TEMA 4.B. DECADÈNCIA IMPERI. S. XVII

1,714 views
1,532 views

Published on

Published in: Education
0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total views
1,714
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
2
Actions
Shares
0
Downloads
44
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

TEMA 4.B. DECADÈNCIA IMPERI. S. XVII

  1. 1. HISTÒRIA D’ESPANYABLOC I – Tema 4. B Edat modernaDECLIVI (SEGLE XVII) Història EspanyaIMPERI ESPANYOL IES Ramon Llull (Palma) Assumpció Granero Cueves
  2. 2. HISTÒRIA D’ESPANYABLOC I – Tema 4. A Edat modernaAUGE (SEGLE XVI) Història Espanya IES Ramon Llull (Palma) Assumpció Granero CuevesIMPERI ESPANYOL
  3. 3. HISTÒRIA D’ESPANYABLOC I – Tema 4 Edat moderna AUGE I DECEDÈNCIA Història Espanya IES Ramon Llull (Palma) Assumpció Granero Cueves IMPERI ESPANYOL
  4. 4. BLOC I. LES ARRELS HISTÒRIQUES DE L’ESPANYA CONTEMPORÀNIAPREHISTÒRIA I EDAT ANTIGA TEMA 1.- Les arrels històriques (preromans i colonitzacions, Hispania romana)EDAT MITJANA TEMA 2.- Al-Andalus i els regnes cristiansEDAT MODERNA TEMA 3.- El naixement de l’estat modern: RRCC TEMA 4.- Auge i decadència de l’Imperi espanyol TEMA 5.- LEspanya del segle XVIII Història Espanya IES Ramon Llull (Palma) Assumpció Granero Cueves ÍNDEX TEMES BLOC I
  5. 5. TEMA 4. AUGE I DECADÈNCIA DE L’IMPERI (ss. XVI-XVII) EDAT MODERNA TEMA 3. El naixement de l’estat modern - Els Reis Catòlics (1474/79-1516). TEMA 4. Auge i decadència de l’Imperi espanyol Segle XVI. Auge de l’imperi hispànic - Carles I i V (1517-1556). - Felip II (1556-1598). Segle XVII. El declivi de l’imperi hispànic, els Àustries menors - Felip III (1598-1621). - Felip IV (1621-1665). - Carles II (1665-1700). TEMA 5. Espanya del s. XVIII i el reformisme borbònic - Felip V (1700-1746). - Ferran VI (1746-1759). - Carles III (1759-1788). ÍNDEX TEMES EDAT MODERNA BLOC I
  6. 6. TEMA 4.- AUGE I DECADÈNCIA DE L‘IMPERI Segle XVII. El declivi de l’imperi hispànic, els Àustries menors - Felip III (1598-1621). - Felip IV (1621-1665). - Carles II (1665-1700).
  7. 7. TEMA 4. AUGE I DECADÈNCIA DE L’IMPERI (ss. XVI-XVII)EDAT MODERNATEMA 4.- Auge i decadència de l’Imperi espanyol4.1.- L’imperi universal de Carles V. 4.1.1.- Política interior. Germanies i Comunidades: causes i conseqüències de cadascuna. 4.1.2.- La política europea de Carles V i la seva relació amb la reforma protestant.4.2.- La monarquia hispànica de Felip II. 4.2.1.- La política europea de Felip II: l’enfrontament amb els turcs; la revolta dels Països Baixos; les relacions amb Anglaterra;l’annexió amb Portugal. 4.2.2.- Els primers problemes interns de la monarquia hispànica: la revolta de Las Alpujarras i la revolta aragonesa contra Felip II. 4.2.3.- Economia i societat en el segle XVI.4.3.- El segle XVII i la fi dels Habsburg. 4.3.1.- Fets essencials del regnat de Felip III: menys enfrontaments a l’exterior, l’inici dels vàlids i l’expulsió dels moriscs. 4.3.2.- El regnat de Felip IV: el projecte polític del comte duc d’Olivares. 4.3.3.- La revolta catalana (causes i evolució) i la pèrdua de Portugal. 4.3.4.- La monarquia hispànica a la guerra dels Trenta Anys i a les paus de Westfalia i els Pirineus. 4.3.5.- El problema successori a la monarquia hispànica de Carles II. ÍNDEX TEMA 4 (BLOC I)
  8. 8. 4.0.- INTRODUCCIÓS. XVIEl segle XVI espanyol va ser una fase expansivacaracteritzada... en política interior, per la consolidació de l’estat modern, en els aspectes socioeconòmics pels efectes d’una conjunturafavorable, que s’estén gairebé tot el segle, en la vida cultural per la important activitat creadora de la primerafase de l’Edat d’Or, i en el terreny de la política exterior pel manteniment d’una políticaimperial europea finançada per la plata procedent d’Amèrica. S. XVIIPer contra, el segle XVII va suposaruna progressiva decadència, que esva manifestar... en els àmbits de les relacions internacionals, en la convivència social (revoltes) i... en una crisi econòmica, que es va reflectir  en el descens de la població i  en la contracció de tots els sectors econòmics. Decadència que contrastà amb laimpressionant producció artística del Segled’Or espanyol.
  9. 9. 4.3.- EL SEGLE XVII I LA FI DELS HABSBURG- Els favorits.- Política exterior del segle XVII: Guerra dels Trenta Anys (1618-1648).- Política interior del segle XVII, es caracteritza pels següents fets principals:  Expulsió dels moriscos en 1609, (Felip III, 1598-1621).  Unió d’armes del comte duc d’Olivares (Felip IV, 1621-1665).  Revolta catalana entre 1640-1652, Corpus Sang, (Felip IV, 1621-1665).  Revolta portuguesa entre 1640-1652 (Felip IV, 1621-1665).  Problema successori (Carles II, 1665-1700). El duc de Lerma (1603) El comte duc d’Olivares (1634-38) Peter Paulus Rubens Diego Rodríguez de Silva y Velázquez Carles II (1665-1700) Museu del Prado Museu del Prado
  10. 10. 4.3.1.- FETS ESSENCIALS DEL REGNAT DE FELIP III: MENYSENFRONTAMENTS EXTERIORS, INICI DE VÀLIDS I EXPULSIÓ MORISCOSMENYS ENFRONTAMENTS A L’EXTERIOR. El regnat de Felip III (1598-1621) es vacaracteritzar per un cert pacifisme en política exterior (es pretén mantenir l’hegemonia europea perla via diplomàtica més que per a força de les armes); en política interior per intentar millorar laHisenda Reial (fins al 1618, quan comença la guerra dels 30 anys), per l’inici dels la política dedelegació en els vàlids i per l’expulsió dels moriscos (1609). Raons per les quals va ser un regnatpacífic, tal vegada influït també per la crisi econòmica: La Hisenda pública estava en un estat lamentable (deplorable). Intent de millorar la Hisenda Reial. Milloren les relacions amb França. Es pacten els matrimonis entre el fill del rei, futur Felip IV ambIsabel de Borbó (filla del rei de França Enric IV i la seva segona esposa Maria de Mèdici), mare delpríncep Baltasar Carlos i de Maria Teresa, després casada amb el rei Sol de França, Lluís XIV. I entreAina (filla de Felip III) i el futur rei de França Lluís XIII (fill d’Enric IV). Milloren les relacions amb Anglaterra (Felip III signa una treva) amb l’entrada d’una nova dinastiaa la corona anglesa, els Stuard (Jacobo I). Espanya signa la treva dels 12 anys (1609-1621) amb Holanda.Però a partir de 1618, final del regnat de Felip III, Espanya entrà a la guerra dels 30 anys.
  11. 11. Isabel de França, de Borbó,Retrat de Diego Velázquez, 1625.
  12. 12. 4.3.1.- FETS ESSENCIALS DEL REGNAT DE FELIP III: MENYSENFRONTAMENTS EXTERIORS, INICI DE VÀLIDS I EXPULSIÓ MORISCOSINICI DELS VÀLIDS O FAVORITS. Durant el segle XVII regnaren a Espanya: Felip III (1598-1621) Felip IV (1621-1665) i Carles II (1665-1700)Els anomenats Àustries Menors i amb ells es va produir el declivi de l’imperi hispànic.
  13. 13. 4.3.1.- FETS ESSENCIALS DEL REGNAT DE FELIP III: MENYSENFRONTAMENTS EXTERIORS, INICI DE VÀLIDS I EXPULSIÓ MORISCOSINICI DELS VÀLIDS O FAVORITS. També, durant tot el segle XVII va haver una forta crisieconòmica i social, tot i l’esplendor cultural castellà (“Siglo de Oro”).
  14. 14. 4.3.1.- FETS ESSENCIALS DEL REGNAT DE FELIP III: MENYSENFRONTAMENTS EXTERIORS, INICI DE VÀLIDS I EXPULSIÓ MORISCOSINICI DELS VÀLIDS O FAVORITS. A diferència de Carles I (1517-1556) i de Felip II (1556-1598),que es preocupaven directament del govern de la monarquia, aquests 3 reis renuncien a exercirdirectament les tasques de govern i deleguen aquestes funcions en els privats o vàlids: designaven unfavorit (persona de confiança) per ocupar-se del govern espanyol. Carles I (1517-1556) Felip II (1556-1598)
  15. 15. 4.3.1.- FETS ESSENCIALS DEL REGNAT DE FELIP III: MENYSENFRONTAMENTS EXTERIORS, INICI DE VÀLIDS I EXPULSIÓ MORISCOSINICI DELS VÀLIDS O FAVORITS. Valido o favorit. Va ser la pràctica comú dels reis espanyolsdel segle XVII, entregaren el poder a persones de la seva confiança i són aquests favorits (ministresomnipotents) i no els reis els que realment governen. La consideració de l’exercici del govern com uninstrument útil per a l’enriquiment personal i, també, per augmentar el patrimoni familiar i, engeneral, la poca talla política d’aquests vàlids, va agreujar la corrupció i va fer augmentar laineficàcia de la administració de la Corona.Les crítiques cap a aquest tipus degovern foren abundants: Els nobles, molt influents en elsConsells (sobretot, en el principal,el de l’Estat) protestaren quanforen desplaçats pels vàlids i novaren poder controlar-los. Els Secretaris reials recelavend’ells i dels seus familiars, perquèaquestos eren col·locats enl’Administració. Les classes populars elsidentificaven com la decadènciadel regne i el desgovern. El duc de Lerma (1603) El comte duc d’Olivares (1634-38) Peter Paulus Rubens Diego Rodríguez de Silva y Velázquez Museu del Prado Museu del Prado
  16. 16. 4ª ETAPA: RETORN A MADRID (1631-1649) Diego Velázquez Felip III a cavall (1629-35) Oli sobre llenç (300 x 314 cm) Museu del Prado, Madrid
  17. 17. 4.3.1.- FETS ESSENCIALS DEL REGNAT DE FELIP III: INICI DELS VÀLIDSINICI DELS VÀLIDS O FAVORITS. Felip III (1598-1621) va tenir dos vàlids (validos): El seu favorit va ser el duc de Lerma, Francisco de Sandoval y Rojas (a partir de 1599), l’únicobjectiu del duc va ser enriquir-se (robar tot el que va poder). Va esdevenir el principal líder polític ifou substituït pel seu fill, quan va perdre la confiança del rei. El duc d’Uceda, Cristóbal de Sandoval y Rojas (fill de l’anterior). Felip III (1598-1621)Amb dos vàlids tingueren característiques comuns, que després imitaren els seus successors; erenaristòcrates, intentaren governar prescindint del Consells i s’envoltaren de partidaris fidels entreels seus parents i amics. Aprofitaren l’avinentesa per enriquir-se, i les fites aconseguides com agovernants foren escasses.
  18. 18. 4ª ETAPA: RETORN A MADRID (1631-1649) Diego Velázquez Felip III a cavall (1629-35) Oli sobre llenç (300 x 314 cm) Museu del Prado, Madrid
  19. 19. 4.3.1.- FETS ESSENCIALS DEL REGNAT DE FELIP III: INICI DELS VÀLIDSINICI DELS VÀLIDS O FAVORITS. Felip III (1598-1621) va tenir dos vàlids (validos): El duc de Lerma, Francisco de Sandoval y Rojas (a partir de 1599), va traslladar la Cort aValladolid (entre 1601-1606), la seva ciutat natal, amb la finalitat d’augmentar el seu poder i lainfluència sobre el rei. Va aconseguir que l’anomenessin Cardenal, títol que el va protegir després dela seva caiguda.
  20. 20. 4.3.1.- FETS ESSENCIALS DEL REGNAT DE FELIP III: INICI DELS VÀLIDSINICI DELS VÀLIDS O FAVORITS. Felip III (1598-1621) va tenir dos vàlids (validos): Duc de Lerma, Francisco de Sandoval y Rojas (a partir de 1599).
  21. 21. 4.3.1.- FETS ESSENCIALS DEL REGNAT DE FELIP III: INICI DELS VÀLIDS El duc de Lerma (1603) Peter Paulus Rubens Museu del Prado
  22. 22. 4.3.1.- FETS ESSENCIALS DEL REGNAT DE FELIP III: INICI DELS VÀLIDSINICI DELS VÀLIDS O FAVORITS. Felip III (1598-1621) va tenir dos vàlids (validos): El duc d’Uceda, Cristóbal de Sandoval y Rojas (fill de l’anterior). Document de 1611 mitjançant el qual Felip III atorga a Cristóbal Gómez de Sandoval, primer duc d’Uceda, les alcabalas d’Uceda i els altres indrets de la seva jurisdicció.
  23. 23. 4.3.1.- FETS ESSENCIALS DEL REGNAT DE FELIP III: INICI DELS VÀLIDSINICI DELS VÀLIDS O FAVORITS. Felip IV (1621-1665) va tenir dos vàlids: El comte duc d’Olivares, don Gaspar Guzmán y Pimentel, que va ser el vàlid més famós de lahistòria (Unió d’Armes). Luís de Haro (Luís Méndez de Haro y Guzmán), nebot del comte duc d’Olivares, fill de la sevagermana, Olivares el va introduir en la Cort i Luís el substituirà quan Olivares fou destituït per FelipIV en 1643. Luís de Haro va negociar la Pau del Pirineus (1659), en l’illa dels Faisans (riu Bidasoa). El comte duc d’Olivares (1634) Diego Rodríguez de Silva y Velázquez Museu del Prado
  24. 24. DIEGO RODRÍGUEZ DE SILVA Y VELÁZQUEZ (Sevilla, 1599 - Madrid, 1660)El mestre del barroc espanyol
  25. 25. Cronologia SIS ETAPES(Sevilla, 1599 - Madrid, 1660)
  26. 26. Diego Velázquez1ª ETAPA: SEVILLA (1609- 1623) Diego Velázquez: Autoretrat (1650) Museu de Belles Arts (València)
  27. 27. Diego Velázquez (1599-1660). 1ª ETAPA: SEVILLA (1609-1623) Diego Velázquez L’aiguader de Sevilla (1620) Oli sobre llenç (106 x 82 cm) Ansley House, Londres (Regne Unit)
  28. 28. Vella fregint ous (1618) D I E G O V E L Á Z Q U E Z
  29. 29. Diego Velázquez 2ª ETAPA: LA CORT DE MADRID (1623-1629) Diego Velázquez: Autorretrat (1650) Museu de Belles Arts (València)
  30. 30. Diego Velázquez (1599-1660). 2ª ETAPA: CORT DE MADRID (1623-1629)En aquesta etapa va abandonar la temàtica religiosa i de natures mortes, per dedicar-seprincipalment, al retrat de cos sencer, tres quarts o de bust. La majoria són retrats depersonatges de la cort i especialment de la família reial. Estan captats en actitudsestàtiques, amb un fons amb tonalitats fosques, però ja es va allunyant del tenebrismede la primera etapa. RETRATS DE FELIPE IV
  31. 31. Diego Velázquez (1599-1660). 2ª ETAPA: CORT DE MADRID (1623-1629) Diego Velázquez Felipe IV(vers 1626, retrat del jove rei) Oli sobre llenç (201 x 102 cm) Museu del Prado, Madrid Diego Velázquez Felipe IV (vers 1623-26, retrat del jove rei) Oli sobre llenç (201 x 102 cm) Metropolitan Museu (New York)
  32. 32. Diego Velázquez Felipe IV(vers 1626, retrat del jove rei) Oli sobre llenç (201 x 102 cm) Museu del Prado, Madrid
  33. 33. Diego VelázquezRetrat de l’infant Don Carlos (vers 1626-1627) Oli sobre llenç (209 x 125 cm) Museu del Prado, Madrid
  34. 34. 4.3.1.- FETS ESSENCIALS DEL REGNAT DE FELIP III: INICI DELS VÀLIDSINICI DELS VÀLIDS O FAVORITS. Felip IV (1621-1665) va tenir dos vàlids: El comte duc d’Olivares, don Gaspar Guzmán y Pimentel, que va ser el vàlid més famós de la història (Unió d’Armes).
  35. 35. Diego VelázquezRetrats del comte-duc d’Olivares V (1622-23-24) Oli sobre llenç E Nova York, Madrid i Saô Paulo L Á Z Q U E Z Diego Velázquez (1599-1660). 2ª ETAPA: CORT DE MADRID (1623-1629)
  36. 36. Diego Velázquez (1599-1660). 2ª ETAPA: CORT DE MADRID (1623-1629) Diego Velázquez Retrat Luis de Góngora (1622) Oli sobre llenç (50’3 x 40’5 cm) Museum of Fine Art, BostonNo n’hi ha rèpliques ni al Prado, ni al Lázaro Galdiano de Madrid
  37. 37. Diego Velázquez 3ª ETAPA: PRIMER VIATGE A ITÀLIA (1629-1631) Diego Velázquez: Autorretrat (1650) Museu de Belles Arts (València)
  38. 38. 3ª ETAPA: PRIMER VIATGE A ITÀLIA (1629-1631)El tema elegit està inspirat a les Metamorfosi d’Ovidi: Apol·lo s’acosta a la farga de Vulcàper contar-li la infidelitat de Venus, la seva esposa, amb Mart. Diego Velázquez La fragua de Vulcà (1630)F Oli sobre llenç (223 x 290 cm)I Museu del Prado, Madrid VT EX LA Á Z1 Q1 U0 E Z
  39. 39. 4.3.1.- FETS ESSENCIALS DEL REGNAT DE FELIP III: INICI DELS VÀLIDSINICI DELS VÀLIDS O FAVORITS. Felip IV (1621-1665) va tenir dos vàlids: El comte duc d’Olivares (1634-38) Diego Rodríguez de Silva y Velázquez Museu del Prado
  40. 40. 4.3.1.- FETS ESSENCIALS DEL REGNAT DE FELIP III: INICI DELS VÀLIDSINICI DELS VÀLIDS O FAVORITS. Felip IV (1621-1665) va tenir dos vàlids: Luís de Haro (Luís Méndez de Haro y Guzmán), nebot del comte duc d’Olivares, fill de la sevagermana, Olivares el va introduir en la Cort i el substituirà quan Olivares fou destituït per Felip IV en1643. Luís de Haro va negociar la Pau del Pirineus (1659), en l’illa dels Faisans (riu Bidasoa).
  41. 41. Diego Velázquez 4ª ETAPA: RETORN A MADRID (1631-1649) Diego Velázquez: Autorretrat (1650) Museu de Belles Arts (València)
  42. 42. 4ª ETAPA: RETORN A MADRID (1631-1649) Diego Velázquez La rendició de Breda o Les Llances (1634) Oli sobre llenç (307 x 367 cm) Museu del Prado, Madrid V E L Á Z Q U E Z
  43. 43. D4ª ETAPA: RETORN A MADRID (1631-1649) I E G O V E L Á Z Q U E La rendició de Breda o les Llances (1634, FITXA 113) Z
  44. 44. 4ª ETAPA: RETORN A MADRID (1631-1649) Diego Velázquez Felip III a cavall (1629-35) Oli sobre llenç (300 x 314 cm) Museu del Prado, Madrid
  45. 45. 4ª ETAPA: RETORN A MADRID (1631-1649) Diego Velázquez Felip IV a cavall (1634-35) Oli sobre llenç (303’5x317’5 cm) Museu del Prado, Madrid
  46. 46. 4ª ETAPA: RETORN A MADRID (1631-1649) Diego Velázquez Retrat del príncep Baltasar Carles a cavall (1634-35) Oli sobre llenç (209’5 x 174 cm) Museu del Prado, Madrid
  47. 47. 4ª ETAPA: RETORN A MADRID (1631-1649) Diego VelázquezRetrat del príncep Baltasar Carles a cavall (1634-35) Oli sobre llenç (209’5 x 174 cm) Museu del Prado, Madrid
  48. 48. 4ª ETAPA: RETORN A MADRID (1631-1649) Diego VelázquezRetrat eqüestre del comte-duc d’Olivares (vers 1638) Oli sobre llenç (313 x 239 cm) Museu del Prado, Madrid
  49. 49. Diego Velázquez 5ª ETAPA: SEGON VIATGE A ITÀLIA (1649-1651) Diego Velázquez: Autorretrat (1650) Museu de Belles Arts (València)
  50. 50. 5ª ETAPA: SEGON VIATGE A ITÀLIA (1649-1651) En aquest viatge, destaquen el retrat psicològic del Papa Innocent X, i dos petitspaisatges (tema molt poc habitual en Velázquez), que alguns han considerat pre-impressionista, els paisatges de la Vil·la Mèdici: Entrada a la gruta i el Pavelló d’Ariadna Retrata el Papa Innocent X, quan tindria 66 any, però diuen es conservava molt bé, era famós per la seva vitalitat, a més de la seva lletjor, que alguns pensaven que el desqualificava per ser papa, però la manca de bellesa fou bastant suavitzada per el pintor.
  51. 51. 4.3.1.- FETS ESSENCIALS DEL REGNAT DE FELIP III: INICI DELS VÀLIDSINICI DELS VÀLIDS O FAVORITS. Felip IV (1621-1665) va tenir dos vàlids: El comte duc d’Olivares (1634-38) Diego Rodríguez de Silva y Velázquez Museu del Prado
  52. 52. 4.3.1.- FETS ESSENCIALS DEL REGNAT DE FELIP III: INICI DELS VÀLIDSINICI DELS VÀLIDS O FAVORITS. Felip IV (1621-1665) va tenir dos vàlids: Luís de Haro (Luís Méndez de Haro y Guzmán), nebot del comte duc d’Olivares, fill de la sevagermana, Olivares el va introduir en la Cort i el substituirà quan Olivares fou destituït per Felip IV en1643. Luís de Haro va negociar la Pau del Pirineus (1659), en l’illa dels Faisans (riu Bidasoa).
  53. 53. Felip, duc d’Orleans Anna d’Àustria, reina de França i Navarra, filla de Cardenal Mazarin Lluís XIV, rei Sol de (1640- 1701) Felip III i esposa de Lluís XIII (1601- 1666) (1602- 1661) França i Navarra (1638-1715) Felip IV, rei d’Espanya (1605- 1665) Maria Teresa, infanta d’Espanya (1638-1683), darrera reina consort de França i Navarra ENTREVISTA DELS MONARQUES A LA ILLA DELS FAISANSTRACTAT O PAU DELS PIRINEUS. Finalment, Espanya i França signen el Tractat oPau dels Pirineus, l’any 1659, firmat a l’illa dels Faisans, al riu Bidasoa. Catalunya perd definitivament el Rosselló i la Cerdanya. Espanya entregà a França tres territoris: El Rosselló, laCerdanya i Artois (es troba a Flandes). Es pacta el matrimoni entre Lluís XIV (rei Sol) i Maria Teresa, filla de Felip IV. Aquest matrimoni provocà anys méstard que els Borbons comencen a regnar a Espanya.
  54. 54. Anna d’Àustria, reina de França i Navarra, filla de Felip IV, rei d’Espanya Felip III i esposa de Lluís XIII (1601- 1666) (1605- 1665) Lluís XIV, rei Sol de Maria Teresa, infanta d’Espanya (1638-1683), França i Navarra (1638-1715) darrera reina consort de França i Navarra Lluís XV, rei de França (1710-1774)
  55. 55. ISLA FAISÁN.El condomini més petit del món
  56. 56. 4.3.1.- FETS ESSENCIALS DEL REGNAT DE FELIP III: INICI DELS VÀLIDSINICI DELS VÀLIDS O FAVORITS. Felip IV (1621-1665) va tenir dos vàlids: Luís de Haro (Luís Méndez de Haro y Guzmán), entre el rei Felip IV i la princesa Maria Teresa. (casada amb Lluís XIV, el rei Sol, “l’Estat soc jo”).
  57. 57. Diego Velázquez 6ª ETAPA:DARRERS ANYS A MADRID (1651-1660) Diego Velázquez: Autorretrat (1650) Museu de Belles Arts (València)
  58. 58. 6ª ETAPA: DARRERS ANYS A MADRID (1651-1660) Diego Velázquez Retrat de la Infanta Maria Teresa amb dos rellotges i als 14 anys (1652-53) Oli sobre llenç (127 x 98’5 cm) Kunsthistorisches Museum, Viena
  59. 59. 4.3.1.- FETS ESSENCIALS DEL REGNAT DE FELIP III: INICI DELS VÀLIDSINICI DELS VÀLIDS O FAVORITS. Felip III (1621-1665) va ser un rei molt mandrós i vividor,igual que Felip IV, tot i que aquest darrer, com a virtut, tenia una gran passió: l’art. A més, tenia unsentit extraordinari per qüestions artístiques i això ha fet que, avui en dia, tinguem tantes obres bones. Felip IV (1621-1665) Felip III (1598-1621)
  60. 60. 4.3.1.- FETS ESSENCIALS DEL REGNAT DE FELIP III: INICI DELS VÀLIDSINICI DELS VÀLIDS O FAVORITS. El comte duc d’Olivares era una persona molt ambiciosa,treballadora i tenia com a gran passió manar. El comte duc d’Olivares, don Gaspar Guzmán y Pimentel, que va ser el vàlid més famós de la història (Unió d’Armes). El comte duc d’Olivares (1634-38) Diego Rodríguez de Silva y Velázquez Museu del Prado
  61. 61. 4ª ETAPA: RETORN A MADRID (1631-1649) Diego VelázquezRetrat eqüestre del comte-duc d’Olivares (vers 1638) Oli sobre llenç (313 x 239 cm) Museu del Prado, Madrid
  62. 62. 4.3.1.- FETS ESSENCIALS DEL REGNAT DE FELIP III: INICI DELS VÀLIDS INICI DELS VÀLIDS O FAVORITS. Carles II (1665-1700) va tenir dos favorits, durant la regència de la seva mare Mariana d’Àustria (quan va morir el seu pare, Felip IV, Carles tenia 4 anys):  El pare Juan Everardo Nithard (un jesuïta alemany), que va venir de Viena amb la reina, fou el seu vàlid i confessor (també arribà a ser, per butlla papal, Inquisidor General).  Fernando de Valenzuela. Retrat del cardenal Juan Everardo Retrat de Retrat de don Fernando de Valenzuela,Nithard, per Alonso del Arco (vers 1674). Fernando de Valenzuela marqués de Villasierra Oli sobre llenç (249 cm x 127,00 cm). per Claudio Coello per Juan de Carreño de Miranda, Museu del Prado (Madrid). (Real Maestranza de Caballería de Ronda). Museu Lazaro Galdiano, Madrid.
  63. 63. Anna d’Àustria, reina de França i Navarra, filla de Felip IV, rei d’Espanya Felip III i esposa de Lluís XIII (1601- 1666) (1605- 1665) Lluís XIV, rei Sol de Maria Teresa, infanta d’Espanya (1638-1683), França i Navarra (1638-1715) darrera reina consort de França i Navarra Lluís XV, rei de França (1710-1774)
  64. 64. Escola barroca madrilenya Juan Carreñó de MirandaCarles II, i Carles II com a gran maestre de l’orde del Toisó d’Or
  65. 65. Carles II com a gran maestre de l’orde del Toisó d’Or
  66. 66. Carles II i la seva mare Mariana d’Àustria
  67. 67. La reina Mariana d’Àustria
  68. 68. La reina Mariana d’Àustria
  69. 69. 4.3.1.- FETS ESSENCIALS DEL REGNAT DE FELIP III: INICI DELS VÀLIDSINICI DELS VÀLIDS O FAVORITS. Carles II (1665-1700): En contra dels dos favorits, el pare jesuïta Juan Everardo Nithard i Fernando de Valenzuela,disputaria el poder el fill il·legítim de Felip IV, Juan José d’Àustria (que en 1665, quan va morir elseu pare, tenia 36 anys, mentre que el seu germanastre i hereu, Carles II, en tenia 4). Retrat de Juan José d’Àustria,anònim madrileny del segle XVII. Museu del Prado, Madrid.
  70. 70. ARBRE GENEALÒGICLluís XIV, el rei Sol
  71. 71. 4.3.1.- FETS ESSENCIALS DEL REGNAT DE FELIP III: INICI DELS VÀLIDSINICI DELS VÀLIDS O FAVORITS. Carles II (1665-1700): Al final del seu regnat, Carles II conscient de què no podia regnar va deixar el poder en mans delvàlid duc de Medinaceli (1680-1685, vàlid després de la mort del germanastre del rei Juan Joséd’Àustria) i, després, serà vàlid el duc d’Oropesa (1685-1691). El rei Carles II despatxant amb el duc d’Oropesa. Retrat de Juan Francisco de la Cerda Enríquez de Ribera, Marqués de Cogolludo, després VIII duc de Medinaceli per Claudio Coello. Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC).
  72. 72. El rei Carles II despatxant amb el duc d’Oropesa.
  73. 73. 4.3.1.- FETS ESSENCIALS DEL REGNAT DE FELIP III: INICI DELS VÀLIDSINICI DELS VÀLIDS O FAVORITS. Carles II (1665-1700): Carles II no era mongòlic, però no estava capacitat per serrei. Era estèril pel que no va deixar descendència.
  74. 74. Carles II (1665-1700)
  75. 75. Carles II (1665-1700)
  76. 76. Retrat de Maria Lluïsa d’Orleans, reina d’Espanya Retrat de Mariana de Neoburg, reina d’Espanya (primera dona de Carles II), (segona dona de Carles II), per José García Hidalgo (vers 1679). per Luca Giordano (vers 1693-1694). Oli sobre llenç ( 96 cm x 68,00 cm). Oli sobre llenç (81 cm x 61,00 cm). Museu del Prado, Madrid. Museu del Prado, Madrid.
  77. 77. 4.3.1.- FETS ESSENCIALS DEL REGNAT DE FELIP III: MENYSENFRONTAMENTS EXTERIORS, INICI DE VÀLIDS I EXPULSIÓ MORISCOSEXPULSIÓ DELS MORISCOS. L’any1609, Felip III decretà l’expulsió delsmoriscs (descendents dels musulmansobligats a la seva conversió alcristianisme durant del segle XVI), perconsiderar-los falsos conversos; expulsióque fou la principal mesura a nivell depolítica interior i que va tenir lloc entre1609-1614.
  78. 78. 4ª ETAPA: RETORN A MADRID (1631-1649) Diego Velázquez Felip III a cavall (1629-35) Oli sobre llenç (300 x 314 cm) Museu del Prado, Madrid
  79. 79. DE LA UNIFORMITAT RELIGIOSA RRCC A EXPULSIÓ DELS MORISCOS Musulmans. Els musulmans del regne de Granada, després de la conquesta (1492), quedaren a Espanya en territori cristià i eren anomenats mudèjars. Aquests conservaren la seva religió, costums, vestits,...Però les autoritats espanyoles tenien por de què elscol·lectiu musulmà pogués actuar com a cinquenacolumna (expressió que significa ajudar als defora) a favor d’una hipotètica invasió musulmanai, també, a causa de l’integrisme cristià imperant,el cardenal Cisneros, que era la mà dreta del ReisCatòlics, l’any 1502, va fer un decret que els hidonava un termini de 60 anys per abandonar laseva religió, els seus vestits i costums i convertir-se al cristianisme.
  80. 80. DE LA UNIFORMITAT RELIGIOSA RRCC A EXPULSIÓ DELS MORISCOSMusulmans. Molts es batejaren (aquestsreben el nom de moriscs). Els moriscs causaren problemes durant el segle XVI, l’any 1568, haurà una gran revolta d’aquest col·lectiu, l’anomenada revolta de “Las Alpujarras" (en temps de Felip II).
  81. 81. DE LA UNIFORMITAT RELIGIOSA RRCC A EXPULSIÓ DELS MORISCOS
  82. 82. DE LA UNIFORMITAT RELIGIOSA RRCC A EXPULSIÓ DELS MORISCOS
  83. 83. DE LA UNIFORMITAT RELIGIOSA RRCC A EXPULSIÓ DELS MORISCOSMusulmans. Finalment foren expulsats, l’any 1609, per undecret de Felip III.Moriscos.Expulsió que fou laprincipal mesuraa nivell de políticainterior i que vatenir lloc entre1609-1614.
  84. 84. 4.3.1.- FETS ESSENCIALS DEL REGNAT DE FELIP III: MENYSENFRONTAMENTS EXTERIORS, INICI DE VÀLIDS I EXPULSIÓ MORISCOSEXPULSIÓ DELS MORISCOS.Aproximadament, entre 270.000 -300.000 moriscos varen serexpulsats del país.
  85. 85. 4.3.1.- FETS ESSENCIALS DEL REGNAT DE FELIP III: EXPULSIÓ MORISCOS EXPULSIÓ DELS MORISCOS. El motiu que varen justificar per a l’expulsió va ser, una altra vegada, la por que tenien davant la possibilitat que poguessin ajudar a un atac turc (fer de 5a columna), es va argumentar que eren un poderós enemic, que cada vegada era més nombrós per la seva elevada natalitat. Però el perill turc ja no era el mateix que el del segle XVI. El motiu real de la seva expulsió era la intransigència de la població espanyola, molt influïda pel pensament catòlic i inquisitorial, que odiava un col·lectiu que, en moltes ocasions, continuava amb les pràctiques islàmiques. Així, és possible que aquesta mesura es prengués per a fer callar una societat descontenta, també, per la crisi.
  86. 86. 4.3.1.- FETS ESSENCIALS DEL REGNAT DE FELIP III: EXPULSIÓ MORISCOS EXPULSIÓ DELS MORISCOS. CONSEQÜÈNCIA: L’expulsió va afectar greument l’economia agrària de València i Aragó (a prop de 30 i 20 % respectivament de la seva població). Va ser una pèrdua de mà d’obra en un moment de crisi econòmica, cosa que va perjudicar notablement als senyors que posseïen terres. Per a compensar-los se’ls va permetre que imposaren dures condicions als repobladors de les seves terres enlloc dels moriscos.
  87. 87. DE LA UNIFORMITAT RELIGIOSA RRCC A EXPULSIÓ DELS MORISCOS
  88. 88. DE LA UNIFORMITAT RELIGIOSA RRCC A EXPULSIÓ DELS MORISCOS
  89. 89. DELS REIS CATÒLICS ALS HABSBURG O ÀUSTRIES
  90. 90. 4.3.1.- FETS ESSENCIALS DEL REGNAT DE FELIP III: MENYSENFRONTAMENTS EXTERIORS, INICI DE VÀLIDS I EXPULSIÓ MORISCOS Felip III (1598-1621): Regnat breu i bastant pacífic en política exterior per intentar millorar la Hisenda Reial, amb la Treva dels Dotze anys (1609) → independència d’Holanda.
  91. 91. FELIP III 1598-1621). EL GOVERN DELS PRIVATS. Peter Paulus Rubens El duc de Lerma a cavall (1603) Oli sobre llenç Museu del Prado, Madrid Novetat: renuncia a exercir tasques de govern, traspàs de Diego Velázquez poders a mans de validos o privats. Felip III a cavall (1629-35)Oli sobre llenç (300 x 314 cm) Privat de Felip III → duc de Lerma, després d’Uceda (fill). Museu del Prado, Madrid
  92. 92. 4.3.1.- FETS ESSENCIALS DEL REGNAT DE FELIP III: MENYSENFRONTAMENTS EXTERIORS, INICI DE VÀLIDS I EXPULSIÓ MORISCOS Expulsió dels moriscos (1609-1614). Conseqüències → + problemes agrícoles, faltarà població al camp (València).
  93. 93. INICI DELS VÀLIDS O FAVORITS Diego Velázquez Peter Paulus Rubens Felip III a cavall (1629-35) El duc de Lerma a cavall (1603)Oli sobre llenç (300 x 314 cm) Oli sobre llenç Museu del Prado, Madrid Museu del Prado, Madrid
  94. 94. 4.3.2.- REGNAT DE FELIP IV (1621-65): PROJECTE COMTE DUC D’OLIVARES El regnat de Felip IV (1621-1665) va ser molt agitat, i la crisi i decadència espanyola van tocar fons.
  95. 95. Diego Velázquez (1599-1660). 2ª ETAPA: CORT DE MADRID (1623-1629)En aquesta etapa va abandonar la temàtica religiosa i de natures mortes, per dedicar-seprincipalment, al retrat de cos sencer, tres quarts o de bust. La majoria són retrats depersonatges de la cort i especialment de la família reial. Estan captats en actitudsestàtiques, amb un fons amb tonalitats fosques, però ja es va allunyant del tenebrismede la primera etapa. RETRATS DE FELIPE IV
  96. 96. Diego Velázquez (1599-1660). 2ª ETAPA: CORT DE MADRID (1623-1629) Diego Velázquez Felipe IV(vers 1626, retrat del jove rei) Oli sobre llenç (201 x 102 cm) Museu del Prado, Madrid Diego Velázquez Felipe IV (vers 1623-26, retrat del jove rei) Oli sobre llenç (201 x 102 cm) Metropolitan Museu (New York)
  97. 97. Diego Velázquez Felipe IV(vers 1626, retrat del jove rei) Oli sobre llenç (201 x 102 cm) Museu del Prado, Madrid
  98. 98. Diego VelázquezRetrat de l’infant Don Carlos (vers 1626-1627) Oli sobre llenç (209 x 125 cm) Museu del Prado, Madrid
  99. 99. 4ª ETAPA: RETORN A MADRID (1631-1649) Diego Velázquez Felip IV a cavall (1634-35) Oli sobre llenç (303’5x317’5 cm) Museu del Prado, Madrid
  100. 100. 4ª ETAPA: RETORN A MADRID (1631-1649) Diego Velázquez Retrat del príncep Baltasar Carles a cavall (1634-35) Oli sobre llenç (209’5 x 174 cm) Museu del Prado, Madrid
  101. 101. 4ª ETAPA: RETORN A MADRID (1631-1649) Diego VelázquezRetrat del príncep Baltasar Carles a cavall (1634-35) Oli sobre llenç (209’5 x 174 cm) Museu del Prado, Madrid
  102. 102. 4.3.2.- REGNAT DE FELIP IV (1621-65): PROJECTE COMTE DUC D’OLIVARES Aquest període va ser dominat per la figura del comte duc d’Olivares (don Gaspar de Guzmán y Pimentel). El comte duc d’Olivares El programa d’Olivares queda (1634) ben reflectit al famós memorial Diego Rodríguez de Silva y secret que envià a Felip IV just al Velázquez Museu del Prado principi del seu regnat. En ell es diu: “ Tenga vuesa magestad por el negocio más importante de la monarquia el hacerse rey de España. No se contente v.m. con ser rey de Portugal, Aragón, Valencia, conde de Barcelona, sino que trabaje con consejo secreto y mudado en reducir estos reinos de que se componen su monarquia a los estilos y leyes de Castilla, que si su magestad lo logra será el Príncipe más poderoso del mundo”.
  103. 103. 4.3.2.- REGNAT DE FELIP IV (1621-65): PROJECTE COMTE DUC D’OLIVARES INICI DELS VÀLIDS O FAVORITS. Felip IV (1621-1665) va tenir dos vàlids: El comte duc d’Olivares, don Gaspar Guzmán y Pimentel, que va ser el vàlid més famós de la història (Unió d’Armes). “Con todo, esto no es negocio que se puede conseguir en limitado tiempo, ni intento que se ha de descubrir a nadie, por confidente que sea, porque su conveniencia no puede estar sujeta a opiniones y cuanto es posible obrar en prevención y disposición, todo lo puede obrar V.M. por sí mismo solo”. Instrucció que donà el comte duc a Felip IV sobre el govern d’Espanya, 1625
  104. 104. MAPA 10.- PÈRDUES DEL SEGLE XVII: PAUS DE WESTFALIA I PIRINEUS (B1-T4)ACTIVITAT PAU: Lectura de mapa de les fronteres establertes a la pau dels Pirineus amb indicació expressa dels territoris cedits a França. PAU: setembre 2011, opció A. Us present distints models del MAPA 10 sobre les pèrdues dels territoris europeus durant el XVII. Cal fixar-vos, sobretot, en els territoris que es perden desprès de la pau dels Pirineus (1659) i els territoris cedits a França, perquè segons l’índex tant sols us demanaran aquest tractat. Va sortir a PAU: setembre 2011, opció A, amb les següents qüestions: a.- Comenta aquest mapa que recull els resultats del tractat que fixà definitivament les fronteres entre França i la monarquia Hispànica per la banda de Catalunya. Analitza almenys els aspectes següents: -Quin va ser aquest tractat, cronologia, causa, guerra a la qual posà fi, què passà amb el territori que al mapa està envoltat de la línia vermella i conseqüències territorials i d’altra mena d’aquell tractat. En la introducció, el comentari hauria de fer referència al regnat de Felip IV, la política interior de Unió d’Armes del comte duc d’Olivares i els problemes interns que va desencadenar (sobretot en Catalunya i Portugal), així com en un context més ampli, esmentar la política exterior de la guerra dels 30 anys i les paus de Westfalia i Pirineus.
  105. 105. 4ª ETAPA: RETORN A MADRID (1631-1649) Diego VelázquezRetrat eqüestre del comte-duc d’Olivares (vers 1638) Oli sobre llenç (313 x 239 cm) Museu del Prado, Madrid
  106. 106. MAPA 10.- PÈRDUES DEL SEGLE XVII (B1-T4)ACTIVITAT PAU: Lectura de mapa de les fronteres establertes a la pau dels Pirineus amb indicació expressa dels territoris cedits a França. PAU: setembre 2011, opció A (va sortir aquest mapa).
  107. 107. MAPA 10.- PÈRDUES DEL SEGLE XVII (B1-T4)ACTIVITAT PAU: Lectura de mapa de les fronteres establertes a la pau dels Pirineus amb indicació expressa dels territoris cedits a França. PAU: setembre 2011, opció A (però no aquest mapa).
  108. 108. MAPA 10.- WESTFALIA I PIRINEUS (B1-T4)ACTIVITAT PAU: Lectura de mapa de les fronteres establertes a la pau dels Pirineus amb Indicació expressa dels territoris cedits a França. PAU: setembre 2011, opció A (però no aquest mapa).
  109. 109. 4.3.2.- REGNAT DE FELIP IV (1621-65): PROJECTE COMTE DUC D’OLIVARES POLÍTICA INTERIOR. LA CRISI DE MEITAT DEL REGNAT. PROGRAMA D’OLIVARES. Per refer la monarquia i mantenir l’hegemonia en Europa, Olivares va desenvolupar un ampli programa de reformes. El que pretenia era la uniformització i l’homogenització de tots els regnes que formaven la monarquia hispànica. Va començar amb la reforma, neteja i sanejament de l’administració, que va consistir en destituir als funcionaris corruptes i deshonests de l’administració heretada del regnat anterior i processar als predecessors en el seu càrrec, els ducs de Lerma i Uceda. A la vegada que va crear nombroses juntes per a solucionar els mals tradicionals de Castella: la ruïna de l’agricultura i de la indústria, el luxe excessiu de la noblesa, va reduir la despesa de la Casa Reial, etc. El seu govern es va caracteritzar per l’autoritarisme i el centralisme, en llevar-li competències als Consells, que es varen convertit tan sols en òrgans consultius i no vinculants, cosa que va marginar a la noblesa que els integrava de les decisions polítiques.
  110. 110. 4.3.2.- REGNAT DE FELIP IV (1621-65): PROJECTE COMTE DUC D’OLIVARES POLÍTICA INTERIOR. LA CRISI DE MEITAT DEL REGNAT. PROGRAMA D’OLIVARES. Aplicà polítiques proteccionistes en línia amb el pensament arbitrista de l’època (intervencionisme econòmic). Política d’augment de la població: es donava la “Hidalguía” (baixa noblesa) a tots aquells que tinguessin més de 7 fills. Són els coneguts com a “Hidalgos de bragueta”. Uniformització legislativa. Olivares era conscient de què l’estructura de la monarquia, en un moment de forta recessió econòmica, era ineficaç per a mantenir la política econòmica. Per això, va creure convenient imposar una centralització administrativa. Intentarà anar implantant, poc a poc, les lleis castellanes als regnes no castellans perquè eren més propicies a l’autoritarisme monàrquic (deciocionisme trancendentalista).
  111. 111. 4.3.2.- REGNAT DE FELIP IV (1621-65): PROJECTE COMTE DUC D’OLIVARES POLÍTICA INTERIOR. LA CRISI DE MEITAT DEL REGNAT. PROGRAMA D’OLIVARES. Homogenització de regnes. Fins aleshores, els castellans eren els que més contribuïen amb doblers i soldats a la política europea de la monarquia. Però els castellans estan cansats d’aquest situació i demanen més aportació dels altres regnes. Olivares prendrà dues decisions per intentar homogenitzar els regnes i repartir les càrregues militars i fiscals entre tots els regnes: 1) Més imposts als regnes no castellans. 2) La Unió dArmes: mecanisme pel qual s’exigia més homes per l’exèrcit als regnes no castellans. Decret que repartia el pes de la política imperial a les possibilitats de cada regne, els qual havien de participar en la formació d’un exèrcit comú, que havien de mantenir en funció de la població i la riquesa de cada regne. En concret: Castella 44.000 / Itàlia 30.000 / Catalunya i Portugal 16.000 cada un / Aragó 10.000 / València 8.000 i Canàries i el regne de Mallorca 3.000.
  112. 112. 4.3.2.- REGNAT DE FELIP IV (1621-65): PROJECTE COMTE DUC D’OLIVARES POLÍTICA INTERIOR. LA CRISI DE MEITAT DEL REGNAT. PROGRAMA D’OLIVARES. En definitiva, la concepció política d’Olivares pretenia transformar la tradicional estructura de la monarquia, integrada per un conjunt de regnes independents amb un rei comú, en un sol Estat amb les mateixes lleis i institucions que, òbviament, havien de ser castellanes, donat que aquestes oferien menor resistència al poder reial. El programa d’Olivares era racional però il·legal i va topar amb l’oposició dels regnes perifèrics. Efectivament, sembla lògic que els que contribueixen menys aportin més, però la peculiar estructura i legislació de la Corona d’Aragó l’impedia fer-ho d’aquesta manera. Els furs i privilegis d’aquesta corona obligaven a què, si pujaven els imposts i s’havia d’aportar més soldats, havien de ser les institucions aragoneses, catalanes, valencianes i mallorquines les que aprovessin això. Aquestos regnes es negaven a perdre els seus drets polítics i a participar en una empresa imperial que havia suposat l’enfonsament de Castella, donant pas a la greu crisi de 1640.
  113. 113. 4.3.3.- LA REVOLTA CATALANA (CAUSES I EVOLUCIÓ) I PÈRDUA DE PORTUGALAmb la guerra dels Trenta Anys, el comte duc d’Olivaresva decidir crear la Unió d’Armes: tots els regnespeninsulars havien de contribuir de forma equitativa ambdiners i soldats. Castella sempre havia pagat més, i Navarrai Aragó hi aportaven menys soldats, per aquesta raóOlivares va voler unificar els costos. Això provocà, en ladècada de 1640, una sèrie de revoltes interiors (catalana,portuguesa, andalusa i aragonesa), que varen mostrar lafalta de solidesa interna de la monarquia. En particular, dues revoltes foren rellevants: la catalana i la portuguesa, perquè varen manifestar la voluntat de Portugal i Catalunya de mantenir les seves institucions i privilegis, i el desig d’aquesta perifèria, més dinàmica i moderna, d’apartar-se d’una Castella debilitada.
  114. 114. MAPA 10.- WESTFALIA I PIRINEUS (model 0)
  115. 115. MAPA 10.- WESTFALIA I PIRINEUS (model 1)
  116. 116. Diego VelázquezRetrats del comte-duc d’Olivares V (1622-23-24) Oli sobre llenç E Nova York, Madrid i Saô Paulo L Á Z Q U E Z Diego Velázquez (1599-1660). 2ª ETAPA: CORT DE MADRID (1623-1629)
  117. 117. 4.3.3.- LA REVOLTA CATALANA (CAUSES I EVOLUCIÓ) I PÈRDUA DE PORTUGALREVOLTA CATALANA (1640-1652). És el denominat Corpus de Sang. Des de Catalunya erencontraris a la Unió d’Armes i les Corts catalanes es negaven a pagar més doblers en la guerracontra França (guerra entre Espanya i França que havia esclatat el 1635), i Olivares va desplegar unexèrcit a Catalunya, per una part, per assegurar la frontera i, per altra, per involucrar els catalans enaquesta guerra contra els francesos. Aquest exèrcit l’havia de pagar Catalunya, i no els va fer moltagràcia, a això s’hi ha d’afegir un comportament abusiu per part de les tropes que va crear eldescontent en part de la població. Per tant les causes de la revolta catalana foren: Uniformització legislativa d’Olivares. Pujada d’imposts a Catalunya. Unió d’Armes (Castella 44.000 / Itàlia 30.000 / Catalunya i Portugal 16.000 cada un / Aragó 10.000 / València 8.000 i Canàries i elregne de Mallorca 3.000). El mal comportament de les tropes espanyoles que estaven allotjades al nord de Catalunya a la espera d’entrar en combat contraFrança.
  118. 118. 4.3.3.- LA REVOLTA CATALANA (CAUSES I EVOLUCIÓ) I PÈRDUA DE PORTUGALREVOLTA CATALANA (1640-1652). El mal comportament de les tropes espanyoles.Segons els costums de l’època, els camperols havien d’acollir en les seves cases i alimentar alssoldats, aquest contacte fou nefast i va provocar molts enfrontaments entre l’exèrcit i la poblaciócivil. L’aixecament més radical es va produir el dia 7 de juny de l’any 1640, dia del Corpus Christi.Comença amb gran virulència la REVOLTA CATALANA contra l’exèrcit espanyol i contra les ideesd’Olivares, una guerra contra el rei Felip IV.Uns milers de segadors girondins entren dinsBarcelona per protestar pel comportament deles tropes.És el Corpus de Sang. El virrei, Santa Coloma,intenta fugir però es assassinat pels segadors.Aprofitant la revolta, Pau Clarís, president de laGeneralitat, proclama la República independentde Calalunya.Poc més tard, la Generalitat atemorida per lareacció de Felip IV i Olivares ofereix la coronade comte de Barcelona al rei de França, LluísXIII (1601-1666, li oferien Catalunya aRichelieu, regent de França en aquell moment).Les tropes franceses ocupen Catalunya.
  119. 119. Anna d’Àustria, reina de França i Navarra, filla de Felip III i Felip IV, rei d’Espanya esposa de Lluís XIII (1601- 1666), a sota sol i amb Richelieu (1605- 1665) Lluís XIV, rei Sol de Maria Teresa, infanta d’Espanya (1638-1683), França i Navarra (1638-1715) darrera reina consort de França i Navarra Lluís XV, rei de França (1710-1774)
  120. 120. 4.3.3.- LA REVOLTA CATALANA (CAUSES I EVOLUCIÓ)REVOLTA CATALANA (1640-1652). El comportament deles tropes franceses va ser, fins i tot, pitjor que el de lesespanyoles. Un temps després, molts de catalans es queixarenque l’exèrcit francès era pitjor que l’espanyol i s’estimen méstornar a Espanya. Finalment, les tropes espanyoles (Olivares hacaigut, el favorit ara és Luís de Haro) entren dins Catalunya areconquerir-la, expulsen als francesos i aquests abandonen elpaís. Catalunya fou sotmesa després d’una guerra que vadurar tretze anys i que va enfrontar a Catalunya i els francesosamb la monarquia hispànica fins el 1652 (quan Felip IV entraen Barcelona i aquesta va capitular). Acabada la guerra Espanya - França es firmà la Pau dels Pirineus (1659), per aquest tractat el Rosselló i la Cerdanya passaren definitivament a França. Per altra banda, Felip IV malgrat la rebel·lió va atorgar el perdó general (sense represàlies) i decidí respectar els privilegis, els furs i les institucions del Principat català, Catalunya els perdrà, més endavant al segle XVIII, amb els decrets de Nova Planta de Felip d’Anjou (Felip V).
  121. 121. MAPA 10.- WESTFALIA I PIRINEUS (model 2)
  122. 122. Anna d’Àustria, reina de França i Navarra, filla de Felip III i Felip IV, rei d’Espanya esposa de Lluís XIII (1601- 1666) (1605- 1665) Lluís XIV, rei Sol de Maria Teresa, infanta d’Espanya (1638-1683), França i Navarra (1638-1715) darrera reina consort de França i Navarra Lluís XV, rei de França (1710-1774)
  123. 123. 4.3.3.- LA REVOLTA CATALANA (CAUSES I EVOLUCIÓ) I PÈRDUA DE PORTUGALINICI DELS VÀLIDS O FAVORITS. Felip IV (1621-1665) va tenir dos vàlids: Luís de Haro (Luís Méndez de Haro y Guzmán), entre el rei Felip IV i la princesa Maria Teresa. (casada amb Lluís XIV, el rei Sol, “l’Estat soc jo”).
  124. 124. 4.3.3.- LA REVOLTA CATALANA (CAUSES I EVOLUCIÓ) I PÈRDUA DE PORTUGALINICI DELS VÀLIDS O FAVORITS. Felip IV (1621-1665) va tenir dos vàlids: Luís de Haro (Luís Méndez de Haro y Guzmán), entre el rei Felip IV i la princesa Maria Teresa. (casada amb Lluís XIV, el rei Sol, “l’Estat soc jo”).
  125. 125. 6ª ETAPA: DARRERS ANYS A MADRID (1651-1660) Diego Velázquez Retrat de la Infanta Maria Teresa amb dos rellotges i als 14 anys (1652-53) Oli sobre llenç (127 x 98’5 cm) Kunsthistorisches Museum, Viena
  126. 126. 4.3.3.- LA REVOLTA CATALANA (RESUM)REVOLTA CATALANA (1640-1652). Revolta amb doble causa:  1.- Revolta pagesa contra els senyors i les autoritats.  2.- Revolta de les classes benestants contra els intents del comte duc d’Olivares d’uniformar tots els territoris segons les lleis i les institucions de Castella. Unión de Armas. Esclat del conflicte:  1626. Rebuig de les Corts catalanes a la proposta d’aportar homes per la Unión de Armas.  1635. Inici guerra amb França  soldats allotjats a Catalunya  conflictes amb pagesos per robatoris i abusos.  Obligar a Catalunya a crear un exèrcit propi per defensar la frontera del Rosselló. Revolta dels segadors:  1640. Època de fam i penúria per la guerra.  Negativa a allotjar soldats.  Inici: Santa Coloma de Farners i es va escampar per diferents zones de Catalunya.  7 de juny  Corpus de Sang: grup de segadors enfrontats a les autoritats.  Protesta contra els senyors pels impostos i contra les autoritats per les despeses de la guerra. Enfrontament amb la monarquia:  Classes benestants tenen por de la revolta pagesa. Han assassinat al virrei de Catalunya.  Solució: capitenejar la revolta en benefici propi  revolta amb caràcter polític   President de la Generalitat: PAU CLARIS   Busca ajuda a França (rival de Castella).  Proposa integrar Catalunya a França.  Guerra amb Castella (1640-1652). Desenllaç:  1652: capitulació de BCN davant les tropes de Felip IV.  CAT accepta la sobirania del rei.  Rei: perdó general i respecte a lleis i institucions i privilegis del Principat. 1659. Pau dels Pirineus:  Fi de la guerra amb França.  Es perden el Rosselló i part de la Cerdanya  la Catalunya Nord.
  127. 127. MAPA 10.- PÈRDUES DEL SEGLE XVII (B1-T4)ACTIVITAT PAU: Lectura de mapa de les fronteres establertes a la pau dels Pirineus amb indicació expressa dels territoris cedits a França. PAU: setembre 2011, opció A (va sortir aquest mapa).
  128. 128. 4.3.3.- LA REVOLTA CATALANA (CAUSES I EVOLUCIÓ) I PÈRDUA DE PORTUGALREVOLTA PORTUGUESA (1640-1652). Quan comença la revolta catalana (Corpus de Sang),davant la greu situació per a la corona i per a controlar-la, Olivares ordena a la noblesa portuguesa laseva participació, aportant tropes, per sufocar la revolta catalana. El nobles portuguesos es neguen ies rebel·len. Comença la revolta portuguesa. Els portuguesos coronen com a rei de Portugal al ducde Bragança, amb el nom de Joan IV (rei de Portugal de 1640-1656). La revolta finalitza l’any 1652 iPortugal aconseguirà la seva independència, que va ser reconeguda per Espanya al Tractat de Lisboal’any 1668.Motius de la pèrdua de Portugal: El descontent portuguès amb elprograma d’Olivares. A Portugal existeix de manerageneralitzada un sentiment nacionalcontrari a pertànyer a la monarquiahispànica. Volen una monarquiaportuguesa i no espanyola. Joan de Bragança és proclamat rei de Portugal en 1640.
  129. 129. 4.3.3.- LA REVOLTA CATALANA (CAUSES I EVOLUCIÓ) I PÈRDUA DE PORTUGALREVOLTA PORTUGUESA (1640-1652). Hi va haver més revoltes i motins similars contra el plad’Olivares, que es multiplicaren per altres territoris: Andalusia: un intent secessionista del duc de Medina Sidonia, que va voler proclamar-se rei en 1641. Aragó: el duc d’Hijar protagonitza un intent de proclamar-se rei. Navarra: Miguel de Iturbide. Motí de la Sal a Biscaia. Greus aixecaments a Nàpols i Sicília.De tots aquests aixecaments, l’únic que va triomfarfou el de Portugal. La independència de Portugal vatenir èxit pel suport de França, Holanda, iAnglaterra i, també, per la impossibilitat de l’exèrcitdel rei per a reprimir, a la vegada, la rebel·liócatalana i portuguesa (coetànies en el temps, 1640-1652).En CONCLUSIÓ: fou una crisi molt greu, degudaals problemes econòmics i a la política autoritària icentralista del comte duc d’Olivares, vàlid del rei. Enaquest a crisi interna es manifesta de forma gràfical’enfrontament entre dues formes de concebre launitat d’Espanya (centralisme i foralisme), amb tot,Felip IV va mantenir l’estructura que avuidenominaríem federal en els seus estats.
  130. 130. MAPA 10.- WESTFALIA I PIRINEUS (model 3)
  131. 131. MAPA 10.- WESTFALIA I PIRINEUS (model 1)
  132. 132. 4.3.4.- LA MONARQUIA HISPÀNICA A LA GUERRA DELS TRENTA ANYS I A LES PAUS DE WESTFÀLIA I ELS PIRINEUSPOLÍTICA INTERNACIONAL. PÈRDUA DE L’HEGEMONIA A EUROPA.En política exterior, el segle XVII va ser un període on els regnats de Felip III (1598-1621) i Carles II(1665-1700) foren regnats pacífics, però el regnat de Felip IV (1621-1665) va coincidir amb la guerradels Trenta Anys (1618-1648), on Espanya, que va participar, perdé l’hegemonia a Europa (en favorde França). Els anomenats Àustries Menors i ambells es va produir el declivi de l’imperi hispànic. Felip III (1598-1621) Felip IV (1621-1665) i Carles II (1665-1700)
  133. 133. 4.3.- EL SEGLE XVII I LA FI DELS HABSBURG4.3.4.- LA MONARQUIA HISPÀNICA A LA GUERRA DELS TRENTA ANYS I A LES PAUS DE WESTFÀLIA I ELS PIRINEUSPOLÍTICA INTERNACIONAL. PÈRDUA DE L’HEGEMONIA A EUROPA.El regnat de Felip IV (1621-1665) va coincidir amb la guerra dels Trenta Anys (1618-1648), onEspanya, que va participar, perdé l’hegemonia a Europa (en favor de França), i pateix les revoltes deCatalunya i Portugal, a la dècada de 1640, com a conseqüència de la Unió d’Armes d’Olivares, quedurà a la independència definitiva de Portugal.
  134. 134. 4.3.4.- LA MONARQUIA HISPÀNICA A LA GUERRA DELS TRENTA ANYS I A LES PAUS DE WESTFÀLIA I ELS PIRINEUSPOLÍTICA INTERNACIONAL. PÈRDUA DE L’HEGEMONIA A EUROPA.L’etapa en què el terços espanyols foren el símbol de l’hegemonia dels Àustria a Europa va acabar ameitat del segle XVII (regnat de Felip IV, 1621-1665) i fou substituïda per altra fase, en què lesderrotes militars confirmaren la crisi econòmica i social de la monarquia hispànica.
  135. 135. 4.3.4.- LA MONARQUIA HISPÀNICA A LA GUERRA DELS TRENTA ANYS I A LES PAUS DE WESTFÀLIA I ELS PIRINEUSPOLÍTICA INTERNACIONAL. PÈRDUA DE L’HEGEMONIA A EUROPA.La política exterior dels Àustries les dues darreres dècades del segle XVII es va caracteritzar,coincidint amb el regnat de Felip III (1598-1621), per una paralització de les activitats militars, queresponia a una incapacitat de la monarquia per a seguir lluitant en Europa. En aquest context, calentendre la signatura de la Treva dels Dotze Anys (1609) amb el holandesos que, de fet, reconeixia laindependència de les províncies del nord.
  136. 136. 4.3.4.- LA MONARQUIA HISPÀNICA A LA GUERRA DELS TRENTA ANYS I A LES PAUS DE WESTFÀLIA I ELS PIRINEUSPOLÍTICA INTERNACIONAL. PÈRDUA DE L’HEGEMONIA A EUROPA.Felip III (1598-1621): paralització de les activitats militars, incapacitat de la monarquia per aseguir lluitant en Europa. Signatura de la Treva dels Dotze Anys (1609) amb el holandesos que, defet, reconeixia la independència de les províncies del nord.
  137. 137. 4.3.4.- LA MONARQUIA HISPÀNICA A LA GUERRA DELS TRENTA ANYS I A LES PAUS DE WESTFÀLIA I ELS PIRINEUSPOLÍTICA INTERNACIONAL. PÈRDUA DE L’HEGEMONIA A EUROPA.Felip III (1598-1621): paralització de les activitats militars, incapacitat de la monarquia per aseguir lluitant en Europa. Signatura de la Treva dels Dotze Anys (1609) amb el holandesos que, defet, reconeixia la independència de les províncies del nord.
  138. 138. 4.3.4.- LA MONARQUIA HISPÀNICA A LA GUERRA DELS TRENTA ANYS I A LES PAUS DE WESTFÀLIA I ELS PIRINEUSPOLÍTICA INTERNACIONAL. PÈRDUA DE L’HEGEMONIA A EUROPA. Felip III (1598-1621): Signatura de la Treva dels Dotze Anys (1609) amb el holandesos que, de fet, reconeixia laindependència de les províncies del nord. Aquesta treva, de la que quedaven excloses les colònies,suposava el final de l’enfrontament obert, tot i que encobertament l’enfrontament es traduïa en forma debloqueig econòmic del comerç amb Flandes, inferència holandesa amb les colònies espanyoles iintromissió en la Mediterrània amb la signatura d’acords amb Alger, Marroc i alguns estatsitalians.Felip III (1598-1621):expulsió dels moriscos (1609-1614) i cert pacifisme en política exterior per intentar millorar la Hisenda Reial.
  139. 139. 4.3.4.- LA MONARQUIA HISPÀNICA A LA GUERRA DELS TRENTA ANYS I A LES PAUS DE WESTFÀLIA I ELS PIRINEUSPOLÍTICA INTERNACIONAL. PÈRDUA DE L’HEGEMONIA A EUROPA.Però, sota el regnat de Felip IV (1621-1665) es va dur a terme un clar intervencionisme en elsassumptes europeus. Les causes del canvi d’actitud cal cercar-les en l’esclat de la guerra del TrentaAnys (1618-1648) i en la voluntat del comte duc d’Olivares de fer que la monarquia hispànicacontinués essent hegemònica en Europa.
  140. 140. 4.3.4.- LA MONARQUIA HISPÀNICA A LA GUERRA DELS TRENTA ANYS I A LES PAUS DE WESTFÀLIA I ELS PIRINEUSPOLÍTICA INTERNACIONAL. PÈRDUA DE L’HEGEMONIA A EUROPA.GUERRA DELS TRENTA ANYS (1618-1648). En aquesta guerra participaren la majoria de païsosd’Europa central i occidental. Guerra que suposa un triple enfrontament: És una guerra entre catòlics i protestants. La qüestió religiosa com a motiu principal (al capdavant del món catòlicestava Espanya). La guerra del Trenta Anys esclata, en un principi, com a guerra de religió en Alemanya, sota elpretext de la defensa del catolicisme (Lliga Catòlica) enfront dels prínceps alemanys (Unió o Lliga Evangàlica), peròel conflicte es generalitza quan va intervenir també França, Dinamarca, Suècia i els Països Baixos, perquè amagavala col·laboració de les dues branques dels Habsburg (hispànica i austríaca) amb la finalitat de mantenir la sevahegemonia en els assumptes europeus. Per tant, és una guerra entre elsHabsburg i Borbons. És una guerra entrel’emperador i els príncepsalemanys.
  141. 141. 4.3.- EL SEGLE XVII I LA FI DELS HABSBURGFelip IV (1621-65): entra en la guerra dels Trenta Anys, on perd l’hegemonia a Europa(França), i pateix les revoltes de Catalunya i Portugal a la dècada de 1640 com aconseqüència de la Unió d’Armes d’Olivares → independència definitiva de Portugal.
  142. 142. 4.3.4.- LA MONARQUIA HISPÀNICA A LA GUERRA DELS TRENTA ANYS I A LES PAUS DE WESTFÀLIA I ELS PIRINEUSGUERRA DELS TRENTA ANYS (1618-1648).La guerra comença l’any 1618 amb la defenestració de Praga (els ambaixadors catòlics enviats perl’emperador Ferran II a Praga són llençats per la finestra i caigueren damunt un munt de merda /“estiercol”) i així comença la rebel·lió de Bohèmia i amb ella la guerra dels Trenta Anys. Espanya,amb Felip IV (1621-1665), entra en guerra immediatament enviant un exèrcit des dels Països Baixosper sufocar la revolta Bohèmia i per ajudar als seus parents els Habsburg (Ferran II).
  143. 143. 4.3.4.- LA MONARQUIA HISPÀNICA A LA GUERRA DELS TRENTA ANYS I A LES PAUS DE WESTFÀLIA I ELS PIRINEUSGUERRA DELS TRENTA ANYS (1618-1648). Comença en 1618 amb la defenestració de Praga.
  144. 144. 4.3.4.- LA MONARQUIA HISPÀNICA A LA GUERRA DELS TRENTA ANYS I A LES PAUS DE WESTFÀLIA I ELS PIRINEUSGUERRA DELS TRENTA ANYS (1618-1648). Comença en 1618 amb la defenestració de Praga.
  145. 145. MAPA 10.- WESTFALIA I PIRINEUS (model 4)
  146. 146. 4.3.4.- LA MONARQUIA HISPÀNICA A LA GUERRA DELS TRENTA ANYS I A LES PAUS DE WESTFÀLIA I ELS PIRINEUSGUERRA DELS TRENTA ANYS (1618-1648).Espanya, amb Felip IV (1621-1665), entra en guerra immediatament enviant un exèrcit des dels PaïsosBaixos per sufocar la revolta Bohèmia i per ajudar als seus parents els Habsburg (Ferran II).
  147. 147. EDAT MODERNA: ARBRE GENEALÒGIC ÀUSTRIES
  148. 148. 4.3.4.- LA MONARQUIA HISPÀNICA A LA GUERRA DELS TRENTA ANYS I A LES PAUS DE WESTFÀLIA I ELS PIRINEUSPÈRDUA DE L’HEGEMONIA A EUROPA. GUERRA DELS TRENTA ANYS (1618-1648).1620. Batalla de Muntanya Blanca.1625. Rendició holandesos a Breda (immortalitzat per Diego Velázquez, a Les Llances).1634. Batalla de Nordlingen: els suecs són derrotats.1635. França, de Lluís XIII i de Richelieu, entra en guerra. La sort de les armes canvia.1639. Derrota naval de Dunes.1643. Batalla terrestre de Rocroi: inici del declivi de l’estrella espanyola.
  149. 149. MAPA 10.- WESTFALIA I PIRINEUS (model 5) 1648 1625 1639 1658. Dunkerque 1634 1620. Muntanya Blanca 1659
  150. 150. 4.3.4.- LA MONARQUIA HISPÀNICA A LA GUERRA DELS TRENTA ANYS I A LES PAUS DE WESTFÀLIA I ELS PIRINEUSPÈRDUA DE L’HEGEMONIA A EUROPA. GUERRA DELS TRENTA ANYS (1618-1648).1620. Batalla de Muntanya Blanca: La rebel·lió deBohèmia és derrotada.1625. Els espanyols derroten als holandesos a Breda(immortalitzat per Diego Velázquez, en el quadre deLes Llances).
  151. 151. MAPA 10.- WESTFALIA I PIRINEUS (model 5) 1625 1620. Muntanya Blanca
  152. 152. Diego Velázquez 4ª ETAPA: RETORN A MADRID (1631-1649) Diego Velázquez: Autorretrat (1650) Museu de Belles Arts (València)
  153. 153. 4ª ETAPA: RETORN A MADRID (1631-1649)Després de tornar d’Itàlia el seu estil evoluciona cap el que serà el seu període demaduresa. Continua amb els retrats emmarcats per una paisatge naturalista i torna alstemes religiosos i mitològics, amb composicions cada vegada més complexes. Els Dcolors que utilitza són més vius i alegres amb una pinzellada molt solta. IDestaquen les obres Crist crucificat, Retrat Eeqüestre del comte-duc d’Olivares, Les llances ola rendició de Breda i els retrats de nans de la cort Gcom El nen de Valleques i Sebastián Mora. O V E L Á Z Q U E Z
  154. 154. Obra realitzada per al Saló del Regne del madrileny Palau del Bon Retir, actualmentdestruït. Representa un episodi de la Guerra de Flandes, el 5 de juny de 1625.Després d’un any de setge per part de les tropes espanyoles, la ciutat holandesa de Bredacaigué rendida, el que provocà que el seu governador, Justí de Nassau, entregués les clausde la ciutat al general vencedor, Ambrosio de Spínola. V E L Á Z Q U E Z Diego Velázquez La rendició de Breda o Les Llances (1634) Oli sobre llenç (307 x 367 cm) (FITXA 113) Museu del Prado, Madrid
  155. 155. Emperò, Velázquez no representa unarendició normal, sinó que Spínolaaixeca al vençut per evitar unahumiliació del derrotat, així, el centrede la composició és la clau i els dosgenerals.
  156. 156. LES LLANCES O “LA RENDICIÓ DE BREDA”Les tropes espanyoles apareixen a la dreta, després del cavall, representades com ahomes experimentats, amb les seves piques ascendents, que considerades llances pererror donen títol al quadre. A l’esquerra se situen els holandesos, homes joves i inexperts,el grup tanca l’altre cavall. Totes les figures semblen autèntics retrats, tot i que no s’hapogut identificar a cap d’ells, a excepció del possible autoretrat de Velázquez, que serial’últim home de la dreta, al fons apareixen les fumeres de la batalla i una vista enperspectiva de la zona de Breda. La composició està estructurada a través de dos rectangles: un per a les figures i un altre per al V paisatge. Els homes s’articulen al llarg d’un aspa en profunditat, E tancant aquest rectangle amb els cavalls dels generals. La L tècnica pictòrica utilitzada aquí Á per l’artista no és sempre la mateixa, sinó que l’adapta a la Z qualitat dels materials que representa, podent ser ben Q compacta, com a la capa de la figura de l’esquerra, o ben solta U com en la banda i armadura de Spínola. E Z
  157. 157. D4ª ETAPA: RETORN A MADRID (1631-1649) I E G O V E L Á Z Q U E La rendició de Breda o les Llances (1634, FITXA 113) Z
  158. 158. 4.3.4.- LA MONARQUIA HISPÀNICA A LA GUERRA DELS TRENTA ANYS I A LES PAUS DE WESTFÀLIA I ELS PIRINEUSPÈRDUA DE L’HEGEMONIA A EUROPA. GUERRA DELS TRENTA ANYS (1618-1648).1634. Batalla de Nordlingen: els suecs són derrotats.Al començament de la guerra, amb la victòria a Bredai a amb aquesta, Espanya sembla anar guanyant(notables èxits militars), però en incorporar-seFrança al conflicte, l’any 1635, va girar el curs de lacontesa.1635. França, de Lluís XIII i de Richelieu, entra enguerra contra els Habsburg i a favor dels protestants.La sort de les armes canvia.
  159. 159. MAPA 10.- WESTFALIA I PIRINEUS (model 5) 1634
  160. 160. MAPA 10.- WESTFALIA I PIRINEUS (model 4)
  161. 161. 4.3.4.- LA MONARQUIA HISPÀNICA A LA GUERRA DELS TRENTA ANYS I A LES PAUS DE WESTFÀLIA I ELS PIRINEUSPÈRDUA DE L’HEGEMONIA A EUROPA. GUERRA DELS TRENTA ANYS (1618-1648).1639. Derrota naval de Dunes.
  162. 162. MAPA 10.- WESTFALIA I PIRINEUS (model 5) 1639
  163. 163. 4.3.4.- LA MONARQUIA HISPÀNICA A LA GUERRA DELS TRENTA ANYS I A LES PAUS DE WESTFÀLIA I ELS PIRINEUSPÈRDUA DE L’HEGEMONIA A EUROPA. GUERRA DELS TRENTA ANYS (1618-1648). 1643. Batalla terrestre de Rocroi: Es va produir una gran desfeta espanyola davant França. Les tropes franceses derroten als terços espanyols. És la primera derrota dels terços en 150 anys. És l’inici del declivi de l’estrella espanyola.
  164. 164. MAPA 10.- WESTFALIA I PIRINEUS (model 5)
  165. 165. 4.3.4.- LA MONARQUIA HISPÀNICA A LA GUERRA DELS TRENTA ANYS I A LES PAUS DE WESTFÀLIA I ELS PIRINEUSPÈRDUA DE L’HEGEMONIA A EUROPA. GUERRA DELS TRENTA ANYS (1618-1648).Després de Rocroi, Espanya perd l’hegemonia a Europa i deixà de ser la primera potènciaeuropea, títol que passarà a França. La guerra dels Trenta Anys acabà l’any 1648 amb el Tractat oPau de Westfàlia, per aquesta Espanya reconeix la independència d’Holanda.
  166. 166. MAPA 10.- WESTFALIA I PIRINEUS (model 5) 1648
  167. 167. 4.3.4.- LA MONARQUIA HISPÀNICA A LA GUERRA DELS TRENTA ANYS I A LES PAUS DE WESTFÀLIA I ELS PIRINEUSPÈRDUA DE L’HEGEMONIA A EUROPA. GUERRA DELS TRENTA ANYS (1618-1648).Però, la guerra entre Espanya i França no s’havia acabat, perquè, mentrestant, Espanya pateix lesrevoltes de Catalunya (1640-1652) i de Portugal (1640-1652), a la dècada de 1640, com aconseqüència de la Unió d’Armes d’Olivares, i està intentant recuperar Catalunya i Portugal,rebel·lions que ajudaren al fracàs de la corona, obligada a lluitar en dos fronts.
  168. 168. 4.3.4.- LA MONARQUIA HISPÀNICA A LA GUERRA DELS TRENTA ANYS I A LES PAUS DE WESTFÀLIA I ELS PIRINEUSPÈRDUA DE L’HEGEMONIA A EUROPA. GUERRA DELS TRENTA ANYS (1618-1648).En aquestos enfrontaments, per una part aconseguirà treure els francesos de Catalunya (Pau delsPirineus de 1659), però serà derrotada repetidament pels francesos a la frontera de Flandes. La guerraacaba amb victòria de França i, a nivell intern, reportarà la independència definitiva de Portugal(1640). Derrotes que demostraren el fracàs d’Olivares de retornar-li a la corona el prestigiinternacional que, imparablement, havia començat a declinar.
  169. 169. MAPA 10.- WESTFALIA I PIRINEUS (model 5)
  170. 170. 4.3.4.- LA MONARQUIA HISPÀNICA A LA GUERRA DELS TRENTA ANYS I A LES PAUS DE WESTFÀLIA I ELS PIRINEUSPÈRDUA DE L’HEGEMONIA A EUROPA. GUERRA DELS TRENTA ANYS (1618-1648).PAU DE WESTFÀLIA. Signada l’any 1648 per Espanya posà fi a la guerra del Trenta Anys isuposà: Espanya reconeix laindependència de les ProvínciesUnides d’Holanda, si bé, lamonarquia conservava les provínciescatòliques del sud (Bèlgica). Es va imposar la tolerànciareligiosa en els territoris del’imperi. La Confederació Helvètica es vaseparar i tots van reconèixer la sevaneutralitat. Suècia i França amplien els seusterritoris i Àustria se separa del’imperi. La fi de l’hegemonia delsHabsburg espanyols a Europa.Però, Westfàlia no va acabar amb la guerra entre França i la monarquia hispànica que es vaprolongar fins la Pau dels Pirineus.
  171. 171. MAPA 10.- PÈRDUES DEL SEGLE XVII ( model 6)
  172. 172. 4.3.4.- LA MONARQUIA HISPÀNICA A LA GUERRA DELS TRENTA ANYS I A LES PAUS DE WESTFÀLIA I ELS PIRINEUS
  173. 173. 4.3.4.- LA MONARQUIA HISPÀNICA A LA GUERRA DELS TRENTA ANYS I A LES PAUS DE WESTFÀLIA I ELS PIRINEUSPÈRDUA DE L’HEGEMONIA A EUROPA. GUERRA DELS TRENTA ANYS (1618-1648).PAU DE WESTFÀLIA. Signada l’any 1648 per Espanya posà fi a la guerra del Trenta Anys isuposà: Espanya reconeix laindependència de les ProvínciesUnides d’Holanda, si bé, lamonarquia conservava les provínciescatòliques del sud (Bèlgica). Es va imposar la tolerànciareligiosa en els territoris del’imperi. La Confederació Helvètica es vaseparar i tots van reconèixer la sevaneutralitat. Suècia i França amplien els seusterritoris i Àustria se separa del’imperi. La fi de l’hegemonia delsHabsburg espanyols a Europa.Però, Westfàlia no va acabar amb la guerra entre França i la monarquia hispànica que es vaprolongar fins la Pau dels Pirineus.
  174. 174. MAPA 10.- PÈRDUES DEL SEGLE XVII ( model 7)
  175. 175. MAPA 10.- WESTFALIA I PIRINEUS (model 8)
  176. 176. MAPA 10.- WESTFALIA I PIRINEUS (model 9)
  177. 177. MAPA 10.- WESTFALIA I PIRINEUS (model 10)
  178. 178. 4.3.4.- PAU DE WESTFÀLIA (1648) Es tracta d’una sèrie de tractats que posen pau a tot Europa.  Es reconeixen les Províncies Unides Holandeses i també la Confederació Suïssa.  Sorgiran 3 noves potències: Holanda, Suècia i França (la gran beneficada! A més el cardenal Mazzarin/o és qui porta la negociació).  Canvia el mapa polític europeu.  Enfonsament de l’imperi Habsburg.  Canvi en la diplomàcia.  Inici de les monarquies absolutes. Europa després del 1648  Lluís XIV de França, el rei Sol
  179. 179. Felip, duc d’Orleans Anna d’Àustria, reina de França i Navarra, filla de Cardenal Mazarin/o Lluís XIV, rei Sol de (1640- 1701) Felip III i esposa de Lluís XIII (1601- 1666) (1602- 1661) França i Navarra (1638-1715) Felip IV, rei d’Espanya (1605- 1665) Maria Teresa, infanta d’Espanya (1638-1683), darrera reina consort de França i Navarra ENTREVISTA DELS MONARQUES A LA ILLA DELS FAISANSTRACTAT O PAU DELS PIRINEUS. Finalment, Espanya i França signen el Tractat oPau dels Pirineus, l’any 1659, firmat a l’illa dels Faisans, al riu Bidasoa. Catalunya perd definitivament el Rosselló i la Cerdanya. Espanya entregà a França tres territoris: El Rosselló, laCerdanya i Artois (es troba a Flandes). Es pacta el matrimoni entre Lluís XIV (rei Sol) i Maria Teresa, filla de Felip IV. Aquest matrimoni provocà anys méstard que els Borbons comencen a regnar a Espanya.
  180. 180. 4.3.4.- LA MONARQUIA HISPÀNICA A LA GUERRA DELS TRENTA ANYS I A LES PAUS DE WESTFÀLIA I ELS PIRINEUSPÈRDUA DE L’HEGEMONIA A EUROPA. GUERRA DELS TRENTA ANYS (1618-1648).TRACTAT O PAU DELS PIRINEUS. Finalment, després de la derrota en la batalla de les Dunes,(també anomenada de Dunkerque, en 1658, els anglesos i francesos contra les tropes espanyolesconduïdes per Juan José d’Àustria), Espanya i França signen el Tractat o Pau dels Pirineus, l’any1659, signada l’illa dels Faisans, al riu Bidasoa.
  181. 181. MAPA 10.- WESTFALIA I PIRINEUS (model 5) 1658. Dunkerque
  182. 182. 4.3.4.- LA MONARQUIA HISPÀNICA A LA GUERRA DELS TRENTA ANYS I A LES PAUS DE WESTFÀLIA I ELS PIRINEUSINICI DELS VÀLIDS O FAVORITS. Felip IV (1621-1665) va tenir dos vàlids: Luís de Haro (Luís Méndez de Haro y Guzmán), nebot del comte duc d’Olivares, fill de la sevagermana, Olivares el va introduir en la Cort i el substituirà quan Olivares fou destituït per Felip IV en1643. Luís de Haro va negociar la Pau del Pirineus (1659), en l’illa dels Faisans (riu Bidasoa).
  183. 183. 4.3.4.- LA MONARQUIA HISPÀNICA A LA GUERRA DELS TRENTA ANYS I A LES PAUS DE WESTFÀLIA I ELS PIRINEUSPÈRDUA DE L’HEGEMONIA A EUROPA. GUERRA DELS TRENTA ANYS (1618-1648).TRACTAT O PAU DELS PIRINEUS. Aquesta pau, junt a la de Westfàlia, suposa la confirmació del’hegemonia francesa en l’àmbit europeu i va sentenciar el declivi de la monarquia hispànica, que vapreferir sacrificar el Rosselló i la Cerdanya, que eren de Catalunya, per a conservar les possessionsdels Països Baixos. Definitivament Espanya entregà a França tres territoris: El Rosselló, la Cerdanya iArtois (es troba a Flandes), d’aquesta manera la frontera entre els dos països va quedar com actualmentestà i és avui en dia la frontera més antiga d’Europa. 1648 1659
  184. 184. MAPA 10.- WESTFALIA I PIRINEUS (model 5) 1648 1658. Dunkerque
  185. 185. MAPA 10.- PÈRDUES DEL SEGLE XVII ( model 7)
  186. 186. 4.3.4.- LA MONARQUIA HISPÀNICA A LA GUERRA DELS TRENTA ANYS I A LES PAUS DE WESTFÀLIA I ELS PIRINEUSPÈRDUA DE L’HEGEMONIA A EUROPA. GUERRA DELS TRENTA ANYS (1618-1648).TRACTAT O PAU DELS PIRINEUS. Es confirma, també, la preponderància marítima i comerciald’Anglaterra i Holanda. La decadència es confirmarà, definitivament, en 1713 amb el Tractatd’Utrecht.
  187. 187. MAPA 10.- PÈRDUES DEL SEGLE XVII ( model 11)

×