TEMA 10.B. DICTADURA PRIMO DE RIVERA

2,147 views

Published on

Published in: Education
0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total views
2,147
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
379
Actions
Shares
0
Downloads
79
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

TEMA 10.B. DICTADURA PRIMO DE RIVERA

  1. 1. HISTÒRIA D’ESPANYA BLOC III – Tema 10/1 B DICTADURA DE PRIMO DE RIVERA (1923-30) Història Espanya IES Ramon Llull (Palma) Assumpció Granero Cueves Edat contemporània
  2. 2. CRISI DE LA RESTAURACIÓ (1898-1931) Edat contemporània HISTÒRIA D’ESPANYA BLOC III – Tema 10/1 A Història Espanya IES Ramon Llull (Palma) Assumpció Granero Cueves
  3. 3. BLOC II. ESPANYA DEL SEGLE XIX ÍNDEX TEMES BLOC II i inici del III (1788-1808) (1808-13) (1814-1833) (1833-1868) (1868-1874) (1870-1873) (1875-1885) (1902-1931) DICTADURA PRIMO RIVERA (setembre 1923- gener 1930) (1885-1902)
  4. 4. Restauració IIRestauració I Alfons XIII // Primo de RiveraAlfons XII 1875 1931 Regència Maria Cristina 19021885 1898 Pèrdua de Cuba i Filipines 1923 Inici del període “Pronunciament” de Sagunt (Martínez Campos) Proclama Alfons XII, rei d’Espanya Sota el control de Antonio Cánovas del Castillo Alfons havia proclamat els seus principis en el “Manifest de Sandhurst” (1-XII-1874).
  5. 5. EDAT CONTEMPORÀNIA TEMA 10.- Crisi del sistema de la Restauració (1898-1931) / T-1 10.1.- El regnat d’Alfons XIII (1902-1923). Crisi del canvi de segle. Introducció. 3v (1v fins Dictadura *, 1v amb República). 10.2.- Problemes del regnat d’Alfons XIII (1902-1923). 10.2.1.- Conseqüències de la crisi del 98. 10.2.2.- El problema militar (militarisme i antimilitarisme). 10.2.3.- El problema polític. La crisi del “tornisme”. 10.2.4.- El problema religiós (clericalisme i anticlericalisme). 10.2.5.- L’enfortiment de l’oposició política. 10.2.6.- Corrents de pensament: El Krausisme i el regeneracionisme. 10.2.7.- El problema social. Sindicalisme i conflictivitat obrera. 10.2.8.- Inici del conflicte colonial i després la Guerra del Marroc. MAPA 14. 6v (2v MAPA, 4v preg). 10.3.- Els intents de solució. El reformisme dinàstic. 10.3.1.- El regeneracionisme. 10.3.2.- Antecedents. El fracàs del govern “regeneracionista” de Silvela-Polavieja (1899). 10.3.3.- Les reformes de Maura i Canalejas. 10.4.- Crisi del regnat d’Alfons III (1909-1917). 10.4.1.- La crisi de 1909. La Setmana Tràgica de Barcelona (juliol – agost 1909). MAPA 14. 6v (2v MAPA, 4v preg). 10.4.2.- Impacte de la Primera Guerra Mundial (1914-1918). 10.4.3.- Crisi general de 1917 i conflictivitat social. 1v TEXT. 2v preg. 10.5.- La descomposició del sistema (1918-1923). 10.5.1.- El col·lapse dels governs i les institucions. 10.5.2.- La conflictivitat obrera i el pistolerisme. 10.5.3.- El conflicte colonial de la Guerra del Marroc: Annual. MAPA 14. 6v (2v MAPA, 4v preg). 10.6- La dictadura de Miguel Primo de Rivera (1923-1930). 10v (2v TEXT *, 8v preg). 10.6.1.- Causes del colp d’estat. 10.6.2.- Aspectes polítics. Reorganització de l’Estat. Directori militar i civil. MAPA 14. 10.6.3.- Política econòmica. 10.6.4.- Política social. 10.6.5.- Política religiosa i cultural. 10.6.6.- Política militar. MAPA 14. 6v (2v MAPA, 4v preg). 10.6.7.- Oposició a la dictadura. 10.6.8.- Caiguda de la dictadura i final de la monarquia. 10.6.9.- Conseqüències de la dictadura de Primo de Rivera. BLOC III. TEMA 10/1. CRISI SISTEMA DE LA RESTAURACIÓ (1898-1931)
  6. 6. EDAT CONTEMPORÀNIA TEMA 10 // Tema 1 (B-III).- Crisi del sistema de la Restauració (1898-1931). 10.1.- El regnat d’Alfons XIII (1902-1923). Crisi del canvi de segle. Introducció. 3v (1v fins Dictadura *, 1v amb República). 10.2.- Problemes del regnat d’Alfons XIII (1902-1923). 10.2.1.- Conseqüències de la crisi del 98. 10.2.2.- El problema militar (militarisme i antimilitarisme). 10.2.3.- El problema polític. La crisi del “tornisme”. A.- Primera etapa. 1902-1907. Civilisme contra militarisme. B.- Segona etapa. 1907-1912. Crisi i caiguda del Pacte del Pardo. C.- Tercera etapa. 1912-1918. Crisi múltiple de 1917. D.- Quarta etapa. 1918-1923. Descomposició sistema Restauració i pronunciament de Primo. 10.2.4.- El problema religiós (clericalisme i anticlericalisme). 10.2.5.- L’enfortiment de l’oposició política. A.- Republicanisme. B.- Anarquisme. C.- Socialisme polític. D.- La dreta antiliberal: del carlisme al jaumisme. E.- El problema regionalista. Evolució del nacionalismes. 10.2.6.- Corrents de pensament: El Krausisme i el regeneracionisme. 10.2.7.- El problema social. Sindicalisme i conflictivitat obrera. 10.2.8.- Inici del conflicte colonial i després la Guerra del Marroc. MAPA 14. 6v (2v MAPA, 4v preg). 10.3.- Els intents de solució. El reformisme dinàstic. 10.3.1.- El regeneracionisme. 10.3.2.- Antecedents. El fracàs del govern “regeneracionista” de Silvela-Polavieja (1899). 10.3.3.- Les reformes de Maura i Canalejas. A.- Antoni Maura i el maurisme (1907-1909). B.- José Canalejas (1910-1912). BLOC III. TEMA 10/1. CRISI SISTEMA DE LA RESTAURACIÓ (1898-1931)
  7. 7. EDAT CONTEMPORÀNIA TEMA 10 // Tema 1 (B-III).- Crisi del sistema de la Restauració (1898-1931). 10.1.- El regnat d’Alfons XIII (1902-1923). Crisi del canvi de segle. Introducció. 10.2.- Problemes del regnat d’Alfons XIII (1902-1923). 10.3.- Els intents de solució. El reformisme dinàstic. 10.4.- Crisi del regnat d’Alfons XIII (1909-1917). 10.4.1.- La crisi de 1909. MAPA 14. 6v (2v MAPA, 4v preg). A.- El conflicte colonial del Marroc. B.- La Setmana Tràgica de Barcelona (juliol - agost del 1909). C.- Conseqüències de la Setmana Tràgica. 10.4.2.- Impacte de la Primera Guerra Mundial. A.- Impacte polític. B.- Impacte econòmic. C.- Impacte social. 10.4.3.- Crisi general de 1917 i conflictivitat social. 1v TEXT. 2v preg. A.- Conjuntura de l’any 1917. B.- Crisi militar. C.- Crisi política. D.- Crisi social i moviment obrer de començament de segle. E.- Conseqüències de la crisi del 1917. 10.5.- La descomposició del sistema (1918-1923). 10.5.1.- El col·lapse dels governs i les institucions. 10.5.2.- La conflictivitat obrera i el pistolerisme. 10.5.3.- El conflicte colonial de la Guerra del Marroc: Annual. MAPA 14. 6v (2v MAPA, 4v preg). 10.6- La dictadura de Miguel Primo de Rivera (1923-1930). 10v (2v TEXT *, 8v preg). BLOC III. TEMA 10/1. CRISI SISTEMA DE LA RESTAURACIÓ (1898-1931)
  8. 8. EDAT CONTEMPORÀNIA TEMA 10 // Tema 1 (B-III).- Crisi del sistema de la Restauració (1898-1931). 10.1.- El regnat d’Alfons XIII (1902-1923). Crisi del canvi de segle. Introducció. 10.2.- Problemes del regnat d’Alfons XIII (1902-1923). 10.3.- Els intents de solució. El reformisme dinàstic. 10.4.- Crisi del regnat d’Alfons XIII (1909-1917). 10.5.- La descomposició del sistema (1918-1923). 10.6- La dictadura de Miguel Primo de Rivera (1923-1930). 10v (2v TEXT *, 8v preg). 10.6.1.- Causes del colp d’estat. 10.6.2.- Aspectes polítics. Reorganització de l’Estat. A.- Ideologia de la dictadura. B.- Directori militar (de setembre de 1923 a setembre de 1925). MAPA 14. 6v (2v MAPA, 4v preg). C.- Directori civil (de setembre de 1925 a gener de 1930). 10.6.3.- Política econòmica. 10.6.4.- Política social. 10.6.5.- Política religiosa i cultural. 10.6.6.- Política militar. MAPA 14. 6v (2v MAPA, 4v preg). 10.6.7.- Oposició a la dictadura. 10.6.8.- Caiguda de la dictadura i final de la monarquia. 10.6.9.- Conseqüències de la dictadura de Primo de Rivera. BLOC III. TEMA 10/1. DICTADURA DE PRIMO DE RIVERA (1923-30)
  9. 9. La dictadura de Primo de Rivera fou el règim polític autoritari que s’instaurà a Espanya entre el 13 de setembre de 1923 i el 28 de gener de 1930 sota la direcció del general Miguel Primo de Rivera y Orbaneja i l’acceptació per part del rei Alfons XIII. 10.6.- DICTADURA DE PRIMO DE RIVERA (1923-1930) Primo de RiveraAlfons XIII
  10. 10. “(…) Por primera vez después de la Restauración, el parlamento y una de sus comisiones se habían vuelto incompatibles con la voluntad real, según hizo notar más tarde el general López Ochoa, el cual, en 1923, tomó parte en la conspiración que barrió al parlamento al grito de “¡Viva el Rey!” Pero la rebelión popular a favor de la deseada dictadura real no se producía y Alfonso tuvo que cultivar los procedimientos anticonstitucionales tradicionales. En julio de 1923 , dijo a un ministro, Salvatella, que “será muy difícil impedir la formación de un gobierno militar” libre de los obstáculos que, para ciertos actos, entorpecen el trabajo de un gobierno constitucional. Un mes más tarde, el rey confesó abiertamente a Antonio Maura que estaba dispuesto a dar personalmente un golpe. No es extraño, pues, que los futuros gobiernos vieran en el rey un cómplice en potencia de sus planes para derribar el sistema parlamentario.” SHLOMO BEN-AMI.- La dictadura de Primo de Rivera, 1923-30, Barcelona, Planeta, 1983. 10.6.- DICTADURA DE PRIMO DE RIVERA (1923-1930) Alfons XIII, en més d’una ocasió, havia afirmat que ell resoldria els problemes d’Espanya amb o sense constitució. Després del desastre d’Annual (1921), arriba a la conclusió de què sols un govern militar feixista com el que s’havia establert en Itàlia era capaç de resoldre els problemes. Alfons XIII
  11. 11. 10.6.- DICTADURA DE PRIMO DE RIVERA (1923-1930) Així, en un context de crisi política i social, el general Primo de Rivera es va pronunciar contra la legalitat constitucional, declarà l’estat de guerra i es va dirigir al monarca per exigir que el poder passés als militars. Alfons XIII va acceptar un Directori militar presidit per Miguel Primo de Rivera, que va suspendre el règim parlamentari constitucional. Alfons XIII i Primo de Rivera
  12. 12. Causes econòmiques:  Crisi perquè finalitza la prosperitat econòmica que havia tingut Espanya, aprofitant la Primera Guerra Mundial com a país neutral (bonança econòmica dels primers anys paral·lels als feliços anys 20 i després crack del 29). Primo de Rivera i els sectors que li van donar suport (militars, polítics propers a la monarquia i part de les classes dirigents del segle XIX) van defensar la seva acció com una solució per posar fi a la crisi política i social que travessava el país. Per als colpistes, entre les raons que justifiquen la necessitat de canviar la situació, cal destacar els PROBLEMES DEL PAÍS: 10.6.- DICTADURA DE PRIMO DE RIVERA (1923-1930) 10.5.1.- Causes del colp d’estat
  13. 13. Per als colpistes, entre les raons que justifiquen la necessitat de canviar la situació, cal destacar els PROBLEMES DEL PAÍS: 10.6.- DICTADURA DE PRIMO DE RIVERA (1923-1930) 10.5.1.- Causes del colp d’estat Causes socials:  Les desigualtats produeixen conflictes socials: El terrorisme anarquista i la seva resposta el pistolerisme patronal es converteixen en el principal problema del país. La ciutat més afectada fou Barcelona. L’any 1920, en aquesta ciutat, moriren assassinades 400 persones pel terrorisme anarquista o el pistolerisme patronal, destacant que, el mateix any 1921, mor assassinat per anarquistes el president del govern Eduardo Dato.  La por de les classes benestants (burgesia) i de l’exèrcit al triomf del moviment obrer i d’una revolució obrera, davant de l’auge de la conflictivitat obrera i pagesa.
  14. 14. El mateix any 1921, mor assassinat per anarquistes el president del govern Eduardo Dato. 10.6.- DICTADURA DE PRIMO DE RIVERA (1923-1930) 10.5.1.- Causes del colp d’estat Eduardo Dato
  15. 15. Per als colpistes, entre les raons que justifiquen la necessitat de canviar la situació, cal destacar els PROBLEMES DEL PAÍS: 10.6.- DICTADURA DE PRIMO DE RIVERA (1923-1930) 10.5.1.- Causes del colp d’estat Causes militars:  La guerra del Marroc. Descontent de l’exèrcit després del desastre d’Annual de 1921.  En la decisió de Primo de Rivera, així com el suport de l’exèrcit i el ràpid vist-i-plau del rei, també va influir el desig d’evitar que les Corts exigissin responsabilitats (investigacions de l’expedient Picasso) pels fets de la guerra del Marroc.  La major part de l’opinió pública era partidària de sortir del protectorat del Marroc.
  16. 16. Per als colpistes, entre les raons que justifiquen la necessitat de canviar la situació, cal destacar els PROBLEMES DEL PAÍS: 10.6.- DICTADURA DE PRIMO DE RIVERA (1923-1930) 10.5.1.- Causes del colp d’estat Causes polítiques:  INTERNA. La crisi del sistema polític de la Restauració, perquè el bloqueig i la inestabilitat política del sistema parlamentari és total, així com el seu desprestigi derivat del continu frau electoral; de fet, entre 1917 i 1923 van haver 13 canvis de govern, quasi tots ells de concentració (conservadors, liberals i Lliga Regionalista).  INTERNA. Davant la incapacitat dels governs del torn i del mateix sistema d’alternança en el poder de fer front als problemes, augmenta la influència de l’oposició republicana, socialista i dels nacionalismes perifèrics, que demanden un sistema realment democràtic (Primo vol frenar una reforma democràtica o una revolució).
  17. 17. Per als colpistes, entre les raons que justifiquen la necessitat de canviar la situació, cal destacar els PROBLEMES DEL PAÍS: 10.6.- DICTADURA DE PRIMO DE RIVERA (1923-1930) 10.5.1.- Causes del colp d’estat Causes polítiques:  EXTERNA. La influència internacional amb l’ascens dels totalitarismes: el feixisme triomfaven en diversos països europeus com a forma de frenar les revolucions obreres.
  18. 18. 10.6.- DICTADURA DE PRIMO DE RIVERA (1923-1930) 10.5.1.- Causes del colp d’estat Causes polítiques:  EXTERNA. La influència internacional amb l’ascens dels totalitarismes: el feixisme triomfaven en diversos països europeus com a forma de frenar les revolucions obreres.
  19. 19. 10.6.- DICTADURA DE PRIMO DE RIVERA (1923-1930) 10.5.1.- Causes del colp d’estat Tot això va crear una situació molt complicada que va fer que, el dia 13 de setembre de 1923, el capità general de Catalunya, Miguel Primo de Rivera, donés un cop d’Estat, que triomfà i va ser acceptat per la monarquia i ben rebut per l’exèrcit, la burgesia catalana, els sectors més conservadors del país, els partits dinàstics i, fins i tot, pels socialistes (el propi Largo Caballero va tenir càrrecs durant la dictadura). Els únics que estaven obertament en contra d’aquesta dictadura foren els anarquistes i els comunistes, però en general va ser molt ben rebuda. “No diremos, como algunos improvisados defensores de la dictadura, que toda España está con el Directorio; pero es innegable que una parte del país le apoya, y otra mucho mayor espera de él, pasivamente, grandes cosas: nada menos que la felicidad de la nación (...). Ninguno ha protestado, no han hecho el menor esfuerzo por defender las instituciones democráticas. Esto, y algunas medidas del Directorio, como la campaña contra funcionarios y la aplicación rigurosa de algunas ordenanzas de abastos, le han granjeado muchas simpatías. Téngase en cuenta que la cultura política y el pensamiento político son en España muy bajos y rudimentarios. Las apetencias reformadoras de mucha gente no exceden de los modestos límites de la política municipal.” MANUEL AZAÑA: Apelación a la República. Mayo de 1924. Miguel Primo de Rivera
  20. 20. 10.6.- DICTADURA DE PRIMO DE RIVERA (1923-1930) 10.5.1.- Causes del colp d’estat En mig d’aquest panorama, l’exèrcit, en la persona de Miguel Primo de Rivera, es presenta com l’únic capaç de solucionar els problemes. El dictador va justificar el cop militar a través d’un discurs demagògic i populista amb pretensions regeneracionistes i, fins i tot, moralistes, que se centrava en la crítica de la “vella política” i pretenia guanyar-se l’adhesió popular.
  21. 21. 10.6.- DICTADURA DE PRIMO DE RIVERA (1923-1930) 10.5.1.- Causes del colp d’estat Així, en el seu manifest inaugural, Primo de Rivera declarava que la seva dictadura seria temporal o transitòria i que es proposava actuar de forma ferma i radical per solucionar els TRES principals problemes:  Front a la corrupció dels vells polítics inoperants i del seu sistema de partits, netejar el país de cacics i posar fi al bandidatge polític.  Solucionar la conflictivitat social (indisciplina social diria ell), l’anticlericalisme, els nacionalismes o “separatistes” i, sobretot, el terrorisme anarquista, que amenaçaven la unitat nacional.  El problema del Marroc. A més de voler millorar la situació econòmica del país. Solucionat això, havia d’acabar la dictadura i donar pas a un sistema democràtic.
  22. 22. 10.6.- DICTADURA DE PRIMO DE RIVERA (1923-1930) 10.5.1.- Causes del colp d’estat Alfons XIII i Primo de Rivera
  23. 23. 10.6.- DICTADURA DE PRIMO DE RIVERA (1923-1930) 10.5.1.- Causes del colp d’estat El cop d’estat de Primo de Rivera no és un pronunciament com els que ens tenien acostumats els militars, ara els militars no canvien un govern per un altre, sinó que es fan amb el poder i instauren un govern militar en el país, sense garanties constitucionals, és a dir, una dictadura. “El golpe de Estado del 13 de septiembre no lo ha dado un partido político, agrupado en torno de un caudillo militar, o con su ayuda, como solía suceder; lo han dado generales y oficiales solos contra los políticos, o mejor, contra los paisanos; gobiernan usurpando el nombre y la fuerza del ejército y asumen colectivamente esa responsabilidad, a pesar de la docena de hombres civiles que se prestan a ejecutar bajo sus órdenes funciones subalternas.” MANUEL AZAÑA: Apelación a la República. Mayo de 1924. Alguns historiadors apunten que Primo de Rivera no pretenia posar fi a un règim caduc i rovellat, sinó més aviat evitar que el règim polític es democratitzés. Efectivament, el darrer govern de García Prieto, amb membres del Partido Reformista, pretenia una reforma de la Constitució 1876, de la Llei electoral, del sistema del torn de partits i de les relacions de treball, així com la limitació dels poders del rei. Tancant el Parlament s’impedia tot això. En qualsevol cas, provisional i transitòria o duradora, la dictadura va ser una solució inconstitucional per frenar la possible reforma del sistema, que podia resultar amenaçadora per a certs sectors i interessos socials.
  24. 24. La dictadura de Primo es divideix en DUES ETAPES: El Directori militar (1923-1925). Tots els ministres d’aquest govern són, exclusivament, militars. El Directori civil (1925-1930). Ara el govern dictatorial va incloure entre els ministres personalitats civils, com José Calvo Sotelo (a Hisenda), i Eduardo Aunós (al Ministeri de Treball), tot i que el pes dels militars va continuar sent important i el règim no va abandonar el seu caràcter totalitari. 10.6.- DICTADURA DE PRIMO DE RIVERA (1923-1930) 10.6.2.- Aspectes polítics. Reorganització de l’Estat i ideologia
  25. 25. 10.6.- DICTADURA DE PRIMO DE RIVERA (1923-1930) A.- Ideologia de la dictadura 10.6.2.- Aspectes polítics. Reorganització de l’Estat i ideologia Políticament, la dictadura de Primo és un intent d’acabar amb el liberalisme, combinant un discurs regeneracionista i moralista amb un discurs d’influència feixista (Mussolini sobretot). Joaquín Costa Benito Mussolini José Calvo Sotelo
  26. 26. 10.6.- DICTADURA DE PRIMO DE RIVERA (1923-1930) A.- Ideologia de la dictadura 10.6.2.- Aspectes polítics. Reorganització de l’Estat i ideologia Políticament, la dictadura de Primo és un intent d’acabar amb el liberalisme, combinant un discurs regeneracionista i moralista amb un discurs d’influència feixista (Mussolini sobretot). CARACTERÍSTIQUES: Culpa als polítics i al sistema corrupte dels mals del país, intent d’acabar amb el caciquisme, presentant l’exèrcit com a solució i persecució dels funcionaris corruptes. Aspectes regeneracionistes i moralistes Les promeses regeneracionistes es basen en l’Estatut Municipal i l’Estatut Provincial, encaminats a descentralitzar el poder i democratitzar els municipis. Tot és una farsa: es suspenen els mecanismes electorals, els ajuntaments queden en mans d’unes juntes formades pels més rics (majors contribuents) de cada poble i sols es substitueixen uns cacics per altres. Intent de moralització de la societat per decrets. Inversió en infraestructures i ensenyament per modernitzar l’economia i l’educació del país.
  27. 27. 10.6.- DICTADURA DE PRIMO DE RIVERA (1923-1930) A.- Ideologia de la dictadura 10.6.2.- Aspectes polítics. Reorganització de l’Estat i ideologia Políticament, la dictadura de Primo és un intent d’acabar amb el liberalisme, combinant un discurs regeneracionista i moralista amb un discurs d’influència feixista (Mussolini sobretot). CARACTERÍSTIQUES: Aspectes regeneracionistes i moralistes Inversió en infraestructures i ensenyament per modernitzar l’economia i l’educació del país.
  28. 28. 10.6.- DICTADURA DE PRIMO DE RIVERA (1923-1930) 10.6.2.- Aspectes polítics. Reorganització de l’Estat i ideologia A.- Ideologia de la dictadura Aspectes feixistes Al servei de les classes poderoses La política anirà encaminada a afavorir a les elits econòmiques, defensant el sistema capitalista, a través d’una dictadura. La burgesia, l’exèrcit, l’església i els sectors més conservadors seran els que recolzaran el dictador. El colp d’Estat serveix per a frenar les idees revolucionàries dels obrers. Militarisme
  29. 29. 10.6.- DICTADURA DE PRIMO DE RIVERA (1923-1930) 10.6.2.- Aspectes polítics. Reorganització de l’Estat i ideologia A.- Ideologia de la dictadura Aspectes feixistes Al servei de les classes poderoses Militarisme El rei Alfons XIII, el dictador Miguel Primo de Rivera i el Directori militar l’any 1923.
  30. 30. 10.6.- DICTADURA DE PRIMO DE RIVERA (1923-1930) 10.6.2.- Aspectes polítics. Reorganització de l’Estat i ideologia A.- Ideologia de la dictadura Aspectes feixistes Al servei de les classes poderoses Militarisme Règim de partit únic: en 1924 Primo de Rivera crea la Unión Patriotica, únic partit legal al país, al front del qual es posarà el mateix Primo.
  31. 31. 10.6.- DICTADURA DE PRIMO DE RIVERA (1923-1930) 10.6.2.- Aspectes polítics. Reorganització de l’Estat i ideologia A.- Ideologia de la dictadura Aspectes feixistes Al servei de les classes poderoses Militarisme Els militars governen el país, controlen l’administració de l’Estat, recluten i organitzen el partit únic (Unión Patriótica).
  32. 32. 10.6.- DICTADURA DE PRIMO DE RIVERA (1923-1930) 10.6.2.- Aspectes polítics. Reorganització de l’Estat i ideologia A.- Ideologia de la dictadura Aspectes feixistes Al servei de les classes poderoses Militarisme Rescaten el Sometén Nacional (creació d’un exèrcit del partit). Amb això, l’exèrcit es presenta com l’únic capaç de regenerar el país de tots els seus mals.
  33. 33. 10.6.- DICTADURA DE PRIMO DE RIVERA (1923-1930) 10.6.2.- Aspectes polítics. Reorganització de l’Estat i ideologia A.- Ideologia de la dictadura Aspectes feixistes Al servei de les classes poderoses Militarisme Exaltació del líder i govern personalista: el propi Primo serà el líder del partit i del país, governant de forma personal i per decret d’Estat.
  34. 34. 10.6.- DICTADURA DE PRIMO DE RIVERA (1923-1930) 10.6.2.- Aspectes polítics. Reorganització de l’Estat i ideologia A.- Ideologia de la dictadura Aspectes feixistes Al servei de les classes poderoses La política anirà encaminada a afavorir a les elits econòmiques, defensant el sistema capitalista, a través d’una dictadura. La burgesia, l’exèrcit, l’església i els sectors més conservadors seran els que recolzaran el dictador. El colp d’Estat serveix per a frenar les idees revolucionàries dels obrers. Militarisme Govern corporatiu: encara que es respecten els drets de sindicació lliure i vaga, es prohibeix la CNT i s’obliga a patrons i obrers a integrar-se en comitès paritaris. Rescaten el Sometén Nacional (creació d’un exèrcit del partit). Amb això, l’exèrcit es presenta com l’únic capaç de regenerar el país de tots els seus mals. Els militars governen el país, controlen l’administració de l’Estat, recluten i organitzen el partit únic (Unión Patriótica). Règim de partit únic: en 1924 Primo de Rivera crea la Unión Patriotica, únic partit legal al país, al front del qual es posarà el mateix Primo. Exaltació del líder i govern personalista: el propi Primo serà el líder del partit i del país, governant de forma personal i per decret d’Estat.
  35. 35. La dictadura de Primo es divideix en DUES ETAPES: El Directori militar (1923-1925). Tots els ministres d’aquest govern són, exclusivament, militars. El Directori civil (1925-1930). Ara el govern dictatorial va incloure entre els ministres personalitats civils, com José Calvo Sotelo (a Hisenda), i Eduardo Aunós (al Ministeri de Treball), tot i que el pes dels militars va continuar sent important i el règim no va abandonar el seu caràcter totalitari. 10.6.- DICTADURA DE PRIMO DE RIVERA (1923-1930) 10.6.2.- Aspectes polítics. Reorganització de l’Estat i ideologia
  36. 36. 10.6.- DICTADURA DE PRIMO DE RIVERA (1923-1930) 10.6.2.- Aspectes polítics. Reorganització de l’Estat i ideologia B.- Directori militar (de setembre de 1923 a setembre de 1925) Actuacions realitzades: - 1.- Les primeres mesures del Directori militar van mostrar els seus trets autoritaris, declara L’ESTAT D’EXCEPCIÓ: suprimeix les garanties constitucionals (Constitució de 1876), dissol les Cambres legislatives (Corts), cessa les autoritats civils, prohibeix les activitats del partits polítics i dels sindicats, governa per decret, condemna el separatisme català i retalla les llibertats i els drets dels espanyols. “Excmo. Sr. En uso de las facultades que me confiere el Real Decreto de esta fecha. Vengo en disponer lo siguiente: Art. 1°. Se suspenden temporalmente en todas las provincias del reino las garantías expresadas en los artículos 4°, 5°, 6° y 9° y párrafo primero, segundo y tercero del artículo 13 de la Constitución. Art. 2°. Se confirma el estado de guerra declarado por los capitanes generales de las regiones de Baleares y Canarias, cesando desde luego en sus funciones los gobernadores civiles de todas las provincias (…). Art. 3°. Lo sueldos consignados en los presupuestos para los gobernadores civiles quedarán en beneficio del Tesoro (…). Dios guarde a Vuecencia muchos años. Madrid, 15 de septiembre de 1923. El Presidente del Directorio Militar, Miguel Primo de Rivera y Orbaneja. Señor” Gaceta de Madrid, 17 de setembre de 1923.
  37. 37. 10.6.- DICTADURA DE PRIMO DE RIVERA (1923-1930) 10.6.2.- Aspectes polítics. Reorganització de l’Estat i ideologia Actuacions realitzades: - 1.- Les primeres mesures del Directori militar van mostrar els seus trets autoritaris, declara L’ESTAT D’EXCEPCIÓ: suprimeix les garanties constitucionals (Constitució de 1876), dissol les Cambres legislatives (Corts), cessa les autoritats civils, prohibeix les activitats del partits polítics i dels sindicats, governa per decret, condemna el separatisme català i retalla les llibertats i els drets dels espanyols. B.- Directori militar (de setembre de 1923 a setembre de 1925)
  38. 38. 10.6.- DICTADURA DE PRIMO DE RIVERA (1923-1930) 10.6.2.- Aspectes polítics. Reorganització de l’Estat i ideologia Actuacions realitzades: - 1.- Les primeres mesures del Directori militar van mostrar els seus trets autoritaris, declara L’ESTAT D’EXCEPCIÓ: suprimeix les garanties constitucionals (Constitució de 1876), dissol les Cambres legislatives (Corts), cessa les autoritats civils, prohibeix les activitats del partits polítics i dels sindicats, governa per decret, condemna el separatisme català i retalla les llibertats i els drets dels espanyols. “A propuesta del Presidente del Directorio Militar y de acuerdo con dicho Directorio Vengo en decretar lo siguiente: Artículo único: Se declaran disueltos el Congreso y la parte electiva del Senado. Dado en Palacio a quince de septiembre de mil novecientos veintitrés. – Alfonso – El Presidente del Directorio Militar, Miguel Primo de Rivera y Orbaneja”. Gaceta de Madrid, 17 de septiembre de 1923. Alfons XIII i Primo de Rivera - Segon pas: L’ESTAT D’EXCEPCIÓ va anar a acompanyat de la MILITARITZACIÓ DE L’ORDRE PÚBLIC i d’una DURA REPRESSIÓ de l’obrerisme. B.- Directori militar (de setembre de 1923 a setembre de 1925)
  39. 39. 10.6.- DICTADURA DE PRIMO DE RIVERA (1923-1930) 10.6.2.- Aspectes polítics. Reorganització de l’Estat i ideologia Actuacions realitzades: - 2.- MILITARITZACIÓ DE L’ORDRE PÚBLIC (l’exèrcit es fa càrrec de la seguretat). El dictador, Miguel Primo de Rivera, realitza un viatge a Itàlia, on coneix el govern feixista implantat per Mussolini (1922) i decideix copiar-lo. Per promoure l’adhesió al règim, crea un partit únic amb el nom d’ Unión Patriótica (1924) d’ideologia feixista, ÚNIC PARTIT LEGAL. 0 500000 1000000 1500000 2000000 2500000 1924 1927 1929 2000000 1139128 60000 UNIÓN PATRIÓTICA(1924-1929) EVOLUCIÓN NÚMERO DE AFILIADOS Benito Mussolini B.- Directori militar (de setembre de 1923 a setembre de 1925)
  40. 40. 10.6.- DICTADURA DE PRIMO DE RIVERA (1923-1930) 10.6.2.- Aspectes polítics. Reorganització de l’Estat i ideologia Actuacions realitzades: - 2.- MILITARITZACIÓ DE L’ORDRE PÚBLIC (l’exèrcit es fa càrrec de la seguretat). La resta de partits estan prohibits i tots el càrrecs polítics estaven monopolitzats per la Unión Patriòtica. Es tractava d’un partit governamental, sense cap programa ideològic definit i que tenia com a missió principal proporcionar suport social a la dictadura i seguir les directrius del poder. Els afiliats al nou partit procedien bàsicament de les files del catolicisme, dels funcionaris de les administracions i dels cacics rurals. “La Unión Patriótica no es un partido y, en consecuencia, no se inclina a la derecha ni a la izquierda; no adopta un programa cerrado que excluya a los discrepantes, ni se encierra en el armazón hermético de aquella ordenación jerárquica propia de los partidos políticos [...]. La Unión Patriótica aspira a ser, con el tiempo, generadora o propulsora de futuros partidos cuando, más adelante, se dibujen dentro de ella las tendencias y los matices que, en su día, determinarán el nacimiento de nuevas agrupaciones políticas nutridas con la savia que brota de los distintos sectores de opinión.” Manifiesto de la Unión Patriótica. B.- Directori militar (de setembre de 1923 a setembre de 1925)
  41. 41. 10.6.- DICTADURA DE PRIMO DE RIVERA (1923-1930) 10.6.2.- Aspectes polítics. Reorganització de l’Estat i ideologia Actuacions realitzades: - 2.- MILITARITZACIÓ DE L’ORDRE PÚBLIC (l’exèrcit es fa càrrec de la seguretat). També va reactivar l’antiga institució del Somatén Nacional (ciutadans armats voluntaris), un grup paramilitar a l’estil “camises negres italianes”, una milícia de caràcter feixista al servei de Primo i del seu govern, encarregada de mantenir l’ordre públic i recolzar el govern en moments de dificultat. B.- Directori militar (de setembre de 1923 a setembre de 1925)
  42. 42. 10.6.- DICTADURA DE PRIMO DE RIVERA (1923-1930) 10.6.2.- Aspectes polítics. Reorganització de l’Estat i ideologia Actuacions realitzades: - 3.- PERSECUCIÓ I DURA REPRESSIÓ de l’obrerisme més radical (especialment dels anarquistes, s’il·legalitzà la CNT, i dels comunistes del PCE), de la premsa i dels intel·lectuals crítics. El terrorisme anarquista cau en picat (uns 10.000 anarquistes foren empresonats) i les xifres d’assassinats pels anarquistes va descendir molt. “Una perversa o errónea dirección y orientación de las masas obreras, irritadas también por la falta de autoridad y equidad del Poder público, les ha conducido por fatales caminos de rencor y pugna con sus patronos, digo peor, de rencor y pugna con la propia producción que tienen encomendada, pareciendo que buscan su desagravio en reducirla, en perjudicarla, perdiendo hábitos de trabajo y el concepto de hábiles y capaces de que disfrutaban y dañando de modo irremediable la economía nacional por el alza inusitada del precio de fabricación. Lo primero es sentirse orgulloso de sentirse español y de ser bueno y luego de ser apto y capaz cada uno en su profesión. A esto invitarnos a los obreros, exhortándolos a desligarse de lazos y organizaciones que aparentando proporcionarles bienes, en definitiva les va llevando por caminos de ruina. Asociaciones obreras, para fines de cultura, de protección, de mutualismo, y aun de sana política; pero no de resistencia y de pugna con la producción. Una legislación que defienda al obrero de abusos y codicias, que garantice su vida y su vejez, que favorezca su cultura y aun su razonable descanso y esparcimiento, ha de fundarse sobre la producción honrada de estos trabajadores.” Nota del Directorio de inserción obligatoria en toda la prensa. 29 de septiembre de 1923. B.- Directori militar (de setembre de 1923 a setembre de 1925)
  43. 43. 10.6.- DICTADURA DE PRIMO DE RIVERA (1923-1930) 10.6.2.- Aspectes polítics. Reorganització de l’Estat i ideologia Actuacions realitzades: - 4.- POLÍTICA DE CENTRALITZACIÓ. PERSECUCIÓ DELS NACIONALISMES “PERIFÈRICS”: Suprimí la Mancomunitat de Catalunya (clausurà les diputacions provincials), i prohibí les manifestacions i els partits nacionalistes, l’ús de la llengua (i del seu ensenyament), i de la bandera catalana, ordenà el tancament del Camp Nou del FC Barcelona i l’Orfeó Català, ... La burgesia catalana recolzarà la política de Primo (interessos econòmics), mentre el nacionalisme català es radicalitzarà (Macià i Esquerra Republicana). B.- Directori militar (de setembre de 1923 a setembre de 1925)
  44. 44. 10.6.- DICTADURA DE PRIMO DE RIVERA (1923-1930) 10.6.2.- Aspectes polítics. Reorganització de l’Estat i ideologia Actuacions realitzades: - 1.- ESTAT D’EXCEPCIÓ. Alfons XIII i Primo de Rivera - 2.- MILITARITZACIÓ DE L’ORDRE PÚBLIC. - 3.- PERSECUCIÓ I DURA REPRESSIÓ. - 4.- POLÍTICA DE CENTRALITZACIÓ. PERSECUCIÓ DELS NACIONALISMES “PERIFÈRICS. B.- Directori militar (de setembre de 1923 a setembre de 1925)
  45. 45. 10.6.- DICTADURA DE PRIMO DE RIVERA (1923-1930) 10.6.2.- Aspectes polítics. Reorganització de l’Estat i ideologia Actuacions realitzades: - 5.- A més, com que una de les intencions del dictador era eradicar el caciquisme, elabora un ESTATUT MUNICIPAL i un ESTATUT PROVINCIAL (en teoria encaminats a descentralitzar el poder i democratitzar els municipis), però DISSOL ELS AJUNTAMENTS, que van ser substituïts per juntes de vocals, integrades pels contribuents més importants de cada localitat (pels més rics) i nomenats a través dels governadors civils. La regeneració promesa quedà en una gran farsa, perquè va suspendre tots el mecanismes electorals i la renovació política es va limitar a substituir una cacics per uns altres. B.- Directori militar (de setembre de 1923 a setembre de 1925)
  46. 46. 10.6.- DICTADURA DE PRIMO DE RIVERA (1923-1930) 10.6.2.- Aspectes polítics. Reorganització de l’Estat i ideologia Actuacions realitzades: - 6.- OCUPACIÓ I PACIFICACIÓ DEL MARROC. El DESEMBARCAMENT a la badia d’ALHUCEMAS (1925). Un dels PRINCIPALS PROBLEMES de la dictadura de Primo de Rivera segueix sent MARROC. B.- Directori militar (de setembre de 1923 a setembre de 1925)
  47. 47. 10.2.- PROBLEMES DEL REGNAT D’ALFONS XIII (1902-1923). 10.2.1.- Conseqüències de la crisi del 98. 10.2.2.- El problema militar (militarisme i antimilitarisme). 10.2.3.- El problema polític. La crisi del “tornisme”. A.- Primera etapa. 1902-1907. Civilisme contra militarisme. B.- Segona etapa. 1907-1912. Crisi i caiguda del Pacte del Pardo. C.- Tercera etapa. 1912-1918. Crisi múltiple de 1917. D.- Quarta etapa. 1918-1923. Descomposició sistema Restauració i pronunciament de Primo. 10.2.4.- El problema religiós (clericalisme i anticlericalisme). 10.2.5.- L’enfortiment de l’oposició política. A.- Republicanisme. B.- Anarquisme. C.- Socialisme polític. D.- La dreta antiliberal: del carlisme al jaumisme. E.- El problema regionalista. Evolució del nacionalismes. 10.2.6.- Corrents de pensament: El Krausisme i el regeneracionisme. 10.2.7.- El problema social. Sindicalisme i conflictivitat obrera. 10.2.8.- Inici del conflicte colonial i després la Guerra del Marroc. 10.2.- PROBLEMES REGNAT ALFONS XIII (1902-1923)
  48. 48. 10.4.- CRISI DEL REGNAT D’ALFONS XIII (1909-1917). 10.4.1.- La crisi de 1909. A.- El conflicte colonial del Marroc. B.- La Setmana Tràgica de Barcelona (juliol - agost del 1909). C.- Conseqüències de la Setmana Tràgica. 10.4.2.- Impacte de la Primera Guerra Mundial (1914-1918). A.- Impacte polític. B.- Impacte econòmic. C.- Impacte social. 10.4.3.- Crisi general de 1917 i conflictivitat social. A.- Conjuntura de l’any 1917. B.- Crisi militar. C.- Crisi política. D.- Crisi social i moviment obrer de començament de segle. E.- Conseqüències de la crisi del 1917. 10.4.- CRISI DEL REGNAT D’ALFONS XIII (1909-1917) Vàries foren les causes que conduïren a la fi del regnat d’Alfons XIII.
  49. 49. 10.4.- CRISI DEL REGNAT D’ALFONS XIII (1909-1917) Vàries foren les causes que conduïren a la fi del regnat d’Alfons XIII. 10.4.- CRISI DEL REGNAT D’ALFONS XIII (1909-1917). 10.4.1.- La crisi de 1909. A.- El conflicte colonial del Marroc. B.- La Setmana Tràgica de Barcelona (juliol-agost 1909). C.- Conseqüències de la Setmana Tràgica.
  50. 50. 10.5.- LA DESCOMPOSICIÓ DEL SISTEMA (1918-1923). 10.5.1.- El col·lapse dels governs i les institucions. 10.5.2.- La conflictivitat obrera i el pistolerisme. 10.5.3.- El conflicte colonial de la Guerra del Marroc: Annual. 10.5.- LA DESCOMPOSICIÓ DEL SISTEMA (1918-1923)
  51. 51. EDAT CONTEMPORÀNIA TEMA 10 // Tema 1 (B-III).- Crisi del sistema de la Restauració (1898-1931). 10.1.- El regnat d’Alfons XIII (1902-1923). Crisi del canvi de segle. Introducció. 10.2.- Problemes del regnat d’Alfons XIII (1902-1923). 10.3.- Els intents de solució. El reformisme dinàstic. 10.4.- Crisi del regnat d’Alfons XIII (1909-1917). 10.5.- La descomposició del sistema (1918-1923). 10.6- La dictadura de Miguel Primo de Rivera (1923-1930). 10v (2v TEXT *, 8v preg). 10.6.1.- Causes del colp d’estat. 10.6.2.- Aspectes polítics. Reorganització de l’Estat. A.- Ideologia de la dictadura. B.- Directori militar (de setembre de 1923 a setembre de 1925). MAPA 14. 6v (2v MAPA, 4v preg). C.- Directori civil (de setembre de 1925 a gener de 1930). 10.6.3.- Política econòmica. 10.6.4.- Política social. 10.6.5.- Política religiosa i cultural. 10.6.6.- Política militar. MAPA 14. 6v (2v MAPA, 4v preg). 10.6.7.- Oposició a la dictadura. 10.6.8.- Caiguda de la dictadura i final de la monarquia. 10.6.9.- Conseqüències de la dictadura de Primo de Rivera. BLOC III. TEMA 10/1. DICTADURA DE PRIMO DE RIVERA (1923-30)
  52. 52. EDAT CONTEMPORÀNIA TEMA 10.- Crisi del sistema de la Restauració (1898-1931) / T-1 10.1.- El regnat d’Alfons XIII (1902-1923). Crisi del canvi de segle. Introducció. 3v (1v fins Dictadura *, 1v amb República). 10.2.- Problemes del regnat d’Alfons XIII (1902-1923). 10.2.1.- Conseqüències de la crisi del 98. 10.2.2.- El problema militar (militarisme i antimilitarisme). 10.2.3.- El problema polític. La crisi del “tornisme”. 10.2.4.- El problema religiós (clericalisme i anticlericalisme). 10.2.5.- L’enfortiment de l’oposició política. 10.2.6.- Corrents de pensament: El Krausisme i el regeneracionisme. 10.2.7.- El problema social. Sindicalisme i conflictivitat obrera. 10.2.8.- Inici del conflicte colonial i després la Guerra del Marroc. MAPA 14. 6v (2v MAPA, 4v preg). 10.3.- Els intents de solució. El reformisme dinàstic. 10.3.1.- El regeneracionisme. 10.3.2.- Antecedents. El fracàs del govern “regeneracionista” de Silvela-Polavieja (1899). 10.3.3.- Les reformes de Maura i Canalejas. 10.4.- Crisi del regnat d’Alfons III (1909-1917). 10.4.1.- La crisi de 1909. La Setmana Tràgica de Barcelona (juliol – agost 1909). MAPA 14. 6v (2v MAPA, 4v preg). 10.4.2.- Impacte de la Primera Guerra Mundial (1914-1918). 10.4.3.- Crisi general de 1917 i conflictivitat social. 1v TEXT. 2v preg. 10.5.- La descomposició del sistema (1918-1923). 10.5.1.- El col·lapse dels governs i les institucions. 10.5.2.- La conflictivitat obrera i el pistolerisme. 10.5.3.- El conflicte colonial de la Guerra del Marroc: Annual. MAPA 14. 6v (2v MAPA, 4v preg). 10.6- La dictadura de Miguel Primo de Rivera (1923-1930). 10v (2v TEXT *, 8v preg). 10.6.1.- Causes del colp d’estat. 10.6.2.- Aspectes polítics. Reorganització de l’Estat. Directori militar i civil. MAPA 14. 10.6.3.- Política econòmica. 10.6.4.- Política social. 10.6.5.- Política religiosa i cultural. 10.6.6.- Política militar. MAPA 14. 6v (2v MAPA, 4v preg). 10.6.7.- Oposició a la dictadura. 10.6.8.- Caiguda de la dictadura i final de la monarquia. 10.6.9.- Conseqüències de la dictadura de Primo de Rivera. BLOC III. TEMA 10/1. CRISI SISTEMA DE LA RESTAURACIÓ (1898-1931)
  53. 53. MAPA 14.- GUERRA DEL MARROC (model 2)
  54. 54. MAPA 14 (14 models) GUERRA DEL MARROC MAPES PAU HISTÒRIA D’ESPANYA Illes Balears 2013-14 Història d’Espanya IES Ramon Llull (Palma) Maria Assumpció Granero Cueves
  55. 55. MAPA 14.- GUERRA DEL MARROC (B3-T1) ACTIVITAT PAU: Lectura de mapa sobre la guerra del Marroc (Barranco del Lobo, Annual, Alhucemas, Ceuta, Melilla). PAU: juny 2010, opció B; PAU: setembre 2012, opció A (mateix mapa selectivitat 2012) ALERTA!!! El comentari d’aquest MAPA 14 abasta diferents etapes de la crisi de la Restauració, o sigui, del regnat d’Alfons XIII. Feu una petita introducció del context en el canvi de segle, a continuació abordeu el comentari a partir del punt: 10.2.8.- INICI DEL CONFLICTE COLONIAL, és a dir, quan l’exèrcit espanyol fou derrotat a prop de Melilla, en el Barranco del Lobo (1909) per les cabiles rifenyes, que va dur al govern d’Antoni Maura a mobilitzar els reservistes i, com a conseqüència, a la SETMANA TRÀGICA DE BARCELONA (punt 10.4.1.- LA CRISI DE 1909), per continuar el comentari endinsant-vos en el punt 10.5.3.- EL CONFLICTE COLONIAL DE LA GUERRA DEL MARROC: ANNUAL (el desastre d’Annual de 1921, derrota de l’exèrcit espanyol del general Silvestre), que va aprofundir més en la DESCOMPOSICIÓ DEL SISTEMA (punt 10.5.), perquè el comentari d’aquest mapa és un dels punts importants, que durà a la DICTADURA DE PRIMO DE RIVERA (punt 10.6.), i dins el primer període de DICTADURA MILITAR de Miguel Primo de Rivera (setembre 1923-setembre 1925), durà a l’èxit francès i espanyol del desembarcament a la badia d’Alhucemas (1925). Cinc anys després, i posterior al segon període de DICTADURA CIVIL DE RIVERA (DIRECTORI CIVIL, setembre 1925-gener 1930), el rei Alfons XIII tracta de salvar la monarquia (Damaso Berenguer, Almirall Aznar), però en abril de 1931, esdevé la SEGONA REPÚBLICA ESPANYOLA.
  56. 56. MAPA 14.- GUERRA DEL MARROC (B3-T1) ACTIVITAT PAU: Lectura de mapa sobre la guerra del Marroc (Barranco del Lobo, Annual, Alhucemas, Ceuta, Melilla). PAU: juny 2010, opció B; PAU: setembre 2012, opció A (mateix mapa selectivitat 2012).
  57. 57. MAPA 14.- GUERRA DEL MARROC (model 1) (mateix mapa selectivitat 2012)
  58. 58. La dictadura de Primo es divideix en DUES ETAPES: El Directori militar (1923-1925). Tots els ministres d’aquest govern són, exclusivament, militars. El Directori civil (1925-1930). Ara el govern dictatorial va incloure entre els ministres personalitats civils, com José Calvo Sotelo (a Hisenda), i Eduardo Aunós (al Ministeri de Treball), tot i que el pes dels militars va continuar sent important i el règim no va abandonar el seu caràcter totalitari. 10.6.- DICTADURA DE PRIMO DE RIVERA (1923-1930) 10.6.2.- Aspectes polítics. Reorganització de l’Estat i ideologia
  59. 59. Miguel Primo de Rivera 10.6.- DICTADURA DE PRIMO DE RIVERA (1923-1930) 10.6.2.- Aspectes polítics. Reorganització de l’Estat i ideologia Durant la primera etapa de la dictadura (Directori militar) el conflicte del Marroc va centrat l’interès de Primo de Rivera, que va assumir personalment l’Alt Comissionat del Marroc el 1924. Actuacions realitzades: - 6.- OCUPACIÓ I PACIFICACIÓ DEL MARROC. El DESEMBARCAMENT a la badia d’ALHUCEMAS (1925). B.- Directori militar (de setembre de 1923 a setembre de 1925)
  60. 60. 10.6.- DICTADURA DE PRIMO DE RIVERA (1923-1930) 10.6.2.- Aspectes polítics. Reorganització de l’Estat i ideologia Actuacions realitzades: - 6.- OCUPACIÓ I PACIFICACIÓ DEL MARROC. El DESEMBARCAMENT a la badia d’ALHUCEMAS (1925). La sublevació de les cabiles rifenyes continua i s’estén a la zona del protectorat francès. L’any següent, 1925, França i Espanya decideixen actuar conjuntament i Primo de Rivera dissenya l’operatiu militar del Desembarcament d'Alhucemas (1925), que dirigí el general Sanjurjo. Miguel Primo de Rivera General Sanjurjo B.- Directori militar (de setembre de 1923 a setembre de 1925)
  61. 61. 10.6.- DICTADURA DE PRIMO DE RIVERA (1923-1930) 10.6.2.- Aspectes polítics. Reorganització de l’Estat i ideologia L’operació fou brillant (gran victòria espanyola). Mai havia sortit tan bé una expedició com aquesta, tot i que tenia com antecedent la batalla de Galípoli o dels Dardanels (durant 1GM, anglesos i francesos contra turcs). B.- Directori militar (de setembre de 1923 a setembre de 1925)
  62. 62. - 6.- OCUPACIÓ I PACIFICACIÓ DEL MARROC. DESEMBARCAMENT ALHUCEMAS (1925).
  63. 63. Després d’unes quantes derrotes, l’exèrcit d’Abd-el-Krim va fugir i aquest es va lliurar a les tropes franceses i no als espanyols. Els francesos enviaren Abd-el-Krim a l’illa de Reunión (devora de Madagascar) durant deu anys i després, mentre el tornaven al Marroc, es va escapar i va fugir cap a Egipte, on morí de mort natural. 10.6.- DICTADURA DE PRIMO DE RIVERA (1923-1930) 10.6.2.- Aspectes polítics. Reorganització de l’Estat i ideologia B.- Directori militar (de setembre de 1923 a setembre de 1925)
  64. 64. El general Sanjurjo, que va dirigir l’expedició, va rebre el títol de marqués del Rif. General Sanjurjo 10.6.- DICTADURA DE PRIMO DE RIVERA (1923-1930) 10.6.2.- Aspectes polítics. Reorganització de l’Estat i ideologia B.- Directori militar (de setembre de 1923 a setembre de 1925)
  65. 65. Després d’Alhucemas, el 1927, l’exèrcit espanyol va donar per acabada l’ocupació efectiva del territori, el protectorat marroquí quedà una altra vegada en mans espanyoles i pacificat durant els 25 anys següents. 10.6.- DICTADURA DE PRIMO DE RIVERA (1923-1930) 10.6.2.- Aspectes polítics. Reorganització de l’Estat i ideologia Miguel Primo de Rivera B.- Directori militar (de setembre de 1923 a setembre de 1925)
  66. 66. MAPA 14.- GUERRA DEL MARROC (model 13)
  67. 67. 10.6.- DICTADURA DE PRIMO DE RIVERA (1923-1930) 10.6.2.- Aspectes polítics. Reorganització de l’Estat i ideologia Amb aquesta victòria de 1925, la posició del dictador es veu reforçada i decideix realitzar un canvi de govern i introduir civils (Directori civil). Actuacions realitzades: - 6.- OCUPACIÓ I PACIFICACIÓ MARROC. DESEMBARCAMENT ALHUCEMAS (1925). B.- Directori militar (de setembre de 1923 a setembre de 1925)
  68. 68. MAPA 14.- GUERRA DEL MARROC (model 14)
  69. 69. La dictadura de Primo es divideix en DUES ETAPES: El Directori militar (1923-1925). Tots els ministres d’aquest govern són, exclusivament, militars. El Directori civil (1925-1930). Ara el govern dictatorial va incloure entre els ministres personalitats civils, com José Calvo Sotelo (a Hisenda), i Eduardo Aunós (al Ministeri de Treball), tot i que el pes dels militars va continuar sent important i el règim no va abandonar el seu caràcter totalitari. 10.6.- DICTADURA DE PRIMO DE RIVERA (1923-1930) 10.6.2.- Aspectes polítics. Reorganització de l’Estat i ideologia
  70. 70. 10.6.- DICTADURA DE PRIMO DE RIVERA (1923-1930) 10.6.2.- Aspectes polítics. Reorganització de l’Estat i ideologia Primo de Rivera forma un govern que introdueix personatges civils, tots ells sorgits de la Unión Patriótica. El canvi fou d’una dictadura militar a una dictadura de partit únic. C.- Directori civil (de setembre de 1925 a gener de 1930) A partir de 1926, es va anar abandonant la idea d’una dictadura transitòria, després de la qual es tornaria al règim constitucional, i Primo de Rivera va intentar institucionalitzar el seu règim per donar-li continuïtat i permanència. Indubtablement, el model i la influència del feixisme italià va ser molt clara. El rei Alfons XIII, el dictador Miguel Primo de Rivera i el Directori militar l’any 1923.
  71. 71. 10.6.- DICTADURA DE PRIMO DE RIVERA (1923-1930) 10.6.2.- Aspectes polítics. Reorganització de l’Estat i ideologia Actuacions realitzades: - 1.- En 1927, recolzant-se en el partit únic, decideix crear una ASSEMBLEA NACIONAL CONSULTIVA de caràcter corporatiu, en teoria organisme encarregat de fer les lleis. Assemblea formada pels caps de les famílies i representants de les corporacions no elegits per sufragi, sinó per designació entre ciutadans funcionaris pertanyents a les grans institucions públiques (municipis, universitats, administracions, patronals i representants obrers), és a dir, entre els membres de la Unión Patriótica escollits a dit pel poder (res de sufragi universal, que va quedar oblidat del tot). “L’Assemblea Nacional que es projectarà no ha de ser el Parlament, no legislarà, no compartirà sobiranies; però per encàrrec del govern, i fins i tot per iniciativa pròpia, col·laborarà en la seva obra de caràcter i independència garantides pel seu origen, la seva competència i els seus furs. Tres grans nuclis es proposa a Vostra Majestat que integren l’Assemblea. L’un, de representants de l’Estat, les províncies i els municipis. L’altre, de representacions d’activitats, classes i valors. I l’altre, designat per les Unions Patriòtiques i com a representació de la gran massa apolítica ciutadana.” Gaseta de Madrid , 14 de setembre del 1927. C.- Directori civil (de setembre de 1925 a gener de 1930)
  72. 72. 10.6.- DICTADURA DE PRIMO DE RIVERA (1923-1930) 10.6.2.- Aspectes polítics. Reorganització de l’Estat i ideologia Actuacions realitzades: - 2.- Primo va convocar un PLEBISCIT sobre la seva política: no es podia fer campanya en contra i, per suposat, guanyà l’aprovació a la seva política. Miguel Primo de Rivera C.- Directori civil (de setembre de 1925 a gener de 1930)
  73. 73. 10.6.- DICTADURA DE PRIMO DE RIVERA (1923-1930) 10.6.2.- Aspectes polítics. Reorganització de l’Estat i ideologia Actuacions realitzades: - 3.- L’any 1929, decideix celebrar, conjuntament, dues EXPOSICIONS UNIVERSALS a les ciutats de Barcelona (Exposició Internacional) i Sevilla. (Exposició Iberoamericana). Allà mostraven invents, tecnologia. Dues EXPOS que va vendre com un èxit. C.- Directori civil (de setembre de 1925 a gener de 1930)
  74. 74. 10.6.- DICTADURA DE PRIMO DE RIVERA (1923-1930) 10.6.2.- Aspectes polítics. Reorganització de l’Estat i ideologia Actuacions realitzades: - 4.- El nou govern es planteja com objectiu prioritari el DESENVOLUPAMENT ECONÒMIC seguint les directrius feixistes. C.- Directori civil (de setembre de 1925 a gener de 1930)
  75. 75. 10.6.- DICTADURA DE PRIMO DE RIVERA (1923-1930) 10.6.3.- Política econòmica La Dictadura de Primo es va beneficiar de la favorable evolució de l’economia mundial (“els feliços anys vint”), després de la Primera Guerra Mundial. La política econòmica, d’inspiració feixista, serà una combinació d’elements nacionals (proteccionisme) i regeneracionistes (construcció d’infraestructures). La idea rectora va ser la nacionalització d’importants sectors de l’economia i la intervenció estatal.
  76. 76. 10.6.- DICTADURA DE PRIMO DE RIVERA (1923-1930) 10.6.3.- Política econòmica La política d’obres públiques (regeneracionisme)  Aquesta política es va dur a terme per reactivar l’economia del país, modernitzar les infraestructures i impulsar el creixement industrial i miner, tot i que amb prou feines es va ocupar del sector agrari.
  77. 77. 10.6.- DICTADURA DE PRIMO DE RIVERA (1923-1930) 10.6.3.- Política econòmica La política d’obres públiques (regeneracionisme)  L’Estat va tenir un protagonisme notable degut al foment de les obres públiques, invertint sobretot en:  1.- Política ferroviària: es renova la xarxa existent (millores, electrificació,...) i se’n va construir de nova, amb enormes guanys per a les companyies ferroviàries.
  78. 78. 10.6.- DICTADURA DE PRIMO DE RIVERA (1923-1930) 10.6.3.- Política econòmica La política d’obres públiques (regeneracionisme)  L’Estat va tenir un protagonisme notable degut al foment de les obres públiques, invertint sobretot en:  2.- Construcció i renovació de carreteres: es milloraren les vies principals i es construïren quasi deu mil quilòmetres de carreteres secundàries i veïnals.
  79. 79. 10.6.- DICTADURA DE PRIMO DE RIVERA (1923-1930) 10.6.3.- Política econòmica La política d’obres públiques (regeneracionisme)  L’Estat va tenir un protagonisme notable degut al foment de les obres públiques, invertint sobretot en:  3.- Política hidràulica: Els món agrari va continuar en mans dels grans propietaris i no s’hi va fer cap reforma, tot i que si que s’hi va promoure el regadiu per mitjà de la creació de les confederacions hidrogràfiques, que pretenien l’aprofitament màxim dels recursos hidràulics a les conques dels grans rius espanyols (construcció d’embassaments) i els plans hidroelèctrics (extensió de la llum elèctrica a zones rurals i electrificació de les ciutats).
  80. 80. 10.6.- DICTADURA DE PRIMO DE RIVERA (1923-1930) 10.6.3.- Política econòmica La política d’obres públiques (regeneracionisme)  L’Estat va tenir un protagonisme notable degut al foment de les obres públiques, invertint sobretot en:  4.- Es potencia l’educació amb la construcció de centres educatius públics.
  81. 81. 10.6.- DICTADURA DE PRIMO DE RIVERA (1923-1930) 10.6.3.- Política econòmica La política d’obres públiques (regeneracionisme)  L’Estat va tenir un protagonisme notable degut al foment de les obres públiques, invertint sobretot en:  4.- Es potencia l’educació amb la construcció de centres educatius públics.
  82. 82. Primo de Rivera inaugura la línia telefònica amb Sud-amèrica 10.6.- DICTADURA DE PRIMO DE RIVERA (1923-1930) 10.6.3.- Política econòmica La política d’obres públiques (regeneracionisme)  Aquesta política es va dur a terme per reactivar l’economia del país, modernitzar les infraestructures i impulsar el creixement industrial i miner, tot i que amb prou feines es va ocupar del sector agrari.
  83. 83. 10.6.- DICTADURA DE PRIMO DE RIVERA (1923-1930) 10.6.3.- Política econòmica Nacionalització i intervencionisme econòmic de l’Estat  La política econòmica va ser molt proteccionista i antiliberal. El govern va aprovar el Decret de Protecció de la Indústria Nacional, que preveia la concessió d’ajudes a les empreses que no podien competir amb l’exterior, per tant, es restringia la lliure competència i es beneficiava a determinats grups socials en detriment d’altres. “Las dictaduras propenden fatalmente al intervencionismo. Su omnímodo poder es incompatible con la inhibición [...]. El intervencionismo de Primo de Rivera abarcó la agricultura, la industria, el mismo comercio [...]. Primo de Rivera profesó un entusiasta nacionalismo económico, que yo compartí con el más caluroso fervor. Pero nuestro nacionalismo se mantuvo dentro de correctísimos límites. A juicio del general, España debía nacionalizar únicamente: a) las industrias cuya primera materias obtiene en nuestro territorio; b) las que dentro del ámbito nacional de consumo pueden hallar mercado suficiente de vida; c) las indispensables para asegurar nuestra independencia política nacional [...]. En la obra de la Dictadura abundan las aplicaciones tangibles de este designio nacionalizador. En la industria del plomo, incluida en el primer grupo, se aspiró a salvar la minería, estimulando la transformación industrial de España; entre las del segundo grupo, mereció nuestra máxima atención la industria del automóvil, que cuenta con mercado suficiente en el país y estaba llamada a cobrar vuelos inmensos [...]; y, entre las terceras, es doble aludir a la industria química, y aun a la naval, beneficiada por la Dictadura con notables impulsos, traducidos en la construcción de novísimos buques de guerra, buenos mercantes y buenos tanques.” J. CALVO SOTELO, Mis servicios al Estado, 1931. José Calvo Sotelo (Hisenda)
  84. 84. 10.6.- DICTADURA DE PRIMO DE RIVERA (1923-1930) 10.6.3.- Política econòmica Nacionalització i intervencionisme econòmic de l’Estat  Augmenta el proteccionisme: Espanya es converteix en el país amb aranzels més alts. José Calvo Sotelo (Hisenda)
  85. 85. 10.6.- DICTADURA DE PRIMO DE RIVERA (1923-1930) 10.6.3.- Política econòmica Nacionalització i intervencionisme econòmic de l’Estat  Es restringeix la competència:  Es crea el Comitè Regulador de la Producció Industrial (sense el seu permís no es pot instal·lar una indústria) i  El Consell d’Economia Nacional (grup d’empresaris que aconsella al govern).  Es concedeixen grans monopolis en sectors estratègics: públics (IBERIA), privat (TELEFÒNICA a la Companyia Telefónica Nacional de Espanya), o mixtos (es concedeix l’exclusivitat en la importació, refinatge, distribució i venda de petroli a la companyia arrendatària CAMPSA).  Tot això va ser finançat per mitja dels anomenats Pressupostos Extraordinaris, de manera que el Pressupost Ordinari de l’Estat cada any apareixia equilibrat, però s’anava acumulant un gran deute extraordinari.
  86. 86. 10.6.- DICTADURA DE PRIMO DE RIVERA (1923-1930) 10.6.3.- Política econòmica
  87. 87. 10.6.- DICTADURA DE PRIMO DE RIVERA (1923-1930) 10.6.3.- Política econòmica Conseqüències de la política econòmica POSITIVES Reactivació industrial, especialment la indústria de béns d’equip.
  88. 88. 10.6.- DICTADURA DE PRIMO DE RIVERA (1923-1930) 10.6.3.- Política econòmica Conseqüències de la política econòmica POSITIVES Reactivació industrial, especialment la indústria de béns d’equip.
  89. 89. 10.6.- DICTADURA DE PRIMO DE RIVERA (1923-1930) 10.6.3.- Política econòmica Conseqüències de la política econòmica POSITIVES Reactivació industrial, especialment la indústria de béns d’equip. Millora general de l’economia.
  90. 90. L’impacte del crack de 1929 i la crisi que el segueix posa fi al creixement econòmic, deixant darrere un fort endeutament de l’Estat, que no podrà fer front a la crisi. Excessiva intervenció i control per part de l’Estat, que arriba a obstaculitzar un major creixement i crea descontent en les classes mitjanes. Dèficit important en la balança comercial que du a un enorme endeutament. No canvia res socialment i els beneficis seran per a la burgesia. NEGATIVES 10.6.- DICTADURA DE PRIMO DE RIVERA (1923-1930) 10.6.3.- Política econòmica Conseqüències de la política econòmica
  91. 91. 10.6.- DICTADURA DE PRIMO DE RIVERA (1923-1930) 10.6.4.- Política social Seguint el model feixista, Primo va impulsar el corporativisme social: intervenció de l’Estat per a solucionar els conflictes mitjançant comitès paritaris (sindicalisme vertical) en què hi havia el mateix nombre de patrons que d’obrers i on s’havien de negociar salaris, condicions de treball, encarregats de la mediació i arbitratge en cas de conflicte.
  92. 92. 10.6.- DICTADURA DE PRIMO DE RIVERA (1923-1930) 10.6.4.- Política social La política social combina l’apropament als sectors moderats del sindicalisme (impulsa els Sindicats Lliures i permet la UGT) i l’ampliació de la seguretat social (jubilacions, baixa a les embarassades, legislació sobre condicions de treball, etc.) amb la dura repressió amb aquells que no accepten les condicions de la dictadura, així, Martínez Anido, com a ministre de Governació, prohibeix els sindicats més radicals (anarcosindicalistes i comunistes prohibits). La UGT col·labora amb la dictadura a canvi de millores socials i laborals i li servirà al règim per a fer propaganda d’ajuda als obrers, però, a partir de 1927 començaran a separar-se govern i UGT. La CNT és perseguida, però els anarquistes continuen tenint un gran pes en la clandestinitat i, fins i tot, funden una nova agrupació radical: la Federació Anarquista Ibèrica (FAI).
  93. 93. 10.6.- DICTADURA DE PRIMO DE RIVERA (1923-1930) 10.6.4.- Política social Durant la dictadura de Primo milloren les condicions socials i laborals dels treballadors i disminueix molt el nombre de vagues, però té molt a veure la situació de creixement econòmic general a Europa i als EUA, amb el crack de 1929 i la crisi posterior tornaran les protestes i caurà la dictadura.
  94. 94. 10.6.- DICTADURA DE PRIMO DE RIVERA (1923-1930) 10.6.5.- Política religiosa i cultural El recolzament de la dictadura a l’església encara serà major que abans: religió oficial, més ajudes econòmiques, més centres educatius religiosos, repressió de qualsevol acte o opinió anticlerical, es multipliquen els actes religiosos, en general, augment del clericalisme. A canvi, la jerarquia de l’església recolza clarament la dictadura de Primo des del púlpit, l’ensenyament i els seus mitjans de comunicació i propaganda.
  95. 95. 10.6.- DICTADURA DE PRIMO DE RIVERA (1923-1930) 10.6.5.- Política religiosa i cultural Per contra, els intel·lectuals, en general, es mostren contraris i molt crítics amb Primo: Unamuno (desterrat a Fuerteventura), Giner de los Ríos, Jiménez de Asúa, Marañón, Blasco Ibánez... A la Universitat, professors i estudiants, també protesten contra l’enorme pes de l’església catòlica en l’ensenyament i la vida pública: dimissions de les càtedres (Ortega y Gasset, Jiménez de Asúa...) i vagues d’estudiants contra el govern (març de 1929). López Ayala Unamuno Marañon Gómez de la Serna Ortega y Gasset Jiménez de Asúa
  96. 96. 10.6.- DICTADURA DE PRIMO DE RIVERA (1923-1930) 10.6.5.- Política religiosa i cultural Per contra, els intel·lectuals, en general, es mostren contraris i molt crítics amb Primo: Unamuno (desterrat a Fuerteventura), Giner de los Ríos, Jiménez de Asúa, Marañón, Blasco Ibánez... Unamuno
  97. 97. 10.6.- DICTADURA DE PRIMO DE RIVERA (1923-1930) 10.6.5.- Política religiosa i cultural Neix una nova generació d’escriptors crítics amb el règim: la Generació del 27 (Lorca, Cernuda, Alberti, Aleixandre...), que protagonitzarà l’edat de plata de la cultura espanyola fins a 1939 amb altres artistes (Picasso, Dalí, Miró, Gris, Buñuel...). Lorca Cernuda Alberti Aleixandre Picasso Dalí Miró Gris Buñuel
  98. 98. 10.6.- DICTADURA DE PRIMO DE RIVERA (1923-1930) 10.6.6.- Política militar Primo de Rivera du a terme una política “africanista”: amnistia als oficials sancionats pel desastre d’Annual, torna l’ascens per mèrits de guerra, millora la dotació a les tropes del Marroc i no paren els homenatges als militars africans.
  99. 99. 10.6.- DICTADURA DE PRIMO DE RIVERA (1923-1930) 10.6.6.- Política militar És una etapa d’avanços en la guerra del Marroc: el desembarcament d’Alhucemas (1925), junt a l’ajuda de l’exèrcit francès, va suposar una victòria molt important i la rendició d’Abd-el-Krim, liquidant la guerra al Marroc durant un temps.
  100. 100. 10.6.- DICTADURA DE PRIMO DE RIVERA (1923-1930) 10.6.6.- Política militar La política “africanista” i l’intent de reduir el nombre d’oficials va provocar revoltes dels militars peninsulars, especialment els artillers: alguns militars (Weyler, Aguilera, ...), junt a polítics liberals i republicans, preparen un colp anomenat Sanjuanada (1926), que serà detectat i aturat pel govern. Valeriano Weyler (1838-1939) Francisco Aguilera y Egea (1857-1931). Militar i Ministre de Defensa en el Directori de Primo de Rivera.
  101. 101. 10.6.- DICTADURA DE PRIMO DE RIVERA (1923-1930) 10.6.6.- Política militar La política “africanista” i l’intent de reduir el nombre d’oficials va provocar revoltes dels militars peninsulars, especialment els artillers: alguns militars (Weyler, Aguilera, ...), junt a polítics liberals i republicans, preparen un colp anomenat Sanjuanada (1926) que serà detectat i aturat pel govern. Francisco Aguilera y Egea (1857- 1931). Militar i Ministre de Defensa en el Directori de Primo de Rivera.
  102. 102. 10.6.- DICTADURA DE PRIMO DE RIVERA (1923-1930) 10.6.6.- Política militar En 1929 hi ha un nou intent de colp militar democràtic protagonitzat pels artillers (Sánchez Guerra a València) i el quarter de Ciudad Real: Primo de Rivera atura l’intent i dissol el cos d’artilleria. José Sánchez Guerra (1859-1935) Malgrat que la major part de l’exèrcit recolza Primo, una part important comença a sentir-se traïda pel govern i pel propi rei, i alguns militars s’apropen a postures republicanes.
  103. 103. 10.6.- DICTADURA DE PRIMO DE RIVERA (1923-1930) 10.6.7.- Oposició a la dictadura El fet que la dictadura acabés amb el vell sistema de la Restauració i les polítiques que va a dur a terme li van suposar multitud d’enemics. La popularitat de la dictadura s’estava deteriorant i, cada vegada, hi havia més veus crítiques en la seva contra. L’oposició al dictador en Espanya es fa més evident, degut bàsicament a  la mala situació econòmica (repercussions crack 29 en tot el món, que posa fi als feliços anys 20) i  a la falta de llibertat (partits polítics i sindicats prohibits, no n’hi ha llibertat de premsa ni d’associació, les Corts suspeses,...). L’oposició està constituïda per  el Partit Republicà,  el PSOE,  els partits nacionalistes i, també,  l’opinió pública és contrària al dictador.
  104. 104. 10.6.- DICTADURA DE PRIMO DE RIVERA (1923-1930) 10.6.7.- Oposició a la dictadura L’oposició està constituïda per  el Partit Republicà,  el PSOE,  els partits nacionalistes i, també,  l’opinió pública és contrària al dictador.
  105. 105. 10.6.- DICTADURA DE PRIMO DE RIVERA (1923-1930) 10.6.7.- Oposició a la dictadura Els antics partits del torn (liberals sobretot) criticaren l’excessiva durada del règim i prepararen, junt a alguns militars, conspiracions monàrquiques (intent de cop d’Estat militar de 1926, La Sanjuanada, que no va triomfar, i Sánchez Guerra a València en 1929). José Sánchez Guerra (1859-1935)Francisco Aguilera y Egea (1857-1931). Militar i Ministre de Defensa en el Directori de Primo de Rivera.
  106. 106. 10.6.- DICTADURA DE PRIMO DE RIVERA (1923-1930) 10.6.7.- Oposició a la dictadura  Els republicans s’uniren en Alianza Republicana, amb l’objectiu d’enderrocar no sols a Primo, sinó també a Alfons XIII, i instaurar la II República.  Les protestes dels intel·lectuals i dels estudiants (Federación Universitaria Española, FUE) van anar en augment, fent-se sentir també fora del país.  La CNT continuà lluitant des de la clandestinitat, però es va dividir entre possibilistes (menys radicals, que continuaran en la CNT) i els més radicals, que fundaran la Federació Anarquista Ibèrica (FAI).  UGT i PSOE, que havien recolzat la dictadura, començaren a discrepar amb ella en 1927 i, a partir de 1929, la van rebutjar obertament i es mostraren partidaris d’una República.
  107. 107. 10.6.- DICTADURA DE PRIMO DE RIVERA (1923-1930) 10.6.7.- Oposició a la dictadura El nacionalisme català d’esquerres, front a l’anticatalanisme de Primo (liquidació de diputacions i mancomunitats, prohibició del català,...), es va agrupar en torn a Francesc Macià i d’Esquerra Republicana, fins i tot, en 1926 va intentar una invasió d’Espanya des de França (Prats de Molló). “En estos últimos años, además de la supresión general del sufragio y de las garantías de los derechos individuales del ciudadano, se ha prohibido, amenazando con fuertes sanciones, la exhibición de la bandera catalana; la Mancomunidad (Consejo Administrativo de Cataluña) ha sido disuelta; se ha limitado el uso de la lengua catalana, incluso en los actos religiosos, y se ha prohibido en la enseñanza pública y privada en todos sus grados; se han suspendido periódicos, se han clausurado asociaciones y otras han sido intervenidas por el Gobierno; los patriotas han sido perseguidos, y otros han sido juzgados y condenados irregularmente por consejos de guerra; pero el Pueblo Catalán, ha sufrido todos estos atentados sin que disminuya ninguna de sus características nacionales. Ante estas persecuciones y ante la negación obstinada por parte del Gobierno español, no sólo de los derechos de Cataluña, sino también de su personalidad, los catalanes se ven obligados a declarar: Que la cuestión catalana subsiste, considerablemente agravada. Que Cataluña necesita el reconocimiento de sus derechos con amplias garantías que permitan el libre desenvolvimiento de su personalidad en todas sus manifestaciones.” Declaración catalanista. Barcelona, 13 de Junio de 1929.
  108. 108. 10.6.- DICTADURA DE PRIMO DE RIVERA (1923-1930) 10.6.7.- Oposició a la dictadura El nacionalisme català d’esquerres, front a l’anticatalanisme de Primo (liquidació de diputacions i mancomunitats, prohibició del català,...), es va agrupar en torn a Francesc Macià i d’Esquerra Republicana, fins i tot, en 1926 va intentar una invasió d’Espanya des de França (Prats de Molló). “El gros de l’expedició surt de París cap el Sud, en tren i autobusos, els dies 30, 31 d’octubre i 1 de novembre. Els expedicionaris, però, no aconsegueixen d’arribar als seus llocs de concentració ni als dipòsits d’armament. La gendarmeria francesa, posada en alerta, detura en sec l’expedició abans d’arribar a la frontera. Macià i Gassol són detinguts a vil·la “Denise”; els altres, collits d’ací i d’allà són concentrats a Perpinyà i reclosos a la casema d’un regiment de senegalesos, a excepció de Macià, Gassol i Bordas de la Cuesta, que són mantinguts en detenció en un hotel de Perpinyà, per ordres del Prefecte dels Pirineus Orientals.”
  109. 109. 10.6.- DICTADURA DE PRIMO DE RIVERA (1923-1930) 10.6.7.- Oposició a la dictadura L’enfrontament dels intel·lectuals amb la dictadura va ser protagonitzada per figures com:  Don José Ortega y Gasset.  Don Vicente Blasco Ibánez.  Don Ramón Menéndez Pidal.  I al capdavant d’ells Don Miguel d’Unamuno. Unamuno Menéndez Pidal Ortega y Gasset Blasco Ibañez
  110. 110. 10.6.- DICTADURA DE PRIMO DE RIVERA (1923-1930) 10.6.7.- Oposició a la dictadura El 1924, els intel·lectuals van firmar un manifest amb més de 100 signatures contra la política cultural. La repressió no es va fer esperar: Unamuno va ser desterrat a Fuerteventura i l’escriptor Blasco Ibañez se’n va anar a l’estranger des d’on va promoure una gran campanya contra el rei i el dictador. Tots ells demanaven tornar a la democràcia i reobrir les Corts.
  111. 111. 10.6.- DICTADURA DE PRIMO DE RIVERA (1923-1930) 10.6.8.- Caiguda de la dictadura i final de la monarquia La pèrdua de recolzament per part de Primo (UGT, liberals, part dels militars) i l’impacte de la crisi econòmica de 1929, junt a un deute disparat, seran les causes de la caiguda de Primo de Rivera. El govern intenta fer front a la situació amb un projecte de Constitució (retirat després pel propi govern), devaluant la pesseta per a fer front al deute i retallant despeses econòmiques, cosa que perjudicà als banquers i grans empresaris, els quals demanaran la fi del govern de Primo al mateix rei i començaran una campanya en la seva contra. Davant aquesta situació, el mes de gener de 1930, el rei Alfons XIII va consultar amb els capitans generals i els va demanar si li donarien suport en cas de conflicte entre ell i Primo de Rivera, com els generals estaven amb ell, el rei crida a Primo a Palau i el cessa (28 de gener del 1930), aquest sortí cap a França on morí mesos més tard. Així va acabar la dictadura de Primo.
  112. 112. 10.6.- DICTADURA DE PRIMO DE RIVERA (1923-1930) 10.6.8.- Caiguda de la dictadura i final de la monarquia Un cop va caure la dictadura de Primo, el rei va anomenar al general Dámaso Berenguer president del govern amb la missió de restaurar el sistema parlamentari, serà un govern de transició que pretenia tornar en un període breu al liberalisme de la Constitució de 1876 i al vell sistema, sense tanta repressió, va durar un any, aquest temps és conegut com la “Dictatova” o la “Dictablanda”, ja que no n’hi havia sensació de dictadura.
  113. 113. El govern i l’exèrcit dissenyaren una estratègia militar per ocupar de forma efectiva tot el nord del Marroc i acabar amb les cabiles rifenyes; així, des de Tànger i Ceuta el general Berenguer ocuparia tota la zona occidental (Yebala), mentre que el general Silvestre, des de Melilla, ocuparia tota la zona del Rif oriental. El general Berenguer va aconseguir el seu objectiu, però el general Silvestre es va veure sorprès a Annual per l’atac d’Abd-el-Krim, és el que es coneix com el DESASTRE D’ANNUAL (1921). FINS AQUÍ INTRODUCCIÓ. General Berenguer General Silvestre 10.2.- PROBLEMES REGNAT ALFONS XIII (1902-1923) 10.2.8.- Inici del conflicte colonial i després la Guerra del Marroc
  114. 114. General Berenguer General Silvestre 10.5.- LA DESCOMPOSICIÓ DEL SISTEMA (1918-1923) 10.5.3.- El conflicte colonial de la Guerra del Marroc: Annual
  115. 115. 10.6.- DICTADURA DE PRIMO DE RIVERA (1923-1930) 10.6.8.- Caiguda de la dictadura i final de la monarquia “Pero esta vez se ha equivocado. Este es el error Berenguer. Al cabo de diez meses, la opinión pública está menos resuelta que nunca a olvidar la gran viltà que fue la Dictadura. El Régimen sigue solitario, acordonado como leproso en lazareto. No hay un hombre hábil que quiera acercarse a él (…). Y no vale oponer a lo dicho que el advenimiento de la Dictadura fue inevitable y, en consecuencia, irresponsable. (…) Supongamos un instante que el advenimiento de la Dictadura fue inevitable (…). “Por tanto, si el Régimen la aceptó obligado, razón de más para que al terminar se hubiese, con leal entereza, con nacional efusión, abrazado al pueblo y le hubiese dicho: Hemos padecido una incalculable desdicha. La normalidad que constituía la unión civil de los españoles se ha roto. La continuidad de la historia legal se ha quebrado. No existe el estado español. ¡Españoles, reconstruid vuestro Estado! Pero no ha hecho esto, que era lo congruente con la desastrosa situación, sino todo lo contrario (…). Busca a alguien que se encargue de la ficción, que realice la política del ‘aquí no ha pasado nada’. Encuentra solo un general amnistiado. Éste es el error Berenguer de que la historia hablará. Y como es irremediable un error, somos nosotros, y no el Régimen mismo; nosotros, gente de la calle, de tres al cuarto y nada revolucionarios, quienes tenemos que decir a nuestros conciudadanos: ¡Españoles, vuestro Estado no existe! ¡Reconstruidlo! Delenda est Monarchia”. J. ORTEGA Y GASSET en El Sol, 15 de Noviembre de 1930.
  116. 116. 10.6.- DICTADURA DE PRIMO DE RIVERA (1923-1930) 10.6.8.- Caiguda de la dictadura i final de la monarquia Al mateix temps, republicans, catalanistes d’esquerra i socialistes s’uneixen i signen el Pacte de Sant Sebastià (agost de 1930), on es comprometien a actuar conjuntament contra la monarquia i es forma un comitè revolucionari amb l’objectiu d’enderrocar la monarquia i proclamar la II República.
  117. 117. 10.6.- DICTADURA DE PRIMO DE RIVERA (1923-1930) 10.6.8.- Caiguda de la dictadura i final de la monarquia En desembre de 1930, els capitans Galán i García Hernández intenten una insurrecció militar per a proclamar la República a Jaca. Galán i García Hernández
  118. 118. 10.6.- DICTADURA DE PRIMO DE RIVERA (1923-1930) 10.6.8.- Caiguda de la dictadura i final de la monarquia La sublevació de Jaca fracassa i els dos capitans Galán i García Hernández són afusellats. Soldats detinguts en Jaca
  119. 119. 10.6.- DICTADURA DE PRIMO DE RIVERA (1923-1930)
  120. 120. La sublevació de Jaca fracassa i els dos capitans Galán i García Hernández són afusellats. 10.6.8.- Caiguda de la dictadura i final de la monarquia 10.6.- DICTADURA DE PRIMO DE RIVERA (1923-1930)
  121. 121. 10.6.- DICTADURA DE PRIMO DE RIVERA (1923-1930) 10.6.8.- Caiguda de la dictadura i final de la monarquia En febrer de 1931, Alfons XIII canvia de nou el govern: l’almirall Aznar es fa càrrec del govern (substituint a Berenguer) per a convocar unes eleccions, com no sabien com reaccionaria el poble primer foren municipals (12 d’abril de 1931) i després a Corts Constituents. Juan Bautista Aznar Cabañas
  122. 122. 10.6.- DICTADURA DE PRIMO DE RIVERA (1923-1930) 10.6.8.- Caiguda de la dictadura i final de la monarquia El triomf de la coalició de republicans i socialistes en les eleccions municipals, a les principals ciutats, provocarà la proclamació de la II República a Espanya (14 d’abril de 1931) i la fugida d’Alfons XIII (els sotasignats del Pacte de Sant Sebastià donen un ultimàtum al rei per què abandoni el país, cosa que fa el mateix 14 d’abril).
  123. 123. 10.6.- DICTADURA DE PRIMO DE RIVERA (1923-1930) 10.6.8.- Caiguda de la dictadura i final de la monarquia Poc després es va saber que els partits monàrquics havien guanyat en el conjunt de tota Espanya.
  124. 124. 10.6.- DICTADURA DE PRIMO DE RIVERA (1923-1930) 10.6.9.- Conseqüències de la dictadura de Primo de Rivera 1.- Liquida el sistema liberal canovista dels partits del torn.
  125. 125. 10.6.- DICTADURA DE PRIMO DE RIVERA (1923-1930) 10.6.9.- Conseqüències de la dictadura de Primo de Rivera 1.- Liquida el sistema liberal canovista dels partits del torn.
  126. 126. 10.6.- DICTADURA DE PRIMO DE RIVERA (1923-1930) 10.6.9.- Conseqüències de la dictadura de Primo de Rivera 1.- Liquida el sistema liberal canovista dels partits del torn.
  127. 127. 10.6.- DICTADURA DE PRIMO DE RIVERA (1923-1930) 10.6.9.- Conseqüències de la dictadura de Primo de Rivera 2.- Crea la Unión Patriótica, germen dels futurs partits conservadors catòlics (CEDA,...).
  128. 128. 10.6.- DICTADURA DE PRIMO DE RIVERA (1923-1930) 10.6.9.- Conseqüències de la dictadura de Primo de Rivera 3.- Deteriorà encara més la visió de la monarquia i l’exèrcit i no deixà cap altra opció liberal dins del sistema: després del seu fracàs sols els republicans i socialistes seran una alternativa i es proclamarà la II República. “El golpe de Estado, restaurando el despotismo manifestó que la monarquía no era capaz de acomodarse ni a la moderada Constitución del 76. Los siete años que llevamos de despotismo, prueban que tampoco se tiene en pie la monarquía ni puede gobernar usurpando todas las ventajas que la licencia del poder personal lleva consigo. La prueba es decisiva. ¿Qué le queda a una institución impotente para el bien, fautora de desorden, que no puede oponernos más que la sinrazón de la fuerza bruta? Le queda el recurso de la fuga, para ir a meditar en el destierro la lección que el pueblo español sabrá imponer a todos los que se confabularon para la explotación de su trabajo, de su sangre, de su silencio y de su mansedumbre. Si nuestro deber es claro en los momentos actuales, no lo es menos nuestra línea de conducta. Implantar la República es una obra nacional. La verdad política del presente es ésta: unión de todas las fuerzas organizadas, cualquiera que sea su apellido, en cuanto admite la base común de la democracia republicana. La república será democrática, o no será. De esta manera los republicanos venimos al encuentro del país, no como estériles agitadores, sino como gobernantes; no para subvertir el orden, sino para restaurarlo; no para comprometer el porvenir de la nación, sino como la última reserva de esperanza que le queda a España de verse bien gobernada y administrada, de hacer una política nacional.” Discurso de Manuel Azaña en 1930.
  129. 129. 10.6.- DICTADURA DE PRIMO DE RIVERA (1923-1930) 10.6.9.- Conseqüències de la dictadura de Primo de Rivera 4.- Aporta el llegat ideològic, econòmic i polític que servirà de base a Franco: la Unión Patriótica passarà a ser el Movimiento Nacional, política econòmica dirigida des de l’Estat, corporativisme social, importància de l’exèrcit, repressió del moviment obrer i els nacionalismes “perifèrics”,..., tots aquestos aspectes emergiran de nou i perviuran durant el franquisme.
  130. 130. TEMA 10 (1ª part) RESUM CRONOLÒGIC, TERMES I PERSONATGES ► Final segle XIX. KRAUSISME, influirà en Francisco Giner de los Ríos, Santiago Ramon y Cajal i la fundació de la “Institución Libre de Enseñanaza” (ILE), el Museu pedagògic i la Residència d’estudiants de Madrid, on es formaren part dels intel·lectuals del segle XX. ► Final segle XIX. REGENERACIONISME (aragonès Joaquín Costa, revolució DES DE DALT o des de dins). ► 1885, 24 novembre. PACTE DEL PARDO. Acord (abans de morir rei Alfons XII) entre Cànovas i Sagasta, per donar suport a la regent Maria Cristina i garantir la continuïtat de la monarquia. Es trencarà després de la Setmana Tràgica de 1909. ► 1894. Sabino Arana funda el PARTIT NACIONALISTA BASC (PNV). ► 1897. Atemptat i mort del conservador Cánovas. ► 1898, 10 desembre. DESASTRE DEL 98. Pau de París: Derrota d’Espanya, perd colònies d’Ultramar. ► 1899. Govern “regeneracionista” de Silvela-Polavieja (1899). Davant crisi de 1898, la regent Maria Cristina d’Habsburg i Lorena crida a formar govern al nou líder conservador Francisco Silvela. ► 1901. Es funda la LLIGA REGIONALISTA (partit conservador regionalista catalanista), liderada per Enric Prat de la Riba i Francesc Cambó. ► 1901. Maura s’integrà al Partit Conservador. ► 1902, maig. Puja al tron Alfons XIII, (16 anys) renovació de lideratge dintre dels partits dinàstics (Cánovas i Sagasta, per Maura i Canalejas). ► 1902-1931. Tercera etapa Restauració: Regnat d’Alfons XIII i crisi de la Restauració. Es divideix en 2 períodes: ► De 1903-1923. Alfons XIII. ► 1923-1930. Dictadura de Miguel Primo de Rivera. ► 1903. Mort del liberal Sagasta. ► 1903. Mort del conservador Silvela, Maura (ministre d’Ultramar amb Sagasta durant la guerra de Cuba) substituirà Silvela com cap del Partit Conservador.
  131. 131. TEMA 10 (2ª part) RESUM CRONOLÒGIC, TERMES I PERSONATGES ► 1903-1922. Antoni Maura i Montaner (1853-1925) va ser 5 vegades president del govern. ► 1903. Es funda UNIÓ REPUBLICANA, coalició de grups republicans encapçalada pel líder veterà Nicolás Salmerón i per Alejandro Lerroux. ► 1904. Llei de descans dominical. Maura. ► 1905. Caricatura - acudit antimilitarista, a setmanari satíric català CU-CUT! 300 oficials assaltessin la seu de Cu- cut a Barcelona (de Lliga Regionalista). ► 1906. LLEI DE JURISDICCIONS del liberal Segismundo Moret: sota jurisdicció militar les ofenses a la unitat de la pàtria, a l’exèrcit i a la bandera, permet que aquestos delictes fossin jutjats per un tribunal militar. ► 1906. CONFERÈNCIA D’ALGECIRES, establiment d’un protectorat francoespanyol en el Marroc, ratificat pel Tractat hispanofrancés de 1912. ► 1906. Aranzel Cambó (ministre d’Hisenda Francesc Cambó, cap de la Lliga Regionalista Catalana). ► 1907. Fundació SOLIDARITAT OBRERA (unió de diferents associacions obreres), que es transformarà en 1910 en la CNT, de caràcter nacional. ► 1907. Creació coalició SOLIDARITAT CATALANA, unió de totes les forces catalanistes dirigida per la Lliga Regionalista amb diputats al Congrés, demostració de què el regionalisme començava a ser important, ja que el catalanisme polític tenia molts seguidors a Catalunya. ► 1907-1909. “GOVERN LLARG” d’Antoni Maura (el més llarg del regnat d’Alfons XIII, que durà dos anys i mig). “Revolució des de dalt”: formació nova base social, la “gran massa neutra”. ► 1907. Reforma la Llei electoral de Maura intenta posar més difícil el frau electoral. ► 1908. Alejandro Lerroux, s’escindeix d’Unió Republicana i funda a Barcelona el PARTIT RADICAL. ► 1909. Es crea l’INP (Institut Nacional de Previsió), no era encara la Seguretat Social, però sí un òrgan que intervenia i donava ajudes en cas d’accident o malaltia (s’encarregarà del pagament de pensions i de les assegurances obreres).
  132. 132. TEMA 10 (3ª part) RESUM CRONOLÒGIC, TERMES I PERSONATGES ► 1909. Derrota BARRANCO DEL LOBO, a prop de Melilla. Abd-el-Krim, cap de les tribus rifenyes de berbers organitzades militarment en cabiles, ataca per sorpresa i derrota a un exèrcit espanyol. Varen morir uns 1200 soldats espanyols. Per fer front als avanços dels rifenys, Maura mobilitza a la guerra els reservistes (ja han fet el servei militar i no havien estat cridats per l’exèrcit, molts d’ells ja casats i amb fills). ► 1909, 26 al 31 de juliol. SETMANA TRÀGICA de Barcelona. 18 de juliol: protesta a l’embarcament de reservistes al port de Barcelona. Dia 24 comitè de vaga crida a la Vaga General Revolucionària de la ciutat, pel dia 26. Situació controlada el dia 31 (tropes de València i Saragossa). La repressió brutal fou causa de caiguda del govern, campanya “Maura NO”. ► 1909. 5 anarquistes executats, entre ells Francesc Ferrer i Guàrdia, fundador de l’ESCOLA LAICA MODERNA, acusat de ser responsable dels fets. ► 1909. Trencament del PACTE DEL PARDO per la unió dels liberals (José Canalejas i Segismundo Moret) amb els partits no dinàstics (partits d’esquerres i republicans) per demanar la dimissió de Maura. Comença la campanya: “MAURA NO!” ► 1909. Trencament de Solidaritat Catalana per estar la Lliga Regionalista a favor de la repressió. ► 1909. Mort el pretenent Carles VII (Carles de Borbó), el carlisme es passa a denominar jaumisme (nou pretenent és el seu fill Jaume III de Borbó) i modera en part el seu programa, arribant a tenir 9 diputats. ► 1909-10. Formació CONJUNCIÓN REPUBLICANOSOCIALISTA, és a dir, republicans i socialistes es presenten a les eleccions en llistes conjuntes, que va tenir un cert èxit en les eleccions de 1910 (després Setmana Tràgica, Pablo Iglesias, PSOE). ► 1910. Neix UNIÓ FEDERAL NACIONALISTA REPUBLICANA (sectors d’esquerra catalans que critiquen el catalanisme de dretes de la Lliga Regionalista per recolzar Maura i la repressió). ► 1910. Fundació CNT (Confederación Nacional del Trabajo), de caràcter anarcosindicalista, serà el sindicat més poderós durant el primer terç del segle XX. Forta implantació en Catalunya, Aragó, València i Andalusia.
  133. 133. TEMA 10 (4ª part) RESUM CRONOLÒGIC, TERMES I PERSONATGES ► 1910-12. Govern de José Canalejas. ► 1910. “LEY DEL CANDADO”, intent de reduir el poder de l’església, prohibí establiment a Espanya de noves ordes religioses estrangeres. ► 1910. Projecte LLEI DE MANCOMUNITATS, interromput per la mort de Canalejas (1912). Llei aprovada pel govern de Dato (1914) i només es va constituir la “Mancomunitat de Catalunya”. ► 1911. Canalejas impulsà l’ocupació del protectorat del Marroc, que culmina l’any amb l’ocupació de Larache. ► 1912. Assassinat de Canajejas (tir en el clatell, Puerta del Sol, Madrid) per un anarquista; liberals es divideixen en diferents faccions, sense un líder clar. ► 1912. Melquíades Álvarez s’escindeix d’Unió Republicana i funda el PARTIDO REFORMISTA, influirà en José Ortega y Gasset, Manuel Azaña,...). ► 1913. Sorgeix el PARTIT MAURISTA. Maura funda el seu propi partit. ► 1914. Es crea la MANCOMUNITAT DE CATALUNYA, controlada per la Lliga (Prat de la Riba primer president). Primera institució política oficial catalana, va estar vigent des de 1914 fins 1925 (suprimida per Primo de Rivera). ► 1914. Esclata Primera Guerra Mundial, el conservador Eduardo Dato va declarar la neutralitat en el conflicte. ► 1914-1918. Impacte de la Gran Guerra. ► 1916. UGT i CNT acorden un manifest conjunt en què demanaven al govern que parés la pujada dels preus o farien una vaga general. ► 1916, desembre. Vaga general amb una participació molt important i de forma pacífica, però no aconseguiran el que demanaven. ► 1917, març. UGT i CNT tornen a publicar un manifest conjunt amenaçant amb una vaga general revolucionària si el govern no intervenia per a posar fi a l’augment de les diferències socials i l’empitjorament de les condicions de vida dels treballadors. ► 1917. Triomf de la Revolució Russa, estimula caràcter revolucionari de l’anarquisme i del socialisme.
  134. 134. TEMA 10 (5ª part) RESUM CRONOLÒGIC, TERMES I PERSONATGES ► 1917, agost. Crisi i VAGA GENERAL REVOLUCIONÀRIA, pràcticament tot l’any 1917, arran del fracàs de la vaga ferroviària i per solidaritat en València, UGT crida a la VAGA GENERAL i se suma la CNT. És reprimida i no aconsegueix posar fi al sistema de la Restauració, que sobreviu a la crisi, però les protestes socials continuaran i el desgasten, essent la causa principal de la caiguda del sistema canovista sols cinc anys després. ► 1917. Lliga Regionalista (Cambó) organitzà a Barcelona una ASSEMBLEA DE PARLAMENTARIS CATALANS (5 de juliol de 1917) per a convocar Corts Constituents i reestructurar l’Estat, descentralitzant-lo. ► 1916-23. PISTOLERISME a Catalunya. Resultat: General Martinez Anido, governador civil de Barcelona i Llei de fugues. ► 1917-1923. GOVERNS DE CONCENTRACIÓ NACIONAL, amb la unió de diferents forces polítiques, per fer front a la crisi, es van unir en un mateix govern conservadors, liberals i la Lliga Regionalista (el govern de concentració nacional presidit per Maura, en 1918, és el més important). Canvis de govern i de ministres constants i les diferències entre ells van fer impossible qualsevol reforma, sent incapaços de contenir la inflació i restablir l’ordre social. Davant la CRISI INSTITUCIONAL, l’exèrcit intervé cada vegada més en política, reprimeix els intents revolucionaris i es presenta com l’únic capaç de salvar a la monarquia d’un sistema polític corrupte i incapaç de solucionar els problemes (preparació de colps d’estat). ► 1918-1923. Cinc anys de gran INESTABILITAT POLÍTICA: es van succeir 10 governs diferents. Les protestes socials i dels militars va obligar als governs a mesures d’excepció contínues i a la suspensió del Parlament i les garanties constitucionals (Eduardo Dato clausura les Corts i imposa la censura). Els governs de concentració s’alternen amb la tornada al torn dinàstic. ► 1918-21. TRIENNI BOLXEVIC a Europa (intents revolucionaris a Alemanya, Hongria,...). ► 1918-21. TRIENNI BOLXEVIC a Andalusia. La fam dels jornalers i l’augment dels preus, provoquen revoltes camperoles: cremen collites, ocupen terres, es reparteixen les propietats i arriben a controlar els ajuntaments. Revolta comença a Còrdova en 1918 i s’estén per Andalusia, Extremadura i La Manxa. ► 1919. Juan Vázquez de Mella funda el PARTIDO TRADICIONALISTA (carlí).
  135. 135. TEMA 10 (6ª part) RESUM CRONOLÒGIC, TERMES I PERSONATGES ► 1919. Comença la VAGA A LA CANADENCA, a Barcelona. Companyia que subministrava electricitat a la major part de Barcelona, que va paralitzar el 70% de la indústria, durant mes i mig, i obliga a patronal i govern a acceptar la tornada dels acomiadats, jornada de vuit hores, augment salarial i alliberament dels detinguts durant la vaga. Però no compleixen allò pactat, els treballadors tornen a la vaga, i patronal i govern responen molt durament (tancament d’empreses o lockout, repressió i pistolerisme). ► 1919. S’aprova la jornada laboral de 8 hores. ► 1920. Es crea el Ministeri de Treball. ► 1920. Mor assassinat l’advocat laboralista Francesc Layret. ► 1921. Creació PARTIT COMUNISTA D’ESPANYA (PCE, escissió de PSOE per impacte revolució soviètica 1917); influeix en Madrid, Biscaia i Astúries i dóna suport al règim bolxevic rus i s’integra en la III Internacional o Komintern (creada per Lenin en 1919, que aglutina els Partits Comunistes). ► 1021. El president Eduardo Dato, assassinat per militants cenetistes. ► 1921. DESASTRE D’ANNUAL. General Berenguer aconsegueix objectiu al Yebala, però general Silvestre sorprès a Annual per l’atac d’Abd-el-Krim, és una trampa, moltes baixes (incloent la de Silvestre), la major desfeta d’un exèrcit espanyol en segles. ► 1921. Govern dimiteix i es forma un govern de concentració presidit per Maura. EXPEDIENT PICASSO, investigació parlamentària per depurar les responsabilitats pel desastre, esquita, fins i tot, a Alfons XIII: enorme crisi política i militar i l’informe no arribarà mai a les Corts, ja que uns dies abans de ser presentat els militars ho van impedir (13 setembre 1923, Primo Rivera).
  136. 136. TEMA 10 (7ª part) RESUM CRONOLÒGIC, TERMES I PERSONATGES ► 1922. Permanent ESTAT D’EXCEPCIÓ, garanties constitucionals suspeses (el govern ajuda a la patronal a reprimir les protestes obreres). Els SOLIDARIS (grups d’anarquistes radicals) van actuar a Barcelona (Buenaventura Durruti, Joan Garcia Oliver i Francisco Ascaso). Els empresaris s’uneixen a la FEDERACIÓ PATRONAL: practiquen el LOCKOUT (tancament patronal de les empreses), contracten pistolers a sou per assassinar els dirigents obrers ( PISTOLERISME, 1916-1923), elaboren llistes negres i creen el SINDICAT LLIURE, un sindicat groc controlat per la patronal per frenar les revolucions obreres i contrarestar la força de la CNT. El govern, en ajuda de la patronal, nomena al sanguinari GENERAL MARTÍNEZ ANIDO com a governador civil de Barcelona: protegeix els pistolers de la patronal, du a terme una duríssima REPRESSIÓ contra els sindicalistes i posa en pràctica la LLEI DE FUGUES (la policia pot disparar contra els detinguts si intenten fugir). ► 1922, 18 juliol. Francesc Macià funda el partit ESTAT CATALÀ. ► 1923. Assassinat de Salvador Seguí (el Noi del Sucre) per pistolers a sou. ► 1923-1930. DICTADURA DE PRIMO DE RIVERA (13 setembre 1923 - 28 gener 1930), colp d’estat amb el consentiment del rei Alfons XIII, acaba amb el sistema liberal canovista, les Corts es tancaren, l’expedient Picasso desaparegué misteriosament i mai es va saber res més. DUES ETAPES: ► 1a ETAPA. DIRECTORI MILITAR (1923-1925). Tots els ministres d’aquest govern són, exclusivament, militars. ► 1924. Primo de Rivera crea la UNIÓN PATRIÒTICA, únic partit legal al país i el SOMETÉN NACIONAL (crea un exèrcit del partit). Prohibeix la CNT i obliga a patrons i obrers a integrar-se en COMITÈS PARITARIS. ► 1924. Intel·lectuals firmen un manifest (més de 100 signatures) contra la política cultural. La repressió no es va fer esperar: Unamuno va ser desterrat a Fuerteventura i l’escriptor Blasco Ibañez se’n va anar a l’estranger des d’on va promoure una gran campanya contra el rei i el dictador. ► 1925. DESEMBARCAMENT D’ALHUCEMAS. Primo de Rivera assumeix personalment l’Alt Comissionat del Marroc el 1924 i dissenya operatiu militar conjuntament França i Espanya, que dirigí el general Sanjurjo (marquès del Rif) amb victòria espanyola.
  137. 137. TEMA 10 (8ª part) RESUM CRONOLÒGIC, TERMES I PERSONATGES ► 1923-1930. DICTADURA DE PRIMO DE RIVERA (13 setembre 1923 - 28 gener 1930), colp d’estat amb el consentiment del rei Alfons XIII, acaba amb el sistema liberal canovista, les Corts es tancaren, l’expedient Picasso desaparegué misteriosament i mai es va saber res més. DUES ETAPES: ► 1a ETAPA. DIRECTORI MILITAR (1923-1925). Tots els ministres d’aquest govern són, exclusivament, militars. ► 2a ETAPA. DIRECTORI CIVIL (1925-1930). Ara el govern dictatorial va incloure entre els ministres personalitats civils, com José Calvo Sotelo (a Hisenda), i Eduardo Aunós (al Ministeri de Treball), tot i que el pes dels militars va continuar sent important i el règim no va abandonar el seu caràcter totalitari. A partir de 1926, s’abandona idea dictadura transitòria, després de la qual es tornaria al règim constitucional, i Primo de Rivera va intentar institucionalitzar el seu règim per donar-li continuïtat i permanència, a imitació del feixisme italià. ► 1926. La SANJUANADA. La política “africanista” i l’intent de reduir el nombre d’oficials va provocar revoltes dels militars peninsulars, intent de cop d’estat militar, especialment els artillers (Weyler, Aguilera, ...), que foren aturats pel govern. ► 1926. El nacionalisme català d’esquerres s’agrupa entorn a Francesc Macià i d’ESQUERRA REPUBLICANA, intenta una invasió d’Espanya des de França (Prats de Molló). ► 1927. PROTECTORAT MARROQUÍ en mans espanyoles i pacificat durant els 25 anys següents. ► 1927. Creació ASSEMBLEA NACIONAL CONSULTIVA de caràcter corporatiu, en teoria organisme encarregat de fer les lleis, membres de la Unión Patriótica escollits a dit pel poder (res de sufragi universal, que va quedar oblidat del tot). Primo convoca un PLEBISCIT sobre la seva política: no es podia fer campanya en contra i, per suposat, guanyà l’aprovació a la seva política. Martínez Anido, com a ministre de Governació de la Dictadura de Primo, prohibeix els sindicats més radicals (anarcosindicalistes i comunistes prohibits).

×