Your SlideShare is downloading. ×
TEMA 1.C. HISTÒRIA ESPANYA. HISPANIA VISIGÒTICA
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×

Thanks for flagging this SlideShare!

Oops! An error has occurred.

×
Saving this for later? Get the SlideShare app to save on your phone or tablet. Read anywhere, anytime – even offline.
Text the download link to your phone
Standard text messaging rates apply

TEMA 1.C. HISTÒRIA ESPANYA. HISPANIA VISIGÒTICA

1,678

Published on

Published in: Education
1 Comment
3 Likes
Statistics
Notes
No Downloads
Views
Total Views
1,678
On Slideshare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
0
Actions
Shares
0
Downloads
72
Comments
1
Likes
3
Embeds 0
No embeds

Report content
Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
No notes for slide

Transcript

  • 1. HISTÒRIA D’ESPANYABLOC I – Tema 1. C Història medieval Història d’Espanya IES Ramon Llull (Palma) Assumpció Granero Cueves HISPÀNIA VISIGÒTICA
  • 2. HISTÒRIA D’ESPANYA BLOC I – Tema 1. A Prehistòria Història d’Espanya Protohistòria IES Ramon Llull (Palma)Assumpció Granero Cueves Història antiga PREROMANS. MAPA 1
  • 3. HISTÒRIA D’ESPANYA Història d’Espanya IES Ramon Llull (Palma)Assumpció Granero Cueves BLOC I – Tema 1. B H antigaHISPÀNIA ROMANA. MAPA 2 i 3
  • 4. TEMA 1. LES ARRELS HISTÒRIQUESPREHISTÒRIA I EDAT ANTIGATEMA 1.- LES ARRELS HISTÒRIQUES (pobles indígenes preromans i colonitzacions, Hispània romana i Hispània visigoda). 1.1.- Els pobles preromans, situació geogràfica i trets essencials. - Condicionaments físics. Introducció geogràfica, situació i característiques generals de la Península Ibèrica. - Pobles indígenes o indoeuropeus: · Tartessis · Ibers · Celtes - Pobles colonitzadors: · Fenicis · Grecs · Cartaginesos 1.2.- La Península Ibèrica i les Illes Balears en el context de les guerres Púniques. Hispània Romana. - Conquesta d’Hispània pels romans - Fases de la conquesta 1.3.- La romanització d’Hispània (s. III aC- V dC), aspectes polítics, econòmics i culturals (províncies romanes). 1.4.- Les invasions germàniques a la Península Ibèrica. 1.5.- El període visigot (s V dC). 1.5.1.- La qüestió de la unificació social, cultural, jurídica í religiosa entre els visigots i els hispanoromans. 1.5.2.- Principals institucions de govern i la seva evolució: monarquia, Aula Regia, concilis de Toledo. La importància de Leovigild. 1.5.3.- Causes de la fi del regne hispano-visigot. Història d’Espanya 1.5.4.- Les Illes Balears en l’etapa visigòtica. IES Ramon Llull (Palma) Assumpció Granero Cueves
  • 5. BLOC I. LES ARRELS HISTÒRIQUES DE L’ESPANYA CONTEMPORÀNIAPREHISTÒRIA I EDAT ANTIGA TEMA 1.- Les arrels històriques (pobles indígenes preromans i colonitzacions, Hispània romana i Hispània visigoda).EDAT MITJANA TEMA 2.- Al-Andalus i els regnes cristians EDAT MODERNA TEMA 3.- El naixement de l’estat modern: RRCC TEMA 4.- Auge i decadència de l’Imperi espanyol TEMA 5.- LEspanya del segle XVIII ÍNDEX TEMES BLOC I
  • 6. HISPÀNIA VISIGÒTICA(s V - VIII dC) PAS A L’EDAT MITJANA
  • 7. CAUSES DE LA CAIGUA DE L’IMPERI ROMÀ► Durant els segles IV i V nombrosos pobles germànics travessaren les fronteres de l’imperi i comencen a ocupar territoris romans. Ja a partir del segle III dC, l’imperi entra en una crisi, que va anar augmentant fins el final del segle V dC. La seva feblesa no va poder impedir les invasions bàrbares. Aquest procés culmina amb la caiguda de Roma l’any 476 dC.► I.- Causes polítiques: Divisió de l’imperi romà per l’emperador Teodosi, l’any 395 dC, entre els seus fills: Honori (Occident) i Arcadi (Orient). Aquesta divisió va debilitar l’imperi romà, sobretot a la part occidental, i durant el segle V l’imperi romà d’Occident cau en mans germàniques, això va restar forces, i Orient no va actuar. Les dues parts van actuar com a imperis diferents i davant els problemes, van viure donant-se l’esquena i es van afeblir. INVASIONS GERMÀNIQUES DIVISIÓ IMPERI
  • 8. CAUSES DE LA CAIGUA DE L’IMPERI ROMÀ► II.- Causes econòmiques i religioses (s. III). Gran crisi econòmica a Occident deguda a: ► Crisi del sistema esclavista. L’economia romana es basava en la mà d’obra esclava, però a partir del segle III minva i cau en picat el nombre d’esclaus, a Roma occidental, perquè acaben les guerres de conquesta (Roma passa d’una tàctica ofensiva de conquesta a una tàctica defensiva de control de les fronteres, si no ocupen territoris nous = no hi ha esclaus nous). ► I per la influència del cristianisme: L’any 313 dC (Edicte de Milà de Constantí) aconseguiren la llibertat de culte, ja no eren perseguits. A partir del segle IV el cristianisme té força a Roma occidental i es veu malament l’esclavitud = molts cristians donaven llibertat als seus esclaus. ► Això provocà una crisi financera i monetària que dugué a una caiguda de la recaptació d’impostos, que provoca una pèrdua de doblers per a l’estat romà i les seves necessitats, sobretot per a l’exèrcit de defensa.► Crisi financera i monetària. ► Financera: degut a la crisi econòmica del sistema esclavista es produirà una crisi financera, l’estat cada vegada recapta menys doblers, cosa que afectà sobretot a les fronteres. ► Monetària: va ser provocada per una adulteració monetària que va fer l’estat romà, que va causar la inflació dels preus, van devaluar la moneda mesclant-la amb altre metall (l’estat romà fa trampes amb l’encunyament), comencen a haver monedes híbrides (que valen menys) i antigues (tot d’or i plata), així augmenta la quantitat de monedes i això va tenir dos efectes: ► a.- Augment de massa monetària en circulació = pujada dels preus. ► b.- L’agent Gresham diu que la moneda pobra o dolenta expulsa a la moneda bona del mercat (la gent guarda la bona).
  • 9. CAUSES DE LA CAIGUA DE L’IMPERI ROMÀ► III.- Causes militars: ► Més pressió dels pobles germànics a les fronteres de l’imperi romà d’Occident. Molts entraven fugint dels bàrbars huns. ► La segona raó militar són els anomenats Foedus: pactes militars que Roma signa amb els pobles germànics “aliats” per a la defensa de les fronteres i per lluitar contra pobles germànics “enemics”. El Foedus en moltes ocasions provocaren la pèrdua de territoris de l’imperi romà. Per exemple, el que firmà l’emperador Honori que va establir un tractat amb el rei dels visigots, Wàlia, per expulsar a sueus, vàndals i alans, una vegada ho realitzaren, els visigots es queden a la península, formant l’imperi visigot.
  • 10. CRISI S. III. CAIGUA DE L’IMPERI ROMÀ OCCIDENT Font: Daniel Gómez
  • 11. 1.4.- INVASIONS GERMÀNIQUES PENÍNSULA IBÈRICA
  • 12. 1.4.- INVASIONS GERMÀNIQUES PENÍNSULA IBÈRICA ► L’any 409 dC entren a Hispània tres pobles bàrbars o germànics i ocupen la part occidental: ► Sueus (Galícia) ► Vàndals, formats per: ► Asdingis (Galícia, també) ► Silingis (Bètica) ► Alans (Lusitània) ► Els hispanoromans demanen ajut a Roma i l’imperi romà contracta un poble bàrbar aliat, pacta amb el visigots, poble germànic molt romanitzat establert a Tràcia i Romania, que feia aproximadament 100 anys que vivien dins la frontera de l’imperi (Honori i Wàlia, Foedus) per treure aquests pobles.
  • 13. 1.4.- INVASIONS GERMÀNIQUES PENÍNSULA IBÈRICA
  • 14. 1.4.- INVASIONS GERMÀNIQUES PENÍNSULA IBÈRICA
  • 15. 1.4.- INVASIONS GERMÀNIQUES PENÍNSULA IBÈRICA
  • 16. 1.4.- INVASIONS GERMÀNIQUES PENÍNSULA IBÈRICA ► L’any 414, comandats pel seu rei Ataulf, els visigots entren dins Hispània i aniquilen els alans i els vàndals asdingis, empenten els vàndals silingis que, dirigits per Gensèric fugiren creuant l’Estret de Gibraltar i funden el regne vàndal del nord d’Àfrica. ► L’any 455 el rei vàndal, Gensèric, ocupa i conquista les Illes Balears, que formaran part del regne vàndal silingi del Nord d’Àfrica fins l’any 534, quan el general Apollinaire les incorpora a l’imperi Bizantí. Les Balears mai varen ser dels visigots, si dels vàndals silingis. ► A la península quedaren els sueus, que funden un regne a Galícia, que subsistí més de 100 anys.
  • 17. 1.4.- INVASIONS GERMÀNIQUES PENÍNSULA IBÈRICA ► Una vegada assentats a Hispània, els visigots i Roma firmen un pacte (el Foedus, l’any 418 dC), pacte signat entre l’emperador romà Honori i el rei dels visigots Wàlia (fill d’Ataulf), deia que els visigots es quedaven amb Hispània a canvi de ser un poble aliat de Roma. L’any 451 a la Batalla de Campos Cataláunicos varen derrotar junts a Atila. Amb aquest Foedus l’emperador prometia terres, però no contava que es fessin amb un regne, i els visigots fundaren un regne independent a Hispània fins al sud de la Gàl·lia.
  • 18. 1.5.- PERÍODE VISIGOT (509-711 dC). REGNE VISIGOT► En un primer moment, el regne visigot d’Hispània cobria el sud de la Gàl·lia i la península Ibèrica, menys el nord-oest (Galícia ocupada pels sueus); el regne ocupava des del riu Loira (França) fins al Tajo (a la meitat nord d’Hispània). Varen fixar la primera capital a Toulouse (Toulouse, França). Però l’any 507, els francs de Clodoveo derroten els visigots d’Alaric II, a la batalla de Vouillé i els visigots foren expulsats de la Gàl·lia. Després de la derrota, ocupen només Hispània i fixen la nova capital a Toledo.
  • 19. 1.5.1.- LA QÜESTIÓ DE LA UNIFICACIÓ SOCIAL, CULTURAL, JURÍDICA I RELIGIOSA ENTRE VISIGOTS I ELS HISPANOROMANS► El visigots que entraren a la península eren uns 300.000 i es calcula que els hispanoromans, al segle V, eren uns 5.000.000 d’habitants. La unificació es produí degut a què els visigots crearen un regne respectant als hispanoromans, els quals travessaven una greu crisi econòmica i moral, fet que va afavorir que entre visigots i hispanoromans anessin donant passes cap a la unificació.► Unificació lingüística: els natius parlaven llatí i els visigots xerraven got. Els visigots, de manera progressiva, abandonen la seva llengua gòtica i adoptaren el llatí per dos motius: per qüestió numèrica i pràctica (la seva utilitat diària, més parlants hispanoromans, per relacionar-se amb els veïns, anar al mercat) i, segon, per ser una llengua culta.► Unificació social: els matrimonis mixtes estaven prohibits pels visigots sota pena de mort (els visigots volien conservar la seva ètnia). Al final del segle VI, el rei Leovigild aixeca la prohibició, cosa que possibilita que comenci a haver ètnia mixta.
  • 20. 1.5.1.- LA QÜESTIÓ DE LA UNIFICACIÓ SOCIAL, CULTURAL, JURÍDICA I RELIGIOSA ENTRE VISIGOTS I ELS HISPANOROMANS► Unificació religiosa: el gran problema era que els hispanoromans eren cristians, mentre que els visigots eren arrians. L’arrianisme és un corrent religiós que sorgí a partir de les predicacions del bisbe Arri, durant el segle III, per les fronteres de l’imperi, per això els pobles germànics eren, majoritàriament, arrians. L’arrianisme fou condemnat com a heretgia (una desviació del dogma cristià) pel Concili de Nicea, en el 325 dC, perquè, entre d’altres coses, negava la divinitat de Jesús Crist. Jesús no participava de la mateixa substància divina que el pare Déu, per tant, Jesús no és Déu, tan sols és un enviat, un profeta més. És a dir, negava els principis bàsics del cristianisme i el misteri de la Santíssima Trinitat, en què Pare, Fill i Esperit Sant eren Déu. La solució es donà, l’any 589 dC, quan el rei Recared (fill de Leovigild), amb tot el seu poble visigòtic, abandonen l’arrianisme i es van convertir al cristianisme, en el III Concili de Toledo. Pocs anys abans, el rei Leovigild i el seu fill Hermenegild s’havien enfrontat en una guerra civil. El primer, era partidari de l’arriarisme, mentre que el seu fill ho era del cristianisme. Guanyà la guerra Leovigild i Hermenegild va ser condemnat a mort. Hermenegild és Sant de l’Església per ser màrtir i perquè es negà a combregar de mans d’un bisbe arrià.
  • 21. 1.5.1.- LA QÜESTIÓ DE LA UNIFICACIÓ SOCIAL, CULTURAL, JURÍDICA I RELIGIOSA ENTRE VISIGOTS I ELS HISPANOROMANS► Unificació jurídica: aquestes dues comunitats tenien lleis diferents, compilades en distints llibres, els visigots el codi del rei Euric; els hispanoromans el Breviari d’Alaric II (rei visigot). L’any 654, el rei Recesvint unificà la legislació en un sol codi de lleis, en el VIII Concili de Toledo, promulgant el Liber Iudiciorum (llibre de jutges), que tot i haver estat fet per un visigot contenia més lleis romanes que visigodes. Aquesta unificació es degué a què, després, d’aixecar la prohibició dels matrimonis mixtes i amb el pas del temps, a Hispània hi havia molts de visigots- hispanoromans (hispano-visigots) als quals no es podien aplicar les mateixes lleis (els fills mestissos no es podien classificar, un altre motiu pel que es creà). ► Unificació cultural: Els visigots unificaren la cultura romana, cristiana i germànica. Com a màxim exponent d’aquesta nova cultura hem de destacar a Sant Isidor de Sevilla, autor de les etimologies i la història dels gots (una mena d’enciclopèdia que compila els saber fins aleshores).
  • 22. 1.5.2.- PRINCIPALS INSTITUCIONS DE GOVERN I LA SEVA EVOLUCIÓ► Monarquia: la principal característica és que era electiva (només els nobles votaven al rei), i s’escollia el nou rei després de la defunció del predecessor. Aquest sistema de govern va donar un gran problema, anomenat Morbo Gòtic, crea moltes inestabilitats polítiques i contínues lluites internes pel poder, perquè quan el rei començava a perdre la vida, començaven els continus assassinats per llevar-se d’en mig o eliminar a possibles candidats a la successió, i moltes vegades eren germans.
  • 23. 1.5.2.- PRINCIPALS INSTITUCIONS DE GOVERN I LA SEVA EVOLUCIÓ► Sistema d’elecció: els nobles es reunien allà on havia mort el rei, fent un gran cercle, el que volia ser candidat donava una passa endavant, sortia al centre (un rere l’altre), i els nobles per mostrar el seu suport, si els agradava, feien renou amb les armes (havien de copejar les espasses contra l’escut, això demostrava agrado o aversió). Qui obtenia més renou = es coronava com a nou rei, la cerimònia acabava amb l’elevació del rei sobre el seu escut. Això era el sistema antic, més endavant, quan els visigots s’instal·len a Hispània, el sistema va anar canviant per les coronacions a Toledo, on el candidat més votat era coronat, seguidament era elevat no amb l’escut, sinó amb les mans i era assegut al tron. Moltes vegades l’elegit era el fill del rei. ► Requisits del rei: ► La llei deia que havia de ser noble. ► Candidats de sang visigoda. ► No tonsurat (El capell o pelada que es fan durant el nomenament de capella, el que duen els clergues és la tonsura, no podia ser del clergat). ► No haver participat del Morbo Gòtic (costum visigòtica d’assassinar als futurs candidats a rei, participant en conjures contra altre candidat).
  • 24. 1.5.2.- PRINCIPALS INSTITUCIONS DE GOVERN I LA SEVA EVOLUCIÓ► Aula Règia: petita cambra o assemblea formada per nobles visigots i funcionaris de palau, que assessoraven al rei.► Concilis de Toledo: grans assemblees que convocava i presidia el rei, ocasionalment, per tractar temes de vital importància pel regne. Es reunien a Toledo, formades pels nobles i bisbes visigots d’Hispània. Tenien tant funció religiosa com política.► Qüestions religioses: en el III Concili de Toledo (589 dC), visigots abandonaren l’arrierisme.► Qüestions polítiques: en el VIII Concili de Toledo (654), unificació legislativa o jurídica, el Liber iudiciorum.
  • 25. 1.5.2.- PRINCIPALS INSTITUCIONS DE GOVERN I LA SEVA EVOLUCIÓ. LA IMPORTÀNCIA DE LEOVIGILD ► Leovigild fou el rei més important dels visigots, entre 573-586 dC, perquè durant el seu regnat: ► Conquerí i incorporà el regne sueus de Galícia. ► Va sotmetre als pobles de la franja cantàbrica: àsturs, càntabres i vascons. ► Conquerí Còrdova als bizantins. Al segle VI l’emperador bizantí Justinià (527- 565, el més important de l’IR d’Orient) volia restaurar l’antic IR d’Occident i va enviar tropes per recuperar territoris i va ocupar Itàlia, el regne vàndal del nord d’Àfrica, les Illes Balears el 534 i, finalment, el sud-est de la península Ibèrica. Posteriorment, després de la conquesta de Còrdova, el rei Suintila (621- 631) completà l’expulsió dels bizantins del sud-est d’Hispània. ► Autoritza els matrimonis mixtes. ► Lluità en una guerra civil per motius religiosos contra el seu fill (Sant Hermenegild), que es va fer cristià, és considerat sant i va morir. ► Va ser un rei legislador, la seva obra jurídica: CODEX REVISUS, que revisava el Codi d’Euric, que afectava als visigots.
  • 26. REGNE VISIGOT FINS A LEOVIGILD (568)
  • 27. 1.5.3.- CAUSES DE LA FI DEL REGNE HISPANO-VISIGOT ► L’any 711 dC els musulmans, comanats per Tariq i Musà (Tariq era el lloctinent de Musà) entren a la península Ibèrica, derroten i donen mort al darrer rei visigot, Roderic (don Rodrigo) en la batalla de Guadalete, acaba el regne visigot i comença la història dels musulmans a la península, a partir del 711 iniciaren l’ocupació del territori peninsular, en 4 ó 5 anys conqueriren tota Hispània, excepte les muntanyes cantàbriques i asturianes, i Hispània passa a ser Al-Andalus.
  • 28. 1.5.3.- CAUSES DE LA FI DEL REGNE HISPANO-VISIGOT I DE LA INVASIÓ MUSULMANA► Primera raó: Morbo Gòtic.► Rei Roderic, “don Rodrigo”: Darrer rei visigot (710-711). Dux de la Bètica, fou elegit rei dels visigots en el 710 a la mort del rei visigot Witiza. El caràcter electiu de la monarquia visigòtica fou sense cap dubte una de les seves majors febleses, doncs donà lloc a lluites entre famílies nobiliàries per a inhabilitar a un rei i substituir-lo per un altre. A la mort de Witiza (702-710) va augmentar la lluita pel poder entre dues faccions nobiliàries rivals. La noblesa, finalment, va donar la corona a Roderic (“Rodrigo”), pertanyent a un dels bàndols. Però, els descendents de Witiza, de l’altre bàndol, proclamaren rei al seu fill Akila II, que havia estat associat al tron pel seu pare, cosa que va provocar una autèntica guerra civil interna entre Roderic i els witizans. Els witizans intenten recuperar la corona i criden als musulmans per a què els ajudin En aquest context es va produir la intervenció i l’ocupació d’Hispània pels musulmans. Batalla de Guadalete (711)
  • 29. ELS REIS VISIGOTS
  • 30. 1.5.3.- CAUSES DE LA FI DEL REGNE HISPANO-VISIGOT I DE LA INVASIÓ MUSULMANA ► Segona raó, la mítica (sempre s’ha dit, però no està comprovada). ► La font és un romanç àrab que els joglars cantaven en l’antiguitat (“el romanç del comte Julià”), és la història sobre la traïció al comte don Julià, governador visigot de Ceuta (plaça que ja pertanyia a la Hispània dels visigots), que cridà, animà i ajudà als musulmans a travessar l’Estret de Gibraltar, per a lluitar contra el rei Roderic com a venjança, perquè cometé estupre amb la seva filla, Florinda de Caba. ► Estupre (pederàstia): relacions sexuals amb una menor, aprofitant-se de la seva autoritat.
  • 31. 1.5.3.- CAUSES DE LA FI DEL REGNE HISPANO-VISIGOT I DE LA INVASIÓ MUSULMANA► Conta la llegenda que el comte don Julià, governador de la plaça de Ceuta i partidari d’Akila, va permetre i donar suport al pas dels musulmanes per a ajudar al seu senyor. En el moment del desembarcament Roderic (don Rodrigo) combatia en el nord peninsular contra els vascons i, en tenir notícies del succés, es va traslladar al sud amb el seu exèrcit. El retrobament entre Roderic i les tropes de Tariq va tenir lloc en el Wadi Lakka, lloc identificat com el riu Guadalete o Barbate, en Cadis.
  • 32. 1.5.3.- CAUSES DE LA FI DEL REGNE HISPANO-VISIGOT I DE LA INVASIÓ MUSULMANA► La "Crònica Mossàrab" conta que les dues ales de l’exèrcit havien estat confiades per Roderic (don Rodrigo) a dos germans de Witiza, Opas i Sisberto, els quals trairen el rei Roderic, quan abandonaren el contingent principal.► En aquesta batalla els visigots foren derrotats i Roderic va morir. L’enfrontament es data entre el 19 i el 26 de juliol de l’any 711. El regne visigot desapareixeria de manera immediata.
  • 33. 1.5.3.- CAUSES DE LA FI DEL REGNE HISPANO-VISIGOT I DE LA INVASIÓ MUSULMANA► Tercera raó.► Yihad o Guerra Santa dels musulmans. Els musulmans tenen una missió alcorànica, que és estendre la seva religió per tot el món mitjançant la guerra. L’expansió de l’Islam, va començar l’any número 1 dels musulmans (622, hègira), quan decidiren llançar-se a la conquesta del món.
  • 34. 1.5.3.- CAUSES DE LA FI DEL REGNE HISPANO-VISIGOT I DE LA INVASIÓ MUSULMANA► Tercera raó. Yihad o Guerra Santa. En els primers anys de la seva història, va ser irresistible i en, aproximadament, 80 anys aconseguiren un imperi que anava des de el riu Índus (Índia) fins als Pirineus (van ser frenats l’any 732 a Poitiers per Carles Martell).
  • 35. IMPERI ISLÀMIC
  • 36. IMPERI ISLÀMIC
  • 37. CAUSES DE LA RAPIDESA O VELOCITAT DE LA CONQUESTA DESPRÉS DE LA INVASIÓ MUSULMANA► L’any 711, en 4 o 5 anys, ocupen quasi tota la península. La majoria dels nuclis urbans de la península es varen rendir a les tropes islamites mitjançant capitulacions o pactes, molt pocs presentaren resistència. La ràpida expansió dels sarrains “sarracenos” es basà► Crisi i dificultats de la monarquia visigoda:  Crisi econòmica.  La divisió i el desgovern del visigots: contínues guerres civils que provocà el sistema electiu visigot (Roderic-Akila) = inestabilitat.  Molts nobles visigots realitzaren pactes per a mantenir el control de les seves propietats sota el nou govern mahometà.  Disputes i lluites entre la monarquia i la noblesa visigoda. L’alta noblesa visigoda (fideles regis o gardingos) havien assolit major nivell i riquesa que el rei, era tant o més poderosa que el rei i, en moltes ocasions, li disputaven el poder.► Adhesions internes: població hispana que es fa sumar a favor dels musulmans: witizans (seguidors d’Akila) i jueus descontentament amb el visigots (reprimits pels visigots).► Tolerància religiosa: els musulmana respectaven la religió i les propietats dels cristians i, en menor mesura, dels jueus perquè eren “gent del llibre” (també eren monoteistes i se regien per les normes d’un llibre sagrat). Mahoma promulgava el recpecte cap a les religions del “llibre”. Els pagans del nord d’Àfrica foren obligats a la conversió. Amb el pas del temps els habitants no musulmans d’Al-Andalus s’anaren convertint degut a la comoditat, per ser ben vistos a la comunitat i també perquè els no musulmans havien de pagar un impost que no pagaven els musulmans.► Finalment, la darrera raó fou per gran superioritat de la cavalleria musulmana, que posseïa cavalls àrabs, més petits i més veloços, fet que els dóna gran avantatge en batalla.
  • 38. 1.5.4.- LES ILLES BALEARS EN L’ETAPA VISIGÒTICA► Vàndals: Mentre a Hispània habitaven els visigots a les Illes Balears hi habitaven els vàndals. L’any 429 i després de la seva expulsió d’Hispània, el rei Genseric va fundar el regne vàndal del nord d’Àfrica i des d’aquest regne es va anar expandint. L’any 455 va ocupar les Balears i destruïren la ciutat romana de Pol·lèntia (Alcúdia). Varen obligar als balears a la seva conversió a l’arrianisme, tot i que la presència dels vàndals a les Balears va ser mínima, donat que no hi ha casi restes arqueològics dels vàndals.► Bizantins: Justinià va proposar la restauració de l’imperi, que militarment significava conquerir el territori que havien format part de l’imperi romà d’Occident. Va enviar tropes a la conquesta manades pel general Belisari. L’any 534 un general anomenat Apol·linar va ocupar les Illes Balears i varen quedar incorporades a l’imperi Bizantí, pel que s’acabà l’arrianisme.
  • 39. LA MONARQUIA VISIGÒTICA
  • 40. RESUM COMENTARI VISIGOTS► Els gots eren un poble germànic originari de la península escandinava, que emigraren en el segle II dC (per raons no ben conegudes) cap les estepes russes i entraren en contacte amb la zona oriental de l’imperi romà. En aquesta primera època es divideixen en visigots (gots de l’oest o savis) i ostrogots (gots de l’est o brillants). Ben aviat, es convertiren en pobles federats de l’imperi, és a dir, que defensaven les fronteres a canvi d’un subsidi que els pagava Roma. També s’anaren romanitzant i acceptaren el cristianisme en versió arriana. Varen tenir conflictes amb els romans, i els varen derrotar en 378 i en 410 (fins i tot saquejaran Roma en aquest any).
  • 41. RESUM COMENTARI VISIGOTS► Els visigots arriben a Hispània a partir del 416 com aliat dels romans per a frenar l’avanç de sueus, vàndals i alans.► Finalment, els visigots s’establiren com a federats en el sud- oest de França i, després de la desaparició de l’imperi romà (476), formen un regne amb capital en Toulouse, que també abastava qualque territori del nord d’Hispània.► L’any 507, els visigots arrians són derrotats pels francs de Clodoveo, en la batalla de Vouillé i els supervivents (ajudats per els ostrogots d’Itàlia) es veuen obligats a fugir de la Gàl·lia i a establir-se a Hispània, on funden un regne hispà amb capital en Toledo (554, en temps de Leovigild). Regne que es va mantenir fins el 711 (conquesta musulmana de la península).
  • 42. RESUM COMENTARI VISIGOTS► El monarca era elegit per l’aristocràcia i governa amb suport de dues institucions Aula Regia i Concilis de Toledo. Hispània visigoda és una continuació d’Hispània romana, ja que els visigots eren molt minoritaris respecte els hispanoromans i l’objectiu de la seva política sempre fou la integració dels dos pobles en una sola cultura.
  • 43. REGNE VISIGOT FINS A LEOVIGILD (568)
  • 44. RESUM COMENTARI VISIGOTS► Els monarques, especialment Leovigild i Recared, duen endavant un procés d’unificació territorial, política, religiosa i jurídica. La unió territorial fou aconseguida per Leovigild i Suintila (derrotant a sueus, bizantins, vascons), la unió religiosa per Recared (589, conversió dels visigots al catolicisme) i Recesvint promulgà, ja en el segle VII (654), un codi legal vàlid per a tots els habitants peninsulars ("Liber Iudiciorum").
  • 45. REGNE VISIGOT EN EL 700
  • 46. RESUM COMENTARI VISIGOTS► La base econòmica era l’agricultura i es va produir una ruralització de la societat hispana en detriment del món urbà romà, que ràpidament donà pas al procés de feudalització (aparició del vassallatge) i a una jerarquització social favorable a la noblesa i perjudicial per a l’autoritat de la corona (primus inter pares). Controlar la successió monàrquica, de caràcter electiu i no hereditari, duria a friccions internes (Morbo Gòtic entre l’alta noblesa), i caos de poder (finals segle VII i principis VIII).► En el temps la monarquia esdevé hereditària i els conflictes per la successió, concretament, les lluites entre el darrer rei visigot, Roderic (Rodrigo) i els fills de Witiza, facilitaren la invasió musulmana de Tariq i Musà el 711, en demanar els witizans el seu ajut en les lluites intestines.
  • 47. DE L’EDAT ANTIGA A L’EDAT MITJANA El regne visigot (509-711): unificació peninsular
  • 48. TEMA 1 RESUM CRONOLÒGIC, TERMES I PERSONATGES► 218 aC. Desembarcament d’Escipió en Empòrion. Inici de la segona guerra Púnica (entre Roma i Cartago).► 197 aC. Divisió d’Hispània en Citerior i Ulterior.► 133 aC. Destrucció de Numància.► 212 dC. Edicte de Caracalla: extensió del dret de ciutadania als habitants de l’imperi romà, excepte esclaus.► 313 dC. Edicte de Milà: emperador Constantí legalitza el cristianisme i deixa de ser perseguit.► 380 dC: Edicte de Tessalònica: emperador Teodosi converteix el cristianisme en religió oficial de l’Estat.► 476 dC. Dissolució de l’Imperi romà.► Visigots: des de segle V fins la invasió musulmana (711).► 586-601 dC. Liber Iudiciorum amb Recesvint, rei visigot.► 589 dC. III Concili de Toledo: conversió de Recared al catolicisme.► 652 dC. VIII Concili de Toledo (inici sota Recesvint).► 711 dC. Batalla de Guadalete.► 722 dC. Batalla de Covadonga.► 929. Proclamació del Califat.► 1031. Abolició del Califat (fàctica).Tartessis Cartago Hispània Anníbal Emèrita Augusta Pol·lèntiaRomanització Sueus Vàndals Visigots Concilis Toledo LeovigildRecared Don Rodrigo Sant Isidor Califat Almansor Regne Taifes
  • 49. BLOC I. LES ARRELS HISTÒRIQUES DE L’ESPANYA CONTEMPORÀNIAPREHISTÒRIA I EDAT ANTIGA TEMA 1.- Les arrels històriques (preromans i colonitzacions, Hispania romana)EDAT MITJANA TEMA 2.- Al-Andalus i els regnes cristians EDAT MODERNA TEMA 3.- El naixement de l’estat modern: RRCC TEMA 4.- Auge i decadència de l’Imperi espanyol TEMA 5.- LEspanya del segle XVIII Història de l’art IES Ramon Llull (Palma) Assumpció Granero Cueves ÍNDEX TEMES BLOC I

×