ROMA ESCULTURA (I). INTRODUCCIÓ I RETRAT
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×

Like this? Share it with your network

Share
  • Full Name Full Name Comment goes here.
    Are you sure you want to
    Your message goes here
    Be the first to comment
No Downloads

Views

Total Views
3,394
On Slideshare
2,953
From Embeds
441
Number of Embeds
14

Actions

Shares
Downloads
212
Comments
0
Likes
1

Embeds 441

http://historia-art-almata.blogspot.com.es 220
http://jaalcina.blogspot.com 60
http://fmacian-art.blogspot.com.es 53
http://fmacian-art.blogspot.com 44
http://www.iesramonllull.net 30
http://fmacian-art.blogspot.de 15
http://agora.xtec.cat 7
http://www.fmacian-art.blogspot.com 4
http://jaalcina.blogspot.com.es 2
http://fmacian-art.blogspot.com.br 2
http://www.historia-art-almata.blogspot.com.es 1
http://translate.googleusercontent.com 1
http://fmacian-art.blogspot.it 1
http://fmacian-art.blogspot.ch 1

Report content

Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
    No notes for slide

Transcript

  • 1. ROMÀ: ESCULTURA (I) INTRODUCCIÓ I RETRAT Història de l’Art IES Ramon Llull (Palma) Assumpció Granero Cueves
  • 2.
    • CONTEXT HISTÒRIC. Introducció. Art grec i etrusc.
    • 2. ARQUITECTURA ROMANA (I). ARQUITECTURA (II). Portada.
    • 2.1. Característiques generals.
    • 2.2. Tipologia arquitectònica.
    • 2.3. Arquitectura religiosa
    • 2.4. Arquitectura civil.
    • 3. ESCULTURA ROMANA .
    • 3.1. Característiques generals .
    • 3.2. Evolució del retrat .
    • 3.2.1. Característiques generals .
    • 3.2.2. Periodització .
    • A. República .
    • B. Imperi . Subetapes :
    • B.1. Júlia - Clàudia .
    • B.2. Flàvia .
    • B.3. Adriana- Antonina .
    • B.4. Severa .
    • B.5. Anarquia i Baix Imperi .
    • B.6. Retrat femení .
    • 3.3. El relleu històric i narratiu (en ESCULTURA – II) .
    • 3.3.1. Característiques segons les etapes.
    • 4. PINTURA I MOSAIC ROMANS.
    • 4.1. Característiques generals.
    • 4.2. Els estils pictòrics.
    • 4.3. El mosaic romà.
    • 5. BIBLIOGRAFIA .
    ÍNDEX. ESCULTURA - I: INTRODUCCIÓ I RETRAT.
  • 3. ESCULTURA (II): RELLEU
  • 4. TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ Anar a índex… 3. ESCULTURA 3.1.- Característiques generals.
  • 5. A.- Etrusca (més popular): influeix en el realisme , que arriba a través de la tradició de les màscares funeràries que copien dels etruscos, en la representació dels retrats sols de bust , i en la representació en bronze d’animals fantàstics . B.- Grega . 3. ESCULTURA. 3.1.- Característiques generals. TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ 1.- Doble influència:
  • 6. B.- Grega , especialment hel·lenística (més culta): es fa molt patent a partir de la conquesta de Grècia , les còpies de les seves obres i l’ arribada d’escultors grecs , i es plasma en el gust per les al·legories i els temes mitològics , el moviment , les figures, certa idealització dels retrats i la realització de relleus narratius . A.- Etrusca (més popular). 1.- Doble influència: 3. ESCULTURA. 3.1.- Característiques generals. TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ
  • 7. 1.- Per satisfer la demanda de persones amb un alt poder adquisitiu, es va encarregar la producció artística a artistes grecs , per la qual cosa es va convertir en pràctica habitual la còpia d’escultures gregues en tallers romans . 3. ESCULTURA. 3.1.- Característiques generals. TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ
  • 8. 3.- Els materials emprats pels romans i les tècniques són com els grecs: treballen la pedra, especialment el marbre (talla) i el bronze (tècnica de la cera perduda) , encara que també van fer servir matèries com la ceràmica, el vidre, la fusta o el vori. 2.- Tècnica escultòrica molt desenvolupada , cosa que es nota especialment als relleus . 3. ESCULTURA. 3.1.- Característiques generals. TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ
  • 9. 4.- És una escultura marcadament realista , sobretot en el retrat : el caràcter pràctic romà obliga al reconeixement de la persona i les coses representades. 3. ESCULTURA. 3.1.- Característiques generals. TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ
  • 10. 5.- Triple funció : C. Estètica (la menys important, però també decoraven cases i espais públics). B. Commemorativa (recordar persones i fets importants). A. De propaganda (fonamental). 3. ESCULTURA. 3.1.- Característiques generals. TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ
  • 11. 8.- Té preeminència el punt de vista frontal . 6.- La individualització s’aplica al rostre , mentre els cossos es podien fabricar en sèrie . 7.- Les mides solen ser superiors al natural . 3. ESCULTURA. 3.1.- Característiques generals. TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ
  • 12. 9.- Estaven policromades , al menys fins el segle II d. C. 10.- L’ escultor és considerat un simple artesà anònim al servei del client i del poder . 3. ESCULTURA. 3.1.- Característiques generals. TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ
  • 13. 11.- L’ escultura es subordina a l’arquitectura , on troba nous suports: arcs de triomf, columnes commemoratives, altars (Ara Pacis), sarcòfags,... 3. ESCULTURA. 3.1.- Característiques generals. TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ
  • 14. 12.- El tema predilecte de l’escultura romana són les representacions de l’ ésser humà , amb la intenció de representar no a un ésser idealitzat, sinó a l’home com a ciutadà romà i en funció de la seva categoria social (patrici, magistrat, emperador,...). Per aquest motiu, l’escultura romana té en general un marcat caràcter realista , a més d’un gran interès per la narrativa i la història . 3. ESCULTURA. 3.1.- Característiques generals. TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ
  • 15. 3. ESCULTURA. 3.1.- Característiques generals. TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ B. El relleu històric i narratiu .   A. El retrat . 13.- Els dos gèneres més representats són:
  • 16. TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ Anar a índex… 3. ESCULTURA 3.2. Evolució del retrat. 3.2.1. Característiques.
  • 17. 1.- Les característiques principals del retrat romà seran, per una part, el realisme (idealitzat per influència hel·lenística, en algunes èpoques) i, per altra, la individualització del rostre , però s’han de diferenciar dues tendències que van coexistir . 3. ESCULTURA. 3.2. Evolució del RETRAT. 3.2.1. Característiques. TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ B.- Un art aristocràtic , amb una clara influència de l’escultura grega . A.- Un art popular , amb retrats més realistes . Anar a índex…
  • 18. 1.A.- Un art popular , amb retrats més realistes , que té les seves arrels o origen en els retrats funeraris etruscos (les imatges “maiorum” o màscares de cera dels caps dels difunts, amb realisme i certa rigidesa , que després passen a fer-se en terracotta, bronze i marbre), i que mostraven interès per retratar de forma fidel a les persones, perquè, era costum dels patricis fer mascaretes de cera del seus difunts per a conservar-los en els atris de les seves cases i dur-les a les cerimònies funeràries. 3. ESCULTURA. 3.2. Evolució del RETRAT. 3.2.1. Característiques. TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ
  • 19. 1.B.- Un art aristocràtic , amb una clara influència de l’escultura grega , adreçat a una élite, amb un caràcter més culte i oficial, i que tendia a idealitzar els trets dels retrats (per exemple mostrant a l’emperador més jove del que era en aquell moment), encara que sense arribar a la idealització total de les escultures gregues de l’etapa clàssica. 3. ESCULTURA. 3.2. Evolució del RETRAT. 3.2.1. Característiques. TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ
  • 20. 1.B.- Un art aristocràtic . Dins el retrat hel·lenitzant destaquen les imatges dels emperadors , amb un caràcter clarament propagandístic . El retrat de l’emperador es va convertir en una representació de poder, de vegades divinitzat , la qual cosa va conduir a una certa idealització, mai renyida amb la reproducció de la veritat física (la personalitat greu i serena dels retratats dóna a l’escultura romana un to fort i decidit, que no té la grega). 3. ESCULTURA. 3.2. Evolució del RETRAT. 3.2.1. Característiques. TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ Trajà com a cònsol Emperador Claudi representat com a Júpiter
  • 21. 1.B.- Un art aristocràtic . Exemple: La famosa estàtua de l’ August de Prima Porta , coneguda per còpia, sintetitza dos aspectes essencials d’aquestes imatges imperials, per una part, la influència grega és observable en la postura, que recorda al Dorífor de Políclet , juntament amb un evident embelliment del gest i, per una altra part, la típica preocupació romana per caracteritzar el personatges no només físicament, sinó en els atributs de la seva indumentària , per això, a la cuirassa se representen diferents símbols, entre d’altres les províncies acabades de conquistar, Germania, Hispània i Gàl·lia. 3. ESCULTURA. 3.2. Evolució del RETRAT. 3.2.1. Característiques. TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ
  • 22. 3. ESCULTURA. 3.2. Evolució del RETRAT. 3.2.1. Característiques. TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ 1.B.- Un art aristocràtic . August de Prima Porta i Dorífor de Políclet .
  • 23. 2.- S’intenta captar la psicologia del personatge representat: retrat psicològic . 3.- La missió de l’ artista no era demostrar la seva mestria, sinó honrar al representat . 3. ESCULTURA. 3.2. Evolució del RETRAT. 3.2.1. Característiques. TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ
  • 24. 4.- Tipologies . El tipus de RETRATS més habituals van ser els BUSTOS i menys els retrats EQÜESTRES , reservats gairebé exclusivament als emperadors i als principals caps militars . Trobem tant bustos com retrats de COS SENCER , però en el segon cas el cos no correspon al representat i, fins i tot, es podien fer retrats de substitució (quan canviava el personatge en el càrrec li canviaven el cap a l’escultura). 3. ESCULTURA. 3.2. Evolució del RETRAT. 3.2.1. Característiques. TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ
  • 25. De cos sencer : Sedent. Eqüestre (reservat als emperadors). En un principi comprenia sols fins el coll . Posteriorment s’anirà allargant fins finals del segle II dC (quan s’esculpia fins la mitja figura ). Toga (togato). Cuirassa (toracato). Dempeus. 4.- Tipologies . El Retrat pot ser  3. ESCULTURA. 3.2. Evolució del RETRAT. 3.2.1. Característiques. TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ De bust (tan sols la part superior del cos): Bust d’Adrià (117-138). Palazzo dei Conservatori. Roma.
  • 26. Bust d’Adrià (vers 150 dC). Marbre (81 cm). Museu arqueològic Sevilla.
    • En arts plàstiques, escultura o pintura que representa el cap i la part superior del cos d’una figura humana: cap, coll i espatlles.
    • Castellà: Busto.
    23.- BUST (E, P) Gian Lorenzo Bernini. Bust de Constanza Bonarelli (1636-38). Marbre (72 cm). Museo Nazionale del Bargello. Firenze. Bust d'Adrià (Cèsar Trajà Adrià August). Escultor desconegut (117-138). Marbre (90 cm). Localitzat a la Villa Adriana. Tívoli. Itàlia. Ara al Palazzo dei Conservatori de Roma. Terminologia PAU
  • 27. SELECTIVITAT setembre 2010/A : Gènere escultòric que designa les representacions humanes limitades al cap, coll, espatlles i part superior del cos en general. 23.- BUST (E, P) Bust de Nefertiti. Artista desconegut: Un famòs escultor de la ciutat d’Amarna. 1370-1330 aC. Imperi Nou. Egipte. Pedra calcària, recoberta de guix. Casi 50 cm d’alt. Idealització de la faraona. Museu Äegyptisches, Berlín. Terminologia PAU
  • 28. 4.- Tipologies de retrat  En un començament, els retrats es policromaven , però després eren monocroms i per donar major realisme al rostre es feia una incisió en els ulls , en la part de la pupila. 3. ESCULTURA. 3.2. Evolució del RETRAT. 3.2.1. Característiques. TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ
  • 29. 3. ESCULTURA. 3.2. Evolució del RETRAT. 3.2.1. Característiques. TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ
  • 30. 4.- Tipologies de retrat  Malauradament, pocs retrats s’han pogut identificar amb seguretat, així per a la seva datació es recorre a la moda en el pentinat . El cabell curt i sense grenyes sobre el front va perdurar fins el segle I dC; en el segle II, la cabellera es fa més voluminosa i apareix la barba. 3. ESCULTURA. 3.2. Evolució del RETRAT. 3.2.1. Característiques. TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ Adrià (vers 150 dC). Museu Arqueològic de Sevilla.
  • 31. TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ Anar a índex… 3. ESCULTURA 3.2. Evolució del retrat. 3.2.2. Periodització.
  • 32. 3.2.2. Periodització retrat : 2 èpoques REPÚBLICA IMPERI Etapa republicana es generalitza un tipus de bust curt i triangular , amb una clara voluntat realista de representar un individu concret, el seu caràcter polític i el seu rang social. Exemples: els retrats de Pompeu el Gran (o Màrius). Començament de l’Imperi , es distingeix una etapa de realisme d’influència llatina, en què augmenta la grandària del bust, que ara comprèn fins a les espatlles i els pectorals . Exemple: el bust de Caracal·la . S. III s’inicia la darrera etapa anomenada de simplificació , en la qual es tendeix cap al esquematisme, propis del retrat bizantí . Exemple el retrat de Constantí (colós) . 3. ESCULTURA. 3.2. Evolució del RETRAT. 3.2.1. Característiques. TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ
  • 33. TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ Anar a índex… 3. ESCULTURA 3.2. Evolució del retrat.
      • A.- ÈPOCA REPUBLICANA (s. IV-27 a C) 
    3.2.2. Periodització.
  • 34. 3. ESCULTURA. 3.2. Evolució del RETRAT. 3.2.2. Període. A. REPÚBLICA. - Existeixen molts exemples, però pocs identificats. - L’ interès es centra sobretot en el rostre, són retrats molt realistes i psicològics : rostres enèrgics, forts i decidits . Exemple el retrat de Pompeu. - Es tracta de bustos curts (sols fins el coll) i triangulars , sense vestit. - El cabell és curt , de talla plana , i quasi sense pentinar. TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ
  • 35. - Exemples : 1. Junio Lucio Brutus (segle III aC). 2. Sila (cap al 80 aC). 3. Màrius (cap al 80 aC). 4. Ancià oficiant (cap al 80 aC). 5. Vell Torlònia (cap al 70-60 aC). 6. Pompeu (cap al 50 aC). 7. Retrats de Juli Cèsar (cap al 50 aC). 8. Ciceró (cap al 42 aC). 9. Patrici amb dos bustos o Togat Barberini (cap al 30 aC). 10. Porcia i Cató (segle I aC ?). 3. ESCULTURA. 3.2. Evolució del RETRAT. 3.2.2. Període. A. REPÚBLICA. TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ
  • 36. 3. ESCULTURA. 3.2. Evolució del RETRAT. 3.2.2. Període. A. REPÚBLICA. TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ 1. Junio Lucio Brutus (segle III aC, 300-250). Anònim. (0416) Musei Capitolini. Roma.
  • 37. La mirada profunda i la manca d'idealització permeten fer una introspecció psicològica del personatge, que marca el punt de ruptura amb els retrats idealitzats grecs. 3. ESCULTURA. 3.2. Evolució del RETRAT. 3.2.2. Període. A. REPÚBLICA. TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ
  • 38. 3. ESCULTURA. 3.2. Evolució del RETRAT. 3.2.2. Període. A. REPÚBLICA. TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ
    • Retrat republicà de Junio Lucio Brutus (segle III aC, 300-250). Bronze. Anònim.
    • (0416) Musei Capitolini. Roma.
  • 39. 3. ESCULTURA. 3.2. Evolució del RETRAT. 3.2.2. Període. A. REPÚBLICA. TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ Retrat de Junius Lucius Brutus o Romà desconegut. Bronze de 32 cm (69 cm amb el bust renaixentista). Roma, Musei Capitolini 1. Retrat de Brutus Barberini (300-250 aC). Anònim. (0416) Musei Capitolini.
  • 40. 3. ESCULTURA. 3.2. Evolució del RETRAT. 3.2.2. Període. A. REPÚBLICA. TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ 2. Sila (cap al 80 aC).
  • 41. 3. ESCULTURA. 3.2. Evolució del RETRAT. 3.2.2. Període. A. REPÚBLICA. TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ 3. Màrius (cap al 80 aC).
  • 42. 3. ESCULTURA. 3.2. Evolució del RETRAT. 3.2.2. Període. A. REPÚBLICA. TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ 4. Ancià oficiant (cap al 80 aC).
  • 43. 3. ESCULTURA. 3.2. Evolució del RETRAT. 3.2.2. Període. A. REPÚBLICA. TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ 5. Vell Torlònia (cap el 70-60 aC).
  • 44. 3. ESCULTURA. 3.2. Evolució del RETRAT. 3.2.2. Període. A. REPÚBLICA. TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ 6. Pompeu (cap al 50 aC). Marbre. Anònim. (0461) Còpia del segle I.
  • 45. 3. ESCULTURA. 3.2. Evolució del RETRAT. 3.2.2. Període. A. REPÚBLICA. TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ 6. Pompeu (cap al 55-50 aC). Marbre (25 cm). Anònim. (0461) Còpia del segle I. Ny Carlsberg Glyptotek, Copenhague.
  • 46. 3. ESCULTURA. 3.2. Evolució del RETRAT. 3.2.2. Període. A. REPÚBLICA. TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ 7. Retrats de Juli Cèsar (cap al 50 aC).
  • 47. 3. ESCULTURA. 3.2. Evolució del RETRAT. 3.2.2. Període. A. REPÚBLICA. TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ 7. Retrats de Juli Cèsar (cap al 50 aC).
  • 48. 3. ESCULTURA. 3.2. Evolució del RETRAT. 3.2.2. Període. A. REPÚBLICA. TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ 7. Retrats de Juli Cèsar. Cèsar Chiaramonti (27-20 aC). Marbre (26cm). Musei Vaticani. Roma.
  • 49. 3. ESCULTURA. 3.2. Evolució del RETRAT. 3.2.2. Període. A. REPÚBLICA. TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ 7. Retrats de Juli Cèsar (cap al 50 aC).
  • 50. 3. ESCULTURA. 3.2. Evolució del RETRAT. 3.2.2. Període. A. REPÚBLICA. TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ 8. Ciceró (cap al 42 aC).
  • 51. 3. ESCULTURA. 3.2. Evolució del RETRAT. 3.2.2. Període. A. REPÚBLICA. TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ Probablement, Ciceró va servir de model a Bernini per al seu Scipione Borguese (s. XVII). 8. Marco Tulio Ciceró (cap al 42 aC). Marbre (93 cm). Museus Capitolins.
  • 52. 3. ESCULTURA. 3.2. Evolució del RETRAT. 3.2.2. Període. A. REPÚBLICA. TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ 9. Patrici amb dos bustos o Togat Barberini (cap al 30 aC). Marbre. Anònim. (0436) Palazzo dei Conservatori. Musei Capitolini. Roma.
  • 53. La representació de les tres generacions en aquesta escultura sembla que va ser possible gràcies a les màscares mortuòries dels difunts, cosa que explicaria el gran realisme dels retratats . 3. ESCULTURA. 3.2. Evolució del RETRAT. 3.2.2. Període. A. REPÚBLICA. TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ
  • 54. 3. ESCULTURA. 3.2. Evolució del RETRAT. 3.2.2. Període. A. REPÚBLICA. TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ 10. Porcia i Cató (segle I aC ?).
  • 55. TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ Anar a índex… 3. ESCULTURA 3.2. Evolució del retrat.
      • B.- ÈPOCA IMPERIAL (27 aC – 476 dC) 
    3.2.2. Periodització.
  • 56. RETRATS D’EMPERADORS (diferents moments dels seus càrrecs) COM A  Pontifex maximus o sumo sacerdot : amb un mant que li cobreix el cap i una patena. Cònsol : amb toga ( “togato” , vestidura militar) i amb el braç alçat guiant les tropes. Pretor : amb el rotllo o edicte de les lleis a la mà. General : amb la cuirassa (“toracato”) . Divinitzat . El poder de l’emperador va augmentar i va arribar a la divinització, sobretot, un pic mort (nou tipus de retrat): tors descobert (casi seminu), corona de llorer al cap i, en ocasions, atributs divins com l’àguila de Júpiter. Eqüestre : reservat als emperadors (a cavall). 3. ESCULTURA. 3.2. Evolució del RETRAT. 3.2.2. Període. B. IMPERI. TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ
  • 57. Pontifex maximus o sumo sacerdot : amb un mant que li cobreix el cap i una patena. 3. ESCULTURA. 3.2. Evolució del RETRAT. 3.2.2. Període. B. IMPERI. TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ Les diferents representacions fan ostentació del poder que tenia l’emperador.
  • 58. Cònsol (màxima magistratura republicana). Vestien el mant consular o toga ( “togato”) vestidura militar i amb el braç alçat guiant o arengant les tropes. 3. ESCULTURA. 3.2. Evolució del RETRAT. 3.2.2. Període. B. IMPERI. TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ Trajà com a cònsol
  • 59. Pretor (legislador i administrador de justícia), portaven un rotllo o edicte de les lleis a la mà. 3. ESCULTURA. 3.2. Evolució del RETRAT. 3.2.2. Període. B. IMPERI. TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ
  • 60. Generals (soldats) amb la cuirassa (“thoracato”) amb el típic uniforme militar i en actitud de demanar silenci per a poder fer la adlocutio o arenga a l’exèrcit. 3. ESCULTURA. 3.2. Evolució del RETRAT. 3.2.2. Període. B. IMPERI. TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ
  • 61. Divinitzat . El poder de l’emperador va augmentar i va arribar a la divinització, sobretot, un pic mort (nou tipus de retrat): tors descobert (casi seminu) i, en ocasions, amb atributs divins com la corona de llorer al cap i l’àguila de Júpiter. 3. ESCULTURA. 3.2. Evolució del RETRAT. 3.2.2. Període. B. IMPERI. TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ Emperador Claudi representat com a Júpiter
  • 62. Eqüestre : reservat als emperadors (a cavall). 3. ESCULTURA. 3.2. Evolució del RETRAT. 3.2.2. Període. B. IMPERI. TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ
  • 63. TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ Anar a índex… 3. ESCULTURA 3.2. Evolució del retrat.
      • B.- ÈPOCA IMPERIAL (27 aC – 476 dC)
      • SUBETAPES 
    3.2.2. Periodització.
  • 64. SUBETAPES  3. ESCULTURA. 3.2. Evolució del RETRAT. 3.2.2. Període. B. IMPERI. TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ >< B.1. ÈPOCA JÚLIA-CLÀUDIA O D’AUGUST (27 aC-68 dC, ss. I aC i I dC). >< B.2. ÈPOCA FLÀVIA (69-96 dC, segona meitat segle I). >< B.3. ÈPOCA (96-193 dC) ADRIANA (1a ½ s. II) I ANTONINA (2a ½ s. II). >< B.4. ÈPOCA SEVERA (193-235 dC, segle III). >< B.5. ANARQUIA MILITAR I BAIX IMPERI (235-476 dC).
  • 65. TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ Anar a índex… 3. ESCULTURA 3.2. Evolució del retrat.
      • B. IMPERI (27 aC – 476 dC). SUBETAPA 
    3.2.2. Periodització.
      • >< B.1. ÈPOCA JÚLIA-CLÀUDIA O D’AUGUST (27 aC-68 dC, ss. I aC i I dC)
  • 66. - S’observa una certa divinització d’influència hel·lenística . - Comencen a fer-se retrats de cos sencer .
    • Idealització, però sense deixar de representar els trets del personatge ( realisme idealitzat ), ara a la manera dels déus grecs.
    - Cabell un poc més llarg i treballat i rostre sempre rasurat . 3. ESCULTURA. 3.2. Evolució del RETRAT. 3.2.2. Període. B. IMPERI. TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ
      • >< B.1. ÈPOCA JÚLIA-CLÀUDIA O D’AUGUST (27 aC-68 dC, ss. I aC i I dC)
  • 67.
    • Exemples :
    • 1. Diferents retrats d’Octavi August (segle I aC).
    • 2. August com a pretor (12 aC).
    • 3. August de Via Labicana, com a pontifex maximus (12 aC).
    • 4. August de Prima Porta (19 aC).
    • 5. Escultura sedent de Lívia, dona d’August (principis s. I dC).
    • 6. Claudi divinitzat com a Júpiter (mitjan segle I dC).
    3. ESCULTURA. 3.2. Evolució del RETRAT. 3.2.2. Període. B. IMPERI. TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ
      • >< B.1. ÈPOCA JÚLIA-CLÀUDIA O D’AUGUST (27 aC-68 dC, ss. I aC i I dC)
  • 68. Es conserven retrats d’August des de nin fins l’etapa d’emperador. 3. ESCULTURA. 3.2. Evolució del RETRAT. 3.2.2. Període. B. IMPERI. TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ 1. Retrats d’Octavi August (segle I aC).
      • >< B.1. ÈPOCA JÚLIA-CLÀUDIA O D’AUGUST (27 aC-68 dC, ss. I aC i I dC)
  • 69. 3. ESCULTURA. 3.2. Evolució del RETRAT. 3.2.2. Període. B. IMPERI. TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ 1. Retrat d’Octavi August (segle I aC).
  • 70. 3. ESCULTURA. 3.2. Evolució del RETRAT. 3.2.2. Període. B. IMPERI. TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ 2. August com a pretor (12 aC).
      • >< B.1. ÈPOCA JÚLIA-CLÀUDIA O D’AUGUST (27 aC-68 dC, ss. I aC i I dC)
  • 71. 3. ESCULTURA. 3.2. Evolució del RETRAT. 3.2.2. Període. B. IMPERI. TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ Destaquen les estàtues en què apareix vestit com cònsol i sumo sacerdot cobert amb un mant al cap. 3. August de Via Labicana, com a pontifex maximus (12 aC).
      • >< B.1. ÈPOCA JÚLIA-CLÀUDIA O D’AUGUST (27 aC-68 dC).
  • 72. 3. ESCULTURA. 3.2. Evolució del RETRAT. 3.2.2. Període. B. IMPERI. TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ Una de les estàtues com a cònsol es va trobar en Primaporta , és una còpia de l’original en bronze.
  • 73. Original en bronze (19 aC), còpia en marbre (14 dC). 3. ESCULTURA. 3.2. Evolució del RETRAT. 3.2.2. Període. B. IMPERI. TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ
  • 74. 3. ESCULTURA. 3.2. Evolució del RETRAT. 3.2.2. Període. B. IMPERI. TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ 4. Octavi August de Prima Porta (original en bronze 19 aC, i còpia en marbre 14 dC). Anònim. (0427) Museus Vaticans. Roma.
  • 75. 3. ESCULTURA. 3.2. Evolució del RETRAT. 3.2.2. Període. B. IMPERI. TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ Està representat en el moment de donar un discurs a l’exèrcit. Té influència del Dorífor i també de l’ Orador .
  • 76. 3. ESCULTURA. 3.2. Evolució del RETRAT. 3.2.2. Període. B. IMPERI. TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ Està en contraposat . Realitzada després de la seva mort, sembla divinitzat amb els peus descalços i, al seu costat un nin amb un dofí. 4. Octavi August de Prima Porta (original en bronze 19 aC, i còpia en marbre 14 dC). Anònim. (0427) Museus Vaticans. Roma.
      • >< B.1. ÈPOCA JÚLIA-CLÀUDIA O D’AUGUST (27 aC-68 dC).
  • 77. Detall de la cuirassa i dofí al peu. 3. ESCULTURA. 3.2. Evolució del RETRAT. 3.2.2. Període. B. IMPERI. TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ
  • 78. 3. ESCULTURA. 3.2. Evolució del RETRAT. 3.2.2. Període. B. IMPERI. TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ Un nin amb un dofí, per ser membre de la gens Júlia, família descendent de Venus, i això explica la iconografia del dofí (atribut de la deessa). 4. Octavi August de Prima Porta (original en bronze 19 aC, i còpia en marbre 14 dC). Anònim. (0427) Museus Vaticans. Roma.
  • 79.
    • Cap al 19 aC.
    • 204 cm.
    • Museu del Vaticà. Roma.
    • Elements formals:
    • Estava policromada, queden restes (daurat, porpra, marró i groc).
    • Impressionant retrat del primer emperador, August (31 aC-14 dC) que il·lustra el compromís entre el gustos d’un escultor grec però que treballa per a un patró romà.
    • Es va utilitzar el Dorífor com a model perquè els romans admiraven profundament l’aire de serenitat i dignitat de l’ escultura grega , però hi havia característiques que no agradaven als romans: era una figura ideal i es va modificar perquè prengués les característiques pròpies del cap d’August. La nuesa del Dorífor, no era del gust d’un romà com August, que volia ser representat com a guardià de les antigues tradicions i de la moral , per això apareix amb armadura i mantell , encara que l’armadura no impedeix representar el modelat del tors. El Dorífor vagava sense direcció i no semblava correcte que un emperador vagués d’una forma tan somiadora a través de l’espai, cosa per la qual devia dirigir-se als seus súbdits directament i dominar els espectadors que tingués davant mirant cap endavant , el cap aixecat i el braç dret estirat manant .
    • Tot l’èmfasi es concentra en el pla frontal , els costats es cuiden poc i el dors ni està acabat.
    • També s’ha destruït la gravitació del contraposto . El ritme s’ha perdut però apareix la representació de l’autoritat de l’emperador.
    • La decoració de l’armadura trenca també l’esperit unitari de l’estàtua grega.
    • Del verisme patètic de la República passen ara a un verisme més retòric i propagandístic .
    • La decoració de l’armadura representa la devolució dels estendards que August va aconseguir per mitjans diplomàtics com un oracle li havia indicat, amb la qual cosa l’emperador surt del temps dels mortals i es posa a l’empar i destí dels déus.
    • El fet d’ anar descalç també el situa en aquest àmbit de la divinitat.
    TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ
      • >< B.1. ÈPOCA JÚLIA-CLÀUDIA O D’AUGUST (27 aC-68 dC).
  • 80. 3. ESCULTURA. 3.2. Evolució del RETRAT. 3.2.2. Període. B. IMPERI. TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ 4. Octavi August de Prima Porta (original en bronze 19 aC, i còpia en marbre 14 dC). Anònim. (0427) Museus Vaticans. Roma.
      • >< B.1. ÈPOCA JÚLIA-CLÀUDIA O D’AUGUST (27 aC-68 dC).
  • 81. 3. ESCULTURA. 3.2. Evolució del RETRAT. 3.2.2. Període. B. IMPERI. TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ
      • >< B.1. ÈPOCA JÚLIA-CLÀUDIA O D’AUGUST (27 aC-68 dC).
  • 82. 3. ESCULTURA. 3.2. Evolució del RETRAT. 3.2.2. Període. B. IMPERI. TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ 4. Octavi August de Prima Porta (original en bronze 19 aC, i còpia en marbre 14 dC). Anònim. (0427) Museus Vaticans. Roma.
      • >< B.1. ÈPOCA JÚLIA-CLÀUDIA O D’AUGUST (27 aC-68 dC, ss. I aC i I dC)
  • 83. 3. ESCULTURA. 3.2. Evolució del RETRAT. 3.2.2. Període. B. IMPERI. TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ 4. Octavi August de Prima Porta (original en bronze 19 aC, i còpia en marbre 14 dC). Anònim. (0427) Museus Vaticans. Roma.
      • >< B.1. ÈPOCA JÚLIA-CLÀUDIA O D’AUGUST (27 aC-68 dC, ss. I aC i I dC)
  • 84. 3. ESCULTURA. 3.2. Evolució del RETRAT. 3.2.2. Període. B. IMPERI. TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ 5. Escultura sedent de Lívia Drusila, dona d’August (principis s. I dC).
      • >< B.1. ÈPOCA JÚLIA-CLÀUDIA O D’AUGUST (27 aC-68 dC).
  • 85. 3. ESCULTURA. 3.2. Evolució del RETRAT. 3.2.2. Període. B. IMPERI. TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ 6. Claudi divinitzat com a Júpiter (mitjan segle I dC).
  • 86. 3. ESCULTURA. 3.2. Evolució del RETRAT. 3.2.2. Període. B. IMPERI. TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ Calígula.
  • 87. 3. ESCULTURA. 3.2. Evolució del RETRAT. 3.2.2. Període. B. IMPERI. TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ Durant el classicisme d’August els escultors foren, generalment grecs. Orestes i Pílades. Grup de San Ildefonso (s. I aC).
  • 88. TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ Anar a índex… 3. ESCULTURA 3.2. Evolució del retrat.
      • B. IMPERI (27 aC – 476 dC). SUBETAPA 
    3.2.2. Periodització.
      • >< B.2. ÈPOCA FLÀVIA (69-96 dC, 2a ½ s. I)
  • 89. 3. ESCULTURA. 3.2. Evolució del RETRAT. 3.2.2. Període. B. IMPERI. TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ - Es torna a la tendència més realista i psicològica de l’estil republicà . - El cap es gira lateralment.
    • El bust augmenta fins arribar a espatlles i els pectorals.
    • El treball del cabell guanya en profunditat , especialment en les dones amb els rulls treballats amb el trepà .
      • >< B.2. ÈPOCA FLÀVIA (69-96 dC, 2a ½ s. I)
  • 90.
    • Exemples :
    • 1. Retrat i bust de Tit (79-81 dC).
    • 2. Vespasià (cap al 74 dC).
    • 3. Júlia (filla de Tit) o Dama de la Permanent (cap al 80 dC).
    3. ESCULTURA. 3.2. Evolució del RETRAT. 3.2.2. Període. B. IMPERI. TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ
      • >< B.2. ÈPOCA FLÀVIA (69-96 dC, 2a ½ s. I)
  • 91. 3. ESCULTURA. 3.2. Evolució del RETRAT. 3.2.2. Període. B. IMPERI. TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ Retrat i bust de Tit (79-81 dC). Marbre (92 cm). Inv: (MC0433) Palazzo Nuovo. Sala dels Emperadors. Musei Capitolini. Roma.
      • >< B.2. ÈPOCA FLÀVIA (69-96 dC, 2a ½ s. I)
  • 92. 3. ESCULTURA. 3.2. Evolució del RETRAT. 3.2.2. Període. B. IMPERI. TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ Estàtua de Tit emperador.
      • >< B.2. ÈPOCA FLÀVIA (69-96 dC, 2a ½ s. I)
  • 93. 3. ESCULTURA. 3.2. Evolució del RETRAT. 3.2.2. Període. B. IMPERI. TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ Vespasià (cap al 74 dC).
      • >< B.2. ÈPOCA FLÀVIA (69-96 dC, 2a ½ s. I)
  • 94. 3. ESCULTURA. 3.2. Evolució del RETRAT. 3.2.2. Període. B. IMPERI. TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ
      • >< B.2. ÈPOCA FLÀVIA (69-96 dC, 2a ½ s. I)
    Vespasià.
  • 95. 3. ESCULTURA. 3.2. Evolució del RETRAT. 3.2.2. Període. B. IMPERI. TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ
      • >< B.2. ÈPOCA FLÀVIA (69-96 dC, 2a ½ s. I)
    Vespasià.
  • 96. 3. ESCULTURA. 3.2. Evolució del RETRAT. 3.2.2. Període. B. IMPERI. TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ
      • >< B.2. ÈPOCA FLÀVIA (69-96 dC, 2a ½ s. I)
    Júlia (filla de Tit) o Dama de la Permanent (cap al 80 dC).
  • 97. 3. ESCULTURA. 3.2. Evolució del RETRAT. 3.2.2. Període. B. IMPERI. TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ
      • >< B.2. ÈPOCA FLÀVIA (69-96 dC, 2a ½ s. I)
    Júlia (filla de Tit) o Dama de la Permanent (cap al 80 dC).
  • 98. TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ Anar a índex… 3. ESCULTURA 3.2. Evolució del retrat.
      • B. IMPERI (27 aC – 476 dC). SUBETAPA 
    3.2.2. Periodització.
      • >< B.3. ÈPOCA (96-193 dC) ADRIANA (1a ½ s. II) I ANTONINA (2a ½ s. II).
  • 99. 3. ESCULTURA. 3.2. Evolució del RETRAT. 3.2.2. Període. B. IMPERI. TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ - Es torna a la idealització d’influència grega hel·lenística . - Innovacions : es posen de moda les barbes (cabell i barba treballats amb profunditat i dinamisme amb el trepà ). - Figures monocromes (amb la consegüent incisió en la pupila per a donar major expressivitat al rostre). - S’allarga la longitud del bust fins tot el pit i l’avantbraç .
      • >< B.3. ÈPOCA (96-193 dC) ADRIANA (1a ½ s. II) I ANTONINA (2a ½ s. II).
  • 100.
    • Exemples :
    • 1.Trajà.
    • 2. Retrats d’Adrià (cap al 125 dC). I Antínoo Farnesio.
    • 3. Retrat eqüestre de Marc Aureli (cap al 166 dC).
    • 4. Còmode com Hèrcules (cap al 185 dC).
    • 5. Retrat imperial d’Antonino Pio.
    3. ESCULTURA. 3.2. Evolució del RETRAT. 3.2.2. Període. B. IMPERI. TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ
      • >< B.3. ÈPOCA (96-193 dC) ADRIANA (1a ½ s. II) I ANTONINA (2a ½ s. II).
  • 101. 3. ESCULTURA. 3.2. Evolució del RETRAT. 3.2.2. Període. B. IMPERI. TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ 1. Trajà.
      • >< B.3. ÈPOCA (96-193 dC) ADRIANA (1a ½ s. II) I ANTONINA (2a ½ s. II).
  • 102. 3. ESCULTURA. 3.2. Evolució del RETRAT. 3.2.2. Període. B. IMPERI. TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ 2. Retrats d’Adrià (cap al 125 dC).
      • >< B.3. ÈPOCA (96-193 dC) ADRIANA (1a ½ s. II) I ANTONINA (2a ½ s. II).
  • 103. 3. ESCULTURA. 3.2. Evolució del RETRAT. 3.2.2. Període. B. IMPERI. TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ 2. Retrats d’Adrià (cap al 125 dC).
      • >< B.3. ÈPOCA (96-193 dC) ADRIANA (1a ½ s. II) I ANTONINA (2a ½ s. II).
  • 104. Antínoo Farnesio . Fou el favorit d’Adrià. Escultura d’influència del classicisme grec. (s. V aC). 3. ESCULTURA. 3.2. Evolució del RETRAT. 3.2.2. Període. B. IMPERI. TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ 2. Retrat d’Adrià (cap al 125 dC).
      • >< B.3. ÈPOCA (96-193 dC) ADRIANA (1a ½ s. II) I ANTONINA (2a ½ s. II).
  • 105. 3. ESCULTURA. 3.2. Evolució del RETRAT. 3.2.2. Període. B. IMPERI. TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ
      • >< B.3. ÈPOCA (96-193 dC) ADRIANA (1a ½ s. II) I ANTONINA (2a ½ s. II).
    3. Retrat eqüestre de Marc Aureli (cap al 166 dC).
  • 106. Escultura dels antonins de la 2a ½ de segle II dC. Única estàtua eqüestre de l’antiguitat i molt imitada posteriorment, sobretot, al Renaixement. Miquel Àngel li va fer un basament. Actualment, a la plaça n’hi ha una còpia i l’original es troba al museu. 3. ESCULTURA. 3.2. Evolució del RETRAT. 3.2.2. Període. B. IMPERI. TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ 3. Retrat eqüestre de Marc Aureli (cap al 166 dC).
      • >< B.3. ÈPOCA (96-193 dC) ADRIANA (1a ½ s. II) I ANTONINA (2a ½ s. II).
  • 107. 3. ESCULTURA. 3.2. Evolució del RETRAT. 3.2.2. Període. B. IMPERI. TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ Des de la República es realitzaren aquest tipus d’ escultures eqüestres , sobretot amb emperadors en actitud de revista militar i amb el braç estès saludant el poble i l’exèrcit . L’obra artística d’aquest prototip, que ens ha arribat, és la de Marc Aureli a cavall (en bronze daurat al foc); la resta s’han perdut. L’emperador Marc Aureli era home pacífic , un savi, i així apareix retratat : no amb els seus atributs militars, sinó amb la toga del filòsof que domina amb la raó. El simbolisme es reforçava amb la presència de la figura d’un bàrbar que es trobava sota el cavall, avui desapareguda
      • >< B.3. ÈPOCA (96-193 dC) ADRIANA (1a ½ s. II) I ANTONINA (2a ½ s. II).
    3. Retrat eqüestre de Marc Aureli (cap al 166 dC).
  • 108. 3. ESCULTURA. 3.2. Evolució del RETRAT. 3.2.2. Període. B. IMPERI. TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ
      • >< B.3. ÈPOCA (96-193 dC) ADRIANA (1a ½ s. II) I ANTONINA (2a ½ s. II).
  • 109. 3. ESCULTURA. 3.2. Evolució del RETRAT. 3.2.2. Període. B. IMPERI. TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ És un retrat psicològic . Fins i tot el cavall, amb la seva actitud no violenta, contribueix a transmetre la idea d’autoritat i, a la vegada, serenitat: tan sols una pota aixecada i les altres tres sobre el terra, equilibrant la seva figura. 3. Retrat eqüestre de Marc Aureli (cap al 166 dC).
      • >< B.3. ÈPOCA (96-193 dC) ADRIANA (1a ½ s. II) I ANTONINA (2a ½ s. II).
  • 110. 3. ESCULTURA. 3.2. Evolució del RETRAT. 3.2.2. Període. B. IMPERI. TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ Marc Aureli , amb rostre seré i, en part idealitzat, és també tot ell equilibri, mesura i, per tant, saviesa . 3. Retrat eqüestre de Marc Aureli (cap al 166 dC).
      • >< B.3. ÈPOCA (96-193 dC) ADRIANA (1a ½ s. II) I ANTONINA (2a ½ s. II).
  • 111. 3. ESCULTURA. 3.2. Evolució del RETRAT. 3.2.2. Període. B. IMPERI. TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ La composició és equilibrada i tancada a la qual cosa contribueix la postura del cavall: el cap i la cola cap a baix, i les potes marquen les direccions cap el centre de la composició. La tècnica del trepanat li va donar llums i ombres. 3. Retrat eqüestre de Marc Aureli (cap al 166 dC).
      • >< B.3. ÈPOCA (96-193 dC) ADRIANA (1a ½ s. II) I ANTONINA (2a ½ s. II).
  • 112. 3. ESCULTURA. 3.2. Evolució del RETRAT. 3.2.2. Període. B. IMPERI. TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ 3. Retrat eqüestre de Marc Aureli (cap al 166 dC).
  • 113. 3. ESCULTURA. 3.2. Evolució del RETRAT. 3.2.2. Període. B. IMPERI. TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ Tindrà una influència decisivament en els retrats eqüestres del Renaixement .
      • >< B.3. ÈPOCA (96-193 dC) ADRIANA (1a ½ s. II) I ANTONINA (2a ½ s. II).
  • 114. 3. ESCULTURA. 3.2. Evolució del RETRAT. 3.2.2. Període. B. IMPERI. TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ 3. Retrat eqüestre de Marc Aureli (cap al 166 dC).
      • >< B.3. ÈPOCA (96-193 dC) ADRIANA (1a ½ s. II) I ANTONINA (2a ½ s. II).
  • 115. 3. ESCULTURA. 3.2. Evolució del RETRAT. 3.2.2. Període. B. IMPERI. TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ 4. Còmode com Hèrcules (cap al 185 dC).
      • >< B.3. ÈPOCA (96-193 dC) ADRIANA (1a ½ s. II) I ANTONINA (2a ½ s. II).
  • 116. Retrat de Còmode representat divinitzat com Hèrc ules amb una pell de lleó que li cobreix el cap i una massa en la mà. La talla del trepà es centra en el cabell, barba, iris i pupila. El bust s’allarga fins el ventre i els braços apareixen sencers . 3. ESCULTURA. 3.2. Evolució del RETRAT. 3.2.2. Període. B. IMPERI. TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ
      • >< B.3. ÈPOCA (96-193 dC) ADRIANA (1a ½ s. II) I ANTONINA (2a ½ s. II).
    4. Còmode com Hèrcules (cap al 185 dC).
  • 117. Incisió en la pupila per a donar major expressivitat al rostre (iris i pupila es marquen amb línees concèntriques. 3. ESCULTURA. 3.2. Evolució del RETRAT. 3.2.2. Període. B. IMPERI. TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ 4. Còmode com Hèrcules (cap al 185 dC).
      • >< B.3. ÈPOCA (96-193 dC) ADRIANA (1a ½ s. II) I ANTONINA (2a ½ s. II).
  • 118. 3. ESCULTURA. 3.2. Evolució del RETRAT. 3.2.2. Període. B. IMPERI. TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ 5. Retrat imperial d’Antonino Pio.
      • >< B.3. ÈPOCA (96-193 dC) ADRIANA (1a ½ s. II) I ANTONINA (2a ½ s. II).
  • 119. TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ Anar a índex… 3. ESCULTURA 3.2. Evolució del retrat.
      • B. IMPERI (27 aC – 476 dC). SUBETAPA 
    3.2.2. Periodització.
      • >< B.4. ÈPOCA SEVERA (193-235 dC, s. III).
  • 120. 3. ESCULTURA. 3.2. Evolució del RETRAT. 3.2.2. Període. B. IMPERI. TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ - Comença la decadència del retrat i la tècnica pateix un retrocés. - Destaca el Retrat de Caracal·la  Amb expressió de concentració i abandonament de la frontalitat . - Barba bipartida i treball profund del trepà al cabell i la barba .
      • >< B.4. ÈPOCA SEVERA (193-235 dC, s. III).
  • 121. Representat amb el cap girat , cabell rull i barba incipient . Certa penetració psicològica que transmet el seu caràcter impetuós de celles arrugades . 3. ESCULTURA. 3.2. Evolució del RETRAT. 3.2.2. Període. B. IMPERI. TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ 1. Retrat de Caracal·la (cap al 215 dC).
      • >< B.4. ÈPOCA SEVERA (193-235 dC, s. III).
  • 122. 3. ESCULTURA. 3.2. Evolució del RETRAT. 3.2.2. Període. B. IMPERI. TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ 1. Retrat de Caracal·la (cap al 215 dC).
      • >< B.4. ÈPOCA SEVERA (193-235 dC, s. III).
  • 123. 3. ESCULTURA. 3.2. Evolució del RETRAT. 3.2.2. Període. B. IMPERI. TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ - Retrat psicològic del personatge, expressant, fins i tot, violència .
      • >< B.4. ÈPOCA SEVERA (193-235 dC, s. III).
    1. Retrat de Caracal·la (cap al 215 dC).
  • 124. TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ Anar a índex… 3. ESCULTURA 3.2. Evolució del retrat.
      • B. IMPERI (27 aC – 476 dC). SUBETAPA 
    3.2.2. Periodització.
      • >< B.5.- ANARQUIA MILITAR
      • I BAIX IMPERI (235-476 dC).
  • 125. 3. ESCULTURA. 3.2. Evolució del RETRAT. 3.2.2. Període. B. IMPERI. TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ - En la segona meitat del segle III, la tècnica escultòrica continua en decadència . - Es substitueix el modelat fi per un modelat sec i dur que, tot i ser menys estètic , intensifica l’expressió que posa èmfasi en els trets essencials de l’anatomia. - L’escultura es torna anti-clàssica , amb rigidesa, hieratisme, esquematització, deshumanització i colossalisme .
      • >< B.5.- ANARQUIA MILITAR I BAIX IMPERI (235-476 dC).
  • 126. El retrat de Constantí és un clar exemple. A partir d’aquest moment s’enllaça amb l’escultura bizantina . 3. ESCULTURA. 3.2. Evolució del RETRAT. 3.2.2. Període. B. IMPERI. TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ 1. Retrat del cap colossal de Constantí (cap al 315 dC). Musei Capitolini. Basílica de Majenci o Constantí (306-312 dC). Baix Imperi. Fòrum de Roma.
      • >< B.5.- ANARQUIA MILITAR I BAIX IMPERI (235-476 dC).
  • 127. Els bocins formaven part d’una monumental escultura sedent de l’emperador que presidia la sala principal de la basílica de Majenci. 3. ESCULTURA. 3.2. Evolució del RETRAT. 3.2.2. Període. B. IMPERI. TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ 1. Retrat del cap colossal de Constantí (cap al 315 dC). Musei Capitolini. Basílica de Majenci o Constantí (306-312 dC). Baix Imperi. Fòrum de Roma.
      • >< B.5.- ANARQUIA MILITAR I BAIX IMPERI (235-476 dC).
  • 128. 3. ESCULTURA. 3.2. Evolució del RETRAT. 3.2.2. Període. B. IMPERI. TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ
      • >< B.5.- ANARQUIA MILITAR I BAIX IMPERI (235-476 dC).
    1. Retrat del cap colossal de Constantí (cap al 315 dC). Musei Capitolini. Basílica de Majenci o Constantí (306-312 dC). Baix Imperi. Fòrum de Roma.
  • 129. 3. ESCULTURA. 3.2. Evolució del RETRAT. 3.2.2. Període. B. IMPERI. TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ Basílica de Majenci o Constantí (306-312 dC). Baix Imperi. Fòrum de Roma.
      • >< B.5.- ANARQUIA MILITAR I BAIX IMPERI (235-476 dC).
  • 130. 3. ESCULTURA. 3.2. Evolució del RETRAT. 3.2.2. Període. B. IMPERI. TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ Basílica de Majenci o Constantí (306-312 dC). Baix Imperi. Fòrum de Roma.
      • >< B.5.- ANARQUIA MILITAR I BAIX IMPERI (235-476 dC).
  • 131. 3. ESCULTURA. 3.2. Evolució del RETRAT. 3.2.2. Període. B. IMPERI. TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ Basílica de Majenci o Constantí (306-312 dC). Baix Imperi. Fòrum de Roma.
      • >< B.5.- ANARQUIA MILITAR I BAIX IMPERI (235-476 dC).
  • 132. 3. ESCULTURA. 3.2. Evolució del RETRAT. 3.2.2. Període. B. IMPERI. TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ Basílica de Majenci o Constantí (306-312 dC). Baix Imperi. Fòrum de Roma.
      • >< B.5.- ANARQUIA MILITAR I BAIX IMPERI (235-476 dC).
  • 133. 3. ESCULTURA. 3.2. Evolució del RETRAT. 3.2.2. Període. B. IMPERI. TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ Simplicitat de trets comparat amb retrats anteriors. Cabell poc marcat i barba desapareix. 1. Retrat del cap colossal de Constantí (cap al 315 dC). Musei Capitolini. Basílica de Majenci o Constantí (306-312 dC). Baix Imperi. Fòrum de Roma.
      • >< B.5.- ANARQUIA MILITAR I BAIX IMPERI (235-476 dC).
  • 134. 3. ESCULTURA. 3.2. Evolució del RETRAT. 3.2.2. Període. B. IMPERI. TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ Ulls enormes i desorbitats . 1. Retrat del cap colossal de Constantí (cap al 315 dC). Musei Capitolini. Basílica de Majenci o Constantí (306-312 dC). Baix Imperi. Fòrum de Roma.
      • >< B.5.- ANARQUIA MILITAR I BAIX IMPERI (235-476 dC).
  • 135. 3. ESCULTURA. 3.2. Evolució del RETRAT. 3.2.2. Període. B. IMPERI. TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ
      • >< B.5.- ANARQUIA MILITAR I BAIX IMPERI (235-476 dC).
    1. Retrat del cap colossal de Constantí (cap al 315 dC). Musei Capitolini. Basílica de Majenci o Constantí (306-312 dC). Baix Imperi. Fòrum de Roma.
  • 136.
    • Retrat i escultura romana es torna anti-clàssica.
    • Desapareix el modelat fi.
    • Expressió del rostre més intensa.
    • Simplicitat i hieratisme .
    • Desapareix sentit de proporció i gust pel detall.
    • Deshumanització .
    • Monumentalitat .
    • Esquematització (aspecte arcaic), que anuncia l’estatuària bizantina.
    3. ESCULTURA. 3.2. Evolució del RETRAT. 3.2.2. Període. B. IMPERI. TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ 1. Retrat del cap colossal de Constantí (cap al 315 dC). Musei Capitolini.
      • >< B.5.- ANARQUIA MILITAR I BAIX IMPERI (235-476 dC).
  • 137. 3. ESCULTURA. 3.2. Evolució del RETRAT. 3.2.2. Període. B. IMPERI. TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ 1. Retrat del cap colossal de Constantí (cap al 315 dC). Musei Capitolini.
      • >< B.5.- ANARQUIA MILITAR I BAIX IMPERI (235-476 dC).
  • 138. 3. ESCULTURA. 3.2. Evolució del RETRAT. 3.2.2. Període. B. IMPERI. TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ Constantí el Gran. Constantí II. Dioclesià. Tetrarques de San Marcos. Venècia.
      • >< B.5.- ANARQUIA MILITAR I BAIX IMPERI (235-476 dC).
  • 139. REALISTA REALISTA HEL·LÈNIC IDEALITZAT BAIX IMPERI (segles IV - V) SIMPLIFICACIÓ HIERATISME REPÚBLICA (segles VI - I aC) ALT IMPERI (segles I - III)
      • >< EVOLUCIÓ DEL RETRAT
  • 140. TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ Anar a índex… 3. ESCULTURA 3.2. Evolució del retrat.
      • >< RETRAT FEMENÍ.
  • 141. TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ Anar a índex… 3. ESCULTURA 3.2. Evolució del retrat.
      • B. IMPERI (27 aC – 476 dC). SUBETAPA 
    3.2.2. Periodització.
      • >< B.1. ÈPOCA JÚLIA-CLÀUDIA O D’AUGUST (27 aC-68 dC, ss. I aC i I dC)
  • 142.
    • Durant l’Imperi apareix el retrat femení , reflex de les modes de cada època.
    • Han arribat fins avui.
    • Gran interès pel pentinat .
    • Mateixes característiques que el retrat masculí referent a la representació realista de la dona.
    3. ESCULTURA. 3.2. Evolució del RETRAT. 3.2.2. Període. B. IMPERI. TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ Lívia Drusila, dona d’August.
  • 143. 3. ESCULTURA. 3.2. Evolució del RETRAT. 3.2.2. Període. B. IMPERI. TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ En l’ època de Lívia (JÚLIA-CLÀUDIA) , dona d’August, imperava el pentinat baix , amb l’ escletxa enmig i ondulacions als costats , com s’observa en el retrat sedent de Lívia  del que destaquen les seves vestimentes. Escultura sedent de Lívia Drusila, dona d’August (principis s. I dC).
  • 144. 3. ESCULTURA. 3.2. Evolució del RETRAT. 3.2.2. Període. B. IMPERI. TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ Lívia Drusila, dona d’August. Agripina, mare de Neró. Popea Sabina, amant de Neró
  • 145. 3. ESCULTURA. 3.2. Evolució del RETRAT. 3.2.2. Període. B. IMPERI. TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ Agripina, mare de Neró. Agripina, la menor.
  • 146. TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ Anar a índex… 3. ESCULTURA 3.2. Evolució del retrat.
      • B. IMPERI (27 aC – 476 dC). SUBETAPA 
    3.2.2. Periodització.
      • >< B.2. ÈPOCA FLÀVIA (69-96 dC, 2a ½ s. I)
  • 147. 3. ESCULTURA. 3.2. Evolució del RETRAT. 3.2.2. Període. B. IMPERI. TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ
      • >< B.2. ÈPOCA FLÀVIA (69-96 dC, 2a ½ s. I)
    Júlia (filla de Tit) o Dama de la Permanent (cap al 80 dC). Musei Capitolini.
  • 148. 3. ESCULTURA. 3.2. Evolució del RETRAT. 3.2.2. Període. B. IMPERI. TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ
      • >< B.2. ÈPOCA FLÀVIA (69-96 dC, 2a ½ s. I)
    Júlia (filla de Tit) o Dama de la Permanent (cap al 80 dC). Musei Capitolini.
  • 149. En l’ época dels FLAVIS , durant el regnat de Tit , la seva filla ( Dama de la permanent )  posa de moda un pentinat diferent, alt, rull, formant una mena de corona a la part superior del cap, pentinat que perdurarà fins els ANTONINS , quan la dona de Marc Aureli imposà un pentinat baix, amb ones als costats. En els segles següents el pentinat va anar descendint fins arribar a cobrir les orelles, i es recollia en monyos, trunyelles o trenes ,… 3. ESCULTURA. 3.2. Evolució del RETRAT. 3.2.2. Període. B. IMPERI. TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ Júlia (filla de Tit) o Dama de la Permanent (cap al 80 dC). Musei Capitolini.
  • 150. 3. ESCULTURA. 3.2. Evolució del RETRAT. 3.2.2. Període. B. IMPERI. TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ Trepà o trepanat. Júlia, dona de Tit. Matidia, dona de Trajà. Júlia Doma, dona de Septimi Sever. Domitia, neboda de Trajà.
  • 151. Musei Capitolini. Palazzo dei Conservatori. Piazza del Campidoglio.
  • 152. Musei Capitolini. Palazzo dei Conservatori. Piazza del Campidoglio.
  • 153.
    • http://www.slideshare.net/salvavila
    • http://www.slideshare.net/maricarmearanda
    • Assumpció Granero. www.slideshare.net
    • Bennàssar Coll, Bernat. El comentari de l’obra d’art. Conselleria Educació i Cultura Govern Illes Balears. Palma, 2002.
    • Triadó Tur, J. R. i altres. Història de l’Art. Ed. Vicens Vives. 1ª edició 2009.
    • Jesús A. Manzaneque Casero. almez.pntic.mec.es
    • SALVÀ LARA, Jaume: Diccionari de les arts: arquitectura, escultura i pintura. Edicions UIB. Palma (2002)
    • http://www.slideshare.net/landa
    • Pérez Molina, T., http://www.slideshare.net/tomperez
    • http://www.wikipediaenciclopedia libre
    • sapiens.ya.com
    • almez.pntic.mec.es
    • Wikimedia Commons
    BIBLIOGRAFIA ROMA I ETRUSC Anar a índex…
  • 154.
    • www.enciclopedia.cat
    • www.slideshare.net/a marcos
    • www.educa.madrid.org/web/ies.sanisidro
    • ciencias.sociales2006.googlepages.com
    • quedearte.blogspot.com
    • arteenlasculturas.8m.com
    • www.artehistoria.jcyl.es
    • www.artecreha.com
    • www.tamut.edu/academics/mperri/AnWld/An
    • www.bloganavazquez.com
    • http://es.wikipedia.org
    • http://www.slideshare.net/canfora/arte-romano-arquitectura-151943
    • www.museoromano.com
    BIBLIOGRAFIA ROMA I ETRUSC
  • 155. TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ Anar a índex… 3. ESCULTURA 3.3. Relleu històric i narratiu. 3.3.1. Característiques. Comença ...
  • 156. ROMA: RETRAT Història de l’Art IES Ramon Llull (Palma) Assumpció Granero Cueves