TEMA 4A. SEGLE XVI. AUGE IMPERI

  • 726 views
Uploaded on

 

More in: Education
  • Full Name Full Name Comment goes here.
    Are you sure you want to
    Your message goes here
    Be the first to comment
    Be the first to like this
No Downloads

Views

Total Views
726
On Slideshare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
0

Actions

Shares
Downloads
21
Comments
0
Likes
0

Embeds 0

No embeds

Report content

Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
    No notes for slide

Transcript

  • 1. HISTÒRIA D’ESPANYA BLOC I – Tema 4. A Edat moderna AUGE (SEGLE XVI) IMPERI ESPANYOL Història Espanya IES Ramon Llull (Palma) Assumpció Granero Cueves
  • 2. HISTÒRIA D’ESPANYA BLOC I – Tema 4 Edat moderna AUGE I DECEDÈNCIA IMPERI ESPANYOL Història Espanya IES Ramon Llull (Palma) Assumpció Granero Cueves
  • 3. BLOC I. LES ARRELS HISTÒRIQUES DE L’ESPANYA CONTEMPORÀNIA PREHISTÒRIA I EDAT ANTIGA TEMA 1.- Les arrels històriques (preromans i colonitzacions, Hispania romana) EDAT MITJANA TEMA 2.- Al-Andalus i els regnes cristians EDAT MODERNA TEMA 3.- El naixement de l’estat modern: RRCC TEMA 4.- Auge i decadència de l’Imperi espanyol TEMA 5.- L'Espanya del segle XVIII Història Espanya IES Ramon Llull (Palma) Assumpció Granero Cueves ÍNDEX TEMES BLOC I
  • 4. TEMA 4. AUGE I DECADÈNCIA DE L’IMPERI (ss. XVI-XVII) EDAT MODERNA TEMA 3. El naixement de l’estat modern - Els Reis Catòlics (1474/79-1516). TEMA 4. Auge i decadència de l’Imperi espanyol Segle XVI. Auge de l’imperi hispànic - Carles I i V (1517-1556). - Felip II (1556-1598). Segle XVII. El declivi de l’imperi hispànic, els Àustries menors - Felip III (1598-1621). - Felip IV (1621-1665). - Carles II (1665-1700). TEMA 5. Espanya del s. XVIII i el reformisme borbònic - Felip V (1700-1746). - Ferran VI (1746-1759). - Carles III (1759-1788). ÍNDEX TEMES EDAT MODERNA BLOC I
  • 5. EDAT MODERNA
  • 6. TEMA 4. AUGE I DECADÈNCIA DE L’IMPERI (ss. XVI-XVII) EDAT MODERNA TEMA 4.- Auge i decadència de l’Imperi espanyol 4.1.- L’imperi universal de Carles V. 1v MAPA 8. PAU: setembre 2013, opció A. 4.1.1.- Política interior. Germanies i Comunidades: causes i conseqüències de cadascuna. 1v preg. op A (2010, juny). 2v preg. op A (2012, setembre). 3v TEXT. op B (2013, juny). 4.1.2.- La política europea de Carles V i la seva relació amb la reforma protestant. 4.2.- La monarquia hispànica de Felip II. MAPA 9. 1v preg. op B (2004, juny). 2v preg. op B (2007, setembre). 4.2.1.- La política europea de Felip II: l’enfrontament amb els turcs; la revolta dels Països Baixos; les relacions amb Anglaterra; l’annexió amb Portugal. 1v preg. op B (2009, juny). 2v preg. op A (2010, setembre). 4.2.2.- Els primers problemes interns de la monarquia hispànica: la revolta de Las Alpujarras i la revolta aragonesa contra Felip II. 4.2.3.- Economia i societat en el segle XVI. 4.3.- El segle XVII i la fi dels Habsburg. 4.3.1.- Fets essencials del regnat de Felip III: menys enfrontaments a l’exterior, l’inici dels vàlids i l’expulsió dels moriscs. 4.3.2.- El regnat de Felip IV: el projecte polític del comte duc d’Olivares. 1v preg. op B (2008, juny). 2v preg. op B (2009, setembre). 3v preg. op B (2010, setembre). 4v preg. op B (2011, setembre). 4.3.3.- La revolta catalana (causes i evolució) i la pèrdua de Portugal. 1v preg. 2v preg. 3v preg. 4v preg. (bis). 4.3.4.- La monarquia hispànica a la guerra dels Trenta Anys i a les paus de Westfalia i els Pirineus. 1v MAPA 10. PAU: set 2011, op A. 4.3.5.- El problema successori a la monarquia hispànica de Carles II. ÍNDEX TEMA 4 (BLOC I)
  • 7. S. XVI 4.0.- INTRODUCCIÓ El segle XVI espanyol va ser una fase expansiva caracteritzada...  en política interior, per la consolidació de l’estat modern,  en els aspectes socioeconòmics pels efectes d’una conjuntura favorable, que s’estén gairebé tot el segle,  en la vida cultural per la important activitat creadora de la primera fase de l’Edat d’Or, i  en el terreny de la política exterior pel manteniment d’una política imperial europea finançada per la plata procedent d’Amèrica. S. XVII Per contra, el segle XVII va suposar una progressiva decadència, que es va manifestar...  en els àmbits de les relacions internacionals,  en la convivència social (revoltes) i...  en una crisi econòmica, que es va reflectir  en el descens de la població i  en la contracció de tots els sectors econòmics.  Decadència que contrastà amb la impressionant producció artística del Segle d’Or espanyol.
  • 8. EDAT MODERNA
  • 9. 4.- AUGE I DECADÈNCIA DE L‘IMPERI Segle XVI: Auge de l’imperi hispànic - Carles I i V (1517-1556). Política interior i exterior. - Felip II (1556-1598). Política interior i exterior.
  • 10. MAPA 8 (17 models) TERRITORIS IMPERI DE CARLES I i V MAPES PAU HISTÒRIA D’ESPANYA Illes Balears 2012-13 Història Espanya IES Ramon Llull (Palma) Maria Assumpció Granero Cueves
  • 11. MAPA 8.- TERRITORIS IMPERI DE CARLES I (B1-T4) ACTIVITAT PAU: Lectura i/o elaboració de mapa amb els dominis europeus de Carles I d’Espanya i V d’Alemanya, tot indicant les diferents herències rebudes.
  • 12. MAPA 8.- TERRITORIS IMPERI DE CARLES I (B1-T4) ACTIVITAT PAU: Lectura i/o elaboració de mapa amb els dominis europeus de Carles I d’Espanya i V d’Alemanya, tot indicant les diferents herències rebudes. El MAPA 8 fa referència al vast imperi heretat per Carles I d’Espanya i V d’Alemanya, s’ha d’explicar les diferents herències: els territoris que va reunir sota el seu domini i la seva procedència. Convé fer una introducció de com va arribar al poder, després dels seus padrins, els Reis Catòlics, i dels seus pares, Felip I d’Espanya, conegut com el Bell, i Joana I de Castella, denominada la Boja. Després, cal estructurar el comentari amb els diferents territoris heretats, però concretant quins va rebre dels seus padrins o pares, i aquells que estigueren estretament lligats als interessos imperials de Carles, pel matrimoni del seu germà petit, Ferran (futur emperador) amb Anna de Bohèmia i d’Hongria. Així es completarà, sense oblidar res, el trencaclosques del seu immens imperi. Finalitzar el comentari amb els objectius de la seva política imperial i les conseqüències que tingué aquesta per als territoris peninsulars i les colònies. Llògicament, segons l’espai i el temps que us quedi, s’ha de fer referència als problemes en política interior i exterior, aquells que va haver d’enfrontar (si podeu expliqueu cadascun, tot i que sigui sintèticament). Amb tot això, el comentari estaria complet. Recordeu que el mapa pot venir amb informació (lectura) o vosaltres l’haureu d’elaborar, aportant la nomenclatura i la informació de la llegenda.
  • 13. 4.1.- IMPERI UNIVERSAL DE CARLES I i V (1517-56) HERÈNCIA DE CARLES. La dinastia dels Habsburg va arribar al tron pel matrimoni de Joana, filla i hereva dels Reis Catòlics, i el príncep Felip d’Habsburg, fill de Maximilià, arxiduc d’Austria i emperador del Sacre Imperi Romanogermànic. Felip I el Bell Joana la Boja
  • 14. 4.1.- IMPERI UNIVERSAL DE CARLES I i V (1517-56) Felip el Bell Joana La Boja
  • 15. ARBRE GENEALÒGIC HERÈNCIA DE CARLES. Joana I de Castella (1479-1555), nascuda a Toledo, era la tercera descendent dels Reis Catòlics i es va convertir en hereva al tron Castellà després de les morts de la infanta Isabel (1470-1498) i l’infant Joan (1478-1497).
  • 16. 4.1.- IMPERI UNIVERSAL DE CARLES I i V (1517-56) HERÈNCIA DE CARLES. Quan va morir Isabel I de Castella, l’any 1504, la seva filla Joana va ser proclamada reina de Castella, mentre Ferran el Catòlic va continuar regnant a Aragó. JUANA I DE CASTELLA
  • 17. 4.1.- IMPERI UNIVERSAL DE CARLES I i V (1517-56) HERÈNCIA DE CARLES. Reina nominal de Castella a la mort d’Isabel la Catòlica, de 1504 a 1555, passaria a la història com “la Boja”, la reina víctima de les aliances matrimonials dinàstiques dissenyades per Ferran el Catòlic per assegurar-se l’hegemonia europea.
  • 18. 4.1.- IMPERI UNIVERSAL DE CARLES I i V (1517-56) HERÈNCIA DE CARLES. El 1495, els Reis Catòlics van concertar el seu matrimoni amb l’arxiduc Felip d’Àustria, l’hereu de l’emperador Maximilià I i de Maria de Borgonya. Joana només tenia setze anys. El matrimoni era un instrument més de l’Estat dinàstic dissenyat per Ferran el Catòlic, una aliança que convenia a ambdues cases reials en establir un vincle entre la monarquia dels Reis Catòlics i el Sacre Imperi Romanogermànic que es convertís en el contrapunt geoestratègic de l’emergent França dels Valois.
  • 19. 4.1.- IMPERI UNIVERSAL DE CARLES I i V (1517-56) HERÈNCIA DE CARLES. El 21 d’agost de 1496 es produïa el casament, a Lille.
  • 20. 4.1.- IMPERI UNIVERSAL DE CARLES I i V (1517-56) b.- Una mateixa política exterior. Política matrimonial d’enllaços. Felip el Bell Joana la Boja
  • 21. 4.1.- IMPERI UNIVERSAL DE CARLES I i V (1517-56) El matrimoni va tenir sis fills. El segon fill i futur hereu de la monarquia hispànica, Carles d’Habsburg, va néixer a Gant el 1500. Amb aquest naixement, l’objectiu dinàstic de l’enllaç havia estat acomplert plenament. Aquell mateix any, a causa de la mort dels seus germans, els prínceps Joan i Isabel, i del fill d’aquesta, el príncep Miquel, Joana es convertiria en l’hereva del tron castellà i aragonès.
  • 22. 4.1.- IMPERI UNIVERSAL DE CARLES I i V (1517-56) El matrimoni de Joana I de Castella i Felip I de Castella va tenir sis fills.
  • 23. ARBRE GENEALÒGIC
  • 24. 4.1.- IMPERI UNIVERSAL DE CARLES I i V (1517-56) HERÈNCIA DE CARLES. El 1502, havent tornat dels Països Baixos, Joana amb el seu marit, Felip, van jurar, a Toledo, com a nous prínceps d’Astúries. A continuació, ella sola juraria, a Saragossa (1502) i a Barcelona (1503), com a princesa de Girona, sempre sota la condició que si el seu pare tenia un fill mascle ell seria l’hereu de la Corona d’Aragó. En morir Isabel la Catòlica, el 1504, Joana va ser aclamada com a nova reina de Castella i jurada, amb el seu marit, per les corts de Toro, on el seu pare, que era governador del regne per disposició de la reina Isabel, va declarar la seva incapacitat per al govern com a conseqüència d’un equilibri mental cada cop més dubtós. Així, per la Concòrdia de Salamanca de 1505 va acordar-se que regnarien plegats Joana, Felip i Ferran. Però l’entesa va ser breu. D’una banda, Felip ambicionava la corona. A més, la noblesa castellana va veure en la debilitat de Joana l’arma que necessitava per tornar a fer-se forta després dels anys de govern de Ferran i Isabel, i amb aquest objectiu va promoure la Concòrdia de Villafáfila de 1506. Joana va ser declarada incapacitada per a regnar, Felip el Bell va ser declarat nou rei únic de Castella (convertint-se en el primer rei Habsburg com a Felip I) i Ferran el Catòlic va haver de retirar-se als seus regnes aragonesos. Castella i Aragó es separaven, el projecte dinàstic dels Reis Catòlics trontollava.
  • 25. 4.1.- IMPERI UNIVERSAL DE CARLES I i V (1517-56) HERÈNCIA DE CARLES. Però, el regnat del primer Habsburg va ser breu. Felip I el Bell, l’espòs de la reina Joana, moria sobtadament a Burgos el setembre de 1506 entre rumors d’enverinament mai esclarits. La mort del marit va agreujar l’equilibri psíquic de Joana, donant lloc a un episodi que explica la seva bogeria: una processó que va començar el desembre de 1506 i es va acabar l’agost de 1507, i que va protagonitzar induïda per una “bogeria d’amor”. Seguint les voluntats de Felip, la reina va enviar el cor del Bell a Brussel·les i el seu cos el va traslladar a Granada per a procedir a l’enterrament. D’aquesta afecció mental prové que sigui coneguda amb el sobrenom de la Boja.
  • 26. 4.1.- IMPERI UNIVERSAL DE CARLES I i V (1517-56) Felip el Bell i Joana la Boja
  • 27. 4.1.- IMPERI UNIVERSAL DE CARLES I i V (1517-56) HERÈNCIA DE CARLES. Davant la crisi i l’anarquia que suposava la mort de Felip per a la governabilitat de Castella i considerant la incapacitat de Joana per governar, el seu pare Ferran el Catòlic va tornar novament com a administrador del regne castellà i, segurament en aquest moment, va prendre la decisió més difícil de la seva dilatada vida política: el rei catòlic va tancar la seva filla a Tordesillas el 1509. Joana mai més sortiria de la seva presó fins a la seva mort (1555), i Ferran va assumir la regència de Castella, fins a la seva mort l’any 1516.
  • 28. 4.1.- IMPERI UNIVERSAL DE CARLES I i V (1517-56) HERÈNCIA DE CARLES. Mort Ferran el Catòlic, el 1516, Joana va heretar les corones de Castella-Lleó, Catalunya-Aragó i NàpolsSicília, ja que mai no va ser declarada incapaç per les Corts castellanes ni se li va retirar el títol de reina. Però el govern efectiu de les quals va passar al seu fill Carles, el qual va haver de jurar el càrrec, tant a les corts de Castella com a les de Saragossa i de Barcelona (1519), també a nom d’ella. Així, fins a la seva mort, el nom de Joana sempre precedia el del Carles en la documentació oficial. Tot un emperador universal a l’ombra de la seva mare, perquè Joana va governar nominalment els seus regnes des del 1516 fins a la seva mort el 1555.
  • 29. 4.1.- IMPERI UNIVERSAL DE CARLES I i V (1517-56)
  • 30. 4.1.- IMPERI UNIVERSAL DE CARLES I i V (1517-56) HERÈNCIA DE CARLES. Aleshores, Carles I, primogènit mascle de Felip I el Bell i de Joana I laBoja, nascut a Gant (Bèlgica) l’any 1500, va ser proclamat rei a Brussel·les i va arribar a Espanya el 1517. Per la incapacitat de la mare i la mort del pare, i gràcies a la política matrimonial dels Reis Catòlics, Carles rebrà dels seus avis, directament, una immensa i problemàtica herència territorial, que el convertia en el fundador de la primera monarquia dels temps moderns.
  • 31. 4.1.- IMPERI UNIVERSAL DE CARLES I i V (1517-56) HERÈNCIA DE CARLES. Regnà de 1517-1556. Rei de Castella i Aragó, i emperador alemany (1520), el seu patrimoni fou immens. L’EMPERADOR CARLES I i V
  • 32. 4.1.- IMPERI UNIVERSAL DE CARLES I i V (1517-56) HERÈNCIA DE CARLES.      De la seva àvia materna, Isabel I de Castella, heretà la corona de Castella (incloses Granada i Navarra), les colònies americanes (les Índies), ciutats del nord d’Àfrica (Melilla, Orà, Alger, Bugia, Trípoli...) i Canàries. Del seu avi matern, Ferran II d’Aragó, heretà Aragó amb el Rosselló i la Cerdanya, i les possessions italianes (Nàpols, Sicília i Sardenya). De l’àvia materna, Maria de Borgonya, heretà els Països Baixos (Holanda, Bèlgica, Artois), Luxemburg, el Franc Comptat i Charolais. Del seu avi patern, Maximilià I d’Àustria (emperador del Sacre Imperi Romanogermànic), heretà els Estats dels Habsburg, el sud de l’actual Alemanya: l’arxiducat d’Àustria, Estíria, Caríntia, Carniola, el Tirol, l’Alta Alsàcia i el ducat de Wurtemberg, a més de la possibilitat de poder presentar-se al càrrec d’emperador alemany (1519-20) i drets sobre Milà. Bohèmia i part d’Hongria estarien estretament lligats als interessos imperials de Carles, pel matrimoni del seu germà petit Ferran (futur emperador) amb a Anna de Bohèmia i d’Hongria.
  • 33. MAPA 8.- TERRITORIS IMPERI DE CARLES I (model 1)
  • 34. MAPA 8.- TERRITORIS IMPERI DE CARLES I (model 2)
  • 35. MAPA 8.- TERRITORIS IMPERI DE CARLES I (model 3)
  • 36. 4.1.- IMPERI UNIVERSAL DE CARLES I i V (1517-56) L’any 1517, Carles I arribà a Espanya envoltat d’una cort d’amics, consellers i eclesiàstics de Flandes, entre els quals hi havia Adrià d’Utrecht (futur papa Adrià VI), no coneixien el país, ni parlaven castellà, només holandès i alemany, però van fer seus els càrrecs i dignitats. Això va suscitar immediatament las malfiança entre els notables de Castella i Aragó. Va heretar les dues corones alhora, per la mort del seu avi, Ferran (1516). El monarca va convocar les Corts de Castella, d’Aragó i de Catalunya, que el van reconèixer com a rei de Castella i Aragó (15171556). Amb aquesta convocatòria volia atreure el descontent i, sobretot, intentava aconseguir fons per a les seves empreses imperials europees. Adrià d’Utrecht (papa Adrià VI)
  • 37. 4.1.- IMPERI UNIVERSAL DE CARLES I i V (1517-56) Després, l’any 1519, va morir el seu avi, l’emperador Maximilià, i Carles va ser elegit, per unanimitat, emperador alemany, a Frankfurt, heretant l’Imperi dels Habsburg. El maig de 1520, el monarca va marxar cap a territori alemany per fer-se càrrec de l’Imperi. Retrat de l’emperador Maximilià I Albert Dürer
  • 38. MAPA 8.- TERRITORIS IMPERI DE CARLES I (model 4)
  • 39. 4.1.- L’IMPERI UNIVERSAL DE CARLES V (1517-56) Governa un gran imperi, a partir de 1520, com a rei Carles I d’Espanya i V d’Alemanya (els Habsburg varen regnar dos segles). Però Carles va heretar el títol d’emperador en unes circumstàncies molt difícil. S’acabava de produir la rebel·lió religiosa i política dels protestants a Europa central, França aspirava al domini d’Itàlia, i al Mediterrani era cada vegada més amenaçadora l’expansió de l’Imperi Turc. En aquest context, Carles va entendre que tenia una gran missió històrica, junt al papa com a cap espiritual, havia de preservar la monarquia cristiana i universal (durant el seu regnat es succeïren els següents papes: Lleó X, 1513-21, i després Adrià VI, 1522-23, Clement VII, 1523-34, Pau III, 1534-49, Juli III, 1550-55). Papa Lleó X (1513-1521, Giovani Llorenç de Mèdici), antecessor Juli II i successor Adrià VI
  • 40. MAPA 8.- TERRITORIS IMPERI DE CARLES I (model 5)
  • 41. 4.1.- IMPERI UNIVERSAL DE CARLES I i V (1517-56) L’imperi universal de Carles V estava format per un heterogeni conglomerat de territoris, que no s’unificaren, constituí una vastíssima col·lecció d’Estats amb interessos distints i, fins i tot, en alguns casos divergents. No va haver una política econòmica comú, ni el seu titular tenia els mateixos drets en cadascun dels Estats. El comú denominador era la figura del sobirà.
  • 42. MAPA 8.- TERRITORIS IMPERI DE CARLES I (model 6)
  • 43. MAPA 8.- TERRITORIS IMPERI DE CARLES I (model 6)
  • 44. 4.1.- IMPERI UNIVERSAL DE CARLES I i V (1517-56) Eren un conjunt d’estats reunits sota una única corona amb particularitats territorials, on Castella pel nombre dels seus habitants i per les seves riqueses es va convertir en el regne hegemònic de la nova monarquia. En cap cas s’hauria de confondre amb un gran Estat o una monarquia centralista. A més de tant amplis i variats territoris, la dignitat imperial aconseguida l’obligava no tan sols a mantenir l’ordre en el caos alemany, sinó a tutelar la cristiandat sencera.
  • 45. MAPA 8.- TERRITORIS IMPERI DE CARLES I (model 7)
  • 46. MAPA 8.- TERRITORIS IMPERI DE CARLES I (B1-T4) ACTIVITAT PAU: Lectura i/o elaboració de mapa amb els dominis europeus de Carles I d’Espanya i V d’Alemanya, tot indicant les diferents herències rebudes. El MAPA 8 fa referència al vast imperi heretat per Carles I d’Espanya i V d’Alemanya, s’ha d’explicar les diferents herències: els territoris que va reunir sota el seu domini i la seva procedència. 1.- Comentari de mapa (3 punts). 1v MAPA. op A (2013, setembre). 1.a.- Comenta el mapa en el context de les relacions internacionals europees i els conflictes religiosos i polítics de la primera meitat del segle XVI. 1.b.- Especifica les herències rebudes i les conquestes de Carles I o Carles V d’Alemanya. Finalitzar el comentari amb els objectius de la seva política imperial i les conseqüències que tingué aquesta per als territoris peninsulars i les colònies. Llògicament, segons l’espai i el temps que us quedi, s’ha de fer referència als problemes en política interior i exterior, aquells que va haver d’enfrontar (si podeu expliqueu cadascun, tot i que sigui sintèticament). Amb tot això, el comentari estaria complet. Recordeu que el mapa pot venir amb informació (lectura) o vosaltres l’haureu d’elaborar, aportant la nomenclatura i la informació de la llegenda.
  • 47. MAPA 8.- TERRITORIS IMPERI DE CARLES I (model 6)
  • 48. 4.1.- IMPERI UNIVERSAL DE CARLES I i V (1517-56) La divisió de l’herència de Carles V (deixa l’Imperi alemany al seu germà petit Ferran i la resta al seu fill Felip II) semblava oferir a Felip II, l’oportunitat d’alliberar-se dels conflictes i alleugerir Espanya de la càrrega de la política imperial. Ferran acabat d’arribar a Espanya
  • 49. Ferran I Habsburg
  • 50. EDAT MODERNA: ARBRE GENEALÒGIC ÀUSTRIES
  • 51. 4.1.- IMPERI UNIVERSAL DE CARLES I i V (1517-56) No obstant, ni Felip II ni els seus successors es consideraren merament reis d’Espanya, donat que els seus objectius foren mantenir la integritat dels dominis de la casa d’Àustria i la seva hegemonia en Europa, amenaçada, principalment, per França i l’Imperi Otomà.
  • 52. MAPA 8.- TERRITORIS IMPERI DE CARLES I (model 8)
  • 53. 4.1.- IMPERI UNIVERSAL DE CARLES I i V (1517-56) Els ingressos i el poder de Carles V procedien del seu extens i propi patrimoni, sobretot de Castella i dels metalls preciosos de les Índies. s. XVI Castella, poc a poc, es va convertir en la base de la seva política, però tot d’una esclataren dos conflictes interns: les Comunidades i les Germanies.
  • 54. MAPA 8.- TERRITORIS IMPERI DE CARLES I (model 9)
  • 55. 4.1.- L’IMPERI UNIVERSAL DE CARLES V (1517-56) Rei de Castella i Aragó i emperador alemany (1520), governa un gran imperi.
  • 56. MAPA 8.- TERRITORIS IMPERI DE CARLES I (model 10)
  • 57. 4.1.- L’IMPERI UNIVERSAL DE CARLES V (1517-56)
  • 58. MAPA 8.- TERRITORIS IMPERI DE CARLES I (model 11) Rei de Castella i Aragó i emperador alemany (1520), governa un gran imperi.
  • 59. 4.1.- L’IMPERI UNIVERSAL DE CARLES V (1517-56) Rei de Castella i Aragó i emperador alemany (1520), governa un gran imperi. Revolta de les Comunitats a Castella (1520-22). Problemes interns Revolta de les Germanies a València i Mallorca (1519-23). Problemes externs: França, turcs i pirates musulmans, i protestants.
  • 60. 4.1.- L’IMPERI UNIVERSAL DE CARLES V (1517-56) 4.1.1.- POLÍTICA INTERIOR. GERMANIES I COMUNIDADES: CAUSES I CONSEQÜÈNCIES DE CADASCUNA 4.1.- L’imperi universal de Carles V. MAPA 8: Lectura i/o elaboració de mapa amb els dominis europeus de Carles I d’Espanya i V d’Alemanya, tot indicant les diferents herències rebudes. B1-T4. PAU: setembre 2013, opció A. 1.- Comentari de mapa (3 punts). 1v MAPA. op A (2013, setembre). 1.a.- Comenta el mapa en el context de les relacions internacionals europees i els conflictes religiosos i polítics de la primera meitat del segle XVI. 1.b.- Especifica les herències rebudes i les conquestes de Carles I o Carles V d’Alemanya. 4.1.1.- Germanies i Comunidades: causes i conseqüències de cadascuna. 2. a. - La revolta de les Comunidades castellanes: cronologia, causes, finalització del conflicte i possibles conseqüències. 1v preg. op A (2010, juny). 2. a.- Germanies i comunidades: causes i conseqüències de cadascuna. 2v preg. op A (2012, setembre). Comentari del text (3 punts): 3v TEXT. op B (2013, juny). 1. a.- Explica què va ser la revolta dels comuners. 1. b.- Paral·lelament varen esclatar les Germanies. Què varen ser? 4.1.2.- La política europea de Carles V i la seva relació amb la reforma protestant.
  • 61. 4.1.- L’IMPERI UNIVERSAL DE CARLES V (1517-56) 4.1.1.- POLÍTICA INTERIOR. GERMANIES I COMUNIDADES: CAUSES I CONSEQÜÈNCIES DE CADASCUNA 4.1.- L’imperi universal de Carles V. 4.1.1.- Germanies i Comunidades: causes i conseqüències de cadascuna. Comentari del text (3 punts): 3v TEXT. op B (2013, juny). OPCIÓ B JUNY 2013 TEXT 1: Que, d’acord amb les lleis i les ordenances del regne i amb els antics costums, Sa Majestat no acordi ni ofici ni benefici ni comandament ni pensió ni càrrega als estrangers, sinó només als castellans nascuts i residents al regne [...] Que les ciutats que disposen de dret de vot a les Corts tinguin la possibilitat de reunir-se cada vegada que ho vulguin i com a mínim una vegada l’any [...] Prohibir l’exportació de llana reporta avantatges enormes als habitants d’aquests regnes [...]. Si no s’exporta la llana, es fabricarà roba a les pròpies localitats Peticions dels comuners de Burgos, 1520 (traduït del castellà). PREGUNTES. Comentari del text (3 punts): 1. a.- Explica què va ser la revolta dels comuners. 1. b.- Paral·lelament varen esclatar les Germanies. Què varen ser? 4.1.2.- La política europea de Carles V i la seva relació amb la reforma protestant.
  • 62. 4.1.1.- POLÍTICA INTERIOR. GERMANIES I COMUNIDADES: CAUSES I CONSEQÜÈNCIES DE CADASCUNA Quan arribà Carles V a Castella era un estranger que no coneixia la llengua, envoltat de consellers estrangers i amb l’única preocupació d’aconseguir el títol d’emperador; aquesta situació va produir malestar. Els conflictes interns entre la monarquia i els grups polítics i socials dels regnes hispànics es produïren ja al principi del seu regnat, i foren dos esclats revolucionaris: Revolta de les Comunitats a Castella (1520-22). Problemes interns Revolta de les Germanies a València i Mallorca (1519-23), a la Corona d’Aragó. En el cas de Mallorca, els agermanats foren una reedició de la revolta de la part forana de 1451-53.
  • 63. 4.1.1.- POLÍTICA INTERIOR. COMUNIDADES A CASTELLA REVOLTA DE LES COMUNITATS (1520-22). El terme comuner designa a aquells que participaren en la revolta o alçament de les principals ciutats castellanes contra la política de Carles V, entre 1520 i 1522. Maria de Pacheco, darrera comunera, dona de Padilla. Els comuners: Padilla, Bravo i Maldonado en el patíbul.
  • 64. 4.1.1.- POLÍTICA INTERIOR. COMUNIDADES A CASTELLA REVOLTA DE LES COMUNITATS (1520-22). ANTECEDENTS: D’ençà de la mort d’Isabel (1504) s’havien produït greus problemes socials i polítics. En l’aspecte econòmic cal tenir present, com a causa, les males collites i les epidèmies seguides de gran mortaldat, de començament del segle i les fortes fluctuacions dels preus en 1510-12. Els petits industrials i els mercaders de les ciutats interiors (Segòvia, Toledo, Conca) reclamaven, contra els exportadors de la llana i els comerciants de Sevilla i Burgos, una política proteccionista. Des del punt de vista polític, la mort de Ferran (1516) obrí un període de crisi, perquè el seu successor vivia a Gant.
  • 65. 4.1.1.- POLÍTICA INTERIOR. COMUNIDADES A CASTELLA REVOLTA DE LES COMUNITATS (1520-22). En 1517, el nou sobirà dels regnes hispànics desembarca en Astúries, venia acompanyat d’un nombrós seguici de consellers flamencs, que es van comportar com si d’un país conquistat es tractés. En 1518, convoca les corts en Valladolid per a jurar al nou rei, però no parlava castellà (presidides pel bisbe de Badajoz). Abans de ser reconegut rei, se li va exigir el jurament de les lleis castellanes, que el seu germà Ferran quedés en Castella fins que Carles tingués descendència, que els càrrecs fossin pels castellans i que aprengués castellà. Pel contrari, Carles envia al seu germà fora i nomena en els alts càrrecs als seus consellers. Mentre, en 1519 a la mort del seu padrí Maximilià, és anomenat emperador.
  • 66. 4.1.1.- POLÍTICA INTERIOR. COMUNIDADES A CASTELLA REVOLTA DE LES COMUNITATS (1520-22). En aquest moments, tant la corona de Castella com la corona d’Aragó obligaren a Carles I a abandonar el seu seguici de consellers estrangers i li reclamaren més atenció als afers dels regnes, però el monarca puja els impostos ordinaris (no disposava de recursos pel viatge a Alemanya) i només convocà les corts (a Santiago) per demanar un subsidi extraordinari per la seva coronació com a emperador. Les Corts es neguen i les trasllada a La Corunya (on ho aconsegueix, a canvi promet no donar càrrecs als estrangers i que els doblers no sortirien fora). L’any 1520, després d’aconseguir doblers de les corts de Castella, parteix immediatament cap a la coronació imperial de Frankfurt, enmig d’un malestar creixent (els castellans consideraven que el rei s’allunyava del problemes del país). Deixa com a governant, en Espanya, al seu conseller flamenc, Adrià d’Utrech (futur papa Adrià VI) i comença el moviment comuner.
  • 67. 4.1.1.- POLÍTICA INTERIOR. COMUNIDADES A CASTELLA
  • 68. 4.1.1.- POLÍTICA INTERIOR. COMUNIDADES A CASTELLA REVOLTA DE LES COMUNITATS (1520-22). Nombroses Juntes municipals i la petita noblesa castellana es varen revoltar contra l’auroritarisme que suposava el nou monarca i la seva cort estrangera. Una sèrie de ciutats castellanes, en especial Toledo, Segòvia, Àvila, Burgos i Salamanca, s’aixecaren contra l’emperador, s’autoproclamen una “comunitat” (es constitueixen en govern del regne) i arribaren a oferir la corona a Joana, que estava reclosa al monestir de Tordesillas. Revolta de les Comunitats a Castella (1520-22). Problemes interns La revolta dels comuners, guiats pels dirigents Juan de Padilla, Juan Bravo i Francisco Maldonado, fou per reclamar el següent.
  • 69. 4.1.1.- POLÍTICA INTERIOR. COMUNIDADES A CASTELLA REVOLTA DE LES COMUNITATS (1520-22). Demandes dels comuners:  Major protecció per a la indústria tèxtil de la llana castellana, molt perjudicada per les exportacions de llana cap a Anglaterra i Holanda i reducció d’impostos.  Que el rei Carles es comportés com un governant espanyol i regni des d’Espanya, prescindint dels consellers i governants estrangers (expulsió immediata, s’oposen a les autoritats que acompanyaven a Carles V, a l’alta noblesa i expulsen els corregidors), i que el rei acati la voluntat del regne (dels procuradors de les ciutats en les Corts).  Així es disminuiria el poder de la noblesa i es limitaria el poder reial.
  • 70. 4.1.1.- POLÍTICA INTERIOR. COMUNIDADES A CASTELLA
  • 71. 4.1.1.- POLÍTICA INTERIOR. COMUNIDADES A CASTELLA REVOLTA DE LES COMUNITATS (1520-22). El moviment fou dirigit per la petita noblesa, mestres dels oficis i alguns clergues. L’aristocràcia es va mantenir al marge fins que els comuners, per guanyar suport popular, impulsaren moviments anti-senyorials, llavors la noblesa va tancar files amb els representants del monarca. Finalment, l’any 1521, Adrià d’Utrech, dirigint un exèrcit imperial i amb l’ajuda de bona part de la noblesa derrotaren els comuners a la batalla de Villalar. Els dirigents comuners (Juan de Padilla, Juan Bravo i Francisco Maldonado) varen ser ajusticiats.
  • 72. 4.1.1.- POLÍTICA INTERIOR. COMUNIDADES A CASTELLA REVOLTA DE LES COMUNITATS (1520-22). Tan sols Toledo, defensada per Maria de Pacheco (esposa de Padilla) va resistir fins 1522. Es posava fi al moviment i s’assegurava l’autoritarisme regi i en Castella s’estén el sentiment d’haver perdut les llibertats.
  • 73. Els comuners: Padilla, Bravo i Maldonado en el patíbul.
  • 74. 4.1.1.- POLÍTICA INTERIOR. COMUNIDADES A CASTELLA Es posava fi al moviment i s’assegurava l’autoritarisme regi i en Castella s’estén el sentiment d’haver perdut les llibertats.
  • 75. 4.1.- L’IMPERI UNIVERSAL DE CARLES V (1517-56) 4.1.1.- POLÍTICA INTERIOR. GERMANIES I COMUNIDADES: CAUSES I CONSEQÜÈNCIES DE CADASCUNA 4.1.- L’imperi universal de Carles V. 4.1.1.- Germanies i Comunidades: causes i conseqüències de cadascuna. Comentari del text (3 punts): 3v TEXT. op B (2013, juny). OPCIÓ B JUNY 2013 TEXT 1: Que, d’acord amb les lleis i les ordenances del regne i amb els antics costums, Sa Majestat no acordi ni ofici ni benefici ni comandament ni pensió ni càrrega als estrangers, sinó només als castellans nascuts i residents al regne [...] Que les ciutats que disposen de dret de vot a les Corts tinguin la possibilitat de reunir-se cada vegada que ho vulguin i com a mínim una vegada l’any [...] Prohibir l’exportació de llana reporta avantatges enormes als habitants d’aquests regnes [...]. Si no s’exporta la llana, es fabricarà roba a les pròpies localitats Peticions dels comuners de Burgos, 1520 (traduït del castellà). PREGUNTES. Comentari del text (3 punts): 1. a.- Explica què va ser la revolta dels comuners. 1. b.- Paral·lelament varen esclatar les Germanies. Què varen ser? 4.1.2.- La política europea de Carles V i la seva relació amb la reforma protestant.
  • 76. 4.1.1.- POLÍTICA INTERIOR. COMUNIDADES A CASTELLA REVOLTA DE LES COMUNITATS (1520-22). Demandes dels comuners:  Major protecció per a la indústria tèxtil de la llana castellana, molt perjudicada per les exportacions de llana cap a Anglaterra i Holanda i reducció d’impostos.  Que el rei Carles es comportés com un governant espanyol i regni des d’Espanya, prescindint dels consellers i governants estrangers (expulsió immediata, s’oposen a les autoritats que acompanyaven a Carles V, a l’alta noblesa i expulsen els corregidors), i que el rei acati la voluntat del regne (dels procuradors de les ciutats en les Corts).  Així es disminuiria el poder de la noblesa i es limitaria el poder reial.
  • 77. 4.1.1.- POLÍTICA INTERIOR. COMUNIDADES A CASTELLA MARIA de PACHECO, LA DARRERA HEROÏNA DEL MOVIMENT COMUNER. El moviment comuner va tenir la seva heroïna particular en la figura de María de Pacheco (1496-1531), una dona provinent de l’alta noblesa castellana, emparentada amb els Mendoza per part de pare i amb els Pacheco (marquesos de Villena) per part de mare. Dona culta educada en l’ambient renaixentista, María tenia coneixements de llatí, grec, matemàtiques, lletres i història. Difícilment es podia esperar d’ella que es convertís en la “lleona de Castella”, la dona que mantindria viu l’esperit de la revolta comunera després de la derrota de Villalar i l’execució del seu marit, Juan de Padilla. Amb catorze anys, María es va casar amb Juan de Padilla, cavaller i oficial militar de la ciutat de Toledo. Era una boda concertada pel seu pare, Íñigo López de Mendoza y Quiñones, i que obligava l’adolescent a renunciar als drets d’herència paterns a canvi d’una quantiosa dot. Sembla ser que aquest casament no va acabar de satisfer les seves aspiracions personals i per això va ser un dels principals recolzaments del seu marit en esclatar la revolta comunera el 1520. Maria va veure en l’esclat revolucionari l’oportunitat que el seu home adquirís la notorietat que mai havia tingut. Quan, el juliol de 1520, Padilla va ser escollit com a capità general de l’exèrcit comuner per la Santa Junta d’Àvila, Maria es va convertir en la governadora de la ciutat de Toledo. Mesos després, el març de 1521, arribaria a Toledo el bisbe de Zamora, Antonio de Acuña, un altre líder destacat del moviment comuner. Des d’aquell moment, el govern de la ciutat va restar en mans de María i el bisbe. La notícia de la desfeta comunera a Villalar, el 24 d’abril, i la posterior execució del seu marit van suposar un cop duríssim per a María. Les seves esperances en la victòria de la revolta semblaven esvair-se, però aquesta no es va rendir. La defensa de Toledo davant dels exèrcits reials fou èpica, resistint nou mesos de setge. D’aquesta manera, la capital castellana seria la darrera plaça comunera en capitular davant de l’emperador. Des de l’Alcàsser de Toledo, María va dirigir la resistència comunera, en competència amb el bisbe Acuña. En la seva convicció en la defensa de la ciutat, María va arribar a requisar la plata del tresor de la catedral per poder pagar el sou dels soldats. Van ser nou mesos de resistència, possibilitats en part pel fet que l’exèrcit reial va haver de dirigir els seus esforços cap a Navarra per a defensar-se d’una ofensiva francesa. Finalment, però, el setge sobre Toledo va culminar el mes d’octubre de 1521. Semblava que l’aixecament havia estat derrotat.
  • 78. 4.1.1.- POLÍTICA INTERIOR. COMUNIDADES A CASTELLA MARIA de PACHECO, LA DARRERA HEROÏNA DEL MOVIMENT COMUNER. María, però, no va acceptar la derrota. El febrer de 1522, la “lleona de Castella” va prendre l’Alcàsser i va alliberar els comuners empresonats en la darrera etapa de la revolta comunera. Va ser una resistència fugaç. Ràpidament les tropes reials i nobiliàries van controlar la ciutat i María va haver de refugiar-se en l’exili portuguès per evitar la mort. En canvi, el bisbe Acuña no va ser tan afortunat i va ser executat. Des de Portugal, en la cort del rei Joan III, María va ser protegida gràcies a la seva condició noble. Instal·lada a Braga i Porto, l’antiga heroïna de la revolta comunera va haver de subsistir amb pocs mitjans i havent de fer-se càrrec del seu infant. Carles V es va negar a concedir-li el perdó. Així, la “lleona de Castella” viuria els darrers anys de la seva vida exiliada. A la seva mort, el 1531, l’emperador es va negar a permetre que el seu cos fos enterrat al costat del seu marit a Villalar. Havia mort la dona, però el mite encara no havia deixat de créixer.
  • 79. 4.1.1.- POLÍTICA INTERIOR. GERMANIES A VALÈNCIA Problemes interns Revolta de les Comunitats a Castella (1520-22). Revolta de les Germanies a València i Mallorca (1519-23), a la Corona d’Aragó. REVOLTA DE LES GERMANIES A VALÈNCIA (1519-1521). Rebel·lions que van esclatar paral·lelament a les Comunitats i que es donaren, gairebé, a tots els territoris de la Corona d’Aragó, tot i que esclatà i afectà més a València, i es va expandir a Mallorca.
  • 80. 4.1.1.- POLÍTICA INTERIOR. GERMANIES A VALÈNCIA REVOLTA DE LES GERMANIES A VALÈNCIA (1519-1521). Es tracta d’unes revoltes més socials que polítiques (de contingut anti-senyorial). És un aixecament popular de l’artesanat urbà, petits propietaris, pagesos més pobres, baix clergat i comerciants de les ciutats o petita burgesia, que descontents per l’absència del rei, varen aprofitar la fugida de les autoritats municipals que temien l’epidèmia de pesta i als atacs berberescos. Davant aquesta absència de poder, els agermanats es neguen a ser submisos als representants del monarca i dirigeixen la revolta contra les oligarquies del regne de València, és a dir, l’alta noblesa i els seus serfs mudèjars, l’alt clero, i la poderosa burgesia adinerada (oligarquia ciutadana).
  • 81. 4.1.1.- POLÍTICA INTERIOR. GERMANIES A VALÈNCIA REVOLTA DE LES GERMANIES A VALÈNCIA (1519-1521). Els agermanats dirigits per Joan Llorens, Guillem Sorolla i Vicent Peris, van aconseguir el control de la ciutat de València. Demandes: Cos escapçats de Vicent Peris, líder de l’exèrcit germanat i heroi popular. Executat pels reialistes a l’entrada d’aquests a València, ciutat agermanada, a la fi de la revolta de les Germanies.  Reducció del preu dels arrendaments camperols.  Abolició de la jurisdicció senyorial i dels impostos, s’oposaven als abusos senyorials (recordeu el mals usos abolits per Ferran el Catòlic en la Sentència Arbitral de Guadalupe, 1486), i a la presència de musulmans.  Protecció del monarca davant els abusos.  Major democratització en l’elecció dels càrrecs del govern municipal. Els dirigents foren derrotats i executats. El conflicte finalitza amb la victòria de la noblesa aliada a la monarquia.
  • 82. 4.1.1.- POLÍTICA INTERIOR. GERMANIES A MALLORCA GERMANIA A MALLORCA (1521-1523). La revolta mallorquina, a l’igual que la valenciana, també és una revolta més social que política, va ser provocada per la miserable situació de la pagesia i dels menestrals, asfixiats per les càrregues impositives i per la pressió de les classes propietàries, per tant, és una insurrecció de les classes populars contra les oligarquies de ciutat i es tracta d’una reedició de la revolta forana de Mallorca de 1451-53, que enfrontà a tota la part forana contra la ciutat. A Mallorca, al principi, guanyen les classes populars als de la ciutat; la rebel·lió, dirigida per Joan Crespí, que era moderat i, posteriorment, per Joanot Colom, un radical, va dominar l’illa fins el 1523. A la germania mallorquina tan sols un poble no participà, Alcúdia, i Carles V el proclamà ciutat. Demandes:  Supressió dels censos i dels imposts indirectes.  Major representació dels forans en les institucions polítiques del regne (Gran i General Consell).
  • 83. 4.1.1.- POLÍTICA INTERIOR. GERMANIES A MALLORCA GERMANIA A MALLORCA (1521-1523). El virrei Gurrea desembarcà amb un exèrcit imperial a Alcúdia i les tropes imperials sufocaren, definitivament, la revolta i els agermanats foren derrotats, imposant una forta repressió (Joanot Colom va ser executat) i la imposició de càrregues fiscals punitives. Joanot Colom, per Josep Reynés (1841), un dels caps de les revoltes a Mallorca. Fototeca. cat. Enciclopèdia catalana. La revolta també va fracassar a Catalunya.
  • 84. 4.1.1.- POLÍTICA INTERIOR. GERMANIES GERMANIES A VALÈNCIA I MALLORCA. CONCLUSIÓ. Les revoltes foren dominades per les tropes reials i nobiliàries unides i les ciutats castigades. La monarquia fou la gran vencedora. Les Corts de Castella es varen convertir en una institució submisa. Els nobles, atemorits i impotents davant les revoltes, es varen convertir en aliats fidels del rei i, en conseqüència, de la política exterior posterior, costosa i ambiciosa, que es va finançar amb els recursos humans i econòmics de Castella, que el rei va obtenir sense quasi oposició, a partir d’ara.
  • 85. 4.1.1.- POLÍTICA INTERIOR: RESUM PROBLEMES Problemes interns - Carles educat a Flandes, no parla castellà. - Consellers flamencs (enveja noblesa castellana). - Només convoca corts per demanar diners i coronar-se emperador. Adrià d’Utrecht (papa Adrià VI) Revolta de les Comunitats a Castella (1520-22). - Diferents ciutats de Castella. - Causa: política econòmica i no respecte de les lleis del regne (entrada estrangers en la cort). - Protagonistes: gentilhomes, comerciants, artesans. - Revoltes anti-senyorials al camp. - Conseqüències: exèrcit esclafa la revolta i els dirigents són executats. Revolta de les Germanies a València i Mallorca (1519-23), a la Corona d’Aragó. - Disturbis a la Corona d’Aragó (+ greus a València i Mallorca). - Protagonistes: artesans i pagesos. - Demanen: - Participar en càrrecs municipals. - Millores en arrendaments al camp. - Volen ajuda del rei → problema: aliat dels nobles → repressió (1523).
  • 86. 4.1.2.- POLÍTICA EXTERIOR EUROPEA DE CARLOS V I LA SEVA RELACIÓ AMB LA REFORMA PROTESTANT La idea principal de Carles V era la d’un Imperi (defensar la seva fabulosa herència) i volgué imposar la seva hegemonia a tota Europa. Els objectius prioritaris de mantenir la idea imperial i de defensar la Cristiandat va suposar l’inici d’una activa política diplomàtica i militar a Europa. L’emperador creia que la seva obligació era defensar a Europa dels greus problemes que l’assolaven: els turcs i els protestants. L’emperador Carles I i V amb el bastó, retrat de Rubens, copiat d’un retrat fet per Ticià
  • 87. 4.1.2.- POLÍTICA EXTERIOR EUROPEA DE CARLOS V I LA SEVA RELACIÓ AMB LA REFORMA PROTESTANT Però es trobà amb una triple amenaça i tingué tres fronts oberts en política exterior: els protestants, els turcs i pirates musulmans, i França, perquè amb el país veïnat es disputava l’emperador l’hegemonia europea.
  • 88. MAPA 8.- TERRITORIS IMPERI DE CARLES I (model 12)
  • 89. 4.1.2.- POLÍTICA EXTERIOR EUROPEA DE CARLOS V I LA SEVA RELACIÓ AMB LA REFORMA PROTESTANT ENFRONTAMENT I SUPREMACIA SOBRE FRANÇA. L’enfrontament Espanya - França venia d’enfora i prové de motius varis: en aquests moments, de la rivalitat personal de Carles V amb Francesc I; del llegat anterior, per exemple, de les lluites per l’hegemonia europea, que donaren lloc als enfrontaments per Navarra i pel control dels territoris italians. És més, França i la corona d’Aragó feia dos segles que estaven enfrontades pel Rosselló i la Cerdanya i pels territoris italians (política d’enllaços matrimonials dels Reis Catòlics per aïllar França).
  • 90. Escultura Cinquecento: segle XVI BENVENUTO CELLINI (Florència, 1500Florència, 1571) MANIERISME Saler de Francesc I de França. Bienvenuto Cellini (1540)
  • 91. Benvenuto Cellini (1500-1571) El famós Saler de Francesc I de França Kunsthistorisches Museum de Viena Al·legoria mitològica d’or, argent i esmalt concebuda com una font en petita escala.
  • 92. EXPANSIÓ TERRITORIAL ARAGÓ: INCORPORACIÓ ITÀLIA En temps del Reis Catòlics, els conflictes s’iniciaren per les aspiracions del rei de França, Carles VIII, per dominar Nàpols. Gonzalo Fernández de Córdoba, el Gran Capità
  • 93. 4.1.2.- POLÍTICA EXTERIOR EUROPEA DE CARLOS V I LA SEVA RELACIÓ AMB LA REFORMA PROTESTANT ENFRONTAMENT I SUPREMACIA SOBRE FRANÇA. L’emperador Carles V va fer sis guerres amb França (1521-1541). La primera en 1521: França envaeix Navarra i des de Milà intenta assegurar la seva hegemonia en el nord d’Itàlia. En aquests moments, en l’enfrontament entre Francesc I de França i Carles I (V), el punt de conflicte serà, per tant, el ducat de Milà. L’emperador volia aconseguir un corredor per a poder transportar les seves tropes des dels seus territoris del sud fins als del nord (Països Baixos). A aquesta estratègia li fallava Milà.
  • 94. 4.1.2.- POLÍTICA EXTERIOR EUROPEA DE CARLOS V I LA SEVA RELACIÓ AMB LA REFORMA PROTESTANT ENFRONTAMENT I SUPREMACIA SOBRE FRANÇA. L’any 1525, a la batalla de Pavia, els terços espanyols derroten les tropes franceses i es fan amb el ducat de Milà. El rei de França, Francesc I, és capturat, dut a Espanya i tancat a Girona. Els francesos hagueren de pagar un gran rescat pel seu alliberament, els espanyols el bescanviaren amb França per molts de diners. Carles V controla Milà.
  • 95. 4.1.2.- POLÍTICA EXTERIOR EUROPEA DE CARLOS V ENFRONTAMENT I SUPREMACIA SOBRE FRANÇA. Poc més tard, l’any 1527, el Papa Clement VII (Lleó X, 1513-21, i després Adrià VI, 1522-23, Clement VII, 1523-34, Pau III, 1534-49, Juli III, 1550-55) per por del domini espanyol a Itàlia s’alià amb el rei de França contra l’emperador i, el mateix any 1527, les tropes espanyoles/imperials (espanyols i alemanys) entraran i saquejaran Roma amb el conegut il saco di Roma, el saqueig de Roma. El Papa torna a l’aliança amb Espanya.
  • 96. 4.1.2.- POLÍTICA EXTERIOR EUROPEA DE CARLOS V I LA SEVA RELACIÓ AMB LA REFORMA PROTESTANT ENFRONTAMENT I SUPREMACIA SOBRE FRANÇA. La lluita es continuà en 1536, en els escenaris d’Itàlia i Països Baixos; enfrontament que es perllongarà durant 20 anys amb llargs períodes de pau intermedis.
  • 97. 4.1.2.- POLÍTICA EXTERIOR EUROPEA DE CARLOS V I LA SEVA RELACIÓ AMB LA REFORMA PROTESTANT ENFRONTAMENT I SUPREMACIA SOBRE FRANÇA. La darrera d’aquestes guerres va acabar durant el regnat de Felip II (1556-1598), al començament dels seu regnat (10 agost de 1557) va derrotar als francesos en la batalla de Saint Quentin. Posteriorment, la Pau de Cateau- Cambrésis (1559) entre Felip II i Enric II de França va establir un llarg període d’hegemonia de la casa d’Àustria en Itàlia i en tota Europa occidental.
  • 98. 4.1.2.- POLÍTICA EXTERIOR EUROPEA DE CARLOS V I LA SEVA RELACIÓ AMB LA REFORMA PROTESTANT LLUITA CONTRA ELS TURCS. La guerra contra els turcs de Solimà el Magnífic (hegemònics a la Mediterrània) va tenir dos escenaris: a.- Europa central. b.- Mediterrani occidental (segon problema).
  • 99. MAPA 8.- TERRITORIS IMPERI DE CARLES I (model 13)
  • 100. 4.1.2.- POLÍTICA EXTERIOR EUROPEA DE CARLOS V I LA SEVA RELACIÓ AMB LA REFORMA PROTESTANT LLUITA CONTRA ELS TURCS. Dos escenaris: a.- EUROPA CENTRAL: Les tropes del soldà (“sultán”) Solimà el Magnífic (15201566) s’estenien per l’est d’Europa, havien començat a ocupar territoris (ocuparen Hongria i assetjaren Viena), cosa que amenaçava els territoris imperials pel centre d’Europa. L’any 1530, l’emperador Carles I (V) va rebutjar i derrotar els turcs a les portes de Viena (Mohacs, 1526).
  • 101. MAPA 8.- TERRITORIS IMPERI DE CARLES I (model 12)
  • 102. 4.1.2.- POLÍTICA EXTERIOR EUROPEA DE CARLOS V I LA SEVA RELACIÓ AMB LA REFORMA PROTESTANT LLUITA CONTRA ELS TURCS. Dos escenaris: a.- EUROPA CENTRAL: L’any 1530, l’emperador Carles I (V) va rebutjar i derrotar els turcs a les portes de Viena (Mohacs, 1526). Viena semblà ser una obsessió pels musulmans com ho va ser Al-Andalus, temps enrere, en definitiva conquerir Europa.
  • 103. MAPA 8.- TERRITORIS IMPERI DE CARLES I (model 1)
  • 104. 4.1.2.- POLÍTICA EXTERIOR EUROPEA DE CARLOS V I LA SEVA RELACIÓ AMB LA REFORMA PROTESTANT LLUITA CONTRA ELS TURCS. Dos escenaris: b.- MEDITERRANI OCCIDENTAL (segon problema): Els corsaris de la pirateria turca, protegits per Solimà (amb el seu almirall, Barbarroja) ocuparen Trípoli i Bugia i, fins i tot, saquejaren pobles costaners d’Itàlia i d’Espanya.
  • 105. 4.1.2.- POLÍTICA EXTERIOR EUROPEA DE CARLOS V I LA SEVA RELACIÓ AMB LA REFORMA PROTESTANT LLUITA CONTRA ELS TURCS. Dos escenaris: b.- MEDITERRANI OCCIDENTAL (segon problema): Cal destacar que l’any 1535 Carles I (V) va conquerir Tunis, però l’any 1541 va ser derrotat a Alger. Carles V va poder fer front en la Mediterrània occidental amb l’ajut de l’almirall genovès, Andrea Doria.
  • 106. MAPA 8.- TERRITORIS IMPERI DE CARLES I (model 1)
  • 107. 4.1.2.- POLÍTICA EXTERIOR EUROPEA DE CARLOS V I LA SEVA RELACIÓ AMB LA REFORMA PROTESTANT LLUITA CONTRA ELS TURCS. Dos escenaris:
  • 108. 4.1.2.- POLÍTICA EXTERIOR EUROPEA DE CARLOS V I LA SEVA RELACIÓ AMB LA REFORMA PROTESTANT LLUITA CONTRA ELS TURCS. La guerra contra els turcs no va constituir una prioritat per a Carles V, els recursos els va dedicar a altres campanyes militars i el Mediterrani occidental es va convertir en un mar segur fins a Lepant (1571, Felip II).
  • 109. 4.1.- L’IMPERI UNIVERSAL DE CARLES V (1517-56) Rei de Castella i Aragó i emperador alemany (1520), governa un gran imperi. Revolta de les Comunitats a Castella (1520-22). Problemes interns Revolta de les Germanies a València i Mallorca (1519-23). Problemes externs: França, turcs i pirates musulmans, i protestants.
  • 110. 4.1.2.- POLÍTICA EXTERIOR EUROPEA DE CARLOS V I LA SEVA RELACIÓ AMB LA REFORMA PROTESTANT LLUITA CONTRA ELS PROTESTANTS ALEMANYS (1545-1555). La reforma protestant, que esclatà a principis del segle XVI, va ser el principal problema de l’emperador. Els principals iniciadors d’aquestes reformes foren: Martí Luter, Joan Calví (calvinisme) i Enric VIII (anglicanisme), van crear noves religions a partir del catolicisme. El frare augustinià d’origen alemany Martí Luter havia demanat la reforma de l’Església en les 95 tesis, en les quals criticava algunes de les seves pràctiques. Lucas Cranach el vell Retrat de Martí Luter (1526)
  • 111. 4.1.2.- POLÍTICA EXTERIOR EUROPEA DE CARLOS V I LA SEVA RELACIÓ AMB LA REFORMA PROTESTANT LLUITA CONTRA ELS PROTESTANTS ALEMANYS (1545-1555). Aquestes idees van influir en els prínceps alemanys, que suposaren un doble problema: d’una banda els prínceps protestants qüestionaren l’autoritat i la integritat imperial, per altra les tesis de Luter rompien la unitat catòlica de la Cristiandat.
  • 112. 4.1.2.- POLÍTICA EXTERIOR EUROPEA DE CARLOS V I LA SEVA RELACIÓ AMB LA REFORMA PROTESTANT LLUITA CONTRA ELS PROTESTANTS ALEMANYS (1545-1555).
  • 113. 4.1.2.- POLÍTICA EXTERIOR EUROPEA DE CARLOS V I LA SEVA RELACIÓ AMB LA REFORMA PROTESTANT LLUITA CONTRA ELS PROTESTANTS ALEMANYS (1545-1555). Els territoris de l’imperi foren l’espasa defensora del catolicisme, pel que l’emperador intentà frenar el protestantisme en dos fronts: a.- El TEOLÒGIC. b.- El MILITAR.
  • 114. MAPA 8.- TERRITORIS IMPERI DE CARLES I (model 14)
  • 115. 4.1.2.- POLÍTICA EXTERIOR EUROPEA DE CARLOS V I LA SEVA RELACIÓ AMB LA REFORMA PROTESTANT LLUITA CONTRA ELS PROTESTANTS ALEMANYS (1545-1555). Els territoris de l’imperi foren l’espasa defensora del catolicisme, pel que l’emperador intentà frenar el protestantisme en dos fronts: a.- El TEOLÒGIC. b.- El MILITAR.
  • 116. 4.1.2.- POLÍTICA EXTERIOR EUROPEA DE CARLOS V I LA SEVA RELACIÓ AMB LA REFORMA PROTESTANT LLUITA CONTRA ELS PROTESTANTS ALEMANYS (1545-1555). Dos fronts: a.- El TEOLÒGIC. Als inicis del conflicte, Carles I (V) va mantenir una actitud conciliadora i es va mostrar partidari d’arribar a un compromís entre Luter i el Papa, així va convocar i presidir una reunió en Worms en 1521 (l’any de Villalar, de la invasió de Navarra per França, i de l’expulsió pels turcs dels cavallers de Malta de l’illa de Rodes). En la Dieta de Worms, Carles V demanà a Luter que es retractés, aquest no ho va fer i es va posar sota la protecció de Frederic de Saxònia. Carles condemnà a Luter i reclamà un Concili per a la reforma de l’església, alguns prínceps alemanys protestaren (protestants).
  • 117. 4.1.2.- POLÍTICA EXTERIOR EUROPEA DE CARLOS V I LA SEVA RELACIÓ AMB LA REFORMA PROTESTANT LLUITA CONTRA ELS PROTESTANTS ALEMANYS (1545-1555). Dos fronts: a.- El TEOLÒGIC. Per tant, l’emperador va influir perquè el papa Pau III posés en marxa i convoqués el Concili de Trento (1545), on es fixà el dogma catòlic front al protestantisme (definició de les idees) i es varen intentar depurar molts vicis del clergat. Però, quan el Papa convocà aquest concili, l’enfrontament es va fer inevitable, perquè la ruptura ja era un fet i va originar la guerra entre els prínceps protestants i Carles V.
  • 118. 4.1.2.- POLÍTICA EXTERIOR EUROPEA DE CARLOS V (1517-56) LLUITA CONTRA ELS PROTESTANTS ALEMANYS (1545-1555). Dos fronts: b.- El MILITAR. El protestantisme va ser adoptat per diferents prínceps als territoris alemanys i als dominis de Flandes. L’Anglaterra d’Enric VIII també es va separar de l’obediència de Roma. Carles V, com a defensor de l’església, havia de combatre el protestantisme, preservar la unitat de l’Església i defensar l’autoritat del papa, que els dissidents negaven.
  • 119. MAPA 8.- TERRITORIS IMPERI DE CARLES I (model 15)
  • 120. 4.1.2.- POLÍTICA EXTERIOR EUROPEA DE CARLOS V (1517-56) LLUITA CONTRA ELS PROTESTANTS ALEMANYS (1545-1555). Dos fronts: b.- El MILITAR. Així, l’emperador lluità contra la reforma de Luter i alguns prínceps alemanys que veuen amb ella l’oportunitat d’augmentar les seves rendes i independitzar-se de l’emperador. Ticià CARLES V A CAVALL EN MÜHLBERG (1548) Oli sobre llenç (332 x 279 cm) Madrid, Museu del Prado
  • 121. 4.1.2.- POLÍTICA EXTERIOR EUROPEA DE CARLOS V (1517-56) LLUITA CONTRA ELS PROTESTANTS ALEMANYS (1545-1555). Dos fronts: b.- El MILITAR. Tot i que Carles ho va intentar no va aconseguir evitar que la reforma protestant s’estengués per la meitat nord d’Europa.
  • 122. 4.1.2.- POLÍTICA EXTERIOR EUROPEA DE CARLOS V (1517-56) LLUITA CONTRA ELS PROTESTANTS ALEMANYS (1545-1555). Dos fronts: b.- El MILITAR. En iniciar l’enfrontament, va tenir alguns èxits bèl·lics, com la victòria de l’emperador a la batalla de Mühlberg (1547) contra els prínceps protestants alemanys, que va incrementar, momentàniament, el poder de Carles V en Alemanya, tot i que no va resoldre la qüestió. Finalment, l’aliança entre França i els prínceps alemanys va obligar a l’emperador a acceptar la pau d’Augsburg (1555), que reconeixia la llibertat religiosa i la igualtat del catolicisme i el protestantisme, així com el dret dels prínceps alemanys a imposar la seva religió, dins el seu territori, als seus súbdits (cuius regio, eius religio). Ticià CARLES V A CAVALL EN MÜHLBERG (1548) Oli sobre llenç (332 x 279 cm) Madrid, Museu del Prado
  • 123. 4.1.2.- POLÍTICA EXTERIOR EUROPEA DE CARLOS V I LA SEVA RELACIÓ AMB LA REFORMA PROTESTANT LLUITA CONTRA ELS TURCS. L’esforç per mantenir la idea imperial (Universitas Cristiana) va suposar una carrega impossible de mantenir per les finances de la corona i, en definitiva, suposà un fracàs per l’emperador que, l’any 1556, afectat per una malaltia, abdicà totalment (abdicacions de Brussel·les).
  • 124. 4.1.2.- POLÍTICA EXTERIOR EUROPEA DE CARLOS V I LA SEVA RELACIÓ AMB LA REFORMA PROTESTANT Carles V cedeix els dominis austríacs i els seus drets imperials al seu germà Ferran, renuncia als seus dominis en la península Ibèrica, en Borgonya i Itàlia a favor del fill Felip II (li deixà Espanya, Itàlia, Amèrica i els Països Baixos), i es retira al monestir de Yuste (Càceres, Extremadura). Molts dels problemes de l’emperador els heretarà el seu fill Felip II.
  • 125. MAPA 8.- TERRITORIS IMPERI DE CARLES I (model 16)
  • 126. 4.1.- L’IMPERI UNIVERSAL DE CARLES V (1517-56)
  • 127. MAPA 9 (23 models) TERRITORIS IMPERI DE FELIP II MAPES PAU HISTÒRIA D’ESPANYA Illes Balears 2012-13 Història Espanya IES Ramon Llull (Palma) Maria Assumpció Granero Cueves
  • 128. MAPA 8.- TERRITORIS IMPERI DE CARLES I (model 17)
  • 129. MAPA 9.- TERRITORIS IMPERI DE FELIP II (B1-T4) ACTIVITAT PAU: Lectura i/o elaboració de mapa amb els dominis europeus de Felip II, inclòs el Regne de Portugal. El MAPA 9 fa referència a l’herència imperial de Felip II. S’ha de començar explicant la divisió de l’imperi de Carles V (entre els seu fill Felip II i el seu germà petit Ferran I d’Habsburg) i com va aconseguir Felip II l’objectiu dels seus besavis, els Reis Catòlics, la unió peninsular (Portugal i les seves colònies, en 1580). Esmentar el canvi d’objectius de la seva política (defensor de la Contrareforma) i les conseqüències que tingué aquesta per als territoris peninsulars i les colònies: els enfrontaments i el domini de França (Sant Quintí i la matança del hugonots), el domini de la Mediterrània enfrontat amb els turcs de Solimà el Magnífic (Lepant), amb Anglaterra (Armada Invencible), la revolta i divisió dels Països Baixos en protestants calvinistes i catòlics. En política interior, la revolta dels moriscos de Las Alpujarras i els aldarulls aragonesos, arran de l’afer d’Antonio Pérez (el seu secretari). Recordeu que el mapa pot venir amb informació (lectura) o vosaltres l’haureu d’elaborar, aportant la nomenclatura i la informació de la llegenda.
  • 130. ESCULTURA -Leone i Pompeo Leoni  Pare i fill, escultors manieristes italians del Cinquecento, arrelats a l’Espanya, desenvolupen retrats apoteòsics i al·legòrics (escultors favorits de Carles V i de Felip II).  Obra: Carles V amb la seva dona i les seves germanes (El Escorial).
  • 131. Leone Leoni (pare) (escultors favorits de Carles V i de Felip II) Obra: L’emperador Carles V dominant o abatent el furor (Museu del Prado).
  • 132. Lucas Cranach Retrat de l’emperador (1533) Oli sobre taula Leone (1509–1590) i Pompeo (1533–1608) Leoni L’emperador Carles V dominant el Furor (detall) Bronze, 251 cm d’altura Número d’inventari: E-273
  • 133. 4.1.2.- POLÍTICA EXTERIOR: RESUM PROBLEMES França - Etern rival (Francesc I). - 1525: Batalla Pavia. Turcs - Imperi otomà amenaça la zona del Danubi. - 1529: Setge a la ciutat de Viena. - 1530: Carles I els derrota. - 1525: Carles I ocupa Tunis. Prínceps alemanys / Martí Luter - No acord → guerres de religió. - 1521: Dieta de Worms. - 1545: Concili de Trento. - 1547: Batalla de Mühlberg. - 1555: Pau d’Augsburg - 1556: Abdicacions de Brussel·les.
  • 134. MAPA 8.- TERRITORIS IMPERI DE CARLES I (model 14)
  • 135. TERMINOLOGIA CASA D’ÀUSTRIA. És el nom amb què es coneix la dinastia Habsburg, que va regnar en la monarquia hispànica en els segles XVI i XVII; des de la Concòrdia de Villafáfila en què Felip I el Bell és reconegut com rei consort de la Corona de Castella, quedant per al seu sogre Ferran el Catòlic la Corona d’Aragó; fins la mort sense successió directa de Carles II que va provocar la Guerra de Successió espanyola. L’emperador Carles V (Carles I d’Espanya) va heretar un enorme i complex conjunt territorial i oceànic. Reuní quatre cases europees: Borgonya, Àustria, Aragó i Castella, i va posar la base del que es coneix com Imperi espanyol, sobretot a partir de la divisió de la seva herència (1554-1556) entre el seu germà Ferran I d’Habsburg i el seu fill Felip II. Des de llavors existiren dues branques de la casa d’Àustria, els Habsburg de Madrid i els Habsburg de Viena.
  • 136. TERMINOLOGIA CASA D’ÁUSTRIA. La monarquia hispànica fou durant aquesta època la major potència d’Europa. Durant els anomenats Àustries majors (Carles I i Felip II) va aconseguir l’apogeu de la seva influència i poder, sobretot amb la incorporació de Portugal i el seu extens Imperi; mentre que els regnats dels Àustries menors (Felip III, Felip IV i Carles II) coincidents amb l’esplendor del Segle d’Or de les arts i les lletres, suposaren l’etapa coneguda com “decadència espanyola”: la pèrdua de l’hegemonia europea i una profunda crisi econòmica i social.
  • 137. AMPLIACIÓ RESUM : L’EMPERADOR CARLES I i V El 24 de febrer de 1500 neix, en Gant, Carles I d’Espana i V d’Alemanya. Els seus pares eren Felip d’Hasburg, conegut com el Bell, arxiduc d’Àustria, duc de Borgonya i comte de Flandes, i Joana de Castella, hereva de la corona castellana i de l’aragonesa. Els seus padrins materns eren els Reis Catòlics i els paterns l’emperador Maximilià I i donya Maria de Borgonya. Carles obtindrà un dels majors imperis del Renaixement, amb la idea d’unificació d’Europa. Carles va embarcar en Flandes amb destí a la península Ibèrica, arribant a les platges d’Astúries en setembre de 1517. La cambreta de flamencs que envoltava l’inexpert rei (tenia 17 anys i no sabia xerrar castellà, cosa per la qual no es podia comunicar amb els seus súbdits) va acaparar ràpidament tots els llocs de confiança, iniciant una autèntica caça i captura dels cabals del regne, que sortien de les fronteres per al finançament dels assumptes en els Països Baixos. El motiu de la visita fou la legitimació de la decisió de coronar-se rei (cosa que ja havia fet en Brussel·les el 14 de març de 1516) quan la legítima propietària de Castella no havia mort. Per a solucionar aquest problema legal i polític, des d’aquest moment en tots els documents oficials figurarà el nom de amb dos sobirans, sempre el de la reina en primer lloc. Superant l’entrebanc (obstáculo, escollo) castellà, Carles marxa a Aragó on les complicacions també formaven part de l’ordre del dia. En les Corts aragoneses existia un ampli grup que volia nomenar príncep - hereu a Ferran. Després de mesos de durs debats, les Corts varen reconèixer a Carles com a rei i després marxà a Catalunya, on els acords també es prolongaren en el temps. Un any va haver d’estar el rei entre els seus súbdits catalans. En Barcelona rep la notícia de la seva elecció com Emperador, el 28 de juny de 1519.
  • 138. AMPLIACIÓ RESUM: L’EMPERADOR CARLES I i V Camí cap a Alemanya, Carles escala en Anglaterra, arriba a Aquisgrà on fou coronat Rei dels Romans, en octubre de 1520. En rebre el nomenament, el nou emperador es compromet a mantenir els drets dels prínceps, preservar l’ordre imperial, emprar oficials alemanys en el interior de les fronteres, restaurar el Consell de Regència i convocar una Assemblea dels Estats. Entre 1521 i 1544 Carles es va involucrar en quatre guerres amb Francesc I de França, guerres en què l’emperador, en gran part, sortirà victoriós. Un nou front de conflicte afecta l’Imperi, la reforma luterana, convertintse en un dels majors fracassos de Carles. La qüestió protestant serà un greu problema en Alemanya, aconseguint imposar-se l’emperador en la batalla de Mühlberg (24 de abril de 1547).
  • 139. AMPLIACIÓ RESUM: L’EMPERADOR CARLES I i V Les amenaces eren contínues i les dificultats financeres pitjors, Carles, cansat, malalt i decebut, decideix abdicar. El 25 d’octubre de 1555, davant els Estats Generals reunits en Brussel·les, l’emperador deixà la sobirania dels Països Baixos en mans del seu fill Felip. El 16 de gener de 1556, renuncia a les corones de Castella, Lleó, Aragó-Catalunya, Sardenya i Sicília a favor de Felip. Carles morirà en el monestir de Yuste el 21 de setembre de 1558.
  • 140. DELS REIS CATÒLICS ALS HABSBURG O ÀUSTRIES
  • 141. 4.2.- LA MONARQUIA HISPÀNICA DE FELIP II (1556-98) Rei de Castella, Aragó (1556) i, més tard, Portugal (1580).
  • 142. 4.2.- LA MONARQUIA HISPÀNICA DE FELIP II (1556-98) LES ABDICACIONS DE BRUSSEL·LES (1555-56). L’emperador Carles V abdicà a Brussel·les, l’any 1556. El seu fill Felip II heretà els territoris hispànics, les colònies americanes, ciutats nord-africanes, els territoris italians, els Països Baixos i el Franc Comptat i Milà.
  • 143. MAPA 9.- TERRITORIS IMPERI DE FELIP II (B1-T4) ACTIVITAT PAU: Lectura i/o elaboració de mapa amb els dominis europeus de Felip II, inclòs el Regne de Portugal. El MAPA 9 fa referència a l’herència imperial de Felip II. S’ha de començar explicant la divisió de l’imperi de Carles V (entre els seu fill Felip II i el seu germà petit Ferran I d’Habsburg) i com va aconseguir Felip II l’objectiu dels seus besavis, els Reis Catòlics, la unió peninsular (Portugal i les seves colònies, en 1580). Esmentar el canvi d’objectius de la seva política (defensor de la Contrareforma) i les conseqüències que tingué aquesta per als territoris peninsulars i les colònies: els enfrontaments i el domini de França (Sant Quintí i la matança del hugonots), el domini de la Mediterrània enfrontat amb els turcs de Solimà el Magnífic (Lepant), amb Anglaterra (Armada Invencible), la revolta i divisió dels Països Baixos en protestants calvinistes i catòlics. En política interior, la revolta dels moriscos de Las Alpujarras i els aldarulls aragonesos, arran de l’afer d’Antonio Pérez (el seu secretari). Recordeu que el mapa pot venir amb informació (lectura) o vosaltres l’haureu d’elaborar, aportant la nomenclatura i la informació de la llegenda.
  • 144. 4.2.- LA MONARQUIA HISPÀNICA DE FELIP II (1556-98) Rei de Castella i Aragó (1556) i, després, de Portugal (1580). Enfrontament amb França. Problemes externs Domini del Mediterrani. Els Turcs. → Revolta als Països Baixos. Annexió de Portugal. Disputa amb Anglaterra. Revolta morisca de Las Alpujarras. Problemes → Aldarulls aragonesos: Antonio Pérez. interns Contrareforma.
  • 145. MAPA 9.- TERRITORIS IMPERI DE FELIP II (B1-T4) ACTIVITAT PAU: Lectura i/o elaboració de mapa amb els dominis europeus de Felip II, inclòs el Regne de Portugal.
  • 146. MAPA 9.- TERRITORIS IMPERI FELIP II (model 1)
  • 147. 4.2.- LA MONARQUIA HISPÀNICA DE FELIP II (1556-98) LES ABDICACIONS DE BRUSSEL·LES (1555-56). El seu fill Felip II heretà els territoris hispànics, les colònies americanes, ciutats nord-africanes, els territoris italians, els Països Baixos i el Franc Comptat i Milà.
  • 148. MAPA 9.- TERRITORIS IMPERI FELIP II (model 2)
  • 149. MAPA 9.- TERRITORIS IMPERI FELIP II (model 3)
  • 150. 4.2.- LA MONARQUIA HISPÀNICA DE FELIP II (1556-98) LES ABDICACIONS DE BRUSSEL·LES (1555-56). Carles I i V deixà al seu germà petit Ferran, els territoris dels Habsburg (Àustria, Bohèmia i Hongria) i la corona imperial (tot i que els electors no acceptaren la seva renuncia formal fins el 1558).
  • 151. MAPA 9.- TERRITORIS IMPERI FELIP II (model 4)
  • 152. MAPA 9.- TERRITORIS IMPERI FELIP II (model 5)
  • 153. MAPA 9.- TERRITORIS IMPERI FELIP II (model 6) LES ABDICACIONS DE BRUSSEL·LES (1555-56). La casa d’Àustria es separa: els Àustries d’Àustria i els Àustries d’Espanya.
  • 154. 4.2.- LA MONARQUIA HISPÀNICA DE FELIP II (1556-98) LES ABDICACIONS DE BRUSSEL·LES (1555-56). Felip II (1556-1598) va ser el primer rei buròcrata: rei de Castella, Aragó i, més tard, Portugal (la unitat ibèrica). Com no va tenir la corona imperial es comportà com un rei més hispànic.
  • 155. L’IMPERI UNIVERSAL DE FELIP II OBJECTIUS DE LA SEVA POLÍTICA. És el prototip del monarca autoritari: va establir la cort en el centre dels seus dominis, en Madrid (1561), i construí la monumental residència d’ El Escorial. MAPA 9.- TERRITORIS IMPERI FELIP II (model 7)
  • 156. DELS REIS CATÒLICS ALS HABSBURG O ÀUSTRIES
  • 157. 4.2.- LA MONARQUIA HISPÀNICA DE FELIP II (1556-98) OBJECTIUS DE LA SEVA POLÍTICA. A més, del patrimoni del seu pare (no el títol d’emperador) va heretar dos objectius polítics fonamentals: la lluita per l’hegemonia en Europa i la defensa dels territoris que formaven el seu patrimoni. Felip II va substituir la política universal del seu pare per la confessional, la defensa a ultrança del catolicisme de la Contrareforma. Tot i que les seves decisions no es guiaren, únicament, per motius religiosos, va intentar mantenir la unitat religiosa i política front a les minories. En Espanya va impulsar la Contrareforma (Inquisició, intransigència religiosa amb els moriscos, lluita contra els turcs i la pirateria...). MAPA 9.- TERRITORIS IMPERI FELIP II (model 8)
  • 158. 4.2.- LA MONARQUIA HISPÀNICA DE FELIP II (1556-98) Rei de Castella i Aragó (1556) i, després, de Portugal (1580). Enfrontament amb França. Problemes externs Domini del Mediterrani. Els Turcs. → Revolta als Països Baixos. Annexió de Portugal. Disputa amb Anglaterra. Revolta morisca de Las Alpujarras. Problemes → Aldarulls aragonesos: Antonio Pérez. interns Contrareforma.
  • 159. 4.2.1.- LA POLÍTICA EUROPEA DE FELIP II: L’ENFRONTAMENT AMB ELS TURCS; LA REVOLTA DELS PAÏSOS BAIXOS; LES RELACIONS AMB ANGLATERRA; L’ANNEXIÓ DE PORTUGAL Els problemes externs de Felip II: turcs, França, Països Baixos i Anglaterra. DOMINI DE FRANÇA. Dos fets importants a destacar. El primer és que, al principi del seu regnat (1557) es va produir la batalla de Sant Quintí (27 d’agost cau), els terços (exèrcit espanyol) derroten a les tropes franceses.
  • 160. 4.2.1.- LA POLÍTICA EUROPEA DE FELIP II: L’ENFRONTAMENT AMB ELS TURCS; LA REVOLTA DELS PAÏSOS BAIXOS; LES RELACIONS AMB ANGLATERRA; L’ANNEXIÓ DE PORTUGAL DOMINI DE FRANÇA. Victòria important donat que Espanya va aconseguir la supremacia sobre França. A partir d’aquesta batalla acabà el problema francès, es dóna pas a un període llarg de pau amb França, que no s’interposà en els assumptes de la política exterior espanyola. Per als francesos fou una derrota dolorosa i terrible que va delmar a la noblesa francesa. Felip II en commemoració va fer construir el Escorial.
  • 161. MAPA 9.- TERRITORIS IMPERI FELIP II (model 4)
  • 162. MONESTIR DE “EL ESCORIAL”. - Nom: “Real Sitio de San Lorenzo del Escorial”. - Complex de basílica, palau i monestir: - Basílica: sepultura dels Reis d’Espanya. - Palau: residència de la família reial. - Monestir: actualment frares de l’ordre de Sant Agustí.
  • 163. MONESTIR DE “EL ESCORIAL”. - Situat a la Serra de Guadarrama (Comunitat de Madrid). Pati dels Evangelistes Jardí del monestir
  • 164. MONESTIR DE “EL ESCORIAL”. - Arquitectura renaixentista. - 1r arquitecte: Juan Bautista de Toledo, inici obres abril de 1563 i acabament el setembre de 1584, per Juan de Herrera (estil herrerià o escurialenc).
  • 165. MONESTIR DE “EL ESCORIAL”. - Fet construir per Felip II per commemorar la victòria a la batalla de Sant Quintí (10 agost 1557). - Guerra entre França i Espanya. Dins les anomenades Guerres italianes. Els francesos van envair el Regne de Nàpols. Felip II va utilitzar les tropes dels Països Baixos per ocupar França i guanyar als francesos.
  • 166. La biblioteca del monestir
  • 167. La biblioteca del monestir
  • 168. La biblioteca del monestir Fresc de L’Escola d’Atenes de Pellegrino Tibaldi en la biblioteca del monestir de El Escorial, en Madrid. Representa l’escola d’Atenes, mostrant un debat entre els acadèmics (de l’Acadèmia platònica) i els estoics.
  • 169. 4.2.1.- LA POLÍTICA EUROPEA DE FELIP II: L’ENFRONTAMENT AMB ELS TURCS; LA REVOLTA DELS PAÏSOS BAIXOS; LES RELACIONS AMB ANGLATERRA; L’ANNEXIÓ DE PORTUGAL DOMINI DE FRANÇA. El segon fet és la matança dels hugonots (calvinistes francesos) la nit de sant Bartomeu (vespre del 23 al 24 d’agost) de 1572. Aquella nit molts grups de catòlics sortiren al carrer i assassinaren a milers d’hugonots. Es va acusar a Felip II de finançar la matança de sant Bartomeu. Probablement no és cert, però queda clar que el va beneficiar, perquè acabant amb el protestantisme a França, el perill calvinista a les fronteres espanyoles es va acabar (el calvinisme no es va estendre cap a Espanya).
  • 170. 4.2.1.- LA POLÍTICA EUROPEA DE FELIP II DOMINI DE FRANÇA. El segon fet és la matança dels hugonots (calvinistes francesos) la nit de sant Bartomeu (vespre del 23 al 24 d’agost) de 1572.
  • 171. 4.2.1.- LA POLÍTICA EUROPEA DE FELIP II DOMINI DE FRANÇA. El segon fet és la matança dels hugonots (calvinistes francesos) la nit de sant Bartomeu (vespre del 23 al 24 d’agost) de 1572.
  • 172. 4.2.- LA MONARQUIA HISPÀNICA DE FELIP II (1556-98) Rei de Castella i Aragó (1556) i, després, de Portugal (1580). Enfrontament amb França. Problemes externs Domini del Mediterrani. Els Turcs. → Revolta als Països Baixos. Annexió de Portugal. Disputa amb Anglaterra. Revolta morisca de Las Alpujarras. Problemes → Aldarulls aragonesos: Antonio Pérez. interns Contrareforma.
  • 173. 4.2.1.- POLÍTICA EUROPEA DE FELIP II: ENFRONTAMENT AMB ELS TURCS DOMINI DEL MEDITERRANI. EL TURCS. Felip II va emprendre la darrera creuada de la cristiandat contra els turcs. Primer va combatre als seus aliats els corsaris berberescos. L’expedició de Trípoli i Djerba (1560) fou un fracàs. Els espanyols deixaren en aquell lloc 10.000 presoners i perderen 27 galeres.
  • 174. 4.2.1.- POLÍTICA EUROPEA DE FELIP II: ENFRONTAMENT AMB ELS TURCS DOMINI DEL MEDITERRANI. EL TURCS. Deu anys després (1570) els turcs llencen una ofensiva i ocupen Xipre i les possessions venecianes. Venècia va demanar ajut a Felip II i, mesos més tard, es formà una aliança (la Lliga Santa).
  • 175. MAPA 9.- TERRITORIS IMPERI FELIP II (model 4)
  • 176. 4.2.1.- POLÍTICA EUROPEA DE FELIP II: ENFRONTAMENT AMB ELS TURCS DOMINI DEL MEDITERRANI. EL TURCS. El 7 d’octubre de l’any 1571, l’esquadra de l’armada espanyola amb l’ajuda de Venècia i del Papat (la Lliga Santa), comandada per don Joan d’Àustria, derrotà a la batalla naval al golf Lepant a l’armada de Solimà el Magnífic.
  • 177. 4.2.1.- POLÍTICA EUROPEA DE FELIP II: ENFRONTAMENT AMB ELS TURCS DOMINI DEL MEDITERRANI. EL TURCS. Lepanto va ser una gran victòria (no decisiva), el problema turc va minvar a la Mediterrània, tot i que no va desaparèixer.
  • 178. 4.2.1.- POLÍTICA EUROPEA DE FELIP II: ENFRONTAMENT AMB ELS TURCS DOMINI DEL MEDITERRANI. EL TURCS. En agost de 1580, l’imperi turc va signar un acord amb Espanya. Va suposar la fi d’una guerra secular. El Mediterrani deixava de ser el centre del món europeu i l’atenció de les grans potències es dirigia més cap a l’Atlàntic.
  • 179. 4.2.1.- POLÍTICA EUROPEA DE FELIP II: ENFRONTAMENT AMB ELS TURCS DOMINI DEL MEDITERRANI. EL TURCS. Miguel de Cervantes (gran novel·lista i el millor exponent castellà) hi participà en aquesta batalla, fou ferit per un tir d’arcabusser en l’ espatlla i la mà esquerra, que quedà anquilosada, però no li va impedir continuar escrivint. És conegut, també, com “El manco de Lepanto”.
  • 180. 4.2.- LA MONARQUIA HISPÀNICA DE FELIP II (1556-98) Rei de Castella i Aragó (1556) i, després, de Portugal (1580). Enfrontament amb França. Problemes externs Domini del Mediterrani. Els Turcs. → Revolta als Països Baixos. Annexió de Portugal. Disputa amb Anglaterra. Revolta morisca de Las Alpujarras. Problemes → Aldarulls aragonesos: Antonio Pérez. interns Contrareforma.
  • 181. 4.2.1.- POLÍTICA EUROPEA DE FELIP II: LA REVOLTA DELS PAÏSOS BAIXOS REVOLTES ALS PAÏSOS BAIXOS. Constant niu de problemes per a la monarquia, fou el problema més greu, perquè als desitjos autonomistes, s’unia l’extensió del calvinisme en el nord (Holanda).
  • 182. 4.2.1.- POLÍTICA EUROPEA DE FELIP II: LA REVOLTA DELS PAÏSOS BAIXOS REVOLTES ALS PAÏSOS BAIXOS. Mentre els Països Baixos del sud (actual Bèlgica) de majoria catòlica toleraven la presència espanyola, els Països Baixos del nord (actual Holanda), de majoria protestant, s’oposaven a la dominació espanyola per dos motius: 1.- Per una raó nacional: Estan en contra de la dominació d’un país estranger (guerres d’independència dels flamencs). 2.- Motiu religiós: Els holandesos eren protestants i els espanyols els obligaven a practicar el catolicisme.
  • 183. 4.2.1.- POLÍTICA EUROPEA DE FELIP II: LA REVOLTA DELS PAÏSOS BAIXOS REVOLTES ALS PAÏSOS BAIXOS. La revolta va estar encapçalada pel comte d’Egmont i el comte d’Horn i, també, per Guillem d’Orange (1566).
  • 184. MAPA 9.- TERRITORIS IMPERI FELIP II (model 1)
  • 185. 4.2.1.- POLÍTICA EUROPEA DE FELIP II: LA REVOLTA DELS PAÏSOS BAIXOS REVOLTES ALS PAÏSOS BAIXOS. Per sufocar la revolta Felip II envià successius governadors (Luís de Requesens, el duc de Alba, don Joan d’Àustria, Alexandre Farnesio) no pogueren aturar la revolta.
  • 186. 4.2.1.- POLÍTICA EUROPEA DE FELIP II: LA REVOLTA DELS PAÏSOS BAIXOS REVOLTES ALS PAÏSOS BAIXOS. La repressió fou molt forta, el duc d’Alba aplicà una política de terror (execució dels caps de la revolta, els comtes d’Edmont i d’Horn), cosa que aturà la revolta, però l’odi holandès contra els espanyols augmentà (no va poder impedir la divisió dels protestants al nord i els catòlics al sud).
  • 187. MAPA 9.- TERRITORIS IMPERI FELIP II (model 9)
  • 188. 4.2.1.- POLÍTICA EUROPEA DE FELIP II: LA REVOLTA DELS PAÏSOS BAIXOS REVOLTES ALS PAÏSOS BAIXOS. RESUM. Flandes: 1566, insurrecció Guillem d’Orange. - Problema: descontents pels forts impostos i per conflicte religiós (calvinisme). - Terços que no resolen el problema. - Conseqüència: divisió Països Baixos, nord protestant (Holanda), sud catòlic espanyol.
  • 189. 4.2.1.- POLÍTICA EUROPEA DE FELIP II: LA REVOLTA DELS PAÏSOS BAIXOS REVOLTES ALS PAÏSOS BAIXOS. Felip II deixà els Països Baixos a la seva filla, Isabel Clara Eugènia, com a país independent d’Espanya, ja que era una font de problemes. Però ho va fer amb la condició de què si no tenia descendència el territori holandès tornaria a la monarquia espanyola, com així passà a principis del segle XVII.
  • 190. 4.2.1.- POLÍTICA EUROPEA DE FELIP II: LA REVOLTA DELS PAÏSOS BAIXOS Alonso Sánchez Coello (1531-1588) Les dues infantes Isabel Clara Eugènia i Catalina Micaela (1570, filles de Felip II i Isabel de Valois). Museu del Prado.
  • 191. 4.2.1.- POLÍTICA EUROPEA DE FELIP II: LA REVOLTA DELS PAÏSOS BAIXOS
  • 192. 4.2.- LA MONARQUIA HISPÀNICA DE FELIP II (1556-98) Rei de Castella i Aragó (1556) i, després, de Portugal (1580). Enfrontament amb França. Problemes externs Domini del Mediterrani. Els Turcs. → Revolta als Països Baixos. Annexió de Portugal. Disputa amb Anglaterra. Revolta morisca de Las Alpujarras. Problemes → Aldarulls aragonesos: Antonio Pérez. interns Contrareforma.
  • 193. 4.2.1.- LA POLÍTICA EUROPEA DE FELIP II: L’ANNEXIÓ DE PORTUGAL ANNEXIÓ DE PORTUGAL (1580, unitat ibèrica). L’any 1578, el jove rei de Portugal, Sebastià, va muntar una expedició de conquesta de territoris africans i morí a la batalla de Alcazarquivir (nord del Marroc) sense deixar descendència.
  • 194. 4.2.1.- LA POLÍTICA EUROPEA DE FELIP II: L’ANNEXIÓ DE PORTUGAL ANNEXIÓ DE PORTUGAL (1580, unitat ibèrica). Aquell any (1578) heretà la corona el seu oncle el cardenal infant don Enric, que mor dos anys després, l’any 1580, sense descendència. El tron de Portugal va quedar desert i Felip II, fill d’Isabel de Portugal, va fer valer els seus drets dinàstics per ser rei (perquè eren cosins) i va derrotar l’exèrcit portuguès i, encara més, es va guanyar a la classe dirigent lusa amb la promesa de respectar la seva autonomia, va garantir la protecció del seu comerç i va comprar partidaris amb diners.
  • 195. Isabel de Portugal, d’Avis i de Tràstamara
  • 196. 4.2.1.- LA POLÍTICA EUROPEA DE FELIP II: L’ANNEXIÓ DE PORTUGAL
  • 197. 4.2.1.- LA POLÍTICA EUROPEA DE FELIP II: L’ANNEXIÓ DE PORTUGAL ANNEXIÓ DE PORTUGAL (1580, unitat ibèrica). Les corts portugueses reunides a la ciutat de Tomar el reconeixen com a rei, en 1581. D’aquesta manera, Felip II heretà el territori portuguès, cosa que significava la realització plena de la monarquia hispànica i, a la vegada, implicava el control del seu gran imperi marítim (Brasil, i les factories comercials en Àfrica i Àsia); del seu regnat s’explicava que: “En España nunca se ponía el sol”, “A Espanya mai es posava el sol”.
  • 198. MAPA 9.- TERRITORIS IMPERI FELIP II (model 10)
  • 199. MAPA 9.- TERRITORIS IMPERI FELIP II (model 11) a.- TRACTAT D’ALCÁÇOVAS (1479) b.- BUTLLA INTER CAETERA (1493) c.- TRACTAT DE TORDESILLAS (1494) TRACTATS DE LÍMITS AMB PORTUGAL
  • 200. MAPA 9.- TERRITORIS IMPERI FELIP II (model 12) a.- TRACTAT D’ALCÁÇOVAS (1479) b.- BUTLLA INTER CAETERA (1493) c.- TRACTAT DE TORDESILLAS (1494) TRACTATS DE LÍMITS AMB PORTUGAL Imperi portuguès al llarg de la història
  • 201. MAPA 9.- TERRITORIS IMPERI FELIP II (model 13) a.- TRACTAT D’ALCÁÇOVAS (1479) b.- BUTLLA INTER CAETERA (1493) c.- TRACTAT DE TORDESILLAS (1494) TRACTATS DE LÍMITS AMB PORTUGAL Imperi portuguès al llarg de la història
  • 202. MAPA 9.- TERRITORIS IMPERI FELIP II (model 14)
  • 203. MAPA 9.- TERRITORIS IMPERI FELIP II (model 15)
  • 204. MAPA 9.- TERRITORIS IMPERI FELIP II (model 16)
  • 205. MAPA 9.- TERRITORIS IMPERI FELIP II (model 17)
  • 206. MAPA 9.- TERRITORIS IMPERI FELIP II (model 18)
  • 207. MAPA 9.- TERRITORIS IMPERI FELIP II (model 19)
  • 208. L’IMPERI UNIVERSAL DE FELIP II
  • 209. MAPA 9.- TERRITORIS IMPERI FELIP II (model 20)
  • 210. 4.2.- LA MONARQUIA HISPÀNICA DE FELIP II (1556-98) Rei de Castella i Aragó (1556) i, després, de Portugal (1580). Enfrontament amb França. Problemes externs Domini del Mediterrani. Els Turcs. → Revolta als Països Baixos. Annexió de Portugal. Disputa amb Anglaterra. Revolta morisca de Las Alpujarras. Problemes → Aldarulls aragonesos: Antonio Pérez. interns Contrareforma.
  • 211. 4.2.1.- POLÍTICA EUROPEA DE FELIP II: RELACIONS AMB ANGLATERRA DISPUTA AMB ANGLATERRA. Anglaterra havia estat, d’ençà dels Reis Catòlics, aliada de la corona espanyola en contra de França. Durant un curt període de temps (1554-58) els regnes d’Espanya i Anglaterra, també, estigueren units perquè el segon matrimoni de Felip II va ser amb Maria Tudor, filla d’Enric VIII i Caterina d’Aragó, reina d’Anglaterra i catòlica (Felip era rei consort anglès), però va morir sense descendència i el tron va passar a la seva germanastra la reina Isabel I (1558).
  • 212. (1554-58)
  • 213. ARBRE GENEALÒGIC
  • 214. En 1543 es casa amb la seva cosina Maria Manuela de Portugal (princesa d’Astúries i infanta de Portugal, de la casa d’Avis, tenien els dos 16 anys) amb qui va tenir a Carles d’Àustria. El matrimoni va durar dos anys (morirà 4 dies després del part). En 1568, als 23 anys moria Carles , el fill primogènit de Felip II, a qui havia tancat per la seva traïció i el seus problemes psicològics. Poc temps després, també morirà Isabel de Valois, la tercera dona, deixant al monarca sense esposa i, sobretot, sense hereu a la corona.
  • 215. Maria Manuela de Portugal (princesa d’Astúries i infanta de Portugal, de la casa d’Avis). Filla del rei de Portugal, Joan II i de Catalina d’Àustria, germana de Carles V (era cosina de Felip II).
  • 216. El matrimoni de Joana I de Castella i Felip I de Castella va tenir sis fills.
  • 217. ARBRE GENEALÒGIC
  • 218. (1554-58)
  • 219. 2n matrimoni polític (1554-58, Felip es casa amb la cosina del seu pare, amb la seva tia segona): A Maria Tudor li interessava el suport d’Espanya contra l’anglicanisme i a Felip el suport d’Anglaterra contra el calvinisme flamenc. Maria Tudor, la sanguinària (a l’ esquerra d’Enric VIII, a la seva cort).
  • 220. Enric VIII amb Catalina d’Aragó va tenir una filla, anomenada Maria, que va ser reina com Maria Tudor i va perseguir a tots els protestants, d’aquí que l’anomenessin Bloody Mary. Catalina d’Aragó Maria Tudor, la sanguinària
  • 221. Catalina d’Aragó
  • 222. Catalina d’Aragó Retrat d’Enric VIII d’Anglaterra Hans Holbein El Jove (vers. 1537), Oli sobre taula (28 x 20 cm) Museu Thyssen-Bornemisza, Madrid
  • 223. Una mateixa política exterior de Castella i Aragó dels RRCC. Política matrimonial d’enllaços. És més, Enric VIII va deixar conservar, a Catalina, el títol de reina ja separats.
  • 224. 2n matrimoni polític (1554-58, Felip es casa amb la cosina del seu pare, amb la seva tia segona): Enllaç que no fou del gust de Felip,que va dir: “Parto hacia Inglaterra como el que parte hacia una cruzada”. Maria Tudor, la sanguinària
  • 225. 2n matrimoni polític (1554-58, Felip es casa amb la cosina del seu pare, amb la seva tia segona): Tot i que Maria va quedar enamorada en contemplar el retrat de cos sencer pintat per Tiziano. Maria Tudor, la sanguinària
  • 226. (1554-58)
  • 227. 3r matrimoni: Isabel de Valois era filla del rei francès, Enric II i de Caterina de Mèdici. Isabel de Valois estava promesa amb el rei d’Anglaterra, Enric VI, en morir aquest, per la Pau de Cateau-Cambrésis (1559) es va decidir que casés amb Felip II (1559). Felip i Isabel tingueren dues filles: Isabel Clara Eugènia i Catalina Micaela, a les quals va immortalitzar, en el quadre de Les dues infantes, de 1570, el pintor Alonso Sánchez Coello (15311588), avui en el Museu del Prado.
  • 228. Alonso Sánchez Coello (1531-1588) Les dues infantes Isabel Clara Eugènia i Catalina Micaela (1570, filles de Felip II i Isabel de Valois). Museu del Prado.
  • 229. (1554-58)
  • 230. Ana d’Àustria (20 anys menor que Felip II), filla de l’emperador Maximilià II (cosí de Felip II, per tant, Ana era neboda de Felip II per part de pare) i filla de Maria d’Àustria (germana del seu pare Carles V, per tant, Ana era cosina per part de mare). En principi estava promesa amb el primogènit de Felip II, Carles, però va renunciar. Ana d’Àustria i dos dels seus Felip va casar per quarta vegada amb la seva neboda i cosina perquè volia enfortir els llaços entre les dues cases d’Àustria. Ana i Felip tingueren 4 fills i una filla, és la mare de Felip III, rei de 1598-1621.
  • 231. ARBRE GENEALÒGIC
  • 232. ARBRE GENEALÒGIC
  • 233. (1554-58)
  • 234. 4.2.1.- POLÍTICA EUROPEA DE FELIP II: RELACIONS AMB ANGLATERRA DISPUTA AMB ANGLATERRA. Els motius del conflicte entre Espanya i Anglaterra, enfrontament entre Isabel I d’Anglaterra (filla d’Enric VIII i Ana Bolena, germana d’Eduard i Maria Tudor) amb Felip II eren molts: Felip II (1557). Rei de1556-1598. Alonso Sánchez Coello. Museu de Viena.
  • 235. Eduard VI (1547-1553). Fill d’Enric VIII i Jane Seymour. Maria Tudor (1553-1558). Fill d’Enric VIII i Catalina d’Aragó. Isabel I (1558-1603). Fill d’Enric VIII i Anna Bolena.
  • 236. 4.2.1.- POLÍTICA EUROPEA DE FELIP II: RELACIONS AMB ANGLATERRA DISPUTA AMB ANGLATERRA. Molts motius de l’enfrontament entre Isabel I d’Anglaterra amb Felip II:   1.- Persecució dels catòlics anglesos per part de la monarquia britànica d’Isabel I (els privava de la llibertat de ser catòlics). 2.- Suport de la corona britànica a la pirateria anglesa a Amèrica, comandats per Drake o el pirata Hawkins, que contínuament atacaven les naus espanyoles que venien d’Amèrica (en Galícia, en Cadis, en el Carib). Per a la monarquia britànica eren pirates (es separaven del problema), per a la monarquia espanyola eren corsaris. La realitat no se sap, tot i que hi ha indicis que fan sospitar que si estaven associats, perquè Isabel volia rompre el monopoli hispà del comerç amb les Índies (estava en joc l’hegemonia marítima, el domini del mar).  Corsari: Fas feina per una monarquia que et paga.
  • 237. 4.2.1.- POLÍTICA EUROPEA DE FELIP II: RELACIONS AMB ANGLATERRA DISPUTA AMB ANGLATERRA. Molts motius de l’enfrontament entre Isabel I d’Anglaterra amb Felip II:  3.- Suport que donava Isabel I a les contínues revoltes que hi havia a Flandes (Països Baixos), és a dir, recolzava la revolució flamenca dels holandesos contra Felip II (en 1585 es presta ajuda material i econòmica). El govern anglès va segrestar una soldada de les tropes del duc d’Alba en Flandes, quan els vaixells espanyols es van refugiar en el port de Plymouth.
  • 238. 4.2.1.- POLÍTICA EUROPEA DE FELIP II: RELACIONS AMB ANGLATERRA DISPUTA AMB ANGLATERRA. Molts motius de l’enfrontament entre Isabel I d’Anglaterra amb Felip II:  4.- Empresonament i la posterior execució de Maria Stuard, que havia estat reina d’Escòcia i que tenia drets a la corona anglesa (era cosina d’Isabel I), que era catòlica, aliada de Felip II i que reclamava la Corona d’Anglaterra. Els catòlics volien a Maria Stuard perquè consideraven a Isabel I il·legítima (filla d’Ana Bolena).
  • 239. 4.2.1.- POLÍTICA EUROPEA DE FELIP II: RELACIONS AMB ANGLATERRA DISPUTA AMB ANGLATERRA. Per tot això, Felip II disposa la conquesta d’Anglaterra. Va encomanar al marquès de Santa Cruz, don Álvaro de Bazán, un pla (65 naus i 30.000 homes, entre tripulació i soldat), però va morir en 1588 i va ser substituït per el duc de Medina Sidonia (sense experiència naval).
  • 240. 4.2.1.- POLÍTICA EUROPEA DE FELIP II: RELACIONS AMB ANGLATERRA DISPUTA AMB ANGLATERRA. L’estiu de 1588, l’armada espanyola surt del port de Lisboa comandada pel duc de Medina Sidonia. L’Armada Invencible era l’armada més important que s’havia vist en la història de la humanitat, formada per unes 130 embarcacions de guerra i 30.000 soldats i parteix cap a la conquesta d’Anglaterra.
  • 241. 4.2.1.- POLÍTICA EUROPEA DE FELIP II: RELACIONS AMB ANGLATERRA DISPUTA AMB ANGLATERRA. El pla de guerra era que els vaixells entressin pel sud d’Anglaterra i, des de Flandes, Alexandre Farnesio, governador dels Països Baixos, també estava preparat per unir-se i desplegaria un exèrcit amb 80.000 soldats per a la invasió. Alexandre Farnesio, governador dels Països Baixos, fill d’Octavi Farnesio i Margarita de Parma (filla il·legítima de Carles V, per tant nebot de Felip II i de don Joan d’Àustria)
  • 242. 4.2.1.- POLÍTICA EUROPEA DE FELIP II: RELACIONS AMB ANGLATERRA DISPUTA AMB ANGLATERRA. Però, una forta tempesta al Canal de la Mànega i l’acció decidida de l’armada anglesa arruïnaren les possibilitats espanyoles.
  • 243. 4.2.1.- POLÍTICA EUROPEA DE FELIP II: RELACIONS AMB ANGLATERRA DISPUTA AMB ANGLATERRA. Va ser desastrós, molts vaixells de “l’Armada Invencible” (nom que li donaren els anglesos), no arribaren ni a les costes britàniques, ni pogueren entrar als seus ports. La causa de la derrota va ser que els vaixells espanyols eren molt grans i superiors en quant a canons, però eren més difícils de maniobrar, és a dir, que l’armada espanyola tenia uns vaixells amb molta artilleria però molt poca maniobrabilitat, pel que havien de guardar una formació, en canvi els britànics eren més lleugers i dòcils.
  • 244. 4.2.1.- POLÍTICA EUROPEA DE FELIP II: RELACIONS AMB ANGLATERRA DISPUTA AMB ANGLATERRA. La tempesta de grans proporcions els hi va fer perdre la seva formació i, una vegada això va succeir, el vaixells anglesos, molt més maniobrables, els anaren atacant per separat, quan es va tranquil·litzar la mar.
  • 245. 4.2.1.- POLÍTICA EUROPEA DE FELIP II: RELACIONS AMB ANGLATERRA DISPUTA AMB ANGLATERRA. Entre la climatologia i l’armada britànica, comanada per Drake, es va esvair la possibilitat de victòria espanyola.
  • 246. 4.2.1.- POLÍTICA EUROPEA DE FELIP II: RELACIONS AMB ANGLATERRA DISPUTA AMB ANGLATERRA. Passat el mal temps, sortiren els britànics i els espanyols fugiren cap al nord, rodejant les Illes Britàniques. Finalment, tan sols 40 vaixells aconseguiren tornar a Espanya i arribaren al port de Vigo.
  • 247. 4.2.1.- POLÍTICA EUROPEA DE FELIP II: RELACIONS AMB ANGLATERRA DISPUTA AMB ANGLATERRA. Fracassà el pla de Felip II de conquesta d’Anglaterra, tot i que Espanya va mantenir el domini del mar, protegint els vaixells amb el sistema de flotes, però va ser un dur colp per al prestigi d’Espanya, perquè Felip no era invulnerable.
  • 248. 4.2.1.- POLÍTICA EUROPEA DE FELIP II: RELACIONS AMB ANGLATERRA DISPUTA AMB ANGLATERRA. RETIRADA CAP AL MAR DEL NORD. Felip II digué: “Yo no he enviado mis naves a luchar contra los elementos”.
  • 249. MAPA 9.- TERRITORIS IMPERI FELIP II (model 21)
  • 250. 4.2.1.- POLÍTICA EUROPEA DE FELIP II. RESUM Objectius → Hegemonia política a Europa i imposar el catolicisme → Enfrontaments: - França → Saint - Quentin (1557). Turcs → batalla de Lepant (1571). Flandes  insurrecció Guillem d’Orange (1566). Portugal  annexió per enllaços matrimonials (1580). Anglaterra  Armada Invencible (1588). Fracàs. França → Sant Quintí (1557). - Situada entre les anomenades guerres italianes. Enfrontament entre Espanya i el Regne de França. - 1556: França envaeix Nàpols  resposta de Felip II  invasió de França per les tropes espanyoles que es trobaven als PPBB. Problemes europeus Turcs → batalla de Lepant (1571). - Lloc  golf de Lepant a la península del Peloponés  batalla naval (7 octubre 1571). - Coalició cristiana: Lliga Santa (200 galeres cristianes + naus auxiliars) – Rivals: turcs (260 galeres turques).  regnes de les Espanyes, Rep. Venècia, Rep. Gènova, Ducat Savoia, hospitalers de Malta i Santa Seu. - Victòria: cristians  frena expansionisme turc pel Mediterrani occ.  Barbarrossa (corsari turc atacava costes occidentals). - Líder cristians: Joan Àustria, i l’armada espanyola encapçalada per Alvaro de Bazán, Lluís de Requesens i Andrea Doria. Països Baixos → Flandes: 1566: insurrecció → Guillem d’Orange. → - Problema: descontents pels forts impostos i per conflicte religiós (calvinisme) → terços que no resolen el problema. - Conseqüència: divisió Països Baixos, nord protestant (Holanda), sud catòlic espanyol. Portugal → Corts de Tomar: 1580 → Per llaços familiars substitueix als rei Sebastià. Anglaterra→Armada Invencible (1588). Fracàs. Objectiu: destronar Isabel I. Guerra anglo - espanyola (1585-1604). - Felip II creà una gran flota per poder traslladar des de Flandes els Terços espanyols i així poder envair Anglaterra. - Finalitat: canvi de monarca a Anglaterra i fi de la política de pirateria, i fi a l’ajuda anglesa a la guerra de Flandes. - Composició: 122 vaixells surten de la península, i es van endinsar pel Canal de la Mànega. Pla: passar el Canal i recollir a 30.000 soldats de Flandes amb barcasses protegits per la flota per desembarcar en el comtat de Kent. - Resultat: FRACÀS. Causes: mal estat de la mar durant la travessia de tornada, + la dolenta cartografia i mitjans de l’època. - Tradició anglesa i + popular: anglesos han guanyat. - Realitat: majoria de naufragis per meteorologia adversa. Retorn de 87 vaixells no aconsegueix trasllat terços de Flandes. - Nom: Armada Invencible  origen anglès per “burlar-se” del naufragi.
  • 251. 4.2.- LA MONARQUIA HISPÀNICA DE FELIP II (1556-98) Rei de Castella i Aragó (1556) i, després, de Portugal (1580). Enfrontament amb França. Problemes externs Domini del Mediterrani. Els Turcs. → Revolta als Països Baixos. Annexió de Portugal. Disputa amb Anglaterra. Revolta morisca de Las Alpujarras. Problemes → Aldarulls aragonesos: Antonio Pérez. interns Contrareforma.
  • 252. 4.2.2.- PRIMERS PROBLEMES INTERNS DE LA MONARQUIA HISPÀNICA: REVOLTA DE LES ALPUJARRAS I REVOLTA ARAGONESA CONTRA FELIP II En política interior, els primers problemes interns de la monarquia hispànica de Felip II foren la revolta morisca de Las Alpujarras (Granada) i els aldarulls d’Aragó. REVOLTA MORISCA DE LAS ALPUJARRAS (1568-1571, Granada). En 1492, les Capitulacions de Santa Fe havien garantit als musulmans la llibertat de culte en l’antic regne nassarita de Granada. Després, els Reis Catòlics havien donat als musulmans de Granada un termini de 60 anys per convertir-se al cristianisme (cardenal Cisneros, decret de 1502, expulsió mudèjars). La majoria no ho feren.
  • 253. DELS REIS CATÒLICS ALS HABSBURG O ÀUSTRIES
  • 254. 4.2.2.- PRIMERS PROBLEMES INTERNS DE LA MONARQUIA HISPÀNICA: REVOLTA DE LES ALPUJARRAS REVOLTA MORISCA DE LAS ALPUJARRAS (15681571, Granada). En 1526, en temps de Carles I, es va convocar una reunió en Granada per a facilitar l’assimilació dels moriscos (musulmans convertits). Es va acordar que era convenient que renunciaren a les seves festes, vestits tradicionals (inclòs el vel femení), i a la llengua àrab, però sense prendre cap mesura coercitiva.
  • 255. 4.2.2.- PRIMERS PROBLEMES INTERNS DE LA MONARQUIA HISPÀNICA: REVOLTA DE LES ALPUJARRAS REVOLTA MORISCA DE LAS ALPUJARRAS (1568-1571, Granada). Els musulmans demanen una nova pròrroga, però Felip II es nega, obligant-los a la conversió. La dubtosa conversió i el fet que poguessin actuar com a cinquena columna (ajudar o ser aliats potencials dels turcs i dels pirates nord-africans) va dur a promulgar unes normes, dictades pel rei, que prohibien la seva llengua i la seva cultura (Consell de Castella de 1566). Aquestes mesures feren la vida impossible als moriscos: detenció del delinqüents amnistiats; exigir el títol de propietat als pagesos i, si no el tenien, confiscar les seves terres; pressió social als productors de la seda, quan pitjor estava el mercat.
  • 256. 4.2.2.- PRIMERS PROBLEMES INTERNS DE LA MONARQUIA HISPÀNICA: REVOLTA DE LES ALPUJARRAS REVOLTA MORISCA DE LAS ALPUJARRAS (1568-1571, Granada). El dia de Nadal de l’any 1568, esclata la revolta musulmana al barri granadí del Albaicín, que fou controlada pel marquès de Mondéjar, però que es va estendre per les zones rurals i per Las Alpujarras (Granada), dirigida per Hernando de Còrdova (Aben Humeya), coronat rei. Es va dir que els moriscos volien reinstaurar el regne musulmà de Granada i cridar als turcs per ajudar-los.
  • 257. 4.2.2.- PRIMERS PROBLEMES INTERNS DE LA MONARQUIA HISPÀNICA: REVOLTA DE LES ALPUJARRAS REVOLTA MORISCA DE LAS ALPUJARRAS (1568-1571, Granada). L’enfrontament començà com una guerra de religió, però es va convertir en una guerra civil (saquejos, represàlies, matances...). Felip II envià l’exèrcit espanyol, comandat per don Joan d’Àustria (fill de Carles I/V) i per Luís de Requesens, que acabà amb la revolta, després de tres anys d’enfrontaments.
  • 258. 4.2.2.- PRIMERS PROBLEMES INTERNS DE LA MONARQUIA HISPÀNICA: REVOLTA DE LES ALPUJARRAS REVOLTA MORISCA DE LAS ALPUJARRAS (1568-1571, Granada). Els musulmans de Granada foren derrotats i els que varen sobreviure deportats i/o expulsats, i repartits per tota Castella, per evitar futures insurreccions. Les seves terres confiscades. Els intents de repoblar, amb cristians del nord, les terres dels moriscos expulsats, va tenir un èxit limitat. A partir d’ara, el litoral andalusí estava menys exposat a les incursions dels corsaris nord-africans que, a vegades, havien rebut el suport dels moriscos granadins. Posteriorment, foren expulsats l’any 1609 per un decret de Felip III.
  • 259. UNIFORMITAT RELIGIOSA: EXPULSIÓ DE MUSULMANS
  • 260. 4.2.- LA MONARQUIA HISPÀNICA DE FELIP II (1556-98) Rei de Castella i Aragó (1556) i, després, de Portugal (1580). Enfrontament amb França. Problemes externs Domini del Mediterrani. Els Turcs. → Revolta als Països Baixos. Annexió de Portugal. Disputa amb Anglaterra. Revolta morisca de Las Alpujarras. Problemes → Aldarulls aragonesos: Antonio Pérez. interns Contrareforma.
  • 261. 4.2.2.- PRIMERS PROBLEMES INTERNS DE LA MONARQUIA HISPÀNICA: REVOLTA ARAGONESA CONTRA FELIP II REVOLTA ARAGONESA O ALDARULLS CONTRA FELIP II (1591). L’origen d’aquesta revolta es troba en les lluites de poder entre dos grups nobiliaris, enfrontats i irreconciliables, que es disputaven el favor de Felip II (càrrecs i el poder del país). Un encapçalat per Joan d’Àustria i l’altre pels prínceps d’Èvoli. JOAN D’ÀUSTRIA era un fill il·legítim de Carles I d’Espanya V d’Alemanya, germanastre de Felip II. Va ser l’únic fill il·legítim reconegut per Carles I. A més, era un gran militar i estratega i tenia un gran èxit amb les dones. Es comenta que Felip II tenia una relació amorosa amb la princesa d’Evoli.
  • 262. 4.2.2.- PRIMERS PROBLEMES INTERNS DE LA MONARQUIA HISPÀNICA: REVOLTA ARAGONESA CONTRA FELIP II REVOLTA ARAGONESA O ALDARULLS CONTRA FELIP II (1591). En aquestes revoltes aragoneses varen confluir diversos factors:  La crisi econòmica, que havia afavorit l’aparició d’un bandolerisme endèmic.  El descontent de certs sectors nobiliaris amb l’intervencionisme reial. En concret, el Tribunal de la Santa Inquisició va tenir dificultats per ser implantat en Aragó.  De vegades, la repressió a la dissidència religiosa va ser utilitzada com a càstig a qualsevol forma d’oposició a l’autoritat reial. Aquest va ser el cas de l’afer Antonio Pérez.
  • 263. 4.2.2.- PRIMERS PROBLEMES INTERNS DE LA MONARQUIA HISPÀNICA: REVOLTA ARAGONESA CONTRA FELIP II REVOLTA ARAGONESA O ALDARULLS CONTRA FELIP II (1591). En el marc d’aquests enfrontaments, António Pérez, secretari personal de Felip II i partidari dels Evoli, contractà uns sicaris que assassinaren a Juan Escobedo (1578), secretari personal de Joan d’Àustria. No està massa clar si amb el vist-i-plau del rei, però el cas és que Antonio Pérez volia enemistar a Felip II i el seu germà don Joan d’Àustria, que es trobava en els Països Baixos. En aquells moments, el secretari era el càrrec més important després el rei. Els cas no està massa clar, segons unes fonts, a Escobedo l’acusaren d’oferir a la reina d’Anglaterra, Isabel I, el matrimoni amb Felip II i, segons altres, es creu que el secretari Antonio passava informació a França.
  • 264. 4.2.2.- PRIMERS PROBLEMES INTERNS DE LA MONARQUIA HISPÀNICA: REVOLTA ARAGONESA CONTRA FELIP II REVOLTA ARAGONESA O ALDARULLS CONTRA FELIP II (1591). Quan descobrí el complot, Felip II obrí una investigació, va ordenar la detenció i tancà a Antonio Pérez a la presó l’any 1582. Aquest aconseguí escapar onze anys més tard i com era d’ascendència aragonesa va anar a Saragossa, on va ser acollit per Justícia Major d’Aragó, Juan de Lanuza (es refugià, acollint-se als seus furs, ja que allà només podia ser jutjat per un tribunal aragonès).
  • 265. 4.2.2.- PRIMERS PROBLEMES INTERNS DE LA MONARQUIA HISPÀNICA: REVOLTA ARAGONESA CONTRA FELIP II REVOLTA ARAGONESA O ALDARULLS CONTRA FELIP II (1591). Joan de Lanuza es negà a entregar a Antonio Pérez a les tropes de Felip II, ja que aquestes venien de Castella i això era contrari als furs aragonesos. Aleshores, com Felip II no pot enviar tropes castellanes a Aragó per les lleis d’aquest regne, el rei va canviar l’acusació i Antonio Pérez fou acusat d’heretgia, per la qual cosa envià la Inquisició a per ell, cosa que va ser considerada pels aragonesos com anar en contra dels seus furs, així que el varen alliberar i va poder fugir cap a França i mai més van saber res d’ell (es creu que va morir pobre a París en 1611). Pedro de Berruguete (pare d’Alonso, l ‘escultor), suposa la transició del Gòtic Internacional al corrent italianitzant. Auto de fe
  • 266. 4.2.2.- PRIMERS PROBLEMES INTERNS DE LA MONARQUIA HISPÀNICA: REVOLTA ARAGONESA CONTRA FELIP II REVOLTA ARAGONESA O ALDARULLS CONTRA FELIP II (1591). Tots aquests fets s’emmarquen dins la revolta del poble aragonès, que veia com les autoritats ignoraven el seu ordenament jurídic (furs). Finalment, l’entrada d’un exèrcit reial va permetre al rei controlar la situació. Joan de Lanuza fou torturat i executat. Pacificat el regne, Felip II convocà, immediatament, les Corts de la Corona d’Aragó a la localitat de Tarazona, on el rei va aconseguir l’aprovació de dues normes contràries als furs:  A partir d’ara, el virrei (governador designat pel rei en els diferents regnes de la seva monarquia) podia NO ser un aragonès.  El Justícia Major d’Aragó, el triarà el rei i no les corts aragoneses.
  • 267. 4.2.- LA MONARQUIA HISPÀNICA DE FELIP II (1556-98) Rei de Castella i Aragó (1556) i, després, de Portugal (1580). Enfrontament amb França. Problemes externs Domini del Mediterrani. Els Turcs. → Revolta als Països Baixos. Annexió de Portugal. Disputa amb Anglaterra. Revolta morisca de Las Alpujarras. Problemes → Aldarulls aragonesos: Antonio Pérez. interns Contrareforma.
  • 268. 4.2.2.- PRIMERS PROBLEMES INTERNS DE LA MONARQUIA HISPÀNICA CONSEQÜÈNCIES DE LA CONTRAREFORMA. INTRANSIGÈNCIA RELIGIOSA. El canvi d’actitud de la cristiandat a meitat de segle XVI (Concili de Trento de 1545) tingué una especial repercussió en Espanya, coincidint amb el regnat de Felip II. La societat espanyola, que fou tolerant intel·lectual i religiosament en la primera part del segle XVI, es va convertir en defensora de la més rígida ortodòxia religiosa en la segona meitat de segle.
  • 269. CONTRAREFORMA
  • 270. 4.2.2.- PRIMERS PROBLEMES INTERNS DE LA MONARQUIA HISPÀNICA INTOLERÀNCIA SOCIAL I INQUISICIÓ. En l’àmbit religiós, al mateix temps que s’accentuava la defensa de l’ortodòxia, augmentava en la societat espanyola una intolerància social, que va fer augmentar la separació entre cristians vell i nous, és a dir, els descendents dels musulmans i els jueus conversos. L’obsessió per la puresa de sang va fer que moriscs, marrans o xuetes amaguessin el seu origen per no patir marginació o persecucions, perquè aquesta neteja de sang era imprescindible per al prestigi social, per formar part de la noblesa i per exercir càrrecs públics, llocs en l’administració, l’exèrcit o emigrar a Amèrica. La instauració dels Estatus de Neteja de Sang és un dels fenòmens més genuïns del segle XVI (exigia demostrar que eres cristià vell, sense avantpassats musulmans o jueus).
  • 271. 4.2.2.- PRIMERS PROBLEMES INTERNS DE LA MONARQUIA HISPÀNICA INTOLERÀNCIA SOCIAL I INQUISICIÓ. En temps de Felip II hagueren moltes persecucions per part de la Inquisició, de qualsevol manifestació o idea contrària al catolicisme, la seva actuació secretista fou decisiva, perquè va fomentar la por en la societat (a ser denunciat per judaïtzant o protestant), perquè els nous cristians o conversos sempre eren sospitosos davant la Inquisició, institució creada pels Reis Catòlics que va adquirir cada vegada més poder en el segle XVI i una gran importància com a instrument per a la uniformitat religiosa i poder de la Corona. Si en un principi perseguia falsos conversos o moriscos, a meitat del segle va esdevenir un instrument de la Contrareforma i va perseguir les cèl·lules de protestant espanyols (Valladolid), és més, en el regnat de Felip II vigilava l’entrada de propaganda protestant mitjançant la censura i l’Índex de Llibres Prohibits. Pedro de Berruguete (pare d’Alonso l ‘escultor), suposa la transició del Gòtic Internacional al corrent italianitzant. Auto de fe
  • 272. 4.2.2.- PRIMERS PROBLEMES INTERNS DE LA MONARQUIA HISPÀNICA INTOLERÀNCIA SOCIAL I INQUISICIÓ. El rei va aprovar una sèrie de mesures per aconseguir la impermeabilitat cultural; va prohibir que els espanyols estudiessin a universitats estrangeres i que professors estrangers donessin classe a Espanya. L’ambient inquisitorial va arribar al seu apogeu en els anys central del segle, tot i que la intolerància es va dulcificar a partir de 1573, el cert és que va tenir conseqüències negatives per a la cultura espanyola. Va frenar el desenvolupament del saber humanístic i de les noves vies de l’experiència religiosa, que obria el protestantisme.
  • 273. 4.2.- LA MONARQUIA HISPÀNICA DE FELIP II (1556-98) Rei de Castella i Aragó (1556) i, després, de Portugal (1580). Enfrontament amb França. Problemes externs Domini del Mediterrani. Els Turcs. → Revolta als Països Baixos. Annexió de Portugal. Disputa amb Anglaterra. Revolta morisca de Las Alpujarras. Problemes → Aldarulls aragonesos: Antonio Pérez. interns Contrareforma.
  • 274. 4.2.2.- PRIMERS PROBLEMES INTERNS DE FELIP Rei de Castella i Aragó (1556) i, després, de Portugal (1580). Revolta morisca de Las Alpujarras - Problemes amb minories: persecució dels moriscos. - Causa: Pragmàtica Sanció de 1567  prohibició de la llengua, dels vestits i de conservar els seus costums. - Conseqüència: insurrecció de Las Alpujarras (1567). - Resultat: sufocada la rebel·lió molts moriscos es dispersen per la Península. Aldarulls aragonesos Problemes interns - Origen revolta → lluites de poder entre dos grups nobiliaris: Joan d’Àustria i prínceps d’Èvoli. → - Causes: crisi econòmica, descontent sectors nobiliaris amb intervencionisme reial. - La repressió a dissidència religiosa va ser utilitzada com càstig a qualsevol forma d’oposició a l’autoritat reial → afer António Pérez, secretari personal Felip II i partidari dels Evoli, assassina a Juan Escobedo (1578), secretari de Joan d’Àustria. - Felip II ordena detenció i empresonament d’Antonio → Pérez (1582). Aconseguí escapar onze anys més tard i es refugià a Saragossa, acollint-se als seus furs. Les tropes de Felip II no poden anar a Aragó, contrari als furs aragonesos. - Aleshores, Felip II canvia l’acusació a Antonio Pérez per heretgia i envia a la Inquisició. - Revolta aragonesos que el deixen escapar. - Exèrcit reial controlar situació. Joan de Lanuza, Justícia Major → torturat i executat. - S’aproven a Tarazona, dues normes contràries als furs: - Virrei pot ser un NO aragonès. - Justícia Major d’Aragó, el triarà el rei i no les corts aragoneses. Defensa ortodòxia catòlica - Imposició esperit Contrareforma + lluita contra el protestantisme → lleis prohibició importar llibres i estudiar a l’estranger. - Inquisició → persecució de jueus i moriscos (conversos). - Concepte nou: neteja de sang → no es poden tenir càrrecs si són descendents de jueus o musulmans (intolerància!). - Cristians vells o purs ≠ Cristians nous o marrans (xuetes) - Burles en literatura → Francisco de Quevedo era un cristià pur i es burlava de la poca neteja de sang dels seus enemics literats, com Luis de Góngora: “Yo te untaré mis obras con tocino porque no me las muerdas, Gongorilla”.
  • 275. CULTURA. NETEGA DE SANG Yo te untaré mis obras con tocino porque no me las muerdas, Gongorilla, perro de los ingenios de Castilla, docto en pullas, cual mozo de camino; apenas hombre, sacerdote indino, que aprendiste sin cristus la cartilla; chocarrero de Córdoba y Sevilla, y en la Corte bufón a lo divino. ¿Por qué censuras tú la lengua griega siendo solo rabí de la judía, cosa que tu nariz aún no lo niega? No escribas versos más, por vida mía; aunque aquesto de escribas se te pega, por tener de sayón la rebeldía. Francisco de Quevedo
  • 276. Diego Velázquez (1599-1660). 2ª ETAPA: CORT DE MADRID (1623-1629) Diego Velázquez Retrat Luis de Góngora (1622) Oli sobre llenç (50’3 x 40’5 cm) Museum of Fine Art, Boston No n’hi ha rèpliques ni al Prado, ni al Lázaro Galdiano de Madrid
  • 277. 4.2.3.- ECONOMIA I SOCIETAT EN EL SEGLE XVI Si en política existí una voluntat centralitzadora, en l’aspecte econòmic va haver greus problemes (guerres i altres causes), en un moment que tant l’economia com la societat del segle XVI tenien els trets típics de l’Antic Règim. ECONOMIA Agricultura. És el sector econòmic més important i que ocupa a la major part de la població. Cultius:  Trilogia mediterrània: blat, olivera i vinya.  Poc a poc, s’introdueixen els cultius americans, sobretot, la tomàtiga i la patata. La propietat de la terra està injustament repartida. Les grans propietats d’Espanya estan en mans de la noblesa i el clergat, sobretot a la meitat sud d’Espanya (grans latifundis per les repoblacions i la dificultat de mantenir el territori en mans cristianes). Ramaderia. Destaca sobretot la ramaderia ovina. Castella és el màxim productor de llana d’Europa. La producció i el comerç de la llana estaven controlats per l’ “Honrado Concejo de la Mesta”. Quasi tota la llana s’exportava cap a Holanda i Anglaterra.
  • 278. 4.2.3.- ECONOMIA I SOCIETAT EN EL SEGLE XVI ECONOMIA Comerç     El comerç cantàbric: continua sent poderós gràcies a l’exportació de la llana des dels ports de Biscaia i Santander. El comerç atlàntic: augmentà moltísim i es convertí en la peça fonamental de l’economia espanyola. El comerç amb Amèrica estava monopolitzat en el port de Sevilla. Destaca sobretot la importació d’or i, més de la plata. La demanda americana de mercaderies va produir una onada de prosperitat agrícola a Andalusia. Fou el període d’esplendor de les fires castellanes, on la plata que s’encunyava en Sevilla servia per a comprar les mercaderies de tota Espanya i Europa, que havien de ser embarcades cap a les Índies. El comerç mediterrani: estava estancat i minvant. Revolució de preus. L’arribada massiva de plata i de l’or (augment de la massa monetària en circulació i lògicament de la demanda) provocà una pujada espectacular dels preus o gran inflació. És la coneguda revolució de preus estudiada per l’historiador Hamilton (abundància de metalls preciosos = davalla els seu valor en relació a les mercaderies). Indústria. Espanya no aprofità ni el descobriment d’Amèrica ni la gran producció de llana a Castella per crear una indústria tèxtil pròpia i forta.
  • 279. 4.2.3.- ECONOMIA I SOCIETAT EN EL SEGLE XVI DEMOGRAFIA I PROSPERITAT ECONÒMICA Els creixement demogràfic del segle XVI (augmenta la població un 50%) i l’ampliació de l’espai conreat de cert cultius, permet xerrar d’un període d’expansió econòmica. L’augment de la producció agrícola té com a conseqüència l’ampliació dels nuclis urbans. Els privilegiats i la monarquia optaren per l’exportació de matèries primeres i productes manufacturats, on les colònies jugaren un paper fonamental. L’economia va estar, en tot moment, al servei de la política, cosa que va dur a alguns períodes de crisi.
  • 280. 4.2.3.- ECONOMIA I SOCIETAT EN EL SEGLE XVI SOCIETAT La societat del segle XVI és la típica de l’Antic Règim, que provenia del feudalisme medieval, és a dir, una societat estamental. L’element clau en la societat estamental són els privilegis. A nivell social, els Àustries continuaren defensant els interessos de la noblesa i de l’Església. La cúspide de l’alta noblesa formava un reduït grup: els Grans d’Espanya. Estament: Grup social amb lleis pròpies i estatut jurídic propi. Hi havia 3 estaments: Nobiliari, clergat i estat pla o tercer estat. Societat estamental: Tipus de societat en què alguns dels grups (noblesa i clero) tenen privilegis jurídics, econòmics i socials. Es tracta d’una societat desigual davant les lleis (havia lleis distintes segons cada estament). El nobiliari i l’eclesiàstic tenien un estatut jurídic privilegiat: privilegis econòmics (la fiscalitat era inferior) i privilegis jurisdiccionals (no podien ser torturats, tenien el dret de, en ser jutjats, morir decapitats…). La diferència amb l’actualitat és que des de la Constitució de 1812, tots som iguals davant la llei, suposa el pas dels estaments a les classes socials, on només hi ha diferències econòmiques.
  • 281. 4.2.3.- ECONOMIA I SOCIETAT EN EL SEGLE XVI CULTURA En el segle XVI té lloc la primera etapa del Segle d’Or, un moment de gran auge cultural d’Espanya: el Renaixement espanyol. Durant l’època de Carles V va tenir molta importància l’Erasmisme (los germans Valdés, Lluís Vives, etc.). Però la fundació de la Companyia de Jesús i el Concili de Trento frenaren qualsevol tipus de reforma religiosa durant el regnat de Felip II. Entre les fites culturals més importants d’aquest segle cal esmentar a Francisco de Vitoria, fundador del Dret Internacional o en literatura obres tan importants com el Lazarillo de Tormes, el Misticismo de San Juan de la Cruz i Santa Teresa de Jesús o l’obra de Fray Luis de León. En les arts plàstiques cal citar els tres estils del Renaixement hispà, el Plateresc, el Clàssic i l’Herrerià, en escultura Alonso de Berruguete i en pintura El Greco. Alonso de Berruguete. Sant Sebastià (1527, alabastre policromat). Museu Nacional d’Escultura, Valladolid. L’enterrament del senyor d’Orgaz (1586-88). Oli sobre llenç (480 x 360 cm). Església de Santo Tomé, Toledo.
  • 282. 4.2.3.- ECONOMIA I SOCIETAT EN EL SEGLE XVI MODEL POLÍTIC DELS ÀUSTRIES El model polític fou heretat dels Reis Catòlics, tot i que a partir de la segona meitat del XVI els reis es feren sedentaris i es varen envoltar d’una Administració professionalitzada que es superposava a les institucions de cada regne. En general, les institucions creades pels Reis Catòlics es feren més complexes i la burocràcia s’incrementà: a.- Es consolida el sistema de govern per consells. Carles I crea el Consell d’Estat amb jurisdicció sobre tots els regnes i que assessorava el sobirà en assumptes rellevants, sobretot de política exterior. Altres consells foren: el de Castella, Aragó, Inquisició, Índies, Ordes Militars, Hisenda (territorials i generals).
  • 283. 4.2.3.- ECONOMIA I SOCIETAT EN EL SEGLE XVI MODEL POLÍTIC DELS ÀUSTRIES b.- Augmenta el poder dels secretaris del rei, que passaran a ser claus en el govern: encarregats d’informar al monarca de les decisions dels consells, de manera que el rei no acudia a les seves reunions i despatxava sols amb els secretaris. c.- Es va mantenir la delegació del poder en virreis i governadors en els territoris on el sobirà anava a estar absent durant bastant temps: Navarra, Aragó, Nàpols, Sicília, Sardenya, Mèxic… En Milà i els Països Baixos havia governadors. d.- Model descentralitzat per la base: es continuen convocant Corts tant en Castella com en Navarra, Aragó, Catalunya i València.
  • 284. 4.2.3.- ECONOMIA I SOCIETAT EN EL SEGLE XVI SUSTENT ECONÒMIC DE L’IMPERI Finançament: Els imperis de Carles I i de Felip II exigiren una política econòmica destinada a obtenir recursos per a sufragar les maniobres polítiques. Els ingressos creixeren notablement, però no cobriren els despeses, sobretot militars. Els doblers procedien: a.- els ingressos provinents de les Índies (eren molt importants); b.- dels béns del Patrimoni Reial i c.- dels ingressos de la pressió fiscal sobre els súbdits. Els impostos podien ser directes i indirectes. Entre els directes estaven els serveis que eren de quantia i duració limitada i eren els subsidis votats en les Corts. Els nobles no pagaven impostos i l’Església col·laborava amb una part del delme (les tèrcies reials “tercias reales”), amb les ordes militars i la butlla de croada, i Felip II va afegir el subsidi (sobre les rendes dels eclesiàstics) i l’ “excusado” (sobre els béns de les parròquies).
  • 285. 4.2.3.- ECONOMIA I SOCIETAT EN EL SEGLE XVI SUSTENT ECONÒMIC DE L’IMPERI c.- dels ingressos de la pressió fiscal sobre els súbdits. Entre els impostos indirectes de Castella, el més sanejat fou, sobretot, l’alcabala, que gravava les vendes en un 10%. Al final del seu regnat, Felip II va imposar un nou impost indirecte, que gravava els productes de primera necessitat: «Los Millones» i després «Millones y Cientos», que eren durant els segles XVI i XVII impostos indirectes sobre l’alimentació (béns de consum), impost instaurat per Felip II i aprovat per les Corts de Castella, el 4 d’abril de 1590. S’aplicava sobre el consum de sis espècies: vi, vinagre, oli, carn, sabó i espelmes de sèu (“sebo”, greix dur de vedella o mè / xai), es renovava de sis en sis mesos.
  • 286. 4.2.3.- ECONOMIA I SOCIETAT EN EL SEGLE XVI ASENTISTES I BANQUERS El dèficit es cobria amb el recurs del crèdit i el préstec. La necessitat dels reis de disposar de doblers en llocs i dates determinades va fer aparèixer els assentadors (asentistas), que contractaven amb el rei l’assentament d’una quantitat de doblers, en una data i lloc determinats, a canvi del cobrament d’alguns impostos en una ciutat concreta. D’aquest manera banquers, sobretot alemanys i genovesos, anaren acumulant gran part de la quantitat dels impostos. Els desajustament entre la data del desembolsament dels doblers i la recaptació dels impostos foren freqüents. Per aquets endeutaments i per la disminució de l’or americà, durant el regnat de Felip II, en diverses ocasions (1557, 1560, 1575, 1596), la monarquia es declarà en fallida econòmica (bancarrota) i suspensió de pagaments.
  • 287. 4.2.3.- ECONOMIA I SOCIETAT EN EL SEGLE XVI GOVERN I ADMINISTRACIÓ D’AMÈRICA. a.- La CONQUESTA. Quan Carles I accedí al tron, Espanya dominava les Antilles. En el segle XVI es va produir una gran expansió: la conquesta dels imperis Asteca, Maia i Inca amb característiques comuns:  Població indígena sedentària, nombrosa, acostumada a l’obediència: fonamental per a explotar les terres i les mines.  Col·laboració dels indígenes, a vegades sotmesos, altres amb guerra civil.  Factor sorpresa: els creien déus, cavalls, armes de foc.  Superioritat tecnològica.  Foren iniciatives particulars d’homes ambiciosos: “El Dorado”. Hernán Cortés (Mèxic), Pizarro i Almagro en Perú.  Altres expedicions foren les d’Álvar Nuñez Cabeza de Vaca cap a la Florida en el nord i el Río de la Plata i Xile en el sud.  Els bascos Miguel Núñez de Legazpi i Andrés de Urdaneta conquisten les Filipines, anomenades així en honor de Felip II.
  • 288. 4.2.3.- ECONOMIA I SOCIETAT EN EL SEGLE XVI GOVERN I ADMINISTRACIÓ D’AMÈRICA. a.- La CONQUESTA. Cultures precolombines ASTEQUES 1518-21 1522-24 MAIES 1531-s. XVI INQUES
  • 289. 4.2.3.- ECONOMIA I SOCIETAT EN EL SEGLE XVI GOVERN I ADMINISTRACIÓ D’AMÈRICA. a.- La CONQUESTA.
  • 290. MAPA 9.- TERRITORIS IMPERI FELIP II (model 22)
  • 291. 4.2.3.- ECONOMIA I SOCIETAT EN EL SEGLE XVI GOVERN I ADMINISTRACIÓ D’AMÈRICA b.- L’ADMINISTRACIÓ. -Les relacions comercials amb Amèrica es basaven en l’exportació de nous conreus, ramat, manufactures i esclaus, i la importació a Espanya de metalls preciosos i productes agrícoles. -El comerç fou controlat en règim de monopoli per la Corona i per Castella a través de la Casa de Contractació de Sevilla.
  • 292. 4.2.3.- ECONOMIA I SOCIETAT EN EL SEGLE XVI GOVERN I ADMINISTRACIÓ D’AMÈRICA. b.- L’ADMINISTRACIÓ. -La major riquesa per als colons eren els indis: primer se’ls repartiren de forma espontània (repartiments) i des de 1512, amb les Lleis de Burgos, es va establir el sistema de les encomiendas: s’assignava un grup d’indis a un “encomendero”, i aquest a canvi del treball es comprometia a alimentar-los, cristianitzar-los i respectar-los. -Per a les obres públiques i el treball en les mines existia la mita: reclutament forçós de mà d’obra per un temps estipulat. -Des d’alguns sectors de l’Església es va protestar por l’explotació dels indis, en especial els dominics, i entre ells, Fra Bartolomé de las Casas, cosa que va dur a la Corona a aprovar unes Noves Lleis d’Índies en 1542, que no es varen complir (suprimien les encomiendas, però foren derogades per Carles V).
  • 293. 4.2.3.- ECONOMIA I SOCIETAT EN EL SEGLE XVI GOVERN I ADMINISTRACIÓ D’AMÈRICA. b.- L’ADMINISTRACIÓ. -Institucions en Amèrica espanyola. El control es realitzava des de la Casa de Contractació i el Consell d’Índies. Les institucions més importants eren:  Els virregnats: territoris governats per un virrei. Fins s. XVIII n’hi havia 2: Nova Espanya (Mèxic) i Perú (Lima).  Governacions: circumscripcions semblants a les províncies. Els governadors exercien funcions administratives, judicials i militars. En les zones frontereres s’anomenaven capitanies generals.  Corregiments: els corregidors o alcaldes presidien els cabildos o ajuntaments.  Les audiències: tribunals de justícia que exercien funcions de govern en absència del virrei.
  • 294. 4.2.3.- Economia i societat. RESUM ECONOMIA  Demanda de productes agrícoles. No es cobria. - Majoria de terres a mans nobles i eclesiàstics. - Importància de la ramaderia (Mesta).  Indústria artesana - Tèxtil → augmenta la demanda de productes. - Problema: s’afavoreix l’exportació de llana (Flandes) pels impostos que es rebien. - Conseqüència: indústria local en crisi, no pot superar la competència estrangera.  Comerç → gran desenvolupament. - Arribada i distribució de productes europeus i americans. - Conseqüència: creixement de les ciutats castellans i ports Atlàntics. - Port de Sevilla.  ARRIBADA D’OR I PLATA - S. XVI: productes per Amèrica. - Augmenta el comerç → demanda de productes per les noves terres. - Arribada d’or i plata └ Provoca un augment de preus (revolució dels preus) → Disminució poder adquisitiu de les classes populars. → DEMOGRAFIA - S. XVI: augment de la població. - Poca població urbana. La majoria vivia al camp. SOCIETAT  Es manté la divisió entre privilegiats i no privilegiats.  Noblesa i clero patrimonis immensos → Títols de Castella i grans d’Espanya (ex. Duquessa d’Alba) → - Acaparen rendes i riqueses. - No paguen impostos.  No privilegiats (80% de la població) → - Majoria de pagesos (pecheros).  Altres grups diferents → marginació i persecució: - Moriscos (musulmans batejats). - Jueus conversos.
  • 295. 4.2.3.- Economia i societat. RESUM VIDA QUOTIDIANA. HABITATGE  No aigua corrent, ni sanitaris, ni clavegueram, il·luminació amb espelmes o llums d’oli.  Grups + benestants (nobles, burgesos i pagesos rics) → cases de pedra o maçoneria, habitacions diferents amb tapissos a les parets, quadres pels cavalls, carruatges i dependències agrícoles.  Més pobres → habitatges + senzills: 1 habitació, cases fetes de tova o palla i terra. → ALIMENTACIÓ  Diferències entre pobres i rics.  Nous productes d’Amèrica: cacau, sucre, tabac, cafè, fruites i hortalisses… OCI, TEATRES, FESTES POPULARS  Representacions teatrals de temes religiosos → entarimats a la plaça.  Corrals de comèdies → instal·lacions fixes.  Festes patronals → curses de braus, balls, jocs i malabarismes.
  • 296. convulsa
  • 297. Pompeo Leoni (fill) Felip II (esquerre) Sepulcre del rei (dreta) Apareix ell mateix, el seu fill Carles, i les seves respectives dones: Ana d’Àustria, Isabel de Valois i Maria Manuela de Portugal, tots en postura pregant.
  • 298. Segons la Llegenda Negra Felip II era un dèspota fanàtic, cruel i assassí. Les seves passions foren la caça, la pintura i la naturalesa i entre els seus defectes, sobretot la inflexibilitat.
  • 299. RESUM: POLÍTICA EXTERIOR DE FELIP II
  • 300. 4.2.- LA MONARQUIA HISPÀNICA DE FELIP II (1556-98) Rei de Castella i Aragó (1556) i, després, de Portugal (1580). Enfrontament amb França. Problemes externs Domini del Mediterrani. Els Turcs. → Revolta als Països Baixos. Annexió de Portugal. Disputa amb Anglaterra. Revolta morisca de Las Alpujarras. Problemes → Aldarulls aragonesos: Antonio Pérez. interns Contrareforma.
  • 301. MAPA 9.- TERRITORIS IMPERI FELIP II (model 23)
  • 302. DELS REIS CATÒLICS ALS HABSBURG O ÀUSTRIES
  • 303. 4.2.- LA MONARQUIA HISPÀNICA DE FELIP II (1556-98) - Hereta del seu pare tots els territoris, excepte les possessions austríaques i el títol imperial  germà Ferran. GOVERN FELIP II. RESUM - En els seus territoris no es posava mai el sol. - S’encarrega personalment del govern de Madrid → 1561: ciutat capital del regne. -Fa construir l’Escorial → residència reial i seu del govern. - Mateixa estructura de la monarquia autoritària dels Reis Catòlics. - Augment el poder del monarca + centralització → es convoquen Corts, tot i que les decisions emanen del rei. - Rei ajudat per molts funcionaris (burocràcia) → ampliació sistema de consells. - Imposa la figura del corregidor → representant reial per controlar els municipis. Pompeo Leoni (fill) Felip II (dreta)
  • 304. AMPLIACIÓ RESUM : FELIP II (1556-1598) FELIP II. (Valladolid, 1527 - El Escorial, Espanya, 1598). Rei d’Espanya (15561598). Fill de l’emperador Carles I i d’Isabel de Portugal, va esdevenir el monarca més poderós del seu temps: els seus dominis, en total una cinquena part de l’Europa occidental, s’estenien des d’Espanya, Sicília i els Països Baixos fins Amèrica i les Filipines. El llarg regnat del seu pare i el gran nombre de campanyes en què aquest va participar li donaren temps per a rebre una completa educació i adquirir experiència en els assumptes d’Estat, sobretot durant les seves regències de 1543 i 1551. Es va casar amb la seva cosina Maria Manuela de Portugal, que morí dos anys més tard en tenir al príncep don Carles. En 1554 va rebre del seu pare els regnes de Nàpols i Sicília, i el seu matrimoni amb Maria Tudor el convertí en rei consort d’Anglaterra. L’any següent va heretar el govern dels Països Baixos i, en 1556, Carles I abdicà de la Corona Espanyola en el seu favor i del títol imperial (li cedí al germà de l’emperador, Ferran). A partir d’aquest moment, dedicà les seves energies per complet i de forma obsessiva als assumptes de govern. Els seu regnat començà amb la ruptura de la treva de Vaucelles i l’esclat d’una nova guerra amb França, a qui va vèncer en les batalles de Sant Quintí, l’única en què participà directament, i Gravelinas. La pau de CateauCambrésis de 1559, va posar final al conflicte, establint l’hegemonia espanyola en el continent i serà la base d’un millor enteniment entre Espanya i França. Un any abans havia mort Maria Tudor, fent esvair-se l’esperança d’una aliança anglo - espanyola. Felip es va casar amb Isabel de Valois. La nova amistat hispano - francesa tenia com objectiu contenir l’avanç del protestantisme, una de les majors preocupacions del monarca espanyol. En aquest sentit, instà la reanudació del concili de Trento, que conferí un caràcter combatiu a la Contrareforma.
  • 305. Isabel de Portugal, d’Avis i de Tràstamara
  • 306. ARBRE GENEALÒGIC
  • 307. (1554-58)
  • 308. 4.2.1.- LA POLÍTICA EUROPEA DE FELIP II: L’ANNEXIÓ DE PORTUGAL
  • 309. AMPLIACIÓ RESUM: FELIP II (1556-1598) Aquesta actitud (la defensa amb la Contrareforma) desencadenà, a partir de 1568 la sublevació dels moriscos de Las Alpujarras i dels Països Baixos, reprimides per don Juan d’Àustria i el duc d’Alba, respectivament. Aquestes dues revoltes coincidiren amb una forta ofensiva en el Mediterrani, que va detenir en 1571, quan la flota de la Lliga Santa aconseguí la concloent victòria de Lepant. Anteriorment, moria Isabel de Valois en 1568; dos anys més tard es casà amb Anna d’Àustria (1570), així assegurava la continuïtat dels lligams familiars i polítics amb la branca austríaca dels Habsburg. En 1580, va consumar el procés d’unificació de la península Ibèrica iniciat pels Reis Catòlics (Portugal). Les crisis econòmiques eren constants, tot i la massiva entrada de plata americana, que es consumia quasi immediatament en el manteniment de les ambicioses campanyes en defensa de la fe catòlica. L’enfrontament amb Anglaterra va acabar en 1588 amb el desastre de l’expedició de l’ “Armada Invencible”, amb la qual pretenia ocupar l’illa, derrota naval que senyala el principi del fi de l’hegemonia espanyola en Europa.
  • 310. (1554-58)
  • 311. 4.2.- LA MONARQUIA HISPÀNICA DE FELIP II (1556-98) LLEGENDA NEGRA. La imatge negativa més poderosa de Felip II ha estat transmesa a través de la denominada Llegenda Negra, que encara es manté amb força. Una part d’aquesta llegenda es deu als oponents del rei, personatges com Guillem d’Orange o Antonio Pérez, que acusaren a Felip de delictes “personals” (“crímenes”), com l’assassinat del seu fill don Carles, de la seva esposa Isabel de Valois i del secretari Escobedo. Donat que no s’ha trobat evidència alguna que justifiqui aquestes acusacions, segons la presumpció d’innocència s’han de considerar falses. La supervivència de la llegenda sobre don Carles es deu a la popularitat de l’òpera de Verdi. L’altra part de la Llegenda Negra, que implica a Felip II, és la seva possible responsabilitat personal i directa en tots els errors i matances comesos per l’imperi espanyol i per la política religiosa espanyola. En aquestos s’inclourien els patiments de la població indígena d’Amèrica (tema de les protestes de Bartolomé de las Casas), l’execució de protestants en Espanya (tractada per l’exiliat Reginaldo González Montano) i la mort d’aquells nobles executats sota el règim sanguinari del duc d’Alba als Països Baixos.
  • 312. TEMA 4 RESUM CRONOLÒGIC, TERMES I PERSONATGES L’ESPANYA DELS ÀUSTRIES O HABSBURG (XVI-XVII) ÀUSTRIES MAJORS (Carles I, Felip II) ► 1520-21. Moviment comuner. ► 1521. Batalla de Villalar: derrota dels comuners. ► 1525. Batalla de Pavia, Carles I venç al rei francès Francesc I. ► 1555. Pau d’Augsburg. Carles I concedeix tolerància religiosa als prínceps alemanys protestants. ► 1571. Batalla de Lepant. Felip II derrota als turcs. ► 1588. Fracàs de l’Armada Invencible (Felip II) en intentar envair Anglaterra. ÀUSTRIES MENORS (Felip III, Felip IV, Carles II) ► 1609. Treva dels Dotze Anys: Felip III reconeix independència de Països Baixos. ► 1609-1611. Expulsió dels moriscos. Felip III. ► 1618-1648. Guerra dels Trenta Anys. ► 1643. Derrota dels terços espanyols en Rocroi. ► 1648. Pau de Westfàlia. Mesta Antonio Pérez Juan de Àustria Corpus de Sang Cristià vell Neteja de Sang Hidalgo Lepant Mühlberg Mayorazgo Morisc Batalla de Pavia Duc de Lerma Unió d’Armes Valido (vàlid)
  • 313. HISTÒRIA D’ESPANYA BLOC I – Tema 4. A Edat moderna AUGE (SEGLE XVI) IMPERI ESPANYOL Història Espanya IES Ramon Llull (Palma) Assumpció Granero Cueves
  • 314. HISTÒRIA D’ESPANYA BLOC I – Tema 4 Edat moderna AUGE I DECEDÈNCIA IMPERI ESPANYOL Història Espanya IES Ramon Llull (Palma) Assumpció Granero Cueves
  • 315. TEMA 4. AUGE I DECADÈNCIA DE L’IMPERI (ss. XVI-XVII) EDAT MODERNA TEMA 3. El naixement de l’estat modern - Els Reis Catòlics (1474/79-1516). TEMA 4. Auge i decadència de l’Imperi espanyol Segle XVI. Auge de l’imperi hispànic - Carles I i V (1517-1556). - Felip II (1556-1598). Segle XVII. El declivi de l’imperi hispànic, els Àustries menors - Felip III (1598-1621). - Felip IV (1621-1665). - Carles II (1665-1700). TEMA 5. Espanya del s. XVIII i el reformisme borbònic - Felip V (1700-1746). - Ferran VI (1746-1759). - Carles III (1759-88). ÍNDEX TEMES EDAT MODERNA BLOC I
  • 316. TEMA 4.- AUGE I DECADÈNCIA DE L‘IMPERI Segle XVII. El declivi de l’imperi hispànic, els Àustries menors - Felip III (1598-1621). - Felip IV (1621-1665). - Carles II (1665-1700).
  • 317. HISTÒRIA D’ESPANYA BLOC I – Tema 4. B Edat moderna DECLIVI (SEGLE XVII) IMPERI ESPANYOL Història Espanya IES Ramon Llull (Palma) Assumpció Granero Cueves