TEMA 2.A. HISTÒRIA ESPANYA. AL-ANDALUS
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×
 

TEMA 2.A. HISTÒRIA ESPANYA. AL-ANDALUS

on

  • 1,953 views

 

Statistics

Views

Total Views
1,953
Views on SlideShare
1,692
Embed Views
261

Actions

Likes
1
Downloads
58
Comments
1

1 Embed 261

http://mestreacasa.gva.es 261

Accessibility

Categories

Upload Details

Uploaded via as Adobe PDF

Usage Rights

© All Rights Reserved

Report content

Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
  • Full Name Full Name Comment goes here.
    Are you sure you want to
    Your message goes here
    Processing…
  • enhorabona per la feina; m'ha servit molt, gràcies
    Are you sure you want to
    Your message goes here
    Processing…
Post Comment
Edit your comment

TEMA 2.A. HISTÒRIA ESPANYA. AL-ANDALUS TEMA 2.A. HISTÒRIA ESPANYA. AL-ANDALUS Presentation Transcript

  • HISTÒRIA D’ESPANYABLOC I – Tema 2. A Edat mitjana Història Espanya AL-ANDALUS IES Ramon Llull (Palma) Assumpció Granero Cueves
  • TEMA 2. AL-ANDALUS I ELS REGNES CRISTIANSEDAT MITJANATEMA 2.- AL-ANDALUS I ELS REGNES CRISTIANS 2.1.- Etapes de l’evolució política d’Al-Andalus. L’ocupació musulmana (711) i la creació de l’Andalus (711-1492). 2.2.- Diversitat ètnico-social en Al-Andalus. 2.3.- Formació i localització geogràfica dels primer nuclis cristians al nord: Astúries-Lleó, Castella, Navarra, Aragó i comtats catalans. 2.4.- Lexpansió cristiana del segle XIII. 2.5.- La conquesta i repoblació de les Illes Balears. 2.6.- El diferent paper de la corona i les corts a Castella i a la Corona dAragó.
  • BLOC I. LES ARRELS HISTÒRIQUES DE L’ESPANYA CONTEMPORÀNIAPREHISTÒRIA I EDAT ANTIGA TEMA 1.- Les arrels històriques (preromans i colonitzacions, Hispania romana)EDAT MITJANA TEMA 2.- Al-Andalus i els regnes cristiansEDAT MODERNA TEMA 3.- El naixement de l’estat modern: RRCC TEMA 4.- Auge i decadència de l’Imperi espanyol TEMA 5.- LEspanya del segle XVIII Història Espanya IES Ramon Llull (Palma) Assumpció Granero Cueves ÍNDEX TEMES BLOC I
  • 2.1.- ETAPES DE L’EVOLUCIÓ POLÍTICA AL-ANDALUS ► Als 40 anys Mahoma va començar a predicar l’Islam, una nova religió.
  • 2.1.- ETAPES DE L’EVOLUCIÓ POLÍTICA AL-ANDALUS ► L’any 622 Mahoma va fugir de la Meca, la seva ciutat natal, a Medina (hègira). ► Mahoma (571-632) funda un Estat teocràtic (el califa té el poder religiós i el polític), uneix els pobles d’Aràbia i comença una ràpida expansió territorial per la península d’Aràbia.
  • 2.1.- ETAPES DE L’EVOLUCIÓ POLÍTICA AL-ANDALUS ► A la seva mort, l’any 632, els seus seguidors es van llençar a la conquesta del món. ► La seva expansió en 150 anys va ser impressionant. Després d’aquesta fulgurant expansió des d’Aràbia, l’Islam desembarcà des de la plataforma magrebí (711) i va conquerir el regne dels hipanovisigots de Toledo, i es passà a denominar Al-Andalus.
  • 2.1.- ETAPES DE L’EVOLUCIÓ POLÍTICA AL-ANDALUS ► Barrejant efectivitat militar (cavalleria) i habilitat política (pactes de capitulació), els musulmans (àrabs, siris, berebers) aconseguiren dominar pràcticament tota la península. Començava així una llarga etapa de vuit segles que ens ha deixat una empremta cultural de gran importància, afavorida per la gran riquesa econòmica del món andalusí.
  • IMPERI ISLÀMIC
  • 2.1.- ETAPES DE L’EVOLUCIÓ POLÍTICA AL-ANDALUS EXPANSIÓ ISLÀMICA ► L’any 711 entraren a la península Ibèrica per l’Estret de Gibraltar pobles àrabs, siris i berbers, la invasió fou molt ràpida i en 3-4 anys ocuparen tota la península, perquè es van saber aprofitar dels conflictes interns de la monarquia visigoda i la indiferència de la població davant la seva caiguda. Gairebé no hi va haver resistència.
  • 2.1.- ETAPES DE L’EVOLUCIÓ POLÍTICA AL-ANDALUS EXPANSIÓ ISLÀMICA ► En el nord d’Àfrica, recentment islamitzat, es trobava com a governador el valí Musà, que va enviar al seu lloctinent, Tariq, a la conquista de les terres hispanes, entre el 711 i el 714. Va venir per ajudar a una facció del visigots, als fills de Witiza, que es disputaven el tro amb Roderic (don Rodrigo), darrer rei visigot. Una vegada establerts, obligaren a tots els habitants a convertir-se a l’Islam, tot i que van permetre la no conversió als jueus i als cristians, a canvi de pagar uns impostos.
  • EXPANSIÓ ISLÀMICA
  • 2.1.- ETAPES DE L’EVOLUCIÓ POLÍTICA AL-ANDALUS EXPANSIÓ ISLÀMICA► 2 fases de conquesta i expansió:► - Primera fase (711-716): Es va iniciar després de derrota de Roderic a Guadalete davant l’exèrcit dirigit per Tariq. Els musulmans feren expedicions de pillatge i comprovaren la feblesa de l’estat visigot, per la qual cosa un nou conjunt d’homes s’afegí als vencedors. Es formà un nou exèrcit musulmà, que va recórrer la península amb poques dificultats. Cap a l’any 716, la major part de la península Ibèrica havia estat conquerida. Molts nobles visigots firmaren contractes que els permetien conservar les seves propietats.► - Segona fase (716-732): Va ser més dura, es tractà de la conquesta de terres properes als Pirineus. L’any 725 la conquesta continuà caps als regnes francs, on foren derrotats per Carles Martell (Poitiers, 732), i recularen cap a la península Ibèrica. Tampoc van ser capaços de conquerir la franja cantàbrica.
  • 2.1.- ETAPES DE L’EVOLUCIÓ POLÍTICA AL-ANDALUS EXPANSIÓ ISLÀMICA► L’evolució política d’Al-Andalus es va caracteritzar per la inestabilitat. Al-Andalus mai va poder superar els enfrontaments i les disputes pel poder entre els diferents grups tribals àrabs, als quals es van sumar els nous musulmans de diferent origen ètnic presents a la península: sirians, jordans, diferents tribus berbers i, finalment, musulmans d’origen hispà, que eren coneguts com muladís. Aquests grups es van assentar a Al-Andalus mantenint les seves identitats tribals i ètniques, i no van arribar a cohesionar d’una manera completa. Per això, quan el poder central donava mostres de feblesa, cada grup intentava assentar el seu propi poder polític independent, i s’enfrontava als veïns.► La seva història política es divideix en DIVERSES ETAPES, segons l’organització política d’Al-Andalus: Fases del domini musulmà de la península Ibèrica1-Emirat dependent del califat Omeia de Damasc (711-756).2-Emirat independent del califat Abbàssida de Bagdad (756-929).Abd al-Rahman I.3-Califat de Còrdova (929-1031). Abd al-Rahman III.4-Primers regnes de Taifes (1031- 1086).5-Període Almoràvit (1086-1144).6-Segons regnes de Taifes (1144-1157).7-Període Almohade (1157-1212). “Navas de Tolosa”.8-Terceres Taifes (1212-1238).9-Regne nassarita de Granada (1238-1492). Reis Catòlics.
  • 2.1.- ETAPES DE L’EVOLUCIÓ POLÍTICA AL-ANDALUS EXPANSIÓ ISLÀMICA
  • 2.1.- ETAPES DE L’EVOLUCIÓ POLÍTICA AL-ANDALUS EXPANSIÓ ISLÀMICA ► 1.- Emirat dependent del califat Omeia de Damasc (711-756). Província (o waliat). ► Els musulmans varen crear un imperi amb capital a Damasc (Síria). El califa de la família Omeia era la màxima autoritat política i religiosa de l’imperi islàmic. Al-Andalus es va convertir en una província (o waliat) més, d’aquest imperi, un territori comandat per un governador polític i militar, nomenat pel califa, un emir que dirigirà la política en nom del califa i depenent d’ell. 1
  • 2.1.- ETAPES DE L’EVOLUCIÓ POLÍTICA AL-ANDALUS EXPANSIÓ ISLÀMICA ► 1.- Emirat dependent del califat Omeia de Damasc (711-756). Província (o waliat). ► En aquesta etapa es produeix la invasió de la península i d’una part de França. ► En un principi, no crearen una colònia de poblament, sinó d’explotació perquè els ajudés a expandir-se per Europa. Però, en el 732, els musulmans foren derrotats per Carles Martell, padrí de Carlemany, en la batalla de Poitiers, que frena l’expansió musulmana pel regne dels francs. Després de la derrota a Poitiers, es plantejaren l’assentament definitiu. BATALLA DE POITIERS, 732
  • 2.1.- ETAPES DE L’EVOLUCIÓ POLÍTICA AL-ANDALUS EXPANSIÓ ISLÀMICA ► 1.- Emirat dependent del califat Omeia de Damasc (711-756). Província (o waliat). ► Al territori peninsular ocupat, entre el 714-749, hi va haver lluites constants entre els diferents grups invasors, ja que les tribus àrabs volien controlar el govern, a més hi havia discriminacions a l’hora de repartir els territoris (els àrabs reberen terres fèrtils i els berbers es varen veure relegats a les zones de muntanyes, menys propicies pel desenvolupament).
  • 2.1.- ETAPES DE L’EVOLUCIÓ POLÍTICA AL-ANDALUS EXPANSIÓ ISLÀMICA
  • 2.1.- ETAPES DE L’EVOLUCIÓ POLÍTICA AL-ANDALUS EXPANSIÓ ISLÀMICA ► 1.- Emirat dependent del califat Omeia de Damasc (711-756). Província (o waliat). ► La tasca dels emirs dependents fou controlar el territori per organitzar un nou estat, i implantar la nova forma política, religiosa i econòmica de l’administració califal. Necessitaven promoure la convivència amb els autòctons hispanovisigots, per ser els invasors una minoria (30.000?), front a una majora d’autòctons (4.000.000?). Els antics camperols que depenien dels latifundistes gots passaren a ser lliures, de parlar llatí a àrab, i de ser cristians molts es convertiren a l’Islam (MULADÍS, per matrimonis mixtes, per no pagar impostos, etc).
  • 2.1.- ETAPES DE L’EVOLUCIÓ POLÍTICA AL-ANDALUS EXPANSIÓ ISLÀMICA ► 2.- Emirat independent del califat Abbàssida de Bagdad (756-929). ► 2.- També anomenat Emirat de Còrdova. 2 ► La família Omeia governava el califat de Damasc des de la mort de Mahoma. L’any 750 es produeix un cop d’estat: la dinastia Omeia és destronada pels Abbàssides, que varen assassinar tots els Omeies, menys un, i varen traslladar la capital a Bagdad. El príncep Omeia Abd al-Rahman I, únic supervivent de la matança, es refugia en Còrdova, aconsegueix ser reconegut com a governant del territori i es proclama emir (títol equivalent a príncep o cap militar), políticament independent dels Abbàssides de Bagdad, però sotmès a nivell religiós al califa.
  • 2.1.- ETAPES DE L’EVOLUCIÓ POLÍTICA AL-ANDALUS EXPANSIÓ ISLÀMICA ► 2.- Emirat independent del califat Abbàssida de Bagdad (756-929). ► L’Emirat de Còrdova d’Abd al-Rahman I, fou la primera escissió política del món musulmà. ► Abd al-Rahman I inicia la tasca de construcció d’un estat independent en Al-Andalus, per la qual cosa necessita tres coses, exèrcit, doblers i sufocar possibles revoltes enemigues, a tal fi,  va augmentar la recaptació d’imposts,  va formar un nucli sòlid de fidels que ocuparen càrrecs públics,  va organitzar un exèrcit mercenari  i va introduir el sistema dinàstic de successió.
  • 2.1.- ETAPES DE L’EVOLUCIÓ POLÍTICA AL-ANDALUS EXPANSIÓ ISLÀMICA ► 2.- Emirat independent del califat Abbàssida de Bagdad (756-929). ► És amb Abd al-Rahman II quan Al-Andalus va adquirir una organització estatal completa, que perillava constantment, perquè les províncies frontereres (cores, com les marques) pretenien independitzar-se de Còrdova. Una sèrie de revoltes i de rebel·lions, per part de la població indígena muladí i cristiana, a causa de la pressió fiscal i la intransigència religiosa, evidenciaren les mancances del poder central. Tot això provocà la feblesa de la política de l’emir fins que, cap al final de l’any 900, Al-Andalus es va convertir en un retaule de nombrosos regnes (taifes). El poder de l’emir es limitava a Còrdova.
  • 2.1.- ETAPES DE L’EVOLUCIÓ POLÍTICA AL-ANDALUS EXPANSIÓ ISLÀMICA ► 2.- Emirat independent del califat Abbàssida de Bagdad (756-929), també anomenat Emirat de Còrdova. ► Dins aquesta segona etapa, conqueriren les Illes Balears l’any 902. ► L’avanç dels cristians del nord començava a suposar una amenaça cada cop més gran. ► I a nivell artístic i cultural, es va començar la construcció de la Mesquita de Còrdova en el 784.
  • 2.1.- ETAPES DE L’EVOLUCIÓ POLÍTICA AL-ANDALUS EXPANSIÓ ISLÀMICA ► 2.- Emirat independent del califat Abbàssida de Bagdad (756-929), també anomenat Emirat de Còrdova. ► Dins aquesta segona etapa, conqueriren les Illes Balears l’any 902.
  • MESQUITA DE CÒRDOVAMINARET, AL PATI DELSTARONGERS, I HÀRAM
  • 2.1.- ETAPES DE L’EVOLUCIÓ POLÍTICA AL-ANDALUS EXPANSIÓ ISLÀMICA ► 3.- Califat de Còrdova (929-1031). ► Abd al-Rahman III es proclama califa, assumint el poder religiós i encetant el període més brillant d’Al-Andalus. És l’època de màxima esplendor cultural i econòmica fins a principis de segle XI. L’adveniment de l’emir Abd al-Rahman III (912/929-961) va suposar un canvi de rumb en la dinàmica que amenaçava amb la disgregació de l’estat. 3
  • 2.1.- ETAPES DE L’EVOLUCIÓ POLÍTICA AL-ANDALUS EXPANSIÓ ISLÀMICA ► 3.- Califat de Còrdova (929-1031). ► Abd al-Rahman III va posar fi a les rebel·lions internes. En 20 anys va aconseguir sotmetre tots el territori andalusins, va aturar l’avanç dels cristians i va convertir els reis i comtes en vassalls que li havien de pagar tributs.
  • 2.1.- ETAPES DE L’EVOLUCIÓ POLÍTICA AL-ANDALUS EXPANSIÓ ISLÀMICA ► 3.- Califat de Còrdova (929-1031). ► Va tenir autoritat absoluta a partir del 929, quan s’autoproclama califa (cap religiós i príncep dels creients musulmans), per ser descendent del profeta Mahoma (era de la dinastia Omeia enfrontada a l’Abbàssida, que els havia deposat). Amb això va assumir tant el poder polític com jurídic, militar i religiós; va declarar la independència total, el que suposa la ruptura dels vincles religiosos amb el califa de Bagdad.
  • 2.1.- ETAPES DE L’EVOLUCIÓ POLÍTICA AL-ANDALUS EXPANSIÓ ISLÀMICA ► 3.- Califat de Còrdova (929-1031). ► En l’aspecte militar, destaca el seu lloctinent Almanzor, que va tenir molts èxits front als cristians. Tot això...  va enfortir l’estat i el poder califal, fent efectiva una centralització fiscal que va ampliar els recursos econòmics.  Va reorganitzar l’exèrcit amb tropes mercenàries i va reforçar la fidelitat dels seus oficials fracturant els vincles socials, creant una aristocràcia palatina vinculada a la seva persona.► La política exterior es caracteritzà per...  l’establiment de relacions diplomàtiques amb Constantinoble  i la imposició de la seva autoritat al nord d’Àfrica enfront del nou califat a Tunísia,  i entorn al 950 el Sacre Imperi Romano Germànic intercanviava ambaixadors amb Còrdova, ciutat que va passar a ser la més important del califat, arribà als 100.000 habitants, essent probablement, la concentració europea més important de l’època.  Va edificar la seva pròpia ciutat palatina: Medina Azahara (Medinat al-Zahira).
  • MEDINA AZAHARAMEDINAT al-ZAHIRA
  • 2.1.- ETAPES DE L’EVOLUCIÓ POLÍTICA AL-ANDALUS EXPANSIÓ ISLÀMICA► 3.- Califat de Còrdova (929-1031).
  • 2.1.- ETAPES DE L’EVOLUCIÓ POLÍTICA AL-ANDALUS EXPANSIÓ ISLÀMICA► 3.- Califat de Còrdova (929-1031).► El seu successor i fill, Al-Hakam II (961-976) va recuperar gran part dels territoris perduts al nord d’Àfrica i va afegir, a la fortalesa política i militar, una esplendor cultural i artística, convertint Al-Andalus en la societat més avançada de la seva època (creà una biblioteca de devers 400.000 volums, es va assumir la filosofia grecollatina, Averroes, Maimonides, etc). Va ampliar la Mesquita de Còrdova.
  • MESQUITA DE CÒRDOVA AMPLIACIONS
  • CÒRDOVA: ESPLENDOR CALIFAL► “… Como cifras ilustrativas del apogeo de Córdoba, durante la época islámica, se afirma que ésta llegó a tener casi un millón de habitantes (hoy tiene menos de 300 mil), con 3.000 mezquitas, 800 de las cuales estaban en el arrabal de Saqunda. El número de sus baños públicos era de 600, el de sus fondas y hospederías era de 1.600 y había además 4.000 tiendas y comercios, 213.000 casas de clase media y obrera y 60.300 residencias de oficiales y aristócratas. Las escuelas públicas sumaban 25. El circuito amurallado de la ciudad tenía una superficie de 2.690 Ha …”.► “… Córdoba poseía un notable y revolucionario sistema de albañales y aguas corrientes, a lo que se sumaba una red de alumbrado público y un ingenioso método de irrigación de la vega circundante, a través de norias y acequias, que extraían el agua del río Guadalquivir. Debe destacarse que en esa época, a mediados del siglo X, París y Londres eran aldeas casi desconocidas, y la gran mayoría de las ciudades de la Europa no musulmana se hallaban en las más absolutas condiciones de insalubridad y primitivismo.► La biblioteca del califa cordobés al-Hakam II llegó a contener 400.000 tomos, 44 de los cuales formaban el catálogo de los restantes. Y al-Hakam los había leído todos. Las bibliotecas de la Europa no musulmana tenían menos de cien libros en esa época”.
  • 2.1.- ETAPES DE L’EVOLUCIÓ POLÍTICA AL-ANDALUS EXPANSIÓ ISLÀMICA ► 3.- Califat de Còrdova (929-1031). ► En la darrera etapa del califat de Còrdova, esclatà una guerra civil entre els partidaris del tercer califa legítim Al-Hixam II (fill de Al- Hakam II, 976-1013?) i el seu primer ministre o hachib Ibn Abí Amir, més conegut com Al-Mansur o Almanzor (940-1002), un aristòcrata, que va aconseguir monopolitzar el poder i traslladar l’administració de l’estat al seu palau (vivia reclòs al palau de Madinat al-Zahra). ALMANZOR, OLI DE ZURBARAN
  • 2.1.- ETAPES DE L’EVOLUCIÓ POLÍTICA AL-ANDALUS EXPANSIÓ ISLÀMICA ► 3.- Califat de Còrdova (929-1031). ► Al-Mansur va establir una dictadura militar, fomentada en els èxits bèl·lics, que van anar adquirint continguts de Guerra Santa, contra els cristians. ► Va emprendre accions militars contra els cristians del nord peninsular (ràtzies) amb les que buscava castigar als infidels i consolidar el seu prestigi, a més de recursos econòmics. La destrucció de Barcelona (985) i Santiago de Compostel·la (997) van ser les campanyes més desastroses. ► La màquina militar del califat es ressaltava en una estructura defensiva de fronterera, que dominava les vies d’accés des del nord i servia de base per a les seves ofensives.
  • 2.1.- ETAPES DE L’EVOLUCIÓ POLÍTICA AL-ANDALUS EXPANSIÓ ISLÀMICA ► 3.- Califat de Còrdova (929-1031). ► La mort d’Almanzor (1002) i, posteriorment, la d’Al-Hixam II (1013?) marquen el declivi del califat, en desaparèixer un poder centralitzat i fort, així, comença un període de guerres civils (1009-1031), enfrontaments interns que duran a la desintegració del califat de Còrdova i a l’inici del regne de Taifes.
  • Creador del califato, tras Su política se caracterizó Hijo de Al-Hakam II, fue elconseguir sofocar las por el amor a la paz y a la más débil de los califas derevueltas que hacían cultura. Mantuvo el dominio Córdoba. Tuvo comopeligrar la integridad de Al- militar sobre los cristianos, regente a Almanzor, queÁndalus, y de tener el que visitaron o enviaron se hizo cargo del podervalor de autoproclamarse embajadores a la corte poco después de heredarcalifa, hizo frente a los califal en varias ocasiones. el trono Hisam, y fue elreinos del Norte que auténtico mandatario delestaban en un proceso de Su amor por la cultura, por califato hasta su muerteavance reconquistador, las artes y las letras, se en el año 1002.llegando a imponerles reflejó en la ampliación de Almanzor llevaría a cabotributos. la mezquita de Córdoba y una política muy agresiva en la fundación de una contra el Norte, lo que leConstruyó el palacio de espléndida biblioteca. dio gran poder y el apoyoMedina al-Zahara. total del ejército.
  • ALMANZOR► “… Cuando Al-Hakam II falleció (976) dejó el trono cordobés a un muchacho de once años sin ninguna experiencia política llamado Hixam. Almanzor es nombrado visir y tutor del joven califa, en el 981 consigue que el joven Hixam le otorgue públicamente los poderes absolutos del gobierno. Desde ese momento y durante más de 20 años Almanzor ejerció el poder absoluto en Al Andalus. Puso en marcha un programa de reformas tanto en la administración civil como militar. Supo atraerse a las clase populares con una política de intensa actividad militar contra los cristianos del norte. Las crónicas hablan de 57/55 expediciones victoriosas con las que extendió el dominio musulmán a buena parte de la península, imponiendo fuertes tributos a los monarcas de Navarra y León. Incluso forzó a éstos a la entrega de sus hijas para imponer la paz en sus dominios. Los ataques de Almanzor llegaron hasta Barcelona (985), Coimbra (987), los monasterios leoneses de Sahagún y Eslonza (988), Santiago de Compostela (997) y Pamplona (999). En estas últimas correrías Almanzor atacó el monasterio de San Millán de la Cogolla (1002) y de regreso a Córdoba falleció, en las cercanías de Medinaceli (Soria). La fortaleza con la que Almanzor dirigió los designios de al-Andalus se manifiesta en el intenso programa de construcciones que llevó a cabo, ampliando la mezquita de Córdoba y edificando un nuevo palacio en Medinat al-Zahira, donde trasladó la administración para evitar que Hisham tuviera tentaciones de dirigir el gobierno El gobierno dictatorial de Almanzor se considera como una de las causas que motivaron el estallido de la Gran Fitna (fraccionamiento) y la guerra civil entre los años 1009 y 1031”. ALMANZOR, OLI DE ZURBARAN
  • 2.1.- ETAPES DE L’EVOLUCIÓ POLÍTICA AL-ANDALUS EXPANSIÓ ISLÀMICA ► 4.- Primers regnes de Taifes (1031-1086). ► La política militar de Al-Mansur tenia un cost molt alt per la quantiosa despesa de l’exèrcit professional. A més, necessitava activitat constant, continues victòries i els ingressos que aquestes reportaven per mantenir l’equilibri entre els clans. La seva autoritat garantia l’ordre, però quan va desaparèixer (1002), la situació va canviar, radicalment, i el seu fill i successor, Abd al-Malik, no va saber mantenir l’autoritat. Després d’això, les tensions contingudes van esclatar quan l’aristocràcia àrab es va alçar contra el segon fill d’Al-Mansur. Els berbers combatien contra els àrabs amb l’ajuda de Castella, a canvi de la cessió de fortaleses a la frontera. La intervenció cristiana en els conflictes interns dAl-Andalus s’inicia quan els comtes catalans ajudaren als esclaus en la lluita contra els altres grups, a canvi de pagaments. 4
  • 2.1.- ETAPES DE L’EVOLUCIÓ POLÍTICA AL-ANDALUS EXPANSIÓ ISLÀMICA► 4.- Primers regnes de Taifes (1031-1086). ► Així, a la mort d’Almanzor (1002) es romp la unitat política i, l’any 1031, es va formalitzar la desaparició del califat de Còrdova i va culminar el procés de desintegració d’Al-Andalus en una vintena de taifes (fins a 39, segons èpoques, els més grans foren Toledo, Badajoz i Saragossa). El terme “taifa” deriva de la paraula àrab tawa’if que significa “bàndol” o facció.
  • 2.1.- ETAPES DE L’EVOLUCIÓ POLÍTICA AL-ANDALUS EXPANSIÓ ISLÀMICA ► 4.- Primers regnes de Taifes (1031-1086). ► Deposat el darrer califa legítim Hixam II, totes les províncies (cores) es van auto independitzar dirigides pels clans o les dinasties àrabs, berbers i eslaves. ► Les taifes són regnes o estats hispanomusulmans independents, classificats segons la composició ètnica i cultural. ► Balears pertanyia a la taifa de Dènia.
  • 2.1.- ETAPES DE L’EVOLUCIÓ POLÍTICA AL-ANDALUS EXPANSIÓ ISLÀMICA ► 4.- Primers regnes de Taifes (1031-1086). ► Com els regnes de Taifes no tenien tropes contractaven mercenaris perquè, sovint, aquestos regnes lluitaven entre ells o contra els cristians (Cid Campeador).
  • 2.1.- ETAPES DE L’EVOLUCIÓ POLÍTICA AL-ANDALUS EXPANSIÓ ISLÀMICA ► 4.- Primers regnes de Taifes (1031-1086). ► Aquesta fragmentació va afeblir Al-Andalus i va ser aprofitada pels regnes cristians (afavorint la reconquesta cristiana), que van passar de la col·laboració puntual a l’exigència de pagament de pàries (eren uns impostos), que pagaven les taifes als regnes cristians del nord, a canvi de no ser ocupats, o bé, a canvi de la seva protecció i ajut militar contra altres taifes. Aquests tributs reforçaren el poder militar cristià, que va dur a l’ocupació de Toledo (1085) per Alfons VI de Castella i a l’ensorrament de la línia defensiva del Tajo (importància simbòlica recuperar l’antiga capital dels visigots). TERRITORIS D’ALFONS VI DE CASTELLA I LLEÓ (1077-1109 dC)
  • ARBRE GENEALÒGIC D’ALFONS VI
  • 2.1.- ETAPES DE L’EVOLUCIÓ POLÍTICA AL-ANDALUS EXPANSIÓ ISLÀMICA ► 4.- Primers regnes de Taifes (1031-1086). ► En l’aspecte de la creació artística, al començament dels regnes de Taifa es va donar una prosperitat econòmica, que es va traduir en la vida cultural i artística. Exemples són que a les corts de Sevilla i Saragossa es construïren grans palaus, com l’Aljaferia i es promogueren les lletres i les ciències.  Palau Aljaferia o “Alfareria”, Saragossa.  Alcassabes Màlaga, Almeria i Granada.  Banys àrabs de Palma, Mallorca.
  • 2n.-REGNES DE TAIFES (SEGLE XI, 1031-1086) ORNAMENTACIÓ CARREGADA
  • PALAU DE LA ALJAFERIA o “ALFARERIA” (SARAGOSSA)
  • PALAU DE LA ALJAFERIA o “ALFARERIA” (SARAGOSSA)
  • PALAU DE LA ALJAFERIA o “ALFARERIA” (SARAGOSSA)
  • PALAU DE LA ALJAFERIA o “ALFARERIA” (SARAGOSSA)
  • PALAU DE LA ALJAFERIA o “ALFARERIA” (SARAGOSSA)
  • PALAU DE LA ALJAFERIA o “ALFARERIA” (SARAGOSSA)
  • PALAU DE LA ALJAFERIA o “ALFARERIA” (SARAGOSSA)
  • PALAU DE LA ALJAFERIA o “ALFARERIA” (SARAGOSSA)
  • PALAU DE LA ALJAFERIA o “ALFARERIA” (SARAGOSSA)
  • PALAU DE L’ALJAFERIA - SARAGOSSA
  • ALCASSABA D’ALMERIA
  • ALCASSABA D’ALMERIA
  • ALCASSABA D’ALMERIA
  • ALCASSABA D’ALMERIA
  • ALCASSABA DE MÀLAGA I GRANADA
  • ALCASSABA DE MÀLAGA
  • ALCASSABA DE MÀLAGA
  • ALCASSABA DE MÀLAGA
  • Jardins de CanBANYS ÀRABS DE PALMA Fontirroig, carrer Can Serra, 7. De les poques restes d’arquitectura musulmana conservades a l’illa. Una sala quadrada amb 12 columnes que sustenten una cúpula amb diverses obertures rodones.
  • MAPA 4.- PENÍNSULA IBÈRICA SEGLE XI (B1-T2)ACTIVITAT PAU: Lectura de mapa de la península Ibèrica al segle XI: origen dels regnes cristians i Al-Andalus.
  • MAPA 4.- PENÍNSULA IBÈRICA SEGLE XI (B1-T2)ACTIVITAT PAU: Lectura de mapa de la península Ibèrica al segle XI: origen dels regnes cristians i Al-Andalus. El MAPA 4 és de l’Espanya del segle XI. Cal recordar que aquest període és força canviant, des del punt de vista territorial (expansió cristiana), i el mapa pot ser des del moment en què es va desintegrar el califat de Còrdova d’Al-Andalus (929-1031) en Taifes (1031) fins un mapa del final del segle XI, quan la fragmentació va afeblir Al-Andalus, els cristians exigeixen el pagament de pàries (impostos), cosa que afavoreix l’expansió cristiana, perquè a finals d’aquest segle els castellans arriben fins a Toledo (1085, Alfons VI de Castella), que du a l’ensorrament de la línia defensiva del Tajo (importància simbòlica recuperar l’antiga capital dels visigots). En l’etapa de Taifes (1031-1086) les Illes Balears pertanyia, durant un temps, a la taifa de Dènia. Al començament, he introduït dos mapes previs, dels segle X, amb la finalitat de què observeu l’evolució dels territoris dominats per Al-Andalus i, també, l’evolució de l’expansió cristiana; al final, he afegit dos models de mapa d’enllaç amb els territoris de l’Imperi almoràvit (1086-1144).
  • MAPA 4.- PENÍNSULA IBÈRICA S. XI (model 1) etapa prèvia, durant el segle X, CALIFAT (929-1031)
  • MAPA 4.- PENÍNSULA IBÈRICA S. XI (model 2) etapa prèvia, durant el segle X, CALIFAT (929-1031)
  • MAPA 4.- PENÍNSULA IBÈRICA S. XI (model 3) REGNES CRISTIANS I REGNES DE TAIFA (1031-1086)
  • MAPA 4.- PENÍNSULA IBÈRICA S. XI (model 4) REGNES CRISTIANS I REGNES DE TAIFA (1031-1086)
  • MAPA 4.- PENÍNSULA IBÈRICA S. XI (model 5) REGNES CRISTIANS I REGNES DE TAIFA (1031-1086)
  • MAPA 4.- PENÍNSULA IBÈRICA S. XI (model 6) REGNES CRISTIANS I REGNES DE TAIFA (1031-1086)
  • MAPA 4.- PENÍNSULA IBÈRICA S. XI (model 7) REGNES CRISTIANS I REGNES DE TAIFA (1031-1086)
  • MAPA 4.- PENÍNSULA IBÈRICA S. XI (model 8) REGNES CRISTIANS I IMPERI ALMORÀVIT (1086-1144)
  • MAPA 4.- PENÍNSULA IBÈRICA S. XI (model 9) REGNES CRISTIANS I IMPERI ALMORÀVIT (1086-1144)
  • 2.1.- ETAPES DE L’EVOLUCIÓ POLÍTICA AL-ANDALUS EXPANSIÓ ISLÀMICA ► 5.- Domini o Imperi almoràvit (1086-1144). Els Regnes de taifes i la seva vinculació amb els imperis nord-africans (1031-1236). 5 ► A causa de la pressió dels regnes cristians del nord de la península (presa de Toledo l’any 1085 pel rei Alfons VI), alguns regnes musulmans de les Taifes demanen ajut als seus correligionaris del nord d’Àfrica, els Almoràvits, que desembarquen en 1086 i, més tard, als Almohades (1147).
  • 2.1.- ETAPES DE L’EVOLUCIÓ POLÍTICA AL-ANDALUS EXPANSIÓ ISLÀMICA ► 5.- Domini o Imperi almoràvit (1086-1144). Els Regnes de taifes i la seva vinculació amb els imperis nord-africans (1031-1236). ► Els Almoràvits varen travessar l’Estret de Gibraltar, van vèncer als cristians en la batalla de Sagrajas (Badajoz, 1086) i Uclés (Conca, 1108), van aturar la reconquesta, sotmetent les Taifes al seu poder, restablint la unitat d’Al-Andalus, que passà a formar part de l’Imperi almoràvit.
  • 2.1.- ETAPES DE L’EVOLUCIÓ POLÍTICA AL-ANDALUS EXPANSIÓ ISLÀMICA ► 5.- Domini o Imperi almoràvit (1086-1144). Els Regnes de taifes i la seva vinculació amb els imperis nord-africans (1031-1236). ► Els Almoràvits entraren diverses vegades a la península i derrotaren als reis cristians, però no pogueren evitar que Alfons I el Bataller ocupés Saragossa (1118). ► L’imperi almoràvit va aconseguir la màxima expansió l’any 1110. El 1140 el domini almoràvit es va desintegrar i va donar lloc a unes segones Taifes que duraren 10 anys.
  • 2.1.- ETAPES DE L’EVOLUCIÓ POLÍTICA AL-ANDALUS EXPANSIÓ ISLÀMICA ► 5.- Domini o Imperi almoràvit (1086-1144). Els Regnes de taifes i la seva vinculació amb els imperis nord-africans (1031-1236).
  • 1110. MÀXIMA ESPANSIÓ IMPERI ALMORÀVIT
  • ALFONS I EL BATALLER
  • ARBRE GENEALÒGIC
  • ARBRE GENEALÒGIC D’ALFONS VI
  • 2.1.- ETAPES DE L’EVOLUCIÓ POLÍTICA AL-ANDALUS EXPANSIÓ ISLÀMICA6 ► 6.- Segons regnes de Taifes (1144-1157). Sorgiren després de l’enfonsament del poder almoràvit i perviuen fins la invasió almohade. D’existència efímera i de característiques similars als primers regnes Taifes. ► 7.- Domini o Imperi almohade (1157-1212). Els dos pobles del nord d’Àfrica unificaren Al-Andalus durant un temps. Després de la caiguda dels almoràvits, es tornaren a constituir Taifes independents (les segones) i, després, el 1147 una invasió almohade amenaçà greument els regnes cristians; els almohades varen tornar a unificar Al-Andalus. Destaquen dues batalles: ► - Derroten al rei cristià, Alfonso VIII de Castella, a la batalla d’Alarcos (Ciudad Real, 1195) i ocuparen les Illes Balears. 7
  • IMPERI ALMOHADE
  • 2.1.- ETAPES DE L’EVOLUCIÓ POLÍTICA AL-ANDALUS EXPANSIÓ ISLÀMICA ► 7.- Domini o Imperi almohade (1157-1212). Destaquen dues batalles: ► 7.- Domini o Imperi almohade (1157-1212). Destaquen dues batalles: ► - Derroten a Alfonso VIII de Castella, batalla d’Alarcos (Ciudad Real, 1195) i ocuparen les Illes Balears. ► - La reacció cristiana, en la batalla de les Naves de Tolosa (1212).
  • IMPERI ALMOHADE
  • LAS NAVAS DE TOLOSA (1212)
  • 2.1.- ETAPES DE L’EVOLUCIÓ POLÍTICA AL-ANDALUS EXPANSIÓ ISLÀMICA ► 7.- Domini o Imperi almohade (1147-1212). Destaquen dues batalles: ► - Derroten al rei cristià, Alfonso VIII de Castella, a la batalla d’Alarcos (Ciudad Real, 1195) i ocuparen les Illes Balears. ► - La reacció cristiana, afavorida pel papa Innocenci III, va suposar la victòria cristiana, en la batalla de les Naves de Tolosa (1212), que va ser la batalla més important de l’edat mitjana, i que va suposar la divisió dels dominis musulmans en tres regnes: Múrcia, València i Granada. ► Derrotats els almohades pels cristians, es va iniciar el declivi polític i territorial del domini musulmà a la península, perquè a partir d’aquesta batalla el regne de Castella va ocupar tota Andalusia. ► En el camp artístic i cultural, foren grans constructors (Giralda i Torre del Oro) i es varen envoltar dels millors homes de ciències i de lletres.
  • GIRALDA DE SEVILLA (s. XII)
  • TORRE DE L’ORO. SEVILLA
  • IMPERIS NORDAFRICANS: Alfons VI Castella (Toledo , 1085). Almoràvits (Sagrajas, 1086, Ucles, 1108). Alfons I el Bataller Aragó (Saragossa, 1118). Almohades (Alarcos, 1195). Cristians (Navas de Toledo, 1212, Alfons VIII Castella, Pere II el Catòlic dAragó, Sanç VII el Fort de Navarra i el rei Alfons de Portugal).
  • 2.1.- ETAPES DE L’EVOLUCIÓ POLÍTICA AL-ANDALUS EXPANSIÓ ISLÀMICA ► 8.- Terceres Taifes (1212-1238).► S’inicia una nova etapa taifa (terceres Taifes). Fernando III va prendre Còrdova en 1236 i Jaume I inicia la conquista de València (que conclourà en 1238). 8
  • 2.1.- ETAPES DE L’EVOLUCIÓ POLÍTICA AL-ANDALUS EXPANSIÓ ISLÀMICA ► 8.- Terceres Taifes (1212-1238). ► Els almohades foren derrotats, en territori magrebí, pels benimerines i aquests derrotats, a la vegada, per Alfonso X en la batalla del Salado (1340).
  • 2.1.- ETAPES DE L’EVOLUCIÓ POLÍTICA AL-ANDALUS EXPANSIÓ ISLÀMICA ► 8.- Terceres Taifes (1212-1238). ► Els almohades foren derrotats, en territori magrebí, pels benimerines i aquests derrotats, a la vegada, per Alfonso X en la batalla del Salado (1340). Des d’aquest moment, derrotats els almohades pels reis cristians, tot el territori dAl-Andalus cau sota el seu control, a excepció del regne de Granada, ja no es pot parlar d’Al-Andalus sinó del...
  • 2.1.- ETAPES DE L’EVOLUCIÓ POLÍTICA AL-ANDALUS EXPANSIÓ ISLÀMICA ► 9.- Regne nassarita de Granada (1238-1492). ► Fou el darrer regne de Taifa, governat per la família nassarita (fundat pel nassarí Muhammed I ibn Nasr, l’any 1238), que resistirà encara dos segles i mig mantenint l’existència dAl-Andalus a la península.9
  • 2.1.- ETAPES DE L’EVOLUCIÓ POLÍTICA AL-ANDALUS EXPANSIÓ ISLÀMICA ► 9.- Regne nassarita de Granada (1238-1492). ► Els Reis Catòlics conqueriren el darrer reducte musulmà, després de 10 anys d’enfrontaments i 9 mesos de setge, a la fi, en 1492, Boabdil el Nin capitulà i lliurà Granada, acabant l’expansió cristiana en territori peninsular (l’anomenada, segons alguns, reconquesta).
  • REGNE NASSARITA DE GRANADA SEGLES XIV I XVMª Victoria Landa
  • 2.2.- DIVERSITAT ÈTNICO-SOCIAL EN AL-ANDALUS► Organització del poder i la societat: L’emir o califa tenia el poder absolut, tant polític com religiós, en el cas dels CALIFES, i polític en el cas dels EMIRS. El primer ministre o hayia estava al cap de la casa reial. El control dels territoris conquerits es va dur a terme mitjançant la divisió en províncies (CORES), governades per un WALÍ. Els CADIS eren els encarregats d’administrar justícia en nom del califa.► Societat: La societat andalusí estava constituïda per homes lliures, tot i que caracteritzada per una clara estratificació social basada en la diversitat ètnica, una barreja de gent de diverses races, cultures i religions. També els conqueridors eren diferents entre ells, però tots eren musulmans de religió.
  • 2.2.- DIVERSITAT ÈTNICO-SOCIAL EN AL-ANDALUS► ELS CONQUERIDORS► Hi havia ÀRABS i SIRIS, que eren poc nombrosos, sobretot els d’origen àrab varen apropiar-se de les millors terres, van monopolitzar el gran comerç i varen ocupar els alts càrrecs polítics i administratius.► Un esglaó social més baix hi havia els BERBERS, procedents del nord d’Àfrica, eren més nombrosos, però no van obtenir tants beneficis de la conquesta, varen ocupar terres i càrrecs amb menor importància.
  • 2.2.- DIVERSITAT ÈTNICO-SOCIAL EN AL-ANDALUS
  • 2.2.- DIVERSITAT ÈTNICO-SOCIAL EN AL-ANDALUS► ELS HISPANS► Molts hispanovisigots, tot i que podien seguir practicant la seva religió cristiana, es van convertir a l’Islam per gaudir d’avantatges econòmiques i socials, eren els MULADÍS o conversos, i constituïen la majoria de la població dAl-Àndalus. Els cristians que vivien en territori musulmà en temps d’Al-Andalus es deien MOSSÀRABS, conservaren la seva religió. Tot i que molts es van convertir, hi va haver grans grups de mossàrabs, alguns dels quals arribaren a adquirir un grau elevat de riquesa. Però, a partir del segle IX els mossàrabs van patir persecucions religioses per part dels emirs i molts van emigrar cap als regnes cristians del nord.► Els musulmans, que quedaren en territori peninsular cristià, foren anomenats MUDÈJARS, els quals foren obligats a convertir-se al cristianisme, passant a anomenar-se MORISCOS, foren expulsats en temps de Felipe III, en el segle XVII.► També hi havia els JUEUS, que vivien a les ciutats, en barris separats, solien ser artesans i comerciants, i varen arribar a posicions destacades de caràcter econòmic i intel·lectual, destacant en ciència i medicina.
  • 2.2.- DIVERSITAT ÈTNICO-SOCIAL EN AL-ANDALUS► A diferència de la resta d’Europa, molt més rural, Al- Andalus es caracteritzava per les seves ciutats importants. A la part més alta de l’escala social hi trobem l’aristocràcia àrab, anomenada jassa, i la classe popular s’anomenava amma. Finalment, els esclaus, que treballaven al camp i podien adquirir la seva llibertat, per això anaven a la guerra. Principalment, eren d’Àfrica i Orient.
  • 2.2.- DIVERSITAT ÈTNICO-SOCIAL EN AL-ANDALUS► Des del punt de vista religiós, els musulmans creients (àrabs, berbers i muladís) podien ostentar càrrecs públics i estaven exempts del tribut personal (en els primers temps). Els DIMMIES o no creients (mossàrabs i jueus) tenien propietats i pagaven impostos.
  • BLOC I. LES ARRELS HISTÒRIQUES DE L’ESPANYA CONTEMPORÀNIAPREHISTÒRIA I EDAT ANTIGA TEMA 1.- Les arrels històriques (preromans i colonitzacions, Hispania romana)EDAT MITJANA TEMA 2.- Al-Andalus i els regnes cristiansEDAT MODERNA TEMA 3.- El naixement de l’estat modern: RRCC TEMA 4.- Auge i decadència de l’Imperi espanyol TEMA 5.- LEspanya del segle XVIII Història Espanya IES Ramon Llull (Palma) Assumpció Granero Cueves ÍNDEX TEMES BLOC I
  • HISTÒRIA D’ESPANYABLOC I – Tema 2. B Edat mitjana Història EspanyaREGNES CRISTIANS IES Ramon Llull (Palma) Assumpció Granero Cueves