Carles III (1759-1788)
  • TEMA 5.- L’ESPANYA DELS SEGLE XVIII I EL REFORMISME BORBÒNIC FELIP V o d’ANJOU (1700 // 1701-1746) - Inicia la dinastia borbònica en Espanya amb la Monarquia absoluta, famós per la centralització administrativa, suposa l’encarnació del màxim poder de l’Estat (supressió dels furs de la Corona d’Aragó, amb els DNP). Les seves reformes no sempre tingueren èxit. - De gener a agost de 1724 abdicà en el seu fill Lluís, però al pocs mesos, en morir Lluís I, torna al poder. - En la primera etapa del seu regnat va contar amb ministres estrangers, com Orry i Alberoni, més tard va preferir als espanyols com José de Patiño, que va reorganitzar l’exèrcit, la hisenda i la marina.
  • TEMA 5.- L’ESPANYA DELS SEGLE XVIII I EL REFORMISME BORBÒNIC - Fou un rei culte, intel·ligent i pacífic, però de salut malaltissa. Neutralitat en política exterior i intents de modernització de l’Estat (fou el seu objectiu i amb ell comença el reformisme borbònic). - Va heretar del seu pare al marquès de l’Ensenada, que va dur a terme la reforma dels impostos, va modernitzar l’armada i reformà les colònies. Durant els seu regnat es va reorganitzar el regne i posa les bases del govern del seu germanastre Carles III, en morir Ferran VI sense descendència. FERRAN VI (1746-1759)
  • (1701-1714) (1714-1766 mor)
  • TEMA 5.- L’ESPANYA DELS SEGLE XVIII I EL REFORMISME BORBÒNIC CARLES III (1759-1788). - Rei més important del segle per la seva tasca reformadora. - Era rei de Nàpols i en morir Ferran VI, ha de deixar Nàpols per ser rei d’Espanya, en 1759, en virtut de les clàusules del tractat d’Utrecht, per tant, tenia experiència com a governant. - Despotisme Il·lustrat. Els monarques es veuen influïts per les idees il·lustrades i per no perdre el tron faran certes reformes, sense deixar participar al poble.
  • REFORMISME BORBÒNIC CARLES III
  • TEMA 5.- L’ESPANYA DELS SEGLE XVIII I EL REFORMISME BORBÒNIC CARLES III (1759-1788). - En la primera etapa del seu regnat es va dur ministres de Nàpols: Esquilache i Gramaldi, que dugueren a terme un ampli programa de reformes, en contra de les quals es van aixecar els sectors més conservadors (Motí d’Esquilache), però..., - en la segona etapa, va comptar amb ministres espanyols: Aranda, Floridablanca i Camomanes, que van emprendre reformes més moderades i augmentaren el poder real.
  • Felip V o d’Anjou (1700-1746) Ferran VI (17461759) Carles III (1759-1788) Carles IV (1788-1808)
  • TEMA 5.- L’ESPANYA DELS SEGLE XVIII I EL REFORMISME BORBÒNIC En el traspàs del segle XVIII al XIX: CRISI DE L’ANTIC RÈGIM I LA REVOLUCIÓ FRANCESA. Carles IV (1788-1808) Francisco de Goya y Lucientes La família de Carles IV (1800) Oli sobre tela (280 x 336 cm) Museu del Prado, Madrid, Espanya (FITXA 124/2010, 77/2011 I 12, desapareix 2013) Ferran VII (1814-1833)
  • TEMA 5.- L’ESPANYA DELS SEGLE XVIII I EL REFORMISME BORBÒNIC - Continua el model social i econòmic de l’Antic Règim. - Regnarà durant la Revolució Francesa i l’ascens de Napoleó. - Rei feble i sense caràcter que no va estar a l’alçada de les necessitats que requeria el país en una etapa tan delicada. - En el seu govern destacaren reformistes destacats com Jovellanos o Gabarrús. - En una segona etapa deixa el govern en mans de Manuel de Godoy, el seu favorit (i el de la reina), i l’ambició d’aquest fa que la política espanyola es sotmeti a la francesa, cosa que du a l’ocupació napoleònica i a la Guerra de la Independència o del Francès (1808-1814). CARLES IV (1788-1808)
  • TEMA 5.- L’ESPANYA DELS SEGLE XVIII I EL REFORMISME BORBÒNIC FERRAN VII (1814-1833) - No signarà la Constitució de la Pepa i tornarà al tron com a monarca absolut, enganyant els liberals de Cadis i al poble.
  • Felip V o d’Anjou (1700-1746) Ferran VI (1746-1759) Carles III (1759-1788) Carles IV (1788-1808)
  • 5.0.- INTRODUCCIÓ Durant el regnat del darrer Àustria, Carles II (1665-1700), el país va gaudir de certa recuperació econòmica (iniciada a partir de 1680), però en el terreny internacional Espanya continua perdent territoris de Flandes front a Lluís XIV de França. ARBRE FAMILIAR DELS DARRERS HABSBURG ESPANYOLS En la quarta fila d’esquerre a dreta: la infanta Maria Teresa d’Àustria amb el seu espòs Lluís XIV; la infanta Margarita i el seu espòs l’emperador Leopold I; i finalment el rei Carles II el “Hechizado” i les seves dues esposes: La primera Maria Lluïsa d’Orleans i la segona Mariana de Neoburg.
  • Anna d’Àustria, reina de França i Navarra, filla de Felip III i esposa de Lluís XIII (1601- 1666) Lluís XIV, rei Sol de França i Navarra (1638-1715) Lluís XV, rei de França (1710-1774) Felip IV, rei d’Espanya (1605- 1665) Maria Teresa, infanta d’Espanya (1638-1683), darrera reina consort de França i Navarra
  • Escola barroca madrilenya Juan Carreñó de Miranda Carles II, i Carles II com a gran maestre de l’orde del Toisó d’Or
  • Carles II com a gran maestre de l’orde del Toisó d’Or
  • 5.0.- INTRODUCCIÓ La feblesa física i mental del nou rei, Carles II està malaltís i li falta caràcter per a governar, i era denominat, en la cort, el “Hechizado”, tot això junt es va traduir en la recuperació del poder de l’aristocràcia front a l’absolutisme monàrquic. És una etapa crítica i complexa. Carles II (1665-1700):  Carles II no era mongòlic, però no estava capacitat per ser rei i durant el seu regnat es van succeir diferents “validos”.
  • Carles II (1665-1700)
  • Carles II i la seva mare Mariana d’Àustria
  • La reina Mariana d’Àustria
  • Felip IV i Mariana d’Àustria.
  • Al costat de la infanta Margarita, Les Menines, Maria Agustina Sarmiento de Sotomayor i Isabel de Velasco.
  • Diego Velázquez Les Menines o la Família de Felip IV (1656-57) Oli sobre llenç (318 x 276 cm) Museu del Prado, Madrid
  • Carles II (1665-1700)
  • 5.0.- INTRODUCCIÓ CARLES II (1665-1700) va tenir dos favorits, durant la regència de la seva mare Mariana d’Àustria (quan va morir el seu pare, Felip IV, Carles tenia 4 anys):  El pare Juan Everardo Nithard (un jesuïta alemany), que va venir de Viena amb la reina, fou el seu vàlid i confessor (també arribà a ser, per butlla papal, Inquisidor General).  Fernando de Valenzuela. Retrat del cardenal Juan Everardo Nithard, per Alonso del Arco (vers 1674). Oli sobre llenç (249 cm x 127,00 cm). Museu del Prado (Madrid). Retrat de Fernando de Valenzuela per Claudio Coello (Real Maestranza de Caballería de Ronda). Retrat de don Fernando de Valenzuela, marqués de Villasierra per Juan de Carreño de Miranda, Museu Lazaro Galdiano, Madrid.
  • 5.0.- INTRODUCCIÓ Després, Juan José d’Àustria, fill il·legítim de Felip IV, es va autoproclamar primer ministre (en 1665, quan va morir el seu pare, tenia 36 anys, mentre que el seu germanastre i hereu, Carles II, en tenia 4). Retrat de Juan José d’Àustria, anònim madrileny del segle XVII. Museu del Prado, Madrid.
  • ARBRE GENEALÒGIC Lluís XIV, el rei Sol
  • 5.0.- INTRODUCCIÓ A la mort de Juan José d’Àustria, es van succeir el duc de Medinaceli i el duc d’Oropesa (els vàlids més destacats), que van dur endavant una política de reformes: control de desordre monetari (devaluació de la moneda de velló), reorganització de la recaptació dels impostos, retall de les despeses, etc. El rei Carles II despatxant amb el duc d’Oropesa. Retrat de Juan Francisco de la Cerda Enríquez de Ribera, Marqués de Cogolludo, després VIII duc de Medinaceli per Claudio Coello. Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC).
  • 5.0.- INTRODUCCIÓ La caiguda del duc d’Oropesa va suposar l’afebliment del reformisme, que es va tornar a iniciar amb l’arribada del borbons. El rei Carles II despatxant amb el duc d’Oropesa.
  • 5.0.- INTRODUCCIÓ A la mort del rei Carles II, sense descendència dels seus dos matrimonis (Maria Lluïsa d’Orleans i Mariana de Neoburg), s’obria un problema greu per la successió a la corona. Retrat de Maria Lluïsa d’Orleans, reina d’Espanya (primera dona de Carles II), per José García Hidalgo (vers 1679). Oli sobre llenç ( 96 cm x 68,00 cm). Museu del Prado, Madrid. Retrat de Mariana de Neoburg, reina d’Espanya (segona dona de Carles II), per Luca Giordano (vers 1693-1694). Oli sobre llenç (81 cm x 61,00 cm). Museu del Prado, Madrid.
  • Retrat de Maria Lluïsa d’Orleans, reina d’Espanya (primera dona de Carles II), per José García Hidalgo (vers 1679). Oli sobre llenç ( 96 cm x 68,00 cm). Museu del Prado, Madrid. Retrat de Mariana de Neoburg, reina d’Espanya (segona dona de Carles II), per Luca Giordano (vers 1693-1694). Oli sobre llenç (81 cm x 61,00 cm). Museu del Prado, Madrid.
  • 5.0.- INTRODUCCIÓ Les potències europees planegen el repartiment de l’imperi espanyol, perquè no tan sols es tractava d’aconseguir un monarca per Espanya, sinó que el que es jugava era l’equilibri europeu, o bé l’hegemonia al continent d’una de les dues grans famílies que governaven Europa:  Els Habsburg.  Els Borbons. Condicions per poder heretar la corona  Sang reial.  Parent de Carles II.  El candidat no havia d’heretar la corona del seu país. Es tractava de conservar l’equilibri europeu, perquè si un dels candidats unia dues corones (França i Espanya, o bé l’Imperi i Espanya) aconseguiria l’hegemonia al continent.
  • 5.0.- INTRODUCCIÓ Candidats 1.- Felip d’Anjou, de la família dels Borbons i nét de Lluís XIV de França i Maria Teresa (filla de Felip IV), per tant, besnét de Felip IV. Lluís XIV, rei francès més poderosos d’Europa, casat amb una germana de Carles II, Maria Teresa i tenien un fill, Lluís el Gran Dolfí i aquest tenia dos fills, Lluís i Felip d’Anjou. La corona de França passaria al seu germà, Lluís, i no a ell. És a dir, complia tots els requisits. 2.- Arxiduc Carles d’Àustria, de la família dels Habsburg. Fill del rei d’Àustria i emperador alemany Leopoldo I, casat primer amb la germana de Carles II, Margalida (Meninas), i en segones núpcies amb Leonor de Neoburg, amb qui va tenir dos fills: Josep I (seria emperador) i Carles (arxiduc d’Àustria). Per tant, també complia els requisits perquè la corona del seu país l’havia d’heretar el seu germà Josep i l’arxiduc Carles era nét de la germana de Felip IV, Maria d’Àustria. 3.- Josep Ferran de Baviera (família dels Habsburg), nét de l’emperador Leopold I i de la germana de Carles II, Margalida (Meninas).
  • Anna d’Àustria, reina de França i Navarra, filla de Felip III i esposa de Lluís XIII (1601- 1666) Lluís XIV, rei Sol de França i Navarra (1638-1715) Felip IV, rei d’Espanya (1605- 1665) Maria Teresa, infanta d’Espanya (1638-1683), darrera reina consort de França i Navarra Magdalena del Palatinat i Neobourg Lluís XV, rei de França (1710-1774)
  • 5.0.- INTRODUCCIÓ Carles II trià a Josep Ferran de Baviera, que era la tria més bona per assegurar l’equilibri europeu. Però mor, l’any 1699, un any abans que Carles II, per la qual cosa Carles II ha de tornar a fer el seu testament i trià a Felip d’Anjou. Carles II (1665-1700)
  • 5.0.- INTRODUCCIÓ Tant l’elecció de Felip d’Anjou com de l’arxiduc Carles d’Àustria duria problemes a Espanya i a Europa, perquè si triava als Habsburg el poder passava cap a l’imperi, i si triava a Felip d’Anjou el poder anava cap a França.
  • 5.0.- INTRODUCCIÓ Dia 1 de novembre de l’any 1700 mor Carles II.
  • 5.0.- INTRODUCCIÓ Comença el regnat de Felip V d’Espanya, però es produirà la guerra de Successió (1701-1714) entre Felip d’Anjou (futur Felip V) i Carles d’Habsburg o d’Àustria, en la que estan implicades totes les potències europees, que volen treure rèdit de l’imperi espanyol.
  • 5.0.- INTRODUCCIÓ
  • 5.0.- INTRODUCCIÓ La guerra acaba en 1713 amb la victòria del primer, i amb Felip d’Anjou com a Felip V entra a Espanya una nova dinastia, els Borbons, produint-se la pèrdua de totes les possessions espanyoles en Europa.
  • MAPA 11 (22 models) CANVIS TERRITORIALS TRACTAT UTRECHT MAPES PAU HISTÒRIA D’ESPANYA Illes Balears 2013-14 Història Espanya IES Ramon Llull (Palma) Maria Assumpció Granero Cueves
  • MAPA 11.- CANVIS TERRITORIALS TRACTAT UTRECHT (B1-T5) ACTIVITAT PAU: Lectura i/o elaboració de mapa amb els canvis territorials europeus derivats del tractat d’Utrecht. Us present distints models del MAPA 11 sobre els canvis territorials derivats del tractat d’Utrecht, que va posar fi al la guerra de Successió espanyola, a nivell internacional. Cal començar el comentari amb el problema successori de la casa d’Àustria amb Carles II i els tres aspirants, amb la pèrdua de l’hegemonia espanyola a Europa (Westfàlia de 1648 i Pirineus de 1659), i les apetències de les dues monarquies (francesa i austríaca). Una breu passada per el desenvolupament de la Guerra de Successió (1701-1713/15) ens durà a les seves conseqüències i als canvis territorials en el mapa europeu. No oblideu fer esment que el canvi de dinastia va implicar la implantació dels Decrets de Nova Planta, i els profunds canvis estructurals que van suposar per als territoris que donaren suport a l’arxiduc Carles d’Àustria, la Corona d’Aragó. Per tant, el comentari abastaria des del final del regnat de Carles II, fins al començament de la dinastia del Borbons amb el regnat de Felip V (però sobretot fent referència als canvis territorials del mapa europeu i als Decrets de Nova Planta).
  • 5.1.- GUERRA DE SUCCESSIÓ ESPANYOLA (1701-1715). PAU D’UTRECHT I LES CONSEQÜÈNCIES TERRITORIALS ANTECEDENTS -Pèrdua de l’hegemonia continental espanyola constatada definitivament a finals del segle XVII (Westfalia, 1648, Pirineus de 1659), tot i que, a finals de segle XVII, Espanya segueix conservant importants territoris en Europa: Flandes, Milà, Nàpols i Sicília; és per tant una potència temuda i respectada, malgrat haver cedit a França l’hegemonia continental. - Falta de descendència de Carles II. - Presumpte equilibri europeu (Westfalia). - Pretensions de França i d'Àustria de fer-se amb les restes de les possessions espanyoles.
  • MAPA 11.- CANVIS TRACTAT UTRECHT (B1-T5) ACTIVITAT PAU: Lectura i/o elaboració de mapa amb els canvis territorials europeus derivats del tractat d’Utrecht.
  • MAPA 11.- TRACTAT D’UTRECHT (model 1)
  • 5.1.- GUERRA DE SUCCESSIÓ ESPANYOLA (1701-1715) CAUSES - Problema successori a la mort de Carles II. La SITUACIÓ de CONFLICTE INTERNACIONAL és la següent: - Lluís XIV de França i Leopold I d’Àustria optaven indirectament a la corona espanyola, fills i marits de princeses espanyoles. - Pretendents a la corona:  Candidat francès: Felip de Borbó, duc d’Anjou, nét de Lluís XIV de França, i 2n fill del Dofí de França.  Candidat austríac: Arxiduc Carles, segon fill de l’emperador Leopold I d’Àustria.
  • Anna d’Àustria, reina de França i Navarra, filla de Felip III i esposa de Lluís XIII (1601- 1666) Lluís XIV, rei Sol de França i Navarra (1638-1715) Felip IV, rei d’Espanya (1605- 1665) Maria Teresa, infanta d’Espanya (1638-1683), darrera reina consort de França i Navarra Magdalena del Palatinat i Neobourg Lluís XV, rei de França (1710-1774)
  • 5.1.- GUERRA DE SUCCESSIÓ ESPANYOLA (1701-1715) CAUSES - França no podia permetre la recreació del poder dels Habsburgs del s. XVI (Carles I/V i Felip II). - La resta d’estats europeus no podien permetre una hegemonia incontestable de França. - Anglaterra, que està en una etapa de creixement sense precedents, i Holanda pretenien garantir l’equilibri europeu. - Entre grans tensions internacionals, Carles II va designar hereu a Josep Ferran de Baviera, però aquest morí. - A l’octubre de 1700, Carles II redactà un nou testament (Felip d’Anjou).
  • 5.1.- GUERRA DE SUCCESSIÓ ESPANYOLA (1701-1715) TESTAMENT I MORT DE CARLES II - Carles II mor l’1 de novembre de 1700 sense descendència. - Designació de Felip d’Anjou com futur rei de la corona espanyola, en el testament definitiu, hereu de totes les possessions de Carles II. - Compromís per tal de mantenir la integritat dels territoris de la corona. - Renúncia de Felip d’Anjou als seus drets a la corona francesa. Els dos regnes no es trobaran sota la mateixa corona. - Lluís XIV i quasi tota Europa, és a dir, les monarquies europees acceptaren inicialment el testament de Carles II, excepte Àustria. - Nomenament de Felip d’Anjou, proclamat rei d’Espanya (16 de novembre de 1700, a Versalles) amb el nom de Felip V de Borbó. PERÒ... El Testament de Carles II, cedit per l’arxiu general de Simancas Mort de Carles II. Obra de Pieter van der Berge (segle XVII) - Lluís XIV no va renunciar i va mantenir els drets de Felip a la corona Francesa. - Lluís XIV marcà la política exterior espanyola i va intervenir en la política espanyola als Països Baixos. - França va obtenir d’Espanya certs drets comercials. - Les potències europees temen el perill d’una aliança espanyola i francesa. Evidentment, una mateixa dinastia governant França i Espanya atemptaria contra la idea d’EQUILIBRI propugnada per Anglaterra. - Així, a aquest testament es van oposar: L’Imperi (Àustria volia que regnés el seu candidat, l’arxiduc Carles), Anglaterra i Holanda crearen una Aliança a favor de l’arxiduc Carles, la Gran Aliança de l'Haia + Portugal, Prúsia i Savoia (Itàlia). - En Espanya, Castella accepta el testament, però els regnes de la Corona d’Aragó no accepten a un Borbó com a rei: els Borbons francesos tenen fama de centralistes i aquests regnes temen perdre els furs, privilegis i institucions, que conservaven des de l’edat mitjana i que havien estat respectats pels Àustries.
  • 5.1.- GUERRA DE SUCCESSIÓ ESPANYOLA (1701-1715) Lluís XIV Felip V Proclamació de Felip V com a rei d’Espanya en el Palau de Versalles (16 de novembre de 1700)
  • 5.1.- GUERRA DE SUCCESSIÓ ESPANYOLA (1701-1715) GRAN ALIANÇA DE L’HAIA En aquest context, el dia 1 de novembre de 1700 mor Carles II i comença el regnat de Felip V (1700-1746), primer Borbó, que arribà a Espanya el 1701 per a prendre possessió. Viatjà a Barcelona i jura les Lleis del Principat de Catalunya, que es mantindrà fidel a la monarquia borbònica fins 1705. Lluís XIV, rei Sol (1666) Bust retrat (escultura) de Gian Lorenzo Bernini Poc després de la coronació, Lluís XIV de França (rei Sol) va fer una declaració solemne i confirmà que el seu nét Felip V d’Espanya conservava intactes els seus drets a la corona de França, és a dir, que Felip V no renunciava a ser rei de França. La possibilitat de què Felip V pogués unificar les dues corones era real i suposaria l’hegemonia dels Borbons en el continent.
  • 5.1.- GUERRA DE SUCCESSIÓ ESPANYOLA (1701-1715) GRAN ALIANÇA DE L’HAIA Cal tenir en compte que Carles II, al seu testament, obligava al futur rei d’Espanya a renunciar a la corona de França. Holanda i Gran Bretanya, per la seva part, no veuen bé que els Borbons governen França i Espanya, cosa que permetria a França controlar les colònies espanyoles en Amèrica i això posaria en perill els seus interessos colonials.
  • 5.1.- GUERRA DE SUCCESSIÓ ESPANYOLA (1701-1715) GRAN ALIANÇA DE L’HAIA Per això, els Habsburg, Holanda i Anglaterra formaran una Gran Aliança antiborbònica (contra Lluís XIV i Felip V) i contra la Corona de Castella (Coalició de l’Haia // “La Haya”), a la que s’uniran Portugal, Prússia i Savoia, donant lloc a la Guerra de Successió espanyola (1701-1713/15), que es converteix en europea, coalició formada per:  Àustria i l’Imperi (els Habsburg).  Anglaterra.  Països Baixos (Holanda).  + Portugal, Prússia i Savoia (Itàlia). A la península, la corona de Castella, Navarra i les províncies basques, es posaran del costat de Felip V. Castella s’alinea amb els Borbons perquè els Àustries l’havien arruïnat i esperaven millorar amb el canvi. Més tard, els quatre territoris de la corona d’Aragó es rebel·laran contra el rei i es posaran a favor de la gran aliança, i de l’arxiduc Carles d’Àustria com a rei d’Espanya.
  • MAPA 11.- TRACTAT D’UTRECHT (model 2)
  • 5.1.- GUERRA DE SUCCESSIÓ ESPANYOLA (1701-1715) GRAN ALIANÇA DE L’HAIA Així s’inicia la Guerra de Successió a la corona espanyola (1701-1713/15) entre Felip d’Anjou (futur Felip V) i Carles d’Habsburg o d’Àustria, en la que estan implicades totes les potències europees, que volen treure rèdit de l’imperi espanyol.
  • 5.1.- GUERRA DE SUCCESSIÓ ESPANYOLA (1701-1715) GRAN ALIANÇA DE L’HAIA En el context de la guerra, es produeix la proclamació de Carles com Carles III (1703).
  • MAPA 11.- TRACTAT D’UTRECHT (model 3)
  • 5.1.- GUERRA DE SUCCESSIÓ ESPANYOLA (1701-1715) TRES GUERRES La guerra acaba en 1713 amb la victòria del primer, i amb Felip d’Anjou, com a Felip V, entra a Espanya una nova dinastia, els Borbons, produint-se la pèrdua de totes les possessions espanyoles en Europa. La guerra de Successió va significar tres guerres al mateix temps:  És una guerra per la corona entre Felip V i l’arxiduc Carles d’Àustria.  És una guerra europea, en què els dos bàndols es disputen l’hegemonia al continent: Per una part els Borbons (França i Espanya) i per altra banda la gran aliança internacional liderada pels Habsburg.  És una guerra interna o civil perquè la corona de Castella dóna suport a Felip V, mentre la corona d’Aragó a l’arxiduc Carles.
  • MAPA 11.- TRACTAT D’UTRECHT (model 4)
  • 5.1.- GUERRA DE SUCCESSIÓ ESPANYOLA (1701-1715) DESENVOLUPAMENT DE LA GUERRA INICI DE LA GUERRA DE SUCCESSIÓ A EUROPA - La guerra es va iniciaren 1701, però fins el 1705 la corona d’Aragó no es va alçar. - La guerra comença essent un conflicte internacional. - La Gran Aliança de l’Haia (Àustria, Anglaterra i Holanda) declarà la guerra a França (1702). - Aquesta Gran Aliança antiborbònica s’amplià a Portugal, Savoia i Prússia.
  • 5.1.- GUERRA DE SUCCESSIÓ ESPANYOLA (1701-1715) INICI DE LA GUERRA DE SUCCESSIÓ A EUROPA - El 1703 l’arxiduc Carles fou proclamar a Viena rei d’Espanya com a Carles III. - Mentrestant algunes derrotes franceses a Itàlia i als Països Baixos. Fracàs francès en intentar ocupar Viena.
  • MAPA 11.- TRACTAT D’UTRECHT (model 5)
  • 5.1.- GUERRA DE SUCCESSIÓ ESPANYOLA (1701-1715) INICI DE LA GUERRA DE SUCCESSIÓ A EUROPA - L’any 1704, l’arxiduc Carles desembarca a Lisboa. - La flota britànica, comanada per l’almirall Roocke, ocupa Gibraltar (estiu de 1704, 4 d’agost), com a base per a donar suport a l’arxiduc, i control naval dels anglesos i holandesos. - En 1705 la Gran Aliança antiborbònica va rebre el suport de València. Des d’aquí ocuparen Catalunya (fidel a la monarquia borbònica fins 1705), que canvia de bàndol i declara la seva fidelitat al pretenent austríac, l’arxiduc Carles, també Aragó i Mallorca (des de 1706). - La guerra d’internacional es va convertir en civil: Intervenció militar de la Gran Aliança de l’Haia i de França a la Península. - L’arxiduc Carles desembarca a Barcelona i és coronat rei d’Espanya allí.
  • MAPA 11.- TRACTAT D’UTRECHT (model 7)
  • MAPA 11.- TRACTAT D’UTRECHT (model 6)
  • 5.1.- GUERRA DE SUCCESSIÓ ESPANYOLA (1701-1715) INICI DE LA GUERRA DE SUCCESSIÓ A EUROPA - La primera etapa de la guerra amb triomfs de l’arxiduc. A Europa i la Península, continuades derrotes franceses, desesperada situació militar. Lluís XIV intentà la pau. PERÒ... Josep I, emperador d’Àustria de 1705-1711 Arxiduc Carles d’Àustria, emperador Carles VI, des de 12 octubre de 1711-1740 - L’abril de 1711 morí l’emperador Josep I d’Àustria i el seu germà l’arxiduc Carles es converteix en emperador d’Àustria (1711) com a Carles VI. - Anglaterra i Holanda acceptaren a Felip V i començaren les negociacions de pau a Europa. - El 1713 final de la guerra. Signatura dels Tractats d’Utrecht (1713) i Rastatt (1714). - Continuació de la guerra a la península fins la caiguda de Barcelona i Mallorca (1714 // 1715).
  • Anna d’Àustria, reina de França i Navarra, filla de Felip III i esposa de Lluís XIII (1601- 1666) Lluís XIV, rei Sol de França i Navarra (1638-1715) Felip IV, rei d’Espanya (1605- 1665) Maria Teresa, infanta d’Espanya (1638-1683), darrera reina consort de França i Navarra Magdalena del Palatinat i Neobourg Lluís XV, rei de França (1710-1774)
  • EMPERADOR D’ÀUSTRIA CARLES VI (1711-1740)
  • 5.1.- GUERRA DE SUCCESSIÓ ESPANYOLA (1701-1715) INICI DE LA GUERRA DE SUCCESSIÓ A EUROPA - Continuació de la guerra a la península fins la caiguda de Barcelona i Mallorca (1714 // 1715).
  • MAPA 11.- TRACTAT D’UTRECHT (model 7)
  • 5.1.- GUERRA DE SUCCESSIÓ ESPANYOLA (1701-1715) ENFRONTAMENT A LA PENÍNSULA ENTRE ELS REGNES DE LA MONARQUIA HISPÀNICA  Partidaris de Felip d’Anjou: Castella, en general, es decantà per l’opció francesa.  Tot i que una part de la noblesa castellana es mostrà partidària de la causa austríaca.  Acceptació popular de Felip, esperaven de l’absolutisme una limitació dels privilegis nobiliaris.  Partidaris de Carles: Territoris de la corona d'Aragó (Catalunya, València, des de 1704, Aragó i Mallorca, des de 1706) optaren, en general, per la causa austríaca.
  • MAPA 11.- TRACTAT D’UTRECHT (model 8)
  • MAPA 11.- TRACTAT D’UTRECHT (model 9)
  • 5.1.- GUERRA DE SUCCESSIÓ ESPANYOLA (1701-1715) MOTIUS DE LA CORONA D’ARAGÓ PER ESTAR EN CONTRA DE FELIP V  Por a la política centralista (contrària als furs) pròpia de la França borbònica. Perquè la corona d’Aragó sospitava que Felip V, com a Borbó que era, aplicaria una política centralista com la de França, mentre que l’arxiduc Carles semblava que volia assegurar la pervivència de les institucions, furs i privilegis de la corona d’Aragó. Per molts d’habitants d’aquest territori, Felip V suposava centralisme, mentre que l’arxiduc Carles suposava pactisme (però Felip V al principi del seu regnat havia jurat la conservació de les institucions, privilegis i furs, a les Corts de Barcelona).  Sentiments antifrancesos, sobretot a Aragó i Catalunya (memòria de l’ocupació a la guerra dels Segadors).   a.- Perquè durant la revolta catalana, les tropes franceses, que en principi entraven per ajudar als catalans, acabaren ocupant el territori. b.- Perquè els francesos s’havien quedat amb el Rosselló i la Cerdanya, territoris catalans (Pau dels Pirineus de 1659).  Els interessos comercials catalans es troben enfrontats als francesos.  A València destacà la presència d’elements insurreccionals contra la pressió senyorial.  La forta propaganda aliada, amb la promesa d’innovacions, amplià la base popular.
  • MAPA 10.- WESTFALIA I PIRINEUS (model 5) 1625
  • MAPA 11.- TRACTAT D’UTRECHT (model 10)
  • 5.1.- GUERRA DE SUCCESSIÓ ESPANYOLA (1701-1715) MOTIUS DE LA CORONA D’ARAGÓ PER ESTAR EN CONTRA DE FELIP V De totes formes, el recolzament a Felip V, per part de Castella, i de la corona d'Aragó a l’arxiduc Carles no va ser monolític. Hi va haver excepcions. Alguns elements de la noblesa aragonesa, valenciana i mallorquina es mostraren favorables a Felip V: “Botiflers”.
  • MAPA 11.- TRACTAT D’UTRECHT (model 11)
  • 5.1.- GUERRA DE SUCCESSIÓ ESPANYOLA (1701-1715) GUERRA A LA PENÍNSULA - Intervenció militar anglesa i holandesa des de Portugal i als principals ports de la Mediterrània peninsular (1705). - Alçaments populars als territoris de la corona d’Aragó. - A Mallorca alçament popular contra les autoritats borbòniques aprofitant l’entrada de la flota anglesa (holandesos i anglesos capitanejades per l’almirall anglès Sir John Leake). - Intervenció armada francesa comandada pel duc de Berwick en defensa de Felip V. - Als primers moments iniciativa militar dels austracistes.
  • MAPA 11.- TRACTAT D’UTRECHT (model 7)
  • MAPA 11.- TRACTAT D’UTRECHT (model 12)
  • 5.1.- GUERRA DE SUCCESSIÓ ESPANYOLA (1701-1715) GUERRA A LA PENÍNSULA - El 1706, l’arxiduc Carles ocupa Madrid, mentre que Felip V ha de fugir de la capital. Al final d’aquest any, Felip V amb les tropes borbòniques recupera Madrid. - A territori peninsular, la guerra era favorable a les tropes borbòniques, malgrat les dificultats, però els exèrcits francesos de Lluís XIV (borbó) patien continues derrotes a Europa. - Les tropes de Felip V obtingueren importants victòries: l’any 1707, derrota dels aliats austracistes a la batalla d’Almansa. Guerra favorable a Felip (gran victòria felipista o borbònica), quan els regnes de València i Aragó cauen en mans dels Borbons, de les tropes de Felip V (anul·lació de llurs furs, lleis pròpies de la corona d’Aragó). - Però, l’armada anglesa ocupa Menorca (1708). - Després de les victòries borbòniques a les batalles de Brihuega i Villaviciosa (1710), tan sols Catalunya i Balears quedaren en contra del rei. A partir d’ara és una guerra de desgast i els diferents contendents necessiten urgentment la pau. - 1711, es produeix un fet fonamental en el decurs de la guerra: Mor l’emperador d’Àustria Josep I sense descendència.
  • MAPA 11.- TRACTAT D’UTRECHT (model 6)
  • MAPA 11.- TRACTAT D’UTRECHT (model 7)
  • 5.1.- PAU UTRECHT I LES CONSEQÜÈNCIES TERRITORIALS FINAL DE LA GUERRA. PAU D’UTRECHT - COMENTARI MAPA 11. Cal fer una introducció, situant el desenvolupament de la vostra contesta en l’àmbit de la guerra de Successió espanyola. - Conflicte europeu entre França i la Gran Aliança de l’Haia. - Guerra civil entre Castella (felipistes) i els territoris de la Corona d’Aragó (austracistes). - L’abril de 1711, es produeix un fet fonamental en el decurs de la guerra: Mor l’emperador d’Àustria Josep I sense descendència. Josep I, emperador d’Àustria de 1705-1711 - L’arxiduc Carles (germà de l’emperador Josep I) hereta el regne d’Àustria i és nomenat emperador (1711): passa a ser ara Carles VI. - La gran Coalició internacional es comença a “refredar”, perquè a Gran Bretanya i Holanda no els interessa, tampoc, que el nou emperador aconsegueixi la corona espanyola (de nou els Habsburg governarien l’Imperi i la monarquia Hispànica), això donaria pas a l’hegemonia europea dels Habsburg i es rompria l’EQUILIBRI, que pretenien els anglesos: Anglaterra i Holanda abandonaren la seva causa i la guerra. - Carles VI renuncia als seus interessos en Espanya; per altra part Felip V de Borbó renuncià, també, als seus drets al tron de França, cosa que va dur a les negociacions de pau en 1713. Arxiduc Carles d’Àustria, emperador Carles VI, des de 12 octubre de 1711-1740
  • MAPA 11.- TRACTAT D’UTRECHT (model 13)
  • MAPA 11.- TRACTAT D’UTRECHT (model 14)
  • Anna d’Àustria, reina de França i Navarra, filla de Felip III i esposa de Lluís XIII (1601- 1666) Lluís XIV, rei Sol de França i Navarra (1638-1715) Felip IV, rei d’Espanya (1605- 1665) Maria Teresa, infanta d’Espanya (1638-1683), darrera reina consort de França i Navarra Magdalena del Palatinat i Neobourg Lluís XV, rei de França (1710-1774)
  • EMPERADOR D’ÀUSTRIA CARLES VI (1711-1740)
  • ARBRES GENALÒGICS DELS ÀUSTRIES
  • 5.1.- PAU UTRECHT I LES CONSEQÜÈNCIES TERRITORIALS FINAL DE LA GUERRA. PAU D’UTRECHT - Per això i per l’esgotament dels països es feia necessària la Pau. - Anglaterra i Holanda accepten a Felip V i comencen les negociacions de pau a Europa, que es va firmar l’any 1713 a Utrecht, que fou confirmat pel tractat de Radstatt, l’any 1714.
  • MAPA 11.- TRACTAT D’UTRECHT (model 15)
  • 5.1.- PAU UTRECHT I LES CONSEQÜÈNCIES TERRITORIALS FINAL DE LA GUERRA. PAU D’UTRECHT - L’any 1707, Felip V ja havia ocupat València i Aragó (per la batalla d’Almansa); després de la firma del tractat d’Utrecht, que, l’any 1713, va posar fi a la guerra, en l’àmbit internacional; però a l’interior d’Espanya, la guerra no acabaria fins dos anys després, perquè Catalunya i Balears continuaren lluitant contra Felip V fins 1714//1715. És a dir, continuà la resistència a Barcelona i a Cardona, i les Balears es troben protegides per la flota anglesa. - Firmades les paus (Utrecht, 1713, i Radstatt, 1714), Felip V va poder acabar la guerra a l’interior:    L’11 de setembre de 1714 va caure Barcelona. En juliol de 1715 cau Mallorca i les Pitiüses. Palma es rendeix davant la presència de l’Armada Real. I aquí acaba la guerra. Menorca quedà en mans angleses segons el que establia al tractat d'Utrecht.
  • MAPA 11.- TRACTAT D’UTRECHT (model 16)
  • 5.1.- PAU UTRECHT I LES CONSEQÜÈNCIES TERRITORIALS FINAL DE LA GUERRA. PAU D’UTRECHT - Una vegada acabada la guerra, Espanya comença una nova etapa de la seva història: regna una nova dinastia, la dels Borbons, cosa que comporta canvis significatius en el govern d’Espanya. - Felip V va legislar, per als territoris derrotats, els Decrets de Nova Planta: anul·lació dels furs del regnes de la corona d’Aragó per dret de conquesta. DELS HABSBURG O ÀUSTRIES ALS BORBONS
  • 5.1.- PAU UTRECHT I LES CONSEQÜÈNCIES TERRITORIALS PAU D’UTRECHT. CONSEQÜÈNCIES TERRITORIALS DE LA GUERRA - Tota Europa reconegué a Felip V com a rei d’Espanya, però haurà de renunciar definitivament als seus drets a la corona de França (ho va fer), per tant, l’accepten a canvi d’una Espanya menys poderosa. - Renúncia a la possibilitat d’una unió entre França i Espanya. - Tots els països estrangers treuen els seus exèrcits d’Espanya. - Establiment d’un nou mapa polític d’Europa. - Els principals beneficiaris dels tractats varen ser Àustria i la Gran Bretanya. - La gran perjudicada va resultar ser Espanya, que va perdre els seus territoris europeus.
  • 5.1.- PAU UTRECHT I LES CONSEQÜÈNCIES TERRITORIALS PAU D’UTRECHT. CONSEQÜÈNCIES TERRITORIALS DE LA GUERRA - Concessions territorials d’Espanya a les que va accedir Felip V:  Consolidació dels Habsburg, Àustria adquirí: Flandes (Bèlgica, PPBB del sud) i Luxemburg, les possessions italianes, és a dir, part del ducat de Milà o Milanesat, el regne de Nàpols i l’illa de Sardenya (que en 1720 intercanviarà amb Savoia per Sicília).  Consolidació del Regne Unit com a potència naval i comercial.  Gran Bretanya aconseguí: Terranova, Gibraltar i Menorca (que estaven ocupades per tropes angleses).  A més, adquirí concessions comercials (privilegis comerç colonial americà):  El “Navío de Permiso” // “Nau de permís”: possibilitat que Anglaterra pogués comerciar un pic a l’any amb un vaixell anglès de fins a 500 tones amb l’Amèrica espanyola.  “Asiento de negros”: Espanya va cedir a Anglaterra, en règim de monopoli, el comerç d’esclaus negres amb Amèrica.  Portugal va rebre la colònia de Sacramento (a Uruguay).  Holanda les ciutats de l’anomenada barrera flamenca.  Savoia va rebre l’illa de Sicília que, en 1720, intercanvià amb Àustria per Sardenya.  Espanya perdé les seves possessions europees i cedí Gibraltar i Menorca (importància estratègica del port de Maó).
  • MAPA 11.- TRACTAT D’UTRECHT (model 17)
  • 5.1.- PAU UTRECHT I LES CONSEQÜÈNCIES TERRITORIALS
  • 5.1.- PAU UTRECHT I LES CONSEQÜÈNCIES TERRITORIALS
  • 5.1.- PAU UTRECHT I LES CONSEQÜÈNCIES TERRITORIALS PAU D’UTRECHT. CONSEQÜÈNCIES POLÍTIQUES - Retrocés del predomini continental francès. - Retorn a l’equilibri continental repartit ara entre França i Àustria. - Gran Bretanya quedà com la gran potència que garantia l’equilibri continental i assegurava el seu predomini marítim. - Espanya, alliberada de la càrrega territorial, es podrà concentrar en la reorganització del govern interior i d’Amèrica. - Futures disputes provocades per les pretensions espanyoles de recuperar els territoris italians.
  • MAPA 11.- TRACTAT D’UTRECHT (model 18)
  • 5.1.- PAU UTRECHT I LES CONSEQÜÈNCIES TERRITORIALS PER QUÈ FELIP V VA ACCEPTAR LA PÈRDUA DE TANTS TERRITORIS? - Perquè necessitava la sortida de les tropes estrangeres per acabar la guerra. - Perquè volia el reconeixement internacional a la seva monarquia. - Perquè per aconseguir els dos anteriors acceptà entregar tants de territoris, però en el seu cap tenia la idea de recuperar militarment alguns d’aquests. - Després de la guerra de Successió, Felip V es dedicà a reconquerir territoris italians, però l’amenaçaren des d’Europa i ho deixà. - Pocs anys més tard, recuperà el regne de Nàpols, Sicília i Sacramento.
  • 5.1.- PAU UTRECHT I LES CONSEQÜÈNCIES TERRITORIALS
  • MAPA 11.- TRACTAT D’UTRECHT (model 19)
  • MAPA 11.- TRACTAT D’UTRECHT (model 20)
  • MAPA 11.- TRACTAT D’UTRECHT (model 21)
  • MAPA 11.- TRACTAT D’UTRECHT (model 22) França Àustria i l’Imperi (els Habsburg). Països Baixos (Holanda). + Prúsia i Savoia (Itàlia). 5.1.- GUERRA DE SUCCESSIÓ I PAU UTRECHT. RESUM
  • MAPA 11.- TRACTAT D’UTRECHT (model 1)
  • 5.1.- PAU UTRECHT I LES CONSEQÜÈNCIES TERRITORIALS PAU D’UTRECHT. CONSEQÜÈNCIES TERRITORIALS DE LA GUERRA - Concessions territorials d’Espanya a les que va accedir Felip V:  Consolidació dels Habsburg, Àustria adquirí: Flandes (Bèlgica, PPBB del sud) i Luxemburg, les possessions italianes, és a dir, part del ducat de Milà o Milanesat, el regne de Nàpols i l’illa de Sardenya (que en 1720 intercanviarà amb Savoia per Sicília).  Consolidació del Regne Unit com a potència naval i comercial.  Gran Bretanya aconseguí: Terranova, Gibraltar i Menorca (que estaven ocupades per tropes angleses).  A més, adquirí concessions comercials (privilegis comerç colonial americà):  El “Navío de Permiso” // “Nau de permís”: possibilitat que Anglaterra pogués comerciar un pic a l’any amb un vaixell anglès de fins a 500 tones amb l’Amèrica espanyola.  “Asiento de negros”: Espanya va cedir a Anglaterra, en règim de monopoli, el comerç d’esclaus negres amb Amèrica.  Portugal va rebre la colònia de Sacramento (a Uruguay).  Holanda les ciutats de l’anomenada barrera flamenca.  Savoia va rebre l’illa de Sicília que, en 1720, intercanvià amb Àustria per Sardenya.  Espanya perdé les seves possessions europees i cedí Gibraltar i Menorca (importància estratègica del port de Maó).
  • 5.1.- PAU UTRECHT I LES CONSEQÜÈNCIES TERRITORIALS
  • 5.1.- PAU UTRECHT I LES CONSEQÜÈNCIES TERRITORIALS
  • 5.2.- ELS DECRETS DE NOVA PLANTA I ELS CANVIS QUE SUPOSAREN EN EL SISTEMA DE GOVERN EXISTENT A LA CORONA D’ARAGÓ I A LES ILLES BALEARS INTRODUCCIÓ - Tractat d’Utrecht final de la guerra de Successió a l’exterior i confirmació de la dinastia dels Borbons a Espanya. - Amb el definitiu ascens de FELIP V al tron espanyol, es fa evident la necessitat de realitzar reformes en l’organització política i territorial interior (derivarà en el “Reformisme borbònic” de Carles III) i cert pacifisme en política exterior. Objectiu FELIP V. Reforma i uniformització de l’administració de tot el país. Instaurar el centralisme polític. Model. S’adoptà el model polític francès, l’absolutisme centralista i homogeni. Les institucions de partida seran les castellanes. Reformes. Felip V promulga els Decrets de Nova Planta (DNP): instrument utilitzat per forçar canvis interiors als regnes derrotats: València, Aragó, Catalunya i Mallorca.
  • 5.2.- ELS DECRETS DE NOVA PLANTA I ELS CANVIS QUE SUPOSAREN EN EL SISTEMA DE GOVERN EXISTENT A LA CORONA D’ARAGÓ I A LES ILLES BALEARS INTRODUCCIÓ - Cal recordar que, en iniciar-se el segle XVII, el poder del rei era molt diferent en els diferents territoris de la Corona. - A Castella tenia molt de poder (decisionisme transcendentalista) i de Castella havien obtingut els reis de la casa d’Àustria homes i recursos per a les seves guerres en Europa en els segles anteriors. Algunes poblacions i regions castellanes tenien furs i privilegis, però de caràcter local. - Pel contrari, la realitat de la Corona d’Aragó era ben distinta (confederació de regnes semi independents d’Aragó, València, Balears i Catalunya), aquí el poder del reu estava molt limitat per les institucions particulars i el furs territorials, les Corts impedien l’aprovació d’un tribut o la lleva de soldats per a la guerra (normativisme historicista). - La unitat aconseguida pels Reis Catòlics era una unitat feble, no n’hi ha havia institucions comuns entre la Corona de Castella i la d’Aragó, a excepció de la figura dels monarques comuns i la política exterior. - En temps de Felip IV, el comte duc d’Olivares havia intentat una uniformització i reduir tots els regnes a les lleis de Castella, però es va enfrontar a un gran rebuig dels territoris no castellans, que van estar apunt casi de fer saltar la escassa unitat. - En començar la guerra de Successió, la Corona d’Aragó donarà suport als austracistes, perquè consideren als borbons centralistes i una amenaça pels seus furs. Però altres territoris forals com Navarra i les províncies basques donaren suport als borbons.
  • 5.2.- DECRETS NOVA PLANTA I CANVIS ARAGÓ I BALEARS INTRODUCCIÓ Realització. 4 DNP (entre 1707 i 1716) que suposen: a.- Abolició de tot el sistema legislatiu i institucions tradicionals pròpies de la Corona d’Aragó, és a dir, dels regnes conquerits (dels seus drets i furs) pel dret de conquesta. Desapareixen les Corts d’Aragó, el Gran i General Consell i la Generalitat de Catalunya. b.- Supressió autonomia municipal. Establir un model únic d’administració organitzat en províncies, per primera vegada. c.- Homogeneïtzació legal (jurídica) i administrativa (centralització) a partir de la imposició de les lleis castellanes. d.- Supressió de l’autonomia fiscal (excepte Navarra i País Basc, perquè li donaren suport a Felip d’Anjou). e.- Marginació del català com a llengua d’ús oficial i a l’ensenyament, als tribunals i a l’administració.  1707. Decrets de VALÈNCIA i ARAGÓ. Després de la batalla d’Almansa.  1711. Decret per ARAGÓ (rectifica anterior, però no per València).  1715 (28 de novembre). Decret de MALLORCA. Conservà algunes institucions no executives i el dret civil propi. Afectà a Mallorca, Eivissa i Formentera. Però no a Menorca (GB).  1716. Decret de CATALUNYA.
  • 5.2.- DECRETS NOVA PLANTA I CANVIS ARAGÓ I BALEARS CONTINGUT I CONSEQÜENCIES DELS DECRETS DE NOVA PLANTA Reformes a l’administració. Poder i administració de l’Estat centralitzats:  Supressió parcial del dret a Catalunya, Aragó i Balears.  Pèrdua de les institucions de govern dels territoris conquerits.  El regne de VALÈNCIA perd totes les seves institucions de govern (Corts, Generalitat...). Amb el desenvolupament de la contesa, el 29 de juny de 1707, es signen els DNP, que suprimeixen el furs de València i Aragó. El DNP de València és el més dur de tots. València fou l’únic regne que perd tot el seu dret tant públic com privat. A partir d’ara seran d’aplicació les lleis de Castella.  Quedaren abolides les corts d’ARAGÓ (1711, Corts, Justícia Major d’Aragó...), integrades ara en les Cort de Castella (comuns per a tota Espanya).
  • 5.2.- DECRETS NOVA PLANTA I CANVIS ARAGÓ I BALEARS
  • 5.2.- DECRETS NOVA PLANTA I CANVIS ARAGÓ I BALEARS CONTINGUT I CONSEQÜENCIES DELS DNP Reformes a l’administració. Poder i administració de l’Estat centralitzats:  A CATALUNYA (1716) quedaren abolits la Generalitat i el Consell de Cent, quan va capitular Barcelona. • A MALLORCA (1716) pèrdua del Gran i General Consell, el procurador reial..., etc. Referent al dret, aquests territoris perden el seu dret públic, i a partir d’ara es governaran per les lleis de Castella, perden les institucions, però conserven el seu dret privat, que a partir d’ara rebrà el nom de Dret Foral.
  • 5.2.- DECRETS NOVA PLANTA I CANVIS ARAGÓ I BALEARS CONTINGUT I CONSEQÜENCIES DELS DECRETS DE NOVA PLANTA Reformes a l’administració. Poder i administració de l’Estat centralitzats:  Les Corts de Castella perden entitat i funcions reals (deixaran de ser convocades per molt de temps).  El Consell de Castella assumirà funcions a tot l’Estat, però únicament amb caràcter consultiu i no de govern.  El poder reial es reafirma amb els secretaris de despatx, nomenats i cessat pel monarca.  A partir dels DNP, la llei nova fou única i general per a tota Espanya (excepte Navarra i País Basc).  Es va mantenir íntegre l’ordenament jurídic a Castella, i les lleis i les institucions de govern a Navarra i a les províncies basques seran respectades. Aquests territoris no tingueren DNP perquè recolzaren a Felip V durant la guerra de Successió.  Aquesta unificació va suposar la integració de la Corona d’Aragó en l’explotació de la riquesa de les Índies, així com la formació d’un mercat únic que afavorirà el desenvolupament industrial de Catalunya.
  • 5.2.- ELS DECRETS DE NOVA PLANTA I ELS CANVIS QUE SUPOSAREN EN EL SISTEMA DE GOVERN EXISTENT A LA CORONA D’ARAGÓ I A LES ILLES BALEARS
  • 5.2.- DECRETS NOVA PLANTA I CANVIS ARAGÓ I BALEARS CONTINGUT I CONSEQÜENCIES DELS DNP Reformes d’organització político-administrativa:  Divisió territorial d’Espanya en demarcacions provincials (províncies) amb un capità general que representa el poder del rei.  A Catalunya desapareixen les vegueries substituïdes per “corregidurías”.  Els capitans generals, amb funcions governatives i militars substitueixen als virreis a la corona d’Aragó.  Van introduir la figura dels intendents: figura copiada de França, un funcionari depenent del rei amb funcions econòmiques i de recaptació de tributs (d’hisenda), inspecció i obres públiques.  Es creen Secretaries de Despatx, antecedents llunyans del actuals ministeris.
  • 5.2.- DECRETS NOVA PLANTA I CANVIS ARAGÓ I BALEARS
  • 5.2.- DECRETS NOVA PLANTA I CANVIS ARAGÓ I BALEARS CONTINGUT I CONSEQÜENCIES DELS DNP Administració local:  El poder municipal va recaure en els corregidors (nomenats pel rei), institució castellana que, definitivament, s’implantarà i s’estendrà per tot el territori estatal. Reforma a la justícia: Reials audiències.  Aparició d’un únic dret comú per tots els súbdits amb l’anulació dels tradicionals furs, usos i costums particulars.  Generalització a tot el territori de les audiències que s’encarreguen de la justícia i d’assessorar als capitans generals.
  • 5.2.- DECRETS NOVA PLANTA I CANVIS ARAGÓ I BALEARS CONTINGUT I CONSEQÜENCIES DELS DNP Reforma a l’exèrcit:  Canvis importants: Es passa de la divisió en terços, típica dels Àustries, a la divisió en cossos i brigades, copiada del model francès.  També es va posar èmfasi en la reforma de l’armada i la construcció d’una flota important.
  • 5.2.- DECRETS NOVA PLANTA I CANVIS ARAGÓ I BALEARS CONTINGUT I CONSEQÜENCIES DELS DNP Reforma i homogeneïtzació fiscal a tot el territori (excepte a Navarra i País Basc).  Profundes reformes de la Hisenda (inspirades en la Il·lustració): harmonització fiscal amb l’objectiu d’incrementar i millorar els ingressos, s’aproven nous impostos similars a tots els territoris conquerits, per a què tots els territoris de la Corona contribuïssin a les despeses de la monarquia i que els ciutadans suportessin de forma més equitativa les càrregues de l’Estat, per a la qual cosa s’havia de vèncer la resistència dels estaments privilegiats, exempts de pagar impostos.  Supressió de les duanes internes i “puertos secos”.  Es pretenia l’establiment d’unes fonts fiscals estables i segures per finançar les polítiques de l’Estat. Per racionalitzar i actualitzar els tributs en funció dels recursos es va posar en marxa l’elaboració d’un cadastre, Ensenada el va dur a terme en Castella, i Campillo a Aragó. El cadastre és un catàleg detallat dels béns de cada poble per a què els impostos fossen equitatius i estigueren en funció del grau de riquesa de les poblacions.  Impost únic, supressió del tradicional sistema de percepció d’impostos de la corona d’Aragó per generar un fons comú centralitzat. Noms que reben les noves càrregues impositives:      Catalunya ------------ Cadastre. València -------------- Equivalent. Mallorca --------------Talla. Aragó ----------------- La contribució única. Es manté un sistema fiscal especial a Navarra i a les províncies basques.  El personatge que va protagonitzarà la principal reforma de la Hisenda, ja en temps de Ferran VI (1746-1759), fou Zenón de Somodevilla (Marqués de la Ensenada), autor del projecte d’Única Contribució (gràcies al qual es va disposar del cadastre d’Ensenada), publicat en 1749, tot i que les resistències dels sectors privilegiats aconseguiren paralitzar les reformes.
  • 5.2.- DECRETS NOVA PLANTA I CANVIS ARAGÓ I BALEARS
  • 5.2.- DECRETS NOVA PLANTA I CANVIS ARAGÓ I BALEARS CONTINGUT I CONSEQÜENCIES DELS DNP Reforma i homogeneïtzació fiscal a tot el territori (excepte a Navarra i País Basc). El Marques de l’Ensenada va tramar un pla secret per a exterminar a la població gitana, en col·laboració amb l’església que, a més, preveia l’apropiació dels seus béns. Segons interpretacions.
  • 5.2.- DECRETS NOVA PLANTA I CANVIS ARAGÓ I BALEARS PER QUÈ HO VA FER? MOTIUS - Felip V (1700-1746) és francès i prové del país més centralista, uniformat i absolut d’Europa, en aquells moments, i ell intentarà aplicar, en Espanya, el sistema polític francès del seu avi Lluís XIV (el rei Sol). De Nova Planta vol dir començar de zero. - Racionalització. Els DNP són un intent de racionalitzar el país eliminant els particularismes dels distints regnes. - Dret de conquesta. Felip V guanya per la força de les armes aquests 4 territoris. I com assenyala el Decret de Nova Planta de 1707, pot canviar l’ordenament polític i jurídic d’aquests territoris perquè els ha derrotat militarment (pot fer el que vol). - Ruptura del jurament de fidelitat (també assenyalat al DNP del 1707). En començar a regnar, els reis d’Espanya juraven la conservació de privilegis i furs de la corona d’Aragó. Després, els estaments representats a les corts juraven fidelitat al rei (pactisme). Començada la guerra de Successió, els territoris de la corona d’Aragó deixen a Felip V i es posicionen al costat de l’arxiduc Carles. La ruptura del jurament de fidelitat fa que Felip V ja no estigui fermat pel seu jurament i així farà el que vulgui. En aquest sentit, la idea de càstig cobra importància perquè els territoris que li donaren suport (Navarra i províncies basques) no van patir retalls i encara conserven les peculiaritats distintes a la resta de Comunitats Autònomes actuals.
  • 5.2.- ELS DECRETS DE NOVA PLANTA I ELS CANVIS QUE SUPOSAREN EN EL SISTEMA DE GOVERN EXISTENT A LA CORONA D’ARAGÓ I A LES ILLES BALEARS
  • 5.2.- DECRETS NOVA PLANTA I CANVIS ARAGÓ I BALEARS La família de Felip V (1743) Louis Michel Van Loo Museu del Prado
  • 5.2.- DECRETS NOVA PLANTA I CANVIS ARAGÓ I BALEARS
  • Felip V o d’Anjou (1700-1746) Ferran VI (17461759) Carles III (1759-1788) Carles IV (1788-1808)
  • 5.2.- DECRETS NOVA PLANTA I CANVIS ARAGÓ I BALEARS Felip V i Isabel de Farnesio (1743) Louis Michel Van Loo Museu del Prado
  • 5.2.- DECRETS NOVA PLANTA I CANVIS ARAGÓ I BALEARS
  • ARBRE GENEALÒGIC DELS BORBONS
  • ARBRE GENEALÒGIC DELS BORBONS
  • ARBRE GENEALÒGIC DELS BORBONS
  • 5.2.- DECRETS NOVA PLANTA I CANVIS AMB ELS DNP FELIP V ACONSEGUIRÀ ELS OBJECTIUS QUE DESITJAVA  1.- Uniformització legislativa.  2.- Centralització administrativa.  3.- Absolutisme monàrquic. 1.- Uniformització legislativa, el desig de Felip V (1700-1746) era tenir les mateixes lleis a tota Espanya, tal com havia intentat Olivares, però que havia fracassat. Aquestes lleis havien de ser les de Castella, més propícies a l’absolutisme monàrquic. A partir d’ara les lleis per Castella i Aragó seran iguals, en l’àmbit públic o de govern. 2.- Centralització política, volia governar tots els territoris des de la capital, des de palau. Centralització aconseguida mitjançant els DNP (1707-1716), quan es va eliminar els furs dels regnes de l’antiga Corona d’Aragó i van perdre les seves institucions polítiques o de govern, implantant les lleis castellanes. El castellà es va imposar com a llengua de l’administració. 3.- Absolutisme monàrquic. Amb els DNP Felip V pretenia, també, concentrar el màxim de poder possible en les seves mans. Ara les decisions polítiques corresponen al rei. Per al reforçament del poder reial i millorar el funcionament de l’Estat, els Borbons van introduir reformes de gran calat en l’organització político-administratives: Divisió en demarcacions provincials, amb un capità general que representa el poder del rei. Van introduir la figura d’un intendent: funcionari depenent del rei per a recaptar impostos. El poder municipal va recaure en els corregidors (nomenats pel rei), institució castellana que s’estendrà per tota Espanya. Es creen Secretaries de Despatx, antecedents llunyans del actuals ministeris. El distints Consells de l’època dels Àustria (Castella, Aragó, les Índies...) són suprimits, a excepció del Castella, on es reuneixen les funcions de tots els anteriors.
  • 5.2.- DNP I CANVIS A LA CORONA D’ARAGÓ I BALEARS AMB ELS DNP FELIP V ACONSEGUIRÀ ELS OBJECTIUS QUE DESITJAVA. Amb els DNP aconseguí els tres objectius.    Uniformització legislativa. Centralització administrativa. Absolutisme monàrquic. - Per primera vegada es pot parlar amb propietat d’un “Estat espanyol”; fins a l’arribada dels Borbons, Espanya era més una entitat territorial o, fins i tot, cultural que política: la monarquia espanyola dels Àustries havia estat una aglomeració d’Estats, cada un amb les seves pròpies lleis i institucions. - Amb el nou enfocament absolutista i centralitzador dels Borbons, totes les mesures de govern havien de ser aplicades a tots els súbdits per igual.
  • 5.3.- EL REFORMISME BORBÒNIC - Política internacional dels primers borbons (segle XVIII). ÍNDEX - Les noves idees il·lustrades. - Reformisme borbònic de la primera meitat de segle XVIII - Carles III (1759-1788) i el despotisme il·lustrat. - Inicis del regnat de Carles III (1759-1788) i el Motí d’Esquillache. 1a etapa (1759-1766). 5.4.- La Il·lustració espanyola: principals trets i autors més transcendentals. - Reformisme moderat de Carles III. Segona meitat segle XVIII: programa de reformes polítiques, socials, educatives i econòmiques. 2a etapa (1766-1788). - Els límits del reformisme borbònic. POLÍTICA INTERNACIONAL DELS PRIMERS BORBONS (SEGLE XVIII)  Felip V (1701-1746).  Lluís I (1724).  Ferran VI (1746-1759).  Carles III (1759-1788, anteriorment rei de Nàpols).  Carles IV (1788 - 1808). - Pèrdua d’influència espanyola al panorama internacional. - Reclamacions i recuperació dels territoris italians. - Pactes de família amb França. - Enfrontaments continuats amb Gran Bretanya.
  • 5.3.- EL REFORMISME BORBÒNIC (1701-1714) (1714-1766 mor) POLÍTICA INTERNACIONAL DELS PRIMERS BORBONS (SEGLE XVIII) La política exterior espanyola es va caracteritzar per una pèrdua d’influència espanyola al panorama internacional, derivada dels Tractats d’Utrecht (1713) i Rastatt (1714), però aquest fet va permetre dirigir la mirada als problemes interns del país. El segle XVIII va constituir una etapa de relativa pau i estabilitat, marcada pels interessos espanyols a Itàlia, que l’enfrontaven amb Àustria i, especialment, per una sèrie de pactes amb França (Pactes de família) que, a partir de 1740, va fer que Espanya participés en una sèrie de conflictes internacionals en contra d’Anglaterra. Els Borbons encara posseïen un extraordinari conjunt de colònies a Amèrica i es van fer veritables esforços per millorar i racionalitzar tan l’administració com el comerç colonials amb l’ajut de ministres eficaços, com José de Carvajal i el marquès de l’Ensenada.
  • 5.3.- EL REFORMISME BORBÒNIC LES NOVES IDEES IL·LUSTRADES - El model econòmic, social i polític de l’Antic Règim durant el segle XVIII va ser durament criticat per una sèrie de pensadors que coneixem com a “Il·lustrats”. - La Il·lustració fou un corrent de pensament que va sorgir a França durant el segle XVIII, les seves característiques bàsiques són:    Una confiança il·limitada en la raó per a combatre la superstició, la ignorància i la tirania. Els seus pilars fonamentals foren la ciència, el progrés i la llibertat, i tot mitjançant la utilització de la raó, perquè la felicitat radica en el coneixement i a aquest tan sols es pot arribar mitjançant la raó. Degut a la Il·lustració, el segle XVIII es coneix com el “Segle de les Llums”, donat que les llums de la lògica, la raó i la intel·ligència ho il·luminaven tot. - Dit d’una altra forma: Els éssers humans estaven guiats per la seva intel·ligència, que és la base de la felicitat. - Per això, els il·lustrats centraven el seu interès en les reformes de la instrucció, és a dir, eren partidaris de l’educació i de la formació de les persones com a base del progrés.
  • 5.3.- EL REFORMISME BORBÒNIC LES NOVES IDEES IL·LUSTRADES - Els il·lustrats van criticar els principis de la societat estamental, van negar la transmissió hereditària de qualsevol virtut o privilegi i van a afirmar la “Igualtat i el dret a la llibertat” de tots els homes. -Així mateix, sense negar l’existència de Déu, s’oposaren al domini ideològic de l’Església (defensen la llibertat de creences, com Voltaire, que va lluitar contra la intolerància i la superstició). - Criticaren l’organització econòmica. - Finalment, es van enfrontar a l’absolutisme monàrquic, tot defensant la necessitat d’un contracte entre governats i governants que garantís els drets bàsics de l’individu (gràcies al filòsof Rousseau). - Montesquieu va defensar que la separació de poders evitava la tirania (Esperit de les Lleis de 1748). El poder executiu (govern), el legislatiu (parlament) i el judicial (tribunals). - Rousseau va plantejar el principi de la sobirania nacional, afirmant que el poder prové del lliure consentiment dels ciutadans, expressat per mitjà del vot (sufragi).
  • 5.3.- EL REFORMISME BORBÒNIC
  • 5.3.- EL REFORMISME BORBÒNIC
  • 5.3.- EL REFORMISME BORBÒNIC REFORMISME BORBÒNIC DE LA PRIMERA MEITAT DE SEGLE XVIII - Centralització i reformes de l’administració iniciades amb els Decrets de Nova Planta (Felip V, 1701-1746). - Reorganització de la Hisenda pública. Simplificació impositiva: Catalunya (Cadastre), València (Equivalent), Mallorca (Talla), Aragó (La contribució única). - Política mercantilista. Durant la primera meitat del segle XVIII es va tractar d’estimular l’activitat industrial i comercial segons patrons mercantilistes (intervenció de l’Estat per afavorir el desenvolupament). Aquesta va ser la política dels ministres de Felip V i Ferran VI (Orry, Patiño, Macanaz, Ensenada i Carvajal). Entre les principals mesures d’aquestos ministres capacitats:  Estímul per al comerç colonial: Reorganització del monopoli de Cadis i del sistema de flotes. Impuls a la Marina. Creació de companyies privilegiades.  Protecció de la producció industrial amb la prohibició d’importacions (teixits de cotó i seda) i per la fixació d’aranzels.  Creació de reials fàbriques, orientades a la producció de productes de luxe per tal de limitar-ne la seva importació.  Supressió de les duanes interiors (“puertos secos”). Cadastre del Marquès de la “Ensenada”
  • TEMA 5.- L’ESPANYA DELS SEGLE XVIII I EL REFORMISME BORBÒNIC FELIP V o d’ANJOU (1700 // 1701-1746) - Inicia la dinastia borbònica en Espanya amb la Monarquia absoluta, famós per la centralització administrativa, suposa l’encarnació del màxim poder de l’Estat (supressió dels furs de la Corona d’Aragó, amb els DNP). Les seves reformes no sempre tingueren èxit. - De gener a agost de 1724 abdicà en el seu fill Lluís, però al pocs mesos, en morir Lluís I, torna al poder. - En la primera etapa del seu regnat va contar amb ministres estrangers, com Orry i Alberoni, més tard va preferir als espanyols com José de Patiño, que va reorganitzar l’exèrcit, la hisenda i la marina.
  • 5.3.- EL REFORMISME BORBÒNIC REFORMISME BORBÒNIC DE LA PRIMERA MEITAT DE SEGLE XVIII Felip V (1700-1746) M LLuïsa de Savoia (1701-1714) Isabel Farnesio (1714-1766 mor) Lluís I (1724) Ferran VI (1746-1759)
  • (1701-1714) (1714-1766 mor)
  • Felip V o d’Anjou (1700-1746) Ferran VI (17461759) Carles III (1759-1788) Carles IV (1788-1808)
  • 5.3.- EL REFORMISME BORBÒNIC REFORMISME BORBÒNIC DE LA PRIMERA MEITAT DE SEGLE XVIII Ferran VI (1746-1759) Bàrbara de Braganza
  • TEMA 5.- L’ESPANYA DELS SEGLE XVIII I EL REFORMISME BORBÒNIC - Fou un rei culte, intel·ligent i pacífic, però de salut malaltissa. Neutralitat en política exterior i intents de modernització de l’Estat (fou el seu objectiu i amb ell comença el reformisme borbònic). - Va heretar del seu pare al marquès de l’Ensenada, que va dur a terme la reforma dels impostos, va modernitzar l’armada i reformà les colònies. Durant els seu regnat es va reorganitzar el regne i posa les bases del govern del seu germanastre Carles III, en morir Ferran VI sense descendència. Bàrbara de Braganza FERRAN VI (1746-1759)
  • Felip V o d’Anjou (1700-1746). Ferran VI (17461759). Carles III (1759-1788). Carles IV (1788-1808).
  • (1701-1714) (1714-1766 mor)
  • TEMA 5.- L’ESPANYA DELS SEGLE XVIII I EL REFORMISME BORBÒNIC CARLES III (1759-1788). - Rei més important del segle per la seva tasca reformadora. - Era rei de Nàpols i en morir Ferran VI, ha de deixar Nàpols per ser rei d’Espanya, en 1759, en virtut de les clàusules del tractat d’Utrecht, per tant, tenia experiència com a governant. - Despotisme Il·lustrat. Els monarques es veuen influïts per les idees il·lustrades i per no perdre el tron faran certes reformes, sense deixar participar al poble.
  • REFORMISME BORBÒNIC CARLES III
  • TEMA 5.- L’ESPANYA DELS SEGLE XVIII I EL REFORMISME BORBÒNIC CARLES III (1759-1788). - En la primera etapa del seu regnat es va dur ministres de Nàpols: Esquilache i Gramaldi, que dugueren a terme un ampli programa de reformes, en contra de les quals es van aixecar els sectors més conservadors (Motí d’Esquilache), però..., - en la segona etapa, va comptar amb ministres espanyols: Aranda, Floridablanca i Camomanes, que van emprendre reformes més moderades i augmentaren el poder real.
  • 5.3.- EL REFORMISME BORBÒNIC DE CARLES III CARLES III (1759-88) I EL DESPOTISME IL·LUSTRAT - Carles III (1759-1788) va accedir al tro espanyol en morir el seu germanastre Ferran VI (17461759) sense descendència directa. - En 1759 Carles (rei de Nàpols) arribà a Espanya per regnar com Carles III. - En Itàlia, Carles III havia entrat en contacte amb les idees il·lustrades, per això, es mostrà partidari de seguir algunes de les idees de progrés i racionalització, és a dir, va mostrar una gran preocupació per reformar allò que considerava necessari per a millorar el benestar dels seus territoris, ho farà des de d’alt i sempre que no atempti contra el poder de la monarquia absoluta. - El regnat de Carles III representa el més clar exponent i la millor experiència del “Despotisme Il·lustrat espanyol” (corrent polític reformista que utilitzava el poder absolut del monarca per realitzar les reformes il·lustrades). -En el seu regnat (1759-88) es poden distingir dos períodes: - 1759-1766. Ministres reformistes “italians” Grimaldi i Esquilache. - 1766-1788. Governs d’ “espanyols”: Aranda, Floridablanca i Campomanes.
  • Carles III de caça Goya (1746-1828)  Influència de Velázquez en la postura, en el ca i el paisatge.  Però Goya no dissimula ni la llargària de la cara, ni el nas prominent, ni la curvatura de l’esquena, ni la caiguda de les espatlles o els llargs braços.
  • 5.3.- EL REFORMISME BORBÒNIC DE CARLES III INICIS DEL REGNAT DE CARLES III (1759-1788) I ELMOTÍ D’ESQUILACHE. 1a etapa (1759-1766) - 1759-1766. Els ministres reformistes, “els italians” Grimaldi i Esquilache, disgustaven a la noblesa espanyola que es veia desplaçada. - Carles III s’enfrontà amb problemes interns: entre les revoltes que va provocar la viva oposició dels espanyols en contra de les reformes destaca el Motí d’Esquilache (1766, en contra del ministre), a Madrid, que fou un alçament complex en el qual s’uniren DIVERSOS FACTORS.
  • 5.3.- EL REFORMISME BORBÒNIC DE CARLES III INICIS DEL REGNAT DE CARLES III (1759-1788) I ELMOTÍ D’ESQUILACHE. 1a etapa (1759-1766) - Carles III s’enfrontà amb problemes interns: entre les revoltes que va provocar la viva oposició dels espanyols en contra de les reformes destaca el Motí d’Esquilache (1766, en contra del ministre), a Madrid, que fou un alçament complex en el qual s’uniren DIVERSOS FACTORS:     Per una part, representa la forta oposició dels grups privilegiats al seu programa de reformes (la noblesa castellana i l’església, especialment els jesuïtes), perquè Carles III pretenia la introducció de les idees il·lustrades i reformes educatives, socials i econòmiques per millorar l’agricultura, el transport i el comerç, i les manufactures (és el denominat reformisme borbònic). Va significar, també, la resistència dels privilegiats contra les idees il·lustrades i la seva oposició al poder excessiu dels alts càrrecs estrangers, perquè veien retallats, amb les reformes, el seu poder i influència. Irritació entre els sectors eclesiàstics per la política regalista i de reformes il·lustrades del govern. Protestes populars, a les províncies, motivades per la carestia: pujada del preu dels productes bàsics (crisi subsistència, motí fam).
  •  Atribuït a Goya (1766-67). Col·lecció privada, París.  La torre de l’Ajuntament de l’esquerra permet situar l’escena en la Porta de Guadalajara (Carrer Major), mirant al Palau, on segurament es dirigia la Revolta. Motí d’Esquillache
  • 5.3.- EL REFORMISME BORBÒNIC DE CARLES III INICIS DEL REGNAT DE CARLES III (1759-1788) I ELMOTÍ D’ESQUILACHE. 1a etapa (1759-1766) - Les reformes generaren malestar popular: llibertat de preus de cereals com el blat i prohibició d’armes, jocs d’atzar, capes i capells..., el poble s’aferra a la tradició (barret d’ala ampla i capa, front a barret de tres pics i jaqueta curta). - Tot això va confluir en una violenta REVOLTA POPULAR, que va esclatar el 1766, a Madrid, contra les mesures de sanejament i ordre públic preses pel ministre Squillace: neteja urbana, enllumenat, i les prohibicions de jocs d’atzar i d’ús d’armes, d’una banda, i de fer servir barrets xambergs i capes llargues, de l’altra.
  • La maja y los embozados
  • “El cacharrero” o Plats i olles (1779) Popular  Tracta amb gran simpatia l’ambient popular i el món dels humils: festes, jocs, passeigs, etc. Representa una parada ambulant, davant la qual passa un cotxe amb lacais, manifestant el contrast entre dos mons distints, els dels venedors i compradors, i els de nobles que passen sense parar atenció amb ells.  Tema tractat de manera alegre i senzilla, on els personatges (gent humil) es mouen amb naturalitat.  La Participació dels calessers en el Motí fou important (Bernardo “el Malagueño” i Diego de Avendaño). El venedor de plats i olles (1779) Oli sobre llenç (259 x 220 cm) Museu del Prado, Madrid
  • 5.3.- EL REFORMISME BORBÒNIC DE CARLES III INICIS DEL REGNAT DE CARLES III (1759-1788) I ELMOTÍ D’ESQUILACHE. 1a etapa (1759-1766) - En realitat, a darrere estava l’alta noblesa i certs sectors del clergat, que desaprovaven la política reformista de Carles III, doncs perjudicava els seus interessos i utilitzaren a la massa popular com a instrument de pressió per a instigar el motí. - Donat l’extensió de la revolta i per aturar-la, Carles III acceptà totes les peticions populars i destituí Squillace (que era la seva mà dreta), però va reafirmar la política de reformes, tot i que frenà, de moment, algunes de les reformes i va abaixar el preu dels productes de primera necessitat. Els motins es van acabar ràpidament. - Carles III deixà el govern en mans d’equips formats per il·lustrats espanyols: Aranda, Campomanes, Floridablanca, s’inicia la 2a etapa del seu regnat (1766-1788). - Participació en política i influència de destacats il·lustrats com ara Olavide i Jovellanos. Esquillache Carles III (1759-1788)
  • 5.4.- LA IL·LUSTRACIÓ ESPANYOLA: PRINCIPALS TRETS I AUTORS MÉS TRANSCENDENTALS - A Espanya, la introducció i la difusió de les noves idees il·lustrades, va ser lenta i difícil. Hi hagué un retard d’uns quants decennis respecte d’altres països europeus però, en essència, s’hi expandiren els mateixos principis i s’hi intentaren reformes semblants. CAUSES:  Absència d’amplis grups burgesos,  immobilisme i conservadorisme dels medis intel·lectuals universitaris,  enorme pes de l’Església i...  la inexistència de classes mitjanes formades i capaces d’entendre les teories dels nous filòsofs van impedir, a la primera part del segle, la difusió del nou corrent de pensament, i les idees il·lustrades espanyoles es limiten als escrits del pare Feijoo. - Els il·lustrats espanyols van ser un petit grup enfrontat als interessos dels privilegiats i a la ignorància del poble. - És a partir dels anys 1750-1760, sobretot amb el regnat de Carles III, quan trobem una generació de pensadors espanyols que comencen a destacar. Són una minoria formada per burgesos, i alguns nobles i clergues, la majoria formen part de la petita noblesa, que interessats per les noves idees franceses, reflecteixen en els seus escrits les preocupacions il·lustrades i comencen a criticar el model social imperant a l’Espanya del segle XVIII.
  • 5.4.- LA IL·LUSTRACIÓ ESPANYOLA: TRETS I AUTORS - Són Feijoó, Campomanes, Olavide, Cadalso, Jovellanos (autor de l’Informe sobre la llei agrària, que proposava la desamortització de la terra), Aranda, Floridablanca, Goya (a nivell artístic), etc. No formen un grup homogeni, però la majoria coincideixen en l’interès per la ciència, l’esperit crític i la idea de progrés. Comte d’Aranda Campomanes amb toga i gorilla davant una taula plena de papers i llibre (1777), Antonio Carnicero Benito Jerónimo Feijoó José Cadalso y Vázquez de Andrade
  • Gaspar Melchor de Jovellanos
  •  Retrat cortesà El comte de Floridablanca
  • AUTORETRATS 1773 1783  Els 1795 autoretrat que pinta són, sobretot, d’edat avançada, que revelen un home de personalitat introvertida en la intensitat de la seva mirada. 1795
  • 5.4.- LA IL·LUSTRACIÓ ESPANYOLA: TRETS I AUTORS - La il·lustració espanyola va representar un reformisme moderat allunyat de grans innovacions o canvis radicals. Proposen reformar alguns aspectes del país, sobretot: - Preocupació en la millora l’EDUCACIÓ i del benestar dels súbdits de la corona. Aïllats entre la indiferència de l’aristocràcia i del clergat, i la ignorància de les classes populars, els il·lustrats espanyols van tenir l’educació coma objectiu prioritari, l’eix sobre el qual s’havia de fonamentar el canvi del país. Convençuts que només la millora del nivell cultural de la població i l’augment del seu nivell d’instrucció podria treure el país del seu endarreriment, lluitaren contra els ordes religiosos i contra els estaments privilegiats, i van defensar la necessitat d’imposar un ensenyament útil i pràctic, obligatori per a tothom en les primers nivells, comú a tots dos sexes i amarat dels nous coneixements i relacionat amb l’estranger. - La preocupació bàsica dels il·lustrats espanyols va ser la qüestió ECONOMIA. Interès en la reactivació de l’economia, en especial l’agricultura (reforma de l’estructura agrària), protecció de la producció industrial i impuls al comerç. Tots ells eres conscients que l’endarreriment del país, amb relació a d’altres potències europees, provenia de la pervivència del fort predomini de la propietat nobiliària i eclesiàstica, del control excessiu sobre les activitats econòmiques i del desconeixement de les noves tècniques, invents i avenços, que ja s’havien aplicat en altres països, com la Gran Bretanya o Holanda (Revolució Industrial). Per això, s’esforçaren a estudiar la situació real del país i a proposar un seguiment de reformes. - Les Societats Econòmiques d’Amics del País tractaven d’estudiar la situació de cada província per a fomentar l’agricultura, el comerç i la indústria, i impulsar les idees liberals.
  • 5.4.- LA IL·LUSTRACIÓ ESPANYOLA: TRETS I AUTORS - En POLÍTICA, el Despotisme il·lustrat perseguia:  Millora en l’organització i racionalització de l’Estat.  Manteniment d’una política regalista o de control per part dels monarques sobre l’Església (i altres poders) del propi país. - Les reformes resultaren limitades i van comptar sempre amb l’oposició dels sectors privilegiats del país. - Perquè dos factors contribuïren a l’endarreriment de la Il·lustració en Espanya: la societat i l’Església.  Els grups socials poderosos no volien perdre els seus privilegis. La mentalitat nobiliària impregnava tota la societat, el menyspreu cap el treball manual, considerat deshonest pels sector privilegiats, va endarrerir i dificultar la iniciativa empresarial.  Respecte a l’Església, alguns dels postulats bàsics de la filosofia il·lustrada (sense ser atea) xocaven amb algunes de les bases cristianes. En Espanya, això fou molt més acusat, per l’enorme pes que l’Església tenia en la societat i en la política espanyola.
  • 5.3.- EL REFORMISME BORBÒNIC DE CARLES III REFORMISME MODERAT DE CARLES III. SEGONA MEITAT SEGLE XVIII. 2a etapa (1766-1788) Després d’un temps, Carles III, ara amb ministres “espanyols” (1766-1788, governs d’Aranda, Floridablanca i Campomanes) continuà el seu programa de reformes, que pretenia posar en pràctica una sèrie de mesures legals que tenien l’objectiu d’abolir alguns dels privilegis propis de la societat de l’Antic Règim. Comte de Floridablanca Francisco de Goya y Lucientes Comte d’Aranda Campomanes amb toga i gorilla davant una taula plena de papers i llibre (1777), Abtonio Carnicero
  • 5.3.- EL REFORMISME BORBÒNIC DE CARLES III PROGRAMA DE REFORMES POLÍTIQUES, SOCIALS, EDUCATIVES I ECONOMIQUES Model polític de despotisme il·lustrat - Influència del reformisme il·lustrat: Cadalso, Feijoo. - Polítics col·laboradors de Carles III i reformistes il·lustrats espanyols foren: Pedro Rodríguez Campomanes, el comte de Floridablanca i el comte d’Aranda, que adoptaren una sèrie de mesures de caràcter econòmic amb la finalitat que es donessin transformacions econòmiques i superar els problemes existents durant el segle XVIII. - Participació en política i influència de destacats il·lustrats com ara Olavide i Jovellanos. Comte d’Aranda Benito Jerónimo Feijoó José Cadalso y Vázquez de Andrade Comte de Floridablanca Francisco de Goya y Lucientes Campomanes amb toga i gorilla davant una taula plena de papers i llibre (1777), Abtonio Carnicero
  • 5.3.- EL REFORMISME BORBÒNIC DE CARLES III PROGRAMA DE REFORMES POLÍTIQUES, SOCIALS, EDUCATIVES I ECONOMIQUES Programa de reformes religioses - Política regalista: manteniment del “dret de patronat regi” (el rei, decididament regalista, exercí el dret de nomenar càrrecs eclesiàstics per a controlar l’Església, Concordat de 1753 entre el rei Ferran VI i el papa Benedito XIV).
  • 5.3.- EL REFORMISME BORBÒNIC DE CARLES III PROGRAMA DE REFORMES POLÍTIQUES, SOCIALS, EDUCATIVES I ECONOMIQUES Programa de reformes religioses - El rei combatí durament l’intent de l’Església de crear un poder dins de l’estat, així altra conseqüència del Motí d’Esquillache fou la supressió de la Companyia de Jesús i la consegüent expulsió dels jesuïtes, en 1767, que tenien molt poder, de directa obediència al papat, ja que el seu “quart vot” els deixava fora del control reial (teoria regalista). A més, es van limitar les manifestacions religioses populars (romeries, processions...). Limitació del poder de la Inquisició. El rei reclamà el dret de controlar el Tribunal de la Santa Inquisició i fundar monestirs.
  • Tribunal de la Santa Inquisició EL TRIBUNAL DE LA SANTA INQUISICIÓN Francisco de Goya y Lucientes Tribunal de la Santa Inquisició (1812-19) Oli sobre taulell (46 x 73 cm) Real Academia de San Fernando, Madrid  Després del retorn del rei Ferran VII i quan va ser citat davant el Tribunal de la Inquisició pinta aquest quadre. Els resignats acusats, seguts enfront dels jutges, amb capells cònics i les flames que els envolten, símbol del seu destí. La figura del púlpit llegeix, de memòria i amb els ull tancats, els càrrecs: “El sistema és cec davant la justícia”. El secretari vestit amb robes antigues simbolitza que Espanya és retrògrada.
  • 5.3.- EL REFORMISME BORBÒNIC DE CARLES III PROGRAMA DE REFORMES POLÍTIQUES, SOCIALS, EDUCATIVES I ECONOMIQUES Les reformes militars  Establiment del servei militar obligatori.  Professionalització de l’oficialitat i promulgació d’ordenances militars.  Reforçament de l’armada (Patiño): potenciació de drassanes i formació d’oficials de marina.  Millora en les comunicacions i transports: ports i camins (també, mesura econòmica).
  • 5.3.- EL REFORMISME BORBÒNIC DE CARLES III PROGRAMA DE REFORMES POLÍTIQUES, SOCIALS, EDUCATIVES I ECONOMIQUES Programa de reformes socials i educatives - L’any 1783 es declararen honestes totes les professions i, fins i tot, es van admetre com a mèrit per a la consecució de la “hidalguía” les activitats professionals d’alta utilitat pública (també, mesura econòmica).
  • 5.3.- EL REFORMISME BORBÒNIC DE CARLES III PROGRAMA DE REFORMES POLÍTIQUES, SOCIALS, EDUCATIVES I ECONOMIQUES Programa de reformes socials i educatives - L’educació primària va ser obligatòria. - Impuls al desenvolupament educatiu i científic. Reforma a les universitats i unificació d’ensenyaments. - Mesures per assentar a les poblacions marginals o desarrelades (rodamóns i gitanos).
  • 5.3.- EL REFORMISME BORBÒNIC DE CARLES III
  • 5.3.- EL REFORMISME BORBÒNIC DE CARLES III PROGRAMA DE REFORMES POLÍTIQUES, SOCIALS, EDUCATIVES I ECONOMIQUES Les reformes institucionals - Manteniment de les reformes administratives pròpies dels primers borbons (DNP). - Als municipis es van crear els síndics i diputats del comú.
  • 5.2.- DECRETS NOVA PLANTA I CANVIS ARAGÓ I BALEARS
  • 5.3.- EL REFORMISME BORBÒNIC DE CARLES III PROGRAMA DE REFORMES POLÍTIQUES, SOCIALS, EDUCATIVES I ECONOMIQUES Programa de reformes econòmiques 1.- Foment, en general, de l’agricultura, el comerç i la indústria, i traducció de llibres estrangers (Il·lustració). 2.- Creació d’instruments financers com el banc de San Carles i l’emissió de vals reials, i instauració de la loteria (mesura fiscal extraordinària). S’estabilitza i modera la política impositiva per fomentar la producció, associada a l’estabilitat de la despesa pública.
  • 5.3.- EL REFORMISME BORBÒNIC DE CARLES III PROGRAMA DE REFORMES POLÍTIQUES, SOCIALS, EDUCATIVES I ECONOMIQUES Programa de reformes econòmiques - Mesures de política lliurecanvista. Liberalització comercial:  3.- Declaració de la llibertat de preus i de circulació de mercaderies i del gra (cereals i vi) de 1765.  4.- Impuls de la reforma municipal de 1766, amb la creació dels diputats i personers del comú, per a defensar els interessos col·lectius front a l’especulació que les oligarquies municipals exercien sobre el gra (que fou l’origen del motí d’Squilace).  5.- Impuls del comerç amb Amèrica amb la liberalització comercial: Fi del monopoli del port de Cadis (1765) i de la llibertat del comerç colonial amb Amèrica (1778). Però es va acompanyar de mesures proteccionistes, aranzels (1782) i prohibició d’importació. Estímul de companyies privilegiades (Caracas, Barcelona per impulsar el comerç).
  • 5.3.- EL REFORMISME BORBÒNIC DE CARLES III
  • 5.3.- EL REFORMISME BORBÒNIC DE CARLES III PROGRAMA DE REFORMES POLÍTIQUES, SOCIALS, EDUCATIVES I ECONOMIQUES Programa de reformes econòmiques - Mesures de política lliurecanvista. Liberalització comercial:  6.- Eliminació del sistema de monopoli i control dels gremis (1772), a través de la llibertat d’exercici de qualsevol professió sense examen del gremi.  7.- Estimulació de la indústria amb noves fàbriques d’indianes (1796) i es firmaren tractats comercials per defensar la indústria nacional de la competència exterior (proteccionisme, establiment de nous aranzels). En concret es va impulsar l’expansió del putting out system i les manufactures (reials o privades) en Catalunya, voltants de Madrid, Galícia, País Basc, País Valencià, Múrcia i algunes zones d’Andalusia.
  • 5.3.- EL REFORMISME BORBÒNIC DE CARLES III PROGRAMA DE REFORMES POLÍTIQUES, SOCIALS, EDUCATIVES I ECONOMIQUES Programa de reformes econòmiques - Mesures de política lliurecanvista. Liberalització comercial:  8.- Limitació dels privilegis de la “Mesta” (liberalització i reforma del sector): es va intentar colonitzar noves terres i impulsar els projectes de reforma agrària.
  • 5.3.- EL REFORMISME BORBÒNIC DE CARLES III PROGRAMA DE REFORMES POLÍTIQUES, SOCIALS, EDUCATIVES I ECONOMIQUES Programa de reformes econòmiques - Mesures de política lliurecanvista. Liberalització comercial: 9.- Control dels arrendaments agraris (1785) i repartiments de béns de propis (municipis), és a dir, desamortitzacions de terres comunals (1766, liberalització i reformes a l’agricultura). 10.- Polítiques de repoblament: Colonització de terres despoblades com La Carolina (Sierra Morena). 11.- Millora en les comunicacions i transports: ports i camins (mesura militar). 12.- Declararen honestes totes les professions (1783) i, fins i tot, es van admetre com a mèrit per a la consecució de la “hidalguía” les activitats professionals d’alta utilitat pública (mesura social).
  • 5.3.- EL REFORMISME BORBÒNIC DE CARLES III PROGRAMA DE REFORMES POLÍTIQUES, SOCIALS, EDUCATIVES I ECONOMIQUES Intents de donar solució als problemes en l’agricultura - Però el principal problema de l’economia espanyola el constituïa l’agricultura. La propietat, majoritàriament en mans senyorials o eclesiàstiques, es trobava amortitzada, per tant la inversió no es veia afavorida. És més, els baixos rendiments i l’escassetat de terres, afegit a l’augment de la població provocaven augments dels preus agrícoles i crisi de subsistència. L’augment de la producció, pel recurs de l’increment de noves rompudes, trobava límits pel descens dels rendiments en ser cultivades les terres marginals de pitjor qualitat. Així, malgrat la introducció de la dacsa i la creïlla (blat de moro i patata) no es pot alimentar a tots i baixen els rendiments, produint-se protestes, que durien als primers intents de desamortització.
  • 5.3.- EL REFORMISME BORBÒNIC DE CARLES III PROGRAMA DE REFORMES POLÍTIQUES, SOCIALS, EDUCATIVES I ECONOMIQUES Intents de donar solució als problemes en l’agricultura - Per tal de conèixer la veritable situació del camp espanyol, Carles III (1759-1788) va encomanar una sèrie d’estudis que revelen la necessitat d’una reforma agrària. Jovellanos i Olavide redacten l’ “Informe a l’Expedient de Llei Agrària”, on van donar una visió dels problemes que patia l’agricultura espanyola, com l’existència de mayorazgos, les propietats comunals, les formes de propietats de l’Església... i va proposar una solució, la reforma de l’estructura de la propietat. Es duran a terme múltiples reformes amb un intent de reforma agrària que quedarà en fase d’estudi. Perquè els intents de reforma implicava trastornar profundament el poder dels privilegiats, i els costums i mentalitat de les classes populars, per això, igual que altres reformes socials i econòmiques necessàries, la modernització del sector agrícola quedà frenada.
  • 5.3.- EL REFORMISME BORBÒNIC DE CARLES III
  • 5.3.- EL REFORMISME BORBÒNIC DE CARLES III PROGRAMA DE REFORMES POLÍTIQUES, SOCIALS, EDUCATIVES I ECONOMIQUES Intents de donar solució als problemes en l’agricultura - Creació i promoció de Societats Econòmiques d’Amics del País (reunió dels il·lustrats per impulsar el comerç i la indústria). - Es va produir un creixement demogràfic: de 7 a 10 milions.
  • 5.3.- EL REFORMISME BORBÒNIC DE CARLES III Manuel de Godoy, durant el regnat de Carles IV, el va apartar de primera línia, enviat primer a la cartoixa de Valldemossa i després a Bellver, alliberat després del Motí d’Aranjuez.
  • 5.3.- EL REFORMISME BORBÒNIC DE CARLES III
  • 5.3.- EL REFORMISME BORBÒNIC DE CARLES III PROGRAMA DE REFORMES POLÍTIQUES, SOCIALS, EDUCATIVES I ECONOMIQUES ELS LÍMITS DEL REFORMISME BORBÒNIC  El despotisme il·lustrat, representat a Espanya per Carles III (1759-1788) té un balanç positiu:  Es limita la corrupció de l’administració i s’impulsaren reformes econòmiques.  Defensa de les prerrogatives de l’Estat davant l’Església.  Desenvolupament de la instrucció pública. Retrat realitzat en 1783 de Carlos III (1759-1788), de Anton Rafael Mengs Però... la CRISI DE L’ANTIC RÈGIM es produirà en l’Espanya del segle XIX (Tema 6).
  • 5.3.- EL REFORMISME BORBÒNIC CARLES III (1759-88) I EL DESPOTISME IL·LUSTRAT Carles III (1759-1788) Maria Amàlia de Savoia
  • 5.3.- REFORMISME BORBÒNIC CARLES III
  • 5.3.- EL REFORMISME BORBÒNIC DE CARLES III
  • LES ILLES BALEARS AL SEGLE XVIII - A les Balears es va donar una divisió entre els partidaris de Felip V (botiflers), representants de l’aristocràcia mercantil i els partidaris de la causa austríaca. - A l’inici del conflicte, les Balears es van mantenir fidels a Felip V, però la intervenció de la flota angloholandesa de l’almirall Leake (setembre 1706) precipità la insurrecció contra els Borbons, de manera que Mallorca i les Pitiüses passen al bàndol de l’arxiduc d’Àustria, Menorca no ho farà fins 1708 i amb la pau d’Utrecht romandrà sota domini britànic. - Mallorca i Eivissa capitularen davant els francesos en 1715. - El Decret de Nova Planta (28 de novembre de 1715) significa la substitució de les tradicionals institucions illenques per la nova administració centralitzada dels Borbons. Les atribucions del Gran i General Consell passen a la reial Audiència, presidida pel capità general. A nivell local, es modifica profundament l’administració seguint el model castellà. Queda abolit el dret foral, passant les atribucions fiscals a mans de l’intendent com representant de la Hisenda Reial. - L’agricultura constituïa la principal font de renda i ocupació de les Balears. Les Illes patien continuades crisis de subsistència pròpies d’una agricultura amb baixa productivitat cerealística, que recorria contínuament a les importacions. La població illenca del segle XVIII es dedicava majoritàriament al camp, on la gran propietat en mans de la noblesa era predominant. Aquesta acumulava el poder polític i econòmic d’una societat típicament estamental. A Mallorca i Menorca comença a destacar una classe mitjana formada per arrendataris de les grans propietats senyorials, que comercialitzaven la producció. Així i tot, la major part de la població la constituïen els pagesos i jornalers que depenien dels treball assalariat.
  • 5.5.- CARACTERÍSTIQUES POLÍTIQUES, SOCIALS I ECONÒMIQUES DE L’ANTIC RÈGIM CONCEPTE - El terme Antic Règim va sorgir en la França revolucionària, per a contraposar la nova situació arran de la revolució amb les circumstàncies anteriors a la revolució. - Es pot definir com el sistema econòmic, social i polític existent en Europa durant els segles XVII i XVIII, caracteritzat per una economia de predomini agrari, una societat estamental basada en els privilegis de les elits, i una estructura política de tipus absolutista, amb el poder d’una sola persona, que al final derivarà en el Despotisme Il·lustrat.
  • 5.5.- CARACTERÍSTIQUES DE L’ANTIC RÈGIM ORGANITZACIÓ POLÍTICA. ABSOLUTISME N’hi ha una acceptació general del poder absolut del cap de l’Estat, que troba el seu suport en dues teories polítiques: per un costat, la doctrina cristiana de l’origen diví de l’autoritat (Bossuet). Per altra, Hobbes sosté que és necessari un pacte entre les persones, que cedeixen voluntàriament el poder per a crear un poder superior i absolut capaç de solucionar els conflictes que sorgeixen entre els individus degut a la pròpia naturalesa humana (“L’home és un llop per al home”). L’Absolutisme en Espanya el varen establir els Borbons. La política centralitzadora de Felip V eliminant l’autonomia als diferents regnes (Decrets de Nova Planta), no convocant les corts, creant institucions per a controlar tor el poder: capitanies generals (substituint als virreis), províncies amb intendents. En el context de la Il·lustració del segle XVIII, l’Absolutisme, en aplicar la raó, es converteix en Despotisme Il·lustrat, forma de govern paternalista: reformes des de d’alt (“tot per al poble però sense el poble”).
  • 5.5.- CARACTERÍSTIQUES DE L’ANTIC RÈGIM ORGANITZACIÓ POLÍTICA. ABSOLUTISME
  • 5.5.- CARACTERÍSTIQUES DE L’ANTIC RÈGIM SOCIETAT ESTAMENTAL La societat dividida en dos grups: els privilegiats, no havien de pagar impostos, grup format per la noblesa i el clero, i els no privilegiats, grup al que pertanyia la majoria de la població, des de pobres pagesos fins a rics burgesos i comerciants que, amb els seus impostos, sostenien el funcionament administratiu del país.
  • 5.5.- CARACTERÍSTIQUES DE L’ANTIC RÈGIM SOCIETAT ESTAMENTAL El poder econòmic i polític del país estava en mans de la noblesa i del clero, ja que posseïen la major part de les terres: “mans mortes” (propietat de l’Església, noblesa, ajuntaments). La noblesa estava formada per unes 500.000 persones: des dels “hidalgos” més pobres, que pràcticament l’únic que tenen és el seu títol nobiliari, fins a l’alta noblesa, grans d’Espanya, que vivien en la cort i compartien amb la corona gusts i aficions. El clero, és dir, l’Església mantenia una influència molt gran. Però no tots els seus membres formaven part de la rica jerarquia. La major part eren sacerdots que vivien en les ciutats amb sous bastant baixos i els ordes religioses, a més, estaven en clara decadència. Ni el clero ni la noblesa estaven disposats a renunciar als seus privilegis, cosa que va frenar l’entrada de les idees il·lustrades, en el cas d’Espanya, en aquestos dos grups socials.
  • 5.5.- CARACTERÍSTIQUES DE L’ANTIC RÈGIM SOCIETAT ESTAMENTAL A més, en Espanya casi no existeix una classe mitjana adinerada i, quan existeix, es troba massa aferrada a les tradicions i als privilegis. Les capes més baixes de la societat, camperols i artesans, constituïen el gros de la població. La majoria treballava unes terres que no eren seves, i a més de pagar la renda al propietari, la seva economia estava gravada pel delme eclesiàstic, els tributs estatals, i estaven sotmesos als drets inherents dels senyorius jurisdiccionals. La majoria d’ells eren analfabets, la seva única formació (si l’havien tinguda en algun moment de els seves vides) havia arribat a través de l’Església. Poc interès tenien per la cultura o les reformes que es plantejaven des d’una cort que està a anys llum dels seus interessos.
  • 5.5.- CARACTERÍSTIQUES DE L’ANTIC RÈGIM SOCIETAT ESTAMENTAL
  • 5.5.- CARACTERÍSTIQUES DE L’ANTIC RÈGIM ECONOMIA L’economia de l’Antic Règim es basa fonamentalment en l’agricultura i la ramaderia. Una agricultura i ramaderia amb un gran endarreriment tècnic, amb escàs rendiment, que tenia com a conseqüència les freqüents crisis de subsistència. Aquest retard està relacionat amb un règim de propietat de la terra en què la propietat de la terra es concentra en poques mans, i la majoria de la població, pagesa, treballava unes terres que no són seves. La propietat estava amortitzada o vinculada, és a dir, no es podia comprar ni vendre. Aquest sistema impedia la mobilitat econòmica, ja que la noblesa terratinent dominava completament l’agricultura, vivia de les rendes i no invertia en millores que possibilitaren el rendiment de les seves terres.
  • 5.5.- CARACTERÍSTIQUES DE L’ANTIC RÈGIM ECONOMIA La producció artesanal estava sotmesa a l’estructura gremial, amb les rígides reglamentacions de preus, quantitats, que impedien la competència. El sector comercial es caracteritzava per una excessiva dependència de l’exportació a Amèrica. El comerç interior era feble, per l’escassa capacitat de consum, els peatges i duanes (“port secs”), i la vella xarxa de camins.
  • 5.5.- CARACTERÍSTIQUES DE L’ANTIC RÈGIM ECONOMIA La doctrina econòmica imperant, en aquestos moments, era el mercantilisme: forta ingerència de l’Estat en l’economia, creença de què la riquesa i el poder d’un país depenia de la quantitat de metalls preciosos que hagués acumulat. Però comencen a aparèixer altres teories que s’oposen a aquesta: la fisiocràcia, sorgida en França en el segle XVIII (Quesnay). Defensa que la font primordial de la riquesa és l’agricultura i la terra i l’Estat ha de procurar que la terra estigui en mans d’agricultors lliures. A finals del XVIII sorgirà el liberalisme econòmic amb Adam Smith.
  • 5.5.- CARACTERÍSTIQUES DE L’ANTIC RÈGIM
  • AMPLIACIÓ ANTIC RÈGIM EN EVOLUCIÓ (x REFORMISME BORBÒNIC)
  • 5.5.- CARACTERÍSTIQUES DE L’ANTIC RÈGIM ESTRUCTURA SOCIAL I ECONÒMICA AL FINAL DE L'ANTIC RÈGIM, EN EVOLUCIÓ (x REFORMISME BORBÒNIC) - Problemes econòmics essencials de l’agricultura, indústria i comerç. - Tendència secular positiva en l’economia i en la demografia europea. - Espanya mantindrà un indiscutible període de creixement econòmic però ... es manifestaren clares limitacions en el creixement i no es resoldran els problemes estructurals. - El pensament il·lustrat i la millora en la governació del país varen propiciar l’adopció de reformes a l’economia. - S’adoptaren algunes mesures liberalitzadores i de promoció de la producció, del comerç i l’agricultura. AGRICULTURA - Predomini del sector agrícola a l’economia del país.  60 % de la renda nacional.  70 a 75% de la població ocupada. - Creixement de la producció agrícola per l’ampliació de les terres de conreu:  de 1700 a 1760 expansió.  de 1760 a 1780 lent creixement.  de 1780 a 1800 estancament o recessió. - Baixos rendiments amb mètodes de treball tradicionals. - Manteniment majoritari del guaret (cultiu intensiu del cereal). - Instrumental poc eficient i manca d’inversió al camp, amb una pagesia empobrida (jornalers, petits arrendataris). - Dependència de les condicions climàtiques per l’obtenció de les collites (nivell de subsistència). - Llei de rendiments decreixents.
  • 5.5.- CARACTERÍSTIQUES DE L’ANTIC RÈGIM ESTRUCTURA DE LA PROPIETAT AGRÀRIA - Concentració de la propietat agrària en mans de grans propietaris (nobles i església), de l’Estat i dels municipis. - Els arrendataris, petits i mitjans propietaris amb pocs recursos per la renovació i la inversió. - Geogràficament:  Predomini d’arrendaments llargs (quasi propietaris) a Galícia (foros), a Catalunya (enfiteusi) i a part de València.  Predomini d’arrendaments a curt període a Castella, Andalusia i a part de València.  Predomini dels jornalers empobrits a Andalusia i Extremadura. - Problema de la propietat amortitzada o vinculada (forma de propietat precapitalista, comunal o compartida, que impedeix la lliure venda o repartició). - Terres de senyoriu (noblesa) i comunals (municipals), propietats de l’Església. - Retirades del mercat lliure, no presentaven incentius per a la millora o la capitalització. REFORMES I MILLORES AL CAMP - Expansió del blat de les índies i de la patata a Galícia i Astúries. - Expansió del cultiu de la vinya a Catalunya. - Ampliació dels regadius amb les obres del canal d’Aragó i de Castella (millora del transport interior). - Limitació dels drets de la “Mesta” a favor de la pràctica agrícola. - Repartiment de terres de propios i baldios a Extremadura. - Assentaments de colons a zones de repoblament a Sierra Morena (La Carolina i La Carlota). - Estudis de la situació agrària i la seva problemàtica “Expedient General per a la llei Agrària” (Jovellanos i Campomanes).
  • 5.5.- CARACTERÍSTIQUES DE L’ANTIC RÈGIM ESTRUCTURA DE LA PROPIETAT AGRÀRIA
  • 5.5.- CARACTERÍSTIQUES DE L’ANTIC RÈGIM ESTRUCTURA DE LA PROPIETAT AGRÀRIA
  • 5.3.- EL REFORMISME BORBÒNIC DE CARLES III
  • 5.5.- CARACTERÍSTIQUES DE L’ANTIC RÈGIM INDÚSTRIA I COMERÇ - Manteniment de l’artesania com sistema de producció generalitzat al país. - Tècniques tradicionals d’escassa productivitat i gran qualitat. - Instrumental arcaic, petits capitals, escassa concentració de treballadors i mercats locals i regionals. - Pervivència del gremis. - Imposaven limitacions i rigideses a la producció (reglamentacions estrictes, exàmens d’accés...). - Tímida presència del treball rural domèstic (putting out system) a la seda valenciana i al tèxtil català. - Aparició de les manufactures reials. - Producció d’iniciativa estatal destinada a objectes de luxe o a respondre a la demanada de l’armada i l’exèrcit. - Producció amb tècniques artesanes amb una concentració de capital i d’edificació pròpia de la fàbrica. - Arsenals (El Ferrol i Cartagena), municions, vidres (San Ildefonso), porcellanes (El Retiro), tapissos (Santa Bàrbara). - Pobres resultats econòmics amb pèrdues cròniques. - Aparició de les primeres fàbriques d’indianes a Catalunya. Apareixen a partir de 1760. Ràpid augment fins la guerra del francès. - Dedicades a l’estampació i producció de teixits de cotóMarcaran l’inici de la indústria tèxtil catalana. - Iniciativa privada amb concentració de capital i forces de treball. - Afavorida per la prohibició d’importació d’aquest teixit i la liberalització de comerç americà a Catalunya. - Altres indústries disperses o testimonials: farines, aiguardents, paper, ceràmica (Sargadelo), quincalla.....
  • 5.5.- CARACTERÍSTIQUES DE L’ANTIC RÈGIM INDÚSTRIA I COMERÇ - Altres indústries disperses o testimonials: farines, aiguardents, paper, ceràmica (Sargadelo), quincalla.....
  • 5.5.- CARACTERÍSTIQUES DE L’ANTIC RÈGIM COMERÇ - Primera meitat del segle: polítiques proteccionistes. Segona meitat: algunes mesures lliurecanvistes. - Important creixement de l’activitat comercial interior i al mercat americà. - Limitacions al comerç interior. - Condicions orogràfiques peninsulars que dificultaven el transport (iniciativa: xarxa de camins reials i canals). - Feblesa de la demanda interna per l’empobriment de les classes populars. - Pervivència de duanes internes (“puertos secos”). - Esplendor del comerç amb Amèrica. - Foment del comerç amb la creació de companyies privilegiades (Caracas o Barcelona). - Mesures liberalitzadores del comerç amb Amèrica (1765, 1778).
  • 5.5.- CARACTERÍSTIQUES DE L’ANTIC RÈGIM DEMOGRAFIA -Primeres dades censals generals a l’Estat.  Vecindari de Campoflorido, (1712 y 1717) ......................7.500.000 persones.  Cadastre del Marqués d’Ensenada (1752) .......................... 9.400.000  Cens d’Aranda (1768) ....................................................... 9.159.999  Cens de Floridablanca (1787) ......................................... 10.268.110  Cens de Godoy (1801) ................................................... 10.541.221
  • 5.5.- CARACTERÍSTIQUES DE L’ANTIC RÈGIM DEMOGRAFIA - Important creixement demogràfic general al llarg del segle de 7’5 a més de 10 milions d’habitants. - Creixement de la població lligat a l’increment de la producció agrària. - Creixement demogràfic explicat per la disminució de les crisis de mortalitat catastròfica epidèmica. - Característiques del regim demogràfica antic:  Elevada mortalitat (30 al 35 ‰).  Elevada natalitat (35 al 40 ‰).  Baixa esperança de vida en néixer.  Elevada mortalitat infantil.
  • 5.5.- CARACTERÍSTIQUES DE L’ANTIC RÈGIM DEMOGRAFIA - Dependència directa dels recursos alimentaris: economia de subsistència. - Crisis cícliques de sub-alimentació, malalties epidèmiques i mortalitat catastròfica. - Creixement desequilibrat de la població espanyola al segle XVIII. - Destacat augment poblacional a la perifèria principalment a la costa mediterrània (Catalunya, València i Múrcia). - Índex de creixement menors a Castella i a Galícia. - Principals concentracions urbanes: Madrid, Barcelona, Sevilla, Cadis, València. - Elevades densitats a Galícia, cornisa cantàbrica, Madrid, Barcelona, Cadis, València i Múrcia. Distribució (densitat) de la població espanyola al segle XVIII
  • TEMA 5.- ESPANYA S. XVIII I EL REFORMISME BORBÒNIC
  • TEMA 5.- L’ESPANYA DEL SEGLE XVIII I EL REFORMISME BORBÒNIC Lluís I (1724)
  • TEMA 5 RESUM CRONOLÒGIC, TERMES I PERSONATGES SEGLE XVIII: ELS BORBONS ► 1701-1714. Guerra de Successió al tron d’Espanya. ► 1707. Batalla de Almansa. ► 1710. Batalles de Brihuega i Villaviciosa. ► 1713. Tractat d’Utrecht: final guerra de Successió. ► 1707-1716. Decrets de Nova Planta: s’imposen en tors els territoris les lleis i institucions de Castella (a Catalunya, Aragó, València, Mallorca i Pitiüses). ► 1749. Cadastre d’Ensenada. Ferran VI (1746-59) ► 1759-1788. Regnat Carles III. ► 1766. Motí d’Esquilache. ► 1767. Expulsió dels jesuïtes. ► 1788-marzo 1808. Regnat de Carles IV. Societats Econòmiques d’Amics del País Botiflers Godoy Guerra de Successió Decrets de Nova Planta Informe sobre la Llei Agrària Pactes de família Motí d’Esquilache Comte d’Aranda Pedro Rodríguez de Campomanes José Moñino, comte de Floridablanca Casa de Contractació
  • TEMA 5 TERMINOLOGIA SOCIETATS ECONÒMIQUES D’AMICS DELS PAÍS. Societats creades durant el regnat de Carles III, en Espanya, per a servir de vehicle a la difusió de les idees il·lustrades, especialment en els àmbits rurals, on la falta de formació dificultava la introducció de millores econòmiques, especialment en l’agricultura. Amb la mort de Carles III i l’esclat de la Revolució Francesa tot el moviment il·lustrat va decaure. BOTIFLER. En la Guerra de Successió, partidari de Felip V. GUERRA DE SUCCESSIÓ. Conflicte que es produí en els primers anys del segle XVIII (1701-1713) pel tron espanyol, que havia quedat vacant després de la mort de Carles II d’Habsburg, sense hereus legítims. Tot i que la corona va recaure en un nét de Lluís XIV de Borbó, rei de França, una vegada en Espanya, la seva forma d’actuar, en aliança amb França, va desencadenar el conflicte amb els defensors de la candidatura dels Habsburg. La guerra va acabar amb la victòria de Felip V, introduint la dinastia borbònica que es manté en l’actualitat. DECRETS DE NOVA PLANTA. Disposicions dictades entre 1707 i 1716, després de la Guerra de Successió espanyola entre els Habsburg i els Borbons, que significaven l’abolició de tots els furs i drets dels regnes de l’antiga Corona d’Aragó, l’eliminació de les seves institucions polítiques i la implantació en els seus territoris del fur i de la legislació de Castella. Això fou conseqüència tant del desig d’una política més centralista de Felip V com del fet de què els territoris de la Corona d’Aragó havien donat suport al candidat dels Habsburg. INFORME SOBRE LA LLEI AGRÀRIA. Informe realitzat per Jovellanos (finalitzat en 1795) per encàrrec del rei Carles III amb l’objectiu d’analitzar les causes de l’endarreriment de l’agricultura en Espanya. Entre altres causes va citar el problema del despoblament de Castella o la mala distribució de la propietat (minifundisme i latifundisme). Quan l’informe fou publicat el rei havia mort, i l’esclat de la Revolució Francesa va fer que la política de reformes il·lustrades fos abandonada pel seu successor Carles IV.
  • TEMA 5 TERMINOLOGIA PACTES DE FAMÍLIA. Tractats internacionals signats entre Espanya i França, pels quals la diplomàcia espanyola es lligava a les decisions de París. S’anomena de família perquè es posaren en pràctica després de l’arribada de la dinastia borbònica a Espanya, que ja regnava en França. El primer es va signar en 1733 (Felip V, 1700-1746), i el tercer i darrer en 1761 (Carles III, 1759-1788). Aquestos pactes rompien amb el tradicional enfrontament entre amb dos països durant l’època dels Àustries en Espanya. L’aliança amb França es va mantenir després de l’enfrontament en l’època de la Revolució Francesa, en època de Carles IV, mitjançant els Tractats de San Ildefonso i de Fontainebleau. MOTÍ D’ESQUILACHE. Revolta del poble de Madrid (1766) contra Esquilache, primer ministre de Carles III. La seva causa immediata fou el decret del marqués, que prohibia l’ús de la capa llarga i dels barrets xambergs (“chambergo”, capell d’ala ampla) amb el pretext de què aquesta forma de vestir cobria la cara dels sospitosos, i imposava el barret de tres pics i jaqueta curta. Les raons més profundes del motí foren l’escassetat de pa i l’encariment dels articles de consum. Foren saquejades les cases d’Esquilache, de Grimaldi i del governador del consell de Castella. Els amotinats demanaven a Carles III la destitució d’Esquilache i la retirada de les tropes als seus quarters (“cuarteles”), l’anulació de les disposicions sobre la vestimenta i una rebaixa dels preus dels comestibles. El rei no va tenir més remei que cedir a les seves peticions, però es va acabar acusant als jesuïtes que foren expulsats d’Espanya (1767). ARANDA, comte de (1719 - 1798). Militar i polític espanyol del segle XVIII, viatjà per Europa, on conegué a des-tacades figures de la Il·lustració. Després del motí d’Esquilache dirigí la política il·lustrada de Carles III, impulsant diverses reformes per a la modernització de l’economia i l’administració, així com altres encaminades a frenar la influència de l’Església en la societat com l’expulsió dels jesuïtes. També va afavorir altres mesures encaminades a pal·liar la despoblació de Castella, mesures com la repoblació de Sie-rra Morena, d’escàs èxit. En 1792 Carles IV li oferí la car-tera d’Estat, però l’esclat de la Revolució Francesa suposà una crisi de la política del despotisme il·lustrat, cosa que va conduir a la seva destitució i el seu desterrament (exili). erdé atribucions i fou finalment suprimida en 1790.
  • TEMA 5 TERMINOLOGIA CAMPOMANES, Pedro Rodríguez de (1723 -1802). Comte de Campomanes. Polí-tic i economista espanyol del segle XVIII, d’idees il·lustrades, que va tenir una important actuació reformista en el regnat de Carles III, essent l’impulsor del despotisme il·lustrat en Espanya, amb mesures com la colonització de Sierra Morena, que a la llarga va quedar limitada a la fundació de La Carolina amb colons del sud d’Alemanya, i va propugnar la creació de les Societats Econòmiques d’Amics del País, presidint la de Madrid, dedicada a introduir millores en l’agricultura i la indústria del camp, a través de l’educació de la població rural. FLORIDABLANCA, José Moñíno, comte de (1728 - 1808). Polític i estadista espanyol que, durant el regnat de Carles III, va dur a terme el moviment de reforma il·lustrada junt al comte d’Aranda i el comte de Campomanes. Fou decisiva la seva gestió en l’expulsió i supressió de la Companyia de Jesús, després del motí d’Esquilache en 1766. Ocupà la secretaria d’Estat durant quinze anys, i des d’ella fomentà les obres públiques i va donar suport a les iniciatives econòmiques. Després de 1789 va protagonitzar el brusc gir il·lustrat davant el perill revolu-cionari, reactivant la censura i efectuant detencions de sospitosos revolucionaris. Una sèrie d’intrigues i de fracassos polítics propicia-ren la seva caiguda i empresonament, tot i que va ser posteriorment indultat. Va estar distanciat de la política fins el 1808, data en què fou nomenat president de la Junta Suprema Central, després de la invasió napoleònica i les abdicacions de Baiona, en 1808, i va morir poc després. CASA DE CONTRACTACIÓ. Institució que monopolitzava el comerç entre Espanya i les Índies. Creada en 1503 (en temps dels Reis Catòlics), va estar ubicada en Sevilla i més tard en Cadis. Amb la liberalització del comerç, en 1778, perdé atribucions i fou finalment suprimida en 1790.
  • Francisco de Goya y Lucientes La família de Carles IV (1800) Oli sobre tela (280 x 336 cm) Museu del Prado, Madrid, Espanya (FITXA 124/2010, 77/2011 i 12, desapareix 2013) Goya La promesa de Ferran VII D. Antonio Pascual i Dª Carlota Joaquina Reina Mª Lluïsa Dª Isabel El rei Carles IV El príncep de Parma D. Carles Maria Isidre La Princesa Maria Lluïsa, amb el seu fill Ferran VII Infant Francesc de Paula F A M Í I L I A C A R L O S I V
  • TEMA 5.- L’ESPANYA DEL SEGLE XVIII I EL REFORMISME BORBÒNIC
  • Tema 1 Tema 1 Tema 2 Tema 3 Tema 6 Tema 4 T-7 Bloc I: Temes 1, 2, 3, 4 i 5 Bloc II: Temes 6, 7, 8 i 9 Tema 5 T-6 Bloc III: Temes 10, 11, 12, 13 i 14 T-9: Desamortització i Moviment Obrer Tema 8 Tema 10 Tema 11 Tema 12 Tema 13 Tema 14
  • HISTÒRIA D’ESPANYA BLOC I – Tema 5 Història Espanya IES Ramon Llull (Palma) Assumpció Granero Cueves ESPANYA S. XVIII REFORMISME BORBÒNIC
  • BIBLIOGRAFIA  http://www.oni.escuelas.edu/  http://www.claseshistoria.com/  http://radio.rpp.com.pe/peruanosenelexterior/la-mita-en-el-peru-colonial/  http://www.escueladigital.com.uy/  www.oni.escuelas.edu  Prof. Gabriela Invernizzi  milenioscopio.blogspot.com  sobrevivenciaindigena.blogspot.com  quintobasicoab.blogspot.com  estudioshistoricos.cl  preparandoelexamen.blogspot.com  luchotrollface.blogspot.com  kalipedia.com  raulrv.blogspot.com  unaltreblogdenpau.blogspot.com
  • HISTÒRIA D’ESPANYA BLOC I – Tema 5 Edat moderna Història Espanya IES Ramon Llull (Palma) Assumpció Granero Cueves ESPANYA S. XVIII REFORMISME BORBÒNIC
  • HISTÒRIA D’ESPANYA BLOC II – Tema 6/1 LA CRISI DE L’ANTIC RÈGIM Història Espanya IES Ramon Llull (Palma) Assumpció Granero Cueves Edat contemporània