TEMA 3.B. DESCOBRIMENTS GEOGRÀFICS
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×
 

TEMA 3.B. DESCOBRIMENTS GEOGRÀFICS

on

  • 1,209 views

 

Statistics

Views

Total Views
1,209
Views on SlideShare
1,209
Embed Views
0

Actions

Likes
0
Downloads
24
Comments
0

0 Embeds 0

No embeds

Accessibility

Categories

Upload Details

Uploaded via as Adobe PDF

Usage Rights

© All Rights Reserved

Report content

Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
  • Full Name Full Name Comment goes here.
    Are you sure you want to
    Your message goes here
    Processing…
Post Comment
Edit your comment

TEMA 3.B. DESCOBRIMENTS GEOGRÀFICS TEMA 3.B. DESCOBRIMENTS GEOGRÀFICS Presentation Transcript

  • HISTÒRIA D’ESPANYA BLOC I – Tema 3.B Edat moderna EL DESCOBRIMENT D’AMÈRICA Història Espanya IES Ramon Llull (Palma) Assumpció Granero Cueves
  • HISTÒRIA D’ESPANYA BLOC I – Tema 3.A Edat moderna EL NAIXEMENT DE L’ESTAT MODERN: RRCC Història Espanya IES Ramon Llull (Palma) Assumpció Granero Cueves
  • TEMA 3. EL NAIXEMENT DE L’ESTAT MODERN EDAT MODERNA TEMA 3. El naixement de l’estat modern: Els Reis Catòlics (1474/79-1516). 3.0.- Introducció. Pas de l’edat mitjana a l’edat moderna. 3.1.- La construcció de l’estat modern. La unió dinàstica: RRCC. 3.1.1.- L’expansió territorial: Les incorporacions de Granada, Canàries, Navarra i Itàlia. Política exterior. MAPA 7. REGNES HISPÀNICS RRCC desprès Granada i Navarra. 3.1.2.- El sistema de govern de la monarquia dels Reis Catòlics: els diversos Consells i Corts. 3.2.- Política social i religiosa dels Reis Catòlics. Política interior. 3.2.1.- Uniformitat religiosa: La Inquisició, expulsió dels jueus i musulmans. 1v preg. op B (2009, juny). 2v TEXT. op B (2013, setembre). 3.2.2.- Els nobles i la consolidació del mayorazgo a Castella. 1v preg. op B (2011, juny). 3.2.3.- La Corona d’Aragó als segles XIV i XV: Compromís de Caspe i Guerra Civil Catalana. 3.3.- Descobriment i conquesta d’Amèrica. Causes i conseqüències generals. 1v preg. op A (2012, juny). ÍNDEX TEMA 3 (BLOC I) View slide
  • TEMA 3. EL NAIXEMENT DE L’ESTAT MODERN Edat moderna: - La unió dinàstica - Reforç de l’autoritarisme (monarquia autoritària) en temps dels RRCC - L’expansió territorial - Política exterior dels Reis Catòlics - Política interior dels Reis Catòlics - Conquesta i colonització d’Amèrica TEMES DEL TEMA 3 View slide
  • EDAT MODERNA
  • BLOC I. LES ARRELS HISTÒRIQUES DE L’ESPANYA CONTEMPORÀNIA PREHISTÒRIA I EDAT ANTIGA TEMA 1.- Les arrels històriques (preromans i colonitzacions, Hispania romana) EDAT MITJANA TEMA 2.- Al-Andalus i els regnes cristians EDAT MODERNA TEMA 3.- El naixement de l’estat modern: RRCC TEMA 4.- Auge i decadència de l’Imperi espanyol TEMA 5.- L'Espanya del segle XVIII Història Espanya IES Ramon Llull (Palma) Assumpció Granero Cueves ÍNDEX TEMES BLOC I
  • TEMA 3. EL NAIXEMENT DE L’ESTAT MODERN EDAT MODERNA TEMA 3. El naixement de l’estat modern - Els Reis Catòlics (1474/79-1516). TEMA 4. Auge i decadència de l’Imperi espanyol Segle XVI. Auge de l’imperi hispànic - Carles I i V (1517-56). - Felip II (1556-1598). Segle XVII. El declivi de l’imperi hispànic, els Àustries menors - Felip III (1598-1621). - Felip IV (1621-65). - Carles II (1665-1700). TEMA 5. Espanya del s. XVIII i el reformisme borbònic - Felip V (1700-1746). - Ferran VI (1746-59). - Carles III (1759-88). ÍNDEX TEMES EDAT MODERNA BLOC I
  • 3.3.- DESCOBRIMENT I CONQUESTA D’AMÈRICA. CAUSES I CONSEQÜÈNCIES GENERALS Expansió territorial ÍNDEX 3.3.1.- Rivalitats portuguesos i castellans en l’expansió cap a l’Atlàntic: Canàries i Amèrica Descobriments portuguesos Descobriments castellans: Amèrica 3.3.2.- Culminació de la conquesta de les Illes Canàries 3.3.3.- Projecte de Colom 3.3.4.- Causes dels descobriments 3.3.5.- Descobriment d’Amèrica (1492) 3.3.6.- Noves mesures del Reis Catòlics 3.3.7.- Tractats de límits amb Portugal 3.3.8.- Primera volta al món 3.3.9.- La conquesta: Cultures precolombines 3.3.10.- Administració de l’Imperi colonial 3.3.11.- Explotació dels recursos 3.3.12.- Formes d’organització colonial a Amèrica i creació d’un Imperi (ss. XVI i XVII) 3.3.13.- Conseqüències dels descobriments ANNEXOS
  • 3.3.- DESCOBRIMENT I CONQUESTA D’AMÈRICA. CAUSES I CONSEQÜÈNCIES GENERALS Durant l’edat mitjana, Europa havia mantingut un comerç actiu amb Orient, basat en la importació d’espècies, sedes i pedres precioses.
  • 3.3.- DESCOBRIMENT I CONQUESTA D’AMÈRICA. CAUSES I CONSEQÜÈNCIES GENERALS Tant la ruta de la seda com la de les espècies les controlaven comerciants musulmans que transportaven les mercaderies des de Xina, les illes Molucas (Indonèsia) o l’Índia, fins els ports del Mediterrani oriental. Des d’allà, comerciants genovesos i venecians les feien arribar per mar a les seves ciutats d’origen, per distribuir-les després a tota Europa.
  • 3.3.- DESCOBRIMENT I CONQUESTA D’AMÈRICA. CAUSES I CONSEQÜÈNCIES GENERALS RUTES DE LA SEDA I DE LES ESPÈCIES
  • 3.3.- DESCOBRIMENT I CONQUESTA D’AMÈRICA. CAUSES I CONSEQÜÈNCIES GENERALS RUTES DE LA SEDA I DE LES ESPÈCIES
  • 3.3.- DESCOBRIMENT I CONQUESTA D’AMÈRICA. CAUSES I CONSEQÜÈNCIES GENERALS RUTES DE LA SEDA I DE LES ESPÈCIES
  • 3.3.- DESCOBRIMENT I CONQUESTA D’AMÈRICA. CAUSES I CONSEQÜÈNCIES GENERALS RUTES DE LA SEDA I DE LES ESPÈCIES
  • 3.3.- DESCOBRIMENT I CONQUESTA D’AMÈRICA. CAUSES I CONSEQÜÈNCIES GENERALS OBJECTIUS: l.- Trobar noves fonts de metalls preciosos (or i plata) per a l’encunyament de monedes, que començaven a escassejar en Europa, també cercaven esclaus. 2.- Descobrir noves rutes per l’Atlàntic que feren més rentable el comerç amb Orient Llunyà, cosa per la qual era necessari accedir als centres de producció orientals de forma directa, eludint els tradicionals intermediaris que imposava la ruta del Mediterrani (genovesos i venecians) i les caravanes d’Àsia (comerciants musulmans), així poder controlar el fabulós comerç de les espècies.
  • 3.3.- DESCOBRIMENT I CONQUESTA D’AMÈRICA. CAUSES I CONSEQÜÈNCIES GENERALS Expansió territorial ÍNDEX 3.3.1.- Rivalitats portuguesos i castellans en l’expansió cap a l’Atlàntic: Canàries i Amèrica Descobriments portuguesos Descobriments castellans: Amèrica 3.3.2.- Culminació de la conquesta de les Illes Canàries 3.3.3.- Projecte de Colom 3.3.4.- Causes dels descobriments 3.3.5.- Descobriment d’Amèrica (1492) 3.3.6.- Noves mesures del Reis Catòlics 3.3.7.- Tractats de límits amb Portugal 3.3.8.- Primera volta al món 3.3.9.- La conquesta: Cultures precolombines 3.3.10.- Administració de l’Imperi colonial 3.3.11.- Explotació dels recursos 3.3.12.- Formes d’organització colonial a Amèrica i creació d’un Imperi (ss. XVI i XVII) 3.3.13.- Conseqüències dels descobriments ANNEXOS
  • 3.3.1.- RIVALITAT PORTUGUESOS I CASTELLANS EN L’EXPANSIÓ CAP L’ATLÀNTIC: CANÀRIES I AMÈRICA Els portuguesos, per la seva situació privilegiada en l’Atlàntic i per la seva tradicional vocació comercial i marinera, foren els primers en cercar una ruta directa cap a les illes de les espècies: les Molucas. Expedicions iniciades, amb el suport de la Corona, pel rei Enric el Navegant a meitat del segle XV.
  • 3.3.1.- RIVALITAT PORTUGUESOS I CASTELLANS EN L’EXPANSIÓ CAP L’ATLÀNTIC: CANÀRIES I AMÈRICA Primer exploren les illes atlàntiques (Madeira, 1419, Azores, 1427), descendeixen la costa occidental d’Àfrica i bordegen aquest continent pel cap de Bona Esperança (1487-88, Bartolomeu Dias) i, avançant cap a l’est, arribaren a l’Índia (1497-99, Vasco de Gama), amb l’objectiu d’arribar a Xina. Al llarg de tota la ruta, fundaren factories comercials, que serviren d’etapes d’escala i de centres intermedis d’aprovisionament i comerç.
  • 3.3.- DESCOBRIMENT I CONQUESTA D’AMÈRICA. CAUSES I CONSEQÜÈNCIES GENERALS
  • 3.3.1.- RIVALITAT PORTUGUESOS I CASTELLANS EN L’EXPANSIÓ CAP L’ATLÀNTIC: CANÀRIES I AMÈRICA Els portuguesos foren els primers en cercar una ruta directa cap a les illes de les espècies: les Moluques, amb el suport de la Corona, del rei Enric el Navegant a meitat del segle XV.
  • 3.3.1.- RIVALITAT PORTUGUESOS I CASTELLANS EN L’EXPANSIÓ CAP L’ATLÀNTIC: CANÀRIES I AMÈRICA Ja des de finals del segle XIV, Castella igual que Portugal, desenvoluparen una gran activitat marítima en l’Atlàntic. El principal competidor de Castella era el regne veïnat de Portugal, de major tradició marinera i pioner en l’exploració de noves rutes. Però els Reis Catòlics, en donar suport al projecte de Colom en 1492, propiciaren el descobriment d’Amèrica i, com a etapa important en la ruta cap al nou continent, en 1496 es va culminar la conquista de les Illes Canàries. Cristòfor Colom
  • 3.3.1.- RIVALITAT PORTUGUESOS I CASTELLANS EN L’EXPANSIÓ CAP L’ATLÀNTIC: CANÀRIES I AMÈRICA
  • 3.3.1.- RIVALITAT PORTUGUESOS I CASTELLANS EN L’EXPANSIÓ CAP L’ATLÀNTIC: CANÀRIES I AMÈRICA L’esdeveniment no fou casual. Europa tenia els coneixement tècnics necessaris per a realitzar l’empresa (esfera armil·lar, quadrant, brúixola, astrolabi, nocturlabi, rellotge d’arena..., i a més la caravel·la).
  • 3.3.1.- RIVALITAT PORTUGUESOS I CASTELLANS EN L’EXPANSIÓ CAP L’ATLÀNTIC: CANÀRIES I AMÈRICA
  • 3.3.- DESCOBRIMENT I CONQUESTA D’AMÈRICA. CAUSES I CONSEQÜÈNCIES GENERALS Expansió territorial ÍNDEX 3.3.1.- Rivalitats portuguesos i castellans en l’expansió cap a l’Atlàntic: Canàries i Amèrica Descobriments portuguesos Descobriments castellans: Amèrica 3.3.2.- Culminació de la conquesta de les Illes Canàries 3.3.3.- Projecte de Colom 3.3.4.- Causes dels descobriments 3.3.5.- Descobriment d’Amèrica (1492) 3.3.6.- Noves mesures del Reis Catòlics 3.3.7.- Tractats de límits amb Portugal 3.3.8.- Primera volta al món 3.3.9.- La conquesta: Cultures precolombines 3.3.10.- Administració de l’Imperi colonial 3.3.11.- Explotació dels recursos 3.3.12.- Formes d’organització colonial a Amèrica i creació d’un Imperi (ss. XVI i XVII) 3.3.13.- Conseqüències dels descobriments ANNEXOS
  • 3.3.2.- CULMINACIÓ CONQUESTA DE LES ILLES CANÀRIES La conquesta de les Canàries era una aspiració dels comerciants andalusos i, com a etapa important en la ruta cap al nou continent americà, la seva ocupació va finalitzar amb la conquesta de Tenerife, l’any 1496.
  • 3.3.2.- CULMINACIÓ CONQUESTA DE LES ILLES CANÀRIES
  • 3.3.- DESCOBRIMENT I CONQUESTA D’AMÈRICA. CAUSES I CONSEQÜÈNCIES GENERALS Expansió territorial ÍNDEX 3.3.1.- Rivalitats portuguesos i castellans en l’expansió cap a l’Atlàntic: Canàries i Amèrica Descobriments portuguesos Descobriments castellans: Amèrica 3.3.2.- Culminació de la conquesta de les Illes Canàries 3.3.3.- Projecte de Colom 3.3.4.- Causes dels descobriments 3.3.5.- Descobriment d’Amèrica (1492) 3.3.6.- Noves mesures del Reis Catòlics 3.3.7.- Tractats de límits amb Portugal 3.3.8.- Primera volta al món 3.3.9.- La conquesta: Cultures precolombines 3.3.10.- Administració de l’Imperi colonial 3.3.11.- Explotació dels recursos 3.3.12.- Formes d’organització colonial a Amèrica i creació d’un Imperi (ss. XVI i XVII) 3.3.13.- Conseqüències dels descobriments ANNEXOS
  • 3.3.3.- EL PROJECTE DE COLOM Cristòfor Colom era un aventurer i mariner genovès d’origen obscur que, convençut de l’esfericitat de la Terra, va plantejar un camí alternatiu per anar a les Índies: a través de la ruta inexplorada de l’Atlàntic en direcció oest. Però imaginava una distància molt més curta que és en realitat. Oferí el seu projecte a Joan II, rei de Portugal, en 1484, i fou rebutjat, després va cercar suports en persones influents que persuadiren als Reis Catòlics de la conveniència d’avalar el seu projecte, de nou les seves teories foren rebutjades pels experts i els reis es varen desentendre (es trobaven en el setge als nassarites). Però en acabar la guerra de Granada, Castella perdia poc si fracassava i va canviar la situació. 1492
  • 3.3.3.- EL PROJECTE DE COLOM En un primer moment, l’explotació es realitzaria mitjançant un acord signat entre Colom i els RRCC, el 17 d’abril de 1492, les Capitulacions de Santa Fe (localitat de Granada), per les que els Reis Catòlics finançaven l’empresa i es repartien els beneficis de les terres a descobrir: A.- Colom seria nomenat almirall, virrei i governador general de totes les terres que descobrís o guanyés durant la seva vida. B.- Rebria un 10% dels guanys obtinguts (delme de les riqueses o de les mercaderies). Capitulacions de Santa Fe C.- Nomenava hereus als seus successors de forma vitalícia. D.- Els RRCC es reservaven una cinquena part de tot el que s’obtingués i li proporcionaren tres caravel·les: la “Pinta”, la “Niña” i la “Santa María”.
  • 3.3.3.- EL PROJECTE DE COLOM
  • 3.3.3.- EL PROJECTE DE COLOM. CAPITULACIONS Les Capitulacions estan signades pel secretari Juan de Coloma. L’original del document no es conserva, es conserven dos testimonis, un testimoni de l’autorització, en l’Arxiu General de les Índies, dins la unitat de “Patronato”, amb la signatura PATRONATO, 295, N.2, i un registre cedulari en l’Arxiu de la Corona d’Aragó, REAL CANCILLERÍA, REGISTROS, NÚM. 3569, en els folis 135v-136v. Les concessions atorgades en les Capitulacions eren molt àmplies, fet inusual en uns monarques partidaris de limitar l’expansió senyorial.
  • 3.3.- DESCOBRIMENT I CONQUESTA D’AMÈRICA. CAUSES I CONSEQÜÈNCIES GENERALS Expansió territorial ÍNDEX 3.3.1.- Rivalitats portuguesos i castellans en l’expansió cap a l’Atlàntic: Canàries i Amèrica Descobriments portuguesos Descobriments castellans: Amèrica 3.3.2.- Culminació de la conquesta de les Illes Canàries 3.3.3.- Projecte de Colom 3.3.4.- Causes dels descobriments 3.3.5.- Descobriment d’Amèrica (1492) 3.3.6.- Noves mesures del Reis Catòlics 3.3.7.- Tractats de límits amb Portugal 3.3.8.- Primera volta al món 3.3.9.- La conquesta: Cultures precolombines 3.3.10.- Administració de l’Imperi colonial 3.3.11.- Explotació dels recursos 3.3.12.- Formes d’organització colonial a Amèrica i creació d’un Imperi (ss. XVI i XVII) 3.3.13.- Conseqüències dels descobriments ANNEXOS
  • Causes dels descobriments 3.3.4.- CAUSES Els motius pels quals els Reis Catòlics varen donar suport a Cristòfor Colom foren, per una part, el desig d’expandir la religió catòlica i, per altra banda, per interès econòmic. El contracte entre Colom i les Reis Catòlics (Capitulacions de Santa Fe, 17-IV-1492) reflecteix l’interès econòmic que tenia la iniciativa. Però n’hi ha d’altres causes: 1.- Econòmiques A.- Bloqueig de les rutes de les espècies i de la seda pels turcs otomans que, en 1453, ocupen Constantinoble (cau l’Imperi bizantí). Necessitat de cercar noves rutes alternatives per arribar a l’Extrem Orient (Moluques). B.- Recerca de metalls preciosos (or i plata) per a l’encunyament de monedes, que començaven a escassejar en Europa, també cercaven esclaus. 2.- Polítiques A.- Desig d’expansió de les monarquies, de conquestes territorials. B.- Conquesta turca de l’Imperi bizantí (1453) C.- Tractat d’Alcaçovas (cas de Castella).
  • 3.3.4.- CAUSES
  • 3.3.4.- CAUSES
  • Causes dels Descobriments 3.3.4.- CAUSES Els motius pels quals els Reis Catòlics varen donar suport a Cristòfor Colom foren, per una part, el desig d’expandir la religió catòlica i, per altra banda, per interès econòmic. El contracte entre Colom i les Reis Catòlics (Capitulacions de Santa Fe, 17-IV-1492) reflecteix l’interès econòmic que tenia la iniciativa. Però n’hi ha d’altres causes: 1.- Econòmiques: A.- Bloqueig de les rutes de les espècies i de la seda pels turcs otomans que, en 1453, ocupen Constantinoble (cau l’Imperi bizantí). Necessitat de cercar noves rutes alternatives per arribar a l’Extrem Orient (Moluques). B.- Recerca de metalls preciosos (or i plata) per a l’encunyament de monedes, que començaven a escassejar en Europa, també cercaven esclaus. 2.- Polítiques: A.- Desig d’expansió de les monarquies, de conquestes territorials. B.- Conquesta turca de l’Imperi bizantí (1453) C.- Tractat d’Alcaçovas (cas de Castella). 3.- Tecnològiques: A.- Nous instruments de navegació (millora): brúixola, astrolabi (calcula la latitud), desenvolupament cartografia (cartes marines o portolans). B.- Nous tipus d’embarcacions (caravel·les, naos), que permetien navegar llargues distàncies i per aigües més tèrboles (apropiades pels viatges interoceànics). C.- Acumulació d’experiència en la navegació. 4.- Culturals / ideològiques: A.- Difusió dels coneixements tècnics de l’Antiguitat. B.- Esperit d’aventura. Afany de coneixements, propi de l’esperit renaixentista. C.- Desig d’expandir la religió catòlica. D.- Recerca d’adquisició de riqueses, característics de la mentalitat del capitalisme comercial inicial. E.- Ajuda d’un territori cristià amenaçat a l’Orient, el regne del Preste Joan (raó mítica).
  • 3.3.4.- CAUSES L’esdeveniment no fou casual. Europa tenia els coneixement tècnics necessaris per a realitzar l’empresa (esfera armil·lar, quadrant, brúixola, astrolabi, nocturlabi, rellotge d’arena..., i a més la caravel·la).
  • 3.3.4.- CAUSES
  • 3.3.- DESCOBRIMENT I CONQUESTA D’AMÈRICA. CAUSES I CONSEQÜÈNCIES GENERALS Expansió territorial ÍNDEX 3.3.1.- Rivalitats portuguesos i castellans en l’expansió cap a l’Atlàntic: Canàries i Amèrica Descobriments portuguesos Descobriments castellans: Amèrica 3.3.2.- Culminació de la conquesta de les Illes Canàries 3.3.3.- Projecte de Colom 3.3.4.- Causes dels descobriments 3.3.5.- Descobriment d’Amèrica (1492) 3.3.6.- Noves mesures del Reis Catòlics 3.3.7.- Tractats de límits amb Portugal 3.3.8.- Primera volta al món 3.3.9.- La conquesta: Cultures precolombines 3.3.10.- Administració de l’Imperi colonial 3.3.11.- Explotació dels recursos 3.3.12.- Formes d’organització colonial a Amèrica i creació d’un Imperi (ss. XVI i XVII) 3.3.13.- Conseqüències dels descobriments ANNEXOS
  • 3.3.5.- DESCOBRIMENT D’AMÈRICA (1492) PRIMER VIATGE (1492-1493). El 3 d’agost de 1492 sortiren de Palos (Huelva), amb 2 caravel·les i 1 nau, la “Santa María”, capitanejada por Colom mateix, i 2 caravel·les, la “Pinta”, per Martín Alonso Pinzón, i la “Niña”, per l’altre germà Vicente Yáñez Pinzón, i una tripulació d’uns 90 homes (a prop de 100).
  • 3.3.5.- DESCOBRIMENT D’AMÈRICA (1492) PRIMER VIATGE (1492-1493). Van romandre un mes a les Illes Canàries, d’on van sortir el 9 de setembre, i es dirigiren cap a l’oest. Un viatge llarg, tot i que sense complicacions, ja que es limitaren a seguir el paral·lel 28 nord. Després de 33 dies de navegació, arribaren el 12 d’octubre del mateix any al Carib, a terra ferma, a una illa de l’arxipèlag de les Bahames, que els nadius anomenaven Guanahaní, i que Colom va anomenar San Salvador (actual illa Watling, de les Bahames).
  • 3.3.5.- DESCOBRIMENT D’AMÈRICA (1492) PRIMER VIATGE (1492-1493). Un mes a les Illes Canàries, surten el 9 de setembre, cap a l’oest. Viatge llarg, sense complicacions, segueixen paral·lel 28 nord. Després 33 dies, arriben (12 d’octubre 1492) al Carib, a terra ferma, illa de l’arxipèlag de les Bahames, que els nadius anomenaven Guanahaní, Colom anomena San Salvador (actual illa Watling, Bahames).
  • 3.3.5.- DESCOBRIMENT D’AMÈRICA (1492) PRIMER VIATGE (1492-1493). Viatge llarg i sense complicacions, segueixen paral·lel 28 nord.
  • 3.3.5.- DESCOBRIMENT D’AMÈRICA (1492) PRIMER VIATGE (1492-1493). 12 d’octubre 1492, Carib, terra ferma, illa Guanahaní (arxipèlag Bahames), Colom anomena San Salvador (actual illa Watling, Bahames).
  • 3.3.5.- DESCOBRIMENT D’AMÈRICA (1492) Colom en representació Reis Catòlics
  • 3.3.5.- DESCOBRIMENT D’AMÈRICA (1492)
  • 3.3.5.- DESCOBRIMENT D’AMÈRICA (1492) PRIMER VIATGE (1492-1493). L’expedició va desembarcar i explorar altres illes del Carib: Cuba (Juana) i Haití (La Espanyola, dividida en dues parts, Santo Domingo i Haití). En aquesta darrere fundaren el primer enclavament (“enclave”) europeu en el Nou Món, el fort Navidad, on van deixar alguns tripulants després de perdre la Santa Maria. L’Almirall convençut que havia arribat a les Índies, tornà a la península. El retorn va seguir una ruta més al nord (per tal d’aprofitar els vents a l’altura de les Azores) i fou molt accidentat. Colom va atracar en Lisboa el 4 de març de 1493.
  • 3.3.5.- DESCOBRIMENT D’AMÈRICA (1492) FINAL PRIMER VIATGE (1492-1493). Colom va atracar en Lisboa el 4 de març de 1493 i fou rebut pels Reis Catòlics en Barcelona amb tots els honors, doncs es creia que aquesta seva havia estat la primera expedició europea que havia arribat a les Índies.
  • 3.3.5.- DESCOBRIMENT D’AMÈRICA (1492) PRIMER VIATGE (1492-1493). La confirmació de què es tractava d’un nou continent desconegut, i no de les terres de Japó o Xina, la proporcionaren els anomenats viatges menors. Un dels participants fou el navegant florentí Américo Vespucci, que per compte de Castella i Portugal va explorar, a partir de 1499, part de les costes d’Amèrica del Sud i va descobrir que no pertanyien a Àsia, defensant l’existència d’un nou continent: AMÈRICA. Américo Vespucio Primer Viatge de Colom En 1500, Juan de la Cosa va dibuixar el primer portolà (mapa, carta nàutica) d’aquestes terres.
  • 3.3.5.- DESCOBRIMENT D’AMÈRICA (1492) En 1500, Juan de la Cosa va dibuixar el primer portolà (mapa, carta nàutica) d’aquestes terres. Data de finalització del TERCER VIATGE.
  • 3.3.5.- DESCOBRIMENT D’AMÈRICA (1492)
  • 3.3.5.- DESCOBRIMENT D’AMÈRICA (1492) PORTOLÀ DE JUAN DE LA COSA, 1500
  • 3.3.5.- DESCOBRIMENT D’AMÈRICA (1492) PRIMER VIATGE (1492-1493). Davant l’èxit de l’expedició, Colom realitzà tres viatges més d’exploració, entre 1493 i 1504, en ells va arribar a tocar les costes del continent i va explorar les Antilles, la desembocadura de l’Orinoco (Venezuela, riu dels més llargs americans i 3r cabalós, Amazones i Congo, 33.000 m3/s) i l’istme d’Amèrica central. L’any 1511 s’havia acabat la conquesta de les illes grans. Tot i que els contemporanis ben aviat s’adonaren què allò descobert era un nou món, Colom va morir amb la convicció que havia arribat a les costes orientals d’Àsia, a prop del Japó. A partir d’aquests viatges es va iniciar l’explotació del continent en benefici de Castella.
  • 3.3.5.- DESCOBRIMENT D’AMÈRICA (1492) SEGON VIATGE (1493-1496). En 1493, va partir de Cadis (port al que també retornaria) amb una flota major i més de 1000 homes. Des de Canàries va prendre una ruta més cap el sud-oest (la que s’usà habitualment en el futur) i tan sols tardà 21 dies en tocar terra (33 en el 1r viatge). Va explorar altres illes: les Antilles menors, San Juan Bautista (Puerto Rico o Borinquen) i Santiago (Jamaica). En aquest viatge començaren el incidents amb els indígenes (que havien destruït el fort Navidad), que varen ser sotmesos per la força.
  • 3.3.5.- DESCOBRIMENT D’AMÈRICA (1492). COMPARATIVA
  • 3.3.5.- DESCOBRIMENT D’AMÈRICA (1492) SEGON VIATGE (1493-1496). 1493, Cadis (on retornaria), ruta més cap el sud-oest (en el futur), 21 dies. Explorar: San Juan Bautista (Puerto Rico) i Santiago (Jamaica). Els indígenes havien destruït el fort Navidad i foren sotmesos per la força. Es va trobar or, però en poca quantitat, i es fundaren les primeres ciutats (Santo Domingo).
  • 3.3.5.- DESCOBRIMENT D’AMÈRICA (1492) SEGON VIATGE (1493-1496). Colom va enviar natius a la península com esclaus. La reina els va rebutjar per immoral i poc cristià, cosa que va evitar el tràfic d’indígenes posteriorment, però no va impedir la importació a les Índies d’esclaus negres (comerç triangular).
  • COMERÇ TRIANGULAR
  • COMERÇ TRIANGULAR
  • COMERÇ TRIANGULAR
  • COMERÇ TRIANGULAR
  • COMERÇ TRIANGULAR
  • 3.3.5.- DESCOBRIMENT D’AMÈRICA (1492) TERCER VIATGE (14981500). Una expedició més reduïda que la del viatge anterior partí de Sanlúcar de Barrameda (Cadis) en 1498. Aquesta vegada, Colom va seguir una ruta més al sud i va descobrir l’illa de Trinidad i el continent (pròpiament dit) a l’altura de la desembocadura del riu Orinoco (Venezuela). Expedició que retorna a Cadis.
  • 3.3.5.- DESCOBRIMENT D’AMÈRICA (1492) TERCER VIATGE (1498-1500). El desacord entre Colom i els seus companys sobre el repartiment del que havien descobert va generar durs enfrontaments. Les riqueses descobertes eren molt menors que les esperades i les expectatives econòmiques es veieren frustrades, l’or era escàs i els indis es negaven a treballar dur. Una forma més ràpida d’obtenir guanys era vendre el indis en Europa com esclaus, tot i que la reina Isabel va prohibir aquest tracte pels indis. De totes formes, els RRCC confiaven en què noves expedicions descobrissin l’or que tant desitjaven.
  • 3.3.5.- DESCOBRIMENT D’AMÈRICA (1492) TERCER VIATGE (14981500). Ben aviat sorgiren greus tensions entre Colom i els Reis Catòlics, que tenien propòsits distints sobre les noves terres. Isabel I i Ferran II, alarmats pel caos que regnava en La Espanyola (Haití i Santo Domingo) i pel cost de les expedicions, decidiren nomenar governador de les Índies (les terres descobertes) a Francisco de Bobadilla, aquest quan va arribar a Amèrica, va acusar a Colom de mal administrador i d’haver abusat del seu poder, va manar apressar-lo junt als seus partidaris i els va enviar de retorn a la península.
  • 3.3.5.- DESCOBRIMENT D’AMÈRICA (1492) TERCER VIATGE (1498-1500). En aquells anys (1497-99), el mariner portuguès Vasco de Gama havia retornat ja de les autèntiques Índies, en Àsia, per la ruta africana, amb les seus vaixells carregats d’espècies.
  • 3.3.1.- RIVALITAT PORTUGUESOS I CASTELLANS EN L’EXPANSIÓ CAP L’ATLÀNTIC: CANÀRIES I AMÈRICA Els portuguesos foren els primers en cercar una ruta directa cap a les illes de les espècies: les Moluques, amb el suport de la Corona, del rei Enric el Navegant a meitat del segle XV.
  • 3.3.5.- DESCOBRIMENT D’AMÈRICA (1492) QUART VIATGE (1502-1504). Tornat a rehabilitar, tot i sense el seus antics privilegis, Colom salpà de nou de Cadis, tan sols amb quatre vaixells, donat que aquesta expedició l’organitzava Colom a títol particular i no la corona. El seu objectiu era trobar qualque pas que conduís a les desitjades illes de les espècies; no el va trobar, però explorà la costa d’Amèrica central.
  • 3.3.5.- DESCOBRIMENT D’AMÈRICA (1492) QUART VIATGE (1502-1504). Colom va ser marginat i va morir en Valladolid en 1506, sense saber que havia descobert un Nou Món, convençut que havia arribat a Àsia i maleint la seva mala sort.
  • 3.3.5.- DESCOBRIMENT D’AMÈRICA (1492). 4 VIATGES COLOM
  • 3.3.5.- DESCOBRIMENT D’AMÈRICA (1492). 4 VIATGES COLOM
  • 3.3.5.- DESCOBRIMENT D’AMÈRICA (1492). 4 VIATGES COLOM Zones explorades per Cristòfor Colom durant els seus quatre viatges a Amèrica.
  • 3.3.- DESCOBRIMENT I CONQUESTA D’AMÈRICA. CAUSES I CONSEQÜÈNCIES GENERALS Expansió territorial ÍNDEX 3.3.1.- Rivalitats portuguesos i castellans en l’expansió cap a l’Atlàntic: Canàries i Amèrica Descobriments portuguesos Descobriments castellans: Amèrica 3.3.2.- Culminació de la conquesta de les Illes Canàries 3.3.3.- Projecte de Colom 3.3.4.- Causes dels descobriments 3.3.5.- Descobriment d’Amèrica (1492) 3.3.6.- Noves mesures del Reis Catòlics 3.3.7.- Tractats de límits amb Portugal 3.3.8.- Primera volta al món 3.3.9.- La conquesta: Cultures precolombines 3.3.10.- Administració de l’Imperi colonial 3.3.11.- Explotació dels recursos 3.3.12.- Formes d’organització colonial a Amèrica i creació d’un Imperi (ss. XVI i XVII) 3.3.13.- Conseqüències dels descobriments ANNEXOS
  • 3.3.6.- NOVES MESURES DELS REIS CATÒLICS Després que, en 1498, Vasco da Gama arribés a l’Índia seguint la ruta portuguesa, els Reis Catòlics afronten la nova realitat amb una sèrie de mesures:  a.- Promoció de nous viatges d’exploració (Viatges Menors).  b.- Instal·lació de colons espanyols en les Antilles.  c.- Extracció de l’or dels rius.  d.- Reorganització del govern de les terres ocupades. Amb aquestes mesures, els reis llevaven a Colom els seus drets pactats en 1492.
  • 3.3.6.- NOVES MESURES DELS REIS CATÒLICS A partir d’aquest moment, l’empresa americana fou gestionada directament pels monarques. A La Espanyola (Haití, Santo Domingo) residia el governador, nomenat pels reis, i en Sevilla es creà un nucli de funcionaris a les ordres de Juan Rodríguez de Fonseca, que s’ocupaven dels assumptes americans. En 1503 es crea, en Sevilla, la Casa de Contractació de les Índies, que s’encarregarà de controlar totes les qüestions referents al tràfic entre Espanya i Amèrica. Casa de Contractació de Sevilla. Reconstrucció ideal, segons dades de l’època.
  • 3.3.- DESCOBRIMENT I CONQUESTA D’AMÈRICA. CAUSES I CONSEQÜÈNCIES GENERALS Expansió territorial ÍNDEX 3.3.1.- Rivalitats portuguesos i castellans en l’expansió cap a l’Atlàntic: Canàries i Amèrica Descobriments portuguesos Descobriments castellans: Amèrica 3.3.2.- Culminació de la conquesta de les Illes Canàries 3.3.3.- Projecte de Colom 3.3.4.- Causes dels descobriments 3.3.5.- Descobriment d’Amèrica (1492) 3.3.6.- Noves mesures del Reis Catòlics 3.3.7.- Tractats de límits amb Portugal 3.3.8.- Primera volta al món 3.3.9.- La conquesta: Cultures precolombines 3.3.10.- Administració de l’Imperi colonial 3.3.11.- Explotació dels recursos 3.3.12.- Formes d’organització colonial a Amèrica i creació d’un Imperi (ss. XVI i XVII) 3.3.13.- Conseqüències dels descobriments ANNEXOS
  • 3.3.7.- TRACTATS DE LÍMITS AMB PORTUGAL La rivalitat amb Portugal pel control de l’Atlàntic fou una constant. Ja des del final de la guerra de Successió en Castella (Juana la Beltraneja i Isabel la Catòlica), les dues monarquies aconseguiren resoldre els conflictes, relatius als límits de la seva expansió, mitjançant successius tractats que evitaren nous enfrontaments. En aquestos moments, Portugal es va inquietar en conèixer l’èxit dels viatges de Colom, i la pugna entre la monarquia espanyola i portuguesa feu necessari varis acords per imposar els límits de l’expansió dels dos estats: a.- TRACTAT D’ALCÁÇOVAS (1479) b.- BUTLLA INTER CAETERA (1493) c.- TRACTAT DE TORDESILLAS (1494)
  • 3.3.7.- TRACTATS DE LÍMITS AMB PORTUGAL a.- TRACTAT D’ALCÁÇOVAS (1479):  Alfons V de Portugal reconeix:  a Isabel com a reina de Castilla  els drets castellans sobre Canàries i sobre la costa del nord d’Àfrica situada enfront d’aquestes illes;  els Reis Catòlics  renuncien a qualsevol altre dret sobre la costa africana, a les illes Azores, Madeira o Cap Verd, és a dir, el sud d’Àfrica per a Portugal.
  • 3.3.7.- TRACTATS DE LÍMITS AMB PORTUGAL a.- TRACTAT D’ALCÁÇOVAS (1479):  Alfons V de Portugal i Isabel com a reina de Castilla
  • 3.3.7.- TRACTATS DE LÍMITS AMB PORTUGAL b.- BUTLLA INTER CAETERA (1493): Després del viatge de Colom, una Butlla atorgada pel Papa d’origen valencià, Alexandre VI, va dividir el globus en dos hemisferis, amb una línia de demarcació imaginària traçada de polo a polo, a 100 llegües a l’oest de les illes Azores i de Cap Verd: Es reconeixien els drets de Castella sobre les terres descobertes i sobre les que pogués descobrir més enllà d’aquesta línia, que establia que la zona situada a l’oest de la línia corresponia a Castella, i la situada a l’est per a Portugal.
  • 3.3.7.- TRACTATS DE LÍMITS AMB PORTUGAL c.- TRACTAT DE TORDESILLAS (1494): El conflicte es solucionà en 1494 amb la signatura del Tractat de Tordesillas, que desplaçava la línia divisòria entre els dominis dels dos països a 370 llegües a l’oest de Cap Verd, això permetia a Portugal la conquista de Brasil, tot i que la major part del continent americà quedava per Castella.
  • 3.3.7.- TRACTATS DE LÍMITS AMB PORTUGAL c.- TRACTAT DE TORDESILLAS (1494) Pàgina final del Tractat de Tordesillas on es poden observar les signatures dels Reis Catòlics.
  • 3.3.7.- TRACTATS DE LÍMITS AMB PORTUGAL a.- TRACTAT D’ALCÁÇOVAS (1479) b.- BUTLLA INTER CAETERA (1493) c.- TRACTAT DE TORDESILLAS (1494)
  • 3.3.7.- TRACTATS DE LÍMITS AMB PORTUGAL a.- TRACTAT D’ALCÁÇOVAS (1479) b.- BUTLLA INTER CAETERA (1493) c.- TRACTAT DE TORDESILLAS (1494) Imperi portuguès al llarg de la història
  • 3.3.7.- TRACTATS DE LÍMITS AMB PORTUGAL a.- TRACTAT D’ALCÁÇOVAS (1479) b.- BUTLLA INTER CAETERA (1493) c.- TRACTAT DE TORDESILLAS (1494) Imperi espanyol al llarg de la història
  • 3.3.- DESCOBRIMENT I CONQUESTA D’AMÈRICA. CAUSES I CONSEQÜÈNCIES GENERALS Expansió territorial ÍNDEX 3.3.1.- Rivalitats portuguesos i castellans en l’expansió cap a l’Atlàntic: Canàries i Amèrica Descobriments portuguesos Descobriments castellans: Amèrica 3.3.2.- Culminació de la conquesta de les Illes Canàries 3.3.3.- Projecte de Colom 3.3.4.- Causes dels descobriments 3.3.5.- Descobriment d’Amèrica (1492) 3.3.6.- Noves mesures del Reis Catòlics 3.3.7.- Tractats de límits amb Portugal 3.3.8.- Primera volta al món 3.3.9.- La conquesta: Cultures precolombines 3.3.10.- Administració de l’Imperi colonial 3.3.11.- Explotació dels recursos 3.3.12.- Formes d’organització colonial a Amèrica i creació d’un Imperi (ss. XVI i XVII) 3.3.13.- Conseqüències dels descobriments ANNEXOS
  • 3.3.8.- PRIMERA VOLTA AL MÓN En 1513, el descobriment de l’Oceà Pacífic per Vasco Núñez de Balboa, anomenat Mar del sud, va confirmat definitivament l’existència del nou continent. Els viatges de Balboa
  • 3.3.8.- PRIMERA VOLTA AL MÓN Era necessari, ara, trobar un pas marítim per arribar a les Índies per l’oest. Molts intents fracassaren. Finalment, en 1519, l’expedició manada per Fernando de Magallanes travessà Amèrica del Sud per un estret, que va rebre el seu nom: l’estret de Magallanes.
  • 3.3.8.- PRIMERA VOLTA AL MÓN Va creuar el Pacífic i va arribar a les illes Marianes i Filipines (1521). Allí fou mort pels indígenes. El lloctinent de l’expedició, Juan Sebastián Elcano, completà el viatge per l’Oceà Índic i les costes d’Àfrica (1522). Fou el primer viatge al voltant de la Terra.
  • 3.3.8.- PRIMERA VOLTA AL MÓN
  • 3.3.8.- PRIMERA VOLTA AL MÓN Commemoració Fernando de Magallanes
  • 3.3.- DESCOBRIMENT I CONQUESTA D’AMÈRICA. CAUSES I CONSEQÜÈNCIES GENERALS Expansió territorial ÍNDEX 3.3.1.- Rivalitats portuguesos i castellans en l’expansió cap a l’Atlàntic: Canàries i Amèrica Descobriments portuguesos Descobriments castellans: Amèrica 3.3.2.- Culminació de la conquesta de les Illes Canàries 3.3.3.- Projecte de Colom 3.3.4.- Causes dels descobriments 3.3.5.- Descobriment d’Amèrica (1492) 3.3.6.- Noves mesures del Reis Catòlics 3.3.7.- Tractats de límits amb Portugal 3.3.8.- Primera volta al món 3.3.9.- La conquesta: Cultures precolombines 3.3.10.- Administració de l’Imperi colonial 3.3.11.- Explotació dels recursos 3.3.12.- Formes d’organització colonial a Amèrica i creació d’un Imperi (ss. XVI i XVII) 3.3.13.- Conseqüències dels descobriments ANNEXOS
  • 3.3.9.- CONQUESTA: CULTURES PRECOLOMBINES Les poblacions precolombines tenien diferent grau de desenvolupament i es poden distingir tres “Imperis” o civilitzacions: asteques, maies i inques, que posseïen organitzacions urbanes. Cultures precolombines La conquesta es va desenvolupar en dues etapes: ASTEQUES Hernán Cortés PRIMERA. Conquesta del continent va partir de Cuba, iniciada per Hernán Cortès, any 1518, cap a les costes de Mèxic (asteques i maies). 1522-24 MAIES SEGONA. Francisco Pizarro, a partir del 1531, des Panamà cap el sud (inques). Francisco Pizarro 1531-s. XVI INQUES
  • 3.3.9.- CONQUESTA: CULTURES PRECOLOMBINES Es va desenvolupar en dues etapes: 1518-21 PRIMERA. La conquesta del continent va partir de Cuba. El governador de l’illa va confiar a Hernán Cortès que dirigís una expedició, iniciada l’any 1518, que va desembarcar en les costes de Mèxic i va fundar la ciutat de Veracruz (1519), descobrint la civilització asteca. Hernán Cortés
  • 3.3.9.- CONQUESTA: CULTURES PRECOLOMBINES PRIMERA. Els asteques eren un poble agricultor i guerrer, que dominava a les tribus veines. Els asteques es varen resistir a sotmetre’s al domini espanyol, però Hernán Cortés es va aliar amb algunes de les tribus, va conquistar la capital del regne, Tenochtitlán, i doblegà la civilització asteca fent hostatge l’emperador Moctezuma. 1518-21 Hernán Cortés i Moctezuma
  • 3.3.9.- CONQUESTA: C. PRECOLOMBINES PRIMERA. Els asteques foren, finalment, derrotats a la batalla d’Otumba (1520), i Espanya es va apoderar d’un gran territori mexicà, que va rebre el nom de la Nova Espanya (virregnat). 1518-21
  • 3.3.9.- CONQUESTA: CULTURES PRECOLOMBINES 1522-24 1522-24 PRIMERA. En 1522, Hernán Cortés conquesta la Península de Yucatán, el centre de la civilització maia, i acaba amb ella.
  • 3.3.9.- CONQUESTA: C. PRECOLOMBINES PRIMERA. L’any 1523 arribaren a Guatemala i el 1524 a Hondures, que foren annexades a Nova Espanya. 1522-24 1522-24
  • 3.3.9.- CONQUESTA: CULTURES PRECOLOMBINES Es va desenvolupar en dues etapes: 1531-s. XVI SEGONA. Fou dirigida per Francisco Pizarro a partir del 1531. Va partir des de Panamà i va derrotar l’Imperi Inca, que l’any 1532, era la civilització més brillant d’Amèrica del Sud, que s’extenia per terres del Perú, Equador, Xile i Bolívia actuals.
  • 3.3.9.- CONQUESTA: CULTURES PRECOLOMBINES Es va desenvolupar en dues etapes: SEGONA. Pizarro va aprofitar la guerra civil en l’imperi entre els germans Huáscar i Atahualpa. L’emperador Cuauhtémoc i l’Inca Atahualpa foren assassinats. Després va conquistar la capital de l’imperi, Cuzco, i va fundar la ciutat de Lima (1535), capital del nou virregnat del Perú. També conquistaren la Pampa (actual Argentina) i part de Paraguai, arribant fins les costes del Pacífic. 1531-s. XVI
  • Dues etapes: 3.3.9.- CONQUESTA: CULTURES PRECOLOMBINES SEGONA. Després de la conquesta dels dos grans imperis americans, inca i asteca, va haver una enorme activitat en el continent: s’exploraren altres terres i es fundaren noves ciutats. Cultures precolombines La penetració espanyola fou molt feble en Amèrica del Nord, a causa de l’escassetat de població a les Antilles i per dificultats de caràcter geogràfic. ASTEQUES 1518-21 1522-24 MAIES 1531-s. XVI INQUES
  • 3.3.9.- CONQUESTA: CULTURES PRECOLOMBINES SEGONA. Tan sols es va explorar el sud-est dels Estats Units i la península de Florida. L’activitat principal es va concentrar en Amèrica del Sud. s. XVI Al llarg del segle XVI foren explorats els territoris de Venezuela, Colòmbia, Xile i Argentina i es fundaren, entre altres, les ciutats de Mendoza, San Juan, Tucumán, Córdoba i Buenos Aires.
  • 3.3.- DESCOBRIMENT I CONQUESTA D’AMÈRICA. CAUSES I CONSEQÜÈNCIES GENERALS Expansió territorial ÍNDEX 3.3.1.- Rivalitats portuguesos i castellans en l’expansió cap a l’Atlàntic: Canàries i Amèrica Descobriments portuguesos Descobriments castellans: Amèrica 3.3.2.- Culminació de la conquesta de les Illes Canàries 3.3.3.- Projecte de Colom 3.3.4.- Causes dels descobriments 3.3.5.- Descobriment d’Amèrica (1492) 3.3.6.- Noves mesures del Reis Catòlics 3.3.7.- Tractats de límits amb Portugal 3.3.8.- Primera volta al món 3.3.9.- La conquesta: Cultures precolombines 3.3.10.- Administració de l’Imperi colonial 3.3.11.- Explotació dels recursos 3.3.12.- Formes d’organització colonial a Amèrica i creació d’un Imperi (ss. XVI i XVII) 3.3.13.- Conseqüències dels descobriments ANNEXOS
  • 3.3.10.- ADMINISTRACIÓ DE L’IMPERI COLONIAL Des del punt de vista del dret públic, les noves colònies americanes varen ser incorporades a la Corona de Castella, i els “regnes de les Índies” estaven equiparats a la resta de regnes hispans; així, els colons que varen néixer en Amèrica eren súbdits lliures de la Corona; però el desinterès d’alguns reis hispans, que veien en aquestos territoris sols un mitjà per a finançar la seva política europea, i la llunyania d’Amèrica, va fer impossible una organització administrativa plenament assumida i dirigida per Castella. Per aquesta raó, els monarques, sobretot al principi, afavoriren l’esperit d’iniciativa privada i de lucre.
  • 3.3.10.- ADMINISTRACIÓ DE L’IMPERI COLONIAL La Corona de Castella va voler, també, que un gran personatge la representés en ultramar: el virrei. A les Índies copiaren l’organització institucional i, durant els segles XVI i XVII, sols va haver dos virregnats, el de Nova Espanya o Mèxic (Amèrica central i illes del Carib, terres colonitzades del nord, creat en 1535) i el del Perú fins a Patagonia (del que depenia tota Amèrica del sud, excepte la costa veneçolana, creat en 1544).
  • 3.3.10.- ADMINISTRACIÓ DE L’IMPERI COLONIAL Per a un millor govern, en el segle XVIII, s’hi van afegir altres divisions político administratives: més virregnats, capitanies generals i presidències, per exemple, el virregnat de Nova Granada (1717) i el del Rio de la Plata (1776), o la capitania general de Xile, de Guatemala, o la presidència de Quito.
  • 3.3.10.- ADMINISTRACIÓ DE L’IMPERI COLONIAL DIVISIÓ POLÍTIC ADMINISTRATIVA I COLONITZACIÓ D’AMÈRICA PELS PAÏSOS EUROPEUS
  • 3.3.10.- ADMINISTRACIÓ DE L’IMPERI COLONIAL Més tard, la Corona va recuperar el control de les seves atribucions sobre els territoris colonials (poder que havia atribuït provisionalment a descobridors i conquistadors) amb el Consell de les Índies, que es creà en 1524 degut al gran cúmul de lleis que es promulgaven en matèria de política americana. Les Índies varen suposar una nova corrent d’intercanvis comercials; el monopoli de tot el comerç amb Amèrica s’atorgà al port de Sevilla, des d’allà partien o arribaven els vaixells de la ruta americana.
  • 3.3.10.- ADMINISTRACIÓ DE L’IMPERI COLONIAL Casa de Contractació de Sevilla. En 1503 es va crear la Casa de Contractació de Sevilla que tenia la funció d’organitzar i controlar el trànsit d’homes i mercaderies entre el vell i el nou continent i, també, de la recaptació i gestió de les rendes que, sobre aquest tràfic, li corresponien a la corona; els comerciants sevillans s’agruparen en la Universitat de carregadors de les Índies, que pretenien tenir el monopoli. Reconstrucció ideal, segons dades de l’època. Pels viatges a Amèrica organitzaren un sistema de flotes, vaixells que navegaven reunits per donar-se protecció.
  • 3.3.10.- ADMINISTRACIÓ DE L’IMPERI COLONIAL Casa Museu de Contractació a Sevilla
  • 3.3.10.- ADMINISTRACIÓ DE L’IMPERI COLONIAL El monopoli de tot el comerç amb Amèrica s’atorgà al port de Sevilla, des d’allà partien o arribaven els vaixells de la ruta americana. Pels viatges a Amèrica organitzaren un sistema de flotes, vaixells que navegaven reunits per donar-se protecció.
  • 3.3.10.- ADMINISTRACIÓ DE L’IMPERI COLONIAL El sistema del governador serà aplicat als territoris conquistats com un instrument de control burocràtic de la Corona, dotat de poders administratius i de justícia i, amb freqüència, també de poder militar. Més endavant, neix un nou poder, les Audiències, com la de Nova Espanya, establerta en Mèxic. Les Audiències podien processar i jutjar les querelles d’individus o col·lectivitats contra els governadors i, fins i tot, contra els virreis, tenien el dret d’inspeccionar les ciutats, els seus pressupostos, la seva gestió; havien de velar per l’aplicació de les lleis, especialment les que protegien els indígenes de la rapacitat dels colons espanyols.
  • 3.3.10.- ADMINISTRACIÓ DE L’IMPERI COLONIAL Descobriments castellans REI ASTEQUES 1518-21 CONSELL D’ÍNDIES Hernán Cortés 1522-24 MAIES AUDIÈNCIES Francisco Pizarro 1531-s. XVI INQUES VIRREGNATS NUEVA ESPAÑA PERÚ Simultàniament a la conquesta s’inicia l’explotació econòmica i s’imposa un sistema polític administratiu del territori.
  • 3.3.10.- ADMINISTRACIÓ DE L’IMPERI COLONIAL
  • 3.3.- DESCOBRIMENT I CONQUESTA D’AMÈRICA. CAUSES I CONSEQÜÈNCIES GENERALS Expansió territorial ÍNDEX 3.3.1.- Rivalitats portuguesos i castellans en l’expansió cap a l’Atlàntic: Canàries i Amèrica Descobriments portuguesos Descobriments castellans: Amèrica 3.3.2.- Culminació de la conquesta de les Illes Canàries 3.3.3.- Projecte de Colom 3.3.4.- Causes dels descobriments 3.3.5.- Descobriment d’Amèrica (1492) 3.3.6.- Noves mesures del Reis Catòlics 3.3.7.- Tractats de límits amb Portugal 3.3.8.- Primera volta al món 3.3.9.- La conquesta: Cultures precolombines 3.3.10.- Administració de l’Imperi colonial 3.3.11.- Explotació dels recursos 3.3.12.- Formes d’organització colonial a Amèrica i creació d’un Imperi (ss. XVI i XVII) 3.3.13.- Conseqüències dels descobriments ANNEXOS
  • 3.3.11.- EXPLOTACIÓ DELS RECURSOS Els nous territoris significaren una important font d’ingressos per Castella, la monarquia tenia dret a 1/5 de tots els productes importats: la cinquena part reial. L’or i la plata varen donar una riquesa més gran, tot i que d’or no varen trobar massa, plata... molta. Les mines eren propietat reial, les més importants foren la de Potosí (descoberta l’any 1545, Alt Perú) i la de Mèxic (Zacatecas).
  • 3.3.11.- EXPLOTACIÓ DELS RECURSOS Les mines propietat reial, més importants: Potosí (descoberta l’any 1545, Alt Perú) i a Mèxic (Zacatecas).
  • 3.3.11.- EXPLOTACIÓ DELS RECURSOS Les terres varen ser repartides entre els colonitzadors; el treball es basava en l’explotació de la mà d’obra indígena. Diversos tipus d’explotació dels indígenes en l’Amèrica espanyola: les “Encomiendas”, el repartiment i, a les mines, la Mita.
  • 3.3.- DESCOBRIMENT I CONQUESTA D’AMÈRICA. CAUSES I CONSEQÜÈNCIES GENERALS Expansió territorial ÍNDEX 3.3.1.- Rivalitats portuguesos i castellans en l’expansió cap a l’Atlàntic: Canàries i Amèrica Descobriments portuguesos Descobriments castellans: Amèrica 3.3.2.- Culminació de la conquesta de les Illes Canàries 3.3.3.- Projecte de Colom 3.3.4.- Causes dels descobriments 3.3.5.- Descobriment d’Amèrica (1492) 3.3.6.- Noves mesures del Reis Catòlics 3.3.7.- Tractats de límits amb Portugal 3.3.8.- Primera volta al món 3.3.9.- La conquesta: Cultures precolombines 3.3.10.- Administració de l’Imperi colonial 3.3.11.- Explotació dels recursos 3.3.12.- Formes d’organització colonial a Amèrica i creació d’un Imperi (ss. XVI i XVII) 3.3.13.- Conseqüències dels descobriments ANNEXOS
  • 3.3.12.- FORMES D’ORGANITZACIÓ COLONIAL A AMÈRICA I CREACIÓ D’UN IMPERI (segles XVI i XVII) Mentre es preparava la conquesta del continent, l’explotació de les Antilles i de les costes del mar Carib va tenir moltes dificultats. Els colons no suportaven el clima humit i càlid i els indígenes eren escassos: les malalties infeccioses importades pels espanyols, el treball dur, la brutalitat dels colons i l’alcoholisme delmaren la població indígena.
  • 3.3.12.- FORMES D’ORGANITZACIÓ COLONIAL A AMÈRICA I CREACIÓ D’UN IMPERI (segles XVI i XVII) Per resoldre el problema de la falta de mà d’obra es va desenvolupar una legislació específica per l’organització dels nous territoris: les Lleis de les Índies. En principi, sorgeix el concepte d’ “Encomienda” (treball forçós a canvi de la conversió a la fe cristiana, sistema difós per Perú i Mèxic): l’indígena era “encomanat” al colon per què l’ensenyés a treballar, el colon podia exigir dels indis, que tenia encomanats, un treball o un tribut, a canvi l’havia d’introduir en la fe cristiana i protegir-lo. Sistema que va conduir a una explotació sense límits, cosa per la qual uns teòlegs i funcionaris van promulgar les Lleis de Burgos (1512), que són les primeres compilacions de lleis índies, i que responien al desig reial d’evitar abusos dels colons, de mantenir sota el seu control l’imperi i d’evitar l’esclavitud dels indígenes, però obligant els indígenes a treballar pels colonitzadors.
  • 3.3.12.- FORMES D’ORGANITZACIÓ COLONIAL A AMÈRICA I CREACIÓ D’UN IMPERI (segles XVI i XVII) A les Lleis de Burgos (1512), s’admet el sistema d’ “Encomienda”, però reconeixen que indis són lliures, que posseeixen una ànima eterna, que són de naturalesa mandrosa (perezosa) i han de ser vigilats de prop; la dependència és jutjada, doncs, necessària. Als colons que encomanen se’ls prohibeix els maltractes i els càstigs. Aquest procés culmina, l’any 1542, quan es varen redactar les Noves Lleis d’Índies, que cercaren l’aplicació de la justícia i fer desapareix les “Encomiendas”, però foren revocades per Carles V, en 1545, i el sistema d’Encomiendas continuà existint fins al segle XVII-XVIII.
  • 3.3.12.- FORMES D’ORGANITZACIÓ COLONIAL A AMÈRICA I CREACIÓ D’UN IMPERI (segles XVI i XVII) L’altre sistema era el repartiment, que consistia en atribuir un número d’indis als colons espanyols per a desenvolupar diferents treballs durant un temps limitat. Cada comunitat estava obligada a proporcionar un número determinat de treballadors durant un determinat període de temps anual a canvi d’un petit salari.
  • 3.3.12.- FORMES D’ORGANITZACIÓ COLONIAL A AMÈRICA I CREACIÓ D’UN IMPERI (segles XVI i XVII) Per al treball en les mines, els colons feren servir una institució incaica, la Mita (el treball forçós s’articulava en forma de sorteigs), segons aquest model els súbdits estaven obligats a realitzar prestacions de treball a l’emperador per a obres d’interès públic.
  • 3.3.12.- FORMES D’ORGANITZACIÓ COLONIAL A AMÈRICA I CREACIÓ D’UN IMPERI (segles XVI i XVII) Arran d’aquesta situació d’abús per part dels colons, va sorgir una gran controvèrsia sobre els drets dels indis, van haver moltes denúncies del pare Bartolomé de las Casas sobre l’explotació indígena i l’abús que es feia de la població índia i, malgrat la Corona volgués evitar els abusos sobre la població i la legislació colonial intentés millorar la condició dels indis en Amèrica (lleis i disposicions dels Reis per protegir, educar i evangelitzar els indis), no s’aconseguí millorar la situació i no es va poder impedir l’explotació de l’indi per part dels colons i funcionaris que, ambiciosos i sense recat (“escrúpulos”), violaren contínuament les lleis. Bartolomé de las Casas
  • 3.3.12.- FORMES D’ORGANITZACIÓ COLONIAL A AMÈRICA I CREACIÓ D’UN IMPERI (segles XVI i XVII) Moltes denúncies del pare Bartolomé de las Casas sobre l’explotació indígena i l’abús que es feia de la població índia.
  • ORGANITZACIÓ ADMINISTRACIÓ I EXPLOTACIÓ Descobriments castellans ASTEQUES CASTELLA 1518-21 CONSELL D’ÍNDIES CASA DE CONTRACTACIÓ Hernán Cortés 1522-24 LLEIS D’ÍNDIES MAIES monopoli comercial MITA Francisco Pizarro 1531-s. XVI INQUES FLOTES Mineria ENCOMIENDA Explotacions agrícoles Simultàniament a la conquesta s’inicia l’explotació econòmica i s’imposa un sistema polític administratiu del territori.
  • 3.3.- DESCOBRIMENT I CONQUESTA D’AMÈRICA. CAUSES I CONSEQÜÈNCIES GENERALS Expansió territorial ÍNDEX 3.3.1.- Rivalitats portuguesos i castellans en l’expansió cap a l’Atlàntic: Canàries i Amèrica Descobriments portuguesos Descobriments castellans: Amèrica 3.3.2.- Culminació de la conquesta de les Illes Canàries 3.3.3.- Projecte de Colom 3.3.4.- Causes dels descobriments 3.3.5.- Descobriment d’Amèrica (1492) 3.3.6.- Noves mesures del Reis Catòlics 3.3.7.- Tractats de límits amb Portugal 3.3.8.- Primera volta al món 3.3.9.- La conquesta: Cultures precolombines 3.3.10.- Administració de l’Imperi colonial 3.3.11.- Explotació dels recursos 3.3.12.- Formes d’organització colonial a Amèrica i creació d’un Imperi (ss. XVI i XVII) 3.3.13.- Conseqüències dels descobriments ANNEXOS
  • 3.3.13.- CONSEQÜÈNCIES La colonització del Nou Món va tenir conseqüències demogràfiques desastroses per a la població indígena. A.- A AMÈRICA:  Demogràfiques  Socials  Culturals B.- A ESPANYA:  Revolució de preus (inflació)  Sufraga la política imperial a Europa  Migració d’espanyols al nou continent  Intercanvi de productes agraris entre els dos continents
  • 3.3.13.- CONSEQÜÈNCIES La colonització del Nou Món va tenir conseqüències demogràfiques desastroses per a la població indígena. A.- A AMÈRICA:  Demogràfiques  Socials  Culturals A.- A AMÈRICA:  Demogràfiques: Gran descens de la població indígena per l’absència de defenses contra els virus que portaven els espanyols com la verola, grip o xarampió. A les Antilles, la població indígena quedà pràcticament aniquilada, el que obligà a impulsar el tràfic d’esclaus negres des d’Àfrica (comerç triangular).
  • 3.3.13.- CONSEQÜÈNCIES A.- A AMÈRICA:  Demogràfiques  Socials  Culturals A.- A AMÈRICA:  Socials: La societat es transformà, al llarg del temps, i es va configurar una societat multiracial basada en la riquesa, el poder polític i el color de la pell ("pigmentocràcia"), amb una organització summament jerarquitzada, formada per:      Criolls: descendents d’espanyols. Mestissos: descendents d’europeus (d’espanyols) i indígenes natius. Indígenes. Negres. Mulats: descendents d’europeus (d’espanyols) i africans negres.
  • 3.3.13.- CONSEQÜÈNCIES
  • 3.3.13.- CONSEQÜÈNCIES
  • 3.3.13.- SOCIETAT
  • 3.3.13.- CONSEQÜÈNCIES
  • 3.3.13.- CONSEQÜÈNCIES
  • 3.3.13.- CONSEQÜÈNCIES
  • 3.3.13.- CONSEQÜÈNCIES A.- A AMÈRICA:  Demogràfiques  Socials  Culturals A.- A AMÈRICA:  Culturals: A l’Amèrica colonial, la influència cultural castellana fou molt gran i s’imposà a les poblacions indígenes. Pèrdua de les religions politeistes i llengües pròpies, substituïdes per el cristianisme i el castellà, que es consolidà com idioma comú.
  • 3.3.13.- CONSEQÜÈNCIES A.- A AMÈRICA:  Culturals: Influència cultural castellana s’imposà a les poblacions indígenes. Pèrdua de les religions politeistes i llengües pròpies, substituïdes per el cristianisme i el castellà, que es consolidà com idioma comú.
  • 3.3.13.- CONSEQÜÈNCIES A.- A AMÈRICA:  Demogràfiques  Socials  Culturals A.- A AMÈRICA:  Culturals: A l’Amèrica colonial, la influència cultural castellana fou molt gran i s’imposà a les poblacions indígenes. Pèrdua de les religions politeistes i llengües pròpies, substituïdes per el cristianisme i el castellà, que es consolidà com idioma comú.
  • 3.3.13.- CONSEQÜÈNCIES A.- A AMÈRICA:  Culturals: A l’Amèrica colonial, el castellà es consolidà com idioma comú.
  • 3.3.13.- CONSEQÜÈNCIES A.- A AMÈRICA:  Culturals: El castellà, de l’Amèrica colonial fins l’ACTUALITAT.
  • 3.3.13.- CONSEQÜÈNCIES B.- A ESPANYA:  Revolució de preus (inflació)  Sufraga la política imperial a Europa  Migració d’espanyols al nou continent  Intercanvi de productes agraris entre els dos continents B.- A ESPANYA:  Revolució de preus (inflació) per l’augment de la quantitat de metall/moneda en circulació, tant a Espanya com a Europa.
  • 3.3.13.- CONSEQÜÈNCIES B.- A Espanya:  Revolució de preus (inflació) per l’augment de la quantitat de metall/moneda en circulació, tant a Espanya com a Europa.
  • 3.3.13.- CONSEQÜÈNCIES B.- A ESPANYA:  Revolució de preus (inflació)  Sufraga la política imperial a Europa  Migració d’espanyols al nou continent  Intercanvi de productes agraris entre els dos continents MAPA 8: Lectura i/o elaboració de mapa amb els dominis europeus de Carles I d’Espanya i V d’Alemanya, tot indicant les diferents herències rebudes. B1-T4. PAU: setembre 2013, opció A. A DE CONTRACTACIÓ B.- A Espanya:  Permeté sufragar la política imperial a Europa. Hegemonia espanyola fins el primer terç del segle XVII. Malgrat la massiva arribada de plata, l’elevat endeutament de la Corona espanyola per finançar l’expansió i el manteniment de l’Imperi, va fer que una gran part d’aquest tresor es gastés amb tanta rapidesa com va ser adquirit. Així, l’or i, sobretot, la plata foren la gran aportació de l’Imperi hispànic a l’economia europea.
  • 3.3.13.- CONSEQÜÈNCIES B.- A ESPANYA:  Revolució de preus (inflació)  Sufraga la política imperial a Europa  Migració d’espanyols al nou continent  Intercanvi de productes agraris entre els dos continents B.- A Espanya:  Sufragar la política imperial a Europa. El metall preciós americà va servir a Espanya per:  Pagar despeses Corona i de l’administració de l’Imperi: funcionaris, exèrcit, etc.  Costejar les guerres dels Àustries en Europa.  Armar els bucs d’escolta de l’armada reial que acompanyaven els combois que entraven i sortien d’Espanya a Amèrica.  Comprar mercaderies a altres països per abastir la península i a les colònies americanes.  Per aquestes raons sortiren d’Espanya enormes quantitats de metalls preciosos, durant els segles XVI i XVII, beneficiant a França, Holanda i Anglaterra o als banquers italians i alemanys.
  • 3.3.13.- CONSEQÜÈNCIES B.- A Espanya:  Sufragar la política imperial a Europa.  Sortiren d’Espanya enormes quantitats de metalls preciosos, durant els segles XVI i XVII, beneficiant a França, Holanda i Anglaterra o als banquers italians i alemanys.
  • 3.3.13.- CONSEQÜÈNCIES
  • 3.3.13.- CONSEQÜÈNCIES B.- A Espanya:  Sufragar la política imperial a Europa.  Armar els bucs d’escolta de l’armada reial que acompanyaven els combois que entraven i sortien d’Espanya a Amèrica.  Comprar mercaderies a altres països per abastir la península i a les colònies americanes.
  • L’EMPERADOR CARLES I i V
  • EDAT MODERNA: ARBRE GENEALÒGIC ÀUSTRIES
  • L’IMPERI UNIVERSAL DE CARLES V (1517-56)
  • L’IMPERI UNIVERSAL DE CARLES V (1517-56)
  • L’IMPERI UNIVERSAL DE CARLES V (1517-56)
  • L’IMPERI UNIVERSAL DE CARLES V (1517-56)
  • L’IMPERI UNIVERSAL DE CARLES V (1517-56)
  • L’IMPERI UNIVERSAL DE CARLES V (1517-56)
  • EDAT MODERNA: ARBRE GENEALÒGIC ÀUSTRIES
  • L’IMPERI UNIVERSAL DE FELIP II
  • L’IMPERI UNIVERSAL DE FELIP II
  • L’IMPERI UNIVERSAL DE FELIP II
  • L’IMPERI UNIVERSAL DE FELIP II
  • L’IMPERI UNIVERSAL DE FELIP II
  • L’IMPERI UNIVERSAL DE FELIP II
  • L’IMPERI UNIVERSAL DE FELIP II
  • L’IMPERI UNIVERSAL DE FELIP II
  • L’IMPERI UNIVERSAL DE FELIP II
  • L’IMPERI UNIVERSAL DE FELIP II
  • L’IMPERI UNIVERSAL DE FELIP II
  • 3.3.13.- CONSEQÜÈNCIES B.- A Espanya:  Migració d’espanyols al nou continent.
  • 3.3.13.- CONSEQÜÈNCIES B.- A Espanya:  La conquesta americana va permetre l’intercanvi de productes agraris entre els dos continents:  Aportacions americanes: blat de les indies, patata, cacau (productes de primera necessitat), tabac i cacahuet.  Aportacions europees: blat, vinya, olivera i ramaderia.
  • RESUM: EN CONCLUSIÓ
  • INDEPENDÈNCIA
  • VIATGES DESCOBRIMENTS GEOGRÀFICS
  • VIATGES DESCOBRIMENTS GEOGRÀFICS
  • TEMA 3 RESUM CRONOLÒGIC, TERMES I PERSONATGES MONARQUIA AUTORITÀRIA DELS REIS CATÒLICS I DESCOBRIMENT AMÈRICA ► ► ► ► ► ► ► ► ► ► ► ► ► 1469 dC. Matrimoni d’Isabel i Ferran. 1478. Creació del Tribunal de la Inquisició a Castella. 1479. Tractat d’Alcáçovas: final de la guerra civil entre Isabel i Joana La Beltraneja. 1492. Conquista de Granada pels Reis Catòlics. 1492. Decret d’expulsió dels jueus. 1492. Capitulacions de Santa Fe: acord entre Colom i RRCC per a explotar les terres conquistades. 1492. Colom descobreix Amèrica. 1493. Recuperació del Rosselló i la Cerdanya, pel Tractat de Barcelona (tot i que només fins l’any 1659 que es perdran al Tractat dels Pirineus). 1494. Tractat de Tordesillas, repartiment de terres entre Espanya i Portugal. 1496. Conquista Illes Canàries (Tenerife). 1512-1515. Annexió de Navarra i bases per a l’annexió de Portugal. 1512. Lleis de Burgos: primer codi de legislació per a la defensa dels indis. Segles XVI-XVII. Campanyes del sud d’Itàlia (Gonzalo Fernández de Còrdova, el Gran Capitán). Almogàvers Ordes Militars Inquisició Sefardí Mayorazgo Morisc Mesta Casa Contractació Corts medievals Mals usos Mudèjar
  • TERMINOLOGIA Ordes militars: Institucions religioses i militars encarregades de lluitar per la defensa de la fe cristiana front als infidels. En l’etapa medieval sorgiren vàries a Castella (Santiago, Calatrava, Alcántara) i en Aragó (Montesa), que varen obtenir a canvi grans extensions de terres i privilegis. Des del regnat de Carles V la direcció (maestrazgos) va passar a control de la Corona, tot i que ja Ferran el Catòlic havia aconseguit controlar-les en assumir el mestratge “maestrazgo” de la majoria d’elles. Fora d’Espanya les ordes de cavalleria foren creades per a dirigir les creuades a Terra Santa. Els Templers o els hospitalaris foren els més poderosos d’aquestos cavallers. Inquisició o Tribunal del Sant Ofici: Tribunal de l’Església catòlica creat en l’edat mitjana per a reprimir l’heretgia. En Espanya fou tornat a fundar i es va posar sota la dependència de la Corona en el regnat dels Reis Catòlics. Durant l’Antic Règim, els reis el van utilitzar com a instrument per aconseguir la unitat religiosa, ideològica i política. Fou abolit per els governs liberals del segle XIX. Mesta: Organització de propietaris ramaders que tenia com a finalitat la protecció dels seus ramats i el foment de la ramaderia. Fundada en 1273, va organitzar el sistema de carrerades (“cañadas”), transhumància, recollida de la llana i el seu emmagatzematge, va constituir un autèntic sindicat ramader que va tenir el seu auge entre els segles XIV al XVII. En decadència durant el segle XVIII, les Corts de Cadis el suprimiren. Tot i que més tard fou restablerta per Ferran VII, i en 1836 fou definitivament dissolta. Casa de Contractació: Institució que monopolitzava el comerç entre Espanya i les Índies. Creada en 1503, va estar ubicada en Sevilla i, més tard, en Cadis. Amb la llibertat del comerç, en 1778, va perdre atribucions, i fou finalment suprimida en 1790. Corts medievals: Institució representativa dels tres estaments, que va sorgir en la Baixa edat mitjana procedent dels consells regis. S’ocupaven de la successió a la Corona, de la presa de jurament al nou monarca i de l’aprovació dels impostos. Rarament obtenien més compromisos del rei; tingueren més influència en la Corona d’Aragó, perquè la monarquia era pactista. Mals usos: Conjunt d’obligacions a les que estaven sotmesos els pagesos catalans, i que significaven, dins del règim feudal, un augment de l’arbitrarietat dels senyors. La majoria d’ells es concretaven en prestacions en diners, espècies o treball.
  • 3.3.- DESCOBRIMENT I CONQUESTA D’AMÈRICA. CAUSES I CONSEQÜÈNCIES GENERALS Expansió territorial ÍNDEX 3.3.1.- Rivalitats portuguesos i castellans en l’expansió cap a a l’Atlàntic: Canàries i Amèrica Descobriments portuguesos Descobriments castellans: Amèrica 3.3.2.- Culminació de la conquesta de les Illes Canàries 3.3.3.- Projecte de Colom 3.3.4.- Causes dels descobriments 3.3.5.- Descobriment d’Amèrica (1492) 3.3.6.- Noves mesures del Reis Catòlics 3.3.7.- Tractats de límits amb Portugal 3.3.8.- Primera volta al món 3.3.9.- La conquesta: Cultures precolombines 3.3.10.- Administració de l’Imperi colonial 3.3.11.- Explotació dels recursos 3.3.12.- Formes d’organització colonial a Amèrica i creació d’un Imperi (ss. XVI i XVII) 3.3.13.- Conseqüències dels descobriments ANNEXOS
  • BLOC I. TEMA 3. NAIXEMENT DE L’ESTAT MODERN. RRCC. DESCOBRIMENT D’AMÈRICA Comentaris de text Edat moderna Humanisme i pensament El món conegut durant l’edat mitjana: mapes (Piri Reis) La Inquisició i Torquemada Joana I de Castella Esclavisme ANNEXOS
  • BLOC I. TEMA 3. NAIXEMENT DE L’ESTAT MODERN. RRCC. DESCOBRIMENT D’AMÈRICA Comentaris de text Edat moderna Humanisme i pensament El món conegut durant l’edat mitjana: mapes (Piri Reis) La Inquisició i Torquemada Joana I de Castella Esclavisme ANNEXOS
  • COMENTARI DE TEXTOS: ENFORTIMENT DEL PODER REIAL
  • BLOC I. TEMA 3. NAIXEMENT DE L’ESTAT MODERN. RRCC. DESCOBRIMENT D’AMÈRICA Comentaris de text Edat moderna Humanisme i pensament El món conegut durant l’edat mitjana: mapes (Piri Reis) La Inquisició i Torquemada Joana I de Castella Esclavisme ANNEXOS
  • HUMANISME Corrent de pensament que situa l’HOME com a principal CENTRE D’ATENCIÓ i confia en les seves capacitats morals i intel·lectuals. Contrasta amb la concepció medieval que, obcecada amb la idea de Déu, menyspreava tot el que es referia a l’home per resultar inferior. Creia en la capacitat individual de l’ésser humà per perfeccionar-se i arribar a Déu, mitjançant l’ús de la raó. Cosa que explica:  el ressorgir de la literatura clàssica (grega i llatina),  els estudis filològics sobre la Bíblia,  el pensament erasmista en Espanya. La invenció de la IMPRENTA va contribuir a la difusió del pensament humanista, en impulsar la circulació de les noves idees.
  • CENTRES HUMANISTES Dos focus principals, on eren notables el desenvolupament mercantil i urbà, i l’ascens de la burgesia: A.- Italia, on el Renaixement va impulsar la recuperació del pensament i l’art de la Antiguitat clàssica. B.- Els Països Baixos, on una actitud religiosa renovadora, individualista i crítica enfront les autoritats eclesiàstiques va preparar el camí a la reforma protestant. La figura més destacada fou Erasme de Rotterdam (1469-1536). Erasme de Rotterdam Hans Holbein el Jove
  • HUMANISME HISPÀ En Espanya la burgesia no tenia força suficient, i els nous valors de humanistes foren encapçalats per certs sectors cultes de l’església i de la noblesa, cosa per la qual no es trenca del tot amb les tradicions medievals, essent la renovació intel·lectual limitada i sempre sota la forta influència social i ideològica de la noblesa i el clergat. Arribaran:  Influències italianes a través de la Corona d’Aragó.  Influències flamenques a través de Castilla, que va tenir estrets lligams amb els Països Baixos, sobretot des de el matrimoni de Joana amb Felip el Bell. HUMANISTES Francisco Jiménez de Cisneros Antonio de Nebrija Juan Luís Vives
  • FRANCISCO JIMÉNEZ DE CISNEROS (1436-1517) Exemple peculiar del humanisme hispà. Arquebisbe de Toledo, cardenal i Inquisidor general. Des del punt de vista religiós, es caracteritzà per la seva intolerància, pròpia de la seva posició social, però impròpia d’un humanista. Va propiciar la cultura renaixentista i va fundar la Universitat d’Alcalá d’Henares, on es va editar la “Bíblia Políglota Complutense”, en els seus idiomes originals (hebreu, arameu i grec) més la traducció al llatí de sant Jerònim (la “Vulgata”).
  • ANTONIO DE NEBRIJA (1444-1522 Publicà, en 1492, el “Arte de la lengua castellana”, la primera gramàtica castellana.
  • JUAN LUÍS VIVES (1492-1540) Jueu convers valencià; tan sols la seva etapa de formació coincidí amb el regnat dels Reis Catòlics. El seu esperit crític, pacifista i defensor de la llibertat espiritual el van dur a residir entre Anglaterra i els Països Baixos, on n’hi havia més llibertat que en Espanya. La seva obra filosòfica i pedagògica va tenir una gran influència en Europa.
  • CREACIONS ARTÍSTIQUES EN ART destaquen: UNIVERSITAT ALCALÀ DE HENARES UNIVERSITAT DE SALAMANCA CAPELLA DE LOS VELEZ A MÚRCIA
  • UNIVERSITAT ALCALÀ DE HENARES
  • FAÇANA UNIVERSITAT DE SALAMANCA
  • CAPELLA DE LOS VELEZ A MÚRCIA
  • BLOC I. TEMA 3. NAIXEMENT DE L’ESTAT MODERN. RRCC. DESCOBRIMENT D’AMÈRICA Comentaris de text Edat moderna Humanisme i pensament El món conegut durant l’edat mitjana: mapes (Piri Reis) La Inquisició i Torquemada Joana I de Castella Esclavisme ANNEXOS
  • EL MÓN CONEGUT EN L’EDAT MITJANA
  • EL CONEIXEMENT EN L’EDAT MITJANA
  • EL MÓN CONEGUT EN L’EDAT MITJANA
  • EL MÓN CONEGUT EN L’EDAT MITJANA
  • MAPA DE PIRI REIS És una carta nàutica elaborada, suposadament, per l’almirall otomà Piri Reis en 1513 i publicada en 1523 com una part de la seva obra “El llibre de les matèries marines”. Colom o els que seguiren la conquesta, pot ser navegaren sabent, perfectament, cap el lloc on es dirigien, utilitzant aquest o altres mapes de l’otomà, donat que existeixen certs fets que el vinculen amb Piri Reis. El mapa conté representacions de terres llavors desconegudes, cosa per la qual ha suscitat força interès com a enigma.
  • RACES EN EL MÓN
  • BLOC I. TEMA 3. NAIXEMENT DE L’ESTAT MODERN. RRCC. DESCOBRIMENT D’AMÈRICA Comentaris de text Edat moderna Humanisme i pensament El món conegut durant l’edat mitjana: mapes (Piri Reis) La Inquisició i Torquemada Joana I de Castella Esclavisme ANNEXOS
  • LA INQUISICIÓ 1 de novembre de 1478: el papa Sixt IV concedeix, a petició dels Reis Catòlics, la butlla Exigit sincerae devotionis affectus. Neix la Inquisició, el regne del terror i l’arbitrarietat sota el pretext de la defensa de la religió catòlica. Per què instaurar un tribunal de la Inquisició en la monarquia dels Reis Catòlics? Pel dogma religiós convertit en projecte polític. Es dubtava de la honestedat de les conversions. Els jueus convertits al cristianisme eren acusats de pràctiques judaïtzants. En realitat, la majoria dels conversos havien abraçat el cristianisme sense cap altra intenció. Només una minoria mantenia les pràctiques del judaisme en secret, però tota la comunitat va ser víctima de l’hostilitat. Eren el boc expiatori de la societat castellana, els marranos que actuaven en contra de la fe cristiana. Per això, per la triple equació religiosa, política i social, va sorgir la idea d’articular un tribunal que s’hauria d’encarregar de la investigació dels casos més dubtosos de conversió. És a dir, un tribunal que, en origen, hauria de reprimir els judaïtzants i netejar la imatge de la resta de conversos. No era el renaixement de la Inquisició medieval que lluitava contra les heretgies, sinó que es tractava de l’establiment d’una nova jurisdicció, enfocada a un problema particular i precís. El 1478, Sixt IV signava la butlla que autoritzava els Reis Catòlics a nomenar inquisidors als seus regnes. D’aquesta manera, el nou tribunal estaria format per eclesiàstics, però sota la dependència de l’Estat. Dos anys després, el 1480, els primers inquisidors arribaven a Sevilla, eren els mestres dominics Miguel de Orillo i Juan de San Martín. Posteriorment, s’estendrien per les principals ciutats de les corones de Castella i Aragó. L’Estat dinàstic dels Reis Catòlics esdevenia intransigent.
  • LA INQUISICIÓ El tribunal de la Inquisició va permetre distingir i fer visibles, les diferents confessions religioses de la Corona de Castella. En un costat, la doctrina catòlica, la vertadera i adequada als interessos de l’Estat dinàstic dels Reis Catòlics; en el cantó oposat, el judaisme, un element “estrany” en la societat castellana, present des de l’edat mitjana i difícil d’assimilar. En realitat, el tribunal era una eina per imposar allò que es considerava políticament correcte. I això es manifestarà clarament amb el pas dels anys. El camp d’acció de la Inquisició era la defensa de la fe catòlica, desemmascarar els heretges i extirpar l’error religiós (la fe vertadera només és la cristiana). Així, el primer enemic a derrotar serien els judaïtzants, però en el segle XVI apareixerien nous enemics: místics, protestants, morescos… però també pràctiques políticament incorrectes com l’homosexualitat, la bigàmia o la bruixeria. És a dir, el Sant Ofici va actuar sobre una ficció: la defensa de la fe es convertia en la defensa dels costums que la monarquia volia imposar. Els pretesos criptojueus eren el boc expiatori que posava al descobert el sectarisme ideològic dels líders religiosos i polítics.
  • LA INQUISICIÓ Fins el 1483, el tribunal va tenir unes competències limitades i poc personal. Però això canviaria amb la designació del dominic Fray Tomás de Torquemada com a inquisidor general per part del papa Sixt IV. El seu paper consistiria en investigar l’heretgia, la corrupció dels costums, que s’estava produint en els territoris de la monarquia. Respecte de Catalunya, el 1487, la Inquisició castellana va introduir-se en els regnes de la Corona d’Aragó, malgrat que en el Principat no hi havia cap problema amb els conversos. Aquesta mesura va ser molt mal acollida per les autoritats catalanes i va provocar la fugida de capitals i de mà d’obra qualificada, però Ferran es va mostrar inflexible i el Tribunal del Sant Ofici va instal·lar-se a Barcelona, iniciant una etapa fosca de la història del país. Habitualment, la crítica historiogràfica catalana a aquesta acció deriva en el fet que va ser l’aplicació d’una mentalitat forana, castellana, per part de Ferran el Catòlic. Però això és fals. La realitat és que la Inquisició formava part d’un projecte polític comú impulsat pels Reis Catòlics: la unitat religiosa dels regnes de la monarquia. TOMAS DE TORQUEMADA La seva organització era senzilla. Al capdavant, el Consejo de la Suprema y General Inquisición, citat habitualment simplement com la Suprema, presidit per l’inquisidor general. A les ciutats, van instal·lar-se tribunals autònoms, composats per un mínim de dos inquisidors, un assessor, un acusador públic (una espècie de fiscal) i el personal subaltern. A aquesta estructura s’haurien d’afegir els auxiliars no assalariats, els familiars del Sant Ofici.
  • LA INQUISICIÓ En instaurar-se en una ciutat, els inquisidors publicaven un edicte de gràcia o un edicte de fe, és a dir, una invitació a denunciar els heretges o a un mateix. A continuació, els inquisidors recollien les denúncies, mai anònimes sinó secretes, i sense necessitat d’aportar proves. Els acusats no podien conèixer qui els acusava ni quins eren els càrrecs pels quals era investigat. Aquestes acusacions eren estudiades pels teòlegs, els calificadores, els quals eren els que decidien si tenien fonament i si havia de continuar el procés judicial. Aleshores, l’acusador públic formulava una petició d’empresonament per arrestar l’acusat, el qual era convidat a confessar els seus errors religiosos i morals. Després es donava lectura a les acusacions plantejades contra ell: els encausats podien defensar-se mitjançant advocats, recusar determinats testimonis (proceso de tachas), proporcionar proves indirectes de la seva ortodòxia (proceso de indirectas) i presentar testimonis de descàrrec (proceso de abonos). Ara bé, la defensa era difícil: Com aportar proves? Com trobar un testimoni que es jugues la seva honorabilitat per defensar un sospitós? La tortura, en teoria, només apareixeria de forma accessòria, no obligatòria, però aviat va ser pràctica comuna.
  • LA INQUISICIÓ Finalitzat aquest procediment, la consulta de la fe decidia la pena que s’havia de dictar, una condemna que podia anar des de l’absolució fins a la mort en la foguera, passant per la penitència, la presó, les galeres, la flagel·lació o l’exili. Això sumat a la confiscació dels béns, considerada com una reparació pública. I aquí trobem la clau de la condemna: l’exemplificació del que era políticament correcte: l’auto de fe. Els acusats que serien reconciliats amb la societat i reintegrats en la comunitat religiosa apareixien vestits amb la roba de penitència, el sambenito. Després de la cerimònia pública, els condemnats a mort serien conduits a la foguera.
  • 3.1.- LA CONSTRUCCIÓ DE L’ESTAT MODERN. LA UNIÓ DINÀSTICA: Els Reis Catòlics (1474/79-1516). C.- Una institució en comú molt important: Inquisició espanyola. Des del punt de vista institucional, les dues corones continuaven tenint les seves pròpies institucions de Govern, les lleis, la moneda, etc., no s’unificaren, sinó que cada govern conservà la seva pròpia personalitat. Només tingueren una institució comuna: La Inquisició. Inicialment, tan sols Aragó posseïa la Inquisició, però amb el temps també s’instaurà a Castella. La inquisició era una institució que podia actuar, indistintament, tant a Castella com a Aragó. Pedro Berruguete Auto de fe presidit per sant Domingo de Guzmán, 1499. Tècnica: Oli sobre taula. Estil: Gòtic de transició al Renaixement. Dimensions: 154 x 92 cm. Museu Nacional del Prado, Madrid, Espanya.
  • LA INQUISICIÓ La realitat és que l’existència de la Inquisició com a institució vetlladora de les pràctiques religioses i els bons costums va crear una discriminació que convertia els conversos en uns criminals en potència, uns sospitosos perpetus, uns pàries en el si de l’Estat. Mai podran deixar de sentir-se amenaçats, per la seva vida i els seus béns. Havia nascut un prejudici insidiós: la puresa de sang. Religió i política es confonen en la Inquisició.
  • LA INQUISICIÓ S’instaura una amenaça permanent per a la població. Només era necessària una acusació sense proves perquè s’iniciés el procés. Una eina massa perillosa en mans dels fanàtics de la religió i la política.
  • BLOC I. TEMA 3. NAIXEMENT DE L’ESTAT MODERN. RRCC. DESCOBRIMENT D’AMÈRICA Comentaris de text Edat moderna Humanisme i pensament El món conegut durant l’edat mitjana: mapes (Piri Reis) La Inquisició i Torquemada Joana I de Castella Esclavisme ANNEXOS
  • JUANA I DE CASTELLA
  • ARBRE GENEALÒGIC
  • L’EMPERADOR MAXIMILIÀ I, MARIA DE BORGONYA I LA SEVA FAMÍLIA
  • 3.1.- LA CONSTRUCCIÓ DE L’ESTAT MODERN. LA UNIÓ DINÀSTICA: Els Reis Catòlics (1474/79-1516). b.- Una mateixa política exterior. Política matrimonial d’enllaços. Joana I de Castella (1479-1555), nascuda a Toledo, era la tercera descendent dels Reis Catòlics i es va convertir en hereva al tron castellà després de les morts de la infanta Isabel (14701498) i l’infant Joan (1478-1497). Reina nominal de Castella a la mort d’Isabel la Catòlica (15041555), passaria a la història com “la Boja”, la reina víctima de les aliances matrimonials dinàstiques dissenyades per Ferran el Catòlic per assegurar-se l’hegemonia europea. El seu desequilibri mental la portaria a viure tancada a Tordesillas fins a la seva mort. Com a infanta de les corones de Castella i Aragó, la petita Joana va rebre una educació intensa i acurada, pròpia del seu càrrec i de les necessitats del regne. Sota la supervisió de la mateixa reina Isabel, va convertir-se en una alumna avantatjada en comportament religiós, bones maneres i els maneigs propis de la cort, això sense desestimar les arts i el coneixement de les llengües romàniques pròpies de la Monarquia (castellà i català), el francès i el llatí. Entre els seus preceptors destacaven el sacerdot dominic Andrés de Miranda i la vella amiga i tutora de la seva mare, Beatriz de Galindo, “la Latina”.
  • 3.1.- LA CONSTRUCCIÓ DE L’ESTAT MODERN. LA UNIÓ DINÀSTICA: Els Reis Catòlics (1474/79-1516). b.- Una mateixa política exterior. Política matrimonial d’enllaços. D’aquesta manera, tot i que com a tercera descendent dels Reis Catòlics, Joana no semblava destinada a regnar, la infanta va rebre una educació pròpia d’una futura reina i, encara adolescent, va començar a intervenir en l’administració de la seva casa i de les seves possessions territorials. Pel que sabem, en aquell temps Joana no estava boja. Això sí, era una dona extravagant que practicava una espiritualitat intensa, ascètica i lliure, propera al recolliment i a la invenció mendicant. El 1495, els Reis Catòlics van concertar el seu matrimoni amb l’arxiduc Felip d’Àustria, l’hereu de l’emperador Maximilià I i de Maria de Borgonya. Joana només tenia setze anys. El matrimoni era un instrument més de l’Estat dinàstic dissenyat per Ferran el Catòlic, una aliança que convenia a ambdues cases reials en establir un vincle entre la Monarquia dels Reis Catòlics i el Sacre Imperi Romanogermànic que es convertís en el contrapunt geoestratègic de l’emergent França dels Valois. El 21 d’agost de 1496 es produïa el casament, a Lille.
  • 3.1.- LA CONSTRUCCIÓ DE L’ESTAT MODERN. LA UNIÓ DINÀSTICA: Els Reis Catòlics (1474/79-1516). b.- Una mateixa política exterior. Política matrimonial d’enllaços. Tot i que inicialment la infanta rebutjava la idea de casar-se, sembla ser que Joana va enamorar-se apassionadament de Felip. Alguns biògrafs han suggerit que, possiblement, aquest enamorament podia ser conseqüència d’algun tipus d’obsessió mental que acabaria derivant en malaltia. El comportament de Felip el Bell cap a ella, en especial les repetides infidelitats, hauria aguditzat aquest desequilibri fins al punt d’acabar agreujant els seus problemes psicològics.
  • 3.1.- LA CONSTRUCCIÓ DE L’ESTAT MODERN. LA UNIÓ DINÀSTICA: Els Reis Catòlics (1474/79-1516). b.- Una mateixa política exterior. Política matrimonial d’enllaços. Felip el Bell Joana la Boja
  • 3.1.- LA CONSTRUCCIÓ DE L’ESTAT MODERN. LA UNIÓ DINÀSTICA: Els Reis Catòlics (1474/79-1516). Tot i això, el matrimoni va tenir sis fills. El segon fill i futur hereu de la monarquia hispànica, Carles d’Habsburg, va néixer a Gant el 1500. L’objectiu dinàstic de l’enllaç havia estat acomplert plenament. Aquell mateix any, la mort dels seus germans els prínceps Joan i Isabel, i del fill d’aquesta, el príncep Miquel, Joana es convertiria en l’hereva del tron castellà i aragonès.
  • 3.1.- LA CONSTRUCCIÓ DE L’ESTAT MODERN. LA UNIÓ DINÀSTICA: Els Reis Catòlics (1474/79-1516). Tot i això, el matrimoni va tenir sis fills.
  • 3.1.- LA CONSTRUCCIÓ DE L’ESTAT MODERN. LA UNIÓ DINÀSTICA: Els Reis Catòlics (1474/79-1516). b.- Una mateixa política exterior. Política matrimonial d’enllaços. El 1502, havent tornat dels Països Baixos, amb el seu marit van jurar, a Toledo, com a nous prínceps d’Astúries. A continuació, ella sola juraria, a Saragossa (1502) i a Barcelona (1503), com a princesa de Girona, sempre sota la condició que si el seu pare tenia un fill mascle ell seria l’hereu de la Corona d’Aragó. En morir Isabel la Catòlica, el 1504, Joana va ser aclamada com a nova reina de Castella i jurada, amb el seu marit, per les corts de Toro, on el seu pare, que era governador del regne per disposició de la reina Isabel, va declarar la seva incapacitat per al govern com a conseqüència d’un equilibri mental cada cop més dubtós. Així, per la Concòrdia de Salamanca de 1505 va acordarse que regnarien plegats Joana, Felip i Ferran. Però l’entesa va ser breu. D’una banda, Felip ambicionava la corona. A més, la noblesa castellana va veure en la debilitat de Joana l’arma que necessitava per tornar a fer-se forta després dels anys de govern de Ferran i Isabel, i amb aquest objectiu va promoure la Concòrdia de Villafáfila de 1506. Joana va ser declarada incapacitada per a regnar, Felip el Bell va ser declarat nou rei únic de Castella (convertint-se en el primer rei Habsburg com a Felip I) i Ferran el Catòlic va haver de retirar-se als seus regnes aragonesos. Castella i Aragó es separaven, el projecte dinàstic dels Reis Catòlics trontollava.
  • 3.1.- LA CONSTRUCCIÓ DE L’ESTAT MODERN. LA UNIÓ DINÀSTICA: Els Reis Catòlics (1474/79-1516). b.- Una mateixa política exterior. Política matrimonial d’enllaços. El regnat del primer Habsburg, però, va ser breu. Felip moria sobtadament a Burgos el setembre de 1506 entre rumors d’enverinament mai esclarits. La mort del marit va agreujar l’equilibri psíquic de Joana, donant lloc a un episodi que explica la seva bogeria: una processó que va començar el desembre de 1506 i es va acabar l’agost de 1507, i que va protagonitzar induïda per una “bogeria d’amor”. Seguint les voluntats de Felip, la reina va enviar el cor del Bell a Brussel·les i el seu cos el va traslladar a Granada per a procedir a l’enterrament.
  • 3.1.- LA CONSTRUCCIÓ DE L’ESTAT MODERN. LA UNIÓ DINÀSTICA: Els Reis Catòlics (1474/79-1516). b.- Una mateixa política exterior. Política matrimonial d’enllaços. Aquest trasllat des de Burgos a Granada es va perllongar durant vuit mesos perquè Joana, que va viatjar al costat del cos embalsamat del seu marit, feia que el desplaçament només es realitzés de nit. Els cronistes explicaven com Joana no va separar-se ni un moment del fèretre i li besava els peus al difunt marit sempre que la comitiva parava a descansar.
  • 3.1.- LA CONSTRUCCIÓ DE L’ESTAT MODERN. LA UNIÓ DINÀSTICA: Els Reis Catòlics (1474/79-1516). b.- Una mateixa política exterior. Política matrimonial d’enllaços. Felip el Bell i Joana la Boja
  • 3.1.- LA CONSTRUCCIÓ DE L’ESTAT MODERN. LA UNIÓ DINÀSTICA: Els Reis Catòlics (1474/79-1516). b.- Una mateixa política exterior. Política matrimonial d’enllaços. Una llegenda misògina? Segons la historiadora Bethany Aram, Joana va fer aquesta operació tan complicada per garantir els drets de successió a les corones d’Aragó i de Castella del seu fill Carles. Així, segons aquesta autora, la processó seria una invenció simbòlica extravagant, però carregada de força política per evitar un nou casament que allunyés el futur Carles V del tron. En realitat, però, el desequilibri mental de Joana era evident. Víctima de la follia de l’amor o simplement malalta crònica des de feia anys, la realitat era que no estava capacitada per regnar.
  • 3.1.- LA CONSTRUCCIÓ DE L’ESTAT MODERN. LA UNIÓ DINÀSTICA: Els Reis Catòlics (1474/79-1516). b.- Una mateixa política exterior. Política matrimonial d’enllaços. Davant la crisi i l’anarquia que suposava la mort de Felip per a la governabilitat de Castella, Ferran el Catòlic va tornar novament com a administrador del regne castellà. Segurament en aquest moment va prendre la decisió més difícil de la seva dilatada vida política: el rei catòlic va tancar la seva filla a Tordesillas el 1509. Joana mai més sortiria de la seva presó.
  • 3.1.- LA CONSTRUCCIÓ DE L’ESTAT MODERN. LA UNIÓ DINÀSTICA: Els Reis Catòlics (1474/79-1516). b.- Una mateixa política exterior. Política matrimonial d’enllaços. Mort Ferran el Catòlic, el 1516, Joana va heretar les corones de Castella-Lleó, Catalunya-Aragó i NàpolsSicília, ja que mai no va ser declarada incapaç per les Corts castellanes ni se li va retirar el títol de reina. Però el govern efectiu de les quals va passar al seu fill Carles, el qual va haver de jurar el càrrec, tant a les corts de Castella com a les de Saragossa i de Barcelona (1519), també a nom d’ella. Així, fins a la seva mort, el nom de Joana sempre precedia el del Carles en la documentació oficial. Tot un emperador universal a l’ombra de la seva mare, perquè Joana va governar nominalment els seus regnes des del 1516 fins a la seva mort el 1555.
  • 3.1.- LA CONSTRUCCIÓ DE L’ESTAT MODERN
  • 3.1.- LA CONSTRUCCIÓ DE L’ESTAT MODERN. LA UNIÓ DINÀSTICA: Els Reis Catòlics (1474/79-1516). b.- Una mateixa política exterior. Política matrimonial d’enllaços. En definitiva, Joana la Boja va ser un instrument més de la política dinàstica practicada pel seu pare Ferran el Catòlic. Però també va ser una víctima política dels interessos del seu marit i, fins i tot, del seu fill. El 1555 moria sola a Tordesillas, assistida per Francesc de Borja, duc de Gandia. Va ser enterrada a la Capella Reial de Granada al costat d’Isabel la Catòlica i el seu estimat Felip el Bell.
  • TOMBA DELS REIS CATÒLICS
  • TOMBES D’ISABEL, FERRAN, JOANA I FELIP
  • L’EMPERADOR CARLES I i V
  • L’IMPERI UNIVERSAL DE CARLES V (1517-56)
  • EDAT MODERNA
  • EDAT MODERNA
  • PUBLICACIÓ EN FACEBOOK D’UN ANTIC ALUMNE, LLORENÇ PAU BAUÇÀ GINARD, TRET DE “HISTORIAS DE LA HISTORIA”. Cuando hablamos de esclavos y de América, las primeras imágenes que nos vienen a la cabeza son las enormes plantaciones de algodón donde los esclavos traídos de África trabajan de sol a sol. Pero hubo otros esclavos, en este caso blancos y casi olvidados por la historia, que sufrieron las mismas penalidades… los irlandeses. En el siglo XVI, los españoles fueron los primeros europeos en utilizar esclavos africanos en el Nuevo Mundo (islas de Cuba y La Española). Más tarde, portugueses, holandeses, franceses y británicos hicieron lo propio en sus respectivas colonias (Brasil, Antillas, Norteamérica…). Las colonias británicas en Norteamérica también fueron utilizadas para el destierro penal de criminales convictos desde principios del siglo XVII hasta la independencia, y posteriormente a Australia entre 1788 y 1868. Además de estos criminales, los ingleses enviaron a sus colonias norteamericanas a los irlandeses, sobre todo católicos, que se rebelaron contra la opresión inglesa… vendidos a los colonos como mano de obra. El comercio humano comenzó cuando James II, rey de Inglaterra, vendió 30.000 prisioneros políticos irlandeses como esclavos al Nuevo Mundo. A mediados del siglo XVII, los irlandeses se convirtieron en la principal fuente de ganado humano para los comerciantes ingleses… el 70% de la población total de las islas Antigua y Montserrat eran esclavos irlandeses. En la década de 1650 más de 100.000 niños irlandeses, entre 10 y 14 años, fueron separados de sus padres y vendidos como esclavos en las Indias Occidentales, Virginia y Nueva Inglaterra; 52.000 más, en su mayoría mujeres y niños, fueron vendidos a Barbados y Virginia; 2.000 niños se vendieron a Jamaica… Ni eran criminales ni tampoco, como se ha tratado de vender, tenían contratos de servidumbre.
  • PUBLICACIÓ EN FACEBOOK D’UN ANTIC ALUMNE, LLORENÇ PAU BAUÇÀ GINARD, TRET DE “HISTORIAS DE LA HISTORIA”. Además, eran más baratos que los africanos (en el XVII, un esclavo africano costaba unas 50 libras esterlinas y un irlandés no más de 5) y los hijos nacidos de esclavos blancos seguían siendo esclavos incluso en el caso de que su madre obtuviese la libertad, así que las madres permanecían con ellos. Los colonos, para maximizar sus recursos, decidieron utilizar a las mujeres/niñas irlandesas – además de para su beneficio propio – para cruzarlas con africanos y criar mulatos. Estos nuevos esclavos rompieron el mercado… se podían vender por un precio superior a los irlandeses y salían más baratos que los africanos. Esta práctica de mestizaje esclavo se extendió hasta que en 1681, por las presiones de la Royal African Company a la que la Corona británica había concedido el monopolio sobre las rutas del comercio de esclavos africanos, se aprobó la ley “Forbidding the practice of mating Irish slave women to African slave men for the purpose of producing slaves for sale” (Prohibida la práctica de acoplamiento de esclavas irlandesas y esclavos africanos con el fin de producir esclavos para la venta). En 1807 el Parlamento Británico aprobó la Ley para la Abolición del Comercio de Esclavos, bajo la cual los capitanes de buques de esclavos podían ser severamente penados por cada esclavo transportado. Esta fue superada por la Ley Abolicionista de 1833, que liberó todos los esclavos del Imperio Británico.
  • BLOC I. LES ARRELS HISTÒRIQUES DE L’ESPANYA CONTEMPORÀNIA PREHISTÒRIA I EDAT ANTIGA TEMA 1.- Les arrels històriques (preromans i colonitzacions, Hispania romana) EDAT MITJANA TEMA 2.- Al-Andalus i els regnes cristians EDAT MODERNA TEMA 3.- El naixement de l’estat modern: RRCC TEMA 4.- Auge i decadència de l’Imperi espanyol TEMA 5.- L'Espanya del segle XVIII Història Espanya IES Ramon Llull (Palma) Assumpció Granero Cueves ÍNDEX TEMES BLOC I
  • BIBLIOGRAFIA  http://www.oni.escuelas.edu/  http://www.claseshistoria.com/  http://radio.rpp.com.pe/peruanosenelexterior/la-mita-en-el-peru-colonial/  http://www.escueladigital.com.uy/  www.oni.escuelas.edu  Prof. Gabriela Invernizzi  milenioscopio.blogspot.com  sobrevivenciaindigena.blogspot.com  quintobasicoab.blogspot.com  estudioshistoricos.cl  preparandoelexamen.blogspot.com  luchotrollface.blogspot.com  kalipedia.com  raulrv.blogspot.com  unaltreblogdenpau.blogspot.com
  • HISTÒRIA D’ESPANYA BLOC I – Tema 4 Edat moderna AUGE I DECEDÈNCIA IMPERI ESPANYOL Història Espanya IES Ramon Llull (Palma) Assumpció Granero Cueves