HISTÒRIA D’ESPANYA
BLOC I – Tema 3.A

Edat moderna

EL NAIXEMENT DE L’ESTAT
MODERN: RRCC

Història Espanya
IES Ramon Llull...
BLOC I. LES ARRELS HISTÒRIQUES
DE L’ESPANYA CONTEMPORÀNIA
PREHISTÒRIA I EDAT ANTIGA
TEMA 1.- Les arrels històriques (prero...
EDAT MODERNA
TEMA 3. EL NAIXEMENT DE
L’ESTAT MODERN
EDAT MODERNA
TEMA 3. El naixement de l’estat modern: Els Reis Catòlics (1474/79-151...
3.0.- INTRODUCCIÓ:
PAS DE L’EDAT MITJANA A L’EDAT MODERNA
Al segle XV, una sèrie de fets van transformar la vida europea i...
TEMA 3. EL NAIXEMENT DE
L’ESTAT MODERN

Edat moderna:
- La unió dinàstica
- Reforç de l’autoritarisme (monarquia autoritàr...
TEMA 3. EL NAIXEMENT DE
L’ESTAT MODERN
EDAT MODERNA
TEMA 3. El naixement de l’estat modern
- Els Reis Catòlics (1474/79-15...
3.1.- LA CONSTRUCCIÓ DE L’ESTAT MODERN.
LA UNIÓ DINÀSTICA: ELS REISCATÒLICS (1474/79-1516).
(FEU UN RESUM INTRODUCTORI D’A...
3.1.- LA CONSTRUCCIÓ DE L’ESTAT MODERN.
LA UNIÓ DINÀSTICA: Els Reis Catòlics (1474/79-1516).
Com la majoria de matrimonis ...
ARBRE GENEALÒGIC
MAPA 7
(18 models)

ESPANYA DELS REIS
CATÒLICS
MAPES PAU
HISTÒRIA D’ESPANYA
Illes Balears
2012-13

Història Espanya
IES Ra...
MAPA 7.- ESPANYA REIS CATÒLICS (B1-T3)
ACTIVITAT PAU: Lectura de mapa amb els diferents regnes hispànics del Reis Catòlics...
3.1.- LA CONSTRUCCIÓ DE L’ESTAT MODERN.
LA UNIÓ DINÀSTICA: Els Reis Catòlics (1474/79-1516).
Enric IV tenia una filla, Joa...
ARBRE GENEALÒGIC
ARBRE GENEALÒGIC
3.1.- LA CONSTRUCCIÓ DE L’ESTAT MODERN.
LA UNIÓ DINÀSTICA: Els Reis Catòlics (1474/79-1516).
3.1.- LA CONSTRUCCIÓ DE L’ESTAT MODERN.
LA UNIÓ DINÀSTICA: Els Reis Catòlics (1474/79-1516).
Si Joana era la filla legítim...
3.1.- LA CONSTRUCCIÓ DE L’ESTAT MODERN.
LA UNIÓ DINÀSTICA: Els Reis Catòlics (1474/79-1516).
ARBRE GENEALÒGIC
Unión Dinástica.

3.1.- LA CONSTRUCCIÓ DE L’ESTAT MODERN.
LA UNIÓ DINÀSTICA: Els Reis Catòlics (1474/79-1516).

Suposa el ...
3.1.- LA CONSTRUCCIÓ DE L’ESTAT MODERN.
LA UNIÓ DINÀSTICA: Els Reis Catòlics (1474/79-1516).
Matrimoni Isabel I de Castell...
3.1.- LA CONSTRUCCIÓ DE L’ESTAT MODERN.
LA UNIÓ DINÀSTICA: Els Reis Catòlics (1474/79-1516).
Geogràficament, Castella era ...
3.1.- LA CONSTRUCCIÓ DE L’ESTAT MODERN.
LA UNIÓ DINÀSTICA: Els Reis Catòlics (1474/79-1516).
Per arribar a entendre-ho, la...
3.1.- LA CONSTRUCCIÓ DE L’ESTAT MODERN.
LA UNIÓ DINÀSTICA: Els Reis Catòlics (1474/79-1516).
(ARA VENEN LES CAUSES DE L’AN...
3.1.- LA CONSTRUCCIÓ DE L’ESTAT MODERN.
LA UNIÓ DINÀSTICA: Els Reis Catòlics (1474/79-1516).
57
a

RETRAT DE CARLES V A
MÜHLBERG
(1548)
TICIÀ VECELLIO
MUSEU DEL PRADO.
MADRID
3.1.- LA CONSTRUCCIÓ DE L’ESTAT MODERN.
LA UNIÓ DINÀSTICA: Els Reis Catòlics (1474/79-1516).
b.- Una mateixa política exte...
3.1.- LA CONSTRUCCIÓ DE L’ESTAT MODERN.
LA UNIÓ DINÀSTICA: Els Reis Catòlics (1474/79-1516).
b.- Una mateixa política exte...
3.1.- LA CONSTRUCCIÓ DE L’ESTAT MODERN.
LA UNIÓ DINÀSTICA: Els Reis Catòlics (1474/79-1516).

Felip el Bell

Joana La Boja
3.1.- LA CONSTRUCCIÓ DE L’ESTAT MODERN.
LA UNIÓ DINÀSTICA: Els Reis Catòlics (1474/79-1516).
b.- Una mateixa política exte...
3.1.- LA CONSTRUCCIÓ DE L’ESTAT MODERN.
LA UNIÓ DINÀSTICA: Els Reis Catòlics (1474/79-1516).
b.- Una mateixa política exte...
3.1.- LA CONSTRUCCIÓ DE L’ESTAT MODERN.
LA UNIÓ DINÀSTICA: Els Reis Catòlics (1474/79-1516).
b.- Una mateixa política exte...
3.1.- LA CONSTRUCCIÓ DE L’ESTAT MODERN.
LA UNIÓ DINÀSTICA: Els Reis Catòlics (1474/79-1516).
b.- Una mateixa política exte...
3.1.- LA CONSTRUCCIÓ DE L’ESTAT MODERN.
LA UNIÓ DINÀSTICA: Els Reis Catòlics (1474/79-1516).
b.- Una mateixa política exte...
3.1.- LA CONSTRUCCIÓ DE L’ESTAT MODERN.
LA UNIÓ DINÀSTICA: Els Reis Catòlics (1474/79-1516).
b.- Una mateixa política exte...
3.1.- LA CONSTRUCCIÓ DE L’ESTAT MODERN.
LA UNIÓ DINÀSTICA: Els Reis Catòlics (1474/79-1516).
b.- Una mateixa política exte...
3.1.- LA CONSTRUCCIÓ DE L’ESTAT MODERN.
LA UNIÓ DINÀSTICA: Els Reis Catòlics (1474/79-1516).
b.- Una mateixa política exte...
ARBRE GENEALÒGIC
L’EMPERADOR MAXIMILIÀ I, MARIA DE
BORGONYA I LA SEVA FAMÍLIA
3.1.- LA CONSTRUCCIÓ DE L’ESTAT MODERN.
LA UNIÓ DINÀSTICA: Els Reis Catòlics (1474/79-1516).
b.- Una mateixa política exte...
3.1.- LA CONSTRUCCIÓ DE L’ESTAT MODERN.
LA UNIÓ DINÀSTICA: Els Reis Catòlics (1474/79-1516).
b.- Una mateixa política exte...
3.1.- LA CONSTRUCCIÓ DE L’ESTAT MODERN.
LA UNIÓ DINÀSTICA: Els Reis Catòlics (1474/79-1516).
b.- Una mateixa política exte...
3.1.- LA CONSTRUCCIÓ DE L’ESTAT MODERN.
LA UNIÓ DINÀSTICA: Els Reis Catòlics (1474/79-1516).
b.- Una mateixa política exte...
3.1.- LA CONSTRUCCIÓ DE L’ESTAT MODERN.
LA UNIÓ DINÀSTICA: Els Reis Catòlics (1474/79-1516).

Catalina d’Aragó
3.1.- LA CONSTRUCCIÓ DE L’ESTAT MODERN.
LA UNIÓ DINÀSTICA: Els Reis Catòlics (1474/79-1516).

Catalina d’Aragó

Retrat d’E...
3.1.- LA CONSTRUCCIÓ DE L’ESTAT MODERN.
LA UNIÓ DINÀSTICA: Els Reis Catòlics (1474/79-1516).
b.- Una mateixa política exte...
3.1.- LA CONSTRUCCIÓ DE L’ESTAT MODERN.
LA UNIÓ DINÀSTICA: Els Reis Catòlics (1474/79-1516).
b.- Una mateixa política exte...
3.1.- LA CONSTRUCCIÓ DE L’ESTAT MODERN.
LA UNIÓ DINÀSTICA: Els Reis Catòlics (1474/79-1516).
b.- Una mateixa política exte...
ENLLAÇOS MATRIMONIALS

MATRIMONIS
3.1.- LA CONSTRUCCIÓ DE L’ESTAT MODERN.
LA UNIÓ DINÀSTICA: Els Reis Catòlics (1474/79-1516).
C.- Una institució en comú mo...
LA MONARQUIA AUTORITÀRIA
DELS REIS CATÒLICS
Unió dinàstica.

Monarquia autoritària.

Creació de l’Estat autoritari.

Expan...
3.1.1.- EXPANSIÓ TERRITORIAL: LES INCORPORACIONS DE
GRANADA, CANÀRIES, NAVARRA I ITÀLIA
(NUCLI COMENTARI MAPA 7).
La penín...
3.1.1.- EXPANSIÓ TERRITORIAL: LES INCORPORACIONS DE
GRANADA, CANÀRIES, NAVARRA I ITÀLIA
RESUM: DIFERÈNCIES ENTRE LA
CORONA DE CASTELLA i LA D’ARAGÓ
•

Tot i que els Reis Catòlics governaren en règim d’igualtat ...
3.1.1.- EXPANSIÓ TERRITORIAL: LES INCORPORACIONS DE
GRANADA, CANÀRIES, NAVARRA I ITÀLIA
La política exterior d’aliances am...
3.1.1.- EXPANSIÓ TERRITORIAL: LES INCORPORACIONS DE
GRANADA, CANÀRIES, NAVARRA I ITÀLIA
... com a conseqüència, no tan sol...
3.1.1.- EXPANSIÓ TERRITORIAL: LES INCORPORACIONS DE
GRANADA, CANÀRIES, NAVARRA I ITÀLIA
3.1.1.- EXPANSIÓ TERRITORIAL: LES INCORPORACIONS DE
GRANADA, CANÀRIES, NAVARRA I ITÀLIA
3.1.1.- EXPANSIÓ TERRITORIAL: INCORPORACIÓ GRANADA
Granada: La conquesta de Granada (1482-1492)
acabà el 2 de gener de 149...
3.1.1.- EXPANSIÓ TERRITORIAL: LES INCORPORACIONS DE
GRANADA, CANÀRIES, NAVARRA I ITÀLIA
3.1.1.- EXPANSIÓ TERRITORIAL: INCORPORACIÓ GRANADA
Granada: La conquesta havia estat qualificada
de croada pel papa Sixt I...
3.1.1.- EXPANSIÓ TERRITORIAL: LES INCORPORACIONS DE
GRANADA, CANÀRIES, NAVARRA I ITÀLIA
EDAT MODERNA
3.1.1.- EXPANSIÓ TERRITORIAL: INCORPORACIÓ GRANADA
Granada: El granadins conserven la seva religió, llibertat, propietats,...
3.1.1.- EXPANSIÓ TERRITORIAL: INCORPORACIÓ CANÀRIES
Canàries: La conquesta de les Canàries era una aspiració dels comercia...
3.1.1.- EXPANSIÓ TERRITORIAL: INCORPORACIÓ CANÀRIES
3.1.1.- EXPANSIÓ TERRITORIAL: INCORPORACIÓ CANÀRIES
3.1.1.- EXPANSIÓ TERRITORIAL: INCORPORACIÓ ÀFRICA

Nord d’Àfrica. Després de la conquesta de
Granada, entre 1497 i 1510, e...
3.1.1.- EXPANSIÓ TERRITORIAL: INCORPORACIÓ ÀFRICA
Nord d’Àfrica. Aquestes expedicions ocuparen ports i bases estratègiques...
3.1.1.- EXPANSIÓ TERRITORIAL: INCORPORACIÓ ÀFRICA
Nord d’Àfrica. El segle XV és el de la expansió de Portugal i Castilla p...
3.1.1.- EXPANSIÓ TERRITORIAL: ÀFRICA / AMÈRICA
3.1.1.- EXPANSIÓ TERRITORIAL: INCORPORACIÓ FRANÇA
Recuperació del Rosselló i la
Cerdanya: Ferran el Catòlic,
l’any 1493, m...
3.1.1.- EXPANSIÓ TERRITORIAL: INCORPORACIÓ FRANÇA
3.1.1.- EXPANSIÓ TERRITORIAL: INCORPORACIÓ ITÀLIA
Itàlia: Itàlia estava formada per molts estats petits, en general rics i...
3.1.1.- EXPANSIÓ TERRITORIAL: INCORPORACIÓ ITÀLIA
Itàlia: Des de la península, es van enviar tropes dirigides per Gonzalo ...
3.1.1.- EXPANSIÓ TERRITORIAL: INCORPORACIÓ ITÀLIA
Itàlia: Així, en temps dels Reis Catòlics, Espanya amplià els
seus terri...
3.1.1.- EXPANSIÓ TERRITORIAL: INCORPORACIÓ ITÀLIA
Itàlia: Els terços dominaren Europa durant 150 anys fins 1643. A partir ...
3.1.1.- EXPANSIÓ TERRITORIAL: INCORPORACIÓ PORTUGAL
Portugal: S’establiren les bases per a l’annexió de Portugal. Política...
3.1.1.- EXPANSIÓ TERRITORIAL: INCORPORACIÓ NAVARRA
Navarra: La població navarresa estava dividida entre els partidaris de ...
3.1.1.- EXPANSIÓ TERRITORIAL: LES INCORPORACIONS DE
GRANADA, CANÀRIES, NAVARRA I ITÀLIA
3.1.1.- EXPANSIÓ TERRITORIAL: LES INCORPORACIONS DE
GRANADA, CANÀRIES, NAVARRA I ITÀLIA
Expansió territorial
Control dels ...
3.1.2.- SISTEMA DE GOVERN DE LA MONARQUIA DELS RRCC:
DIVERSOS CONSELLS I CORTS (CONCLUSIÓ MAPA 7)
Acabar el comentari fent...
3.1.2.- SISTEMA DE GOVERN DE LA MONARQUIA DELS RRCC:
DIVERSOS CONSELLS I CORTS
3.1.2.- SISTEMA DE GOVERN DE LA MONARQUIA DELS RRCC:
DIVERSOS CONSELLS I CORTS
A) Instruments de la monarquia autoritària:...
3.1.2.- SISTEMA DE GOVERN DE LA MONARQUIA DELS RRCC:
DIVERSOS CONSELLS I CORTS
B) Reforçament de l’autoritarisme dels Reis...
3.1.2.- SISTEMA DE GOVERN DE LA MONARQUIA DELS RRCC:
DIVERSOS CONSELLS I CORTS
B) Reforçament de l’autoritarisme dels Reis...
3.1.2.- SISTEMA DE GOVERN DE LA MONARQUIA DELS RRCC:
DIVERSOS CONSELLS I CORTS
B) Reforçament de l’autoritarisme dels Reis...
EL CARDENAL CISNEROS
3.1.2.- SISTEMA DE GOVERN DE LA MONARQUIA DELS RRCC:
DIVERSOS CONSELLS I CORTS
B) Reforçament de l’autoritarisme dels Reis...
3.1.2.- SISTEMA DE GOVERN DE LA MONARQUIA DELS RRCC:
DIVERSOS CONSELLS I CORTS
B) Reforçament de l’autoritarisme dels Reis...
3.1.2.- SISTEMA DE GOVERN DE LA MONARQUIA DELS RRCC:
DIVERSOS CONSELLS I CORTS
B) Reforçament de l’autoritarisme dels Reis...
3.1.2.- SISTEMA DE GOVERN DE LA MONARQUIA DELS RRCC:
DIVERSOS CONSELLS I CORTS
C) Sistema de Consells o sistema polisinodi...
3.1.2.- SISTEMA DE GOVERN DE LA MONARQUIA DELS RRCC:
DIVERSOS CONSELLS I CORTS
C) Sistema de Consells o sistema polisinodi...
3.1.2.- SISTEMA DE GOVERN DE LA MONARQUIA DELS RRCC:
DIVERSOS CONSELLS I CORTS
Les Corts les convoca i presideix el rei, a...
3.1.2.- SISTEMA DE GOVERN DE LA MONARQUIA DELS RRCC:
DIVERSOS CONSELLS I CORTS
El funcionament del sistema necessita d’una...
3.1.2.- SISTEMA DE GOVERN DE LA MONARQUIA DELS RRCC:
DIVERSOS CONSELLS I CORTS
Altre element que va determinar la incapaci...
Felip, duc d’Orleans Anna d’Àustria, reina de França i Navarra, filla de
(1640- 1701)
Felip III i esposa de Lluís XIII (16...
ISLA FAISÁN.
El condomini més petit del món
Estat autoritari

Reforma de l’Estat

Els RRCC crearen -o modificaren substancialment- una sèrie d’organismes que els van
...
3.2.- POLÍTICA SOCIAL I RELIGIOSA DELS REIS CATÒLICS.
POLÍTICA INTERIOR. 3.2.1.- UNIFORMITAT RELIGIOSA:
LA INQUISICIÓ, EXP...
3.2.1.- UNIFORMITAT RELIGIOSA: LA INQUISICIÓ

Auto de fe de la Inquisició (1812-1819)
Francisco de Goya y Lucientes
Oli so...
3.2.- POLÍTICA INTERIOR. 3.2.1.- UNIFORMITAT RELIGIOSA:
LA INQUISICIÓ, EXPULSIÓ DELS JUEUS I MUSULMANS
Inquisició o el tri...
3.2.- POLÍTICA INTERIOR. 3.2.1.- UNIFORMITAT RELIGIOSA:
LA INQUISICIÓ, EXPULSIÓ DELS JUEUS I MUSULMANS
Inquisició o el tri...
3.2.- POLÍTICA INTERIOR. 3.2.1.- UNIFORMITAT RELIGIOSA:
LA INQUISICIÓ, EXPULSIÓ DELS JUEUS I MUSULMANS
Inquisició o el tri...
3.2.1.- UNIFORMITAT RELIGIOSA: LA INQUISICIÓ
3.2.- POLÍTICA INTERIOR. 3.2.1.- UNIFORMITAT RELIGIOSA:
LA INQUISICIÓ, EXPULSIÓ DELS JUEUS I MUSULMANS
Inquisició o el tri...
3.2.1.- UNIFORMITAT RELIGIOSA: LA INQUISICIÓ
3.2.- POLÍTICA INTERIOR. 3.2.1.- UNIFORMITAT RELIGIOSA:
LA INQUISICIÓ, EXPULSIÓ DELS JUEUS I MUSULMANS
Expulsió dels jueus...
3.2.1.- UNIFORMITAT RELIGIOSA: EXPULSIÓ DELS JUEUS
Expulsió dels jueus. Foren expulsats del regne de Castella uns 150.000 ...
3.2.1.- UNIFORMITAT RELIGIOSA: EXPULSIÓ DELS JUEUS
3.2.1.- UNIFORMITAT RELIGIOSA: EXPULSIÓ DELS JUEUS
Expulsió dels jueus. L’expulsió dels jueus afectà a l’economia i a la c...
3.2.1.- UNIFORMITAT RELIGIOSA: EXPULSIÓ DELS JUEUS
3.2.1.- UNIFORMITAT RELIGIOSA: EXPULSIÓ DE MUSULMANS

Musulmans. Els musulmans del regne de
Granada, després de la conques...
3.2.1.- UNIFORMITAT RELIGIOSA: EXPULSIÓ DE MUSULMANS
Musulmans. Molts es batejaren (aquests
reben el nom de moriscs).

Els...
3.2.1.- UNIFORMITAT RELIGIOSA: CONVERSIÓ A MORISCOS
3.2.1.- UNIFORMITAT RELIGIOSA: CONVERSIÓ A MORISCOS
3.2.1.- UNIFORMITAT RELIGIOSA: EXPULSIÓ DE MUSULMANS
Musulmans. Finalment foren expulsats, l’any 1609, per un
decret de Fe...
3.2.1.- UNIFORMITAT RELIGIOSA: EXPULSIÓ DE MUSULMANS
3.2.1.- UNIFORMITAT RELIGIOSA: EXPULSIÓ DE MUSULMANS
3.2.2.- ELS NOBLES I LA CONSOLIDACIÓ DEL MAYORAZGO A CASTELLA
Els Reis Catòlics varen tenir més poders, i per això es parl...
3.2.2.- ELS NOBLES I LA CONSOLIDACIÓ DEL MAYORAZGO A CASTELLA
El mayorazgo estava prohibit a Castella, però era una aspira...
3.2.2.- ELS NOBLES I LA CONSOLIDACIÓ DEL MAYORAZGO A CASTELLA
D’aquesta manera, el patrimoni dels títols nobiliaris (de la...
3.2.3.- LA CORONA D’ARAGÓ ALS SEGLES XIV I XV:
COMPROMÍS DE CASPE I GUERRA CIVIL CATALANA
Durant els segles XIV i XV van h...
3.2.3.- LA CORONA D’ARAGÓ ALS SEGLES XIV I XV:
COMPROMÍS DE CASPE I GUERRA CIVIL CATALANA
3.2.3.- LA CORONA D’ARAGÓ ALS SEGLES XIV I XV:
COMPROMÍS DE CASPE I GUERRA CIVIL CATALANA
Compromís de Caspe (1412)
Fou un...
3.2.3.- LA CORONA D’ARAGÓ ALS SEGLES XIV I XV:
COMPROMÍS DE CASPE I GUERRA CIVIL CATALANA
Ferran I fou infant de Castella,...
3.2.3.- LA CORONA D’ARAGÓ ALS SEGLES XIV I XV:
COMPROMÍS DE CASPE I GUERRA CIVIL CATALANA
ARBRE GENEALÒGIC
ARBRE GENEALÒGIC
3.2.3.- LA CORONA D’ARAGÓ ALS SEGLES XIV I XV:
COMPROMÍS DE CASPE I GUERRA CIVIL CATALANA
3.2.3.- LA CORONA D’ARAGÓ
ALS SEGLES XIV I XV:
COMPROMÍS DE CASPE I
GUERRA CIVIL CATALANA
3.2.3.- LA CORONA D’ARAGÓ ALS SEGLES XIV I XV:
COMPROMÍS DE CASPE I GUERRA CIVIL CATALANA
3.2.3.- LA CORONA D’ARAGÓ ALS SEGLES XIV I XV:
COMPROMÍS DE CASPE I GUERRA CIVIL CATALANA
Guerra Civil Catalana
Va ser un ...
TEMA 3. EL NAIXEMENT DE
L’ESTAT MODERN
EDAT MODERNA
TEMA 3. El naixement de l’estat modern: Els Reis Catòlics (1474/79-151...
HISTÒRIA D’ESPANYA
BLOC I – Tema 3.B

Edat moderna

EL DESCOBRIMENT
D’AMÈRICA

Història Espanya
IES Ramon Llull (Palma)
As...
TEMA 3.A. RRCC. NAIXEMENT ESTAT MODERN
TEMA 3.A. RRCC. NAIXEMENT ESTAT MODERN
TEMA 3.A. RRCC. NAIXEMENT ESTAT MODERN
Upcoming SlideShare
Loading in …5
×

TEMA 3.A. RRCC. NAIXEMENT ESTAT MODERN

1,310 views
1,003 views

Published on

Published in: Education
0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total views
1,310
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
2
Actions
Shares
0
Downloads
38
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

TEMA 3.A. RRCC. NAIXEMENT ESTAT MODERN

  1. 1. HISTÒRIA D’ESPANYA BLOC I – Tema 3.A Edat moderna EL NAIXEMENT DE L’ESTAT MODERN: RRCC Història Espanya IES Ramon Llull (Palma) Assumpció Granero Cueves
  2. 2. BLOC I. LES ARRELS HISTÒRIQUES DE L’ESPANYA CONTEMPORÀNIA PREHISTÒRIA I EDAT ANTIGA TEMA 1.- Les arrels històriques (preromans i colonitzacions, Hispania romana) EDAT MITJANA TEMA 2.- Al-Andalus i els regnes cristians EDAT MODERNA TEMA 3.- El naixement de l’estat modern: RRCC TEMA 4.- Auge i decadència de l’Imperi espanyol TEMA 5.- L'Espanya del segle XVIII Història Espanya IES Ramon Llull (Palma) Assumpció Granero Cueves ÍNDEX TEMES BLOC I
  3. 3. EDAT MODERNA
  4. 4. TEMA 3. EL NAIXEMENT DE L’ESTAT MODERN EDAT MODERNA TEMA 3. El naixement de l’estat modern: Els Reis Catòlics (1474/79-1516). 3.0.- Introducció. Pas de l’edat mitjana a l’edat moderna. 3.1.- La construcció de l’estat modern. La unió dinàstica: RRCC. 3.1.1.- L’expansió territorial: Les incorporacions de Granada, Canàries, Navarra i Itàlia. Política exterior. MAPA 7. REGNES HISPÀNICS RRCC desprès Granada i Navarra. 3.1.2.- El sistema de govern de la monarquia dels Reis Catòlics: els diversos Consells i Corts. 3.2.- Política social i religiosa dels Reis Catòlics. Política interior. 3.2.1.- Uniformitat religiosa: La Inquisició, expulsió dels jueus i musulmans. 1v preg. op B (2009, juny). 2v TEXT. op B (2013, setembre). 3.2.2.- Els nobles i la consolidació del mayorazgo a Castella. 1v preg. op B (2011, juny). 3.2.3.- La Corona d’Aragó als segles XIV i XV: Compromís de Caspe i Guerra Civil Catalana. 3.3.- Descobriment i conquesta d’Amèrica. Causes i conseqüències generals. 1v preg. op A (2012, juny). ÍNDEX TEMA 3 (BLOC I)
  5. 5. 3.0.- INTRODUCCIÓ: PAS DE L’EDAT MITJANA A L’EDAT MODERNA Al segle XV, una sèrie de fets van transformar la vida europea i van afavorir el trànsit de l’edat mitjana a l’edat moderna. Es va anar configurant el naixement del capitalisme comercial: la recuperació econòmica afavoreix un augment de la població artesanal i la circulació de la moneda. Els monarques es beneficien de l’ascens econòmic de la burgesia i, amb el seu suport, s’imposen sobre la noblesa. Consoliden (afermen) el seu poder mitjançant la creació d’institucions de govern (impartir justícia, entre d’altres). A la península Ibèrica, els Reis Catòlics conquisten el regne nassarita de Granada (1492) i unifiquen gran part dels territoris sota la seva corona (Navarra en 1512, annexió confirmada per les Corts de Burgos l’any 1515).
  6. 6. TEMA 3. EL NAIXEMENT DE L’ESTAT MODERN Edat moderna: - La unió dinàstica - Reforç de l’autoritarisme (monarquia autoritària) en temps dels RRCC - L’expansió territorial - Política exterior dels Reis Catòlics - Política interior dels Reis Catòlics - Conquesta i colonització d’Amèrica TEMES DEL TEMA 3
  7. 7. TEMA 3. EL NAIXEMENT DE L’ESTAT MODERN EDAT MODERNA TEMA 3. El naixement de l’estat modern - Els Reis Catòlics (1474/79-1516). TEMA 4. Auge i decadència de l’Imperi espanyol Segle XVI. Auge de l’imperi hispànic - Carles I i V (1517-56). - Felip II (1556-1598). Segle XVII. El declivi de l’imperi hispànic, els Àustries menors - Felip III (1598-1621). - Felip IV (1621-65). - Carles II (1665-1700). TEMA 5. Espanya del s. XVIII i el reformisme borbònic - Felip V (1700-1746). - Ferran VI (1746-59). - Carles III (1759-88). ÍNDEX TEMES EDAT MODERNA BLOC I
  8. 8. 3.1.- LA CONSTRUCCIÓ DE L’ESTAT MODERN. LA UNIÓ DINÀSTICA: ELS REISCATÒLICS (1474/79-1516). (FEU UN RESUM INTRODUCTORI D’AQUEST PUNT EN COMENTARI MAPA 7). El 19 d’octubre de 1469 es casen Isabel (futura reina de Castella) i Ferran (futur rei d’Aragó), per ser fill de Joan II d’Aragó. Aquest matrimoni posa les bases de la unió dinàstica del regne de Castella i la Corona d’Aragó. Isabel tenia 18 anys i Ferran 17.
  9. 9. 3.1.- LA CONSTRUCCIÓ DE L’ESTAT MODERN. LA UNIÓ DINÀSTICA: Els Reis Catòlics (1474/79-1516). Com la majoria de matrimonis de l’època va ser un matrimoni purament polític, però apuntava a qualque cosa més, donat que Ferran seria segur rei d’Aragó i Isabel tenia possibilitats de ser reina de Castella, per ser germanastra d’Enric IV Trastàmara l’Impotent (1425-1474), rei de Castella, i filla de Joan II de Castella.
  10. 10. ARBRE GENEALÒGIC
  11. 11. MAPA 7 (18 models) ESPANYA DELS REIS CATÒLICS MAPES PAU HISTÒRIA D’ESPANYA Illes Balears 2012-13 Història Espanya IES Ramon Llull (Palma) Maria Assumpció Granero Cueves
  12. 12. MAPA 7.- ESPANYA REIS CATÒLICS (B1-T3) ACTIVITAT PAU: Lectura de mapa amb els diferents regnes hispànics del Reis Catòlics desprès de les conquestes de Granada i Navarra. Cal començar el comentari o lectura del MAPA 7 especificant els objectius de la política exterior d’aliances dels Reis Catòlics amb Portugal, Anglaterra, Països Baixos i el Papat amb la finalitat d’aïllar França, que perseguia l’hegemonia interior i europea, i que va tenir com a conseqüència, no tan sols els enllaços matrimonials programats (dels seus fills), sinó... també, l’annexió de diferents i variats territoris: L’any 1492: Conquesta de Granada (1482-1492). L’any 1492: Descobriment d’Amèrica. L’any 1493: Recuperació del Rosselló i la Cerdanya, pel Tractat de Barcelona (tot i que només fins l’any 1659 que es perdran al Tractat dels Pirineus). L’any 1496: Conquesta de les Illes Canàries. Entre 1497 i 1510, després de la conquesta de Granada, els castellans realitzen expedicions al nord d’Àfrica. Continua l’esperit de croada en contra l’infidel, després de la derrota de Boabdil. Aquestes expedicions ocuparen ports i bases estratègiques per a la pirateria nord africana: Melilla (1497), el Peñón de Vélez de la Gomera, Orà (Algèria, 1509), Bugia (Algèria, 1510) i Trípoli (Líbia). L’any 1512- 1515: Annexió de Navarra i bases per a l’annexió de Portugal (unions matrimonials). Segles XVI-XVII: Campanyes del sud d’Itàlia (Gonzalo Fernández de Còrdova). Acabar el comentari fent referència als trets fonamentals del sistema polític de la monarquia autoritària dels Reis Catòlics, tot i que sigui tan sols enumerant com ho van poder dur a terme i aportant qualque característica a l’organigrama de les institucions: Santa Hermandad, Inquisició, Sistema polisinodial, virreis, governadors i corregidors, Cancelleries i Audiències, Mayorazgo, Ordes Militars, Sentència Arbitral de Guadalupe..., etc.).
  13. 13. 3.1.- LA CONSTRUCCIÓ DE L’ESTAT MODERN. LA UNIÓ DINÀSTICA: Els Reis Catòlics (1474/79-1516). Enric IV tenia una filla, Joana, però circulava per palau que no era filla seva, sinó d’un conseller de palau anomenat don Beltrán de la Cueva, per això, a la filla li deien Joana la “Beltraneja”. L’any 1474 mor Enric IV (es creu que sense descendència) i es corona reina de Castella Isabel I, en Segòvia. Aquest fet va suposar que esclatés una guerra amb doble caràcter de guerra civil i guerra internacional. La civil entre els partidaris de què la successora fos Joana i els que preferien que la successora fos Isabel (germana del rei); la internacional, Portugal-Castella (donen suport a Joana) front a Castella-Aragó (recolzen a Isabel).
  14. 14. ARBRE GENEALÒGIC
  15. 15. ARBRE GENEALÒGIC
  16. 16. 3.1.- LA CONSTRUCCIÓ DE L’ESTAT MODERN. LA UNIÓ DINÀSTICA: Els Reis Catòlics (1474/79-1516).
  17. 17. 3.1.- LA CONSTRUCCIÓ DE L’ESTAT MODERN. LA UNIÓ DINÀSTICA: Els Reis Catòlics (1474/79-1516). Si Joana era la filla legítima d’Enric hauria de regnar, però no estava massa clar. L’any 1479, el Tractat d’Alcaçovas posà fi a la doble guerra i confirmà la corona d’Isabel, en guanyar aquesta la guerra. Així, des de 1474 fou la reina de Castella. Aquell mateix any, 1479, va morir Joan II, rei d’Aragó, i Ferran és coronat rei de la Corona aragonesa com Ferran II d’Aragó.
  18. 18. 3.1.- LA CONSTRUCCIÓ DE L’ESTAT MODERN. LA UNIÓ DINÀSTICA: Els Reis Catòlics (1474/79-1516).
  19. 19. ARBRE GENEALÒGIC
  20. 20. Unión Dinástica. 3.1.- LA CONSTRUCCIÓ DE L’ESTAT MODERN. LA UNIÓ DINÀSTICA: Els Reis Catòlics (1474/79-1516). Suposa el matrimoni dels Reis Catòlics la unió de Castella i Aragó? Va suposar l’aparició d’Espanya? Segons la historiografia més tradicional i “espanyolista”, el matrimoni dels Reis Catòlics suposa la formació d’una unitat política superior que és Espanya. Segons la historiografia “catalanista” no suposa la unió dels dos regnes ni l’aparició d’Espanya. Cap de les dues versions encerta plenament. Però si que, a partir d’aquest matrimoni (unió dinàstica), els 2 regnes més extensos del moment, tingueren coses en comú i d’altres no. Compartiran 3 elements en comú:  a.- Mateixa monarquia.  b.- Mateixa política exterior.  c.- Un institució en comú molt important: Inquisició espanyola. Tot i que Castella i Aragó mantingueren les seves institucions de govern, les seves lleis i la seva moneda, però amb una evident supremacia castellana; de manera que hi ha elements comuns i diferenciadors molt importants, cosa que ens du a concloure que no es pot afirmar ni una cosa ni l’altra. Recordem que, en aquest moment, regnen els Trastàmara.
  21. 21. 3.1.- LA CONSTRUCCIÓ DE L’ESTAT MODERN. LA UNIÓ DINÀSTICA: Els Reis Catòlics (1474/79-1516). Matrimoni Isabel I de Castella i Ferran II Aragó (1469): UNIÓ DINÀSTICA = PERSONAL. COL·LABORACIÓ, els dos regnes peninsulars l’establiren, però es mantenen INDEPENDENTS. POLÍTICA EXTERIOR COMÚ, GOVERN COMPARTIT MANTENEN INSTITUCIONS, LLEIS, MONEDA I ORGANITZACIÓ TERRITORIAL
  22. 22. 3.1.- LA CONSTRUCCIÓ DE L’ESTAT MODERN. LA UNIÓ DINÀSTICA: Els Reis Catòlics (1474/79-1516). Geogràficament, Castella era tres vegades més gran que Aragó, demogràficament la diferència era encara major a favor de Castella. Políticament, Castella estava molt més sotmesa al poder reial i, també, era el centre de la Península, el lloc de residència dels reis, on acabaria per establir-se en el temps la capital (Madrid) seu de la monarquia. Un exemple i símbol d’aquest predomini era l’ús del castellà com a idioma de la monarquia i llengua de l’imperi.
  23. 23. 3.1.- LA CONSTRUCCIÓ DE L’ESTAT MODERN. LA UNIÓ DINÀSTICA: Els Reis Catòlics (1474/79-1516). Per arribar a entendre-ho, la concòrdia de Segòvia, de 1475, va establir les normes per a la governació del regne: el matrimoni de Ferran i Isabel no suposà la creació d’un Estat unificat, sinó la unió dinàstica d’un conjunt de territoris ben diferenciats que passaren a estar governats per un matrimoni ben avingut. Isabel i Ferran havien signat uns acords matrimonials on deixaren pal·les les bases del seu govern conjunt: Isabel seria sobirana en Castella i Ferran el seu consort, mentre que Ferran seria sobirà en Aragó i Isabel assumiria el paper de consort. A la vegada, amb dos serien conjuntament sobirans i compartirien la presa de decisions i la direcció efectiva dels assumptes de cada regne. Els dos regnes mantindrien, a més, les seves pròpies lleis i costums, la seva moneda, llengua i, fins i tot, duanes per al tràfic de mercaderies. També, es reunirien per separat les Corts de cada regne i s’hauria de legislar de forma individual per a cada territori. En resum, la unió dinàstica significava una mena d’aliança entre dos Estats que es donarien suport mútuament en tot allò que fos necessari, però que no s’anaven a fondre en una mateixa estructura estatal. Cal desterrar la idea que els Reis Catòlics fundaren la unitat nacional en Espanya, perquè la unió fou merament personal i les Corones continuaren essent independents. Quan Isabel mor el 1504, Ferran no serà més que rei d’Aragó i governà Castella, un temps, com a regent i, en nom de Castella, conquistarà el regne de Navarra, en 1512, que es declararà annexada a Castella en 1515.
  24. 24. 3.1.- LA CONSTRUCCIÓ DE L’ESTAT MODERN. LA UNIÓ DINÀSTICA: Els Reis Catòlics (1474/79-1516). (ARA VENEN LES CAUSES DE L’ANNEXIÓ DE TERRITORIS MAPA 7). a.- Una mateixa monarquia. Els Reis Catòlics varen ser els primers que inauguraren la monarquia autoritària*. Ferran II Isabel I A partir del successor dels Reis Catòlics, Carles I d’Espanya i V d’Alemanya, els reis es titulen reis d’Espanya. També els Reis Catòlics regnaren conjuntament sota el lema: “tanto monta, monta tanto, Isabel como Fernando”, que volia dir que prenien decisions conjuntes tant per Castella com per Aragó. * Monarquia autoritària: Els reis s’imposen als nobles, a les Corts castellanes i als municipis, i consoliden el seu poder gràcies a un exèrcit permanent (pagat per la monarquia), a una burocràcia centralitzada i a un servei diplomàtic. Si es compara als Reis Catòlics amb els reis anteriors, tingueren molt més poder.
  25. 25. 3.1.- LA CONSTRUCCIÓ DE L’ESTAT MODERN. LA UNIÓ DINÀSTICA: Els Reis Catòlics (1474/79-1516).
  26. 26. 57 a RETRAT DE CARLES V A MÜHLBERG (1548) TICIÀ VECELLIO MUSEU DEL PRADO. MADRID
  27. 27. 3.1.- LA CONSTRUCCIÓ DE L’ESTAT MODERN. LA UNIÓ DINÀSTICA: Els Reis Catòlics (1474/79-1516). b.- Una mateixa política exterior. És herència de la política aragonesa, la política exterior que sempre havia dut a terme Aragó, que consistia en l’enfrontament amb França pels territoris fronterers del Rosselló i la Cerdanya i, també, l’enfrontament contra Itàlia pels territoris de Sardenya, Sicília i Nàpols.
  28. 28. 3.1.- LA CONSTRUCCIÓ DE L’ESTAT MODERN. LA UNIÓ DINÀSTICA: Els Reis Catòlics (1474/79-1516). b.- Una mateixa política exterior. No n’hi ha distinció, la política exterior dels Reis Catòlics (i dels Àustries, després) serà comú als dos regnes i cercava 3 objectius clars: b.1.- Acabar amb la reconquesta per això s’incorpora Granada. b.2.- Intent d’unió peninsular, per això integraren Navarra i intentaren la unió amb Portugal mitjançant la política matrimonial (Isabel primer i, després, Maria amb Manuel el Afortunado de Portugal). b.3.- Conquesta dels territoris italians i aïllament de França (volia aïllar-la internacionalment) per mitjà de bones relacions amb les monarquies que tenien rivalitats amb França, i feren servir, també, la política matrimonial, és per això que casaren a Joana amb Felip el Bell, hereu d’Àustria (dinastia dels Habsburg) i els Països Baixos; i Catalina d’Aragó es casà amb Enric VIII, rei d’Anglaterra.
  29. 29. 3.1.- LA CONSTRUCCIÓ DE L’ESTAT MODERN. LA UNIÓ DINÀSTICA: Els Reis Catòlics (1474/79-1516). Felip el Bell Joana La Boja
  30. 30. 3.1.- LA CONSTRUCCIÓ DE L’ESTAT MODERN. LA UNIÓ DINÀSTICA: Els Reis Catòlics (1474/79-1516). b.- Una mateixa política exterior. Dins la POLÍTICA EXTERIOR convé destacar la política matrimonial d’enllaços dissenyada pels reis per al seus fills, amb la finalitat d’aconseguir els objectius anteriors i, sobretot, d’aïllar França. Els Reis Catòlics tingueren un fill i quatre filles: Isabel, Joan, Joana, Maria i Catalina.
  31. 31. 3.1.- LA CONSTRUCCIÓ DE L’ESTAT MODERN. LA UNIÓ DINÀSTICA: Els Reis Catòlics (1474/79-1516). b.- Una mateixa política exterior. Política matrimonial d’enllaços. Joan, el segon fill i hereu de les corones espanyoles, estava molt malalt, però així i tot el varen casar amb Margalida d’Àustria, germana de Felip el Bell, i filla de l’emperador Maximilià i Maria de Borgonya. Àvila. "Sepulcre de l’Infant Don Juan, fill dels Reis Catòlics. Monestir de Sant Tomàs”.
  32. 32. 3.1.- LA CONSTRUCCIÓ DE L’ESTAT MODERN. LA UNIÓ DINÀSTICA: Els Reis Catòlics (1474/79-1516). b.- Una mateixa política exterior. Política matrimonial d’enllaços.
  33. 33. 3.1.- LA CONSTRUCCIÓ DE L’ESTAT MODERN. LA UNIÓ DINÀSTICA: Els Reis Catòlics (1474/79-1516). b.- Una mateixa política exterior. Política matrimonial d’enllaços. A Isabel, la filla gran, la casaren amb el príncep portuguès don Alfonso i en enviudar, amb el seu hereu, don Manuel el Afortunado. Quan Joan va morir la corona passava a mans d’Isabel, però aquesta morí al part, després de donar a llum al seu fill Miquel, hereu de totes les corones peninsulars (les tres, Castella, Aragó i Portugal). El problema va ser que va morir abans de tenir 2 anys, de manera que l’intent d’unió amb Portugal va quedar frustrat. Després Manuel el Afortunado va casar amb Maria (4a filla dels Reis Catòlics) i el seu successor va heretar la corona de Portugal. Amb la mort de tots els anteriors (Joan, Isabel i Miquel), les corones espanyoles passaven a Joana, de manera que es produí la unió amb l’imperi d’Àustria. Manuel el Afortunado Isabel 1ª filla dels Reis Catòlics Maria, 4ª filla
  34. 34. 3.1.- LA CONSTRUCCIÓ DE L’ESTAT MODERN. LA UNIÓ DINÀSTICA: Els Reis Catòlics (1474/79-1516). b.- Una mateixa política exterior. Política matrimonial d’enllaços.
  35. 35. 3.1.- LA CONSTRUCCIÓ DE L’ESTAT MODERN. LA UNIÓ DINÀSTICA: Els Reis Catòlics (1474/79-1516). b.- Una mateixa política exterior. Política matrimonial d’enllaços. Joana la Boja, abans de què es casessin Manuel de Portugal i Maria, ja estava casada amb Felip el Bell, l’hereu de l’Imperi Austrohongarès (dinastia dels Habsburg) i els Països Baixos, el fill de l’emperador alemany Maximilià d’Àustria; i és per això que educaren al fill de Joana i Felip el Bell, Carles I d’Espanya i V d’Alemanya, per heretar els territoris peninsulars i dels Habsburg (austríacs, alemanys…). Felip el Bell Joana la Boja
  36. 36. 3.1.- LA CONSTRUCCIÓ DE L’ESTAT MODERN. LA UNIÓ DINÀSTICA: Els Reis Catòlics (1474/79-1516). b.- Una mateixa política exterior. Política matrimonial d’enllaços.
  37. 37. 3.1.- LA CONSTRUCCIÓ DE L’ESTAT MODERN. LA UNIÓ DINÀSTICA: Els Reis Catòlics (1474/79-1516). b.- Una mateixa política exterior. Política matrimonial d’enllaços. Joana la Boja casada amb Felip el Bell.
  38. 38. ARBRE GENEALÒGIC
  39. 39. L’EMPERADOR MAXIMILIÀ I, MARIA DE BORGONYA I LA SEVA FAMÍLIA
  40. 40. 3.1.- LA CONSTRUCCIÓ DE L’ESTAT MODERN. LA UNIÓ DINÀSTICA: Els Reis Catòlics (1474/79-1516). b.- Una mateixa política exterior. Política matrimonial d’enllaços. Felip el Bell Joana la Boja
  41. 41. 3.1.- LA CONSTRUCCIÓ DE L’ESTAT MODERN. LA UNIÓ DINÀSTICA: Els Reis Catòlics (1474/79-1516). b.- Una mateixa política exterior. Política matrimonial d’enllaços. Catalina d’Aragó es casà amb Enric VIII, rei d’Anglaterra. Catalina, abans, havia estat casada amb el germà del rei Enric VIII, Artur, però quan aquest morí es casà amb el rei Enric VIII, que va tenir sis matrimonis.
  42. 42. 3.1.- LA CONSTRUCCIÓ DE L’ESTAT MODERN. LA UNIÓ DINÀSTICA: Els Reis Catòlics (1474/79-1516). b.- Una mateixa política exterior. Política matrimonial d’enllaços.
  43. 43. 3.1.- LA CONSTRUCCIÓ DE L’ESTAT MODERN. LA UNIÓ DINÀSTICA: Els Reis Catòlics (1474/79-1516). b.- Una mateixa política exterior. Política matrimonial d’enllaços. Enric VIII amb Catalina D’Aragó va tenir una filla, anomenada Maria, que va ser reina com Maria Tudor i va perseguir a tots els protestants, d’aquí que l’anomenessin Bloody Mary. Catalina d’Aragó Maria Tudor, la sanguinària
  44. 44. 3.1.- LA CONSTRUCCIÓ DE L’ESTAT MODERN. LA UNIÓ DINÀSTICA: Els Reis Catòlics (1474/79-1516). Catalina d’Aragó
  45. 45. 3.1.- LA CONSTRUCCIÓ DE L’ESTAT MODERN. LA UNIÓ DINÀSTICA: Els Reis Catòlics (1474/79-1516). Catalina d’Aragó Retrat d’Enric VIII d’Anglaterra Hans Holbein El Jove (vers. 1537), Oli sobre taula (28 x 20 cm) Museu Thyssen-Bornemisza, Madrid
  46. 46. 3.1.- LA CONSTRUCCIÓ DE L’ESTAT MODERN. LA UNIÓ DINÀSTICA: Els Reis Catòlics (1474/79-1516). b.- Una mateixa política exterior. Enric era molt faldiller i va demanar al Papa el divorci de Catalina d’Aragó per poder casar-se amb una altra, però Ferran el Catòlic va avisar al Papa que, si li concedia, atacaria Roma, així que el divorci li fou denegat. Degut a això, Enric separà l’Església d’Anglaterra i així sorgí l’anglicanisme. Es posà ell mateix com a cap de l’anglicanisme i es va auto concedir el divorci. A les seves dones, normalment, per poder casar-se amb altres dones, les acusava de traïció i les matava, cosa que no va fer amb Catalina.
  47. 47. 3.1.- LA CONSTRUCCIÓ DE L’ESTAT MODERN. LA UNIÓ DINÀSTICA: Els Reis Catòlics (1474/79-1516). b.- Una mateixa política exterior. Política matrimonial d’enllaços. És més, Enric VIII va deixar conservar, a Catalina, el títol de reina ja separats.
  48. 48. 3.1.- LA CONSTRUCCIÓ DE L’ESTAT MODERN. LA UNIÓ DINÀSTICA: Els Reis Catòlics (1474/79-1516). b.- Una mateixa política exterior. Política matrimonial d’enllaços. En conclusió, Portugal, l’Imperi hispà i Anglaterra rodejaren amb els seus descendents (“vástagos”) al regne francès. El disseny de Ferran no podia ser més perfecte.
  49. 49. ENLLAÇOS MATRIMONIALS MATRIMONIS
  50. 50. 3.1.- LA CONSTRUCCIÓ DE L’ESTAT MODERN. LA UNIÓ DINÀSTICA: Els Reis Catòlics (1474/79-1516). C.- Una institució en comú molt important: Inquisició espanyola. Des del punt de vista institucional, les dues corones continuaven tenint les seves pròpies institucions de Govern, les lleis, la moneda, etc., no s’unificaren, sinó que cada govern conservà la seva pròpia personalitat. Només tingueren una institució comuna: La Inquisició. Inicialment, tan sols Aragó posseïa la Inquisició, però amb el temps també s’instaurà a Castella. La inquisició era una institució que podia actuar, indistintament, tant a Castella com a Aragó. Pedro Berruguete Auto de fe presidit per sant Domingo de Guzmán, 1499. Tècnica: Oli sobre taula. Estil: Gòtic de transició al Renaixement. Dimensions: 154 x 92 cm. Museu Nacional del Prado, Madrid, Espanya.
  51. 51. LA MONARQUIA AUTORITÀRIA DELS REIS CATÒLICS Unió dinàstica. Monarquia autoritària. Creació de l’Estat autoritari. Expansió territorial. Verge dels Reis Catòlics (1490) Oli sobre taula. Anònim, pintor flamenc? Museu del Prado La Verge amb el Nen en braços, al centre, asseguda en el tron. Dempeus dos sants, sant Tomàs, du una església (esquerra), i sant Domingo (dreta), darrere el tron àngels músics. De genolls varis personatges reials: reina Isabel (dreta), l’infanta Isabel i suposadament un retrat de Pere Màrtir d’Angleria; el rei Ferran (esquerre), el príncep Joan i l’inquisidor general, fra Tomàs de Torquemada. Un paisatge s’entreveu per la finestra (primeres influències renaixentistes a l’hora de representar la profunditat). Destaca el retrat fidel (tret habitual en la pintura flamenca). Taula que va estar en el monestir de Sant Tomàs d’Àvila i es desconeix el comitent.
  52. 52. 3.1.1.- EXPANSIÓ TERRITORIAL: LES INCORPORACIONS DE GRANADA, CANÀRIES, NAVARRA I ITÀLIA (NUCLI COMENTARI MAPA 7). La península estava constituïda per 4 regnes cristians: Castella (posició clau), Aragó, Navarra i Portugal; i 1 regne musulmà: Granada.
  53. 53. 3.1.1.- EXPANSIÓ TERRITORIAL: LES INCORPORACIONS DE GRANADA, CANÀRIES, NAVARRA I ITÀLIA
  54. 54. RESUM: DIFERÈNCIES ENTRE LA CORONA DE CASTELLA i LA D’ARAGÓ • Tot i que els Reis Catòlics governaren en règim d’igualtat en tots els seus territoris, existien diferències entre la Corona de Castella i la d’Aragó CASTELLA ARAGÓ Gran extensió territorial, riquesa econòmica i població. Menor extensió territorial, riquesa econòmica i població. Organització comercial potent i en creixement, basada en gran mida en l’exportació de llana. El comerç català arrastrava una profunda crisi des del període anterior. Era un estat unit: - govern únic per a tot el territori, - unes Corts, - una moneda - sense duanes internes Tres regnes : ARAGÓ, CATALUNYA, VALÈNCIA amb: - institucions pròpies - Corts distintes - duanes internes La monarquia castellana no estava sotmesa al control de les Corts. “El rei a Castella comanda molt”(decicionisme transcendentalista). En la corona aragonesa el concepte feudal de pacte impedia que el rei modifiqués la legislació sense el consentiment de les Corts. “A la corona d’Aragó els estaments feudals comanden molt, el rei no tant” (normativisme historicista). La monarquia dels Reis Catòlics es basà en la primacia de Castella sobre Aragó, degut a la seva major potència i dinamisme.
  55. 55. 3.1.1.- EXPANSIÓ TERRITORIAL: LES INCORPORACIONS DE GRANADA, CANÀRIES, NAVARRA I ITÀLIA La política exterior d’aliances amb Portugal, Anglaterra, Països Baixos i el Papat amb la finalitat d’aïllar França va tenir com a conseqüència, no tan sols els enllaços matrimonials programats, sinó...
  56. 56. 3.1.1.- EXPANSIÓ TERRITORIAL: LES INCORPORACIONS DE GRANADA, CANÀRIES, NAVARRA I ITÀLIA ... com a conseqüència, no tan sols els enllaços matrimonials programats, sinó... també, l’annexió de diferents i variats territoris.       L’any 1492: Conquesta de Granada. L’any 1492: Descobriment d’Amèrica. L’any 1493: Recuperació del Rosselló i la Cerdanya, pel Tractat de Barcelona (tot i que només fins l’any 1659 que es perdran al Tractat dels Pirineus, 7 novembre 1659). L’any 1496: Conquesta de les Illes Canàries. L’any 1512- 1515: Annexió de Navarra i bases per a l’annexió de Portugal. Segles XVI-XVII: Campanyes del sud d’Itàlia (Gonzalo Fernández de Còrdova).
  57. 57. 3.1.1.- EXPANSIÓ TERRITORIAL: LES INCORPORACIONS DE GRANADA, CANÀRIES, NAVARRA I ITÀLIA
  58. 58. 3.1.1.- EXPANSIÓ TERRITORIAL: LES INCORPORACIONS DE GRANADA, CANÀRIES, NAVARRA I ITÀLIA
  59. 59. 3.1.1.- EXPANSIÓ TERRITORIAL: INCORPORACIÓ GRANADA Granada: La conquesta de Granada (1482-1492) acabà el 2 de gener de 1492 amb la rendició del rei Boabdil, que lliurà les claus de la ciutat als Reis Catòlics i posà fi a la guerra amb el regne nassarita.
  60. 60. 3.1.1.- EXPANSIÓ TERRITORIAL: LES INCORPORACIONS DE GRANADA, CANÀRIES, NAVARRA I ITÀLIA
  61. 61. 3.1.1.- EXPANSIÓ TERRITORIAL: INCORPORACIÓ GRANADA Granada: La conquesta havia estat qualificada de croada pel papa Sixt IV i va ser un magnífic laboratori militar, un camp de proves per al nou exèrcit dels Reis Catòlics i per a les guerres italianes, les primeres on s’utilitza artilleria.
  62. 62. 3.1.1.- EXPANSIÓ TERRITORIAL: LES INCORPORACIONS DE GRANADA, CANÀRIES, NAVARRA I ITÀLIA
  63. 63. EDAT MODERNA
  64. 64. 3.1.1.- EXPANSIÓ TERRITORIAL: INCORPORACIÓ GRANADA Granada: El granadins conserven la seva religió, llibertat, propietats, armes i dret tradicional, però la tolerància va durar poc, donat que en 1499 el cardenal Cisneros acabà amb ella, al mateix temps que s’implantava la ja creada, des de 1478, Inquisició.
  65. 65. 3.1.1.- EXPANSIÓ TERRITORIAL: INCORPORACIÓ CANÀRIES Canàries: La conquesta de les Canàries era una aspiració dels comerciants andalusos. La seva ocupació va finalitzar l’any 1496 amb la conquesta de Tenerife.
  66. 66. 3.1.1.- EXPANSIÓ TERRITORIAL: INCORPORACIÓ CANÀRIES
  67. 67. 3.1.1.- EXPANSIÓ TERRITORIAL: INCORPORACIÓ CANÀRIES
  68. 68. 3.1.1.- EXPANSIÓ TERRITORIAL: INCORPORACIÓ ÀFRICA Nord d’Àfrica. Després de la conquesta de Granada, entre 1497 i 1510, els castellans realitzen expedicions en el nord d’Àfrica. Continua l’esperit de croada en contra l’infidel, després de la derrota de Boabdil.
  69. 69. 3.1.1.- EXPANSIÓ TERRITORIAL: INCORPORACIÓ ÀFRICA Nord d’Àfrica. Aquestes expedicions ocuparen ports i bases estratègiques per a la pirateria nord africana: Melilla (1497), el peñón de Vélez de la Gomera, Orà (Algèria, 1509), Bugia (Algèria, 1510) i Trípoli (Líbia).
  70. 70. 3.1.1.- EXPANSIÓ TERRITORIAL: INCORPORACIÓ ÀFRICA Nord d’Àfrica. El segle XV és el de la expansió de Portugal i Castilla per la costa africana i illes. Al darrere d’aquesta expansió i la que vindrà, després, estan els avanços i innovacions que permetran solcar l’Oceà Atlàntic; en cartografia (portolans), els instruments de navegació com l’astrolabi i la brúixola; i un tipus d’embarcació que serà decisiu: la caravel·la. L’objectiu que es perseguia era la recerca d’or, sucre, esclaus, recursos pesquers i, sobretot, la ruta cap a les Índies, que era l’objectiu del principal tràfic a llarga distància de l’època: les espècies.
  71. 71. 3.1.1.- EXPANSIÓ TERRITORIAL: ÀFRICA / AMÈRICA
  72. 72. 3.1.1.- EXPANSIÓ TERRITORIAL: INCORPORACIÓ FRANÇA Recuperació del Rosselló i la Cerdanya: Ferran el Catòlic, l’any 1493, mitjançant el Tractat de Barcelona, recuperà el Rosselló i Cerdanya, territoris catalans que havia cedit els seu pare, Joan II d’Aragó, al rei de França. Posteriorment, es va organitzar un exèrcit poderós que va vèncer els francesos i va permetre consolidar el domini de la Corona d’Aragó sobre Nàpols (1505).
  73. 73. 3.1.1.- EXPANSIÓ TERRITORIAL: INCORPORACIÓ FRANÇA
  74. 74. 3.1.1.- EXPANSIÓ TERRITORIAL: INCORPORACIÓ ITÀLIA Itàlia: Itàlia estava formada per molts estats petits, en general rics i cultes, però febles militarment, tot i que contaven amb una hàbil diplomàcia. Els conflictes s’iniciaren per les aspiracions del rei de França, Carles VIII, per dominar Nàpols.
  75. 75. 3.1.1.- EXPANSIÓ TERRITORIAL: INCORPORACIÓ ITÀLIA Itàlia: Des de la península, es van enviar tropes dirigides per Gonzalo Fernández de Còrdova, més conegut amb el sobrenom del Gran Capità, que aprofitarà l’experiència de la guerra amb Granada. Tot d’una va esclatar el conflicte entre els dos països ocupants (França i Espanya); tot i la superioritat militar dels francesos, el Gran Capità els va derrotar en Ceriñola i Garellano (1503). Des de llavors, els Tràstamara recuperen Nàpols i incorporaren la meitat sud d’Itàlia (segles XVI-XVII). Gonzalo Fernández de Córdoba, el Gran Capità
  76. 76. 3.1.1.- EXPANSIÓ TERRITORIAL: INCORPORACIÓ ITÀLIA Itàlia: Així, en temps dels Reis Catòlics, Espanya amplià els seus territoris italians fins al sud de Roma, gràcies a les grans victòries dels terços. Gonzalo Fernández de Córdoba, el Gran Capità
  77. 77. 3.1.1.- EXPANSIÓ TERRITORIAL: INCORPORACIÓ ITÀLIA Itàlia: Els terços dominaren Europa durant 150 anys fins 1643. A partir d’aquest moment, Ferran cerca l’equilibri: França al nord d’Itàlia controla Milà i Venècia, en el centre els Estats Pontificis i Aragó al sud, controla Nàpols i les illes de Sicília i Sardenya.
  78. 78. 3.1.1.- EXPANSIÓ TERRITORIAL: INCORPORACIÓ PORTUGAL Portugal: S’establiren les bases per a l’annexió de Portugal. Política exterior d’aliances amb Portugal, Anglaterra, Països Baixos i el Papat per aïllar França. Casament d’Isabel i de Maria amb Manuel “el Afortunado”. Maria, 4ª filla Manuel el Afortunado Isabel 1ª filla dels Reis Catòlics
  79. 79. 3.1.1.- EXPANSIÓ TERRITORIAL: INCORPORACIÓ NAVARRA Navarra: La població navarresa estava dividida entre els partidaris de la incorporació a França i els partidaris a la incorporació als territoris hispans. L’any 1512, les tropes castellanes dirigides pel regent de Castella, Ferran el Catòlic, ocupen Navarra, i Ferran incorporà Navarra a Castella, annexió que fou confirmada per les Corts de Burgos l’any 1515.
  80. 80. 3.1.1.- EXPANSIÓ TERRITORIAL: LES INCORPORACIONS DE GRANADA, CANÀRIES, NAVARRA I ITÀLIA
  81. 81. 3.1.1.- EXPANSIÓ TERRITORIAL: LES INCORPORACIONS DE GRANADA, CANÀRIES, NAVARRA I ITÀLIA Expansió territorial Control dels territoris peninsulars Control del Nord d’Àfrica Granada Melilla Recuperació territoris italians Orà Sardenya Navarra Alger Sicília Expansió Atlàntica Canàries Portugal Anglaterra Nàpols Amèrica Política d’aliances Bugia Àustria
  82. 82. 3.1.2.- SISTEMA DE GOVERN DE LA MONARQUIA DELS RRCC: DIVERSOS CONSELLS I CORTS (CONCLUSIÓ MAPA 7) Acabar el comentari fent referència als trets fonamentals del sistema polític de la monarquia autoritària dels Reis Catòlics, tot i que sigui tan sols enumerant com ho van poder dur a terme i aportant qualque característica a l’organigrama de les institucions. Els Reis Catòlics aconseguiren els seus objectius en política interior i exterior, i inauguraren a Espanya una nova forma de governar que rep el nom de monarquia autoritària, en la que els monarques anaren aconseguit cada vegada més poder, s’imposen als nobles, a les Corts castellanes i als municipis (aconseguiren molt més poder que els reis de l’edat mitjana), a tal fi es dotaren dels següents instruments: Un exèrcit permanent i professional; la “Santa Hermandad” (1476, cos policial encarregat d’ordre públic); la Inquisició (pels “delictes” contra la religió, en ocasions, l’utilitzaren amb fins polítics); sistema burocràtic (ajuda a governar): Sistema polisinodial, virreis, governadors i corregidors a Castella, Cancelleries (alts tribunals de justícia) i Audiències; inauguren l’existència d’un cos diplomàtic (1ª ambaixada a Roma papal); “Mayorazgo” (lleis de Toro, 1505, noblesa castellana queda sotmesa als reis); Sentència arbitral de Guadalupe (1486, Ferran II el Catòlic suprimí els “sis mal usos feudals”, que enfrontaven a nobles i remences catalans); incorporació a la corona dels “Maestrazgos” de les ordres militars; el patronat regi (1478, “regalias”, Reis Catòlics elegeixen bisbes); regulació de la Hisenda reial (revisió “mercedes”, gràcies o favors atorgades als nobles per Enric IV i nous impostos, alcabalas),..., etc.
  83. 83. 3.1.2.- SISTEMA DE GOVERN DE LA MONARQUIA DELS RRCC: DIVERSOS CONSELLS I CORTS
  84. 84. 3.1.2.- SISTEMA DE GOVERN DE LA MONARQUIA DELS RRCC: DIVERSOS CONSELLS I CORTS A) Instruments de la monarquia autoritària: 1.- Exèrcit permanent i professional. Des de la conquesta de Granada els Reis Catòlics foren els primers en comptar amb un exèrcit permanent que, a les seves ordres, el podran fer servir de forma immediata, i no dependre dels exèrcits de l’edat mitjana, formats per lligams de vassallatge feudals. 2.- Un sistema burocràtic. Augmentaren el cos de funcionaris que els ajudaven a governar. 3.- Comencen amb el sistema diplomàtic espanyol, establint relacions diplomàtiques amb els principals regnes europeus i creant les primeres ambaixades (la primera a Roma, on hi havia el papa).
  85. 85. 3.1.2.- SISTEMA DE GOVERN DE LA MONARQUIA DELS RRCC: DIVERSOS CONSELLS I CORTS B) Reforçament de l’autoritarisme dels Reis Catòlics: 1.- Les lleis de Toro de 1505. “Mayorazgo”. 2.- Sentència arbitral de Guadalupe, al 1486. 3.- “Maestrazgos” de les ordres militars. 4.- El patronat regi (1478, “regalias”). 5.- A Castella el corregidor. 6.- L’any 1476, creen la “Santa Hermandad”. 7.- Creació de les Cancelleries (alts tribunals de justícia). 8.- Regulació de la Hisenda reial. 9.- Creen Inquisició espanyola pels “delictes” contra la religió. 10.- Creació del sistema de Consells o sistema polisinodial:
  86. 86. 3.1.2.- SISTEMA DE GOVERN DE LA MONARQUIA DELS RRCC: DIVERSOS CONSELLS I CORTS B) Reforçament de l’autoritarisme dels Reis Catòlics: 1.- Les lleis de Toro de 1505. La noblesa castellana renuncià a la seva intervenció política en els assumptes del regne a canvi de la concessió per part del rei del “mayorazgo”. La noblesa castellana quedava sotmesa als reis. 2.- Sentència arbitral de Guadalupe, al 1486, Ferran el Catòlic posà fi al problema de les remences catalanes. Amb aquesta sentència, Ferran el Catòlic va acabar amb la guerra que enfrontava als camperols contra la noblesa catalana. Ferran va suprimir els Mals Usos feudals catalans, significà la demostració del creixent poder de la monarquia, que és capaç de posar-se al costat dels camperols (els donà la raó) i no de la noblesa: Suprimí els “sis mal usos” catalans.
  87. 87. 3.1.2.- SISTEMA DE GOVERN DE LA MONARQUIA DELS RRCC: DIVERSOS CONSELLS I CORTS B) Reforçament de l’autoritarisme dels Reis Catòlics: 3.- Incorporació a la corona dels “maestrazgos” de les ordres militars. A partir d’ara la corona disposarà dels grans recursos que tenien les quatre ordres militars (Santiago, Calatrava, Alcàntara i Montesa), en nomenar gran Maestre a Ferran. Reforma de les ordes religioses realitzada i controlada pel cardenal Cisneros. 4.- Aconseguiren del papa el patronat regi (1478, “regalias”): A partir d’aquell moment són els Reis Catòlics i no el Papa, qui elegeix els bisbes de les Seus episcopals vacants. D’aquesta manera, els Reis Catòlics tindran controlada l’Església i podran nomenaran els bisbes que desenvoluparan l’ofici d’inquisidors. 5.- A Castella crearen la figura del corregidor, funcionari que supervisava les tasques dels batles en els municipis castellans. D’aquesta manera, ampliant les competències dels corregidors l’administració local quedava controlada (delegats dels reis en les ciutats castellanes).
  88. 88. EL CARDENAL CISNEROS
  89. 89. 3.1.2.- SISTEMA DE GOVERN DE LA MONARQUIA DELS RRCC: DIVERSOS CONSELLS I CORTS B) Reforçament de l’autoritarisme dels Reis Catòlics: 6.- L’any 1476, creen la “Santa Hermandad”, un cos de policia que s’encarregava de les qüestions d’ordre públic. Constituïren un exèrcit permanent que tenia com a nucli les Guàrdies Reials, les milícies urbanes i la Santa Hermandad. La creació d’un exèrcit permanent era necessària per als plans d’expansió territorial dels monarques i, així, poder comptar amb una força fidel que els permetés imposar-se a la resta de forces (noblesa, clergat i ciutats). És permanent perquè no es dissoldrà entre campanya i campanya, com els exèrcits medievals. És professional perquè els soldats reben una paga per lluitar. És d’infanteria i està guarit (“pertrechado”) per armes de foc.
  90. 90. 3.1.2.- SISTEMA DE GOVERN DE LA MONARQUIA DELS RRCC: DIVERSOS CONSELLS I CORTS B) Reforçament de l’autoritarisme dels Reis Catòlics: 7.- Creació de les Cancelleries per a l’administració de justícia (alts tribunals de justícia). A Valladolid la Reial Chancilleria i una segona a Granada (1505). 8.- Regulació de la Hisenda reial; revisió de les “mercedes” (gràcies o favors) atorgades als nobles per Enric IV. Es tractava de recuperar les terres i senyorius usurpades per la noblesa a la Corona amb anterioritat, fer-se amb les rendes de les Ordes Militars, i imposar nous impostos (alcabalas).
  91. 91. 3.1.2.- SISTEMA DE GOVERN DE LA MONARQUIA DELS RRCC: DIVERSOS CONSELLS I CORTS B) Reforçament de l’autoritarisme dels Reis Catòlics: 9.- Creen la Inquisició espanyola pels “delictes” contra la religió, que podia actuar indistintament als dos regnes hispànics, depenia directament dels reis. En ocasions, els Reis Catòlics utilitzaren la Inquisició amb fins polítics. 10.- Creació del sistema de Consells.
  92. 92. 3.1.2.- SISTEMA DE GOVERN DE LA MONARQUIA DELS RRCC: DIVERSOS CONSELLS I CORTS C) Sistema de Consells o sistema polisinodial: Els Reis Catòlics crearen una nova administració: Els sistema de Consells o polisinodial. Serà el sistema típic dels Reis Catòlics i de tots els Àustries, per tant, es denomina règim polisinodial a l’organització política de les monarquies autoritàries i absolutes dels regnes d’Espanya durant l’Antic Règim i la història moderna fins a principis del segle XIX, un sistema basat en els Consells. Entre les funcions d’aquests sínodes o consells cal destacar que són òrgans consultius de caràcter permanent que assessoren i auxilien al monarca i col·laboren amb ell en les tasques de govern i administració del regne. El mecanisme de funcionament bàsic era l’elevació d’una consulta al monarca, qui resolia segons el seu parer. Aquestes funcions, en la baixa edat mitjana foren realitzades per la Curia Regia, però des de finals del XIV seran desenvolupades pels Consells. Hi havia dos tipus de consells: 1.- Consells territorials. 2.- Consells generals.
  93. 93. 3.1.2.- SISTEMA DE GOVERN DE LA MONARQUIA DELS RRCC: DIVERSOS CONSELLS I CORTS C) Sistema de Consells o sistema polisinodial: 1.- Consells de govern territorials: Preparaven la feina dels diferents territoris. Primer n’hi havia tan sols tres: el de Castella, Aragó i Navarra. Llevat del de Castella no van tenir moltes competències degut a l’existència de virreis en cada regne. Els seus successors n’afegiren d’altres: Consell de les Índies, Consell d’Itàlia, Consell de Flandes i el de Portugal. 2.- Consells generals o de competència en tota la monarquia: Tractaven aspectes que afectaven a la totalitat dels territoris. Consell dels Ordres militars, de la Inquisició, de les Croades i el de la “Santa Hermandad”. Els Àustries, durant els segle XVI, afegiren el d’Hisenda, el de guerra, i el Consell d’Estat (òrgan suprem d’assessorament de la monarquia).
  94. 94. 3.1.2.- SISTEMA DE GOVERN DE LA MONARQUIA DELS RRCC: DIVERSOS CONSELLS I CORTS Les Corts les convoca i presideix el rei, a la ciutat designada per aquest. Estan formades pels estaments o braços, que són 3: Nobiliari, eclesiàstic i representants de les ciutats. Els Reis Catòlics, com és propi de les monarquies autoritàries, les convocaven en poques ocasions, ja que concentren el poder i no els interessa saber el que pensen els altres estaments, per això de cada vegada es van convocant menys. Sobretot a Castella van perdre protagonisme i gairebé només es reunien quan els monarques necessitaven recursos financers o quan havien de confirmar al nou rei.
  95. 95. 3.1.2.- SISTEMA DE GOVERN DE LA MONARQUIA DELS RRCC: DIVERSOS CONSELLS I CORTS El funcionament del sistema necessita d’una altra figura important, la dels secretaris. Era l’entorn més proper al monarca, assistien al rei en la direcció dels assumptes públics i en la gestió diària de l’imperi. Tot aquest complex entramat institucional depenia directament del monarca. La consolidació del poder dels reis es va afermar durant els regnats de Carles I, sobretot, i de Felip II. Per contra, els Àustries del segle XVII mostraren un evident desinterès per les qüestions polítiques i van delegar les responsabilitats de govern en els vàlids. La figura del vàlid va més enllà que la del secretari, en introduir l’aspecte de confiança i, fins i tot, d’amistat personal amb el monarca. Els vàlids pertanyien normalment a l’aristocràcia, cosa que va facilitar l’apropament entre la monarquia i la noblesa; és més, a causa de les ambicions de poder, els vàlids crearen una xarxa de clientela composada per familiars i amics, mitjançant els seu nomenament en llocs importants de l’administració, que afavorí la corrupció, com va ocórrer amb el duc de Lerma, a qui Felip III va retirar la seva confiança en 1618. El duc de Lerma (1603) Peter Paulus Rubens Museu del Prado
  96. 96. 3.1.2.- SISTEMA DE GOVERN DE LA MONARQUIA DELS RRCC: DIVERSOS CONSELLS I CORTS Altre element que va determinar la incapacitat dels “Consells” és que no van aconseguir integrar els territoris de la monarquia. Idiomes, lleis, costums i sistemes polítics i socials continuaren intactes en cada territori, tan sols la defensa a ultrança del catolicisme donava el punt d’uniformitat. Projectes de centralització política com la "Unió d’Armes" (1624-26) del comte - duc d’Olivares, vàlid de Felip IV, amb la creació d’un exèrcit de 140.000 reserves reclutats en els diferents territoris per contribuir a la defensa de la monarquia hispànica, varen produir tensions del model fins arribar a la crisi de 1640, amb la separació definitiva de Portugal i transitòriament de Catalunya (fins 1652). Amb el canvi de dinastia, en 1700, la casa de Borbó es replantejarà tot el sistema polisinodial, disminuint el paper dels consells a excepció del de Castella. El comte-duc d’Olivares (1634) Diego Rodríguez de Silva y Velázquez Museu del Prado
  97. 97. Felip, duc d’Orleans Anna d’Àustria, reina de França i Navarra, filla de (1640- 1701) Felip III i esposa de Lluís XIII (1601- 1666) Cardenal Mazarin (1602- 1661) Lluís XIV, rei Sol de França i Navarra (1638-1715) Felip IV, rei d’Espanya (1605- 1665) Maria Teresa, infanta d’Espanya (1638-1683), darrera reina consort de França i Navarra ENTREVISTA DELS MONARQUES A LA ILLA DELS FAISANS TRACTAT O PAU DELS PIRINEUS. Finalment, Espanya i França signen el Tractat o Pau dels Pirineus, l’any 1659, firmat a l’illa dels Faisans, al riu Bidasoa.  Catalunya perd definitivament el Rosselló i la Cerdanya. Espanya entregà a França tres territoris: El Rosselló, la Cerdanya i Artois (es troba a Flandes).  Es pacta el matrimoni entre Lluís XIV (rei Sol) i Maria Teresa, filla de Felip IV. Aquest matrimoni provocà anys més tard que els Borbons comencen a regnar a Espanya.
  98. 98. ISLA FAISÁN. El condomini més petit del món
  99. 99. Estat autoritari Reforma de l’Estat Els RRCC crearen -o modificaren substancialment- una sèrie d’organismes que els van permetre controlar el poder polític i concentrar-lo en les seves mans. REIS ADMINISTRACIÓ LOCAL CONSELLS CORREGIDORS Delegats del Rei a les ciutats que supervisen l’actuació dels regidors i implanten les normes reials. ADMINISTRACIÓ TERRITORIAL ADMINISTRACIÓ CENTRAL Organismes especialitzats en determinats temes. El més important és el Consell Reial. Integrats per buròcrates. AUDIÈNCIES Alts tribunals encarregats d’allò civil i també de temes criminals. Existiren dos: Valladolid i Granada. CORTS VIRREIS Delegats del Rei en aquells territoris on no està present el sobirà. Aragó, Nàpols, etc.
  100. 100. 3.2.- POLÍTICA SOCIAL I RELIGIOSA DELS REIS CATÒLICS. POLÍTICA INTERIOR. 3.2.1.- UNIFORMITAT RELIGIOSA: LA INQUISICIÓ, EXPULSIÓ DELS JUEUS I MUSULMANS Els Reis Catòlics varen practicar un fort uniformisme religiós rebutjant les religions no cristianes, que es va plasmar en els següents fets: expulsió de les minories religioses, dels jueus en 1492, conquesta de Granada nassarita i baptismes obligatoris de musulmans (passen a ser moriscos) i creació del Tribunal de la Santa Inquisició en Castella.
  101. 101. 3.2.1.- UNIFORMITAT RELIGIOSA: LA INQUISICIÓ Auto de fe de la Inquisició (1812-1819) Francisco de Goya y Lucientes Oli sobre taula (46 x 73 cm). Romanticisme Real Academia de Bellas Artes de San Fernando, Madrid
  102. 102. 3.2.- POLÍTICA INTERIOR. 3.2.1.- UNIFORMITAT RELIGIOSA: LA INQUISICIÓ, EXPULSIÓ DELS JUEUS I MUSULMANS Inquisició o el tribunal del Sant Ofici (1478-1834): Era un tribunal eclesiàstic que velava per l’ortodòxia religiosa, havia estat creat per l’autoritat pontifícia del segle XIII per jutjar i reprimir uns determinats “delictes” contra la religió (a la costa de Sant Domingo de Palma, actual plaça Major, era la “casa negra”, on es va ubicar la seu de la Inquisició fins 1823, essent abolida aquesta en 1820, al segle XIX tombaren el convent), bàsicament perseguia tres delictes:  L’heretgia: desviacions del dogma oficial catòlic, exemple, el protestantisme.  La bruixeria o superstició: màgia negra - les bruixes - normalment dones; actes considerats delictius contra la fe cristiana.  Perseguien els jueus falsos conversos: jueus que s’havien convertit al catolicisme però que practicaven d’amagats la religió d’Israel (el judaisme).
  103. 103. 3.2.- POLÍTICA INTERIOR. 3.2.1.- UNIFORMITAT RELIGIOSA: LA INQUISICIÓ, EXPULSIÓ DELS JUEUS I MUSULMANS Inquisició o el tribunal del Sant Ofici (1478-1834): Inicialment, tan sols Aragó posseïa la Inquisició, havia estat introduïda l’any 1242, per Jaume I. A Castella no existia, dels delictes contra la religió s’encarregaven els tribunals ordinaris. L’any 1478 els Reis Catòlics la van introduir i reforçar a Castella, i, després, la varen difondre a la resta del territori, a partir d’ara rep el nom d’Inquisició espanyola. Aquesta presentava dues novetats:  La Inquisició espanyola està sota la jurisdicció dels Reis, depenia directament dels monarques i no del Papa (es va independitzar de la Santa Seu o “Sede”, ara comanden els Reis). El primer Inquisidor general fou Torquemada.  La Inquisició podia actuar, indistintament, en els dos regnes, tant a Castella com a Aragó, o en qualsevol dels territoris de la Corona.
  104. 104. 3.2.- POLÍTICA INTERIOR. 3.2.1.- UNIFORMITAT RELIGIOSA: LA INQUISICIÓ, EXPULSIÓ DELS JUEUS I MUSULMANS Inquisició o el tribunal del Sant Ofici. (1478-1834): Així és com la Inquisició, tribunal secular finançat i dirigit per la monarquia, va aconseguir la unitat religiosa que els Reis Catòlics consideraven amenaçada per l’heretgia i, també, per la gran massa de jueus convertits. La tortura i les execucions es varen fer habituals, mitjançant la cremada del condemnat en una foguera situada a un lloc ple de gent (a Palma, cremaven a la plaça Gomila).
  105. 105. 3.2.1.- UNIFORMITAT RELIGIOSA: LA INQUISICIÓ
  106. 106. 3.2.- POLÍTICA INTERIOR. 3.2.1.- UNIFORMITAT RELIGIOSA: LA INQUISICIÓ, EXPULSIÓ DELS JUEUS I MUSULMANS Inquisició o el tribunal del Sant Ofici (1478-1834):  Creada per Gregori IX (1233) per a la creuada contra Albigenses.  Tribunal religiós contra les heretgies i delictes contra la fe.  Introduïda en Aragó per Jaime I (1242).  Utilitzada pels Reis Catòlics per a la unitat religiosa, la van introduir i reforçar a Castella (1478).  Bruixeria, blasfèmia, adulteri, bigàmia…  No estava subjecta als furs dels distints regnes.  Confiada als dominics: Tomás de Torquemada.  Abolida por Josep Bonaparte i Corts de Cadis.  Restablerta per Ferran VII.  Supressió definitiva 1834.
  107. 107. 3.2.1.- UNIFORMITAT RELIGIOSA: LA INQUISICIÓ
  108. 108. 3.2.- POLÍTICA INTERIOR. 3.2.1.- UNIFORMITAT RELIGIOSA: LA INQUISICIÓ, EXPULSIÓ DELS JUEUS I MUSULMANS Expulsió dels jueus. Amb la fervent fe catòlica, l’any 1492, es va decretar l’expulsió dels jueus que es varen negar a la conversió a cristianisme. L’expulsió dels jueus es va iniciar al 1482 a Andalusia, tot i que no va ser aprovada tota l’expulsió fins el 31 de marc de 1492.
  109. 109. 3.2.1.- UNIFORMITAT RELIGIOSA: EXPULSIÓ DELS JUEUS Expulsió dels jueus. Foren expulsats del regne de Castella uns 150.000 i de la Corona d’Aragó uns 30.000. Els jueus expulsats reben el nom de sefardis o sefardites (en jueu espanyol). Els jueus conversos tenien distints noms, com marranos (a Castella) o xuetes (a Mallorca).
  110. 110. 3.2.1.- UNIFORMITAT RELIGIOSA: EXPULSIÓ DELS JUEUS
  111. 111. 3.2.1.- UNIFORMITAT RELIGIOSA: EXPULSIÓ DELS JUEUS Expulsió dels jueus. L’expulsió dels jueus afectà a l’economia i a la cultura, ja que eren un col·lectiu de petits artesans i comerciants, econòmica i culturalment ben posicionat, es tractava d’un grup intel·lectualment més preparat que la mitjana de la resta de la població. La seva expulsió degué influir molt en aquestos dos aspectes.
  112. 112. 3.2.1.- UNIFORMITAT RELIGIOSA: EXPULSIÓ DELS JUEUS
  113. 113. 3.2.1.- UNIFORMITAT RELIGIOSA: EXPULSIÓ DE MUSULMANS Musulmans. Els musulmans del regne de Granada, després de la conquesta, quedaren a Espanya en territori cristià i eren anomenats mudèjars. Aquests conservaren la seva religió, costums, vestits,... Però les autoritats espanyoles tenien por de què els col·lectiu musulmà pogués actuar com a cinquena columna (expressió que significa ajudar als de fora) a favor d’una hipotètica invasió musulmana i, també, a causa de l’integrisme cristià imperant, el cardenal Cisneros, que era la mà dreta del Reis Catòlics, l’any 1502, va fer un decret que els hi donava un termini de 60 anys per abandonar la seva religió, els seus vestits i costums i convertirse al cristianisme.
  114. 114. 3.2.1.- UNIFORMITAT RELIGIOSA: EXPULSIÓ DE MUSULMANS Musulmans. Molts es batejaren (aquests reben el nom de moriscs). Els moriscs causaren problemes durant el segle XVI, l’any 1568, haurà una gran revolta d’aquest col·lectiu, l’anomenada revolta de les "Alpujarras" (en temps de Felip II).
  115. 115. 3.2.1.- UNIFORMITAT RELIGIOSA: CONVERSIÓ A MORISCOS
  116. 116. 3.2.1.- UNIFORMITAT RELIGIOSA: CONVERSIÓ A MORISCOS
  117. 117. 3.2.1.- UNIFORMITAT RELIGIOSA: EXPULSIÓ DE MUSULMANS Musulmans. Finalment foren expulsats, l’any 1609, per un decret de Felip III.
  118. 118. 3.2.1.- UNIFORMITAT RELIGIOSA: EXPULSIÓ DE MUSULMANS
  119. 119. 3.2.1.- UNIFORMITAT RELIGIOSA: EXPULSIÓ DE MUSULMANS
  120. 120. 3.2.2.- ELS NOBLES I LA CONSOLIDACIÓ DEL MAYORAZGO A CASTELLA Els Reis Catòlics varen tenir més poders, i per això es parla dels primers monarques autoritaris de la història d’Espanya. Aconseguiren deixar fora del poder a la noblesa. Hi ha dos moments, en especial, on els Reis Catòlics varen augmentar el seu poder:  1.- L’any 1486 es va produir la sentència arbitral de Guadalupe. Ferran el Catòlic va posar fi al problema de la “remensa” catalana (es va posar a favor dels pagesos i en contra de la noblesa, en abolir els “sis mal usos”).  2.- L’any 1505 van aparèixer les lleis de Toro, molt importants, ja que Ferran el Catòlic les va pactar amb la noblesa castellana i va concedir “el mayorazgo a canvi de la seva no intromissió en la política”.  2.- A la noblesa tot passava de pares a fills…, però a partir d’aquesta llei s’eliminaren les legítimes (els segons fills i les filles podien demanar la legítima del béns), d’aquesta manera la noblesa assegurava que el patrimoni familiar no disminuís mai. Mayorazgo: Institució de dret civil - privat per la que tot el patrimoni i títols de la noblesa passava íntegrament a l’hereu (el fill mascle major).
  121. 121. 3.2.2.- ELS NOBLES I LA CONSOLIDACIÓ DEL MAYORAZGO A CASTELLA El mayorazgo estava prohibit a Castella, però era una aspiració prioritària de la noblesa castellana, perquè volien evitar la pèrdua patrimonial que suposaven les herències, les donacions i les vendes, és a dir, pretenia preservar íntegrament el seu patrimoni. Finalment, la noblesa aconseguí el mayorazgo amb les lleis de Toro del 1505, la monarquia li va concedir, però hagué de renunciar a la seva participació política en els assumptes del regne. El mayorazgo, en concret, suposa 3 coses:  Tot el patrimoni i títols de la noblesa passava, de manera obligatòria, íntegrament a l’hereu (el fill mascle gran, si no hi ha mascles a la filla major).  La desaparició de les legítimes, la resta de germans no podien reclamar aquesta part de l’herència que els tocava des de l’època romana, així el patrimoni no minvava després de cada herència.  Amb el Mayorazgo, les propietats de la noblesa no poden sortir, perquè suposà la prohibició legal de les vendes i donacions del patrimoni nobiliari.
  122. 122. 3.2.2.- ELS NOBLES I LA CONSOLIDACIÓ DEL MAYORAZGO A CASTELLA D’aquesta manera, el patrimoni dels títols nobiliaris (de la noblesa) no podia minvar mai però sí podia augmentar mitjançant noves adquisicions, matrimonis pupila,... El mayorazgo suposà la preeminència econòmica de la noblesa a Castella fins a la seva prohibició a principis del segle XIX, però suposà, també, un major reforç de l’autoritarisme en temps dels Reis Catòlics, perquè la monarquia catòlica assegurava els seu poder polític.
  123. 123. 3.2.3.- LA CORONA D’ARAGÓ ALS SEGLES XIV I XV: COMPROMÍS DE CASPE I GUERRA CIVIL CATALANA Durant els segles XIV i XV van haver-hi molts de conflictes socials: 1.- La Revolta Forana de Mallorca (1451-53): Volien major representativitat en les institucions del regne. 2.- El Problema de la “remensa” de Catalunya (1460). El feudalisme era més fort a Catalunya, on existien unes prestacions que havien de complir els pagesos amb els seus senyors, que no existien a la resta d’Espanya, els anomenats mals usos (eren 6). Per aquest motiu varen haver moltes lluites fins que el rei Ferran II El Catòlic abolí els mal usos, l’any 1468, mitjançant la Sentència arbitral de Guadalupe, així acabà el problema.
  124. 124. 3.2.3.- LA CORONA D’ARAGÓ ALS SEGLES XIV I XV: COMPROMÍS DE CASPE I GUERRA CIVIL CATALANA
  125. 125. 3.2.3.- LA CORONA D’ARAGÓ ALS SEGLES XIV I XV: COMPROMÍS DE CASPE I GUERRA CIVIL CATALANA Compromís de Caspe (1412) Fou una reunió dels representants de la corona d’Aragó per elegir la successió de Martí l’Humà. Les condicions per elegir al successor eren que fos de descendència reial, que no fos un monjo i que fos familiar de Martí l’Humà. Finalment, s’elegí a Ferran I d’Antequera (1380 / 14121416), aquí comença la dinastia Trastàmara a Aragó; també fou anomenat Ferran el Just i Ferran l’Honest.
  126. 126. 3.2.3.- LA CORONA D’ARAGÓ ALS SEGLES XIV I XV: COMPROMÍS DE CASPE I GUERRA CIVIL CATALANA Ferran I fou infant de Castella, rei d’Aragó, València, Mallorca, Sicília, Sardenya i Còrsega; duc d’Atenes i Neopàtria; comte de Barcelona, Rosselló i Cerdanya; i regent de Castella. Fill de Leonor d’Aragó, germana de Martí l’Humà, net de Pere IV el Cerimoniós per via materna i d’Enric II de Castella per via paterna.
  127. 127. 3.2.3.- LA CORONA D’ARAGÓ ALS SEGLES XIV I XV: COMPROMÍS DE CASPE I GUERRA CIVIL CATALANA
  128. 128. ARBRE GENEALÒGIC
  129. 129. ARBRE GENEALÒGIC
  130. 130. 3.2.3.- LA CORONA D’ARAGÓ ALS SEGLES XIV I XV: COMPROMÍS DE CASPE I GUERRA CIVIL CATALANA
  131. 131. 3.2.3.- LA CORONA D’ARAGÓ ALS SEGLES XIV I XV: COMPROMÍS DE CASPE I GUERRA CIVIL CATALANA
  132. 132. 3.2.3.- LA CORONA D’ARAGÓ ALS SEGLES XIV I XV: COMPROMÍS DE CASPE I GUERRA CIVIL CATALANA
  133. 133. 3.2.3.- LA CORONA D’ARAGÓ ALS SEGLES XIV I XV: COMPROMÍS DE CASPE I GUERRA CIVIL CATALANA Guerra Civil Catalana Va ser un enfrontament entre la biga (rics de la ciutat) i la busca (classes populars). El fracàs de la busca, amb la consegüent pèrdua de suport popular, i les pugnes entre Joan II i el seu fill Carles de Viana, van facilitar la recuperació del poder per part de la biga. D’aquesta manera, el 1462, en esclatar la guerra civil, els bigaires van recuperar el poder. En acabar el conflicte (1472), la Capitulació de Pedralbes no va castigar als instigadors per tal de tenir una pau perdurable, amb la qual cosa la biga va continuar al govern municipal. No seria fins el regnat de Ferran II el Catòlic quan s’iniciés la necessària reforma del Consell de Cent de Barcelona.
  134. 134. TEMA 3. EL NAIXEMENT DE L’ESTAT MODERN EDAT MODERNA TEMA 3. El naixement de l’estat modern: Els Reis Catòlics (1474/79-1516). 3.0.- Introducció. Pas de l’edat mitjana a l’edat moderna. 3.1.- La construcció de l’estat modern. La unió dinàstica: RRCC. 3.1.1.- L’expansió territorial: Les incorporacions de Granada, Canàries, Navarra i Itàlia. Política exterior. MAPA 7. REGNES HISPÀNICS RRCC desprès Granada i Navarra. 3.1.2.- El sistema de govern de la monarquia dels Reis Catòlics: els diversos Consells i Corts. 3.2.- Política social i religiosa dels Reis Catòlics. Política interior. 3.2.1.- Uniformitat religiosa: La Inquisició, expulsió dels jueus i musulmans. 1v preg. op B (2009, juny). 2v TEXT. op B (2013, setembre). 3.2.2.- Els nobles i la consolidació del mayorazgo a Castella. 1v preg. op B (2011, juny). 3.2.3.- La Corona d’Aragó als segles XIV i XV: Compromís de Caspe i Guerra Civil Catalana. 3.3.- Descobriment i conquesta d’Amèrica. Causes i conseqüències generals. 1v preg. op A (2012, juny). ÍNDEX TEMA 3 (BLOC I)
  135. 135. HISTÒRIA D’ESPANYA BLOC I – Tema 3.B Edat moderna EL DESCOBRIMENT D’AMÈRICA Història Espanya IES Ramon Llull (Palma) Assumpció Granero Cueves

×