TEMA 4.A. AUGE IMPERI. SEGLE XVI

2,622 views
2,299 views

Published on

Published in: Education
0 Comments
1 Like
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

No Downloads
Views
Total views
2,622
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
86
Actions
Shares
0
Downloads
70
Comments
0
Likes
1
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

TEMA 4.A. AUGE IMPERI. SEGLE XVI

  1. 1. HISTÒRIA D’ESPANYABLOC I – Tema 4. A Edat modernaAUGE (SEGLE XVI) Història Espanya IES Ramon Llull (Palma) Assumpció Granero CuevesIMPERI ESPANYOL
  2. 2. HISTÒRIA D’ESPANYABLOC I – Tema 4 Edat moderna AUGE I DECEDÈNCIA Història Espanya IES Ramon Llull (Palma) Assumpció Granero Cueves IMPERI ESPANYOL
  3. 3. BLOC I. LES ARRELS HISTÒRIQUES DE L’ESPANYA CONTEMPORÀNIAPREHISTÒRIA I EDAT ANTIGA TEMA 1.- Les arrels històriques (preromans i colonitzacions, Hispania romana)EDAT MITJANA TEMA 2.- Al-Andalus i els regnes cristiansEDAT MODERNA TEMA 3.- El naixement de l’estat modern: RRCC TEMA 4.- Auge i decadència de l’Imperi espanyol TEMA 5.- LEspanya del segle XVIII Història Espanya IES Ramon Llull (Palma) Assumpció Granero Cueves ÍNDEX TEMES BLOC I
  4. 4. TEMA 4. AUGE I DECADÈNCIA DE L’IMPERI (ss. XVI-XVII) EDAT MODERNA TEMA 3. El naixement de l’estat modern - Els Reis Catòlics (1474/79-1516). TEMA 4. Auge i decadència de l’Imperi espanyol Segle XVI. Auge de l’imperi hispànic - Carles I i V (1517-1556). - Felip II (1556-1598). Segle XVII. El declivi de l’imperi hispànic, els Àustries menors - Felip III (1598-1621). - Felip IV (1621-1665). - Carles II (1665-1700). TEMA 5. Espanya del s. XVIII i el reformisme borbònic - Felip V (1700-1746). - Ferran VI (1746-1759). - Carles III (1759-1788). ÍNDEX TEMES EDAT MODERNA BLOC I
  5. 5. EDAT MODERNA
  6. 6. TEMA 4. AUGE I DECADÈNCIA DE L’IMPERI (ss. XVI-XVII)EDAT MODERNATEMA 4.- Auge i decadència de l’Imperi espanyol4.1.- L’imperi universal de Carles V. 4.1.1.- Política interior. Germanies i Comunidades: causes i conseqüències de cadascuna. 4.1.2.- La política europea de Carles V i la seva relació amb la reforma protestant.4.2.- La monarquia hispànica de Felip II. 4.2.1.- La política europea de Felip II: l’enfrontament amb els turcs; la revolta dels Països Baixos; les relacions amb Anglaterra;l’annexió amb Portugal. 4.2.2.- Els primers problemes interns de la monarquia hispànica: la revolta de Las Alpujarras i la revolta aragonesa contra Felip II. 4.2.3.- Economia i societat en el segle XVI.4.3.- El segle XVII i la fi dels Habsburg. 4.3.1.- Fets essencials del regnat de Felip III: menys enfrontaments a l’exterior, l’inici dels vàlids i l’expulsió dels moriscs. 4.3.2.- El regnat de Felip IV: el projecte polític del comte duc d’Olivares. 4.3.3.- La revolta catalana (causes i evolució) i la pèrdua de Portugal. 4.3.4.- La monarquia hispànica a la guerra dels Trenta Anys i a les paus de Westfalia i els Pirineus. 4.3.5.- El problema successori a la monarquia hispànica de Carles II. ÍNDEX TEMA 4 (BLOC I)
  7. 7. 4.0.- INTRODUCCIÓS. XVIEl segle XVI espanyol va ser una fase expansivacaracteritzada... en política interior, per la consolidació de l’estat modern, en els aspectes socioeconòmics pels efectes d’una conjunturafavorable, que s’estén gairebé tot el segle, en la vida cultural per la important activitat creadora de la primerafase de l’Edat d’Or, i en el terreny de la política exterior pel manteniment d’una políticaimperial europea finançada per la plata procedent d’Amèrica. S. XVIIPer contra, el segle XVII va suposaruna progressiva decadència, que esva manifestar... en els àmbits de les relacions internacionals, en la convivència social (revoltes) i... en una crisi econòmica, que es va reflectir  en el descens de la població i  en la contracció de tots els sectors econòmics. Decadència que contrastà amb laimpressionant producció artística del Segled’Or espanyol.
  8. 8. EDAT MODERNA
  9. 9. 4.- AUGE I DECADÈNCIA DE L‘IMPERISegle XVI: Auge de l’imperi hispànic - Carles I i V (1517-1556). Política interior i exterior. - Felip II (1556-1598). Política interior i exterior.
  10. 10. 4.1.- IMPERI UNIVERSAL DE CARLES I i V (1517-56)HERÈNCIA DE CARLES. La dinastia delsHabsburg va arribar al tron pel matrimoni deJoana, filla i hereva dels Reis Catòlics, i elpríncep Felip d’Habsburg, fill de Maximilià,arxiduc d’Austria i emperador del SacreImperi Romanogermànic. Felip I el Bell Joana la Boja
  11. 11. MAPA 8.- TERRITORIS IMPERI DE CARLES I (B1-T4)ACTIVITAT PAU: Lectura i/o elaboració de mapa amb els dominis europeus de Carles I d’Espanya i V d’Alemanya, tot indicant les diferents herències rebudes.
  12. 12. MAPA 8.- TERRITORIS IMPERI DE CARLES I (B1-T4)ACTIVITAT PAU: Lectura i/o elaboració de mapa amb els dominis europeus de Carles I d’Espanya i V d’Alemanya, tot indicant les diferents herències rebudes.El MAPA 8 fa referència al vast imperi heretat per Carles I d’Espanya i V d’Alemanya,s’ha d’explicar les diferents herències: els territoris que va reunir sota el seu domini i la sevaprocedència.Convé fer una introducció de com va arribar al poder, després dels seus padrins, els ReisCatòlics, i dels seus pares, Felip I d’Espanya, conegut com el Bell, i Joana I de Castella,denominada la Boja.Després, cal estructurar el comentari amb els diferents territoris heretats, però concretantquins va rebre dels seus padrins o pares, i aquells que estigueren estretament lligats alsinteressos imperials de Carles, pel matrimoni del seu germà petit, Ferran (futuremperador) amb Anna de Bohèmia i d’Hongria. Així es completarà, sense oblidar res, eltrencaclosques del seu immens imperi.Finalitzar el comentari amb els objectius de la seva política imperial i les conseqüènciesque tingué aquesta per als territoris peninsulars i les colònies.Llògicament, segons l’espai i el temps que us quedi, s’ha de fer referència als problemes enpolítica interior i exterior, aquells que va haver d’enfrontar (si podeu expliqueu cadascun,tot i que sigui sintèticament). Amb tot això, el comentari estaria complet.Recordeu que el mapa pot venir amb informació (lectura) o vosaltres l’haureu d’elaborar,aportant la nomenclatura i la informació de la llegenda.
  13. 13. 4.1.- IMPERI UNIVERSAL DE CARLES I i V (1517-56) Felip el Bell Joana La Boja
  14. 14. ARBRE GENEALÒGIC
  15. 15. 4.1.- IMPERI UNIVERSAL DE CARLES I i V (1517-56)HERÈNCIA DE CARLES. Quan es va morirIsabel I de Castella, l’any 1504, la seva fillaJoana va ser proclamada reina de Castella,mentre Ferran el Catòlic va continuar regnant aAragó. Però l’any 1506 va morir Felip el Bell,l’espòs de la reina Joana, i aquesta va patir unaafecció mental (d’això prové que sigui conegudaamb el sobrenom de la Boja).
  16. 16. 4.1.- IMPERI UNIVERSAL DE CARLES I i V (1517-56)Felip el Bell i Joana la Boja
  17. 17. 4.1.- IMPERI UNIVERSAL DE CARLES I i V (1517-56)HERÈNCIA DE CARLES. Considerant la sevaincapacitat per governar, el seu pare Ferran vaassumir la regència de Castella, fins a la seva mortl’any 1516.
  18. 18. 4.1.- IMPERI UNIVERSAL DE CARLES I i V (1517-56)HERÈNCIA DE CARLES. Aleshores, Carles I, primogènit mascle de Felip i de Joana, nascut aGant (Bèlgica) l’any 1500, va ser proclamat rei a Brussel·les i va arribar a Espanya el 1517. Per la incapacitat de la mare i la mort del pare, i gràcies a la política matrimonial dels Reis Catòlics, Carles rebrà dels seus avis, directament, una immensa i problemàtica herència territorial, que el convertia en el fundador de la primera monarquia dels temps moderns.
  19. 19. 4.1.- IMPERI UNIVERSAL DE CARLES I i V (1517-56)El matrimoni de Joana I de Castella i Felip I de Castella va tenir sis fills.
  20. 20. ARBRE GENEALÒGIC
  21. 21. 4.1.- IMPERI UNIVERSAL DE CARLES I i V (1517-56)HERÈNCIA DE CARLES. Regnà de 1517-1556. Rei de Castella i Aragó, i emperador alemany(1520), el seu patrimoni era immens. L’EMPERADOR CARLES I i V
  22. 22. 4.1.- IMPERI UNIVERSAL DE CARLES I i V (1517-56)HERÈNCIA DE CARLES.De la seva àvia materna, Isabel de Castella, heretà la corona de Castella (incloses Granada i Navarra), les colònies americanes (les Índies),ciutats del nord d’Àfrica (Melilla, Orà, Alger, Bugia, Trípoli...) i Canàries.  Del seu avi matern, Ferran d’Aragó, heretà Aragó amb el Rosselló i la Cerdanya, i les possessions italianes (Nàpols, Sicília i Sardenya).  De l’àvia materna, Maria de Borgonya, heretà els Països Baixos (Holanda, Bèlgica, Artois), Luxemburg, el Franc comptat i Charolais.  Del seu avi patern, Maximilià I d’Àustria (emperador del Sacre Imperi Romanogermànic), heretà els Estats dels Habsburg, el sud de l’actual Alemanya: l’arxiducat d’Àustria, Estíria, Caríntia, Carniola, el Tirol, l’Alta Alsàcia i el ducat de Wurtemberg, a més de la possibilitat de poder presentar-se al càrrec d’emperador alemany (1519-20) i drets sobre Milà.  Bohèmia i part d’Hongria estarien estretament lligats als interessos imperials de Carles, pel matrimoni del seu germà petit Ferran (futur emperador) amb a Anna de Bohèmia i d’Hongria.
  23. 23. MAPA 8.- TERRITORIS IMPERI DE CARLES I (model 1)
  24. 24. MAPA 8.- TERRITORIS IMPERI DE CARLES I (model 2)
  25. 25. MAPA 8.- TERRITORIS IMPERI DE CARLES I (model 3)
  26. 26. 4.1.- IMPERI UNIVERSAL DE CARLES I i V (1517-56)L’any 1517, Carles I arribà a Espanya envoltat d’una cort d’amics, consellers i eclesiàstics deFlandes, entre els quals hi havia Adrià d’Utrecht (futur papa Adrià VI), no coneixien el país, niparlaven castellà, només holandès i alemanys, però van fer seus els càrrecs i dignitats. Això va suscitarimmediatament las malfiança entre els notables de Castella i Aragó.Va heretar les dues corones alhora, per la mort delseu avi, Ferran (1516). El monarca va convocar lesCorts de Castella, d’Aragó i de Catalunya, que el vanreconèixer com a rei de Castella i Aragó (1517-1556). Amb aquesta convocatòria volia atreure eldescontent i, sobretot, intentava aconseguir fons pera les seves empreses imperials europees. Adrià d’Utrecht (papa Adrià VI)
  27. 27. 4.1.- IMPERI UNIVERSAL DE CARLES I i V (1517-56)Després, l’any 1519, va morir el seu avi, l’emperador Maximilià, i Carles va ser elegit, per unanimitat,emperador alemany, a Frankfurt, heretant l’Imperi dels Habsburg. El maig de 1520, el monarca vamarxar cap a territori alemany per fer-se càrrec de l’Imperi. Retrat de l’emperador Maximilià I Albert Dürer
  28. 28. MAPA 8.- TERRITORIS IMPERI DE CARLES I (model 4)
  29. 29. 4.1.- L’IMPERI UNIVERSAL DE CARLES V (1517-56)Governa un gran imperi, a partir de 1520, com a rei Carles I d’Espanya i V d’Alemanya (elsHabsburg varen regnar dos segles). Però Carles va heretar el títol d’emperador en unes circumstànciesmolt difícil. S’acabava de produir la rebel·lió religiosa i política dels protestants a Europa central,França aspirava al domini d’Itàlia, i al Mediterrani era cada vegada més amenaçadora l’expansió del’Imperi Turc.En aquest context, Carles va entendre que tenia una granmissió històrica, junt al papa com a cap espiritual, havia depreservar la monarquia cristiana i universal (durant el seuregnat es succeïren els següents papes: Lleó X, 1513-21, idesprés Adrià VI, 1522-23, Clement VII, 1523-34, Pau III,1534-49, Juli III, 1550-55). Papa Lleó X (1513-1521, Giovani Llorenç de Mèdici), antecessor Juli II i successor Adrià VI
  30. 30. MAPA 8.- TERRITORIS IMPERI DE CARLES I (model 5)
  31. 31. 4.1.- IMPERI UNIVERSAL DE CARLES I i V (1517-56) L’imperi universal de Carles V estava format per un heterogeni conglomerat de territoris, que no s’unificaren, constituí una vastíssima col·lecció d’Estats amb interessos distints i, fins i tot, en alguns casos divergents. No va haver una política econòmica comú, ni el seu titular tenia els mateixos drets en cadascun dels Estats.El comú denominadorera la figura del sobirà.
  32. 32. MAPA 8.- TERRITORIS IMPERI DE CARLES I (model 6)
  33. 33. MAPA 8.- TERRITORIS IMPERI DE CARLES I (model 6)
  34. 34. 4.1.- IMPERI UNIVERSAL DE CARLES I i V (1517-56)Eren un conjunt d’estats reunits sota una única corona amb particularitats territorials, on Castella pelnombre dels seus habitants i per les seves riqueses es va convertir en el regne hegemònic de la novamonarquia.En cap cas s’hauria deconfondre amb un granEstat o una monarquiacentralista. A més detant amplis i variatsterritoris, la dignitatimperial aconseguidal’obligava no tan sols amantenir l’ordre en elcaos alemany, sinó atutelar la cristiandatsencera.
  35. 35. MAPA 8.- TERRITORIS IMPERI DE CARLES I (model 7)
  36. 36. 4.1.- IMPERI UNIVERSAL DE CARLES I i V (1517-56)La divisió de l’herència de Carles V (deixa l’Imperi alemany al seu germà petit Ferran i la resta alseu fill Felip II) semblava oferir a Felip II, l’oportunitat d’alliberar-se dels conflictes i alleugerirEspanya de la càrrega de la política imperial. Ferran acabat d’arribar a Espanya
  37. 37. Ferran I Habsburg
  38. 38. EDAT MODERNA: ARBRE GENEALÒGIC ÀUSTRIES
  39. 39. 4.1.- IMPERI UNIVERSAL DE CARLES I i V (1517-56)No obstant, ni Felip II ni els seus successors esconsideraren merament reis d’Espanya, donat que elsseus objectius foren mantenir l’integritat delsdominis de la casa d’Àustria i la seva hegemoniaen Europa, amenaçada, principalment, per França il’Imperi Otomà.
  40. 40. MAPA 8.- TERRITORISIMPERI DE CARLES I (model 8)
  41. 41. 4.1.- IMPERI UNIVERSAL DE CARLES I i V (1517-56)Els ingressos i el poder de Carles V procedien del seu extens i propi patrimoni, sobretot de Castella idels metalls preciosos de les Índies. s. XVI Castella, poc a poc, es va convertir en la base de la seva política, però tot d’una esclataren dos conflictes interns: les Comunidades i les Germanies.
  42. 42. MAPA 8.- TERRITORIS IMPERI DE CARLES I (model 9)
  43. 43. 4.1.- L’IMPERI UNIVERSAL DE CARLES V (1517-56)Rei de Castella i Aragó i emperador alemany (1520), governa un gran imperi.
  44. 44. MAPA 8.- TERRITORIS IMPERI DE CARLES I (model 10)
  45. 45. 4.1.- L’IMPERI UNIVERSAL DE CARLES V (1517-56)
  46. 46. MAPA 8.- TERRITORIS IMPERI DE CARLES I (model 11) Rei de Castella i Aragó i emperador alemany (1520), governa un gran imperi.
  47. 47. 4.1.- L’IMPERI UNIVERSAL DE CARLES V (1517-56) Rei de Castella i Aragó i emperador alemany (1520), governa un gran imperi. Revolta de les Comunitats a Castella (1520-22). Problemes interns Revolta de les Germanies a València i Mallorca (1519-23).Problemes externs: França, turcs i pirates musulmans, i protestants.
  48. 48. 4.1.1.- POLÍTICA INTERIOR. GERMANIES I COMUNIDADES: CAUSES I CONSEQÜÈNCIES DE CADASCUNAQuan arribà Carles V a Castella era un estranger que no coneixia la llengua, envoltat de consellersestrangers i amb l’única preocupació d’aconseguir el títol d’emperador; aquesta situació va produirmalestar. Els conflictes interns entre la monarquia i els grups polítics i socials dels regneshispànics es produïren ja al principi del seu regnat, i foren dos esclats revolucionaris: Revolta de les Comunitats a Castella (1520-22). Problemes interns Revolta de les Germanies a València i Mallorca (1519-23), a la Corona d’Aragó. En el cas de Mallorca, els agermanats foren una reedició de la revolta de la part forana de 1451-53.
  49. 49. 4.1.1.- POLÍTICA INTERIOR. COMUNIDADES A CASTELLAREVOLTA DE LES COMUNITATS (1520-22).El terme comuner designa a aquells que participaren en la revolta o alçament de les principalsciutats castellanes contra la política de Carles V, entre 1520 i 1522.Maria de Pacheco,darrera comunera, dona de Padilla. Els comuners: Padilla, Bravo i Maldonado en el patíbul.
  50. 50. 4.1.1.- POLÍTICA INTERIOR. COMUNIDADES A CASTELLAREVOLTA DE LES COMUNITATS (1520-22). ANTECEDENTS: D’ençà de la mort d’Isabel(1504) s’havien produït greus problemes socials i polítics.En l’aspecte econòmic cal tenir present, com a causa, les malescollites i les epidèmies seguides de gran mortaldat, de començamentdel segle i les fortes fluctuacions dels preus en 1510-12. Els petitsindustrials i els mercaders de les ciutats interiors (Segòvia, Toledo,Conca) reclamaven, contra els exportadors de la llana i els comerciantsde Sevilla i Burgos, una política proteccionista. Des del punt de vista polític, la mort de Ferran (1516) obrí un període de crisi, perquè el seu successor vivia a Gant.
  51. 51. 4.1.1.- POLÍTICA INTERIOR. COMUNIDADES A CASTELLAREVOLTA DE LES COMUNITATS (1520-22). En 1517, el nou sobirà delsregnes hispànics desembarca en Astúries, venia acompanyat d’un nombrósseguici de consellers flamencs, que es van comportar com si d’un paísconquistat es tractés. En 1518, convoca les corts en Valladolid per a jurar al nourei, però no parlava castellà (presidides pel bisbe de Badajoz). Abans de serreconegut rei, se li va exigir el jurament de les lleis castellanes, que el seugermà Ferran quedés en Castella fins que Carles tingués descendència, que elscàrrecs fossin pels castellans i que aprengués castellà. Pel contrari, Carles envia al seu germà fora i nomena en els alts càrrecs als seus consellers. Mentre, en 1519 a la mort del seu padrí Maximilià, és anomenat emperador.
  52. 52. 4.1.1.- POLÍTICA INTERIOR. COMUNIDADES A CASTELLAREVOLTA DE LES COMUNITATS (1520-22). En aquest moments, tant la corona de Castella comla corona d’Aragó obligaren a Carles I a abandonar el seu seguici de consellers estrangers i lireclamaren més atenció als afers dels regnes, però el monarca puja els impostos ordinaris (nodisposava de recursos pel viatge a Alemanya) i només convocà les corts (a Santiago) per demanar unsubsidi extraordinari per la seva coronació com a emperador. Les Corts es neguen i les trasllada a La Corunya (on ho aconsegueix, a canvi promet no donar càrrecs als estrangers i que els doblers no sortirien fora). L’any 1520, després d’aconseguir doblers de les corts de Castella, parteix immediatament cap a la coronació imperial de Frankfurt, enmig d’un malestar creixent (els castellans consideraven que el rei s’allunyava del problemes del país). Deixa com a governant, en Espanya, al seu conseller flamenc, Adrià d’Utrech (futur papa Adrià VI) i comença el moviment comuner.
  53. 53. 4.1.1.- POLÍTICA INTERIOR. COMUNIDADES A CASTELLA
  54. 54. 4.1.1.- POLÍTICA INTERIOR. COMUNIDADES A CASTELLAREVOLTA DE LES COMUNITATS (1520-22). Nombroses Juntes municipals i la petita noblesacastellana es varen revoltar contra l’auroritarisme que suposava el nou monarca i la seva cortestrangera. Una sèrie de ciutats castellanes, en especial Toledo, Segòvia, Àvila, Burgos i Salamanca,s’aixecaren contra l’emperador, s’autoproclamen una “comunitat” (es constitueixen en govern delregne) i arribaren a oferir la corona a Joana, que estava reclosa al monestir de Tordesillas. Revolta de les Comunitats a Castella (1520-22). Problemes interns La revolta dels comuners, guiats pels dirigents Juan de Padilla, Juan Bravo i Francisco Maldonado, fou per reclamar el següent.
  55. 55. 4.1.1.- POLÍTICA INTERIOR. COMUNIDADES A CASTELLAREVOLTA DE LES COMUNITATS (1520-22). Demandes dels comuners: Major protecció per a la indústria tèxtil de la llana castellana, molt perjudicada per les exportacions de llana capa Anglaterra i Holanda i reducció d’impostos. Que el rei Carles es comportés com un governant espanyol i regni des d’Espanya, prescindint dels consellers igovernants estrangers (expulsió immediata, s’oposen a les autoritats que acompanyaven a Carles V, a l’alta noblesa iexpulsen els corregidors), i que el rei acati la voluntat del regne (dels procuradors de les ciutats en les Corts). Així es disminuiria el poder de la noblesa i es limitaria el poder reial.
  56. 56. 4.1.1.- POLÍTICA INTERIOR. COMUNIDADES A CASTELLA
  57. 57. 4.1.1.- POLÍTICA INTERIOR. COMUNIDADES A CASTELLAREVOLTA DE LES COMUNITATS (1520-22). El moviment fou dirigit per la petita noblesa,mestres dels oficis i alguns clergues. L’aristocràcia es va mantenir al marge fins que els comuners,per guanyar suport popular, impulsaren moviments anti-senyorials, llavors la noblesa va tancar filesamb els representants del monarca.Finalment, l’any 1521, Adrià d’Utrech, dirigint un exèrcit imperial i amb l’ajuda de bona part de lanoblesa derrotaren els comuners a la batalla de Villalar. Els dirigents comuners (Juan de Padilla,Juan Bravo i Francisco Maldonado) varen ser ajusticiats.
  58. 58. 4.1.1.- POLÍTICA INTERIOR. COMUNIDADES A CASTELLAREVOLTA DE LES COMUNITATS (1520-22). Tan sols Toledo, defensada per Maria Padilla(esposa de Padilla) va resistir fins 1522. Es posava fi al moviment i s’assegurava l’autoritarisme regii en Castella s’estén el sentiment d’haver perdut les llibertats.
  59. 59. Els comuners: Padilla, Bravo i Maldonado en el patíbul.
  60. 60. 4.1.1.- POLÍTICA INTERIOR. COMUNIDADES A CASTELLAEs posava fi al moviment i s’assegurava l’autoritarisme regi i en Castella s’estén el sentimentd’haver perdut les llibertats.
  61. 61. 4.1.1.- POLÍTICA INTERIOR. COMUNIDADES A CASTELLAMARIA de PACHECO, LA DARRERA HEROÏNA DEL MOVIMENTCOMUNER. El moviment comuner va tenir la seva heroïna particular en lafigura de María de Pacheco (1496-1531), una dona provinent de l’alta noblesacastellana, emparentada amb els Mendoza per part de pare i amb els Pacheco(marquesos de Villena) per part de mare. Dona culta educada en l’ambientrenaixentista, María tenia coneixements de llatí, grec, matemàtiques, lletres ihistòria. Difícilment es podia esperar d’ella que es convertís en la “lleona deCastella”, la dona que mantindria viu l’esperit de la revolta comunera desprésde la derrota de Villalar i l’execució del seu marit, Juan de Padilla.Amb catorze anys, María es va casar amb Juan de Padilla, cavaller i oficialmilitar de la ciutat de Toledo. Era una boda concertada pel seu pare, Íñigo Lópezde Mendoza y Quiñones, i que obligava l’adolescent a renunciar als dretsd’herència paterns a canvi d’una quantiosa dot. Sembla ser que aquest casamentno va acabar de satisfer les seves aspiracions personals i per això va ser un delsprincipals recolzaments del seu marit en esclatar la revolta comunera el 1520.Maria va veure en l’esclat revolucionari l’oportunitat que el seu home adquirís la notorietat que mai havia tingut. Quan,el juliol de 1520, Padilla va ser escollit com a capità general de l’exèrcit comuner per la Santa Junta d’Àvila, Mariaes va convertir en la governadora de la ciutat de Toledo. Mesos després, el març de 1521, arribaria a Toledo el bisbe deZamora, Antonio de Acuña, un altre líder destacat del moviment comuner. Des d’aquell moment, el govern de la ciutatva restar en mans de María i el bisbe.La notícia de la desfeta comunera a Villalar, el 24 d’abril, i la posterior execució del seu marit van suposar un copduríssim per a María. Les seves esperances en la victòria de la revolta semblaven esvair-se, però aquesta no es varendir. La defensa de Toledo davant dels exèrcits reials fou èpica, resistint nou mesos de setge. D’aquesta manera, lacapital castellana seria la darrera plaça comunera en capitular davant de l’emperador.Des de l’Alcàsser de Toledo, María va dirigir la resistència comunera, en competència amb el bisbe Acuña. En la sevaconvicció en la defensa de la ciutat, María va arribar a requisar la plata del tresor de la catedral per poder pagar el soudels soldats. Van ser nou mesos de resistència, possibilitats en part pel fet que l’exèrcit reial va haver de dirigir elsseus esforços cap a Navarra per a defensar-se d’una ofensiva francesa. Finalment, però, el setge sobre Toledo vaculminar el mes d’octubre de 1521. Semblava que l’aixecament havia estat derrotat.
  62. 62. 4.1.1.- POLÍTICA INTERIOR. COMUNIDADES A CASTELLAMARIA de PACHECO, LA DARRERA HEROÏNA DEL MOVIMENT COMUNER. María, però, no vaacceptar la derrota. El febrer de 1522, la “lleona de Castella” va prendre l’Alcàsser i va alliberar els comunersempresonats en la darrera etapa de la revolta comunera. Va ser una resistència fugaç. Ràpidament les tropes reials inobiliàries van controlar la ciutat i María va haver de refugiar-se en l’exili portuguès per evitar la mort. En canvi,el bisbe Acuña no va ser tan afortunat i va ser executat.Des de Portugal, en la cort del rei Joan III, María va ser protegida gràcies a la seva condició noble. Instal·lada a Bragai Porto, l’antiga heroïna de la revolta comunera va haver de subsistir amb pocs mitjans i havent de fer-se càrrec delseu infant. Carles V es va negar a concedir-li el perdó. Així, la “lleona de Castella” viuria els darrers anys de la sevavida exiliada. A la seva mort, el 1531, l’emperador es va negar a permetre que el seu cos fos enterrat al costat delseu marit a Villalar. Havia mort la dona, però el mite encara no havia deixat de créixer.
  63. 63. 4.1.1.- POLÍTICA INTERIOR. GERMANIES A VALÈNCIA Revolta de les Comunitats a Castella (1520-22). Problemes interns Revolta de les Germanies a València i Mallorca (1519-23), a la Corona d’Aragó.REVOLTA DE LES GERMANIES A VALÈNCIA (1519-1521). Rebel·lions que van esclatarparal·lelament a les Comunitats i que es donaren, gairebé, a tots els territoris de la Corona d’Aragó,tot i que esclatà i afectà més a València, i es va expandir a Mallorca.
  64. 64. 4.1.1.- POLÍTICA INTERIOR. GERMANIES A VALÈNCIAREVOLTA DE LES GERMANIES A VALÈNCIA (1519-1521). Es tracta d’unes revoltes méssocials que polítiques (de contingut anti-senyorial).És un aixecament popular de l’artesanat urbà, petits propietaris, pagesos més pobres, baix clergat icomerciants de les ciutats o petita burgesia, que descontents per l’absència del rei, varen aprofitar lafugida de les autoritats municipals que temien l’epidèmia de pesta i als atacs berberescos.Davant aquesta absència de poder, els agermanats es neguen a ser submisos als representants delmonarca i dirigeixen la revolta contra les oligarquies del regne de València, és a dir, l’alta noblesa iels seus serfs mudèjars, l’alt clero, i la poderosa burgesia adinerada (oligarquia ciutadana).
  65. 65. 4.1.1.- POLÍTICA INTERIOR. GERMANIES A VALÈNCIAREVOLTA DE LES GERMANIES A VALÈNCIA (1519-1521). Els agermanats dirigits per JoanLlorens, Guillem Sorolla i Vicent Peris, van aconseguir el control de la ciutat de València. Cos escapçats de Vicent Peris, líder de l’exèrcit germanat i heroi popular. Executat pels reialistes a l’entrada d’aquests a València, ciutat agermanada, aDemandes: la fi de la revolta de les Germanies. Reducció del preu dels arrendaments camperols. Abolició de la jurisdicció senyorial i dels impostos, s’oposaven als abusos senyorials (recordeu elmals usos abolits per Ferran el Catòlic en la Sentència Arbitral de Guadalupe), i a la presència demusulmans. Protecció del monarca davant els abusos. Major democratització en l’elecció dels càrrecs del govern municipal.Els dirigents foren derrotats i executats. El conflicte finalitza amb la victòria de la noblesa aliada ala monarquia.
  66. 66. 4.1.1.- POLÍTICA INTERIOR. GERMANIES A MALLORCAGERMANIA A MALLORCA (1521-1523). La revolta mallorquina, a l’igualque la valenciana, també és una revolta més social que política, va serprovocada per la miserable situació de la pagesia i dels menestrals, asfixiatsper les càrregues impositives i per la pressió de les classes propietàries, pertant, és una insurrecció de les classes populars contra les oligarquies deciutat i es tracta d’una reedició de la revolta forana de Mallorca de 1451-53,que enfrontà a tota la part forana contra la ciutat. A Mallorca, al principi,guanyen les classes populars als de la ciutat; la rebel·lió, dirigida per JoanCrespí, que era moderat i, posteriorment, per Joanot Colom, un radical, vadominar l’illa fins el 1523. A la germania mallorquina tan sols un poble noparticipà, Alcúdia, i Carles V el proclamà ciutat. Demandes:  Supressió dels censos i dels imposts indirectes.  Major representació dels forans en les institucions polítiques del regne (Gran i General Consell).
  67. 67. 4.1.1.- POLÍTICA INTERIOR. GERMANIES A MALLORCAGERMANIA A MALLORCA (1521-1523). El virrei Gurreadesembarcà amb un exèrcit imperial a Alcúdia i les tropesimperials sufocaren, definitivament, la revolta i els agermanatsforen derrotats, imposant una forta repressió (Joanot Colom vaser executat) i la imposició de càrregues fiscals punitives. Joanot Colom, per Josep Reynés (1841), un dels caps de les revoltes a Mallorca. Fototeca. cat. Enciclopèdia catalana. La revolta també va fracassar a Catalunya.
  68. 68. 4.1.1.- POLÍTICA INTERIOR. GERMANIESGERMANIES A VALÈNCIA I MALLORCA. CONCLUSIÓ. Les revoltes foren dominades per les tropes reials i nobiliàries unides i les ciutats castigades. La monarquia fou la gran vencedora. Les Corts de Castella es varen convertir en una institució submisa. Els nobles, atemorits i impotents davant les revoltes, es varen convertir en aliats fidels del rei i, en conseqüència, de la política exterior posterior, costosa i ambiciosa, que es va finançar amb els recursos humans i econòmics de Castella, que el rei va obtenir sense quasi oposició, a partir d’ara.
  69. 69. 4.1.1.- POLÍTICA INTERIOR: RESUM PROBLEMESProblemes interns- Carles educat a Flandes, no parla castellà.- Consellers flamencs (enveja noblesa castellana).- Només convoca corts per demanar diners i coronar-se emperador. Adrià d’Utrecht (papa Adrià VI) Revolta de les Comunitats a Castella (1520-22). - Diferents ciutats de Castella. - Causa: política econòmica i no respecte de les lleis del regne (entrada estrangers en la cort). - Protagonistes: gentilhomes, comerciants, artesans. - Revoltes anti-senyorials al camp. - Conseqüències: exèrcit esclafa la revolta i els dirigents són executats. Revolta de les Germanies a València i Mallorca (1519-23), a la Corona d’Aragó. - Disturbis a la Corona d’Aragó (+ greus a València i Mallorca). - Protagonistes: artesans i pagesos. - Demanen: - Participar en càrrecs municipals. - Millores en arrendaments al camp. - Volen ajuda dels rei → problema: aliat dels nobles → repressió (1523).
  70. 70. 4.1.2.- POLÍTICA EXTERIOR EUROPEA DE CARLOS V I LA SEVA RELACIÓ AMB LA REFORMA PROTESTANT La idea principal de Carles V era la d’un Imperi (defensar la seva fabulosa herència) i volgué imposar la seva hegemonia a tota Europa. Els objectius prioritaris de mantenir la idea imperial i de defensar la Cristiandat va suposar l’inici d’una activa política diplomàtica i militar a Europa. L’emperador creia que la seva obligació era defensar a Europa dels greus problemes que l’assolaven: els turcs i els protestants. L’emperador Carles I i V amb el bastó, retrat de Rubens, copiat d’un retrat fet per Ticià
  71. 71. 4.1.2.- POLÍTICA EXTERIOR EUROPEA DE CARLOS V I LA SEVA RELACIÓ AMB LA REFORMA PROTESTANT Però es trobà amb una triple amenaça i tingué tres fronts oberts en política exterior: els protestants, els turcs i pirates musulmans, i França, perquè amb el país veïnat es disputava l’emperador l’hegemonia europea.
  72. 72. MAPA 8.- TERRITORIS IMPERI DE CARLES I (model 12)
  73. 73. 4.1.2.- POLÍTICA EXTERIOR EUROPEA DE CARLOS V I LA SEVA RELACIÓ AMB LA REFORMA PROTESTANTENFRONTAMENT I SUPREMACIA SOBRE FRANÇA.L’enfrontament Espanya - França venia d’enfora i prové demotius varis: en aquests moments, de la rivalitat personal deCarles V amb Francesc I; del llegat anterior, per exemple, deles lluites per l’hegemonia europea, que donaren lloc alsenfrontaments per Navarra i pel control dels territoris italians. És més, França i la corona d’Aragó feia dos segles que estaven enfrondes pel Rosselló i la Cerdanya i pels territoris italians (política d’enllaços matrimonials dels Reis Catòlics per aïllar França).
  74. 74. Escultura Cinquecento: segle XVIBENVENUTO CELLINI (Florència, 1500- Florència, 1571) MANIERISME Saler de Francesc I de França. Bienvenuto Cellini (1540)
  75. 75. Benvenuto Cellini (1500-1571) El famós Saler de Francesc I de França Kunsthistorisches Museum de VienaAl·legoria mitològica d’or, argent i esmalt concebuda com una font en petita escala.
  76. 76. EXPANSIÓ TERRITORIAL ARAGÓ: INCORPORACIÓ ITÀLIAEn temps del Reis Catòlics, elsconflictes s’iniciaren per lesaspiracions del rei de França,Carles VIII, per dominar Nàpols. Gonzalo Fernández de Córdoba, el Gran Capità
  77. 77. 4.1.2.- POLÍTICA EXTERIOR EUROPEA DE CARLOS V I LA SEVA RELACIÓ AMB LA REFORMA PROTESTANT ENFRONTAMENT I SUPREMACIA SOBRE FRANÇA. L’emperador Carles V va fer sis guerres amb França (1521-1541). La primera en 1521: França envaeix Navarra i des de Milà intenta assegurar la seva hegemonia en el nord d’Itàlia. En aquests moments, en l’enfrontament entre Francesc I de França i Carles I (V), el punt de conflicte serà, per tant, el ducat de Milà. L’emperador volia aconseguir un corredor per a poder transportar les seves tropes des dels seus territoris del sud fins als del nord (Països Baixos). A aquesta estratègia li fallava Milà.
  78. 78. 4.1.2.- POLÍTICA EXTERIOR EUROPEA DE CARLOS V I LA SEVA RELACIÓ AMB LA REFORMA PROTESTANT ENFRONTAMENT I SUPREMACIA SOBRE FRANÇA. L’any 1525, a la batalla de Pavia, els terços espanyols derroten les tropes franceses i es fan amb el ducat de Milà. El rei de França, Francesc I, és capturat, dut a Espanya i tancat a Girona. Els francesos hagueren de pagar un gran rescat pel seu alliberament, els espanyols el bescanviaren amb França per molts de diners. Carles V controla Milà.
  79. 79. 4.1.2.- POLÍTICA EXTERIOR EUROPEA DE CARLOS V I LA SEVA RELACIÓ AMB LA REFORMA PROTESTANT ENFRONTAMENT I SUPREMACIA SOBRE FRANÇA. Poc més tard, l’any 1527, el Papa Clement VII, per por del domini espanyol a Itàlia s’alià amb el rei de França contra l’emperador i, el mateix any 1527, les tropes espanyoles/imperials (espanyols i alemanys) entraran i saquejaran Roma amb el conegut il saco di Roma, el saqueig de Roma. El Papa torna a l’aliança amb Espanya.
  80. 80. 4.1.2.- POLÍTICA EXTERIOR EUROPEA DE CARLOS V I LA SEVA RELACIÓ AMB LA REFORMA PROTESTANT ENFRONTAMENT I SUPREMACIA SOBRE FRANÇA. La lluita es continuà en 1536, en els escenaris d’Itàlia i Països Baixos; enfrontament que es perllongarà durant 20 anys amb llargs períodes de pau intermedis.
  81. 81. 4.1.2.- POLÍTICA EXTERIOR EUROPEA DE CARLOS V I LA SEVA RELACIÓ AMB LA REFORMA PROTESTANT ENFRONTAMENT I SUPREMACIA SOBRE FRANÇA. La darrera d’aquestes guerres va acabar durant el regnat de Felip II (1556-1598), al començament dels seu regnat (10 agost de 1557) va derrotar als francesos en la batalla de Saint Quentin. Posteriorment, la Pau de Cateau- Cambrésis (1559) entre Felip II i Enric II de França va establir un llarg període d’hegemonia de la casa d’Àustria en Itàlia i en tota Europa occidental.
  82. 82. 4.1.2.- POLÍTICA EXTERIOR EUROPEA DE CARLOS V I LA SEVA RELACIÓ AMB LA REFORMA PROTESTANT LLUITA CONTRA ELS TURCS. La guerra contra els turcs de Solimà el Magnífic (hegemònics a la Mediterrània) va tenir dos escenaris: a.- Europa central. b.- Mediterrani occidental (segon problema).
  83. 83. MAPA 8.- TERRITORIS IMPERI DE CARLES I (model 13)
  84. 84. 4.1.2.- POLÍTICA EXTERIOR EUROPEA DE CARLOS V I LA SEVA RELACIÓ AMB LA REFORMA PROTESTANT LLUITA CONTRA ELS TURCS. Dos escenaris: a.- EUROPA CENTRAL: Les tropes del soldà (“sultán”) Solimà el Magnífic (1520- 1566) s’estenien per l’est d’Europa, havien començat a ocupar territoris (ocuparen Hongria i assetjaren Viena), cosa que amenaçava els territoris imperials pel centre d’Europa. L’any 1530, l’emperador Carles I (V) va rebutjar i derrotar els turcs a les portes de Viena.
  85. 85. MAPA 8.- TERRITORIS IMPERI DE CARLES I (model 12)
  86. 86. 4.1.2.- POLÍTICA EXTERIOR EUROPEA DE CARLOS V I LA SEVA RELACIÓ AMB LA REFORMA PROTESTANT LLUITA CONTRA ELS TURCS. Dos escenaris: a.- EUROPA CENTRAL: L’any 1530, l’emperador Carles I (V) va rebutjar i derrotar els turcs a les portes de Viena. Viena semblà ser una obsessió pels musulmans com ho va ser Al-Andalus, temps enrere, en definitiva conquerir Europa.
  87. 87. 4.1.2.- POLÍTICA EXTERIOR EUROPEA DE CARLOS V I LA SEVA RELACIÓ AMB LA REFORMA PROTESTANT LLUITA CONTRA ELS TURCS. Dos escenaris: b.- MEDITERRANI OCCIDENTAL (segon problema): Els corsaris de la pirateria turca, protegits per Solimà (amb el seu almirall, Barbarroja) ocuparen Trípoli i Bugia i, fins i tot, saquejaren pobles costaners d’Itàlia i d’Espanya.
  88. 88. 4.1.2.- POLÍTICA EXTERIOR EUROPEA DE CARLOS V I LA SEVA RELACIÓ AMB LA REFORMA PROTESTANT LLUITA CONTRA ELS TURCS. Dos escenaris: b.- MEDITERRANI OCCIDENTAL (segon problema): Cal destacar que l’any 1535 Carles I (V) va conquerir Tunis, però l’any 1541 va ser derrotat a Alger. Carles V va poder fer front en la Mediterrània occidental amb l’ajut de l’almirall genovès, Andrea Doria.
  89. 89. MAPA 8.- TERRITORIS IMPERI DE CARLES I (model 1)
  90. 90. 4.1.2.- POLÍTICA EXTERIOR EUROPEA DE CARLOS V I LA SEVA RELACIÓ AMB LA REFORMA PROTESTANT LLUITA CONTRA ELS TURCS. Dos escenaris:
  91. 91. 4.1.2.- POLÍTICA EXTERIOR EUROPEA DE CARLOS V I LA SEVA RELACIÓ AMB LA REFORMA PROTESTANT LLUITA CONTRA ELS TURCS. La guerra contra els turcs no va constituir una prioritat per a Carles V, els recursos els va dedicar a altres campanyes militars i el Mediterrani occidental es va convertir en un mar segur fins a Lepant (1571, Felip II).
  92. 92. 4.1.- L’IMPERI UNIVERSAL DE CARLES V (1517-56) Rei de Castella i Aragó i emperador alemany (1520), governa un gran imperi. Revolta de les Comunitats a Castella (1520-22). Problemes interns Revolta de les Germanies a València i Mallorca (1519-23).Problemes externs: França, turcs i pirates musulmans, i protestants.
  93. 93. 4.1.2.- POLÍTICA EXTERIOR EUROPEA DE CARLOS V I LA SEVA RELACIÓ AMB LA REFORMA PROTESTANT LLUITA CONTRA ELS PROTESTANTS ALEMANYS (1545-1555). La reforma protestant, que esclatà a principis del segle XVI, va ser el principal problema de l’emperador. Els principals iniciadors d’aquestes reformes foren: Martí Luter, Joan Calví (calvinisme) i Enric VIII (anglicanisme), van crear noves religions a partir del catolicisme. El frare augustinià d’origen alemany Martí Luter havia demanat la reforma de l’Església en les 95 tesis, en les quals criticava algunes de les seves pràctiques. Lucas Cranach el vellRetrat de Martí Luter (1526)
  94. 94. 4.1.2.- POLÍTICA EXTERIOR EUROPEA DE CARLOS V I LA SEVA RELACIÓ AMB LA REFORMA PROTESTANT LLUITA CONTRA ELS PROTESTANTS ALEMANYS (1545-1555). Aquestes idees van influir en els prínceps alemanys, que suposaren un doble problema: d’una banda els prínceps protestants qüestionaren l’autoritat i la integritat imperial, per altra les tesis de Luter rompien la unitat catòlica de la Cristiandat.
  95. 95. 4.1.2.- POLÍTICA EXTERIOR EUROPEA DE CARLOS V I LA SEVA RELACIÓ AMB LA REFORMA PROTESTANT LLUITA CONTRA ELS PROTESTANTS ALEMANYS (1545-1555).
  96. 96. 4.1.2.- POLÍTICA EXTERIOR EUROPEA DE CARLOS V I LA SEVA RELACIÓ AMB LA REFORMA PROTESTANT LLUITA CONTRA ELS PROTESTANTS ALEMANYS (1545-1555). Els territoris de l’imperi foren l’espasa defensora del catolicisme, pel que l’emperador intentà frenar el protestantisme en dos fronts:a.- El TEOLÒGIC.b.- El MILITAR.
  97. 97. 4.1.2.- POLÍTICA EXTERIOR EUROPEA DE CARLOS V I LA SEVA RELACIÓ AMB LA REFORMA PROTESTANT LLUITA CONTRA ELS PROTESTANTS ALEMANYS (1545-1555). Els territoris de l’imperi foren l’espasa defensora del catolicisme, pel que l’emperador intentà frenar el protestantisme en dos fronts:a.- El TEOLÒGIC.b.- El MILITAR.
  98. 98. 4.1.2.- POLÍTICA EXTERIOR EUROPEA DE CARLOS V I LA SEVA RELACIÓ AMB LA REFORMA PROTESTANT LLUITA CONTRA ELS PROTESTANTS ALEMANYS (1545-1555). Dos fronts: a.- El TEOLÒGIC. Als inicis del conflicte, Carles I (V) va mantenir una actitud conciliadora i es va mostrar partidari d’arribar a un compromís entre Luter i el Papa, així va convocar i presidir una reunió en Worms en 1521 (l’any de Villalar, de la invasió de Navarra per França, i de l’expulsió pels turcs dels cavallers de Malta de l’illa de Rodes). En la Dieta de Worms, Carles V demanà a Luter que es retractés, aquest no ho va fer i es va posar sota la protecció de Frederic de Saxònia. Carles condemnà a Luter i reclamà un Concili per a la reforma de l’església, alguns prínceps alemanys protestaren (protestants).
  99. 99. 4.1.2.- POLÍTICA EXTERIOR EUROPEA DE CARLOS V I LA SEVA RELACIÓ AMB LA REFORMA PROTESTANT LLUITA CONTRA ELS PROTESTANTS ALEMANYS (1545-1555). Dos fronts: a.- El TEOLÒGIC. Per tant, l’emperador va influir perquè el papa Pau III posés en marxa i convoqués el Concili de Trento (1545), on es fixà el dogma catòlic front al protestantisme (definició de les idees) i es varen intentar depurar molts vicis del clergat. Però, quan el Papa convocà aquest concili, l’enfrontament es va fer inevitable, perquè la ruptura ja era un fet i va originar la guerra entre els prínceps protestants i Carles V.
  100. 100. 4.1.2.- POLÍTICA EXTERIOR EUROPEA DE CARLOS V (1517-56)LLUITA CONTRA ELS PROTESTANTS ALEMANYS (1545-1555). Dos fronts:b.- El MILITAR. El protestantisme va ser adoptat per diferents prínceps als territoris alemanys ials dominis de Flandes. L’Anglaterra d’Enric VIII també es va separar de l’obediència de Roma.Carles V, com a defensor de l’església, havia de combatre el protestantisme, preservar la unitat del’Església i defensar l’autoritat del papa, que els dissidents negaven.
  101. 101. MAPA 8.- TERRITORIS IMPERI DE CARLES I (model 15)
  102. 102. 4.1.2.- POLÍTICA EXTERIOR EUROPEA DE CARLOS V (1517-56)LLUITA CONTRA ELS PROTESTANTS ALEMANYS (1545-1555). Dos fronts:b.- El MILITAR. Així, l’emperador lluità contra la reforma de Luter ialguns prínceps alemanys que veuen amb ella l’oportunitat d’augmentarles seves rendes i independitzar-se de l’emperador. Ticià CARLES V A CAVALL EN MÜHLBERG (1548) Oli sobre llenç (332 x 279 cm) Madrid, Museu del Prado
  103. 103. 4.1.2.- POLÍTICA EXTERIOR EUROPEA DE CARLOS V (1517-56)LLUITA CONTRA ELS PROTESTANTS ALEMANYS (1545-1555). Dos fronts:b.- El MILITAR. Tot i que Carles ho va intentar no va aconseguir evitar que la reforma protestants’estengués per la meitat nord d’Europa.
  104. 104. 4.1.2.- POLÍTICA EXTERIOR EUROPEA DE CARLOS V (1517-56)LLUITA CONTRA ELS PROTESTANTS ALEMANYS (1545-1555). Dos fronts: b.- El MILITAR. En iniciar l’enfrontament, va tenir alguns èxits bèl·lics, com la victòria de l’emperador a la batalla de Mühlberg (1547) contra els prínceps protestants alemanys, que va incrementar, momentàniament, el poder de Carles V en Alemanya, tot i que no va resoldre la qüestió. Finalment, l’aliança entre França i els prínceps alemanys va obligar a l’emperador a acceptar la pau d’Augsburg (1555), que reconeixia la llibertat religiosa i la igualtat del catolicisme i el protestantisme, així com el dret dels prínceps alemanys a imposar la seva religió, dins el seu territori, als seus súbdits (cuius regio, eius religio). Ticià CARLES V A CAVALL EN MÜHLBERG (1548) Oli sobre llenç (332 x 279 cm) Madrid, Museu del Prado
  105. 105. 4.1.2.- POLÍTICA EXTERIOR EUROPEA DE CARLOS V I LA SEVA RELACIÓ AMB LA REFORMA PROTESTANT LLUITA CONTRA ELS TURCS. L’esforç per mantenir la idea imperial (Universitas Cristiana) va suposar una carrega impossible de mantenir per les finances de la corona i, en definitiva, suposà un fracàs per l’emperador que, l’any 1556, afectat per una malaltia, abdicà totalment (abdicacions de Brussel·les).
  106. 106. 4.1.2.- POLÍTICA EXTERIOR EUROPEA DE CARLOS V I LA SEVA RELACIÓ AMB LA REFORMA PROTESTANT Carles V cedeix els dominis austríacs i els seus drets imperials al seu germà Ferran, renuncia als seus dominis en la península Ibèrica, en Borgonya i Itàlia a favor del fill Felip II (li deixà Espanya, Itàlia, Amèrica i els Països Baixos), i es retira al monestir de Yuste (Càceres, Extremadura). Molts dels problemes de l’emperador els heretarà el seu fill Felip II.
  107. 107. MAPA 9.- TERRITORIS IMPERI DE FELIP II (B1-T4)ACTIVITAT PAU: Lectura i/o elaboració de mapa amb els dominis europeus de Felip II, inclòs el Regne de Portugal.El MAPA 9 fa referència a l’herència imperial de Felip II. S’ha de començarexplicant la divisió de l’imperi de Carles V (entre els seu fill Felip II i el seugermà petit Ferran I d’Habsburg) i com va aconseguir Felip II l’objectiu delsseus besavis, els Reis Catòlics, la unió peninsular (Portugal i les sevescolònies, en 1580).Esmentar el canvi d’objectius de la seva política (defensor de laContrareforma) i les conseqüències que tingué aquesta per als territorispeninsulars i les colònies: els enfrontaments i el domini de França (SantQuintí i la matança del hugonots), el domini de la Mediterrània enfrontat amb elsturcs de Solimà el Magnífic (Lepant), amb Anglaterra (Armada Invencible), larevolta i divisió dels Països Baixos en protestants calvinistes i catòlics. Enpolítica interior, la revolta dels moriscos de Las Alpujarras i els aldarullsaragonesos, arran de l’afer d’Antonio Pérez (el seu secretari).Recordeu que el mapa pot venir amb informació (lectura) o vosaltres l’haureud’elaborar, aportant la nomenclatura i la informació de la llegenda.
  108. 108. 4.1.- L’IMPERI UNIVERSAL DE CARLES V (1517-56)
  109. 109. ESCULTURA -Leone i Pompeo Leoni  Pare i fill, escultors manieristes italians del Cinquecento, arrelats a l’Espanya, desenvolupen retrats apoteòsics i al·legòrics (escultors favorits de Carles V i de Felip II).  Obra: Carles V amb la seva dona i les seves germanes (El Escorial).
  110. 110. Leone Leoni (pare) (escultors favorits de Carles V i de Felip II)Obra: L’emperador Carles V dominant o abatent el furor (Museu del Prado).
  111. 111. Lucas Cranach Retrat de l’emperador (1533) Oli sobre taulaLeone (1509–1590) i Pompeo (1533–1608) LeoniL’emperador Carles V dominant el Furor (detall) Bronze, 251 cm d’altura Número d’inventari: E-273
  112. 112. 4.1.2.- POLÍTICA EXTERIOR: RESUM PROBLEMES França - Etern rival (Francesc I). - 1525: Batalla Pavia. Turcs - Imperi otomà amenaça la zona del Danubi. - 1529: Setge a la ciutat de Viena. - 1530: Carles I els derrota. - 1525: Carles I ocupa Tunis. Prínceps alemanys / Martí Luter - No acord → guerres de religió. - 1521: Dieta de Worms. - 1545: Concili de Trento. - 1547: Batalla de Mühlberg. - 1555: Pau d’Augsburg - 1556: Abdicacions de Brussel·les.
  113. 113. MAPA 8.- TERRITORIS IMPERI DE CARLES I (model 14)
  114. 114. TERMINOLOGIACASA D’ÁUSTRIA.És el nom amb què es coneix la dinastiaHabsburg, que va regnar en la monarquiahispànica en els segles XVI i XVII; des de laConcòrdia de Villafáfila en què Felip I elBell és reconegut com rei consort de laCorona de Castella, quedant per al seu sogreFerran el Catòlic la Corona d’Aragó; fins lamort sense successió directa de Carles II queva provocar la Guerra de Successióespanyola.L’emperador Carles V (Carles I d’Espanya)va heretar un enorme i complex conjuntterritorial i oceànic. Reuní quatre caseseuropees: Borgonya, Àustria, Aragó iCastella, i va posar la base del que es coneixcom Imperi espanyol, sobretot a partir de ladivisió de la seva herència (1554-1556) entreel seu germà Ferran I d’Habsburg i el seufill Felip II. Des de llavors existiren duesbranques de la casa d’Àustria, els Habsburgde Madrid i els Habsburg de Viena.
  115. 115. TERMINOLOGIACASA D’ÁUSTRIA.La monarquia hispànica fou durantaquesta època la major potènciad’Europa. Durant els anomenats Àustriesmajors (Carles I i Felip II) va aconseguirl’apogeu de la seva influència i poder,sobretot amb la incorporacióde Portugal i el seu extens Imperi; mentreque els regnats dels Àustries menors(Felip III, Felip IV i Carles II) coincidentsamb l’esplendor del Segle d’Or de les artsi les lletres, suposaren l’etapa conegudacom “decadència espanyola”: la pèrduade l’hegemonia europea i una profundacrisi econòmica i social.
  116. 116. AMPLIACIÓ RESUM : L’EMPERADOR CARLES I i VEl 24 de febrer de 1500 neix, en Gant, Carles I d’Espana i V d’Alemanya. Els seus pares eren Felipd’Hasburg, conegut com el Bell, arxiduc d’Àustria, duc de Borgonya i comte de Flandes, i Joanade Castella, hereva de la corona castellana i de l’aragonesa. Els seus padrins materns eren els ReisCatòlics i els paterns l’emperador Maximilià I i donya Maria de Borgonya. Carles obtindrà un delsmajors imperis del Renaixement, amb la idea d’unificació d’Europa. Carles va embarcar en Flandes amb destí a la península Ibèrica, arribant a les platges d’Astúries en setembre de 1517. La cambreta de flamencs que envoltava l’inexpert rei (tenia 17 anys i no sabia xerrar castellà, cosa per la qual no es podia comunicar amb els seus súbdits) va acaparar ràpidament tots els llocs de confiança, iniciant una autèntica caça i captura dels cabals del regne, que sortien de les fronteres per al finançament dels assumptes en els Països Baixos. El motiu de la visita fou la legitimació de la decisió de coronar-se rei (cosa que ja havia fet en Brussel·les el 14 de març de 1516) quan la legítima propietària de Castella no havia mort. Per a solucionar aquest problema legal i polític, des d’aquest moment en tots els documents oficials figurarà el nom de amb dos sobirans, sempre el de la reina en primer lloc. Superant l’entrebanc (obstáculo, escollo) castellà, Carles marxa a Aragó on les complicacions també formaven part de l’ordre del dia. En les Corts aragoneses existia un ampli grup que volia nomenar príncep - hereu a Ferran. Després de mesos de durs debats, les Corts varen reconèixer a Carles com a rei i després marxà a Catalunya, on els acords també es prolongaren en el temps. Un any va haver d’estar el rei entre els seus súbdits catalans. En Barcelona rep la notícia de la seva elecció com Emperador, el 28 de juny de 1519.
  117. 117. AMPLIACIÓ RESUM: L’EMPERADOR CARLES I i V Camí cap a Alemanya, Carles escala en Anglaterra, arriba a Aquisgrà on fou coronat Rei dels Romans, en octubre de 1520. En rebre el nomenament, el nou emperador es compromet a mantenir els drets dels prínceps, preservar l’ordre imperial, emprar oficials alemanys en el interior de les fronteres, restaurar el Consell de Regència i convocar una Assemblea dels Estats. Entre 1521 i 1544 Carles es va involucrar en quatre guerres amb Francesc I de França, guerres en què l’emperador, en gran part, sortirà victoriós. Un nou front de conflicte afecta l’Imperi, la reforma luterana, convertint- se en un dels majors fracassos de Carles. La qüestió protestant serà un greu problema en Alemanya, aconseguint imposar-se l’emperador en la batalla de Mühlberg (24 de abril de 1547).
  118. 118. AMPLIACIÓ RESUM: L’EMPERADOR CARLES I i VLes amenaces eren contínues i lesdificultats financeres pitjors, Carles,cansat, malalt i decebut, decideix abdicar.El 25 d’octubre de 1555, davant els EstatsGenerals reunits en Brussel·les,l’emperador deixà la sobirania dels PaïsosBaixos en mans del seu fill Felip. El 16 degener de 1556, renuncia a les corones deCastella, Lleó, Aragó-Catalunya,Sardenya i Sicília a favor de Felip. Carlesmorirà en el monestir de Yuste el 21 desetembre de 1558.
  119. 119. DELS REIS CATÒLICS ALS HABSBURG O ÀUSTRIES
  120. 120. 4.2.- LA MONARQUIA HISPÀNICA DE FELIP II (1556-98) Rei de Castella, Aragó i, més tard, Portugal (1580).
  121. 121. 4.2.- LA MONARQUIA HISPÀNICA DE FELIP II (1556-98)LES ABDICACIONS DE BRUSSEL·LES (1555-56).L’emperador Carles V abdicà a Brussel·les, l’any 1556.El seu fill Felip II heretà els territoris hispànics, lescolònies americanes, ciutats nord-africanes, elsterritoris italians, els Països Baixos i el FrancComptat i Milà.
  122. 122. MAPA 9.- TERRITORIS IMPERI DE FELIP II (B1-T4)ACTIVITAT PAU: Lectura i/o elaboració de mapa amb els dominis europeus de Felip II, inclòs el Regne de Portugal.El MAPA 9 fa referència a l’herència imperial de Felip II. S’ha de començarexplicant la divisió de l’imperi de Carles V (entre els seu fill Felip II i el seugermà petit Ferran I d’Habsburg) i com va aconseguir Felip II l’objectiu delsseus besavis, els Reis Catòlics, la unió peninsular (Portugal i les sevescolònies, en 1580).Esmentar el canvi d’objectius de la seva política (defensor de laContrareforma) i les conseqüències que tingué aquesta per als territorispeninsulars i les colònies: els enfrontaments i el domini de França (SantQuintí i la matança del hugonots), el domini de la Mediterrània enfrontat amb elsturcs de Solimà el Magnífic (Lepant), amb Anglaterra (Armada Invencible), larevolta i divisió dels Països Baixos en protestants calvinistes i catòlics. Enpolítica interior, la revolta dels moriscos de Las Alpujarras i els aldarullsaragonesos, arran de l’afer d’Antonio Pérez (el seu secretari).Recordeu que el mapa pot venir amb informació (lectura) o vosaltres l’haureud’elaborar, aportant la nomenclatura i la informació de la llegenda.
  123. 123. 4.2.- LA MONARQUIA HISPÀNICA DE FELIP II (1556-98) Rei de Castella i Aragó i, després, de Portugal (1580). Enfrontament amb França. Domini del Mediterrani. Els Turcs. Problemes → Revolta als Països Baixos. externs Annexió de Portugal. Disputa amb Anglaterra. Revolta morisca de Las Alpujarras. Problemes → Aldarulls aragonesos: Antonio Perez. interns Contrareforma.
  124. 124. MAPA 9.- TERRITORIS IMPERI DE FELIP II (B1-T4)ACTIVITAT PAU: Lectura i/o elaboració de mapa amb els dominis europeus de Felip II, inclòs el Regne de Portugal.
  125. 125. MAPA 9.- TERRITORIS IMPERI FELIP II (model 1)
  126. 126. 4.2.- LA MONARQUIA HISPÀNICA DE FELIP II (1556-98)LES ABDICACIONS DE BRUSSEL·LES (1555-56). El seu fill Felip II heretà els territorishispànics, les colònies americanes, ciutats nord-africanes, els territoris italians, els Països Baixos iel Franc Comptat i Milà.
  127. 127. MAPA 9.- TERRITORIS IMPERI FELIP II (model 2)
  128. 128. MAPA 9.- TERRITORIS IMPERI FELIP II (model 3)
  129. 129. 4.2.- LA MONARQUIA HISPÀNICA DE FELIP II (1556-98)LES ABDICACIONS DE BRUSSEL·LES (1555-56). Carles I i V deixà al seu germà petit Ferran,els territoris dels Habsburg (Àustria, Bohèmia i Hongria) i la corona imperial (tot i que elselectors no acceptaren la seva renuncia formal fins el 1558).
  130. 130. MAPA 9.- TERRITORIS IMPERI FELIP II (model 4)
  131. 131. MAPA 9.- TERRITORIS IMPERI FELIP II (model 5)
  132. 132. MAPA 9.- TERRITORIS IMPERI FELIP II (model 6) LES ABDICACIONS DE BRUSSEL·LES (1555-56). La casa d’Àustria es separa: els Àustries d’Àustria i els Àustries d’Espanya.
  133. 133. 4.2.- LA MONARQUIA HISPÀNICA DE FELIP II (1556-98)LES ABDICACIONS DE BRUSSEL·LES(1555-56). Felip II (1556-1598) va ser el primerrei buròcrata: rei de Castella, Aragó i, més tard,Portugal (la unitat ibèrica). Com no va tenir lacorona imperial es comportà com un rei méshispànic.
  134. 134. L’IMPERI UNIVERSAL DE FELIP IIOBJECTIUS DE LA SEVA POLÍTICA. És el prototip del monarcaautoritari: va establir la cort en el centre dels seus dominis, en Madrid, iconstruí la monumental residència d’ El Escorial.MAPA 9.- TERRITORIS IMPERI FELIP II (model 7)
  135. 135. 4.2.- LA MONARQUIA HISPÀNICA DE FELIP II (1556-98)OBJECTIUS DE LA SEVA POLÍTICA. A més, del patrimoni del seu pare (no el títol d’emperador)va heretar dos objectius polítics fonamentals: la lluita per l’hegemonia en Europa i la defensa delsterritoris que formaven el seu patrimoni. Felip II va substituir la política universal del seu pare perla confessional, la defensa a ultrança del catolicisme de la Contrareforma. Tot i que les sevesdecisions no es guiaren, únicament, per motius religiosos, va intentar mantenir la unitat religiosa ipolítica front a les minories. En Espanya va impulsar la Contrareforma (Inquisició, intransigènciareligiosa amb els moriscos, lluita contra els turcs i la pirateria...). MAPA 9.- TERRITORIS IMPERI FELIP II (model 8)
  136. 136. 4.2.- LA MONARQUIA HISPÀNICA DE FELIP II (1556-98) Rei de Castella i Aragó i, després, de Portugal (1580). Enfrontament amb França. Domini del Mediterrani. Els Turcs. Problemes → Revolta als Països Baixos. externs Annexió de Portugal. Disputa amb Anglaterra. Revolta morisca de Las Alpujarras. Problemes → Aldarulls aragonesos: Antonio Perez. interns Contrareforma.
  137. 137. 4.2.1.- LA POLÍTICA EUROPEA DE FELIP II: L’ENFRONTAMENT AMB ELS TURCS; LA REVOLTA DELS PAÏSOS BAIXOS; LES RELACIONS AMB ANGLATERRA; L’ANNEXIÓ DE PORTUGALEls problemes externs de Felip II: turcs, França, Països Baixos i Anglaterra.DOMINI DE FRANÇA. Dos fets importants a destacar. El primer és que, al principi del seu regnat(1557) es va produir la batalla de Sant Quintí (27 d’agost cau), els terços (exèrcit espanyol) derrotena les tropes franceses.
  138. 138. 4.2.1.- LA POLÍTICA EUROPEA DE FELIP II: L’ENFRONTAMENT AMB ELS TURCS; LA REVOLTA DELS PAÏSOS BAIXOS; LES RELACIONS AMB ANGLATERRA; L’ANNEXIÓ DE PORTUGALDOMINI DE FRANÇA. Victòria important donat que Espanya va aconseguir la supremacia sobreFrança. A partir d’aquesta batalla acabà el problema francès, es dóna pas a un període llarg de pauamb França, que no s’interposà en els assumptes de la política exterior espanyola. Per als francesos fouuna derrota dolorosa i terrible que va delmar a la noblesa francesa. Felip II en commemoració va ferconstruir el Escorial.
  139. 139. MONESTIR DE “EL ESCORIAL”.- Nom: “Real Sitio de San Lorenzo del Escorial”.- Complex de basílica, palau i monestir: - Basílica: sepultura dels Reis d’Espanya. - Palau: residència de la família reial. - Monestir: actualment frares de l’ordre de Sant Agustí.
  140. 140. MONESTIR DE “EL ESCORIAL”.- Situat a la Serra de Guadarrama (Comunitat de Madrid). Pati dels Evangelistes Jardí del monestir
  141. 141. MONESTIR DE “EL ESCORIAL”.- Arquitectura renaixentista.- 1r arquitecte: Juan Bautista de Toledo, inici obres abril de 1563 i acabament el setembre de 1584, per Juan deHerrera (estil herrerià o escurialenc).
  142. 142. MONESTIR DE “EL ESCORIAL”. unitat de Madrid).- Fet construir per Felip II per commemorar la victòria a la batalla de Sant Quintí (10 agost 1557).- Guerra entre França i Espanya. Dins les anomenades Guerres italianes. Els francesos van envair el Regne de Nàpols.Felip II va utilitzar les tropes dels Països Baixos per ocupar França i guanyar als francesos.
  143. 143. La biblioteca del monestir
  144. 144. 4.2.1.- LA POLÍTICA EUROPEA DE FELIP II: L’ENFRONTAMENT AMB ELS TURCS; LA REVOLTA DELS PAÏSOS BAIXOS; LES RELACIONS AMB ANGLATERRA; L’ANNEXIÓ DE PORTUGALDOMINI DE FRANÇA. El segon fet és la matança dels hugonots (calvinistes francesos) la nit desant Bartomeu (vespre del 23 al 24 d’agost) de 1572. Aquella nit molts grups de catòlics sortiren alcarrer i assassinaren a milers d’hugonots. Es va acusar a Felip II de finançar la matança de santBartomeu. Probablement no és cert, però queda clar que el va beneficiar, perquè acabant amb elprotestantisme a França, el perill calvinista a les fronteres espanyoles es va acabar (el calvinismeno es va estendre cap a Espanya).
  145. 145. 4.2.1.- LA POLÍTICA EUROPEA DE FELIP IIDOMINI DE FRANÇA. El segon fet és la matança dels hugonots (calvinistes francesos) la nit desant Bartomeu (vespre del 23 al 24 d’agost) de 1572.
  146. 146. 4.2.1.- LA POLÍTICA EUROPEA DE FELIP IIDOMINI DE FRANÇA. El segon fet és la matança dels hugonots (calvinistes francesos) la nit desant Bartomeu (vespre del 23 al 24 d’agost) de 1572.
  147. 147. 4.2.1.- POLÍTICA EUROPEA DE FELIP II: ENFRONTAMENT AMB ELS TURCSDOMINI DEL MEDITERRANI. EL TURCS. Felip va emprendre la darrera creuada de lacristiandat contra els turcs. Primer va combatre als seus aliats els corsaris berberescos. L’expedicióde Trípoli i Djerba (1560) fou un fracàs. Els espanyols deixaren en aquell lloc 10.000 presoners iperderen 27 galeres.
  148. 148. 4.2.1.- POLÍTICA EUROPEA DE FELIP II: ENFRONTAMENT AMB ELS TURCSDOMINI DEL MEDITERRANI. EL TURCS. Deu anysdesprés (1570) els turcs llencen una ofensiva i ocupen Xipre iles possessions venecianes. Venècia va demanar ajut a Felip IIi, mesos més tard, es formà una aliança (la Lliga Santa).
  149. 149. 4.2.1.- POLÍTICA EUROPEA DE FELIP II: ENFRONTAMENT AMB ELS TURCS DOMINI DEL MEDITERRANI. EL TURCS. El 7 d’octubre de l’any 1571, l’esquadra de l’armada espanyola amb l’ajuda de Venècia i del Papat (la Lliga Santa), comandada per don Joan d’Àustria, derrotà a la batalla naval al golf Lepant a l’armada de Solimà el Magnífic.
  150. 150. 4.2.1.- POLÍTICA EUROPEA DE FELIP II: ENFRONTAMENT AMB ELS TURCSDOMINI DEL MEDITERRANI. EL TURCS. Lepanto va ser una granvictòria (no decisiva), el problema turc va minvar a la Mediterrània, tot ique no va desaparèixer.
  151. 151. 4.2.1.- POLÍTICA EUROPEA DE FELIP II: ENFRONTAMENT AMB ELS TURCSDOMINI DEL MEDITERRANI. EL TURCS. En agost de 1580, l’imperiturc va signar un acord amb Espanya. Va suposar la fi d’una guerra secular.El Mediterrani deixava de ser el centre del món europeu i l’atenció de lesgrans potències es dirigia més cap a l’Atlàntic.
  152. 152. 4.2.1.- POLÍTICA EUROPEA DE FELIP II: ENFRONTAMENT AMB ELS TURCSDOMINI DEL MEDITERRANI. EL TURCS. Miguel de Cervantes (gran novel·lista i el millorexponent castellà) hi participà en aquesta batalla, fou ferit per un tir d’arcabusser en l’ espatlla i la màesquerra, que quedà anquilosada, però no li va impedir continuar escrivint. És conegut, també, com“El manco de Lepanto”.
  153. 153. 4.2.1.- POLÍTICA EUROPEA DE FELIP II: LA REVOLTA DELS PAÏSOS BAIXOS REVOLTES ALS PAÏSOS BAIXOS. Constant niu de problemes per a la monarquia, fou el problema més greu, perquè als desitjos autonomistes, s’unia l’extensió del calvinisme en el nord (Holanda).
  154. 154. 4.2.1.- POLÍTICA EUROPEA DE FELIP II: LA REVOLTA DELS PAÏSOS BAIXOS REVOLTES ALS PAÏSOS BAIXOS. Mentre els Països Baixos del sud (actual Bèlgica) de majoria catòlica toleraven la presència espanyola, els Països Baixos del nord (actual Holanda), de majoria protestant, s’oposaven a la dominació espanyola per dos motius: 1.- Per una raó nacional: Estan en contra de la dominació d’un país estranger (guerres d’independència dels flamencs). 2.- Motiu religiós: Els holandesos eren protestants i els espanyols els obligaven a practicar el catolicisme.
  155. 155. 4.2.1.- POLÍTICA EUROPEA DE FELIP II: LA REVOLTA DELS PAÏSOS BAIXOS REVOLTES ALS PAÏSOS BAIXOS. La revolta va estar encapçalada pel comte d’Egmont i el comte de Horn i, també, per Guillem d’Orange.
  156. 156. MAPA 9.- TERRITORIS IMPERI FELIP II (model 1)
  157. 157. 4.2.1.- POLÍTICA EUROPEA DE FELIP II: LA REVOLTA DELS PAÏSOS BAIXOS REVOLTES ALS PAÏSOS BAIXOS. Per sufocar la revolta Felip II envià successius governadors (Luís de Requesens, el duc de Alba, don Joan d’Àustria, Alexandre Farnesio) no pogueren aturar la revolta.
  158. 158. 4.2.1.- POLÍTICA EUROPEA DE FELIP II: LA REVOLTA DELS PAÏSOS BAIXOS REVOLTES ALS PAÏSOS BAIXOS. La repressió fou molt forta, el duc d’Alba aplicà una política de terror (execució dels caps de la revolta, els comtes d’Edmont i d’Horn), cosa que aturà la revolta, però l’odi holandès contra els espanyols augmentà (no va poder impedir la divisió dels protestants al nord i els catòlics al sud).
  159. 159. MAPA 9.- TERRITORIS IMPERI FELIP II (model 9)
  160. 160. 4.2.1.- POLÍTICA EUROPEA DE FELIP II: LA REVOLTA DELS PAÏSOS BAIXOS REVOLTES ALS PAÏSOS BAIXOS. RESUM. Flandes: 1566, insurrecció Guillem d’Orange. - Problema: descontents pels forts impostos i per conflicte religiós (calvinisme). - Terços que no resolen el problema. - Conseqüència: divisió Països Baixos, nord protestant (Holanda), sud catòlic espanyol.
  161. 161. 4.2.1.- POLÍTICA EUROPEA DE FELIP II: LA REVOLTA DELS PAÏSOS BAIXOS REVOLTES ALS PAÏSOS BAIXOS. Felip II deixà els Països Baixos a la seva filla, Isabel Clara Eugènia, com a país independent d’Espanya, ja que era una font de problemes. Però ho va fer amb la condició de què si no tenia descendència el territori holandès tornaria a la monarquia espanyola, com així passà a principis del segle XVII.
  162. 162. 4.2.1.- POLÍTICA EUROPEA DE FELIP II: LA REVOLTA DELS PAÏSOS BAIXOS Alonso Sánchez Coello (1531-1588) Les dues infantes Isabel Clara Eugènia i Catalina Micaela (1570, filles de Felip II i Isabel de Valois). Museu del Prado.
  163. 163. 4.2.1.- POLÍTICA EUROPEA DE FELIP II: LA REVOLTA DELS PAÏSOS BAIXOS
  164. 164. 4.2.1.- LA POLÍTICA EUROPEA DE FELIP II: L’ANNEXIÓ DE PORTUGALANNEXIÓ DE PORTUGAL (1580, unitat ibèrica). L’any 1578, el jove rei de Portugal, Sebastià,va muntar una expedició de conquesta de territoris africans i morí a la batalla de Alcazarquivir (norddel Marroc) sense deixar descendència.
  165. 165. 4.2.1.- LA POLÍTICA EUROPEA DE FELIP II: L’ANNEXIÓ DE PORTUGALANNEXIÓ DE PORTUGAL (1580, unitat ibèrica). Aquell any (1578) heretà la corona el seu oncleel cardenal infant don Enric, que mor dos anys després, l’any 1580, sense descendència. El tron dePortugal va quedar desert i Felip II, fill d’Isabel de Portugal, va fer valer els seus drets dinàstics perser rei (perquè eren cosins) i va derrotar l’exèrcit portuguès i, encara més, es va guanyar a la classedirigent lusa amb la promesa de respectar la seva autonomia, va garantir la protecció del seucomerç i va comprar partidaris amb diners.
  166. 166. Isabel de Portugal, d’Avis i de Tràstamara
  167. 167. 4.2.1.- LA POLÍTICA EUROPEA DE FELIP II: L’ANNEXIÓ DE PORTUGAL
  168. 168. 4.2.1.- LA POLÍTICA EUROPEA DE FELIP II: L’ANNEXIÓ DE PORTUGALANNEXIÓ DE PORTUGAL (1580, unitat ibèrica). Les corts portugueses reunides a la ciutat deTomar el reconeixen com a rei, en 1581. D’aquesta manera, Felip II heretà el territori portuguès,cosa que significava la realització plena de la monarquia hispànica i, a la vegada, implicava elcontrol del seu gran imperi marítim (Brasil, i les factories comercials en Àfrica i Àsia); del seuregnat s’explicava que: “En España nunca se ponia el sol”, “A Espanya mai es posava el sol”.
  169. 169. MAPA 9.- TERRITORIS IMPERI FELIP II (model 10)
  170. 170. MAPA 9.- TERRITORIS IMPERI FELIP II (model 11)a.- TRACTAT D’ALCÁÇOVAS (1479)b.- BUTLLA INTER CAETERA (1493)c.- TRACTAT DE TORDESILLAS (1494) TRACTATS DE LÍMITS AMB PORTUGAL
  171. 171. MAPA 9.- TERRITORIS IMPERI FELIP II (model 12)a.- TRACTAT D’ALCÁÇOVAS (1479)b.- BUTLLA INTER CAETERA (1493)c.- TRACTAT DE TORDESILLAS (1494) TRACTATS DE LÍMITS AMB PORTUGAL Imperi portuguès al llarg de la història
  172. 172. MAPA 9.- TERRITORIS IMPERI FELIP II (model 13)a.- TRACTAT D’ALCÁÇOVAS (1479)b.- BUTLLA INTER CAETERA (1493)c.- TRACTAT DE TORDESILLAS (1494) TRACTATS DE LÍMITS AMB PORTUGAL Imperi portuguès al llarg de la història
  173. 173. MAPA 9.- TERRITORIS IMPERI FELIP II (model 14)
  174. 174. MAPA 9.- TERRITORIS IMPERI FELIP II (model 15)
  175. 175. MAPA 9.- TERRITORIS IMPERI FELIP II (model 16)
  176. 176. MAPA 9.- TERRITORIS IMPERI FELIP II (model 17)
  177. 177. MAPA 9.- TERRITORIS IMPERI FELIP II (model 18)
  178. 178. MAPA 9.- TERRITORIS IMPERI FELIP II (model 19)
  179. 179. L’IMPERI UNIVERSAL DE FELIP II
  180. 180. MAPA 9.- TERRITORIS IMPERI FELIP II (model 20)
  181. 181. 4.2.1.- POLÍTICA EUROPEA DE FELIP II: RELACIONS AMB ANGLATERRADISPUTA AMB ANGLATERRA. Anglaterra haviaestat, d’ençà dels Reis Catòlics, aliada de la coronaespanyola en contra de França. Durant un curt períodede temps (1554-58) els regnes d’Espanya i Anglaterra,també, estigueren units perquè el segon matrimoni deFelip II va ser amb Maria Tudor, filla d’Enric VIII iCaterina d’Aragó, reina d’Anglaterra i catòlica (Felipera rei consort anglès), però va morir sense descendènciai el tron va passar a la seva germanastra la reina Isabel I(1558).
  182. 182. (1554-55)
  183. 183. En 1543 es casa amb Maria Manuela de Portugal (princesa d’Astúries i infanta de Portugal, de la casa d’Avis, tenienels dos 16 anys) amb qui va tenir a Carles d’Àustria. El matrimoni va durar dos anys (morirà 4 dies després del part). En 1568, als 23 anys moria Carles el primer fill primogènit de Felip II, a qui havia tancat per la seva traïció i el seus problemes psicològics. Poc temps després, també morirà Isabel de Valois, la tercera dona, deixant al monarca sense esposa i, sobretot, sense hereu a la corona.
  184. 184. Maria Manuela de Portugal (princesa d’Astúries i infanta de Portugal, de la casa d’Avis). Filla del rei de Portugal, Joan II i de Catalina d’Àustria, germana de Carles V (era cosina de Felip II).
  185. 185. El matrimoni de Joana I de Castella i Felip I de Castella va tenir sis fills.
  186. 186. ARBRE GENEALÒGIC
  187. 187. (1554-55)
  188. 188. 2n matrimoni polític (Felip es casa amb la cosina del seu pare, amb la seva tia segona):A Maria Tudor li interessava el suport d’Espanya contra l’anglicanisme i a Felip el suportd’Anglaterra contra el calvinisme flamenc. Maria Tudor, la sanguinària (a l’ esquerra d’Enric VIII, a la seva cort).
  189. 189. Enric VIII amb Catalina D’Aragó va tenir una filla, anomenada Maria, que va ser reina comMaria Tudor i va perseguir a tots els protestants, d’aquí que l’anomenessin Bloody Mary. Catalina d’Aragó Maria Tudor, la sanguinària
  190. 190. Catalina d’Aragó
  191. 191. Retrat d’Enric VIII d’AnglaterraCatalina d’Aragó Hans Holbein El Jove (vers. 1537), Oli sobre taula (28 x 20 cm) Museu Thyssen-Bornemisza, Madrid
  192. 192. Una mateixa política exterior de Castella i Aragó dels RRCC. Política matrimonial d’enllaços. És més, Enric VIII va deixar conservar, a Catalina, el títol de reina ja separats.
  193. 193. Matrimoni polític (Felip es casa amb la cosina delseu pare, amb la seva tia segona): Enllaç que no foudel gust de Felip va dir: “Parto hacia Inglaterra como elque parte hacia una cruzada”. Maria Tudor, la sanguinària
  194. 194. Matrimoni polític (Felip es casa amb la cosina del seu pare, amb la seva tia segona):Maria va quedar enamorada en contemplar el retrat de cos sencer pintat per Tiziano. Maria Tudor, la sanguinària
  195. 195. (1554-55)
  196. 196. Isabel de Valois era filla del rei francès, Enric II i de Caterina de Mèdici.Felip i Isabel tingueren dues filles. Isabel de Valois estava promesa amb el rei d’Anglaterra, Enric VI, en morir aquest, per la Pau de Cateau-Cambrésis (1559) es va decidir que casés amb Felip II (1559).
  197. 197. Alonso Sánchez Coello (1531-1588) Les dues infantesIsabel Clara Eugènia i Catalina Micaela (1570, filles de Felip II i Isabel de Valois). Museu del Prado.
  198. 198. (1554-55)
  199. 199. Ana d’Àustria (20 anys menor que Felip II), filla de l’emperador Maximilià II (cosí de Felip II) i de Maria d’Àustria (germana del seu pare Carles V). En principi estava promesa amb el primogènit de Felip II, Carles, però va renunciar.Ana d’Àustria i dos dels seus fills (Ana i Felip tingueren 4 fills i una filla, és la mare de Felip III, rei de1598-1621). Felip va casar per quarta vegada amb la seva neboda i cosina, volia enfortir els llaços entre les dues cases d’Austria.
  200. 200. ARBRE GENEALÒGIC
  201. 201. ARBRE GENEALÒGIC
  202. 202. (1554-55)
  203. 203. 4.2.1.- POLÍTICA EUROPEA DE FELIP II: RELACIONS AMB ANGLATERRADISPUTA AMB ANGLATERRA. Elsmotius del conflicte entre Espanya iAnglaterra, enfrontament entre Isabel Id’Anglaterra (filla d’Enric VIII i AnaBolena, germana d’Eduard i MariaTudor) amb Felip II eren molts: Felip II (1557). Rei de1556-1598. Alonso Sánchez Coello. Museu de Viena.
  204. 204. Eduard VI (1547-1553).Fill d’Enric VII i Jane Seymour. Maria Tudor (1553-1558). Fill d’Enric VII i Catalina d’Aragó. Isabel I (1558-1603). Fill d’Enric VII i Anna Bolena.
  205. 205. 4.2.1.- POLÍTICA EUROPEA DE FELIP II: RELACIONS AMB ANGLATERRADISPUTA AMB ANGLATERRA. Molts motius de l’enfrontament entreIsabel I d’Anglaterra amb Felip II:  1.- Persecució dels catòlics anglesos per part de la monarquia britànica d’Isabel I (els privava de la llibertat de ser catòlics).  2.- Suport de la corona britànica a la pirateria anglesa a Amèrica, comandats per Drake o el pirata Hawkins, que contínuament atacaven les naus espanyoles que venien d’Amèrica (en Galícia, en Cadis, en el Carib). Per a la monarquia britànica eren pirates (es separaven del problema), per a la monarquia espanyola eren corsaris. La realitat no se sap, tot i que hi ha indicis que fan sospitar que si estaven associats, perquè Isabel volia rompre el monopoli hispà del comerç amb les Índies (estava en joc l’hegemonia marítima, el domini del mar).  Corsaris: Fas feina per una monarquia que et paga.
  206. 206. 4.2.1.- POLÍTICA EUROPEA DE FELIP II: RELACIONS AMB ANGLATERRADISPUTA AMB ANGLATERRA. Molts motius de l’enfrontament entreIsabel I d’Anglaterra amb Felip II:  3.- Suport que donava Isabel I a les contínues revoltes que hi havia a Flandes (Països Baixos), és a dir, recolzava la revolució flamenca dels holandesos contra Felip II (en 1585 es presta ajuda material i econòmica). El govern anglès va segrestar una soldada de les tropes del duc d’Alba en Flandes, quan es van refugiar, en port de Plymouth, els vaixells espanyols.
  207. 207. 4.2.1.- POLÍTICA EUROPEA DE FELIP II: RELACIONS AMB ANGLATERRA DISPUTA AMB ANGLATERRA. Molts motius de l’enfrontament entre Isabel I d’Anglaterra amb Felip II:  4.- Empresonament i la posterior execució de Maria Stuard, que havia estat reina d’Escòcia i que tenia drets a la corona anglesa (era cosina d’Isabel I), que era catòlica, aliada de Felip II i que reclamava la Corona d’Anglaterra. Els catòlics volien a Maria Stuard perquè consideraven a Isabel I il·legítima (filla d’Ana Bolena).
  208. 208. 4.2.1.- POLÍTICA EUROPEA DE FELIP II: RELACIONS AMB ANGLATERRADISPUTA AMB ANGLATERRA. Per tot això, Felip II disposa la conquesta d’Anglaterra. Vaencomanar al marquès de Santa Cruz, don Álvaro de Bazán, un pla (65 naus i 30.000 homes, entretripulació i soldat), però va morir en 1588 i va ser substituït per el duc de Medina Sidonia (senseexperiència naval).
  209. 209. 4.2.1.- POLÍTICA EUROPEA DE FELIP II: RELACIONS AMB ANGLATERRADISPUTA AMB ANGLATERRA. L’estiu de 1588, l’armada espanyola surt del port de Lisboacomandada pel duc de Medina Sidonia. L’Armada Invencible era l’armada més important que s’havia vist en la història de la humanitat, formada per unes 130 embarcacions de guerra i 30.000 soldats i parteix cap a la conquesta d’Anglaterra.
  210. 210. 4.2.1.- POLÍTICA EUROPEA DE FELIP II: RELACIONS AMB ANGLATERRA DISPUTA AMB ANGLATERRA. El pla de guerra era que els vaixells entressin pel sud d’Anglaterra i, des de Flandes, Alexandre Farnesio, governador dels Països Baixos, també estava preparat per unir-se i desplegaria un exèrcit amb 80.000 soldats per a la invasió. Alexandre Farnesio, governador dels Països Baixos, filld’Octavi Farnesio i Margarita de Parma (filla il·legítima de Carles V, per tant nebot de Felip II i don Joan d’Àustria)
  211. 211. 4.2.1.- POLÍTICA EUROPEA DE FELIP II: RELACIONS AMB ANGLATERRADISPUTA AMB ANGLATERRA. Però, una forta tempesta al Canal de la Mànega i l’acciódecidida de l’armada anglesa arruïnaren les possibilitats espanyoles.
  212. 212. 4.2.1.- POLÍTICA EUROPEA DE FELIP II: RELACIONS AMB ANGLATERRADISPUTA AMB ANGLATERRA. Va ser desastrós, moltsvaixells de “l’Armada Invencible” (nom que li donaren elsanglesos), no arribaren ni a les costes britàniques, ni poguerenentrar als seus ports. La causa de la derrota va ser que elsvaixells espanyols eren molt grans i superiors en quant acanons, però eren més difícils de maniobrar, és a dir, quel’armada espanyola tenia uns vaixells amb molta artilleria peròmolt poca maniobrabilitat, pel que havien de guardar unaformació, en canvi els britànics eren més lleugers i dòcils.
  213. 213. 4.2.1.- POLÍTICA EUROPEA DE FELIP II: RELACIONS AMB ANGLATERRADISPUTA AMB ANGLATERRA. La tempesta de gransproporcions els hi va fer perdre la seva formació i, una vegada aixòva succeir, el vaixells anglesos, molt més maniobrables, els anarenatacant per separat, quan es va tranquil·litzar la mar.
  214. 214. 4.2.1.- POLÍTICA EUROPEA DE FELIP II: RELACIONS AMB ANGLATERRADISPUTA AMB ANGLATERRA. Entre la climatologia i l’armada britànica, comanada perDrake, es va esvair la possibilitat de victòria espanyola.
  215. 215. 4.2.1.- POLÍTICA EUROPEA DE FELIP II: RELACIONS AMB ANGLATERRADISPUTA AMB ANGLATERRA. Passat el mal temps, sortiren els britànics i els espanyols fugirencap al nord, rodejant les Illes Britàniques. Finalment, tan sols 40 vaixells aconseguiren tornar aEspanya i arribaren al port de Vigo.
  216. 216. 4.2.1.- POLÍTICA EUROPEA DE FELIP II: RELACIONS AMB ANGLATERRADISPUTA AMB ANGLATERRA. Fracassà el pla de Felip II de conquesta d’Anglaterra, tot i queEspanya va mantenir el domini del mar, protegint els vaixells amb el sistema de flotes, però va serun dur colp per al prestigi d’Espanya, perquè Felip no era invulnerable.
  217. 217. 4.2.1.- POLÍTICA EUROPEA DE FELIP II: RELACIONS AMB ANGLATERRADISPUTA AMB ANGLATERRA. RETIRADA CAP AL MAR DEL NORD. Felip II digué: “Yo no heenviado mis naves a luchar contra los elementos”.
  218. 218. MAPA 9.- TERRITORIS IMPERI FELIP II (model 21)

×