Your SlideShare is downloading. ×
ROMA ARQUITECTURA (II).
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×

Thanks for flagging this SlideShare!

Oops! An error has occurred.

×

Saving this for later?

Get the SlideShare app to save on your phone or tablet. Read anywhere, anytime - even offline.

Text the download link to your phone

Standard text messaging rates apply

ROMA ARQUITECTURA (II).

3,748
views

Published on

Published in: Education

0 Comments
3 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

No Downloads
Views
Total Views
3,748
On Slideshare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
10
Actions
Shares
0
Downloads
209
Comments
0
Likes
3
Embeds 0
No embeds

Report content
Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
No notes for slide

Transcript

  • 1. ART ROMÀ ARQUITECTURA (II) Anar a índex… Història de l’Art IES Ramon Llull (Palma) Assumpció Granero Cueves
  • 2. ART ROMÀ: INTRODUCCIÓ ART ETRUSC Anar a índex…
  • 3. ARQUITECTURA (I) ART ROMÀ Anar a índex…
  • 4. 1. CONTEXT HISTÒRIC. Introducció. Art grec i etrusc. 2. ARQUITECTURA ROMANA (I). ARQUITECTURA (II). Portada. 2.1. Característiques generals. 2.2. Tipologia arquitectònica. 2.3. Arquitectura religiosa 2.3.a. El temple romà (sobretot): tipus. 2.3.b. Panteó d’Agripa (excepció). 2.3.c. Construccions o monuments funeraris: columbaris, sarcòfags i mausoleus. 2.4. Arquitectura civil. 2.4.a. Arquitectura domèstica: habitatges (la casa romana i pisos, domus, insulae, villae i palaus). 2.4.b. Urbanisme. La ciutat romana. 2.4.c. Construccions destinades a la reunió: fòrum, edificis administratius públics com la basílica, i la cúria. 2.4.d. Edificis per a la diversió (amb finalitat recreativa): teatres, amfiteatres, circs i termes. 2.4.e. Arquitectura commemorativa: arcs de triomf i columnes. 2.4.f. Obres públiques d’enginyeria: calçades, ponts, aqüeductes, …, clavegueram, ports i fars. 2.5. Arquitectura romana en Espanya. 3. ESCULTURA ROMANA (Comença...). 4. PINTURA I MOSAIC ROMANS. 5. BIBLIOGRAFIA. ÍNDEX ROMA: ARQUITECTURA
  • 5. TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ 2. ARQUITECTURA 2.4.- Arquitectura civil. 2.4.d. Edificis recreatius. Anar a índex…
  • 6. 2. ARQUITECTURA. 2.4.- Arquitectura civil. d.- Edificis recreatius. TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ La política romana de donar-li al poble pa i circ (panem et circenses) fa que es construeixin teatres, amfiteatres, circs i termes amb finalitat recreativa o de diversió, i que siguin construccions molt importants, com a símbol i lloc de propaganda política.
  • 7. 2. ARQUITECTURA. 2.4.- Arquitectura civil. d.- Recreativa. A.- Teatre. TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ Teatre romà de Mèrida (18-8 aC). Anar a índex…
  • 8. 2. ARQUITECTURA. 2.4.- Arquitectura civil. d.- Recreativa. A.- Teatre. TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ Odeó d’Herodes Àtic, Atenes (131 dC).
  • 9. 2. ARQUITECTURA. 2.4.- Arquitectura civil. d.- Recreativa. A.- Teatre. TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ Odeó d’Herodes Àtic, Atenes (131 dC).
  • 10. TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ 2. ARQUITECTURA. 2.4.- Arquitectura civil. d.- Recreativa. B.- Amfiteatres. B) Amfiteatre  FUNCIÓ: era l’únic edifici d’espectacles d’invenció romana, destinat a les lluites entre gladiadors, entre animals, entre gladiadors i feres, i/o els sacrificis (feres devorant condemnats), i les naumàquies (batalles navals Anar a índex…
  • 11. B) Amfiteatre  FUNCIÓ: Complia una finalitat política i de propaganda: entretenir el poble i fer propaganda del comitent. 2. ARQUITECTURA. 2.4.- Arquitectura civil. d.- Recreativa. B.- Amfiteatres. TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ Amfiteatre Flavi o Colosseu, Roma (72-80 dC).
  • 12. 2. ARQUITECTURA. 2.4.- Arquitectura civil. d.- Recreativa. B.- Amfiteatres. TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ B) Amfiteatre  ESTRUCTURA: té planta el·líptica fruit, com el nom indica, de la unió de dos teatres per la part de l’escena.
  • 13. B) Amfiteatre  Consta de dues parts: a.- L’arena central, també de forma el·líptica, on tenia lloc l’espectacle. B.- Grades o càvea per als espectadors: envoltaven l’arena i se separaven d’ella pel pulpitum. 2. ARQUITECTURA. 2.4.- Arquitectura civil. d.- Recreativa. B.- Amfiteatres. TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ
  • 14. B) Amfiteatre  En un nivell subterrani, sota l’arena, es troba el fossat. 2. ARQUITECTURA. 2.4.- Arquitectura civil. d.- Recreativa. B.- Amfiteatres. TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ
  • 15. Des del fossat sortien els gladiadors o les feres i, també, s’utilitzava de magatzem, estava format per una sèrie de passadissos i estàncies per a preparar els espectacles. . 2. ARQUITECTURA. 2.4.- Arquitectura civil. d.- Recreativa. B.- Amfiteatres. TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ
  • 16. Algunes vegades, els amfiteatres tenien unes canalitzacions que permetien inundar l’arena d’aigua, per tal de recrear-hi batalles navals, les anomenades naumàquies. 2. ARQUITECTURA. 2.4.- Arquitectura civil. d.- Recreativa. B.- Amfiteatres. TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ
  • 17. L’ accés a l’arena i a les grades, es realitza mitjançant un sofisticat entramat de galeries que permeten la circulació de les multituds. 2. ARQUITECTURA. 2.4.- Arquitectura civil. d.- Recreativa. B.- Amfiteatres. TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ
  • 18. Es construïa exempt, encara que de vegades part de la grada podia estar excavada en la roca. La construcció era molt semblant a la del teatre en la part exterior, i en l’estructura interna d’accés a les grades, i a l’interior. 2. ARQUITECTURA. 2.4.- Arquitectura civil. d.- Recreativa. B.- Amfiteatres. TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ
  • 19. A l’exterior es superposa la llinda a l’arc i els ordres arquitectònics. 2. ARQUITECTURA. 2.4.- Arquitectura civil. d.- Recreativa. B.- Amfiteatres. TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ
  • 20. Amfiteatre  HISTÒRIA: l’amfiteatre de Pompeia, del segle III a. C, és el més antic conegut. Però, el més destacat, per les dimensions que té, és el de Roma, més conegut com el Colosseu. 2. ARQUITECTURA. 2.4.- Arquitectura civil. d.- Recreativa. B.- Amfiteatres. TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ
  • 21. 2. ARQUITECTURA. 2.4.- Arquitectura civil. d.- Recreativa. B.- Amfiteatres. TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ Exemples: Amfiteatre de Pompeia ( s. III a. C. ). Amfiteatre Flavi o Colosseu, Roma (72-80 d.C.). Amfiteatre d’Arles (França). Amfiteatre de Nimes (França). Amfiteatre o Arena de Verona (Itàlia). Amfiteatre o Colosseu d’El Djem (Tunis). Amfiteatre de Mérida. Amfiteatre d’Itàlica (Sevilla). Amfiteatre de Tarragona.
  • 22. 2. ARQUITECTURA. 2.4.- Arquitectura civil. d.- Recreativa. B.- Amfiteatres. TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ Amfiteatre de Pompeia. Itàlia.
  • 23. 2. ARQUITECTURA. 2.4.- Arquitectura civil. d.- Recreativa. B.- Amfiteatres. TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ Amfiteatre de Pompeia. Itàlia.
  • 24. 2. ARQUITECTURA. 2.4.- Arquitectura civil. d.- Recreativa. B.- Amfiteatres. TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ Amfiteatre Flavi o Colosseu, Roma (72-80 dC).
  • 25. 2. ARQUITECTURA. 2.4.- Arquitectura civil. d.- Recreativa. B.- Amfiteatres. TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ Amfiteatre Flavi o Colosseu, Roma (72-80 dC).
  • 26. És un amfiteatre netament romà on es feien els espectacles més apreciats pels romans. Es va començar a construir en el segle I. Rep el nom de Colosseu per ser construït on hi havia una colossal estàtua de Neró. 2. ARQUITECTURA. 2.4.- Arquitectura civil. d.- Recreativa. B.- Amfiteatres. TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ Amfiteatre Flavi o Colosseu, Roma (72-80 dC).
  • 27. 2. ARQUITECTURA. 2.4.- Arquitectura civil. d.- Recreativa. B.- Amfiteatres. TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ Amfiteatre Flavi o Colosseu, Roma (72-80 dC). Tenia capacitat per a uns 50.000 espectadors.
  • 28. 2. ARQUITECTURA. 2.4.- Arquitectura civil. d.- Recreativa. B.- Amfiteatres. TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ Amfiteatre Flavi o Colosseu, Roma (72-80 dC). Vista aèria.
  • 29. 2. ARQUITECTURA. 2.4.- Arquitectura civil. d.- Recreativa. B.- Amfiteatres. TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ Amfiteatre Flavi o Colosseu, Roma (72-80 dC). Vista aèria.
  • 30. 2. ARQUITECTURA. 2.4.- Arquitectura civil. d.- Recreativa. B.- Amfiteatres. TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ Amfiteatre Flavi o Colosseu, Roma (72-80 dC). Vista aèria.
  • 31. 2. ARQUITECTURA. 2.4.- Arquitectura civil. d.- Recreativa. B.- Amfiteatres. TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ Amfiteatre Flavi o Colosseu, Roma (72-80 dC). Fossat.
  • 32. 2. ARQUITECTURA. 2.4.- Arquitectura civil. d.- Recreativa. B.- Amfiteatres. TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ Amfiteatre Flavi o Colosseu, Roma (72-80 dC). Fossat.
  • 33. Amfiteatre Flavi o Colosseu, Roma (72-80 dC). 2. ARQUITECTURA. 2.4.- Arquitectura civil. d.- Recreativa. B.- Amfiteatres. TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ Era el més gran i conegut de l’Imperi.
  • 34. 2. ARQUITECTURA. 2.4.- Arquitectura civil. d.- Recreativa. B.- Amfiteatres. TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ Amfiteatre Flavi o Colosseu, Roma (72-80 dC). Construcció iniciada per Vespasià, (s. I dC), inaugurada per Tito, Domicià el va decorar, i Dioclesià va construir el darrer pis, les 240 mènsules i els suports (pals de fusta) als qual es fixava l’immens tendal.
  • 35. 2. ARQUITECTURA. 2.4.- Arquitectura civil. d.- Recreativa. B.- Amfiteatres. TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ Amfiteatre Flavi o Colosseu, Roma (72-80 dC).
  • 36. 2. ARQUITECTURA. 2.4.- Arquitectura civil. d.- Recreativa. B.- Amfiteatres. TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ Amfiteatre Flavi o Colosseu, Roma (72-80 dC). Falta la meitat perquè els papes utilitzaren els marbres per a les seves construccions.
  • 37. 2. ARQUITECTURA. 2.4.- Arquitectura civil. d.- Recreativa. B.- Amfiteatres. TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ Amfiteatre Flavi o Colosseu, Roma (72-80 dC). Planta.
  • 38. 2. ARQUITECTURA. 2.4.- Arquitectura civil. d.- Recreativa. B.- Amfiteatres. TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ Amfiteatre Flavi o Colosseu, Roma (72-80 dC). Estructura.
  • 39. 2. ARQUITECTURA. 2.4.- Arquitectura civil. d.- Recreativa. B.- Amfiteatres. TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ Amfiteatre Flavi o Colosseu, Roma (72-80 dC).
  • 40. 2. ARQUITECTURA. 2.4.- Arquitectura civil. d.- Recreativa. B.- Amfiteatres. TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ Amfiteatre Flavi o Colosseu, Roma (72-80 dC). Interior.
  • 41. 2. ARQUITECTURA. 2.4.- Arquitectura civil. d.- Recreativa. B.- Amfiteatres. TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ Amfiteatre Flavi o Colosseu, Roma (72-80 dC).
  • 42. 2. ARQUITECTURA. 2.4.- Arquitectura civil. d.- Recreativa. B.- Amfiteatres. TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ Amfiteatre Flavi o Colosseu, Roma (72-80 dC).
  • 43. 2. ARQUITECTURA. 2.4.- Arquitectura civil. d.- Recreativa. B.- Amfiteatres. TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ Amfiteatre Flavi o Colosseu, Roma (72-80 dC). Exterior. A l’exterior superposició de tres ordres arquitectònics en cada un dels pisos: dòric o toscà, jònic, i corinti o compost.
  • 44. Àtic amb pilastres 3 p i s o s Arqueries de mig punt 50 metres 2. ARQUITECTURA. 2.4.- Arquitectura civil. d.- Recreativa. B.- Amfiteatres. TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ Amfiteatre Flavi o Colosseu, Roma (72-80 dC).
  • 45. 2. ARQUITECTURA. 2.4.- Arquitectura civil. d.- Recreativa. B.- Amfiteatres. TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ Amfiteatre Flavi o Colosseu, Roma (72-80 dC).
  • 46. Amfiteatre Flavi o Colosseu, Roma (72-80 dC). A partir del segle IV es va deixar de construir perquè la implantació del cristianisme com a religió oficial prohibia els sacrificis humans. És un clar precedent de les places de bous. 2. ARQUITECTURA. 2.4.- Arquitectura civil. d.- Recreativa. B.- Amfiteatres. TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ
  • 47. Amfiteatre d’Arles, França. 2. ARQUITECTURA. 2.4.- Arquitectura civil. d.- Recreativa. B.- Amfiteatres. TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ
  • 48. Amfiteatre d’Arles, França. 2. ARQUITECTURA. 2.4.- Arquitectura civil. d.- Recreativa. B.- Amfiteatres. TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ
  • 49. Amfiteatre d’Arles, França. 2. ARQUITECTURA. 2.4.- Arquitectura civil. d.- Recreativa. B.- Amfiteatres. TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ
  • 50. Amfiteatre de Nimes, França. 2. ARQUITECTURA. 2.4.- Arquitectura civil. d.- Recreativa. B.- Amfiteatres. TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ
  • 51. 2. ARQUITECTURA. 2.4.- Arquitectura civil. d.- Recreativa. B.- Amfiteatres. TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ Amfiteatre de Nimes, França.
  • 52. Amfiteatre de Verona, Itàlia. 2. ARQUITECTURA. 2.4.- Arquitectura civil. d.- Recreativa. B.- Amfiteatres. TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ
  • 53. Amfiteatre de Verona, Itàlia. 2. ARQUITECTURA. 2.4.- Arquitectura civil. d.- Recreativa. B.- Amfiteatres. TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ
  • 54. Amfiteatre de Verona, Itàlia. 2. ARQUITECTURA. 2.4.- Arquitectura civil. d.- Recreativa. B.- Amfiteatres. TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ
  • 55. Amfiteatre o Colosseu d’ El Djem, Tunís. 2. ARQUITECTURA. 2.4.- Arquitectura civil. d.- Recreativa. B.- Amfiteatres. TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ
  • 56. Amfiteatre o Colosseu d’ El Djem, Tunís. 2. ARQUITECTURA. 2.4.- Arquitectura civil. d.- Recreativa. B.- Amfiteatres. TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ
  • 57. Amfiteatre de Mèrida. Badajoz. 2. ARQUITECTURA. 2.4.- Arquitectura civil. d.- Recreativa. B.- Amfiteatres. TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ
  • 58. Amfiteatre d’Itàlica, Sevilla. 2. ARQUITECTURA. 2.4.- Arquitectura civil. d.- Recreativa. B.- Amfiteatres. TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ
  • 59. 10.- AMFITEATRE (A) Edifici de l’antiga Roma, de planta el·líptica, que s’alçava formant les grades, al voltant d’un espai central pla, denominat l’arena, on tenien lloc diversos espectacles públics cruents, per exemple, lluites entre gladiadors, caça d’animals salvatges i, fins i tot, batalles navals simulades (naumàquies). Les grades de la càvea s’aixequen sobre un conjunt de voltes superposades. Castellà: Anfiteatro. Amfiteatre d’Itàlica, Sevilla. 2. ARQUITECTURA. 2.4.- Arquitectura civil. d.- Recreativa. B.- Amfiteatres. TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ Terminologia PAU
  • 60. Amfiteatre d’Itàlica, Sevilla. 2. ARQUITECTURA. 2.4.- Arquitectura civil. d.- Recreativa. B.- Amfiteatres. TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ
  • 61. Amfiteatre d’Itàlica, Sevilla. 2. ARQUITECTURA. 2.4.- Arquitectura civil. d.- Recreativa. B.- Amfiteatres. TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ
  • 62. Amfiteatre de Tarragona (s. I dC). 2. ARQUITECTURA. 2.4.- Arquitectura civil. d.- Recreativa. B.- Amfiteatres. TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ
  • 63. TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ C) El circ  FUNCIÓ: destinat a les curses de cavalls o de quàdriques i competicions atlètiques. 2. ARQUITECTURA. 2.4.- Arquitectura civil. d.- Recreativa. C.- Circs. Anar a índex…
  • 64. 2. ARQUITECTURA. 2.4.- Arquitectura civil. d.- Recreativa. C.- Circs. TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ C) El circ  Donava cabuda a grans masses i els espectadors es dividien en diferents colors (segons a qui recolzaven) i feien apostes.
  • 65. 2. ARQUITECTURA. 2.4.- Arquitectura civil. d.- Recreativa. C.- Circs. TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ C) El circ  ESTRUCTURA: és una adaptació de l’estadi grec, com l’estadi grec té una planta rectangular estreta i allargada en forma de U (que esdevé el·líptica) amb dos costats llargs i dos curts i corbats.
  • 66. 2. ARQUITECTURA. 2.4.- Arquitectura civil. d.- Recreativa. C.- Circs. TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ C) El circ  ESTRUCTURA: Els dos laterals més llargs eren rectes i acollien les grades dels espectadors. Els dos costats menors eren un semicircular (on estava la porta triomfal per on sortien els vencedors) i lleugerament corbat o recte l’altre (on estaven les quadres).
  • 67. 2. ARQUITECTURA. 2.4.- Arquitectura civil. d.- Recreativa. C.- Circs. TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ C) El circ  Estructura semblant als amfiteatres: a) A la part interior i amb una forma també el·líptica es trobava l’arena (dividia longitudinalment, en mig, per la spina, un mur luxosament decorat amb estàtues i obeliscs). I b) Les grades.
  • 68. 2. ARQUITECTURA. 2.4.- Arquitectura civil. d.- Recreativa. C.- Circs. TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ C) El circ  A l’exterior, superposició de la llinda, l’arc i els ordres.
  • 69. • Edifici públic de l’antiga Roma, de planta el·líptica, dedicat a l’espectacle de curses de carros guiats per cavalls, format per una arena rectangular amb un dels costats menors de forma semicircular, dividida longitudinalment per una espina, i envoltada per una càvea. Castellà: Circo. 31.- CIRC (A)Terminologia PAU
  • 70. 2. ARQUITECTURA. 2.4.- Arquitectura civil. d.- Recreativa. C.- Circs. TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ C) El circ  A Roma el millor exemple és el circ Màxim, mentre que a la península Ibèrica destaca el circ de Mérida. Exemples: Ell diferents circs de Roma, especialment l’enorme * Circ Màxim (s. I aC). Roma. * Circ de Mérida. * Circ de Tarragona. * Piazza Navona (Roma): antic circ Agonal.
  • 71. 2. ARQUITECTURA. 2.4.- Arquitectura civil. d.- Recreativa. C.- Circs. TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ Circ Màxim de Roma (s. I aC). Reconstrucció.
  • 72. 2. ARQUITECTURA. 2.4.- Arquitectura civil. d.- Recreativa. C.- Circs. TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ Circ Màxim de Roma (s. I aC).
  • 73. 2. ARQUITECTURA. 2.4.- Arquitectura civil. d.- Recreativa. C.- Circs. TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ Circ Màxim de Roma (s. I aC). Reconstrucció.
  • 74. 2. ARQUITECTURA. 2.4.- Arquitectura civil. d.- Recreativa. C.- Circs. TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ Circ Màxim de Roma (s. I aC). Reconstrucció.
  • 75. 2. ARQUITECTURA. 2.4.- Arquitectura civil. d.- Recreativa. C.- Circs. TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ Circ Màxim de Roma (s. I aC).
  • 76. 2. ARQUITECTURA. 2.4.- Arquitectura civil. d.- Recreativa. C.- Circs. TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ Circ Màxim de Roma (s. I aC).
  • 77. 2. ARQUITECTURA. 2.4.- Arquitectura civil. d.- Recreativa. C.- Circs. TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ Circ de Mérida.
  • 78. 2. ARQUITECTURA. 2.4.- Arquitectura civil. d.- Recreativa. C.- Circs. TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ Circ de Mérida. ARENA: prop de 30.000 metres quadrats, amb els extrems corbats per tal de facilitar els girs i la seguretat. Podien córrer dotze carros a l’hora, tot voltant per la spina, fins a set cops en la cursa màxima. CÀVEA: las 11 càvees estan avui perdudes en la major part; tot i que l’estat actual del monument permet formar una idea molt propera de com fou en el seu moment. CARCERES: dotze portes de 3,50 metres d’amplada, més una altra, la central (porta pompae), de 4,60 metres d’amplada, formaven la sortida dels carros. Des d’allí se sortia, acabada la desfilada prèvia, per buscar l’alba línea, situada uns 125 metres per davant, des de la qual s’iniciava pròpiament la carrera. EMERITAEMERITA AVGVSTAAVGVSTA
  • 79. 2. ARQUITECTURA. 2.4.- Arquitectura civil. d.- Recreativa. C.- Circs. TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ Circ de Mérida. Reconstrucció.
  • 80. 2. ARQUITECTURA. 2.4.- Arquitectura civil. d.- Recreativa. C.- Circs. TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ Circ de Mérida.
  • 81. 2. ARQUITECTURA. 2.4.- Arquitectura civil. d.- Recreativa. C.- Circs. TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ Circ de Mérida.
  • 82. 2. ARQUITECTURA. 2.4.- Arquitectura civil. d.- Recreativa. C.- Circs. TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ Circ de Tarragona (finals segle I aC).
  • 83. 2. ARQUITECTURA. 2.4.- Arquitectura civil. d.- Recreativa. C.- Circs. TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ Piazza Navona (antic circ agonal). Roma.
  • 84. 31.- CIRC (A) SELECTIVITAT juny 2010/B: Construcció de la Roma clàssica dedicada a les curses de carros. 2. ARQUITECTURA. 2.4.- Arquitectura civil. d.- Recreativa. C.- Circs. TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ Piazza Navona (antic circ agonal). Roma. Terminologia PAU
  • 85. 2. ARQUITECTURA. 2.4.- Arquitectura civil. d.- Recreativa. D.- Termes TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ Exemples: Termes de Caracal·la, Roma (212-235 d. C.). Termes de Dioclecià (Roma). Termes d’Herculà. Termes de Bath (Anglaterra). Caldes de Montbui i Badalona. Anar a índex…
  • 86. D) Termes  Els banys públics romans eren d’ús higiènic i lúdic. 2. ARQUITECTURA. 2.4.- Arquitectura civil. d.- Recreativa. D.- Termes. TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ
  • 87. D) Termes  Lúdics: no tan sols tenien piscines, sinó que a l’interior, també, hi havia palestres o llocs de lluita i gimnasos, vestidors, sales de massatges i banys de vapor, saunes i, fins i tot, sales de reunions i de conferències, biblioteques, jardins,.... 2. ARQUITECTURA. 2.4.- Arquitectura civil. d.- Recreativa. D.- Termes. TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ
  • 88. D) Termes  Eren grandiosos conjunts d’edificis on s’aplicaven enginyoses solucions arquitectòniques en la construcció i que servien de propaganda a qui els pagava. 2. ARQUITECTURA. 2.4.- Arquitectura civil. d.- Recreativa. D.- Termes. TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ
  • 89. D) Termes  I es convertiren en llocs d’oci i relació social (llocs de reunió entre amics o per a fer negocis). 2. ARQUITECTURA. 2.4.- Arquitectura civil. d.- Recreativa. D.- Termes. TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ
  • 90. D) Termes  Immensos complexos d’edificis. 2. ARQUITECTURA. 2.4.- Arquitectura civil. d.- Recreativa. D.- Termes. TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ
  • 91. D) Termes  Edificis dividits en dependències, on els diversos habitacles estaven simètricament disposats al voltant d’un eix central amb tres sales, relacionades amb l’aigua. 2. ARQUITECTURA. 2.4.- Arquitectura civil. d.- Recreativa. D.- Termes. TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ
  • 92. D) Termes  Tres sales, on es passava per vàries fases: primer el vapor sec, després el caldarium (piscines d’aigua calenta), seguit del tepidarium (sala d’aigua temperada) i, finalment, el frigidarium (piscina d’aigua freda). 2. ARQUITECTURA. 2.4.- Arquitectura civil. d.- Recreativa. D.- Termes. TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ
  • 93. Entrada I .- Frigidarium (sala freda). II.- Tepidarium (banys d’ aigua tèbia). III y VI- Hypocaustum (calefacció). IV.- Laconicum (sala calenta i seca). V.- Palestra (pati per a la pràctica de gimnàstica, lluita i d’altres esports). VII.- Caldarium (banys d’ aigua calenta i de vapor). 2. ARQUITECTURA. 2.4.- Arquitectura civil. d.- Recreativa. D.- Termes. TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ
  • 94. 2. ARQUITECTURA. 2.4.- Arquitectura civil. d.- Recreativa. D.- Termes. TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ
  • 95. D) Termes  La planta solia ser quadrada o rectangular. 2. ARQUITECTURA. 2.4.- Arquitectura civil. d.- Recreativa. D.- Termes. TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ
  • 96. D) Termes Exemples més monumentals són les termes de Trajà i les de Caracal·la, a Roma, aquestes darreres són les més ben conservades i l’exemple més grandiós. 2. ARQUITECTURA. 2.4.- Arquitectura civil. d.- Recreativa. D.- Termes. TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ
  • 97. 2. ARQUITECTURA. 2.4.- Arquitectura civil. d.- Recreativa. D.- Termes. TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ Termes de Trajà, Roma.
  • 98. D) Termes de Caracal·la  Tenien capacitat per 1.600 persones. 2. ARQUITECTURA. 2.4.- Arquitectura civil. d.- Recreativa. D.- Termes. TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ Termes de Caracal·la , Roma (212-235 dC).
  • 99. 2. ARQUITECTURA. 2.4.- Arquitectura civil. d.- Recreativa. D.- Termes. TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ Termes de Caracal·la , Roma (212-235 dC). Reconstrucció.
  • 100. 2. ARQUITECTURA. 2.4.- Arquitectura civil. d.- Recreativa. D.- Termes. TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ Termes de Caracal·la , Roma (212-235 dC). Restes.
  • 101. 2. ARQUITECTURA. 2.4.- Arquitectura civil. d.- Recreativa. D.- Termes. TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ Termes de Caracal·la , Roma (212-235 dC). Restes.
  • 102. D) Termes de Caracal·la  I uns grans arcs que revelaven la seva mida. 2. ARQUITECTURA. 2.4.- Arquitectura civil. d.- Recreativa. D.- Termes. TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ Termes de Caracal·la , Roma (212-235 dC).
  • 103. 2. ARQUITECTURA. 2.4.- Arquitectura civil. d.- Recreativa. D.- Termes. TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ Termes de Caracal·la , Roma (212-235 dC). Restes.
  • 104. 2. ARQUITECTURA. 2.4.- Arquitectura civil. d.- Recreativa. D.- Termes. TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ Termes de Caracal·la , Roma (212-235 dC). Restes.
  • 105. Termes de Caracal·la , Roma (212-235 dC). Restes. 2. ARQUITECTURA. 2.4.- Arquitectura civil. d.- Recreativa. D.- Termes. TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ
  • 106. 2. ARQUITECTURA. 2.4.- Arquitectura civil. d.- Recreativa. D.- Termes. Termes de Caracal·la , Roma (212-235 dC). Restes. TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ
  • 107. D) Termes de Caracal·la  Es situaven sobre un pòdium, on es trobaven el forns que mitjançant unes canonades transmetien el vapor. 2. ARQUITECTURA. 2.4.- Arquitectura civil. d.- Recreativa. D.- Termes. Termes de Caracal·la , Roma (212-235 dC). TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ
  • 108. 2. ARQUITECTURA. 2.4.- Arquitectura civil. d.- Recreativa. D.- Termes. Termes de Caracal·la , Roma (212-235 dC). TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ
  • 109. Termes de Caracal·la , Roma (212-235 dC). TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ
  • 110. Termes de Caracal·la , Roma (212-235 dC). 2. ARQUITECTURA. 2.4.- Arquitectura civil. d.- Recreativa. D.- Termes. TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ
  • 111. Termes de Caracal·la , Roma (212-235 dC). 2. ARQUITECTURA. 2.4.- Arquitectura civil. d.- Recreativa. D.- Termes. TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ
  • 112. 2. ARQUITECTURA. 2.4.- Arquitectura civil. d.- Recreativa. D.- Termes. Termes de Dioclesià , Roma. TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ
  • 113. 2. ARQUITECTURA. 2.4.- Arquitectura civil. d.- Recreativa. D.- Termes. Termes de Dioclesià , Roma. TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ
  • 114. 2. ARQUITECTURA. 2.4.- Arquitectura civil. d.- Recreativa. D.- Termes. Termes de Dioclesià , Roma. TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ
  • 115. TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ
  • 116. 2. ARQUITECTURA. 2.4.- Arquitectura civil. d.- Recreativa. D.- Termes. Termes d’Herculà, Itàlia. TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ
  • 117. 2. ARQUITECTURA. 2.4.- Arquitectura civil. d.- Recreativa. D.- Termes. Termes d’Herculà, Itàlia. TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ
  • 118. Termes de Bath, Anglaterra. 2. ARQUITECTURA. 2.4.- Arquitectura civil. d.- Recreativa. D.- Termes. TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ
  • 119. Termes de Bath, Anglaterra. 2. ARQUITECTURA. 2.4.- Arquitectura civil. d.- Recreativa. D.- Termes. TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ
  • 120. 2. ARQUITECTURA. 2.4.- Arquitectura civil. d.- Recreativa. D.- Termes. Termes de Bath, Anglaterra. TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ
  • 121. 2. ARQUITECTURA. 2.4.- Arquitectura civil. d.- Recreativa. D.- Termes. Termes de Bath, Anglaterra. TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ
  • 122. 2. ARQUITECTURA. 2.4.- Arquitectura civil. d.- Recreativa. D.- Termes. Termes de Bath, Anglaterra. TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ
  • 123. Caldes de Malavella. Caldes de Montbui. Badalona. Sant Boi. 2. ARQUITECTURA. 2.4.- Arquitectura civil. d.- Recreativa. D.- Termes. TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ
  • 124. Termes de Caldes de Monbui. 2. ARQUITECTURA. 2.4.- Arquitectura civil. d.- Recreativa. D.- Termes. TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ
  • 125. Badalona. 2. ARQUITECTURA. 2.4.- Arquitectura civil. d.- Recreativa. D.- Termes. TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ
  • 126. TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ 2. ARQUITECTURA 2.4.- Arquitectura civil. 2.4.e. Construccions commemorativa. Anar a índex…
  • 127. 2. ARQUITECTURA. 2.4.- Civil. e.- Monuments commemorativa. TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ Els monuments commemoratius són elements arquitectònics trets del seu context i sobredimensionats amb una funció de propaganda, commemoració i demostració de poder d’aquell que els ha pagat. Els dos principals són els arcs de triomf i les columnes commemoratives, que tindran importància més tard en l’art neoclàssic i l’art barroc, respectivament.
  • 128. 2. ARQUITECTURA. 2.4.- A. civil. e.- Commemorativa. A.- Arcs de triomf. TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ A) L’arc de triomf  FUNCIÓ: són exclusivament construccions de propaganda erigides per tal de commemorar les victòries militars d’un general o en honor d’un emperador (es deuen a l’ànsia dels romans de deixar-hi constància). Anar a índex…
  • 129. TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ Generalment, es disposaven a les vies d’accés a les ciutats i als fòrums. Tenen forma de portes monumentals de ciutat, però aïllades, amb doble façana (exemptes), i responen al costum dels romans de fer primer portes de fusta per a rebre els emperadors i que passaren per sota, quan tornaven victoriosos de les campanyes, posteriorment, pel seu desig d’immortalitat es construïren en pedra o marbre. ESTRUCTURA: Poden ser d’un van (arc), de tres vans (o arcades), o de planta quadrada i quatre façanes (quadrifons). Les parets són llises en els més senzills i profusament decorats amb relleus històrics en els més importants. 2. ARQUITECTURA. 2.4.- A. civil. e.- Commemorativa. A.- Arcs de triomf.
  • 130. PARTS a) Basament. b) Columnes o murs que sostenen els arcs de mig punt. c) Àtic, o part alta de l’arc, amb inscripció commemorativa referent a l’heroi (per exemple, el nom de l’emperador). d) Al cim s’hi solia col·locar un remat en forma d’estàtua o el carro triomfal de l’emperador a qui es dedicava l’arc de triomf. TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ 2. ARQUITECTURA. 2.4.- A. civil. e.- Commemorativa. A.- Arcs de triomf. Arc de Tit, Roma (I aC - I dC).
  • 131. Combinen l’arc i la volta amb les columnes i les estructures arquitravades, sovint ornamentades amb elements decoratius (columnes, escultures i relleus propagandístics). TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ 2. ARQUITECTURA. 2.4.- A. civil. e.- Commemorativa. A.- Arcs de triomf.
  • 132. TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ 2. ARQUITECTURA. 2.4.- A. civil. e.- Commemorativa. A.- Arcs de triomf. Exemples: Arc de Tit, Roma (I a. C. - I d. C). Arc de Caparra (74 d. C.). Arc de Medinaceli (segle I d. C.). Arc de Berà (finals segle I d. C.). Arc de Cabanes (segle II d. C.). Arc de Septimi Sever, Roma (203 d. C.). Arc de Constantí, Roma (315 d. C.).
  • 133. Arc de Tit, Roma (I aC – I dC). TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ 2. ARQUITECTURA. 2.4.- A. civil. e.- Commemorativa. A.- Arcs de triomf.
  • 134. Arc de Tit, Roma (I aC - I dC). TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ 2. ARQUITECTURA. 2.4.- A. civil. e.- Commemorativa. A.- Arcs de triomf. Un sol van.
  • 135. TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ 2. ARQUITECTURA. 2.4.- A. civil. e.- Commemorativa. A.- Arcs de triomf. Arc de Tit, Roma (I aC – I dC). El va fer construir el Senat per commemorar la victòria de Titus sobre els jueus.
  • 136. Arc de Tit, Roma (I aC –I dC). TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ 2. ARQUITECTURA. 2.4.- A. civil. e.- Commemorativa. A.- Arcs de triomf. Està decorat amb relleus en el seu interior (van).
  • 137. Arc de Tit, Roma (I aC –I dC). TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ 2. ARQUITECTURA. 2.4.- A. civil. e.- Commemorativa. A.- Arcs de triomf. Relleus en el carcanyol.
  • 138. TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ 2. ARQUITECTURA. 2.4.- A. civil. e.- Commemorativa. A.- Arcs de triomf. Arc de Tit, Roma (I aC – I dC). Sovint, als carcanyols de l’arc principal (“enjuta”, espai o triangle comprés entre l’enquadrament de l’arc o llinda, i la curvatura o extradós de l’arc) es col·locaven les victòries amb posició simbòlica de coronar l’emperador.
  • 139. 3 carrers arquitectònics. Carrer lateral tancat Carrer lateral tancat Carrer central obert Arc de mig punt amb clau Columnes i semicolumn es d’ordre compost Àtic pòdium TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ 2. ARQUITECTURA. 2.4.- A. civil. e.- Commemorativa. A.- Arcs de triomf. Arc de Tit , Roma (I aC – I dC).
  • 140. TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ 2. ARQUITECTURA. 2.4.- A. civil. e.- Commemorativa. A.- Arcs de triomf. Arc de Tit, Roma (I aC – I dC).
  • 141. Arc de Caparra (74 dC). TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ 2. ARQUITECTURA. 2.4.- A. civil. e.- Commemorativa. A.- Arcs de triomf.
  • 142. TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ 2. ARQUITECTURA. 2.4.- A. civil. e.- Commemorativa. A.- Arcs de triomf. Arc de Medinaceli (segle I dC).
  • 143. Arc de Medinaceli (segle I dC). TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ 2. ARQUITECTURA. 2.4.- A. civil. e.- Commemorativa. A.- Arcs de triomf.
  • 144. Arc de Berà (finals segle I dC). TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ 2. ARQUITECTURA. 2.4.- A. civil. e.- Commemorativa. A.- Arcs de triomf.
  • 145. TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ 2. ARQUITECTURA. 2.4.- A. civil. e.- Commemorativa. A.- Arcs de triomf. Arc de Berà (finals segle I dC).
  • 146. Arc de Cabanes (egle II dC). TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ 2. ARQUITECTURA. 2.4.- A. civil. e.- Commemorativa. A.- Arcs de triomf.
  • 147. Arc de Septimi Sever (203 dC). TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ 2. ARQUITECTURA. 2.4.- A. civil. e.- Commemorativa. A.- Arcs de triomf.
  • 148. Arc de Septimi Sever (203 dC). TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ 2. ARQUITECTURA. 2.4.- A. civil. e.- Commemorativa. A.- Arcs de triomf.
  • 149. Arc de Septimi Sever (203 dC). TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ 2. ARQUITECTURA. 2.4.- A. civil. e.- Commemorativa. A.- Arcs de triomf.
  • 150. Arc de Septimi Sever (203 dC). TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ 2. ARQUITECTURA. 2.4.- A. civil. e.- Commemorativa. A.- Arcs de triomf.
  • 151. TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ 2. ARQUITECTURA. 2.4.- A. civil. e.- Commemorativa. A.- Arcs de triomf. Arc de Septimi Sever (203 dC).
  • 152. Arc de Constantí, Roma (315 dC). TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ 2. ARQUITECTURA. 2.4.- A. civil. e.- Commemorativa. A.- Arcs de triomf. Té tres vans.
  • 153. TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ 2. ARQUITECTURA. 2.4.- A. civil. e.- Commemorativa. A.- Arcs de triomf. Arc de Constantí, Roma (315 dC). Darrer gran arc imperial, que es va construir.
  • 154. TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ 2. ARQUITECTURA. 2.4.- A. civil. e.- Commemorativa. A.- Arcs de triomf. Commemora la victòria de Constantí sobre el seu rival Magenci. Té 3 carrers arquitectònics oberts amb arcs de mig punt amb clau. Columnes d’ordre compost. Als carcanyols de l’arc principal s’inscriuen les victòries. Està molt decorat (reciclatge motius d’altres emperadors, relleus espoli d’altres arcs) amb medallons o tondos, relleus, estàtues... Arc de Constantí, Roma (315 dC).
  • 155. Arc de Constantí, Roma (315 dC). TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ 2. ARQUITECTURA. 2.4.- A. civil. e.- Commemorativa. A.- Arcs de triomf.
  • 156. Arc de Constantí, Roma (315 dC). TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ 2. ARQUITECTURA. 2.4.- A. civil. e.- Commemorativa. A.- Arcs de triomf.
  • 157. TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ 2. ARQUITECTURA. 2.4.- A. civil. e.- Commemorativa. A.- Arcs de triomf. Arc de Constantí, Roma (315 dC).
  • 158. 2. ARQUITECTURA. 2.4.- A. civil. e.- Commemorativa. B.- Columnes. TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ B) Columna triomfal o commemorativa  És un suport vertical, de marbre, de secció circular, que s’aixeca sobre un pedestal. FUNCIÓ: la mateixa finalitat commemorativa i propagandística que els arcs triomfals i, a l’igual que l’arc de triomf, és una creació genuïna de l’art romà. Columna Trajana, Roma (113 dC). Columna de Marc Aureli, Roma (finals s. II dC). Anar a índex…
  • 159. 3 PARTS a) Basament o pedestal. b) Fust que solia tenir la part exterior decorada amb un relleu continu en espiral (helicoïdal), i que explicava el fet commemorat o les gestes de l’heroi. c) Remat, a la part superior, amb l’estàtua del personatge o heroi al qual es dedicava la columna. ESTRUCTURA: grandioses columnes exemptes amb tres parts: De vegades, disposava d’una escala interior per accedir a la part superior. Apol·lodor de Damasc i altres. Columna Trajana, Roma (113 dC). 2. ARQUITECTURA. 2.4.- A. civil. e.- Commemorativa. B.- Columnes. TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ
  • 160. Destaquen, sobretot, la columna de Trajà (amb la conquesta de la Dàcia) i la de Marc Aureli (amb la victòria sobre els germànics), ambdues a Roma. Columna de Marc Aureli, Roma (finals s. II dC). Columna Trajana, Roma (113 dC). 2. ARQUITECTURA. 2.4.- A. civil. e.- Commemorativa. B.- Columnes. TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ Columna Columna Rostral de Caio Duilio
  • 161. Columna Rostral de Caio Duilio  decorada amb rostres (proes) perquè commemora una victòria naval sobre els cartaginesos. 2. ARQUITECTURA. 2.4.- A. civil. e.- Commemorativa. B.- Columnes. TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ
  • 162. Apol·lodor de Damasc i altres. Columna Trajana, Roma (113 dC). 2. ARQUITECTURA. 2.4.- A. civil. e.- Commemorativa. B.- Columnes. TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ
  • 163. Columna de Trajà És la més coneguda per la seva alçària, superior als 30 metres, i perquè mostra en uns relleus continus i en espiral la campanya de l’emperador en les batalles contra els dacis. Apol·lodor de Damasc i altres. Columna Trajana, Roma (113 dC). 2. ARQUITECTURA. 2.4.- A. civil. e.- Commemorativa. B.- Columnes. TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ
  • 164. Apol·lodor de Damasc i altres. Columna Trajana, Roma (113 dC). 2. ARQUITECTURA. 2.4.- A. civil. e.- Commemorativa. B.- Columnes. TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ
  • 165. S’aixeca sobre un basament destinat a albergar el sepulcre de l’emperador, amb una escala de caragol que condueix a la part superior on, anteriorment, es trobava rematada per una estàtua de l’emperador Trajà que, després, ha estat substituïda per la de sant Pere. Apol·lodor de Damasc i altres. Columna Trajana, Roma (113 dC). 2. ARQUITECTURA. 2.4.- A. civil. e.- Commemorativa. B.- Columnes. TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ
  • 166. Apol·lodor de Damasc i altres. Columna Trajana, Roma (113 dC). 2. ARQUITECTURA. 2.4.- A. civil. e.- Commemorativa. B.- Columnes. TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ
  • 167. Apol·lodoro de Damasc i altres. Columna Trajana (113 dC). Fòrum de Trajà. Roma. Commemoració de la victòria de l’emperador contra els dacis • Columna isolada de grans dimensions, pròpia de l’art romà, amb el fust esculpit amb relleus evocadors d’una gesta militar, en honor o en commemoració d’un personatge o d’un fet. 35.3.- COLUMNA COMMEMORATIVA (A) Terminologia PAU
  • 168. Columna de Marc Aureli a imitació de la de Trajà i, també, a Roma. Decorada amb les victòries sobre els germànics. La seva estàtua va ser substituïda per la de sant Pau. Columna de Marc Aureli, Roma (finals s. II dC). 2. ARQUITECTURA. 2.4.- A. civil. e.- Commemorativa. B.- Columnes. TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ
  • 169. Columna de Marc Aureli, Roma (finals s. II dC). 2. ARQUITECTURA. 2.4.- A. civil. e.- Commemorativa. B.- Columnes. TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ
  • 170. TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ 2. ARQUITECTURA 2.4.- Arquitectura civil. 2.4.f. Obres públiques d’enginyeria. Anar a índex…
  • 171. 2. ARQUITECTURA. 2.4.- Arquitectura civil. f.- Obres públiques d’enginyeria. TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ Les obres públiques són les que millor mostren el caràcter pràctic dels romans i la seva enorme capacitat com a enginyers i per a aplicar solucions tècniques. Malgrat la seva funció utilitària, la monumentalitat i la seva perfecció tècnica les inclou dins les obres artístiques romanes.
  • 172. 2. ARQUITECTURA. 2.4.- Arquitectura civil. f.- Obres públiques d’enginyeria. TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ Van servir a la romanització i control de l’imperi i són múltiples: Calçades Ponts Fars Muralles Ports,... Aqüeductes Clavegueres Embassaments
  • 173. Tindran una enorme repercussió en l’enginyeria i arquitectura, en general, i no seran superades clarament fins més de mil anys després. 2. ARQUITECTURA. 2.4.- Arquitectura civil. f.- Obres públiques d’enginyeria. TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ
  • 174. A) Calçades  FUNCIÓ: formaven una xarxa viària; que cobria tot l’imperi, per a connectar tots els territoris i per facilitar el desplaçament d’una banda a l’altra, especialment per dos motius, per traslladar ràpidament les legions en cas de revoltes o atacs i per a intercanviar mercaderies amb rapidesa. 2. ARQUITECTURA. 2.4.- Civil. f.- Obres públiques d’enginyeria. A.- Calçades. TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ Anar a índex…
  • 175. A) Calçades  La civilització romana va realitzar moltes vies de comunicació i eren projectades per topògrafs militars (control i organització). 2. ARQUITECTURA. 2.4.- Civil. f.- Obres públiques d’enginyeria. A.- Calçades. TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ
  • 176. A) Calçades  ESTRUCTURA: les construïen amb quatre capes superposades de pedres i morter que les feien molt sòlides. 2. ARQUITECTURA. 2.4.- Civil. f.- Obres públiques d’enginyeria. A.- Calçades. TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ
  • 177. 2. ARQUITECTURA. 2.4.- Civil. f.- Obres públiques d’enginyeria. A.- Calçades. A) Calçades  TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ
  • 178. A) Calçades  ESTRUCTURA: A la capa inferior hi havia pedres tallades, de grandària mitjana, que suportaven el pes de capes superior de grava, de grandària progressivament més petita. Culminava a la part més externa amb lloses de pedra de grans dimensions, unides amb morter romà. A cada costat s’hi col·locaven pedres que servien de voreres. Les calçades presentaven una lleugera curvatura (de forma convexa) per facilitar el drenatge cap a les voreres, en cas de pluja. 2. ARQUITECTURA. 2.4.- Civil. f.- Obres públiques d’enginyeria. A.- Calçades. TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ
  • 179. 2. ARQUITECTURA. 2.4.- Civil. f.- Obres públiques d’enginyeria. A.- Calçades. A) Calçades  TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ
  • 180. 2. ARQUITECTURA. 2.4.- Civil. f.- Obres públiques d’enginyeria. A.- Calçades. A) Calçades  TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ
  • 181. Via Augusta. 2. ARQUITECTURA. 2.4.- Civil. f.- Obres públiques d’enginyeria. A.- Calçades. TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ
  • 182. 2. ARQUITECTURA. 2.4.- Civil. f.- Obres públiques d’enginyeria. A.- Calçades. A) Calçades  TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ
  • 183. Via Apia. 2. ARQUITECTURA. 2.4.- Civil. f.- Obres públiques d’enginyeria. A.- Calçades. TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ
  • 184. Pont d’Alcántara (105-106 dC). B) Ponts  FUNCIÓ: són el complement de les calçades, resultat de passar la calçada per damunt d’un riu, quan aquestes havien de salvar algun desnivell (valls, muntanyes, rius). 2. ARQUITECTURA. 2.4.- Civil. f.- Obres públiques d’enginyeria. B.- Ponts. TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ Anar a índex…
  • 185. B) Ponts  ESTRUCTURA: eren molt sòlids, fets de pedra i amb arcs de mig punt sobre pilars gruixuts. Van ser autèntics mestres en la seva construcció, cobrint superfícies immenses amb les arcades. Ponts que han arribat fins a l’actualitat. Primer els feien de fusta i després de morter o formigó i rajola o pedra. Pont d’Alcántara (105-106 dC). 2. ARQUITECTURA. 2.4.- Civil. f.- Obres públiques d’enginyeria. B.- Ponts. TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ
  • 186. B) Ponts  Exemples: Pont de Nona, sobre Tíber, Roma (Trastevere). Pont d’Alcántara (105-106 d. C.). Pont de Mérida. Pont de Còrdova. Pont de Saragossa. Pont i aqüeducte du Gard, França. 2. ARQUITECTURA. 2.4.- Civil. f.- Obres públiques d’enginyeria. B.- Ponts. TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ
  • 187. Pont de Nona, sobre Tíber, Roma (Trastevere). 2. ARQUITECTURA. 2.4.- Civil. f.- Obres públiques d’enginyeria. B.- Ponts. TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ
  • 188. Pont d’Alcántara (105-106 dC). Càceres. 2. ARQUITECTURA. 2.4.- Civil. f.- Obres públiques d’enginyeria. B.- Ponts. TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ
  • 189. Pont d’Alcántara (105-106 dC). Càceres. 2. ARQUITECTURA. 2.4.- Civil. f.- Obres públiques d’enginyeria. B.- Ponts. TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ
  • 190. Pont d’Alcántara (105-106 dC). Càceres. 2. ARQUITECTURA. 2.4.- Civil. f.- Obres públiques d’enginyeria. B.- Ponts. TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ
  • 191. Pont d’Alcántara (105-106 dC). Càceres. 2. ARQUITECTURA. 2.4.- Civil. f.- Obres públiques d’enginyeria. B.- Ponts. TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ
  • 192. Pont d’Alcántara (105-106 dC). Càceres. 2. ARQUITECTURA. 2.4.- Civil. f.- Obres públiques d’enginyeria. B.- Ponts. TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ
  • 193. Pont d’Alcántara (105-106 dC). Càceres. 2. ARQUITECTURA. 2.4.- Civil. f.- Obres públiques d’enginyeria. B.- Ponts. TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ
  • 194. Pont d’Alcántara (105-106 dC). Càceres. 2. ARQUITECTURA. 2.4.- Civil. f.- Obres públiques d’enginyeria. B.- Ponts. TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ
  • 195. Pont d’Alcántara (105-106 dC). Càceres. 2. ARQUITECTURA. 2.4.- Civil. f.- Obres públiques d’enginyeria. B.- Ponts. TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ
  • 196. Pont de Mérida. 2. ARQUITECTURA. 2.4.- Civil. f.- Obres públiques d’enginyeria. B.- Ponts. TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ
  • 197. Pont de Mérida. 2. ARQUITECTURA. 2.4.- Civil. f.- Obres públiques d’enginyeria. B.- Ponts. TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ
  • 198. Pont de Mérida. 2. ARQUITECTURA. 2.4.- Civil. f.- Obres públiques d’enginyeria. B.- Ponts. TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ
  • 199. Pont de Mérida. 2. ARQUITECTURA. 2.4.- Civil. f.- Obres públiques d’enginyeria. B.- Ponts. TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ
  • 200. Pont de Mérida. 2. ARQUITECTURA. 2.4.- Civil. f.- Obres públiques d’enginyeria. B.- Ponts. TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ
  • 201. Pont de Mérida. 2. ARQUITECTURA. 2.4.- Civil. f.- Obres públiques d’enginyeria. B.- Ponts. TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ
  • 202. Pont de Còrdova. 2. ARQUITECTURA. 2.4.- Civil. f.- Obres públiques d’enginyeria. B.- Ponts. TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ
  • 203. Pont de Còrdova. 2. ARQUITECTURA. 2.4.- Civil. f.- Obres públiques d’enginyeria. B.- Ponts. TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ
  • 204. Pont de Còrdova. 2. ARQUITECTURA. 2.4.- Civil. f.- Obres públiques d’enginyeria. B.- Ponts. TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ
  • 205. Pont de Còrdova. 2. ARQUITECTURA. 2.4.- Civil. f.- Obres públiques d’enginyeria. B.- Ponts. TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ
  • 206. Pont de Saragossa. 2. ARQUITECTURA. 2.4.- Civil. f.- Obres públiques d’enginyeria. B.- Ponts. TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ
  • 207. C) Aqüeductes  FUNCIÓ: són construccions pràctiques i funcionals, que serveixen per a salvar desnivells i transportar l’aigua des de l’embassament o lloc de captació cap a les ciutats. TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ 2. ARQUITECTURA. 2.4.- Civil. f.- Obres d’enginyeria. C.- Aqüeductes. Anar a índex…
  • 208. Pont du Gard, Nimes (pont i aqüeducte, segle I dC). C) Aqüeductes  ESTRUCTURA: el sistema constructiu emprat consistia en unes canalitzacions aixecades sobre arcs, pilars i fileres d’arcs de mig punts superposats de pedra, i units amb morter romà. A la part superior hi havia el canal d’aigua al descobert (specus). L’altura depenia del desnivell del terreny. Podien tenir un o dos pisos d’arcs. TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ 2. ARQUITECTURA. 2.4.- Civil. f.- Obres d’enginyeria. C.- Aqüeductes.
  • 209. C) Aqüeductes  Exemples: Pont du Gard, Nimes (pont i aqüeducte, segle I d. C.). Aqüeducte de Segòvia (18 a. C.). És el millor conservat i el més grandiós, amb 800 metres de longitud i 30 metres d’altura màxima. Aqüeducte de “Los Milagros” (Mérida). Aqüeducte de les Ferreres o Pont del Diable (Tarraco, Tarragona). Aqüeducte de la Peña Cortada (Chelva) o..., els nou aqüeductes que abastien Roma. TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ 2. ARQUITECTURA. 2.4.- Civil. f.- Obres d’enginyeria. C.- Aqüeductes.
  • 210. Pont du Gard, Nimes (pont i aqüeducte, segle I dC). TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ 2. ARQUITECTURA. 2.4.- Civil. f.- Obres d’enginyeria. C.- Aqüeductes. El pont més alt de l’Imperi es troba a França i està format per la superposició de llinda a l’arc, amb funció d’aqüeducte.
  • 211. Pont du Gard, Nimes (pont i aqüeducte, segle I dC). TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ 2. ARQUITECTURA. 2.4.- Civil. f.- Obres d’enginyeria. C.- Aqüeductes.
  • 212. 2. ARQUITECTURA. 2.4.- Civil. f.- Obres d’enginyeria. C.- Aqüeductes. TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ Pont du Gard, Nimes (pont i aqüeducte, segle I dC).
  • 213. Pont du Gard, Nimes (pont i aqüeducte, segle I dC). TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ 2. ARQUITECTURA. 2.4.- Civil. f.- Obres d’enginyeria. C.- Aqüeductes.
  • 214. 2. ARQUITECTURA. 2.4.- Civil. f.- Obres d’enginyeria. C.- Aqüeductes. TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ Aqüeducte romà de Segòvia (18 aC). És el millor conservat i el més grandiós, amb 800 metres de longitud i 30 metres d’altura màxima.
  • 215. 2. ARQUITECTURA. 2.4.- Civil. f.- Obres d’enginyeria. C.- Aqüeductes. TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ Aqüeducte romà de Segòvia (18 aC).
  • 216. 2. ARQUITECTURA. 2.4.- Civil. f.- Obres d’enginyeria. C.- Aqüeductes. TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ Aqüeducte romà de Segòvia (18 aC).
  • 217. 2. ARQUITECTURA. 2.4.- Civil. f.- Obres d’enginyeria. C.- Aqüeductes. TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ Aqüeducte romà de Segòvia (18 aC).
  • 218. Aqüeducte romà de Segòvia (18 aC). TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ 2. ARQUITECTURA. 2.4.- Civil. f.- Obres d’enginyeria. C.- Aqüeductes.
  • 219. Aqüeducte romà de Segòvia (18 aC). TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ 2. ARQUITECTURA. 2.4.- Civil. f.- Obres d’enginyeria. C.- Aqüeductes.
  • 220. Aqüeducte romà de Segòvia (18 aC). TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ 2. ARQUITECTURA. 2.4.- Civil. f.- Obres d’enginyeria. C.- Aqüeductes. Símbol de romanització a Hispània. Fet de pedra granítica i sense cap argamassa. Es va fer en l’època d’August. És Patrimoni de la Humanitat (1985).
  • 221. 728 metres 28’5metres+6m fonaments 167 arcs (75 senzills + 44 i 44+4). D’ells 129 arcs de mig punt amb dovelles i 36 restaurats 2 cossos arquitectònics Specus Aqüeducte romà de Segòvia (18 aC). TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ 2. ARQUITECTURA. 2.4.- Civil. f.- Obres d’enginyeria. C.- Aqüeductes. TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ
  • 222. 2. ARQUITECTURA. 2.4.- Civil. f.- Obres d’enginyeria. C.- Aqüeductes. TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ Aqüeducte romà de Segòvia (18 aC).
  • 223. 2. ARQUITECTURA. 2.4.- Civil. f.- Obres d’enginyeria. C.- Aqüeductes. TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ Aqüeducte romà de Segòvia (18 aC).
  • 224. 2. ARQUITECTURA. 2.4.- Civil. f.- Obres d’enginyeria. C.- Aqüeductes. TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ Aqüeducte romà de Segòvia (18 aC).
  • 225. 2. ARQUITECTURA. 2.4.- Civil. f.- Obres d’enginyeria. C.- Aqüeductes. TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ Aqüeducte romà de Segòvia (18 aC).
  • 226. Aqüeducte romà de Segòvia (18 aC). TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ 2. ARQUITECTURA. 2.4.- Civil. f.- Obres d’enginyeria. C.- Aqüeductes.
  • 227. 12.- AQÜEDUCTE (A) Obra arquitectònica, en forma de pont, formada per una combinació d’arcades i impostes superposades. Construcció que serveix per conduir l’aigua cap a un indret o una ciutat per una canal (specus) salvant un desnivell del terreny i mantenint una inclinació adequada. Castellà: Acueducto. Aqüeducte romà de Tarragona, dit Pont de les Ferreres, (s. I aC). Aqüeducte romà de Segòvia (18 aC). Terminologia PAU
  • 228. Aqüeducte romà de Tarraco, dit Pont de les Ferreres, (s. I aC). TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ 2. ARQUITECTURA. 2.4.- Civil. f.- Obres d’enginyeria. C.- Aqüeductes.
  • 229. Aqüeducte romà de Tarraco, dit Pont de les Ferreres, (s. I aC). 2. ARQUITECTURA. 2.4.- Civil. f.- Obres d’enginyeria. C.- Aqüeductes. TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ
  • 230. Aqüeducte romà de Tarraco, dit Pont de les Ferreres, (s. I aC). TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ 2. ARQUITECTURA. 2.4.- Civil. f.- Obres d’enginyeria. C.- Aqüeductes.
  • 231. Aqüeducte romà de Tarraco, dit Pont de les Ferreres, (s. I aC). 2. ARQUITECTURA. 2.4.- Civil. f.- Obres d’enginyeria. C.- Aqüeductes. TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ
  • 232. Aqüeducte romà de Tarraco, dit Pont de les Ferreres, (s. I aC). 2. ARQUITECTURA. 2.4.- Civil. f.- Obres d’enginyeria. C.- Aqüeductes. TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ
  • 233. Aqüeducte de “Los Milagros” (Mérida). Badajoz. TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ 2. ARQUITECTURA. 2.4.- Civil. f.- Obres d’enginyeria. C.- Aqüeductes.
  • 234. Aqüeducte de “Los Milagros” (Mérida). Badajoz. 2. ARQUITECTURA. 2.4.- Civil. f.- Obres d’enginyeria. C.- Aqüeductes. TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ
  • 235. Aqüeducte de “Los Milagros” (Mérida). Badajoz. 2. ARQUITECTURA. 2.4.- Civil. f.- Obres d’enginyeria. C.- Aqüeductes. TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ
  • 236. Aqüeducte de la Peña Cortada (Chelva) o..., els nou aqüeductes que abastien Roma. 2. ARQUITECTURA. 2.4.- Civil. f.- Obres d’enginyeria. C.- Aqüeductes. TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ
  • 237. Aqüeducte de la Peña Cortada (Chelva). 2. ARQUITECTURA. 2.4.- Civil. f.- Obres d’enginyeria. C.- Aqüeductes. TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ
  • 238. Aqüeducte de la Peña Cortada (Chelva). 2. ARQUITECTURA. 2.4.- Civil. f.- Obres d’enginyeria. C.- Aqüeductes. TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ
  • 239. 2. ARQUITECTURA. 2.4.- Arquitectura civil. f.- Obres públiques d’enginyeria. TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ D) Clavegueram, ports i fars  Els romans també van destacar en la creació de grans sistemes de clavegueram a les principals ciutats romanes, que recollien les aigües residuals en un col·lector general cobert amb volta de canó. També van destacar en la creació de ports, com el d’Empúries i els fars, com el de la Torre de Hèrcules a la Corunya. Anar a índex…
  • 240. Arc de Caparra (74 dC). Càceres. Quadrifons. TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ 2. ARQUITECTURA. 2.4.- A. civil. e.- Commemorativa. A.- Arcs de triomf. Anar a índex…
  • 241. Arc de Medinaceli (segle I dC). Sòria. TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ 2. ARQUITECTURA. 2.4.- A. civil. e.- Commemorativa. A.- Arcs de triomf.
  • 242. TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ 2. ARQUITECTURA. 2.4.- A. civil. e.- Commemorativa. A.- Arcs de triomf. Arc de Berà (finals segle I dC). Tarragona.
  • 243. Arc de Cabanes (egle II dC). Castelló. TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ 2. ARQUITECTURA. 2.4.- A. civil. e.- Commemorativa. A.- Arcs de triomf.
  • 244.  http://www.slideshare.net/salvavila  http://www.slideshare.net/maricarmearanda  Assumpció Granero. www.slideshare.net  Bennàssar Coll, Bernat. El comentari de l’obra d’art. Conselleria Educació i Cultura Govern Illes Balears. Palma, 2002.  Triadó Tur, J. R. i altres. Història de l’Art. Ed. Vicens Vives. 1ª edició 2009.  Jesús A. Manzaneque Casero. almez.pntic.mec.es  SALVÀ LARA, Jaume: Diccionari de les arts: arquitectura, escultura i pintura. Edicions UIB. Palma (2002)  http://www.slideshare.net/landa  Pérez Molina, T., http://www.slideshare.net/tomperez  http://www.wikipediaenciclopedia libre  sapiens.ya.com  almez.pntic.mec.es  Wikimedia Commons BIBLIOGRAFIA ROMA I ETRUSC Anar a índex…
  • 245.  www.enciclopedia.cat  www.slideshare.net/amarcos  www.educa.madrid.org/web/ies.sanisidro  ciencias.sociales2006.googlepages.com  quedearte.blogspot.com  arteenlasculturas.8m.com  www.artehistoria.jcyl.es  www.artecreha.com  www.tamut.edu/academics/mperri/AnWld/An  www.bloganavazquez.com  http://es.wikipedia.org  http://www.slideshare.net/canfora/arte-romano-arquitectura-151943  www.museoromano.com BIBLIOGRAFIA ROMA I ETRUSC
  • 246. Comença… ESCULTURA ART ROMÀ Història de l’Art IES Ramon Llull (Palma) Assumpció Granero Cueves Anar a índex…