TEMA 11. D. II REPÚBLICA. FRONT POPULAR

842 views
613 views

Published on

Published in: Education
0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total views
842
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
1
Actions
Shares
0
Downloads
33
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

TEMA 11. D. II REPÚBLICA. FRONT POPULAR

  1. 1. BLOC III – Tema 11/2 D HISTÒRIA D’ESPANYA Edat contemporània Història Espanya IES Ramon Llull (Palma) Assumpció Granero Cueves II REPÚBLICA (1931-36)4ª part: Front popular (febrer- juliol 1936)
  2. 2. HISTÒRIA D’ESPANYA BLOC III – Tema 11/2 A Història Espanya IES Ramon Llull (Palma) Assumpció Granero Cueves II REPÚBLICA (1931-36)1ª part: Eleccions 1931 i Govern provisional Edat contemporània
  3. 3. HISTÒRIA D’ESPANYA BLOC III – Tema 11/2 B Edat contemporània Història Espanya IES Ramon Llull (Palma) Assumpció Granero Cueves II REPÚBLICA (1931-36)2ª part: Bienni reformista (1931-33)
  4. 4. BLOC III – Tema 11/2 C HISTÒRIA D’ESPANYA Història Espanya IES Ramon Llull (Palma) Assumpció Granero Cueves II REPÚBLICA (1931-36)3ª part: Bienni conservador o negre (1933-36) Edat contemporània
  5. 5. BLOC III. TEMA 11/2. LA SEGONA REPÚBLICA (1931-1936) EDAT CONTEMPORÀNIA TEMA 11.- La Segona República (1931-1936) / T-2 11.1.- LA PROCLAMACIÓ DE LA SEGONA REPÚBLICA. 11.2.- EL PERÍODE CONSTITUENT. 11.3.- EL BIENNI REFORMISTA O PROGRESSISTA (ABRIL 1931-NOVEMBRE 1933). 11.4.- EL BIENNI CONSERVADOR O NEGRE (NOVEMBRE 1933-FEBRER 1936). 11.5.- EL TRIOMF DEL FRONT POPULAR (FEBRER – JULIOL 1936).
  6. 6. EDAT CONTEMPORÀNIA TEMA 11.- La Segona República (1931-1936) / T-2. 1v preg. op B (2004, setembre) = De la Dictadura de Primo a la II República. 2v TEXT, op A (2005, juny) = Canvis de Restauració a la II República. 3v preg. op B (2005, setembre). 4v TEXT, op A (2006, setembre) = Constitució 1931, religió i fases II República i causes Guerra Civil. 5v TEXT, op A (2007, setembre). 6v TEXT, op A (2008, setembre) = Religió i partits polítics en II República i Guerra Civil. 7v TEXT, op A (2009, juny) = Ideologia de Largo Caballero i paper en la seva època. 11.1.- La proclamació de la Segona República. MAPA 15: Resultats provincials eleccions IV-1931, indicant on guanyaren forces republicanes. 11.1.1.- Introducció. Context històric. 11.1.2.- Canvi de Règim: caiguda de la monarquia i proclamació de la Segona República. 11.1.3.- Les eleccions municipals. 11.2.- El període constituent. 11.2.1.- El govern provisional (14 d’abril - 28 de juny de 1931). 11.2.2.- La Constitució republicana de 1931. 11.2.3.- Els partits polítics de la Segona República. 11.2.4.- La conjuntura econòmica i social dels anys trenta. 11.3.- El bienni reformista o progressista (abril 1931 – novembre 1933). 1v preg. op B (2011, setembre). 2v preg. op A (2013, setembre). 11.3.1.- El govern constitucional d’esquerres (desembre 1931 – novembre 1933). Evolució política. 11.3.2.- Els principals problemes i reformes per solucionar-los. 11.4.- El bienni conservador o bienni negre (novembre 1933 - febrer 1936). 1v preg. op B (2010, juny). 2v preg. op B (2010, setembre). 3v preg. op A (2012, juny). 11.4.1.- El nou govern conservador de centre - dreta del bienni negre (1933-1936). 11.4.2.- La paralització de les reformes. 11.4.3.- La revolució d’octubre del 1934. 11.4.4.- La crisi del bienni negre. 11.5.- El triomf del Front Popular (febrer – juliol 1936). 11.5.1.- Les eleccions de 1936 i el govern del Front Popular. 11.5.2.- Motius de la victòria del Front Popular. 11.5.3.- Accions de govern de la coalició d’esquerres del Front Popular. 11.5.4.- La preparació del cop d’estat. BLOC III. TEMA 11/2. LA SEGONA REPÚBLICA (1931-1936)
  7. 7. EDAT CONTEMPORÀNIA TEMA 11.- La Segona República (1931-1936) / T-2 11.1.- La proclamació de la Segona República. 11.1.1.- Introducció. Context històric. 11.1.2.- Canvi de Règim: caiguda de la monarquia i proclamació de la Segona República. 11.1.3.- Les eleccions municipals. MAPA 15. 11.2.- El període constituent. 11.2.1.- El govern provisional (14 d’abril - 28 de juny de 1931). 11.2.2.- La Constitució republicana de 1931. 11.2.3.- Els partits polítics de la Segona República. 11.2.4.- La conjuntura econòmica i social dels anys trenta. A.- L’economia. B.- La demografia. C.- La societat i la mentalitat de l’època. 11.3.- El bienni reformista o progressista (abril 1931 – novembre 1933). 11.3.1.- El govern constitucional d’esquerres (desembre 1931 – novembre 1933). Evolució política. 11.3.2.- Els principals problemes i reformes per solucionar-los. A.- Qüestió religiosa. B.- Reforma militar o de l’exèrcit. C.- Reforma agrària. D.- Reforma de l’Estat centralista: les autonomies regionals. E.- Reforma educativa i obra cultural. F.- Reforma social o laboral. G.- Problemes del govern reformista. G.1.- Els adversaris de les reformes i la reorganització de les dretes. G.2.- Obrerisme i conflictivitat social: El moviment obrer front a la República. BLOC III. TEMA 11/2. LA SEGONA REPÚBLICA (1931-1936)
  8. 8. EDAT CONTEMPORÀNIA TEMA 11.- La Segona República (1931-1936) / T-2 11.4.- El bienni conservador o bienni negre (novembre 1933 - febrer 1936). 11.4.1.- El nou govern conservador de centre - dreta del bienni negre (1933-1936). 11.4.2.- La paralització de les reformes. 11.4.3.- La revolució d’octubre del 1934. A.- La revolució social a Astúries. B.- La revolta de Catalunya (octubre de 1934). 11.4.4.- La crisi del bienni negre. 11.5.- El triomf del Front Popular (febrer – juliol 1936). 11.5.1.- Les eleccions de 1936 i el govern del Front Popular. 11.5.2.- Motius de la victòria del Front Popular. 11.5.3.- Accions de govern de la coalició d’esquerres del Front Popular. 11.5.4.- La preparació del cop d’estat. BLOC III. TEMA 11/2. LA SEGONA REPÚBLICA (1931-1936)
  9. 9. BLOC III. TEMA 11/2. LA SEGONA REPÚBLICA (1931-1936) EDAT CONTEMPORÀNIA TEMA 11.- La Segona República (1931-1936) / T-2 11.1.- LA PROCLAMACIÓ DE LA SEGONA REPÚBLICA. 11.2.- EL PERÍODE CONSTITUENT. 11.3.- EL BIENNI REFORMISTA O PROGRESSISTA (ABRIL 1931-NOVEMBRE 1933). 11.4.- EL BIENNI CONSERVADOR O NEGRE (NOVEMBRE 1933-FEBRER 1936). 11.5.- EL TRIOMF DEL FRONT POPULAR (FEBRER – JULIOL 1936).
  10. 10. 11.4.- EL BIENNI CONSERVADOR O NEGRE (NOVEMBRE 1933 - FEBRER 1936) 11.4.- BIENNI CONSERVADOR O NEGRE (NOVEMBRE 1933-FEBRER 1936). 1v preg. op B (2010, juny). 2v preg. op B (2010, setembre). 3v preg. op A (2012, juny). 11.4.1.- El nou govern conservador de centre - dreta (1933-1936). 11.4.2.- La paralització de les reformes. 11.4.3.- La revolució d’octubre del 1934. A.- La revolució social a Astúries. B.- La revolta de Catalunya. 11.4.4.- La crisi del bienni negre.
  11. 11. 11.4.4.- La crisi del bienni negre 11.4.- EL BIENNI CONSERVADOR O NEGRE (NOVEMBRE 1933 - FEBRER 1936) La crisi del govern: Lerroux perd la confiança del president de la República (Alcalá Zamora) i queda fora del nou govern, l’octubre del 35, a més, el Partit Radical es veu immers en dos casos greus de corrupció (el cas de l’estraperlo i l’afer Nombela). Alejandro Lerroux Niceto Alcalá Zamora
  12. 12. 11.4.4.- La crisi del bienni negre 11.4.- EL BIENNI CONSERVADOR O NEGRE (NOVEMBRE 1933 - FEBRER 1936) La crisi del govern: L’anomenat cas de l’ “Estraperlo” (Strauss i Perl fabricaren una ruleta que feia trampes i la volien introduir a Espanya subornant a tres ministres radicals).
  13. 13. 11.4.4.- La crisi del bienni negre 11.4.- EL BIENNI CONSERVADOR O NEGRE (NOVEMBRE 1933 - FEBRER 1936) La crisi del govern: L’anomenat cas de l’ “Estraperlo” (Strauss i Perl fabricaren una ruleta que feia trampes i la volien introduir a Espanya subornant a tres ministres radicals).
  14. 14. 11.4.4.- La crisi del bienni negre 11.4.- EL BIENNI CONSERVADOR O NEGRE (NOVEMBRE 1933 - FEBRER 1936) La crisi del govern: L’anomenat cas de l’ “Estraperlo” (Strauss i Perl fabricaren una ruleta que feia trampes i la volien introduir a Espanya subornant a tres ministres radicals).
  15. 15. 11.4.- EL BIENNI CONSERVADOR O NEGRE (NOVEMBRE 1933 - FEBRER 1936) 11.4.4.- La crisi del bienni negre Joaquín Chapaprieta y Torregrosa Manuel Portela Valladares La crisi del govern: Cau el govern de Lerroux, entre d’altres motius, per l’anomenat cas de l’ “Estraperlo” (Strauss i Perl fabricaren una ruleta que feia trampes i la volien introduir a Espanya subornant a tres ministres radicals). Després de caure Lerroux, Antonio Nombela (funcionari de colònies) acusa a alts càrrecs del Partit Radical de fraudulència en un expedient que indemnitzava a la Companyia d’Àfrica Occidental, i es negà a pagar-li i és cessat, cosa que denuncia a les Corts i s’obri una comissió d’investigació.
  16. 16. 11.4.4.- La crisi del bienni negre 11.4.- EL BIENNI CONSERVADOR O NEGRE (NOVEMBRE 1933 - FEBRER 1936) José María Gil Robles, ministre de Guerra. Francisco Franco Bahamonde, cap de l’Estat Major. La tardor de l’any 1935 va esclatar una forta crisi de govern. Convocatòria de noves eleccions legislatives pel febrer de 1936. Gil Robles, presenta un projecte de modificació de la Constitució. El cas de l’estraperlo i el cas Antonio Nombela.
  17. 17. 11.4.4.- La crisi del bienni negre 11.4.- EL BIENNI CONSERVADOR O NEGRE (NOVEMBRE 1933 - FEBRER 1936) La crisi del govern: Aquesta crisi provoca l’allunyament entre radicals i cedistes: Gil Robles li reclama a Alcalà Zamora que el nomeni president del govern, però aquest es nega i com a president de la República va decidir anticipar les eleccions per a febrer del 36. José María Gil Robles Niceto Alcalá Zamora
  18. 18. BLOC III. TEMA 11/2. LA SEGONA REPÚBLICA (1931-1936) EDAT CONTEMPORÀNIA TEMA 11.- La Segona República (1931-1936) / T-2 11.1.- LA PROCLAMACIÓ DE LA SEGONA REPÚBLICA. 11.2.- EL PERÍODE CONSTITUENT. 11.3.- EL BIENNI REFORMISTA O PROGRESSISTA (ABRIL 1931-NOVEMBRE 1933). 11.4.- EL BIENNI CONSERVADOR O NEGRE (NOVEMBRE 1933-FEBRER 1936). 11.5.- EL TRIOMF DEL FRONT POPULAR (FEBRER – JULIOL 1936).
  19. 19. 11.5.- EL TRIOMF DEL FRONT POPULAR (FEBRER - JULIOL 1936) 11.5.- EL TRIOMF DEL FRONT`POPULAR (FEBRER - JULIOL 1936). 11.5.1.- Les eleccions de febrer de 1936. 11.5.2.- Motius de la victòria del Front Popular. 11.5.3.- Accions del govern de la coalició d’esquerres del Front Popular. 11.5.4.- La preparació del colp d’estat.
  20. 20. 11.5.- EL TRIOMF DEL FRONT POPULAR (FEBRER - JULIOL 1936) 11.5.- EL TRIOMF DEL FRONT`POPULAR (FEBRER - JULIOL 1936). 11.5.1.- Les eleccions de febrer de 1936. 11.5.2.- Motius de la victòria del Front Popular. 11.5.3.- Accions del govern de la coalició d’esquerres del Front Popular. 11.5.4.- La preparació del colp d’estat.
  21. 21. La crisi de 1934 va fer que els governs de centre - dreta quedessin relativament erosionats a nivell polític. La repressió de més de 30.000 persones empresonades, els judicis, la prohibició de la premsa socialista i comunista, tot plegat va despertar la simpatia de la població pels presos i perseguits polítics. 11.5.- EL TRIOMF DEL FRONT POPULAR (FEBRER - JULIOL 1936) José María Gil RoblesAlejandro Lerroux 11.5.1.- Les eleccions de febrer de 1936
  22. 22. 11.5.- EL TRIOMF DEL FRONT POPULAR (FEBRER - JULIOL 1936) 11.5.1.- Les eleccions de febrer de 1936 Les actuacions impopulars del govern, durant 1935, com la llei agrària, el bloqueig a les Corts de l’Estatut d’autonomia basc, aprovat en referèndum junt amb els nomenaments a alts càrrecs de l’exèrcit i l’estraperlo, van conduir a la dimissió de Lerroux i el president de la República, Niceto Alcalá Zamora, va convocar eleccions el 16 de febrer de 1936. Niceto Alcalá Zamora
  23. 23. 11.5.1.- Les eleccions de febrer de 1936 11.5.- EL TRIOMF DEL FRONT POPULAR (FEBRER - JULIOL 1936) Les eleccions es polaritzen al voltant de dues grans coalicions electorals: El FRONT POPULAR (esquerres). El BLOC NACIONAL (dretes).
  24. 24. 11.5.1.- Les eleccions de febrer de 1936 11.5.- EL TRIOMF DEL FRONT POPULAR (FEBRER - JULIOL 1936) Les eleccions es polaritzen al voltant de dues grans coalicions electorals: El FRONT POPULAR (esquerres). El BLOC NACIONAL (dretes).
  25. 25. 11.5.1.- Les eleccions de febrer de 1936 11.5.- EL TRIOMF DEL FRONT POPULAR (FEBRER - JULIOL 1936) Les eleccions es polaritzen al voltant de dues grans coalicions electorals: El FRONT POPULAR (esquerres), format per republicans d’esquerres, socialistes, comunistes i nacionalistes d’esquerra, que tenia un programa basat en l’amnistia als presos de la revolució d’octubre de 1934, en la tornada a les reformes del bienni progressista.
  26. 26. 11.5.1.- Les eleccions de febrer de 1936 11.5.- EL TRIOMF DEL FRONT POPULAR (FEBRER - JULIOL 1936) Les eleccions es polaritzen al voltant de dues grans coalicions electorals: El FRONT POPULAR (esquerres), format per republicans d’esquerres, socialistes, comunistes i nacionalistes d’esquerra, que tenia un programa basat en l’amnistia als presos de la revolució d’octubre de 1934, en la tornada a les reformes del bienni progressista.
  27. 27. 11.5.1.- Les eleccions de febrer de 1936 11.5.- EL TRIOMF DEL FRONT POPULAR (FEBRER - JULIOL 1936) Les eleccions es polaritzen al voltant de dues grans coalicions electorals: El FRONT POPULAR (esquerres), format per republicans d’esquerres, socialistes, comunistes i nacionalistes d’esquerra, que tenia un programa basat en l’amnistia als presos de la revolució d’octubre de 1934, en la tornada a les reformes del bienni progressista.
  28. 28. 11.5.1.- Les eleccions de febrer de 1936 11.5.- EL TRIOMF DEL FRONT POPULAR (FEBRER - JULIOL 1936) Les eleccions es polaritzen al voltant de dues grans coalicions electorals: El FRONT POPULAR (esquerres), format per republicans d’esquerres, socialistes, comunistes i nacionalistes d’esquerra, que tenia un programa basat en l’amnistia als presos de la revolució d’octubre de 1934, en la tornada a les reformes del bienni progressista. “1. Amnistía total para los insurrectos de 1934 y para todos los acusados de atentados político- sociales desde 1933, y procesamiento de todos los culpables de 'actos de violencia' al reprimir los atentados políticos. 2. Reposición en sus puestos de todos los trabajadores y empleados públicos despedidos por causas políticas y compensación plena de todas las pérdidas sufridas por ellos. 3. Reforma del Tribunal de Garantías Constitucionales para excluir la influencia conservadora; reforma del sistema judicial con el objeto de establecer su independencia, promulgar la justicia social y acelerar su rapidez y eficacia. 4. Restauración de la autoridad de todos los apartados de la constitución republicana; reforma de las Cortes (…), aprobación de la legislación orgánica que garantice el funcionamiento de los gobiernos provincial y municipal; reforma de la ley de orden público con el objeto de obtener mayores garantías para los derechos individuales. 5. Continuación de la reforma agraria; arrendamientos menores y mayor seguridad para los pequeños propietarios; reducción de los impuestos (…), ayuda técnica acrecentada para los pequeños propietarios. 6. Protección de los pequeños productores y de los pequeños empresarios; reforma de los impuestos y de las tarifas industriales; estímulo a la producción; ampliación de las obras públicas. 7. Sujeción del funcionamiento del Banco de España al interés público; reglamentación y mejora del funcionamiento de los bancos y de las instituciones de ahorro. 8. Restauración de toda la legislación social de 1931-1933; aumento de salarios; amplio programa de viviendas sociales; extensión de la educación a todos los niveles”. Sinopsis del programa original del Frente Popular publicado en El Socialista el 16 de enero de 1936.
  29. 29. 11.5.1.- Les eleccions de febrer de 1936 11.5.- EL TRIOMF DEL FRONT POPULAR (FEBRER - JULIOL 1936) Les eleccions es polaritzen al voltant de dues grans coalicions electorals: El FRONT POPULAR (esquerres), format per republicans d’esquerres, socialistes, comunistes i nacionalistes d’esquerra, que tenia un programa basat en l’amnistia als presos de la revolució d’octubre de 1934, en la tornada a les reformes del bienni progressista. El BLOC NACIONAL (dretes), format per la CEDA, monàrquics i tradicionalistes carlins, no va poder confeccionar un programa comú ni una candidatura única per a tota Espanya, però no accepta la derrota i conspirarà contra la República.
  30. 30. 11.5.1.- Les eleccions de febrer de 1936 11.5.- EL TRIOMF DEL FRONT POPULAR (FEBRER - JULIOL 1936) Les eleccions es polaritzen al voltant de dues grans coalicions electorals: El FRONT POPULAR (esquerres), format per republicans d’esquerres, socialistes, comunistes i nacionalistes d’esquerra, que tenia un programa basat en l’amnistia als presos de la revolució d’octubre de 1934, en la tornada a les reformes del bienni progressista. El BLOC NACIONAL (dretes), format per la CEDA, monàrquics i tradicionalistes carlins, no va poder confeccionar un programa comú ni una candidatura única per a tota Espanya, però no accepta la derrota i conspirarà contra la República.
  31. 31. 11.5.1.- Les eleccions de febrer de 1936 11.5.- EL TRIOMF DEL FRONT POPULAR (FEBRER - JULIOL 1936) Les eleccions es polaritzen al voltant de dues grans coalicions electorals: El FRONT POPULAR (esquerres), format per republicans d’esquerres, socialistes, comunistes i nacionalistes d’esquerra, que tenia un programa basat en l’amnistia als presos de la revolució d’octubre de 1934, en la tornada a les reformes del bienni progressista. El BLOC NACIONAL (dretes), format per la CEDA, monàrquics i tradicionalistes carlins, no va poder confeccionar un programa comú ni una candidatura única per a tota Espanya, però no accepta la derrota i conspirarà contra la República. “ACCIÓN POPULAR ¡CONTRA LA REVOLUCIÓN y SUS CÓMPLICES! Revolución o contrarrevolución. Anti-España o España. O ellos o nosotros. Quien se abstenga de votar es un traidor y un criminal. El que siendo propietario de algo no ayuda al Frente contrarrevolucionario es un suicida y un insensato. Hay que aplastar la Revolución. El marxismo no pasará. Todo el poder para el JEFE. ¡VOTAD A ESPAÑA! ¡CONTRA LA REVOLUCIÓN y SUS CÓMPLICES! Elector: Si quieres conservar el bienestar que disfrutas, sacrifica tu egoísmo el próximo 13 y 23 de febrero, y aunque tengas que hacer cola como vulgar ciudadano, no dejes de votar. EN LAS PASADAS ELECCIONES NO LO HICISTE. ¿Te lo impidió una gran enfermedad? ¿O, por el contrario, fue la satisfacción de un capricho, o lo que es peor, tu cobardía, la causa de que no cumplieras tu deber de ciudadano? TU VOTO HACE FALTA A ESPAÑA. Que tu nombre no haya de ser execrado por los buenos españoles.”
  32. 32. Eleccions legislatives pel 16 de febrer de 1936 Frente Popular Bloque Nacional Coalició de republicans d’esquerra, socialistes, i comunistes. Amnistia política Aplicar la legislació reformista. Front d’esquerres Coalició electoral organitzada per CEDA. CNT no va participar del pacte Bloque Nacional Atac contra el Frente Popular Republicans de dretes, monàrquics, tradicionalistes, i en alguns districtes radicals. La dreta no es va presentar unida. España 11.5.- EL TRIOMF DEL FRONT POPULAR (FEBRER - JULIOL 1936) 11.5.1.- Les eleccions de febrer de 1936 Dues grans coalicions El FRONT POPULAR (esquerres). El BLOC NACIONAL (dretes).
  33. 33. 11.5.- EL TRIOMF DEL FRONT POPULAR (FEBRER - JULIOL 1936) El FRONT POPULAR (esquerres). El BLOC NACIONAL (dretes).
  34. 34. 11.5.1.- Les eleccions de febrer de 1936 A les eleccions guanyen les esquerres agrupades en coalició com a Front Popular. La victòria, en vots, del Front Popular sobre les dretes va ser molt ajustada (48% a 46’5%), gràcies a ser majoritari en les grans ciutats, les zones industrials i les regions del litoral (la dreta és majoritària a les dues Castelles, Navarra i part d’Aragó); pel que fa a diputats, el Front Popular va obtenir 278 escons, mentre la dreta 124. 11.5.- EL TRIOMF DEL FRONT POPULAR (FEBRER - JULIOL 1936)
  35. 35. Eleccions legislatives pel 16 de febrer de 1936 Victòria del Front Popular Participació de 72% del cens PARTITS PERCENTATGE DE DIPUTATS Esquerra 257 diputats Partido Socialista 18,18% Izquierda Republicana 16,73% Unión Republicana 7,43% Esquerra Republicana de Catalunya 5,99% Partido Comunista 3,51% Altres 3,71% Centre i dreta 196 diputats CEDA 17,35% Partits Monàrquics 4,95% Partido Agrario 2,68% Lliga Catalana 2,27% Partido Radical 1,65% Partido Republicano Conservador 0,61% Partido Liberal Demócrata 0,21% Altres 11,98% Front Popular per 48% dels vots Bloque de dretes 46,5% dels vots 11.5.- EL TRIOMF DEL FRONT POPULAR (FEBRER - JULIOL 1936) 11.5.1.- Les eleccions de febrer de 1936
  36. 36. 11.5.1.- Les eleccions de febrer de 1936 A Catalunya, ERC va anar amb el Front d’Esquerres i les dretes del Front Català d’Ordre van anar amb la Lliga Catalana i va ser reelegit Lluís Companys i tot va tornar a ser com al bienni reformador d’esquerres. 11.5.- EL TRIOMF DEL FRONT POPULAR (FEBRER - JULIOL 1936) Lluís Companys
  37. 37. 11.5.1.- Les eleccions de febrer de 1936 11.5.- EL TRIOMF DEL FRONT POPULAR (FEBRER - JULIOL 1936)
  38. 38. 11.5.1.- Les eleccions de febrer de 1936 11.5.- EL TRIOMF DEL FRONT POPULAR (FEBRER - JULIOL 1936)
  39. 39. 11.5.1.- Les eleccions de febrer de 1936 Però, Espanya es divideix encara més després de les eleccions: la dreta no accepta la derrota i conspirarà per acabar amb el govern d’esquerres i la pròpia República, mentre els sindicats i partits obrers demanen aprofundir en les reformes del bienni reformista. 11.5.- EL TRIOMF DEL FRONT POPULAR (FEBRER - JULIOL 1936) “Frente a ese Estado estéril, yo levanto el concepto de Estado integrador, que administre la justicia económica y que pueda mandar con plena autoridad...A este estado le llaman muchos Estado Fascista, pues si ese es el Estado Fascista, yo, me declaro Estado fascista...Aunque también sería un loco el militar que no estuviera dispuesto a sublevarse en favor de España y contra de la anarquía, si ésta se produjera.” Discurso de Calvo Sotelo en el Parlamento. 16 de junio de 1936. José Calvo Sotelo
  40. 40. 11.5.- EL TRIOMF DEL FRONT POPULAR (FEBRER - JULIOL 1936) 11.5.- EL TRIOMF DEL FRONT`POPULAR (FEBRER - JULIOL 1936). 11.5.1.- Les eleccions de febrer de 1936. 11.5.2.- Motius de la victòria del Front Popular. 11.5.3.- Accions del govern de la coalició d’esquerres del Front Popular. 11.5.4.- La preparació del colp d’estat.
  41. 41. 11.5.2.- Motius de la victòria del Front Popular 1.- El Front Popular aconseguí la majoria absoluta gràcies a la llei electoral que donava grans majories malgrat la diferència en vots podia ser mínima (atorgava el 75% dels escons a la llista guanyadora). 11.5.- EL TRIOMF DEL FRONT POPULAR (FEBRER - JULIOL 1936) 2.- Totes les esquerres es presentaren unides en el Front Popular mentre les dretes es presentaren disgregades. 3.- Aquesta vegada els anarquistes varen demanar el vot per al Front Popular, ja que va posar com primer punt del seu programa de govern l’amnistia política.
  42. 42. 11.5.- EL TRIOMF DEL FRONT POPULAR (FEBRER - JULIOL 1936) 11.5.- EL TRIOMF DEL FRONT`POPULAR (FEBRER - JULIOL 1936). 11.5.1.- Les eleccions de febrer de 1936. 11.5.2.- Motius de la victòria del Front Popular. 11.5.3.- Accions del govern de la coalició d’esquerres del Front Popular. 11.5.4.- La preparació del colp d’estat.
  43. 43. 11.5.3.- Accions del govern de la coalició d’esquerres del Front Popular REORGANITZACIÓ DE LA REPÚBLICA. Les Corts votaren la destitució d’Alcalá Zamora com a president de la República i triaren a Manuel Azaña, i aquest va nomenar com a president del govern al republicà Santiago Casares Quiroga (nacionalista gallec), amb suport dels socialistes al Parlament. 11.5.- EL TRIOMF DEL FRONT POPULAR (FEBRER - JULIOL 1936) Manuel Azaña Santiago Casares Quiroga
  44. 44. 11.5.- EL TRIOMF DEL FRONT POPULAR (FEBRER - JULIOL 1936) Manuel Azaña Santiago Casares Quiroga Eleccions legislatives pel 16 de febrer de 1936 Partit Izquierda Republicana. President de la República. Victòria del Front Popular Els altres partits del Front Popular es comprometen a donar suport. El nou govern estarà format només pels republicans d’esquerra (Izquierda Republicana i Unión Republicana) Partit Izquierda Republicana. Cap de govern.
  45. 45. 11.5.- EL TRIOMF DEL FRONT POPULAR (FEBRER - JULIOL 1936) Eleccions legislatives pel 16 de febrer de 1936
  46. 46. 11.5.3.- Accions del govern de la coalició d’esquerres del Front Popular AMNISTIA POLÍTICA. S’amnistia als participants en la Revolució d’Astúries i se’ls readmet al treball. 30.000 condemnats polítics surten de la presó. Lluís Companys és rebut com un heroi a Barcelona després de ser alliberat. 11.5.- EL TRIOMF DEL FRONT POPULAR (FEBRER - JULIOL 1936)
  47. 47. 11.5.3.- Accions del govern de la coalició d’esquerres del Front Popular Es restableix l’AUTONOMIA CATALANA i el seu govern, la Generalitat, amb Lluís Companys com a president, i es negocia l’autonomia basca i gallega. 11.5.- EL TRIOMF DEL FRONT POPULAR (FEBRER - JULIOL 1936) Lluís Companys és rebut com un heroi a Barcelona després de ser alliberat.
  48. 48. 11.5.3.- Accions del govern de la coalició d’esquerres del Front Popular Es tornen a posar en marxa les REFORMES DEL BIENNI PROGRESSISTA: Reforma agrària, religiosa, social, educativa, militar. 11.5.- EL TRIOMF DEL FRONT POPULAR (FEBRER - JULIOL 1936)
  49. 49. 11.5.- EL TRIOMF DEL FRONT POPULAR (FEBRER - JULIOL 1936) 11.5.3.- Accions del govern de la coalició d’esquerres del Front Popular Amnistia de 30.000 presos polítics. Inici de converses per aprovar els Estatuts d’autonomia pendents. Reprendre el procés reformista. Manuel Azaña Partit Izquierda Republicana. President de la RepúblicaSantiago Casares Quiroga Cap de govern.
  50. 50. 11.5.3.- Accions del govern de la coalició d’esquerres del Front Popular La dreta reacciona negativament: alguns empresaris tanquen les fàbriques, baixa la inversió, es repatrien capitals i l’església es planta novament contra el govern i tem l’anticlericalisme. 11.5.- EL TRIOMF DEL FRONT POPULAR (FEBRER - JULIOL 1936)
  51. 51. 11.5.3.- Accions del govern de la coalició d’esquerres del Front Popular Al 36, amb el triomf de les esquerres, sindicats i partits obrers es llancen al carrer demanant reformes encara més profundes i va augmentar la conflictivitat: vagues a les ciutats i al camp, desordres, violència i radicalització dels anarquistes, que demanen una revolució, i part dels socialistes (Largo Caballero), que s’apropen als comunistes (revolucionaris). 11.5.- EL TRIOMF DEL FRONT POPULAR (FEBRER - JULIOL 1936) “Terminado el aspecto violento de la revolución se declararán abolidos: la propiedad privada, el Estado, el principio de autoridad y por consiguiente, las clases que dividen a los hombres en explotadores y explotados, oprimidos y opresores. Socializada la riqueza, las organizaciones de los productores, ya libres, se encargarán de la administración directa de la producción y del consumo.” Resolución del Congreso confederal de Zaragoza de la CNT (Mayo de 1936).
  52. 52. 11.5.3.- Accions del govern de la coalició d’esquerres del Front Popular Al 36, amb el triomf de les esquerres, sindicats i partits obrers es llancen al carrer demanant reformes encara més profundes i va augmentar la conflictivitat: vagues a les ciutats i al camp, desordres, violència i radicalització dels anarquistes, que demanen una revolució, i part dels socialistes (Largo Caballero), que s’apropen als comunistes (revolucionaris). 11.5.- EL TRIOMF DEL FRONT POPULAR (FEBRER - JULIOL 1936) “... La clase burguesa y sus representantes entienden que se ha llegado ya a la meta de las instituciones políticas en nuestro país, y tenemos que decirles que no; la República no es inmutable; la República burguesa no es invariable; la República burguesa no es una institución que nosotros tengamos que arraigar de tal manera que haga imposible el logro de nuestras aspiraciones. ¿De qué manera? ¡Como podamos! (...). Nuestra aspiración es la conquista del Poder político. ¿Procedimiento? ¡El que podamos emplear! Los que nos hablan tanto de la legalidad, lo primero que tienen que hacer es ser respetuosos con la ley para no obligar a la clase trabajadora a salirse de ella. Todos los actos que la clase obrera ha realizado que pueden considerarse ilegales, han sido provocados por la ilegalidad de los que gobernaban. Y nosotros, los trabajadores, entendemos que la República burguesa hay que transformarla en una República socialista, socializando los medios de producción.” Largo Caballero, Enero de 1936. Francisco Largo Caballero
  53. 53. 11.5.3.- Accions del govern de la coalició d’esquerres del Front Popular L’extrema dreta, amb Falange Española al front, fomenta l’enfrontament civil amb la violència als carrers i accions violentes contra els líders de l’esquerra i la preparació d’un cop d’estat. 11.5.- EL TRIOMF DEL FRONT POPULAR (FEBRER - JULIOL 1936) José Antonio Primo de Rivera
  54. 54. 11.5.3.- Accions del govern de la coalició d’esquerres del Front Popular A la violència de la dreta, l’esquerra respon amb violència i, entre febrer i juliol de 1936, el clima d’enfrontament social als carrers no para de créixer. 11.5.- EL TRIOMF DEL FRONT POPULAR (FEBRER - JULIOL 1936)
  55. 55. 11.5.3.- Accions del govern de la coalició d’esquerres del Front Popular A la violència de la dreta, l’esquerra respon amb violència i, entre febrer i juliol de 1936, el clima d’enfrontament social als carrers no para de créixer. 11.5.- EL TRIOMF DEL FRONT POPULAR (FEBRER - JULIOL 1936)
  56. 56. 11.5.3.- Accions del govern de la coalició d’esquerres del Front Popular A la violència de la dreta, l’esquerra respon amb violència i, entre febrer i juliol de 1936, el clima d’enfrontament social als carrers no para de créixer. 11.5.- EL TRIOMF DEL FRONT POPULAR (FEBRER - JULIOL 1936) Vaga general de la CNT (abril 1936). Guàrdies d’assalt dissolent una manifestació.
  57. 57. 11.5.3.- Accions del govern de la coalició d’esquerres del Front Popular A la violència de la dreta, l’esquerra respon amb violència i, entre febrer i juliol de 1936, el clima d’enfrontament social als carrers no para de créixer. 11.5.- EL TRIOMF DEL FRONT POPULAR (FEBRER - JULIOL 1936) A Yeste (Albacete) la Guàrdia Civil va matar 23 camperols que ocupaven terres (maig 1936).
  58. 58. 11.5.- EL TRIOMF DEL FRONT POPULAR (FEBRER - JULIOL 1936) 11.5.- EL TRIOMF DEL FRONT`POPULAR (FEBRER - JULIOL 1936). 11.5.1.- Les eleccions de febrer de 1936. 11.5.2.- Motius de la victòria del Front Popular. 11.5.3.- Accions del govern de la coalició d’esquerres del Front Popular. 11.5.4.- La preparació del colp d’estat.
  59. 59. 11.5.4.- La preparació del colp d’estat Davant el govern del Front Popular, entre febrer i juliol de 1936, el clima d’enfrontament social als carrers és va incrementar: assassinats (aproximadament van haver 600, entre assassinats i intents, destacant l’assassinat del tinent Castillo i Calvo Sotelo), assalts a seus i esglésies i crema de convents, ocupació de terres per jornalers afamegats, etc.; a més, del renou de sabres perquè es començava a preparar un cop militar…, etc., el govern va enviar als militars presumptes implicats a places poc importants i allunyades (Franco a Canàries, Goded a Mallorca, Mola a Pamplona). 11.5.- EL TRIOMF DEL FRONT POPULAR (FEBRER - JULIOL 1936)
  60. 60. ANTECEDENTS: Primo de Rivera (1923), Sanjurjada (agost, 1932) i intent de declarar l’estat de guerra per part de Franco i la UME en febrer de 1936 per evitar el govern d’esquerres. 11.5.- EL TRIOMF DEL FRONT POPULAR (FEBRER - JULIOL 1936) “Ha desaparecido de la candidatura de Cuenca el nombre del general Franco. Yo me felicito sinceramente de tal desaparición. No he de decir ni media palabra en menoscabo de la figura del ilustre militar. Le he conocido de cerca, cuando era comandante. Le he visto pelear en África; y para mí el general Franco, que entonces peleaba en la Legión a las órdenes del hoy también general Millán Astray, llega a la fórmula suprema del valor: es hombre sereno en la lucha. Tengo que rendir este homenaje a la verdad. Ahora bien, no podemos negar, cualquiera que sea nuestra representación política y nuestra proximidad al Gobierno [...1, que entre los elementos militares, en proporción y vastedad considerables, existen fermentos de subversión, deseos de alzarse contra el régimen republicano, no tanto seguramente por lo que el Frente Popular supone en la presente realidad, sino por lo que, predominando en la política de la nación, representa como esperanza para un futuro próximo. El general Franco, por su juventud, por sus dotes, por la red de sus amistades en el Ejército, es hombre que, en un momento dado, puede acaudillar con el máximo de probabilidades -todas las que se derivan de su prestigio personal- un movimiento de este género. No me atrevo a atribuir al general Franco propósitos de tal naturaleza. Acepto íntegra su declaración de apartamiento de la política. ¡Ah! pero lo que yo no puedo negar es que los elementos que, con autorización o sin autorización suya, pretendieron incluirle en la candidatura de Cuenca, buscaban su exaltación política, con objeto de que, investido de la inmunidad parlamentaria, pudiera, interpretando así los designios de sus patrocinadores, ser el caudillo de una subversión militar.” Indalecio Prieto, en un mitin electoral pronunciado el 10 de mayo de 1936 en la campaña de las elecciones parciales en Cuenca. 11.5.4.- La preparació del colp d’estat
  61. 61. La conspiració militar té darrere la UME (Unión Militar Española), és organitzada pel general Mola i encapçalada pel general Sanjurjo (exiliat a Portugal): Madrid i Barcelona com a nuclis claus i l’exèrcit africà com a reserva. 11.5.- EL TRIOMF DEL FRONT POPULAR (FEBRER - JULIOL 1936) 11.5.4.- La preparació del colp d’estat General Mola General Sanjurjo Francisco Franco
  62. 62. És una barreja de colp militar (principalment) i trama civil: finançament per part de la burgesia bancària (Joan March) i la CEDA, ajuda de la Itàlia feixista (i posteriorment de l’Alemanya nazi), participació de civils englobats en milícies (falangistes i requetès carlins) i aprovat per l’església. 11.5.- EL TRIOMF DEL FRONT POPULAR (FEBRER - JULIOL 1936) 11.5.4.- La preparació del colp d’estat Joan March i Francisco Franco José María Gil Robles Adolf Hitler Benito Mussolini Els participants en el cop no tenien un pla clar i estaven dividits respecte a què fer si triomfava l’alçament: Mola volia una Dictadura militar, la CEDA una monarquia alfonsina, els carlins una monarquia carlina tradicional o absolutista, els falangistes un règim feixista a la italiana,...
  63. 63. L’espurna que posa en marxa l’aixecament militar, ja preparat, fou l’assassinat el 13 de juliol del monàrquic José Calvo Sotelo per part de milícies d’esquerra (com a resposta per l’assassinat del tinent Castillo per part dels falangistes). 11.5.- EL TRIOMF DEL FRONT POPULAR (FEBRER - JULIOL 1936) 11.5.4.- La preparació del colp d’estat
  64. 64. L’espurna que posa en marxa l’aixecament militar, ja preparat, fou l’assassinat el 13 de juliol del monàrquic José Calvo Sotelo per part de milícies d’esquerra (com a resposta per l’assassinat del tinent Castillo per part dels falangistes). 11.5.- EL TRIOMF DEL FRONT POPULAR (FEBRER - JULIOL 1936) 11.5.4.- La preparació del colp d’estat José Castillo
  65. 65. L’espurna que posa en marxa l’aixecament militar, ja preparat, fou l’assassinat el 13 de juliol del monàrquic José Calvo Sotelo per part de milícies d’esquerra (com a resposta per l’assassinat del tinent Castillo per part dels falangistes). 11.5.- EL TRIOMF DEL FRONT POPULAR (FEBRER - JULIOL 1936) 11.5.4.- La preparació del colp d’estat José Calvo Sotelo
  66. 66. El 17 de juliol s’inicia la sublevació o cop d’estat a Melilla (tropes del Marroc) i el dia 18 de juliol s’estén ràpidament per tota la zona del protectorat marroquí i la península, mentre Franco assegurava l’èxit a Canàries. 11.5.- EL TRIOMF DEL FRONT POPULAR (FEBRER - JULIOL 1936) 11.5.4.- La preparació del colp d’estat
  67. 67. El 17 de juliol s’inicia la sublevació o cop d’estat a Melilla (tropes del Marroc) i el dia 18 de juliol s’estén ràpidament per tota la zona del protectorat marroquí i la península, mentre Franco assegurava l’èxit a Canàries. 11.5.- EL TRIOMF DEL FRONT POPULAR (FEBRER - JULIOL 1936) 11.5.4.- La preparació del colp d’estat General Mola
  68. 68. 11.5.- EL TRIOMF DEL FRONT POPULAR (FEBRER - JULIOL 1936) 11.5.4.- La preparació del colp d’estat El 17 de juliol s’inicia la sublevació o cop d’estat a Melilla (tropes del Marroc) i el dia 18 de juliol s’estén ràpidament per tota la zona del protectorat marroquí i la península, mentre Franco assegurava l’èxit a Canàries. Francisco Franco
  69. 69. BLOC III. TEMA 11/2. LA SEGONA REPÚBLICA (1931-1936) EDAT CONTEMPORÀNIA TEMA 11.- La Segona República (1931-1936) / T-2 11.1.- LA PROCLAMACIÓ DE LA SEGONA REPÚBLICA. 11.2.- EL PERÍODE CONSTITUENT. 11.3.- EL BIENNI REFORMISTA O PROGRESSISTA (ABRIL 1931-NOVEMBRE 1933). 11.4.- EL BIENNI CONSERVADOR O NEGRE (NOVEMBRE 1933-FEBRER 1936). 11.5.- EL TRIOMF DEL FRONT POPULAR (FEBRER – JULIOL 1936).
  70. 70. 11.5.- EL TRIOMF DEL FRONT POPULAR (FEBRER - JULIOL 1936) 11.5.- EL TRIOMF DEL FRONT`POPULAR (FEBRER - JULIOL 1936). 11.5.1.- Les eleccions de febrer de 1936. 11.5.2.- Motius de la victòria del Front Popular. 11.5.3.- Accions del govern de la coalició d’esquerres del Front Popular. 11.5.4.- La preparació del colp d’estat.
  71. 71. 11.5.- EL TRIOMF DEL FRONT POPULAR (FEBRER - JULIOL 1936) 11.5.4.- La preparació del colp d’estat Paren el cop i queden en zona republicana les principals ciutats, el nord, la franja mediterrània, Castella la Nova (La Manxa), part d’Extremadura, i la major part d’Andalusia; i fracassa a Madrid (els obrers armats assaltaren el quarter de la Muntanya), a Barcelona (on s’oposaren els anarquistes) a València. OBSERVACIÓ!!! A partir d’aquí entronca amb el comentari del MAPA 16: Lectura i/o elaboració de mapa amb els llocs on triomfà l’alçament nacional del 18 de juliol de 1936 (en el pròxim tema de la Guerra Civil, 1936-1939). Generalitzant, es pot afirmar que el cop militar va triomfar a l’Espanya agrària o rural i fracassar a la industrial, i no aconsegueix el seu objectiu: fer-se amb el poder quasi sense resistència i ràpidament. A la península el resultat va ser divers segons les ciutats, depenent de la força de les organitzacions obreres, triomfa a Saragossa, Sevilla, Granada, Navarra, Galícia, Castella la Vella (Espanya interior). Però, en el mateix nord, Astúries, Santander i el País Basc (excepte Àlaba) seguiren fidels a la República, tot i que aquesta zona cantàbrica va quedar aïllada de la resta de l’Espanya republicana. Les Illes Balears, excepte Menorca, es van unir a l’aixecament.
  72. 72. ESQUEMES (1931-1936)
  73. 73. TEMA 11 (1ª part) RESUM CRONOLÒGIC, TERMES I PERSONATGES INTRODUCCIÓ I CONTEXT ► 1929. CRACK del 29. ► 1930, 28 gener. DIMISSIÓ PRIMO DE RIVERA, finalitza la DICTADURA. ► 1930, 28 gener. “DICTATOVA” o “DICTABLANDA” del general Dámaso BERENGUER (president del govern). ► 1930, 17 agost. PACTE DE SANT SEBASTIÀ (republicans, catalanistes d’esquerra i socialistes) per enderrocar la monarquia i proclamar la II República. ► 1930, 12 desembre. SUBLEVACIÓ DE JACA, pronunciament militar contra la monarquia d’Alfons XIII, dels capitans Fermín Galán Rodríguez i Àngel García Hernández, durant la “Dictablanda” del general Berenguer, són derrotats, jutjats i afusellats el dia 14. ► 1931, gener. DIMISSIÓ DÀMASO BERENGUER, ascendeix a la presidència l’almirall JUAN BAUTISTA AZNAR. ► 1931, 14 febrer. L’almirall JUAN BAUTISTAAZNAR CONVOCA eleccions municipals pel 12 d’abril de 1931. ► 1031, 12 abril. ELECCIONS MUNICIPALS. Al camp guanyen els monàrquics, però aclaparen majoria els republicans en 41/50 províncies (sobretot a les ciutats). ► 1931, 14 abril. Proclamació de la SEGONA REPÚBLICA primer en Eibar (Guipúscoa) i després en totes les grans ciutats. CAIGUDA MONARQUIA d’Alfons XIII, que accepta, suspèn les seves potestats reials i abandona el país cap a l’exili.
  74. 74. TEMA 11 (2ª part) RESUM CRONOLÒGIC, TERMES I PERSONATGES 14 abril 1931-19 novembre 1933. BIENNI REFORMADOR / PROGRESSISTA. Comença amb una primera fase de... ► 14 abril - 28 juny de 1931. CREACIÓ D’UN GOVERN PROVISIONAL, presidit per l’exmonàrquic Niceto Alcalá Zamora, que convoca ELECCIONS GENERALS a Corts constituents pel 28 juny de 1931. ► 1931. Tres grups carlins, integristes i tradicionalistes es reunificaran en un sol partit, COMUNIÓ TRADICIONALISTA, amb l’arribada de la República. ► 1931. Es funda ESQUERRA REPUBLICANA de Catalunya. ► 1931, 21 abril. Catalunya obté un RÈGIM PROVISIONAL D’AUTOGOVERN, es constitueix una GENERALITAT PROVISIONAL encapçalada per ERC (Francesc Macià) i el compromís del govern central en la redacció i aprovació d’un Estatut d’autonomia. ► 1931, maig. Oposició església a República provoca que augmenti la reacció anticlerical del poble: Incendis esglésies i convents, que el govern no va poder aturar, en un primer moment. ► 1931, 13 maig. El govern detén i expulsa del país al cardenal Segura i al bisbe de Vitòria per conspirar contra la República. ► 1931, 10-20 juny. Una comissió redacta ESTATUT DE NÚRIA (avantprojecte de l’Estatut d’autonomia per a Catalunya), referendat per tres quartes parts de l’electorat català. Definia el Principat com un Estat autònom dins la República. ► 1931. Nacionalistes bascos (PNB) i carlins aproven ESTATUT ESTELLA. L’oposició del govern d’esquerres de Madrid a un estatut confessional i de dretes, i la posterior divisió entre el PNB i els carlins eviten que s’aprovi a les Corts. ► 1931, 28 juny. ELECCIONS GENERALS a Corts constituents. ► 1931, 9 desembre. CONSTITUCIÓ republicana. Espanya: “república de treballadors de tota classe” i Estat “integral”, possibilitat de governs autònoms. ► 1932, gener. Aixecament anarquista de l’Alt Llobregat. ► 1932, 6 maig. Es debat ESTATUT CATALUNYA a les Corts, retalls i nombrosos atacs per part de les dretes.
  75. 75. TEMA 11 (3ª part) RESUM CRONOLÒGIC, TERMES I PERSONATGES 14 abril 1931-19 novembre 1933. BIENNI REFORMADOR / PROGRESSISTA. ► 1932, 10 agost. SANJURJADA. Intent cop d’estat militar fracassat per a frenar les reformes del govern, dels sectors més dretans de l’exèrcit, a Sevilla, organitzat pel general José Sanjurjo Sacanell (marquès del Rif). ► 1932, setembre. S’aprova ESTATUT AUTONOMIA CATALUNYA per les Corts espanyoles amb l’oposició de les dretes. ► 1932, 20 novembre. ELECCIONS AL PARLAMENT CATALÀ, guanya Esquerra Republicana de Catalunya. Primer president Francesc Macià (ERC) i governa fins la seva mort, el 25 de desembre de 1933, desprès de la seva mort serà substituït per Lluís Companys. ► 1932, setembre. LLEI DE BASES DE LA REFORMA AGRÀRIA. Institut de la Reforma Agrària (IRA) encarregat d’expropiar terres aptes que no eren conreades (sense indemnització) o eren mal conreades (amb indemnització) i assentar en elles famílies de camperols pobres. ► 1932. Congrés CNT on els anarquistes, integrats dins la FAI, controlen la major part del sindicat. Dues branques en la CNT: anarcosindicalistes més moderats (Àngel Pestaña, Joan Peiró), partidaris de l’estratègia revolucionària defensora dels interessos comuns del poble obrer, de l’autonomia i de donar suport al govern d’esquerres i les seves reformes, i els anarquistes més radicals de la FAI (Joan Garcia Oliver, Buenaventura Durruti, Francisco Ascaso), partidaris de desestabilitzar la República per implantar la societat anarquista, mitjançant una revolució immediata i de l’ús de la violència i que aniran imposant les seves tesis front a la lentitud de les reformes. ► 1932, finals. Dreta catòlica tradicional es reorganitza i unifica en la CONFEDERACIÓN ESPAÑOLA DE DERECHAS AUTÓNOMAS (CEDA de José María Gil Robles). Davant les reformes de l’esquerra, els monàrquics es desplacen, cada vegada més, cap a posicions antidemocràtiques (ACCIÓN ESPANYOLA de Ramiro Maeztu) i es divideixen en alfonsins (RENOVACIÓN ESPAÑOLA de José Calvo Sotelo) i carlins (COMUNIÓN TRADICIONALISTA formada en 1931), tot i que es presenten junts a les eleccions. Sorgeixen grups radicals de dreta, tant nacionalsocialistes (les JONS de Ramiro Ledesma i Onésimo Redondo), com feixistes (FALANGE ESPAÑOLA de José Antonio Primo de Rivera), amb una ideologia antidemocràtica, antisocialista, ultranacionalista i violenta (grups paramilitars).
  76. 76. TEMA 11 (4ª part) RESUM CRONOLÒGIC, TERMES I PERSONATGES 14 abril 1931-19 novembre 1933. BIENNI REFORMADOR / PROGRESSISTA. ► 1932-1933. Agitació al camp andalús: vagues, revoltes i ocupacions de terres no paren d’augmentar: normalment s’ocupaven les terres i l’ajuntament, es cremava el registre de la propietat i es col·lectivitzaven les terres (COMUNISME LLIBERTARI), fins que la Guàrdia Civil reprimia el moviment. Destaquen TRES REVOLTES camperoles per la duresa de la repressió: CASTILBLANCO (Badajoz), CASAS VIEJAS (Cadis, 1933) i ARNEDO (Logroño). ► 1933, setembre. CASAS VIEJAS (Cadis). Davant lentitud reforma agrària, molts jornalers desesperats ocupen terres il·legalment i el govern envia a la Guàrdia Civil: 12 jornalers moriren a tirs de la Guàrdia Civil, cosa que provocà la caiguda d’Azaña. ► 1933, 12 setembre. AZAÑA DIMITEIX com a president del govern pels fets de CASAS VIEJAS i la seva incompatibilitat amb el president de la República, Niceto Alcalá Zamora, qui dissol les Corts i convoca eleccions pel 19 de novembre del 1933 (fins aquí bienni reformista, IV 1931 - XI 1933). ► 1933. Els propietaris agrícoles funden PARTIT AGRARI: la reforma agrària els va fer reaccionar i augmenten la seva oposició al govern reformista d’esquerres i a la pròpia República. ► 1933. Es forma la UNIÓN MILITAR ESPAÑOLA (UME), una vegada fracassada la SANJURJADA a Sevilla (10 agost 1932), organització de militars de dretes clandestina i colpista, que conspirarà en l’ombra contra la República, prepararà i protagonitzarà l’alçament de 1936. ► 1933, 19 novembre. Noves ELECCIONS GENERALS, on guanyen els partits de centre i dreta; la CEDA (Confederación Española de Derechas Autónomas), coalició de dretes dirigida per José Maria Gil Robles (115 diputats). Segon partit més votat el Partit Radical d’Alejandro Lerroux (102 diputats), i el tercer el PSOE (58 diputats). A Catalunya va guanyar les eleccions la Lliga Regionalista. Així comença...
  77. 77. TEMA 11 (5ª part) RESUM CRONOLÒGIC, TERMES I PERSONATGES Novembre 1933 - febrer 1936. BIENNI CONSERVADOR O NEGRE. ► Niceto Alcalá Zamora (president de la República) elegeix president del govern a Alejandro Lerroux, que forma nou govern amb membres del Partit Radical. La CEDA no hi forma part, però es compromet a donar suport parlamentari al Partit Radical (no es van entendre, Gil Robles era antirepublicà). Es revisen i paralitzen algunes de les reformes del bienni anterior, sobretot la reforma agrària. Lerroux amnistia els revoltats implicats en la SANJURJADA (agost 1932 a Sevilla), canvia la pena de mort per l’exili, això molesta a les esquerres i Alcalá Zamora va llevar del poder a Lerroux i va posar a un altre membre del mateix Partit Republicà Radical: Ricardo Samper i Ibañez substitueix a Lerroux. Amb les dretes al poder, la burgesia torna a invertir, per tant, moderada recuperació econòmica. ► 1933, 25 desembre. MORT de Francesc Macià (ERC), president Generalitat, substituït per Lluís Companys. ► 1934. La Generalitat de Lluís Companys va aprovar lleis progressistes com la Llei de Contractes de conreu i el govern conservador de la República les anul·là, al·legant la incompetència del Parlament català per legislar en matèria social. ► 1934, octubre. Gil Robles no vol a Samper, li lleva suport parlamentari (vol a Lerroux) i exigeix entrar a formar part en un nou govern amb tres ministres de la CEDA. Davant d’aquesta petició, Alcalá Zamora torna cridar a Lerroux al poder. La CEDA exigeix a Lerroux contundència i un canvi de govern per poder entrar a formar part d’ell, aconseguint la CEDA tres ministeris (Gil Robles serà ministre de la Guerra). ► 1934, 4 octubre. Entrada CEDA al govern de Lerroux dispara la conflictivitat social. ► 1934, 5 octubre. PSOE i UGT convoquen VAGA GENERAL revolucionària a tota Espanya per iniciativa de Francisco Largo Caballero, perquè temen que Gil Robles fes un pronunciament (CNT no s’hi afegeix). ► 1934, octubre. Govern decreta ESTAT DE GUERRA per a aturar la vaga, però tot i això, la vaga tindrà molta importància a Astúries i Catalunya, també vaga de ferroviaris a Madrid (octubre 1934). El govern amb el suport de l’exèrcit restabliren la situació (excepte a Astúries que va tenir més ressò i durada).
  78. 78. TEMA 11 (6ª part) RESUM CRONOLÒGIC, TERMES I PERSONATGES Novembre 1933 - febrer 1936. BIENNI CONSERVADOR O NEGRE. ► 1934, octubre. REVOLUCIÓ triomfa a ASTÚRIES (dues setmanes), revolta durament reprimida. El govern envià a Astúries l’exèrcit d’Àfrica (la Legión des del Marroc) dirigit per Franco (cap de l’Estat Major) per a reprimir el moviment (més de mil miners morts i dos mil ferits). Guerra desigual entre les tropes marroquines i els obrers d’Astúries (a Astúries pràcticament tots moriren). Els comunistes obtenen grans simpaties. La revolució d’Astúries és un antecedent del Front Popular (unió de totes les esquerres) i de la Guerra Civil, tant per la forma d’organitzar-se els obrers com per la brutal repressió de l’exèrcit amb Franco al cap. ► 1934, 6 octubre. REVOLTA a CATALUNYA. Lluís Companys, president de la Generalitat, proclama “l’Estat Català” unilateralment, dins de la República federal espanyola, per a evitar un govern català de dretes i protestar per la paralització de les competències autonòmiques de la Generalitat des de Madrid. Suposa pràcticament una declaració d’independència, perquè no existia una república federal. El govern reacciona tot d’una, intervé amb l’exèrcit (ESTAT DE GUERRA), que ocupa la Generalitat i empresona el govern de la Generalitat catalana i 3.500 detinguts més (decreta trenta anys de presó). Es va suspendre l’autonomia catalana momentàniament (Estatut i Generalitat) i nomena un militar com a president provisional de Catalunya. ► 1935, 3 gener. LEY DE SUSPENSIÓN DEL ESTATUTO CATALÁN.
  79. 79. TEMA 11 (7ª part) RESUM CRONOLÒGIC, TERMES I PERSONATGES Novembre 1933 - febrer 1936. BIENNI CONSERVADOR O NEGRE. ► 1935. CRISI DEL BIENNI NEGRE. Govern de Lerroux i la CEDA adoptaren mesures més de dretes. Arran de la revolució d’octubre, la CEDA pren més força en el govern: dura aplicació de les condemnes; suspensió de l’Estatut d’autonomia de Catalunya; retorn dels jesuïtes i els tornaren les seves possessions; Gil Robles ministre de Guerra; Franco cap d’Estat Major; menys inversions en educació; fi del salari mínim. ► Tota l’esquerra s’uneix per a intentar frenar la dreta i comença a formar-se el Front Popular. ► 1935, octubre. CRISI DE GOVERN. ► La CEDA elabora un nou projecte de Constitució molt restrictiu: revisió de les autonomies; abolició del divorci; la possibilitat de socialitzar la propietat; constitució que no s’aprovarà per la crisi de govern que comença en octubre de 1935. ► La crisi del govern: Lerroux perd la confiança del president de la República (Alcalá Zamora) i queda fora del nou govern, l’octubre del 35, a més, el Partit Radical es veu immers en dos casos greus de corrupció (el cas de l’estraperlo i l’afer Nombela). Cau el govern de Lerroux, entre d’altres motius, per l’anomenat cas de l’ “Estraperlo” (Strauss i Perl fabricaren una ruleta que feia trampes i la volien introduir a Espanya subornant a tres ministres radicals). Després de caure Lerroux, Antonio Nombela (funcionari de colònies) acusa a alts càrrecs del Partit Radical de fraudulència en un expedient que indemnitzava a la Companyia d’Àfrica Occidental, i es negà a pagar-li i és cessat, cosa que denuncia a les Corts i s’obri una comissió d’investigació. Aquesta crisi provoca l’allunyament entre radicals i cedistes: Gil Robles li reclama a Alcalà Zamora que el nomeni president del govern, però aquest es nega i com a president de la República va decidir anticipar les eleccions per a febrer del 36.
  80. 80. TEMA 11 (8ª part) RESUM CRONOLÒGIC, TERMES I PERSONATGES Febrer – juliol 1936. FRONT POPULAR. ► 1936, 16 febrer. ELECCIONS i guanya el FRONT POPULAR, format per republicans d’esquerres, socialistes, comunistes i nacionalistes d’esquerra, que tenia un programa basat en l’amnistia als presos de la revolució d’octubre de 1934, en la tornada a les reformes del bienni progressista. ► 16 Febrer – 18 juliol 1936. FRONT POPULAR. desconfiança i fugida de capitals cap a l’estranger. ► 1936, principis. Tribunal de Garanties Constitucionals no reconeix suspensió AUTONOMIA CATALUNYA d’octubre de 1934 i Catalunya torna a tenir autonomia, amb el mateix govern de Lluís Companys. ► 18 juliol 1936 - 1 abril 1939. GUERRA CIVIL espanyola. ► 1936, octubre. S’aprova ESTATUT BASC que serà democràtic, el govern de la República li va concedir l’Estatut d’autonomia una vegada començada la Guerra Civil amb la finalitat de guanyar als nacionalistes bascs a la causa republicana. El primer lehendakari fou José Antonio Aguirre (PNB). ► 1936. S’aprova ESTATUT GALLEC, però la autonomia no es va posar en marxa, perquè no s’arribarà a aprovar a les Corts per la Guerra Civil. ► 1937. Franco decreta la UNIFICACIÓ Falange Espanyola amb carlins i passa a ser Falange Espanyola Tradicionalista y de las JONS (FET y de las JONS). Fermín Galán General Sanjurjo Acción Republicana Largo Caballero Casas Viejas Lluís Companys Llei Azaña Lerroux José María Gil Robles CEDA Mola FET y de las JONS
  81. 81. HISTÒRIA D’ESPANYA BLOC III – Tema 11/2 A Història Espanya IES Ramon Llull (Palma) Assumpció Granero Cueves II REPÚBLICA (1931-36)1ª part: Eleccions 1931 i Govern provisional Edat contemporània
  82. 82. HISTÒRIA D’ESPANYA BLOC III – Tema 11/2 B Edat contemporània Història Espanya IES Ramon Llull (Palma) Assumpció Granero Cueves II REPÚBLICA (1931-36)2ª part: Bienni reformista (1931-33)
  83. 83. BLOC III – Tema 11/2 C HISTÒRIA D’ESPANYA Història Espanya IES Ramon Llull (Palma) Assumpció Granero Cueves II REPÚBLICA (1931-36)3ª part: Bienni conservador o negre (1933-36) Edat contemporània
  84. 84. BLOC III – Tema 11/2 D HISTÒRIA D’ESPANYA Edat contemporània Història Espanya IES Ramon Llull (Palma) Assumpció Granero Cueves II REPÚBLICA (1931-36)4ª part: Front popular (febrer- juliol 1936)

×