TEMA 11. C. II REPÚBLICA. BIENNI NEGRE

805 views
673 views

Published on

Published in: Education
0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total views
805
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
0
Actions
Shares
0
Downloads
41
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

TEMA 11. C. II REPÚBLICA. BIENNI NEGRE

  1. 1. BLOC III – Tema 11/2 C HISTÒRIA D’ESPANYA Història Espanya IES Ramon Llull (Palma) Assumpció Granero Cueves II REPÚBLICA (1931-36)3ª part: Bienni conservador o negre (1933-36) Edat contemporània
  2. 2. HISTÒRIA D’ESPANYA BLOC III – Tema 11/2 A Història Espanya IES Ramon Llull (Palma) Assumpció Granero Cueves II REPÚBLICA (1931-36)1ª part: Eleccions 1931 i Govern provisional Edat contemporània
  3. 3. HISTÒRIA D’ESPANYA BLOC III – Tema 11/2 B Edat contemporània Història Espanya IES Ramon Llull (Palma) Assumpció Granero Cueves II REPÚBLICA (1931-36)2ª part: Bienni reformista (1931-33)
  4. 4. BLOC III. TEMA 11/2. LA SEGONA REPÚBLICA (1931-1936) EDAT CONTEMPORÀNIA TEMA 11.- La Segona República (1931-1936) / T-2 11.1.- LA PROCLAMACIÓ DE LA SEGONA REPÚBLICA. 11.2.- EL PERÍODE CONSTITUENT. 11.3.- EL BIENNI REFORMISTA O PROGRESSISTA (ABRIL 1931-NOVEMBRE 1933). 11.4.- EL BIENNI CONSERVADOR O NEGRE (NOVEMBRE 1933-FEBRER 1936). 11.5.- EL TRIOMF DEL FRONT POPULAR (FEBRER – JULIOL 1936).
  5. 5. EDAT CONTEMPORÀNIA TEMA 11.- La Segona República (1931-1936) / T-2. 1v preg. op B (2004, setembre) = De la Dictadura de Primo a la II República. 2v TEXT, op A (2005, juny) = Canvis de Restauració a la II República. 3v preg. op B (2005, setembre). 4v TEXT, op A (2006, setembre) = Constitució 1931, religió i fases II República i causes Guerra Civil. 5v TEXT, op A (2007, setembre). 6v TEXT, op A (2008, setembre) = Religió i partits polítics en II República i Guerra Civil. 7v TEXT, op A (2009, juny) = Ideologia de Largo Caballero i paper en la seva època. 11.1.- La proclamació de la Segona República. MAPA 15: Resultats provincials eleccions IV-1931, indicant on guanyaren forces republicanes. 11.1.1.- Introducció. Context històric. 11.1.2.- Canvi de Règim: caiguda de la monarquia i proclamació de la Segona República. 11.1.3.- Les eleccions municipals. 11.2.- El període constituent. 11.2.1.- El govern provisional (14 d’abril - 28 de juny de 1931). 11.2.2.- La Constitució republicana de 1931. 11.2.3.- Els partits polítics de la Segona República. 11.2.4.- La conjuntura econòmica i social dels anys trenta. 11.3.- El bienni reformista o progressista (abril 1931 – novembre 1933). 1v preg. op B (2011, setembre). 2v preg. op A (2013, setembre). 11.3.1.- El govern constitucional d’esquerres (desembre 1931 – novembre 1933). Evolució política. 11.3.2.- Els principals problemes i reformes per solucionar-los. 11.4.- El bienni conservador o bienni negre (novembre 1933 - febrer 1936). 1v preg. op B (2010, juny). 2v preg. op B (2010, setembre). 3v preg. op A (2012, juny). 11.4.1.- El nou govern conservador de centre - dreta del bienni negre (1933-1936). 11.4.2.- La paralització de les reformes. 11.4.3.- La revolució d’octubre del 1934. 11.4.4.- La crisi del bienni negre. 11.5.- El triomf del Front Popular (febrer – juliol 1936). 11.5.1.- Les eleccions de 1936 i el govern del Front Popular. 11.5.2.- Motius de la victòria del Front Popular. 11.5.3.- Accions de govern de la coalició d’esquerres del Front Popular. 11.5.4.- La preparació del cop d’estat. BLOC III. TEMA 11/2. LA SEGONA REPÚBLICA (1931-1936)
  6. 6. EDAT CONTEMPORÀNIA TEMA 11.- La Segona República (1931-1936) / T-2 11.1.- La proclamació de la Segona República. 11.1.1.- Introducció. Context històric. 11.1.2.- Canvi de Règim: caiguda de la monarquia i proclamació de la Segona República. 11.1.3.- Les eleccions municipals. MAPA 15. 11.2.- El període constituent. 11.2.1.- El govern provisional (14 d’abril - 28 de juny de 1931). 11.2.2.- La Constitució republicana de 1931. 11.2.3.- Els partits polítics de la Segona República. 11.2.4.- La conjuntura econòmica i social dels anys trenta. A.- L’economia. B.- La demografia. C.- La societat i la mentalitat de l’època. 11.3.- El bienni reformista o progressista (abril 1931 – novembre 1933). 11.3.1.- El govern constitucional d’esquerres (desembre 1931 – novembre 1933). Evolució política. 11.3.2.- Els principals problemes i reformes per solucionar-los. A.- Qüestió religiosa. B.- Reforma militar o de l’exèrcit. C.- Reforma agrària. D.- Reforma de l’Estat centralista: les autonomies regionals. E.- Reforma educativa i obra cultural. F.- Reforma social o laboral. G.- Problemes del govern reformista. G.1.- Els adversaris de les reformes i la reorganització de les dretes. G.2.- Obrerisme i conflictivitat social: El moviment obrer front a la República. BLOC III. TEMA 11/2. LA SEGONA REPÚBLICA (1931-1936)
  7. 7. EDAT CONTEMPORÀNIA TEMA 11.- La Segona República (1931-1936) / T-2 11.4.- El bienni conservador o bienni negre (novembre 1933 - febrer 1936). 11.4.1.- El nou govern conservador de centre - dreta del bienni negre (1933-1936). 11.4.2.- La paralització de les reformes. 11.4.3.- La revolució d’octubre del 1934. A.- La revolució social a Astúries. B.- La revolta de Catalunya (octubre de 1934). 11.4.4.- La crisi del bienni negre. 11.5.- El triomf del Front Popular (febrer – juliol 1936). 11.5.1.- Les eleccions de 1936 i el govern del Front Popular. 11.5.2.- Motius de la victòria del Front Popular. 11.5.3.- Accions de govern de la coalició d’esquerres del Front Popular. 11.5.4.- La preparació del cop d’estat. BLOC III. TEMA 11/2. LA SEGONA REPÚBLICA (1931-1936)
  8. 8. BLOC III. TEMA 11/2. LA SEGONA REPÚBLICA (1931-1936) EDAT CONTEMPORÀNIA TEMA 11.- La Segona República (1931-1936) / T-2 11.1.- LA PROCLAMACIÓ DE LA SEGONA REPÚBLICA. 11.2.- EL PERÍODE CONSTITUENT. 11.3.- EL BIENNI REFORMISTA O PROGRESSISTA (ABRIL 1931-NOVEMBRE 1933). 11.4.- EL BIENNI CONSERVADOR O NEGRE (NOVEMBRE 1933-FEBRER 1936). 11.5.- EL TRIOMF DEL FRONT POPULAR (FEBRER – JULIOL 1936).
  9. 9. G.- Problemes del govern reformista 11.3.- EL BIENNI REFORMISTA O PROGRESSISTA (ABRIL 1931 – NOVEMBRE 1933) 11.3.2.- Els principals problemes i reformes per solucionar-los G.1.- Els adversaris de les reformes i la reorganització de les dretes El colp (Sanjurjada) fracassa
  10. 10. G.- Problemes del govern reformista 11.3.- EL BIENNI REFORMISTA O PROGRESSISTA (ABRIL 1931 – NOVEMBRE 1933) 11.3.2.- Els principals problemes i reformes per solucionar-los G.1.- Els adversaris de les reformes i la reorganització de les dretes El colp fracassa, però aquests militars crearan de forma clandestina la Unión Militar Española (UME), que conspirarà en l’ombra contra la República i prepararà el cop de 1936.
  11. 11. Dretatresgrups Republicans Monàrquics 11.3.- EL BIENNI REFORMISTA O PROGRESSISTA (ABRIL 1931 – NOVEMBRE 1933) 11.3.2.- Els principals problemes i reformes per solucionar-los G.- Problemes del govern reformista Feixistes G.1.- Els adversaris de les reformes i la reorganització de les dretes Així, durant el bienni reformador, la DRETA es va consolidar i reorganitzar distingint-s’hi: Feixistes (darrere) Partido Agrario. CEDA / Confederación Española de Derechas Autónomas, de José Maria Gil Robles des de finals de 1932, catòlics. Acción Espanyola, de Ramiro de Maeztu. Renovación Espanyola // a les eleccions dins el Bloque Nacional, de José Calvo Sotelo. Comunión Tradicionalista dels carlins, de Manuel Fal Conde.
  12. 12. Dretatresgrups Republicans Monàrquics 11.3.- EL BIENNI REFORMISTA O PROGRESSISTA (ABRIL 1931 – NOVEMBRE 1933) 11.3.2.- Els principals problemes i reformes per solucionar-los G.- Problemes del govern reformista Feixistes G.1.- Els adversaris de les reformes i la reorganització de les dretes JONS / Juntas de Ofensiva Nacional – Sindicalista, de Ramiro Ledesma i Onésimo Redondo, antirepublicans, carlins i tradicionalistes que es fusiona amb la FE // Falange Española, de José Antonio Primo de Rivera, formant la Falange Española de las JONS; i en 1937 el Generalísimo Franco decreta la unificació amb els carlins i passarà a ser Falange Espanyola Tradicionalista y de las JONS (FET y de las JONS).
  13. 13. 11.2.- EL PERÍODE CONSTITUENT Esquerres Republicans Nacionalistes Obreristes PS / Partido Sindicalista: Angel Pestaña. POUM / Partit Obrer d’Unificació Marxista: Andreu Nin i Joaquim Maurín. PCE / Partido Comunista de Espanya: José Díaz Ramos i Dolores Ibarruri “La Pasionària”. PSOE / Partido Socialista Obrero Espanyol: Indalecio Prieto i Julián Besteiro. ORGA / Organización Republicana Gallega Autonomista: Santiago Casares Quiroga. ERC / Esquerra Republicana de Catalunya: Francesc Macià i Lluís Companys. Unión Republicana: Diego Martínez Barrio. PRRS / Partit Republicà Radical - Socialista: Marcelino Domingo. Acción Republicana / Izquierda Republicana: Manuel Azaña. 11.2.3.- Els partits polítics de la Segona República
  14. 14. 11.2.- EL PERÍODE CONSTITUENT 11.2.3.- Els partits polítics de la Segona República
  15. 15. 11.2.- EL PERÍODE CONSTITUENT 11.2.3.- Els partits polítics de la Segona RepúblicaCentre Republicans Nacionalistes Partit Republicà Radical: Alejandro Lerroux. DLR / Derecha Liberal Republicana: Niceto Alacalá Zamora i Miguel Maura. PNB / Partit Nacionalista Basc: José Antonio Aguirre.
  16. 16. 11.3.- EL BIENNI REFORMISTA O PROGRESSISTA (ABRIL 1931 – NOVEMBRE 1933) 11.3.- BIENNI REFORMISTA O PROGRESSISTA (ABRIL 1931-NOVEMBRE 1933). 1v preg. op B (2011, setembre). 2v preg. op A (2013, setembre). 11.3.1.- El govern constitucional d’esquerres (desembre 1931-novembre 1933). Evolució política. 11.3.2.- Els principals problemes i reformes per solucionar-los. A.- Qüestió religiosa. B.- Reforma militar o de l’exèrcit. C.- Reforma agrària. D.- Reforma de l’Estat centralista: les autonomies regionals. E.- Reforma educativa i obra cultural. F.- Reforma social o laboral. G.- Problemes del govern reformista. G.1.- Els adversaris de les reformes i la reorganització de les dretes. G.2.- Obrerisme i conflictivitat social: El moviment obrer front a la República.
  17. 17. G.- Problemes del govern reformista 11.3.- EL BIENNI REFORMISTA O PROGRESSISTA (ABRIL 1931 – NOVEMBRE 1933) 11.3.2.- Els principals problemes i reformes per solucionar-los G.2.- Obrerisme i conflictivitat social: El moviment obrer front a la República La poderosa CNT es divideix en dos sectors: Els moderats (Àngel Pestaña, Joan Peiró), partidaris de donar suport al govern d’esquerres i les seves reformes. Àngel Pestaña Joan Peiró Joan García Oliver Buenaventura Durruti Els radicals de la FAI (Joan Garcia Oliver, Buenaventura Durruti, Francisco Ascaso), partidaris d’una revolució immediata i de l’ús de la violència i que aniran imposant les seves tesis front a la lentitud de les reformes.
  18. 18. G.- Problemes del govern reformista 11.3.- EL BIENNI REFORMISTA O PROGRESSISTA (ABRIL 1931 – NOVEMBRE 1933) 11.3.2.- Els principals problemes i reformes per solucionar-los G.2.- Obrerisme i conflictivitat social: El moviment obrer front a la República El dirigent de la UGT, Francisco Largo Caballero, va ser ministre de Treball del govern d’Azaña. La CNT acusava a la UGT de ser col·laboradors amb el govern i pensaven que la República era un règim burgés, que havien de destruir mitjançant una revolució. Francisco Largo Caballero (ministre Treball)
  19. 19. G.- Problemes del govern reformista 11.3.- EL BIENNI REFORMISTA O PROGRESSISTA (ABRIL 1931 – NOVEMBRE 1933) 11.3.2.- Els principals problemes i reformes per solucionar-los G.2.- Obrerisme i conflictivitat social: El moviment obrer front a la República De la mateixa manera, la UGT (especialment al camp) i el PCE radicalitzaran les seves postures, demanant al govern major rapidesa i importància de les reformes.
  20. 20. G.- Problemes del govern reformista 11.3.- EL BIENNI REFORMISTA O PROGRESSISTA (ABRIL 1931 – NOVEMBRE 1933) 11.3.2.- Els principals problemes i reformes per solucionar-los Des de l’any 1932, les vagues, revoltes i ocupacions de terres no paren d’augmentar: normalment s’ocupaven les terres i l’ajuntament, es cremava el registre de la propietat i es col·lectivitzaven les terres (comunisme llibertari), fins que la Guàrdia Civil reprimia el moviment. G.2.- Obrerisme i conflictivitat social: El moviment obrer front a la República Destaquen TRES REVOLTES camperoles per la duresa de la repressió:  Castilblanco (Badajoz),  Casas Viejas (Cadis, 1933) i  Arnedo (Logroño), on la repressió en contra dels camperols va fer créixer el descontent, afavorint la violència d’aquests i les crítiques dels propis treballadors contra el govern d’esquerres d’Azaña.
  21. 21. G.- Problemes del govern reformista 11.3.- EL BIENNI REFORMISTA O PROGRESSISTA (ABRIL 1931 – NOVEMBRE 1933) 11.3.2.- Els principals problemes i reformes per solucionar-los G.2.- Obrerisme i conflictivitat social: El moviment obrer front a la República Per exemple, els camperols detinguts i acusats per la Guàrdia Civil en Castilblanco (Badajoz) van ser condemnats a mort, però més tard se’ls va amnistiar. Camperols detinguts per la Guàrdia Civil en Castilblanco (Badajoz)
  22. 22. 11.3.- EL BIENNI REFORMISTA O PROGRESSISTA Els acusats van ser condemnats a mort, però més tard se’ls va amnistiar.
  23. 23. G.- Problemes del govern reformista 11.3.- EL BIENNI REFORMISTA O PROGRESSISTA (ABRIL 1931 – NOVEMBRE 1933) 11.3.2.- Els principals problemes i reformes per solucionar-los G.2.- Obrerisme i conflictivitat social: El moviment obrer front a la República Però, el fet principal del moviment obrer enfront de la República va ser el de Casas Viejas (Cadis), en 1933, on els pagesos anarquistes començaren a ocupar terres il·legalment i la Guàrdia Civil va matar a 12 jornalers anarquistes. A finals d’aquest bienni, n’hi havia 10.000 anarquistes empresonats o deportats al Marroc o a Canàries.
  24. 24. 11.3.- EL BIENNI REFORMISTA O PROGRESSISTA
  25. 25. 11.3.- EL BIENNI REFORMISTA O PROGRESSISTA
  26. 26. 11.3.- EL BIENNI REFORMISTA O PROGRESSISTA
  27. 27. 11.3.- EL BIENNI REFORMISTA O PROGRESSISTA
  28. 28. 11.3.- EL BIENNI REFORMISTA O PROGRESSISTA
  29. 29. 11.3.- EL BIENNI REFORMISTA O PROGRESSISTA
  30. 30. G.- Problemes del govern reformista 11.3.- EL BIENNI REFORMISTA O PROGRESSISTA (ABRIL 1931 – NOVEMBRE 1933) 11.3.2.- Els principals problemes i reformes per solucionar-los G.2.- Obrerisme i conflictivitat social: El moviment obrer front a la República Tots aquests fets desgasten la coalició de republicans i socialistes del govern i provoquen una crisi, el govern d’Azaña cau el 12 de setembre del 33, quan dimiteix com a conseqüència dels fets de Casas Viejas i la seva incompatibilitat amb el president de la República, Niceto Alcalá Zamora, qui dissol les Corts i convoca eleccions per dia 19 de novembre del 1933.
  31. 31. G.- Problemes del govern reformista 11.3.- EL BIENNI REFORMISTA O PROGRESSISTA (ABRIL 1931 – NOVEMBRE 1933) 11.3.2.- Els principals problemes i reformes per solucionar-los G.2.- Obrerisme i conflictivitat social: El moviment obrer front a la República Niceto Alcalá Zamora dissol les Corts i convoca eleccions per dia 19 de novembre del 1933. Fotografies dels fets de Casas Viejas, Cadis, gener 1933.
  32. 32. BLOC III. TEMA 11/2. LA SEGONA REPÚBLICA (1931-1936) EDAT CONTEMPORÀNIA TEMA 11.- La Segona República (1931-1936) / T-2 11.1.- LA PROCLAMACIÓ DE LA SEGONA REPÚBLICA. 11.2.- EL PERÍODE CONSTITUENT. 11.3.- EL BIENNI REFORMISTA O PROGRESSISTA (ABRIL 1931-NOVEMBRE 1933). 11.4.- EL BIENNI CONSERVADOR O NEGRE (NOVEMBRE 1933-FEBRER 1936). 11.5.- EL TRIOMF DEL FRONT POPULAR (FEBRER – JULIOL 1936).
  33. 33. 11.4.- EL BIENNI CONSERVADOR O NEGRE (NOVEMBRE 1933 - FEBRER 1936) 11.4.- BIENNI CONSERVADOR O NEGRE (NOVEMBRE 1933-FEBRER 1936). 1v preg. op B (2010, juny). 2v preg. op B (2010, setembre). 3v preg. op A (2012, juny). 11.4.1.- El nou govern conservador de centre - dreta (1933-1936). 11.4.2.- La paralització de les reformes. 11.4.3.- La revolució d’octubre del 1934. A.- La revolució social a Astúries. B.- La revolta de Catalunya. 11.4.4.- La crisi del bienni negre.
  34. 34. 11.4.- EL BIENNI CONSERVADOR O NEGRE (NOVEMBRE 1933 - FEBRER 1936) 11.4.- BIENNI CONSERVADOR O NEGRE (NOVEMBRE 1933-FEBRER 1936). 1v preg. op B (2010, juny). 2v preg. op B (2010, setembre). 3v preg. op A (2012, juny). 11.4.1.- El nou govern conservador de centre - dreta (1933-1936). 11.4.2.- La paralització de les reformes. 11.4.3.- La revolució d’octubre del 1934. A.- La revolució social a Astúries. B.- La revolta de Catalunya. 11.4.4.- La crisi del bienni negre.
  35. 35. 11.4.- EL BIENNI CONSERVADOR O NEGRE (NOVEMBRE 1933 - FEBRER 1936) 11.4.1.- El nou govern conservador de centre - dreta (1933-1936) A les eleccions generals de 19 de novembre de 1933 perden les esquerres i guanyen els partits de centre i dreta.
  36. 36. 11.4.- EL BIENNI CONSERVADOR O NEGRE (NOVEMBRE 1933 - FEBRER 1936) 11.4.1.- El nou govern conservador de centre - dreta (1933-1936) De fet, el partit més votat va ser la CEDA (Confederación Española de Derechas Autónomas), la coalició de dretes dirigida per José María Gil Robles. José María Gil Robles
  37. 37. 11.4.- EL BIENNI CONSERVADOR O NEGRE (NOVEMBRE 1933 - FEBRER 1936) 11.4.1.- El nou govern conservador de centre - dreta (1933-1936) De fet, el partit més votat va ser la CEDA (Confederación Española de Derechas Autónomas), la coalició de dretes dirigida per José María Gil Robles, que va treure 115 diputats. El segon més votat va ser el Partit Radical d’Alejandro Lerroux amb 102 diputats, i el tercer el PSOE amb 58 diputats. A Catalunya va guanyar les eleccions la Lliga Regionalista.
  38. 38. 11.4.- EL BIENNI CONSERVADOR O NEGRE (NOVEMBRE 1933 - FEBRER 1936) 11.4.1.- El nou govern conservador de centre - dreta (1933-1936) De fet, el partit més votat va ser la CEDA (Confederación Española de Derechas Autónomas), la coalició de dretes dirigida per José María Gil Robles, que va treure 115 diputats. El segon més votat va ser el Partit Radical d’Alejandro Lerroux amb 102 diputats, i el tercer el PSOE amb 58 diputats. A Catalunya va guanyar les eleccions la Lliga Regionalista.
  39. 39. 11.4.- EL BIENNI CONSERVADOR O NEGRE (NOVEMBRE 1933 - FEBRER 1936) 11.4.1.- El nou govern conservador de centre - dreta (1933-1936) De fet, el partit més votat va ser la CEDA (Confederación Española de Derechas Autónomas), la coalició de dretes dirigida per José María Gil Robles, que va treure 115 diputats. El segon més votat va ser el Partit Radical d’Alejandro Lerroux amb 102 diputats, i el tercer el PSOE amb 58 diputats. A Catalunya va guanyar les eleccions la Lliga Regionalista. PARTITS PERCENTATGE DE DIPUTATS Esquerra 20,41% (99 diputats) Partit Socialista 11,98% ERC 4,75% Izquierda Republicana 1,44% Partit Radical Socialista 0,61% Federals 0,41% Partit Comunista 0,20% Altres 1,02% Centre i dreta 79,59% (373 diputats) CEDA 23,34% Partido Radical 16,52% Partido Agrario 8,05% Partits Monàrquics 6,61% Lliga Catalana 4,95% Partido Republicano Conservador 3,71% Partido Liberal Demócrata 1,85% Falange Española 0,20% Altres 14,46%
  40. 40. 11.4.- EL BIENNI CONSERVADOR O NEGRE (NOVEMBRE 1933 - FEBRER 1936) 11.4.1.- El nou govern conservador de centre - dreta (1933-1936) A les eleccions generals de 19 de novembre de 1933 perden les esquerres i guanyen els partits de centre i dreta.
  41. 41. 11.4.1.- El nou govern conservador de centre - dreta (1933-1936) Els MOTIUS per les que guanyaren les dretes foren: 11.4.- EL BIENNI CONSERVADOR O NEGRE (NOVEMBRE 1933 - FEBRER 1936) 1.- Tota la gent de dretes va anar a votar.
  42. 42. 11.4.1.- El nou govern conservador de centre - dreta (1933-1936) Els MOTIUS per les que guanyaren les dretes foren: 11.4.- EL BIENNI CONSERVADOR O NEGRE (NOVEMBRE 1933 - FEBRER 1936) 1.- Tota la gent de dretes va anar a votar. 2.- Els anarquistes varen demanar l’abstenció als seus simpatitzants.
  43. 43. 11.4.1.- El nou govern conservador de centre - dreta (1933-1936) Els MOTIUS per les que guanyaren les dretes foren: 11.4.- EL BIENNI CONSERVADOR O NEGRE (NOVEMBRE 1933 - FEBRER 1936) 1.- Tota la gent de dretes va anar a votar. 2.- Els anarquistes varen demanar l’abstenció als seus simpatitzants. 3.- Molts votants d’esquerres no votaren decebuts per la lentitud de les reformes del primer bienni.
  44. 44. 11.4.1.- El nou govern conservador de centre - dreta (1933-1936) Els MOTIUS per les que guanyaren les dretes foren: 11.4.- EL BIENNI CONSERVADOR O NEGRE (NOVEMBRE 1933 - FEBRER 1936) 1.- Tota la gent de dretes va anar a votar. 2.- Els anarquistes varen demanar l’abstenció als seus simpatitzants. 3.- Molts votants d’esquerres no votaren decebuts per la lentitud de les reformes del primer bienni. 4.- La incorporació del vot femení: altre vot conservador més que va ajudar a les dretes (tot i que quelcom pensa que el vot femení no va influir, almenys tant).
  45. 45. 11.4.1.- El nou govern conservador de centre - dreta (1933-1936) Els MOTIUS per les que guanyaren les dretes foren: 11.4.- EL BIENNI CONSERVADOR O NEGRE (NOVEMBRE 1933 - FEBRER 1936) 1.- Tota la gent de dretes va anar a votar. 3.- Molts votants d’esquerres no votaren decebuts per la lentitud de les reformes del primer bienni. 5.- El sistema electoral durant la República era un sistema que amb pocs vots de diferència atorgava una gran representació parlamentària. 4.- La incorporació del vot femení: altre vot conservador més que va ajudar a les dretes (tot i que quelcom pensa que el vot femení no va influir, almenys tant). 2.- Els anarquistes varen demanar l’abstenció als seus simpatitzants.
  46. 46. 11.4.1.- El nou govern conservador de centre - dreta (1933-1936) Els MOTIUS per les que guanyaren les dretes foren: 11.4.- EL BIENNI CONSERVADOR O NEGRE (NOVEMBRE 1933 - FEBRER 1936) 1.- Tots els de dretes va anar a votar. 3.- Votants d’esquerres no voten decebuts per lentitud reformes. 5.- El sistema electoral durant la República era un sistema que amb pocs vots de diferència atorgava una gran representació parlamentària. 4.- Vot femení conservador va ajudar a les dretes. 2.- Anarquistes demanen abstenció.
  47. 47. 11.4.1.- El nou govern conservador de centre - dreta (1933-1936) Els MOTIUS per les que guanyaren les dretes foren: 11.4.- EL BIENNI CONSERVADOR O NEGRE (NOVEMBRE 1933 - FEBRER 1936) 1.- Tots els de dretes va anar a votar. 3.- Votants d’esquerres no voten decebuts per lentitud reformes. 5.- El sistema electoral durant la República era un sistema que amb pocs vots de diferència atorgava una gran representació parlamentària. 4.- Vot femení conservador va ajudar a les dretes. 2.- Anarquistes demanen abstenció. Sense oblidar la campanya a favor del vot a la dreta
  48. 48. 11.4.- EL BIENNI CONSERVADOR O NEGRE (NOVEMBRE 1933 - FEBRER 1936) 11.4.1.- El nou govern conservador de centre - dreta (1933-1936) Alejandro Lerroux Els MOTIUS per les que guanyaren les dretes foren: Sense oblidar la campanya a favor del vot a la dreta
  49. 49. 11.4.- EL BIENNI CONSERVADOR O NEGRE (NOVEMBRE 1933 - FEBRER 1936) 11.4.1.- El nou govern conservador de centre - dreta (1933-1936) Els MOTIUS per les que guanyaren les dretes foren: Sense oblidar la campanya a favor del vot a la dreta José María Gil Robles
  50. 50. 11.4.- EL BIENNI CONSERVADOR O NEGRE (NOVEMBRE 1933 - FEBRER 1936) 11.4.1.- El nou govern conservador de centre - dreta (1933-1936) Els MOTIUS per les que guanyaren les dretes foren: CNT: abstenció. Desunió partits d’esquerres. Desprestigi govern d’esquerres.
  51. 51. 11.4.1.- El nou govern conservador de centre - dreta (1933-1936) Després dels resultats de les eleccions, Niceto Alcalá Zamora (president de la República) va elegir com a president del govern a Alejandro Lerroux. 11.4.- EL BIENNI CONSERVADOR O NEGRE (NOVEMBRE 1933 - FEBRER 1936) Alejandro Lerroux Niceto Alcalá Zamora
  52. 52. 11.4.1.- El nou govern conservador de centre - dreta (1933-1936) Després dels resultats de les eleccions, Niceto Alcalá Zamora (president de la República) va elegir com a president del govern a Alejandro Lerroux. 11.4.- EL BIENNI CONSERVADOR O NEGRE (NOVEMBRE 1933 - FEBRER 1936) La dreta i el centre-dreta són els guanyadors de les eleccions. Niceto Alcalá Zamora (PRLD), del Partit Derecha Liberal Republicana Alejandro Lerroux, líder del PRR, cap de govern, del Partit Radical Republicà. Confia l’organització d’un nou govern
  53. 53. 11.4.1.- El nou govern conservador de centre - dreta (1933-1936) 11.4.- EL BIENNI CONSERVADOR O NEGRE (NOVEMBRE 1933 - FEBRER 1936) Lerroux va formar un nou govern amb membres del Partit Radical (la CEDA no entrà a formar part del nou govern per expressa prohibició d’Alcalá Zamora que, en paraules seves, no volia provocar a les esquerres).
  54. 54. 11.4.1.- El nou govern conservador de centre - dreta (1933-1936) La CEDA es va comprometre a donar suport parlamentari al Partit Radical, a canvi de paralitzar les reformes. Així, el nou govern es forma per la coalició de dos partits: governa el Partit Radical, amb Lerroux com a president, amb el recolzament de la CEDA, però no es van entendre ja que Gil Robles era antirepublicà, i es revisen i paralitzen algunes de les reformes del bienni anterior, sobretot la reforma agrària. 11.4.- EL BIENNI CONSERVADOR O NEGRE (NOVEMBRE 1933 - FEBRER 1936) José María Gil Robles
  55. 55. 11.4.- EL BIENNI CONSERVADOR O NEGRE (NOVEMBRE 1933 - FEBRER 1936) 11.4.- BIENNI CONSERVADOR O NEGRE (NOVEMBRE 1933-FEBRER 1936). 1v preg. op B (2010, juny). 2v preg. op B (2010, setembre). 3v preg. op A (2012, juny). 11.4.1.- El nou govern conservador de centre - dreta (1933-1936). 11.4.2.- La paralització de les reformes. 11.4.3.- La revolució d’octubre del 1934. A.- La revolució social a Astúries. B.- La revolta de Catalunya. 11.4.4.- La crisi del bienni negre.
  56. 56. 11.4.2.- La paralització de les reformes 11.4.- EL BIENNI CONSERVADOR O NEGRE (NOVEMBRE 1933 - FEBRER 1936) Es frena la REFORMA AGRÀRIA: es tornen les terres a la noblesa (sense indemnització), s’anul·len les concessions de terres mal conreades als camperols pobres i es dóna llibertat absoluta de contractació. Baixada general de salaris. “Art. 2. Queda derogada la base octava de la Ley de Reforma Agraria en cuanto autoriza la expropiación sin indemnización de fincas rústicas, con anulación de los acuerdos de expropiación anteriores a la presente Ley, y en los demás extremos que se opongan a lo dispuesto en esta. Las expropiaciones realizadas de hecho hasta la fecha quedan convertidas en ocupaciones temporales, que se regirán por los preceptos de la base novena de la referida Ley, satisfaciéndose a los propietarios la renta correspondiente desde el día de la incautación de las fincas, y caducando la ocupación a los nueve años, si antes no se hubiere efectuado la expropiación (…). La expropiación de las fincas, cualquiera que sea su titular, se efectuará previo pago al contado de su valor, que se señalará en tasación pericial contradictoria, por técnicos agrícolas (…).” Segunda Ley de Reforma Agraria, de 1 de agosto de 1935, que rectifica la Ley de Bases anterior.
  57. 57. 11.4.2.- La paralització de les reformes 11.4.- EL BIENNI CONSERVADOR O NEGRE (NOVEMBRE 1933 - FEBRER 1936) Es frena la REFORMA AGRÀRIA: es tornen les terres a la noblesa (sense indemnització), s’anul·len les concessions de terres mal conreades als camperols pobres i es dóna llibertat absoluta de contractació. Baixada general de salaris. Els propietaris es vengen dels camperols d’esquerres i augmenta la tensió social al camp. “El Comité nacional de esta Federación Española de Trabajadores de la Tierra […] acordó elevar a ese ministerio las siguientes conclusiones: Aplicación del laboreo forzoso, suprimiendo los trámites burocráticos. Aplicación íntegra e inmediata a la Reforma Agraria. Queremos explicar las razones que justifican la urgencia de las demandas solicitadas: El laboreo forzoso puede ser, aunque no ha sido, un medio útil de acrecentar y mejorar la riqueza agrícola, y de combatir eficazmente el paro en el campo. Los largos y pesados trámites burocráticos inutilizaron esta ley, como tantas otras dictadas con la mejor intención, pero que en la práctica no han servido casi para nada [...]. En cuanto a la Reforma Agraria, es tan lenta su aplicación, que cuanto dijéramos es poco para expresar el disgusto nuestro y de los campesinos. Pensamos, no sin amargura, que a primeros de marzo venció el plazo de un año señalado para terminar el inventario; pensamos que el Instituto posee recursos y tierras sobradas para efectuar un sinfín de asentamientos, y que todo eso, que pudo y debió contribuir a reducir el paro de un modo eficaz y definitivo, lleva camino de no realizarse quién sabe hasta cuándo. No es extraño, pues, que el campesino vaya perdiendo completamente la fe en la Reforma, y que a impulsos de la necesidad y de la falta de trabajo sueñe con apoderarse violentamente de unas tierras que la República le prometió, pero que hasta hoy no supo darle por los cauces de la ley. No creemos que convenga al país el mantenimiento de esta situación peligrosa y precaria, y, en consecuencia: Solicitamos respetuosamente de V. E. que se aplique el laboreo forzoso, suprimiendo los trámites burocráticos, y que se dé tierra a los campesinos, aplicando integral e inmediatamente la Reforma Agraria.” Viva V. E. muchos años. Madrid, 6 de marzo de 1934. El secretario general, Ricardo Zabalza. Excelentísimo señor ministro de Agricultura. Escrito de la Federación de Trabajadores de la Tierra (UGT) al ministro de Agricultura (1934)
  58. 58. 11.4.2.- La paralització de les reformes REFORMA DE L’ESTAT. El nou govern s’enfronta amb els nacionalistes catalans (els paralitza la Llei de Contractes de Conreu) i bascos (paralitza el projecte d’Estatut basc presentat pel PNB). 11.4.- EL BIENNI CONSERVADOR O NEGRE (NOVEMBRE 1933 - FEBRER 1936)
  59. 59. 11.4.2.- La paralització de les reformes REFORMA DE L’ESTAT. El nou govern s’enfronta amb els nacionalistes catalans (els paralitza la Llei de Contractes de Conreu) i bascos (paralitza el projecte d’Estatut basc presentat pel PNB). 11.4.- EL BIENNI CONSERVADOR O NEGRE (NOVEMBRE 1933 - FEBRER 1936) José Antonio Aguirre y Lecube. Primer Lehendakari del País Basc, durant la II República.
  60. 60. 11.4.- EL BIENNI CONSERVADOR O NEGRE (NOVEMBRE 1933 - FEBRER 1936) 11.4.2.- La paralització de les reformes NO s’anul·la, però SÍ es contraresta la REFORMA RELIGIOSA: s’aprova dotar de pressupost a l’església catòlica i s’inicien negociacions per intentar signar un nou concordat amb la Santa Seu.
  61. 61. 11.4.- EL BIENNI CONSERVADOR O NEGRE (NOVEMBRE 1933 - FEBRER 1936) 11.4.2.- La paralització de les reformes NO s’anul·la, però SÍ es contraresta la REFORMA RELIGIOSA: s’aprova dotar de pressupost a l’església catòlica i s’inicien negociacions per intentar signar un nou concordat amb la Santa Seu. No deroguen la REFORMA EDUCATIVA, però redueixen molt el pressupost assignat a educació. La REFORMA MILITAR continua vigent, però Lerroux amnistia els col·laboradors de la dictadura de Primo de Rivera, i els revoltats (“sublevados”) i implicats en l’intent de cop d’estat militar de dretes, l’agost de 1932 a Sevilla, és a dir, els protagonistes de la Sanjurjada, i se’ls va canviar la pena de mort per l’exili. Alguns generals colpistes de l’exèrcit espanyol. General Sanjurjo
  62. 62. 11.4.2.- La paralització de les reformes 11.4.- EL BIENNI CONSERVADOR O NEGRE (NOVEMBRE 1933 - FEBRER 1936) No deroguen la REFORMA EDUCATIVA, però redueixen el pressupost que li assignen. Això va molestar a les esquerres i Alcalá Zamora va llevar del poder a Lerroux i va posar a un altre membre del mateix Partit Republicà Radical: Ricardo Samper i Ibañez (advocat valencià, alcalde de València i, després, president del govern de la Segona República, consultar ANNEX 1). Ricardo Samper i Ibañez NO s’anul·la, però SÍ es contraresta la REFORMA RELIGIOSA: s’aprova dotar de pressupost a l’església catòlica i s’inicien negociacions per intentar signar un nou concordat amb la Santa Seu. La REFORMA MILITAR continua vigent, però Lerroux amnistia els col·laboradors de la dictadura de Primo de Rivera, i els revoltats (“sublevados”) i implicats en l’intent de cop d’estat militar de dretes, l’agost de 1932 a Sevilla, és a dir, els protagonistes de la Sanjurjada, i se’ls va canviar la pena de mort per l’exili.
  63. 63. 11.4.2.- La paralització de les reformes 11.4.- EL BIENNI CONSERVADOR O NEGRE (NOVEMBRE 1933 - FEBRER 1936) Ricardo Samper i Ibañez Això va molestar a les esquerres i Alcalá Zamora va llevar del poder a Lerroux i va posar a un altre membre del mateix Partit Republicà Radical: Ricardo Samper i Ibañez (advocat valencià, alcalde de València i, després, president del govern de la Segona República, consultar ANNEX 1).
  64. 64. 11.4.2.- La paralització de les reformes En octubre de 1934, Gil Robles no volia a Samper i li va llevar el suport parlamentari i va exigir entrar a formar part del govern. Volia a Lerroux i demanà entrar en el nou govern amb tres ministres de la CEDA. 11.4.- EL BIENNI CONSERVADOR O NEGRE (NOVEMBRE 1933 - FEBRER 1936) José María Gil Robles Ricardo Samper i Ibañez
  65. 65. 11.4.2.- La paralització de les reformes Davant d’aquesta petició, Alcalá Zamora torna a cridar a Lerroux al poder, la CEDA exigeix a Lerroux contundència i un canvi de govern per poder entrar a formar part d’ell, aconseguint la CEDA tres ministeris (Gil Robles serà ministre de la Guerra). 11.4.- EL BIENNI CONSERVADOR O NEGRE (NOVEMBRE 1933 - FEBRER 1936) Niceto Alcalá Zamora Alejandro Lerroux
  66. 66. 11.4.- EL BIENNI CONSERVADOR O NEGRE (NOVEMBRE 1933 - FEBRER 1936) José María Gil Robles, líder de la CEDA, s’incorpora al govern l’1 d’octubre de 1934. Alejandro Lerroux, líder del PRR, cap de govern. Davant d’aquesta petició, Alcalá Zamora torna a cridar a Lerroux al poder, la CEDA exigeix a Lerroux contundència i un canvi de govern per poder entrar a formar part d’ell, aconseguint la CEDA tres ministeris (Gil Robles serà ministre de la Guerra). 11.4.2.- La paralització de les reformes
  67. 67. 11.4.2.- La paralització de les reformes Aconseguint la CEDA tres ministeris (Gil Robles serà ministre de la Guerra). 11.4.- EL BIENNI CONSERVADOR O NEGRE (NOVEMBRE 1933 - FEBRER 1936) Gil Robles (ministre de Guerra) lliura diplomes.
  68. 68. 11.4.2.- La paralització de les reformes L’entrada de ministres de la CEDA al govern dispara la conflictivitat social. 11.4.- EL BIENNI CONSERVADOR O NEGRE (NOVEMBRE 1933 - FEBRER 1936) “El buen pueblo que saludó emocionado la victoria del 14 de abril está que no sale de su asombro. ¿Tan breve es el tránsito de la ilusión a la desesperación? Es increíble. En efecto: increíble. Mas, ¿qué hacer? Esta es la pregunta que se habrán formulado a estas horas cientos de miles de españoles: ¿Qué hacer? Dos son los caminos: el de la resignación, que a nadie aconsejamos, y el de la oposición, que será el nuestro. No se nos tome en cuenta la exactitud de las palabras. No podemos usarlas con el rigor que fuera de nuestro gusto. El lector, pues, puede recargar la palabra oposición con los acentos que le resulten más gratos, en la seguridad de que no sufrirá engaño. Transigir con la CEDA en el Poder es conformarse buenamente con una restauración borbónica. Es admitirla como inevitable. ¿Se avienen a eso los republicanos? Nosotros, no. Seguimos siendo intransigentes en alto grado. La CEDA es el desafío a la República y a las clases trabajadoras. Y nadie puede jactarse hasta ahora de habernos desafiado con impunidad y sin que le ofreciésemos, inmediata y eficaz, nuestra respuesta. Recapitulemos un instante: ayudamos a la implantación de la República, nos avinimos a que se encauzase por un derrotero democrático y parlamentario, supimos disculparle yerros de bulto; todo eso hicimos y mucho más. ¿Es que se nos puede pedir que nos crucemos de brazos ante el peligro de que la República pacte su propia derrota? Se nos pediría, en tal caso, complicidad con un delito, y preguntamos: ¿Quién es el que puede hacernos esa petición? Que se yerga. Que asuma la responsabilidad de tamaña demanda. La degradación republicana ha llegado al límite previsto, y, asumiendo la responsabilidad de nuestras palabras y nuestros actos, revaloramos nuestras palabras de ayer: Ni un paso atrás. Quienes estén en nuestra línea, que es la línea de todos los trabajadores españoles, que sumen gozosos sus esfuerzos al esfuerzo socialista. Todavía es tiempo, o, mejor dicho: ahora es tiempo. Después...; después puede ser -con uno u otro resultado- demasiado tarde.” El Socialista, de 4 de octubre de 1934.
  69. 69. 11.4.2.- La paralització de les reformes CONSEQÜÈNCIES: L’aturada d’algunes reformes i el gir polític cap a la dreta radicalitza el moviment obrer i, fins i tot, part del PSOE i la UGT (Largo Caballero) propugnen dur a terme una revolució social. Les vagues i conflictes s’estenen per tot el país i es produeixen intents revolucionaris (Astúries) i federalistes (Catalunya), que durà a la revolució d’octubre de 1934. 11.4.- EL BIENNI CONSERVADOR O NEGRE (NOVEMBRE 1933 - FEBRER 1936) Francisco Largo Caballero
  70. 70. 11.4.2.- La paralització de les reformes CONSEQÜÈNCIES: Les vagues i conflictes s’estenen per tot el país i es produeixen intents revolucionaris (Astúries) i federalistes (Catalunya), que durà a la revolució d’octubre de 1934. 11.4.- EL BIENNI CONSERVADOR O NEGRE (NOVEMBRE 1933 - FEBRER 1936)
  71. 71. 11.4.2.- La paralització de les reformes CONSEQÜÈNCIES: Les vagues i conflictes s’estenen per tot el país i es produeixen intents revolucionaris (Astúries) i federalistes (Catalunya), que durà a la revolució d’octubre de 1934. 11.4.- EL BIENNI CONSERVADOR O NEGRE (NOVEMBRE 1933 - FEBRER 1936)
  72. 72. 11.4.- EL BIENNI CONSERVADOR O NEGRE (NOVEMBRE 1933 - FEBRER 1936) 11.4.- BIENNI CONSERVADOR O NEGRE (NOVEMBRE 1933-FEBRER 1936). 1v preg. op B (2010, juny). 2v preg. op B (2010, setembre). 3v preg. op A (2012, juny). 11.4.1.- El nou govern conservador de centre - dreta (1933-1936). 11.4.2.- La paralització de les reformes. 11.4.3.- La revolució d’octubre del 1934. A.- La revolució social a Astúries. B.- La revolta de Catalunya. 11.4.4.- La crisi del bienni negre.
  73. 73. 11.4.3.- La revolució d’octubre del 1934 11.4.- EL BIENNI CONSERVADOR O NEGRE (NOVEMBRE 1933 - FEBRER 1936) Francisco Largo Caballero Davant l’entrada de representants de la CEDA al govern de Lerroux, el 4 d’octubre de 1934, i tement que Gil Robles fes un pronunciament, el 5 d’octubre del 34, sectors del PSOE i la UGT preparen una revolta i convoquen una vaga general revolucionària a tota Espanya per iniciativa de Francisco Largo Caballero. Pretenien fer-se amb el poder en pocs dies.
  74. 74. 11.4.3.- La revolució d’octubre del 1934 UGT fa la crida a la vaga general, però la CNT no s’hi afegeix a la insurrecció armada i la revolució només triomfa a Astúries durant dues setmanes, revolta que va ser reprimida durament. 11.4.- EL BIENNI CONSERVADOR O NEGRE (NOVEMBRE 1933 - FEBRER 1936) Francisco Largo Caballero
  75. 75. 11.4.3.- La revolució d’octubre del 1934 El govern decreta l’estat de guerra per a aturar la vaga, però tot i això, la vaga tindrà molta importància a Astúries i Catalunya, també vaga de ferroviaris a Madrid (el mateix octubre del 1934). El govern amb el suport de l’exèrcit restabliren la situació (excepte a Astúries que va tenir més ressò i durada). 11.4.- EL BIENNI CONSERVADOR O NEGRE (NOVEMBRE 1933 - FEBRER 1936) Vaga de ferroviaris a Madrid (octubre del 1934).
  76. 76. 11.4.3.- La revolució d’octubre del 1934 La revolució d’octubre del 34 va començar per dues vies: A.- La revolució social a Astúries. B.- La revolta de Catalunya. 11.4.- EL BIENNI CONSERVADOR O NEGRE (NOVEMBRE 1933 - FEBRER 1936)
  77. 77. 11.4.- EL BIENNI CONSERVADOR O NEGRE (NOVEMBRE 1933 - FEBRER 1936) 11.4.- BIENNI CONSERVADOR O NEGRE (NOVEMBRE 1933-FEBRER 1936). 1v preg. op B (2010, juny). 2v preg. op B (2010, setembre). 3v preg. op A (2012, juny). 11.4.1.- El nou govern conservador de centre - dreta (1933-1936). 11.4.2.- La paralització de les reformes. 11.4.3.- La revolució d’octubre del 1934. A.- La revolució social a Astúries. B.- La revolta de Catalunya. 11.4.4.- La crisi del bienni negre.
  78. 78. 11.4.3.- La revolució d’octubre del 1934 A.- La revolució social a Astúries 11.4.- EL BIENNI CONSERVADOR O NEGRE (NOVEMBRE 1933 - FEBRER 1936) L’acord previ entre anarquistes, socialistes i comunistes va permetre organitzar en Astúries una autèntica Revolució social: units organitzen columnes de miners que ocupen els pobles de la conca i casernes de la Guàrdia Civil, substitueixen els ajuntaments per comitès revolucionaris, que van assumir el proveïment d’aliments, el funcionament dels transports i el subministrament d’aigua i electricitat, aboleixen la propietat privada i es llancen a ocupar Oviedo.
  79. 79. 11.4.3.- La revolució d’octubre del 1934 A.- La revolució social a Astúries 11.4.- EL BIENNI CONSERVADOR O NEGRE (NOVEMBRE 1933 - FEBRER 1936) L’acord previ entre anarquistes, socialistes i comunistes va permetre organitzar en Astúries una autèntica Revolució social: units organitzen columnes de miners que ocupen els pobles de la conca i casernes de la Guàrdia Civil, substitueixen els ajuntaments per comitès revolucionaris, que van assumir el proveïment d’aliments, el funcionament dels transports i el subministrament d’aigua i electricitat, aboleixen la propietat privada i es llancen a ocupar Oviedo.
  80. 80. 11.4.3.- La revolució d’octubre del 1934 A.- La revolució social a Astúries 11.4.- EL BIENNI CONSERVADOR O NEGRE (NOVEMBRE 1933 - FEBRER 1936) L’acord previ entre anarquistes, socialistes i comunistes va permetre organitzar en Astúries una autèntica Revolució social: units organitzen columnes de miners que ocupen els pobles de la conca i casernes de la Guàrdia Civil, substitueixen els ajuntaments per comitès revolucionaris, que van assumir el proveïment d’aliments, el funcionament dels transports i el subministrament d’aigua i electricitat, aboleixen la propietat privada i es llancen a ocupar Oviedo.
  81. 81. 11.4.3.- La revolució d’octubre del 1934 A.- La revolució social a Astúries 11.4.- EL BIENNI CONSERVADOR O NEGRE (NOVEMBRE 1933 - FEBRER 1936)
  82. 82. 11.4.3.- La revolució d’octubre del 1934 A.- La revolució social a Astúries 11.4.- EL BIENNI CONSERVADOR O NEGRE (NOVEMBRE 1933 - FEBRER 1936)
  83. 83. 11.4.3.- La revolució d’octubre del 1934 A.- La revolució social a Astúries 11.4.- EL BIENNI CONSERVADOR O NEGRE (NOVEMBRE 1933 - FEBRER 1936) Proclamació a Oviedo de la República Socialista d’Astúries L’acord previ entre anarquistes, socialistes i comunistes va permetre organitzar en Astúries una autèntica Revolució social: units organitzen columnes de miners que ocupen els pobles de la conca i casernes de la Guàrdia Civil, substitueixen els ajuntaments per comitès revolucionaris, que van assumir el proveïment d’aliments, el funcionament dels transports i el subministrament d’aigua i electricitat, aboleixen la propietat privada i es llancen a ocupar Oviedo.
  84. 84. 11.4.3.- La revolució d’octubre del 1934 A.- La revolució social a Astúries 11.4.- EL BIENNI CONSERVADOR O NEGRE (NOVEMBRE 1933 - FEBRER 1936) Proclamació a Oviedo de la República Socialista d’Astúries. “El Comité Provincial Revolucionario de Asturias. ¡Proletarios todos, obreros y campesinos! Nuestra Revolución sigue su marcha ascendente. De esta realidad que nadie os aparte. De nuestra potencia es un exponente la debilidad de las fuerzas enemigas acusada en los procedimientos asesinos que emplean en la lucha, penetrando en las casas de Oviedo, en los hogares pobres y degollando con la gumía de uso en las cabilas del Rif, seres inocentes, niños en presencia de sus madres... ¡Obreros: En pie de guerra! ¡Se juega la última carta! Nosotros organizamos sobre la marcha al Ejército Rojo. El servicio obligatorio con la incorporación a filas de todos los hombres desde los diecisiete hasta los cuarenta años. Todos a sumarse a la Revolución... Rusia, la patria del proletariado, nos ayudará a construir, sobre las cenizas de lo podrido, el sólido edificio marxista que nos cobije para siempre. Adelante la Revolución. ¡Viva la Dictadura del Proletariado! Dado hoy, 16 de octubre de 1934.” Manifiesto del Comité de Sama, Asturias. L’acord previ entre anarquistes, socialistes i comunistes va permetre organitzar en Astúries una autèntica Revolució social: units organitzen columnes de miners que ocupen els pobles de la conca i casernes de la Guàrdia Civil, substitueixen els ajuntaments per comitès revolucionaris, que van assumir el proveïment d’aliments, el funcionament dels transports i el subministrament d’aigua i electricitat, aboleixen la propietat privada i es llancen a ocupar Oviedo.
  85. 85. 11.4.3.- La revolució d’octubre del 1934 A.- La revolució social a Astúries 11.4.- EL BIENNI CONSERVADOR O NEGRE (NOVEMBRE 1933 - FEBRER 1936) Esclat revolucionari
  86. 86. 11.4.3.- La revolució d’octubre del 1934 A.- La revolució social a Astúries 11.4.- EL BIENNI CONSERVADOR O NEGRE (NOVEMBRE 1933 - FEBRER 1936) Per tal de reprimir la revolta, el govern envià a Astúries l’exèrcit d’Àfrica (la Legión des del Marroc) dirigit per Franco (serà anomenat cap de l’Estat Major) per a reprimir el moviment.
  87. 87. 11.4.3.- La revolució d’octubre del 1934 A.- La revolució social a Astúries 11.4.- EL BIENNI CONSERVADOR O NEGRE (NOVEMBRE 1933 - FEBRER 1936) Els asturians resisteixen deu dies, però tot acabarà amb una duríssima repressió (més de mil miners morts i dos mil ferits, cinc mil detinguts).
  88. 88. 11.4.3.- La revolució d’octubre del 1934 A.- La revolució social a Astúries 11.4.- EL BIENNI CONSERVADOR O NEGRE (NOVEMBRE 1933 - FEBRER 1936) Els asturians resisteixen deu dies, però tot acabarà amb una duríssima repressió (més de mil miners morts, dos mil ferits, cinc mil detinguts). 1000 miners morts 2000 ferits 5000 detinguts Trasllat de detinguts durant la Revolució d’Astúries.
  89. 89. 11.4.3.- La revolució d’octubre del 1934 A.- La revolució social a Astúries 11.4.- EL BIENNI CONSERVADOR O NEGRE (NOVEMBRE 1933 - FEBRER 1936)
  90. 90. 11.4.3.- La revolució d’octubre del 1934 A.- La revolució social a Astúries 11.4.- EL BIENNI CONSERVADOR O NEGRE (NOVEMBRE 1933 - FEBRER 1936) Aquesta “guerra” de les tropes marroquines i els obrers d’Astúries era una guerra desigual, ja que a Astúries pràcticament tots moriren.
  91. 91. 11.4.3.- La revolució d’octubre del 1934 A.- La revolució social a Astúries 11.4.- EL BIENNI CONSERVADOR O NEGRE (NOVEMBRE 1933 - FEBRER 1936) Després d’això, la repressió del moviment obrer asturià va ser molt forta.
  92. 92. 11.4.3.- La revolució d’octubre del 1934 A.- La revolució social a Astúries 11.4.- EL BIENNI CONSERVADOR O NEGRE (NOVEMBRE 1933 - FEBRER 1936) Després d’això, la repressió del moviment obrer asturià va ser molt forta.
  93. 93. 11.4.3.- La revolució d’octubre del 1934 A.- La revolució social a Astúries 11.4.- EL BIENNI CONSERVADOR O NEGRE (NOVEMBRE 1933 - FEBRER 1936) Largo Caballero va ser empresonat, a les investigacions posteriors va eludir la seva responsabilitat, i els comunistes es varen presentar davant del proletariat com els protagonistes de la revolució. Com a conseqüència els comunistes varen tenir grans simpaties. Largo Caballero empresonat.
  94. 94. 11.4.3.- La revolució d’octubre del 1934 A.- La revolució social a Astúries 11.4.- EL BIENNI CONSERVADOR O NEGRE (NOVEMBRE 1933 - FEBRER 1936) Azaña, pres al destructor Sánchez Barcaiztegui rep la visita de Marcelino Domingo.
  95. 95. 11.4.3.- La revolució d’octubre del 1934 A.- La revolució social a Astúries 11.4.- EL BIENNI CONSERVADOR O NEGRE (NOVEMBRE 1933 - FEBRER 1936) La revolució d’Astúries és un antecedent del Front Popular (unió de totes les esquerres) i de la Guerra Civil, tant per la forma d’organitzar-se els obrers com per la brutal repressió de l’exèrcit amb Franco al cap.
  96. 96. 11.4.3.- La revolució d’octubre del 1934 A.- La revolució social a Astúries 11.4.- EL BIENNI CONSERVADOR O NEGRE (NOVEMBRE 1933 - FEBRER 1936) La revolució d’Astúries és un antecedent del Front Popular (unió de totes les esquerres) i de la Guerra Civil, tant per la forma d’organitzar-se els obrers com per la brutal repressió de l’exèrcit amb Franco al cap. Familiars de miners detinguts i vídues dels morts en octubre del 1934.
  97. 97. 11.4.- EL BIENNI CONSERVADOR O NEGRE (NOVEMBRE 1933 - FEBRER 1936) 11.4.- BIENNI CONSERVADOR O NEGRE (NOVEMBRE 1933-FEBRER 1936). 1v preg. op B (2010, juny). 2v preg. op B (2010, setembre). 3v preg. op A (2012, juny). 11.4.1.- El nou govern conservador de centre - dreta (1933-1936). 11.4.2.- La paralització de les reformes. 11.4.3.- La revolució d’octubre del 1934. A.- La revolució social a Astúries. B.- La revolta de Catalunya. 11.4.4.- La crisi del bienni negre.
  98. 98. 11.4.3.- La revolució d’octubre del 1934 B.- La revolta de Catalunya 11.4.- EL BIENNI CONSERVADOR O NEGRE (NOVEMBRE 1933 - FEBRER 1936) A Catalunya, un cop mort Francesc Macià (25 desembre 1933), Lluís Companys és escollit president de la Generalitat. En aquest moment es vivia una situació de conflicte amb els rabassaires i els propietaris al camp i, també, a la indústria, amb l’aixecament anarquista a l’Alt Llobregat. Francesc Macià Lluís Companys
  99. 99. 11.4.3.- La revolució d’octubre del 1934 B.- La revolta de Catalunya 11.4.- EL BIENNI CONSERVADOR O NEGRE (NOVEMBRE 1933 - FEBRER 1936) Lluís Companys i Jover (1882- 1940) polític català d'ideologia catalanista i republicana. Primer president del Parlament de Catalunya (1932-1933), ministre del Govern Espanyol (segon semestre del 1933), president de la Generalitat de Catalunya republicana (1934 i 1936-1940) durant la Segona República Espanyola i president d’ERC (1933-1934). A Catalunya, es vivia una escalada de tensió. Conflicte entre els rabassaires i els propietaris. Aixecament anarquista de l’Alt Llobregat. La Lliga havia abandonat el Parlament de Catalunya. Gener del 34.
  100. 100. 11.4.3.- La revolució d’octubre del 1934 B.- La revolta de Catalunya 11.4.- EL BIENNI CONSERVADOR O NEGRE (NOVEMBRE 1933 - FEBRER 1936) La Generalitat, durant 1934, va aprovar lleis progressistes com la Llei de Contractes de conreu i el govern conservador de la República les anul·là, al·legant la incompetència del Parlament català per legislar en matèria social. L’obra progressista del govern de la Generalitat (1934) va consistir:  Política econòmica: serveis d’estadística i caixes de dipòsit.  Matèria agrícola: cooperatives i centres d’experimentació agraris.  Reforma social: Institut contra l’Atur Forçós, Consell de Treball, i els serveis d’Assistència i Previsió Social.  Sanitat: reorganitza el sistema d’Assistència Primària, nous hospitals, vacunes, Inspecció Sanitària.  Ensenyament i cultura: escoles, centres educació secundaria i professional, Escola Normal Mixta, coeducació; millora sous de mestres; colònies d’estiu; biblioteques populars; teatre; conservació del patrimoni artístic i millora de la condició de la dona a nivell legislatiu.
  101. 101. 11.4.3.- La revolució d’octubre del 1934 B.- La revolta de Catalunya 11.4.- EL BIENNI CONSERVADOR O NEGRE (NOVEMBRE 1933 - FEBRER 1936) Mentrestant, el president de la Generalitat, Lluís Companys, el vespre del dia 6 d’octubre de 1934, proclama “l’Estat Català” unilateralment, dins de la República federal espanyola, per a evitar un govern català de dretes i protestar per la paralització de les competències autonòmiques de la Generalitat des de Madrid. Aquesta declaració suposava pràcticament una declaració d’independència, perquè no existia una república federal. Lluís Companys
  102. 102. 11.4.3.- La revolució d’octubre del 1934 B.- La revolta de Catalunya 11.4.- EL BIENNI CONSERVADOR O NEGRE (NOVEMBRE 1933 - FEBRER 1936) Mentrestant, el president de la Generalitat, Lluís Companys, el vespre del dia 6 d’octubre de 1934, proclama “l’Estat Català” unilateralment, dins de la República federal espanyola, per a evitar un govern català de dretes i protestar per la paralització de les competències autonòmiques de la Generalitat des de Madrid. Aquesta declaració suposava pràcticament una declaració d’independència, perquè no existia una república federal. “Catalans! Les forces monàrquiques i feixistes que d’un temps ençà pretenien trair la República, han aconseguit el seu objectiu i han assaltat el Poder. En aquesta hora solemne, en nom del Poble i del Parlament, el Govern que presideixo assumeix totes les facultats del Poder a Catalunya, proclamo l’Estat Català de la República Federal Espanyola, i en restablir i fortificar la relació amb els dirigents de la protesta general contra el feixisme, els invita a establir a Catalunya el Govern Provisional de la República, que trobarà en el nostre poble català el més generós impuls de fraternitat en el comú anhel d’edificar una República Federal lliure i magnífica. Catalans! L’hora és greu i gloriosa. L’esperit del president Macià, restaurador de la Generalitat, ens acompanya. Cadascú al seu lloc i Catalunya i la República al cor de tots. Visca Catalunya! Visca la República! Visca la llibertat!” Al·locució de Lluís Companys, president de la Generalitat (6 de octubre de 1934).
  103. 103. 11.4.3.- La revolució d’octubre del 1934 B.- La revolta de Catalunya 11.4.- EL BIENNI CONSERVADOR O NEGRE (NOVEMBRE 1933 - FEBRER 1936) Fets del vespre del dia 6 d’octubre de 1934. Davant l’entrada de la CEDA al govern de Madrid... Companys proclama l’Estat Català dins la República Federal Espanyola.
  104. 104. 11.4.3.- La revolució d’octubre del 1934 B.- La revolta de Catalunya 11.4.- EL BIENNI CONSERVADOR O NEGRE (NOVEMBRE 1933 - FEBRER 1936) Al mateix temps, tota l’esquerra, excepte la CNT, organitza una vaga general: la negativa de la CNT (sindicat majoritari) i l’escassa participació ciutadana faran fracassar el moviment. En aquest context, Esquerra Republicana de Catalunya aprofita la vaga general (la revolució de les esquerres contra el govern de dretes). Escamots d’Esquerra Republicana als carrers.
  105. 105. 11.4.3.- La revolució d’octubre del 1934 B.- La revolta de Catalunya 11.4.- EL BIENNI CONSERVADOR O NEGRE (NOVEMBRE 1933 - FEBRER 1936) REPRESSIÓ: El govern va reaccionar tot d’una, decreta l’estat de guerra i va intervenir amb l’exèrcit. Assalt i saqueig de la Seu del Centre Autonomista de Comerç i Indústria (CADCI), a la Rambla de Santa.
  106. 106. 11.4.3.- La revolució d’octubre del 1934 B.- La revolta de Catalunya 11.4.- EL BIENNI CONSERVADOR O NEGRE (NOVEMBRE 1933 - FEBRER 1936) REPRESSIÓ: govern decreta estat de guerra i intervé l’exèrcit. Assalt i saqueig de la Seu del Centre Autonomista de Comerç i Indústria (CADCI), a la Rambla de Santa.
  107. 107. 11.4.3.- La revolució d’octubre del 1934 B.- La revolta de Catalunya 11.4.- EL BIENNI CONSERVADOR O NEGRE (NOVEMBRE 1933 - FEBRER 1936) REPRESSIÓ: El govern va reaccionar tot d’una, decreta l’estat de guerra i va intervenir amb l’exèrcit. Rendició dels Mossos d’Esquadra.
  108. 108. 11.4.3.- La revolució d’octubre del 1934 B.- La revolta de Catalunya 11.4.- EL BIENNI CONSERVADOR O NEGRE (NOVEMBRE 1933 - FEBRER 1936) REPRESSIÓ: El govern va reaccionar tot d’una, decreta l’estat de guerra i va intervenir amb l’exèrcit.
  109. 109. 11.4.3.- La revolució d’octubre del 1934 B.- La revolta de Catalunya 11.4.- EL BIENNI CONSERVADOR O NEGRE (NOVEMBRE 1933 - FEBRER 1936) REPRESSIÓ: El govern va reaccionar tot d’una, decreta l’estat de guerra i va intervenir amb l’exèrcit, que ocupa la Generalitat i empresona el govern català i 3500 detinguts més (decreta trenta anys de presó). Companys i el govern de la Generalitat a la presó (1934).
  110. 110. 11.4.3.- La revolució d’octubre del 1934 B.- La revolta de Catalunya 11.4.- EL BIENNI CONSERVADOR O NEGRE (NOVEMBRE 1933 - FEBRER 1936) REPRESSIÓ: Es va suspendre l’autonomia catalana momentàniament (Estatut i Generalitat) i nomena un militar com a president provisional de Catalunya. Art. 1. “Quedan en suspenso las facultades conferidas por el Estatuto de Cataluña al Parlamento de la Generalitat, hasta que las Cortes, a propuesta del Gobierno, y después de levantada la suspensión de garantías constitucionales, acuerden el restablecimiento gradual del régimen autonómico.” Art. 2. “Durante el periodo transitorio de que se habla en el artículo anterior asumirá las funciones que corresponden al presidente de la Generalitat y a su Consejo Ejecutivo un gobernador general que nombrará el Gobierno.” Ley de suspensión del Estatuto de Cataluña, de 3 de enero de 1935.
  111. 111. 11.4.3.- La revolució d’octubre del 1934 B.- La revolta de Catalunya 11.4.- EL BIENNI CONSERVADOR O NEGRE (NOVEMBRE 1933 - FEBRER 1936) Companys i el govern de la Generalitat a la presó (1934). Companys proclama l’Estat Català dins la República Federal Espanyola. Suspensió de l’Estatut d’Autonomia. 3500 detinguts. L’Estat Català només va durar deu hores i va finalitzar amb la detenció de tot el govern català i els caps dels Mossos d’Esquadra. Tots ells van ser empresonats al vaixell “Uruguai”. Fets del vespre del dia 6 d’octubre de 1934.
  112. 112. 11.4.3.- La revolució d’octubre del 1934 B.- La revolta de Catalunya 11.4.- EL BIENNI CONSERVADOR O NEGRE (NOVEMBRE 1933 - FEBRER 1936) Més tard, a principis del 36 (Front Popular), el Tribunal de Garanties Constitucionals no va reconèixer aquesta suspensió i Catalunya va tornar a tenir autonomia, amb el mateix govern de Lluís Companys.
  113. 113. 11.4.- EL BIENNI CONSERVADOR O NEGRE (NOVEMBRE 1933 - FEBRER 1936) 11.4.- BIENNI CONSERVADOR O NEGRE (NOVEMBRE 1933-FEBRER 1936). 1v preg. op B (2010, juny). 2v preg. op B (2010, setembre). 3v preg. op A (2012, juny). 11.4.1.- El nou govern conservador de centre - dreta (1933-1936). 11.4.2.- La paralització de les reformes. 11.4.3.- La revolució d’octubre del 1934. A.- La revolució social a Astúries. B.- La revolta de Catalunya. 11.4.4.- La crisi del bienni negre.
  114. 114. 11.4.4.- La crisi del bienni negre 11.4.- EL BIENNI CONSERVADOR O NEGRE (NOVEMBRE 1933 - FEBRER 1936) En definitiva, el govern de Lerroux i la CEDA adoptaren mesures més de dretes. Arran de la revolució d’octubre, la CEDA pren més força en el govern: dura aplicació de les condemnes; suspensió de l’Estatut d’autonomia de Catalunya; retorn dels jesuïtes i els tornaren les seves possessions; Gil Robles ministre de Guerra; Franco cap d’Estat Major; menys inversions en educació; fi del salari mínim. Alejandro Lerroux José María Gil Robles
  115. 115. 11.4.4.- La crisi del bienni negre 11.4.- EL BIENNI CONSERVADOR O NEGRE (NOVEMBRE 1933 - FEBRER 1936) Gil Robles ministre de Guerra; Franco cap d’Estat Major. José María Gil Robles Francisco Franco Bahamonde
  116. 116. 11.4.4.- La crisi del bienni negre 11.4.- EL BIENNI CONSERVADOR O NEGRE (NOVEMBRE 1933 - FEBRER 1936) Mentrestant, tota l’esquerra s’uneix per a intentar frenar la dreta i comença a formar-se el Front Popular. Míting d’Azaña a València (1935).
  117. 117. 11.4.4.- La crisi del bienni negre 11.4.- EL BIENNI CONSERVADOR O NEGRE (NOVEMBRE 1933 - FEBRER 1936) Mentrestant, tota l’esquerra s’uneix per a intentar frenar la dreta i comença a formar-se el Front Popular. 2º.- Reorganizar la jurisdicción de trabajo en condiciones de independencia, afín, no solo de que las partes interesadas adquieran conciencia de la imparcialidad de sus resoluciones, sino también para que en ningún caso los motivos de interés general de producción queden sin la valoración debida. 3ª Rectificar el proceso de derrumbamiento de los salarios del campo, verdaderos salarios de hambre, fijando salarios mínimos, afín de asegurar a todo trabajador una existencia digna, y creando el delito de envilecimiento del salario, perseguido de oficio por los tribunales […] Los Republicanos han de dedicar a la Asistencia pública, Beneficencia y Sanidad la atención que merecen en todo pueblo civilizado, sin regatear sacrificios. Unificación, bajo la dirección del Estado, de las diversas instituciones de fundación privada, totalizando sus recursos, sin perjuicio del respeto a la voluntad del fundador.” Pacto del Frente Popular. “La república que conciben los partidos republicanos no es una República dirigida por motivos sociales económicos de clase, sino un régimen de libertad democrático impulsado por motivos de interés público y progreso social. [..] No aceptan los partidos republicanos el control obrero solicitado por la representación del Partido Socialista. Convienen en: 1º.- Restablecer la legislación social en la pureza de sus principios, para lo cual dictarán las disposiciones necesarias a fin de dejar sin efecto aquellas que desvirtúen su recto sentido de justicia, revisando las sanciones establecidas, con objeto de asegurar el más leal cumplimiento de las leyes sociales.
  118. 118. 11.4.4.- La crisi del bienni negre 11.4.- EL BIENNI CONSERVADOR O NEGRE (NOVEMBRE 1933 - FEBRER 1936) La CEDA elabora un nou projecte de Constitució molt restrictiu: revisió de les autonomies; abolició del divorci; la possibilitat de socialitzar la propietat; constitució que no s’aprovarà per la crisi de govern que comença en octubre de 1935. José María Gil Robles
  119. 119. 11.4.4.- La crisi del bienni negre 11.4.- EL BIENNI CONSERVADOR O NEGRE (NOVEMBRE 1933 - FEBRER 1936) La crisi del govern: Lerroux perd la confiança del president de la República (Alcalá Zamora) i queda fora del nou govern, l’octubre del 35, a més, el Partit Radical es veu immers en dos casos greus de corrupció (el cas de l’estraperlo i l’afer Nombela). Alejandro Lerroux Niceto Alcalá Zamora
  120. 120. 11.4.4.- La crisi del bienni negre 11.4.- EL BIENNI CONSERVADOR O NEGRE (NOVEMBRE 1933 - FEBRER 1936) La crisi del govern: L’anomenat cas de l’ “Estraperlo” (Strauss i Perl fabricaren una ruleta que feia trampes i la volien introduir a Espanya subornant a tres ministres radicals).
  121. 121. 11.4.4.- La crisi del bienni negre 11.4.- EL BIENNI CONSERVADOR O NEGRE (NOVEMBRE 1933 - FEBRER 1936) La crisi del govern: L’anomenat cas de l’ “Estraperlo” (Strauss i Perl fabricaren una ruleta que feia trampes i la volien introduir a Espanya subornant a tres ministres radicals).
  122. 122. 11.4.4.- La crisi del bienni negre 11.4.- EL BIENNI CONSERVADOR O NEGRE (NOVEMBRE 1933 - FEBRER 1936) La crisi del govern: L’anomenat cas de l’ “Estraperlo” (Strauss i Perl fabricaren una ruleta que feia trampes i la volien introduir a Espanya subornant a tres ministres radicals).
  123. 123. 11.4.- EL BIENNI CONSERVADOR O NEGRE (NOVEMBRE 1933 - FEBRER 1936) 11.4.4.- La crisi del bienni negre Joaquín Chapaprieta y Torregrosa Manuel Portela Valladares La crisi del govern: Cau el govern de Lerroux, entre d’altres motius, per l’anomenat cas de l’ “Estraperlo” (Strauss i Perl fabricaren una ruleta que feia trampes i la volien introduir a Espanya subornant a tres ministres radicals). Després de caure Lerroux, Antonio Nombela (funcionari de colònies) acusa a alts càrrecs del Partit Radical de fraudulència en un expedient que indemnitzava a la Companyia d’Àfrica Occidental, i es negà a pagar-li i és cessat, cosa que denuncia a les Corts i s’obri una comissió d’investigació.
  124. 124. 11.4.4.- La crisi del bienni negre 11.4.- EL BIENNI CONSERVADOR O NEGRE (NOVEMBRE 1933 - FEBRER 1936) José María Gil Robles, ministre de Guerra. Francisco Franco Bahamonde, cap de l’Estat Major. La tardor de l’any 1935 va esclatar una forta crisi de govern. Convocatòria de noves eleccions legislatives pel febrer de 1936. Gil Robles, presenta un projecte de modificació de la Constitució. El cas de l’estraperlo.
  125. 125. 11.4.4.- La crisi del bienni negre 11.4.- EL BIENNI CONSERVADOR O NEGRE (NOVEMBRE 1933 - FEBRER 1936) La crisi del govern: Aquesta crisi provoca l’allunyament entre radicals i cedistes: Gil Robles li reclama a Alcalà Zamora que el nomeni president del govern, però aquest es nega i com a president de la República va decidir anticipar les eleccions per a febrer del 36. José María Gil Robles Niceto Alcalá Zamora
  126. 126. BLOC III. TEMA 11/2. LA SEGONA REPÚBLICA (1931-1936) EDAT CONTEMPORÀNIA TEMA 11.- La Segona República (1931-1936) / T-2 11.1.- LA PROCLAMACIÓ DE LA SEGONA REPÚBLICA. 11.2.- EL PERÍODE CONSTITUENT. 11.3.- EL BIENNI REFORMISTA O PROGRESSISTA (ABRIL 1931-NOVEMBRE 1933). 11.4.- EL BIENNI CONSERVADOR O NEGRE (NOVEMBRE 1933-FEBRER 1936). 11.5.- EL TRIOMF DEL FRONT POPULAR (FEBRER – JULIOL 1936).
  127. 127. ESQUEMES (1931-1936)
  128. 128. BLOC III. TEMA 11/2. LA SEGONA REPÚBLICA (1931-1936) EDAT CONTEMPORÀNIA TEMA 11.- La Segona República (1931-1936) / T-2 11.1.- LA PROCLAMACIÓ DE LA SEGONA REPÚBLICA. 11.2.- EL PERÍODE CONSTITUENT. 11.3.- EL BIENNI REFORMISTA O PROGRESSISTA (ABRIL 1931-NOVEMBRE 1933). 11.4.- EL BIENNI CONSERVADOR O NEGRE (NOVEMBRE 1933-FEBRER 1936). 11.5.- EL TRIOMF DEL FRONT POPULAR (FEBRER – JULIOL 1936).
  129. 129. HISTÒRIA D’ESPANYA BLOC III – Tema 11/2 A Història Espanya IES Ramon Llull (Palma) Assumpció Granero Cueves II REPÚBLICA (1931-36)1ª part: Eleccions 1931 i Govern provisional Edat contemporània
  130. 130. HISTÒRIA D’ESPANYA BLOC III – Tema 11/2 B Edat contemporània Història Espanya IES Ramon Llull (Palma) Assumpció Granero Cueves II REPÚBLICA (1931-36)2ª part: Bienni reformista (1931-33)
  131. 131. BLOC III – Tema 11/2 C HISTÒRIA D’ESPANYA Història Espanya IES Ramon Llull (Palma) Assumpció Granero Cueves II REPÚBLICA (1931-36)3ª part: Bienni conservador o negre (1933-36) Edat contemporània
  132. 132. BLOC III – Tema 11/2 D HISTÒRIA D’ESPANYA Edat contemporània Història Espanya IES Ramon Llull (Palma) Assumpció Granero Cueves II REPÚBLICA (1931-36)4ª part: Front popular (febrer- juliol 1936)

×