Your SlideShare is downloading. ×

TEMA 4.B. SEGLE XVII. DECADÈNCIA IMPERI

553

Published on

Published in: Education
0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total Views
553
On Slideshare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
0
Actions
Shares
0
Downloads
37
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

Report content
Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
No notes for slide

Transcript

  • 1. HISTÒRIA D’ESPANYA BLOC I – Tema 4. B Edat moderna DECLIVI (SEGLE XVII) IMPERI ESPANYOL Història Espanya IES Ramon Llull (Palma) Assumpció Granero Cueves
  • 2. HISTÒRIA D’ESPANYA BLOC I – Tema 4. A Edat moderna AUGE (SEGLE XVI) IMPERI ESPANYOL Història Espanya IES Ramon Llull (Palma) Assumpció Granero Cueves
  • 3. HISTÒRIA D’ESPANYA BLOC I – Tema 4 Edat moderna AUGE I DECEDÈNCIA IMPERI ESPANYOL Història Espanya IES Ramon Llull (Palma) Assumpció Granero Cueves
  • 4. BLOC I. LES ARRELS HISTÒRIQUES DE L’ESPANYA CONTEMPORÀNIA PREHISTÒRIA I EDAT ANTIGA TEMA 1.- Les arrels històriques (preromans i colonitzacions, Hispania romana) EDAT MITJANA TEMA 2.- Al-Andalus i els regnes cristians EDAT MODERNA TEMA 3.- El naixement de l’estat modern: RRCC TEMA 4.- Auge i decadència de l’Imperi espanyol TEMA 5.- L'Espanya del segle XVIII Història Espanya IES Ramon Llull (Palma) Assumpció Granero Cueves ÍNDEX TEMES BLOC I
  • 5. TEMA 4. AUGE I DECADÈNCIA DE L’IMPERI (ss. XVI-XVII) EDAT MODERNA TEMA 3. El naixement de l’estat modern - Els Reis Catòlics (1474/79-1516). TEMA 4. Auge i decadència de l’Imperi espanyol Segle XVI. Auge de l’imperi hispànic - Carles I i V (1517-1556). - Felip II (1556-1598). Segle XVII. El declivi de l’imperi hispànic, els Àustries menors - Felip III (1598-1621). - Felip IV (1621-1665). - Carles II (1665-1700). TEMA 5. Espanya del s. XVIII i el reformisme borbònic - Felip V (1700-1746). - Ferran VI (1746-1759). - Carles III (1759-1788). ÍNDEX TEMES EDAT MODERNA BLOC I
  • 6. TEMA 4.- AUGE I DECADÈNCIA DE L‘IMPERI Segle XVII. El declivi de l’imperi hispànic, els Àustries menors - Felip III (1598-1621). - Felip IV (1621-1665). - Carles II (1665-1700).
  • 7. TEMA 4. AUGE I DECADÈNCIA DE L’IMPERI (ss. XVI-XVII) EDAT MODERNA TEMA 4.- Auge i decadència de l’Imperi espanyol 4.1.- L’imperi universal de Carles V. 1v MAPA 8. PAU: setembre 2013, opció A. 4.1.1.- Política interior. Germanies i Comunidades: causes i conseqüències de cadascuna. 1v preg. op A (2010, juny). 2v preg. op A (2012, setembre). 3v TEXT. op B (2013, juny). 4.1.2.- La política europea de Carles V i la seva relació amb la reforma protestant. 4.2.- La monarquia hispànica de Felip II. MAPA 9. 1v preg. op B (2004, juny). 2v preg. op B (2007, setembre). 4.2.1.- La política europea de Felip II: l’enfrontament amb els turcs; la revolta dels Països Baixos; les relacions amb Anglaterra; l’annexió amb Portugal. 1v preg. op B (2009, juny). 2v preg. op A (2010, setembre). 4.2.2.- Els primers problemes interns de la monarquia hispànica: la revolta de Las Alpujarras i la revolta aragonesa contra Felip II. 4.2.3.- Economia i societat en el segle XVI. 4.3.- El segle XVII i la fi dels Habsburg. 4.3.1.- Fets essencials del regnat de Felip III: menys enfrontaments a l’exterior, l’inici dels vàlids i l’expulsió dels moriscs. 4.3.2.- El regnat de Felip IV: el projecte polític del comte duc d’Olivares. 1v preg. op B (2008, juny). 2v preg. op B (2009, setembre). 3v preg. op B (2010, setembre). 4v preg. op B (2011, setembre). 4.3.3.- La revolta catalana (causes i evolució) i la pèrdua de Portugal. 1v preg. 2v preg. 3v preg. 4v preg. (bis). 4.3.4.- La monarquia hispànica a la guerra dels Trenta Anys i a les paus de Westfalia i els Pirineus. 1v MAPA 10. PAU: set 2011, op A. 4.3.5.- El problema successori a la monarquia hispànica de Carles II. ÍNDEX TEMA 4 (BLOC I)
  • 8. S. XVI 4.0.- INTRODUCCIÓ El segle XVI espanyol va ser una fase expansiva caracteritzada...  en política interior, per la consolidació de l’estat modern,  en els aspectes socioeconòmics pels efectes d’una conjuntura favorable, que s’estén gairebé tot el segle,  en la vida cultural per la important activitat creadora de la primera fase de l’Edat d’Or, i  en el terreny de la política exterior pel manteniment d’una política imperial europea finançada per la plata procedent d’Amèrica. S. XVII Per contra, el segle XVII va suposar una progressiva decadència, que es va manifestar...  en els àmbits de les relacions internacionals,  en la convivència social (revoltes) i...  en una crisi econòmica, que es va reflectir  en el descens de la població i  en la contracció de tots els sectors econòmics.  Decadència que contrastà amb la impressionant producció artística del Segle d’Or espanyol.
  • 9. 4.3.- EL SEGLE XVII I LA FI DELS HABSBURG - Els favorits. - Política exterior del segle XVII: Guerra dels Trenta Anys (1618-1648). - Política interior del segle XVII, es caracteritza pels següents fets principals:  Expulsió dels moriscos en 1609, (Felip III, 1598-1621).  Unió d’armes del comte duc d’Olivares (Felip IV, 1621-1665).  Revolta catalana entre 1640-1652, Corpus Sang, (Felip IV, 1621-1665).  Revolta portuguesa entre 1640-1652 (Felip IV, 1621-1665).  Problema successori (Carles II, 1665-1700). El duc de Lerma (1603) Peter Paulus Rubens Museu del Prado El comte duc d’Olivares (1634-38) Diego Rodríguez de Silva y Velázquez Museu del Prado Carles II (1665-1700)
  • 10. 4.3.1.- FETS ESSENCIALS DEL REGNAT DE FELIP III: MENYS ENFRONTAMENTS EXTERIORS, INICI DE VÀLIDS I EXPULSIÓ MORISCOS MENYS ENFRONTAMENTS A L’EXTERIOR. El regnat de Felip III (1598-1621) es va caracteritzar per un cert pacifisme en política exterior (es pretén mantenir l’hegemonia europea per la via diplomàtica més que per la força de les armes); en política interior per intentar millorar la Hisenda Reial (fins al 1618, quan comença la guerra dels 30 anys), per l’inici de la política de delegació en els vàlids i per l’expulsió dels moriscos (1609). Raons per les quals va ser un regnat pacífic, tal vegada influït també per la crisi econòmica:  La Hisenda pública estava en un estat lamentable (deplorable). Intent de millorar la Hisenda Reial.  Milloren les relacions amb França. Es pacten els matrimonis entre el fill del rei, futur Felip IV amb Isabel de Borbó (filla del rei de França Enric IV i la seva segona esposa Maria de Mèdici), mare del príncep Baltasar Carlos i de Maria Teresa, aquesta després casada amb el rei Sol de França, Lluís XIV. I entre Aina (filla de Felip III) i el futur rei de França Lluís XIII (fill d’Enric IV).  Milloren les relacions amb Anglaterra (Felip III signa una treva) amb l’entrada d’una nova dinastia a la corona anglesa, els Stuard (Jacobo I).  Espanya signa la treva dels 12 anys (1609-1621) amb Holanda. Però a partir de 1618, final del regnat de Felip III, Espanya entrà a la guerra dels 30 anys.
  • 11. Felip I el Bell Joana la Boja
  • 12. Isabel de França, de Borbó, Retrat de Diego Velázquez, 1625.
  • 13. 4.3.1.- FETS ESSENCIALS DEL REGNAT DE FELIP III: MENYS ENFRONTAMENTS EXTERIORS, INICI DE VÀLIDS I EXPULSIÓ MORISCOS INICI DELS VÀLIDS O FAVORITS. Durant el segle XVII regnaren a Espanya: Felip III (1598-1621) Felip IV (1621-1665) i Carles II (1665-1700) Els anomenats Àustries Menors i amb ells es va produir el declivi de l’imperi hispànic.
  • 14. 4.3.1.- FETS ESSENCIALS DEL REGNAT DE FELIP III: MENYS ENFRONTAMENTS EXTERIORS, INICI DE VÀLIDS I EXPULSIÓ MORISCOS INICI DELS VÀLIDS O FAVORITS. També, durant tot el segle XVII va haver una forta crisi econòmica i social, tot i l’esplendor cultural castellà (“Siglo de Oro”).
  • 15. 4.3.1.- FETS ESSENCIALS DEL REGNAT DE FELIP III: MENYS ENFRONTAMENTS EXTERIORS, INICI DE VÀLIDS I EXPULSIÓ MORISCOS INICI DELS VÀLIDS O FAVORITS. A diferència de Carles I (1517-1556) i de Felip II (1556-1598), que es preocupaven directament del govern de la monarquia, aquests 3 reis renuncien a exercir directament les tasques de govern i deleguen aquestes funcions en els PRIVATS o VÀLIDS: designaven un favorit (persona de confiança) per ocupar-se del govern espanyol. Carles I (1517-1556) Felip II (1556-1598)
  • 16. 4.3.1.- FETS ESSENCIALS DEL REGNAT DE FELIP III: MENYS ENFRONTAMENTS EXTERIORS, INICI DE VÀLIDS I EXPULSIÓ MORISCOS INICI DELS VÀLIDS O FAVORITS. VALIDO o FAVORIT. Va ser la pràctica comú dels reis espanyols del segle XVII, entregaren el poder a persones de la seva confiança i són aquests favorits (ministres omnipotents) i no els reis els que realment governen. La consideració de l’exercici del govern com un instrument útil per a l’enriquiment personal i, també, per augmentar el patrimoni familiar i, en general, la poca talla política d’aquests vàlids, va agreujar la corrupció i va fer augmentar la ineficàcia de la administració de la Corona. Les crítiques cap a aquest tipus de govern foren abundants:  Els nobles, molt influents en els Consells (sobretot, en el principal, el de l’Estat) protestaren quan foren desplaçats pels vàlids i no varen poder controlar-los.  Els Secretaris reials recelaven d’ells i dels seus familiars, perquè aquestos eren col·locats en l’Administració.  Les classes populars els identificaven com la decadència del regne i el desgovern. El duc de Lerma (1603) Peter Paulus Rubens Museu del Prado El comte duc d’Olivares (1634-38) Diego Rodríguez de Silva y Velázquez Museu del Prado
  • 17. 4ª ETAPA: RETORN A MADRID (1631-1649) Diego Velázquez Felip III a cavall (1629-35) Oli sobre llenç (300 x 314 cm) Museu del Prado, Madrid
  • 18. 4.3.1.- FETS ESSENCIALS DEL REGNAT DE FELIP III: INICI DELS VÀLIDS INICI DELS VÀLIDS O FAVORITS. FELIP III (1598-1621) va tenir dos vàlids (validos):  El seu favorit va ser el duc de Lerma, Francisco de Sandoval y Rojas (a partir de 1599), l’únic objectiu del duc va ser enriquir-se (robar tot el que va poder). Va esdevenir el principal líder polític i fou substituït pel seu fill, quan va perdre la confiança del rei.  El duc d’Uceda, Cristóbal de Sandoval y Rojas (fill de l’anterior). Felip III (1598-1621) Amb dos vàlids tingueren característiques comuns, que després imitaren els seus successors; eren aristòcrates, intentaren governar prescindint del Consells i s’envoltaren de partidaris fidels entre els seus parents i amics. Aprofitaren l’avinentesa per enriquir-se, i les fites aconseguides com a governants foren escasses.
  • 19. 4ª ETAPA: RETORN A MADRID (1631-1649) Diego Velázquez Felip III a cavall (1629-35) Oli sobre llenç (300 x 314 cm) Museu del Prado, Madrid
  • 20. 4.3.1.- FETS ESSENCIALS DEL REGNAT DE FELIP III: INICI DELS VÀLIDS INICI DELS VÀLIDS O FAVORITS. FELIP III (1598-1621) va tenir dos vàlids (validos):  El duc de Lerma, Francisco de Sandoval y Rojas (a partir de 1599), va traslladar la Cort a Valladolid (entre 1601-1606), la seva ciutat natal, amb la finalitat d’augmentar el seu poder i la influència sobre el rei. Va aconseguir que l’anomenessin Cardenal, títol que el va protegir després de la seva caiguda.
  • 21. 4.3.1.- FETS ESSENCIALS DEL REGNAT DE FELIP III: INICI DELS VÀLIDS INICI DELS VÀLIDS O FAVORITS. Felip III (1598-1621) va tenir dos vàlids (validos): Duc de Lerma, Francisco de Sandoval y Rojas (a partir de 1599).
  • 22. 4.3.1.- FETS ESSENCIALS DEL REGNAT DE FELIP III: INICI DELS VÀLIDS El duc de Lerma (1603) Peter Paulus Rubens Museu del Prado
  • 23. 4.3.1.- FETS ESSENCIALS DEL REGNAT DE FELIP III: INICI DELS VÀLIDS INICI DELS VÀLIDS O FAVORITS. Felip III (1598-1621) va tenir dos vàlids (validos):  El duc d’Uceda, Cristóbal de Sandoval y Rojas (fill de l’anterior). Document de 1611 mitjançant el qual Felip III atorga a Cristóbal Gómez de Sandoval, primer duc d’Uceda, les alcabalas d’Uceda i els altres indrets de la seva jurisdicció.
  • 24. 4.3.1.- FETS ESSENCIALS DEL REGNAT DE FELIP III: INICI DELS VÀLIDS INICI DELS VÀLIDS O FAVORITS. FELIP IV (1621-1665) va tenir dos vàlids:  El comte duc d’Olivares, don Gaspar Guzmán y Pimentel, que va ser el vàlid més famós de la història (Unió d’Armes).  Luís de Haro (Luís Méndez de Haro y Guzmán), nebot del comte duc d’Olivares, fill de la seva germana, Olivares el va introduir en la Cort i Luís el substituirà quan Olivares fou destituït per Felip IV en 1643. Luís de Haro va negociar la Pau del Pirineus (1659), en l’illa dels Faisans (riu Bidasoa). El comte duc d’Olivares (1634) Diego Rodríguez de Silva y Velázquez Museu del Prado
  • 25. DIEGO RODRÍGUEZ DE SILVA Y VELÁZQUEZ (Sevilla, 1599 - Madrid, 1660) El mestre del barroc espanyol
  • 26. Cronologia SIS ETAPES (Sevilla, 1599 - Madrid, 1660)
  • 27. Diego Velázquez 1ª ETAPA: SEVILLA (16091623) Diego Velázquez: Autoretrat (1650) Museu de Belles Arts (València)
  • 28. Diego Velázquez (1599-1660). 1ª ETAPA: SEVILLA (1609-1623) Diego Velázquez L’aiguader de Sevilla (1620) Oli sobre llenç (106 x 82 cm) Ansley House, Londres (Regne Unit)
  • 29. Vella fregint ous (1618) D I E G O V E L Á Z Q U E Z
  • 30. Diego Velázquez 2ª ETAPA: LA CORT DE MADRID (1623-1629) Diego Velázquez: Autorretrat (1650) Museu de Belles Arts (València)
  • 31. Diego Velázquez (1599-1660). 2ª ETAPA: CORT DE MADRID (1623-1629) En aquesta etapa va abandonar la temàtica religiosa i de natures mortes, per dedicar-se principalment, al retrat de cos sencer, tres quarts o de bust. La majoria són retrats de personatges de la cort i especialment de la família reial. Estan captats en actituds estàtiques, amb un fons amb tonalitats fosques, però ja es va allunyant del tenebrisme de la primera etapa. RETRATS DE FELIPE IV
  • 32. Diego Velázquez (1599-1660). 2ª ETAPA: CORT DE MADRID (1623-1629) Diego Velázquez Felipe IV (vers 1626, retrat del jove rei) Oli sobre llenç (201 x 102 cm) Museu del Prado, Madrid Diego Velázquez Felipe IV (vers 1623-26, retrat del jove rei) Oli sobre llenç (201 x 102 cm) Metropolitan Museu (New York)
  • 33. Diego Velázquez Felipe IV (vers 1626, retrat del jove rei) Oli sobre llenç (201 x 102 cm) Museu del Prado, Madrid
  • 34. Diego Velázquez Retrat de l’infant Don Carlos (vers 1626-1627) Oli sobre llenç (209 x 125 cm) Museu del Prado, Madrid
  • 35. 4.3.1.- FETS ESSENCIALS DEL REGNAT DE FELIP III: INICI DELS VÀLIDS INICI DELS VÀLIDS O FAVORITS. FELIP IV (1621-1665) va tenir dos vàlids: El comte duc d’Olivares, don Gaspar Guzmán y Pimentel, que va ser el vàlid més famós de la història (Unió d’Armes).
  • 36. Diego Velázquez Retrats del comte-duc d’Olivares (1622-23-24) Oli sobre llenç Nova York, Madrid i Saô Paulo V E L Á Z Q U E Z Diego Velázquez (1599-1660). 2ª ETAPA: CORT DE MADRID (1623-1629)
  • 37. Diego Velázquez (1599-1660). 2ª ETAPA: CORT DE MADRID (1623-1629) Diego Velázquez Retrat Luis de Góngora (1622) Oli sobre llenç (50’3 x 40’5 cm) Museum of Fine Art, Boston No n’hi ha rèpliques ni al Prado, ni al Lázaro Galdiano de Madrid
  • 38. Diego Velázquez 3ª ETAPA: PRIMER VIATGE A ITÀLIA (1629-1631) Diego Velázquez: Autorretrat (1650) Museu de Belles Arts (València)
  • 39. 3ª ETAPA: PRIMER VIATGE A ITÀLIA (1629-1631) El tema elegit està inspirat a les Metamorfosi d’Ovidi: Apol·lo s’acosta a la farga de Vulcà per contar-li la infidelitat de Venus, la seva esposa, amb Mart. Diego Velázquez F I T X A La fragua de Vulcà (1630) Oli sobre llenç (223 x 290 cm) Museu del Prado, Madrid V E L Á Z 1 1 0 Q U E Z
  • 40. 4.3.1.- FETS ESSENCIALS DEL REGNAT DE FELIP III: INICI DELS VÀLIDS INICI DELS VÀLIDS O FAVORITS. FELIP IV (1621-1665) va tenir dos vàlids: El comte duc d’Olivares (1634-38) Diego Rodríguez de Silva y Velázquez Museu del Prado
  • 41. 4.3.1.- FETS ESSENCIALS DEL REGNAT DE FELIP III: INICI DELS VÀLIDS INICI DELS VÀLIDS O FAVORITS. FELIP IV (1621-1665) va tenir dos vàlids:  Luís de Haro (Luís Méndez de Haro y Guzmán), nebot del comte duc d’Olivares, fill de la seva germana, Olivares el va introduir en la Cort i el substituirà quan Olivares fou destituït per Felip IV en 1643. Luís de Haro va negociar la Pau del Pirineus (1659), en l’illa dels Faisans (riu Bidasoa).
  • 42. Diego Velázquez 4ª ETAPA: RETORN A MADRID (1631-1649) Diego Velázquez: Autorretrat (1650) Museu de Belles Arts (València)
  • 43. 4ª ETAPA: RETORN A MADRID (1631-1649) Diego Velázquez La rendició de Breda o Les Llances (1634) Oli sobre llenç (307 x 367 cm) Museu del Prado, Madrid V E L Á Z Q U E Z
  • 44. 4ª ETAPA: RETORN A MADRID (1631-1649) La rendició de Breda o les Llances (1634, FITXA 113) D I E G O V E L Á Z Q U E Z
  • 45. 4ª ETAPA: RETORN A MADRID (1631-1649) Diego Velázquez Felip III a cavall (1629-35) Oli sobre llenç (300 x 314 cm) Museu del Prado, Madrid
  • 46. 4ª ETAPA: RETORN A MADRID (1631-1649) Diego Velázquez Felip IV a cavall (1634-35) Oli sobre llenç (303’5x317’5 cm) Museu del Prado, Madrid
  • 47. 4ª ETAPA: RETORN A MADRID (1631-1649) Diego Velázquez Retrat del príncep Baltasar Carles a cavall (1634-35) Oli sobre llenç (209’5 x 174 cm) Museu del Prado, Madrid
  • 48. 4ª ETAPA: RETORN A MADRID (1631-1649) Diego Velázquez Retrat del príncep Baltasar Carles a cavall (1634-35) Oli sobre llenç (209’5 x 174 cm) Museu del Prado, Madrid
  • 49. 4ª ETAPA: RETORN A MADRID (1631-1649) Diego Velázquez Retrat eqüestre del comte-duc d’Olivares (vers 1638) Oli sobre llenç (313 x 239 cm) Museu del Prado, Madrid
  • 50. Diego Velázquez 5ª ETAPA: SEGON VIATGE A ITÀLIA (1649-1651) Diego Velázquez: Autorretrat (1650) Museu de Belles Arts (València)
  • 51. 5ª ETAPA: SEGON VIATGE A ITÀLIA (1649-1651) En aquest viatge, destaquen el retrat psicològic del Papa Innocent X, i dos petits paisatges (tema molt poc habitual en Velázquez), que alguns han considerat preimpressionista, els paisatges de la Vil·la Mèdici: Entrada a la gruta i el Pavelló d’Ariadna Retrata el Papa Innocent X, quan tindria 66 any, però diuen es conservava molt bé, era famós per la seva vitalitat, a més de la seva lletjor, que alguns pensaven que el desqualificava per ser papa, però la manca de bellesa fou bastant suavitzada per el pintor.
  • 52. 4.3.1.- FETS ESSENCIALS DEL REGNAT DE FELIP III: INICI DELS VÀLIDS INICI DELS VÀLIDS O FAVORITS. FELIP IV (1621-1665) va tenir dos vàlids: El comte duc d’Olivares (1634-38) Diego Rodríguez de Silva y Velázquez Museu del Prado
  • 53. 4.3.1.- FETS ESSENCIALS DEL REGNAT DE FELIP III: INICI DELS VÀLIDS INICI DELS VÀLIDS O FAVORITS. FELIP IV (1621-1665) va tenir dos vàlids:  Luís de Haro (Luís Méndez de Haro y Guzmán), nebot del comte duc d’Olivares, fill de la seva germana, Olivares el va introduir en la Cort i el substituirà quan Olivares fou destituït per Felip IV en 1643. Luís de Haro va negociar la Pau del Pirineus (1659), en l’illa dels Faisans (riu Bidasoa).
  • 54. Felip, duc d’Orleans Anna d’Àustria, reina de França i Navarra, filla de (1640- 1701) Felip III i esposa de Lluís XIII (1601- 1666) Cardenal Mazarin (1602- 1661) Lluís XIV, rei Sol de França i Navarra (1638-1715) Felip IV, rei d’Espanya (1605-21- 1665) Maria Teresa, infanta d’Espanya (1638-1683), darrera reina consort de França i Navarra ENTREVISTA DELS MONARQUES A LA ILLA DELS FAISANS TRACTAT O PAU DELS PIRINEUS. Finalment, Espanya i França signen el Tractat o Pau dels Pirineus, l’any 1659, firmat a l’illa dels Faisans, al riu Bidasoa.  Catalunya perd definitivament el Rosselló i la Cerdanya. Espanya entregà a França tres territoris: El Rosselló, la Cerdanya i Artois (es troba a Flandes).  Es pacta el matrimoni entre Lluís XIV (rei Sol) i Maria Teresa, filla de Felip IV. Aquest matrimoni provocà anys més tard que els Borbons comencen a regnar a Espanya.
  • 55. Anna d’Àustria, reina de França i Navarra, filla de Felip III i esposa de Lluís XIII (1601- 1666) Lluís XIV, rei Sol de França i Navarra (1638-1715) Lluís XV, rei de França (1710-1774) Felip IV, rei d’Espanya (1605-21- 1665) Maria Teresa, infanta d’Espanya (1638-1683), darrera reina consort de França i Navarra
  • 56. ISLA FAISÁN. El condomini més petit del món
  • 57. 4.3.1.- FETS ESSENCIALS DEL REGNAT DE FELIP III: INICI DELS VÀLIDS INICI DELS VÀLIDS O FAVORITS. FELIP IV (1621-1665) va tenir dos vàlids: Luís de Haro (Luís Méndez de Haro y Guzmán), entre el rei Felip IV i la princesa Maria Teresa. (casada amb Lluís XIV, el rei Sol, “l’Estat soc jo”).
  • 58. Diego Velázquez 6ª ETAPA: DARRERS ANYS A MADRID (1651-1660) Diego Velázquez: Autorretrat (1650) Museu de Belles Arts (València)
  • 59. 6ª ETAPA: DARRERS ANYS A MADRID (1651-1660) Diego Velázquez Retrat de la Infanta Maria Teresa amb dos rellotges i als 14 anys (1652-53) Oli sobre llenç (127 x 98’5 cm) Kunsthistorisches Museum, Viena
  • 60. 4.3.1.- FETS ESSENCIALS DEL REGNAT DE FELIP III: INICI DELS VÀLIDS INICI DELS VÀLIDS O FAVORITS. Felip III (1598-1621) va ser un rei molt mandrós i vividor, igual que Felip IV (1621-1665), Tot i que aquest darrer, com a virtut, tenia una gran passió: l’art. A més, tenia un sentit extraordinari per qüestions artístiques i això ha fet que, avui en dia, tinguem tantes obres bones. Felip IV (1621-1665) Felip III (1598-1621)
  • 61. 4.3.1.- FETS ESSENCIALS DEL REGNAT DE FELIP III: INICI DELS VÀLIDS INICI DELS VÀLIDS O FAVORITS. El comte duc d’Olivares era una persona molt ambiciosa, treballadora i tenia com a gran passió manar. El comte duc d’Olivares, don Gaspar Guzmán y Pimentel, que va ser el vàlid més famós de la història (Unió d’Armes). El comte duc d’Olivares (1634-38) Diego Rodríguez de Silva y Velázquez Museu del Prado
  • 62. 4ª ETAPA: RETORN A MADRID (1631-1649) Diego Velázquez Retrat eqüestre del comte-duc d’Olivares (vers 1638) Oli sobre llenç (313 x 239 cm) Museu del Prado, Madrid
  • 63. 4.3.1.- FETS ESSENCIALS DEL REGNAT DE FELIP III: INICI DELS VÀLIDS INICI DELS VÀLIDS O FAVORITS. CARLES II (1665-1700) va tenir dos favorits, durant la regència de la seva mare Mariana d’Àustria (quan va morir el seu pare, Felip IV, Carles tenia 4 anys):  El pare Juan Everardo Nithard (un jesuïta alemany), que va venir de Viena amb la reina, fou el seu vàlid i confessor (també arribà a ser, per butlla papal, Inquisidor General).  Fernando de Valenzuela. Retrat del cardenal Juan Everardo Nithard, per Alonso del Arco (vers 1674). Oli sobre llenç (249 cm x 127,00 cm). Museu del Prado (Madrid). Retrat de Fernando de Valenzuela per Claudio Coello (Real Maestranza de Caballería de Ronda). Retrat de don Fernando de Valenzuela, marqués de Villasierra per Juan de Carreño de Miranda, Museu Lazaro Galdiano, Madrid.
  • 64. Anna d’Àustria, reina de França i Navarra, filla de Felip III i esposa de Lluís XIII (1601- 1666) Lluís XIV, rei Sol de França i Navarra (1638-1715) Lluís XV, rei de França (1710-1774) Felip IV, rei d’Espanya (1605-21- 1665) Maria Teresa, infanta d’Espanya (1638-1683), darrera reina consort de França i Navarra
  • 65. Escola barroca madrilenya Juan Carreñó de Miranda Carles II, i Carles II com a gran maestre de l’orde del Toisó d’Or
  • 66. Carles II com a gran maestre de l’orde del Toisó d’Or
  • 67. Carles II i la seva mare Mariana d’Àustria
  • 68. La reina Mariana d’Àustria
  • 69. La reina Mariana d’Àustria
  • 70. 4.3.1.- FETS ESSENCIALS DEL REGNAT DE FELIP III: INICI DELS VÀLIDS INICI DELS VÀLIDS O FAVORITS. Carles II (1665-1700):  En contra dels dos favorits, el pare jesuïta Juan Everardo Nithard i Fernando de Valenzuela, disputaria el poder el fill il·legítim de Felip IV, Juan José d’Àustria (que en 1665, quan va morir el seu pare, tenia 36 anys, mentre que el seu germanastre i hereu, Carles II, en tenia 4). Retrat de Juan José d’Àustria, anònim madrileny del segle XVII. Museu del Prado, Madrid.
  • 71. ARBRE GENEALÒGIC Lluís XIV, el rei Sol
  • 72. 4.3.1.- FETS ESSENCIALS DEL REGNAT DE FELIP III: INICI DELS VÀLIDS INICI DELS VÀLIDS O FAVORITS. Carles II (1665-1700):  Al final del seu regnat, Carles II conscient de què no podia regnar va deixar el poder en mans del vàlid duc de Medinaceli (1680-1685, vàlid després de la mort del germanastre del rei Juan José d’Àustria) i, després,  serà vàlid el duc d’Oropesa (1685-1691). El rei Carles II despatxant amb el duc d’Oropesa. Retrat de Juan Francisco de la Cerda Enríquez de Ribera, Marqués de Cogolludo, després VIII duc de Medinaceli per Claudio Coello. Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC).
  • 73. El rei Carles II despatxant amb el duc d’Oropesa.
  • 74. 4.3.1.- FETS ESSENCIALS DEL REGNAT DE FELIP III: INICI DELS VÀLIDS INICI DELS VÀLIDS O FAVORITS. Carles II (1665-1700):  Carles II no era mongòlic, però no estava capacitat per ser rei. Era estèril pel que no va deixar descendència.
  • 75. Carles II (1665-1700)
  • 76. Carles II (1665-1700)
  • 77. Retrat de Maria Lluïsa d’Orleans, reina d’Espanya (primera dona de Carles II), per José García Hidalgo (vers 1679). Oli sobre llenç ( 96 cm x 68,00 cm). Museu del Prado, Madrid. Retrat de Mariana de Neoburg, reina d’Espanya (segona dona de Carles II), per Luca Giordano (vers 1693-1694). Oli sobre llenç (81 cm x 61,00 cm). Museu del Prado, Madrid.
  • 78. 4.3.1.- FETS ESSENCIALS DEL REGNAT DE FELIP III: MENYS ENFRONTAMENTS EXTERIORS, INICI DE VÀLIDS I EXPULSIÓ MORISCOS EXPULSIÓ DELS MORISCOS. L’any 1609, Felip III decretà l’expulsió dels moriscs (descendents dels musulmans obligats a la seva conversió al cristianisme durant del segle XVI), per considerar-los falsos conversos; expulsió que fou la principal mesura a nivell de política interior i que va tenir lloc entre 1609-1614.
  • 79. 4ª ETAPA: RETORN A MADRID (1631-1649) Diego Velázquez Felip III a cavall (1629-35) Oli sobre llenç (300 x 314 cm) Museu del Prado, Madrid
  • 80. DE LA UNIFORMITAT RELIGIOSA RRCC A EXPULSIÓ DELS MORISCOS Musulmans. Els musulmans del regne de NASSARITA de Granada, després de la conquesta (1492), quedaren a Espanya en territori cristià i eren anomenats mudèjars. Aquests conservaren la seva religió, costums, vestits,... Però les autoritats espanyoles tenien por de què els col·lectiu musulmà pogués actuar com a cinquena columna (expressió que significa ajudar als de fora) a favor d’una hipotètica invasió musulmana i, també, a causa de l’integrisme cristià imperant, el cardenal Cisneros, que era la mà dreta del Reis Catòlics, l’any 1502, va fer un decret que els hi donava un termini de 60 anys per abandonar la seva religió, els seus vestits i costums i convertirse al cristianisme.
  • 81. DE LA UNIFORMITAT RELIGIOSA RRCC A EXPULSIÓ DELS MORISCOS Musulmans. Molts es batejaren (aquests reben el nom de moriscs). Els moriscs causaren problemes durant el segle XVI, l’any 1568, haurà una gran revolta d’aquest col·lectiu, l’anomenada revolta de “Las Alpujarras" (en temps de Felip II).
  • 82. DE LA UNIFORMITAT RELIGIOSA RRCC A EXPULSIÓ DELS MORISCOS
  • 83. DE LA UNIFORMITAT RELIGIOSA RRCC A EXPULSIÓ DELS MORISCOS
  • 84. DE LA UNIFORMITAT RELIGIOSA RRCC A EXPULSIÓ DELS MORISCOS Musulmans. Finalment foren expulsats, l’any 1609, per un decret de Felip III. Moriscos. Expulsió que fou la principal mesura a nivell de política interior i que va tenir lloc entre 1609-1614.
  • 85. 4.3.1.- FETS ESSENCIALS DEL REGNAT DE FELIP III: MENYS ENFRONTAMENTS EXTERIORS, INICI DE VÀLIDS I EXPULSIÓ MORISCOS EXPULSIÓ DELS MORISCOS. Aproximadament, entre 270.000 300.000 moriscos varen ser expulsats del país.
  • 86. 4.3.1.- FETS ESSENCIALS DEL REGNAT DE FELIP III: EXPULSIÓ MORISCOS EXPULSIÓ DELS MORISCOS. El motiu que varen justificar per a l’expulsió va ser, una altra vegada, la por que tenien davant la possibilitat que poguessin ajudar a un atac turc (fer de 5a columna), es va argumentar que eren un poderós enemic, que cada vegada era més nombrós per la seva elevada natalitat. Però el perill turc ja no era el mateix que el del segle XVI. El motiu real de la seva expulsió era la intransigència de la població espanyola, molt influïda pel pensament catòlic i inquisitorial, que odiava un col·lectiu que, en moltes ocasions, continuava amb les pràctiques islàmiques. Així, és possible que aquesta mesura es prengués per a fer callar una societat descontenta, també, per la crisi.
  • 87. 4.3.1.- FETS ESSENCIALS DEL REGNAT DE FELIP III: EXPULSIÓ MORISCOS EXPULSIÓ DELS MORISCOS. CONSEQÜÈNCIA: L’expulsió va afectar greument l’economia agrària de València i Aragó (a prop de 30 i 20 % respectivament de la seva població). Va ser una pèrdua de mà d’obra en un moment de crisi econòmica, cosa que va perjudicar notablement als senyors que posseïen terres. Per a compensar-los se’ls va permetre que imposaren dures condicions als repobladors de les seves terres enlloc dels moriscos.
  • 88. DE LA UNIFORMITAT RELIGIOSA RRCC A EXPULSIÓ DELS MORISCOS
  • 89. DE LA UNIFORMITAT RELIGIOSA RRCC A EXPULSIÓ DELS MORISCOS
  • 90. DELS REIS CATÒLICS ALS HABSBURG O ÀUSTRIES
  • 91. 4.3.1.- FETS ESSENCIALS DEL REGNAT DE FELIP III: MENYS ENFRONTAMENTS EXTERIORS, INICI DE VÀLIDS I EXPULSIÓ MORISCOS FELIP III (1598-1621): Regnat breu i bastant pacífic caracteritzat en política interior per intentar millorar la Hisenda Reial i en política exterior per la Treva dels Dotze anys (1609) → independència d’Holanda.
  • 92. RESUM. FELIP III (15981621). EL GOVERN DELS PRIVATS. Peter Paulus Rubens El duc de Lerma a cavall (1603) Oli sobre llenç Museu del Prado, Madrid Diego Velázquez Felip III a cavall (1629-35) Oli sobre llenç (300 x 314 cm) Museu del Prado, Madrid Novetat: renuncia a exercir tasques de govern, traspàs de poders a mans de validos o privats. Privats de Felip III → duc de Lerma, després d’Uceda (fill).
  • 93. 4.3.1.- FETS ESSENCIALS DEL REGNAT DE FELIP III: MENYS ENFRONTAMENTS EXTERIORS, INICI DE VÀLIDS I EXPULSIÓ MORISCOS Expulsió dels moriscos (1609-1614). Conseqüències → + problemes agrícoles, faltarà població al camp (València).
  • 94. INICI DELS VÀLIDS O FAVORITS Diego Velázquez Felip III a cavall (1629-35) Oli sobre llenç (300 x 314 cm) Museu del Prado, Madrid Peter Paulus Rubens El duc de Lerma a cavall (1603) Oli sobre llenç Museu del Prado, Madrid
  • 95. 4.3.2.- REGNAT DE FELIP IV (1621-65): PROJECTE COMTE DUC D’OLIVARES El regnat de Felip IV (1621-1665) va ser molt agitat, i la crisi i decadència espanyola van tocar fons.
  • 96. Diego Velázquez (1599-1660). 2ª ETAPA: CORT DE MADRID (1623-1629) En aquesta etapa va abandonar la temàtica religiosa i de natures mortes, per dedicar-se principalment, al retrat de cos sencer, tres quarts o de bust. La majoria són retrats de personatges de la cort i especialment de la família reial. Estan captats en actituds estàtiques, amb un fons amb tonalitats fosques, però ja es va allunyant del tenebrisme de la primera etapa. RETRATS DE FELIPE IV
  • 97. Diego Velázquez (1599-1660). 2ª ETAPA: CORT DE MADRID (1623-1629) Diego Velázquez Felipe IV (vers 1626, retrat del jove rei) Oli sobre llenç (201 x 102 cm) Museu del Prado, Madrid Diego Velázquez Felipe IV (vers 1623-26, retrat del jove rei) Oli sobre llenç (201 x 102 cm) Metropolitan Museu (New York)
  • 98. Diego Velázquez Felipe IV (vers 1626, retrat del jove rei) Oli sobre llenç (201 x 102 cm) Museu del Prado, Madrid
  • 99. Diego Velázquez Retrat de l’infant Don Carlos (vers 1626-1627) Oli sobre llenç (209 x 125 cm) Museu del Prado, Madrid
  • 100. 4ª ETAPA: RETORN A MADRID (1631-1649) Diego Velázquez Felip IV a cavall (1634-35) Oli sobre llenç (303’5x317’5 cm) Museu del Prado, Madrid
  • 101. 4ª ETAPA: RETORN A MADRID (1631-1649) Diego Velázquez Retrat del príncep Baltasar Carles a cavall (1634-35) Oli sobre llenç (209’5 x 174 cm) Museu del Prado, Madrid
  • 102. 4ª ETAPA: RETORN A MADRID (1631-1649) Diego Velázquez Retrat del príncep Baltasar Carles a cavall (1634-35) Oli sobre llenç (209’5 x 174 cm) Museu del Prado, Madrid
  • 103. 4.3.2.- REGNAT DE FELIP IV (1621-65): PROJECTE COMTE DUC D’OLIVARES Aquest període va ser dominat per la figura del comte duc d’Olivares (don Gaspar de Guzmán y Pimentel). El programa d’Olivares queda ben reflectit al famós memorial secret que envià a Felip IV just al principi del seu regnat. El comte duc d’Olivares (1634) Diego Rodríguez de Silva y Velázquez Museu del Prado En ell es diu: “ Tenga vuesa magestad por el negocio más importante de la monarquia el hacerse rey de España. No se contente v.m. con ser rey de Portugal, Aragón, Valencia, conde de Barcelona, sino que trabaje con consejo secreto y mudado en reducir estos reinos de que se componen su monarquia a los estilos y leyes de Castilla, que si su magestad lo logra será el Príncipe más poderoso del mundo”.
  • 104. 4.3.2.- REGNAT DE FELIP IV (1621-65): PROJECTE COMTE DUC D’OLIVARES INICI DELS VÀLIDS O FAVORITS. Felip IV (1621-1665) va tenir dos vàlids: El comte duc d’Olivares, don Gaspar Guzmán y Pimentel, que va ser el vàlid més famós de la història (Unió d’Armes). “Con todo, esto no es negocio que se puede conseguir en limitado tiempo, ni intento que se ha de descubrir a nadie, por confidente que sea, porque su conveniencia no puede estar sujeta a opiniones y cuanto es posible obrar en prevención y disposición, todo lo puede obrar V.M. por sí mismo solo”. Instrucció que donà el comte duc a Felip IV sobre el govern d’Espanya, 1625. (mireu comentari text).
  • 105. MAPA 10.- PÈRDUES DEL SEGLE XVII: PAUS DE WESTFALIA I PIRINEUS (B1-T4) ACTIVITAT PAU: Lectura de mapa de les fronteres establertes a la pau dels Pirineus amb indicació expressa dels territoris cedits a França. PAU: setembre 2011, opció A. Us present distints models del MAPA 10 sobre les pèrdues dels territoris europeus durant el XVII. Cal fixar-vos, sobretot, en els territoris que es perden desprès de la pau dels Pirineus (1659) i els territoris cedits a França, perquè segons l’índex tant sols us demanaran aquest tractat. Va sortir a PAU: setembre 2011, opció A, amb les següents qüestions: a.- Comenta aquest mapa que recull els resultats del tractat que fixà definitivament les fronteres entre França i la monarquia Hispànica per la banda de Catalunya. Analitza almenys els aspectes següents: -Quin va ser aquest tractat, cronologia, causa, guerra a la qual posà fi, què passà amb el territori que al mapa està envoltat de la línia vermella i conseqüències territorials i d’altra mena d’aquell tractat. En la introducció, el comentari hauria de fer referència al regnat de Felip IV, la política interior de Unió d’Armes del comte duc d’Olivares i els problemes interns que va desencadenar (sobretot en Catalunya i Portugal), així com en un context més ampli, esmentar la política exterior de la guerra dels 30 anys i les paus de Westfalia i Pirineus.
  • 106. TEMA 4. AUGE I DECADÈNCIA DE L’IMPERI (ss. XVI-XVII) EDAT MODERNA TEMA 4.- Auge i decadència de l’Imperi espanyol 4.1.- L’imperi universal de Carles V. 1v MAPA 8. PAU: setembre 2013, opció A. 4.1.1.- Política interior. Germanies i Comunidades: causes i conseqüències de cadascuna. 1v preg. op A (2010, juny). 2v preg. op A (2012, setembre). 3v TEXT. op B (2013, juny). 4.1.2.- La política europea de Carles V i la seva relació amb la reforma protestant. 4.2.- La monarquia hispànica de Felip II. MAPA 9. 1v preg. op B (2004, juny). 2v preg. op B (2007, setembre). 4.2.1.- La política europea de Felip II: l’enfrontament amb els turcs; la revolta dels Països Baixos; les relacions amb Anglaterra; l’annexió amb Portugal. 1v preg. op B (2009, juny). 2v preg. op A (2010, setembre). 4.2.2.- Els primers problemes interns de la monarquia hispànica: la revolta de Las Alpujarras i la revolta aragonesa contra Felip II. 4.2.3.- Economia i societat en el segle XVI. 4.3.- El segle XVII i la fi dels Habsburg. 4.3.1.- Fets essencials del regnat de Felip III: menys enfrontaments a l’exterior, l’inici dels vàlids i l’expulsió dels moriscs. 4.3.2.- El regnat de Felip IV: el projecte polític del comte duc d’Olivares. 1v preg. op B (2008, juny). 2v preg. op B (2009, setembre). 3v preg. op B (2010, setembre). 4v preg. op B (2011, setembre). 4.3.3.- La revolta catalana (causes i evolució) i la pèrdua de Portugal. 1v preg. 2v preg. 3v preg. 4v preg. (bis). 4.3.4.- La monarquia hispànica a la guerra dels Trenta Anys i a les paus de Westfalia i els Pirineus. 1v MAPA 10. PAU: set 2011, op A. 4.3.5.- El problema successori a la monarquia hispànica de Carles II. ÍNDEX TEMA 4 (BLOC I)
  • 107. 4ª ETAPA: RETORN A MADRID (1631-1649) Diego Velázquez Retrat eqüestre del comte-duc d’Olivares (vers 1638) Oli sobre llenç (313 x 239 cm) Museu del Prado, Madrid
  • 108. MAPA 10.- PÈRDUES DEL SEGLE XVII (B1-T4) ACTIVITAT PAU: Lectura de mapa de les fronteres establertes a la pau dels Pirineus amb indicació expressa dels territoris cedits a França. PAU: setembre 2011, opció A (va sortir aquest mapa).
  • 109. MAPA 10.- PÈRDUES DEL SEGLE XVII (B1-T4) ACTIVITAT PAU: Lectura de mapa de les fronteres establertes a la pau dels Pirineus amb indicació expressa dels territoris cedits a França. PAU: setembre 2011, opció A (però no aquest mapa).
  • 110. MAPA 10.- WESTFALIA I PIRINEUS (B1-T4) ACTIVITAT PAU: Lectura de mapa de les fronteres establertes a la pau dels Pirineus amb Indicació expressa dels territoris cedits a França. PAU: setembre 2011, opció A (però no aquest mapa).
  • 111. 4.3.2.- REGNAT DE FELIP IV (1621-65): PROJECTE COMTE DUC D’OLIVARES POLÍTICA INTERIOR. LA CRISI DE MEITAT DEL REGNAT. PROGRAMA D’OLIVARES. Per refer la monarquia i mantenir l’hegemonia en Europa, Olivares va desenvolupar un ampli programa de reformes. El que pretenia era la uniformització i l’homogenització de tots els regnes que formaven la monarquia hispànica. Va començar amb la reforma, neteja i sanejament de l’administració, que va consistir en destituir als funcionaris corruptes i deshonests de l’administració heretada del regnat anterior i processar als predecessors en el seu càrrec, els ducs de Lerma i Uceda. A la vegada que va crear nombroses juntes per a solucionar els mals tradicionals de Castella: la ruïna de l’agricultura i de la indústria, el luxe excessiu de la noblesa, va reduir la despesa de la Casa Reial, etc. El seu govern es va caracteritzar per l’autoritarisme i el centralisme, en llevar-li competències als Consells, que es varen convertit tan sols en òrgans consultius i no vinculants, cosa que va marginar a la noblesa que els integrava de les decisions polítiques.
  • 112. 4.3.2.- REGNAT DE FELIP IV (1621-65): PROJECTE COMTE DUC D’OLIVARES POLÍTICA INTERIOR. LA CRISI DE MEITAT DEL REGNAT. PROGRAMA D’OLIVARES. Aplicà polítiques proteccionistes en línia amb el pensament arbitrista de l’època (intervencionisme econòmic). Política d’augment de la població: es donava la “Hidalguía” (baixa noblesa) a tots aquells que tinguessin més de 7 fills. Són els coneguts com a “Hidalgos de bragueta”. Uniformització legislativa. Olivares era conscient de què l’estructura de la monarquia, en un moment de forta recessió econòmica, era ineficaç per a mantenir la política econòmica. Per això, va creure convenient imposar una centralització administrativa. Intentarà anar implantant, poc a poc, les lleis castellanes als regnes no castellans perquè eren més propicies a l’autoritarisme monàrquic (deciocionisme trancendentalista).
  • 113. 4.3.2.- REGNAT DE FELIP IV (1621-65): PROJECTE COMTE DUC D’OLIVARES POLÍTICA INTERIOR. LA CRISI DE MEITAT DEL REGNAT. PROGRAMA D’OLIVARES. Homogenització de regnes. Fins aleshores, els castellans eren els que més contribuïen amb doblers i soldats a la política europea de la monarquia. Però els castellans estan cansats d’aquest situació i demanen més aportació dels altres regnes. Olivares prendrà dues decisions per intentar homogenitzar els regnes i repartir les càrregues militars i fiscals entre tots els regnes: 1) Més imposts als regnes no castellans. 2) La Unió d'Armes: mecanisme pel qual s’exigia més homes per l’exèrcit als regnes no castellans. Decret que repartia el pes de la política imperial a les possibilitats de cada regne, els qual havien de participar en la formació d’un exèrcit comú, que havien de mantenir en funció de la població i la riquesa de cada regne. En concret: Castella 44.000 / Itàlia 30.000 / Catalunya i Portugal 16.000 cada un / Aragó 10.000 / València 8.000 i Canàries i el regne de Mallorca 3.000.
  • 114. 4.3.2.- REGNAT DE FELIP IV (1621-65): PROJECTE COMTE DUC D’OLIVARES POLÍTICA INTERIOR. LA CRISI DE MEITAT DEL REGNAT. PROGRAMA D’OLIVARES. En definitiva, la concepció política d’Olivares pretenia transformar la tradicional estructura de la monarquia, integrada per un conjunt de regnes independents amb un rei comú, en un sol Estat amb les mateixes lleis i institucions que, òbviament, havien de ser castellanes, donat que aquestes oferien menor resistència al poder reial. El programa d’Olivares era racional però il·legal i va topar amb l’oposició dels regnes perifèrics. Efectivament, sembla lògic que els que contribueixen menys aportin més, però la peculiar estructura i legislació de la Corona d’Aragó l’impedia fer-ho d’aquesta manera. Els furs i privilegis d’aquesta corona obligaven a què, si pujaven els imposts i s’havia d’aportar més soldats, havien de ser les institucions aragoneses, catalanes, valencianes i mallorquines les que aprovessin això. Aquestos regnes es negaven a perdre els seus drets polítics i a participar en una empresa imperial que havia suposat l’enfonsament de Castella, donant pas a la greu crisi de 1640.
  • 115. 4.3.3.- LA REVOLTA CATALANA (CAUSES I EVOLUCIÓ) I PÈRDUA DE PORTUGAL Amb la guerra dels Trenta Anys, el comte duc d’Olivares va decidir crear la Unió d’Armes: tots els regnes peninsulars havien de contribuir de forma equitativa amb diners i soldats. Castella sempre havia pagat més, i Navarra i Aragó hi aportaven menys soldats, per aquesta raó Olivares va voler unificar els costos. Això provocà, en la dècada de 1640, una sèrie de revoltes interiors (catalana, portuguesa, andalusa i aragonesa), que varen mostrar la falta de solidesa interna de la monarquia. En particular, dues revoltes foren rellevants: la catalana i la portuguesa, perquè varen manifestar la voluntat de Portugal i Catalunya de mantenir les seves institucions i privilegis, i el desig d’aquesta perifèria, més dinàmica i moderna, d’apartar-se d’una Castella debilitada.
  • 116. MAPA 10.- WESTFALIA I PIRINEUS (model 0)
  • 117. MAPA 10.- WESTFALIA I PIRINEUS (model 1)
  • 118. Diego Velázquez Retrats del comte-duc d’Olivares (1622-23-24) Oli sobre llenç Nova York, Madrid i Saô Paulo V E L Á Z Q U E Z Diego Velázquez (1599-1660). 2ª ETAPA: CORT DE MADRID (1623-1629)
  • 119. 4.3.3.- LA REVOLTA CATALANA (CAUSES I EVOLUCIÓ) I PÈRDUA DE PORTUGAL REVOLTA CATALANA (1640-1652). És el denominat Corpus de Sang. Des de Catalunya eren contraris a la Unió d’Armes i les Corts catalanes es negaven a pagar més doblers en la guerra contra França (guerra entre Espanya i França que havia esclatat el 1635), i Olivares va desplegar un exèrcit a Catalunya, per una part, per assegurar la frontera i, per altra, per involucrar els catalans en aquesta guerra contra els francesos. Aquest exèrcit l’havia de pagar Catalunya, i no els va fer molta gràcia, a això s’hi ha d’afegir un comportament abusiu per part de les tropes que va crear el descontent en part de la població. Per tant les causes de la revolta catalana foren:  Uniformització legislativa d’Olivares.  Pujada d’imposts a Catalunya.  Unió d’Armes (Castella 44.000 / Itàlia 30.000 / Catalunya i Portugal 16.000 cada un / Aragó 10.000 / València 8.000 i Canàries i el regne de Mallorca 3.000).  El mal comportament de les tropes espanyoles que estaven allotjades al nord de Catalunya a la espera d’entrar en combat contra França.
  • 120. 4.3.3.- LA REVOLTA CATALANA (CAUSES I EVOLUCIÓ) I PÈRDUA DE PORTUGAL REVOLTA CATALANA (1640-1652). El mal comportament de les tropes espanyoles. Segons els costums de l’època, els camperols havien d’acollir en les seves cases i alimentar als soldats, aquest contacte fou nefast i va provocar molts enfrontaments entre l’exèrcit i la població civil. L’aixecament més radical es va produir el dia 7 de juny de l’any 1640, dia del Corpus Christi. Comença amb gran virulència la REVOLTA CATALANA contra l’exèrcit espanyol i contra les idees d’Olivares, una guerra contra el rei Felip IV. Uns milers de segadors girondins entren dins Barcelona per protestar pel comportament de les tropes. És el Corpus de Sang. El virrei, Santa Coloma, intenta fugir però es assassinat pels segadors. Aprofitant la revolta, Pau Clarís, president de la Generalitat, proclama la República independent de Calalunya. Poc més tard, la Generalitat atemorida per la reacció de Felip IV i Olivares ofereix la corona de comte de Barcelona al rei de França, Lluís XIII (1601-1666, li oferien Catalunya a Richelieu, regent de França en aquell moment). Les tropes franceses ocupen Catalunya.
  • 121. Anna d’Àustria, reina de França i Navarra, filla de Felip III i esposa de Lluís XIII (1601- 1666), a sota sol i amb Richelieu Lluís XIV, rei Sol de França i Navarra (1638-1715) Lluís XV, rei de França (1710-1774) Felip IV, rei d’Espanya (1605-21- 1665) Maria Teresa, infanta d’Espanya (1638-1683), darrera reina consort de França i Navarra
  • 122. 4.3.3.- LA REVOLTA CATALANA (CAUSES I EVOLUCIÓ) REVOLTA CATALANA (1640-1652). El comportament de les tropes franceses va ser, fins i tot, pitjor que el de les espanyoles. Un temps després, molts de catalans es queixaren que l’exèrcit francès era pitjor que l’espanyol i s’estimen més tornar a Espanya. Finalment, les tropes espanyoles (Olivares ha caigut, el favorit ara és Luís de Haro) entren dins Catalunya a reconquerir-la, expulsen als francesos i aquests abandonen el país. Catalunya fou sotmesa després d’una guerra que va durar tretze anys i que va enfrontar a Catalunya i els francesos amb la monarquia hispànica fins el 1652 (quan Felip IV entra en Barcelona i aquesta va capitular). Acabada la guerra Espanya - França es firmà la Pau dels Pirineus (1659), per aquest tractat el Rosselló i la Cerdanya passaren definitivament a França. Per altra banda, Felip IV malgrat la rebel·lió va atorgar el perdó general (sense represàlies) i decidí respectar els privilegis, els furs i les institucions del Principat català, Catalunya els perdrà, més endavant al segle XVIII, amb els decrets de Nova Planta de Felip d’Anjou (Felip V).
  • 123. MAPA 10.- WESTFALIA I PIRINEUS (model 2)
  • 124. Anna d’Àustria, reina de França i Navarra, filla de Felip III i esposa de Lluís XIII (1601- 1666) Lluís XIV, rei Sol de França i Navarra (1638-1715) Lluís XV, rei de França (1710-1774) Felip IV, rei d’Espanya (1605-21- 1665) Maria Teresa, infanta d’Espanya (1638-1683), darrera reina consort de França i Navarra
  • 125. 4.3.3.- LA REVOLTA CATALANA (CAUSES I EVOLUCIÓ) I PÈRDUA DE PORTUGAL INICI DELS VÀLIDS O FAVORITS. Felip IV (1621-1665) va tenir dos vàlids: Luís de Haro (Luís Méndez de Haro y Guzmán), entre el rei Felip IV i la princesa Maria Teresa. (casada amb Lluís XIV, el rei Sol, “l’Estat soc jo”).
  • 126. 4.3.3.- LA REVOLTA CATALANA (CAUSES I EVOLUCIÓ) I PÈRDUA DE PORTUGAL INICI DELS VÀLIDS O FAVORITS. Felip IV (1621-1665) va tenir dos vàlids: Luís de Haro (Luís Méndez de Haro y Guzmán), entre el rei Felip IV i la princesa Maria Teresa. (casada amb Lluís XIV, el rei Sol, “l’Estat soc jo”).
  • 127. 6ª ETAPA: DARRERS ANYS A MADRID (1651-1660) Diego Velázquez Retrat de la Infanta Maria Teresa amb dos rellotges i als 14 anys (1652-53) Oli sobre llenç (127 x 98’5 cm) Kunsthistorisches Museum, Viena
  • 128. 4.3.3.- LA REVOLTA CATALANA (RESUM) REVOLTA CATALANA (1640-1652).  Revolta amb doble causa:   1.- Revolta pagesa contra els senyors i les autoritats. 2.- Revolta de les classes benestants contra els intents del comte duc d’Olivares d’uniformar tots els territoris segons les lleis i les institucions de Castella. Unión de Armas.  Esclat del conflicte:    1626. Rebuig de les Corts catalanes a la proposta d’aportar homes per la Unión de Armas. 1635. Inici guerra amb França  soldats allotjats a Catalunya  conflictes amb pagesos per robatoris i abusos. Obligar a Catalunya a crear un exèrcit propi per defensar la frontera del Rosselló.  Revolta dels segadors:      1640. Època de fam i penúria per la guerra. Negativa a allotjar soldats. Inici: Santa Coloma de Farners i es va escampar per diferents zones de Catalunya. 7 de juny  Corpus de Sang: grup de segadors enfrontats a les autoritats. Protesta contra els senyors pels impostos i contra les autoritats per les despeses de la guerra.  Enfrontament amb la monarquia:    Classes benestants tenen por de la revolta pagesa. Han assassinat al virrei de Catalunya. Solució: capitenejar la revolta en benefici propi  revolta amb caràcter polític  President de la Generalitat: PAU CLARIS   Busca ajuda a França (rival de Castella).  Proposa integrar Catalunya a França.  Guerra amb Castella (1640-1652).  Desenllaç:  1652: capitulació de BCN davant les tropes de Felip IV.  CAT accepta la sobirania del rei.  Rei: perdó general i respecte a lleis i institucions i privilegis del Principat.  1659. Pau dels Pirineus:  Fi de la guerra amb França.  Es perden el Rosselló i part de la Cerdanya  la Catalunya Nord.
  • 129. MAPA 10.- PÈRDUES DEL SEGLE XVII (B1-T4) ACTIVITAT PAU: Lectura de mapa de les fronteres establertes a la pau dels Pirineus amb indicació expressa dels territoris cedits a França. PAU: setembre 2011, opció A (va sortir aquest mapa).
  • 130. 4.3.3.- LA REVOLTA CATALANA (CAUSES I EVOLUCIÓ) I PÈRDUA DE PORTUGAL REVOLTA PORTUGUESA (1640-1652). Quan comença la revolta catalana (Corpus de Sang), davant la greu situació per a la corona i per a controlar-la, Olivares ordena a la noblesa portuguesa la seva participació, aportant tropes, per sufocar la revolta catalana. El nobles portuguesos es neguen i es rebel·len. Comença la revolta portuguesa. Els portuguesos coronen com a rei de Portugal al duc de Bragança, amb el nom de Joan IV (rei de Portugal de 1640-1656). La revolta finalitza l’any 1652 i Portugal aconseguirà la seva independència, que va ser reconeguda per Espanya al Tractat de Lisboa l’any 1668. Motius de la pèrdua de Portugal:  El descontent portuguès amb el programa d’Olivares.  A Portugal existeix de manera generalitzada un sentiment nacional contrari a pertànyer a la monarquia hispànica. Volen una monarquia portuguesa i no espanyola. Joan de Bragança és proclamat rei de Portugal en 1640.
  • 131. 4.3.3.- LA REVOLTA CATALANA (CAUSES I EVOLUCIÓ) I PÈRDUA DE PORTUGAL REVOLTA PORTUGUESA (1640-1652). Hi va haver més revoltes i motins similars contra el pla d’Olivares, que es multiplicaren per altres territoris:  Andalusia: un intent secessionista del duc de Medina Sidonia, que va voler proclamar-se rei en 1641.  Aragó: el duc d’Hijar protagonitza (1648) un intent de proclamar-se rei.  Navarra: Miguel de Iturbide.  Motí de la Sal a Biscaia.  Greus aixecaments a Nàpols i Sicília. De tots aquests aixecaments, l’únic que va triomfar fou el de Portugal. La independència de Portugal va tenir èxit pel suport de França, Holanda i Anglaterra i, també, per la impossibilitat de l’exèrcit del rei per a reprimir, a la vegada, la rebel·lió catalana i portuguesa (coetànies en el temps, 16401652). En CONCLUSIÓ: fou una crisi molt greu, deguda als problemes econòmics i a la política autoritària i centralista del comte duc d’Olivares, vàlid del rei. En aquest a crisi interna es manifesta de forma gràfica l’enfrontament entre dues formes de concebre la unitat d’Espanya (centralisme i foralisme), amb tot, Felip IV va mantenir l’estructura que avui denominaríem federal en els seus estats.
  • 132. MAPA 10.- WESTFALIA I PIRINEUS (model 3)
  • 133. MAPA 10.- WESTFALIA I PIRINEUS (model 1)
  • 134. 4.3.4.- LA MONARQUIA HISPÀNICA A LA GUERRA DELS TRENTA ANYS I A LES PAUS DE WESTFÀLIA I ELS PIRINEUS POLÍTICA INTERNACIONAL. PÈRDUA DE L’HEGEMONIA A EUROPA. En política exterior, el segle XVII va ser un període on els regnats de Felip III (1598-1621) i Carles II (1665-1700) foren regnats pacífics, però el regnat de Felip IV (1621-1665) va coincidir amb la guerra dels Trenta Anys (1618-1648), on Espanya, que va participar, perdé l’hegemonia a Europa (en favor de França). Els anomenats Àustries Menors i amb ells es va produir el declivi de l’imperi hispànic. Felip III (1598-1621) Felip IV (1621-1665) i Carles II (1665-1700)
  • 135. 4.3.- EL SEGLE XVII I LA FI DELS HABSBURG 4.3.4.- LA MONARQUIA HISPÀNICA A LA GUERRA DELS TRENTA ANYS I A LES PAUS DE WESTFÀLIA I ELS PIRINEUS POLÍTICA INTERNACIONAL. PÈRDUA DE L’HEGEMONIA A EUROPA. El regnat de Felip IV (1621-1665) va coincidir amb la guerra dels Trenta Anys (1618-1648), on Espanya, que va participar, perdé l’hegemonia a Europa (en favor de França), i pateix les revoltes de Catalunya i Portugal, a la dècada de 1640, com a conseqüència de la Unió d’Armes d’Olivares, que durà a la independència definitiva de Portugal.
  • 136. 4.3.4.- LA MONARQUIA HISPÀNICA A LA GUERRA DELS TRENTA ANYS I A LES PAUS DE WESTFÀLIA I ELS PIRINEUS POLÍTICA INTERNACIONAL. PÈRDUA DE L’HEGEMONIA A EUROPA. L’etapa en què el terços espanyols foren el símbol de l’hegemonia dels Àustria a Europa va acabar a meitat del segle XVII (regnat de Felip IV, 1621-1665) i fou substituïda per altra fase, en què les derrotes militars confirmaren la crisi econòmica i social de la monarquia hispànica.
  • 137. 4.3.4.- LA MONARQUIA HISPÀNICA A LA GUERRA DELS TRENTA ANYS I A LES PAUS DE WESTFÀLIA I ELS PIRINEUS POLÍTICA INTERNACIONAL. PÈRDUA DE L’HEGEMONIA A EUROPA. La política exterior dels Àustries les dues darreres dècades del segle XVII es va caracteritzar, coincidint amb el regnat de Felip III (1598-1621), per una paralització de les activitats militars, que responia a una incapacitat de la monarquia per a seguir lluitant en Europa. En aquest context, cal entendre la signatura de la Treva dels Dotze Anys (1609) amb el holandesos que, de fet, reconeixia la independència de les províncies del nord.
  • 138. 4.3.4.- LA MONARQUIA HISPÀNICA A LA GUERRA DELS TRENTA ANYS I A LES PAUS DE WESTFÀLIA I ELS PIRINEUS POLÍTICA INTERNACIONAL. PÈRDUA DE L’HEGEMONIA A EUROPA. Felip III (1598-1621): paralització de les activitats militars, incapacitat de la monarquia per a seguir lluitant en Europa. Signatura de la Treva dels Dotze Anys (1609) amb el holandesos que, de fet, reconeixia la independència de les províncies del nord.
  • 139. 4.3.4.- LA MONARQUIA HISPÀNICA A LA GUERRA DELS TRENTA ANYS I A LES PAUS DE WESTFÀLIA I ELS PIRINEUS POLÍTICA INTERNACIONAL. PÈRDUA DE L’HEGEMONIA A EUROPA. Felip III (1598-1621): paralització de les activitats militars, incapacitat de la monarquia per a seguir lluitant en Europa. Signatura de la Treva dels Dotze Anys (1609) amb el holandesos que, de fet, reconeixia la independència de les províncies del nord.
  • 140. 4.3.4.- LA MONARQUIA HISPÀNICA A LA GUERRA DELS TRENTA ANYS I A LES PAUS DE WESTFÀLIA I ELS PIRINEUS POLÍTICA INTERNACIONAL. PÈRDUA DE L’HEGEMONIA A EUROPA. Felip III (15981621): Signatura de la Treva dels Dotze Anys (1609) amb el holandesos que, de fet, reconeixia la independència de les províncies del nord. Aquesta treva, de la que quedaven excloses les colònies, suposava el final de l’enfrontament obert, tot i que encobertament l’enfrontament es traduïa en forma de bloqueig econòmic del comerç amb Flandes, inferència holandesa amb les colònies espanyoles i intromissió en la Mediterrània amb la signatura d’acords amb Alger, Marroc i alguns estats italians. Felip III (1598-1621): expulsió dels moriscos (1609-1614) i cert pacifisme en política exterior per intentar millorar la Hisenda Reial.
  • 141. 4.3.4.- LA MONARQUIA HISPÀNICA A LA GUERRA DELS TRENTA ANYS I A LES PAUS DE WESTFÀLIA I ELS PIRINEUS POLÍTICA INTERNACIONAL. PÈRDUA DE L’HEGEMONIA A EUROPA. Però, sota el regnat de Felip IV (1621-1665) es va dur a terme un clar intervencionisme en els assumptes europeus. Les causes del canvi d’actitud cal cercar-les en l’esclat de la guerra del Trenta Anys (1618-1648) i en la voluntat del comte duc d’Olivares de fer que la monarquia hispànica continués essent hegemònica en Europa.
  • 142. 4.3.4.- LA MONARQUIA HISPÀNICA A LA GUERRA DELS TRENTA ANYS I A LES PAUS DE WESTFÀLIA I ELS PIRINEUS POLÍTICA INTERNACIONAL. PÈRDUA DE L’HEGEMONIA A EUROPA. GUERRA DELS TRENTA ANYS (1618-1648). En aquesta guerra participaren la majoria de països d’Europa central i occidental. Guerra que suposa un triple enfrontament:  És una guerra entre catòlics i protestants. La qüestió religiosa com a motiu principal (al capdavant del món catòlic estava Espanya). La guerra del Trenta Anys esclata, en un principi, com a guerra de religió en Alemanya, sota el pretext de la defensa del catolicisme (Lliga Catòlica) enfront dels prínceps alemanys (Unió o Lliga Evangèlica), però el conflicte es generalitza quan va intervenir també França, Dinamarca, Suècia i els Països Baixos, perquè amagava la col·laboració de les dues branques dels Habsburg (hispànica i austríaca) amb la finalitat de mantenir la seva hegemonia en els assumptes europeus.  Per tant, és una guerra entre els Habsburg i Borbons.  És una l’emperador alemanys. guerra entre i els prínceps
  • 143. 4.3.- EL SEGLE XVII I LA FI DELS HABSBURG Felip IV (1621-65): entra en la guerra dels Trenta Anys, on perd l’hegemonia a Europa (França), i pateix les revoltes de Catalunya i Portugal a la dècada de 1640 com a conseqüència de la Unió d’Armes d’Olivares → independència definitiva de Portugal.
  • 144. 4.3.4.- LA MONARQUIA HISPÀNICA A LA GUERRA DELS TRENTA ANYS I A LES PAUS DE WESTFÀLIA I ELS PIRINEUS GUERRA DELS TRENTA ANYS (1618-1648). La guerra comença l’any 1618 amb la defenestració de Praga (els ambaixadors catòlics enviats per l’emperador Ferran II a Praga són llençats per la finestra i caigueren damunt un munt de merda / “estiercol”) i així comença la rebel·lió de Bohèmia i amb ella la guerra dels Trenta Anys. Espanya, amb Felip IV (1621-1665), entra en guerra immediatament enviant un exèrcit des dels Països Baixos per sufocar la revolta Bohèmia i per ajudar als seus parents els Habsburg (Ferran II).
  • 145. 4.3.4.- LA MONARQUIA HISPÀNICA A LA GUERRA DELS TRENTA ANYS I A LES PAUS DE WESTFÀLIA I ELS PIRINEUS GUERRA DELS TRENTA ANYS (1618-1648). Comença en 1618 amb la defenestració de Praga.
  • 146. 4.3.4.- LA MONARQUIA HISPÀNICA A LA GUERRA DELS TRENTA ANYS I A LES PAUS DE WESTFÀLIA I ELS PIRINEUS GUERRA DELS TRENTA ANYS (1618-1648). Comença en 1618 amb la defenestració de Praga.
  • 147. MAPA 10.- WESTFALIA I PIRINEUS (model 4)
  • 148. 4.3.4.- LA MONARQUIA HISPÀNICA A LA GUERRA DELS TRENTA ANYS I A LES PAUS DE WESTFÀLIA I ELS PIRINEUS GUERRA DELS TRENTA ANYS (1618-1648). Espanya, amb Felip IV (1621-1665), entra en guerra immediatament enviant un exèrcit des dels Països Baixos per sufocar la revolta Bohèmia i per ajudar als seus parents els Habsburg (Ferran II).
  • 149. EDAT MODERNA: ARBRE GENEALÒGIC ÀUSTRIES
  • 150. 4.3.4.- LA MONARQUIA HISPÀNICA A LA GUERRA DELS TRENTA ANYS I A LES PAUS DE WESTFÀLIA I ELS PIRINEUS PÈRDUA DE L’HEGEMONIA A EUROPA. GUERRA DELS TRENTA ANYS (1618-1648). 1620. Batalla de Muntanya Blanca: La rebel·lió de Bohèmia és derrotada. 1625. Rendició holandesos a Breda (immortalitzat per Diego Velázquez, a Les Llances). 1634. Batalla de Nordlingen: els suecs són derrotats. 1635. França, de Lluís XIII i de Richelieu, entra en guerra. La sort de les armes canvia. 1639. Derrota naval de Dunes. 1643. Batalla terrestre de Rocroi: inici del declivi de l’estrella espanyola.
  • 151. MAPA 10.- WESTFALIA I PIRINEUS (model 5) 1648 1625 1639 1658. Dunkerque 1634 1659 1620. Muntanya Blanca
  • 152. 4.3.4.- LA MONARQUIA HISPÀNICA A LA GUERRA DELS TRENTA ANYS I A LES PAUS DE WESTFÀLIA I ELS PIRINEUS PÈRDUA DE L’HEGEMONIA A EUROPA. GUERRA DELS TRENTA ANYS (1618-1648). 1620. Batalla de Muntanya Blanca: La rebel·lió de Bohèmia és derrotada. 1625. Els espanyols derroten als holandesos a Breda (immortalitzat per Diego Velázquez, en el quadre de Les Llances).
  • 153. MAPA 10.- WESTFALIA I PIRINEUS (model 5) 1625 1620. Muntanya Blanca
  • 154. Diego Velázquez 4ª ETAPA: RETORN A MADRID (1631-1649) Diego Velázquez: Autorretrat (1650) Museu de Belles Arts (València)
  • 155. 4ª ETAPA: RETORN A MADRID (1631-1649) Després de tornar d’Itàlia el seu estil evoluciona cap el que serà el seu període de maduresa. Continua amb els retrats emmarcats per una paisatge naturalista i torna als temes religiosos i mitològics, amb composicions cada vegada més complexes. Els colors que utilitza són més vius i alegres amb una pinzellada molt solta. Destaquen les obres Crist crucificat, Retrat eqüestre del comte-duc d’Olivares, Les llances o la rendició de Breda i els retrats de nans de la cort com El nen de Valleques i Sebastián Mora. D I E G O V E L Á Z Q U E Z
  • 156. Obra realitzada per al Saló del Regne del madrileny Palau del Bon Retir, actualment destruït. Representa un episodi de la Guerra de Flandes, el 5 de juny de 1625. Després d’un any de setge per part de les tropes espanyoles, la ciutat holandesa de Breda caigué rendida, el que provocà que el seu governador, Justí de Nassau, entregués les claus de la ciutat al general vencedor, Ambrosio de Spínola. V E L Á Z Q U E Z (FITXA 113) Diego Velázquez La rendició de Breda o Les Llances (1634) Oli sobre llenç (307 x 367 cm) Museu del Prado, Madrid
  • 157. Emperò, Velázquez no representa una rendició normal, sinó que Spínola aixeca al vençut per evitar una humiliació del derrotat, així, el centre de la composició és la clau i els dos generals.
  • 158. LES LLANCES O “LA RENDICIÓ DE BREDA” Les tropes espanyoles apareixen a la dreta, després del cavall, representades com a homes experimentats, amb les seves piques ascendents, que considerades llances per error donen títol al quadre. A l’esquerra se situen els holandesos, homes joves i inexperts, el grup tanca l’altre cavall. Totes les figures semblen autèntics retrats, tot i que no s’ha pogut identificar a cap d’ells, a excepció del possible autoretrat de Velázquez, que seria l’últim home de la dreta, al fons apareixen les fumeres de la batalla i una vista en perspectiva de la zona de Breda. La composició està estructurada a través de dos rectangles: un per a les figures i un altre per al paisatge. Els homes s’articulen al llarg d’un aspa en profunditat, tancant aquest rectangle amb els cavalls dels generals. La tècnica pictòrica utilitzada aquí per l’artista no és sempre la mateixa, sinó que l’adapta a la qualitat dels materials que representa, podent ser ben compacta, com a la capa de la figura de l’esquerra, o ben solta com en la banda i armadura de Spínola. V E L Á Z Q U E Z
  • 159. 4ª ETAPA: RETORN A MADRID (1631-1649) La rendició de Breda o les Llances (1634, FITXA 113) D I E G O V E L Á Z Q U E Z
  • 160. 4.3.4.- LA MONARQUIA HISPÀNICA A LA GUERRA DELS TRENTA ANYS I A LES PAUS DE WESTFÀLIA I ELS PIRINEUS PÈRDUA DE L’HEGEMONIA A EUROPA. GUERRA DELS TRENTA ANYS (1618-1648). 1634. Batalla de Nordlingen: els suecs són derrotats. Al començament de la guerra, amb la victòria a Breda i a amb aquesta, Espanya sembla anar guanyant (notables èxits militars), però en incorporar-se França al conflicte, l’any 1635, va girar el curs de la contesa. 1635. França, de Lluís XIII i de Richelieu, entra en guerra contra els Habsburg i a favor dels protestants. La sort de les armes canvia.
  • 161. MAPA 10.- WESTFALIA I PIRINEUS (model 5) 1634
  • 162. MAPA 10.- WESTFALIA I PIRINEUS (model 5) 1625 1634 1620. Muntanya Blanca
  • 163. MAPA 10.- WESTFALIA I PIRINEUS (model 4)
  • 164. 4.3.4.- LA MONARQUIA HISPÀNICA A LA GUERRA DELS TRENTA ANYS I A LES PAUS DE WESTFÀLIA I ELS PIRINEUS PÈRDUA DE L’HEGEMONIA A EUROPA. GUERRA DELS TRENTA ANYS (1618-1648). 1639. Derrota naval de Dunes.
  • 165. MAPA 10.- WESTFALIA I PIRINEUS (model 5) 1639
  • 166. MAPA 10.- WESTFALIA I PIRINEUS (model 5) 1625 1639 1634 1620. Muntanya Blanca
  • 167. 4.3.4.- LA MONARQUIA HISPÀNICA A LA GUERRA DELS TRENTA ANYS I A LES PAUS DE WESTFÀLIA I ELS PIRINEUS PÈRDUA DE L’HEGEMONIA A EUROPA. GUERRA DELS TRENTA ANYS (1618-1648). 1643. Batalla terrestre de Rocroi: Es va produir una gran desfeta espanyola davant França. Les tropes franceses derroten als terços espanyols. És la primera derrota dels terços en 150 anys. És l’inici del declivi de l’estrella espanyola.
  • 168. MAPA 10.- WESTFALIA I PIRINEUS (model 5)
  • 169. 4.3.4.- LA MONARQUIA HISPÀNICA A LA GUERRA DELS TRENTA ANYS I A LES PAUS DE WESTFÀLIA I ELS PIRINEUS PÈRDUA DE L’HEGEMONIA A EUROPA. GUERRA DELS TRENTA ANYS (1618-1648). Després de Rocroi, Espanya perd l’hegemonia a Europa i deixà de ser la primera potència europea, títol que passarà a França. La guerra dels Trenta Anys acabà l’any 1648 amb el Tractat o Pau de Westfàlia, per aquesta Espanya reconeix la independència d’Holanda.
  • 170. MAPA 10.- WESTFALIA I PIRINEUS (model 5) 1648
  • 171. MAPA 10.- WESTFALIA I PIRINEUS (model 5) 1648 1625 1639 1634 1620. Muntanya Blanca
  • 172. 4.3.4.- LA MONARQUIA HISPÀNICA A LA GUERRA DELS TRENTA ANYS I A LES PAUS DE WESTFÀLIA I ELS PIRINEUS PÈRDUA DE L’HEGEMONIA A EUROPA. GUERRA DELS TRENTA ANYS (1618-1648). Però, la guerra entre Espanya i França no s’havia acabat, perquè, mentrestant, Espanya pateix les revoltes de Catalunya (1640-1652) i de Portugal (1640-1652), a la dècada de 1640, com a conseqüència de la Unió d’Armes d’Olivares, i està intentant recuperar Catalunya i Portugal, rebel·lions que ajudaren al fracàs de la corona, obligada a lluitar en dos fronts.
  • 173. 4.3.4.- LA MONARQUIA HISPÀNICA A LA GUERRA DELS TRENTA ANYS I A LES PAUS DE WESTFÀLIA I ELS PIRINEUS PÈRDUA DE L’HEGEMONIA A EUROPA. GUERRA DELS TRENTA ANYS (1618-1648). En aquestos enfrontaments, per una part aconseguirà treure els francesos de Catalunya (Pau dels Pirineus de 1659), però serà derrotada repetidament pels francesos a la frontera de Flandes. La guerra acaba amb victòria de França i, a nivell intern, reportarà la independència definitiva de Portugal (1640). Derrotes que demostraren el fracàs d’Olivares de retornar-li a la corona el prestigi internacional que, imparablement, havia començat a declinar.
  • 174. MAPA 10.- WESTFALIA I PIRINEUS (model 5)
  • 175. 4.3.4.- LA MONARQUIA HISPÀNICA A LA GUERRA DELS TRENTA ANYS I A LES PAUS DE WESTFÀLIA I ELS PIRINEUS PÈRDUA DE L’HEGEMONIA A EUROPA. GUERRA DELS TRENTA ANYS (1618-1648). PAU DE WESTFÀLIA. Signada l’any 1648 per Espanya posà fi a la guerra del Trenta Anys. Es tracta d’una sèrie de tractats que posen pau a tot Europa i suposà:  Espanya reconeix la independència de les Províncies Unides d’Holanda, si bé, la monarquia conservava les províncies catòliques del sud (Bèlgica).  Es va imposar la tolerància religiosa en els territoris de l’imperi.  La Confederació Helvètica (Suïssa) es va separar i tots van reconèixer la seva neutralitat.  Sorgiran 3 noves potències: Holanda, Suècia i França (la gran beneficada! A més el cardenal Mazzarin/o és qui porta la negociació). Canvia el mapa polític europeu. Suècia i França amplien els seus territoris i Àustria se separa de l’imperi.  La fi de l’hegemonia dels Habsburg espanyols a Europa. Enfonsament de l’imperi Habsburg.  Canvi en la diplomàcia.  Inici de les monarquies absolutes. Lluís XIV de França, el rei Sol. Però, Westfàlia no va acabar amb la guerra entre França i la monarquia hispànica que es va prolongar fins la Pau dels Pirineus.
  • 176. MAPA 10.- PÈRDUES DEL SEGLE XVII ( model 6)
  • 177. 4.3.4.- LA MONARQUIA HISPÀNICA A LA GUERRA DELS TRENTA ANYS I A LES PAUS DE WESTFÀLIA I ELS PIRINEUS
  • 178. 4.3.4.- LA MONARQUIA HISPÀNICA A LA GUERRA DELS TRENTA ANYS I A LES PAUS DE WESTFÀLIA I ELS PIRINEUS PÈRDUA DE L’HEGEMONIA A EUROPA. GUERRA DELS TRENTA ANYS (1618-1648). PAU DE WESTFÀLIA. Signada l’any 1648 per Espanya posà fi a la guerra del Trenta Anys. Es tracta d’una sèrie de tractats que posen pau a tot Europa i suposà:  Espanya reconeix la independència de les Províncies Unides d’Holanda, si bé, la monarquia conservava les províncies catòliques del sud (Bèlgica).  Es va imposar la tolerància religiosa en els territoris de l’imperi.  La Confederació Helvètica (Suïssa) es va separar i tots van reconèixer la seva neutralitat.  Sorgiran 3 noves potències: Holanda, Suècia i França (la gran beneficada! A més el cardenal Mazzarin/o és qui porta la negociació). Canvia el mapa polític europeu. Suècia i França amplien els seus territoris i Àustria se separa de l’imperi.  La fi de l’hegemonia dels Habsburg espanyols a Europa. Enfonsament de l’imperi Habsburg.  Canvi en la diplomàcia.  Inici de les monarquies absolutes. Lluís XIV de França, el rei Sol. Però, Westfàlia no va acabar amb la guerra entre França i la monarquia hispànica que es va prolongar fins la Pau dels Pirineus.
  • 179. MAPA 10.- PÈRDUES DEL SEGLE XVII ( model 7)
  • 180. MAPA 10.- WESTFALIA I PIRINEUS (model 8)
  • 181. MAPA 10.- WESTFALIA I PIRINEUS (model 9)
  • 182. MAPA 10.- WESTFALIA I PIRINEUS (model 10)
  • 183. 4.3.4.- PAU DE WESTFÀLIA (1648)  Es tracta d’una sèrie de tractats que posen pau a tot Europa.  Espanya reconeix la independència de les Províncies Unides d’Holanda, si bé, la monarquia conservava les províncies catòliques del sud (Bèlgica).  Es va imposar la tolerància religiosa en els territoris de l’imperi.  La Confederació Helvètica (Suïssa) es va separar i tots van reconèixer la seva neutralitat.  Sorgiran 3 noves potències: Holanda, Suècia i França (la gran beneficada! A més el cardenal Mazzarin/o és qui porta la negociació). Canvia el mapa polític europeu. Suècia i França amplien els seus territoris i Àustria se separa de l’imperi.  La fi de l’hegemonia dels Habsburg espanyols a Europa. Enfonsament de l’imperi Habsburg.  Canvi en la diplomàcia.  Inici de les monarquies absolutes.  Lluís XIV de França, el rei Sol. Europa després del 1648
  • 184. Felip, duc d’Orleans Anna d’Àustria, reina de França i Navarra, filla de (1640- 1701) Felip III i esposa de Lluís XIII (1601- 1666) Cardenal Mazarin/o (1602- 1661) Lluís XIV, rei Sol de França i Navarra (1638-1715) Felip IV, rei d’Espanya (1605-21- 1665) Maria Teresa, infanta d’Espanya (1638-1683), darrera reina consort de França i Navarra ENTREVISTA DELS MONARQUES A LA ILLA DELS FAISANS TRACTAT O PAU DELS PIRINEUS. Finalment, Espanya i França signen el Tractat o Pau dels Pirineus, l’any 1659, firmat a l’illa dels Faisans, al riu Bidasoa.  Catalunya perd definitivament el Rosselló i la Cerdanya. Espanya entregà a França tres territoris: El Rosselló, la Cerdanya i Artois (es troba a Flandes).  Es pacta el matrimoni entre Lluís XIV (rei Sol) i Maria Teresa, filla de Felip IV. Aquest matrimoni provocà anys més tard que els Borbons comencen a regnar a Espanya.
  • 185. 4.3.4.- LA MONARQUIA HISPÀNICA A LA GUERRA DELS TRENTA ANYS I A LES PAUS DE WESTFÀLIA I ELS PIRINEUS INICI DELS VÀLIDS O FAVORITS. FELIP IV (1621-1665) va tenir dos vàlids:  Luís de Haro (Luís Méndez de Haro y Guzmán), nebot del comte duc d’Olivares, fill de la seva germana, Olivares el va introduir en la Cort i el substituirà quan Olivares fou destituït per Felip IV en 1643. Luís de Haro va negociar la Pau del Pirineus (1659), en l’illa dels Faisans (riu Bidasoa).
  • 186. 4.3.4.- LA MONARQUIA HISPÀNICA A LA GUERRA DELS TRENTA ANYS I A LES PAUS DE WESTFÀLIA I ELS PIRINEUS PÈRDUA DE L’HEGEMONIA A EUROPA. GUERRA DELS TRENTA ANYS (1618-1648). TRACTAT O PAU DELS PIRINEUS. Finalment, després de la derrota en la batalla de les Dunes, (també anomenada de Dunkerque, en 1658, els anglesos i francesos contra les tropes espanyoles conduïdes per Juan José d’Àustria), Espanya i França signen el Tractat o Pau dels Pirineus, l’any 1659, signada l’illa dels Faisans, al riu Bidasoa.
  • 187. MAPA 10.- WESTFALIA I PIRINEUS (model 5) 1658. Dunkerque
  • 188. 4.3.4.- LA MONARQUIA HISPÀNICA A LA GUERRA DELS TRENTA ANYS I A LES PAUS DE WESTFÀLIA I ELS PIRINEUS PÈRDUA DE L’HEGEMONIA A EUROPA. GUERRA DELS TRENTA ANYS (1618-1648). TRACTAT O PAU DELS PIRINEUS. Aquesta pau, junt a la de Westfàlia, suposa la confirmació de l’hegemonia francesa en l’àmbit europeu i va sentenciar el declivi de la monarquia hispànica, que va preferir sacrificar el Rosselló i la Cerdanya, que eren de Catalunya, per a conservar les possessions dels Països Baixos. Definitivament, Espanya entregà a França els següents territoris: El Rosselló, la Cerdanya (als Pirineus), Artois (es troba a Flandes) i Rocroi, d’aquesta manera la frontera entre els dos països va quedar com actualment està i és avui en dia la frontera més antiga d’Europa. 1648 1659
  • 189. MAPA 10.- WESTFALIA I PIRINEUS (model 5) 1648 1658. Dunkerque
  • 190. MAPA 10.- PÈRDUES DEL SEGLE XVII ( model 7)
  • 191. 4.3.4.- LA MONARQUIA HISPÀNICA A LA GUERRA DELS TRENTA ANYS I A LES PAUS DE WESTFÀLIA I ELS PIRINEUS PÈRDUA DE L’HEGEMONIA A EUROPA. GUERRA DELS TRENTA ANYS (1618-1648). TRACTAT O PAU DELS PIRINEUS. Es confirma, també, la preponderància marítima i comercial d’Anglaterra i Holanda. La decadència es confirmarà, definitivament, en 1713 amb el Tractat d’Utrecht.
  • 192. MAPA 10.- PÈRDUES DEL SEGLE XVII ( model 11)
  • 193. 4.3.4.- LA MONARQUIA HISPÀNICA A LA GUERRA DELS TRENTA ANYS I A LES PAUS DE WESTFÀLIA I ELS PIRINEUS PÈRDUA DE L’HEGEMONIA A EUROPA. GUERRA DELS TRENTA ANYS (1618-1648). TRACTAT O PAU DELS PIRINEUS. Es pacta el matrimoni entre Lluís XIV (rei Sol) i Maria Teresa, filla de Felip IV. Aquest matrimoni provocà anys més tard que els Borbons comencen a regnar a Espanya. Luís de Haro (Luís Méndez de Haro y Guzmán), entre el rei Felip IV i la princesa Maria Teresa. (casada amb Lluís XIV, el rei Sol, “l’Estat soc jo”).
  • 194. Felip, duc d’Orleans Anna d’Àustria, reina de França i Navarra, filla de (1640- 1701) Felip III i esposa de Lluís XIII (1601- 1666) Cardenal Mazarin/o (1602- 1661) Lluís XIV, rei Sol de França i Navarra (1638-1715) Felip IV, rei d’Espanya (1605-21- 1665) Maria Teresa, infanta d’Espanya (1638-1683), darrera reina consort de França i Navarra ENTREVISTA DELS MONARQUES A LA ILLA DELS FAISANS TRACTAT O PAU DELS PIRINEUS. Finalment, Espanya i França signen el Tractat o Pau dels Pirineus, l’any 1659, firmat a l’illa dels Faisans, al riu Bidasoa.  Catalunya perd definitivament el Rosselló i la Cerdanya. Espanya entregà a França tres territoris: El Rosselló, la Cerdanya i Artois (es troba a Flandes).  Es pacta el matrimoni entre Lluís XIV (rei Sol) i Maria Teresa, filla de Felip IV. Aquest matrimoni provocà anys més tard que els Borbons comencen a regnar a Espanya.
  • 195. ISLA FAISÁN. El condomini més petit del món
  • 196. 4.3.4.- LA MONARQUIA HISPÀNICA A LA GUERRA DELS TRENTA ANYS I A LES PAUS DE WESTFÀLIA I ELS PIRINEUS INICI DELS VÀLIDS O FAVORITS. Felip IV (1621-1665) va tenir dos vàlids: Luís de Haro (Luís Méndez de Haro y Guzmán), entre el rei Felip IV i la princesa Maria Teresa. (casada amb Lluís XIV, el rei Sol, “l’Estat soc jo”).
  • 197. 6ª ETAPA: DARRERS ANYS A MADRID (1651-1660) Diego Velázquez Retrat de la Infanta Maria Teresa amb dos rellotges i als 14 anys (1652-53) Oli sobre llenç (127 x 98’5 cm) Kunsthistorisches Museum, Viena
  • 198. 4ª ETAPA: RETORN A MADRID (1631-1649) Diego Velázquez Retrat del príncep Baltasar Carles a cavall (1634-35) Oli sobre llenç (209’5 x 174 cm) Museu del Prado, Madrid
  • 199. 4ª ETAPA: RETORN A MADRID (1631-1649) Diego Velázquez Retrat del príncep Baltasar Carles a cavall (1634-35) Oli sobre llenç (209’5 x 174 cm) Museu del Prado, Madrid
  • 200. Anna d’Àustria, reina de França i Navarra, filla de Felip III i esposa de Lluís XIII (1601- 1666) Lluís XIV, rei Sol de França i Navarra (1638-1715) Lluís XV, rei de França (1710-1774) Felip IV, rei d’Espanya (1605-21- 1665) Maria Teresa, infanta d’Espanya (1638-1683), darrera reina consort de França i Navarra
  • 201. MAPA 10.- WESTFALIA I PIRINEUS (model 5) 1648 1625 1639 1658. Dunkerque 1634 1659 1620. Muntanya Blanca
  • 202. 4.3.4.- LA MONARQUIA HISPÀNICA A LA GUERRA DELS TRENTA ANYS I A LES PAUS DE WESTFÀLIA I ELS PIRINEUS
  • 203. 4.3.- EL SEGLE XVII I LA FI DELS HABSBURG Felip IV (1621-65): entra en la guerra dels Trenta Anys, on perd l’hegemonia a Europa (França), i pateix les revoltes de Catalunya i Portugal a la dècada de 1640 com a conseqüència de la Unió d’Armes d’Olivares → independència definitiva de Portugal.
  • 204. 4.3.- EL SEGLE XVII I LA FI DELS HABSBURG Felip IV (1621-65): entra en la guerra dels Trenta Anys, on perd l’hegemonia a Europa (França), i pateix les revoltes de Catalunya i Portugal a la dècada de 1640 com a conseqüència de la Unió d’Armes d’Olivares → independència definitiva de Portugal.
  • 205. MAPA 10.- PÈRDUES DEL SEGLE XVII ( model 12)
  • 206. MAPA 10.- PÈRDUES DEL SEGLE XVII ( model 13)
  • 207. MAPA 10.- PÈRDUES DEL SEGLE XVII ( model 14)
  • 208. MAPA 10.- WESTFALIA I PIRINEUS (model 5) 1648 1625 1639 1658. Dunkerque 1634 1659
  • 209. MAPA 10.- PÈRDUES DEL SEGLE XVII ( model 15)
  • 210. DELS REIS CATÒLICS ALS HABSBURG O ÀUSTRIES
  • 211. 4.3.- SEGLE XVII I LA FI DELS HABSBURG. RESUM FELIP IV. LA FI DE L’HEGEMONIA A EUROPA. Valido → comte duc d’Olivares. Regnat amb guerres:  Guerra dels Trenta Anys (1618-1648):  Algunes victòries: Breda (1625).  Més derrotes: Rocroi (1643).  Final: Pau de Westfàlia (1648) → fi de la guerra 30 anys (catalans – protesta).  Revoltes internes pel reclutament d’homes i impostos → Unión de Armas.  1640: Catalunya, Andalusia i Portugal.  Catalunya → guerra dels Segadors → Pau dels Pirineus (1659).  Andalusia → sufocada la revolta.  Portugal → separació, país independent.
  • 212. RETRATS EQÜESTRES Diego Velázquez Felip IV a cavall (1634-35) Oli sobre llenç (303’5x317’5 cm) Museu del Prado, Madrid Diego Velázquez Retrat eqüestre del comte-duc d’Olivares (vers 1638) Oli sobre llenç (313 x 239 cm) Museu del Prado, Madrid
  • 213. Diego Velázquez 6ª ETAPA: DARRERS ANYS A MADRID (1651-1660) Diego Velázquez: Autorretrat (1650) Museu de Belles Arts (València)
  • 214. 6ª ETAPA: DARRERS ANYS A MADRID (1651-1660) En tornar, comença la seva darrera etapa; va pintar molts de retrats i realitza les seves tres obres mestres: La Venus del mirall, Les Menines (FITXA 72) i Les Filoses (FITXA 71), obres culminants de la seva producció, on arriba al cim en la naturalitat dels personatges i en el la consecució total de la perspectiva aèria, és a dir, en la més absoluta perfecció en aconseguir el reflectir l’ "aire ambient".
  • 215. La Venus del mirall Velázquez. El Primo Diego Velázquez Venus del Mirall (1649-51) Oli sobre llenç (122 x 177 cm) National Gallery, Londres
  • 216. 6ª ETAPA: DARRERS ANYS A MADRID (1651-1660) Diego Velázquez Retrat de la Infanta Maria Teresa amb dos rellotges i als 14 anys (1652-53) Oli sobre llenç (127 x 98’5 cm) Kunsthistorisches Museum, Viena
  • 217. Diego Velázquez Les filoses o la faula d’Aracné o el Somni d’Aracné (1654-57) Oli sobre llenç (167 x 252 cm) (222,5 x 293 cm amb els afegits posteriors) Museu del Prado, Madrid (FITXA 111) V E L Á Z Q U E Z
  • 218. Anna d’Àustria, reina de França i Navarra, filla de Felip III i esposa de Lluís XIII (1601- 1666) Lluís XIV, rei Sol de França i Navarra (1638-1715) Lluís XV, rei de França (1710-1774) Felip IV, rei d’Espanya (1605- 21-1665) Maria Teresa, infanta d’Espanya (1638-1683), darrera reina consort de França i Navarra
  • 219. ARBRE GENEALÒGIC Lluís XIV, el rei Sol
  • 220. LES MENINES O LA FAMÍLIA DE FELIP IV (FITXA 112) Diego Velázquez Les Menines o la Família de Felip IV (1656-57) Oli sobre llenç (318 x 276 cm) Museu del Prado, Madrid
  • 221. Diego Velázquez Les Menines o la Família de Felip IV (1656-57) Oli sobre llenç (318 x 276 cm) Museu del Prado, Madrid
  • 222. 1.- Infanta Margarita 3.- Doña María Agustina Sarmiento de Sotomayor
  • 223. Al costat de la infanta Margarita, Les Menines, Maria Agustina Sarmiento de Sotomayor i Isabel de Velasco.
  • 224. Felip IV i Mariana d’Àustria.
  • 225. 4.3.5.- EL PROBLEMA SUCCESSORI A LA MONARQUIA DE CARLES II Durant el regnat del darrer Àustria, Carles II (1665-1700), el país va gaudir de certa recuperació econòmica (iniciada a partir de 1680), però en el terreny internacional Espanya continua perdent territoris de Flandes front a Lluís XIV de França. ARBRE FAMILIAR DELS DARRERS HABSBURG ESPANYOLS En la quarta fila d’esquerre a dreta: la infanta Maria Teresa d’Àustria amb el seu espòs Lluís XIV; la infanta Margarita Teresa i el seu espòs l’emperador Leopold I; i finalment el rei Carles II el “Hechizado” i les seves dues esposes: La primera Maria Lluïsa d’Orleans i la segona Mariana de Neoburg.
  • 226. Anna d’Àustria, reina de França i Navarra, filla de Felip III i esposa de Lluís XIII (1601- 1666) Lluís XIV, rei Sol de França i Navarra (1638-1715) Lluís XV, rei de França (1710-1774) Felip IV, rei d’Espanya (1605-21- 1665) Maria Teresa, infanta d’Espanya (1638-1683), darrera reina consort de França i Navarra
  • 227. Escola barroca madrilenya Juan Carreñó de Miranda Carles II, i Carles II com a gran maestre de l’orde del Toisó d’Or
  • 228. Carles II com a gran maestre de l’orde del Toisó d’Or
  • 229. 4.3.5.- EL PROBLEMA SUCCESSORI A LA MONARQUIA DE CARLES II La feblesa física i mental del nou rei, Carles II està malaltís i li falta caràcter per a governar, i era denominat el “Hechizado”, tot això junt es va traduir en la recuperació del poder de l’aristocràcia front a l’absolutisme monàrquic. És una etapa crítica. Carles II (1665-1700):  Carles II no era mongòlic, però no estava capacitat per ser rei. Era estèril pel que no va deixar descendència.
  • 230. Carles II (1665-1700)
  • 231. Carles II (1665-1700)
  • 232. 4.3.5.- PROBLEMA SUCCESSORI MONARQUIA CARLES II. RECORDATORI INICI DELS VÀLIDS O FAVORITS. CARLES II (1665-1700) va tenir dos favorits, durant la regència de la seva mare Mariana d’Àustria (quan va morir el seu pare, Felip IV, Carles tenia 4 anys):  El pare Juan Everardo Nithard (un jesuïta alemany), que va venir de Viena amb la reina, fou el seu vàlid i confessor (també arribà a ser, per butlla papal, Inquisidor General).  Fernando de Valenzuela. Retrat del cardenal Juan Everardo Nithard, per Alonso del Arco (vers 1674). Oli sobre llenç (249 cm x 127,00 cm). Museu del Prado (Madrid). Retrat de Fernando de Valenzuela per Claudio Coello (Real Maestranza de Caballería de Ronda). Retrat de don Fernando de Valenzuela, marqués de Villasierra per Juan de Carreño de Miranda, Museu Lazaro Galdiano, Madrid.
  • 233. Carles II i la seva mare Mariana d’Àustria
  • 234. La reina Mariana d’Àustria
  • 235. Felip IV i Mariana d’Àustria.
  • 236. Diego Velázquez Les Menines o la Família de Felip IV (1656-57) Oli sobre llenç (318 x 276 cm) Museu del Prado, Madrid
  • 237. La reina Mariana d’Àustria
  • 238. 4.3.5.- PROBLEMA SUCCESSORI MONARQUIA CARLES II. RECORDATORI INICI DELS VÀLIDS O FAVORITS. Carles II (1665-1700):  En contra dels dos favorits, el pare jesuïta Juan Everardo Nithard i Fernando de Valenzuela, disputaria el poder el fill il·legítim de Felip IV, Juan José d’Àustria (que en 1665, quan va morir el seu pare, tenia 36 anys, mentre que el seu germanastre i hereu, Carles II, en tenia 4). Retrat de Juan José d’Àustria, anònim madrileny del segle XVII. Museu del Prado, Madrid.
  • 239. ARBRE GENEALÒGIC Lluís XIV, el rei Sol
  • 240. Isabel de França, de Borbó, Retrat de Diego Velázquez, 1625.
  • 241. 4.3.5.- EL PROBLEMA SUCCESSORI A LA MONARQUIA DE CARLES II El personatge que va encarnar aquesta política fou Juan José d’Àustria, fill il·legítim de Felip IV, que al capdavant d’un exèrcit de 15.000 homes, amb el suport de l’aristocràcia i la Corona d’Aragó es va autoproclamar primer ministre.
  • 242. 4.3.5.- EL PROBLEMA SUCCESSORI A LA MONARQUIA DE CARLES II INICI DELS VÀLIDS O FAVORITS. Carles II (1665-1700):  Al final del seu regnat, Carles II conscient de què no podia regnar va deixar el poder en mans del vàlid duc de Medinaceli (1680-1685, vàlid després de la mort del germanastre del rei Juan José d’Àustria) i, després,  serà vàlid el duc d’Oropesa (1685-1691). El rei Carles II despatxant amb el duc d’Oropesa. Retrat de Juan Francisco de la Cerda Enríquez de Ribera, Marqués de Cogolludo, després VIII duc de Medinaceli per Claudio Coello. Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC).
  • 243. 4.3.5.- EL PROBLEMA SUCCESSORI A LA MONARQUIA DE CARLES II Així, a la mort de Juan José d’Àustria es van succeir una sèrie de primers ministres acceptat per l’aristocràcia. El duc de Medinaceli i el duc d’Oropesa foren el més destacats, que van dur endavant una política de reformes: control de desordre monetari (devaluació de la moneda de velló), reorganització de la recaptació dels impostos, retall de les despeses, etc. El rei Carles II despatxant amb el duc d’Oropesa. Retrat de Juan Francisco de la Cerda Enríquez de Ribera, Marqués de Cogolludo, després VIII duc de Medinaceli per Claudio Coello. Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC).
  • 244. 4.3.5.- EL PROBLEMA SUCCESSORI A LA MONARQUIA DE CARLES II La caiguda del duc d’Oropesa va suposar l’afebliment del reformisme, que es va tornar a iniciar amb l’arribada del borbons. El rei Carles II despatxant amb el duc d’Oropesa.
  • 245. 4.3.5.- EL PROBLEMA SUCCESSORI A LA MONARQUIA DE CARLES II A la mort del rei Carles II, sense descendència dels seus dos matrimonis, s’obria un problema greu per la successió a la corona. Retrat de Maria Lluïsa d’Orleans, reina d’Espanya (primera dona de Carles II), per José García Hidalgo (vers 1679). Oli sobre llenç ( 96 cm x 68,00 cm). Museu del Prado, Madrid. Retrat de Mariana de Neoburg, reina d’Espanya (segona dona de Carles II), per Luca Giordano (vers 1693-1694). Oli sobre llenç (81 cm x 61,00 cm). Museu del Prado, Madrid.
  • 246. Retrat de Maria Lluïsa d’Orleans, reina d’Espanya (primera dona de Carles II), per José García Hidalgo (vers 1679). Oli sobre llenç ( 96 cm x 68,00 cm). Museu del Prado, Madrid. Retrat de Mariana de Neoburg, reina d’Espanya (segona dona de Carles II), per Luca Giordano (vers 1693-1694). Oli sobre llenç (81 cm x 61,00 cm). Museu del Prado, Madrid.
  • 247. 4.3.5.- EL PROBLEMA SUCCESSORI A LA MONARQUIA DE CARLES II Les potències europees planegen el repartiment de l’imperi espanyol, perquè no tan sols es tractava d’aconseguir un monarca per Espanya, sinó que el que es jugava era l’equilibri europeu, o bé l’hegemonia al continent d’una de les dues grans famílies que governaven Europa:  Els Habsburg.  Els Borbons. Condicions per poder heretar la corona  Sang reial.  Parent de Carles II.  El candidat no havia d’heretar la corona del seu país. Es tractava de conservar l’equilibri europeu, perquè si un dels candidats unia dues corones (França i Espanya, o bé l’Imperi i Espanya) aconseguiria l’hegemonia al continent.
  • 248. 5.0.- INTRODUCCIÓ Candidats 1.- Felip d’Anjou, de la família dels Borbons i nét de Lluís XIV de França i Maria Teresa (filla de Felip IV), per tant, besnét de Felip IV. Lluís XIV, rei francès més poderosos d’Europa, casat amb una germana de Carles II, Maria Teresa i tenien un fill, Lluís el Gran Dolfí i aquest tenia dos fills, Lluís i Felip d’Anjou. La corona de França passaria al seu germà, Lluís, i no a ell. És a dir, complia tots els requisits. 2.- Arxiduc Carles d’Àustria, de la família dels Habsburg. Fill del rei d’Àustria i emperador alemany Leopoldo I, casat primer amb la germana de Carles II, Margalida (Meninas), i en segones núpcies amb Leonor de Neoburg, amb qui va tenir dos fills: Josep I (seria emperador) i Carles (arxiduc d’Àustria). Per tant, també complia els requisits perquè la corona del seu país l’havia d’heretar el seu germà Josep i l’arxiduc Carles era net de la germana de Felip IV, Maria d’Àustria. 3.- Josep Ferran de Baviera (família dels Habsburg), net de l’emperador Leopold I i de la germana de Carles II, Margalida (Meninas).
  • 249. Anna d’Àustria, reina de França i Navarra, filla de Felip III i esposa de Lluís XIII (1601- 1666) Lluís XIV, rei Sol de França i Navarra (1638-1715) Felip IV, rei d’Espanya (1605- 1665) Maria Teresa, infanta d’Espanya (1638-1683), darrera reina consort de França i Navarra Magdalena del Palatinat i Neobourg Lluís XV, rei de França (1710-1774)
  • 250. 4.3.5.- EL PROBLEMA SUCCESSORI A LA MONARQUIA DE CARLES II Carles II trià a Josep Ferran de Baviera, que era la tria més bona per assegurar l’equilibri europeu. Però mor, l’any 1699, un any abans que Carles II, per la qual cosa Carles II ha de tornar a fer el seu testament i trià a Felip d’Anjou. Carles II (1665-1700)
  • 251. 4.3.5.- EL PROBLEMA SUCCESSORI A LA MONARQUIA DE CARLES II Dia 1 de novembre de l’any 1700 mor Carles II.
  • 252. 4.3.5.- EL PROBLEMA SUCCESSORI A LA MONARQUIA DE CARLES II Comença el regnat de Felip V d’Espanya, però es produirà la guerra de Successió (1701-1714) entre Felip d’Anjou (futur Felip V) i Carles d’Habsburg o d’Àustria, en la que estan implicades totes les potències europees, que volen treure rèdit de l’imperi espanyol.
  • 253. 4.3.- EL SEGLE XVII I LA FI DELS HABSBURG 4.3.5.- EL PROBLEMA SUCCESSORI A LA MONARQUIA DE CARLES II Carles II (1665-1700): certa recuperació econòmica i mort del rei sense descendència → Guerra de Successió → Guerra de Successió (17011714) entre Felip d’Anjou (futur Felip V) i Carles d’Habsburg o d’Àustria, amb victòria del primer.
  • 254. 4.3.- EL SEGLE XVII I LA FI DELS HABSBURG 4.3.5.- EL PROBLEMA SUCCESSORI A LA MONARQUIA DE CARLES II Carles II (1665-1700): certa recuperació econòmica i mort del rei sense descendència → Guerra de Successió (1701-1714) entre Felip d’Anjou (futur Felip V) i Carles d’Habsburg o d’Àustria, amb victòria del primer.
  • 255. 4.3.- EL SEGLE XVII I LA FI DELS HABSBURG 4.3.5.- EL PROBLEMA SUCCESSORI A LA MONARQUIA DE CARLES II Carles II (1665-1700): certa recuperació econòmica i mort del rei sense descendència → Guerra de Successió (1701-1714) entre Felip d’Anjou (futur Felip V) i Carles d’Habsburg o d’Àustria, amb victòria del primer.
  • 256. 4.3.- EL SEGLE XVII I LA FI DELS HABSBURG 4.3.5.- EL PROBLEMA SUCCESSORI A LA MONARQUIA DE CARLES II La guerra acaba en 1713 amb la victòria del primer, i amb Felip d’Anjou com a Felip V entra a Espanya una nova dinastia, els Borbons, produint-se la pèrdua de totes les possessions espanyoles en Europa.
  • 257. 4.3.- EL SEGLE XVII I LA FI DELS HABSBURG 4.3.5.- EL PROBLEMA SUCCESSORI A LA MONARQUIA DE CARLES II
  • 258. DELS REIS CATÒLICS ALS HABSBURG O ÀUSTRIES
  • 259. MAPA 10.- PÈRDUES DEL SEGLE XVII ( model 12)
  • 260. MAPA 10.- PÈRDUES DEL SEGLE XVII ( model 14)
  • 261. Diego Velázquez Felip III a cavall (1629-35) Oli sobre llenç (300 x 314 cm) Museu del Prado, Madrid RETRATS EQÜESTRES Diego Velázquez Felip IV a cavall (1634-35) Oli sobre llenç (303’5x317’5 cm) Museu del Prado, Madrid
  • 262. INICI DELS VÀLIDS O FAVORITS Peter Paulus Rubens El duc de Lerma a cavall (1603) Oli sobre llenç Museu del Prado, Madrid Diego Velázquez Retrat eqüestre del comte-duc d’Olivares (vers 1638) Oli sobre llenç (313 x 239 cm) Museu del Prado, Madrid
  • 263. Escola madrilenya Claudio Coello Claudio Coello Carles II Autoretrat (1690)
  • 264. 4.3.- EL SEGLE XVII I LA FI DELS HABSBURG 4.3.5.- PROBLEMA SUCCESSORI MONARQUIA CARLES II (RESUM) CARLES II (1665-1700). FI DE LA MONARQUIA DELS HABSBURG  Últim rei dels Habsburg.  Època de decadència:  Incapacitat del rei.  Corrupció dels validos.  Greu crisi econòmica.  Pèrdua de pes polític en l’àmbit internacional. CARLES II (1665-1700).  Mort sense descendència  conflicte successori.  2 partidaris:  Candidat francès: Felip d’Anjou (casa de Borbó).  Candidat austríac: Carles d’Àustria (casa d’Àustria). Felip V Arxiduc Carles
  • 265. DELS REIS CATÒLICS ALS HABSBURG O ÀUSTRIES
  • 266. ARBRE GENEALÒGIC DELS ÀUSTRIES ALS BORBONS
  • 267. ARBRE GENEALÒGIC DELS BORBONS
  • 268. ARBRE GENEALÒGIC DELS BORBONS
  • 269. 4.3.- EL SEGLE XVII I LA FI DELS HABSBURG 4.3.6.- CRISI SOCIAL I ECONÒMICA DEL SEGLE XVII EL SEGLE DE DECADÈNCIA Despoblació i crisi econòmica. En bona part d’ Europa, especialment en els països mediterranis, durant el segle XVII es va produir una enorme crisi demogràfica, econòmica i social que es va traduir en un gran malestar entre la població i en una inestabilitat política que va afectar a la monarquia. La crisi demogràfica. Al llarg del segle XVII la població es va estancar: Castella fa ser més afectada que la perifèria, en especial el nucli central de la Meseta. El període de crisi més intensa fou de 1630 a 1680. Els factors que contribuïren a aquest nul creixement foren:  Les successives crisis de subsistència: males collites, fam. Tot això dificultat per les constants guerres que impedien les importacions.  Les epidèmies: afavorides per la desnutrició. La reapareció de la pesta.  Les guerres: entre 1640 i 1668 foren permanents. La falta de mercenaris va dur a reclutaments forçosos: rebel·lions, joves en edat de produir.  Expulsió dels moriscs: uns 300.000 entre 1609 i 1614.  A aquestos factors cal afegir l’emigració a Amèrica, que tot i que no fou decisiva, sí incidí de forma significativa en Andalusia i Castella. Camí seguit per la pesta de 1647
  • 270. 4.3.- EL SEGLE XVII I LA FI DELS HABSBURG 4.3.6.- CRISI SOCIAL I ECONÒMICA DEL SEGLE XVII
  • 271. 4.3.- EL SEGLE XVII I LA FI DELS HABSBURG 4.3.6.- CRISI SOCIAL I ECONÒMICA DEL SEGLE XVII CRISI DEMOGRÀFICA  Important davallada de la població. Causes:    Migracions cap al nou continent. Expulsió dels moriscos. Morts per guerres, epidèmies i pestes. Camí seguit per la pesta de 1647
  • 272. 4.3.- EL SEGLE XVII I LA FI DELS HABSBURG 4.3.6.- CRISI SOCIAL I ECONÒMICA DEL SEGLE XVII
  • 273. 4.3.- EL SEGLE XVII I LA FI DELS HABSBURG 4.3.6.- CRISI SOCIAL I ECONÒMICA DEL SEGLE XVII EL SEGLE DE DECADÈNCIA Immobilisme i polarització social.  La societat continua essent estamental amb dos estaments privilegiats, clergat i noblesa, i el tercer estament que produïa i treballava.  Els NOBLES eren el 10% de la població. Es concentraven sobretot en el nord on la meitat de la població es considerava noble, tot i que de noblesa modesta. L’alta noblesa ja no era rural, vivia en ciutats i havia deixat de ser guerrera. Molts nobles tenien tal condició per haver comprat el títol al rei. El número de nobles es va incrementar i va augmentar el seu poder social i polític. Moltes persones enriquides pagaven per a què els fabriquessin “probanzas”, documents que “provaven” que eren nobles. També existien certificats de neteja de sang, imprescindibles per a obtenir càrrecs.  El CLERO era menys nombrós, però no va deixar de créixer en el segle XVII. L’alt clero era generalment d’origen noble, donat que per als segons fills l’Església oferia una bona posició econòmica i social. Els convents eren a més un dels pocs llocs on viure amb dignitat per a les dones solteres i viudes. El baix clergat era d’origen humil, tot i que sense problemes econòmics gràcies a les exempcions tributàries, el cobrament del delme, rendes de les seves propietats, els ingressos obtinguts dels seus serveis i donatius particulars.  El TERCER ESTAT: format pels que no eren ni nobles ni eclesiàstics. El grup predominant era el dels pagesos, subjecte a impostos directes (delme, rendes senyorials) que podien ascendir a la meitat del producte de les seus terres i ramat. La seva posició depenia de si eren o no propietaris de les terres: en el nord abundaven els llauradors propietaris, mentre que en Aragó, València, Extremadura i el sud, la situació era la contrària majorment (latifundis meridionals). La majoria dels artesans i comerciants de les ciutats estaven organitzats en gremis. Donada l’escassa rellevància que tenia l’artesanat i el comerç, el paper de la burgesia de negocis era reduït. Prestamistes i comerciants eren majoritàriament estrangers. La burgesia espanyola es va afanyar en ennoblir-se, abandonant negocis per a convertir-se en rendistes i no pagar impostos. En les grans ciutats, sobretot en Madrid, vivia un nombrós grup de captaires (“mendigos”), pobres, delinqüents i “pedigüeños”, que cercaven doblers fàcils, almoines, la beneficència i el pa barat a preu taxat per la corona.
  • 274. 4.3.- EL SEGLE XVII I LA FI DELS HABSBURG 4.3.6.- CRISI SOCIAL I ECONÒMICA DEL SEGLE XVII SOCIETAT  Societat dividida entre PRIVILEGIATS i NO PRIVILEGIATS.  Pocs privilegiats.  Gran massa de població empobrida:  Pagesos que han perdut les seves terres.  Artesans empobrits per no poder fer front a la competència estrangera.  Gentilhomes que malviuen amb les seves terres.  Treballar era considerat plebeu! “Probanzas”, document “provar” noblesa. Certificats neteja sang (càrrecs).
  • 275. 4.3.- EL SEGLE XVII I LA FI DELS HABSBURG 4.3.6.- CRISI SOCIAL I ECONÒMICA DEL SEGLE XVII
  • 276. 4.3.- EL SEGLE XVII I LA FI DELS HABSBURG 4.3.6.- CRISI SOCIAL I ECONÒMICA DEL SEGLE XVII EL SEGLE DE DECADÈNCIA Problemes econòmics.  L’agricultura i la ramaderia: La producció agrícola va minvar, sobretot en Castella: disminueix la mà d’obra, enormes càrregues fiscals sobre els agricultors, i reducció de la demanda per la disminució de la població.  La propietat va tendir a concentrar-se: augmenten els latifundis. Molts pagesos varen haver de convertir-se en jornalers per a sobreviure, sobretot en el sud (Extremadura, Castella- La Manxa i Andalusia). En altres zones es va notar molt l’expulsió dels moriscos (València i Aragó).  Com a positiu cal destacar la introducció de nous cultius procedents d’Amèrica, patata i blats de moro, decisius en algunes zones del nord i en èpoques posteriors.  Comerç. L’exportació de llana va continuar essent la més rentable per al comerç espanyol, tot i que es va ressentir a causa de la situació de guerra permanent en la zona.  La industria i el comerç: no existia un mercat important per als productes industrials ni per al comerç interior. Tan sols l’alta societat tenia accés a manufactures o artesanies de qualitat subministrada pels gremis o importada de Flandes, Itàlia, Anglaterra, França o les colònies. Les vendes que s’obtenien del camp no s’invertien en empreses industrials i comercials incompatibles amb la “hidalguía” i la neteja de sang, a més de donar pocs guanys i tenir molt de risc.  S’adquirien béns immobiliaris (cases, terres), préstecs a l’Estat, càrrecs, títols de noblesa, cercaven ser rendistes sense necessitat de treballar.  Davant d’aquestes dificultats i la revolució dels preus del segle XVI, l’artesania castellana va entrar en recessió: falta de competitivitat degut als alts preus. L’augment de preus es va reforçar per les emissions de moneda de velló per a pal·liar les demandes de l’Estat i finançar la seva política.  El comerç interior es veia dificultat per les duanes interiors entre regnes (ports secs) i les que existien entre els territoris bascs i la resta de la península; a més de peatges municipals i senyorials.  El comerç exterior exportava matèries primeres i importava manufactures: dèficit de la balança de pagaments que es cobria amb l’or i la plata d’Amèrica, més necessaris que mai.  El comerç amb Amèrica va decaure entre 1630 i 1660 per l’increment dels intercanvis entre les colònies, la pressió fiscal excessiva i la confiscació de remeses senceres d’or i plata per a les despeses militars. A partir de 1660 el comerç exterior es va recuperar, afavorint bàsicament a comerciants estrangers: mercaderies que venien a la península per a ser exportades a Amèrica. A finals del segle XVII tan sols un 5% dels productes enviats al Nou Món procedien de la península.
  • 277. 4.3.- EL SEGLE XVII I LA FI DELS HABSBURG 4.3.6.- CRISI SOCIAL I ECONÒMICA DEL SEGLE XVII CRISI ECONÒMICA Agricultura  Situació dolenta de temps enrere.  Guerres + epidèmies = FAM + augment d’impostos = DESPOBLAMENT.  Abandonament de terres.  Migracions a la ciutat  mendicar i pícaros (Lazarillo de Tormes). Ramaderia  Reducció de caps de bestiar  sequedat de les pastures + destrucció de camps per les guerres. Indústria i comerç  Disminució per:  Competència de productes estrangers.
  • 278. 4.3.- EL SEGLE XVII I LA FI DELS HABSBURG 4.3.6.- CRISI SOCIAL I ECONÒMICA DEL SEGLE XVII
  • 279. 4.3.- EL SEGLE XVII I LA FI DELS HABSBURG 4.3.6.- CRISI SOCIAL I ECONÒMICA DEL SEGLE XVII
  • 280. 4.3.- EL SEGLE XVII I LA FI DELS HABSBURG 4.3.6.- CRISI SOCIAL I ECONÒMICA DEL SEGLE XVII EL SEGLE DE DECADÈNCIA El triomf de la mentalitat aristocràtica i religiosa.  La societat espanyola del XVII va continuar aferrada als mateixos valors aristocràtics i religiosos que regien la mentalitat col·lectiva del segle anterior. L’ànsia d’ennobliment va fer que els conceptes de dignitat i honor que eren associats a la noblesa foren reivindicats per tots els grups socials.  El mateix va ocórrer amb el rebuig als treballs manuals, considerats “vils”, cosa que va tenir un fort impacte negatiu en el desenvolupament econòmic.  Aquells que posseïen béns gastaven bona part del seus ingressos en cases sumptuoses, rics vestits o cotxes de cavalls per a mostrar a la resta de la societat la seva “qualitat”.  Els que no posseïen mitjans preferia la pobresa i ser captaire (“la mendicitat) abans d’ embrutar-se les mans i la seva fama amb el treball.  Com a conseqüència d’aquesta mentalitat es va produir l’abandonament de les inversions productives, per la qual cosa no es pot parlar, a excepció de Barcelona o Cadis, d’una classe de mercaders o fabricants amb esperit empresarial que pogués promoure un desenvolupament econòmic similar al que es començava a gestar en altres països europeus.  I en aquest context es va produir la guerra de Successió espanyola, que durà als borbons al poder en el segle XVIII.
  • 281. 4.3.- EL SEGLE XVII I LA FI DELS HABSBURG 4.3.6.- CRISI SOCIAL I ECONÒMICA DEL SEGLE XVII PROBLEMES SOCIALS  Greu crisi econòmica tot i l’arribada d’or i plata d’Amèrica.  Causes:  Es dediquen les riqueses a pagar les guerres.  Es consolida un model social on el més important és ser noble i tenir cases i terres i viure de renda.  NO s’estimulen les activitats productives.
  • 282. 4.3.- EL SEGLE XVII I LA FI DELS HABSBURG 4.3.6.- CRISI SOCIAL I ECONÒMICA DEL SEGLE XVII
  • 283. 4.3.- EL SEGLE XVII I LA FI DELS HABSBURG 4.3.6.- CRISI SOCIAL I ECONÒMICA DEL SEGLE XVII CORONA ARAGÓ  No participen en el comerç amb Amèrica, tot i que...  Menys pressió fiscal i moneda més estable.  Es creen manufactures tèxtils i companyies comercials.  S. XVII: Crisi general i recuperació de la perifèria.
  • 284. 4.3.- EL SEGLE XVII I LA FI DELS HABSBURG 4.3.6.- CRISI SOCIAL I ECONÒMICA DEL SEGLE XVII SISTEMA POLÍTIC (VALIDOS) /POLÍTICA INTERNACIONAL / ECONOMIA.  Pas de Monarquia Autoritària a Absoluta.  Mantenir hegemonia  Unión de Armas.  Guerra 30 Anys  Pau Westfalia  pèrdua territoris europeus.  Pau Pirineus  pèrdua Rosselló i part Cerdanya.  Independència Portugal.
  • 285. 4.3.- EL SEGLE XVII I LA FI DELS HABSBURG 4.3.6.- CRISI SOCIAL I ECONÒMICA DEL SEGLE XVII
  • 286. 4.3.- EL SEGLE XVII I LA FI DELS HABSBURG 4.3.6.- CRISI SOCIAL I ECONÒMICA DEL SEGLE XVII
  • 287. 4.3.- EL SEGLE XVII I LA FI DELS HABSBURG 4.3.7.- LA CULTURA ESPANYOLA DELS SEGLES D’OR PENSAMENT HUMANISTA Penetra a través de:  Personalitats com: el cardenal Cisneros, Lluís Vives o Antonio Nebrija.  Universitats i la impremta. POETES: Garcilaso de la Vega, místics Santa Teresa de Jesús o escriptors como Fernando de Rojas («La Celestina»). ART DEL RENAIXEMENT ARQUITECTURA: Estil herrerià o escurialenc (monestir de “El Escorial”). ESCULTURA: Alonso Berruguete o Juan de Juni. PINTURA: El Greco ART DEL BARROC     A Espanya, moviment vinculat amb la defensa del catolicisme i de la monarquia. Assumeix els postulats de la propaganda religiosa i política, és l’art de la Contrarreforma. El Barroc se situa entre el Renaixement i el Neoclassicisme. Període de la història, en la cultura occidental, que va produir importants obres en el camp de la literatura, l’ escultura, la pintura i l’arquitectura, que abasta des de l’any 1600 fins l’any 1750 aproximadament. Una època en què l’Església catòlica europea va reaccionar contra molts moviments revolucionaris culturals, que aportaren una nova ciència i una religió dissident dins del propi catolicisme dominant: la Reforma Protestant. LITERATURA: Góngora, Quevedo, Lope de Vega, Gracián, Calderón i Miguel de Cervantes. PINTURA: Zurbarán, Murillo… Diego de Velázquez.  Molta importància del pensament teològic i filosòfic, però poc desenvolupament científic.
  • 288. 4.3.- EL SEGLE XVII I LA FI DELS HABSBURG 4.3.7.- LA CULTURA ESPANYOLA DELS SEGLES D’OR COMENTARI TEXT ¿Por qué no lograron arraigar en España la ciencia y la tecnología en una época en que ambas comenzaban a despertar gran interés en el resto de Europa? […] La España de principios del siglo XVI era una España erasmiana, que disfrutaba de contactos culturales muy estrechos con los centros intelectuales más activos de Europa. A partir de la década de 1550 hubo un enfriamiento del clima cultural. Se persiguió a los alumbrados, se prohibió que los estudiantes españoles asistieran a las universidades extranjeras y toda España se vio excluida, poco a poco, por un timorato monarca del contacto con la contagiosa atmósfera de una Europa herética. La transformación consciente de España en el reducto de la verdadera fe quizá añadió intensidad a la experiencia religiosa bajo Felipe II, pero también sirvió para separar a España de la poderosa corriente intelectual que conducía a otros países hacia la investigación científica y la experimentación técnica. John Elliott, España y su mundo (1500-1700), 2007
  • 289. Defensa de Cadis contra els anglesos. Representació del atac de la flota anglo - holandesa sota el comandament de Sir Edward Cecil que en novembre de 1625 va atacar Cadis. Don Fernando Girón, governador de Cadis (segut), dóna ordres als seus oficials. Al fons, la flota anglo holandesa ataca el fort del Puntal.
  • 290. L’IMPERI ULTRAMARÍ ESPANYOL
  • 291. L’imperi ultramarí espanyol Descobriment d’Amèrica El descobriment d’Amèrica s’inscriu en el desig de trobar una ruta cap a Àsia (les Índies). Amèrica descoberta (1492) per Colom en una expedició sufragada pels Reis Catòlics. El Tractat de Tordesillas (1494) traçà una línia divisòria entre les àrees d’influència portuguesa i espanyola. Exploració i conquesta d’Amèrica Exploració ·1500: Yáñez Pinzón – Costa de Brasil ·1513: Vasco Núñez de Balboa – Oceà Pacífic ·1513: Juan Ponce de León – Florida ·1519 i 1522: Magallanes i Elcano – Primera volta al món Conquesta 1519-1550 ·1.ª fase: Hernán Cortés conquista l’imperi asteca (Mèxic) ·2.ª fase: Francisco Pizarro i Diego Almagro conquisten l’imperi inca ·3.ª fase: Nord d’Argentina i Uruguay En 1571 s’arribà a conquerir Filipines. La màxima expansió en el segle XVII Unió amb la corona portuguesa (1580-1640).
  • 292. L’imperi ultramarí espanyol Característiques polítiques, econòmiques i socials Govern i administració depenia de Castella. Consell d’Índies - Casa de Contractació En els territoris americans Virregnats (virreis) Explotació dels recursos: amb esclaus (font d’ingressos essencial per a la monarquia). PLATA: Perú, Bolivia (Potosí) Mèxic (Zacatecas). Canya de sucre, tabac, ramaderia, cereals.
  • 293. DELS REIS CATÒLICS ALS HABSBURG O ÀUSTRIES
  • 294. TEMA 4 RESUM CRONOLÒGIC, TERMES I PERSONATGES L’ESPANYA DELS ÀUSTRIES O HABSBURG (XVI-XVII) ÀUSTRIES MAJORS (Carles I, Felip II) ► 1520-21. Moviment comuner. ► 1521. Batalla de Villalar: derrota dels comuners. ► 1525. Batalla de Pavía, Carles I venc al rei francès Francesc I. ► 1555. Pau d’Augsburg. Carles I concedeix tolerància religiosa als prínceps alemanys protestants. ► 1571. Batalla de Lepant. Felip II derrota als turcs. ► 1588. Fracàs de l’Armada Invencible (Felip II) en intentar envair Anglaterra. ÀUSTRIES MENORS (Felip III, Felip IV, Carles II) ► 1609. Treva dels Dotze Anys: Felip III reconeix independència de Països Baixos. ► 1609-1611. Expulsió dels moriscos. ► 1618-1648. Guerra dels Trenta Anys. ► 1643. Derrota dels terços espanyols en Rocroi. ► 1648. Pau de Westfàlia. Mesta Antonio Pérez Juan de Àustria Corpus de Sang Cristià vell Neteja de Sang Hidalgo Lepant Mühlberg Mayorazgo Morisc Batalla de Pavia Duc de Lerma Unió d’Armes Valido (vàlid)
  • 295. HISTÒRIA D’ESPANYA BLOC I – Tema 4 Edat moderna AUGE I DECEDÈNCIA IMPERI ESPANYOL Història Espanya IES Ramon Llull (Palma) Assumpció Granero Cueves
  • 296. TEMA 4. AUGE I DECADÈNCIA DE L’IMPERI (ss. XVI-XVII) EDAT MODERNA TEMA 3. El naixement de l’estat modern - Els Reis Catòlics (1474/79-1516). TEMA 4. Auge i decadència de l’Imperi espanyol Segle XVI. Auge de l’imperi hispànic - Carles I i V (1517-1556). - Felip II (1556-1598). Segle XVII. El declivi de l’imperi hispànic, els Àustries menors - Felip III (1598-1621). - Felip IV (1621-1665). - Carles II (1665-1700). TEMA 5. Espanya del s. XVIII i el reformisme borbònic - Felip V (1700-1746). - Ferran VI (1746-1759). - Carles III (1759-1788). ÍNDEX TEMES EDAT MODERNA BLOC I
  • 297. BLOC I. LES ARRELS HISTÒRIQUES DE L’ESPANYA CONTEMPORÀNIA PREHISTÒRIA I EDAT ANTIGA TEMA 1.- Les arrels històriques (preromans i colonitzacions, Hispania romana) EDAT MITJANA TEMA 2.- Al-Andalus i els regnes cristians EDAT MODERNA TEMA 3.- El naixement de l’estat modern: RRCC TEMA 4.- Auge i decadència de l’Imperi espanyol TEMA 5.- L'Espanya del segle XVIII Història de l’art IES Ramon Llull (Palma) Assumpció Granero Cueves ÍNDEX TEMES BLOC I
  • 298. TEMA 5. ESPANYA DEL SEGLE XVIII FINAL EDAT MODERNA I ELS ALBORS DE LA CONTEMPORÀNIA TEMA 3. El naixement de l’estat modern - Els Reis Catòlics (1474-1516). TEMA 4. Auge i decadència de l’Imperi espanyol Segle XVI. Auge de l’imperi hispànic - Carles V (1517-1556). - Felip II (1556-1598). Segle XVII. El declivi de l’imperi hispànic, els Àustries menors - Felip III (1598-1621). - Felip IV (1621-1665). - Carles II (1665-1700). TEMA 5. Espanya del s. XVIII i el reformisme borbònic - Felip V (1700-1746). - Ferran VI (1746-1759). - Carles III (1759-1788). ÍNDEX TEMES EDAT MODERNA BLOC I
  • 299. HISTÒRIA D’ESPANYA BLOC I – Tema 5 Edat moderna Història Espanya IES Ramon Llull (Palma) Assumpció Granero Cueves ESPANYA S. XVIII REFORMISME BORBÒNIC
  • 300. BIBLIOGRAFIA  http://www.oni.escuelas.edu/  http://www.claseshistoria.com/  http://radio.rpp.com.pe/peruanosenelexterior/la-mita-en-el-peru-colonial/  http://www.escueladigital.com.uy/  www.oni.escuelas.edu  Prof. Gabriela Invernizzi  milenioscopio.blogspot.com  sobrevivenciaindigena.blogspot.com  quintobasicoab.blogspot.com  estudioshistoricos.cl  preparandoelexamen.blogspot.com  luchotrollface.blogspot.com  kalipedia.com  raulrv.blogspot.com  unaltreblogdenpau.blogspot.com
  • 301. HISTÒRIA D’ESPANYA BLOC I – Tema 5 Edat moderna Història Espanya IES Ramon Llull (Palma) Assumpció Granero Cueves ESPANYA S. XVIII REFORMISME BORBÒNIC

×