ROMÀNIC III. PINTURA
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×
 

ROMÀNIC III. PINTURA

on

  • 3,905 views

 

Statistics

Views

Total Views
3,905
Views on SlideShare
3,894
Embed Views
11

Actions

Likes
2
Downloads
138
Comments
0

2 Embeds 11

http://www.iesramonllull.net 8
http://agora.xtec.cat 3

Accessibility

Categories

Upload Details

Uploaded via as Microsoft PowerPoint

Usage Rights

© All Rights Reserved

Report content

Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
  • Full Name Full Name Comment goes here.
    Are you sure you want to
    Your message goes here
    Processing…
Post Comment
Edit your comment

ROMÀNIC III. PINTURA ROMÀNIC III. PINTURA Presentation Transcript

  • PINTURA ROMÀNICA Història de l’Art IES Ramon Llull (Palma) Maria Assumpció Granero Cueves
    • 1.- CONTEXT HISTÒRIC
    • 2.- CARACTERÍSTIQUES GENERALS
    • 3.- ARQUITECTURA ROMÀNICA
    • 4.- ESCULTURA ROMÀNICA
    • 5.- PINTURA ROMÀNICA
    ART ROMÀNIC
    • 5.- PINTURA ROMÀNICA
      • 5 .1.- Característiques generals
      • 5.2.- Estils principals a la Península ibèrica
    ART ROMÀNIC
  • 5.- PINTURA ROMÀNICA 5.1.- Característiques generals 1) Finalitat fonamentalment DIDÀCTICA (adoctrinadora), però també DECORATIVA .
  • 5.- PINTURA ROMÀNICA 5.1.- Característiques generals 2) SUBORDINACIÓ de les figures al marc arquitectònic i l’ espai físic en general: es destinarà fonamentalment a decorar l’interior dels temples (absis, murs, voltes...).
  • 5.- PINTURA ROMÀNICA 5.1.- Característiques generals 3) Dos TIPUS principals de representacions: pintura mural al FRESC (parets dels temples) i pintura al TREMP sobre taula de fusta (frontals dels altars, especialment a Catalunya, mobiliari litúrgic).
  • 5.- PINTURA ROMÀNICA 5.1.- Característiques generals 3) Encara que també podem trobar pintura sobre fusta (bigues) i miniatures als llibres , a més dels tapissos .
  • 5.- PINTURA ROMÀNICA 5.1.- Característiques generals 4) Predomini absolut de la pintura RELIGIOSA i la seva ICONOGRAFIA simbòlica i al·legòrica (Teofanies) : representacions de Crist (Crist en Majestat, Maiestas Domini o Pantocràtor , especialment), Dextra Domini (mà dreta beneint), Judici Final , l’ Anell místic (colom que representa l’Esperit Sant), envolten el Pantocràtor els símbols dels Evangelistes ( Tetramorfs ), en algunes ocasions Crist cedeix el lloc a la Mare de Déu amb el Nen; i n’hi ha, a més, àngels, arcàngels, querubins... en algunes ocasions Crist cedeix el lloc a la Mare de Déu amb el Nen; i n’hi ha, a més, àngels, arcàngels, querubins...
  • 5.- PINTURA ROMÀNICA 5.2.- Estils principals a la península ibèrica 4) En la part inferior cilíndrica es representen figures aïllades de Sants, Apòstols o Profetes , estilitzats, frontals i separats per columnes, i en els murs laterals històries religioses amb temes de l’Antic i el Nou Testament.
  • 5.- PINTURA ROMÀNICA 5.1.- Característiques generals 5) Absència de perspectiva i tendència a crear fons MONOCROMÀTICS en lloc de paisatges o arquitectures de fons ( BIDIMENSIONALITAT ), és a dir, el fons sol ser llis, tan sols en alguna ocasió es representa qualque arbre o fragment d’edifici, però és més freqüent que el fons aparegui subdividit en amples franges horitzontals de colors plans , com a Catalunya.
  • 5.- PINTURA ROMÀNICA 5.1.- Característiques generals 5) Perspectiva jeràrquica : quan més important és el personatge més gran se’l representa. Jerarquització espacial : el tema més important figura a l’absis, envoltant per personatges secundaris del mateix tema, mentre els murs laterals es reserven a altres escenes de l’Antic i el Nou Testament, que s’han de llegir d’esquerra a dreta, i de dalt cap a baix (Bíblia en imatges).
  • 5.- PINTURA ROMÀNICA 5.1.- Característiques generals 6) Valor NARRATIU (contar una història) i simbòlic (simbolisme romànic: iconografia). 7) HORROR VACUI : tendència a omplir tot l’espai compositiu.
  • 5.- PINTURA ROMÀNICA 5.1.- Característiques generals 8) SIMETRIA compositiva , JUXTAPOSICIÓ de figures i tendència a l’ ESQUEMATISME (composicions simples i regulars).
  • 5.- PINTURA ROMÀNICA 5.1.- Característiques generals 9) Els CONTORNS de les figures es delimiten amb línies de dibuix molt gruixudes i fosques, negres o vermelles ( predomini del DIBUIX ), cosa que accentua la sensació de pintura plana , tot i que n’hi ha un intent de donar volum a algunes parts del rostre mitjançant unes taques vermelles molt característiques en els pòmuls i en la barbeta . 10) Els COLORS s’apliquen de forma plana o uniforme (grans taques de color), però tenen una àmplia VARIETAT cromàtica de poques tonalitats, però intenses, SENSE MESCLES, NI MATISOS TONALS. 11) La LLUMINOSITAT pictòrica a partir del mateix color (és interior, no exterior: no hi focus de llum ni ombres): llum simbòlica i espiritual .
  • 5.- PINTURA ROMÀNICA 5.1.- Característiques generals 12) IRREALISME, ANTINATURALISME i SIMBOLISME, MONUMENTALISME : no es persegueix representar la realitat, sinó transmetre el missatge de la manera més clara possible, exagerant les parts considerades importants front a la resta. Totes les figures són simbòliques i tenen la mateixa expressió al rostre. 13) Absència de moviment ( HIERATISME ), proporcionalitat i perspectiva : és un art de composicions estàtiques i rostres inexpressius, hieràtics i semblants entre ells , sensació plana, exempta de volum. La figura humana és, com la bizantina, espiritualitzada i frontal .
  • 5.- PINTURA ROMÀNICA 5.1.- Característiques generals
  • 5.- PINTURA ROMÀNICA 5.2.- Estils principals a la península ibèrica PINTURA MURAL El trobem a Catalunya , per contacte amb la Llombardia i el sud de França . ESTIL ITALOBIZANTÍ . Escola catalana.
  • 5.- PINTURA ROMÀNICA 5.2.- Estils principals a la península ibèrica PINTURA MURAL ESTIL ITALOBIZANTÍ Característiques: pintura més hieràtica i frontal , sense efectes espacials ni volumètrics , amb allargament i estilització dels cossos, i obsessió per la simetria (espiritualitat i monumentalitat ).
  • 5.- PINTURA ROMÀNICA 5.2.- Estils principals a la península ibèrica PINTURA MURAL ESTIL ITALOBIZANTÍ Exemples : 1.- SANT CLIMENT DE TAÜLL (1123). FITXA 30 . 2.- SANTA MARIA DE TAÜLL (1123)
  • 5.- PINTURA ROMÀNICA 5.2.- Estils principals a la península ibèrica PINTURA MURAL ESTIL ITALOBIZANTÍ 1.- SANT CLIMENT DE TAÜLL (1123). FITXA 30 L’ absis està dedicat al Pantocràtor .
  • PINTURA MURAL 5.- PINTURA ROMÀNICA 5.2.- Estils principals a la península ibèrica ESTIL ITALOBIZANTÍ 1.- SANT CLIMENT DE TAÜLL (1123). FITXA 30 La perfecció en què es distribueixen els colors , la intensitat expressiva dels gestos i, en especial, ... el rostre ...
  • 5.- PINTURA ROMÀNICA 5.2.- Estils principals a la península ibèrica 1.- SANT CLIMENT DE TAÜLL (1123). FITXA 30 La intensitat expressiva dels gestos i, en especial, ... el rostre en el que destaquen els ulls penetrants i terribles , subratllats per taques circulars , la qual cosa converteix aquesta obra en una de les més importants de tot l’art romànic (aplicar totes les característiques de la pintura romànica).
  • 5.- PINTURA ROMÀNICA 5.2.- Estils principals a la península ibèrica PINTURA MURAL ESTIL ITALOBIZANTÍ 1.- SANT CLIMENT DE TAÜLL (1123). FITXA 30
  • 5.2.- ITALOBIZANTÍ 1.- SANT CLIMENT DE TAÜLL (1123). FITXA 30
  • 5.2.- ITALOBIZANTÍ 1.- SANT CLIMENT DE TAÜLL (1123). FITXA 30
  • PINTURA MURAL 5.- PINTURA ROMÀNICA 5.2.- Estils principals a la península ibèrica ESTIL ITALOBIZANTÍ 1.- SANT CLIMENT DE TAÜLL (1123). FITXA 30
  • PINTURA MURAL 5.- PINTURA ROMÀNICA 5.2.- Estils principals a la península ibèrica ESTIL ITALOBIZANTÍ 1.- SANT CLIMENT DE TAÜLL (1123). FITXA 30
  • 5.2.- ITALOBIZANTÍ 1.- SANT CLIMENT DE TAÜLL (1123). FITXA 30
  • 5.- PINTURA ROMÀNICA 5.2.- Estils principals a la península ibèrica 2.- SANTA MARIA DE TAÜLL (1123): l’ absis està dedicat a la Verge amb el Nen adorat pels Reis Mags .
  • 2.- SANTA MARIA DE TAÜLL (1123) 5.- PINTURA ROMÀNICA 5.2.- Estils principals a la península ibèrica
  • 5.2.- ITALOBIZANTÍ 2.- SANTA MARIA DE TAÜLL (1123): els Reis Mags tenen edat decreixent, però no denoten diferències de raça ni color (la iconografia del rei negre és bastant posterior, és del segle XV).
  • 5.- PINTURA ROMÀNICA 5.2.- Estils principals a la península ibèrica 2.- SANTA MARIA DE TAÜLL (1123): Al mestre que la va pintar se li denomina de Maderuelo per creure que és l’autor dels frescs d’aquesta Església castellana.
  • 5.- PINTURA ROMÀNICA 5.2.- Estils principals a la península ibèrica 2.- SANTA MARIA DE TAÜLL (1123)
  • 5.- PINTURA ROMÀNICA 5.2.- Estils principals a la península ibèrica PINTURA MURAL ESTIL ITALOBIZANTÍ 2.- SANTA MARIA DE TAÜLL (1123)
  • 5.2.- ITALOBIZANTÍ 2.- SANTA MARIA DE TAÜLL (1123)
  • 5.2.- ITALOBIZANTÍ 2.- SANTA MARIA DE TAÜLL (1123)
  • 5.2.- ITALOBIZANTÍ 2.- SANTA MARIA DE TAÜLL (1123)
  • 5.- PINTURA ROMÀNICA 5.2.- Estils principals a la península ibèrica PINTURA MURAL VERA CRUZ DE MADERUELO (segle XII, Segòvia)
  • 5.- PINTURA ROMÀNICA 5.2.- Estils principals a la península ibèrica PINTURA MURAL ESTIL FRANCO ROMÀNIC . Escola castellana. Se’n deriva de les miniatures dels llibres, i és un estil més naturalista i detallista , té capacitat narrativa i és més realista (representa a vegades el paisatge) , amb un poc més de moviment i espontaneïtat, i amb fons clars (és més “amable”). Manca la grandiositat i el dramatisme de l’anterior.
  • 5.- PINTURA ROMÀNICA 5.2.- Estils principals a la península ibèrica PINTURA MURAL ESTIL FRANCO ROMÀNIC Exemples : 1.- ESGLÉSIA DE LA VERA CRUZ DE MADERUELO (segle XII, Segòvia) 2.- FRESCOS DE LA CRIPTA o PANTEÓ REIAL DE SAN ISIDOR DE LLEÓ (segle XII). FITXA 31 INFLUÈNCIA MOSSÀRAB (o islàmica) 3.- SAN BAUDILIO DE BERLANGA (finals segle XI, Sòria) 4.- ESGLÉSIA DE SAN ROMÁN DE TOLEDO (principis segle XIII)
  • 5.- PINTURA ROMÀNICA 5.2.- Estils principals a la península ibèrica PINTURA MURAL 1.- VERA CRUZ DE MADERUELO (segle XII, Segòvia)
  • 5.- PINTURA ROMÀNICA 5.2.- Estils principals a la península ibèrica 1.- VERA CRUZ DE MADERUELO (segle XII, Segòvia). Presenta semblances estètiques amb santa Maria de Taüll . En el mur de l’entrada destaquen les escenes del Gènesi , la creació i el pecat original .
  • ARQUITECTURA ROMÀNICA Romànic en la península ibérica B) CAMÍ DE SANTIAGO (nucli fonamental Romànic ple) NAVARRA, CASTELLA, LLEÓ, GALÍCIA (romànic occidental o cluniacenc) VERA CRUZ DE MADERUELO (segle XII, Segòvia).
  • 5.- PINTURA ROMÀNICA 5.2.- Estils principals a la península ibèrica 1.- VERA CRUZ DE MADERUELO (segle XII, Segòvia)
  • 5.- PINTURA ROMÀNICA 5.2.- Estils principals a la península ibèrica PINTURA MURAL ESTIL FRANCO ROMÀNIC 2.- FRESCOS DE LA CRIPTA o PANTEÓ REIAL DE SAN ISIDORO DE LLEÓ (segle XII). FITXA 31 . Influència francesa i en un estat de conservació magnífic.
  • 5.- PINTURA ROMÀNICA 5.2.- Estils principals a la península ibèrica PINTURA MURAL ESTIL FRANCO ROMÀNIC 2.- FRESCOS CRIPTA o PANTEÓ REIAL DE SAN ISIDORO DE LLEÓ (s. XII). FITXA 31 . És l’ obra capital de la pintura romànica castellana .
  • ARQUITECTURA ROMÀNICA Romànic en la península ibérica SAN ISIDORO DE LLEÓ (segles XI-XII) SAN ISIDORO DE LLEÓ (segles XI-XII) . Distingim tres partes : la portada del segle XI, l’ església del segle XII i el Panteó dels reis Sança i Ferran del segle XII. B) CAMÍ DE SANTIAGO (nucli fonamental Romànic ple) NAVARRA, CASTELLA, LLEÓ, GALÍCIA (romànic occidental o cluniacenc)
  • 5.- PINTURA ROMÀNICA 5.2.- Estils principals a la península ibèrica 2.- FRESCOS CRIPTA o PANTEÓ REIAL DE SAN ISIDORO DE LLEÓ (s. XII). FITXA 31 .
  • 5.- PINTURA ROMÀNICA 5.2.- Estils principals a la península ibèrica 2.- FRESCOS CRIPTA o PANTEÓ REIAL DE SAN ISIDORO DE LLEÓ (s. XII). FITXA 31 .
  • 5.- PINTURA ROMÀNICA 5.2.- Estils principals a la península ibèrica 2.- FRESCOS CRIPTA o PANTEÓ REIAL DE SAN ISIDORO DE LLEÓ (s. XII). FITXA 31 . La tendència narrativa de l’escola castellana destaca principalment en l’ escena de l’Anunciació de l’àngel als pastors . L’escena desenvolupada en un ambient bucòlic , està plena d’ alegria i dinamisme : les figures àgils i vives semblen solcar (surcar) l’espai, expressant diferents reaccions, un sorpresa, alegria l’altre. Els animals també es troben en distints situacions. Tota l’escena és producte d’una gran naturalitat poc freqüent
  • 5.2.- FRANCOROMÀNICO 2.- FRESCOS CRIPTA o PANTEÓ REIAL DE SAN ISIDORO DE LLEÓ (s. XII). FITXA 31 .
  • 5.- PINTURA ROMÀNICA 5.2.- Estils principals a la península ibèrica PINTURA MURAL ESTIL FRANCO ROMÀNIC 2.- FRESCOS CRIPTA o PANTEÓ REIAL DE SAN ISIDORO DE LLEÓ (s. XII). FITXA 31 .
  • 5.- PINTURA ROMÀNICA 5.2.- Estils principals a la península ibèrica 2.- FRESCOS CRIPTA o PANTEÓ REIAL DE SAN ISIDORO DE LLEÓ (s. XII). FITXA 31 .
  • 5.- PINTURA ROMÀNICA 5.2.- Estils principals a la península ibèrica 2.- FRESCOS CRIPTA o PANTEÓ REIAL DE SAN ISIDORO DE LLEÓ (s. XII). FITXA 31 .
  • 5.2.- FRANCOROMÀNICO 2.- FRESCOS CRIPTA o PANTEÓ REIAL DE SAN ISIDORO DE LLEÓ (s. XII). FITXA 31 .
  • 5.- PINTURA ROMÀNICA 5.2.- Estils principals a la península ibèrica PINTURA MURAL ESTIL FRANCO ROMÀNIC 2.- FRESCOS CRIPTA o PANTEÓ REIAL DE SAN ISIDORO DE LLEÓ (s. XII). FITXA 31 .
  • 5.2.- FRANCOROMÀNICO 2.- FRESCOS CRIPTA o PANTEÓ REIAL DE SAN ISIDORO DE LLEÓ (s. XII). FITXA 31 .
  • 5.2.- FRANCOROMÀNICO 2.- FRESCOS CRIPTA o PANTEÓ REIAL DE SAN ISIDORO DE LLEÓ (s. XII). FITXA 31 .
  • 5.2.- FRANCOROMÀNICO 2.- FRESCOS CRIPTA o PANTEÓ REIAL DE SAN ISIDORO DE LLEÓ (s. XII). FITXA 31 .
  • 5.- PINTURA ROMÀNICA 5.2.- Estils principals a la península ibèrica PINTURA MURAL INFLUÈNCIA MOSSÀRAB (o islàmica) Es tracta de pintures apocalíptiques basades en els Beats mossàrabs o de temes animals d’influència oriental. Exemples : 3.- SAN BAUDELIO DE BERLANGA (finals segle XI, Sòria). 4.- ESGLÉSIA DE SAN ROMÁN DE TOLEDO (principis segle XIII).
  • 5.- PINTURA ROMÀNICA 5.2.- Estils principals a la península ibèrica PINTURA MURAL INFLUÈNCIA MOSSÀRAB (o islàmica) 3.- SAN BAUDELIO DE BERLANGA (finals segle XI, Sòria)
  • PINTURA MURAL INFLUÈNCIA MOSSÀRAB (o islàmica) 5.- PINTURA ROMÀNICA 5.2.- Estils principals a la península ibèrica 3.- SAN BAUDELIO DE BERLANGA (finals segle XI, Sòria) Es caracteritza per la seva originalitat temàtica , donat que les pintures representades no són de tema religiós , sinó que es tracta d’ escenes de cacera .
  • 5.- PINTURA ROMÀNICA 5.2.- Estils principals a la península ibèrica PINTURA MURAL INFLUÈNCIA MOSSÀRAB (o islàmica) 3.- SAN BAUDELIO DE BERLANGA (finals segle XI, Sòria)
  • 5.- PINTURA ROMÀNICA 5.2.- Estils principals a la península ibèrica PINTURA MURAL INFLUÈNCIA MOSSÀRAB (o islàmica) 3.- SAN BAUDELIO DE BERLANGA (finals segle XI, Sòria)
  • 4.- ESGLÉSIA DE SAN ROMÁN DE TOLEDO (principis segle XIII) 5.- PINTURA ROMÀNICA 5.2.- Estils principals a la península ibèrica
  • 5.- PINTURA ROMÀNICA 5.2.- Estils principals a la península ibèrica PINTURA SOBRE TAULA ESTIL ITALOBIZANTÍ Sobre taules de fusta , també, es pintaren obres notables, però és un gènere més delicat, de proporcions més reduïdes, i que no té la força expressiva poderosa dels frescs murals. Pintura centrada entorn als frontals de l’altar .
  • 5.- PINTURA ROMÀNICA 5.2.- Estils principals a la península ibèrica PINTURA SOBRE TAULA ESTIL ITALOBIZANTÍ El model més freqüent és el FRONTAL , denominació que, modernament, comprèn dos tipus d’obres, l’ antependium , que es col·locava davant l’altar i el retaule , que se disposava sobre la taula de l’altar. El FRONTAL o ANTEPENDIUM , que cobria la part davantera de l’altar, podia ser una peça d’orfebreria o marbre (en les esglésies més riques) o bé frontal de fusta decorat amb pintures .
  • 5.- PINTURA ROMÀNICA 5.2.- Estils principals a la península ibèrica PINTURA SOBRE TAULA ESTIL ITALOBIZANTÍ L’altar se situava sota un BALDAQUÍ , moble de fusta que podia ser de dos tipus: com a petit templet amb quatre arcs sobre columnetes, o com a plafó situat en posició inclinada mitjançant bigues de fusta.
  • 5.- PINTURA ROMÀNICA 5.2.- Estils principals a la península ibèrica PINTURA SOBRE TAULA ESTIL ITALOBIZANTÍ Menys freqüent és el RETAULE ( RETRO TABULA ) o estructura de fusta pintada que se situava a la part posterior de l’altar. Antependis, baldaquins i retaules són les tres peces del mobiliari litúrgic de pintura sobre fusta , amb tècnica semblant al fresc , però que en la fusta s’havia de preparar amb un revestiment de roba i de guix que donava un resultat semblant a l’arrebossat de les parets.
  • 5.- PINTURA ROMÀNICA 5.2.- Estils principals a la península ibèrica PINTURA SOBRE TAULA ESTIL ITALOBIZANTÍ La iconografia era semblant . Les taules es solien dividir en tres carrers, en el central es representava el Pantocràtor o la Verge , però eren més abundants, en els dos carrers laterals , les escenes d’ històries religioses del nou testament, i vides i martiris dels sants a qui es dedica l’església.
  • 5.- PINTURA ROMÀNICA 5.2.- Estils principals a la península ibèrica PINTURA SOBRE TAULA ESTIL ITALOBIZANTÍ Exemples abundants a Catalunya:   1.- FRONTAL DE LA SEU D’URGELL o DELS APÒSTOLS (començament del segle XII). 2.- FRONTAL DE SANTA JULITA I SANT QUIRZE DE PEDRET, procedent de l’Església de Durro. 3.- FRONTAL DE SANTA MARIA D’AVIÀ (finals segle XII - primera meitat segle XIII). 4.- BALDAQUINS DE TOST I detall del de TOSES.
  • 5.- PINTURA ROMÀNICA 5.2.- Estils principals a la península ibèrica PINTURA SOBRE TAULA ESTIL ITALOBIZANTÍ 1.- FRONTAL ANTIPEDIUM DE LA SEU D’URGELL o DELS APÒSTOLS (començament del segle XII, MNAC de Barcelona). És una obra bastant jeràrquica . Crist és d’una mida major per a denotar la seva importància. Dedicat al Pantocràtor i als apòstols . Té tres carrers , en el central apareix el Pantocràtor dins de la màndorla o ametlla mística , que s’ha dividit en dues i seu sobre elles . En els carrers laterals es representen els apòstols , en superposició de frisos.
  • 5.- PINTURA ROMÀNICA 5.2.- Estils principals a la península ibèrica PINTURA SOBRE TAULA ESTIL ITALOBIZANTÍ 2.- FRONTAL DE SANTA JULITA I SANT QUIRZE DE PEDRET, procedent de l’Església de Durro (MNAC de Barcelona). La Verge amb el Nin dins la màndorla , al centre del frontal
  • 5.- PINTURA ROMÀNICA 5.2.- Estils principals a la península ibèrica ESTIL ITALOBIZANTÍ Dedicat a la Verge . Als costats apareixen quatre compartiments, on es representen escenes de la vida de la Verge com l’ Anunciació o el Naixement . 1.- FRONTAL DE SANTA MARIA D’AVIÀ (finals s. XII- 1ª 1/2 s. XIII) PINTURA SOBRE TAULA
  • 5.- PINTURA ROMÀNICA 5.2.- Estils principals a la península ibèrica 1.- FRONTAL DE SANTA MARIA D’AVIÀ (primera meitat segle XIII) PINTURA SOBRE TAULA ESTIL ITALOBIZANTÍ
  • 5.- PINTURA ROMÀNICA 5.2.- Estils principals a la península ibèrica 4. FRONTAL DE SANTA MARIA D’AVIÀ (primera meitat segle XIII) PINTURA SOBRE TAULA ESTIL ITALOBIZANTÍ
  • 5.- PINTURA ROMÀNICA 5.2.- Estils principals a la península ibèrica 4. FRONTAL DE SANTA MARIA D’AVIÀ (primera meitat segle XIII) PINTURA SOBRE TAULA ESTIL ITALOBIZANTÍ
  • 5.2.- ITALOBIZANTÍ 4. FRONTAL DE SANTA MARIA D’AVIÀ (primera meitat segle XIII)
  • 5.2.- ITALOBIZANTÍ 4. FRONTAL DE SANTA MARIA D’AVIÀ (primera meitat segle XIII)
  • 5.2.- ITALOBIZANTÍ 4. FRONTAL DE SANTA MARIA D’AVIÀ (primera meitat segle XIII)
  • 5.2.- ITALOBIZANTÍ 4. FRONTAL DE SANTA MARIA D’AVIÀ (primera meitat segle XIII)
  • 5.- PINTURA ROMÀNICA 5.2.- Estils principals a la península ibèrica PINTURA SOBRE TAULA ESTIL ITALOBIZANTÍ L’altar se situava sota un BALDAQUÍ. Baldaquins o cimboris no són tan nombrosos com els frontals i se conserven molt pocs. Eren com a petits pavellons o templets que emmarcaven i cobrien l’altar. Baldaquí de Toses i detall del de Tost (1200). MNAC.
  • 5.2.- ITALOBIZANTÍ 4. FRONTAL ANTIPENDIUM DE SANTA MARGALIDA DE SESCORTS (Museu de Vic). Enmig la Verge Theotokos dins la màndorla . Al voltant escenes del martiri de Santa Margalida.
  • 5.2.- ITALOBIZANTÍ FRONTAL ANTIPENDIUM DE SANT MARTÍ DE TOURS (Museu de Vic).
  • 5.- PINTURA ROMÀNICA 5.2.- Estils principals a la península ibèrica M INIATURES A LLIBRES Els precedents són preromànics (The Book of Kells a Irlanda, comentaris de l’Apocalipsi del Beat de Lièbana del mossàrab de la Península). Es pinta sobre pergamins de pell de vedella, cabra o ovella . Gran colorit i fàcil de copiar a les parets o taules. Són importants les Bíblies catalanes de Sant Pere de Rodes i la de Ripoll . CODEX HISTÒRICO - JURÍDIC. Pàgina del “Libro de los Testamentos” , llibre notarial de Don Pelayo, bisbe d’Oviedo, que conté 87 documents de donació i de privilegis que els reis d’Astúries i Lleó, i els papes varen donar fins al s. XII a la Catedral d’Oviedo.
  • 5.- PINTURA ROMÀNICA 5.2.- Estils principals a la península ibèrica M INIATURES A LLIBRES Il·lustració del CODEX CALIXTINUS o LIBER SANCTI JACOBI (obra d’Aimeric Picaud) sobre sant Jaume i la seva intervenció miraculosa a favor dels exèrcits cristians peninsulars.
  • 5.- PINTURA ROMÀNICA 5.2.- Estils principals a la península ibèrica M INIATURES A LLIBRES BÍBLIA DE SANT ISIDOR DE LLEÓ (1162). Moisés i els jueus fugint d’Egipte, i passant la Mar Roja. I també, Daniel i els lleons.
  • 5.- PINTURA ROMÀNICA 5.2.- Estils principals a la península ibèrica M INIATURES A LLIBRES BÍBLIA DE SANT ISIDOR DE LLEÓ (1162). Sacrifici d’Isaac. El Rei Salomó. I també, David i Goliath.
  • 5.- PINTURA ROMÀNICA 5.2.- Estils principals a la península ibèrica TAPISOS BRODATS TAPÍS DE LA CREACIÓ. Catedral de GIRONA.
  • CONCLUSIÓ PINTURA ROMÀNICA
    • La pintura del romànic també tenia una doble funció: decorativa i didàctica .
      • Decorava l’interior de les esglésies (l’altar i els frescos) amb escenes i personatges bíblics.
      • Les figures i les imatges es convertiren en els llibres on la població cristiana podia llegir i conèixer els elements de la seva religió.
    • Les pintures romàniques tenen una gran força expressiva , però tècnicament eren molt senzilles.
    • Tècniques:
      • Pintures al fresc (a les parets, a l’absis de les esglésies).
      • Taules de fusta .
      • Miniatures (pintures que il·lustren els llibres religiosos).
    • Motius:
      • Pantocràtor (Crist en majestat) i Verge Theotokos.
      • Escenes bíbliques i dels evangelis i vides de sants.
    CARACTERÍSTIQUES GENERALS PINTURA:
  • PINTURA: FRESCS
    • Frescos
      • - En els murs i absis
      • - Gran força expressiva
      • Senzillesa
      • Sense volum ni profunditat
      • - Disposició frontal
      • - Predomini blau i vermell
      • Pantocràtor (Maiestas Domini) i Mare de Déu amb l’infant envoltats de la màndorla o ametlla mística
  • PINTURA: FRESCS
    • Mare de Déu amb el Nen
    • Anunciació
    • Adam i Eva
    • Pantocràtor
    • Pantocràtor i evangelistes
  • PINTURA SOBRE TAULA
    • Taules :
      • - Situació:
        • * Al frontal dels altars
        • * Capçalera de les esglésies
      • - Material: fusta
  • PINTURA: MINIATURES
    • Il·lustraven i decoraven
    • els llibres
    • Tipus de llibres:
      • - Bíblia
      • - Beats
      • Llibre de les hores
  •  
  •  
  • Romànic un art religiós
    • L’Orde Cistercenc es funda l’any 1098 per Robert de Molesmes.
    • Nova reforma de l’ordre benedictí (la reforma de Císter), impulsa canvis substancials en l’arquitectura religiosa.
    • Introdueix als monestirs noves solucions constructives.
    • La idea és tornar a una vida monacal senzilla i severa.
    • En l’art:
      • Claustres senzills.
      • Capitells amb formes geomètriques.
      • Murs sense pintures, vitralls i poques escultures.
      • Monestirs clars, nets i duradors.
      • Exemples :
      • MONESTIR DE POBLET .
    • MONESTIR DE SANTES CREUS .
    • MONESTIR DE VALLBONA DE LES MONGES .
    • CATEDRAL DE TARRAGONA .
    REFORMA CISTERCENCA
  • 4.- BIBLIOGRAFIA
    • E. Valdearcos, “El arte románico”, Clio 34, 2008. http://clio.rediris.es. ISBN 1139-6237
    • http://www.slideshare.net/salvavila
    • http://www.slideshare.net/maricarmearanda
    • http://www.slideshare.net/landa
    • Pérez Molina, T., http://www.slideshare.net/tomperez
    • http//aprendersociales.blogspot.com/2006/12/presentaciones-en-ppt-sobre-arte.html
    • Imatges: Google i FlickrImatges: Google i Flickr
    • Assumpció Granero. www.slideshare.net
    • Bennàssar Coll, Bernat. El comentari de l’obra d’art. Conselleria Educació i Cultura Govern Illes Balears. Palma, 2002.
    • Triadó Tur, J. R. i altres. Història de l’Art. Ed. Vicens Vives. 1ª edició 2009.
    • Salvà Lara, Jaume: Diccionari de les arts: arquitectura, escultura i pintura. Edicions UIB. Palma (2002)
    • http://www.wikipediaenciclopedia libre
    • quedearte.blogspot.com
    • arteenlasculturas.8m.com
    • www.artehistoria.jcyl.es
    • http://es.wikipedia.org
    • Wikimedia Commons
    • www.enciclopedia.cat
    • ciencias.sociales2006.googlepages.com
  • Art Romànic un art religiós Història de l’Art IES Ramon Llull (Palma) Maria Assumpció Granero Cueves