Your SlideShare is downloading. ×
0
Romanticisme i Realisme
Romanticisme i Realisme
Romanticisme i Realisme
Romanticisme i Realisme
Romanticisme i Realisme
Romanticisme i Realisme
Romanticisme i Realisme
Romanticisme i Realisme
Romanticisme i Realisme
Romanticisme i Realisme
Romanticisme i Realisme
Romanticisme i Realisme
Romanticisme i Realisme
Romanticisme i Realisme
Romanticisme i Realisme
Romanticisme i Realisme
Romanticisme i Realisme
Romanticisme i Realisme
Romanticisme i Realisme
Romanticisme i Realisme
Romanticisme i Realisme
Romanticisme i Realisme
Romanticisme i Realisme
Romanticisme i Realisme
Romanticisme i Realisme
Romanticisme i Realisme
Romanticisme i Realisme
Romanticisme i Realisme
Romanticisme i Realisme
Romanticisme i Realisme
Romanticisme i Realisme
Romanticisme i Realisme
Romanticisme i Realisme
Romanticisme i Realisme
Romanticisme i Realisme
Romanticisme i Realisme
Romanticisme i Realisme
Romanticisme i Realisme
Romanticisme i Realisme
Romanticisme i Realisme
Romanticisme i Realisme
Romanticisme i Realisme
Romanticisme i Realisme
Romanticisme i Realisme
Romanticisme i Realisme
Romanticisme i Realisme
Romanticisme i Realisme
Romanticisme i Realisme
Romanticisme i Realisme
Romanticisme i Realisme
Romanticisme i Realisme
Romanticisme i Realisme
Romanticisme i Realisme
Romanticisme i Realisme
Romanticisme i Realisme
Romanticisme i Realisme
Romanticisme i Realisme
Romanticisme i Realisme
Romanticisme i Realisme
Romanticisme i Realisme
Romanticisme i Realisme
Romanticisme i Realisme
Romanticisme i Realisme
Romanticisme i Realisme
Romanticisme i Realisme
Romanticisme i Realisme
Romanticisme i Realisme
Romanticisme i Realisme
Romanticisme i Realisme
Romanticisme i Realisme
Romanticisme i Realisme
Romanticisme i Realisme
Romanticisme i Realisme
Romanticisme i Realisme
Romanticisme i Realisme
Romanticisme i Realisme
Romanticisme i Realisme
Romanticisme i Realisme
Romanticisme i Realisme
Romanticisme i Realisme
Romanticisme i Realisme
Romanticisme i Realisme
Romanticisme i Realisme
Romanticisme i Realisme
Romanticisme i Realisme
Romanticisme i Realisme
Romanticisme i Realisme
Romanticisme i Realisme
Romanticisme i Realisme
Romanticisme i Realisme
Romanticisme i Realisme
Romanticisme i Realisme
Romanticisme i Realisme
Romanticisme i Realisme
Romanticisme i Realisme
Romanticisme i Realisme
Romanticisme i Realisme
Romanticisme i Realisme
Romanticisme i Realisme
Romanticisme i Realisme
Romanticisme i Realisme
Romanticisme i Realisme
Romanticisme i Realisme
Romanticisme i Realisme
Romanticisme i Realisme
Romanticisme i Realisme
Romanticisme i Realisme
Romanticisme i Realisme
Romanticisme i Realisme
Romanticisme i Realisme
Romanticisme i Realisme
Romanticisme i Realisme
Romanticisme i Realisme
Romanticisme i Realisme
Romanticisme i Realisme
Romanticisme i Realisme
Romanticisme i Realisme
Romanticisme i Realisme
Romanticisme i Realisme
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×

Thanks for flagging this SlideShare!

Oops! An error has occurred.

×
Saving this for later? Get the SlideShare app to save on your phone or tablet. Read anywhere, anytime – even offline.
Text the download link to your phone
Standard text messaging rates apply

Romanticisme i Realisme

5,448

Published on

Published in: Education, Travel, Technology
0 Comments
4 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

No Downloads
Views
Total Views
5,448
On Slideshare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
6
Actions
Shares
0
Downloads
195
Comments
0
Likes
4
Embeds 0
No embeds

Report content
Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
No notes for slide

Transcript

  1. ARTS FIGURATIVES SEGLE XIX ROMANTICISME REALISME Història de l’Art IES Ramon Llull Maria Assumpció Granero Cueves
  2. Esquema general En pintura, el segle XIX es va caracteritzar per què, en cada una de les seves dues meitats , es va donar la presència de dos estils: Primera meitat Neocla s sicisme Romanticisme Segona meitat Realisme Impressionisme
  3. Primera meitat: estils i representants en pintura Neocla s sicisme Jacques-Louis David Jean Auguste Dominique Ingres (tots dos francesos) Romanticisme Francisco de G oya y Lucientes (espanyol) Eugène D elacroix Théodore Géricault (tots dos francesos) John Constable William Turner (tots dos angl esos ) Caspar David Friedrich (alemany)
  4. Representants principals del Romanticisme <ul><li>Francisco de Goya y Lucientes (espanyol) </li></ul><ul><li>Eugène Delacroix </li></ul><ul><li>Théodore Géricault (tots dos francesos) </li></ul><ul><li>John Constable </li></ul><ul><li>William Turner ( tots dos angl esos) </li></ul><ul><li>Caspar David Friedrich (alemany) </li></ul>
  5. <ul><li>El Romanticisme: Context </li></ul><ul><li>Sorgeix a Europa després de la caiguda de Napoleó (encara que té les arrels en els darrers anys del segle XVIII). Coincideix amb l'oposició de la burgesia a la Restauració de l’Absolutisme i el retorn a l’Antic Règim implantat pel Congrés de Viena , així com amb els moviments liberals a favor de les independències nacionals; està relacionat, per tant, amb el liberalisme i el nacionalisme de la primera meitat del XIX. </li></ul><ul><li>Es basa, fonamentalment, en la llibertat . L'origen és la pèrdua de fe en la raó, és una nova sensibilitat que es manifesta pràcticament en tots els àmbits , i que dóna prioritat al sentiment, el jo interior i, per tant, l’individu . S’exalten la sensibilitat, la imaginació, les passions. Es pinta segons les idees i sentiments individuals. </li></ul><ul><li>Són corrents paral·leles: la llibertat en l’art , la llibertat individual que exalta el liberalisme, i la llibertat dels pobles que defensa el nacionalisme. </li></ul>
  6. <ul><li>El Romanticisme: Context </li></ul><ul><li>La filosofia de Kant n’és un antecedent : el sentiment com a vehicle del coneixement, i l’interior humà com a centre de tot plantejament filosòfic. També Rousseau ( Nova Eloisa) , que exalta l’amor a la naturalesa i les passions. Fichte diu que no hi ha res fora el jo individual, ja que tot el que existeix forma part de la consciència. </li></ul><ul><li>L’Edat Mitjana es recupera com a tema, així com les llegendes i mites del nord d’Europa. També atrauen molt els temes exòtics i orientals . </li></ul><ul><li>Proposen la tornada a una religiositat íntima i condemnen les institucions eclesiàstiques. </li></ul><ul><li>Poesia i música són els mitjans d'expressió idonis del romanticisme. </li></ul>
  7. ROMANTICISME <ul><li>Idees de la Revolució Francesa: “Llibertat, Igualtat, Fraternitat” . </li></ul><ul><li>L’art deixa de ser un servidor del poder . </li></ul><ul><li>Individualisme . </li></ul><ul><li>Subjectivitat, sentimentalisme, apassionament... </li></ul><ul><li>Exalçament del poble . </li></ul><ul><li>Enfrontament entre neoclàssics i romàntics . </li></ul>
  8. <ul><li>Romanticisme </li></ul><ul><li>Característiques generals </li></ul><ul><li>Constitueix una reacció violenta contra el neoclassicisme . </li></ul><ul><li>Exalta allò pintoresc i exòtic (viatgen molt) . </li></ul><ul><li>Té un afany de transcendència que reviu ideals catòlics . </li></ul><ul><li>Dóna importància als temes del passat, històrics . </li></ul><ul><li>Preeminència de l’expressió emocional per sobre de la perfecció acadèmica . </li></ul>
  9. El Romanticisme: Paisatge Caspar David Friedrich Mar de gel i Parella contemplant la lluna
  10. <ul><li>La pintura és l’art visual preferit dels romàntics, perquè hi troben el vehicle més adequat per manifestar els seus sentiments personals i la seva projecció en la visió de la naturalesa. </li></ul><ul><li>La importància que concedien a la representació de la naturalesa provocà un gran desenvolupament del tema del paisatge , on el pintor projecta el seu interior . El paisatge romàntic prefereix l’aspecte més salvatge i misteriós o els desastres naturals; la lluita de la humanitat per la supervivència enfront de la natura. </li></ul>Friedrich Monjo a la vora del mar
  11. <ul><li>Es pinta l’esser humà sumit en la contemplació del paisatge. Pels romàntics l’ésser humà afirma la seva individualitat en front del món i la natura , i s’hi projecta, amb un fort impuls d’identificació amb l’infinit. </li></ul><ul><li>L’home solitari davant el destí, la visió interior que contempla els misteris de la naturalesa... </li></ul>Friedrich Viatger sobre un mar de boira i “Abadia en el robledal” ( FITXA 127 )
  12. <ul><li>Predomini del color i els seus valors de sensibilitat i emoció , sobre la línia i al dibuix amb els seus valors racionals (ja evident en l’obra de Goya). La llum esfuma les figures i accentua el cromatisme. </li></ul><ul><li>Pinzellada ràpida, solta i pastosa (herència dels pintors venecians, dels barrocs flamencs i de Goya). </li></ul><ul><li>S’utilitzen moltes altres tècniques pictòriques, com l'aquarel·la, el gravat, l’aiguafort i la litografia (Goya en serà un exponent). </li></ul><ul><li>Esdeveniments d’actualitat: revolucions polítiques, o desastres (temes). </li></ul><ul><li>També temes del passat, sobretot els ambientats en l’Edat Mitjana , època molt valorada pels romàntics, en general. Els temes exòtics, fantàstics, religiosos… són també molt freqüents. </li></ul><ul><li>Composicions dinàmiques, plenes de moviment, de gran format, amb figures en posicions convulses i llums vibrants (dramatisme) , que junt amb el color fan desaparèixer les formes escultòriques, pròpies del neoclàssic. </li></ul>John Constable La catedral de Salisbury
  13. Romanticisme espanyol
  14. Francisco de Goya y Lucientes
  15. <ul><li>Francisco de Goya y Lucientes (Espanya, 1746-1828) </li></ul><ul><li>És considerat l’artista més gran del segle XVIII . </li></ul><ul><li>Va rebre la influència del pintor neoclàssic Anton Mengs (Alemanya, 1728-1779) . </li></ul><ul><li>No entra en cap categoria estilística: la seva obra dura 60 anys: en la seva joventut va ser rococó, però en la maduresa arriba a ser romàntic . L’home solitari davant el destí, la visió interior que contempla els misteris de la naturalesa... </li></ul>
  16. <ul><li>Francisco de Goya y Lucientes (Espanya, 1746-1828) </li></ul><ul><li>De fet, és considerat un dels primers exponents del romanticisme. </li></ul><ul><li>A més, Goya és precurso r de l’impressionisme i de l’expressionisme. En el primer cas, per la deformació de les figures humanes. </li></ul><ul><li>Un dels seus dons principals és penetrar la façana dels seus models per desemmascarar-ne la veritat interior. </li></ul>
  17. Goya, La família de Carles IV , 1800, oli sobre tela, 280 x 336 cm, Museu del Prado, Madrid, Espanya ( FITXA 124 )
  18. Goya, Afusellaments del 3 de maig 1808 , 1814, oli sobre tela, 260 x 345 cm, Museu del Prado, Madrid, Espanya ( FITXA 125 )
  19. Goya, El colós , 1810-1814, oli sobre tela, 115 x 105 cm, Museu del Prado, Madrid, Espanya ( FITXA 126 )
  20. Romanticisme f rancès <ul><li>El romanticisme s’estableix a França després de llarga lluita amb el neoclassicisme, art oficial de l’Imperi. Després de la profusió d’obres que commemoraven l’epopeia napoleònica canvia la concepció de la història: ja no hi ha heroisme i triomf en els quadres, sinó desesperació, mort i desastre . La pintura romàntica francesa és una al·legoria de França a la deriva després de caure Napoleó. </li></ul><ul><li>Força suggeridora del color (en detriment del dibuix neoclàssic) . </li></ul><ul><li>Acurat tractament de la llum que completa la càrrega simbòlica i reforça el color . </li></ul><ul><li>Composicions dinàmiques . </li></ul><ul><li>Tractament subjectiu del paisatge: transmet un estat anímic . </li></ul><ul><li>Temes: revolucions polítiques, desastres, sentiments apasionats (assumptes exòtics, dramàtics, malenconiosos, de terror i passió ... ). </li></ul><ul><li>El retrat: uns dels millors gèneres per a representar l’esperit romàntic. </li></ul>
  21. GÉRICAULT i DELACROIX <ul><li>Théodore Géricault i </li></ul><ul><li>Eugène Delacroix </li></ul><ul><li>Representants màxims del romanticisme francès , mestres de la Revolució que prediquen l’esperit de rebel·lia i glorifiquen els dies revolucionaris de 1820, 1830 i 1848. </li></ul>
  22. Jean Louis André THÉODORE GÉRICAULT (Ruan 1791 - París 1824) <ul><li>Theodore Géricault (1791-1824): Símbol del romanticisme . Vida curta, plena d’aventures. </li></ul><ul><li>Géricault, com a figura romàntica i apassionada, s’aparta del classicisme oficial de David i s’oposa a l’ideal de bellesa clàssica, preferint la bellesa de l’expressivitat . </li></ul><ul><li>Connecta amb la grandesa, les postures i les anatomies dels cossos de Miquel Àngel, el clarobscur de Caravaggio, la desesperació de Goya, i obre el camí del Realisme . </li></ul><ul><li>Els temes preferits són els cavalls de curses , les lluites violentes , els estudis de bojos … El motiu dominant a la seva obra és l’ energia, el sentiment apassionat, el dramatisme, la mort i la bogeria . Les seves composicions mostren un gran dinamisme , un maneig fàcil del pinzell i una paleta de tons obscurs . Les formes estan fetes amb masses de color . </li></ul>
  23. Géricault: EL RAI DE LA “MEDUSA” (FITXA 121) <ul><li>Obra més coneguda de Géricault, El rai de la “Medusa” , és un quadre d’història contemporània que narra un assumpte d’actualitat, la tràgica odissea viscuda pels nàufrags de la fragata “Medusa” a bord d’un rai. Aquest desastre va commocionar l’opinió pública, que va culpar al govern de la Restauració borbònica, de designar oficials incompetents que provenien de la noblesa. </li></ul><ul><li>El Naufragi de la fragata “Medusa” el juliol del 1814. Deixa 1 50 passatgers en un rai. En sobreviuen 15 . </li></ul><ul><li>Inter è s “periodístic”. </li></ul><ul><li>Gran dramatisme, moviment, lluminositat... </li></ul><ul><li>Influència de Caravaggio i Miquel Àngel . </li></ul>Théodore Géricault, El rai de la Medusa , 1819, oli sobre llenç, 491 x 717 cm, Museu del Louvre, París
  24. Géricault El rai de la Medusa
  25.  
  26.  
  27. Théodore Géricault, El rai de la Medusa , 1819, Oli sobre llenç, 491 x 717 cm, Museu del Louvre, París
  28. Homenatge a Géricault de Fa brizio Fontana
  29. Géricault: Soldats ferits tornant de Rússia (1814) <ul><li>Els seus temes preferits són els cavalls de curses , les lluites violentes , els estudis de bojos … </li></ul>
  30. Géricault: La boja <ul><li>Va pintar retrats de bojos , per als quals va prendre els models directament dels manicomi, i en els quals domina la penetració psicològica . </li></ul><ul><li>El motiu dominant a la seva obra és l’ energia, el sentiment apassionat, el dramatisme, la mort i la bogeria . </li></ul>La boja , 1822-1828, Oli sobre llenç, 72 × 58 cm, Museu de Belles Artes de Lyon
  31. Géricault: El boig assassí <ul><li>Pintat en col·laboració amb el psiquiatre E. Georget (sèrie de retrats) . </li></ul><ul><li>Penetra en les zones del patiment i la irracionalitat , com a continuació de les investigacions que va fer sobre la psique dels supervivents del “rai” . </li></ul>
  32. <ul><li>Eugène Delacroix (França, 1798-1863) </li></ul><ul><li>Era profundament conservador: menyspreava el progrés i valorava la idea de la tradició . </li></ul><ul><li>Tanmateix, no era academicista a la manera dels neoclàssics . </li></ul><ul><li>Va rebre una gran influència de Rafael i, en general, del Renaixement italià . </li></ul><ul><li>És considerat com un dels més grans coloristes de la història de l’art . </li></ul>
  33. EUGÈNE DELACROIX <ul><li>Eugène Delacroix (1798-1863) company de Géricault. </li></ul><ul><li>Dramatisme del color. Finalment , etapa de temàtica oriental i musulmana després d’un viatge al Marroc. </li></ul><ul><li>Aquest pintor romàntic treballa amb un estil d’un gran dinamisme i moviment colorista . L’acció s’uneix al protagonisme del color com a element expressiu. Utilitza el color com a valor pictòric per ell mateix, investigant-ne les possibilitats. </li></ul><ul><li>Per mitjà de la seva pintura, Delacroix mostra interès pels temes literaris ( La barca de Dant ); històrics, contemporanis, polítics i de denúncia ( La llibertat guiant al poble ) i exòtics o orientals a partir d’un viatge realitzat el 1832 a l’Àfrica ( Dones d’Alger ). En els quadres de tema oriental aclareix la paleta i la llum omple la composició. Obra seva és La Mort de Sardanàpal . </li></ul><ul><li>La seva obra es caracteritza per la perfecció de la línia i una composició evocadora de Miquel Àngel i Rubens . Busca la brillantor de l’execució, la transparència i la fluïdesa del colorit, el vigor pictòric i la pastositat, l’orientalisme exòtic, la sensualitat i la violenta diagonal. </li></ul>
  34. Delacroix, Òrfena en un cementiri , 1824, oli sobre tela, 65 x 54 cm, Museu del Louvre, París, França
  35. Eugène Delacroix, La Barca de Dant , 182 2 , oli sobre llenç , 189 x 2 4 1 cm, Museu del Louvre, París, França
  36. Eugène Delacroix, Dones d’Alger (Femmes d’Alger dans leur appartement) , 18 34 , oli sobre llenç , 180 x 229 cm, Museu del Louvre, París, França
  37. Délacroix: La mort de Sardanàpal <ul><li>1827 . </li></ul><ul><li>Mestre indiscutible del romanticisme francès . </li></ul><ul><li>Èxit de la seva obra carregada de dramatisme i moviment . </li></ul>
  38. Delacroix, La mort de Sardanàpal , oli sobre tela, 1827, 391 x 496 cm, Museu del Louvre, París, França
  39. Délacroix: La llibertat guiant el poble <ul><li>Tema patriòtic i emotiu: Revolta de les “tres jornades glorioses” (27-29 de juliol de 1830) . En La llibertat guiant al poble , Delacroix tria un tema de l’actualitat que l’envolta. Aquest quadre polític i contemporani exalta la revolució liberal de 1830. A aquest esdeveniment històric hi uneix la realitat i la ficció, la història i l’al·legoria. La dona que fa onejar la bandera sobre les barricades és alhora la Llibertat i França. “Si no he lluitat per la pàtria com a mínim pintaré per a ella” . </li></ul><ul><li>Influència de Goya, Rubens i Géricault . </li></ul><ul><li>Utilització de vernissos . </li></ul>
  40. Franck Cho <ul><li>En aquesta imatge promocional de la seva sèrie Liberty Meadows fa un homenatge literal de l’obra al ·l egòrica de Delacroix: La Llibertad guiant el poble. </li></ul>
  41. Franck Cho
  42. Delacroix, Llibertat guiant el poble , 1830, oli sobre tela, 260 x 325 cm., Museu del Louvre, París, França
  43. Paisatge romàntic <ul><li>John Constable (An glaterra, 1776-1837) . </li></ul><ul><li>Joseph William Turner (Anglaterra, 1775-1851) . </li></ul><ul><li>Màxim exponent d’ Alemany : Caspar David FRIEDRICH (1774-1840) , qu e concep l’art com a expressió de visions interiors i sentiments místics, espirituals . </li></ul>
  44. <ul><li>John Constable (Anglaterra, 1776-1837) </li></ul><ul><li>És un pont entre el romanticisme i el realisme; alguns el situen, amb Turner, en l’anomenaat “paisatge romàntic” . </li></ul><ul><li>Tanmateix, també es pot situar en el realisme, perquè, a diferència de Turner, respecta molt més l’objectivitat del que pinta . </li></ul><ul><li>S’ha dit que a Turner li agradava la grandiositat i, en canvi, a Constable la senzillesa d’allò natural . </li></ul><ul><li>Va exposar a la Royal Academy i al Saló Oficial de París . </li></ul><ul><li>Desenvolupà la pintura al natural, i és un precursor de l’Escola de Barbizon i dels impressionistes francesos . </li></ul><ul><li>Destaca per l’ús d’alguns colors, per exemple, el verd, intensament viu . Escull paisatges amb núvols inestables, canviants, i els treballa amb una tècnica pastosa. espessa, aplicada amb espàtula, lluny de la netedad i claror de la tècnica de moda, l’aquarel·la. </li></ul>
  45. Constable, Wivenhoe Park (Essex) , 1816, oli sobre tela, 56 x 102 cm, National Gallery of Art, Washington, DC, Estats Units
  46. Constable, El cavall blanc , 1819, oli sobre tela, 130 x 188 cm, The Frick Collection, Nova York, Estats Units
  47. John Constable (1776-1837), La catedral de Salisbury vista des del jardí del palau episcopal , (1823), Oli sobre llenç, 87’6 x 111’8 cm, Victoria and Albert Museum, Londres
  48. Autoretrat <ul><li>John Constable </li></ul><ul><li>(An glaterra, 1776-1837) . </li></ul>
  49. John Constable, Stonehenge , (1835)
  50. John Constable, Stonehenge , (1835)
  51. <ul><li>Joseph William Turner (Anglaterra, 1775-1851) </li></ul><ul><li>Representant màxim de l’anomenat “paisatge romàntic” (juntament amb Constable, tot i que aquest l’ubicarem dins el realisme) . </li></ul><ul><li>En un començament va ser un gran aquarel·lista . </li></ul><ul><li>Se l’hi va criticar la indefinició pels contorns, la utilització poc apropiada del color i la infidelitat a la naturalesa . </li></ul><ul><li>Tanmateix, això va arribar a ser la seva gran virtut com a pintor . </li></ul><ul><li>S’interessa pels efectes atmosfèrics (de la llum), i és un clar precursor de Monet i de l’impressionisme . </li></ul><ul><li>És un antecedent , molt anterior , de l’abstrac ció del segle XX . </li></ul>
  52. Turner, Illa Wight , 1827, aquarel·la en paper, col·lecció privada
  53. Turner, El gran canal de Venècia , 1835, oli sobre tela, Metropolitan Museum of Art, Nova York, Estats Units
  54. William Turner, Vaixells alemanys ... (1801)
  55. William Turner, Paisatge amb riu i una badia al fons (1835)
  56. William Turner, Llum i color (teoria de Goethe)
  57. Turner, Tempesta de neu , 1842, 91 x 122 cm, Tate Gallery, Londres, Regne Unit
  58. William Turner, Rain, Steam and Speed The Great Western Railway before 1844
  59. Joseph Mallord William Turner, Pluja, vapor i velocitat. El Gran Ferrocarril Occidental , (1839-44), escola de paisagistes anglesos, oli sobre tela, 92 cm x 123 cm, National Gallery de Londres
  60. Romanticisme a lemany <ul><li>Època d’esplendor de la cultura alemanya (Beethoven, Goethe, Schiller…) . </li></ul><ul><li>Cal tenir en compte: el nacionalisme i la religiositat (protestant o catòlica) . </li></ul><ul><li>Màxim exponent: Caspar David FRIEDRICH , qu e concep l’art com a expressió de visions interiors i sentiments místics, espirituals . </li></ul>
  61. <ul><li>Caspar David Friedrich ( Greifswald , 177 4 - Dresde, 18 40 ) </li></ul><ul><li>Fou un dels pintors més importants del romanticisme alemany, sobre el qual ell, juntament amb Philipp Otto Runge, va exercir una influència sense parió. </li></ul><ul><li>Les seves obres sovint representen paisatges, i la natura presenta amb un caràcter transcendent. </li></ul>
  62. Friedrich: La creu a l a muntany a (1808) <ul><li>Primer paisatge religiós. </li></ul><ul><li>Intenta representar sentiments místics abans que plasmar llocs concrets . </li></ul><ul><li>Religiositat i misteri . </li></ul><ul><li>Tinta sèpia: una sola tonalitat . </li></ul>
  63. Friedrich: Monjo a la vora del mar (1808-1810) <ul><li>Soledat i indefensió d’intensitat </li></ul><ul><li>aclaparadora . Figura diminuta </li></ul><ul><li>d’un monjo caputxí, que contempla la immensitat d’un mar buit, en una composició d’extrema sencillesa, en què la representació dels elements més monòtons del paisatge aconsegueixen plasmar, de forma insuperable la soledat del l’home davant la creació d’un Déu absent. </li></ul><ul><li>Redueix el paisatge a tres franges de color: la terra, el mar i el cel, i situa la figura humana molt per sota de la línia de l’horitzó de manera que l’home queda empetitit davant la natura inabastable. </li></ul><ul><li>Model per als surrealistes del s. XX (tendència a representar espais opressius, que interroguen...) . </li></ul><ul><li>La seva pintura l’han comparada amb la música del Schubert, romàntic que considerava normal que la música estiguès mancada d’alegria. </li></ul>
  64. Friedrich: Viatger en un mar de boira <ul><li>“ Tanca els ulls físics per veure abans el teu quadre amb els ulls espirituals ” . </li></ul><ul><li>Posa d’esquena un personatge que s’encara a la immensitat, símbol del destí, de la incertesa... </li></ul>
  65. El caminant sobre un mar de núvols o Viatger sobre un mar de boira Pintor: Caspar David Friedrich Data de realització: 1818 Estil: Romanticisme Mides: 74,8 x 94,8 cm Localització: Museu Kunsthalle, Hamburg (Alemanya, FITXA 127 )
  66. Escultura <ul><li>Segle XIX, escultura lligada a moviments pictòrics. </li></ul><ul><li>Dependència molt forta dels encàrrecs oficials: tendència arcaïtzant si la comparam amb la pintura, que assoleix més ràpidament un grau elevat d’autonomia. </li></ul><ul><li>Segle XIX pintura descriu corba ascendent, del Romanticisme al Realisme i a l’Impressionisme, mentre que l’escultura un corba descendent que des de Canova porta a un academicisme reiteratiu. </li></ul><ul><li>La figura més important de l’escultura romàntica és François Rude (1784-1855) que a la seva maduresa es veu influït per Delacroix. </li></ul>
  67. La Marsellesa , François RUDE , (1784-1855)
  68. <ul><li>La Marsellesa (La marxa dels voluntaris el 1792). </li></ul><ul><li>Rude compon el grup de manera inconnexa: en la part superior, Belona (la deessa romana de la guerra) avança decididament i incita els voluntaris a seguir-la; a la part inferior, hi ha un grup de soldats esculpits a la manera dels exèrcits de l’antiguitat. </li></ul><ul><li>Rude utilitza elements i formes clàssiques per exalçar un esdeveniment contemporani. </li></ul>La Marsellesa , François RUDE , (1784-1855)
  69. <ul><li>El Realisme: Context </li></ul><ul><li>El realisme va ser un moviment artístic que va néixer a França a mitjans segle XIX i es va estendre per la resta d’ Europa , i que aspirava a donar una representació vertadera i objectiva del món, basada en l’observació detallada de la vida. Es va desenvolupar en la literatura i en les arts plàstiques, especialment en pintura. </li></ul><ul><li>Característiques generals </li></ul><ul><li>Es caracteritza per la recerca de l'objectivitat i el rebuig al món de la fantasia i dels somnis. </li></ul><ul><li>Pretén fer una representació de la realitat el més acurada possible, sense embellir-la; els paisatges són representats mitjançant una natura humanitzada. </li></ul><ul><li>Els temes són contemporanis de la seva època, i solen mostrar una critica social. </li></ul><ul><li>Fa un ús minuciós de la descripció, per a mostrar perfils exactes dels temes, personatges, situacions i fins i tot llocs (detallisme); el quotidià i no l'exòtic és el tema central, exposant problemes polítics, humans i socials. </li></ul>
  70. <ul><li>El realisme pictòric </li></ul><ul><li>Context històric general: </li></ul><ul><li>El romanticisme i la seva idealització de la història, de la societat i sobretot de la naturalesa , el tractament de la qual era un motiu d’evasió pura , va cedir el pas, en les dècades centrals dels segle XIX, a un corrent d’interès per la realitat concreta . Diversos procediments hi van contribuir: </li></ul><ul><li>La burgesia ja havia aconseguit triomfar definitivament, després de les revolucions de 1848. L’idealisme romàntic de l’època revolucionaria va deixar d’interessar-li. </li></ul><ul><li>El positivisme filosòfic d’Auguste Comte, que considerava l’observació i l’experiència les fonts úniques de coneixement. El realisme també s'estén a la literatura (Zola). </li></ul><ul><li>La conscienciació dels artistes dels greus problemes socials plantejats per la industrialització i les desigualtats. Coubert afirmava que la missió de l’artista consistia a abandonar el món de les idees abstractes i de les evasions estètiques i a denunciar aquests problemes socials. </li></ul><ul><li>El desencís pels fracassos revolucionaris del 1848. L’art deixa de banda els temes polítics i es centra en temes socials. </li></ul>
  71. EL REALISME PICTÒRIC <ul><li>Factors que afavoreixen la seva aparició a mitjans del s egle XIX: </li></ul><ul><ul><ul><ul><li>Implantació definitiva de la burgesia . </li></ul></ul></ul></ul><ul><ul><ul><ul><li>Positivisme filosòfic ( Auguste Comte, Zola, Dickens...) . </li></ul></ul></ul></ul><ul><ul><ul><ul><li>Problemes socials de la industrialització . </li></ul></ul></ul></ul><ul><ul><ul><ul><li>Desencís pels fracassos revolucionaris del 1848 (no temes polítics, sí socials) . </li></ul></ul></ul></ul><ul><li>Negació a idealitzar les imatges . </li></ul><ul><li>Home i dona representats en les feines quotidianes ( t ema molt freqüent: La fatiga) . </li></ul><ul><li>Màxims representants: </li></ul><ul><ul><ul><ul><li>Jean - François MILLET </li></ul></ul></ul></ul><ul><ul><ul><ul><li>Goustave COURBET </li></ul></ul></ul></ul><ul><ul><ul><ul><li>A Catalunya: Marià FORTUNY o Joaquim VAYREDA </li></ul></ul></ul></ul>
  72. Segona meitat: estil i representants Realisme John C onstable (anglès) Honoré Daumier (francès) Jean-Baptiste Camille Co rot (francès) Prerafaelistes (anglesos) Escola de Barbizon (francesa) Jean-François Millet Gustave C ourbet Edouard M anet (t ots dos francesos)
  73. <ul><li>El Realisme pictòric sorgeix a mitjans segle XIX (Revolució burgesa de 1848). </li></ul>Realisme Realisme descripció objectiva de la realitat Els artistes compromesos davant els grans problemes polítics i socials. (acusats de socialistes i revolucionaris) Aparició de FOTOGRAFIA TEMES SOCIALS La gent humil, la seva feina, la vida a l’aire lliure (platja, picnic), la ciutat (carrers, cafès, balls), els paisatges, són la temàtica preferida. Creació de les ORGANITZACIONS OBRERES Prenen força les doctrines de MARX i ENGELS. El 1848 es l'any del “Manifest comunista&quot; La industrialització ha provocat l’aparició del PROLETARIAT que pateix les conseqüències del capitalisme. Jornades extenuants, treball de dones i infants, pèssimes condicions d’habitacle...
  74. <ul><li>Context històric a França </li></ul><ul><li>Al febrer de 1848 esclatà a París la revolució que va dur a la creació de l’efímera II República. Durant varis mesos els ideals socialistes i republicans es manifestaren en tots els àmbits i en particular en l’art. La República va sol·licitar la participació dels artistes en el seu projecte social. El concepte modern, d’artista compromès neix, probablement, en aquesta època. </li></ul><ul><li>En matèria d’art el 1848 coincidí amb una situació nova. Molts artistes abandonen la visió romàntica i s’inspiren en la nova societat per triar els seus temes. Se separen de les normes definides des de dalt, com l’Acadèmia. </li></ul>Revolució de París (1848) Napoleó III
  75. El Saló i l’Acadèmia franceses A França, al segle XIX, només aquells artistes que presentaven les seves obres al Saló (Exposició oficial d’art, celebrada cada dos anys) podien tenir alguna oportunitat al mercat d’art francès. L’admissió al Saló depenia de la decisió dels membres de l’ Académie des Beaux Arts, nomenats de manera vitalícia per l’Estat. La tutela del poder sobre els artistes datava de l’època de Lluís XIV. Des de 1673 es varen anar celebrant aquestes exposicions de manera regular, controlades per l’Acadèmia reial al Salón Carré , una sala del Louvre. Aquest és l'origen dels mots Saló o “art de saló” o acadèmic, és a dir, art que s’ajustava a les normes oficials. 1863, Venus . Obra de Cabanel que s’ajustava a les normes marcades per l’Acadèmia
  76. <ul><li>El realisme no volia idealitzar cap imatge . Homes i dones es representen fent les feines quotidianes; la fatiga també fou un tema molt tractat. </li></ul><ul><li>Jean-François Millet fou l’iniciador d’aquesta línia. Fou fill d’una família camperola, ell mateix treballà la terra. Els seus quadres són senzills, inspirats en la tranquil·litat de la natura. Res a veure amb la teatralitat i l’efectisme romàntics. </li></ul>
  77. <ul><li>Realisme </li></ul><ul><li>Característiques generals </li></ul><ul><li>És una representació fidel de la realitat . </li></ul><ul><li>Té un enfocament marcadament social . </li></ul><ul><li>És un art típicament burgès . </li></ul><ul><li>És l’art oficial, molt del gust del públic pels seus temes bons de reconèixer . </li></ul><ul><li>El seu gran mèrit és descobrir el paisatge i el pintar a l’aire lliure (Escola de Barbizon) . </li></ul>
  78. <ul><li>Honoré Daumier (França, 1808-1879) </li></ul><ul><li>Executa les seves obres mitjançant masses de color sense interessar-se pel dibuix . </li></ul><ul><li>És una font del futur impressionisme i expressionisme . </li></ul><ul><li>Es va interessar per temes literaris, per exemple, el Quixot . </li></ul><ul><li>Un altre dels seus temes és la sàtira social, per exemple, la figura del funcionari judicial . </li></ul><ul><li>Pels seus problemes visuals, treball al final de la seva vida amb taques, de manera que s’acosta a l’expressionisme . </li></ul>
  79. <ul><li>Honoré Daumier (1808-1879) </li></ul><ul><li>Fou un dels millors dibuixants de la seva generació. Posà el seu realisme al servei de la causa republicana i en contra de l’ordre establert. </li></ul>Caricatura de Víctor Hugo Capitulació de Sedan, 1870
  80. Daumier, Don Quixot i Sancho Panza , 1849, oli sobre fusta, Museu Bridgestone, Tòquio, Japó
  81. Daumier, Compartiment o el vagó de tercera classe , 1860, oli sobre tela, The Metropolitan Museum of Art, Nova York, Estats Units
  82. El col·leccionista Dibuixos i caricatures La bugadera En el teatre
  83. The Legislative Belly. Perspective View of the Ministers' Seats of 1834.
  84. Daumier, Una causa famosa , 1862, guaix i aquarel·la en paper, Museu d’Orsay, París, França
  85. Els captaires i Dona i nen (1845)
  86. Volem Barrabà, 1852 La bugada, 1853
  87. Jugadors d’escacs, 1863
  88. <ul><li>Jean-Baptiste Camille Corot (França 1796-1875) </li></ul><ul><li>S’allunya de l’ampul·lositat dels romàntics i cerca la veracitat de la naturalesa . </li></ul><ul><li>El 1825 va anar a Itàlia, viatge que va influir en la seva carrera, per exemple, va experimentar la pintura a l’aire lliure, que s’expressa en la representació autèntica de la llum . </li></ul><ul><li>Això influirà fortament en l’Escola de Barbizon i en els impressionistes . </li></ul><ul><li>Cercava la imitació a consciència, però alhora volia transmetre una emoció . </li></ul><ul><li>El 1850 el seu estil pateix un canvi: es torna més nebulós i artificial, cosa que l’acosta a un major públic . </li></ul>
  89. Corot, Església de la Trinitat , 1826-1828, oli sobre tela, 27.3 x 44.7 cm, Musée d'Art and d'Historie, Ginebra, Suïssa
  90. Corot, Paisatge amb un llac, 1860-73, 53 x 65.5 cm, Museu L’Ermitage, Sant Petersburg, Rússia
  91. Corot, Agostina , 1866, oli sobre tela, 130 x 95 cm, The National Gallery of Art, Washington, DC, Estats Units
  92. <ul><li>Prerafaelistes </li></ul><ul><li>Moviment anglès de mitjan segle XIX que reacciona contra el realisme influït per l’obra de Rafael; consideren aquesta tendència teatral i hipòcrita . </li></ul><ul><li>Varen formar una socitat secreta anomenada Germandat Prerafaelista, amb referència a l’estil de principi del Renaixement i que és anterior a Rafael . </li></ul><ul><li>Varen abastar una combinació de realisme i simbolisme (s’inspiraven en la poesia); pintaven temes seriosos, generalment religiosos o romàntics (s’oposaven a la pintura històrica, molt de moda aleshores) . </li></ul><ul><li>El 1849 es coneix l’existència d’aquesta societat secreta, la qual cosa causa gran indignació a Anglaterra; tanmateix, no deixen d’exposar a la Royal Academy . </li></ul><ul><li>Des del 1852 adquireixen gran popularitat, però aviat passen de moda . </li></ul><ul><li>Entre els seus exponents destaquen John Everett M illais , William H. H unt (tots dos anglesos), i Dante Gabriel R ossetti (italià) </li></ul>
  93. William Holman Hunt (Anglaterra, 1827-1910) A les costes angleses , 1852, oli sobre tela, 43 x 58 cm, Tate Gallery, Londres, Anglaterra
  94. Dante Gabriel Rossetti (Itàlia,1828-1882) Son diürn, 1880, oli sobre tela, 160 x 92 cm, Victoria and Albert Museum, Londres, Anglaterra
  95. <ul><li>Escola de Barbizon </li></ul><ul><li>Es tracta d’un grup de paisatgistes que en la dècada del anys trenta es trasllada de París a Barbizon, un petit poble situat als afores del bosc de Fontainebleau . </li></ul><ul><li>Hi reben les visites de Corot, que va exercir una gran influència sobre el grup; a més, se senten influenciats pels paisatges de Constable . </li></ul><ul><li>La idea d’aquesta escola és aconseguir el major naturalisme possible, i, per això, desenvolupen la pintura a l’aire lliure . </li></ul><ul><li>Un dels seus principals exponents és el francès Jean-Francois Millet (1814-1875) , que es caracteritza per mostrar els pagesos treballant amb una certa dosi d’immobilitat (ajudada pel daurat dels fons) . </li></ul><ul><li>Avui aquests quadres són considerats sentimentals, però en el seu moment varen ser titllats de “radicals” pel seu realisme social . </li></ul>
  96. Jean François MILLET (1814-1875) <ul><li>Vinculat a la terra que treballava per subsistir . </li></ul><ul><li>Només troba la senzillesa i la calma als boscos i camps . </li></ul><ul><li>Esperit de fraternitat humana (treball comú a tots) . </li></ul><ul><li>Allunyat de l’efectisme i teatralitat dels romàntics . </li></ul><ul><li>L’Àngelus </li></ul>
  97. Millet, L’Àngelus , 185 7-59 , oli sobre tela, 55.5 x 66 cm, Museu d’Orsay, París, França
  98. Angelus de Dalí
  99. Angelus arquitectònic
  100. Gala i l’Àngelus de Millet abans de l’arribada imminent de les anamorfosis cròniques (1933)
  101. Millet, L’Àngelus , 185 7-59 , oli sobre tela, 55 ’ 5 x 66 cm, Museu d’Orsay, París, França
  102. Jean François MILLET (1814-1875) <ul><li>Les espigolaires . </li></ul><ul><li>Oli sobre tela (1857). </li></ul><ul><li>¡ </li></ul><ul><li>83,5 x 111 cm . </li></ul><ul><li>Museu d’Orsay (París) . </li></ul>
  103. Millet, Les espigadores , 1857, oli sobre tela, 83 x 102 cm, Museu d’Orsay, París, França
  104. Influència en l’obra de Seurat
  105. Millet, Camí a la feina
  106. Millet, Descans a migdia
  107. Millet, Pastora amb el seu ramat
  108. <ul><li>Gustave Courbet (França, 1819-1898) </li></ul><ul><li>Per a molts, és el màxim representant del realisme francès . </li></ul><ul><li>Fa un estil naturalista en què representa escenes de la vida quotidiana, retrats, paisatges, etc. </li></ul><ul><li>Rebutja tota idealització de la naturalesa; mantenia que només el realisme era democràtic . </li></ul><ul><li>Va participar en la Revolució de 1848; per això, en moltes de les seves obres mostra treballadors i gent humil . </li></ul>
  109. Gustave COURBET (1819-1898) <ul><li>L’enterrament d’Ornans . </li></ul><ul><li>Polèmica pel tema i pel tractament dels personatges . </li></ul>
  110. Courbet, Enterrament a Ornans , 1849-1850, oli sobre tela, 314 x 663 cm, Museu d’Orsay, París, França
  111. Courbet, Bon dia, senyor Courbet , 1854, oli sobre tela, 130 x 150 cm, Museu Fabre, Montpellier, França
  112. Gustave COURBET (1819-18 98 ) <ul><li>Pintura polèmica a causa dels temes escollits i per les seves idees sobre l’art: Organitza una mostra paral·lela a l’expo de 1855 ( Pavelló del Realisme ) . </li></ul><ul><li>Gran activitat política (Director de Belles Arts durant la Comuna de París del 1871) . </li></ul><ul><li>Mor exiliat a Suïssa . </li></ul><ul><li>El taller de l’artista </li></ul>
  113. Courbet, El taller del pintor , 1855, oli sobre tela, 361 x 597, Museu d’Orsay, París, França
  114. Gustave COURBET (1819-1898) <ul><li>E ls Picapedrers . </li></ul>
  115. <ul><li>Edouard Manet (1832-1883) </li></ul><ul><li>Se’l sol incloure en l’impressionisme, però en realitat és més realista que no impressionista . </li></ul><ul><li>El fet cert és que és l’antecedent immediat de l’impressionisme: Manet utilitzava una pinzellada ràpida i empastada . </li></ul><ul><li>Pertanyia a una família acomodada, i era un home bastant culte . </li></ul><ul><li>Viatja a Espanya i queda captivat per l’obra de Goya i Velázquez . </li></ul><ul><li>És el pintor de la vida moderna, de l’esdevenir quotidià . </li></ul>
  116. Manet, Natura morta: fruita i meló en un aparador , 1866, oli sobre tela, 60 x 92 cm, The National Gallery of Art, Washington, DC, Estats Units
  117. Manet, L’estació , 1873, oli sobre tela, 94 x 115 cm, The National Gallery of Art, Washington, DC, Estats Units
  118. MARIÀ FORTUNY (1838-1874) <ul><li>Minuciositat i efectisme . </li></ul><ul><li>La Vicaria : Obra costumista, del gust de l ’è poca . </li></ul><ul><li>A partir de l’observació (vestits, ambients...) de la preparació del seu casament. </li></ul><ul><li>Influència de Goya en l’ús de la taca aïllada </li></ul>
  119. Impressionisme Monet Renoir Pissarro Morisot (tots francesos) Cassatt (nord-americà) Sisley (anglès) COMENÇA …

×