TEMA 5. REFORMISME BORBÒNIC. SEGLE XVIII
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×
 

Like this? Share it with your network

Share

TEMA 5. REFORMISME BORBÒNIC. SEGLE XVIII

on

  • 1,658 views

 

Statistics

Views

Total Views
1,658
Views on SlideShare
1,602
Embed Views
56

Actions

Likes
0
Downloads
45
Comments
0

1 Embed 56

http://www.xtec.cat 56

Accessibility

Categories

Upload Details

Uploaded via as Adobe PDF

Usage Rights

© All Rights Reserved

Report content

Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
  • Full Name Full Name Comment goes here.
    Are you sure you want to
    Your message goes here
    Processing…
Post Comment
Edit your comment

TEMA 5. REFORMISME BORBÒNIC. SEGLE XVIII Presentation Transcript

  • 1. HISTÒRIA D’ESPANYABLOC I – Tema 5 Edat moderna Història Espanya ESPANYA S. XVIII IES Ramon Llull (Palma) Assumpció Granero CuevesREFORMISME BORBÒNIC
  • 2. BLOC I. LES ARRELS HISTÒRIQUES DE L’ESPANYA CONTEMPORÀNIAPREHISTÒRIA I EDAT ANTIGA TEMA 1.- Les arrels històriques (preromans i colonitzacions, Hispania romana)EDAT MITJANA TEMA 2.- Al-Andalus i els regnes cristiansEDAT MODERNA TEMA 3.- El naixement de l’estat modern: RRCC TEMA 4.- Auge i decadència de l’Imperi espanyol TEMA 5.- LEspanya del segle XVIII Història de l’art IES Ramon Llull (Palma) Assumpció Granero Cueves ÍNDEX TEMES BLOC I
  • 3. TEMA 5. ESPANYA DEL SEGLE XVIIIFINAL EDAT MODERNA I ELS ALBORS DE LA CONTEMPORÀNIATEMA 3. El naixement de l’estat modern - Els Reis Catòlics (1474 / 79-1516).TEMA 4. Auge i decadència de l’Imperi espanyol Segle XVI. Auge de l’imperi hispànic - Carles V (1517-1556). - Felip II (1556-1598). Segle XVII. El declivi de l’imperi hispànic, els Àustries menors - Felip III (1598-1621). - Felip IV (1621-1665). - Carles II (1665-1700).TEMA 5. Espanya del s. XVIII i el reformisme borbònic - Felip V (1700-1746). - Ferran VI (1746-1759). - Carles III (1759-1788). ÍNDEX TEMES EDAT MODERNA BLOC I
  • 4. Tema 1 Tema 1 Tema 2 Tema 3 Tema 6 Tema 4 T-7 Tema 5Bloc I: Temes 1, 2, 3, 4 i 5 Tema 8 Tema 10 Tema 11Bloc II: Temes 6, 7, 8 i 9 T-6 Tema 12 Tema 13 Tema 14Bloc III: Temes 10, 11, 12, 13 i 14 T-9: Desamortització i Moviment Obrer
  • 5. HISTÒRIA D’ESPANYABLOC I – Tema 4. A Edat modernaAUGE (SEGLE XVI) Història Espanya IES Ramon Llull (Palma) Assumpció Granero CuevesIMPERI ESPANYOL
  • 6. HISTÒRIA D’ESPANYABLOC I – Tema 4. B Edat modernaDECLIVI (SEGLE XVII) Història EspanyaIMPERI ESPANYOL IES Ramon Llull (Palma) Assumpció Granero Cueves
  • 7. TEMA 5.- ESPANYA DEL SEGLE XVIII I EL REFORMISME BORBÒNIC S. XVIII - Felip V (1700-1746) // Arxiduc Carles (Guerra de Successió). - Ferran VI (1746-1759). - Carles III (1759-1788).
  • 8. (1701-1714) (1714-1766 mor)
  • 9. (1701-1714) (1714-1766 mor)
  • 10. (1701-1714) (1714-1766 mor)
  • 11. (1701-1714) (1714-1766 mor)
  • 12. Maria Amàlia de Savoia i Maria Lluïsa de Parma
  • 13. Francisco de Goya y Lucientes F La família de Carles IV (1800) Oli sobre tela (280 x 336 cm) A Museu del Prado, Madrid, Espanya (FITXA 124/2010, 77/2011 i 12, desapareix 2013) M D. Antonio Pascual i Dª Carlota Joaquina Í Goya La promesa de Reina Mª Lluïsa I Ferran VII L Dª Isabel I El rei Carles IV A El príncep de Parma CD. CarlesMaria Isidre A La Princesa R Maria Lluïsa, Ferran VII amb el seu fill L O S I Infant Francesc de Paula V
  • 14. TEMA 5.- ESPANYA DEL SEGLE XVIII I EL REFORMISME BORBÒNICEDAT MODERNATEMA 5.- L’Espanya del segle XVIII i el Reformisme Borbònic5.1- La guerra de Successió espanyola. La pau d’Utrecht i les seves conseqüències territorials.5.2.- Els decrets de Nova Planta i els canvis que suposaren en el sistema de govern existent fins el moment a la corona el Aragó i ales Illes Balears.5.3.- El reformisme borbònic de Carles III.5.4.- La Il·lustració espanyola: principals trets i autors més transcendentals.5.5.- Característiques polítiques, socials i econòmiques de l’Antic Règim. ÍNDEX TEMA 5 (BLOC I)
  • 15. TEMA 5.- L’ESPANYA DELS SEGLE XVIII I EL REFORMISME BORBÒNICA l’Espanya del segle XVIII, conegut com el Segle de les Llums, perviu l’Antic Règim: la societatestamental, l’economia de base agrària i la monarquia absoluta amb els Borbons. Felip V o d’Anjou Ferran VI Carles III (1759-1788). (1700-1746). (1746-1759). Anteriorment rei de Nàpols. Despotisme Il·lustrat. Els monarques es veuen Neutralitat en política exterior i intents de influïts per les idees il·lustrades i per noMonarquia absoluta, centralització, suposa perdre el tro faran certes reformes,l’encarnació del màxim poder de l’Estat. modernització (comença el reformisme borbònic). sense deixar participar al poble.
  • 16. Felip V o d’Anjou (1700-1746).Ferran VI Carles III (1759-1788). (1746- 1759). Carles IV (1788-1808).
  • 17. TEMA 5.- L’ESPANYA DELS SEGLE XVIII I EL REFORMISME BORBÒNICEn el traspàs del segle XVIII al XIX: CRISI ANTIC DE L’ RÈGIM I LA REVOLUCIÓ FRANCESA Francisco de Goya y Lucientes La família de Carles IV (1800) Oli sobre tela (280 x 336 cm) Carles IV (1788-1808). Museu del Prado, Madrid, Espanya Ferran VII (1814-1833). Continua model social i (FITXA 124/2010, 77/2011 I 12, desapareix 2013) No signarà la Constitució de la econòmic de l’Antic Règim. Pepa i tornarà al tro com a Regnarà durant la Revolució monarca absolut, enganyant Francesa. els liberals de Cadis i al poble.
  • 18. Felip V o d’Anjou (1700-1746). Ferran VI Carles III (1759-1788).(1746-1759). Carles IV (1788-1808).
  • 19. 5.0.- INTRODUCCIÓDurant el regnat del darrer Àustria, Carles II (1665-1700), el país va gaudir de certa recuperacióeconòmica (iniciada a partir de 1680), però en el terreny internacional Espanya continua perdentterritoris de Flandes front a Lluís XIV de França. ARBRE FAMILIAR DELS DARRERS HABSBURG ESPANYOLSEn la quarta fila d’esquerre a dreta: la infanta Maria Teresa d’Àustria amb el seu espòs Lluís XIV; lainfanta Margarita i el seu espòs l’emperador Leopold I; i finalment el rei Carles II el “Hechizado” i lesseves dues esposes: La primera Maria Lluïsa d’Orleans i la segona Mariana de Neoburg.
  • 20. Anna d’Àustria, reina de França i Navarra, filla de Felip IV, rei d’Espanya Felip III i esposa de Lluís XIII (1601- 1666) (1605- 1665) Lluís XIV, rei Sol de Maria Teresa, infanta d’Espanya (1638-1683), França i Navarra (1638-1715) darrera reina consort de França i Navarra Lluís XV, rei de França (1710-1774)
  • 21. Escola barroca madrilenya Juan Carreñó de MirandaCarles II, i Carles II com a gran maestre de l’orde del Toisó d’Or
  • 22. Carles II com a gran maestre de l’orde del Toisó d’Or
  • 23. 5.0.- INTRODUCCIÓLa feblesa física i mental del nou rei, Carles II el “Hechizado”, es va traduir en la recuperació delpoder de l’aristocràcia front a l’absolutisme monàrquic. Carles II (1665-1700):  Carles II no era mongòlic, però no estava capacitat per ser rei. Era estèril pel que no va deixar descendència.
  • 24. Carles II (1665-1700)
  • 25. Carles II i la seva mare Mariana d’Àustria
  • 26. La reina Mariana d’Àustria
  • 27. Felip IV i Mariana d’Àustria.
  • 28. Al costat de la infanta Margarita, LesMenines, Maria Agustina Sarmiento deSotomayor i Isabel de Velasco.
  • 29. Diego VelázquezLes Menines o la Família de Felip IV (1656-57) Oli sobre llenç (318 x 276 cm) Museu del Prado, Madrid
  • 30. Carles II (1665-1700)
  • 31. 5.0.- INTRODUCCIÓJuan José d’Àustria, fill il·legítim de Felip IV, es va autoproclamar primer ministre (en 1665, quanva morir el seu pare, tenia 36 anys, mentre que el seu germanastre i hereu, Carles II, en tenia 4). A laseva mort es van succeir el duc de Medinaceli i el comte d’Oropesa (els vàlids més destacats). Retrat de Juan José d’Àustria,anònim madrileny del segle XVII. Museu del Prado, Madrid.
  • 32. ARBRE GENEALÒGICLluís XIV, el rei Sol
  • 33. 5.0.- INTRODUCCIÓA la mort de Juan José d’Àustria, es van succeir el duc de Medinaceli i el comte d’Oropesa (elsvàlids més destacats), que van dur endavant una política de reformes: control de desordre monetari(devaluació de la moneda de velló), reorganització de la recaptació dels impostos, retall de lesdespeses, etc. El rei Carles II despatxant amb el duc d’Oropesa. Retrat de Juan Francisco de la Cerda Enríquez de Ribera, Marqués de Cogolludo, després VIII duc de Medinaceli per Claudio Coello. Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC).
  • 34. 5.0.- INTRODUCCIÓLa caiguda del comte d’Oropesa va suposar l’afebliment del reformisme, que es va tornar a iniciaramb l’arribada del borbons. El rei Carles II despatxant amb el duc d’Oropesa.
  • 35. 5.0.- INTRODUCCIÓA la mort del rei, sense descendència dels seus dos matrimonis (Maria Lluïsa d’Orleans i Mariana deNeoburg), s’obria un problema greu per la successió a la corona.Retrat de Maria Lluïsa d’Orleans, reina d’Espanya Retrat de Mariana de Neoburg, reina d’Espanya (primera dona de Carles II), (segona dona de Carles II), per José García Hidalgo (vers 1679). per Luca Giordano (vers 1693-1694). Oli sobre llenç ( 96 cm x 68,00 cm). Oli sobre llenç (81 cm x 61,00 cm). Museu del Prado, Madrid. Museu del Prado, Madrid.
  • 36. Retrat de Maria Lluïsa d’Orleans, reina d’Espanya Retrat de Mariana de Neoburg, reina d’Espanya (primera dona de Carles II), (segona dona de Carles II), per José García Hidalgo (vers 1679). per Luca Giordano (vers 1693-1694). Oli sobre llenç ( 96 cm x 68,00 cm). Oli sobre llenç (81 cm x 61,00 cm). Museu del Prado, Madrid. Museu del Prado, Madrid.
  • 37. 5.0.- INTRODUCCIÓLes potències europees planegen el repartiment de l’imperi espanyol, perquè no tan sols es tractavad’aconseguir un monarca per Espanya, sinó que el que es jugava era l’equilibri europeu, o bél’hegemonia al continent d’una de les dues grans famílies que governaven Europa:  Els Habsburg.  Els Borbons.Condicions per poderheretar la corona Sang reial. Parent de Carles II. El candidat no haviad’heretar la corona del seupaís. Es tractava deconservar l’equilibrieuropeu, perquè si un delscandidats unia duescorones (França iEspanya, o bé l’Imperi iEspanya) aconseguirial’hegemonia al continent.
  • 38. 5.0.- INTRODUCCIÓ Candidats1.- Felip d’Anjou, de la família dels Borbons i nét deLluís XIV de França i, també, de Felip IV. Lluís XIV,rei francès més poderosos d’Europa, casat amb unagermana de Carles II, Maria Teresa i tenien un fill,Lluís el Gran Dolfí i aquest tenia dos fills, Lluís iFelip d’Anjou. La corona de França passaria al seugermà, Lluís, i no a ell. És a dir, complia tots elsrequisits.2.- Arxiduc Carles d’Àustria, de la família delsHabsburg. Fill del rei d’Àustria i emperador alemanyLeopoldo I, casat primer amb la germana de CarlesII, Margalida (Meninas), i en segones núpcies ambLeonor de Neoburg, amb qui va tenir dos fills: Josep I(seria emperador) i Carles (arxiduc d’Àustria). Pertant, també complia els requisits perquè la corona delseu país l’havia d’heretar el seu germà Josep il’arxiduc Carles era net de la germana de Felip IV,Maria d’Àustria.3.- Josep Ferran de Baviera (família dels Habsburg),net de l’emperador Leopold I i de la germana deCarles II, Margalida (Meninas).
  • 39. Anna d’Àustria, reina de França i Navarra, filla de Felip IV, rei d’Espanya Felip III i esposa de Lluís XIII (1601- 1666) (1605- 1665) Lluís XIV, rei Sol de Maria Teresa, infanta d’Espanya (1638-1683), França i Navarra (1638-1715) darrera reina consort de França i Navarra Magdalena del Palatinat i Neobourg Lluís XV, rei de França (1710-1774)
  • 40. 5.0.- INTRODUCCIÓCarles II trià a Josep Ferran de Baviera, que era la tria més bona per assegurar l’equilibri europeu.Però mor, l’any 1699, un any abans que Carles II, per la qual cosa Carles II ha de tornar a fer el seutestament i trià a Felip d’Anjou. Carles II (1665-1700)
  • 41. 5.0.- INTRODUCCIÓTant l’elecció de Felip d’Anjou com de l’arxiduc Carles d’Àustria duria problemes a Espanya i aEuropa, perquè si triava als Habsburg el poder passava cap a l’imperi, i si triava a Felip d’Anjou elpoder anava cap a França.
  • 42. 5.1.- GUERRA DE SUCCESSIÓ ESPANYOLA (1701-1715). PAU D’UTRECHT I LES CONSEQÜÈNCIES TERRITORIALSANTECEDENTS- Pèrdua de l’hegemonia continental espanyola constatada definitivament a finals del segle XVII(Westfalia, 1648, Pirineus de 1659).- Falta de descendència de Carles II.- Presumpte equilibri europeu (Westfàlia).- Pretensions de França i dÀustria de fer-se amb les restes de les possessions espanyoles.
  • 43. MAPA 11.- CANVIS TERRITORIALS TRACTAT UTRECHT (B1-T5)ACTIVITAT PAU: Lectura i/o elaboració de mapa amb els canvis territorials europeus derivats del tractat d’Utrecht. Us present distints models del MAPA 11 sobre els canvis territorials derivats del tractat d’Utrecht, que va posar fi al la guerra de Successió espanyola, a nivell internacional. Cal començar el comentari amb el problema successori de la casa d’Àustria amb Carles II i els tres aspirants, amb la pèrdua de l’hegemonia espanyola a Europa (Westfàlia de 1648 i Pirineus de 1659), i les apetències de les dues monarquies (francesa i austríaca). Una breu passada per el desenvolupament de la Guerra de Successió (1701-1713/15) ens durà a les seves conseqüències i als canvis territorials en el mapa europeu. No oblideu fer esment que el canvi de dinastia va implicar la implantació dels Decrets de Nova Planta, i els profunds canvis estructurals que van suposar per als territoris que donaren suport a l’arxiduc Carles d’Àustria, la Corona d’Aragó. Per tant, el comentari abastaria des del final del regnat de Carles II, fins al començament de la dinastia del Borbons amb el regnat de Felip V (però sobretot fent referència als canvis territorials del mapa europeu).
  • 44. MAPA 11.- CANVIS TRACTAT UTRECHT (B1-T5)ACTIVITAT PAU: Lectura i/o elaboració de mapa amb els canvis territorials europeus derivats del tractat d’Utrecht.
  • 45. MAPA 11.- TRACTAT D’UTRECHT (model 1)
  • 46. 5.1.- GUERRA DE SUCCESSIÓ ESPANYOLA (1701-1715) CAUSES - Problema successori a la mort de Carles II. Situació internacional. - Lluís XIV de França i Leopold I d’Àustria optaven indirectament a la corona espanyola, fills i marits de princeses espanyoles.- Pretendents a la corona:  Candidat francès: Felip de Borbó, duc d’Anjou, net de Lluí XIV de França, i 2n fill del Dofí de França.  Candidat austríac: Arxiduc Carles, segon fill de l’emperador Leopold I d’Àustria.
  • 47. Anna d’Àustria, reina de França i Navarra, filla de Felip IV, rei d’Espanya Felip III i esposa de Lluís XIII (1601- 1666) (1605- 1665) Lluís XIV, rei Sol de Maria Teresa, infanta d’Espanya (1638-1683), França i Navarra (1638-1715) darrera reina consort de França i Navarra Magdalena del Palatinat i Neobourg Lluís XV, rei de França (1710-1774)
  • 48. 5.1.- GUERRA DE SUCCESSIÓ ESPANYOLA (1701-1715)CAUSES- França no podia permetre la recreació del poder dels Habsburgs del segle XVI.- La resta d’estats europeus no podien permetre una hegemonia incontestable de França.- Anglaterra i Holanda pretenien garantir l’equilibri europeu.- Entre grans tensions internacionals, Carles II va designar hereu a Josep Ferran de Baviera, peròaquest morí.- A l’octubre de 1700, Carles II redactà un nou testament (Felip d’Anjou).
  • 49. 5.1.- GUERRA DE SUCCESSIÓ ESPANYOLA (1701-1715)TESTAMENT I MORT DE CARLES II- Carles II mor l’1 de novembre de 1700 sense descendència.- Designació de Felip d’Anjou com futur rei de la coronaespanyola.- Compromís per tal de mantenir la integritat dels territoris dela corona.- Renúncia de Felip d’Anjou als seus drets a la coronafrancesa. Els dos regnes no es trobaran sota la mateixa corona.- Lluís XIV i quasi tota Europa, és a dir, les monarquieseuropees acceptaren inicialment el testament de Carles II,excepte Àustria.- Nomenament al 1700 de Felip d’Anjou, proclamat reid’Espanya (a Versalles) amb el nom de Felip V de Borbó.PERÒ... El Testament de Carles II, cedit per l’arxiu general de Mort de Carles II. Obra de Pieter van Simancas der Berge (segle XVII) - Lluís XIV no va renunciar i va mantenir els drets de Felip a la corona Francesa. - Lluís XIV marcà la política exterior espanyola i va intervenir en la política espanyola als Països Baixos. - França va obtenir d’Espanya certs drets comercials. - Les potències europees temen el perill d’una aliança espanyola i francesa. - L’Imperi (Àustria), Anglaterra i Holanda crearen una Aliança a favor de l’arxiduc Carles: Gran Aliança de lHaia + Portugal, Prúsia i Savoia (Itàlia).
  • 50. 5.1.- GUERRA DE SUCCESSIÓ ESPANYOLA (1701-1715) Lluís XIV Felip V Proclamació de Felip V com a rei d’Espanya en el Palau de Versalles (16 de novembre de 1700)
  • 51. 5.1.- GUERRA DE SUCCESSIÓ ESPANYOLA (1701-1715)GRAN ALIANÇA DE L’HAIAEn aquest context, el dia 1 de novembre de 1700 morCarles II i comença el regnat de Felip V (1700-1746),primer Borbó, que arribà a Espanya el 1701 per aprendre possessió. Viatjà a Barcelona i jura les Lleisdel Principat de Catalunya, que es mantindrà fidel a lamonarquia borbònica fins 1705. Poc després de la coronació, Lluís XIV de França (rei Sol), va fer una declaració solemne i confirmà que el seu net Felip V d’Espanya conservava intactes els seus drets a la corona de França, és a dir, que en Felip V no renunciava a ser rei de França. La possibilitat de què Felip V pogués unificar les dues Lluís XIV, rei Sol (1666) Bust retrat (escultura) de Gian corones era real i suposaria Lorenzo Bernini l’hegemonia dels Borbons en el continent.
  • 52. 5.1.- GUERRA DE SUCCESSIÓ ESPANYOLA (1701-1715)GRAN ALIANÇA DE L’HAIAA tenir en compte que Carles II, al seu testament, obligava al rei d’Espanya a renunciar a la coronade França. Holanda i Gran Bretanya, per la seva part, no veuen bé que els Borbons governen França i Espanya, cosa que permetria a França controlar les colònies espanyoles en Amèrica i això posaria en perill els seus interessos colonials.
  • 53. 5.1.- GUERRA DE SUCCESSIÓ ESPANYOLA (1701-1715)GRAN ALIANÇA DE L’HAIAPer això, els Habsburg, Holanda i Anglaterra formaran una Gran Aliança antiborbònica (contraLluís XIV i Felip V) i contra la Corona de Castella (Coalició de l’Haia // “La Haya”), a la ques’uniran Portugal, Prússia i Savoia, donant lloc a la Guerra de Successió espanyola (1701-1715), quees converteix en europea, coalició formada per:  Àustria i l’Imperi (els Habsburg).  Anglaterra.  Països Baixos (Holanda).  + Portugal, Prúsia i Savoia (Itàlia).Dins Espanya, la corona de Castella,Navarra i les províncies basques, esposaran del costat de Felip V. Castellas’alinea amb els Borbons perquè elsÀustries l’havien arruïnat i esperavenmillorar amb el canvi. Més tard, els quatreterritoris de la corona d’Aragó esrebel·laran contra el rei i es posaran a favorde la gran aliança, i de l’arxiduc Carlesd’Àustria com a rei d’Espanya.
  • 54. MAPA 11.- TRACTAT D’UTRECHT (model 2)
  • 55. 5.1.- GUERRA DE SUCCESSIÓ ESPANYOLA (1701-1715)GRAN ALIANÇA DE L’HAIAAixí s’inicia la Guerra de Successió a la corona espanyola (1701-1713-15) entre Felip d’Anjou(futur Felip V) i Carles d’Habsburg o d’Àustria, en la que estan implicades totes les potèncieseuropees, que volen treure rèdit de l’imperi espanyol.
  • 56. 5.1.- GUERRA DE SUCCESSIÓ ESPANYOLA (1701-1715)GRAN ALIANÇA DE L’HAIAEn el context de la guerra, es produeix la proclamació de Carles com Carles III (1703).
  • 57. MAPA 11.- TRACTAT D’UTRECHT (model 3)
  • 58. 5.1.- GUERRA DE SUCCESSIÓ ESPANYOLA (1701-1715)TRES GUERRESLa guerra acaba en 1713 amb la victòria del primer, i amb Felip d’Anjou com a Felip V entra aEspanya una nova dinastia, els Borbons, produint-se la pèrdua de totes les possessions espanyoles enEuropa. La guerra de Successió va significar tres guerres al mateix temps: És una guerra per la coronaentre Felip V i l’arxiduc Carlesd’Àustria. És una guerra europea, enquè els dos bàndols es disputenl’hegemonia al continent: Peruna part els Borbons (França iEspanya) i per altra banda lagran aliança internacionalliderada pels Habsburg. És una guerra interna o civilperquè la corona de Castelladóna suport a Felip V, mentrela corona d’Aragó a l’arxiducCarles.
  • 59. MAPA 11.- TRACTAT D’UTRECHT (model 4)
  • 60. 5.1.- GUERRA DE SUCCESSIÓ ESPANYOLA (1701-1715)DESENVOLUPAMENT DE LA GUERRAINICI DE LA GUERRA DE SUCCESSIÓ A EUROPA- La guerra comença essent un conflicte internacional.- La Gran Aliança de l’Haia (Àustria, Anglaterra i Holanda) declarà la guerra a França (1702).- La Gran Aliança antiborbònica s’amplià a Portugal, Savoia i Prússia.
  • 61. 5.1.- GUERRA DE SUCCESSIÓ ESPANYOLA (1701-1715)INICI DE LA GUERRA DE SUCCESSIÓ A EUROPA- El 1703 l’arxiduc Carles fou proclamar a Viena rei d’Espanya com a Carles III.- Mentrestant algunes derrotes franceses a Itàlia i alsPaïsos Baixos. Fracàs francès en intentar ocupar Viena.
  • 62. MAPA 11.- TRACTAT D’UTRECHT (model 5)
  • 63. 5.1.- GUERRA DE SUCCESSIÓ ESPANYOLA (1701-1715)INICI DE LA GUERRA DE SUCCESSIÓ A EUROPA- L’any 1704, l’arxiduc Carles desembarca a Lisboa.- L’armada anglesa ocupa Gibraltar (estiu de 1704) i control naval dels anglesos i holandesos.- En 1705 la Gran Aliança antiborbònica va rebre el suport de València. Des d’aquí ocuparen Catalunya (fidel ala monarquia borbònica fins 1705), que canvia de bàndol i declara la seva fidelitat al pretenent austríac, l’arxiducCarles, també Aragó i Mallorca (des de 1706).- La guerra es va convertir en civil: Intervenció militar de la Gran Aliança de l’Haia i de França a la Península. - L’arxiduc Carles és coronat rei d’Espanya a Barcelona.
  • 64. MAPA 11.- TRACTAT D’UTRECHT (model 6)
  • 65. 5.1.- GUERRA DE SUCCESSIÓ ESPANYOLA (1701-1715)INICI DE LA GUERRA DE SUCCESSIÓ A EUROPA- A Europa i la Península, continuades derrotes franceses, desesperadasituació militar. Lluís XIV intentà la pau. PERÒ... Josep I, emperador d’Àustria de 1705-1711 Arxiduc Carles d’Àustria, emperador Carles VI, des de 12 octubre de 1711-1740- L’abril de 1711 morí l’emperador Josep I d’Àustria i el seu germà l’arxiduc Carles es converteixen emperador d’Àustria (1711) com a Carles VI.- Anglaterra i Holanda acceptaren a Felip V i començaren les negociacions de pau a Europa.- El 1713 final de la guerra. Signatura els Tractats d’Utrecht (1713) i Rastatt (1714).- Continuació de la guerra a la península fins la caiguda de Barcelona i Mallorca.
  • 66. Anna d’Àustria, reina de França i Navarra, filla de Felip IV, rei d’Espanya Felip III i esposa de Lluís XIII (1601- 1666) (1605- 1665) Lluís XIV, rei Sol de Maria Teresa, infanta d’Espanya (1638-1683), França i Navarra (1638-1715) darrera reina consort de França i Navarra Magdalena del Palatinat i Neobourg Lluís XV, rei de França (1710-1774)
  • 67. EMPERADOR D’ÀUSTRIA CARLES VI (1711-1740)
  • 68. 5.1.- GUERRA DE SUCCESSIÓ ESPANYOLA (1701-1715)INICI DE LA GUERRA DE SUCCESSIÓ A EUROPA- Continuació de la guerra a la península fins la caiguda de Barcelona i Mallorca.
  • 69. MAPA 11.- TRACTAT D’UTRECHT (model 7)
  • 70. 5.1.- GUERRA DE SUCCESSIÓ ESPANYOLA (1701-1715)GUERRA A LA PENÍNSULA ENTRE ELSREGNES DE LA MONARQUIA HISPÀNICA Partidaris de Felip d’Anjou: Castella, en general, esdecantà per l’opció francesa.  Tot i que una part de la noblesa castellana es mostrà partidària de la causa austríaca.  Acceptació popular de Felip, esperaven de l’absolutisme una limitació dels privilegis nobiliaris.  Partidaris de Carles: Territoris de la corona dAragó (Catalunya, València, des de 1704, Aragó i Mallorca, des de 1706) optaren, en general, per la causa austríaca.
  • 71. MAPA 11.- TRACTAT D’UTRECHT (model 8)
  • 72. MAPA 11.- TRACTAT D’UTRECHT (model 9)
  • 73. 5.1.- GUERRA DE SUCCESSIÓ ESPANYOLA (1701-1715)MOTIUS DE LA CORONA D’ARAGÓ PER ESTAR EN CONTRA DE FELIP V Por a la política centralista (contrària als furs) pròpia de la França borbònica. Perquè la coronad’Aragó sospitava que Felip V, com a Borbó que era, aplicaria una política centralista com la deFrança, mentre que l’arxiduc Carles semblava que volia assegurar la pervivència de lesinstitucions, furs i privilegis de la corona d’Aragó. Per molts d’habitants d’aquest territori, Felip Vsuposava centralisme, mentre que l’arxiduc Carles suposava pactisme (però Felip V al principi delseu regnat havia jurat la conservació de les institucions, privilegis i furs).  Sentiments antifrancesos, sobretot a Aragó i Catalunya (memòria de l’ocupació a la guerra dels Segadors).  a.- Perquè durant la revolta catalana, les tropes franceses, que en principi entraven per ajudar als catalans, acabaren ocupant el territori.  b.- Perquè els francesos s’havien quedat amb el Rosselló i la Cerdanya, territoris catalans (Pau dels Pirineus de 1659). Els interessos comercials catalans es troben enfrontats als francesos. A València destacà la presència d’elements insurreccionals contra la pressió senyorial. La forta propaganda aliada, amb la promesa d’innovacions, amplià la base popular.
  • 74. MAPA 10.- WESTFALIA I PIRINEUS (model 5) 1625
  • 75. MAPA 11.- TRACTAT D’UTRECHT (model 10)
  • 76. 5.1.- GUERRA DE SUCCESSIÓ ESPANYOLA (1701-1715)MOTIUS DE LA CORONA D’ARAGÓ PER ESTAR EN CONTRA DE FELIP VDe totes formes, el recolzament a Felip V, per part de Castella, i de la corona dAragó a l’arxiducCarles no va ser monolític. Hi va haver excepcions. Alguns elements de la noblesa aragonesa,valenciana i mallorquina es mostraren favorables a Felip V: “Botiflers”.
  • 77. MAPA 11.- TRACTAT D’UTRECHT (model 11)
  • 78. 5.1.- GUERRA DE SUCCESSIÓ ESPANYOLA (1701-1715)GUERRA A LA PENÍNSULA- Intervenció militar anglesa iholandesa des de Portugal i alsprincipals ports de la Mediterràniapeninsular (1705).- Alçaments populars als territorisde la corona d’Aragó.- A Mallorca alçament popularcontra les autoritats borbòniquesaprofitant l’entrada de la flotaanglesa (holandesos i anglesoscapitanejades per l’almirall anglèsSir John Leake).- Intervenció armada francesacomandada pel duc de Berwick endefensa de Felip V.- Als primers moments iniciativamilitar dels austracistes.
  • 79. MAPA 11.- TRACTAT D’UTRECHT (model 12)
  • 80. 5.1.- GUERRA DE SUCCESSIÓ ESPANYOLA (1701-1715)GUERRA A LA PENÍNSULA- El 1706, l’arxiduc Carles ocupa Madrid, mentre que Felip V ha de fugir de la capital. Al final d’aquest any,Felip V amb les tropes borbòniques recupera Madrid.- A territori peninsular, la guerra erafavorable a les tropes borbòniques, malgratles dificultats, però els exèrcits francesosde Lluís XIV (borbó) patien continuesderrotes a Europa.- Les tropes de Felip V obtinguerenimportants victòries: l’any 1707, derrota delsaliats austracistes a la batalla d’Almansa.Guerra favorable a Felip (gran victòriafelipista o borbònica).- Conquesta dels regnes de València iAragó per part de les tropes de Felip V(anul·lació de llurs furs).- L’armada anglesa ocupa Menorca (1708).- Després de les victòries borbòniques a les batalles de Brihuega i Villaviciosa (1710), tan sols Catalunya i Balearsquedaren en contra del rei.- 1711, es produeix un fet fonamental en el decurs de la guerra: Mor l’emperador d’Àustria Josep I sensedescendència.
  • 81. MAPA 11.- TRACTAT D’UTRECHT (model 6)
  • 82. MAPA 11.- TRACTAT D’UTRECHT (model 7)
  • 83. 5.1.- PAU UTRECHT I LES CONSEQÜÈNCIES TERRITORIALSFINAL DE LA GUERRA. PAU D’UTRECHT- COMENTARI MAPA 11. Cal fer una introducció, situant el desenvolupament de la vostracontesta en l’àmbit de la guerra de Successió espanyola.- Conflicte europeu entre França i la Gran Aliança de l’Haia.- Guerra civil entre Castella (felipistes) i els territoris de la Corona d’Aragó (austracistes). - L’abril de 1711, es produeix un fet fonamental en el decurs de la guerra: Mor l’emperador d’Àustria Josep I sense Arxiduc Carles d’Àustria, descendència. emperador Carles VI, des de 12 octubre de 1711-1740 - L’arxiduc Carles (germà de l’emperador Josep I) hereta el regne d’Àustria i és nomenat emperador (1711): passa a ser ara Carles VI.Josep I, emperador d’Àustria de 1705-1711- La gran Coalició internacional es comença a “refredar”, perquè a GranBretanya i Holanda no els interessa, tampoc, que el nou emperadoraconsegueixi la corona espanyola (de nou els Habsburg governarien l’Imperi i lamonarquia Hispànica), això donaria pas a l’hegemonia europea dels Habsburg:Anglaterra i Holanda abandonaren la seva causa i la guerra.- Carles VI renuncia als seus interessos en Espanya; per altra part Felip V deBorbó renuncià, també, als seus drets al tro de França, cosa que va dur a lesnegociacions de pau en 1713.
  • 84. MAPA 11.- TRACTAT D’UTRECHT (model 13)
  • 85. MAPA 11.- TRACTAT D’UTRECHT (model 14)
  • 86. Anna d’Àustria, reina de França i Navarra, filla de Felip IV, rei d’Espanya Felip III i esposa de Lluís XIII (1601- 1666) (1605- 1665) Lluís XIV, rei Sol de Maria Teresa, infanta d’Espanya (1638-1683), França i Navarra (1638-1715) darrera reina consort de França i Navarra Magdalena del Palatinat i Neobourg Lluís XV, rei de França (1710-1774)
  • 87. EMPERADOR D’ÀUSTRIA CARLES VI (1711-1740)
  • 88. ARBRES GENALÒGICS DELS ÀUSTRIES
  • 89. 5.1.- PAU UTRECHT I LES CONSEQÜÈNCIES TERRITORIALSFINAL DE LA GUERRA. PAU D’UTRECHT- Per això i per l’esgotament dels països es feia necessària la Pau.- Anglaterra i Holanda accepten a Felip V i comencen les negociacions de pau a Europa, que es vafirmar l’any 1713 a Utrecht, que fou confirmat pel tractat de Radstatt, l’any 1714.
  • 90. MAPA 11.- TRACTAT D’UTRECHT (model 15)
  • 91. 5.1.- PAU UTRECHT I LES CONSEQÜÈNCIES TERRITORIALSFINAL DE LA GUERRA. PAU D’UTRECHT- L’any 1707, Felip V ja havia ocupat València i Aragó (per la batalla d’Almansa); després de lafirma del tractat d’Utrecht (1713), que, l’any 1713, va posar fi a la guerra, en l’àmbit internacional;però a l’interior d’Espanya, la guerra no acabaria fins dos anys després, perquè Catalunya i Balearscontinuaren lluitant contra Felip V fins 1714. És a dir, continuà la resistència a Barcelona i aCardona, i les Balears es troben protegides per la flota anglesa.- Firmades les paus (Utrecht i Radstatt),Felip V va poder acabar la guerra al’interior:  L’11 de setembre de 1714 va caure Barcelona.  En juliol de 1715 cau Mallorca i les Pitiüses. Palma es rendeix davant la presència de l’Armada Real. I aquí acaba la guerra.  Menorca quedà en mans angleses segons el que establia al tractat dUtrecht.
  • 92. MAPA 11.- TRACTAT D’UTRECHT (model 16)
  • 93. 5.1.- PAU UTRECHT I LES CONSEQÜÈNCIES TERRITORIALS FINAL DE LA GUERRA. PAU D’UTRECHT - Una vegada acabada la guerra, Espanya comença una nova etapa de la seva història: regna una nova dinastia, la dels Borbons, cosa que comporta canvis significatius en el govern d’Espanya. - Felip V va legislar, per als territoris derrotats, els Decrets de Nova Planta: anul·lació dels furs del regnes de la corona d’Aragó per dret de conquesta. DELS HABSBURG O ÀUSTRIES ALS BORBONS
  • 94. 5.1.- PAU UTRECHT I LES CONSEQÜÈNCIES TERRITORIALSPAU D’UTRECHT. CONSEQÜÈNCIES TERRITORIALS DE LA GUERRA-Tota Europa reconegué a Felip V com a rei d’Espanya, però haurà de renunciar definitivament als seus drets a lacorona de França (ho va fer).- Renúncia a la possibilitat d’una unió entre França i Espanya.- Tots els països estrangers treuen els seus exèrcits d’Espanya.- Establiment d’un nou mapa polític d’Europa.- Els principals beneficiaris dels tractats varen ser Àustria i la Gran Bretanya.- La gran perjudicada va resultar ser Espanya, que va perdre els seus territoris europeus.
  • 95. 5.1.- PAU UTRECHT I LES CONSEQÜÈNCIES TERRITORIALSPAU D’UTRECHT. CONSEQÜÈNCIES TERRITORIALS DE LA GUERRA-Concessions territorials d’Espanya a les que va accedir Felip V:Consolidació dels Habsburg, Àustria adquirí: Flandes (Bèlgica) i Luxemburg, les possessions italianes: part del ducat de Milà oMIlanesat, el regne de Nàpols i l’illa de Sardenya (que en 1720 intercanviarà amb Savoia per Sicília). Consolidació del Regne Unit com a potèncianaval i comercial. Gran Bretanya aconseguí: Terranova,Gibraltar i Menorca (que estaven ocupades pertropes angleses). A més, adquirí concessions comercials(privilegis comerç colonial americà):  El “Navío de Permiso” // “Nau de permís”: possibilitat que Anglaterra pogués comerciar un pic a l’any amb un vaixell anglès de fins a 500 tones amb l’Amèrica espanyola.  “Asiento de negros”: Espanya va cedir a Anglaterra, en règim de monopoli, el comerç d’esclaus negres amb Amèrica. Portugal va rebre la colònia de Sacramento (aUruguay). Holanda les ciutats de l’anomenada barreraflamenca. Savoia va rebre l’illa de Sicília, queintercanvià amb Àustria per Sardenya. Espanya perdé les seves possessions europees i cedí Gibraltar i Menorca(importància estratègica del port de Maó).
  • 96. MAPA 11.- TRACTAT D’UTRECHT (model 17)
  • 97. 5.1.- PAU UTRECHT I LES CONSEQÜÈNCIES TERRITORIALSPAU D’UTRECHT. CONSEQÜÈNCIES POLÍTIQUES- Retrocés del predomini continental francès.- Retorn a l’equilibri continental repartit ara entre França i Àustria.- Gran Bretanya quedà com la gran potència que garantia l’equilibri continental i assegurava elseu predomini marítim.- Espanya, alliberada de la càrrega territorial, es podrà concentrar en la reorganització del governinterior i d’Amèrica.- Futures disputes provocades per les pretensions espanyoles de recuperar els territoris italians.
  • 98. MAPA 11.- TRACTAT D’UTRECHT (model 18)
  • 99. 5.1.- PAU UTRECHT I LES CONSEQÜÈNCIES TERRITORIALSPER QUÈ FELIP V VA ACCEPTAR LA PÈRDUA DE TANTS TERRITORIS?- Perquè necessitava la sortida de lestropes estrangeres per acabar laguerra.- Perquè volia el reconeixementinternacional a la seva monarquia.- Perquè per aconseguir els dosanteriors acceptà entregar tants deterritoris, però en el seu cap tenia laidea de recuperar militarmentalguns d’aquests. - Després de la guerra de Successió, Felip V es dedicà a reconquerir territoris italians, però l’amenaçaren des d’Europa i ho deixà. - Pocs anys més tard, recuperà el regne de Nàpols, Sicília i Sacramento.
  • 100. MAPA 11.- TRACTAT D’UTRECHT (model 19)
  • 101. MAPA 11.- TRACTAT D’UTRECHT (model 20)
  • 102. MAPA 11.- TRACTAT D’UTRECHT (model 21)
  • 103. MAPA 11.- TRACTAT D’UTRECHT (model 22) FrançaÀustria i l’Imperi (els Habsburg). Països Baixos (Holanda). + Prúsia i Savoia (Itàlia).5.1.- GUERRA DE SUCCESSIÓ I PAU UTRECHT. RESUM
  • 104. MAPA 11.- TRACTAT D’UTRECHT (model 1)
  • 105. 5.1.- PAU UTRECHT I LES CONSEQÜÈNCIES TERRITORIALSPAU D’UTRECHT. CONSEQÜÈNCIES TERRITORIALS DE LA GUERRA-Concessions territorials d’Espanya a les que va accedir Felip V: Consolidació dels Habsburg, Àustria adquirí: Flandes (Bèlgica) i Luxemburg, les possessions italianes: part del ducat de Milà oMIlanesat, el regne de Nàpols i l’illa de Sardenya (que en 1720 intercanviarà amb Savoia per Sicília). Consolidació del Regne Unit com a potèncianaval i comercial. Gran Bretanya aconseguí: Terranova,Gibraltar i Menorca (que estaven ocupades pertropes angleses). A més, adquirí concessions comercials(privilegis comerç colonial americà):  El “Navío de Permiso” // “Nau de permís”: possibilitat que Anglaterra pogués comerciar un pic a l’any amb un vaixell anglès de fins a 500 tones amb l’Amèrica espanyola.  “Asiento de negros”: Espanya va cedir a Anglaterra, en règim de monopoli, el comerç d’esclaus negres amb Amèrica. Portugal va rebre la colònia de Sacramento (aUruguay). Holanda les ciutats de l’anomenada barreraflamenca. Savoia va rebre l’illa de Sicília, queintercanvià amb Àustria per Sardenya. Espanya perdé les seves possessions europees i cedí Gibraltar i Menorca(importància estratègica del port de Maó).
  • 106. 5.2.- ELS DECRETS DE NOVA PLANTA I ELS CANVIS QUESUPOSAREN EN EL SISTEMA DE GOVERN EXISTENT A LA CORONA D’ARAGÓ I A LES ILLES BALEARSINTRODUCCIÓ- Tractat d’Utrecht final de la guerra de Successió a l’exterior iconfirmació de la dinastia dels Borbons a Espanya.- Amb el definitiu ascens de FELIP V al tron espanyol, es faevident la necessitat de realitzar reformes en l’organització políticai territorial interior (derivarà en el “Reformisme borbònic” deCarles III) i cert pacifisme en política exterior. Objectiu FELIP V. Reforma i uniformització de l’administració de tot el país. Instaurar el centralisme polític. Model. S’adoptà el model polític francès, l’absolutisme centralista i homogeni. Les institucions de partida seran les castellanes. Reformes. Felip V promulga els Decrets de Nova Planta (DNP): instrument utilitzat per forçar canvis interiors als regnes derrotats: València, Aragó, Catalunya i Mallorca.
  • 107. 5.2.- DECRETS NOVA PLANTA I CANVIS ARAGÓ I BALEARSINTRODUCCIÓRealització. 4 DNP (entre 1707 i 1716) que suposen:a.- Abolició de tot el sistema legislatiu i institucions tradicionals pròpies de la Corona d’Aragó, és a dir, dels regnesconquerits (dels seus drets i furs) pel dret de conquesta. Desapareixen les Corts d’Aragó, el Gran i General Consell ila Generalitat de Catalunya.b.- Supressió autonomia municipal.c.- Homogeneïtzació legal (jurídica) i administrativa (centralització ) a partir de la imposició de les lleiscastellanes.d.- Supressió de l’autonomia fiscal (excepte Navarra i País Basc).e.- Marginació del català com a llengua d’ús oficial i a l’ensenyament, als tribunals i a l’administració.  1707. Decrets de VALÈNCIA i ARAGÓ. Després de la batalla d’Almansa.  1711. Decret per ARAGÓ (rectifica anterior, però no per València).  1715 (28 de novembre). Decret de MALLORCA. Conservà algunes institucions no executives i el dret civil propi. Afectà a Mallorca, Eivissa i Formentera. Però no a Menorca (GB).  1716. Decret de CATALUNYA.
  • 108. 5.2.- DECRETS NOVA PLANTA I CANVIS ARAGÓ I BALEARSCONTINGUT I CONSEQÜENCIES DELS DECRETS DE NOVA PLANTAReformes a l’administració. Poder i administració de l’Estat centralitzats: Supressió parcial del dret a Catalunya, Aragó i Balears. Pèrdua de les institucions de govern dels territoris conquerits. El regne de València perd totes les seves institucions de govern (Corts, Generalitat...). Pel DNP de1707, València perd tot el seu dret tant públic com privat. A partir d’ara seran d’aplicació les lleis deCastella. El DNP de València és el més dur de tots. Quedaren abolides les corts d’Aragó (1711, Corts, Justícia Major d’Aragó...), integrades ara en lesCort de Castella (comuns per a tota Espanya).
  • 109. 5.2.- DECRETS NOVA PLANTA I CANVIS ARAGÓ I BALEARS
  • 110. 5.2.- DECRETS NOVA PLANTA I CANVIS ARAGÓ I BALEARSCONTINGUT I CONSEQÜENCIES DELS DNPReformes a l’administració. Poder i administració de l’Estat centralitzats: A Mallorca (1715) pèrdua del Gran i General Consell, el procurador reial...,etc. Referent al dret, aquests territoris perden el seu dret públic, i a partird’ara es governaran per les lleis de Castella, perden les institucions, peròconserven el seu dret privat, que a partir d’ara rebrà el nom de Dret Foral.  A Catalunya (1716) quedaren abolits la Generalitat i el Consell de Cent.
  • 111. 5.2.- DECRETS NOVA PLANTA I CANVIS ARAGÓ I BALEARSCONTINGUT I CONSEQÜENCIES DELS DECRETS DE NOVA PLANTAReformes a l’administració. Poder i administració de l’Estat centralitzats: Les Corts de Castella perden entitat i funcions reals (deixaran de ser convocades per molt de temps). El Consell de Castella assumirà funcions a tot l’Estat, però únicament amb caràcter consultiu i node govern. El poder reial es reafirma amb els secretaris de despatx, nomenats i cessat pel monarca. A partir dels DNP, la llei nova fou única i general per a tota Espanya (excepte Navarra i PaísBasc). Es va mantenir íntegrel’ordenament jurídic a Castella, i leslleis i les institucions de govern aNavarra i a les províncies basquesseran respectades. Aquests territoris notingueren DNP perquè recolzaren aFelip V durant la guerra de Successió. Aquesta unificació va suposar laintegració de la Corona d’Aragó enl’explotació de la riquesa de les Índies,així com la formació d’un mercat únicque afavorirà el desenvolupamentindustrial de Catalunya.
  • 112. 5.2.- ELS DECRETS DE NOVA PLANTA I ELS CANVIS QUESUPOSAREN EN EL SISTEMA DE GOVERN EXISTENT A LA CORONA D’ARAGÓ I A LES ILLES BALEARS
  • 113. 5.2.- DECRETS NOVA PLANTA I CANVIS ARAGÓ I BALEARSCONTINGUT I CONSEQÜENCIES DELS DNPReformes d’organització político-administrativa: Divisió territorial d’Espanya en demarcacions provincials (províncies) amb un capità general querepresenta el poder del rei. A Catalunya desapareixen les vegueries substituïdes per “corregidurías”. Els capitans generals,amb funcions governatives imilitars substitueixen alsvirreis a la corona d’Aragó. Van introduir la figuradels intendents: figuracopiada de França, unfuncionari depenent del reiamb funcions econòmiques ide recaptació de tributs(d’hisenda), inspecció iobres públiques. Es creen Secretaries deDespatx, antecedentsllunyans del actualsministeris.
  • 114. 5.2.- DECRETS NOVA PLANTA I CANVIS ARAGÓ I BALEARSCONTINGUT I CONSEQÜENCIES DELS DNPAdministració local: El poder municipal va recaure en els corregidors (nomenats pel rei), institució castellana que,definitivament, s’implantarà i s’estendrà per tot el territori estatal.Reforma a la justícia: Reials audiències. Aparició d’un únic dret comú per tots els súbdits amb l’anulació dels tradicionals furs, usos icostums particulars. Generalització a tot el territori de les audiències que s’encarreguen de la justícia i d’assessorar alscapitans generals.
  • 115. 5.2.- DECRETS NOVA PLANTA I CANVIS ARAGÓ I BALEARSCONTINGUT I CONSEQÜENCIES DELS DNPReforma i homogeneïtzació fiscal a tot el territori (excepte a Navarra i País Basc). Profundes reformes de la Hisenda: harmonització fiscal amb l’objectiu d’incrementar i millorar els ingressos,s’aproven nous impostos similars a tots els territoris conquerits, per a què tots els territoris de la Corona contribuïssina les despeses de la monarquia i que els ciutadans suportessin de forma més equitativa les càrregues de l’Estat, per a laqual cosa s’havia de vèncer la resistència dels estaments privilegiats, fins llavors exempts de pagar impostos. Supressió de les duanes internes i “puertos secos”. Es pretenia l’establiment d’unes fonts fiscalsestables i segures per finançar les polítiques del’Estat. Impost únic:  Catalunya------------- Cadastre.  València -------------- Equivalent.  Mallorca --------------Talla.  Aragó ----------------- La contribució única.  Es manté un sistema fiscal especial a Navarra i a les províncies basques. El personatge que va protagonitzarà la principalreforma de la Hisenda, ja en temps de Ferran VI,fou Zenón de Somodevilla, (Marqués de laEnsenada), autor del projecte d’ÚnicaContribució (gràcies al qual es va disposar delcadastre d’Ensenada), publicat en 1749, tot ique les resistències dels sectors privilegiatsaconseguiren paralitzar les reformes.
  • 116. 5.2.- DECRETS NOVA PLANTA I CANVIS ARAGÓ I BALEARSPER QUÈ HO VA FER? MOTIUS- Felip V (1700-1746) és francès i prové del país més centralista, uniformat i absolut d’Europa, enaquells moments, i ell intentarà aplicar, en Espanya, el sistema polític francès del seu avi Lluís XIV (elrei Sol). De Nova Planta vol dir començar de zero.- Racionalització. Els DNP són un intent de racionalitzar el país eliminant els particularismes delsdistints regnes.- Dret de conquesta. Felip V guanya per la força de les armes aquests 4 territoris. I com assenyalael Decret de Nova Planta de 1707, pot canviar l’ordenament polític i jurídic d’aquests territorisperquè els ha derrotat militarment (pot fer el que vol).- Ruptura del jurament de fidelitat(també assenyalat al DNP del 1707). En elprincipi dels seu regnat els reis d’Espanyajuraven la conservació de privilegis i fursde la corona d’Aragó. Després, elsestaments representats a corts juravenfidelitat al rei (pactisme). Començada laguerra de Successió els territoris de lacorona d’Aragó deixen a Felip V i esposicionen al costat de l’arxiduc Carles.La ruptura del jurament de fidelitat fa queFelip V ja no estigui fermat pel seujurament i així farà el que vulgui. La família de Felip V (1743) Louis Michel Van Loo Museu del Prado
  • 117. 5.2.- DECRETS NOVA PLANTA I CANVIS ARAGÓ I BALEARS Felip V i Isabel de Farnesio (1743) Louis Michel Van Loo Museu del Prado
  • 118. ARBRE GENEALÒGIC DELS BORBONS
  • 119. ARBRE GENEALÒGIC DELS BORBONS
  • 120. ARBRE GENEALÒGIC DELS BORBONS
  • 121. 5.2.- DECRETS NOVA PLANTA I CANVISAMB ELS DNP FELIP V ACONSEGUIRÀ ELS OBJECTIUS QUE DESITJAVA  Uniformització legislativa.  Centralització administrativa.  Absolutisme monàrquic.- Uniformització legislativa, el desig de Felip V (1700-1746) era tenir les mateixes lleis a tota Espanya, tal comhavia intentat Olivares, però que havia fracassat. Aquestes lleis havien de ser les de Castella, més propícies al’absolutisme monàrquic. A partir d’ara les lleis per Castella i Aragó seran iguals, tant en l’àmbit públic o de govern.- Centralització política, volia governar tots els territoris des de la capital, des de palau. Centralització aconseguidamitjançant els DNP (1707-1716), quan es va eliminar els furs dels regnes de l’antiga Corona d’Aragó i van perdreles seves institucions polítiques o de govern, implantant les lleis castellanes. El castellà es va imposar com a llenguade l’administració.- Absolutisme monàrquic. Amb els DNP Felip Vpretenia, també, concentrar el màxim de poderpossible en les seves mans. Ara les decisionspolítiques corresponen al rei. Per al reforçament delpoder reial i millorar el funcionament de l’Estat, elsBorbons van introduir reformes de gran calat enl’organització político-administratives: Divisió endemarcacions provincials, amb un capità generalque representa el poder del rei. Van introduir lafigura d’un intendent: funcionari depenent del reiper a recaptar impostos. El poder municipal varecaure en els corregidors (nomenats pel rei),institució castellana que s’estendrà per tota Espanya.Es creen Secretaries de Despatx, antecedentsllunyans del actuals ministeris.
  • 122. 5.2.- DNP I CANVIS A LA CORONA D’ARAGÓ I BALEARSAMB ELS DNP FELIP V ACONSEGUIRÀ ELS OBJECTIUS QUE DESITJAVA.Amb els DNP aconseguí els tres objectius.  Uniformització legislativa.  Centralització administrativa.  Absolutisme monàrquic.Per primera vegada espot parlar amb propietatd’un “Estat espanyol”;fins a l’arribada delsBorbons, Espanya era mésuna entitat territorial o,fins i tot, cultural quepolítica: la monarquiaespanyola dels Àustrieshavia estat unaaglomeració d’Estats,cada un amb les sevespròpies lleis i institucions.Amb el nou enfocamentabsolutista icentralitzador delsBorbons, totes lesmesures de govern haviende ser aplicades a tots elssúbdits per igual.
  • 123. 5.3.- EL REFORMISME BORBÒNIC- Política internacional dels primers borbons (segle XVIII).- Les noves idees il·lustrades.- Reformisme borbònic de la primera meitat de segle XVIII- Carles III (1759-1788) i el despotisme il·lustrat.- Inicis del regnat de Carles III (1759-1788) i el Motí d’Esquillache.5.4.- La Il·lustració espanyola: principals trets i autors més transcendentals.- Reformisme moderat de Carles III. Segona meitat segle XVIII: programa de reformes polítiques, socials, educatives ieconòmiques.- Els límits del reformisme borbònic.POLÍTICA INTERNACIONAL DELS PRIMERS BORBONS (SEGLE XVIII) Felip V (1701-1746).  Lluís I (1724).  Ferran VI (1746-1759).  Carles III (1759-1788, anteriorment rei de Nàpols). Carles IV (1788 - 1808).- Pèrdua d’influència espanyola al panorama internacional.- Reclamacions i recuperació dels territoris italians.- Pactes de família amb França.- Enfrontaments continuats amb Gran Bretanya.
  • 124. 5.3.- EL REFORMISME BORBÒNICLES NOVES IDEES IL·LUSTRADES- El model econòmic, social i polític de l’Antic Règim durant el segleXVIII va ser durament criticat per una sèrie de pensadors que coneixemcom a “Il·lustrats”.- La Il·lustració fou un corrent de pensament que va sorgir a Françadurant el segle XVIII, les seves característiques bàsiques són:  Una confiança il·limitada en la raó per a combatre la superstició, la ignorància i la tirania.  Els seus pilars fonamentals foren la ciència, el progrés i la llibertat, i tot mitjançant la utilització de la raó, perquè la felicitat radica en el coneixement i a aquest tan sols es pot arribar mitjançant la raó.  Degut a la Il·lustració, el segle XVIII es coneix com el “Segle de les Llums”, donat que les llums de la lògica, la raó i la intel·ligència ho il·luminaven tot.- Dit d’una altra forma: Els esser humans estaven guiats per la sevaintel·ligència, que es la base de la felicitat.- Per això, els il·lustrats centraven el seu interès en les reformes de lainstrucció, és a dir, eren partidaris de l’educació i de la formació de lespersones com a base del progrés.
  • 125. 5.3.- EL REFORMISME BORBÒNICLES NOVES IDEES IL·LUSTRADES- Els il·lustrats van criticar els principis de la societat estamental, van negar la transmissió hereditària dequalsevol virtut o privilegi i van a afirmar la “Igualtat i el dret a la llibertat” de tots els homes.-Així mateix, sense negar l’existència de Déu, s’oposaren al domini ideològic de l’Església (defensen llibertat decreences, com Voltaire, que va lluitar contra la intolerància i la superstició).- Criticaren l’organització econòmica.- Finalment, es van enfrontar a l’absolutisme monàrquic, tot defensant la necessitat d’un contracte entre governatsi governants que garantís els drets bàsics de l’individu (gràcies al filòsof Rousseau).- Montesquieu va defensar que la separació de poders evitava la tirania (Esperit de les Lleis de 1748). El poderexecutiu (govern), el legislatiu (parlament) i el judicial (tribunals).- Rousseau va plantejar el principi de la sobirania nacional, afirmant que el poder prové del lliure consentimentdels ciutadans, expressat per mitjà del vot (sufragi).
  • 126. 5.3.- EL REFORMISME BORBÒNIC
  • 127. 5.3.- EL REFORMISME BORBÒNIC
  • 128. 5.3.- EL REFORMISME BORBÒNICREFORMISME BORBÒNIC DE LA PRIMERA MEITAT DE SEGLE XVIII- Centralització i reformes de l’administració iniciades amb els Decrets de Nova Planta.- Reorganització de la Hisenda pública. Simplificació impositiva.- Reformes de ministres capacitats: Macanaz, Ensenada, Carvajal, Orry i Patiño.- Política mercantilista.  Estímul per al comerç colonial: Reorganització del monopoli de Cadis. Impuls a la Marina. Creació de companyies privilegiades.  Protecció de la producció industrial amb la prohibició d’importacions (teixits de cotó i seda) i per la fixació d’aranzels.  Creació de reials fàbriques.  Supressió de les duanes interiors. Cadastre del Marquès de la “Ensenada”
  • 129. 5.3.- EL REFORMISME BORBÒNICREFORMISME BORBÒNIC DE LA PRIMERA MEITAT DE SEGLE XVIII Felip V (1700-1746) M LLuïsa de Savoia (1701-1714) Isabel Farnesio (1714-1766 mor) Lluís I (1724) Ferran VI (1746-1759)
  • 130. (1701-1714) (1714-1766 mor)
  • 131. Felip V o d’Anjou (1700-1746).Ferran VI Carles III (1759-1788). (1746- 1759). Carles IV (1788-1808).
  • 132. 5.3.- EL REFORMISME BORBÒNICREFORMISME BORBÒNIC DE LA PRIMERA MEITAT DE SEGLE XVIII Ferran VI (1746-1759) Bàrbara de Braganza
  • 133. 5.3.- EL REFORMISME BORBÒNIC DE CARLES IIICARLES III (1759-88) I EL DESPOTISME IL·LUSTRAT- Carles III (1759-1788) va accedir al tro espanyol en morir el seu germanastre Ferran VI (1746-1759) sense descendència directa.- En 1759 Carles (rei de Nàpols) arribà aEspanya per regnar com Carles III.- En Itàlia, Carles III havia entrat en contacteamb les idees il·lustrades, per això, es mostràpartidari de seguir algunes de les idees deprogrés i racionalització, és a dir, va mostraruna gran preocupació per reformar allò queconsiderava necessari per a millorar elbenestar dels seus territoris, ho farà des ded’alt i sempre que no atempti contra el poderde la monarquia absoluta.- Carles III representa el més clar exponent ila millor experiència del “DespotismeIl·lustrat espanyol” (corrent polític reformistaque utilitzava el poder absolut del monarca perrealitzar les reformes il·lustrades).-En el seu regnat (1759-88) es poden distingirdos períodes:- 1759-1766. Ministres reformistes “italians” Grimaldi iEsquilache.- 1766-1788. Governs d’ “espanyols”: Aranda, Floridablancai Campomanes.
  • 134. Carles III de caça Goya (1746-1828) Influència de Velázquez en la postura, en elca i el paisatge. Però Goya no dissimula ni la llargària de lacara, ni el nas prominent, ni la curvatura del’esquena, ni la caiguda de les espatlles o elsllargs braços.
  • 135. 5.3.- EL REFORMISME BORBÒNIC DE CARLES IIIINICIS DEL REGNAT DE CARLES III (1759-1788) I ELMOTÍ D’ESQUILACHE- 1759-1766. Els ministres reformistes, “els italians” Grimaldi i Esquilache, disgustaven a la noblesa espanyola quees veia desplaçada.- Carles III s’enfrontà amb problemes interns: entre les revoltes que va provocar la viva oposició dels espanyols encontra de les reformes destaca el Motí d’Esquilache (1766), a Madrid, que fou un alçament complex en el quals’uniren DIVERSOS FACTORS.
  • 136. 5.3.- EL REFORMISME BORBÒNIC DE CARLES IIIINICIS DEL REGNAT DE CARLES III (1759-1788) I ELMOTÍ D’ESQUILACHE- Carles III s’enfrontà amb problemes interns: entre les revoltes que va provocar la viva oposició dels espanyols encontra de les reformes destaca el Motí d’Esquilache (1766), a Madrid, que fou un alçament complex en el quals’uniren DIVERSOS FACTORS:  Per una part, representa la forta oposició dels grups privilegiats al seu programa de reformes (la noblesa castellana i l’església, especialment els jesuïtes), perquè Carles III pretenia la introducció de les idees il·lustrades i reformes educatives, socials i econòmiques per millorar l’agricultura, el transport i comerç i les manufactures (és el denominat reformisme borbònic).  Va significar, també, la resistència dels privilegiats contra les idees il·lustrades i la seva oposició al poder excessiu dels alts càrrecs estrangers, perquè veien retallats amb les reformes el seu poder i influència.  Irritació entre elements eclesiàstics per la política regalista i de reformes il·lustrades del govern.  Protestes populars, a les províncies, motivades per la carestia: pujada del preu dels productes bàsics (crisi subsistència, motí fam).
  • 137.  Atribuït a Goya(1766-67). Col·lecció privada, París.  La torre de l’Ajuntament de l’esquerra permetsituar l’escena en la Porta deGuadalajara (Carrer Major), mirant al Palau, on segurament es dirigia la Revolta. Motí d’Esquillache
  • 138. 5.3.- EL REFORMISME BORBÒNIC DE CARLES IIIINICIS DEL REGNAT DE CARLES III (1759-1788) I ELMOTÍ D’ESQUILACHE- Per altra part, les reformes generaren malestar popular: llibertat de preus de cereals com el blat i prohibiciód’armes, jocs d’atzar, capes i capells..., el poble s’aferra a la tradició (barret d’ala ampla i capa, front a barret de trespics i jaqueta curta).- Tot això va confluir en una violenta REVOLTAPOPULAR, que va esclatar el 1766, a Madrid,contra les mesures de sanejament i ordre públicpreses pel ministre Squillace: neteja urbana,enllumenat, i les prohibicions de jocs d’atzar i d’úsd’armes, d’una banda, i de fer servir barrets xambergsi capes llargues, de l’altra.
  • 139. La maja y los embozados
  • 140. “El cacharrero” o PopularPlats i olles (1779)  Tracta amb gran simpatia l’ambient popular i el món dels humils: festes, jocs, passeigs, etc. Representa una parada ambulant, davant la qual passa un cotxe amb lacais, manifestant el contrast entre dos mons distints, els dels venedors i compradors, i els de nobles que passen sense parar atenció amb ells.  Tema tractat de manera alegre i senzilla, on els personatges (gent humil) es mouen amb naturalitat.  La Participació dels calessers en el Motí fou important (Bernardo “el Malagueño” el i Diego de Avendaño). El venedor de plats i olles (1779) Oli sobre llenç (259 x 220 cm) Museu del Prado, Madrid
  • 141. 5.3.- EL REFORMISME BORBÒNIC DE CARLES IIIINICIS DEL REGNAT DE CARLES III (1759-1788) I ELMOTÍ D’ESQUILACHE- En realitat, a darrere estava l’alta noblesa i certs sectors del clergat, que desaprovaven la política reformista de CarlesIII, doncs perjudicava els seus interessos i utilitzaren a la massa popular com a instrument de pressió per a instigar elmotí.- Donat l’extensió de la revolta i per aturar-la, Carles III acceptà totes les peticions populars i destituí Squillace (queera la seva mà dreta), però va reafirmar la política de reformes, tot i que frenà, de moment, algunes de les reformes iva abaixar el preu dels productes de primera necessitat. Els motins es van acabar ràpidament.- Carles III deixà el govern en mans d’equips formats per il·lustrat espanyols: Aranda, Campomanes,Floridablanca.- Participació en política i influència de destacats il·lustrats com ara Olavide i Jovellanos. Esquillache Carles III (1759-1788)
  • 142. 5.4.- LA IL·LUSTRACIÓ ESPANYOLA: PRINCIPALS TRETS I AUTORS MÉS TRANSCENDENTALS- A Espanya, la introducció i difusió de les noves idees il·lustrades, va ser lenta i difícil. Hi hagué unretard d’uns quants decennis respecte d’altres països europeus però, en essència, s’hi expandiren elsmateixos principis i s’hi intentaren reformes semblants. CAUSES:  Absència d’amplis grups burgesos,  immobilisme i conservadorisme dels medis intel·lectuals universitaris,  enorme pes de l’Església i...  la inexistència de classes mitjanes formades i capaces d’entendre les teories dels nous filòsofs van impedir, a la primera part del segle, la difusió del nou corrent de pensament, i les idees il·lustrades espanyoles es limiten als escrits del pare Feijoo.- Els il·lustrats espanyols van ser un petit grup enfrontat als interessos dels privilegiats i a laignorància del poble. - És a partir dels anys 1750-1760, sobretot amb el regnat de Carles III, quan trobem una generació de pensadors espanyols que comencen a destacar. Són una minoria formada per burgesos, i alguns nobles i clergues, la majoria formen part de la petita noblesa, que interessats per les noves idees franceses, reflecteixen en els seus escrits les preocupacions il·lustrades i comencen a criticar el model social imperant a l’Espanya del segle XVIII.
  • 143. 5.4.- LA IL·LUSTRACIÓ ESPANYOLA: TRETS I AUTORS- Són Feijoó, Campomanes, Olavide, Cadalso, Jovellanos (autor de l’Informe sobre la llei agrària,que proposava la desamortització de la terra), Aranda, Floridablanca, Goya (a nivell artístic) etc. Noformen un grup homogeni, però la majoria coincideixen en l’interès per la ciència, l’esperit crític i laidea de progrés. Comte d’Aranda Campomanes amb toga i gorilla davant una taula plena de papers i llibre (1777), Abtonio Carnicero Benito Jerónimo Feijoó José Cadalso y Vázquez de Andrade
  • 144. Gaspar Melchor de Jovellanos
  • 145.  Retrat cortesàEl comte de Floridablanca
  • 146. AUTORETRATS1773 1783  Els autoretrat que pinta són, sobretot, d’edat avançada, que revelen un home de personalitat introvertida en la intensitat de la seva mirada.1795 1795
  • 147. 5.4.- LA IL·LUSTRACIÓ ESPANYOLA: TRETS I AUTORS- La il·lustració espanyola va representar un reformisme moderat allunyat de grans innovacions o canvis radicals.Proposen reformar alguns aspectes del país, sobretot:- Preocupació en la millora l’EDUCACIÓ i del benestar dels súbdits de la corona. Aïllats entre la indiferència del’aristocràcia i del clergat, i la ignorància de les classes populars, els il·lustrats espanyols van tenir l’educaciócoma objectiu prioritari, l’eix sobre el qual s’havia de fonamentar el canvi del país. Convençuts que només lamillora del nivell cultural de la població i l’augment del seu nivell d’instrucció podria treure el país del seuendarreriment, lluitaren contra els ordes religiosos i contra els estaments privilegiats, i van defensar la necessitatd’imposar un ensenyament útil i pràctic, obligatori per a tothom en les primers nivells, comú a tots dos sexes iamarat dels nous coneixements i relacionat amb l’estranger. -La preocupació bàsica dels il·lustrats espanyols va ser la qüestió ECONOMIA. Interès en la reactivació de l’economia, en especial l’agricultura: reforma de l’estructura agrària, protecció de la producció industrial i impuls al comerç. Tots ells eres conscients que l’endarreriment del país, amb relació a d’altres potències europees, provenia de la pervivència del fort predomini de la propietat nobiliària i eclesiàstica, del control excessiu sobre les activitats econòmiques i del desconeixement de les noves tècniques, invents i avenços, que ja s’havien aplicat en altres països, com la Gran Bretanya o Holanda (Revolució Industrial). Per això, s’esforçaren a estudiar la situació real del país i a proposar un seguiment de reformes. - Les Societats Econòmiques d’Amics del País tractaven d’estudiar la situació de cada província per a fomentar l’agricultura, el comerç i la indústria, i impulsar les idees liberals.
  • 148. 5.4.- LA IL·LUSTRACIÓ ESPANYOLA: TRETS I AUTORS - Despotisme il·lustrat: Millora en l’organització i racionalització de l’Estat. -Manteniment d’una política regalista o de control per part dels monarques sobre l’Església (i altres poders) del propi país. - Les reformes resultaren limitades i van comptar sempre amb l’oposició dels sectors privilegiats del país. -Perquè dos factors contribuïren a l’endarreriment de la Il·lustració en Espanya: la societat i l’Església.  Els grups socials poderosos no volien perdre els seus privilegis. La mentalitat nobiliària impregnava tota la societat, el menyspreu cap el treball manual, considerat deshonest pels sector privilegiats, va endarrerir i dificultar la iniciativa empresarial.  Respecte a l’Església, alguns dels postulats bàsics de la filosofia il·lustrada (sense ser atea) xocaven amb algunes de les bases cristianes. En Espanya, això fou molt més acusat, per l’enorme pes que l’Església tenia en la societat i en la política espanyola.
  • 149. 5.3.- EL REFORMISME BORBÒNIC DE CARLES IIIREFORMISME MODERAT DE CARLES III. SEGONA MEITAT SEGLE XVIIIDesprés d’un temps, Carles III, ara amb ministres “espanyols” (1766-1788, governs d’Aranda, Floridablanca i Campomanes) continuà el seu programa de reformes, quepretenia posar en pràctica una sèrie de mesures legals que tenien l’objectiu d’abolir algunsdels privilegis propis de la societat de l’Antic Règim. Comte de Floridablanca Francisco de Goya y Lucientes Comte d’Aranda Campomanes amb toga i gorilla davant una taula plena de papers i llibre (1777), Abtonio Carnicero
  • 150. 5.3.- EL REFORMISME BORBÒNIC DE CARLES III PROGRAMA DE REFORMES POLÍTIQUES, SOCIALS, EDUCATIVES I ECONOMIQUES Model polític de despotisme il·lustrat - Influència del reformisme il·lustrat: Cadalso, Feijoo. - Polítics col·laboradors reformistes il·lustrats espanyols: Pedro Rodríguez Campomanes, el comte de Floridablanca i el comte d’Aranda adoptaren una sèrie de mesures de caràcter econòmic amb la finalitat que es donessin transformacions econòmiques i superar els problemes existents durant el segle XVIII. - Participació en política i influència de destacats il·lustrats com ara Olavide i Jovellanos. Comte d’Aranda Benito Jerónimo Comte de Feijoó Floridablanca Francisco de Goya y Lucientes Campomanes amb toga i gorillaJosé Cadalso y Vázquez de davant una taula plena de papers i Andrade llibre (1777), Abtonio Carnicero
  • 151. 5.3.- EL REFORMISME BORBÒNIC DE CARLES IIIPROGRAMA DE REFORMES POLÍTIQUES, SOCIALS, EDUCATIVES I ECONOMIQUESPrograma de reformes religioses- Política regalista: manteniment del “dret de patronat regi” (el rei, decididament regalista, exercí el dret denomenar càrrecs eclesiàstics per a controlar l’Església, Concordat de 1753 entre el rei Ferran VI i el papa BeneditoXIV).
  • 152. 5.3.- EL REFORMISME BORBÒNIC DE CARLES IIIPROGRAMA DE REFORMES POLÍTIQUES, SOCIALS, EDUCATIVES I ECONOMIQUESPrograma de reformes religioses- El rei combatí durament l’intent de l’Església de crear un poder dins de l’estat, així altra conseqüència del Motíd’Esquillache fou la supressió de la Companyia de Jesús i la consegüent expulsió dels jesuïtes, en 1767, que tenienmolt poder, de directa obediència al papat, ja que el seu “quart vot” els deixava fora del control reial (teoriaregalista). A més, es van limitar les manifestacions religioses populars (romeries, processions...).Limitació del poder de la Inquisició. El rei reclamà el dret de controlar el Tribunal de la Santa Inquisició ifundar monestirs.
  • 153. Tribunal de la Santa Inquisició EL TRIBUNAL DE LA SANTA INQUISICIÓN Francisco de Goya y LucientesTribunal de la Santa Inquisició (1812-19) Oli sobre taulell (46 x 73 cm)Real Academia de San Fernando, Madrid Després del retorn del rei i quan va ser citat davant el Tribunal de la Inquisició. Elsresignats acusats, seguts enfront dels jutges, amb capells cònics i les flames que elsenvolten, símbol del seu destí. La figura del púlpit llegeix, de memòria i amb els ull tancats,els càrrecs: “El sistema és cec davant la justícia”. El secretari vestit amb robes antiguessimbolitza que Espanya és retrògrada.
  • 154. 5.3.- EL REFORMISME BORBÒNIC DE CARLES IIIPROGRAMA DE REFORMES POLÍTIQUES, SOCIALS, EDUCATIVES I ECONOMIQUESPrograma de reformes econòmiques- Foment, en general, de l’agricultura, el comerç i la indústria, i traducció de llibres estrangers (Il·lustració).- Creació del banc de San Carles i emissió de vals reials (control fiscal i monetari).- S’estabilitza i modera la política impositiva per fomentar la producció, associada a l’estabilitat de la despesapública.- Instauració de la loteria (mesura fiscal extraordinària).
  • 155. 5.3.- EL REFORMISME BORBÒNIC DE CARLES IIIPROGRAMA DE REFORMES POLÍTIQUES, SOCIALS, EDUCATIVES I ECONOMIQUESPrograma de reformes econòmiques- Mesures de política lliurecanvista. Liberalització comercial:  La declaració de la llibertat de preus.  Es van crear mercats de béns de consum i capitals per fomentar així, a l’interior d’Espanya, la lliure circulació de mercaderies (cereals i vi de 1765).  Impuls de la reforma municipal de 1766, amb la creació dels diputats i personers del comú, per a defensar els interessos col·lectius front a l’especulació que les oligarquies municipals exercien sobre el gra (que fou l’origen del motí d’Squilace).  Impuls al comerç amb Amèrica:  Fi del monopoli del port de Cadis (1765).  Liberalització parcial del comerç colonial amb Amèrica (1778).
  • 156. 5.3.- EL REFORMISME BORBÒNIC DE CARLES III
  • 157. 5.3.- EL REFORMISME BORBÒNIC DE CARLES IIIPROGRAMA DE REFORMES POLÍTIQUES, SOCIALS, EDUCATIVES I ECONOMIQUESPrograma de reformes econòmiques- Mesures de política lliurecanvista. Liberalització comercial:  Eliminació del sistema de monopoli i control dels gremis (1790, mesura lliurecanvista a la indústria).  Estimulació de la indústria (noves fàbriques d’indianes) i es firmaren tractats comercials per defensar la indústria nacional de la competència exterior (proteccionisme, establiment de nous aranzels). En concret es va impulsar l’expansió del putting out system i les manufactures (reials o privades) en Catalunya, voltants de Madrid, Galícia, País Basc, País Valencià, Múrcia i algunes zones d’Andalusia.
  • 158. 5.3.- EL REFORMISME BORBÒNIC DE CARLES IIIPROGRAMA DE REFORMES POLÍTIQUES, SOCIALS, EDUCATIVES I ECONOMIQUESPrograma de reformes econòmiques- Mesures de política lliurecanvista. Liberalització comercial:  Limitació dels privilegis de la “Mesta” (liberalització i reforma del sector): es va intentar colonitzar noves terres i impulsar els projectes de reforma agrària.
  • 159. 5.3.- EL REFORMISME BORBÒNIC DE CARLES IIIPROGRAMA DE REFORMES POLÍTIQUES, SOCIALS, EDUCATIVES I ECONOMIQUESPrograma de reformes econòmiques- Intenten donar solució als problemes en l’agricultura: perquèmalgrat la introducció de la dacsa i la creïlla (blat de moro i patata),no es pot alimentar a tots i baixen els rendiments, produint-seprotestes, que durien als primers intents de desamortització.- Carles III (1759-1788) va encomanar a Jovellanos que redactés un“Informe a l’Expedient de Llei Agrària”, on va estudiar la situacióde l’agricultura i va donar una visió dels problemes que patial’agricultura espanyola.
  • 160. 5.3.- EL REFORMISME BORBÒNIC DE CARLES IIIPROGRAMA DE REFORMES POLÍTIQUES, SOCIALS, EDUCATIVES I ECONOMIQUESPrograma de reformes econòmiques- Carles III (1759-1788) va encomanar a Jovellanos que redactés un “Informe al’Expedient de Llei Agrària”, on va estudiar la situació de l’agricultura i va donar una visiódels problemes que patia l’agricultura espanyola, com l’existència de mayorazgos, lespropietats comunals, les formes de propietats de l’Església... i va proposar una solució, lareforma de l’estructura de la propietat. Es duran a terme múltiples reformes amb un intentde reforma agrària que quedarà en fase d’estudi.  Desamortitzacions de terres comunals (liberalització i reformes a l’agricultura).  Colonització de terres despoblades com La Carolina (reformes a l’agricultura i repoblament).  Estimulació de companyies privilegiades (Caracas, Barcelona, impuls del comerç).
  • 161. 5.3.- EL REFORMISME BORBÒNIC DE CARLES III
  • 162. 5.3.- EL REFORMISME BORBÒNIC DE CARLES IIIPROGRAMA DE REFORMES POLÍTIQUES, SOCIALS, EDUCATIVES I ECONOMIQUESPrograma de reformes econòmiques- Creació i promoció de Societats Econòmiques d’Amics del País (reunió dels il·lustrats per impulsarel comerç i la indústria).- Es va produir un creixement demogràfic: de 7 a 10 milions.
  • 163. 5.3.- EL REFORMISME BORBÒNIC DE CARLES IIIPROGRAMA DE REFORMES POLÍTIQUES, SOCIALS, EDUCATIVES I ECONOMIQUESLes reformes militars Establiment del servei militar obligatori. Professionalització de l’oficialitat i promulgació d’ordenances militars. Reforçament de l’armada (Patiño): potenciació de drassanes i formaciód’oficials de marina. Millora en les comunicacions i transports: ports i camins.
  • 164. 5.3.- EL REFORMISME BORBÒNIC DE CARLES IIIPROGRAMA DE REFORMES POLÍTIQUES, SOCIALS, EDUCATIVES I ECONOMIQUESPrograma de reformes socials i educatives- L’any 1783 es declararen honestes totes lesprofessions i, fins i tot, es van admetre com amèrit per a la consecució de la “hidalguía” lesactivitats professionals d’alta utilitat pública.
  • 165. 5.3.- EL REFORMISME BORBÒNIC DE CARLES IIIPROGRAMA DE REFORMES POLÍTIQUES, SOCIALS, EDUCATIVES I ECONOMIQUESPrograma de reformes socials i educatives- L’educació primària va ser obligatòria.- Impuls al desenvolupament educatiu i científic. Reforma a les universitats i unificaciód’ensenyaments.- Mesures per assentar a les poblacions marginals o desarrelades (rodamóns i gitanos).
  • 166. 5.3.- EL REFORMISME BORBÒNIC DE CARLES III
  • 167. 5.3.- EL REFORMISME BORBÒNIC DE CARLES III
  • 168. 5.3.- EL REFORMISME BORBÒNIC DE CARLES III
  • 169. 5.3.- EL REFORMISME BORBÒNIC DE CARLES IIIPROGRAMA DE REFORMES POLÍTIQUES, SOCIALS, EDUCATIVES I ECONOMIQUESLes reformes institucionals- Manteniment de les reformes administrativespròpies dels primers borbons (DNP).- Als municipis es van crear els síndics idiputats del comú.
  • 170. 5.2.- DECRETS NOVA PLANTA I CANVIS ARAGÓ I BALEARS
  • 171. 5.3.- EL REFORMISME BORBÒNIC DE CARLES IIIPROGRAMA DE REFORMES POLÍTIQUES, SOCIALS, EDUCATIVES I ECONOMIQUESELS LÍMITS DEL REFORMISME BORBÒNIC El despotisme il·lustrat, representat a Espanya per Carles III (1759-1788) té un balanç positiu:  Es limita la corrupció de l’administració i s’impulsaren reformes econòmiques.  Defensa de les prerrogatives de l’Estat davant l’Església.  Desenvolupament de la instrucció pública. Retrat realitzat en 1783 de Carlos III (1759-1788), de Anton Rafael Mengs Però... la CRISI DE L’ANTIC RÈGIM es produirà en l’Espanya del segle XIX (Tema 5).
  • 172. 5.3.- EL REFORMISME BORBÒNICCARLES III (1759-88) I EL DESPOTISME IL·LUSTRAT Carles III (1759-1788) Maria Amàlia de Savoia
  • 173. 5.3.- REFORMISME BORBÒNIC CARLES III
  • 174. 5.3.- EL REFORMISME BORBÒNIC DE CARLES III
  • 175. 5.5.- CARACTERÍSTIQUES POLÍTIQUES, SOCIALS I ECONÒMIQUES DE L’ANTIC RÈGIMCONCEPTE- El terme Antic Règim vasorgir en la Françarevolucionària, per acontraposar la nova situacióarran de la revolució ambles circumstàncies anteriorsa la revolució.- Es pot definir com elsistema social i políticexistent en Europa durantels segles XVII i XVIII,caracteritzat per unaeconomia de predominiagrari, una societatestamental basada en elsprivilegis de les elits, i unaestructura política de tipusabsolutista, amb el poderd’una sola persona, que alfinal derivarà en elDespotisme Il·lustrat.
  • 176. 5.5.- CARACTERÍSTIQUES DE L’ANTIC RÈGIMORGANITZACIÓ POLÍTICA. ABSOLUTISMEN’hi ha una acceptació general del poder absolut del cap de l’Estat, que troba el seu suport en duesteories polítiques: per un costat, la doctrina cristiana de l’origen diví de l’autoritat (Bossuet). Per altra,Hobbes sosté que és necessari un pacte entre les persones, que cedeixen voluntàriament el poder per acrear un poder superior i absolut capaç de solucionar els conflictes que sorgeixen entre els individusdegut a la pròpia naturalesa humana (“L’home és un llop per al home”). L’Absolutisme en Espanya el varen establir els Borbons. La política centralitzadora de Felip V eliminant l’autonomia als diferents regnes (Decrets de Nova Planta), no convocant les corts, creant institucions per a controlar tor el poder: capitanies generals (substituint als virreis), províncies amb intendents. En el context de la Il·lustració del segle XVIII, l’Absolutisme, en aplicar la raó, es converteix en Despotisme Il·lustrat, forma de govern paternalista: reformes des de d’alt (“tot per al poble però sense el poble”).
  • 177. 5.5.- CARACTERÍSTIQUES DE L’ANTIC RÈGIMORGANITZACIÓ POLÍTICA. ABSOLUTISME
  • 178. 5.5.- CARACTERÍSTIQUES DE L’ANTIC RÈGIMSOCIETAT ESTAMENTALLa societat dividida en dos grups: els privilegiats, no havien de pagar impostos, grup format per lanoblesa i el clero, i els no privilegiats, grup al que pertanyia la majoria de la població, des de pobrespagesos fins a rics burgesos i comerciants que, amb els seus impostos, sostenien el funcionamentadministratiu del país.
  • 179. 5.5.- CARACTERÍSTIQUES DE L’ANTIC RÈGIMSOCIETAT ESTAMENTALEl poder econòmic i polític del país estava en mans de la noblesa i del clero, ja que posseïen la majorpart de les terres: “mans mortes” (propietat de l’Església, noblesa, ajuntaments). La noblesa estavaformada per unes 500.000 persones: des dels hidalgos més pobres, que pràcticament l’únic que tenenés el seu títol nobiliari, fins a l’alta noblesa, grans d’Espanya, que vivien en la cort i compartien ambla corona gusts i aficions.El clero, és dir, l’Església mantenia una influència molt gran. Però notots els seus membres formaven part de la rica jerarquia. La major parteren sacerdots que vivien en les ciutats amb sous bastant baixos i elsordes religioses, a més, estaven en clara decadència.Ni el clero ni la noblesa estaven disposats a renunciar als seusprivilegis, cosa que va frenar l’entrada de les idees il·lustrades, enel cas d’Espanya, en aquestos dos grups socials.
  • 180. 5.5.- CARACTERÍSTIQUES DE L’ANTIC RÈGIMSOCIETAT ESTAMENTALA més, en Espanya casi no existeix una classemitjana adinerada i, quan existeix, es troba massaaferrada a les tradicions i als privilegis. Les capes més baixes de la societat, camperols i artesans, constituïen el gros de la població. La majoria treballava unes terres que no eren seves, i a més de pagar la renda al propietari, la seva economia estava gravada pel delme eclesiàstic, els tributs estatals, i estaven sotmesos als drets inherents dels senyorius jurisdiccionals. La majoria d’ells eren analfabets, la seva única formació (si l’havien tinguda en algun moment de els seves vides) havia arribat a través de l’Església. Poc interès tenien per la cultura o les reformes que es plantejaven des d’una cort que està a anys llum dels seus interessos.
  • 181. 5.5.- CARACTERÍSTIQUES DE L’ANTIC RÈGIMSOCIETAT ESTAMENTAL
  • 182. 5.5.- CARACTERÍSTIQUES DE L’ANTIC RÈGIMECONOMIAL’economia de l’Antic Règim es basa fonamentalment en l’agricultura i la ramaderia. Una agriculturai ramaderia amb un gran endarreriment tècnic, amb escàs rendiment, que tenia com aconseqüència les freqüents crisis de subsistència. Aquest retard està relacionat amb un règim depropietat de la terra en què la propietat de la terra es concentra en poques mans, i la majoria de lapoblació, pagesa, treballava unes terres que no són seves. La propietat estava amortitzada ovinculada, és a dir, no es podia comprar ni vendre. Aquest sistema impedia la mobilitateconòmica, ja que la noblesa terratinent dominava completament l’agricultura, vivia de les rendes ino invertia en millores que possibilitaren el rendiment de les seves terres.
  • 183. 5.5.- CARACTERÍSTIQUES DE L’ANTIC RÈGIMECONOMIALa producció artesanal estava sotmesa a l’estructura gremial, amb les rígides reglamentacions depreus, quantitats, que impedien la competència.El sector comercial es caracteritzava per una excessiva dependència de l’exportació a Amèrica. Elcomerç interior era feble, per l’escassa capacitat de consum, els peatges i duanes, i la vella xarxa decamins.
  • 184. 5.5.- CARACTERÍSTIQUES DE L’ANTIC RÈGIMECONOMIALa doctrina econòmica imperant, en aquestos moments, era el mercantilisme: forta ingerència del’Estat en l’economia, creença de què la riquesa i el poder d’un país depenia de la quantitat demetalls preciosos que hagués acumulat.Però comencen aaparèixer altres teoriesque s’oposen a aquesta:la fisiocràcia, sorgida enFrança en el segle XVIII(Quesnay). Defensa quela font primordial de lariquesa és l’agriculturai l’Estat ha de procurarque la terra estigui enmans d’agricultorslliures.A finals del XVIII sorgiràel liberalisme econòmicamb Adam Smith.
  • 185. 5.5.- CARACTERÍSTIQUES DE L’ANTIC RÈGIM
  • 186. AMPLIACIÓANTIC RÈGIM EN EVOLUCIÓ (x REFORMISME BORBÒNIC)
  • 187. 5.5.- CARACTERÍSTIQUES DE L’ANTIC RÈGIMESTRUCTURA SOCIAL I ECONÒMICA AL FINAL DE LANTIC RÈGIM, EN EVOLUCIÓ (x REFORMISME BORBÒNIC)- Problemes econòmics essencials de l’agricultura, indústria i comerç.- Tendència secular positiva en l’economia i en la demografia europea.- Espanya mantindrà un indiscutible període de creixement econòmic però ... esmanifestaren clares limitacions en el creixement i no es resoldran els problemesestructurals.- El pensament il·lustrat i la millora en la governació del país varen propiciar l’adopció dereformes a l’economia.- S’adoptaren algunes mesures liberalitzadores i de promoció de la producció, del comerçi l’agricultura. AGRICULTURA - Predomini del sector agrícola a l’economia del país.  60 % de la renda nacional.  70 a 75% de la població ocupada. - Creixement de la producció agrícola per l’ampliació de les terres de conreu:  de 1700 a 1760 expansió.  de 1760 a 1780 lent creixement.  de 1780 a 1800 estancament o recessió. - Baixos rendiments amb mètodes de treball tradicionals. - Manteniment majoritari del guaret (cultiu intensiu del cereal). - Instrumental poc eficient i manca d’inversió al camp, amb una pagesia empobrida (jornalers, petits arrendataris). - Dependència de les condicions climàtiques per l’obtenció de les collites (nivell de subsistència). - Llei de rendiments decreixents.
  • 188. 5.5.- CARACTERÍSTIQUES DE L’ANTIC RÈGIMESTRUCTURA DE LA PROPIETAT AGRÀRIA- Concentració de la propietat agrària en mans de grans propietaris (nobles i església), de l’Estat i dels municipis.- Els arrendataris, petits i mitjans propietaris amb pocs recursos per la renovació i la inversió.- Geogràficament:  Predomini d’arrendaments llargs (quasi propietaris) a Galícia (foros), a Catalunya (enfiteusi) i a part de València.  Predomini d’arrendaments a curt període a Castella, Andalusia i a part de València.  Predomini dels jornalers empobrits a Andalusia i Extremadura.- Problema de la propietat amortitzada o vinculada (forma de propietat precapitalista, comunal o compartida, que impedeix la lliurevenda o repartició).- Terres de senyoriu (noblesa) i comunals (municipals), propietats de l’Església.- Retirades del mercat lliure, no presentaven incentius per a la millora o la capitalització.REFORMES I MILLORES AL CAMP- Expansió del blat de les índies i de lapatata a Galícia i Astúries.- Expansió del cultiu de la vinya aCatalunya.- Ampliació dels regadius amb les obres delcanal d’Aragó i de Castella (millora deltransport interior).- Limitació dels drets de la “Mesta” a favorde la pràctica agrícola.- Repartiment de terres de propios i baldiosa Extremadura.- Assentaments de colons a zones derepoblament a Sierra Morena (La Carolina iLa Carlota).- Estudis de la situació agrària i la sevaproblemàtica “Expedient General per a lallei Agrària” (Jovellanos i Campomanes).
  • 189. 5.5.- CARACTERÍSTIQUES DE L’ANTIC RÈGIMESTRUCTURA DE LA PROPIETAT AGRÀRIA
  • 190. 5.5.- CARACTERÍSTIQUES DE L’ANTIC RÈGIMINDÚSTRIA I COMERÇ- Manteniment de l’artesania com sistema de producció generalitzat al país.- Tècniques tradicionals d’escassa productivitat i gran qualitat.- Instrumental arcaic, petits capitals, escassa concentració de treballadors i mercats locals i regionals.- Pervivència del gremis.- Imposaven limitacions i rigideses a la producció (reglamentacions estrictes, exàmens d’accés...).- Tímida presència del treball rural domèstic (putting out system) a la seda valenciana i al tèxtil català.- Aparició de les manufactures reials.- Producció d’iniciativa estatal destinada a objectes deluxe o a respondre a la demanada de l’armada i l’exèrcit.- Producció amb tècniques artesanes amb unaconcentració de capital i d’edificicació pròpia de lafàbrica.- Arsenals (El Ferrol i Cartagena), municions, vidres(San Ildefonso), porcellanes (El Retiro), tapissos (SantaBàrbara).- Pobres resultats econòmics amb pèrdues cròniques.- Aparició de les primeres fàbriques d’indianes aCatalunya. Apareixen a partir de 1760. Ràpid augmentfins la guerra del francès.- Dedicades a l’estampació i producció de teixits de cotó-Marcaran l’inici de la indústria tèxtil catalana.- Iniciativa privada amb concentració de capital i forcesde treball.- Afavorida per la prohibició d’importació d’aquestteixit i la liberalització de comerç americà a Catalunya.- Altres indústries disperses o testimonials: farines,aiguardents, paper, ceràmica (Sargadelo), quincalla.....
  • 191. 5.5.- CARACTERÍSTIQUES DE L’ANTIC RÈGIMINDÚSTRIA I COMERÇ- Altres indústries disperses o testimonials: farines, aiguardents, paper, ceràmica (Sargadelo), quincalla.....
  • 192. 5.5.- CARACTERÍSTIQUES DE L’ANTIC RÈGIMCOMERÇ- Primera meitat del segle: polítiques proteccionistes. Segona meitat: algunes mesures lliurecanvistes.- Important creixement de l’activitat comercial interior i al mercat americà.- Limitacions al comerç interior.- Condicions orogràfiques peninsulars que dificultaven el transport (iniciativa: xarxa de camins reials i canals).- Feblesa de la demanda interna per l’empobriment de les classes populars.- Pervivència de duanes internes (puertos secos).- Esplendor del comerç amb Amèrica.- Foment del comerç amb la creació de companyies privilegiades (Caracas o Barcelona).- Mesures liberalitzadores del comerç amb Amèrica (1765, 1778).
  • 193. 5.5.- CARACTERÍSTIQUES DE L’ANTIC RÈGIMDEMOGRAFIA-Primeres dades censals generals a l’Estat.  Vecindario de Campoflorido, (1712 y 1717) ......................7.500.000 persones.  Catastro del Marqués de Ensenada (1752) ....................... 9.400.000  Censo de Aranda (1768).................................................... 9.159.999  Censo de Floridablanca (1787) .........................................10.268.110  Censo de Godoy (1801) 10.541.221
  • 194. 5.5.- CARACTERÍSTIQUES DE L’ANTIC RÈGIMDEMOGRAFIA- Important creixement demogràfic general al llarg del segle de 7’5 a més de 10milions d’habitants.- Creixement de la població lligat a l’increment de la producció agrària.- Creixement demogràfic explicat per la disminució de les crisis de mortalitatcatastròfica epidèmica.- Característiques del regim demogràfica antic:  Elevada mortalitat (30 al 35 ‰).  Elevada natalitat (35 al 40 ‰).  Baixa esperança de vida al néixer.  Elevada mortalitat infantil.
  • 195. 5.5.- CARACTERÍSTIQUES DE L’ANTIC RÈGIMDEMOGRAFIA- Dependència directa dels recursos alimentaris:economia de subsistència.- Crisis cícliques de sub-alimentació, malaltiesepidèmiques i mortalitat catastròfica.- Creixement desequilibrat de la població espanyola alsegle XVIII.- Destacat augment poblacional a la perifèriaprincipalment a la costa mediterrània (Catalunya,València i Múrcia).- Índex de creixement menors a Castella i a Galícia.- Principals concentracions urbanes: Madrid, Barcelona,Sevilla, Cadis, València.- Elevades densitats a Galícia, cornisa cantàbrica,Madrid, Barcelona, Cadis, València i Múrcia. Distribució (densitat) de la població espanyola al segle XVIII
  • 196. Des de la Mediterrània i en qualsevol lloc on us trobeu..., UNA BONA ENTRADA AL NOU ANY 2013, I MOLTA FORÇA I SORT PERTRAVESSAR-LO, I PER PODER SORTIR MILLOR QUE ENTRAM. FELICITATS A TOTHOM!!!
  • 197. TEMA 5.- ESPANYA S. XVIII IEL REFORMISME BORBÒNIC
  • 198. TEMA 5.- L’ESPANYA DEL SEGLE XVIII I ELREFORMISME BORBÒNIC
  • 199. TEMA 5 RESUM CRONOLÒGIC, TERMES I PERSONATGESSEGLE XVIII: ELS BORBONS► 1701-1714. Guerra de Successió al tron d’Espanya.► 1707. Batalla de Almansa.► 1710. Batalles de Brihuega i Villaviciosa.► 1713. Tractat d’Utrecht,: final guerra de Successió.► 1707-1716. Decrets de Nova Planta: s’imposen en tors els territoris les lleis i institucions de Castella (a Catalunya, Aragó, València, Mallorca i Pitiüses).► 1749. Cadastre d’Ensenada.► 1759-1788. Regnat Carles III.► 1766. Motí d’Esquilache.► 1767. Expulsió dels jesuïtes.► 1788-marzo 1808. Regnat de Carles IV. Societats Econòmiques Botifler Godoy Guerra de Successió d’Amics del País Decrets de Nova Planta Botiflers Pactes de família Motí d’Esquilache Comte d’Aranda Pedro Rodríguez de José Moñino, comte de Casa de Contractació Campomanes Floridablanca Societats Econòmiques Amics Informe sobre la Llei Agrària dels País
  • 200. Francisco de Goya y Lucientes F La família de Carles IV (1800) Oli sobre tela (280 x 336 cm) A Museu del Prado, Madrid, Espanya (FITXA 77, abans 124) M D. Antonio Pascual i Dª Carlota Joaquina Í Goya La promesa de Reina Mª Lluïsa I Ferran VII L Dª Isabel I El rei Carles IV A El príncep de Parma CD. CarlesMaria Isidre A La Princesa R Maria Lluïsa, Ferran VII amb el seu fill L O S I Infant Francesc de Paula V
  • 201. TEMA 5.- L’ESPANYA DEL SEGLE XVIII I ELREFORMISME BORBÒNIC
  • 202. Tema 1 Tema 1 Tema 2 Tema 3 Tema 6 Tema 4 T-7 Tema 5Bloc I: Temes 1, 2, 3, 4 i 5 Tema 8 Tema 10 Tema 11Bloc II: Temes 6, 7, 8 i 9 T-6 Tema 12 Tema 13 Tema 14Bloc III: Temes 10, 11, 12, 13 i 14 T-9: Desamortització i Moviment Obrer
  • 203. HISTÒRIA D’ESPANYABLOC I – Tema 5 Història Espanya ESPANYA S. XVIII IES Ramon Llull (Palma) Assumpció Granero CuevesREFORMISME BORBÒNIC
  • 204. BIBLIOGRAFIA http://www.oni.escuelas.edu/ http://www.claseshistoria.com/ http://radio.rpp.com.pe/peruanosenelexterior/la-mita-en-el-peru-colonial/ http://www.escueladigital.com.uy/ www.oni.escuelas.edu Prof. Gabriela Invernizzi milenioscopio.blogspot.com sobrevivenciaindigena.blogspot.com quintobasicoab.blogspot.com estudioshistoricos.cl preparandoelexamen.blogspot.com luchotrollface.blogspot.com kalipedia.com raulrv.blogspot.com unaltreblogdenpau.blogspot.com
  • 205. HISTÒRIA D’ESPANYABLOC I – Tema 5 Edat moderna Història Espanya ESPANYA S. XVIII IES Ramon Llull (Palma) Assumpció Granero CuevesREFORMISME BORBÒNIC
  • 206. HISTÒRIA D’ESPANYABLOC II – Tema 6/1 Història Espanya IES Ramon Llull (Palma) Assumpció Granero Cueves LA CRISI DE Edat contemporàniaL’ANTIC RÈGIM