Your SlideShare is downloading. ×
ROMA ESCULTURA (II): RELLEU. FITXES ARA PACIS I RELLEU CONSTANTÍ
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×

Thanks for flagging this SlideShare!

Oops! An error has occurred.

×

Saving this for later?

Get the SlideShare app to save on your phone or tablet. Read anywhere, anytime - even offline.

Text the download link to your phone

Standard text messaging rates apply

ROMA ESCULTURA (II): RELLEU. FITXES ARA PACIS I RELLEU CONSTANTÍ

3,732
views

Published on

Published in: Education

0 Comments
1 Like
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

No Downloads
Views
Total Views
3,732
On Slideshare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
7
Actions
Shares
0
Downloads
178
Comments
0
Likes
1
Embeds 0
No embeds

Report content
Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
No notes for slide

Transcript

  • 1. ESCULTURA (II): RELLEU Història de l’Art IES Ramon Llull (Palma) Assumpció Granero Cueves
  • 2. Anar a índex… ROMÀ: ESCULTURA (I) INTRODUCCIÓ I RETRAT Història de l’Art IES Ramon Llull (Palma) Assumpció Granero Cueves
  • 3.
    • CONTEXT HISTÒRIC. Introducció. Art grec i etrusc.
    • 2. ARQUITECTURA ROMANA (I). ARQUITECTURA (II). Portada.
    • 2.1. Característiques generals.
    • 2.2. Tipologia arquitectònica.
    • 2.3. Arquitectura religiosa
    • 2.4. Arquitectura civil.
    • 3. ESCULTURA ROMANA .
    • 3.1. Característiques generals.
    • 3.2. Evolució del retrat .
    • 3.2.1. Característiques generals.
    • 3.2.2. Periodització.
    • A. República.
    • B. Imperi. Subetapes: B.1. Júlia - Clàudia. B.2. Flàvia. B.3. Adriana- Antonina. B.4. Severa. B.5. Anarquia i Baix Imperi. B.6. Retrat femení.
    • 3.3. El relleu històric i narratiu .
    • 3.3.1. Característiques segons les etapes .
    • A. República .
    • B. Imperi. Subetapes :
    • B.1. Júlia - Clàudia .
    • B.2. De la Flàvia al segle III dC (Adriana, Antonina, Severa) .
    • B.5. Anarquia Militar i Baix Imperi .
    • 4. PINTURA I MOSAIC ROMANS.
    • 4.1. Característiques generals.
    • 4.2. Els estils pictòrics.
    • 4.3. El mosaic romà.
    • 5. BIBLIOGRAFIA .
    ÍNDEX ROMA: ESCULTURA I PINTURA
  • 4. TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ Anar a índex… 3. ESCULTURA 3.3. Relleu històric i narratiu. 3.3.1. Característiques.
  • 5. El relleu històric és un tipus d’escultura monumental que narra un fet històric , de vegades mostrant una sola escena i d’altres recreant, de forma continuada i en ordre cronològic, els diversos episodis d’un mateix fet , com per exemple, una campanya militar.   3. ESCULTURA. 3.3. Relleu HISTÒRIC i NARRATIU. 3.2.1. Característiques. TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ Anar a índex…
  • 6. 3. ESCULTURA. 3.3. Relleu HISTÒRIC i NARRATIU. 3.2.1. Característiques. TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ
  • 7. 3. ESCULTURA. 3.3. Relleu HISTÒRIC i NARRATIU. 3.2.1. Característiques. TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ
  • 8. 1.- D’ origen asiàtic , el relleu arriba per influència grega , com s’aprecia en el tractament del moviment, els plecs i les figures (com les Panatenees o l’Altar de Zeus de Pèrgam), però existeixen importants diferències entre ambdós. El relleus grecs representaven els seus mites , mentre que els romans utilitzaven el relleu per perpetuar les seves gestes (en un primer moment utilitzaren la tècnica pictòrica, però la personalitat romana, desitjosa d’eternitat, va idear immortalitzar-los en pedra). 3. ESCULTURA. 3.3. Relleu HISTÒRIC i NARRATIU. 3.2.1. Característiques. TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ
  • 9. 2.- El relleu romà es caracteritza per la seva voluntat històrica i narrativa , al servei de la glorificació del passat i present de Roma i/o d’aquell que el paga: es commemora un fet o esdeveniment històric rellevant o les gestes d’algun emperador ( funció propagandística i commemorativa ). Mentre els relleus grecs tendien cap a la idealització de les figures, els romans són molt més realistes . 3. ESCULTURA. 3.3. Relleu HISTÒRIC i NARRATIU. 3.2.1. Característiques. TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ
  • 10. 3.- Tipologia : El relleu històric romà es subordina al marc arquitectònic en què es situa, i es van realitzar sobre suports diferents : decora altars, arcs de triomf, columnes commemoratives, temples, sarcòfags. 3. ESCULTURA. 3.3. Relleu HISTÒRIC i NARRATIU. 3.2.1. Característiques. TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ
  • 11. 4.- Es busca la profunditat amb la utilització d’efectes pictòrics com la perspectiva , la situació dels personatges a diferents plànols i la utilització d’elements paisatgístics, combinant l’alt, el mig i el baix relleu en una mateixa obra o els escorços. 3. ESCULTURA. 3.3. Relleu HISTÒRIC i NARRATIU. 3.2.1. Característiques. TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ
  • 12. 5.- El modelatge de les figures és precís, definit, ferm i tàctil . 3. ESCULTURA. 3.3. Relleu HISTÒRIC i NARRATIU. 3.2.1. Característiques. TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ
  • 13. 6.- Arriben a un detallisme sorprenent en figures, paisatges naturals, paisatges urbans,... 3. ESCULTURA. 3.3. Relleu HISTÒRIC i NARRATIU. 3.2.1. Característiques. TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ
  • 14. 7.- El ritme compositiu i el moviment s’aconsegueix variant l’actitud dels personatges, amb una gran riquesa gestual que, junt a l’ horror vacui , donen un gran dinamisme a les obres. 3. ESCULTURA. 3.3. Relleu HISTÒRIC i NARRATIU. 3.2.1. Característiques. TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ
  • 15. 8.- En conjunt, el relleu mostra l’ extraordinari domini tècnic a què arriba l’escultura romana a través de les distintes etapes. 3. ESCULTURA. 3.3. Relleu HISTÒRIC i NARRATIU. 3.2.1. Característiques. TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ
  • 16. TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ Anar a índex… 3. ESCULTURA 3.3. Relleu Històric i Narratiu
      • A.- ÈPOCA REPUBLICANA (s. IV-27 a C) 
  • 17. Es segueix ja una ordenació hel·lènica , però amb temes i tractaments més del gust romà . Exemple: altar de Domitius Aenobarbus (60 aC). El relleu més antic data de la primera meitat del segle I a. C., i es troba plenament desenvolupat en l’època següent d’August. 3. ESCULTURA. 3.3. Relleu HISTÒRIC i NARRATIU. TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ
      • A.- ÈPOCA REPUBLICANA (s. IV-27 a C) 
  • 18. La proporció desigual de les figures respon a un concepte encara jerarquitzant : hi destaquen els principals personatges per tal de facilitar-ne la interpretació. 3. ESCULTURA. 3.3. Relleu HISTÒRIC i NARRATIU. TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ Detall de l’altar de Domitius Aenobarbus (107 aC, marbre). Museu Louvre. Paris. (0456)
      • A.- ÈPOCA REPUBLICANA (s. IV-27 a C) 
  • 19. TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ Anar a índex… 3. ESCULTURA
      • B.- ÈPOCA IMPERIAL (27 aC – 476 dC) 
    3.3. Relleu Històric i Narratiu
  • 20. TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ Anar a índex… 3. ESCULTURA
      • B. IMPERI (27 aC – 476 dC). SUBETAPA 
      • >< B.1. ÈPOCA JÚLIA-CLÀUDIA O D’AUGUST (27 aC-68 dC, ss. I aC i I dC)
    3.3. Relleu Històric i Narratiu
  • 21. Època de plena influència hel·lenística , és a dir, de realisme idealitzat . 3. ESCULTURA. 3.3. Relleu HISTÒRIC i NARRATIU. B.- IMPERI.
      • >< B.1. ÈPOCA JÚLIA-CLÀUDIA O D’AUGUST (27 aC-68 dC, ss. I aC i I dC)
  • 22. Es van realitzar relleus històrics sobre els frisos arquitectònics dels edificis. 3. ESCULTURA. 3.3. Relleu HISTÒRIC i NARRATIU. B.- IMPERI.
      • >< B.1. ÈPOCA JÚLIA-CLÀUDIA O D’AUGUST (27 aC-68 dC, ss. I aC i I dC)
  • 23. El millor exemple és l’ Ara Pacis Augustae (cap al 10 aC), considerada l’ obra cabdal del relleu històric romà. 3. ESCULTURA. 3.3. Relleu HISTÒRIC i NARRATIU. B.- IMPERI.
      • >< B.1. ÈPOCA JÚLIA-CLÀUDIA O D’AUGUST (27 aC-68 dC, ss. I aC i I dC)
  • 24. ARA PACIS AUGUSTAE
  • 25. ARA PACIS AUGUSTAE
  • 26. 3. ESCULTURA. 3.3. Relleu HISTÒRIC i NARRATIU. B.- IMPERI. ARA PACIS AUGUSTAE
      • >< B.1. ÈPOCA JÚLIA-CLÀUDIA O D’AUGUST (27 aC-68 dC, ss. I aC i I dC)
  • 27. FITXA TÈCNICA Títol RELLEU ARA PACIS AUGUSTAE (Altar de d’August) Autor Desconegut Comitent Senat romà en honor d’August Cronologia 13 a 9 aC (Imperi Romà) Estil Art romà imperial Tipologia Arquitectura commemorativa amb decoració escultòrica Material Marbre blanc de Carrara Forma o tipus Baix relleu Dimensions Planta rectangular 11’65 x 10’62 x 4m (alt). Portes 3’60 Tema Monument commemoratiu de victòria Localització d’origen Camp de Mart (Roma) Localització actual Cambra de vidre al Camp de Mart, Palazzo Fiano (Roma)
  • 28. L’Ara Pacis es va construir per ordre del Senat romà l’any 13 aC, amb motiu del retorn victoriós de l'emperador August de les terres d’ Hispània i de la Gàl·lia . Es va acabar l’any 9 aC. I es va consagrar al numen de la pau ; la pau que l’emperador acabava d’imposar en tot el seu imperi (any 17 aC, altar de fusta). Amb August es va concloure la conquesta de les costes mediterrànies, el que va permetre celebrar la Pax Romana , que portà amb ella una època d’esplendor en el comerç, que es va convertir en l’activitat econòmica més floreixent. Roma es va convertir en la capital d’un immens imperi en el qual les províncies tenien un paper econòmic molt important. A totes les províncies de l’imperi les ciutats eren centres de difusió cultural. Durant l’època d’August (27aC-14dC) va aparèixer el relleu històric d’origen hel·lenístic de gran reminiscència clàssica. La barreja d’elements artístics i culturals grecs i romans formen l’estil anomenat Classicisme d’August, del qual l’Ara Pacis és l’exponent més perfecte.
      • TEMÀTICA I FINALITAT
  • 29. “ Cuando regresé a Roma desde Hispania y Galia, durante el consulado de Tiberio Nerón y Publio Quintilio, después de haber solucionado con éxito los asuntos de esas provincias, el Senado, para conmemorar mi retorno, ordenó levantar un altar a la paz augústea, para ser consagrado en el Campo de Marte, en el cual se decretó que los magistrados, los sacerdotes y las vírgenes vestales hiciesen un sacrificio anual.&quot; 3. ESCULTURA. 3.3. Relleu HISTÒRIC i NARRATIU. B.- IMPERI. Ara Pacis Augustae (13-9 aC). Camp de mart. Roma.
      • >< B.1. ÈPOCA JÚLIA-CLÀUDIA O D’AUGUST (27 aC-68 dC, ss. I aC i I dC)
  • 30. Temàtica civil : La processó , del dia de la inauguració. Cada any la família imperial anava al temple a fer una ofrena i commemorar la pacificació d’Hispània i Gàl·lia , territoris que l’emperador havia aconseguit. 3. ESCULTURA. 3.3. Relleu HISTÒRIC i NARRATIU. B.- IMPERI. Processó de la família imperial
      • >< B.1. ÈPOCA JÚLIA-CLÀUDIA O D’AUGUST (27 aC-68 dC, ss. I aC i I dC)
  • 31. És una representació bastant realista (s’identifiquen distints personatges, el mateix emperador i la família reial). Desfilada encapçalada per August , acompanyat per tot el seu seguici: sacerdot, senadors, magistrats (vestits amb la típica toga romana), … El relleu actua de propaganda política i està al servei de l’estat . Algunes figures mantenen una relació comunicativa de conversa pausada . 3. ESCULTURA. 3.3. Relleu HISTÒRIC i NARRATIU. B.- IMPERI. Processó de la família imperial
      • >< B.1. ÈPOCA JÚLIA-CLÀUDIA O D’AUGUST (27 aC-68 dC, ss. I aC i I dC)
  • 32. Ara: Petita construcció rectangular, generalment oberta pel sostre, destinada a contenir un altar i permetia fer-hi una abundant decoració a les parets . 3. ESCULTURA. 3.3. Relleu HISTÒRIC i NARRATIU. B.- IMPERI.
      • DESCRIPCIÓ FORMAL
  • 33. 3. ESCULTURA. 3.3. Relleu HISTÒRIC i NARRATIU. B.- IMPERI. Ara Pacis : Monument r ectangular, formant un recinte murat , sense sostre, que conté un altar per a sacrificar animals . Tot el conjunt està alçat sobre un pòdium força alt, té una rampa esglaonada , i dues portes d’accés; la principal orientada a l’ oest era utilitzada per el sacerdot que oficiava el ritual del sacrifici.
      • DESCRIPCIÓ FORMAL
  • 34. O E N S Portal oest Pòdium Rampa esglaonada 3. ESCULTURA. 3.3. Relleu HISTÒRIC i NARRATIU. B.- IMPERI.
      • DESCRIPCIÓ FORMAL
  • 35. Portal est La porta orientada a l’est, era per on s’introduïen al recinte sagrat els animals que havien de ser sacrificats (cada any havien de ser sacrificats un moltó i dos bous). 3. ESCULTURA. 3.3. Relleu HISTÒRIC i NARRATIU. B.- IMPERI. L’ altar ocupa l’espai central, un altre tram d’escales du a l’altar, situat damunt un pedestal o podi esglaonat .
      • DESCRIPCIÓ FORMAL
  • 36. La cara exterior de les parets que emmarquen l’altar estan totalment cobertes de relleus escultòrics. Una cinta de sanefes geomètriques la divideix en dues franges, la inferior, decorada amb fulles d’acant i motius vegetals, a la part superior s’hi representen escenes mitològiques i històriques relacionades amb l’emperador August . A les cantonades i flanquejant la porta hi ha pilastres de capitells corintis . 3. ESCULTURA. 3.3. Relleu HISTÒRIC i NARRATIU. B.- IMPERI.
      • DESCRIPCIÓ FORMAL
  • 37. Greques Personatges Decoració vegetal A l’Ara Pacis Augustae s’hi representa, dividit en tres franges horitzontals : * A la superior, la processó de la família imperial. * La zona inferior : bell conjunt amb ornamentació animal i vegetals . * Ambdues separades per una franja amb figures geomètriques ( greques ). 3. ESCULTURA. 3.3. Relleu HISTÒRIC i NARRATIU. B.- IMPERI. Pilastres corínties
      • >< B.1. ÈPOCA JÚLIA-CLÀUDIA O D’AUGUST (27 aC-68 dC, ss. I aC i I dC)
  • 38. * En els laterals més estrets trobem temes al·legòrics i mitològics , com Al·legoria de Tellus (deessa Terra). * L’ interior decorat amb garlandes (simbolitzen l’ eternitat ) i bucranis . 3. ESCULTURA. 3.3. Relleu HISTÒRIC i NARRATIU. B.- IMPERI.
      • >< B.1. ÈPOCA JÚLIA-CLÀUDIA O D’AUGUST (27 aC-68 dC, ss. I aC i I dC)
  • 39. PROGRAMA ICONOGRÀFIC COMPLET (decoració interior i exterior): 1) Dos frisos externs laterals amb la desfilada processional família imperial i funcionaris de l’Estat. 2) Quatre relleus al·legòrics que flanquegen per l’exterior les dues portes. 3) El sòcol extern amb roleus d’acant. 4) Fris intern amb bucranis i garlandes.
      • DESCRIPCIÓ FORMAL
  • 40. ARA PACIS AUGUSTAE
  • 41. Part superior relleus amb al·legories flanquejant les portes. Ròmul i Rem Enees i el sacrifici de Lavinium. Els relleus al·lusius a Enees i a Ròmul i Rem insinuen el paral·lelisme entre August i els fundadors de la ciutat . Registre superior: processó d’August i família imperial
      • DESCRIPCIÓ FORMAL
  • 42. Porta est part superior. Al·legoria de Tellus (deessa Terra) Roma
      • DESCRIPCIÓ FORMAL
  • 43. Enees i el sacrifici de Lavinium. Enees , arriba al Laci, des de Troia, i fa una ofrena en un altar rústic als Penates (divinitats troianes de la llar). Segons Virgili, Enees ha de sacrificar una truja, i la trobà sota un roure. El propi August dictà a Virgili el paral·lelisme entre Enees i August. L’arribada d’Enees al Laci, després d’un llarg viatge des de Troia, fins al lloc on fundarà Roma, és a dir, l’arribada de l’heroi, s’equipara amb el retorn d’August de les seves campanyes.
      • DESCRIPCIÓ FORMAL
  • 44. Ofrenes pel sacrifici Enees, representat madur, barbut, amb el cap cobert per celebrar el sacrifici religiós. Davant té l’altar, la truja i fruites de l’abundància. Templet dels Penates o de l’abundància
      • DESCRIPCIÓ FORMAL
  • 45. Porta est part superior. Al·legoria de Tellus (deessa Terra) Roma
      • DESCRIPCIÓ FORMAL
  • 46. Al·legoria de Tellus (deessa Terra) Roma
      • DESCRIPCIÓ FORMAL
  • 47. És un dels relleus del costat de la porta sense escala. Queden pocs fragments. Es pensa que era una personificació de la ciutat de Roma . Els romans ho personificaven tot (la Terra, la Lluna...). Roma se la representa com una dona asseguda sobre un munt d’armes , símbol de què estava sempre preparada per a la lluita.
      • DESCRIPCIÓ FORMAL
  • 48. A l’esquerra, mirant de front... Al·legoria de Tellus (deessa Terra). Altres interpretacions diuen que és Itàlia, Venus o la Pau.
      • DESCRIPCIÓ FORMAL
  • 49. Terra o Tellus , asseguda damunt d’una roca i acompanyada dels seus fills, fruits, animals i productes (abundància). La pau d’August permet que la gent tingui fills i visqui amb tranquil·litat.
      • DESCRIPCIÓ FORMAL
  • 50. Terra o Tellus i, a cada costat, s’hi representen les al·legories de l’aigua i l’aire, personalitzades en dues nimfes, l’una a cavall d’un animal marí, i l’altra d’un cigne. El monstre marí representa el mar. El cigne representa el vent.
      • DESCRIPCIÓ FORMAL
  • 51. Al·legoria de Tellus (deessa Terra)
      • DESCRIPCIÓ FORMAL
  • 52. Terra o Tellus i altres figures al·legòriques com el bou (la força), les espigues i el gerro abocant líquid (la fertilitat). Es ressalta l’abundància de Roma fruit de la Pau d’August.
      • DESCRIPCIÓ FORMAL
  • 53. Terra o Tellus : La influència grega hi és present. La Terra , la mare amb els pits marcats: llet abundant. Al·legoria de Tellus (deessa Terra)
      • DESCRIPCIÓ FORMAL
  • 54. Relleu poc marcat al fons. Al·legoria de Tellus (deessa Terra)
      • DESCRIPCIÓ FORMAL
  • 55. Es desenvolupa en els frisos nord i sud , és un relleu únic que continua, i que representa el moment commemoratiu de la processó de l’any 13 aC (retorn d’August) en honor a la Pau Romana. En un costat hi ha els membres del Senat, les dones i els nens de la cort d’August i, a l’ altre costat , hi ha els sacerdots (Flamines, els sacerdots principals a Roma) i la família imperial . August presideix el sacrifici, però s’ha perdut la major part del seu cos. Desfilada de la família imperial: La processó del poder.
      • DESCRIPCIÓ FORMAL
  • 56. Processó de la família imperial : La processó es dirigeix cap al sacrifici en honor del retorn d’August . Darrere el portador de la destral hi ha Agripa , amb el cap tapat, símbol de pontífex maximus. L’acompanya el seu fill Gai Cèsar, que li agafa la toga, seguit per la seva mare Júlia (segons altres és Lívia, dona d’August). Processó de la família imperial
      • DESCRIPCIÓ FORMAL
  • 57. Processó de la família imperial (primer cop retrat oficial de tota la família, per ordre successori).
      • DESCRIPCIÓ FORMAL
  • 58.
      • DESCRIPCIÓ FORMAL
  • 59.
      • DESCRIPCIÓ FORMAL
  • 60. Processó de la família imperial
      • DESCRIPCIÓ FORMAL
  • 61. Més alt relleu per a Agripa, augmenta la importància del personatge envers a les figures de segon pla.
      • DESCRIPCIÓ FORMAL
  • 62. Els plecs de les túniques donen a la composició gran mobilitat.
      • DESCRIPCIÓ FORMAL
  • 63. Processó de la família imperial
      • DESCRIPCIÓ FORMAL
  • 64. Processó de la família imperial
      • DESCRIPCIÓ FORMAL
  • 65.
      • DESCRIPCIÓ FORMAL
  • 66.
      • DESCRIPCIÓ FORMAL
  • 67. Processó de la família imperial
      • DESCRIPCIÓ FORMAL
  • 68. Destaca per la combinació del mig i baix relleus per aconseguir, d’aquesta manera, donar sensació de profunditat . Així, el nivell del relleu marca la perspectiva, i el sentit de profunditat ve donat per la juxtaposició de les figures. 3. ESCULTURA. 3.3. Relleu HISTÒRIC i NARRATIU. B.- IMPERI. Processó de la família imperial
      • >< B.1. ÈPOCA JÚLIA-CLÀUDIA O D’AUGUST (27 aC-68 dC, ss. I aC i I dC)
      • DESCRIPCIÓ FORMAL
  • 69. Cerquen la jerarquització i no l’estètica . Els personatges més importants estan davant i darrere els secundaris. L’espai queda molt ple. Són relleus amb voluntat narrativa, tècnica precisa i clar realisme.
      • DESCRIPCIÓ FORMAL
  • 70. 3. ESCULTURA. 3.3. Relleu HISTÒRIC i NARRATIU. B.- IMPERI. La posició de les figures i els plecs de les túniques aporten a la composició una gran mobilitat . El Senat o la Processó dels Quirils, cara nord.
      • >< B.1. ÈPOCA JÚLIA-CLÀUDIA O D’AUGUST (27 aC-68 dC, ss. I aC i I dC)
      • DESCRIPCIÓ FORMAL
  • 71. Cal destacar el realisme dels rostres , que individualitza els personatges. El Senat o la Processó dels Quirils.
      • DESCRIPCIÓ FORMAL
  • 72. Té influència i n’hi ha un clar paral·lelisme amb els fris de les Panatenees del Partenó, però amb esglaonament del relleu i individualitzant els rostres . 3. ESCULTURA. 3.3. Relleu HISTÒRIC i NARRATIU. B.- IMPERI. Processó de la família imperial
      • >< B.1. ÈPOCA JÚLIA-CLÀUDIA O D’AUGUST (27 aC-68 dC, ss. I aC i I dC)
      • DESCRIPCIÓ FORMAL
  • 73. El Senat o la Processó dels Quirils.
      • DESCRIPCIÓ FORMAL
  • 74. En el sòcol extern , decoració floral amb grans fulles d’acant de les que surten florons i palmetes, flors fantàstiques i flors reals. Aquesta decoració resulta molt repetitiva i monòtona, representativa de l’ eclecticisme típicament romà i d’academicisme fred .
      • DESCRIPCIÓ FORMAL
  • 75.
      • DESCRIPCIÓ FORMAL
  • 76.
      • DESCRIPCIÓ FORMAL
  • 77. L’ interior està decorat amb garlandes (simbolitzen l’ eternitat ) i amb bucranis . 3. ESCULTURA. 3.3. Relleu HISTÒRIC i NARRATIU. B.- IMPERI. ARA PACIS AUGUSTAE
      • >< B.1. ÈPOCA JÚLIA-CLÀUDIA O D’AUGUST (27 aC-68 dC, ss. I aC i I dC)
      • DESCRIPCIÓ FORMAL
  • 78. El bucrani és el què queda després de la mort de l’animal en el altar. Les garlandes , en relació amb la natura, signifiquen que tot mor i torna a néixer, com August, que havia renovat l’Imperi. També fan referència a la abundància, a la prosperitat de l’Imperi . Fragment del fris intern amb bucranis i garlandes, símbols utilitzats en les ofrenes i els sacrificis.
      • DESCRIPCIÓ FORMAL
  • 79. RELLEUS DE L’ARA PACIS (possible aspecte original ).
      • DESCRIPCIÓ FORMAL
  • 80.
      • DESCRIPCIÓ FORMAL
  • 81. Funció religiosa . És un altar dedicat a la deessa de la Pau, on cada any s’havien de sacrificar un moltó i dos bous L’Ara Pacis fou construït amb voluntat commemorativa i propagandística de la Pax Romana iniciada per August, després del seu retorn victoriós de les campanyes a Hispània i Gal·lia. Ornaments del costat de l’altar amb volutes, decoració vegetal i lleons alats (elements d’origen oriental).
      • SIGNIFICAT I FUNCIÓ
  • 82. Els elements al·legòrics ens recorden constantment la relació i el paral·lelisme entre August i els mitològics fundadors de Roma (Enees, fill de Venus, Ròmul, Rem...). La voluntat de individualitzar els personatges a través del seu propi retrat ens permet conèixer els seus trets fisonòmics , a més de conèixer els costums , les formes de vestir , la manera de desfilar , la ideologia imperant, etc. És un document històric d’un fet real amb personatges reals i una veritable galeria de retrats .
      • SIGNIFICAT I FUNCIÓ
  • 83. Se l’ha comparat amb el fris de les Panatenees del Partenó, obra de Fídies , amb el qual es poden establir paral·lelismes i també diferències : Les Panatenees (Partenó) són representades amb extrema naturalitat. Cal destacar el treball de tractament de les robes que insinuen a la perfecció les anatomies. El tractament de les figures , l’ escassa profunditat i els plecs dels vestits , en l’Ara Pacis, denoten clarament la influència del classicisme grec . En ambdós casos es tracta de frisos continus en els quals es presenten escenes ordenades amb figures adequades al marc arquitectònic i situades de manera convencional. Els formats apaïsats suggereixen el sentit de marxa i de multitud.
      • MODEL I INFLUÈNCIES
  • 84. Diferència destacable, seria el realisme del retrat i el dinamisme en el cas de l’Ara Pacis, perquè el relleu romà es refereix a un moment històric determinat i amb personatges reals . La processó de les Panatenees es realitzava cada quatre anys (no és un fet amb una data concreta com el Ara Pacis). Representava la unitat de la ciutat entorn a la deessa protectora. Els personatges no són identificables, són militars, gent del poble, noies amb el peplo, homes conduint els animals del sacrifici. Només els déus són identificables.
      • MODEL I INFLUÈNCIES
  • 85. A les Panatenees es representa un fet religiós (la desfilada de la ciutat per oferir el Peplum a la deessa Atenea). A l’Ara Pacis s’utilitza un pretext religiós per fer propaganda política (desfilada de l’emperador August i el seu seguit).
      • MODEL I INFLUÈNCIES
  • 86. Al segle XVI es descobriren molts fragments de l’Ara Pacis i foren adquirits pels Mèdici . Tot i que s’adonaren de la seva importància no foren relacionats amb l’Ara Pacis.
      • HISTÒRIA D’UNA TROBALLA
  • 87. Fou l’ arqueòleg austríac Petersen qui intenta reconstruir la forma de l’Altar i animà, el 1902, al govern italià per iniciar unes excavacions al Palazzo Fiano , edificat sobre l’altar, per tal d’investigar el que quedava enterrat. ARA PACIS AUGUSTAE
      • HISTÒRIA D’UNA TROBALLA
  • 88. Les excavacions exhaustives es realitzaren entre 1936 i 1937 ; i l’ any 1938 coincidint amb el bimil·lenari d’August , es va inaugurar el monument reconstruït, tal i com és avui dia, protegit per una urna de vidre.
      • HISTÒRIA D’UNA TROBALLA
  • 89. En 1938 Mussolini va manar reconstruir el monument. El seu projecte era recuperar el major número d’obres de la Roma Imperial, amb la qual s’identificava el seu govern.
      • HISTÒRIA D’UNA TROBALLA
  • 90. Actual Museu de L’Ara Pacis, de Richard Meier, 2006. ARA PACIS AUGUSTAE
      • ACTUAL...
      • Divendres 21 de gener de 2011.
  • 91. Actual Museu de L’Ara Pacis, de Richard Meier, 2006. ARA PACIS AUGUSTAE
      • ACTUAL...
      • Divendres 21 de gener de 2011.
  • 92. ARA PACIS AUGUSTAE
  • 93. Mausoleu d’August.
  • 94.  
  • 95. TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ Anar a índex… 3. ESCULTURA
      • B. IMPERI (27 aC – 476 dC). SUBETAPA 
    3.3. Relleu Històric i Narratiu
      • >< B.2.- DE LA DINASTIA FLÀVIA AL SEGLE III dC (ADRIANA, ANTONINA, SEVERA) 
  • 96. 3. ESCULTURA. 3.3. Relleu HISTÒRIC i NARRATIU. B.- IMPERI. TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ S’imposa el realisme i el detallisme al servei de la propaganda i la commemoració dels triomfs militars. Exemples : 1. Relleus de l’arc de Tit (81 dC). 2. Columna de Trajà (113 dC). 3. Columna de Marc Aureli (175 dC). 4. Relleus de l’arc de Septimi Sever (203 dC). 5. Després, relleus de l’arc de Constantí.  
      • >< B.2.- DE LA DINASTIA FLÀVIA AL SEGLE III dC (ADRIANA, ANTONINA, SEVERA) 
  • 97. En la 2a 1/2 del s. I, es realitzaren els relleus històrics sobre l’ arc triomfal de Titus  on es narra la campanya de Tit a Jerusalem i la victòria sobre els jueus , de forma clara propagandística , i amb una composició rica i dinàmica . 3. ESCULTURA. 3.3. Relleu HISTÒRIC i NARRATIU. B.- IMPERI. Arc de Tit, Roma (I aC – I dC).
      • >< B.2.- DE LA DINASTIA FLÀVIA AL SEGLE III dC (ADRIANA, ANTONINA, SEVERA) 
  • 98. TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ 2. ARQUITECTURA. 2.4.- A. civil. e.- Commemorativa. A.- Arcs de triomf. Un sol van. Arc de Tit, Roma (I aC - I dC).
  • 99. TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ 2. ARQUITECTURA. 2.4.- A. civil. e.- Commemorativa. A.- Arcs de triomf. El va fer construir el Senat per commemorar la victòria de Titus sobre els jueus . Arc de Tit, Roma (I aC – I dC).
  • 100. TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ 2. ARQUITECTURA. 2.4.- A. civil. e.- Commemorativa. A.- Arcs de triomf. Està decorat amb relleus en el seu interior ( van ). Arc de Tit, Roma (I aC –I dC).
  • 101. TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ 2. ARQUITECTURA. 2.4.- A. civil. e.- Commemorativa. A.- Arcs de triomf. Relleus en el carcanyol . Arc de Tit, Roma (I aC –I dC).
  • 102. TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ 2. ARQUITECTURA. 2.4.- A. civil. e.- Commemorativa. A.- Arcs de triomf. Sovint, als carcanyols de l’arc principal (“enjuta”, espai o triangle comprés entre l’enquadrament de l’arc o llinda, i la curvatura o extradós de l’arc) es col·locaven les victòries amb posició simbòlica de coronar l’emperador . Arc de Tit, Roma (I aC – I dC).
  • 103. 3 carrers arquitectònics . Carrer lateral tancat Carrer lateral tancat Carrer central obert Arc de mig punt amb clau Columnes i semicolumnes d’ordre compost Àtic pòdium TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ 2. ARQUITECTURA. 2.4.- A. civil. e.- Commemorativa. A.- Arcs de triomf. Arc de Tit , Roma (I aC – I dC).
  • 104. TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ 2. ARQUITECTURA. 2.4.- A. civil. e.- Commemorativa. A.- Arcs de triomf. Arc de Tit, Roma (I aC – I dC).
  • 105. Arc de Tit (I aC – I dC). Roma, dimecres 19 gener 2011. Fòrum romà.
  • 106. Reprodueixen dues escenes de la cort victoriosa. Una representa l’ emperador conduint una quadriga . 3. ESCULTURA. 3.3. Relleu HISTÒRIC i NARRATIU. B.- IMPERI. Relleus de l’arc de Tit (81 dC). Roma.
      • >< B.2.- DE LA DINASTIA FLÀVIA AL SEGLE III dC (ADRIANA, ANTONINA, SEVERA) 
  • 107. A l’altra escena apareixen els objectes més característics del jueus com l’ arca de l’aliança o el canelobre de set braços . 3. ESCULTURA. 3.3. Relleu HISTÒRIC i NARRATIU. B.- IMPERI. Relleus de l’arc de Tit (81 dC). Roma.
      • >< B.2.- DE LA DINASTIA FLÀVIA AL SEGLE III dC (ADRIANA, ANTONINA, SEVERA) 
  • 108. S’observa un gran realisme i l’esglaonament del relleu. Té certs trets expressionistes , donat que no està acabat d’esculpir del tot. 3. ESCULTURA. 3.3. Relleu HISTÒRIC i NARRATIU. B.- IMPERI. Relleus de l’arc de Tit (81 dC). Roma.
      • >< B.2.- DE LA DINASTIA FLÀVIA AL SEGLE III dC (ADRIANA, ANTONINA, SEVERA) 
  • 109. 2. ARQUITECTURA. 2.4.- A. civil. e.- Commemorativa. B.- Columnes. TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ B) Columna triomfal o commemorativa  És un suport vertical , de marbre, de secció circular , que s’aixeca sobre un pedestal . FUNCIÓ: la mateixa finalitat commemorativa i propagandística que els arcs triomfals i, a l’igual que l’arc de triomf, és una creació genuïna de l’art romà . Columna Trajana, Roma (113 dC). Columna de Marc Aureli, Roma (finals s. II dC).
  • 110. Destaquen, sobretot, la columna de Trajà (amb la conquesta de la Dàcia ) i la de Marc Aureli (amb la victòria sobre els germànics ), ambdues a Roma. 2. ARQUITECTURA. 2.4.- A. civil. e.- Commemorativa. B.- Columnes. TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ Columna de Marc Aureli, Roma (finals s. II dC). Columna Trajana, Roma (113 dC). Columna Columna Rostral de Caio Duilio
  • 111. 2. ARQUITECTURA. 2.4.- A. civil. e.- Commemorativa. B.- Columnes. TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ Apol·lodor de Damasc i altres. Columna Trajana, Roma (113 dC).
  • 112. Columna de Trajà  És la més coneguda per la seva alçària, superior als 30 metres, i perquè mostra en uns relleus continus i en espiral la campanya de l’emperador en les batalles contra els dacis , des dels preparatius fins a la victòria final sobre el poble germànic . 2. ARQUITECTURA. 2.4.- A. civil. e.- Commemorativa. B.- Columnes. TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ Apol·lodor de Damasc i altres. Columna Trajana, Roma (113 dC).
  • 113. 2. ARQUITECTURA. 2.4.- A. civil. e.- Commemorativa. B.- Columnes. TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ Apol·lodor de Damasc i altres. Columna Trajana, Roma (113 dC).
  • 114. 2. ARQUITECTURA. 2.4.- A. civil. e.- Commemorativa. B.- Columnes. TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ
  • 115. S’aixeca sobre un basament destinat a albergar el sepulcre de l’emperador , amb una escala de caragol que condueix a la part superior on, anteriorment , es trobava rematada per una estàtua de l’emperador Trajà que, després, ha estat substituïda per la de sant Pere .   2. ARQUITECTURA. 2.4.- A. civil. e.- Commemorativa. B.- Columnes. TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ Apol·lodor de Damasc i altres. Columna Trajana, Roma (113 dC).
  • 116. 2. ARQUITECTURA. 2.4.- A. civil. e.- Commemorativa. B.- Columnes. TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ
  • 117. 2. ARQUITECTURA. 2.4.- A. civil. e.- Commemorativa. B.- Columnes. TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ Apol·lodor de Damasc i altres. Columna Trajana, Roma (113 dC).
  • 118. Apol·lodoro de Damasc i altres. Columna Trajana ( 113 dC) . Fòrum de Trajà. Roma . Commemoració de la victòria de l’emperador contra els dacis
    • Columna isolada de grans dimensions, pròpia de l’art romà, amb el fust esculpit amb relleus evocadors d’una gesta militar, en honor o en commemoració d’un personatge o d’un fet.
    35.3.- COLUMNA COMMEMORATIVA (A) Terminologia PAU
  • 119. Important per diversos motius : per la seva originalitat ( el recorregut helicoïdal ), pel seu interès narratiu (ens conta tots els detalls de la batalla de cap a fi)... 3. ESCULTURA. 3.3. Relleu HISTÒRIC i NARRATIU. B.- IMPERI. Apol·lodor de Damasc i altres. Columna Trajana, Roma (113 dC).
      • >< B.2.- DE LA DINASTIA FLÀVIA AL SEGLE III dC (ADRIANA, ANTONINA, SEVERA) 
  • 120. Important : ..., pel seu realisme (els soldats són representats com homes toscos, tal com eren) i..., 3. ESCULTURA. 3.3. Relleu HISTÒRIC i NARRATIU. B.- IMPERI. Apol·lodor de Damasc i altres. Columna Trajana, Roma (113 dC).
      • >< B.2.- DE LA DINASTIA FLÀVIA AL SEGLE III dC (ADRIANA, ANTONINA, SEVERA) 
  • 121. Important : i també, per aconseguir il·lusió de profunditat amb un escàs gruix (n’hi ha un esglaonament en els relleus, els de sota són menys marcats que el de dalt que s’han de veure des de lluny i destaca la representació de la natura). 3. ESCULTURA. 3.3. Relleu HISTÒRIC i NARRATIU. B.- IMPERI. Apol·lodor de Damasc i altres. Columna Trajana, Roma (113 dC).
      • >< B.2.- DE LA DINASTIA FLÀVIA AL SEGLE III dC (ADRIANA, ANTONINA, SEVERA) 
  • 122. Apareixen més de 2500 personatges i 50 escenes . L’ emperador és representat amb més de 60 imatges en diferents moments: lluitant, consolant... 3. ESCULTURA. 3.3. Relleu HISTÒRIC i NARRATIU. B.- IMPERI. Apol·lodor de Damasc i altres. Columna Trajana, Roma (113 dC).
      • >< B.2.- DE LA DINASTIA FLÀVIA AL SEGLE III dC (ADRIANA, ANTONINA, SEVERA) 
  • 123. 3. ESCULTURA. 3.3. Relleu HISTÒRIC i NARRATIU. B.- IMPERI. Apol·lodor de Damasc i altres. Columna Trajana, Roma (113 dC).
      • >< B.2.- DE LA DINASTIA FLÀVIA AL SEGLE III dC (ADRIANA, ANTONINA, SEVERA) 
  • 124. 3. ESCULTURA. 3.3. Relleu HISTÒRIC i NARRATIU. B.- IMPERI. Apol·lodor de Damasc i altres. Columna Trajana, Roma (113 dC).
      • >< B.2.- DE LA DINASTIA FLÀVIA AL SEGLE III dC (ADRIANA, ANTONINA, SEVERA) 
  • 125. 3. ESCULTURA. 3.3. Relleu HISTÒRIC i NARRATIU. B.- IMPERI. Apol·lodor de Damasc i altres. Columna Trajana, Roma (113 dC).
      • >< B.2.- DE LA DINASTIA FLÀVIA AL SEGLE III dC (ADRIANA, ANTONINA, SEVERA) 
  • 126. Detall i hipòtesi de policromia . 3. ESCULTURA. 3.3. Relleu HISTÒRIC i NARRATIU. B.- IMPERI. Apol·lodor de Damasc i altres. Columna Trajana, Roma (113 dC).
      • >< B.2.- DE LA DINASTIA FLÀVIA AL SEGLE III dC (ADRIANA, ANTONINA, SEVERA) 
  • 127. Els seus relleus poden ser considerats com els millors exemplars de l'escultura romana de caràcter realista absolutament allunyada de l'idealisme grec . 3. ESCULTURA. 3.3. Relleu HISTÒRIC i NARRATIU. B.- IMPERI. Apol·lodor de Damasc i altres. Columna Trajana, Roma (113 dC).
      • >< B.2.- DE LA DINASTIA FLÀVIA AL SEGLE III dC (ADRIANA, ANTONINA, SEVERA) 
  • 128. Columna de Marc Aureli  a imitació de la de Trajà i, també, a Roma. Decorada amb les victòries sobre els germànics . La seva estàtua va ser substituïda per la de sant Pau . 2. ARQUITECTURA. 2.4.- A. civil. e.- Commemorativa. B.- Columnes. TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ Columna de Marc Aureli, Roma (finals s. II dC).
  • 129. 2. ARQUITECTURA. 2.4.- A. civil. e.- Commemorativa. B.- Columnes. TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ Columna de Marc Aureli, Roma (finals s. II dC).
  • 130. 3. ESCULTURA. 3.3. Relleu HISTÒRIC i NARRATIU. B.- IMPERI. Columna de Marc Aureli (175 dC). Roma.
      • >< B.2.- DE LA DINASTIA FLÀVIA AL SEGLE III dC (ADRIANA, ANTONINA, SEVERA) 
  • 131. 3. ESCULTURA. 3.3. Relleu HISTÒRIC i NARRATIU. B.- IMPERI. Columna de Marc Aureli (175 dC). Roma.
      • >< B.2.- DE LA DINASTIA FLÀVIA AL SEGLE III dC (ADRIANA, ANTONINA, SEVERA) 
  • 132. 3. ESCULTURA. 3.3. Relleu HISTÒRIC i NARRATIU. B.- IMPERI. Columna de Marc Aureli (175 dC). Roma.
      • >< B.2.- DE LA DINASTIA FLÀVIA AL SEGLE III dC (ADRIANA, ANTONINA, SEVERA) 
  • 133. 3. ESCULTURA. 3.3. Relleu HISTÒRIC i NARRATIU. B.- IMPERI. Columna de Marc Aureli (175 dC). Roma.
      • >< B.2.- DE LA DINASTIA FLÀVIA AL SEGLE III dC (ADRIANA, ANTONINA, SEVERA) 
  • 134. 3. ESCULTURA. 3.3. Relleu HISTÒRIC i NARRATIU. B.- IMPERI. Arc de Septimi Sever (203 dC).
      • >< B.2.- DE LA DINASTIA FLÀVIA AL SEGLE III dC (ADRIANA, ANTONINA, SEVERA) 
  • 135. TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ 2. ARQUITECTURA. 2.4.- A. civil. e.- Commemorativa. A.- Arcs de triomf. Arc de Septimi Sever (203 dC).
  • 136. TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ 2. ARQUITECTURA. 2.4.- A. civil. e.- Commemorativa. A.- Arcs de triomf. Arc de Septimi Sever (203 dC).
  • 137. TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ 2. ARQUITECTURA. 2.4.- A. civil. e.- Commemorativa. A.- Arcs de triomf. Arc de Septimi Sever (203 dC).
  • 138. TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ 2. ARQUITECTURA. 2.4.- A. civil. e.- Commemorativa. A.- Arcs de triomf. Arc de Septimi Sever (203 dC).
  • 139. 3. ESCULTURA. 3.3. Relleu HISTÒRIC i NARRATIU. B.- IMPERI. Relleus de l’arc deSeptimi Sever (203 dC). Roma.
      • >< B.2.- DE LA DINASTIA FLÀVIA AL SEGLE III dC (ADRIANA, ANTONINA, SEVERA) 
  • 140. 3. ESCULTURA. 3.3. Relleu HISTÒRIC i NARRATIU. B.- IMPERI. Relleus de l’arc deSeptimi Sever (203 dC). Roma.
      • >< B.2.- DE LA DINASTIA FLÀVIA AL SEGLE III dC (ADRIANA, ANTONINA, SEVERA) 
  • 141. 3. ESCULTURA. 3.3. Relleu HISTÒRIC i NARRATIU. B.- IMPERI. Relleus de l’arc deSeptimi Sever (203 dC). Roma.
      • >< B.2.- DE LA DINASTIA FLÀVIA AL SEGLE III dC (ADRIANA, ANTONINA, SEVERA) 
  • 142. Arc de Septimi Sever (203 dC). Roma, dimecres 19 gener 2011. Fòrum romà.
  • 143. Combina l’ arc i la volta amb les columnes i les estructures arquitravades , sovint ornamentades amb elements decoratius (columnes, escultures i relleus propagandístics). TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ 2. ARQUITECTURA. 2.4.- A. civil. e.- Commemorativa. A.- Arcs de triomf. Arc de Constantí, Roma (315 dC).
  • 144. 14. FITXA TÈCNICA Títol ARC DE CONSTANTÍ I el GRAN Arquitecte autor Desconegut Cronologia Any 315 (segle IV dC) Estil Arquitectura romana Tipologia Arquitectura Material Marbre Dimensions 21m d’alt, 25’7m d’ample, 7’4m profunditat Localització Roma (Itàlia)
  • 145. 3. ESCULTURA. 3.3. Relleu HISTÒRIC i NARRATIU. B.- IMPERI.
      • >< B.2.- DE LA DINASTIA FLÀVIA AL SEGLE IV dC (BAIX IMPERI) 
    Arc de Constantí, Roma (315 dC). Vista de l’arc des de la Via Triumphalis i el Colosseu.
  • 146. TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ 2. ARQUITECTURA. 2.4.- A. civil. e.- Commemorativa. A.- Arcs de triomf. Té tres vans . Arc de Constantí, Roma (315 dC).
  • 147. Arc de Constantí, Roma (315 dC).
  • 148. 3. ESCULTURA. 3.3. Relleu HISTÒRIC i NARRATIU. B.- IMPERI. Arc de Septimi Sever (203 dC).
  • 149. Arc de Septimi Sever (203 dC). Roma, dimecres 19 gener 2011. Fòrum romà.
  • 150. 3. ESCULTURA. 3.3. Relleu HISTÒRIC i NARRATIU. B.- IMPERI. Victòries alades Arc de Constantí (315 dC). Roma, dimecres 19 gener 2011. Fòrum romà.
      • >< B.2.- DE LA DINASTIA FLÀVIA AL SEGLE IV dC (BAIX IMPERI) 
  • 151. 3. ESCULTURA. 3.3. Relleu HISTÒRIC i NARRATIU. B.- IMPERI. Victòries alades Relleus de l’arc deSeptimi Sever (203 dC). Roma.
      • >< B.2.- DE LA DINASTIA FLÀVIA AL SEGLE III dC (ADRIANA, ANTONINA, SEVERA) 
  • 152. 8 estàtues presoners dacis, sobre pedestal, extretes del Fòrum de Trajà 8 relleus d’època de Marc Aureli Victòries alades Tondos (2 m) d’època d’Adrià (s. II) amb escenes de caça i sacrificis Columnes exemptes d’època flàvia Relleus històrics victòria de Constantí: franja que recorre arc (simplificació hieràtica de decadència) 3. ESCULTURA. 3.3. Relleu HISTÒRIC i NARRATIU. B.- IMPERI. 2 relleus grans, victòria Trajana sobre dacis a l’interior Medallons del sol
      • >< B.2.- DE LA DINASTIA FLÀVIA AL SEGLE IV dC (BAIX IMPERI) 
  • 153. 3. ESCULTURA. 3.3. Relleu HISTÒRIC i NARRATIU. B.- IMPERI.
      • >< B.2.- DE LA DINASTIA FLÀVIA AL SEGLE IV dC (BAIX IMPERI) 
    Arc de Constantí, Roma (315 dC). RECICLATGE.
  • 154. 8 estàtues presoners dacis, sobre pedestal, extretes del Fòrum de Trajà 8 relleus d’època de Marc Aureli Arc de Constantí (315 dC). Roma, dimecres 19 gener 2011. Fòrum romà.
  • 155. Tondos (2 m) d’època d’Adrià (s. II) amb escenes de caça i sacrificis Arc de Constantí (315 dC). Roma, dimecres 19 gener 2011. Fòrum romà.
  • 156. Relleus històrics victòria de Constantí: franja que recorre arc (simplificació hieràtica de decadència) Columnes exemptes d’època flàvia Arc de Constantí (315 dC). Roma, dimecres 19 gener 2011. Fòrum romà.
  • 157. 2 relleus grans, victòria Trajana sobre dacis Medallons del sol Arc de Constantí (315 dC). Roma, dimecres 19 gener 2011. Fòrum romà.
  • 158. Arc de Constantí (315 dC). Roma, dimecres 19 gener 2011. Fòrum romà.
  • 159. Arc de Constantí (315 dC). Roma, dimecres 19 gener 2011. Fòrum romà.
  • 160. Arc de Triomf de Paris, construït per Napoleó Bonaparte per èxit batalla Austerlitz o del Tres Emperadors (1805, Brno, Xèquia). Plaça Charles de Gaulle (oest Champs Élysées).
  • 161. Arc de Constantí (315 dC). Roma, dimecres 19 gener 2011. Fòrum romà.
  • 162. TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ 2. ARQUITECTURA. 2.4.- A. civil. e.- Commemorativa. A.- Arcs de triomf. Darrer gran arc imperial , que es va construir. Arc de Constantí, Roma (315 dC).
  • 163. TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ 2. ARQUITECTURA. 2.4.- A. civil. e.- Commemorativa. A.- Arcs de triomf. Commemora la victòria de Constantí sobre el seu rival Magenci . Té 3 carrers arquitectònics oberts amb arcs de mig punt amb clau. Columnes d’ ordre compost . Als carcanyols de l’arc principal s’inscriuen les victòries . Està molt decorat ( reciclatge motius d’altres emperadors, relleus espoli d’altres arcs) amb medallons o tondos, relleus, estàtues ... Arc de Constantí, Roma (315 dC).
  • 164. L’ arc de Constantí reflecteix la decadència de l’època, en què la composició es fa més monòtona, els personatges simplement es juxtaposen i el modelatge és més pobre . 3. ESCULTURA. 3.3. Relleu HISTÒRIC i NARRATIU. B.- IMPERI. Arc de Constantí, Roma (315 dC).
      • >< B.2.- DE LA DINASTIA FLÀVIA AL SEGLE IV dC (BAIX IMPERI) 
  • 165. 3. ESCULTURA. 3.3. Relleu HISTÒRIC i NARRATIU. B.- IMPERI. Arc de Constantí, Roma (315 dC).
      • >< B.2.- DE LA DINASTIA FLÀVIA AL SEGLE IV dC (BAIX IMPERI) 
  • 166. Arc de Constantí (315 dC). Roma, dimecres 19 gener 2011. Fòrum romà.
  • 167. Arc de la Victòria (1950-56). Madrid. Entrada Carretera La Corunya (Moncloa- Aravaca)
  • 168. Arc de triomf de Pyongyang per glorificar a Kim Il Sung , és el més gran del món (70 m alt x 50 m ample). Commemora la resistència de Corea front al Japó entre 1925 i 1945 (després Segona Guerra Mundial).
  • 169. Arc de triomf de Pyongyang per glorificar a Kim Il Sung , és el més gran del món (70 m alt x 50 m ample). Commemora la resistència de Corea front al Japó entre 1925 i 1945 (després Segona Guerra Mundial).
  • 170. Arc de triomf de Pyongyang per glorificar a Kim Il Sung , és el més gran del món (70 m alt x 50 m ample). Commemora la resistència de Corea front al Japó entre 1925 i 1945 (després Segona Guerra Mundial).
  • 171. TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ Anar a índex… 3. ESCULTURA
      • B. IMPERI (27 aC – 476 dC). SUBETAPA 
    3.3. Relleu Històric i Narratiu
      • >< B.5.- ANARQUIA MILITAR
      • I BAIX IMPERI (235-476 dC).
  • 172. L'expansió territorial de Roma va facilitar que durant el Baix Imperi (284-476), època de crisi, la població s'aferrés a les religions orientals , que garantien un món millor en el més enllà ; les mateixes legions van ser les primeres a adoptar aquestes creences. 3. ESCULTURA. 3.3. Relleu HISTÒRIC i NARRATIU. B.- IMPERI.
      • >< B.5.- ANARQUIA MILITAR I BAIX IMPERI (235-476 dC).
  • 173.
    • La incorporació de costums i religions orientals, com els cultes a Mitra o el cristianisme , va fer arrelar entre la societat romana el costum d' inhumar el cos de la persona difunta i dipositar-lo en sarcòfags .
    • En aquesta tipologia s'hi esculpien el retrat del difunt o la difunta enmig de composicions recarregades , en què es representaven escenes de caceres, conegudes amb el nom de venationes , grans batalles, portes que s'obrien com a símbol del Paradís, etc
    3. ESCULTURA. 3.3. Relleu HISTÒRIC i NARRATIU. B.- IMPERI. Sarcòfag Ludovisi (260 dC) . (0459) Anònim. Marbre. M. Nazionale Romano. Roma. EI difunt , retratat enmig , és el protagonista d'aquesta bigarrada composició representativa de l' horror vacui que intenta plasmar la vida del més enllà .
      • >< B.5.- ANARQUIA MILITAR I BAIX IMPERI (235-476 dC).
  • 174. S’han trobat relleus històrics romans que decoraven monuments funeraris , amb motius vegetals, geomètrics, mitològics o cristians . 3. ESCULTURA. 3.3. Relleu HISTÒRIC i NARRATIU. B.- IMPERI. Sarcòfag Ludovisi: representa un episodi bèl·lic entre romans i dacis (gran realisme, veracitat , composició complexa de línies perpendiculars i diagonals que li donen molt de dinamisme).
      • >< B.5.- ANARQUIA MILITAR I BAIX IMPERI (235-476 dC).
  • 175. 3. ESCULTURA. 3.3. Relleu HISTÒRIC i NARRATIU. B.- IMPERI. Els sarcòfags tenien planta rectangular i es decoraven per tres dels seus costats , ja que el quart estava adossat a la paret.
      • >< B.5.- ANARQUIA MILITAR I BAIX IMPERI (235-476 dC).
    Sarcòfag Ludovisi (260 dC) . (0459) Anònim. Marbre. M. Nazionale Romano. Roma.
  • 176. EVOLUCIÓ . En un principi la decoració era senzilla, a base de garlandes i pilastres, i tenia el nom del difunt en una placa; però en l’ època FLÀVIA es va començar a representar el bust del difunt dins un tondo o medalló . 3. ESCULTURA. 3.3. Relleu HISTÒRIC i NARRATIU. B.- IMPERI. Sarcòfag Ludovisi.
      • >< B.5.- ANARQUIA MILITAR I BAIX IMPERI (235-476 dC).
  • 177. En el segle II es decoren els sarcòfags amb un relleu continu, de fris corregut, sense separació d’escenes . 3. ESCULTURA. 3.3. Relleu HISTÒRIC i NARRATIU. B.- IMPERI. Sarcòfag de Dionís.
      • >< B.5.- ANARQUIA MILITAR I BAIX IMPERI (235-476 dC).
  • 178. A meitat del segle es produeix un canvi i es distribueix la part frontal en una sèrie de compartiments separats per columnes , com el Sarcòfag dels treballs d’Hèrcules . A més del tema principal n’hi ha altres relleus de menor mida, que complementen la decoració i que responen a les idees romanes d’ultratomba: garlandes, la nau, el dofí, el trident , entre d’altres. 3. ESCULTURA. 3.3. Relleu HISTÒRIC i NARRATIU. B.- IMPERI. Sarcòfag de Juni Basso.
      • >< B.5.- ANARQUIA MILITAR I BAIX IMPERI (235-476 dC).
  • 179. Aquests sarcòfags seran l’ exemple que seguiran els paleocristians (Adam i Eva, Jesús en el temple...). 3. ESCULTURA. 3.3. Relleu HISTÒRIC i NARRATIU. B.- IMPERI. Sarcòfag de Juni Basso.
      • >< B.5.- ANARQUIA MILITAR I BAIX IMPERI (235-476 dC).
  • 180.
    • http://www.slideshare.net/salvavila
    • http://www.slideshare.net/maricarmearanda
    • Assumpció Granero. www.slideshare.net
    • Bennàssar Coll, Bernat. El comentari de l’obra d’art. Conselleria Educació i Cultura Govern Illes Balears. Palma, 2002.
    • Triadó Tur, J. R. i altres. Història de l’Art. Ed. Vicens Vives. 1ª edició 2009.
    • Jesús A. Manzaneque Casero. almez.pntic.mec.es
    • SALVÀ LARA, Jaume: Diccionari de les arts: arquitectura, escultura i pintura. Edicions UIB. Palma (2002)
    • http://www.slideshare.net/landa
    • Pérez Molina, T., http://www.slideshare.net/tomperez
    • http://www.wikipediaenciclopedia libre
    • sapiens.ya.com
    • almez.pntic.mec.es
    • Wikimedia Commons
    BIBLIOGRAFIA ROMA I ETRUSC Anar a índex…
  • 181.
    • www.enciclopedia.cat
    • www.slideshare.net/a marcos
    • www.educa.madrid.org/web/ies.sanisidro
    • ciencias.sociales2006.googlepages.com
    • quedearte.blogspot.com
    • arteenlasculturas.8m.com
    • www.artehistoria.jcyl.es
    • www.artecreha.com
    • www.tamut.edu/academics/mperri/AnWld/An
    • www.bloganavazquez.com
    • http://es.wikipedia.org
    • http://www.slideshare.net/canfora/arte-romano-arquitectura-151943
    • www.museoromano.com
    BIBLIOGRAFIA ROMA I ETRUSC
  • 182. Anar a índex… ESCULTURA (II): RELLEU Història de l’Art IES Ramon Llull (Palma) Assumpció Granero Cueves