TEMA 11. B. II REPÚBLICA. BIENNI REFORMISTA
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×
 

TEMA 11. B. II REPÚBLICA. BIENNI REFORMISTA

on

  • 235 views

 

Statistics

Views

Total Views
235
Views on SlideShare
235
Embed Views
0

Actions

Likes
0
Downloads
10
Comments
0

0 Embeds 0

No embeds

Accessibility

Categories

Upload Details

Uploaded via as Adobe PDF

Usage Rights

© All Rights Reserved

Report content

Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
  • Full Name Full Name Comment goes here.
    Are you sure you want to
    Your message goes here
    Processing…
Post Comment
Edit your comment

    TEMA 11. B. II REPÚBLICA. BIENNI REFORMISTA TEMA 11. B. II REPÚBLICA. BIENNI REFORMISTA Presentation Transcript

    • HISTÒRIA D’ESPANYA BLOC III – Tema 11/2 B Edat contemporània Història Espanya IES Ramon Llull (Palma) Assumpció Granero Cueves II REPÚBLICA (1931-36)2ª part: Bienni reformista (1931-33)
    • HISTÒRIA D’ESPANYA BLOC III – Tema 11/2 A Història Espanya IES Ramon Llull (Palma) Assumpció Granero Cueves II REPÚBLICA (1931-36)1ª part: Eleccions 1931 i Govern provisional Edat contemporània
    • BLOC III. TEMA 11/2. LA SEGONA REPÚBLICA (1931-1936) EDAT CONTEMPORÀNIA TEMA 11.- La Segona República (1931-1936) / T-2 11.1.- LA PROCLAMACIÓ DE LA SEGONA REPÚBLICA. 11.2.- EL PERÍODE CONSTITUENT. 11.3.- EL BIENNI REFORMISTA O PROGRESSISTA (ABRIL 1931-NOVEMBRE 1933). 11.4.- EL BIENNI CONSERVADOR O NEGRE (NOVEMBRE 1933-FEBRER 1936). 11.5.- EL TRIOMF DEL FRONT POPULAR (FEBRER – JULIOL 1936).
    • EDAT CONTEMPORÀNIA TEMA 11.- La Segona República (1931-1936) / T-2. 1v preg. op B (2004, setembre) = De la Dictadura de Primo a la II República. 2v TEXT, op A (2005, juny) = Canvis de Restauració a la II República. 3v preg. op B (2005, setembre). 4v TEXT, op A (2006, setembre) = Constitució 1931, religió i fases II República i causes Guerra Civil. 5v TEXT, op A (2007, setembre). 6v TEXT, op A (2008, setembre) = Religió i partits polítics en II República i Guerra Civil. 7v TEXT, op A (2009, juny) = Ideologia de Largo Caballero i paper en la seva època. 11.1.- La proclamació de la Segona República. MAPA 15: Resultats provincials eleccions IV-1931, indicant on guanyaren forces republicanes. 11.1.1.- Introducció. Context històric. 11.1.2.- Canvi de Règim: caiguda de la monarquia i proclamació de la Segona República. 11.1.3.- Les eleccions municipals. 11.2.- El període constituent. 11.2.1.- El govern provisional (14 d’abril - 28 de juny de 1931). 11.2.2.- La Constitució republicana de 1931. 11.2.3.- Els partits polítics de la Segona República. 11.2.4.- La conjuntura econòmica i social dels anys trenta. 11.3.- El bienni reformista o progressista (abril 1931 – novembre 1933). 1v preg. op B (2011, setembre). 2v preg. op A (2013, setembre). 11.3.1.- El govern constitucional d’esquerres (desembre 1931 – novembre 1933). Evolució política. 11.3.2.- Els principals problemes i reformes per solucionar-los. 11.4.- El bienni conservador o bienni negre (novembre 1933 - febrer 1936). 1v preg. op B (2010, juny). 2v preg. op B (2010, setembre). 3v preg. op A (2012, juny). 11.4.1.- El nou govern conservador de centre - dreta del bienni negre (1933-1936). 11.4.2.- La paralització de les reformes. 11.4.3.- La revolució d’octubre del 1934. 11.4.4.- La crisi del bienni negre. 11.5.- El triomf del Front Popular (febrer – juliol 1936). 11.5.1.- Les eleccions de 1936 i el govern del Front Popular. 11.5.2.- Motius de la victòria del Front Popular. 11.5.3.- Accions de govern de la coalició d’esquerres del Front Popular. 11.5.4.- La preparació del cop d’estat. BLOC III. TEMA 11/2. LA SEGONA REPÚBLICA (1931-1936)
    • EDAT CONTEMPORÀNIA TEMA 11.- La Segona República (1931-1936) / T-2 11.1.- La proclamació de la Segona República. 11.1.1.- Introducció. Context històric. 11.1.2.- Canvi de Règim: caiguda de la monarquia i proclamació de la Segona República. 11.1.3.- Les eleccions municipals. MAPA 15. 11.2.- El període constituent. 11.2.1.- El govern provisional (14 d’abril - 28 de juny de 1931). 11.2.2.- La Constitució republicana de 1931. 11.2.3.- Els partits polítics de la Segona República. 11.2.4.- La conjuntura econòmica i social dels anys trenta. A.- L’economia. B.- La demografia. C.- La societat i la mentalitat de l’època. 11.3.- El bienni reformista o progressista (abril 1931 – novembre 1933). 11.3.1.- El govern constitucional d’esquerres (desembre 1931 – novembre 1933). Evolució política. 11.3.2.- Els principals problemes i reformes per solucionar-los. A.- Qüestió religiosa. B.- Reforma militar o de l’exèrcit. C.- Reforma agrària. D.- Reforma de l’Estat centralista: les autonomies regionals. E.- Reforma educativa i obra cultural. F.- Reforma social o laboral. G.- Problemes del govern reformista. G.1.- Els adversaris de les reformes i la reorganització de les dretes. G.2.- Obrerisme i conflictivitat social: El moviment obrer front a la República. BLOC III. TEMA 11/2. LA SEGONA REPÚBLICA (1931-1936)
    • EDAT CONTEMPORÀNIA TEMA 11.- La Segona República (1931-1936) / T-2 11.4.- El bienni conservador o bienni negre (novembre 1933 - febrer 1936). 11.4.1.- El nou govern conservador de centre - dreta del bienni negre (1933-1936). 11.4.2.- La paralització de les reformes. 11.4.3.- La revolució d’octubre del 1934. A.- La revolució social a Astúries. B.- La revolta de Catalunya (octubre de 1934). 11.4.4.- La crisi del bienni negre. 11.5.- El triomf del Front Popular (febrer – juliol 1936). 11.5.1.- Les eleccions de 1936 i el govern del Front Popular. 11.5.2.- Motius de la victòria del Front Popular. 11.5.3.- Accions de govern de la coalició d’esquerres del Front Popular. 11.5.4.- La preparació del cop d’estat. BLOC III. TEMA 11/2. LA SEGONA REPÚBLICA (1931-1936)
    • BLOC III. TEMA 11/2. LA SEGONA REPÚBLICA (1931-1936) EDAT CONTEMPORÀNIA TEMA 11.- La Segona República (1931-1936) / T-2 11.1.- LA PROCLAMACIÓ DE LA SEGONA REPÚBLICA. 11.2.- EL PERÍODE CONSTITUENT. 11.3.- EL BIENNI REFORMISTA O PROGRESSISTA (ABRIL 1931-NOVEMBRE 1933). 11.4.- EL BIENNI CONSERVADOR O NEGRE (NOVEMBRE 1933-FEBRER 1936). 11.5.- EL TRIOMF DEL FRONT POPULAR (FEBRER – JULIOL 1936).
    • 11.3.- EL BIENNI REFORMISTA O PROGRESSISTA (ABRIL 1931 – NOVEMBRE 1933) 11.3.- BIENNI REFORMISTA O PROGRESSISTA (ABRIL 1931-NOVEMBRE 1933). 1v preg. op B (2011, setembre). 2v preg. op A (2013, setembre). 11.3.1.- El govern constitucional d’esquerres (desembre 1931-novembre 1933). Evolució política. 11.3.2.- Els principals problemes i reformes per solucionar-los. A.- Qüestió religiosa. B.- Reforma militar o de l’exèrcit. C.- Reforma agrària. D.- Reforma de l’Estat centralista: les autonomies regionals. E.- Reforma educativa i obra cultural. F.- Reforma social o laboral. G.- Problemes del govern reformista. G.1.- Els adversaris de les reformes i la reorganització de les dretes. G.2.- Obrerisme i conflictivitat social: El moviment obrer front a la República.
    • 11.3.- EL BIENNI REFORMISTA O PROGRESSISTA (ABRIL 1931 – NOVEMBRE 1933) 11.3.- BIENNI REFORMISTA O PROGRESSISTA (ABRIL 1931-NOVEMBRE 1933). 1v preg. op B (2011, setembre). 2v preg. op A (2013, setembre). 11.3.1.- El govern constitucional d’esquerres (desembre 1931 - novembre 1933). Evolució política. 11.3.2.- Els principals problemes i reformes per solucionar-los. A.- Qüestió religiosa. B.- Reforma militar o de l’exèrcit. C.- Reforma agrària. D.- Reforma de l’Estat centralista: les autonomies regionals. E.- Reforma educativa i obra cultural. F.- Reforma social o laboral. G.- Problemes del govern reformista. G.1.- Els adversaris de les reformes i la reorganització de les dretes. G.2.- Obrerisme i conflictivitat social: El moviment obrer front a la República.
    • 11.3.- EL BIENNI REFORMISTA O PROGRESSISTA (ABRIL 1931 – NOVEMBRE 1933) 11.3.1.- El govern constitucional d’esquerres (desembre 1931 – novembre 1933). Evolució política Manuel Azaña substitueix Niceto Alcalà Zamora com a president del govern i Niceto Alcalà Zamora passa a ser president de la República.
    • 11.3.- EL BIENNI REFORMISTA O PROGRESSISTA (ABRIL 1931 – NOVEMBRE 1933) 11.3.1.- El govern constitucional d’esquerres (desembre 1931 – novembre 1933). Evolució política Alcalá Zamora encarrega a Azaña la formació del govern. El govern d’Azaña va ser un govern format per ministres del seu partit (Acción Republicana), del PSOE i d’altres partits d’esquerra, com Esquerra Republicana, és a dir, va ser un govern de concentració i d’acció (moltes reformes). Aquest govern desplega i aplica la Constitució i continua les reformes establertes pel govern provisional. Niceto Alcalà Zamora Manuel Azaña
    • 11.3.- EL BIENNI REFORMISTA O PROGRESSISTA (ABRIL 1931 – NOVEMBRE 1933) 11.3.1.- El govern constitucional d’esquerres (desembre 1931 – novembre 1933). Evolució política EVOLUCIÓ POLÍTICA:  A l’agost de 1932 es va donar un cop d’Estat fracassat a Sevilla, el cop militar del general Sanjurjo (Sanjurjada).  Al setembre del 1932 es va aprovar l’Estatut d’autonomia per a Catalunya i la Llei de la Reforma agrària.  El 12 de setembre del 1933, Azaña va dimitir com a president pels fets de Casas Viejas (fins aquí el bienni reformista, abril 1931 - novembre 1933). La causa cal cercar-la en què l’aplicació de la Llei de Bases de la Reforma Agrària del 1932 anava lenta (permetia l’expropiació i repartiment de grans finques) i només es varen repartir terres a uns 1200 jornalers durant aquest any de govern. Molts jornalers desesperats ocupen terres il·legalment i el govern envia a la Guàrdia Civil. A Casas Viejas (Cadis, en 1933) 12 jornalers moriren a tirs de la Guàrdia Civil, cosa que provocà la caiguda d’Azaña.  Al novembre de 1933 es varen celebrar unes noves eleccions en les que guanyaren les dretes; el partit més votat fou la CEDA (Confederación Española de Derechas Autónomas), dirigit per José Maria Gil Robles. El segon partit més votat va ser el Partit Radical de Lerroux (comença el bienni negre o conservador, novembre 1933 – febrer 1936).
    • 11.3.- EL BIENNI REFORMISTA O PROGRESSISTA (ABRIL 1931 – NOVEMBRE 1933) 11.3.- BIENNI REFORMISTA O PROGRESSISTA (ABRIL 1931-NOVEMBRE 1933). 1v preg. op B (2011, setembre). 2v preg. op A (2013, setembre). 11.3.1.- El govern constitucional d’esquerres (desembre 1931-novembre 1933). Evolució política. 11.3.2.- Els principals problemes i reformes per solucionar-los. A.- Qüestió religiosa. B.- Reforma militar o de l’exèrcit. C.- Reforma agrària. D.- Reforma de l’Estat centralista: les autonomies regionals. E.- Reforma educativa i obra cultural. F.- Reforma social o laboral. G.- Problemes del govern reformista. G.1.- Els adversaris de les reformes i la reorganització de les dretes. G.2.- Obrerisme i conflictivitat social: El moviment obrer front a la República.
    • 11.3.- EL BIENNI REFORMISTA O PROGRESSISTA (ABRIL 1931 – NOVEMBRE 1933) 11.3.2.- Els principals problemes i reformes per solucionar-los Des de desembre del 1931 a setembre del 1933, Azaña és el president d’un govern d’esquerres (republicans d’esquerra i socialistes), que intenta les reformes següents per a modernitzar el país i acabar amb els problemes arrossegats durant un segle.  A.- QÜESTIÓ RELIGIOSA.  B.- REFORMA MILITAR O DE L’EXÈRCIT.  C.- REFORMAAGRÀRIA.  D.- REFORMA DE L’ESTAT CENTRALISTA: LES AUTONOMIES REGIONALS.  E.- REFORMA EDUCATIVA I OBRA CULTURAL.  F.- REFORMA SOCIAL O LABORAL.  G.- PROBLEMES DEL GOVERN REFORMISTA.  G.1.- ELS ADVERSARIS DE LES REFORMES I LA REORGANITZACIÓ DE LES DRETES.  G.2.- OBRERISME I CONFLICTIVITAT SOCIAL: EL MOVIMENT OBRER FRONT A LA REPÚBLICA.
    • 11.3.- EL BIENNI REFORMISTA O PROGRESSISTA (ABRIL 1931 – NOVEMBRE 1933) Els primers problemes de la República vindran, per una part, pels conflictes socials que demanen una major rapidesa en l’aplicació de les reformes (Sevilla, Astúries, Barcelona,...) i, 11.3.2.- Els principals problemes i reformes per solucionar-los
    • 11.3.- EL BIENNI REFORMISTA O PROGRESSISTA (ABRIL 1931 – NOVEMBRE 1933) Els primers problemes de la República vindran, per una part, pels conflictes socials que demanen una major rapidesa en l’aplicació de les reformes (Sevilla, Astúries, Barcelona,...) i, per altra banda, per la fortíssima oposició de la burgesia i l’església a la nova República. «Cuando los enemigos del reinado de Jesucristo avanzan resueltamente, ningún católico puede permanecer inactivo». 11.3.2.- Els principals problemes i reformes per solucionar-los
    • 11.3.- EL BIENNI REFORMISTA O PROGRESSISTA (ABRIL 1931 – NOVEMBRE 1933) Els primers problemes de la República vindran, per una part, pels conflictes socials que demanen una major rapidesa en l’aplicació de les reformes (Sevilla, Astúries, Barcelona,...) i, per altra banda, per la fortíssima oposició de la burgesia i l’església a la nova República. L’oposició de l’església al nou sistema provoca la reacció anticlerical del poble en forma d’incendis d’esglésies i convents, perquè les relacions amb l’església es deterioren ja des del principi: crema de 170 edificis religiosos l’11 de maig a Madrid, Sevilla i Màlaga, en resposta a una provocació d’uns joves pertanyents al Círculo Monárquico. Detenció i expulsió del país del cardenal Segura (13 de maig de 1931) 11.3.2.- Els principals problemes i reformes per solucionar-los
    • Les relacions amb l’Església es deterioren ja des del principi: crema de 170 edificis religiosos l’11 de maig a Madrid, Sevilla i Màlaga, en resposta a una provocació d’uns joves pertanyents al Círculo Monárquico. 11.3.- EL BIENNI REFORMISTA O PROGRESSISTA (ABRIL 1931 – NOVEMBRE 1933) 11.3.2.- Els principals problemes i reformes per solucionar-los
    • Les relacions amb l’Església es deterioren ja des del principi: crema de 170 edificis religiosos. 11.3.- EL BIENNI REFORMISTA O PROGRESSISTA (ABRIL 1931 – NOVEMBRE 1933)
    • Ciutats on es van cremar convents i esglésies en maig de 1931 11.3.- EL BIENNI REFORMISTA O PROGRESSISTA (ABRIL 1931 – NOVEMBRE 1933) 11.3.2.- Els principals problemes i reformes per solucionar-los
    • Les relacions amb l’Església es deterioren ja des del principi: crema de 170 edificis religiosos. 11.3.- EL BIENNI REFORMISTA O PROGRESSISTA (ABRIL 1931 – NOVEMBRE 1933) 11.3.2.- Els principals problemes i reformes per solucionar-los
    • 11.3.- EL BIENNI REFORMISTA O PROGRESSISTA (ABRIL 1931 – NOVEMBRE 1933) 11.3.- BIENNI REFORMISTA O PROGRESSISTA (ABRIL 1931-NOVEMBRE 1933). 1v preg. op B (2011, setembre). 2v preg. op A (2013, setembre). 11.3.1.- El govern constitucional d’esquerres (desembre 1931-novembre 1933). Evolució política. 11.3.2.- Els principals problemes i reformes per solucionar-los. A.- Qüestió religiosa. B.- Reforma militar o de l’exèrcit. C.- Reforma agrària. D.- Reforma de l’Estat centralista: les autonomies regionals. E.- Reforma educativa i obra cultural. F.- Reforma social o laboral. G.- Problemes del govern reformista. G.1.- Els adversaris de les reformes i la reorganització de les dretes. G.2.- Obrerisme i conflictivitat social: El moviment obrer front a la República.
    • A.- Qüestió religiosa 11.3.- EL BIENNI REFORMISTA O PROGRESSISTA (ABRIL 1931 – NOVEMBRE 1933) 11.3.2.- Els principals problemes i reformes per solucionar-los L’OBJECTIU del govern d’Azaña era limitar la influència de l’església catòlica i secularitzar la vida social i política, amb aquesta finalitat va iniciar una política anticlerical.
    • 11.3.- EL BIENNI REFORMISTA O PROGRESSISTA (ABRIL 1931 – NOVEMBRE 1933) 11.3.2.- Els principals problemes i reformes per solucionar-los Les MESURES foren Aconfessionalitat de l’Estat. Llibertat de cultes (sense finançament), cal recordar que la Constitució del 1931 separava l’església de l’Estat, és a dir, no hi havia religió oficial. Amb la famosa frase d’Azaña de “España ha dejado de ser católica”, es va suprimir el pressupost pel clergat. Constitución 1931. Art. 26. “Todas las confesiones religiosas serán consideradas como Asociaciones sometidas a una ley especial. El Estado, las regiones, las provincias y los Municipios, no mantendrán, favorecerán, ni auxiliarán económicamente a las Iglesias, Asociaciones e Instituciones religiosas. Una ley especial regulará la total extinción, en un plazo máximo de dos años, del presupuesto del Clero.” Constitución 1931. Art. 27. “La libertad de conciencia y el derecho de profesar y practicar libremente cualquier religión quedan garantizados en el territorio español, salvo el respeto debido a las exigencias de la moral pública. Los cementerios estarán sometidos exclusivamente a la jurisdicción civil. No podrá haber en ellos separación de recintos por motivos religiosos. Todas las confesiones podrán ejercer sus cultos privadamente. Las manifestaciones públicas del culto habrán de ser, en cada caso, autorizadas por el Gobierno. Nadie podrá ser compelido a declarar oficialmente sus creencias religiosas. La condición religiosa no constituirá circunstancia modificativa de la personalidad civil ni política salvo lo dispuesto en esta Constitución para el nombramiento de Presidente de la República y para ser Presidente del Consejo de Ministros.” A.- Qüestió religiosa
    • 11.3.- EL BIENNI REFORMISTA O PROGRESSISTA (ABRIL 1931 – NOVEMBRE 1933) 11.3.2.- Els principals problemes i reformes per solucionar-los Les MESURES foren Aconfessionalitat de l’Estat. Llibertat de cultes (sense finançament), cal recordar que la Constitució del 1931 separava l’església de l’Estat, és a dir, no hi havia religió oficial. Amb la famosa frase d’Azaña de “España ha dejado de ser católica”, es va suprimir el pressupost pel clergat. Dissolució de les ordes religioses amb especial vot d’obediència al Papa: decret dissolució dels jesuïtes, nacionalització dels seus béns i prohibició d’exercir l’educació. A.- Qüestió religiosa
    • 11.3.- EL BIENNI REFORMISTA O PROGRESSISTA (ABRIL 1931 – NOVEMBRE 1933) 11.3.2.- Els principals problemes i reformes per solucionar-los Les MESURES foren Aconfessionalitat de l’Estat. Llibertat de cultes (sense finançament), cal recordar que la Constitució del 1931 separava l’església de l’Estat, és a dir, no hi havia religió oficial. Amb la famosa frase d’Azaña de “España ha dejado de ser católica”, es va suprimir el pressupost pel clergat. Dissolució de les ordes religioses amb especial vot d’obediència al Papa: decret dissolució dels jesuïtes, nacionalització dels seus béns i prohibició d’exercir l’educació. Es limita la possessió de béns als ordes religiosos (Llei de Congregacions) i també es nacionalitzen els monuments religiosos. Constitución 1931. Art. 26. “(...) Quedan disueltas aquellas Órdenes religiosas que estatutariamente impongan, además de los tres votos canónicos, otro especial de obediencia a autoridad distinta de la legítima del Estado. Sus bienes serán nacionalizados y afectados a fines benéficos y docentes. Las demás Órdenes religiosas se someterán a una ley especial votada por estas Cortes Constituyentes y ajustada a las siguientes bases: 1. Disolución de las que, por sus actividades, constituyan un peligro para la seguridad del Estado. 2. Inscripción de las que deban subsistir, en un Registro especial dependiente del Ministerio de justicia. 3. Incapacidad de adquirir y conservar, por sí o por persona interpuesta, más bienes que los que, previa justificación, se destinen a su vivienda o al cumplimiento directo de sus fines privativos. 4. Prohibición de ejercer la industria, el comercio o la enseñanza. 5. Sumisión a todas las leyes tributarias del país. 6. Obligación de rendir anualmente cuentas al Estado de la inversión de sus bienes en relación con los fines de la Asociación. Los bienes de las Órdenes religiosas podrán ser nacionalizados. A.- Qüestió religiosa
    • 11.3.- EL BIENNI REFORMISTA O PROGRESSISTA (ABRIL 1931 – NOVEMBRE 1933) 11.3.2.- Els principals problemes i reformes per solucionar-los Les MESURES foren Aconfessionalitat de l’Estat. Llibertat de cultes (sense finançament), es va suprimir el pressupost pel clergat. Dissolució jesuïtes i nacionalització dels seus béns. Llei de Congregacions (limita possessió béns) i nacionalitzen monuments religiosos. Secularització dels cementeris (cementeris passen a ser civils). S’aprova la llei de matrimonis civils, de divorci. CONSEQÜÈNCIES: L’església catòlica passa a ser la pitjor enemiga de la República, en general, i de les esquerres, en particular, cridant a oposar-se al nou règim. A.- Qüestió religiosa
    • 11.3.- EL BIENNI REFORMISTA O PROGRESSISTA (ABRIL 1931 – NOVEMBRE 1933) 11.3.2.- Els principals problemes i reformes per solucionar-los CONSEQÜÈNCIES: L’església catòlica passa a ser la pitjor enemiga de la República, en general, i de les esquerres, en particular, cridant a oposar-se al nou règim. A.- Qüestió religiosa
    • 11.3.- EL BIENNI REFORMISTA O PROGRESSISTA (ABRIL 1931 – NOVEMBRE 1933) 11.3.2.- Els principals problemes i reformes per solucionar-los CONSEQÜÈNCIES: L’oposició de l’església al nou sistema provoca que augmenti la reacció anticlerical del poble en forma d’incendis d’esglésies i convents, que el govern no va poder aturar, en un primer moment. En moltes ciutats es van cremar convents i esglésies (maig del 1931). A.- Qüestió religiosa
    • 11.3.- EL BIENNI REFORMISTA O PROGRESSISTA (ABRIL 1931 – NOVEMBRE 1933) 11.3.2.- Els principals problemes i reformes per solucionar-los CONSEQÜÈNCIES: Per altra banda, el govern detindrà i expulsarà del país al cardenal Segura i al bisbe de Vitòria per conspirar contra la República (13 de maig del 1931). A.- Qüestió religiosa Detenció i expulsió del país del cardenal Segura (13 de maig de 1931) «Cuando los enemigos del reinado de Jesucristo avanzan resueltamente, ningún católico puede permanecer inactivo».
    • 11.3.- EL BIENNI REFORMISTA O PROGRESSISTA (ABRIL 1931 – NOVEMBRE 1933) 11.3.- BIENNI REFORMISTA O PROGRESSISTA (ABRIL 1931-NOVEMBRE 1933). 1v preg. op B (2011, setembre). 2v preg. op A (2013, setembre). 11.3.1.- El govern constitucional d’esquerres (desembre 1931-novembre 1933). Evolució política. 11.3.2.- Els principals problemes i reformes per solucionar-los. A.- Qüestió religiosa. B.- Reforma militar o de l’exèrcit. C.- Reforma agrària. D.- Reforma de l’Estat centralista: les autonomies regionals. E.- Reforma educativa i obra cultural. F.- Reforma social o laboral. G.- Problemes del govern reformista. G.1.- Els adversaris de les reformes i la reorganització de les dretes. G.2.- Obrerisme i conflictivitat social: El moviment obrer front a la República.
    • B.- Reforma militar o de l’exèrcit 11.3.- EL BIENNI REFORMISTA O PROGRESSISTA (ABRIL 1931 – NOVEMBRE 1933) 11.3.2.- Els principals problemes i reformes per solucionar-los El protagonista va ser Manuel Azaña, mentre era ministre de la Guerra durant el govern provisional.
    • 11.3.- EL BIENNI REFORMISTA O PROGRESSISTA (ABRIL 1931 – NOVEMBRE 1933) 11.3.2.- Els principals problemes i reformes per solucionar-los B.- Reforma militar o de l’exèrcit Aquesta reforma responia a TRES CAUSES: La necessitat de neutralitzar l’exèrcit, perquè era majoritàriament monàrquic i, així, acabar amb el perill de colp d’estat (no intervenció en política). La necessitat de reduir l’elevat nombre d’oficial (macrocefàlia). Acabar amb el fur especial dels militars.
    • 11.3.- EL BIENNI REFORMISTA O PROGRESSISTA (ABRIL 1931 – NOVEMBRE 1933) 11.3.2.- Els principals problemes i reformes per solucionar-los B.- Reforma militar o de l’exèrcit MESURES adoptades: S’aprova la Llei de Retir de l’Oficialitat: els oficials estaven obligats a jurar la Constitució i fidelitat a la República, però se’ls donà l’opció als oficials i als caps per retirar-se (jubilació) amb el sou íntegre (molts s’hi acullen 84/170 i 8650 oficials/14000).
    • 11.3.- EL BIENNI REFORMISTA O PROGRESSISTA (ABRIL 1931 – NOVEMBRE 1933) 11.3.2.- Els principals problemes i reformes per solucionar-los B.- Reforma militar o de l’exèrcit MESURES adoptades: S’aprova la Llei de Retir de l’Oficialitat: els oficials estaven obligats a jurar la Constitució i fidelitat a la República, però se’ls donà l’opció als oficials i als caps per retirar-se (jubilació) amb el sou íntegre (molts s’hi acullen 84/170 i 8650 oficials/14000). Reducció del nombre de comandaments i divisions (reducció a vuit de les zones militars). Supressió de rangs tradicionals i de les capitanies generals.
    • 11.3.- EL BIENNI REFORMISTA O PROGRESSISTA (ABRIL 1931 – NOVEMBRE 1933) 11.3.2.- Els principals problemes i reformes per solucionar-los B.- Reforma militar o de l’exèrcit MESURES adoptades: S’aprova la Llei de Retir de l’Oficialitat: els oficials estaven obligats a jurar la Constitució i fidelitat a la República, però se’ls donà l’opció als oficials i als caps per retirar-se (jubilació) amb el sou íntegre (molts s’hi acullen 84/170 i 8650 oficials/14000). Reducció del nombre de comandaments i divisions (reducció a vuit de les zones militars). Supressió de rangs tradicionals i de les capitanies generals. Tancament de l’Acadèmia Militar de Saragossa de Franco Bahamonde (Azaña, ministre de Guerra).
    • 11.3.- EL BIENNI REFORMISTA O PROGRESSISTA (ABRIL 1931 – NOVEMBRE 1933) 11.3.2.- Els principals problemes i reformes per solucionar-los B.- Reforma militar o de l’exèrcit MESURES adoptades: S’aprova la Llei de Retir de l’Oficialitat: els oficials estaven obligats a jurar la Constitució i fidelitat a la República, però se’ls donà l’opció als oficials i als caps per retirar-se (jubilació) amb el sou íntegre (molts s’hi acullen 84/170 i 8650 oficials/14000). Reducció del nombre de comandaments i divisions (reducció a vuit de les zones militars). Supressió de rangs tradicionals i de les capitanies generals. Tancament de l’Acadèmia Militar de Saragossa de Franco Bahamonde (Azaña, ministre de Guerra). Supressió dels Tribunals d’Honor. Racionalització del sistema d’ascensos i escales: anul·lació dels ascensos per mèrits de guerra (la qual cosa afectava els militars “africanistes”). També es varen ascendir a oficials que professaven simpaties republicanes i no es va suprimir la Guàrdia Civil, però es va crear la Guàrdia d’Assalt, moderna i fidel a la República.
    • B.- Reforma militar o de l’exèrcit 11.3.- EL BIENNI REFORMISTA O PROGRESSISTA (ABRIL 1931 – NOVEMBRE 1933) 11.3.2.- Els principals problemes i reformes per solucionar-los VALORACIÓ: S’aconsegueix disminuir el nombre d’oficials i el pressupost militar, però no es modernitza l’exèrcit i augmenta el malestar d’alguns sectors (africanistes).
    • B.- Reforma militar o de l’exèrcit 11.3.- EL BIENNI REFORMISTA O PROGRESSISTA (ABRIL 1931 – NOVEMBRE 1933) 11.3.2.- Els principals problemes i reformes per solucionar-los VALORACIÓ: S’aconsegueix disminuir el nombre d’oficials i el pressupost militar, però no es modernitza l’exèrcit i augmenta el malestar d’alguns sectors (africanistes). Una part de l’exèrcit, encapçalada pel general Sanjurjo, intenta un colp d’estat contra la República a Sevilla, en agost de 1932 (Sanjurjada).
    • B.- Reforma militar o de l’exèrcit 11.3.- EL BIENNI REFORMISTA O PROGRESSISTA (ABRIL 1931 – NOVEMBRE 1933) 11.3.2.- Els principals problemes i reformes per solucionar-los VALORACIÓ: S’aconsegueix disminuir el nombre d’oficials i el pressupost militar, però no es modernitza l’exèrcit i augmenta el malestar d’alguns sectors (africanistes). Una part de l’exèrcit, encapçalada pel general Sanjurjo, intenta un colp d’estat contra la República a Sevilla, en agost de 1932 (Sanjurjada). Es formarà la Unión Militar Española (UME) en 1933, com una organització de militars de dretes clandestina i colpista (protagonitzarà l’alçament de 1936).
    • 11.3.- EL BIENNI REFORMISTA O PROGRESSISTA (ABRIL 1931 – NOVEMBRE 1933) 11.3.- BIENNI REFORMISTA O PROGRESSISTA (ABRIL 1931-NOVEMBRE 1933). 1v preg. op B (2011, setembre). 2v preg. op A (2013, setembre). 11.3.1.- El govern constitucional d’esquerres (desembre 1931-novembre 1933). Evolució política. 11.3.2.- Els principals problemes i reformes per solucionar-los. A.- Qüestió religiosa. B.- Reforma militar o de l’exèrcit. C.- Reforma agrària. D.- Reforma de l’Estat centralista: les autonomies regionals. E.- Reforma educativa i obra cultural. F.- Reforma social o laboral. G.- Problemes del govern reformista. G.1.- Els adversaris de les reformes i la reorganització de les dretes. G.2.- Obrerisme i conflictivitat social: El moviment obrer front a la República.
    • C.- Reforma agrària 11.3.- EL BIENNI REFORMISTA O PROGRESSISTA (ABRIL 1931 – NOVEMBRE 1933) 11.3.2.- Els principals problemes i reformes per solucionar-los Pot ser sigui la reforma més important en projecte, perquè la meitat de la població es dedicava al sector primari i la desigual distribució de la propietat provocava fortes diferències socials al camp (en especial al sud), i pobresa i misèria en els jornalers i petits propietaris.
    • C.- Reforma agrària 11.3.- EL BIENNI REFORMISTA O PROGRESSISTA (ABRIL 1931 – NOVEMBRE 1933) 11.3.2.- Els principals problemes i reformes per solucionar-los Pot ser sigui la reforma més important en projecte, perquè la meitat de la població es dedicava al sector primari i la desigual distribució de la propietat provocava fortes diferències socials al camp (en especial al sud), i pobresa i misèria en els jornalers i petits propietaris.
    • C.- Reforma agrària 11.3.- EL BIENNI REFORMISTA O PROGRESSISTA (ABRIL 1931 – NOVEMBRE 1933) 11.3.2.- Els principals problemes i reformes per solucionar-los
    • C.- Reforma agrària 11.3.- EL BIENNI REFORMISTA O PROGRESSISTA (ABRIL 1931 – NOVEMBRE 1933) 11.3.2.- Els principals problemes i reformes per solucionar-los
    • C.- Reforma agrària 11.3.- EL BIENNI REFORMISTA O PROGRESSISTA (ABRIL 1931 – NOVEMBRE 1933) 11.3.2.- Els principals problemes i reformes per solucionar-los Terme de Benifaió: 2.010 ha. Pot ser sigui la reforma més important en projecte, perquè la meitat de la població es dedicava al sector primari i la desigual distribució de la propietat provocava fortes diferències socials al camp (en especial al sud), i pobresa i misèria en els jornalers i petits propietaris.
    • C.- Reforma agrària 11.3.- EL BIENNI REFORMISTA O PROGRESSISTA (ABRIL 1931 – NOVEMBRE 1933) 11.3.2.- Els principals problemes i reformes per solucionar-los
    • 11.3.- BIENNI REFORMISTA O PROGRESSISTA (1931-33) C.- Reforma agrària
    • C.- Reforma agrària 11.3.- EL BIENNI REFORMISTA O PROGRESSISTA (ABRIL 1931 – NOVEMBRE 1933) 11.3.2.- Els principals problemes i reformes per solucionar-los
    • C.- Reforma agrària 11.3.- EL BIENNI REFORMISTA O PROGRESSISTA (ABRIL 1931 – NOVEMBRE 1933) 11.3.2.- Els principals problemes i reformes per solucionar-los OBJECTIUS: Millorar la situació dels petits i mitjans camperols, especialment els jornalers sense terres i arrendataris, i modernitzar l’agricultura espanyola. Marcelino Domingo (Ministro Agricultura)
    • C.- Reforma agrària 11.3.- EL BIENNI REFORMISTA O PROGRESSISTA (ABRIL 1931 – NOVEMBRE 1933) 11.3.2.- Els principals problemes i reformes per solucionar-los PRIMERES MESURES: Prohibició de posar fi als arrendaments, jornada de 8 hores, salaris mínims i obligació dels propietaris de conrear les terres aptes per al cultiu.
    • C.- Reforma agrària 11.3.- EL BIENNI REFORMISTA O PROGRESSISTA (ABRIL 1931 – NOVEMBRE 1933) 11.3.2.- Els principals problemes i reformes per solucionar-los PRIMERES MESURES: Prohibició de posar fi als arrendaments, jornada de 8 hores, salaris mínims i obligació dels propietaris de conrear les terres aptes per al cultiu. Al setembre del 1932 es va aprovar la LLEI DE BASES DE LA REFORMA AGRÀRIA, amb aquesta llei es permetia l’expropiació de grans finques amb indemnització i el seu repartiment per l’explotació individual o col·lectiva, mitjançant la qual moltes hectàrees passen a disposició de l’Estat. L’Institut de la Reforma Agrària (IRA) era l’encarregat d’expropiar les terres aptes que no eren conreades (sense indemnització) o eren mal conreades (amb indemnització) i assentar en elles famílies de camperols pobres.
    • C.- Reforma agrària 11.3.- EL BIENNI REFORMISTA O PROGRESSISTA (ABRIL 1931 – NOVEMBRE 1933) 11.3.2.- Els principals problemes i reformes per solucionar-los PRIMERES MESURES: Prohibició de posar fi als arrendaments, jornada de 8 hores, salaris mínims i obligació dels propietaris de conrear les terres aptes per al cultiu. Al setembre del 1932 es va aprovar la LLEI DE BASES DE LA REFORMA AGRÀRIA, amb aquesta llei es permetia l’expropiació de grans finques amb indemnització i el seu repartiment per l’explotació individual o col·lectiva, mitjançant la qual moltes hectàrees passen a disposició de l’Estat. L’Institut de la Reforma Agrària (IRA) era l’encarregat d’expropiar les terres aptes que no eren conreades (sense indemnització) o eren mal conreades (amb indemnització) i assentar en elles famílies de camperols pobres. LEY DE BASES DE LA REFORMA AGRARIA. 1932. "Los efectos de esta ley se extienden a todo el territorio de la República. Su aplicación... tendrá lugar en los términos municipales de Andalucía, Extremadura, Ciudad Real, Toledo, Albacete y Salamanca... Las tierras del Estado... podrán ser objeto de asentamientos, sea cualquiera la provincia donde radiquen... La ejecución de esta ley quedará encomendada al Instituto de Reforma Agraria que... promoverá la formación de organismos de crédito a fin de facilitar a los campesinos asentados el capital necesario para los gastos de explotación... Serán susceptibles de explotación las tierras incluidas en los siguientes apartados: 1.- Las ofrecidas voluntariamente por sus dueños... 5.- Las que, por no ser explotadas directamente..., deba presumirse que fueron compradas con fines de especulación o con el único objeto de percibir su renta. 7.- Las incultas o manifiestamente mal cultivadas..." Gaceta de Madrid, 21 de septiembre de 1932.
    • C.- Reforma agrària 11.3.- EL BIENNI REFORMISTA O PROGRESSISTA (ABRIL 1931 – NOVEMBRE 1933) 11.3.2.- Els principals problemes i reformes per solucionar-los RESULTATS: S’expropien moltes menys terres de les previstes i augmenten les protestes dels camperols pobres per la lentitud en aplicar la llei. De fet, només es varen repartir terres a uns 1200 jornalers durant aquest any de govern. Molt limitats per la complexitat tècnica de la llei, que era difícil d’aplicar, el problema era que el procediment de distribució de les terres entre els camperols era molt lent, adquirint una ínfima quantitat de propietats (4300 / 70000), cosa que crea motius de decepció en els camperols, a més del molt escàs pressupost de l’IRA i, sobretot, l’oposició dels grans propietaris.
    • C.- Reforma agrària 11.3.- EL BIENNI REFORMISTA O PROGRESSISTA (ABRIL 1931 – NOVEMBRE 1933) 11.3.2.- Els principals problemes i reformes per solucionar-los RESULTATS: S’expropien moltes menys terres de les previstes i augmenten les protestes dels camperols pobres per la lentitud en aplicar la llei. De fet, només es varen repartir terres a uns 1200 jornalers durant aquest any de govern. Molt limitats per la complexitat tècnica de la llei, que era difícil d’aplicar, el problema era que el procediment de distribució de les terres entre els camperols era molt lent, adquirint una ínfima quantitat de propietats (4300 / 70000), cosa que crea motius de decepció en els camperols, a més del molt escàs pressupost de l’IRA i, sobretot, l’oposició dels grans propietaris.
    • C.- Reforma agrària 11.3.- EL BIENNI REFORMISTA O PROGRESSISTA (ABRIL 1931 – NOVEMBRE 1933) 11.3.2.- Els principals problemes i reformes per solucionar-los CONSEQÜÈNCIES SOCIALS: Els camperols pobres es radicalitzen per l’escassa aplicació de la llei; així, molts jornalers desesperats i animats pels anarquistes comencen a ocupar terres il·legalment i utilitzen la violència (ocupació de terres i enfrontaments amb la Guàrdia Civil,...). El govern, seguint la legalitat, no podia permetre aquesta situació i envia a la Guàrdia Civil a treure’ls. A Casas Viejas (Cadis, en 1933) 12 jornalers moriren a tirs de la Guàrdia Civil, la qual cosa provocà la caiguda d’Azaña (dimiteix el 12 de setembre 1933).
    • C.- Reforma agrària 11.3.- EL BIENNI REFORMISTA O PROGRESSISTA (ABRIL 1931 – NOVEMBRE 1933) 11.3.2.- Els principals problemes i reformes per solucionar-los CONSEQÜÈNCIES SOCIALS: Els camperols pobres es radicalitzen per l’escassa aplicació de la llei; així, molts jornalers desesperats i animats pels anarquistes comencen a ocupar terres il·legalment i utilitzen la violència (ocupació de terres i enfrontaments amb la Guàrdia Civil,...). El govern, seguint la legalitat, no podia permetre aquesta situació i envia a la Guàrdia Civil a treure’ls. A Casas Viejas (Cadis, en 1933) 12 jornalers moriren a tirs de la Guàrdia Civil, la qual cosa provocà la caiguda d’Azaña (dimiteix el 12 de setembre 1933). Per una altra part, la reforma agrària va fer reaccionar als propietaris que fundaren un partit polític: el Partit Agrari. Els propietaris agrícoles augmentaran la seva oposició al govern reformista d’esquerres i a la pròpia República. A més, cal assenyalar que, amb el triomf de les dretes, es va aturar, no del tot, però pràcticament es va frenar la reforma agrària.
    • C.- Reforma agrària 11.3.- EL BIENNI REFORMISTA O PROGRESSISTA (ABRIL 1931 – NOVEMBRE 1933) 11.3.2.- Els principals problemes i reformes per solucionar-los En CONCLUSIÓ, la República es veu trasbalsada pels sectors ideològics extremistes amb l’agitació al camp andalús entre 1932-33, l’aixecament anarquista de l’Alt Llobregat el gener de 1932 i l’intent de pronunciament de José Sanjurjo el 10 d’agost del 32 a Sevilla (Sanjurjada).
    • 11.3.- EL BIENNI REFORMISTA O PROGRESSISTA (ABRIL 1931 – NOVEMBRE 1933) 11.3.- BIENNI REFORMISTA O PROGRESSISTA (ABRIL 1931-NOVEMBRE 1933). 1v preg. op B (2011, setembre). 2v preg. op A (2013, setembre). 11.3.1.- El govern constitucional d’esquerres (desembre 1931-novembre 1933). Evolució política. 11.3.2.- Els principals problemes i reformes per solucionar-los. A.- Qüestió religiosa. B.- Reforma militar o de l’exèrcit. C.- Reforma agrària. D.- Reforma de l’Estat centralista: les autonomies regionals. E.- Reforma educativa i obra cultural. F.- Reforma social o laboral. G.- Problemes del govern reformista. G.1.- Els adversaris de les reformes i la reorganització de les dretes. G.2.- Obrerisme i conflictivitat social: El moviment obrer front a la República.
    • D.- Reforma de l’Estat centralista: les autonomies regionals 11.3.- EL BIENNI REFORMISTA O PROGRESSISTA (ABRIL 1931 – NOVEMBRE 1933) 11.3.2.- Els principals problemes i reformes per solucionar-los La Constitució del 31 reconeixia a les regions el dret a tenir una organització autonòmica pròpia dins de l’Estat espanyol, per això s’elaboren els primers Estatuts d’autonomia.
    • D.- Reforma de l’Estat centralista: les autonomies regionals 11.3.- EL BIENNI REFORMISTA O PROGRESSISTA (ABRIL 1931 – NOVEMBRE 1933) 11.3.2.- Els principals problemes i reformes per solucionar-los AUTONOMIA DE CATALUNYA. El govern de la República Catalana de Francesc Macià va durar 4 dies ja que, el 19 d’abril de 1931, tres ministres del govern provisional de la República el van fer renunciar i Catalunya va obtenir un règim provisional d’autogovern, es va constituir una Generalitat provisional encapçalada per ERC (Macià), creada el 21 del mateix mes, i el compromís del govern central en la redacció i aprovació d’un Estatut d’autonomia. Francesc Macià
    • D.- Reforma de l’Estat centralista: les autonomies regionals 11.3.- EL BIENNI REFORMISTA O PROGRESSISTA (ABRIL 1931 – NOVEMBRE 1933) 11.3.2.- Els principals problemes i reformes per solucionar-los ESTATUT D’AUTONOMIA. Entre el 10 i 20 de juny de 1931, la comissió elegida per l’assemblea de representants del ajuntaments catalans redacten a Núria l’avantprojecte de l’Estatut d’autonomia per a Catalunya, que va ser aprovat pel poble (referendat per tres quartes parts de l’electorat català).
    • D.- Reforma de l’Estat centralista: les autonomies regionals 11.3.- EL BIENNI REFORMISTA O PROGRESSISTA (ABRIL 1931 – NOVEMBRE 1933) 11.3.2.- Els principals problemes i reformes per solucionar-los ESTATUT D’AUTONOMIA. Entre el 10 i 20 de juny de 1931, la comissió elegida per l’assemblea de representants del ajuntaments catalans redacten a Núria l’avantprojecte de l’Estatut d’autonomia per a Catalunya, que va ser aprovat pel poble (referendat per tres quartes parts de l’electorat català).
    • D.- Reforma de l’Estat centralista: les autonomies regionals 11.3.- EL BIENNI REFORMISTA O PROGRESSISTA (ABRIL 1931 – NOVEMBRE 1933) 11.3.2.- Els principals problemes i reformes per solucionar-los ESTATUT D’AUTONOMIA. Però, l’Estatut d’autonomia per a Catalunya va sofrir un retard i enormes retallades (el 6 de maig del 32 es debat sobre aquest Estatut a les Corts, patint nombrosos atacs per part de les dretes, minories i campanyes anticatalanistes).
    • D.- Reforma de l’Estat centralista: les autonomies regionals 11.3.- EL BIENNI REFORMISTA O PROGRESSISTA (ABRIL 1931 – NOVEMBRE 1933) 11.3.2.- Els principals problemes i reformes per solucionar-los ESTATUT D’AUTONOMIA. Més tard, aquest Estatut va ser aprovat per les Corts espanyoles, el setembre del 32, amb l’oposició de les dretes.
    • D.- Reforma de l’Estat centralista: les autonomies regionals 11.3.- EL BIENNI REFORMISTA O PROGRESSISTA (ABRIL 1931 – NOVEMBRE 1933) 11.3.2.- Els principals problemes i reformes per solucionar-los ESTATUT D’AUTONOMIA. Més tard, aquest Estatut va ser aprovat per les Corts espanyoles, el setembre del 32, amb l’oposició de les dretes.
    • D.- Reforma de l’Estat centralista: les autonomies regionals 11.3.- EL BIENNI REFORMISTA O PROGRESSISTA (ABRIL 1931 – NOVEMBRE 1933) 11.3.2.- Els principals problemes i reformes per solucionar-los ESTATUT D’AUTONOMIA. El 20 de novembre de 1932, es varen fer eleccions al Parlament català i les guanyà Esquerra Republicana de Catalunya. El primer president va ser Francesc Macià (ERC) i governa fins la seva mort, el 25 de desembre de 1933, desprès de la seva mort serà substituït per Lluís Companys. Primer govern de la Generalitat, presidit per Francesc Macià
    • D.- Reforma de l’Estat centralista: les autonomies regionals 11.3.- EL BIENNI REFORMISTA O PROGRESSISTA (ABRIL 1931 – NOVEMBRE 1933) 11.3.2.- Els principals problemes i reformes per solucionar-los Francesc Macià Lluís Companys ESTATUT D’AUTONOMIA. El 20 de novembre de 1932, es varen fer eleccions al Parlament català i les guanyà Esquerra Republicana de Catalunya. El primer president va ser Francesc Macià (ERC) i governa fins la seva mort, el 25 de desembre de 1933, desprès de la seva mort serà substituït per Lluís Companys.
    • 11.3.- EL BIENNI REFORMISTA O PROGRESSISTA (ABRIL 1931 – NOVEMBRE 1933) 11.3.2.- Els principals problemes i reformes per solucionar-los D.- Reforma de l’Estat centralista: les autonomies regionals ESTATUT DE NÚRIA. El govern de la Generalitat de Catalunya, encapçalat per ERC (Macià), elabora i fa aprovar (també a Madrid posteriorment, després de moltes discussions) l’Estatut del 32 o Estatut de Núria, que proclamava per a Catalunya: el dret a l’autodeterminació, govern català propi (Generalitat) i Parlament autonòmic, defensava l’estructura de l’Estat espanyol com a federació de tots els pobles hispànics, i definia el Principat com un Estat autònom dins la República, també recollia la possibilitat d’agregació de nous territoris, atorgava competències importants en defensa de la llengua catalana com a cooficial a Catalunya, el control de l’ensenyament, etc., Francesc Macià
    • D.- Reforma de l’Estat centralista: les autonomies regionals 11.3.- EL BIENNI REFORMISTA O PROGRESSISTA (ABRIL 1931 – NOVEMBRE 1933) 11.3.2.- Els principals problemes i reformes per solucionar-los ESTATUT DE NÚRIA. Però, l’Estatut de Núria (1832) resultava incompatible amb la Constitució republicana. Macià va desenvolupar l’Estatut a nivell interior de Catalunya: la majoria d’edat als 21 i lleis de política financera, social i agrària. Francesc Macià
    • D.- Reforma de l’Estat centralista: les autonomies regionals 11.3.- EL BIENNI REFORMISTA O PROGRESSISTA (ABRIL 1931 – NOVEMBRE 1933) 11.3.2.- Els principals problemes i reformes per solucionar-los EL MÓN OBRER I LA GENERALITAT DE MACIÀ. Els obrers votaven ERC, però s’organitzaven en sindicats com la CNT, on hi havia anarcosindicalistes (Angel Pestaña), partidaris de l’estratègia revolucionària defensora dels interessos comuns del poble obrer i partidaris de l’autonomia, i els anarquistes més radicals (Buenaventura Durruti) partidaris de desestabilitzar la República per implantar la societat anarquista. Des del congrés del 32, els anarquistes integrats dins la FAI, controlen la major part del sindicat.
    • D.- Reforma de l’Estat centralista: les autonomies regionals 11.3.- EL BIENNI REFORMISTA O PROGRESSISTA (ABRIL 1931 – NOVEMBRE 1933) 11.3.2.- Els principals problemes i reformes per solucionar-los OCTUBRE DEL 34. Durant el bienni conservador o negre, aprofitant la revolució de les esquerres contra el govern de dretes, Lluís Companys, l’octubre del 34 va proclamar “l’Estat Català” dins de la República federal espanyola. Aquesta declaració suposava pràcticament una declaració d’independència, perquè no existia una república federal. Lluís Companys
    • D.- Reforma de l’Estat centralista: les autonomies regionals 11.3.- EL BIENNI REFORMISTA O PROGRESSISTA (ABRIL 1931 – NOVEMBRE 1933) 11.3.2.- Els principals problemes i reformes per solucionar-los OCTUBRE DEL 34. El govern va reaccionar i va intervenir amb l’exèrcit, detenint al govern de la Generalitat. Es va suspendre l’autonomia catalana, però més tard, a principis del 36, el Tribunal de Garanties Constitucionals no va reconèixer aquesta suspensió i Catalunya va tornar a tenir autonomia, amb el mateix govern de Companys. Lluís Companys
    • D.- Reforma de l’Estat centralista: les autonomies regionals 11.3.- EL BIENNI REFORMISTA O PROGRESSISTA (ABRIL 1931 – NOVEMBRE 1933) 11.3.2.- Els principals problemes i reformes per solucionar-los PAÍS BASC. Els nacionalistes bascos (PNB) i els carlins aproven l’Estatut d’Estella (1931), però l’oposició del govern d’esquerres de Madrid a un estatut confessional i de dretes, i la posterior divisió entre el PNB i els carlins eviten que s’aprovi a les Corts. L’Estatut basc sols s’aprovarà en octubre de 1936 (ja en la Guerra Civil) i serà democràtic, fruit d’un pacte entre nacionalistes bascos, republicans i socialistes, perquè el govern de la República li va concedir l’Estatut d’autonomia una vegada començada la Guerra Civil amb la finalitat de guanyar als nacionalistes bascs a la causa republicana. Reunió per elaborar l’Estatut basc
    • D.- Reforma de l’Estat centralista: les autonomies regionals 11.3.- EL BIENNI REFORMISTA O PROGRESSISTA (ABRIL 1931 – NOVEMBRE 1933) 11.3.2.- Els principals problemes i reformes per solucionar-los PAÍS BASC. El primer lehendakari va ser José Antonio Aguirre (PNB). Els nacionalistes bascs estaven en una situació difícil al principi de la Guerra Civil, ja que tenien simpatia per la República perquè els havien promès l’Estatut, però eren els més conservadors i catòlics d’Espanya. José Antonio Aguirre
    • D.- Reforma de l’Estat centralista: les autonomies regionals 11.3.- EL BIENNI REFORMISTA O PROGRESSISTA (ABRIL 1931 – NOVEMBRE 1933) 11.3.2.- Els principals problemes i reformes per solucionar-los GALÍCIA. L’Estatut gallec s’elabora en 1936, però la autonomia no es va posar en marxa, perquè no s’arribarà a aprovar a les Corts per la Guerra Civil. Components de la ponència de l’Estatut gallec
    • 11.3.- EL BIENNI REFORMISTA O PROGRESSISTA (ABRIL 1931 – NOVEMBRE 1933) 11.3.- BIENNI REFORMISTA O PROGRESSISTA (ABRIL 1931-NOVEMBRE 1933). 1v preg. op B (2011, setembre). 2v preg. op A (2013, setembre). 11.3.1.- El govern constitucional d’esquerres (desembre 1931-novembre 1933). Evolució política. 11.3.2.- Els principals problemes i reformes per solucionar-los. A.- Qüestió religiosa. B.- Reforma militar o de l’exèrcit. C.- Reforma agrària. D.- Reforma de l’Estat centralista: les autonomies regionals. E.- Reforma educativa i obra cultural. F.- Reforma social o laboral. G.- Problemes del govern reformista. G.1.- Els adversaris de les reformes i la reorganització de les dretes. G.2.- Obrerisme i conflictivitat social: El moviment obrer front a la República.
    • E.- Reforma educativa i obra cultural 11.3.- EL BIENNI REFORMISTA O PROGRESSISTA (ABRIL 1931 – NOVEMBRE 1933) 11.3.2.- Els principals problemes i reformes per solucionar-los OBJECTIU: garantir el dret a rebre una educació liberal i laica a tota la població. Art. 48. “El servicio de la cultura es atribución esencial del Estado, y lo prestará mediante instituciones educativas enlazadas por el sistema de la escuela unificada. La enseñanza primaria será gratuita y obligatoria. Los maestros, profesores y catedráticos de la enseñanza oficial son funcionarios públicos. La libertad de cátedra queda reconocida y garantizada. La República legislará en el sentido de facilitar a los españoles económicamente necesitados el acceso a todos los grados de enseñanza, a fin de que no se halle condicionado más que por la aptitud y la vocación. La enseñanza será laica, hará del trabajo el eje de su actividad metodológica y se inspirará en ideales de solidaridad humana. Se reconoce a las Iglesias el derecho, sujeto a inspección del Estado, de enseñar sus respectivas doctrinas en sus propios establecimientos.” Constitución de la II República Española (1931).
    • E.- Reforma educativa i obra cultural 11.3.- EL BIENNI REFORMISTA O PROGRESSISTA (ABRIL 1931 – NOVEMBRE 1933) 11.3.2.- Els principals problemes i reformes per solucionar-los MESURES Durant la República, els dos darrers anys sobretot, es va invertir molt en educació, en concret en la creació de 10.000 escoles noves de primària (6750 escoles ja durant el govern provisional) amb un model d’escola mixta, laica, obligatòria i gratuïta (acabar amb el domini de l’ensenyament religiós) i en la formació de mestres per compensar el tancament de les escoles de l’església.
    • E.- Reforma educativa i obra cultural 11.3.- EL BIENNI REFORMISTA O PROGRESSISTA (ABRIL 1931 – NOVEMBRE 1933) 11.3.2.- Els principals problemes i reformes per solucionar-los MESURES Durant la República, els dos darrers anys sobretot, es va invertir molt en educació, en concret en la creació de 10.000 escoles noves de primària (6750 escoles ja durant el govern provisional) amb un model d’escola mixta, laica, obligatòria i gratuïta (acabar amb el domini de l’ensenyament religiós) i en la formació de mestres per compensar el tancament de les escoles de l’església.
    • E.- Reforma educativa i obra cultural 11.3.- EL BIENNI REFORMISTA O PROGRESSISTA (ABRIL 1931 – NOVEMBRE 1933) 11.3.2.- Els principals problemes i reformes per solucionar-los MESURES Durant la República, els dos darrers anys sobretot, es va invertir molt en educació, en concret en la creació de 10.000 escoles noves de primària (6750 escoles ja durant el govern provisional) amb un model d’escola mixta, laica, obligatòria i gratuïta (acabar amb el domini de l’ensenyament religiós) i en la formació de mestres per compensar el tancament de les escoles de l’església.
    • E.- Reforma educativa i obra cultural 11.3.- EL BIENNI REFORMISTA O PROGRESSISTA (ABRIL 1931 – NOVEMBRE 1933) 11.3.2.- Els principals problemes i reformes per solucionar-los MESURES Durant la República, els dos darrers anys sobretot, es va invertir molt en educació, en concret en la creació de 10.000 escoles noves de primària (6750 escoles ja durant el govern provisional) amb un model d’escola mixta, laica, obligatòria i gratuïta (acabar amb el domini de l’ensenyament religiós) i en la formació de mestres per compensar el tancament de les escoles de l’església.
    • E.- Reforma educativa i obra cultural 11.3.- EL BIENNI REFORMISTA O PROGRESSISTA (ABRIL 1931 – NOVEMBRE 1933) 11.3.2.- Els principals problemes i reformes per solucionar-los MESURES Creació de Missions Pedagògiques per a fer arribar la cultura al món rural (xarxa de biblioteques, cinema, teatre,...). Es va invertir molt en educació: creació 10.000 escoles noves de primària (6750 escoles ja durant el govern provisional, escola mixta, laica, obligatòria i gratuïta) i en la formació de mestres per compensar el tancament de les escoles de l’església.
    • E.- Reforma educativa i obra cultural 11.3.- EL BIENNI REFORMISTA O PROGRESSISTA (ABRIL 1931 – NOVEMBRE 1933) 11.3.2.- Els principals problemes i reformes per solucionar-los MESURES Durant la República, els dos darrers anys sobretot, es va invertir molt en educació, en concret en la creació de 10.000 escoles noves de primària (6750 escoles ja durant el govern provisional) amb un model d’escola mixta, laica, obligatòria i gratuïta (acabar amb el domini de l’ensenyament religiós) i en la formació de mestres per compensar el tancament de les escoles de l’església. Creació de Missions Pedagògiques per a fer arribar la cultura al món rural (xarxa de biblioteques, cinema, teatre,...).
    • E.- Reforma educativa i obra cultural 11.3.- EL BIENNI REFORMISTA O PROGRESSISTA (ABRIL 1931 – NOVEMBRE 1933) 11.3.2.- Els principals problemes i reformes per solucionar-los MESURES Durant la República, els dos darrers anys sobretot, es va invertir molt en educació, en concret en la creació de 10.000 escoles noves de primària (6750 escoles ja durant el govern provisional) amb un model d’escola mixta, laica, obligatòria i gratuïta (acabar amb el domini de l’ensenyament religiós) i en la formació de mestres per compensar el tancament de les escoles de l’església. Creació de Missions Pedagògiques per a fer arribar la cultura al món rural (xarxa de biblioteques, cinema, teatre,...).
    • 11.3.- EL BIENNI REFORMISTA O PROGRESSISTA (ABRIL 1931 – NOVEMBRE 1933) 11.3.- BIENNI REFORMISTA O PROGRESSISTA (ABRIL 1931-NOVEMBRE 1933). 1v preg. op B (2011, setembre). 2v preg. op A (2013, setembre). 11.3.1.- El govern constitucional d’esquerres (desembre 1931-novembre 1933). Evolució política. 11.3.2.- Els principals problemes i reformes per solucionar-los. A.- Qüestió religiosa. B.- Reforma militar o de l’exèrcit. C.- Reforma agrària. D.- Reforma de l’Estat centralista: les autonomies regionals. E.- Reforma educativa i obra cultural. F.- Reforma social o laboral. G.- Problemes del govern reformista. G.1.- Els adversaris de les reformes i la reorganització de les dretes. G.2.- Obrerisme i conflictivitat social: El moviment obrer front a la República.
    • F.- Reforma social o laboral 11.3.- EL BIENNI REFORMISTA O PROGRESSISTA (ABRIL 1931 – NOVEMBRE 1933) 11.3.2.- Els principals problemes i reformes per solucionar-los MESURES La Llei de Contractes de Treball establia la negociació col·lectiva i els jurats mixtos vinculants. Es regulava la jornada setmanal de 40 hores, augments salarials, assegurances socials, reducció de la jornada laboral al camp a 8 hores i reforç dels sindicats agrícoles, mentre Francisco Largo Caballero era ministre de Treball. Art. 1. “España es una República democrática de trabajadores de toda clase, que se organiza en régimen de Libertad y de Justicia.” Art. 46. “El trabajo, en sus diversas formas, es una obligación social, y gozará de la protección de las leyes. La República asegurará a todo trabajador las condiciones necesarias de una existencia digna. Su legislación social regulará los casos de seguro de enfermedad, accidentes, paro forzoso, vejez, invalidez y muerte; el trabajo de las mujeres y de los jóvenes y especialmente la protección a la maternidad; la jornada de trabajo y el salario mínimo y familiar; las vacaciones anuales remuneradas; las condiciones del obrero español en el extranjero; las instituciones de cooperación, la relación económico-jurídica de los factores que integran la producción; la participación de los obreros en la dirección, la administración y los beneficios de las empresas, y todo cuanto afecte a la defensa de los trabajadores.” Constitución de la II República Española (1931).
    • F.- Reforma social o laboral 11.3.- EL BIENNI REFORMISTA O PROGRESSISTA (ABRIL 1931 – NOVEMBRE 1933) 11.3.2.- Els principals problemes i reformes per solucionar-los MESURES La Llei de Contractes de Treball establia la negociació col·lectiva i els jurats mixtos vinculants. Es regulava la jornada setmanal de 40 hores, augments salarials, assegurances socials, reducció de la jornada laboral al camp a 8 hores i reforç dels sindicats agrícoles, mentre Francisco Largo Caballero era ministre de Treball. Francisco Largo Caballero (ministre Treball) Aquestes mesures provoquen l’oposició de les organitzacions patronals de la burgesia al govern d’esquerres i a la pròpia República.
    • 11.3.- EL BIENNI REFORMISTA O PROGRESSISTA (ABRIL 1931 – NOVEMBRE 1933) 11.3.- BIENNI REFORMISTA O PROGRESSISTA (ABRIL 1931-NOVEMBRE 1933). 1v preg. op B (2011, setembre). 2v preg. op A (2013, setembre). 11.3.1.- El govern constitucional d’esquerres (desembre 1931-novembre 1933). Evolució política. 11.3.2.- Els principals problemes i reformes per solucionar-los. A.- Qüestió religiosa. B.- Reforma militar o de l’exèrcit. C.- Reforma agrària. D.- Reforma de l’Estat centralista: les autonomies regionals. E.- Reforma educativa i obra cultural. F.- Reforma social o laboral. G.- Problemes del govern reformista. G.1.- Els adversaris de les reformes i la reorganització de les dretes. G.2.- Obrerisme i conflictivitat social: El moviment obrer front a la República.
    • G.- Problemes del govern reformista 11.3.- EL BIENNI REFORMISTA O PROGRESSISTA (ABRIL 1931 – NOVEMBRE 1933) 11.3.2.- Els principals problemes i reformes per solucionar-los Els PRINCIPALS PROBLEMES del govern del bienni reformista li van vindre per les dues bandes: Per una part, per la fortíssima oposició de la burgesia, l’església i gran part de l’exèrcit a les reformes de la nova República.
    • G.- Problemes del govern reformista 11.3.- EL BIENNI REFORMISTA O PROGRESSISTA (ABRIL 1931 – NOVEMBRE 1933) 11.3.2.- Els principals problemes i reformes per solucionar-los Els PRINCIPALS PROBLEMES del govern del bienni reformista li van vindre per les dues bandes: Per una part, per la fortíssima oposició de la burgesia, l’església i gran part de l’exèrcit a les reformes de la nova República. Per l’altra banda, pels conflictes socials, les crítiques des dels sectors socials més desfavorits per la lentitud o per no anar fins al final (repartiment de totes les terres, ...), que demanen una major rapidesa en l’aplicació de les reformes (Sevilla, Astúries, Barcelona,...).
    • G.- Problemes del govern reformista 11.3.- EL BIENNI REFORMISTA O PROGRESSISTA (ABRIL 1931 – NOVEMBRE 1933) 11.3.2.- Els principals problemes i reformes per solucionar-los Tot açò en mig d’un context econòmic i polític molt complicat dins el país i a nivell internacional.
    • G.- Problemes del govern reformista 11.3.- EL BIENNI REFORMISTA O PROGRESSISTA (ABRIL 1931 – NOVEMBRE 1933) 11.3.2.- Els principals problemes i reformes per solucionar-los Tot açò en mig d’un context econòmic i polític molt complicat dins el país i a nivell internacional.
    • 11.3.- EL BIENNI REFORMISTA O PROGRESSISTA (ABRIL 1931 – NOVEMBRE 1933) 11.3.- BIENNI REFORMISTA O PROGRESSISTA (ABRIL 1931-NOVEMBRE 1933). 1v preg. op B (2011, setembre). 2v preg. op A (2013, setembre). 11.3.1.- El govern constitucional d’esquerres (desembre 1931-novembre 1933). Evolució política. 11.3.2.- Els principals problemes i reformes per solucionar-los. A.- Qüestió religiosa. B.- Reforma militar o de l’exèrcit. C.- Reforma agrària. D.- Reforma de l’Estat centralista: les autonomies regionals. E.- Reforma educativa i obra cultural. F.- Reforma social o laboral. G.- Problemes del govern reformista. G.1.- Els adversaris de les reformes i la reorganització de les dretes. G.2.- Obrerisme i conflictivitat social: El moviment obrer front a la República.
    • G.- Problemes del govern reformista 11.3.- EL BIENNI REFORMISTA O PROGRESSISTA (ABRIL 1931 – NOVEMBRE 1933) 11.3.2.- Els principals problemes i reformes per solucionar-los G.1.- Els adversaris de les reformes i la reorganització de les dretes Davant de les reformes de l’esquerra, els monàrquics es desplacen, cada vegada més, cap a posicions antidemocràtiques (Acción Espanyola de Ramiro Maeztu) i es divideixen en alfonsins (Renovación Española de José Calvo Sotelo) i carlins (Comunión Tradicionalista), tot i que es presenten junts a les eleccions. José Calvo Sotelo Ramiro Maeztu
    • G.- Problemes del govern reformista 11.3.- EL BIENNI REFORMISTA O PROGRESSISTA (ABRIL 1931 – NOVEMBRE 1933) 11.3.2.- Els principals problemes i reformes per solucionar-los G.1.- Els adversaris de les reformes i la reorganització de les dretes A finals de 1932, la dreta catòlica tradicional es reorganitza i unifica en la Confederación Española de Derechas Autónomas (CEDA), liderada per José María Gil Robles. José María Gil Robles
    • G.- Problemes del govern reformista 11.3.- EL BIENNI REFORMISTA O PROGRESSISTA (ABRIL 1931 – NOVEMBRE 1933) 11.3.2.- Els principals problemes i reformes per solucionar-los G.1.- Els adversaris de les reformes i la reorganització de les dretes A finals de 1932, la dreta catòlica tradicional es reorganitza i unifica en la Confederación Española de Derechas Autónomas (CEDA), liderada per José María Gil Robles. José María Gil Robles “No caprichosamente, sino por obediencia debida a imperativos de la realidad, se denomina 'antimarxista' esta candidatura y la coalición de fuerzas políticas y sociales que la sirve de soporte. Es, en efecto, el marxismo, con su concepción materialista y anticatólica de la vida y de la sociedad; con su sectaria hostilidad hacia los grandes valores tradicionales, (...) con el desate temerario que ha provocado y conseguido de los odios y envidias connaturales en las luchas de clases (...), con el antiespañolismo que, como un exudado nocivo, brota de todo ideario y, sobre todo, con la desgraciada, arbitraria e injusta gestión desarrollada al frente de los negocios públicos (...). Los candidatos de la coalición antimarxista defenderán resueltamente y a todo trance la necesidad de una inmediata derogación, por la vía que en cada caso proceda, de los preceptos, tanto constitucionales como legales, inspirados en designios laicos y socializantes (...). Trabajarán sin descanso para lograr la cancelación de todas las disposiciones confiscadoras de la propiedad y persecutorias de la persona, de las asociaciones y de las creencias religiosas. (...)” Manifiesto de la Coalición antimarxista por Madrid (CEDA, Renovación Española, carlistas, etc.). “El Debate”, 1 de noviembre de 1933.
    • G.- Problemes del govern reformista 11.3.- EL BIENNI REFORMISTA O PROGRESSISTA (ABRIL 1931 – NOVEMBRE 1933) 11.3.2.- Els principals problemes i reformes per solucionar-los Ramiro Ledesma Onésimo Redondo G.1.- Els adversaris de les reformes i la reorganització de les dretes Sorgeixen grups radicals de dreta, tant nacionalsocialistes (les JONS de Ramiro Ledesma i Onésimo Redondo), com feixistes (Falange Española de José Antonio Primo de Rivera), amb una ideologia antidemocràtica, antisocialista, ultranacionalista i violenta (grups paramilitars).
    • G.- Problemes del govern reformista 11.3.- EL BIENNI REFORMISTA O PROGRESSISTA (ABRIL 1931 – NOVEMBRE 1933) 11.3.2.- Els principals problemes i reformes per solucionar-los José Antonio Primo de Rivera G.1.- Els adversaris de les reformes i la reorganització de les dretes Sorgeixen grups radicals de dreta, tant nacionalsocialistes (les JONS de Ramiro Ledesma i Onésimo Redondo), com feixistes (Falange Española de José Antonio Primo de Rivera), amb una ideologia antidemocràtica, antisocialista, ultranacionalista i violenta (grups paramilitars).
    • G.- Problemes del govern reformista 11.3.- EL BIENNI REFORMISTA O PROGRESSISTA (ABRIL 1931 – NOVEMBRE 1933) 11.3.2.- Els principals problemes i reformes per solucionar-los G.1.- Els adversaris de les reformes i la reorganització de les dretes Sorgeixen grups radicals de dreta feixistes (Falange Española de José Antonio Primo de Rivera), amb una ideologia antidemocràtica, antisocialista, ultranacionalista i violenta (grups paramilitars). “El fascismo no es una táctica la violencia. Es una idea la unidad. Frente al marxismo, que afirma como dogma la lucha de clases, y frente al liberalismo, que exige como mecánica la lucha de partidos, el fascismo sostiene que hay algo sobre los partidos y sobre las clases, algo de naturaleza permanente, trascendente, suprema: la unidad histórica llamada Patria. La Patria, que no es meramente el territorio donde se despedazan aunque sólo sea con las armas de la injuria varios partidos rivales ganosos todos del Poder. Ni el campo indiferente en que se desarrolla la eterna pugna entre la burguesía, que trata de explotar a un proletariado, y un proletariado, que trata de tiranizar a una burguesía. Sino la unidad entrañable de todos al servicio de una misión histórica, de un supremo destino común, que asigna a cada cual su tarea, sus derechos y sus sacrificios. En un Estado fascista no triunfa la clase más fuerte ni el partido más numeroso que no por ser más numeroso ha de tener siempre razón, aunque otra cosa diga un sufragismo estúpido, que triunfa el principio ordenado común a todos, el pensamiento nacional constante, del que el Estado es órgano.” José Antonio Primo de Rivera. ABC, 22 de marzo de 1933. José Antonio Primo de Rivera
    • G.- Problemes del govern reformista 11.3.- EL BIENNI REFORMISTA O PROGRESSISTA (ABRIL 1931 – NOVEMBRE 1933) 11.3.2.- Els principals problemes i reformes per solucionar-los “Y queremos, por último, que si esto ha de lograrse en algún caso por la violencia, no nos detengamos ante la violencia. Porque ¿Quién ha dicho que la suprema jerarquía de los valores morales reside en la amabilidad? Bien está, sí, la dialéctica como primer instrumento de comunicación. Pero no hay más dialéctica admisible que la dialéctica de los puños y de las pistolas cuando se ofende a la justicia o la Patria. Se han celebrado las elecciones. El pueblo soberano ha acudido a las urnas, menos los que no acudimos por no querernos hacer cómplices de la propia esclavitud y los que no han ido por mera indiferencia política o pereza. Pero el pueblo soberano ha dado su voto. ¿Y ahora qué? No nos interesa el triunfo de uno de los grandes sectores ni el triunfo del otro; derechas, izquierdas, centro, tienen el mismo programa, las mismas posibilidades, los mismos métodos. Han de gobernar con el aparato estatal siempre contra las justas reivindicaciones de los expoliados, de los desheredados, de los oprimidos. Un gobierno que no lo hiciera así, dejaría a las pocas horas de ser gobierno. Para existir necesita cobrar impuestos, contribuciones, gabelas, y para obligar a pagar todo eso, necesita guardias, guardias, más guardias, necesita sostener cuerpos de ejército, para defender la patria contra el enemigo, como en octubre en Asturias,... o en la actuación del gobierno de Casas Viejas.” Discurso de José Antonio Primo de Rivera. José Antonio Primo de Rivera G.1.- Els adversaris de les reformes i la reorganització de les dretes Sorgeixen grups radicals de dreta feixistes (Falange Española de José Antonio Primo de Rivera), amb una ideologia antidemocràtica, antisocialista, ultranacionalista i violenta (grups paramilitars).
    • G.- Problemes del govern reformista 11.3.- EL BIENNI REFORMISTA O PROGRESSISTA (ABRIL 1931 – NOVEMBRE 1933) 11.3.2.- Els principals problemes i reformes per solucionar-los G.1.- Els adversaris de les reformes i la reorganització de les dretes Apareix el colpisme a l’exèrcit per a frenar les reformes del govern, els sectors més dretans de l’exèrcit preparen un colp d’estat organitzat pel general José Sanjurjo Sacanell (marquès del Rif), en agost de 1932 (Sanjurjada).
    • G.- Problemes del govern reformista 11.3.- EL BIENNI REFORMISTA O PROGRESSISTA (ABRIL 1931 – NOVEMBRE 1933) 11.3.2.- Els principals problemes i reformes per solucionar-los G.1.- Els adversaris de les reformes i la reorganització de les dretes El colp (Sanjurjada) fracassa
    • G.- Problemes del govern reformista 11.3.- EL BIENNI REFORMISTA O PROGRESSISTA (ABRIL 1931 – NOVEMBRE 1933) 11.3.2.- Els principals problemes i reformes per solucionar-los G.1.- Els adversaris de les reformes i la reorganització de les dretes El colp fracassa, però aquests militars crearan de forma clandestina la Unión Militar Española (UME), que conspirarà en l’ombra contra la República i prepararà el cop de 1936.
    • TRESGRUPS Republicans Monàrquics 11.3.- EL BIENNI REFORMISTA O PROGRESSISTA (ABRIL 1931 – NOVEMBRE 1933) 11.3.2.- Els principals problemes i reformes per solucionar-los G.- Problemes del govern reformista Feixistes G.1.- Els adversaris de les reformes i la reorganització de les dretes Així, durant el bienni reformador, la DRETA es va consolidar i reorganitzar distingint-s’hi: Feixistes (darrere) Partido Agrario. CEDA / Confederación Española de Derechas Autónomas, de José Maria Gil Robles des de finals de 1932, catòlics. Acción Espanyola, de Ramiro de Maeztu. Renovación Espanyola // a les eleccions dins el Bloque Nacional, de José Calvo Sotelo. Comunión Tradicionalista dels carlins, de Manuel Fal Conde.
    • Dretatresgrups Republicans Monàrquics 11.3.- EL BIENNI REFORMISTA O PROGRESSISTA (ABRIL 1931 – NOVEMBRE 1933) 11.3.2.- Els principals problemes i reformes per solucionar-los G.- Problemes del govern reformista Feixistes G.1.- Els adversaris de les reformes i la reorganització de les dretes JONS / Juntas de Ofensiva Nacional – Sindicalista, de Ramiro Ledesma i Onésimo Redondo, antirepublicans, carlins i tradicionalistes que es fusiona amb la FE // Falange Española, de José Antonio Primo de Rivera, formant la Falange Española de las JONS; i en 1937 el Generalísimo Franco decreta la unificació amb els carlins i passarà a ser Falange Espanyola Tradicionalista y de las JONS (FET y de las JONS).
    • 11.2.- EL PERÍODE CONSTITUENT Esquerres Republicans Nacionalistes Obreristes PS / Partido Sindicalista: Angel Pestaña. POUM / Partit Obrer d’Unificació Marxista: Andreu Nin i Joaquim Maurín. PCE / Partido Comunista de Espanya: José Díaz Ramos i Dolores Ibarruri “La Pasionària”. PSOE / Partido Socialista Obrero Espanyol: Indalecio Prieto i Julián Besteiro. ORGA / Organización Republicana Gallega Autonomista: Santiago Casares Quiroga. ERC / Esquerra Republicana de Catalunya: Francesc Macià i Lluís Companys. Unión Republicana: Diego Martínez Barrio. PRRS / Partit Republicà Radical - Socialista: Marcelino Domingo. Acción Republicana / Izquierda Republicana: Manuel Azaña. 11.2.3.- Els partits polítics de la Segona República
    • 11.2.- EL PERÍODE CONSTITUENT 11.2.3.- Els partits polítics de la Segona RepúblicaCentre Republicans Nacionalistes Partit Republicà Radical: Alejandro Lerroux. DLR / Derecha Liberal Republicana: Niceto Alacalá Zamora i Miguel Maura. PNB / Partit Nacionalista Basc: José Antonio Aguirre.
    • 11.3.- EL BIENNI REFORMISTA O PROGRESSISTA (ABRIL 1931 – NOVEMBRE 1933) 11.3.- BIENNI REFORMISTA O PROGRESSISTA (ABRIL 1931-NOVEMBRE 1933). 1v preg. op B (2011, setembre). 2v preg. op A (2013, setembre). 11.3.1.- El govern constitucional d’esquerres (desembre 1931-novembre 1933). Evolució política. 11.3.2.- Els principals problemes i reformes per solucionar-los. A.- Qüestió religiosa. B.- Reforma militar o de l’exèrcit. C.- Reforma agrària. D.- Reforma de l’Estat centralista: les autonomies regionals. E.- Reforma educativa i obra cultural. F.- Reforma social o laboral. G.- Problemes del govern reformista. G.1.- Els adversaris de les reformes i la reorganització de les dretes. G.2.- Obrerisme i conflictivitat social: El moviment obrer front a la República.
    • G.- Problemes del govern reformista 11.3.- EL BIENNI REFORMISTA O PROGRESSISTA (ABRIL 1931 – NOVEMBRE 1933) 11.3.2.- Els principals problemes i reformes per solucionar-los G.2.- Obrerisme i conflictivitat social: El moviment obrer front a la República La poderosa CNT es divideix en dos sectors: Els moderats (Àngel Pestaña, Joan Peiró), partidaris de donar suport al govern d’esquerres i les seves reformes. Àngel Pestaña Joan Peiró Joan García Oliver Buenaventura Durruti Els radicals de la FAI (Joan Garcia Oliver, Buenaventura Durruti, Francisco Ascaso), partidaris d’una revolució immediata i de l’ús de la violència i que aniran imposant les seves tesis front a la lentitud de les reformes.
    • G.- Problemes del govern reformista 11.3.- EL BIENNI REFORMISTA O PROGRESSISTA (ABRIL 1931 – NOVEMBRE 1933) 11.3.2.- Els principals problemes i reformes per solucionar-los G.2.- Obrerisme i conflictivitat social: El moviment obrer front a la República La poderosa CNT es divideix en dos sectors: Joan García Oliver Joaquim MaurinÀngel Pestaña Joan Peiró Francisco Ascaso Els moderats (Àngel Pestaña, Joan Peiró), partidaris de donar suport al govern d’esquerres i les seves reformes. Els radicals de la FAI (Joan Garcia Oliver, Buenaventura Durruti, Francisco Ascaso), partidaris d’una revolució immediata i de l’ús de la violència i que aniran imposant les seves tesis front a la lentitud de les reformes.
    • G.- Problemes del govern reformista 11.3.- EL BIENNI REFORMISTA O PROGRESSISTA (ABRIL 1931 – NOVEMBRE 1933) 11.3.2.- Els principals problemes i reformes per solucionar-los G.2.- Obrerisme i conflictivitat social: El moviment obrer front a la República
    • G.- Problemes del govern reformista 11.3.- EL BIENNI REFORMISTA O PROGRESSISTA (ABRIL 1931 – NOVEMBRE 1933) 11.3.2.- Els principals problemes i reformes per solucionar-los G.2.- Obrerisme i conflictivitat social: El moviment obrer front a la República El dirigent de la UGT, Francisco Largo Caballero, va ser ministre de Treball del govern d’Azaña. La CNT acusava a la UGT de ser col·laboradors amb el govern i pensaven que la República era un règim burgés, que havien de destruir mitjançant una revolució. Francisco Largo Caballero (ministre Treball)
    • G.- Problemes del govern reformista 11.3.- EL BIENNI REFORMISTA O PROGRESSISTA (ABRIL 1931 – NOVEMBRE 1933) 11.3.2.- Els principals problemes i reformes per solucionar-los G.2.- Obrerisme i conflictivitat social: El moviment obrer front a la República De la mateixa manera, la UGT (especialment al camp) i el PCE radicalitzaran les seves postures, demanant al govern major rapidesa i importància de les reformes.
    • G.- Problemes del govern reformista 11.3.- EL BIENNI REFORMISTA O PROGRESSISTA (ABRIL 1931 – NOVEMBRE 1933) 11.3.2.- Els principals problemes i reformes per solucionar-los Des de l’any 1932, les vagues, revoltes i ocupacions de terres no paren d’augmentar: normalment s’ocupaven les terres i l’ajuntament, es cremava el registre de la propietat i es col·lectivitzaven les terres (comunisme llibertari), fins que la Guàrdia Civil reprimia el moviment. G.2.- Obrerisme i conflictivitat social: El moviment obrer front a la República Destaquen TRES REVOLTES camperoles per la duresa de la repressió:  Castilblanco (Badajoz),  Casas Viejas (Cadis, 1933) i  Arnedo (Logroño), on la repressió en contra dels camperols va fer créixer el descontent, afavorint la violència d’aquests i les crítiques dels propis treballadors contra el govern d’esquerres d’Azaña.
    • G.- Problemes del govern reformista 11.3.- EL BIENNI REFORMISTA O PROGRESSISTA (ABRIL 1931 – NOVEMBRE 1933) 11.3.2.- Els principals problemes i reformes per solucionar-los G.2.- Obrerisme i conflictivitat social: El moviment obrer front a la República Per exemple, els camperols detinguts i acusats per la Guàrdia Civil en Castilblanco (Badajoz) van ser condemnats a mort, però més tard se’ls va amnistiar. Camperols detinguts per la Guàrdia Civil en Castilblanco (Badajoz)
    • 11.3.- EL BIENNI REFORMISTA O PROGRESSISTA Els acusats van ser condemnats a mort, però més tard se’ls va amnistiar.
    • G.- Problemes del govern reformista 11.3.- EL BIENNI REFORMISTA O PROGRESSISTA (ABRIL 1931 – NOVEMBRE 1933) 11.3.2.- Els principals problemes i reformes per solucionar-los G.2.- Obrerisme i conflictivitat social: El moviment obrer front a la República Però, el fet principal del moviment obrer enfront de la República va ser el de Casas Viejas (Cadis), en 1933, on els pagesos anarquistes començaren a ocupar terres il·legalment i la Guàrdia Civil va matar a 12 jornalers anarquistes. A finals d’aquest bienni, n’hi havia 10.000 anarquistes empresonats o deportats al Marroc o a Canàries.
    • 11.3.- EL BIENNI REFORMISTA O PROGRESSISTA
    • 11.3.- EL BIENNI REFORMISTA O PROGRESSISTA
    • 11.3.- EL BIENNI REFORMISTA O PROGRESSISTA
    • 11.3.- EL BIENNI REFORMISTA O PROGRESSISTA
    • 11.3.- EL BIENNI REFORMISTA O PROGRESSISTA
    • 11.3.- EL BIENNI REFORMISTA O PROGRESSISTA
    • 11.3.- EL BIENNI REFORMISTA O PROGRESSISTA
    • 11.3.- EL BIENNI REFORMISTA O PROGRESSISTA
    • 11.3.- EL BIENNI REFORMISTA O PROGRESSISTA
    • 11.3.- EL BIENNI REFORMISTA O PROGRESSISTA
    • 11.3.- EL BIENNI REFORMISTA O PROGRESSISTA
    • 11.3.- EL BIENNI REFORMISTA O PROGRESSISTA
    • 11.3.- EL BIENNI REFORMISTA O PROGRESSISTA
    • 11.3.- EL BIENNI REFORMISTA O PROGRESSISTA
    • 11.3.- EL BIENNI REFORMISTA O PROGRESSISTA
    • 11.3.- EL BIENNI REFORMISTA O PROGRESSISTA
    • 11.3.- EL BIENNI REFORMISTA O PROGRESSISTA
    • 11.3.- EL BIENNI REFORMISTA O PROGRESSISTA
    • 11.3.- EL BIENNI REFORMISTA O PROGRESSISTA
    • G.- Problemes del govern reformista 11.3.- EL BIENNI REFORMISTA O PROGRESSISTA (ABRIL 1931 – NOVEMBRE 1933) 11.3.2.- Els principals problemes i reformes per solucionar-los G.2.- Obrerisme i conflictivitat social: El moviment obrer front a la República Tots aquests fets desgasten la coalició de republicans i socialistes del govern i provoquen una crisi, el govern d’Azaña cau el 12 de setembre del 33, quan dimiteix com a conseqüència dels fets de Casas Viejas i la seva incompatibilitat amb el president de la República, Niceto Alcalá Zamora, qui dissol les Corts i convoca eleccions per dia 19 de novembre del 1933.
    • G.- Problemes del govern reformista 11.3.- EL BIENNI REFORMISTA O PROGRESSISTA (ABRIL 1931 – NOVEMBRE 1933) 11.3.2.- Els principals problemes i reformes per solucionar-los G.2.- Obrerisme i conflictivitat social: El moviment obrer front a la República El president de la República, Niceto Alcalá Zamora, qui dissol les Corts i convoca eleccions per dia 19 de novembre del 1933. Manuel AzañaNiceto Alcalá Zamora
    • Niceto Alcalá Zamora Manuel Azaña El president de la República, Niceto Alcalá Zamora, qui dissol les Corts i convoca eleccions per dia 19 de novembre del 1933. 11.3.- EL BIENNI REFORMISTA O PROGRESSISTA (ABRIL 1931 – NOVEMBRE 1933)
    • ESQUEMES (1931-1936)
    • BLOC III. TEMA 11/2. LA SEGONA REPÚBLICA (1931-1936) EDAT CONTEMPORÀNIA TEMA 11.- La Segona República (1931-1936) / T-2 11.1.- LA PROCLAMACIÓ DE LA SEGONA REPÚBLICA. 11.2.- EL PERÍODE CONSTITUENT. 11.3.- EL BIENNI REFORMISTA O PROGRESSISTA (ABRIL 1931-NOVEMBRE 1933). 11.4.- EL BIENNI CONSERVADOR O NEGRE (NOVEMBRE 1933-FEBRER 1936). 11.5.- EL TRIOMF DEL FRONT POPULAR (FEBRER – JULIOL 1936).
    • HISTÒRIA D’ESPANYA BLOC III – Tema 11/2 A Història Espanya IES Ramon Llull (Palma) Assumpció Granero Cueves II REPÚBLICA (1931-36)1ª part: Eleccions 1931 i Govern provisional Edat contemporània
    • HISTÒRIA D’ESPANYA BLOC III – Tema 11/2 B Edat contemporània Història Espanya IES Ramon Llull (Palma) Assumpció Granero Cueves II REPÚBLICA (1931-36)2ª part: Bienni reformista (1931-33)
    • BLOC III – Tema 11/2 C HISTÒRIA D’ESPANYA Història Espanya IES Ramon Llull (Palma) Assumpció Granero Cueves II REPÚBLICA (1931-36)3ª part: Bienni conservador o negre (1933-36) Edat contemporània